Els gratacels

marjal
PROJECTES
Els gratacels

Índex
1. Descripció del projecte
2. Àrees relacionades
3. Objectius
4. Continguts
5. Duració
6. Activitats del projecte
Fase 1: Elecció
Fase 2: Planificació
Fase 3: Desenvolupament
Fase 4: Avaluació

1. Descripció del projecte
A l'hora de planificar aquest projecte hem tingut en compte la fundamentació teòrica del
treball per projectes, l'enfocament metodològic i les fases que tot projecte ha de seguir.
La selecció del tema dels gratacels ve condicionada per diferents factors. Des d'un punt
de vista curricular, un dels objectius de l'Educació Infantil és conéixer elements de l'entorn
que envolta el xiquet/a, entre els quals s'inclou l’habitatge. D’altra banda, els xiquets
senten una gran curiositat i interés envers aquest tipus de construccions, tant per la seua
forma com per les seues dimensions, és habitual que un dels primers jocs que realitzen
quan experimenten amb l'espai siga construir torres molt altes.
En aquest projecte descobrirem a què anomenem i què són els gratacels, on es troben els
més alts, qui els construeix i quines activitats s’hi duen a terme.
2. Àrees relacionades
• Coneixement de si mateix i autonomia personal.
• Coneixement de l'entorn.
• Llenguatges: comunicació i representació.
3. Objectius
• Conéixer les pròpies necessitats i preferències, i ser capaç d'expressar-les i
comunicar-les als altres tot identificant i respectant les dels altres.
• Desenvolupar actituds i hàbits de respecte, ajuda i col·laboració.
• Observar i explorar de forma activa l'entorn amb curiositat i interés, interpretant-lo i
realitzant preguntes que impulsen la comprensió del món natural i social.
• Aprendre i gaudir dels aprenentatges.
• Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per
mitjà dels llenguatges verbal, corporal, audiovisual i plàstic.
• Conéixer i utilitzar diferents instruments tecnològics com a font d'informació i
d'aprenentatge.
4. Continguts
Coneixement de si mateix i autonomia personal
• Expressió d'emocions i vivències personals.
• Acceptació i valoració ajustada i positiva de si mateix i de les pròpies possibilitats i
limitacions.
• Iniciativa i progressiva autonomia en la realització d'activitats.
• Valoració i satisfacció per la faena ben feta per si mateix i pels altres.

• Participació i col·laboració en la realització d'activitats grupals.
• Valoració adequada de les seues possibilitats per resoldre diferents situacions.
• Nocions bàsiques d'orientació espacial respecte de si mateix i dels objectes.
• Descobriment i confiança en les seues possibilitats d'acció.
• Interés per millorar i avançar en els seus èxits i mostrar amb satisfacció els
aprenentatges adquirits.
• Disposició i hàbits elementals d'organització, constància, atenció, iniciativa i esforç.
Coneixement de l'entorn
• Identificació i exploració de les funcions dels objectes presents a l'entorn:
l’habitatge, els gratacels.
• Establiment de relacions mitjançant comparació, classificació i/o gradació entre els
objectes en funció de les seues característiques.
• Interés per experimentar amb els objectes per tal de produir transformacions.
• Actituds de cura i ordre en el maneig d'objectes.
• Identificació d'alguns elements i característiques del paisatge: les construccions
humanes.
• L’habitatge: tipus, dependències i funcions.
Llenguatges: comunicació i representació
• Utilització del llenguatge oral per a expressar idees, sentiments, necessitats i
interessos; comunicar experiències pròpies, i transmetre informació.
• Expressió de plans, idees, criteris, suggeriments, propostes... en projectes comuns.
• Interés per realitzar intervencions orals en el grup i satisfacció en percebre que els
seus missatges són escoltats i respectats per tots.
• Respecte envers les normes socials que regulen l'intercanvi comunicatiu (iniciar i
finalitzar una conversa, respectar el torn de paraula, escoltar, preguntar, afirmar,
negar, donar i demanar explicacions).
• Actitud d'escolta atenta i de respecte envers els altres.
• Utilització de diferents instruments tecnològics com a mitjans d'aprenentatge.
• Expressió i comunicació, per mitjà de produccions plàstiques variades, de fets,
vivències, situacions, emocions, sentiments i fantasies.
5. Durada
La durada aproximada d'aquest projecte és de 17 sessions.

6. Activitats del projecte
FASE 1: L'ELECCIÓ ACTIVITATS
Al llarg d'aquesta primera
fase del projecte
plantejarem activitats
d'exploració que ens
permetran:
1. Sensibilitzar els alumnes
en relació amb el tema dels
gratacels de tal manera que
tots se senten part del
projecte.
2. Conéixer les idees
prèvies que tenen els
alumnes sobre el tema.
3. Formular preguntes i
hipòtesis que susciten el
tema.
Activitat 1: Observem un mural i fotografies diverses
Plantejar una sessió de conversa amb tot el grup classe. Partir del mural dels gratacels, de
fotografies d'altres ciutats amb gratacels com ara Hong Kong, Kuala Lumpur, Shanghai, etc., i
d'algun poble de casetes i edificis baixos per tal d’establir una comparació. Reglar l'observació
a través de les preguntes següents:
• Què es veu en el mural? (primer pla, al fons) I en la resta de les fotografies?
• Són iguals o diferents? En què són diferents?
• Com són els edificis?
• Com s’anomena?
• N’heu vist cap alguna vegada?
Activitat 2: Què sabem sobre els gratacels?
Plantejar una assemblea amb tot el grup; el mestre/a exerceix de moderadora. Els xiquets, per torns,
van dient tot el que saben sobre els gratacels. El mestre/a anirà recollint en la pissarra les
diferents aportacions dels xiquets. Algunes de les preguntes que es poden proposar en l'assemblea
són:
• Què és un gratacel? Donar exemples.
• On es troben?
• On els heu vist?
• Què hi ha dins?
• Per a què serveixen?
Entre tots, elaboraran un mural que reculla tot el que saben sobre els gratacels. Aquest s'ubicarà

en el racó de l'aula destinat als projectes. A més, cada xiquet/a, de forma individual,
representarà gràficament (en un dibuix en el qual pot afegir text) el que sap dels gratacels.
Activitat 3: Què ens agradaria saber sobre els gratacels?
Plantejar de nou una situació d'assemblea/activitat oral en grup gran, proposar que siga un xiquet/a
el que puga actuar de moderador, si no fóra possible, el mestre/a adoptaria aquest rol.
Entre tots, es durà a terme una pluja d'idees exposant tot el que volen aprendre. Negociar fins a
arribar a un consens sobre els temes que més interessen. Es pot fer una votació dels diferents
temes. Realitzar un registre d’allò que aprendran en un mural xicotet que es penjarà en el racó
dels gratacels.
Algunes de les qüestions que poden sorgir en l'activitat oral són:
• Quin és el gratacel més alt del món?
• Quants pisos té?
• On hi ha gratacels?
• Qui els dissenya i/o construeix?
• Tots els edificis alts són gratacels?
• Com pugen les coses fins dalt?
• Quanta gent cap en un gratacel?
• Què hi fa la gent?
• Quant tarda un ascensor a pujar al capdamunt de l'edifici?
• Quan i on es van construir els primers gratacels?
• Per què no cauen els gratacels?
A mesura que es formulen les qüestions, és important que els alumnes plantegen hipòtesis de
possibles respostes.

FASE 2: LA PLANIFICACIÓ ACTIVITATS
Una vegada decidit què
volem conéixer i per què, és
el moment de planificar què
i com organitzar-se. Per a
això, al llarg d'aquesta fase,
plantejarem activitats que
ens permetran:
1. Planificar què volem
saber i com i on trobarem
les respostes.
2. Distribuir les tasques que
s'han de dur a terme entre
els alumnes.
Activitat 4: Com ens organitzem?
En una activitat oral o d'assemblea, elaborar entre tots els alumnes una llista amb les diferents
activitats que han de realitzar-se:
• Buscar informació en internet (a través de google o d'un buscador infantil com yahoo kids).
• Anar a la biblioteca de l'escola i buscar informació en llibres.
• Demanar informació a la família i amics.
• Preguntar als alumnes de primer cicle i segon cicle de Primària.
Organitzar grups reduïts de treball (de 2 o 3 xiquets) i crear un panell/mural en el qual es realitze
un seguiment de les tasques dutes a terme per cadascun dels alumnes.
Internet
Biblioteca
Família
Alumne∫
Activitat 5: La carta a les famílies
Grup 1 Grup 2 Grup 3 Grup 4 Grup 5
Individualment, cada xiquet/a demanarà al seus familiars ajuda en la recerca d'informació. Per a això,
els xiquets/es i el mestre/a redactaran una carta de forma conjunta que, més tard, els xiquets/es duran

a casa, explicant el tema sobre el que volen aprendre, què volen aprendre i com els pares els
poden ajudar.
Estimade∫ famílie∫:
A l'escola durant le∫ pròxime∫ setmane∫ aprendrem cose∫ sobre
el∫ gratacel∫: com són, com e∫ construeixen, quin∫ són el∫ mé∫
alt∫, on e∫ troben…
Per a aixπ, necessitem la vostra ajuda. Esperem que en∫ ajudeu a
buscar en llibre∫, conte∫, fotografie∫, vídeo∫… aspecte∫ i
informacion∫ sobre el∫ gratacel∫.
També en∫ agradaria molt que algun pare & mare vinguera a
la nostra escola a contar-no∫ cose∫ sobre el∫ gratacel∫.

FASE 3: EL
DESENVOLUPAMENT
Al llarg d'aquesta tercera
fase plantejarem activitats
individuals i col·lectives que
ens permetran:
1. Iniciar un procés
d'investigació que inclourà
la recerca d'informació i la
realització de diferents
activitats.
2. Decidir on i com
buscarem la informació; és
a dir, quines fonts
consultarem i de quina
manera es recollirà la
informació.
3. Establir els criteris de
selecció de la informació,
quina informació és
rellevant i quina no.
4. Interpretar la informació i
formular nous dubtes i
preguntes.
ACTIVITATS
Activitat 6: Gratacel
Amb les diferents aportacions de les famílies (fotografies, dibuixos, retalls…), elaborar un mural
que s'ubicarà al racó dels gratacels.
Amb els llibres, crear una biblioteca de consulta a la qual els xiquets puguen accedir fàcilment.
Aquesta biblioteca també s'ubicarà en el racó dels gratacels.
Activitat 7: Navegant per la xarxa: els gratacels més alts del món
En grups reduïts (de 2 o 3 xiquets), buscar informació sobre els gratacels més alts del món.
Si és possible, es durà a terme aquesta activitat en una aula d'informàtica, on els xiquets/es
puguen disposar de més d'un ordinador.
A través d'un buscador, s’investigarà quins són els 10 gratacels més alts del món. Seleccionar
una fotografia de cadascun, imprimir-les i crear un mural apaïsat que incloga el nom de l'edifici,
on es troba, quina grandària té, quantes plantes i ascensors té, què hi ha en cada planta...
www.veafotoaqui.com/RASCACIELOS/Rascacielos_mas_altos.html
files.myopera.com/vladrodr/files/Edificios%20m%C3%A1s%20altos%20del%20mundo.jpg
www.galicia-construccion.com/noticias/2009/10/los-rascacielos-mas-altos-del-mundo/

Individualment, triar quin dels gratacels més alts és el preferit de cada alumne/a. Apegar en un
foli la seua fotografia i escriure el seu nom. Explicar per què és el que més li agrada.
Activitat 8: Vídeos: els gratacels más alts
En gran grup, visionar vídeos curts sobre els gratacels i plantejar qüestions de comprensió.
La febre de l'altura: www.youtube.com/watch?v=swFFdyHRvNk
www.youtube.com/watch?v=deKLsmhT_6g&feature=channel
• On es va construir el primer gratacel del món?
• Sempre s'han construït gratacels?
• Qui construeix els gratacels?

Els gratacels més alts: www.youtube.com/watch?v=JooeAWZupHY&feature=related
• Quins són els gratacels més alts?
• En què s’assemblen? En què són diferents?
Burj Dubai, l'edifici més alt del món:
www.youtube.com/watch?v=j3B2KRj844w&feature=related
www.youtube.com/watch?v=iaQAz39MUDo&feature=related
www.youtube.com/watch?v=QW9gL9Bs_ko&NR=1
• Quin és més alt: la torre Eiffel o el Burj Dubai?
• A què s'assembla el Burj Dubai?
• Com el van construir?
• Què es pot veure des de l'últim pis?
Activitat 9: Altres edificis alts
Plantejar una activitat oral amb tot el grup classe on es presenten imatges d'edificis alts que no
siguen gratacels: la Torre Eiffel, Torrespaña, les piràmides d'Egipte, la Torre de Collserola,
la Torre de Pisa, el Big Ben, la Giralda, la Ciutat de les Arts…

• Coneixes algun d'aquests edificis?
• Són gratacels? Per què?
Per finalitzar, dibuixar un edifici alt i un gratacel. En què són diferents?
Activitat 10: Els gratacels que giren
Visionar els vídeos dels gratacels de David Fisher, un arquitecte que ha dissenyat gratacels que
giren, per la qual cosa la seua forma canvia constantment.
www.youtube.com/watch?v=BPAOOFMt-i4&feature=related
www.youtube.com/watch?v=VBcQDrUQgRo&feature=related
www.youtube.com/watch?v=vOZjfzOf7MA&NR=1&feature=fvwp
• Com es construeixen els gratacels giratoris?
• Què ajuda a girar els gratacels?
• A què s’assemblen quan es mouen?
Activitat 11: Qui construeix els gratacels?
Buscar en internet arquitectes reconeguts que hagen construït gratacels i seleccionar alguns dels
seus edificis més destacats. Per exemple:

• Norman Foster: Torre Swiss Re de Londres, Torre Caja Madrid, Commerzbank de Frankfurt,
• etc. http://es.wikipedia.org/wiki/Norman_Foster; www.epdlp.com/arquitecto.php?id=45
• Santiago Calatrava: Ciutat de les Arts de València, Turning Tors de Suècia, Complex olímpic
d'Atenes, etc. http://es.wikipedia.org/wiki/Santiago_Calatrava;
www.arquitectura.com/arquitectura/inter/perfiles/calatrava/calatrava.asp
• Frank Gehry: Museu Guggenheim de Bilbao, Casa Dansaire de Praga, Torre Gehry d'Hannover,
etc. http://es.wikipedia.org/wiki/Frank_Gehry
• Jean Nouvel: Torre Agbar de Barcelona, Edifici Dentsu de Tòquio, Gasòmetre de Viena, Òpera
de Lyon, etc. http://es.wikipedia.org/wiki/Jean_Nouvel
Elaborar una fitxa amb el nom de l'arquitecte i imatges dels seus edificis més rellevants. Amb
totes les fitxes es confeccionarà un dossier de consulta que es guardarà a la biblioteca del racó
dels gratacels. Individualment, crear un collage amb diferents imatges d'edificis i gratacels construïts
per un arquitecte.
Activitat 12: Xarrada
Organitzar una xarrada/exposició oral amb la col·laboració d'un o diversos pares i mares de la classe.
Alguns dels temes que poden tractar-se en la xarrada són:
• Jo visc/he viscut en un gratacel.
• Com es construeix un gratacel.
• Visitant els gratacels més alts del món.
• Dissenyant un gratacel.
Amb ajuda del mestre/a, els xiquets/es escriuran o representaran gràficament el que han aprés
en la xarrada.

Activitat 13: Visitem un gratacel
Si és possible, realitzar la visita a un gratacel o edifici alt que estiga prop de la població de residència.
• Gratacels a Madrid: www.deviajepormadrid.com/general/rascacielos-en-madrid
• Gratacels a Barcelona: http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Rascacielos_en_Barcelona
• Gratacels a Espanya: http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Rascacielos_de_Espa%C3%B1a
Activitat 14: Construïm gratacels
En grups reduïts, amb peces de Lego o de construcció, crear gratacels de colors i dissenys
diferents. Algunes de les construccions resultants s'ubicaran al racó dels gratacels (poden
seleccionar-se mitjançant votació).
Una vegada finalitzada l'activitat, mostrar als xiquets/es imatges de gratacels construïts amb Lego.
• La torre més alta construïda amb Lego: www.moveyourmind.es/2008/05/rascacielos-lego/
• Reproduint gratacels amb Lego:
http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en|es&u=httpinlego.html:
//www.beethamtower.org/blog/20-famous-skyscrapers-reproduced
Activitat 15: El meu gratacel
Després d'haver vist diferents gratacels i edificis alts, cada xiquet/a dissenyarà i dibuixarà el
seu propi gratacel.
En aquesta pàgina web poden realitzar-se dibuixos de gratacels on line:
http://dibujosparapintar.com/cuaderno_de_dibujo-dibujo.php?id=6587&v=9 (model)
www.dibujosparapintar.com/cuaderno_de_dibujo1.html (quadern de dibuix)
Activitat 16: La ciutat dels gratacels
Partint dels dissenys de l'activitat anterior, es construirà, amb caixes de colors, cartolines, paper...

els edificis que han dissenyat els alumnes. Tots junts formaran una gran ciutat de gratacels que
s'ubicarà en un passadís de l'escola (si aquest és prou gran), en un vestíbul o en una sala
d'usos múltiples. Juntament amb els gratacels s’exposarà els dibuixos dels xiquets/es formant
un gran mural.
Per tal de crear una ciutat dels gratacels multisensorial pot afegir-se a la construcció: llums, música,
sons del carrer, carrers, persones, parcs…
FASE 4: L'AVALUACIÓ PROCEDIMENTS INSTRUMENTS
En un projecte,
l'avaluació és un procés
continu i permanent que
ens aporta dades sobre
el procés d'aprenentatge
que segueix cada
xiquet/a.
Avaluació inicial. Ens informa de la
situació de cada xiquet/a a l'inici de
l'aprenentatge.
Avaluació contínua. Ens indica els
progressos i les dificultats dels
alumnes durant el procés
d'aprenentatge.
Avaluació final. Es realitza en
acabar l'aprenentatge.
- Observació directa.
- Compleció del registre d'avaluació
inicial.
- Observació directa.
- Revisió de les tasques dels
alumnes.
- Compleció del registre d'avaluació
contínua.
- Observació directa.
- Revisió de les tasques dels
alumnes.
- Registre d'avaluació inicial.
- Registre d'avaluació
contínua.
- Dossier del projecte.

Avaluació inicial
L'avaluació inicial pot dur-se a terme al llarg de les activitats 1 i 2, amb la compleció del
següent registre d'avaluació:
Respecta el torn de paraula.
Participa activament en le∫ activitat∫ de classe.
Treballa en grup.
Col·labora am∞ el∫ company∫ i companye∫.
Demana ajuda quan la necessita.
Expressa el∫ seu∫ interesso∫ i le∫ seue∫ motivacion∫.
Respecta el material de l'aula.
E∫ mostra responsable en el seu treball.
Mostra interé∫ per aprendre.
‡'interessa per conéixer i explorar el seu entorn.
Manté una bona comunicaci≈ am∞ el mestre i am∞
el∫ company∫.
‡'expressa mitjançant diferent∫ llenguatge∫ (verbal,
artístic) i tècnique∫ plàstique∫.
‡'esforça en la realitzaci≈ del∫ seu∫ treball∫.
É∫ creatiu/a en la realitzaci≈ del∫ seu∫ treball∫.
Escala de valoraci≈: A (satisfactori) / B (evoluciona) / C (convé practicar)

Avaluació contínua
L'avaluació contínua es du a terme al llarg de totes les activitats del projecte. Per a facilitar
la recollida d'informació pot emprar-se la següent pauta de registre:
Respecta el torn de paraula.
Participa activament en le∫ activitat∫ de classe.
Treballa en grup.
Col·labora am∞ el∫ company∫ i companye∫.
Demana ajuda quan la necessita.
Expressa el∫ seu∫ interesso∫ i le∫ seue∫ motivacion∫.
Respecta el material de l'aula.
E∫ mostra responsable en el seu treball.
Mostra interé∫ per aprendre.
‡'interessa per conéixer i explorar el seu entorn.
Observa am∞ atenci≈ i explora activament el∫
element∫ del seu entorn.
Compara i agrupa objecte∫ en funci≈ de le∫ seue∫
característique∫ observable∫.
Estableix relacion∫ de semblança i diferència entre
el∫ objecte∫.
Manté una bona comunicaci≈ am∞ el mestre i am∞
el∫ company∫/e∫.
‡'expressa mitjançant diferent∫ llenguatge∫ (verbal,
artístic) i tècnique∫ plàstique∫.
‡'esforça en la realitzaci≈ del∫ seu∫ treball∫.
É∫ creatiu/a en la realitzaci≈ del∫ seu∫ treball∫.
Participa en activitat∫ que requereixen l'ú∫ de le∫ †flC.

Avaluació final
A més a més de l'observació directa i sistemàtica, per a l'avaluació final proposem
l'elaboració d'un dossier individual que recollirà evidències de cadascuna de les activitats
que s'han dut a terme al llarg del projecte.
Entre altres documents aquest dossier contindrà, com a mínim, els següents:
• Dibuix del que el xiquet/a sabia dels gratacels abans de començar el projecte.
(Activitat 2)
• El llistat amb tot el que volia aprendre. (Activitat 3)
• La carta a les famílies. (Activitat 5)
• Fotografia del gratacel que més li ha agradat. (Activitat 7)
• Dibuix d'un edifici alt. (Activitat 9)
• Collage dels edificis que ha dissenyat un arquitecte. (Activitat 11)
• Dibuix del gratacel que el xiquet/a ha dissenyat. (Activitat 15)
• Dibuix (pot contindre text) amb tot el que s'ha aprés.