Biodiversitat Urbana Parc de la Ciutadella

Biodiversitat Urbana
Parc de la Ciutadella
Dossier per l’alumnat
Camp d’Aprenentatge de Barcelona
Nom:

BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 2
Para atenció...
• Al llarg d’aquest dossier trobaràs diferents símbols per especificar quin tipus de treball
has de fer a les activitats proposades:
Observar,
Fotografiar
Cercar,
Dibuixar
Material necessari:
Individual
• Estoig (amb llapis, bolígraf, retoladors...)
• Carpeta de tapa dura
• Aquest dossier
Grup
• Guia d’observació de la vegetació
• Càmera fotogràfica
• Binocles
• Brúixola / receptor GPS
Material didàctic elaborat pel Camp d’Aprenentatge de Barcelona i editat per a ús docent.
Se’n poden fer còpies per a aquesta finalitat.
Edició: gener 2008
Camp d’Aprenentatge de Barcelona
Pg. Mare de Déu del Coll 41-51
08023 Barcelona
cda-barcelona@xtec.cat
xww.xtec.cat/cda-barcelona
Fer, respondre, escriure durant l’activitat
Fer, respondre, escriure al centre o a casa
mirar, examinar, llegir
consultar, investigar
Fer activitat TIC

ÍNDEX
Guió del dossier:
[BIODIVERSITAT URBANA]
1. La biodiversitat i la seva importància
2. Possible transformació del paisatge vegetal de la zona de Barcelona
3. Biodiversitat vegetal al Parc de la Ciutadella
4. Barcelona té una fauna cosmopolita
5. Biodiversitat animal al Parc de la Ciutadella
6. Biòtops: Unitats de la ciutat de Barcelona
Món gris
Carrers i places
Edificis
Parets i murs
Infraestructures viàries
Sistemes subterranis
Món verd
Medi rupícola
Erms i solars
Arbrat
Verd urbà (Zoo)
Verd urbà (parcs i jardins)
Verd urbà (zones forestals)
Món blau
Estanys, fonts i llacs
Plantes, ports i esculleres
BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 3

BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 4
[1]
1.1 Un espai per a la reflexió prèvia
a. Si has sentit parlar de biodiversitat potser podràs contestar ràpidament aquestes preguntes.
(llegeix-les atentament i pensa abans de contestar):
[Biodiversitat: la seva importància]
Quina d’aquestes definicions de biodiversitat és la correcta.
L’evolució de les espècies i la seva desaparició i aparició al llarg de la història de la
Terra.
La riquesa en espècies d’un ecosistema i la abundància relativa dels individus de cada
espècie.
La quantitat d’espècies d’animals i plantes que hi ha en un ecosistema.
b. Algunes espècies s’introdueixen en la fauna i la flora autòctones de manera casual o voluntària
però, en qualsevol cas, sempre és l’home qui les introdueix. Quin d’aquests
grups està compost només per espècies invasores?
Pardal / Margalló / Cotorreta pit gris.
Cuc de terra / Ratolí comú / Pí pinyoner
Mosquit tigre / Cotorra pit gris / Ginko biloba
c. El concepte d’espai verd en el món urbà sembla, en principi, un contrasentit degut a que
és difícil definir-lo com a natural. Per què és important, tot i això, que les ciutats defineixin
espais verds potents?
Per mantenir la biodiversitat urbana
Per mantenir un bon equilibri entre les temperatures diürnes i nocturnes
Per millorar la qualitat de l’aire i la qualitat de vida dels habitants
d. La biodiversitat permet a l’home descobrir plantes de las quals se’n poden aprofitar diverses
propietats. Probablement, moltes de les espècies encara desconegudes poden donar
sorpreses agradables, per tant no pensem mai que una determinada espècie és inútil.
Sabent això, quina de les següents propostes creus que és correcta?
Les plantes permeten l’elaboració de moltes medecines
Serveixen per a limitar l’aparició de moltes plagues d’insectes nocius
Serveixen per a limitar l’aparició de moltes plagues d’insectes nocius

[2]
[POSSIBLE TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE VEGETAL DE LA ZONA DE BARCELONA ]
Vegetació del pla de Barcelona fa 10.000 anys
A l’època dels primers poblaments, els boscos d’alzines que recobrien el pla de Barcelona varen
començar a ser eliminats. Aquests es situaven als llocs una mica elevats, és a dir, als turons i
vessants de Collserola i Montjuïc,i van començar a aparèixer clarianes al territori desproveïdes
de la vegetació primitiva.
Vegetació del pla de Barcelona en l’època romana
La ciutat anomenada Barcino, estava establerta en el mont Tàber. Allí, el verd públic és limitava
a alguns arbres i arbustos. En l’àmbit privat hi havien horts amb plantes comestibles i remeieres,
fruiters i plantes ornamentals. El primer espai verd plantat a Barcino fou el llegendari
Hort del Paradís, uns jardins penjats al carrer del Paradís.
BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 5

BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 6
Vegetació del Pla de Barcelona en l’època medieval.
L’any 960 el comte Mir féu construir el Rec Comtal o Rec d’en Mir, que prenia les aigües del
Besòs a Montcada , arribava fins a la ciutat i desembocava al port, en un recorregut de 12 Km,
passant per Sant Andreu i Sant Martí de Provençals. Servia per moure molins i per al rec. La
seva existència modificà el territori, ja que en l’espai compres entre el Rec i el mar es convertí
en una horta fèrtil, que fou anomenada al segle XlV, l’horta de Barcelona.
La predominància de l’agricultura com a tret definidor del territori barceloní comença cap al
segle Vlll i s’acaba a mitjans del segle XlX. Fou a partir del segle Vlll quan el pla es va organitzar
en masies, cultius, pastures i boscos i quan s’intensificaren els regadius.
La vegetació intramurs.: Algunes cases tenien jardins, amb plantes ornamentals, horts amb caire
productiu, hortalisses i fruits, conreats de manera intensiva. El verger , era una mena d’hort
dedicat fonamentalment al consum.
Les institucions tenien els seus patís dels tarongers o horts de tarongers. La finalitat era més
ornamental, sensorial i de prestigi. Els patis de tarongers a Barcelona que es considerin característics
de la tradició de la jardineria medieval de la nostra ciutat. provenen de la tradició hispano-musulmana
(Pati de tarongers de la Llotja Gòtica 1401, Hort de tarongers de la Casa de la
Ciutat, Pati de tarongers de la Diputació del General 1536, Casa de les Comèdies, a la Rambla
que desaparegué el 1775)

Vegetació del Pla de Barcelona del segle XVlll a mitjans dels segle XlX.
La Barcelona encara rural.
El paisatge rural es va mantenir a grans trets , fins a mitjans del segle XlX. Fins aleshores el pla
va ser fonamentalment agrícola i sense massa edificacions. Aquest territori estava marcat per
la seva condició militar i això impedia que s’ocupes més.
El segle XVlll l’agricultura al pla de Barcelona era prospera i es va construir aleshores nombroses
masies i cases noves.
La novetat més important probablement era d’origen industrial (teles d’indianes) que necessitaven
blanquejar. Havien de ser en llocs amb abundant aigua i llocs planers i assolellats, aquest
llocs s’anomenaven prats d’indianes. Els prats d’indianes, varen canviar radicalment el paisatge
d’alguns llocs del pla de Barcelona. N’hi havia al Raval, a prop del Rec Comtal, a les Corts i a
Sant Martí de Provençals. Així la ciutat emmurallada, ja industrial per dins, i encara rural per
fora, esquitxava el paisatge de fora muralles amb la seva intensitat de fabricació d’indianes.
En el pobles de Sarrià, Pedralbes i Gràcia apareixien torres envoltades de jardins
BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 7

BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 8
La Barcelona actual
A mitjans del segle XlX es varen iniciar canvis que van transformar el pla d’una manera
radical, que ja serien irreversibles, aquests canvis van suposar el final de la Barcelona
rural el començament de la BCN urbana.
S’enderroquen les muralles. El Pla fins aleshores agrícola i sense massa edificacions
es comença a edificar.
La darrera gran desforestació de Collserola es produiria durant la Guerra Civil i la postguerra
immediata per falta de combustible, disminuint les alzines, el pi blanc i el pi
pinyer. Sobretot van afectar a la solana, l’obaga era de més difícil accés
2.1 Acoloreix els croquis “Possible transformació possible transformació del paisatge vegetal
de la zona de Barcelona, amb els colors que t’indiquen:
Alzinar : Verd fosc Bosc de ribera : Verd clar
Roureda : Verd més fosc Plantes deltaiques : Verd molt clar
Vinyes : Marró Horts i conreus : Groc
2.2 Escriu tres frases que reflecteixin la possible evolució del paisatge vegetal de Barcelona.

[3]
Fets històrics
[Biodiversitat al Parc de la Ciutadella]
Remuntem-nos a l'any 1714, època en què Barcelona va ser sotmesa a un llarg setge per l'exèrcit
de Felip V. La llarga resistència que va oposar la ciutat va provocar que aquest rei volgués
dominar-la.
Un any després, Felip V va ordenar aixecar una ciutadella que fos la més gran d'Europa amb l'objectiu
de poder vigilar la ciutat, i per construir-la va fer enderrocar el barri de la Ribera.
L'any 1716 es van començar a construir les grans fortificacions que van ser pagades per la ciutat.
El 1841, la Junta de Vigilància va començar-ne l' enderroc, però la Regència la restaurà l'any
1843.
Durant la Revolució de Setembre el general català Joan Prim va decretar la donació de la Ciutadella
a la ciutat, i entre els anys 1869 i 1888 la va fer enderrocar definitivament. S'han conservat
el palau del Governador, la capella i l'arsenal.
L'any 1888, amb motiu de l'Exposició Universal, promoguda per l'alcalde Rius i Taulet, es va
construir el parc als terrenys de l'enderrocada Ciutadella. Aquest fet va canviar l'orientació de
la vida de la ciutat: Barcelona esdevé una ciutat cosmopolita.
3. 1 Fem grups cooperatius
Fer grups cooperatius vol dir que cadascun de vosaltres serà responsable i quedarà encarregat
d’una tasca concreta. Un cop resolta aquesta aportareu els resultats obtinguts i fareu la
posta en comú per elaborar la feina de grup.
Observador/a 1
Observador/a 2
Observador/a 3
Observador/a 4
Observador/a 5
BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 9

BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 10
Descobrim la vegetació del Parc. Trieu els que més us agradi, només us demanem que ompliu
les fitxes d’observació. Recordeu que cada observador ha de fer exclusivament la seva
part!
Hem dividit els vegetals, una mica artificialment i per a facilitar la tria, en cinc grans grups:
Coníferes / Caducifolis / Perennifolis / Palmeres / Arbusts
A continuació us donem indicacions dels llocs on podeu trobar alguns arbres.
1. Passeig dels Til lers
• Til ler (Tilia europaea). Caducifoli.
• Llorer (Laurus nobilis). Perennifoli. Arbust.
• Xiprer (Cupressus sempervirens). Conífera.
• Magnòlia (Magnolia grandiflora). Perennifoli
• Palmera datilera (Palmera dactylifera). Palmera
2. Davant dels museus de ciències naturals
• Pi blanc (Pinus halepensis). Conífera.
• Arbre de l’amor (Cercis siliquastrum). Caducifoli.
• Robinia o Falsa acàcia. (Robinia pseudoacacia). Caducifoli .
• Taronger agre (Citrus amara). Perennifoli
• Alzina surera (Quercus suber). Perennifoli
• Baladre (Nerium oleander). Arbust
• Margalló (Chamaerops humilis). Palmera (darrera umbracle)
3. Passeig dels albers
• Alber (Populus alba). Caducifoli
4. Passeig Militar
5. Llac
• Lledoner (Celtis australis).Caducifoli
• Platan d’ombra (Platanus acerifolia). Caducifoli
• Om (Ulmus minor). Caducifoli

BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 11
3 Passeig
dels Àlbers
2 Museus
1 Passeig
dels Til lers
4 Passeig
Militar
5 Llac
ICC Institut Cartogràfic de Catalunya
La Ciutadella: ortofotomapa

BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 12
[FITXA DESCRIPTIVA D’UNA CONÍFERA]
Nom científic:
Nom català:
Data: Localització: Grup:
Observador/a 1: Fulles
Segons el limbe Disposició de les fulles
Segons la forma del limbe Color anvers
Segons el marge del limbe Color revers
Segons els nervis Té pels?
Observador/a 2 : Capçada/alçada Observador/a 3: Adaptacions
La capçada és de tipus La fulla és
L’alçada és Té pels?
Observador/a 4: Flor i fruit Dibuix de flor o fruit
Estat fenològic en el qual es troba:
Estat vegetatiu
En floració
En fructificació
Observador/a 5: Escorça Calc de l’escorça o fotografia
Color de l’escorça
Aspecte de l’escorça:
Llisa
Rugosa
Clivellada

✎
✎
✎ [FITXA DESCRIPTIVA D’UN CADUCIFOLI]
Nom científic:
Data: Localització: Grup:
Observador/a 2: Fulles
Nom català:
Segons el limbe Disposició de les fulles
Segons la forma del limbe Color anvers
Segons el marge del limbe Color revers
Segons els nervis Té pels?
Observador/a 1 : Capçada/alçada Observador/a 5: Adaptacions
La capçada és de tipus La fulla és
L’alçada és Té pels?
Observador/a 3: Flor i fruit Dibuix de flor o fruit
Estat fenològic en el qual es troba:
Estat vegetatiu
En floració
En fructificació
Observador/a 4: Escorça Calc de l’escorça o fotografia
Color de l’escorça
Aspecte de l’escorça:
Llisa
Rugosa
Clivellada
BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 13

BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 14
[FITXA DESCRIPTIVA D’UN PERENNIFOLI]
Nom científic:
Nom català:
Data: Localització: Grup:
Observador/a 4: Fulles
Segons el limbe Disposició de les fulles
Segons la forma del limbe Color anvers
Segons el marge del limbe Color revers
Segons els nervis Té pels?
Observador/a 5 : Capçada/alçada Observador/a 1: Adaptacions
La capçada és de tipus La fulla és
L’alçada és Té pels?
Observador/a 2: Flor i fruit Dibuix de flor o fruit
Estat fenològic en el qual es troba:
Estat vegetatiu
En floració
En fructificació
Observador/a 3: Escorça Calc de l’escorça o fotografia
Color de l’escorça
Aspecte de l’escorça:
Llisa
Rugosa
Clivellada

✎
✎
✎ [FITXA DESCRIPTIVA D’UNA PALMERA]
Nom científic:
Data: Localització: Grup:
Observador/a 3:Fulles
Nom català:
Segons el limbe Disposició de les fulles
Segons la forma del limbe Color anvers
Segons el marge del limbe Color revers
Segons els nervis Té pels?
Observador/a 4 :Capçada/alçada Observador/a 2: Adaptacions
La capçada és de tipus La fulla és
L’alçada és Té pels?
Observador/a 5: Flor i fruit Dibuix de flor o fruit
Estat fenològic en el qual es troba:
Estat vegetatiu
En floració
En fructificació
Observador/a 1: Escorça Calc de l’escorça o fotografia
Color de l’escorça
Aspecte de l’escorça:
Llisa
Rugosa
Clivellada
BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 15

BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 16
[FITXA DESCRIPTIVA D’UN ARBUST]
Nom científic:
Nom català:
Data: Localització: Grup:
Observador/a 5: Fulles
Segons el limbe Disposició de les fulles
Segons la forma del limbe Color anvers
Segons el marge del limbe Color revers
Segons els nervis Té pels?
Observador/a 3 : Mida i olor Observador/a 4: Adaptacions
L’alçada és La fulla és
És aromàtica? Té pels?
Observador/a 1: Flor i fruit Dibuix de flor o fruit
Estat fenològic en el qual es troba:
Estat vegetatiu
En floració
En fructificació
Observador/a 2: Aspecte general
Dibuix o fotografia de l’arbust

Nom científic:
[FITXA DESCRIPTIVA D’UNA PLANTA HERBÀCIA]
Data: Localització: Grup:
Observador/a 1: Fulles
Nom català:
Segons el limbe Disposició de les fulles
Segons la forma del limbe Color anvers
Segons el marge del limbe Color revers
Segons els nervis Té pels?
Observador/a 2 : Mida i olor Observador/a 3: Adaptacions
L’alçada és La fulla és
És aromàtica? Té pels?
Observador/a 4: Flor i fruit Dibuix de flor o fruit
Estat fenològic en el qual es troba:
Estat vegetatiu
En floració
En fructificació
Observador/a 5: Aspecte general
Dibuix o fotografia de l’arbust
BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 17

BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 18
3.3 Conclusions. Posta en comú.
Les plantes presenten adaptacions a la manca de l’aigua, digues quines són:
Fulles grans, tendres i amples
Fulles petites, estretes i allargades, amb una cutícula molt dura.
Fulles grans, amb punxes i pels
Cerca quina d’aquestes opcions correspon a la definició d’arbust:
Un vegetal enfiladís i que pot ramificar-se des de terra
Un vegetal llenyós amb ramificació al capdamunt d’un tronc amb més de 5 m d’alçària
Un vegetal llenyós amb ramificació des de la base de menys de 5 m d’alçària
Les conniferes són:
Plantes resinoses, adaptades a resistir la manca d’aigua durant llargs períodes de sequera
o per que l’aigua està glaçada
Plantes amb fulles grosses i tendres que cauen a la tardor
Plantes amb un tronc únic, no ramificat adaptades a llocs amb molta aigua
Els perennifolis són:
Plantes molt variables al llarg de les estacions, adaptats a llocs rics amb aigua, fulles
grosses i tendres que cauen a la tardor
Plantes verdes tot l’any, tenen fulles planes, més aviat petites, de cutícula dura i fosca i
brillant, sovint amb punxes.
Vegetals de tronc únic, viuen al cinturó càlid de la terra, a banda i banda de l’equador
✑
3.4 Us donem una fitxa completa perquè la completeu aportant la informació que cadascú
ha treballat i posant-la en comú.
3.5 Cerqueu informació a la biblioteca i a Internet sobre els usos dels fruits i de la
fusta de l’arbre.

[4]
[Barcelona té una fauna cosmopolita]
A la ciutat de Barcelona hi viuen moltes espècies tant d’invertebrats (insectes, cucs, aranyes...)
com de vertebrats (rèptils, amfibis, ocells, mamífers i peixos).
La fauna vertebrada es caracteritza, en general, pel seu comensalisme i la seva antropofília. La
majoria es beneficien de l’absència de depredadors naturals de la relativa bonança i estabilitat
tèrmica de l’estructura urbana i de l’elevada producció de deixalles i biomassa animal –
invertebrats- associada
La reintroducció del falcó, un petit pas cap a la naturalització de la ciutat
Fa un parell de decennis podíem trobar falcons pelegrins
nidificant a Santa Maria del Mar fins que
l’aldarull urbà va fer que no hi fessin nit, i els interessos
humans van provocar l’extinció de l’última
parella. De totes maneres es poden servir de noves
estructures verticals (gratacels). No seria sorprenent
que mentre el falcó comú, ha desaparegut en
àrees naturals com el Montseny, on l’últim niu va
ésser abandonat l’any 1982, a causa de la quantitat
de visitants, es puguin trobar en àrees més properes
a la població com Barcelona però en llocs més
tranquil les com el gratacel del Banc Atlàntic.
A Catalunya el falcó és una espècie sedentària, tot i
que acull durant l’hivern alguns exemplars provenint
de centre i del nord d’Europa.
Al maig de 1999, es van col locar quatre nius a edificis
alts de la ciutat on es van col locar 15 polls
nascuts en captivitat. Aquests projecte potencia la
biodiversitat faunística i la revalorització del patrimoni
natural de la ciutat de Barcelona i, a més a
més pot ajudar a controlar la població de coloms
localment, ja que formen part de la seva dieta urbana.
Actualment tres parells de falcons crien a Barcelona i un altre ho fa a Sant Adrià del Besòs
(www.falconsbarcelona.net)
Espècies problemàtiques
Són espècies que han pogut canviar la seva alimentació i aprofitar fonts d’aliments molt abundants
a Barcelona.
Coloms N’hi havien 180.000 sensats l’any1992 .Erosionen la pedra d’edificis i mobiliari urbà i
transmeten malalties. Des de 1983 es duen a terme campanyes de captures anuals i gasificació
en els diferents punts negres de la ciutat. El factor del seu èxit és el menjar que li donen els
ciutadans. A distintes ciutats europees, s’han fet campanyes concienciadores entre la població
amb un gran èxit.
Rates grises, s’han especialitzat en viure en el clavegueram on s’alimenten de detritus de
l’activitat humana.
Gavià argentat. L’any 1972 va començar a arribar a l’interior de la ciutat de Barcelona. El gavià
argentat està augmentant en nombre de manera espectacular en el darrers anys en tot el
litoral català, a causa, sobretot, del control de la captura d’ous, de l’augment de residus generats
per l’activitat humana i de la nova capacitat d’aquesta espècies per aprofitar els recursos.
No ser selectives i menjar qualsevol cosa els ha premés reeixir en aquests medi ; així doncs,
han pogut canviar els seua hàbits alimentaris i han passat de menjar peix de forma gairebé exclusiva
a l’omnivorisme, aprofitant les deixalles humanes, sobretot als abocadors
d’escombraries. Fins i tot ataquen els coloms i així complementen la seva alimentació
BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 19

BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 20
Espècies exòtiques
Sargantana pròpia de les Pitiüses (Eivissa, Formentera, illots pròxims), es va localitzar a la
zona propera a la plaça de les Glòries. Se suposa que va ser introduïda deliberadament fa uns
quinze anys i va aconseguir sobrevivia en una zona de
talussos erms amb pedres amb abundant vegetació rodera
(Llorente,G. Et al.1995). Es possible que aquesta
comunitat estigui en perill per la pressió urbanística
Cotorra argentina o de pit gris i Cotorra de Kramer. A
partir de les importacions massives d’aquest ocells es
varen fer freqüents com a aus de gàbia en moltes llars
barcelonines, però la gran quantitat d’exemplars escapats
ha fet que és formin grups en llibertat.. Malgrat
que podem destacar tres espècies: la cotorra argentina
(Myopsitta monachus), la de Kramer (Psittacula krameri)
i la de cap blau (Aratinga acuicaudata) la primera
d’aquestes és la que s’ha integrat més a la dinàmica de
la ciutat (Batllori,1985). La població de la cotorreta pit
✎
4.1 Com han arribat arribat les cotorres des de l’Argentina les nostres contrades?
Quina ha estat la clau de l’èxit colonitzador de la cotorra argentina? Quins problemes poden
ocasionar aquestes cotorres en les àrees urbanes?

[5]
Parts del cos d’un ocell
bec
capell
gorja
pit
dits
✎
5.2 El ocells del Parc de la Ciutadella
[Ornitologia a la Ciutadella]
ala
carpó
potes
dit posterior
Fer grups cooperatius vol dir que cadascun de vosaltres serà responsable i quedarà encarregat
d’una tasca concreta. Un cop resolta aquesta aportareu els resultats obtinguts i fareu la posta
en comú per elaborar la feina de grup.
Ara, mireu la fitxa descriptiva dels ocells que cal treballar i trieu quin observador serà cada ú
de vosaltres (anoteu el vostre nom on calgui).
Observador/a 1
Observador/a 2
Observador/a 3
Observador/a 4
Observador/a 5
cua
BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 21

BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 22
Ocells que localitzarem al Parc de la Ciutadella durant tot l’any
Al parc de la Ciutadella hi ha una gran diversitat d’ocells, alguns d’ells són fàcils de veure
(ànecs, merles, coloms, cotorres...). Altres són més estacionals o més tímids i no sempre es
possible contemplar-los.
A part de les espècies autòctones i les adaptades també, ocasionalment es pot veure alguna
espècie exòtica que s’escapa del veí Parc Zoològic.
A continuació us oferim una llista i la imatge d’alguns dels ocells que es poden veure al parc:
Bernat pescaire
(Ardea cinerea)
Pardal Comú
(Passer domesticcus)
Garsa
(Pica pica)
Verdum
(Carduelis chloris)
Gafarró
(Serinus serinus)
Cuereta
(Motacilla alba)
Gavià argentat
(Larus michahellis).
Merla
(Turdus merula)
Oca
(Anser anser)
Pit roig
(Erithacus rubecula)
Mallerenga carbonera
(Parus major)
Tallereta vulgar
(Sylvia communis)
Colom roquer domèstic
(Columba livia),
Cotorra pit gris
(Myiopsitta monachus)
Anec collverd
(Anas platyrrinchos)
Estornell vulgar
(Sturnus vulgaris)
Mallerenga blava
(Parus caeruleus)
Falcó pelegrí
(Falco peregrinus)

[✎ ✎
✎ FITXA DESCRIPTIVA D’UN OCELL]
Nom científic:
Data: Hora: Lloc:
Temps atmosfèric:
Observador/a 1: Observador/a 2:
Forma del bec:
Finet
Gruixut
Color del bec:
Mida del cos:
Petit
Mitjà
Gran
Observador/a 3 : Forma dels dits
Peus adaptats
a la natació
Observador/a 4:
Quants n’hi ha?
Com és el cant?
Melodiós
Crec-crec
Trinen
Sit-sit
Observador/a 5:
Nom català:
On és l’ocell:
Dalt d’un arbre
A terra
Volant
Al niu
Peus adaptats
a la locomoció
Color i dibuix de l’ocell (indica si té alguna taca i el lloc).
Peus adaptats
a grimpar
Què està fent:
Caminant
Descansa
S’arregla les plomes
Menja
Saltant
Volant batecs ràpids
Vola planejant
Es capbussa
Va picant l’aigua
Altres
Quijou
“guib”
“tchoocc-tchooc”
Altres
Peus adaptats
a la caça
BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 23

BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 24
[✎ ✎
✎ FITXA DESCRIPTIVA D’UN OCELL]
Nom científic:
Nom català:
Data: Hora: Lloc:
Temps atmosfèric:
Observador/a 1: Observador/a 2:
Forma del bec:
Finet
Gruixut
Color del bec:
Mida del cos:
Petit
Mitjà
Gran
Observador/a 3 : Forma dels dits
Peus adaptats
a la natació
Observador/a 4:
Quants n’hi ha?
Com és el cant?
Melodiós
Crec-crec
Trinen
Sit-sit
Observador/a 5:
On és l’ocell:
Dalt d’un arbre
A terra
Volant
Al niu
Peus adaptats
a la locomoció
Color i dibuix de l’ocell (indica si té alguna taca i el lloc).
Peus adaptats
a grimpar
Què està fent:
Caminant
Descansa
S’arregla les plomes
Menja
Saltant
Volant batecs ràpids
Vola planejant
Es capbussa
Va picant l’aigua
Altres
Quijou
“guib”
“tchoocc-tchooc”
Altres
Peus adaptats
a la caça

✎ FITXA DESCRIPTIVA D’UN OCELL]
✎
[ ✎
Nom científic:
Data: Hora: Lloc:
Temps atmosfèric:
Observador/a 1: Observador/a 2:
Forma del bec:
Finet
Gruixut
Color del bec:
Mida del cos:
Petit
Mitjà
Gran
Observador/a 3 : Forma dels dits
Peus adaptats
a la natació
Observador/a 4:
Quants n’hi ha?
Com és el cant?
Melodiós
Crec-crec
Trinen
Sit-sit
Observador/a 5:
Nom català:
On és l’ocell:
Dalt d’un arbre
A terra
Volant
Al niu
Peus adaptats
a la locomoció
Color i dibuix de l’ocell (indica si té alguna taca i el lloc).
Peus adaptats
a grimpar
Què està fent:
Caminant
Descansa
S’arregla les plomes
Menja
Saltant
Volant batecs ràpids
Vola planejant
Es capbussa
Va picant l’aigua
Altres
Quijou
“guib”
“tchoocc-tchooc”
Altres
Peus adaptats
a la caça
BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 25

BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 26
✎ FITXA DESCRIPTIVA D’UN OCELL]
✎
[ ✎
Nom científic:
Nom català:
Data: Hora: Lloc:
Temps atmosfèric:
Observador/a 1: Observador/a 2:
Forma del bec:
Finet
Gruixut
Color del bec:
Mida del cos:
Petit
Mitjà
Gran
Observador/a 3 : Forma dels dits
Peus adaptats
a la natació
Observador/a 4:
Quants n’hi ha?
Com és el cant?
Melodiós
Crec-crec
Trinen
Sit-sit
Observador/a 5:
On és l’ocell:
Dalt d’un arbre
A terra
Volant
Al niu
Peus adaptats
a la locomoció
Color i dibuix de l’ocell (indica si té alguna taca i el lloc).
Peus adaptats
a grimpar
Què està fent:
Caminant
Descansa
S’arregla les plomes
Menja
Saltant
Volant batecs ràpids
Vola planejant
Es capbussa
Va picant l’aigua
Altres
Quijou
“guib”
“tchoocc-tchooc”
Altres
Peus adaptats
a la caça

[✎ ✎
✎ FITXA DESCRIPTIVA D’UN OCELL]
Nom científic:
Data: Hora: Lloc:
Temps atmosfèric:
Observador/a 1: Observador/a 2:
Forma del bec:
Finet
Gruixut
Color del bec:
Mida del cos:
Petit
Mitjà
Gran
Observador/a 3 : Forma dels dits
Peus adaptats
a la natació
Observador/a 4:
Quants n’hi ha?
Com és el cant?
Melodiós
Crec-crec
Trinen
Sit-sit
Observador/a 5:
Nom català:
On és l’ocell:
Dalt d’un arbre
A terra
Volant
Al niu
Peus adaptats
a la locomoció
Color i dibuix de l’ocell (indica si té alguna taca i el lloc).
Peus adaptats
a grimpar
Què està fent:
Caminant
Descansa
S’arregla les plomes
Menja
Saltant
Volant batecs ràpids
Vola planejant
Es capbussa
Va picant l’aigua
Altres
Quijou
“guib”
“tchoocc-tchooc”
Altres
Peus adaptats
a la caça
BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 27

[6]
BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 28
[Biòtops urbans: unitats de Barcelona]
Per estudiar la biodiversitat urbana és lògic que considerem els diversos hàbitats que hi ha a la
ciutat i revisem els organismes que hi viuen.
Per tal d’ordenar una mica l’estudi de la biomassa d’organismes, animals i plantes que es troben
en l’ecosistema urbà, diferenciarem primer tres grans tipus d’unitats a l’interior de les
quals queden classificats els biòtops en que dividim la ciutat.
El Mon gris fa referència a les construccions
• Parets i murs
• Carrers i places
• Grans infrastructures viàries
• Edifici
• Sistemes subterranis
EL Món verd es refereix a aquella estructura de l’esquema urbà que se situa sobre el sòl natural
• Medi Rupicola
• Arbrat viari
• Parcs i Jardins
♦ Zoo
♦ Parcs i jardins urbans
♦ Medi forestal
♦ Erms i solars
El Mon blau, que inclou les zones humides i espais amb predomini de l’aigua, sent aquests els
únics llocs on afloren les aigües de tota la ciutat.
• Estanys, fonts i llacs artificials
• Platges, ports i esculleres
Nota: Els dibuixos dels biòtops de les pàgines següents són del llibre “Barcelona Biodiversitat
urbana” Martí Boada i Laia Cadevila. Ed. Ajuntament Barcelona

BIÒTOPS DEL MÓN GRIS
Carrers i places
Edificis
BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 29

BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 30
Parets i murs
Infraestructures viàries
Sistemes subterranis

BIÒTOPS DEL MÓN VERD
Medi rupícola
Arbrat
BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 31

BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 32
Erms i solars
Verd urbà (zoològic)
Verd urbà (parcs i jardins)

Verd urbà (verd reduït)
Verd urbà (zones forestals)
BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 33

BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 34
BIÒTOPS DEL MÓN BLAU
Estanys, fonts i llacs
Platges, ports i esculleres
✎
Invertebrats Peixos Rèptils i amfibis Aus Mamífers
gris
blau
verd
Font dibuixos: Barcelona Biodiversitat Urbana
groc
marró

[BIBLIOGRAFIA]
Ajuntament de Barcelona (2005). Ocells de Barcelona. Barcelona. Ed. Ajuntament de Barcelona
Folch.R. (1981).La vegetació dels Països Catalans. Barcelona. Ed Ketres
Heinzel.H et al. (1981) Manual de Aves de España y de Europa. Barcelona.Ed Omega
Masclans.F. (1981).Guia per a conèixer els arbres. Barcelona.Centre Excursionista de Catalunya.
Masclans.F. (1981).Guia per a conèixer els arbust. Barcelona.Centre Excursionista de Catalunya..
Masalles. R .M. i al. (1988) Plantes Superiors. Història Natural dels Països Catalans. Barcelona.
Ed. Enciclopèdia Catalana.
Parcs i Jardins (1999). Arbres de Barcelona. Ajuntament de Barcelona
Pares. M. (2006) Guia de natura de Barcelona. Barcelona. Ajuntament de Barcelona
Pascual. R. (1985) Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona. Ed. Kapel (Col.lecció
“Conèixer la natura” nº1)
Pascual. R. (1990) Guia dels arbusts dels Països Catalans. Barcelona. Ed. Kapel (Col.lecció
“Conèixer la natura” nº10)
Boada M., Capdevila, L.(2000) “Barcelona Biodiversitat Urbana”. Barcelona. Ajuntament de
Barcelona.
Per saber-ne més d’ocells
www.xtec.cat/~jcerdeir. Web de Jordi Cerdeir que sota la idea inicial de conèixer els ocells
d’Olesa de Montserrat ens permet fer jocs, test, podem participar en jocs, test, participar
en diferents activitats d’observació d’ocells i hi han fitxes molt interessants sobre diferents
espècies habituals als Països Catalans.
www.falconsbarcelona.net. S’explica el projecte de reintroducció del falcó a la ciutat de
Barcelona. Hi ha jocs, vídeos, galeria de fotos,...
http://clic.xtec.net/db “ Els ocells del Pati”
Si voleu aprofundir, conteu amb aquestes interessants webs en distints idiomes:
www.bavarianbirds.de/what/cbirding.html
www.lbv-kempten-oberallgaeu.de/vogel_des_jahres/vdj.htm
www.mundofree.com/carferg1/juegos/jue001.htm
memori www.oiseaux.net/jeux/tete.de.linotte.html
Per saber més de vegetals:
http://www.xtec.cat/recursos/ciencies/arbres. Completíssima guia, rigorosa on podeu treballar
els diferents conceptes botànics d’una manera molt sistematitzada.
BIODIVERSITAT A LA CIUTADELLA - 35