Música - Pàgines de la UAB

Narració treballada al primer trimestre del curs 2009/2010 a l’escola Bufalà de
Badalona. Nenes i nens de 5 anys.
Alba Sala, Judith Escuer i Laura Calvo.
L’Alba es va responsabilitzar de la part referida a la música i en va preparar el
projecte. Ella l’iniciava amb el seu grup i així podia desprès assessorar les seves
companyes.
La fantasia i la música – La volva de pols
Horna García, Luis de; Palacios, Fernando. La
volva de pols Ed. AgrupArte 1999
Per a la realització d’aquesta UD disposem d’un
llibre musical, La volva de pols, aquest conte es
interpretat per un narrador, un clarinet solista
(Rodovan Cavallin, que fa de volva) i una
orquestra simfònica completa (l’Orquestra
Filharmònica de Gran Canària). Composat per
Fernando Palacios l’any 1992, el conte està
pensat expressament per a l’ iniciació musical
d’infants i joves.
La volva de pols és un conte que tracta les aventures d’un ésser tan minúscul com una
partícula d’aquelles que veiem flotar quan entra un raig de sol per la finestra de
l’habitació. El vent l’ajuda a moure’s i la transporta a altres països, alguns dels quals

són molt perillosos. Per fi arriba a un lloc silenciós i es fa amiga d’un atractiu borrissol,
d’un punt gras i d’un piquet diminut. Tots es posen a jugar a lladres i policies (un
cànon). De sobte, s’adona que ha arribat al país de les línies, amb les quals comença a
sentir nostàlgia de la seva terra; vol tornar al seu país. Agafa impuls i surt volant en
direcció a casa seva. Passa a tota velocitat pels països perillosos del principi fins que,
per fi, torna al seu tranquil territori. Ara ja és diferent perquè si vol pot inventar els
més bells moviments i compondre les melodies més boniques, per això es posa a
buscar totes les volves de pols, els punts dels papers, les taques diminutes de les parets,
els fils retorts i els ensenya tot el que ha après.
Objectius:
- Potenciar la fantasia i la imaginació a través del conte musical.
- Mostrar atenció i respecte per l’audició del conte, tenir una escolta activa.
- Seguir el fil de la història i veure’n la relació amb les activitats realitzades.
- Ser creatiu i estar predisposat a realitzar les activitats.
- Mostrar gust i plaer a cantar, ballar o escoltar audicions.
- Percebre la pulsació de la música i alguns ritmes en cantarelles i cançons.
- Diferenciar i reconèixer algunes qualitats del so: fort/fluix/mig fort, agut/greu,
llarg/curt...
- Diferenciar i gaudir del so i el silenci.
- Identificar que mitjançant la música és possible l’expressió.
- Potenciar les capacitats musicals dels infants.
Duració: Tres sessions de dues hores cadascuna.
Materials:

Llibre i CD La volva de pols
Conte audiovisual
Imatge clarinet DIN A3
Fitxa clarinet
Fitxa agut/greu
Flauta d’èmbol
. Desenvolupament:
Sessió 1 (1 hora):
Instruments: caixa xinesa, platets, triangle, pals...
Activitat 1: Expliquem el conte i conversem
Demanem als infants que obrin bé les orelles i es fixin en la història que es narra, així
com en els sons que apareixen. Creem expectatives i un clima de misteri per el que
passarà.
Escoltem atentament la pista 1 (primera part de la història).
Realitzem preguntes al infants per a comprovar si s’ha comprés la primera part de la
història i fer un recordatori del que succeeix. Els infants contesten a mà alçada. Les
preguntes poden ser:
- Què hi havia en el país llunyà del conte?
- Què deu ser una volva de pols?
- Es podia moure la volva? Com ho va aconseguir?
- Amb quin instrument està representada la volva?
Expliquem que en el país del silenci la volva no podia moure’s i tan sols podia realitzar
una nota, però que gràcies al vent podia realitzar moviments i produir melodies.
Expliquem també que el so que representa la volva es un clarinet, que és un instrument
de vent i mostrem una fotografia i la enganxem a la pissarra.

Escoltem la segona pista del conte i realitzem preguntes per a
comprovar la comprensió.
- Què es troba en el seu viatge la volva?
- Amb quins perills es troba?
- Com són els sons d’aquesta part de la història?
Escoltem la tercera part de la història.
- Amb quins companys es troba la volva? Com són?
- Com és el so quan estan tots junts?
- Us heu fixat com diu la narradora que es diuen aquests sons sobreposats?
Valoració:
Abans de començar he projectat el títol del conte i he demanat a un dels infants més
avançats en lectura (Rubén) que ens el llegís (exercici difícil donat que a més de que el
text està en lletra d’impremta està mig en cursiva i no és de fàcil lectura); tant en Rubén
com un altre nen espontani (Oscar) han pogut desxifrar que deia: La volva de pols. La
pregunta següent era evident:
- Aixecant la mà, qui sap què és una volva de pols?
Han intervingut alguns nens/es:
- YAIZA: Es lo del dibujo (referint-se a la imatge del títol)
- ALEJANDRO: Un algodón!
- ERIK: El protagonista del conte.
- ...
Veient que ningú s’apropava a la resposta, els he anat guiant:
- ALBA: Si, la volva de pols serà la nostra protagonista del conte i es aquesta que veiem a
la imatge del títol que ens ha llegit en Rubén i l’Oscar. Però què deu ser aquest

personatge? A què s’assembla? Us donaré una pista: és una cosa petita petita que
podem trobar a tot arreu i que a algunes persones les fa esternudar.
- XAVI: La pols!
- RUBÉN: Es como una mota de polvo?
- ALBA: Molt bé, tots sabeu que és la pols, que la podem trobar a casa, a l’escola, al
parc... Oi?
- MAJORIA: Si!
- ALBA: Doncs, una volva de pols és una partícula, un granet petit petit de pols. Aquest
personatge tan minúscul serà el nostre protagonista d’avui.
Després d’aquesta conversa inicial, i d’advertir-los que la història avui no estarà
explicada per mi sinó per una narradora i que han de prestar molta atenció, hem
començat el conte.
A aquestes alçades els infants ja s’han acostumat a visualitzar contes, a analitzar
imatges i estar atents a tot allò que succeeix ja que saben que posteriorment es
treballarà; es nota en la seva manera d’observar les imatges i en el silenci i l’escolta
activa que demostren.
La novetat en aquest conte ha estat que per primera vegada no ha estat narrat per mi,
sinó per una veu femenina desconeguda i la veritat és que els ha sorprès, però els ha
servit per estar més atents, ja que sabien que la gravació no els aniria demanant atenció
o repetir allò que calgués. A més, el fet que fos un CD que expliqués la història ha
obligat a fer pauses en moments puntuals i no cada vegada que un infant volia
argumentar sobre el conte.
En general considero que aquesta primera activitat ha anat força bé, els infants han
entès correctament l’argument; tot i que jo ho a priori dubtava perquè a vegades la
locutora fa servir paraules força cultes o específiques en matèria musical.
En el desenvolupament de les primeres preguntes me’n he adonat que hi havia infants
que seguien millor el fil de la història que d’altres. Per tant, el que he fet ha estat
advertir a alguns dels infants que creia que no prestaven tanta atenció que els faria les

següents preguntes a ella i ha funcionat. Majoritàriament els infants més distrets han
pogut respondre correctament la segona i tercera part de preguntes.
Activitat 2: Fem ús del nostre instrument, la veu!
En l’últim tros de l’audició, la narradora explica que el joc de lladres i
policies al que juga la volva amb les seves
amigues: Era com si cada punt anés contra els
altres. És a dir, allò era un punt contrapunt.
Si no s’han adonat del nom que diu la
narradora, tornem a escoltar l’ultima part. Ens
fixem en la paraula contrapunt i expliquem que
el borrissol realitzava una melodia, que la volva
imitava poc després i tot seguit ho feia el punt i
després el pic. Aquestes melodies superposades
s’anomenen contrapunt imitatiu, ja que cada
personatge (instrument) imita el que fa el primer
amb poca diferència de temps.
Provem de realitzar un contrapunt imitatiu mitjançant un cànon. El nostre instrument
serà la veu, i la melodia una cançó ja coneguda pels infants:
“Jo tinc una pilota, que bota, bota, bota
Però jo sóc petiteta, però jo sóc petiteta.
Jo tinc una pilota, que bota, bota, bota
Però jo sóc petiteta i no puc fer-hi res. “
Cantarem la cançó tots plegats una vegada i tot seguit establirem un ordre per taules.
Caldrà fixar-se molt atentament en les gesticulacions i la mirada de la mestra, ja que
aquesta indicarà assenyalant amb el dit o bé tancant la mà quan cal començar i acabar
la cançó. També podrà realitzar indicacions de més fort o més fluix amb el palmell de
la mà.

Començaran els nens i nenes de dues taules a cantar aquesta cançó i quan la mestra
assenyali l’altre grup, començaran les altres dues taules. Ho repetirem dues vegades i
ho posarem més difícil:
Començarà una taula a cantar la resta han d’estar ben atents als moviments de la
mestra perquè els indicarà quan han de començar i quan han d’acabar. Obtindrem un
cànon a 4 veus.
Indicacions per la mestra:
En el primer cànon (a dues veus), el segon grup d’infants començarà la cançó quan el primer
grup vagi per la tercera línea de la cançó. D’aquesta manera semblarà que canten el mateix, però
uns estan acabant la cançó i els altres tot just l’acaben de començar.
En el segon cànon (a quatre veus), l’inici de cada grup serà en finalitzar una frase.
És molt important marcar bé els temps de la cançó, la pulsació, ja que així evitarem que un grup
vagi més de pressa o més lent i no ens quedi bé.
Valoració:
Aquesta segona activitat ha costat força més del que em pensava. Havia escollit una
cançó senzilla que els infants ja coneixien (l’havíem cantat a la classe de música) per a
que els fos més fàcil d’atendre a les explicacions que els donava, però tot i que el
resultat final ha estat bé, el procés fins aconseguir-lo ha resultat dificultós.
Abans de començar els he fet adonar del que diu la narradora al final de l’audició i ho
hem tornat a escoltar: Era com si cada punt anés contra els altres. És a dir, allò era un punt
contrapunt. He explicat de manera senzilla què és un contrapunt (audició on
simultàniament sonen diverses veus) i en el cas del joc de la volva era un contrapunt
imitatiu (cànon), perquè una començava a fer sons i les altres l’imitaven. Seguidament
els he proposat de jugar al mateix joc que la volva i entusiasmats han acceptat les regles
del joc (senyals amb les mans i gesticulacions marcades per mi).
Les primeres vegades que hem provat de fer el cànon ha estat un desastre: quan
entrava en escena el segon grup, el primer callava o bé acabaven cantant tots el mateix.
Finalment i gràcies a la participació de la Loida en un grup i jo en un altre hem pogut
fer un magnífic cànon a dues veus i els nens/es han quedat meravellats.

No puc dir el mateix del resultat del cànon a quatre veus, ja que com els grups eres de
menys infants (6 o 7 nens per grup) les veus no es sentien tant i no ha lluït tant com el
primer cànon.
Després de la realització d’aquest activitat, considero que per hagués necessitat més
temps per a explicar als nens que es un cànon i posar-los exemples cantats en àudio (no
tan sols l’audició instrumental del conte) o bé fer proves amb pocs infants, abans de
voler que a la primera sortís un cànon a dues veus amb tot el grup-classe.
Activitat 3: El clarinet
Tot seguit i després de la magnífica actuació del grup, els tornarem a ensenyar la
fotografia del clarinet i els preguntarem si en recorden el nom. L’escrivim a la pissarra.
Repartim un full amb el dibuix del clarinet a cada nen/a i demanem que escriguin com
a títol el nom d’aquest instrument musical.
Ens fixem en la seva forma, en les seves parts, el comparem mitjançant fotografies amb
altres instruments que ja coneixem: la flauta, la guitarra... Ens adonem de com es
l’instrument, quina forma té i de quins materials està construït, expliquem també com
es toca, mitjançant l’aire que entra produeix sons i segons els forats que tapem aquests
sons son més aguts o més greus. Parlem també de les parts del clarinet: bec o
embocadura, barrilet, claus i pavelló. I finalment escrivim el nom de les parts d’aquest
instrument.
Valoració:
M’ha sorprès gratament quan he
preguntat quin era l’instrument amb el
que estava representat la volva, l’Erik
contestés convençut: el clarinet! M’ha
servit per veure que els aprenentatges
previs dels infants no són sempre els
mateixos i que no puc pressuposar que
els nens i nenes de la classe no
coneixien abans aquest instrument. En
aquest cas no vaig tenir en compte que potser hi ha nens/es a l’aula que tenen un
contacte més directe amb la música i d’altres que tan sols la treballen a l’escola.

Sabent que hi ha un infant que possiblement té més coneixements sobre l’instrument a
treballar, la meva metodologia ha canviat sobre la marxa. Tenia una explicació de les
parts i la manera de fer servir un clarinet; però he preferit que fos l’Erik qui ens ho
expliqués i jo l’aniria ajudant. Abans però he preguntat al grup en general com
pensaven que es sonava aquest instrument: rascant cordes com la guitarra, tocant les
tecles com el piano o amb vent com la flauta. Tots han contestat correctament, fins i tot
els ha semblat graciosa la pregunta, per a la majoria era evident que el clarinet és un
làmina.
Sessió 2 (2 hores):
Activitat 4: Acabem d’escoltar el conte i el comprenem
instrument de vent... Quines
tonteries a preguntar!
Seguidament li he demanat
a l’Erik que ens expliqués
més coses sobre aquest
instrument nou per a la
majoria.
D’aquesta manera i amb les
meves intervencions hem
descobert les diferents parts
de l’instrument i les hem
anat escrivint a la pissarra i a la
Escoltem la pista 4 fins el minut 1.46” i fem preguntes per assegurar la comprensió de
la història:
- Com es diu el personatge amb el que es troba la volva?
- Com és el so que fa quan està descansant?
- I quins altres sons pot fer? A quins elements s’assemblen? (essa i escala)
- Quan fa l’escala que puja va cap a l’agut o cap al greu? I quan baixa?
Seguim escoltant la història i preguntem.

- Les línies gruixudes són agudes o greus? I les línies primes?
- Us agraden els sons que fan les línies?
- Quant temps es va passar la volva jugant amb les noves amigues?
- Perquè va decidir tornar? Quins propòsits tenia?
- Com ho va aconseguir?
Escoltem la pista 5
- Què diferencia el país de la volva de pols, dels llocs que ha visitat?
- Què és el silenci? El podem dibuixar?
- I el so, què és? On el podem trobar?
Valoració:
En aquesta segona part del conte els infants recordaven a la perfecció què li havia
passat a la volva anteriorment i després de recordar-ho han mostrat molta atenció i
silenci per esbrinar com acabava el viatge de la seva nova amiga.
Els ha agradat sobretot les parts instrumentals, quan la volva comença a aprendre a fer
melodies i juga amb els personatges que es va trobant. En el tros on sonen tots els
instruments alguns infants han començat a fer moviments a ritme de la música, d’altres
reien i intentaven imitar el so; la meva actitud en un primer moment ha estat de
demanar-los atenció i silenci, però després me’n he adonat que estaven gaudint amb
l’activitat, jugant amb la música i aquest era el meu objectiu; per tant els he deixat fer
fins que la narradora ha tornat a parlar, que calia silenci per atendre a l’explicació.
En general considero que tot i que es tractava d’un conte que podria haver invitat a fer
més aldarull i desconcentrar-se (perquè es tracta d’un conte força llarg, amb paraules
tècniques, amb música que incita al moviment...) el clima a l’aula ha estat correcte i els
infants han escoltat el conte correctament.
Activitat 5: Les possibilitats del so de la línia

Recordem que quan la línia estava en repòs realitzava un so sense moviment, sempre
igual. Fem un so amb la flauta, una sola nota durant uns segons.
Recordem també que la línia tenia unes amigues gruixudes – fem un so llarg i greu
amb la flauta– i unes amigues molt fines – fem un so llarg i agut amb la flauta.
Demanem als infants que cada vegada que escoltin un so agut
aixequin els braços i cada vegada que escoltin un so greu vagin
a tocar de mans a terra.
Realitzem uns quants sons i ens fixem en que tots els infants hi
participen. Podem demanar algun voluntari per a que ens
indiqui a la resta si els sons que realitza la flauta són aguts o
greus.
Seguidament realitzarem un dictat musical. Es reparteix un full per
a cada infant i amb l’ajut de la flauta es farà diferents sons aguts o greus. El
full estarà dividit en sis quadrats i els infants hauran de dibuixar el so agut o greu
segons correspongui.
Compliquem més l’activitat: Presentem la flauta d’èmbol i les seves possibilitats
musicals. Veiem que aquest instrument ens és molt útil per representar sons que pugen
i sons que baixen. Demanem als infants que assenyalin al sostre si el so puja (va de
greu a agut) i assenyalin al terra si el so baixa (de d’agut a greu). De nou demanem
algun voluntari (o l’escollim nosaltres) per a que ens indiqui a la resta quin moviment
fa el so que realitzem amb la flauta d’èmbol. Seguidament, tots els infants tindran la
possibilitat de tocar aquest instrument.
Es realitzarà un nou dictat, en aquest s’haurà d’indicar si el so puja, baixa o es queda
igual (com la línia quan descansa).
Per tal de ser un xic imaginatius, cada infant crearà en un full en blanc la seva pròpia
melodia mitjançant un dibuix, quan acabin hauran d’aixecar la mà i explicar a la mestra
com sona el dibuix que ha fet i perquè.
Valoració:

La primera part d’aquesta activitat ha estat molt interessant. La majoria dels infants
aixecaven o baixaven els braços segons el que sentien (i sovint ho encertaven), mentre
que una minoria preferia imitar el que feia el seu company sense prestar atenció al so
que escoltaven. Durant aquest procés m’he estat fixant quins nens anaven més fluixos
per motivar-los a escoltar o produir els sons posteriorment.
Segurament l’activitat ha durat més del que tenia previst, però es perquè he trobat que
els infants s’estaven divertint i aprenent al mateix temps. Tot i que un dels nens (en
Marc) quan portàvem una estona amb l’exercici a trencat el ritme de joc dient:
- Cuando comencem a hacer feina?
El to de veu era mig enfadat, no entenia que després de l’explicació d’un conte
estiguéssim fent moviments segons el so de la flauta... La meva resposta ha estat que a
l’escola sempre estem fent feina, hem escoltat un conte i ara estàvem fent un exercici de
música. Crec que no li ha agradat la resposta...
- Pero cuando hacemos feina? Una fitxa?
La segona part de l’activitat, sons que pugen/sons que baixen ha costat més a a alguns
nens i nenes, tot i que els dictats finals han sortit força bé.
El que ha estat més enriquidor de tot és quan he demanat a alguns dels infants que
s’aixequessin i fossin ells els que fessin els sons aguts o greus... Quin riure! Alguns
comentaris que recordo són:
- Però si jo no sé usar esto!
- Faré un agut-greu para enganyar...
Després de fer sortir a 4 o 5 infants, he volgut que ho provessin aquells nens i nenes
que m’ha semblat que més els costava distingir els sons, i els preguntava directament a
ells quin so havien fet (agut o greu); a altres els he preguntat abans de que fessin el so
amb la flauta d’èmbol com volien que fos el seu so i comprovàvem si l’objectiu i que
tenien i el resultat era el mateix.
Activitat 6: Joc del so i el silenci

Primerament, la mestra explicarà detingudament l’activitat a realitzar i recordarà la
importància d’escoltar amb atenció. Una vegada tot els infants han comprés la
importància de no molestar i parlar amb els companys durant aquesta activitat, es
posaran en forma de mig cercle mirant a la mestra. S’indicarà que mitjançant el
moviment del cos han de representar el sons que es van produint i que quan el so pari
també han de parar ells i estar-se ben quiets fins que es torni a escoltar algun so. La
mestra amb un pandero marcarà diferents ritmes: ràpid – lent, fort –fluix i silenci.
Es plantejarà aquesta activitat com un joc, per tant si un infant està en moviment quan
el pandero no sona, estarà eliminat i s’haurà de seure. El joc acaba quan no queda cap
infant o bé quan la mestra així ho indiqui.
Valoració:
Els infants han gaudit de valent amb aquest joc! Tenen prou sentit del ritme i la majoria
aconseguia seguir al pas del pandero. Al principi, els infants que es distreien o estaven
tan endinsats en el moviment que no s’adonaven que el pandero havia parat de sonar
s’han assegut sense protestar; però quan ja només quedaven sis o set infants
participant hi ha hagut algun conflicte, perquè ningú volia quedar eliminat i tots volien
guanyar, per tant he hagut d’intervenir a mode de jutge i fer seure a aquells infants que
es movien ràpid quan el ritme era lent o es seguien movent quan el pandero no sonava.
Sessió 3 (2 hores - 30 minuts per grup ):
Activitat 7: Creem una composició musical
A cada infant (sis o set com a màxim) se li donarà un instrument de percussió.
Disposaran d’uns minuts per a fer-los sonar, intercanviar-los i adonar-se de les seves
possibilitats sonores. Seguidament es demanarà que cadascú es quedi amb l’instrument
que tenia inicialment i per ordre ens mostrin quin so té.

S’explicarà que ells amb els seus instruments poden realitzar una creació musical i se’ls
incitarà a que en facin una senzilla, per tal de poder-la recordar i repetir si es necessari.
Caldrà que els infants es posin d’acord i negociïn quan intervé cada instrument i quin
so produirà. La mestra els pot guiar i ajudar per tal que la creació sigui un èxit
col·lectiu i compti amb les aportacions de tots els components del grup. No cal ser
massa ambiciosos, cal realitzar una composició senzilla, però organitzada i agradable
per l’oïda.
Una vegada acordat el ritme a fer, es demanarà que l’executin un parell de vegades i
se’ls felicitarà per l’èxit.
Valoració:
Ha estat genial, tot i que escoltant després les produccions musicals a casa no m’ho ha
semblat tant (només es sentien cops i rialles), però bé em quedo amb la sensació que he
viscut a l’aula mentre fèiem l’exercici.
Als nens/es els ha agradat molt poder tocar i experimentar amb els instruments,
segurament ha estat la primera vegada de molts que tenien l’oportunitat de fer de
musics.
Durant tota la sessió els infants s’han mostrat alegres i amb ganes d’aprendre. He anat
cridant els infants per taules i una vegada a la sala de tutoria els he anat presentant
cada instrument, molts sabien com es deien però d’altres no n’havien sentit a parlar
mai. Després de les presentacions dels instruments i del seu ús cada nen/a ha escollit
un d’ells i hem començat les creacions musicals seguint unes pautes:
- Quant jo assenyales a un infant aquest havia de començar a tocar i no podia
parar fins que li fes el senyal.
- Segons les meves indicacions amb les mans, havien de fer sonar més fort o més
fluix l’instrument.
Al principi la majoria de nens/es, quan els tocava tocar i un altre infant tocava, el
primer parava i els he dit que no paressin fins que jo no els ho indiqués, que es tractava
d’anar fent sonar tots els induments a la vegada. S’han sorprès molt (i de fet no els ha
agradat massa perquè no l’han escollit) amb un instrument “casolà” que els he portat:

Els resultats dels altres grups:
un
paper de seda. Els he mostrat que aquest
“instrument” té un so molt especial, com de una
tarda de pluja i vent... però crec que no els he
convençut i han preferit escollir instruments de
veritat. Val més una imatge que mil paraules,
així que aquests són alguns dels moments
viscuts.