OPERACIÓ PITARRA AL TANTARANTANA - amics uab

OPERACIÓ PITARRA AL TANTARANTANA
DEL 22 DE FEBRER A L’11 DE MARÇ DEL 2012
22, 23, 29 DE FEBRER – 1, 7 i 8 DE MARÇ
COM US DEIA... EL REI ESTÀ FOTUT
CIA JAUME COSTA
24, 25, 26 DE FEBRER – 2, 3, 4, 9, 10 i 11 DE MARÇ
L’ESQUELLA DE LA TORRASSA
ÒPERA CÒMICA DE BARCELONA
TaNTa
TEATRE TaNTaRaNTaNa
TEATRE

22, 23, 29 DE FEBRER – 1, 7 i 8 DE MARÇ DEL 2012
CIA JAUME COSTA
Textos de Frederic Soler, àlies “Serafí Pitarra”
Adaptació i dramatúrgia: Jaume Costa
Música: David Martell
TaNTa
TEATRE
COM US DEIA… EL REI ESTÀ FOTUT
“Com us deia… el rei està fotut”, un monòleg basat en textos de Frederic Soler i
Hubert, més conegut popularment amb el pseudònim de Serafí Pitarra.
TEATRE TaNTaRaNTaNa

COM US DEIA... EL REI ESTÀ FOTUT
22, 23, 29 DE FEBRER – 1, 7 i 8 DE MARÇ DEL 2012
“Com us deia... el rei està fotut”, un monòleg basat en textos de Frederic Soler i
Hubert, més conegut popularment amb el pseudònim de Serafí Pitarra.
Un monòleg escrit i interpretat per Jaume Costa amb música de David Martell. Una peça
teatral entranyable, patriòtica, a vegades irreverent, àcida, grotesca, però sobre tot
divertida. Una obra teatral per passar una bona estona i conèixer de passada la vida i la
trajectòria literària del precursor del teatre català modern.
CIA JAUME COSTA
Textos de Frederic Soler, àlies “Serafí Pitarra”
Adaptació i dramatúrgia: Jaume Costa
Música: David Martell
INTÈRPRET
Jaume Costa
PIANO
David Martell | Viviana Salisi
FITXA ARTÍSTICA
Escenografia Jaume Costa,
Dibuix i pintura cortina Queralt Valls
Mecanització decorat Joser Mª Costa
Narrador vestuari Josefina Riera
Cavall i cançó “Lo nostre Duc” Montserrat Isanta
Coreografies Mª Àngels Singla
Veu en off Dani Bañeza
Efectes Carles Canellas
Fotografia i disseny programa Eva Bozzo
Tècnic de llum i so Eduard Sellarés
Direcció i producció Art & Hort Produccions
Agraïments: Ramon i Dolors ( Cal Caus), Pere Crusellas, Josep Berenguel, Carme Quevedo, ADN Navarcles,
Queralt Valls, Jesús Fernàndez, Fede Salas, Inspru, Josep Mª Costa, Jaume Comellas, Dani Bañeza, Isidre Vila,
Esplai Navarclí.
Agraïments especials: Xavier Albertí, Joan Vilamala, Toni Xuclà, David Martell i Ajuntament de Navarcles.
Espectacle en català.
Horari sessions: 21h
Preu: 15€ | Abonament 2 espectacles: 24€
Duració: 90 min.
TEATRE T a NTa R a NTa N a
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - teatre@tantarantana.com - www.tantarantana.com

SINOPSI
EL REI...
“Com us deia...el rei esta fotut”, és un monòleg basat en textos de Frederic
Soler i Hubert, més conegut popularment amb el pseudònim de Serafí
Pitarra.
Un monòleg interpretat per l’actor Jaume Costa amb música de David
Martell.
Una peça teatral entranyable, patriòtica, a vegades irreverent, àcida,
grotesca, però sobre tot divertida. Una obra teatral per passar una bona
estona i conèixer de passada la vida i la trajectòria literària del precursor del
teatre català modern.
L’obra, és una versió lliure dels textos de Serafí Pitarra.
“Com us deia.... el rei esta fotut” no té cap més objectiu que fer passar una
bona estona a l’espectador seguint una trama argumental amena i gens
feixuga tot barrejant alguns textos de Serafí Pitarra.
L’acompanyament musical, ens endinsa en el seu temps, en la seva vida i
sobretot en la seva obra, fent una ullada a quatre de les seves obres més
populars. Des del “Fossar de les moreres”, fins a “El ferrer de tall”, passant
per la divertida llegenda de “L’últim trencalòs”, i tenint com a eix central i
angular una de les obres més conegudes i esbojarrades de Pitarra “Don
Jaume el conqueridor”.
David Martell és l’autor de la partitura, que ell mateix interpreta en directe al
piano. El text i la música es complementen per aconseguir en cada moment
el clima adient, des de la tendresa a la disbauxa.
Són noranta minuts de bogeria compartida amb l’espectador, per gaudir
d’uns textos extraordinaris escrits per un dels més grans autors de la
literatura catalana, Frederic Soler i Hubert, o el que és el mateix, Serafí
Pitarra.
CANÇONS
Pitarra | Lletra: Jaume Costa - Música: David Martell
Lo nostre Duc | Lletra: Jaume Costa - Música: David Martell
El rei En Jaume | Lletra: Joan Vilamala - Música: Toni Xuclà
A ells Sant Jordi | Lletra: Serafí Pitarra - Música: David Martell
Fes dagues, daguer | Lletra: Serafí Pitarra - Música: David Martell
TEATRE T a NTa R a NTa N a
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - teatre@tantarantana.com - www.tantarantana.com

FREDERIC SOLER
per Xavier Albertí
A Frederic Soler, teatralment parlant, li devem tot.
Va ser ell qui va crear les bases que ens han portat al teatre en llengua
catalana que tenim avui. Ell va fer passar dels salons privats als escenaris
públics les agosarades aventures d’un grup de joves que volien canviar la
realitat cultural del seu temps. Va ser Frederic Soler, sota la màscara de
Serafí Pitarra, qui esmolà la llengua que troben sobre els escenaris, una
llengua que havia desaparegut durant molt temps dels teatres del país.
Ell va inventar les formes dramàtiques del nostre primer teatre, recuperant
antigues estructures de teatre popular, les seves articulacions mètriques i les
connexions amb l’imaginari del seu públic. Va ser pioner dels primers models
de producció privada de teatre, primer en el desaparegut teatre Odeon i
després en el Teatre Romea. Fou empresari de llarga i profitosa carrera.
També fou ell qui articulà un públic; el públic d’una societat que començava a
canviar les seves estructures socials i econòmiques.
Des de la producció del fet escènic fins a la seva recepció, Frederic Soler, va
fer tots els papers de l’auca, i els va fer, assolint una popularitat difícilment
imaginable avui en dia.
És sorprenent que aquell enorme home de teatre sigui entre nosaltres un
gran desconegut. Ens ho hauríem de fer mirar.
Xavier Albertí
TEATRE T a NTa R a NTa N a
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - teatre@tantarantana.com - www.tantarantana.com

CURRICULUMS
JAUME COSTA JIMÉNEZ – Actor, guionista i director de teatre
Actor, guionista i director de teatre.
Des dels 14 anys és actor de teatre interpretant diversos papers en diferents grups de teatre
amateur, com La Roda de Castellgalí, el grup teatre NEI d’Artés i el grup de teatre de
Navarcles.
A nivell professional ha participat, fent petites col·laboracions, en diverses sèries de TV3 com
El Cor de la Ciutat, Temps de Silenci, Plats Bruts i La Riera.
Durant 11 anys ha escrit i dirigit els espectacles anuals de la Unió de Botiguers de Navarcles
i actualment escriu i dirigeix els espectacles anuals de l’Esplai Navarclí i de l’Esplai de
l’Amistat d’Artés. També és autor de l’adaptació dels PASTORETS que des del 2007 es
venen representant a Navarcles. Escriu periòdicament articles d’opinió al diari de la
Catalunya Central Regió 7. Des de fa 3 anys és actor professional.
Ha participat en diferents cursos d’interpretació (John Strasberg, Santiago Zannue, Elena
Pimenta) i diversos projectes de l’Institut del teatre i l’ESCAC. Actualment cursa estudis de
cant amb l’Elisabet Soler. Al 2009 estrena el monòleg d’Isabel-Clara Simó “COMPLICES”,
dirigit per Jaume Martí i que segueix interpretant. Al març del 2011 escriu i estrena el
monòleg “COM US DEIA...EL REI ESTÀ FOTUT”. Al setembre del 2011 entra a formar part
de la Companyia Òpera Còmica de Barcelona amb la que estrena al novembre
“L’ESQUELLA DE LA TORRASSA”, sota la direcció escènica d’Artur Arranz i direcció
musical de Viviana Salisi.
DAVID MARTELL – Professor de música, compositor i intèrpret de música
David Martell cursa els estudis superiors de solfeig, de piano i de música moderna (jazz) al
Conservatori municipal de música de Barcelona i a l’ESMUC. Durant la seva carrera ha rebut
nombrosos guardons: premi d’honor d’harmonia (1998), 2n premi en el concurs
d’interpretació musical Arjau (2002), 1r premi en el concurs de composició Paquita
Madriguera (2008) amb l’obra simfònica “Laberint Enigmàtic”… Com a intèrpret ha realitzat
concerts a piano sol, ha tocat, arranjat i dirigit diferents musicals, ha actuat amb els grups
diferents grups de jazz com Odd trio, Poinciana band,… i al costat de la cantant Núria Cols
actualment té els espectacles “Músiques d’arreu del món”, “Homenatge a Edith Piaf” i
“Boulevard de la Chanson française”. Com a compositor ha escrit nombroses obres per a
piano sol, música de cambra, peces per a grups de jazz, música pel documental “la travesía”,
dues obres simfòniques i una cantata per a cor i orquestra. Recentment ha posat música en
alguns recitals poètics al costat d’Aina Huguet i Joan Crosas i en l’obra de teatre “Com us
deia... el Rei està fotut”. Actualment és professor de música a l’Esclat i a l’escola de música
d’Artés.
TEATRE T a NTa R a NTa N a
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - teatre@tantarantana.com - www.tantarantana.com

24, 25, 26 DE FEBRER – 2, 3, 4, 9, 10 i 11 DE MARÇ DEL 2012
ÒPERA CÒMICA DE BARCELONA
Text original: Frederic Soler, àlies “Serafí Pitarra”
Música original: Joan Sariols (1820‐1886)
Recerca, adaptació musical, partitura i direcció musical: Viviana Salisi
Recerca, adaptació del llibret i direcció escènica: Artur Arranz
TaNTa
TEATRE
L’ESQUELLA DE LA TORRASSA
Una pitarrada lírica en català del qu’antes es parlava.
Adaptació lliure de la gatada 'L’Esquella de la Torratxa' de Serafí Pitarra, estrenada al Teatre Odeón de
Barcelona el 24 de Febrer de 1864.
TEATRE TaNTaRaNTaNa

L’ESQUELLA DE LA TORRASSA
24, 25, 26 DE FEBRER – 2, 3, 4, 9, 10 i 11 DE MARÇ DEL 2012
Òpera Còmica de Barcelona rastreja l’origen de la sarsuela catalana presentant l'obra que
va convertir Frederic Soler, més conegut pel seu pseudònim Serafí Pitarra, en l'autor
dramàtic més popular del seu temps i en el creador de les bases que ens han portat al teatre
en llengua catalana que tenim avui. 'L’esquella de la Torratxa', primera obra seva que va
pujar a un escenari professional de Barcelona i una de les primeres sarsueles catalanes.
ÒPERA CÒMICA DE BARCELONA
Text original: Frederic Soler, àlies “Serafí Pitarra”
Música original: Joan Sariols (1820-1886)
Recerca, adaptació musical, partitura i direcció musical: Viviana Salisi
Recerca, adaptació del llibret i direcció escènica: Artur Arranz
INTÈRPRETS
Jaume Costa CINTO COMELLES. El Sr. Alcalde
Mariona Pallach PAULA. La vídua d’en Cirera
Marta Casals RITETA. La nena enamorada d’en Jaumet
Jordi Mas JAUMET CIRERA. L’ambiciós jove que vol ser diputat
Rafel Aragonès SIDRO. L’agutzil / GRAVAT. El mosso d’en Comelles
Sergi Lolo UN MOSSO. Mosso d’esquadra
PIANO
Viviana Salisi
FITXA ARTÍSTICA
Espai escènic i caracterització Artur Arranz
Disseny Il·luminació Roger Egea
Coreografia Isa Moren
Fotografia Antoni Bofill
Vestuari Esbart Dansaire de Rubí i Rosa Mª Cañameras
Coproducció Teatre Joventut de L’Hospitalet
Agraïments: Angèlica Arranz, Lola Arranz, Lina Arranz, Jordi Arranz, Joan Egea, Joan Escofet, Manolo Cano, Honorio
Blasco, David Cadafalch, Montserrat Pla, Amics de l’Òpera de l’Hospitalet, Joan Piera, Mercè Mesa, Centre Cultural de
Bellvitge-Gornal, Antonio Bermudo, Fernando García, José Antonio Montoya, Maite Revilla, Ajuntament de Navarcles,
Llorenç Ferrer, Eva Santaeulària, Teatre Auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles, Jesús Fernandez, Ajuntament de
l’Hospitalet, Núria Marin, Lluís Esteve, Teatre Joventut de l’Hospitalet, Jaume Graells, Rosa Mª Muga, Josep Lluís
Marcè, Arturo Gómez, Cesco Forn, Rosa Moreno, Dani Arcos, SGAE Barcelona, Agnela Domíngez, Francesc Cortés,
Mercè Fantova, Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, Pepelú Guardiola, Neus Garriga, Teresa González,
Esbart Dansaire de Rubí, Isidre Rubio, Montserrat Ricart, Rosa Mª Cañameras.
Espectacle dedicat a la memòria de Carme Arranz i de Mario Sanz, dos grans hospitalencs i dos grans amants
de la lírica.
Amb la col·laboració d’Amics de l’Òpera de L’Hospitalet.
Espectacle en català.
Horaris sessions: divendres i dissabtes 21h - diumenges 19h
Preu: 18 € | Abonament 2 espectacles: 24€
Duració: 2h amb entreacte
TEATRE T a NTa R a NTa N a
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - teatre@tantarantana.com - www.tantarantana.com

TORNA L’ESQUELLA DE LA TORRATXA,
TÍTOL EMBLEMÀTIC DEL TEATRE CATALÀ
Aquesta “gatada en dos actes, en vers i en català del qu’ara es parla” és una de les primeres
sarsueles catalanes, amb música del mestre Joan Sariols, estrenada al desaparegut Teatre
Odeón —situat gairebé al costat del Romea— el 24 de febrer de 1864. Aquesta obra és una
paròdia d’un drama romàntic que s’havia estrenat amb gran èxit a Barcelona el 1863, La
campana de la Almudaina (Madrid, 1859), obra del notari mallorquí Juan Palou y Coll. Va ser
la primera obra de Pitarra que va pujar a un escenari professional, que fins llavors havia
presentat les seves obres en els teatres particulars “de sala i alcova” de cases benestants de
Barcelona, com la del seu propi sogre, Bernat de les Cases, en petits teatrets de societats
recreatives privades o en els anomenats “tallers”, pisos llogats per gent jove on
s’organitzaven festes, reunions i representacions teatrals privades, on ja s’havia fet un nom
com a tertulià i actor, i on, protegit darrera el seu pseudònim, ja havia presentat diverses
paròdies -algunes de les quals bastant pujades de to, anomenades “peces brutes”- com Don
Jaume el Conqueridor.
L’èxit d’aquesta estrena va motivar l’empresari de l’Odeon, Joaquim Dimas, el primer actor
Lleó Fontova, i Soler a fundar una societat teatral, anomenada La Gata, en el marc de la qual
s’estrenen entre 1864 i 1866 una vintena de peces anomenades gatades, de fet sarsueles
còmiques, que Frederic Soler signa sempre amb el pseudònim de Serafí Pitarra. L’èxit
d’aquestes obres va provocar que l’editor Innocenci López, propietari de la Libreria
Espanyola, situada a La Rambla barcelonina, creés una col·lecció amb el títol de Singlots
Poètics, on va anar publicant totes aquestes gatades. De L’esquella de la Torratxa se’n van
arribar a fer en poc temps sis edicions amb tirades molt importants que s’exhaurien en poc
temps. La última, de 16.000 exemplars. Posteriorment, el 1872, el mateix editor va fundar una
revista satírica de crítica política que va tenir una llarga vida i molta incidència social a la
Catalunya de l’època anomenada, precisament, L’esquella de la Torratxa, que es va publicar
fins el 1939. Tot això ens dóna una idea del gran impacte que causà l’estrena d’aquesta obra.
El seu contingut polític i social, clarament abocat a una posició de crítica social de caire
populista, la seva clau satírica, els encerts còmics del llibret, i la inspirada música del mestre
Joan Sariols, a qui sembla que Soler deu l’estrena d’aquesta obra a l’Odeón, expliquen la
grandíssima popularitat que va assolir en el seu temps aquesta primerenca sarsuela
catalana, que va permetre el desenvolupament i consolidació posterior tant del teatre català,
que havia estat iniciat per Josep Robrenyo amb els seus sainets bilingües a principis del s.
XIX, com de la sarsuela catalana, que fins llavors comptava amb un escàs repertori format
fonamentalment per dues obres també bilingues de cert relleu: Setze jutges, amb lletra de
Manuel Angelón i música de Joan Pujades (Joan Sariols?) i L’Aplec del Remei, amb lletra i
música de Josep Anselm Clavé, estrenades ambdues al Liceu el 1858. Aquest repertori
creixeria moltíssim després d’aquesta estrena doncs pocs temps després diversos teatres
d’estiu dels que van anar apareixent durant el s. XIX als jardins del Passeig de Gràcia, van
oferir amb gran èxit moltes sarsueles còmiques en català, gènere al que alguns d’aquests
locals es van dedicar de forma preferent, amb companyia pròpia especialitzada, i amb èxit
durant molts anys, com va ser el cas del primer teatre Novedades o del primigeni teatre dels
Jardins del Tívoli, oberts el 1849 i situats al mateix lloc on ara hi ha, des de 1919, el Teatre
Tívoli.
Aquest divertit repertori de sarsuela còmica catalana, que com hem dit va tenir una gran
acceptació en el seu moment, és molt anterior a les serioses i llargues obres de l’anomenat
Teatre Líric Català impulsat per Enric Morera i altres compositors i escriptors modernistes de
finals de segle XIX i principis des segle XX, que el van atacar durament amb totes les seves
wagnerianes forces, i a les que molt posteriorment, en el primer terç del s. XX, es va estrenar
amb gran èxit al Paral·lel, com la sarsuela, avui dia encara molt famosa, Cançó d’Amor i de
TEATRE T a NTa R a NTa N a
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - teatre@tantarantana.com - www.tantarantana.com

Guerra, de Lluís Capdevila, Víctor Mora i Rafael Martínez Valls. Ha estat injustament oblidat
durant molts anys en part a causa de l’inexorable pas del temps, amb els naturals canvis en
els gustos del públic, i en part a causa del profund i irreversible tall cultural que va provocar la
llarga dictadura franquista en la tradició teatral catalana, que va estendre sobre aquesta un
espès vel d’ignorància que es manté encara avui pel que fa a gran part del nostre patrimoni
de teatre musical. Sigui pel que sigui, aquest repertori és avui un perfecte desconegut a
Barcelona i a Catalunya.
La sarsuela en castellà i la sarsuela en català van néixer gairebé de forma simultània a
mitjans del segle XIX i Barcelona va ser, des dels sues orígens un focus sarsuelístic de
primer ordre que va proporcionar al gènere destacats llibretistes i compositors. La sarsuela,
doncs –s’ha de dir clarament- no és només un gènere d’arrel madrilenya, sinó que és un
gènere que també va ser, tot i que en un passat remot, ben català.
Estem revisant un bon nombre d’aquestes divertides obres líriques catalanes per tal poder
triar les més interessants i oferir-les, de nou, als espectadors d’avui, com ja varem fer amb el
nostre anterior muntatge. Pensem que val la pena recuperar algunes d’aquestes sarsueles
còmiques per la seva frescor i la seva deliciosa lleugeresa musical, plena dels ritmes que
triomfaven quan van ser estrenades, com el de la sensual Havanera –que en aquestes obres
apareix sempre sota la denominació d’Americana, amb lletres picants plenes de dobles
sentits- que estan presents, precisament des de L’esquella de la Torratxa en un gran nombre
d’elles.
La nostra adaptació, que hem titulat com a L’esquella de la Torrassa per deixar prou clar que
es tracta d’una adaptació realitzada precisament per ser estrenada al Teatre Joventut de
L’Hospitalet, situat al barri de la Torrassa (on hi ha encara la masia amb torrassa que dóna
nom al barri), ha consistit en agilitzar-la i fer-la més entenedora al públic d’avui, eliminant-ne
personatges i escenes superflus però mantenint-ne, és clar, la gràcia i el nus central dels
conflictes de l’obra, que ens retrata de forma satírica la manera de fer d’un alcalde cacic de
poble de l’època que vol retrobar secretament una filla perduda. Hem volgut mantenir també
el català popular de llavors, ple de castellanismes, “el català que ara es parla”, com posava
comercialment Pitarra en els títols d’aquestes primeres gatades per diferenciar-les clarament
d’aquelles obres escrites amb un català jocfloralesc i arcaïtzant tant del gust d’alguns autors
de la Renaixença. Hem inclòs també on hem cregut que era més oportú i eficaç teatralment
sis nous números musicals provinent d’una sarsuela dels mateixos autors estrenada poc
mesos després d’aquesta, el desembre de 1864, al mateix Teatre Odeon, anomenada El punt
de les dones, un divertit quadre de costums barcelonins, que ens ha permès donar més
consistència musical a un espectacle que ha passat de tenir inicialment cinc números
musicals a tenir-ne el doble.
Els materials musicals d’aquesta peça, així com també els de la sarsuela que varem estrenar
el 2010, forma part de l’important i valuós fons líric català dipositat a l’Arxiu de Lírics de la
SGAE de Barcelona, que compta amb els llibrets i els materials d’orquestra de més de
quatre-centes obres líriques catalanes, moltes d’elles sarsueles. Per realitzar aquesta
adaptació també hem consultat profusament el Fons Artur Sedó de l’Institut del Teatre. A
totes dues entitats els volem donar les gràcies pel seu suport, molt especialment a la Mercè
Fantova, arxivera de l’Arxiu de Lírics de la SGAE de Barcelona, i a la Neus Garriga,
responsable de la Biblioteca de l’Institut del Teatre. Així mateix, volem fer un singular
agraïment a en Josep Lluís Marcè, director del Teatre Joventut, per la seva confiança en els
nostres projectes i a l’Ajuntament de L’Hospitalet, per l’ajut econòmic en la producció d’aquest
espectacle i en darrer lloc a en Julio Álvarez i a en Víctor Suáñez que ens permeten poder
presentar-lo ara a Barcelona al bonic Teatre Tantarantana, gairebé al Paral·lel, avinguda que
tant important va ser en el passat per a la sarsuela i el vodevil líric en català.
Esperem que el públic d’avui gaudeixi tant d’aquesta primerenca i divertida obra d’en Pitarra
com ja hem gaudit nosaltres fent-ne l’adaptació.
Viviana Salisi i Artur Arranz
TEATRE T a NTa R a NTa N a
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - teatre@tantarantana.com - www.tantarantana.com

FREDERIC SOLER I HUBERT
ÀLIES SERAFÍ PITARRA
Poeta, comediògraf i autor dramàtic
(Barcelona, 1839-1895). Més conegut pel pseudònim amb què signà la
majoria de les seves obres, Serafí Pitarra fou un dels homes de lletres,
dramaturg i empresari teatral més popular del seu temps. Conreador primer
d'un teatre popular, satíric i de paròdia, derivà després cap a un teatre més
de gust burgès. Neix a Barcelona el 9 d'octubre de 1839, en el si d'una
família menestral. Es queda orfe de mare i pare de ben petit i, aleshores, es
trasllada a viure a casa de l'oncle matern, Carles Hubert, rellotger situat al
carrer d’Escudellers, núm 80 (avui c/ Avinyó núm 56, on hi ha precisament el
restaurant Pitarra).
El 1866, arran del seu inicial èxit al Teatre Odeón, es va traslladar al veí
Teatre Romea i va crear l’empresa Teatre Català, especialitzada en
representar obres teatrals en català, per a la que va crear un extens repertori.
Gràcies a l'èxit enorme de les seves obres, Frederic Soler va ser l’empresari i
el director artístic d'aquest teatre fins a la seva mort.
El 1907, gràcies a una subscripció popular, es va inaugurar a la Rambla de
Barcelona un monument en honor seu, com a fundador del teatre català,
realitzat per l'escultor Agustí Querol. Una gran bust col·locat el 1913 al
vestíbul del primer pis del Teatre Romea, recorda també la seva intensa
vinculació amb aquest teatre.
TEATRE T a NTa R a NTa N a
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - teatre@tantarantana.com - www.tantarantana.com

JOAN SARIOLS I PORTA
Compositor
(Reus, 1820 – Barcelona 1886). Als sis anys va començar a aprendre solfeig.
Es traslladà ben aviat a Lleida, on va entrar al cor de la catedral i on va
estudiar amb el mestre de capella Aleix Mercè. En esclatar la primera guerra
carlina, Sariols va tornar a Reus i va entrar en un cafè com a pianista. Tot
seguit, s’incorporà a la banda de música de la Milícia local, per a la qual va
composar diverses marxes i balls populars. Després de fer un seguit de
concerts públics a Reus, decidí provar fortuna a Barcelona, on anà l’any
1841. Allí recomençà la carrera: actuà en un altre cafè, estudià amb el
mestre Ramon Vilanova i composà diferents peces, entre les quals una
Missa en mi bemol (que estrenà a la capella de Santa Mònica) i unes
quantes òperes italianes i espanyoles, com Melusina (estrenada al Teatre
Principal el 1848). Col·laborà amb Frederic Soler (“Serafí Pitarra”) en la
realització de diverses “gatades” o sarsueles còmiques com L’esquella de la
torratxa (1864), Lo punt de les dones (1864) i Lo Pla de la Boqueria o Lo
rovell de l’ou (1869) El 1862, Sariols guanyà amb la simfonia Las dos lápidas
el concurs organitzat per a la reobertura del Liceu. El 1863, als reusencs
jardins d’Euterpe, estrenà el cor per a veus soles Lo campanar de Reus, amb
lletra d’Antoni de Bofarull, que també cantarien els Cors de Clavé. Als
darrers vint anys de la seva vida va escriure un gran nombre d’obres de caire
religiós i fundà una escolania a l’església de Santa Maria de les Jonqueres.
TEATRE T a NTa R a NTa N a
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - teatre@tantarantana.com - www.tantarantana.com

ÒPERA CÒMICA DE BARCELONA
Òpera Còmica de Barcelona, companyia lírica formada per Viviana Salisi i Artur
Arranz nascuda sota els auspicis de l’Associació d’Amics de l’Òpera de l’Hospitalet
va organitzar una temporada d’òpera còmica en català el 1999 al Teatre Principal de
Barcelona que pretenia recuperar per a l’òpera aquest històric teatre de La Rambla,
avui lamentablement tancat i abandonat. Es van oferir tres produccions que van ser
interpretades per joves cantants i una orquestra de joves músics: El barber de Sevilla
de Paisiello, El rapte en el serrall, de Mozart i La filla del regiment, de Donizetti),
obres, totes elles, que van assolir un gran èxit de públic en les tres funcions que
s’oferien de cada títol. Vam crear després l’espectacle Can Can, selecció de les
millors operetes de Jacques Offenbach estrenat al Barcelona City Hall l’any 2000. A
l’Auditori Barradas de l’Hospitalet, hem presentat obres com Pimpinone, de
Telemann (2001) ; Bastià i Bastiana, de Mozart (2003) ; El senyor Arrufat es
presenta en societat (Monsieur Choufleuri resterà chez lui) d’Offenbach (2004) i un
taller d’òpera sobre l’obra La vida Parisina, també d’Offenbach (2005). El 2007
varem estrenar, en aquest mateix auditori, una adaptació nostra d’una petita
sarsuela bufa anomenada Música Clásica, disparate cómico-lírico en un acto, primer
gran èxit de Ruperto Chapí, que posteriorment, l’estiu de 2008, va fer temporada al
Teatre Tantarantana de Barcelona i una exitosa gira el 2009, any del centenari de la
mort del compositor, per més de deu municipis catalans subvencionada per l’Oficina
de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona.
Actualment, però, volem donar a conèixer un divertit repertori oblidat molt poc
freqüentat a casa nostra: el de la sarsuela còmica catalana. Muntem aquestes
antigues obres després d’una acurada revisió dels materials, adaptant-les quan
s’escau als usos i costums teatrals d’avui i oferint-les en versió per a piano en
produccions professionals, senzilles i rigoroses, és a dir, ben interpretades i ben
cantades. Al Teatre Joventut varem estrenar l’abril del 2010 Sopar per a dos (si pot
ser!) adaptació nostra d'un divertit i molt desconegut vodevil líric català, un joguet
còmic-líric, amb llibret de Narcís Campmany i música de Joan Rius, que havia estat
estrenat a l'antic teatre Novedades de Barcelona el 1876, obra que varem poder
presentar amb gran èxit de públic i de crítica en dinou municipis catalans durant el
primer semestre de 2011 gràcies a una altra subvenció de l’ODA de la Diputació de
Barcelona i de la Generalitat de Catalunya després de fer temporada al Almeria
Teatre durant l’estiu de 2010.
Ara, però, volem anar una mica més enllà i rastrejar el veritable origen de la sarsuela
a casa nostra presentant l’obra que va convertir Frederic Soler, més conegut pel seu
pseudònim Serafí Pitarra, en autor teatral més popular del seu temps i en un
empresari teatral d’èxit que va ser amo i senyor del Teatre Romea fins a la seva
mort. Es tracta d’una adaptació, igualment nostra, de la famosa gatada L’esquella de
la Torratxa, primera obra de Soler estrenada públicament i una de les primeres
sarsueles catalanes que va pujar a un escenari professional de Barcelona, amb
música del mestre Joan Sariols.
TEATRE T a NTa R a NTa N a
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - teatre@tantarantana.com - www.tantarantana.com

CURRICULUMS
VIVIANA SALISI - Recerca i adaptació musical. Edició de la partitura. Direcció
musical i piano.
Nascuda a Manresa el 1968, estudià piano al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat amb les
professores Glòria Massegú i Ludovica Mosca. Finalitzà els estudis de grau mig el 1990 amb
matrícula d’honor i obtingué el Premi d’Honor del Conservatori. Posteriorment va estudiar a
l’Escola de Música de Barcelona amb Albert Attenelle. El 1994 obté el “Performers Diploma” de la
Guildhall School of Music. Finalitzats els estudis de piano, i becada per la Fundació “Alexander
von Humboldt”, es trasllada, durant tres anys, a Alemanya per estudiar acompanyament de lied i
òpera a l’Escola Superior de Música de Weimar, on s’inicia com a correpetidora participant en els
projectes d’òpera de l’escola. El 1997 obté el títol de pianista correpetidor. Debuta
professionalment el 1997, al Festival d’Òpera de Bad Hersfeld (Alemanya) on continua prenent
part fins el 2000.
Vinculada a l’associació Òpera Còmica de Barcelona, va participar en la II temporada d’Òpera en
Català al Teatre Principal de Barcelona. Va ser professora de piano i música de cambra a l’escola
de música Esclat de Manresa, on també va crear i dirigir el “Taller de Lied i cançó” de 1997 a
2002. Com a solista i en formacions de cambra, ha actuat a Catalunya, Balears, Moscou,
Tessalònica i a diverses ciutats d’Alemanya, destacant-ne la participació en el Festival Bach 2000
de Thüringen amb dos concerts per a clave de Bach. Ha estat pianista acompanyant al
Conservatori de Manresa i a la Mostra de Joves Veus de l’Hospitalet. De 2000 a 2004 va se
mestra assistent musical a la temporada d’òpera organitzada per l’Associació d’Amics de l’Òpera
de Sabadell, i profesora de la seva l’Escola d’Òpera. També ha treballat amb l’Escolania de
Montserrat, el Gran Teatre del Liceu, la Fundació “La Caixa”, l’Orquestra de Cambra del
Maresme, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, el Festival d’Òpera de Heidenheim
(Alemanya), la Coral Càrmina de Barcelona o l’Orquestra de Cambra Catalana.
Des de 2001 és pianista acompanyant a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Ha adaptat les següents òperes al català: Hansel und Gretel per al quintet Baccus (1999), La fille
du regiment (1999), La vie parisienne (2000) i Monsieur Choufleuri (2001) per a Òpera Còmica de
Barcelona. Va crear, juntament amb Artur Arranz, l’espectacle Can-can a partir d’operetes de
J.Offenbach (guió, selecció, adaptació musical i direcció musical) estrenat el novembre de 2000 a
Barcelona. Va estrenar i dirigir musicalment el desembre de 2007 a l’Auditori Barradas una
adaptació d’Artur Arranz i seva de la sarsuela Música Clásica, disparate cómico-lírico en un acto,
de Ruperto Chapí, que després, el juliol de 2008, va fer temporada al Teatre Tantarantana i
posteriorment, durant el 2009, una gira per més de deu municipis de Barcelona.
L’abril de 2010 va estrenar i dirigir musicalment al Teatre Joventut de l’Hospitalet Sopar per a dos
(si pot ser!) adaptació també seva i d’Artur Arranz d'un divertit i desconegut vodevil líric català de
1876 amb llibret de Narcís Campmany i música de Joan Rius, que després es va representar,
amb gran èxit de públic i de crítica, en dinou municipis catalans durant el primer semestre de
2011. El novembre de 2011 va estrenar al Teatre Joventut de l’Hospitalet aquesta altra adaptació
també seva i d’Artur Arranz de L’esquella de la Torratxa, de Pitarra, que ara presenta al
Tantarantana.
TEATRE T a NTa R a NTa N a
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - teatre@tantarantana.com - www.tantarantana.com

ARTUR ARRANZ - Recerca i adaptació del llibret. Espai escènic. Caracterització
personatges i direcció escènica.
Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona. De 1989 a 2005 va ser director de diferents
equipaments culturals municipals a l’Hospitalet de Llobregat. Actualment treballa en el
Departament de Publicacions de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
Va ser membre fundador, l’any 1988, de l’Associació d’Amics de l’Òpera de L’Hospitalet. Cofundador
i impulsor de la Coordinadora d’Entitats Pro Liceu i responsable de l’organització dels
285 recitals que cada dissabte, de febrer de 1994 fins juliol de 1999 de forma ininterrompuda, va
organitzar aquesta a la Rambla davant el Liceu en suport a la reconstrucció del Teatre. El gener
de 2004, amb motiu del desè aniversari de l’incendi del Teatre, va coordinar al Foyer del Gran
Teatre del Liceu el Recital d’Homenatge a la Coordinadora d’Entitats Pro Liceu per la seva tasca
ininterrompuda a favor de la reconstrucció. Va ser el coordinador del CD Joves Veus pel 2000,
compilatori de joves valors de la lírica a Catalunya, editat per la discogràfica Aria Recording el
1999. Va crear i dirigir, el 2002 i el 2003, amb el suport d’aquesta discogràfica i de la Societat del
Gran Teatre del Liceu, les Sessions d’Òpera a la Casa Golferichs de Barcelona. Va impulsar i
dirigir al Teatre Principal de Barcelona dues temporades d’òpera en català durant els anys 1997
al 1999 que pretenien recuperar l’antiga tradició operística d’aquest històric teatre de La Rambla.
Va crear, conjuntament amb Viviana Salisi, l’espectacle Can-can, a partir d’operetes d’Offenbach
(guió i direcció escènica), estrenat el novembre de 2000 a la sala Barcelona City Hall. Ha dirigit
l’òpera de Mozart Bastià i Bastiana (2000), l’opereta d’Offenbach La vie parisienne (2001) i
l’opereta d’Offenbach Monsieur Choufleuri (2002) a l’Auditori Barradas de L’Hospitalet. Va
estrenar i dirigir escènicament el desembre de 2007 a l’Auditori Barradas una adaptació de
Viviana Salisi i d’ell mateix de la sarsuela Música Clásica, disparate cómico-lírico en un acto, de
Ruperto Chapí, que després, el juliol de 2008 va fer temporada al Teatre Tantarantana i
posteriorment, durant el 2009, una gira per més de deu municipis de Barcelona.
L’abril de 2010 va estrenar i dirigir escènicament al Teatre Joventut de l’Hospitalet Sopar per a
dos (si pot ser!) adaptació també seva i de Viviana Salisi d'un divertit i desconegut vodevil líric
català de 1876 amb llibret de Narcís Campmany i música de Joan Rius, que després es va
representar, amb gran èxit de públic i de crítica, en dinou municipis catalans durant el primer
semestre de 2011. El novembre de 2011 va estrenar al Teatre Joventut de l’Hospitalet aquesta
altra adaptació també seva i de Viviana Salisi de L’esquella de la Torratxa, de Pitarra, que ara
presenta al Tantarantana.
JAUME COSTA - Actor cantant
Actor, guionista i director de teatre, des dels 14 anys és actor de teatre interpretant diversos
papers en diferents grups de teatre amateur, com La Roda de Castellgalí , el grup teatre NEI
d’Artés i el grup de teatre de Navarcles. A nivell professional ha participat, fent petites
col·laboracions, en diverses sèries de TV3 com El Cor de la Ciutat, Temps de Silenci, Plats Bruts i
La Riera. Durant 11 anys ha escrit i dirigit els espectacles anuals de la Unió de Botiguers de
Navarcles i actualment escriu i dirigeix els espectacles anuals de l’Esplai Navarclí i de l’Esplai de
l’Amistat d’Artés. També és autor de l’adaptació d’Els Pastorets que des del 2007 es venen
representant a Navarcles. Escriu periòdicament articles d’opinió al diari de la Catalunya Central
Regió 7. Ha participat en diferents cursos d’interpretació (John Strasberg , Santiago Zannue,
Elena Pimenta) i diversos projectes de l’Institut del Teatre i l’ESCAC . Actualment cursa estudis de
cant amb l’Elisabet Soler.
Des de fa 3 anys és actor professional. Al 2009 estrena el monòleg Complices d’Isabel-Clara
Simó, dirigit per Jaume Martí i que encara segueix interpretant. Al març del 2011 escriu i estrena
el monòleg Com us deia...el rei està fotut, basat en textos de Frederic Soler, Pitarra. Al setembre
del 2011 entra a formar part de la Companyia Òpera Còmica de Barcelona amb la que estrena al
novembre el rol protagonista de L’esquella de la Torrassa, amb direcció escènica d’Artur Arranz i
direcció musical de Viviana Salisi, autors també d’aquesta adaptació de L’esquella de La Torratxa
d’en Pitarra.
TEATRE T a NTa R a NTa N a
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - teatre@tantarantana.com - www.tantarantana.com

MARIONA PALLACH - Soprano
Estudia al Conservatori Professional de Terrassa i finalitza els estudis superiors al Conservatori
Superior de Música de Barcelona obtenint una Menció d’Honor de Grau Elemental, una Matrícula
d’Honor i el Premi d’Honor de Grau Mitjà de cant. Després fa un postgrau a Hamburg. Ha rebut
classes de Mª Dolors Aldea, Norman Shetler (a Weimar) Dalton Baldwin, Norma Enns (a
Hannover), Kamal Kahn. També ha treballat amb Manel Garcia Morante, Mª Angels Miró, becada
juntament amb el seu pianista acompanyant per fer un curs de lied alemany i chanson francesa
amb el profesor Roger Vignoles al Caixafòrum de Barcelona. Ha treballat juntament amb Nancy
Argenta, Mark Padmore, Merybeth Dayme i Alan Branch en un Curs Internacional de Música
Antiga a Vitoria (2004).
Ha cantat com a solista amb la coral de la Passió d’Esparreguera, el cor Madrigal, el cor
Montserrat de Terrassa, el cor Conturbat me de Rubí, el quintet vocal a capella Luna Negra, ha
format part del Cor de Cambra de la Capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, ha participat
amb el Cor Carmina (en va ser la professora de tècnica vocal), l’Orfeó Català i el Cor de Cambra
del Palau de la Música i des de l’any 2007 forma part del cor Estudi XX dirigit per Rosa Maria
Ribera a Terrassa. També ha participat com a solista amb diverses formacions de cambra com
Diletto Musicale, Ermini Ensemble, Orquestra de cambra de l’Empordà i Orquestra Barroca
Catalana.
El seu repertori abarca òpera, lied i oratori. Ha actuat com a solista al Gran Teatre del Liceu de
Barcelona, al Palau de la Música Catalana, a l’auditori Atrium de Viladecans, al Teatre Adrià Gual,
a La Passió d’Esparreguera, a l’Auditori Enric Granados de Lleida, al Teatre La Farandula de
Sabadell, al Teatre Atlàntida de Vic, a l’auditori de l’Alcúdia a València entre d’altres teatres i
auditoris. Va actuar a l’Auditori de Barcelona en l’espectacle educatiu Veus quines Veus amb 11
cantants professionals més des de l’any duran 4 anys amb qui vàren enregistrar un DVD i un Cd.
Ha treballat a diverses escoles de música de Catalunya, actualment és professora de conjunt
Coral i de reforç vocal al Conservatori de Terrassa, de cant a l’Escola de música de Berga i també
de tècnica vocal del Cor Montserrat de Terrassa des del 2007 .
MARTA CASALS - Soprano
Nascuda a Barcelona el 1987. Als 10 anys comença a tenir els primers contactes amb la música.
Obtenint el 2007 el grau mitjà de guitarra al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb
Joan Furió, amb qui també començà la seva carrera com a cantant amb l’orquestra de Guitarres
“ad libitum” com a solista les Bachiannes Brasileires de Hector Villa-Lobos.
Actualment estudia la carrera de cant clàssic a l’ESMUC amb la mezzo-soprano Mireia Pintó, amb
qui treballa des del 2009. Com també ha rebut classes de lied de Josep Surinyac, Alan Branch i
Francisco Poyato També ha realitzat classes amb Josep Ferrer, Xavier Mendoza, Juan Martin
Royo i les sopranos Pina Sofía, de Catània i Marta Almajano. El 2010 guanya el seu primer premi
de cant als Premis d'Interpretació Musical de Girona pels qui realitzà un concert per les Festes de
Fires, l’octubre del 2011, interpretant els rols de Linda di Chamounix (Linda) de Donizetti i La
Bohème (Musetta) de Puccini. Com a soprano solista en l’apartat d’oratori ha realitzat l’Exsultate
Jubilate i les Vespreae solennes de Confessore de Mozart amb l’Orquestra de Cambra Catalana.
En el camp del lied ha interpretat els Lieder Mädchenblumenn de Strauss, Mélodie Passagèresde
Samuel Barber, Le tout, le rien d’ Albert Guinovart, entre altres.
En aquests moments està participant en la sarsuela L’esquella de la Torratxa, amb la companyia
l’Òpera Còmica de Barcelona amb qui ja han fet actuacions al Teatre Joventut de l’Hospitalet i al
Teatre Auditòri Agustí Soler i Mas de Navàrcles.
TEATRE T a NTa R a NTa N a
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - teatre@tantarantana.com - www.tantarantana.com

JORDI MAS - Tenor
Neix a Breda. Comença a estudiar música als 13 anys amb Victòria Geli. Estudia les carreres
superios de piano i cant. Obté premis d’honor de múscia de cambra i cant. Ha estat alumne d’Ana
Luisa Chova, Wolfang Rieger entre d’altres. Guanya el premi del concurs d’òpera de Sabadell i
debuta a la Faràndula amb Il barbiere de Siviglia de Rossini. La temporada 2001 debuta al Gran
Teatre del Liceu amb un rol a I puritani de Bellini. L’any següent guanya les oposicions i entra a
formar part del Cor d’aquest mateix teatre. Durant aquests quasi deu anys ha cantat també de
solista en diverses produccions com Lady Macbeth, Peter Grimes, Edip, Gaudí, Idomeneu, Manon
i, recentment, en la producció Death in Venice. En el Foyer del Liceu també ha cantat en diverses
ocasions amb molt bona crítica. Ha actuat al Palau de la música com a solista de la missa de la
coronació i el Réquiem de Mozart, la novena sinfonia de Beethoven en dues ocasions. En el camp
del Lied ha interpretat el cicle Die schönne Müllerin a l’auditori Caja Madrid, va participar al
Festival Grec en els concerts de lied català amb Anna Ricci i a l’auditori de Palma de Mallorca ha
cantat un cicle de cançons de Liszt amb textos de Petrarca. Ha estrenat una peça d’Enric Morera
al Foyer del Gran Teatre del Liceu. Acaba de crear una empresa d’organització de concerts, La
Fàbrica de Lied, que programa Lieder alemany, francés, rus, castellà i català a diferents ermites
del Montseny.
RAFEL ARAGONÈS – Tenor
Professor de Música a l'INS Federica Montseny de Badia del Vallès. Títol Superior de Composició
pel Conservatori Municipal de Badalona i de Cant pel Conservatori del Liceu.
Com a compositor, ha guanyat diversos premis. Destaquen la Menció Honorífica al Concurs de
l’Ateneu Popular de Ponent (2004), per l’elaboració d’una peça simfònico-coral sobre el poema
“Visc en una ciutat” de la poetessa lleidatana Rosa Fabregat, el Premi Concerts Verds (2005) de
Berga per l'obra Rubricatus per a orquestra de corda o el 3er premi al 2ª Concurso de
Composición Coral Magerit (Madrid, 2008) per Lux Æterna. Va ser l'únic compositor català que va
obtenir un accèssit al I Concurs Internacional de Composició Ireneu Segarra (2009) per la
composició d'una Salve Regina per a escolania i orgue.
Va participar amb el Cor Lieder Càmera en els muntatges de L'Elisir d'Amore de Donizetti (1993) i
Il Turco in Italia de Rossini (1994) al Festival de Perelada, sota la direcció de Mario Gas. Tot
exercint de reforç del Cor de Cambra del Palau o del Cor del Gran Teatre del Liceu, ha participat
en muntatges d'òperes com Lohengrin de Wagner (Gran Teatre del Liceu, 1992) o La vida breve
de Falla (La Corunya, 2002). A finals dels anys 90 va formar part del grup teatral Canteatre de
Tarragona, que li va permetre de treballar amb directors d'escena com Lluís Graells, Magda Puyo
o Isabel Soriano. D'aquest període destaca el paper de Cecco en l'òpera de Haydn Il Mondo de la
Luna (1997). L'any 2.004 actua en l'adaptació de l'opereta d'Offenbach Mr. Chouffleri, restera
chez lui (El senyor Arrufat) produïda per Òpera Còmica de Barcelona.
L'any 2007 participa amb el Cor de Cambra Fòrum Vocal en la producció del Teatre Lliure El Dúo
de la Africana, adaptació lliure de la sarsuela homònima de Fernández Caballero a càrrec de
Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé.
TEATRE T a NTa R a NTa N a
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona – t. 93 441 70 22 - teatre@tantarantana.com - www.tantarantana.com