President - Falla La Victoria - Puerto Sagunto
President - Falla La Victoria - Puerto Sagunto
President - Falla La Victoria - Puerto Sagunto
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
EDITA A. C. <strong>Falla</strong> la Victòria<br />
COORDINACIÓ Miguel A. Alegria Almiñana i Paco Quiles Tudón<br />
COL·LABORACIONS LITERÀRIES Miguel A. Alegria Almiñana<br />
<strong>La</strong>mbert Ortiz • Josep Dionís Martínez<br />
DIBUIXOS <strong>La</strong>mbert<br />
FOTOGRAFIES Juan F. Higueras García • Paco Quiles<br />
Anabel Rodríguez • Paco Bono • María Mauri<br />
Cristina de Haro • Miguel Giménez • Arxiu A. C. <strong>Falla</strong> la Victòria<br />
FALLES DE SAGUNT FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC AUTONÒMIC<br />
( 2 )
CORRECCIÓ DEL TEXT Gabinet de Promoció i Ús del Valencià<br />
de l’Ajuntament de Sagunt<br />
JUSTIFICACIÓ DE TIRADA 700 exemplars<br />
DEPÒSIT LEGAL V-265-2012<br />
COL·LABORA<br />
EXCM. AJUNTAMENT<br />
DE SAGUNT<br />
L’Associació Cultural <strong>Falla</strong> la Victória no s’identifica necessàriament amb els articles dels<br />
seus col-laboradors<br />
El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana<br />
per a la promoció de l’ús del Valencià<br />
Este llibret participa al concurs “Mestre Ortifus (www.75fallesplantades.org) inclòs als<br />
premis lletresfalleres.net<br />
( 3 )
1.ELS NOSTRES PROTAGONISTES<br />
Salutació del president<br />
Nostra Fallera Major<br />
Salutació del president infantil<br />
Nostra Fallera Major Infantil<br />
- Pàgina 6 -<br />
2.LES NOSTRES COMISSIONS<br />
- Pàgina 17 -<br />
3.ENTREVISTES<br />
Entrevista a la Fallera Major Infantil<br />
Entrevista al <strong>President</strong> Infantil<br />
Entrevista a la Fallera Major<br />
- Pàgina 25 -<br />
( 4 )<br />
4.LES NOSTRES FALLES<br />
Monument Gran<br />
Lema: “<strong>La</strong> Crisi, quin espectacle!”<br />
Secció Especial<br />
Monument Infantil<br />
Lema. “<strong>La</strong> vida és un encant”<br />
Secció Especial<br />
- Pàgina 41 -<br />
5.EXERCICI ACTUAL<br />
- Pàgina 58 -<br />
6.RECORDS GRÀFICS<br />
- Pàgina 72 -
7.EL COSTAT FOSC DE LES FALLES<br />
Miguel A. Alegria Almiñana<br />
Vicepresident Relacions Públiques<br />
- Pàgina 96 -<br />
8.LES FALLES I LES REVISTES<br />
VALENCIANES<br />
<strong>La</strong>mberto Ortiz (“<strong>La</strong>mbert”)<br />
Dibuixant i estudiós de l´humor gràfic<br />
- Pàgina 98 -<br />
9.TOPONOMIA URBANA AL PORT<br />
DE SAGUNT (1902-1940)<br />
Josep Dionís Martínez<br />
Investigador Cultura Valenciana<br />
- Pàgina 108 -<br />
( 5 )<br />
10. SOCIS D´HONOR<br />
- Pàgina 140 -<br />
11. PROGRAMA DE FESTES<br />
- Pàgina 143 -<br />
12.HIMNE<br />
- Pàgina 146 -<br />
13.COL·LABORADORS<br />
- Pàgina 148 -
1<br />
ELS<br />
NOSTRES<br />
PROTAGONISTES<br />
( 6 )
Foto: Juan Higueras<br />
( 7 )
( 8 )<br />
Foto: Juan Higueras
Fallers, socis, col·laboradors, veïns, amics tots, tinc<br />
l’honor de dirigir-me a vosaltres, els que formeu<br />
esta gran família fallera que és la nostra falla, la<br />
AC <strong>Falla</strong> la Victòria. Com sabeu, ho faig per primera<br />
vegada des del meu nou càrrec de president, càrrec<br />
al qual arribe ple d’il·lusions i ganes de treballar<br />
per al barri.<br />
Enguany serà un any especial i espere comptar amb<br />
l’ajuda de tots vosaltres, ja en el temps que porte<br />
en el càrrec he pogut sentir el vostre suport i<br />
vos done les gràcies. Sé que compte amb una gran<br />
comissió formada per gent jove, que són el futur, i<br />
gent veterana, que ens ajuden amb la seua experiència.<br />
Tots junts aconseguirem que la nostra falla<br />
gaudisca sempre de la seua bona situació. A casa<br />
tinc de referent el meu pare, que també ha sigut<br />
president de la nostra falla i de qui també he rebut<br />
bons consells.<br />
Enguany volem continuar amb la idea de donar al<br />
barri l’esplendor que es mereix i la comissió continua<br />
esforçant-se per aconseguir-ho. Pel que fa als<br />
monuments, de nou estem al límit de les nostres<br />
possibilitats, amb les dues falles en la Secció Especial.<br />
En el llibre oficial volem continuar com fins<br />
ara i fer un llibre amb bons continguts, amb esforç<br />
i sobretot amb molta il·lusió. En l’adornament del<br />
carrer, la nostra assignatura pendent, no ens rendim i<br />
esperem que enguany se’ns considere. En fi, d’il·lusió<br />
no ens en falta; de ganes de treballar, tampoc.<br />
Només em queda invitar-vos a compartir amb nosaltres<br />
les nostres festes falleres, que gaudiu d’unes<br />
festes que es queden per sempre en el vostre record,<br />
però sobretot en el de les nostres falleres majors<br />
Maria Carmen i Ainhoa, així com en el del nostre<br />
president infantil Òscar, desig que volem fer extensiu<br />
a la resta de comissions falleres i, com no, a les falleres<br />
majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt.<br />
Res més, només dir que “les falles són del poble i<br />
la nostra obligació és acostar-les a ell”.<br />
Una salutació, vos esperem en la Victòria.
( 10 )<br />
Ara que portes els sentiments<br />
a flor de pell<br />
Al vore a Claudia i Mario<br />
Com t’han pujat la banda<br />
I les llàgrimes s’aguaiten als teus ulls<br />
Ara que pareix que tot és més tranquil<br />
Es quan la falla et regala<br />
els versos més bonics, la millor poesia<br />
En la teua mirada podem contemplar<br />
El teu sentir<br />
En el teu cor ja tot és harmonia<br />
Doncs el teu somni hui es veu complit<br />
Ja eres de <strong>La</strong> Victòria nostra regina<br />
<strong>La</strong> llum de la teua il·lusió serà la guia<br />
Que du a nostra falla un nou any<br />
Seràs far d’emocions i alegries<br />
Seràs la musa de l’art i la poesia<br />
Seràs la mes bella cançó que del cor emana<br />
<strong>La</strong> joia que enalteix esta comissió<br />
<strong>La</strong> imatge serena i riallera<br />
Que representarà al nostre barri<br />
Seràs l’emblema, l’himne i bandera<br />
De la nostra falla sencera<br />
Este és el teu dia<br />
Hui totes les mirades se centren en tu<br />
Tots els ulls només et miren a tu<br />
Eres la primera<br />
El nostre estendard<br />
Gaudeix de cada instant<br />
De cada ocasió del teu regnat<br />
<strong>La</strong> teua alegria i senzillesa<br />
I la teua manera de ser tan natural<br />
Farà que tots els fallers t’estimen<br />
I es omplin d’admiració sincera<br />
Mari és un honor ser el teu poeta<br />
I dedicar-te amb carinyo<br />
Cada frase d’este poema<br />
Hui comença el teu somni<br />
Hui comença la teua il·lusió<br />
Hui comença el teu regnat<br />
Com a fallera major de la nostra comissió
( 11 )<br />
Foto: Juan Higueras
( 12 )<br />
Sóc Òscar, el vostre president infantil de la AC<br />
<strong>Falla</strong> la Victòria, i em toca dirigir-me a fallers, socis<br />
i veïns, però sobretot als més xicotets.<br />
Espere que enguany siga magnífic per a tots, que ho<br />
passem molt bé, que disfrutem la festa, que ens<br />
donen una altra volta el primer premi (per demanar<br />
que no quede), però que ens queden forces per a<br />
ajudar els majors. Que tots formem una pinya i que<br />
tots junts, i en som molts, posem un granet d’arena<br />
i treballem per a la falla.<br />
Per a mi serà diferent, ja que he de representar la<br />
falla, però serà més fàcil en comptar amb Ainhoa,<br />
la nostra fallera major infantil, així com amb Maria<br />
Carmen i Isaac, que m’ho faran tot més fàcil per<br />
tindre’ls sempre al meu costat.<br />
Als majors els demane que, amb dedicació i esforç,<br />
continuen treballant per la nostra falla, que la Victòria<br />
continue avant, que continue creixent no sols<br />
en quantitat sinó en harmonia i unió al casal.<br />
I res més, només desitjar-vos que estes falles siguen<br />
magnífiques, unes bones festes falleres, magnífiques<br />
per a tots, però molt en especial per als<br />
representats infantils de totes les comissions que<br />
formen la nostra junta fallera, així com per a les<br />
nostres falleres majors de la comarca, Esther i Ana,<br />
i les seues corts d’honor.<br />
Només em queda convidar els més xicotets als actes<br />
que la nostra comissió té preparats per a nosaltres,<br />
especialment el dia 18 de març.<br />
Bones festes josefines, vos esperem en la Victòria.
Foto: Juan Higueras<br />
( 13 )
( 14 )<br />
El cel hui porta un missatge d´alegria<br />
Les colometes alcen el vol amb més il·lusió<br />
El sol brilla amb més força<br />
I la lluna té més resplendor<br />
Hui és un gran dia<br />
Hui proclamen nova fallera major<br />
Una xiqueta quasi dona<br />
Que arriba a regnar amb molta passió<br />
Ainhoa hui per tu fem festa<br />
Hui per tu la traca sona més fort<br />
Hui la falla es vist de gala<br />
Per portar-te junt al cor<br />
<strong>La</strong> banda de major<br />
Aquest camí que comences<br />
Amb aquesta presentació<br />
Serà un camí replet d´emocions<br />
Que recordaràs sempre<br />
Un camí que els teus pares<br />
Et regalen amb tot el seu amor<br />
I que amb Oscar, el teu amic,<br />
Recorreràs amb diversió i entusiasme<br />
Hui comences a ser del xiquets i xiquetes<br />
<strong>La</strong> guia, el seu espill<br />
Seràs la seua ambaixadora<br />
<strong>La</strong> seua regina infantil<br />
Ells et faran reverència<br />
I les xiquetes voldran ser com tu<br />
Seràs una gran capitana<br />
<strong>La</strong> teua entrega al càrrec<br />
Així ho diu<br />
Portaràs amb orgull<br />
El nom de la nostra falla<br />
I a l´any que ve quan de nou estem ací<br />
En el teu comiat<br />
No voldrem dir-te adéu<br />
Hui que les campanes repiquen per tu<br />
Hui que les flors t’ofereixen el seu color<br />
Hui que aquesta falla es rendeix als teus peus<br />
A soles ens queda dir-te<br />
Que passes un feliç regnat<br />
Perquè ara sí, Ainhoa,<br />
ja eres la nostra fallera major infantil
( 15 )<br />
Foto: Juan Higueras
( 16 )
2<br />
les<br />
nostres<br />
comissions<br />
( 17 )
( 18 )
( 19 )<br />
Foto: Juan Higueras
<strong>President</strong><br />
Vice-<strong>President</strong> 1º<br />
Vice-<strong>President</strong> 2º<br />
Vice-<strong>President</strong> 3º<br />
Vice-<strong>President</strong> 4º<br />
Vice-<strong>President</strong> 5º<br />
Secretària<br />
Vice-Secretària<br />
Tresorera<br />
Vice-Tresorera<br />
Delegada de Loteries<br />
Contador<br />
Delegat d’Esports<br />
Vice-Delegat d’Esports<br />
Delegada de Cultura<br />
Vice-Delegada de Cultura<br />
Delegada de Transports<br />
Vice-Delegat de Transports<br />
Delegat de Llibret<br />
Casalera<br />
Vice-Casalera<br />
Delegat d’infantils<br />
Vice-Delegat d’infantils<br />
Vice-Delegat d’infantils<br />
Vice-Delegat d’infantils<br />
Vice-Delegat d’infantils<br />
Vice-Delegat d’infantils<br />
Delegat de Monument<br />
Delegat de Comunicació<br />
Delegat D’Incidencies<br />
Delegat de Festejos<br />
Delegat de Pirotècnia<br />
Vice-Delegat de Pirotècnia<br />
Delegat d’Il·luminació<br />
Vice-Delegat d’Il·luminació<br />
Relacions Públiques<br />
Delegada de Cavalcada<br />
Vice-Delegada de Cavalcada<br />
Bibliotecari<br />
Isaac Mas Prades<br />
Miguel Ángel Segovia Guillen<br />
Juan Mas Jurado<br />
Miguel A. Alegría Almiñana<br />
Antonio Pérez Ibarre<br />
Juanjo Bataller Calle<br />
Iciar Alcaina Martínez<br />
Jennifer Hernandez Salvador<br />
<strong>La</strong>ura Pastor González<br />
Ana Santibáñez Pérez<br />
Teresa Fernandez Llopis<br />
Carlos Benito Martínez<br />
Vicente Cuenca Teruel<br />
Manuel Fernandez Peña<br />
Mª Luz <strong>La</strong>coba Torres<br />
Mª del Mar Rahona Navarro<br />
Vanessa Peláez Guzmán<br />
Juan M. Guillamon Manzanero<br />
Clara Valero Martínez<br />
Noelia Muñoz Medina<br />
Patricia Muñoz Medina<br />
Miguel Ángel Núñez Martín<br />
Jerónimo Noguera Baldovi<br />
Pedro Fraj Juberias<br />
Sergio Fraj Juberias<br />
Jose Manuel Cejudo Mas<br />
Rafael Villar Llopis<br />
Víctor Miguel Coba Valero<br />
Paco Quiles Tudón<br />
Fernando López Maorad<br />
Iván Ros Garrido<br />
Millan Fernandez Adoves<br />
Víctor Millan Fernandez Llopis<br />
Fco. Jose Guillen Rosaleny<br />
Alan Martínez Gabaldon<br />
Jose Maria Guerra Nicolás<br />
Sonia López Alegre<br />
Pilar Argudo Gil<br />
Sonia Roda Perona<br />
( 20 )<br />
Miguel Ángel Alegría Soto<br />
Juan Carlos Acosta Trincado<br />
Fco. Javier Aguilera Herman<br />
Sergio Iván Alonso Gargallo<br />
Manuel Anreus García<br />
Jose Barceló Duran<br />
Javier Bataller Calle<br />
Alberto Cano Moreno<br />
Sergio Carnicero Rovira<br />
Pedro Casas González<br />
Samuel Cejudo Mas<br />
Cesar Cerdan Sánchez<br />
Raúl Céspedes Manzaneda<br />
Javier Chapa Madrid<br />
Jesús Javier Cristóbal Rubio<br />
Agustín Díaz López<br />
Miguel Fontana Gallego<br />
Michael García López<br />
Gregorio García Muñoz<br />
Ramón Gracia Dobon<br />
Raimon Gramage Asensi<br />
Ramón Gramage Revert<br />
Iván Iserte Hortelano<br />
Manuel <strong>La</strong>coba Rosua<br />
Eduardo Marimon Muñoz<br />
Héctor Martín Aguado<br />
Andrés Martínez López<br />
Jose Manuel Mejias Galán<br />
Alberto Moral Pérez<br />
Moisés Muñoz Camacho<br />
José Mut Insa<br />
Sergio Nieto Gómez<br />
Raúl Palmero Plumed<br />
Migueltxo Sarasa Alonso<br />
Carlos Serra Albiñana<br />
Fco. Rolando Serrano Bracamonte<br />
Sergio Simón Zapata<br />
Fco. Alejandro Sotoca Ruiz<br />
Sergio Suárez Hernandez<br />
Carlos Tortajada López<br />
Andrés Valero Gutiérrez<br />
Santiago Verdejo Milla
Óscar Verdejo Martos <strong>President</strong>e Infantil<br />
Iván Acosta García<br />
Daniel Adrián Blasco<br />
Ángel Alonso Prats<br />
Kike Alonso Prats<br />
David Álvarez Vicent<br />
Marc Álvarez Vicent<br />
Álvaro Aucejo García<br />
Jordi Ballester Ferrer<br />
Nacho Barceló Martinez<br />
Jaume Barceló Serrano<br />
Nicolas Bataller <strong>La</strong>coba<br />
Bruno Benito Vizcaíno<br />
Marco Benito Vizcaino<br />
Gerard Bonet Selles<br />
Pablo Brines Carrillo<br />
Alessandro Briz Orellana<br />
Daniel Briz Orellana<br />
Aarón Casas Hernandez<br />
Edgar Casas Hernandez<br />
Adrián Cerdan Martín<br />
Alejandro Cespedes Frach<br />
Juan Céspedes Sancho<br />
Marcos Chorda Pastor<br />
Hodei Claramunt Sebastián<br />
Javier Escrig Castillo<br />
Gonzalo Fontana Santibáñez<br />
Daniel Gallardo Pérez<br />
Rubén Gálvez Álvarez<br />
Izan Gálvez Álvarez<br />
Asier Gálvez Pena<br />
Diego García Anreus<br />
Aitor García Domínguez<br />
Adrián García Martínez<br />
Joan García Rueda<br />
Pau García Tamarit<br />
Pau Gil Gil<br />
Hugo González Gallego<br />
Mario Granjo Francés<br />
José Gualda Barrado<br />
Kiko Guillen Rodríguez<br />
Asier Hernandez Espuig<br />
Bruno Hernandez Sebastián<br />
Marcos Iserte Lechón<br />
Álvaro Jordán Perales<br />
Ximo Lloret Moreno<br />
Álvaro López Ocerin<br />
Hugo Marti Jaraba<br />
Alex Martín Jurado<br />
Manel Martín Jurado<br />
Pablo Martín Sangüesa<br />
Alejandro Martínez Moreno<br />
Javier Maya Suárez<br />
David Melo Porras<br />
Alberto Moral Piñol<br />
Xose Mut Bertomeu<br />
Adriá Navarro Merenciano<br />
( 21 )<br />
Hizan Nieto Rodríguez<br />
Pau Núñez Castelló<br />
Iván Ordóñez Martínez<br />
Alejandro Orenga Martín<br />
Daniel Pans Alcaina<br />
Álvaro Pardo Huerta<br />
Aarón Rams Roda<br />
Eric Ratia de Haro<br />
Cesar Reolid Agudo<br />
Alejandro Rey Belmonte<br />
Hugo Rodríguez Sojo<br />
Iker Rodríguez Sojo<br />
Jorge Salvador Gil<br />
Adrián San Antonio Abad<br />
Iván Sánchez Rodríguez<br />
Luís Miguel Sarasa Carnicero<br />
Diego Segovia Pastor<br />
Robert Serrano Sánchez<br />
Héctor Solanas Vius<br />
Cesar Soto San Antonio<br />
Edrian Sotoca Sánchez<br />
Alberto Teruel Villarroya<br />
Mathis Tourron<br />
Gabriel Uribe García<br />
Joan Vega Gil<br />
Jorge Velasco Sánchez<br />
Carlos Verdejo Navarro<br />
Alberto Villar Canelles
Mª Carmen Blasco Fernández Fallera Major<br />
Iciar Alcaina Martínez<br />
Irene Alcaina Martínez<br />
Raquel Anreus Solanas<br />
Pilar Argudo Gil<br />
Andrea Aucejo García<br />
Mª Luisa Barrado Rodríguez<br />
Ana Alicia Batan González<br />
<strong>La</strong>ura Bazataqui Gil<br />
Begoña Belmonte Alonso<br />
Mª Soraya Belmonte Edo<br />
Claudia Berruezo Ariza<br />
Isabel Blanco Avellán<br />
Graciela Maria Bracamonte Porras<br />
Juana Castelló Huertas<br />
Loli Castillo Munera<br />
Mª Jose Carnicero González<br />
Lorena Cortes Silva<br />
Cristina de Haro Rodríguez<br />
Noelia de la Rosa Pastor<br />
Andrea Esturla Martínez<br />
Teresa Fernandez Llopis<br />
Marta Frach de la Cal<br />
Marina Fresneda Marzal<br />
Carolina Fuertes Gallur<br />
Maria Emelina García Peñaranda<br />
Andrea García Rueda<br />
Lucia Gonzalez Jordan<br />
Yolanda González Martínez<br />
Cintya González Torres<br />
<strong>La</strong>ra Gracia González<br />
Belinda Guerra García<br />
Vanesa Gutiérrez Giner<br />
Jenifer Hernandez Salvador<br />
Ainara Juan Fernandez<br />
Ana <strong>La</strong>coba Rosua<br />
Mª Luz <strong>La</strong>coba Torres<br />
<strong>La</strong>ura Lechón García<br />
Silvia Lechón García<br />
Sonia López Alegre<br />
Claudia López Rosua<br />
<strong>La</strong>ura Martín Burgos<br />
Isabel Martín Leal<br />
Mª Teresa Martínez Serrano<br />
Juana <strong>Victoria</strong> Martos Ramos<br />
Marta Mas Prades<br />
Maria Mauri García<br />
Virginia Mengibar González<br />
Maria Mico Mérida<br />
Montse Molino Hernandez<br />
Ana Montalbán Leal<br />
Rosana Muñoz Camacho<br />
Noelia Muñoz Medina<br />
Patricia Muñoz Medina<br />
Maria Mut Bertomeu<br />
Guadalupe Navarro Moya<br />
Amaya Nieto Gómez<br />
Cristina Ortega Cerezuela<br />
Delia Pans Alcaina<br />
<strong>La</strong>ura Pastor González<br />
( 22 )<br />
Vanesa Peláez Guzmán<br />
Noelia Perea Ramírez<br />
Sonia Pérez García<br />
Maria Pérez Roca<br />
Paula Pérez Simón<br />
Lorena Piñol Molina<br />
Mª del Mar Rahona Navarro<br />
Maria Rajadell Cañamache<br />
Dairen Reolid Agudo<br />
<strong>La</strong>ura Rivero Gimeno<br />
Sonia Roda Perona<br />
Mª Jose Rodríguez Moreno<br />
Silvia Rovira Gracia<br />
Vanesa Ruiz León<br />
Ana Belén Sánchez Soria<br />
Sara Sangüesa Edo<br />
Mª Jose Santibáñez Hernandez<br />
Ana Santibáñez Pérez<br />
Sheyla Soriano Gómez-Pimpollo<br />
Marilo Suárez Martínez<br />
Marta Torres Barrachina<br />
Ana Lorena Tudon Gómez<br />
Clara Valero Martínez<br />
Silvia Vázquez Clemente<br />
<strong>La</strong>ura Verdejo Martos<br />
Miriam Vicente García<br />
Marta Villalba Monferrer<br />
Auri Villar Castro<br />
Tania Zacarías Gutiérrez
Ainhoa Sánchez Villar Fallera Major Infantil<br />
Cristina Abal Sánchez<br />
Alba Acosta García<br />
Paula Acosta Gonzalez<br />
Ariadna Adelantado <strong>Puerto</strong><br />
Alba Adrián Blasco<br />
Leire Anguita Montesinos<br />
Andrea Barrios Cabeza<br />
Cristina Belmonte Muñoz<br />
Cristina Blasco Ortiz<br />
Paula Blasco Ortiz<br />
Ángela Bof Alfaro<br />
Daniela Bof Alfaro<br />
Miriam Bonet Selles<br />
Aitana Calza Becerra<br />
Rosanna Carnicero Rovira<br />
Naiara Catalán Hilario<br />
<strong>La</strong>ura Cespedes Frach<br />
Mar Céspedes Sancho<br />
Ana Cosin <strong>La</strong>cruz<br />
Maria Cosin <strong>La</strong>cruz<br />
Andrea Escrig Castillo<br />
Aitana Fernandez Espinosa<br />
Amelie Ferrer Ferrer<br />
Natalia Ferriz Cáceres<br />
Sofía Fontana Santibáñez<br />
Ada Fraj López<br />
Yael Fraj Roda<br />
Natalia Galindo Campos<br />
Ángela Gallardo Pérez<br />
Sofía García Anreus<br />
Itziar García Gotor<br />
Ángela García Ocasar<br />
Inés García Ocasar<br />
Eva García Ortega<br />
Zaira García Martínez<br />
Maria Gil Campos<br />
Sara Gil Gil<br />
Irene Gimenez Meliá<br />
Paula Gimenez Meliá<br />
Alison Gómez<br />
Carla González Gallego<br />
Lola González Rueda<br />
Rocio González Rueda<br />
<strong>La</strong>ura González Torres<br />
Zoe Goyeneche Calderón<br />
Leire Granjo Francés<br />
Tifany Gualda Barrado<br />
Leyre Guirado Bonet<br />
Naia Hernandez Espuig<br />
Ursula Hernandez Sebastián<br />
<strong>La</strong>ra Herranz Fernandez<br />
Eugenia Herrero Ruiz<br />
Daniela Iñiguez Hermosilla<br />
Andrea Lázaro Martínez<br />
Alejandra López Melgoso<br />
Sara López Merenciano<br />
Marta López Ocerin<br />
Candela Madrid Berna<br />
Carmen Madrid Berna<br />
Raquel Martín Meliá<br />
<strong>Victoria</strong> Martín Sangüesa<br />
Andrea Martin Velasco<br />
Maria Martínez Badal<br />
Sandra Martínez Badal<br />
Andrea Martínez Blanco<br />
Alba Martínez Guillamon<br />
Elia Maya Suárez<br />
Ariadna Méndez Argudo<br />
Lucia Mesa Guerra<br />
Paula Mesa Guerra<br />
Lucia Mejias Nieto<br />
Ainara Montes Sainz<br />
Elena Moral Piñol<br />
Mar Morillas Piera<br />
Ofelia Morillas Piera<br />
( 23 )<br />
Vanessa Moya Escriba<br />
Mª Jesús Muñoz Medina<br />
Daniela Noguera Paesa<br />
Leyre Noguera Paesa<br />
Alba Núñez Castelló<br />
Neus Orenga Martín<br />
Lucia <strong>La</strong>n Ortola Ponce<br />
Cristina Palomar Lloris<br />
Esther Pastor Mateo<br />
Judith Pastor Mateo<br />
Noa Peláez Valenzuela<br />
Marina Pérez Sánchez<br />
Noa Pérez Vivas<br />
Paula Ratia de Haro<br />
Amparo Rey Belmonte<br />
Sonia Salguero Moreno<br />
Andrea Salvador Gil<br />
Lidia San Antonio Abad<br />
Helena Sanchez Douis<br />
Paula Sánchez Rodríguez<br />
Maria Sanjuán Romera<br />
Angela Sarasa Carnicero<br />
<strong>La</strong>ura Segovia Pastor<br />
Neus Serrano Bracamonte<br />
Marta Serrano García<br />
Nuria Serrano García<br />
Elena Simón Molino<br />
Ainhoa Soto Espinosa<br />
Maeva Sotoca Sánchez<br />
Miriam Suárez Hernandez<br />
Sara Toledo Puig<br />
Silvia Toledo Puig<br />
Marta Uribe García<br />
Sofía Vázquez De Gabriel<br />
Selene Velasco Sánchez<br />
Violeta Villar Canelles<br />
Carlota Villar Canelles
( 24 )
3<br />
entrevistes<br />
( 25 )<br />
Foto: Juan Higueras
Foto: Juan Higueras<br />
3.1<br />
( 26 )
Amb dotze anys, Ainhoa Sánchez és una<br />
enamorada de la festa valenciana. <strong>La</strong><br />
nostra Fallera Major Infantil va entrar a<br />
formar part de <strong>La</strong> Victòria quan sols en tenia sis<br />
anys, encara que sempre ha tingut curiositat pel<br />
món faller, del que també forma part la seua mare.<br />
Malgrat que encara no ha arribat la gran setmana<br />
fallera, Ainhoa ja sent el fervor i l’enrenou, en<br />
un any que considera molt bonic i emocionant en<br />
el que quasi no té temps a nivell personal, ja que<br />
acaba de començar l’institut, practica el bàsquet<br />
en el club femení de Port Sagunt i té molts actes<br />
fallers. Però d’altra banda està molt orgullosa de<br />
poder representar tot un any a la comissió infantil<br />
de <strong>La</strong> Victòria.<br />
Cuants anys tens i què estudies?<br />
Tinc dotze anys i estudi primer d’ESO en l’institut<br />
d’ensenyament secundari Eduardo Merello.<br />
Quines assignatures son les teues preferides i quines<br />
aficions tens?<br />
M’agrada molt l’anglès i fa quatre anys que practique<br />
bàsquet en el Club de Bàsquet Femení Port<br />
de Sagunt.<br />
Ja han passat diversos actes fallers, com ara la proclamació<br />
o la presentació. Amb quin et quedes i<br />
com els vares passar?<br />
Em quede sense cap dubte amb la presentació, ja<br />
que va ser el dia mes feliç de la meua vida i el<br />
que esperava amb més il·lusió des de feia molt de<br />
temps. Va ser genial, ja que l’acte va estar ple d’il·lusió,<br />
d’emoció i amb moltíssima màgia.<br />
Quins son els teus gustos personals? Parla’ns del<br />
teu color preferit, els animals que més t’agraden...<br />
El meu color preferit és el morat, el meu animal<br />
preferit clar està que és el gos, ja que en tinc un<br />
com a mascota. I bo, d’esports em quede amb el<br />
bàsquet i admire molt la gimnàsia rítmica. A més<br />
a més, m’agrada cantar i ballar, i passar-ho genial<br />
vaja a on vaja.<br />
( 27 )<br />
Formes part de <strong>La</strong> Victòria des de que eres ben<br />
xicoteta, a l’edat de sis anys. Per què et vares endinsar<br />
al món faller?<br />
En part va ser perquè quasi tota la meva classe<br />
s’anava a apuntar, però també com que la meua<br />
mare va ser fallera molts anys, em vaig animar.<br />
Com portes el tema de vestir-te de fallera tantes<br />
vegades?<br />
Prou bé, m’agrada moltíssim.<br />
Per què decidires presentar-te a fallera major infantil?<br />
Quan vaig començar a madurar, vaig entendre un<br />
poc millor tot el que significa el món de les falles<br />
i bo, em va espentar el fet que la germana<br />
del meu president fóra fallera major infantil. Així<br />
que vaig anar a vore presentacions i actes, i em va<br />
agradar molt.<br />
Et sembla molt diferent viure les falles com a fallera<br />
major que com a una xiqueta més?<br />
Si, les falles no les vius igual. Com ja he dit, et fixes<br />
més en tot i vius les falles d’altra manera, et centres<br />
més en la falla que en altra cosa, tingues en compte<br />
que hi ha moltíssims actes i l’any es passa volant. Quan<br />
vols mirar cap arrere, te’n recordes de tots els moments<br />
viscuts i penses “Ja ha passat tot?” És increïble.
Com és la teua relació amb la resta de representants<br />
de <strong>La</strong> Victòria?<br />
Molt bona, Óscar és amic meu des de ben<br />
xicotets i, a més a més, anem junts a classe.<br />
Som molt bons amics. També he tingut la<br />
sort de conèixer a Isaac, fa tot el possible<br />
per a que el temps passe en un tres i no<br />
res, és graciós, simpàtic i jo l´estime moltíssim.<br />
I per a finalitzar, Mari Carmen: falleres<br />
majors com ella hi ha molt poques. A ella<br />
he d’agrair que es presentara a fallera major,<br />
perquè l’ha fet per nosaltres dos (Óscar i jo).<br />
És divertida, alegre i l´estime moltíssim.<br />
Quin acte faller esperes amb més entusiasme?<br />
<strong>La</strong> Nit d’Albaes i la setmana de falles.<br />
I com avalues els actes de la comarca als<br />
que has assistit? Et va agradar la presentació<br />
de la Federació Junta Fallera de Sagunt? Algun<br />
dia et veus tu com a màxima representant<br />
de les falles del Camp de Morvedre?<br />
M’han agradat molt els actes fallers de la<br />
comarca. En quant a la presentació de la Federació<br />
Junta Fallera de Sagunt, va ser una<br />
tard molt agradable, on vaig viure més a prop<br />
el món de les falles i em va encantar. No<br />
crec, però m’agradaria ser fallera major de<br />
Federació Junta Fallera de Sagunt qualsevol<br />
any, pense que deu de ser una experiència<br />
molt bonica i plena d’actes per totes parts.<br />
Has fet amics d’altres falles?<br />
Sí, n’he fet moltíssims. Per a mi són tots increïbles<br />
i de veres que aquest any és encara<br />
més perfecte gràcies a ells, hem fet una<br />
colla molt bonica i per a nosaltres és com si<br />
fórem la família del 2013.<br />
L’any passat, <strong>La</strong> Victòria va guanyar el màxim<br />
guardó de les falles infantils de la comarca.<br />
Esperes que la historia es repeteixca<br />
enguany?<br />
Jo crec que sí. Pot ser possible i em faria<br />
moltíssima il·lusió.<br />
( 28 )
( 29 )<br />
Has visitat ja la falla al taller? Què t’ha paregut?<br />
Si que he anat i m’ha fascinat, a soles he<br />
pogut veure una figura pintada i es una passada,<br />
també he vist mes o menys la falla<br />
muntada i ja, sense pintura, m’agrada molt.<br />
Ja saps quin ninot vols portar-te a ta casa?<br />
Em vaig fer una idea en vore-la muntada i<br />
més o menys em vaig fixar en tots els ninots<br />
possibles, però no, prefereix esperar-me a<br />
que estiga acabada per a triar-me’n un.<br />
Eres molt plorona? Penses que ploraràs molt<br />
a la nit de la cremà o serà en un altre moment<br />
quan no podràs contindre les llàgrimes?<br />
Jo pensava que a la presentació ploraria<br />
més del que vaig plorar, i de moment en<br />
totes les nits de la cremà he plorat, doncs<br />
enguany no sé què pot passar.<br />
Ara que el teu somni de ser fallera major ja<br />
s’ha fet realitat, que et faltaria per a que el<br />
2013 fora un any redó?<br />
Sense dubte, guanyar el primer premi en la<br />
Secció Especial, tant en infantil, com en el<br />
monument gran, n’estic segura de que un s’ha<br />
de sentir orgullós de representar a la seua falla<br />
i, a més a més, guanyar el primer premi en<br />
Secció Especial. Això no és gens fàcil, ja que<br />
hi han més falles amb molt de nivell.
Foto: Juan Higueras<br />
3.2<br />
( 30 )
El president infantil, Óscar Verdejo, té la mateixa<br />
edat que la nostra Fallera Major Infantil i també<br />
ha començat enguany l’ESO, en l’IES Eduardo<br />
Merello. Entre els seus gustos i aficions, es troba la<br />
música, el futbol, el tenis de taula, la paella, jugar<br />
a la videoconsola i el seu gos Yaki. És faller des que<br />
era molt xicotet, encara que es va iniciar en una altra<br />
comissió, però quan va començar el col·legi, tots<br />
els seus amics eren de la Victòria i ell també volia<br />
estar ací. És el més xicotet dels seus cosins, molts<br />
dels quals són fallers d’altres falles portenyes i de<br />
València, algunes d’elles han sigut falleres majors. Es<br />
va animar a presentar-se com a president perquè li<br />
agraden les falles i volia aprofitar que la seua amiga<br />
Ainhoa és enguany la fallera major infantil.<br />
Quants anys tens i què estudies?<br />
Vaig nàixer fa dotze anys, el 27 d’Octubre del<br />
2000, per la qual cosa és fàcil saber quants anys<br />
complisc. El meu signe del zodíac és Escorpió. Actualment<br />
estic estudiant primer d’ESO en l’Institut<br />
d’Ensenyament Secundari Eduardo Merello, encara<br />
que tothom ho coneix com “Aprenents”.<br />
Quines assignatures són les teues preferides? I les<br />
que pitjor portes?<br />
Encara que són difícils, em divertisc molt amb les<br />
matemàtiques i l’Anglès, però he d’admetre que em<br />
costen les de llengües, Valencià i Castellà, doncs<br />
em vigilen molt les faltes.<br />
A què dediques el teu temps lliure? O dedicaves, perquè<br />
abans de ser president feies moltes activitats...<br />
He fet moltes activitats esportives, que m’han agradat<br />
molt, com el bàsquet, l’handbol o el tennis de<br />
taula. He jugat algun campionat en el col·legi i fins<br />
i tot el meu equip de bàsquet va guanyar una copa<br />
per al col·legi Mediterrani. Actualment jugue al<br />
futbol en el Club Esportiu Acero, en l’Infantil B.<br />
Quins són els teus gustos personals? Parla’ns del<br />
teu color preferit, els animals que més t’agraden...<br />
M’agrada l’esport, jugar a la Play Station, anar-me<br />
( 31 )<br />
de viatge i conèixer nous llocs. El meu color preferit<br />
és el blau i després el roig. I m’encanten els<br />
animals, sobretot els gossos.<br />
Parlant de gossos, conta’ns sobre Yaki, com va arribar<br />
a ta casa i com es dugueu.<br />
Yaki és el meu gos. Bé, meu i de la meua germana... i de<br />
tota la família! Li’l van regalar els meus pares a la meua<br />
germana, però com ho cuidem tots, doncs és de tots.<br />
És el gos mes bonic del món, afectuós i juganer, li encanta<br />
jugar amb mi al futbol i no veges com regateja!<br />
Quan decidires formar part del món faller? Per què?<br />
<strong>La</strong> família de la meua mare és andalusa, però ella<br />
es va casar amb el meu pare que és d’ací del Port i<br />
jo vaig nàixer ací. <strong>La</strong> meua germana volia ser fallera<br />
i la meua mare finalment la va apuntar, així que<br />
quan jo vaig nàixer, em van apuntar també. Així que<br />
sóc faller des de molt xicotet.<br />
Tens molts familiars fallers?<br />
Sí, tinc cosins en diverses falles del Port: en la<br />
Churruca i en <strong>La</strong> Marina, algunes d’elles fins i tot<br />
han sigut falleres majors. I també tinc familiars<br />
en algunes comissions de València ciutat. A més,<br />
m’expliquen que la família del meu pare va participar<br />
en la fundació de la falla Luis Cendoya.
Des de quan formes part de la nostra comissió?<br />
Fa cinc anys que pertany a la falla <strong>La</strong> Victòria.<br />
Abans era d’una altra comissió, però quan<br />
els meus amics del col·legi i del barri es van<br />
apuntar a la Victòria, jo també em vaig voler<br />
canviar i ens vinguérem.<br />
Havies pensat alguna vegada ser president<br />
infantil?<br />
Em va agradar veure a Raimon, Adrián, Pau<br />
i Diego. I vaig pensar: “per què no jo?”, així<br />
que quan Ainhoa em va dir que si volia ser<br />
amb ella si els meus pares em deixaven, vaig<br />
decidir que així seria.<br />
Et sembla molt diferent viure les falles com<br />
a president?<br />
El meu càrrec de president infantil no és tan<br />
difícil com el de major, però sí tinc clar que<br />
a més de divertir-me, tinc l’obligació de representar<br />
a la falla al costat d’Isaac, Mari<br />
Carmen i Ainoa. I açò suposa una gran responsabilitat.<br />
Ara que han passat els nadals i estem molt a<br />
prop de les falles, ja han passat diversos actes<br />
fallers a <strong>La</strong> <strong>Victoria</strong>. Com els has viscut?<br />
Era com els esperaves?<br />
Se m’han passat molt, molt ràpid. Em queda<br />
molt poc i m’ho he passat genial. Primer<br />
quan em van triar i la meua germana va venir<br />
amb la seua xaranga, que em coneixen des<br />
de xicotet. En la proclamació estava molt<br />
nerviós, era la primera vegada que representava<br />
a la falla però tot va eixir bé. I després<br />
en la presentació em vaig sentir el centre<br />
de tot: la meua família, els meus amics, la<br />
resta de la falla... Totes les sorpreses i regals<br />
que em van fer, la quantitat de fotos, etc. <strong>La</strong><br />
meua germana i les meues primetes em van<br />
pujar el faixí amb la meua música favorita,<br />
i després els meus col·legues del futbol i<br />
també els meus amics d’altres falles. Va ser<br />
molt emocionant.<br />
( 32 )
( 33 )<br />
I la resta d’actes fallers de la comarca?<br />
No sabia que havien punts. Els he anat descobrint<br />
a poc a poc i m’han agradat molt.<br />
Has fet molts amics d’altres comissions?<br />
Ens hem fet una pinya. En les presentacions<br />
ens cerquem i estem junts. <strong>La</strong> majoria som de<br />
la mateixa edat, més o menys, i ens portem<br />
fenomenal. Estem desitjant veure què acte és<br />
el següent que tenim per a ajuntar-nos. Ací<br />
he fet nous i bons amics per sempre. Alguns<br />
ja ens coneixíem, perquè havíem fet activitats<br />
extraescolars abans, i ara ens veiem ací.<br />
Com és la teua relació amb els demés representants<br />
de <strong>La</strong> Victòria?<br />
Ainhoa és la meua amiga des de sempre, hem<br />
anat al col·le junts i ara a l’institut; ens hem<br />
anat de viatge junts. Les nostres famílies són<br />
amigues, així que amb ella és molt fàcil. Isaac<br />
m’espantava perquè em renyava de xicotet,<br />
però ara s’està portant molt bé amb mi, ens<br />
porta a totes parts i em diu el que he de fer.<br />
Mari Carmen és com la meua tia, em cuida i<br />
em vigila amb molt afecte. També s’encarrega<br />
d’informar-nos de tots els actes i gràcies a<br />
ella ens assabentem de moltes coses.<br />
Com creus que aniran els actes que hi queden?<br />
Quin d’ells esperes amb més entusiasme?<br />
Tinc ganes que arriben tots; la cavalcada, la nit<br />
de la plantà, on tot ha de quedar perfecte, les<br />
cercaviles, els sopars en la carpa, les orquestres,<br />
les depertàs -m’encanten els petards-, el<br />
castell, la mascletàs i, per últim, l’ofrena i la<br />
cremà. Vull que arribe tot, però que discórrega<br />
molt a poc a poc, perquè s’està passant molt<br />
ràpid i ja em dóna pena que s’acabe.<br />
Ja has vist com està quedant el monument<br />
<strong>La</strong> vida és un encant, al taller de Xesco Gil?<br />
Sí, em va encantar el drac i la falla és enorme.<br />
Xesco ens va ensenyar tot el que tenia<br />
de la falla i ens va deixar fer-nos fotos amb<br />
els ninots a mitjà fer.
( 34 )<br />
Creus que tornarem a guanyar? Com visqueres<br />
l’any passat la victòria com a faller ras?<br />
Segur que guanyem! Com a faller ras em divertisc<br />
tirant petards i jugant amb els meus amics, suposa<br />
una menor responsabilitat.<br />
Has pensat ja quin ninot t’emportaràs a casa?<br />
M’agradaria portar-me el drac, però la meua mare<br />
no em deixa. Diu que és molt gran. També hi ha un<br />
ocell molt guapet, però esperaré al final per a veure<br />
com queden tots.<br />
Que li demanes al 2013?<br />
Que formem tots una pinya, que som molts i tinguem<br />
tots un record inoblidable d’estes falles<br />
2013. Que abans de res, ens divertim i treballem<br />
tots junts per la falla. Felices falles 2013! Que visquen<br />
les falles!
Foto: Juan Higueras<br />
3.3<br />
( 35 )
Quina edat tens, si no és indiscreció...?<br />
Vaig nàixer al 1979, així que tinc trenta-tres anys.<br />
Defineix-te en unes poques línies; parla’ns de la<br />
teua personalitat.<br />
Sóc alegre, simpàtica, extravertida i molt amiga<br />
dels meus amics. Però també soc cabuda, què li vaig<br />
a fer! Tinc bastant caràcter i de vegades sóc molt<br />
recta. Soc una amant de les falles, m’encanten els<br />
xiquets i els animals, i també els esports, en especial<br />
l’atletisme, anar a la piscina, i les motos.<br />
Quines són les teues manies i les teues virtuts?<br />
Pel que fa a les meues manies, no en tinc moltes,<br />
però he de dir que no puc veure una aixeta degotant<br />
i que comprove la porta de casa quan me’n<br />
vaig diverses vegades. Però d’altra banda, m’agrada<br />
ajudar a les persones. Sóc molt agraïda, molt treballadora,<br />
molt responsable en els meus quefers<br />
i, com he dit abans, m’encanten els animals; entre<br />
els meus preferits, els dofins i els gossos.<br />
Ja que has dit que gaudeixes ajudant a les persones,<br />
la teua professió té que tindre eixe objectiu... A què<br />
et dediques?<br />
Efectivament, ara mateix estic fent les pràctiques<br />
d’infermeria, doncs este hivern vaig acabar la part<br />
( 36 )<br />
Podríem dir que la nostra fallera major va nàixer<br />
amb peinetes. Mari Carmen Blasco pertany al<br />
món faller pràcticament des de que estava al<br />
ventre de la seua mare. <strong>La</strong> seua família és tota fallera,<br />
des del seu iaio, passant pels seus pares, cosins i<br />
oncles, que han sigut presidents i falleres majors i tots<br />
de <strong>La</strong> Victòria, amb l’única excepció del seu iaio que va<br />
ser president de la Marina. Esta jove de 33 anys, que<br />
actualment està realitzant pràctiques d’infermeria, és<br />
una enamorada de les falles i de la paella, així com<br />
practicar esports. Blasco es va animar a ser la màxima<br />
representant de <strong>La</strong> Victòria per molts motius, però el<br />
més decisiu va ser la petició que li va fer la Fallera Major<br />
Infantil, que li va donar un últim impuls per a donar el<br />
pas definitiu i complir el seu somni de representar-nos.<br />
teòrica. M’encanta la meua professió i, a més a més,<br />
he tingut la sort de fer-les en pediatria amb xiquets,<br />
que m’encanten i gaudisc amb ells un muntó.<br />
Quines són les teues aficions? Tens algun animal<br />
de companyia?<br />
Entre les meues aficions, m’encanta anar a la piscina<br />
a nadar i l’atletisme, encara que he d’admetre<br />
que no tinc molt temps per a practicar-los, jeje.<br />
A més, m’encanten els xiquets, sobretot els meus<br />
nebots! Sóc una enamorada de les falles i del cinema.<br />
Però una de les meues grans passions són els<br />
animals. Per això, tinc un gos, alguns peixos, canaris,<br />
i fins i tot un agapornis, que vaig criar jo mateixa i<br />
el tinc ensinistrat.<br />
Quants anys portes a <strong>La</strong> Victòria? Per què t’endinsares<br />
al món faller?<br />
En l’àmbit faller porte pràcticament des de que<br />
vaig nàixer, tota la meua santa vida i sempre en<br />
esta comissió, en <strong>La</strong> Victòria. A més, tota la meua<br />
família és fallera, des del meu iaio i els meus pares<br />
fins als meus cosins i oncles. Alguns d’ells han<br />
sigut presidents i falleres majors, també d’esta comissió,<br />
per descomptat, menys el meu iaio que va<br />
ser president de la Marina fa moltíssims anys.
( 37 )<br />
Què son per a tu les falles?<br />
Les falles són per a mi una part de la meua vida, ja<br />
que és una festa en la que estic molt integrada. A<br />
més, són festes d’Interés Turístic i com no, enguany<br />
les vaig a gaudir i esprémer al màxim, ja que sóc<br />
fallera major i és una experiència única i irrepetible.<br />
Sent part d’una família tan fallera, estaràs molt orgullosa<br />
de ser la màxima representant de <strong>La</strong> Victòria...<br />
Per descomptat! No estic orgullosa, sinó orgullosíssima!<br />
He viscut les falles pràcticament des que<br />
estava en el ventre de la meua mare i m’encanten.<br />
Són una de les meues aficions i formen part ja de<br />
la meua existència.<br />
Per què decidires presentar-te?<br />
Feia temps que volia presentar-me, però no sabia<br />
quan fer-ho. Llavors va venir la meua xiqueta Ainhoa<br />
i m’ho va proposar. Va ser llavors quan vaig veure<br />
clarament l’oportunitat i em vaig dir: “aquesta és<br />
la meua!”. Va ser gràcies a ella pel que vaig donar el<br />
salt i ara sóc la fallera major de la Victòria.<br />
Però abans de que Ainhoa t’ho demanara, t’ho havies<br />
plantejat alguna volta seriosament?<br />
Sempre havia volgut sentir l’emoció, la il·lusió i la<br />
responsabilitat que comporta aquest càrrec. Este<br />
ha sigut un moment esperat durant moltíssims<br />
anys, que creia que mai anava a arribar. Però per fi<br />
ha arribat i mai vaig imaginar que seria tan gratificant<br />
i que anava a portar-me tant d’aquesta experiència,<br />
tal com l’estic vivint.<br />
És molt diferent viure la festa com a fallera major?<br />
Sí, és prou diferent. Vives les falles d’una altra forma i<br />
coneixes a molta gent, a falleres majors i a presidents<br />
d’altres comissions, tant infantils com a majors, ja<br />
que acudeixes a molts actes, quasi sense poder descansar<br />
entre ells, però m’encanta! Encara no ha acabat<br />
l’exercici faller i he fet grans amistats, doncs hi<br />
ha una gran harmonia i gaudeixes moltíssim de cada<br />
moment. He conegut a gent meravellosa que està<br />
fent que el meu regnat siga encara més especial. Em<br />
porte bé amb tothom i hem fet una gran pinya entre<br />
les diferents representacions de les falles de la co-
marca. Per altra banda, en la teua falla eres el centre<br />
d’atenció i és molt, però que molt diferent a ser una<br />
fallera més, ja sent una més de la cort no vas a tants<br />
actes i ho gaudeixes de diferent forma.<br />
Està sent difícil compaginar la teua vida personal<br />
amb la del càrrec?<br />
No, al contrari! Ho estic portant prou bé, és una<br />
experiència que m’agrada i gaudisc d’ella cada minut<br />
i cada segon.<br />
Com has viscut els actes que ja hem passat?<br />
Al màxim, són actes molt bonics i difícils d’oblidar,<br />
carregats de moltíssima emoció i de sentiment, que<br />
els vius al costat del teu president i veus la cara<br />
de felicitat dels teus infantils. En definitiva, veus<br />
complit el seu somni i el meu.<br />
En què pensaves quan pujaves a l’escenari en la<br />
teua presentació?<br />
Uff, mare meua! Doncs pensava que era el meu dia,<br />
aqueix gran moment que tant havia esperat i que<br />
arribava el meu gran somni: veia a la meua família<br />
abrigallant-me, al meu costat. Estava plena de felicitat<br />
en veure com tothom m’aplaudia... i jo estava<br />
súper feliç! Va ser un moment únic.<br />
Quin va ser el moment més emotiu?<br />
Sobretot em quede amb el moment en el qual els<br />
meus nebots em van pujar la banda, va ser indescriptible!<br />
I és que ells són la meua passió, va anar<br />
el millor regal que em podien fer, que va incrementar<br />
encara més l’emoció intensa que sentia, que va<br />
ser culminada quan <strong>La</strong>ura em va posar la banda.<br />
Com has viscut la resta d’actes fallers de la comarca<br />
que han tingut lloc pel moment?<br />
Els estic vivint bastant bé, les estic gaudint moltíssim,<br />
gaudint cada minut i segon, perquè són únics i<br />
irrepetibles.<br />
Parla’ns de la teua relació amb els altres representants<br />
de <strong>La</strong> Victòria.<br />
He de dir que tinc la sort de gaudir del meu regnat<br />
al costat dels meus xiquets Óscar i Ainhoa, i el<br />
( 38 )
nostre president Isaac. Açò es viu una vegada en<br />
la vida i vaig a aprofitar aquesta oportunitat al màxim.<br />
<strong>La</strong> relació amb ells és espectacular, ens portem<br />
tots molt bé, hem fet una gran pinya i gaudim<br />
junts de tots els actes. Els meus infantils Óscar i<br />
Ainhoa són xiquets genials, els tinc com els meus<br />
germanets... bé, millor dit! Són els meus germanets<br />
i els vull molt. Amb Isaac em porte fenomenal.<br />
És un gran president, hem congeniat molt bé i ens<br />
portem genial. <strong>La</strong> veritat és que no em puc queixar,<br />
ens tracta genial i es preocupa molt per nosaltres.<br />
És molt bona persona, estic molt contenta de ser<br />
fallera major amb ells.<br />
Quin és l’acte que esperes amb més entusiasme i<br />
per què?<br />
L’acte que esperava amb més afany era el dia de<br />
la meua presentació, per les sorpreses i alegries.<br />
Però ara que ja ha passat, espere amb fervor el dia<br />
de la plantà per a veure les nostres falles, tant<br />
la gran com la infantil, i poder gaudir de la festa,<br />
lluint d’eixos dos grans monuments. Però especialment<br />
enguany espere l’ofrena, per a poder oferir-li<br />
el meu ram a la verge i posar-me als seus peus com<br />
a fallera major. És un moment que no té preu i així<br />
es pot comprovar en veure la cara d’emoció que<br />
tenim les falleres quan passem per davant de la<br />
Mare de Déu.<br />
Què esperes de les falles del 2013?<br />
Espere que siguen unes falles espectaculars, que<br />
tot isca bé, portar-nos grans premis i que puguem<br />
gaudir tots junts d’elles.<br />
Què canviaries de la festa?<br />
Res de res, les deixe com estan! Bé, si poguera les<br />
allargaria una setmana més per a poder gaudir-les<br />
amb més intensitat encara, jajaja!<br />
Has visitat o has vist en alguna foto com està quedant<br />
el monument gran, de Francisco Fuentes?<br />
Sí, l’he visitat i està quedant espectacular. És una<br />
gran falla i és molt bonica, té molts detalls molt<br />
cucos i crec que quan estiga acabada i plantada<br />
serà un gran monument de la Secció Especial.<br />
( 39 )<br />
L’any passat no va poder ser i tinguérem un tercer premi.<br />
Enguany, tot i que hi ha sis comissions que planten<br />
a la secció Especial, penses que guanyarem?<br />
Bé, és clar que som sis comissions en la màxima<br />
categoria i que totes barallem pel primer premi. És<br />
molt difícil i hi ha molta competitivitat, però el no<br />
sempre ho tenim, per açò lluitem pel primer lloc.<br />
Cal ser positius i pensar que ho anem a guanyar,<br />
perquè ganes tenim i moltes. I si ens portàrem el<br />
guardó a la millor falla del Camp de Morvedre no<br />
et vull ni explicar com ho celebraríem! Jajaja. Espere<br />
que així siga.<br />
Has pensat ja quin ninot t’emportaràs a casa?<br />
És un dubte que encara tinc en l’aire, però he vist<br />
un fada que m’agrada molt, així que si no l’agafa<br />
Ainhoa, la trie jo segur!<br />
Què li demanaries al destí per a que el que queda<br />
de regnat fora més encara immillorable?<br />
Li demanaria que seguisca igual com fins ara. No<br />
canvie gens, és un any espectacular en el qual estic<br />
gaudint moltíssim. Diuen que el 2013 està portat<br />
mala sort, però jo et dic que no! Perquè para<br />
mi, al costat dels meus xiquets i Isaac, està sent<br />
inoblidable, ple d’emoció i de molt sentiment. Així<br />
que no canvi ni demane gens. Bé, si es decidira que<br />
es cremaren les falles un altre dia diferent al 19 de<br />
març, com es va comentar, ho tornaria a posar en<br />
el seu lloc, com ha de ser!<br />
Quin missatge vols transmetre als teus fallers?<br />
Que gaudisquen de la festa al màxim que participen<br />
en tots els actes, que gaudisquen d’ells cada<br />
minut i cada segon, amb molta intensitat i que compartisquen<br />
amb nosaltres aquesta meravellosa festa<br />
que és única i no es viu tots els dies.
( 40 )
4<br />
les nostres<br />
falles<br />
( 41 )
( 42 )
Foto: Paco Quiles<br />
( 43 )
En este moment justet<br />
la crisi, de molta talla,<br />
és tema de la nostra falla<br />
i també d’este llibret.<br />
D’allò que sembla imperfecte,<br />
d’una manera serena,<br />
el llibret fica l’esmena<br />
per tal que siga correcte.<br />
<strong>La</strong> banca trobà la mina<br />
fent préstecs i usures<br />
engreixant preus i factures<br />
vol ara traure’s l’espina.<br />
Com que ella és intocable<br />
volta li dóna al quefer<br />
casa i jornal sol voler<br />
dient que és raonable.<br />
Al carrer per la hipoteca<br />
es queda la població<br />
els banquers per la infracció<br />
d’Europa reben manteca.<br />
Que apugen la gasolina,<br />
no és gens extraordinari<br />
el jornal molt a diari<br />
retallen que és cosa fina.<br />
Una solució busquen ara<br />
per a arribar a fi de mes<br />
retallar-lo a dos setmanes només<br />
perquè el sou arribe ara.<br />
( 44 )<br />
Foto: Paco Quiles
Foto: Paco Quiles<br />
A l’origen tornarem<br />
d’aquella pràctica llunyana,<br />
agafarem la tartana<br />
i així no patirem.<br />
Seria perquè l’animal<br />
és emblema de qui mana<br />
més ells la vida sana<br />
damunt el carro, és normal<br />
( 45 )<br />
Qui poc tènia<br />
menys troba en falta<br />
mes qui menjava, en bona galta<br />
procurar-li un bon viure corresponia.<br />
Al carrer són els obrers<br />
per culpa de la hipoteca<br />
es queden sense diners.<br />
Per al pobre via estreta,<br />
per als banquers els diners.
Un banquer dalt al cim<br />
controla la nostra falla,<br />
i manipula sense pensar<br />
el que nosaltres patim<br />
Anys d’esplendor ha viscut la banca<br />
reposada i ben asseguda té la vara<br />
on els diners els brollava<br />
i ningú frenava el que passava<br />
Mentre que el poble d’Espanya<br />
camina a rodolons,<br />
ell es trau de la copalta<br />
ajudes i subvencions<br />
( 46 )<br />
Més deute l’Estat no emet,<br />
la prima de risc es dispara.<br />
L’equilibri financer s’esvara<br />
i el govern es cau pel retret.<br />
<strong>La</strong> immobiliària somreia<br />
sempre el capital els arribava,<br />
la condició del client no manava<br />
inclús la usura es permetia<br />
Si al paleta la rajola li manca<br />
i per a hipoteca no hi ha diners,<br />
als bancs no se’ls paga<br />
i comencen els desnonaments<br />
<strong>La</strong> fórmula màgica s’acaba<br />
i el conill de la copalta<br />
ningú imaginava<br />
que a tots arrossegava<br />
Les birles són els problemes,<br />
les pilotes són els bancs,<br />
elles cauen molt de pressa<br />
i ells continuen avant<br />
Per fer la nostra escalada,<br />
les constructores s’han enriquit<br />
l’escala es fa molt pesada,<br />
perquè molt ens han ferit<br />
Les solucions així són<br />
com el pa de cada dia,<br />
Sempre buscant l’ocasió<br />
mentre que ens quede energia
Foto: Paco Quiles<br />
( 47 )<br />
Els pactes entre partits<br />
estan a l’ordre del dia.<br />
Tant fa el color que siga,<br />
són els pobles els ferits.<br />
Esperant estan i mai amb pressa<br />
els carronyers als voltants,<br />
familiars i amics fan empresa<br />
amb la confiança dels votants.<br />
Un Óscar els tenien que donar<br />
als corruptes governants;<br />
molts diners s’han embutxacat<br />
per la gestió de les comunitats.<br />
<strong>La</strong> nostra ciutat del teatre<br />
un altre projecte fantasma venut,<br />
molts treballs volien prometre<br />
i cap d’ells ha vingut.
Si vols menjar per a viure<br />
i no viure per a menjar,<br />
agafa cadira i escolta<br />
que l’espectacle va a començar<br />
Abans de les eleccions<br />
tot és promesa i voler<br />
i ara que ja han passat<br />
tots a fugir pel carrer<br />
El cèrcol del domador<br />
cada dia és més estret<br />
i la nostra població<br />
deu passar molt justet<br />
( 48 )<br />
Mentre balons d’oxigen<br />
li donen a la nostra banca,<br />
tot el que ells desitgen<br />
i nosaltres sense blanca<br />
Com els diners són per als de sempre<br />
i nosaltres el blanc perfecte,<br />
els impostos han d’augmentar<br />
i al món faller també li ha tocat<br />
El contribuent sense roba s’ha quedat<br />
i l’ajuntament la contribució ha pujat<br />
així l’únic oci que pot mirar<br />
és l’entrada al circ municipal<br />
Promeses que no es complixen,<br />
perquè no és el mateix donar blat<br />
que vendre molta esperança,<br />
prompte obliden el quefer<br />
perquè, en estar en la poltrona,<br />
del que s’ha dit s’han oblidat.<br />
Ni en la nostra bola de vidre<br />
ni en la copalta del mag,<br />
trobem el desitjat empar,<br />
per a triomfar a Europa<br />
volem ser proa i no popa.<br />
Foto: Paco Quiles
Mariano crida a Angelita<br />
demanant-li l’opinió<br />
del que ací es necessita<br />
perquè li falten collons<br />
Fa el mateix que feia Gila<br />
quan connecta amb Alemanya<br />
a tot diu que sí, no replica<br />
té molt bona companyia<br />
Ací tenim els inspectors europeus<br />
que d’Alemanya han arribat,<br />
a l’altura nacional s’han adaptat<br />
per a augmentar-nos els preus<br />
Compten d´un home que un dia<br />
tan pobre i míser estava<br />
que res més s´alimentava<br />
de la pensió que ell tenia.<br />
Mes a l´arribar els retalls<br />
la situació es complica<br />
no li arriba per a menjar<br />
ni per a comprar gens ni mica.<br />
Mes al girar la vista<br />
al femer va trobar,<br />
un altre que cercava<br />
per a que sa família poguera menjar.<br />
Els que manen hui en dia<br />
diuen que l’actual situació<br />
és una herència adquirida<br />
i que cal retallar la partida.<br />
( 49 )<br />
Un altra cosa proposaria<br />
per a estalviar més diners<br />
els llibrets jo els faria<br />
sense lletra, tots molt nets.<br />
Molt malament hem d’anar<br />
perquè hagen retallades en Sanitat,<br />
a la fi verí haurem de tomar<br />
i morirem sense dignitat.<br />
Treball a munt ens prometien<br />
abans de les eleccions,<br />
ara hem vist com mentien<br />
amb retallades a milions.<br />
Si els jornals disminueixen<br />
i els diners s’estanquen,<br />
l’acomiadament abarateixen<br />
i els comerços tanquen.<br />
Per a tindre en les farmàcies<br />
només verí en els pots,<br />
el malalt gens patiria,<br />
com a màxim quatre dies curts.<br />
Al mateix temps reduiria<br />
la pensió dels bons obrers,<br />
dóna el mateix de colp<br />
que matar-los dia a dia.
L´emigració hui en dia<br />
en tota família es reflecteix;<br />
els nostres joves treballen fora<br />
perquè de Espanya han d’eixir.<br />
Els nostres fills han d’anar-se’n<br />
perquè no tenen lloc de treball,<br />
agafen el més just i es traslladen<br />
amb la música a una altra part.<br />
Al col·legi ens van ensenyar<br />
com era el mapa d’Europa,<br />
sense saber que per a treballar<br />
viatjaríem tots en tropa.<br />
( 50 )<br />
Enginyers i universitaris de gran talla<br />
darrere deixen la seua terra,<br />
de tant en tant eixiran en la tele<br />
“Valencians pel món” donant batalla.<br />
Espanya a Europa vol triomfar<br />
amb la fórmula secreta<br />
que de la pitonissa vol trobar.<br />
Oferim treball a mag o pitonissa<br />
que de la crisi ens traga,<br />
perquè tenim molta pressa<br />
de traure la merda que el govern amaga.<br />
Foto: Paco Quiles
Foto: Paco Quiles<br />
( 51 )
( 52 )
( 54 )<br />
Foto: Paco Quiles
Foto: Paco Quiles<br />
“<strong>La</strong> Vida és un encant com diu el lema d’aquesta<br />
falla”, afirma el vell bruixot del llac mentres acaricia<br />
la seua barba. “Tot el que en ella succeeix és<br />
cosa de màgia, i només fa falta creure en els somnis<br />
perquè aquestos es facen realitat”.<br />
“Però la Vida no sempre és tan bonica com dius!” li<br />
interromp un donyet grunyidor. “Per què?, per què?”<br />
Pregunta impacient un altre donyet que està assentat<br />
junt amb ell.<br />
El bruixot els mana callar. “Perquè no somnieu”, assevera.<br />
“Escolteu el següent conte”.<br />
I, com si d’un embruixament es tractara, a l’escoltar<br />
les paraules “Hi havia una vegada” els donyets<br />
així ho van fer.”<br />
“En un país molt llunyà hi havia un bosc, i en el bosc<br />
un riu, i vora el riu una cascada i enfront d’aquesta<br />
un castell. El castell tenia vida pròpia i en el<br />
seu interior tenia presonera a una fada. <strong>La</strong> fada dels<br />
somnis. Cada nit, quan el sol es despedia i arribava<br />
la lluna, el castell tancava els seus ulls i llavors la<br />
fada aprofitava per escapar. Una vegada lliure, dels<br />
( 55 )
seus cabells agitats al vent partien qualsevol classe<br />
de éssers i criatures que li ajudaven a convertir<br />
els somnis dels mortals en realitat.”<br />
“Però no disposaven de molt de temps. Tots eixos<br />
éssers fantàstics havien de tornar a l’eixida del sol<br />
abans que el castell despertara. Un donyet recorre<br />
veloçment el món sencer a lloms d’un drac alat i<br />
es cola en l’habitació d’una xiqueta. Li besa la galta<br />
i prompte la seua gràcil figura es transforma en<br />
el d’una ballarina que dansa pels millors teatres i<br />
escenaris.”<br />
( 56 )<br />
“Mentres la nit avança, la fada no descansa ni un<br />
instant. Amb un suau toc de la seua pell, el cuc es<br />
transforma en la palometa que tant anhela. I és<br />
que és tan gran i fidel l’amor que sent la fada per<br />
la natura que el seu cabells s’arrissen per a formar<br />
un bell cigne blanc.”<br />
“Altres exòtiques aus recorren els cels cobrint-los<br />
d’alegres cants. Segons compta la llegenda, cadascuna<br />
de les seues plomes de colors conté un desig;<br />
així que si una cau en el teu poder, tanca els ulls i<br />
sigues feliç.”<br />
Foto: Paco Quiles
Foto: Paco Quiles<br />
( 57 )<br />
“El somni de la pau és un dels més difícils d’aconseguir.<br />
Malgrat que molts regnes desitgen canviar els<br />
seus soldats per blancs coloms, els monstres de la<br />
cobdícia i el poder aguaiten amb la intenció de convertir<br />
el somni en malson. Tan sols el valerós cavaller<br />
de l’honestedat i la bondat podrà derrotar-los.”<br />
“Alguns éssers vius, en compte de disfrutar de la<br />
seua condició, prefereixen aspirar a ser una altra<br />
persona, quelcom que no acaba de comprendre el<br />
mussol observador. “¿Per què es posen el vestit de<br />
cua les sargantanes i fingixen ser el que no són?<br />
Absurda manera de complicar-se la vida!”<br />
“Hi ha desitjos més bonics i necessaris: l’unicorn<br />
vetlarà per la salut dels malalts amb la seu banya<br />
miraculosa mentres que la cigonya omplirà de bolquers<br />
i alegria les llars de moltes persones.”<br />
“Els donyets més peresosos somnien amb no fer<br />
res i disfrutar del seu temps lliure passejant les<br />
seues mascotes o pescant. El que està clar és que<br />
pressa no en tenen cap.”<br />
“L’arlequí de palau desitja ser un artista, però per<br />
la cara de bolet amb què li mira el seu públic mai<br />
passarà de bufó.”<br />
“Una vegada a l’any la fada de la Primavera desperta<br />
de la seua letargia i estenent els seus florits<br />
cabells allunyarà el fred hivern per a omplir-ho tot<br />
de llum i amor, renovant el cicle de la vida.<br />
I com ja se sap, la primavera la sang altera, quelcom<br />
que no poden evitar els donyets juganers que<br />
dansen de flor en flor tractant d’aconseguir el<br />
més bell del jardí.”<br />
“Per això i molt més, benvolguts amics, la vida és<br />
un encant”, conclou el bruixot. Perquè la vida és un<br />
somni, i si ho desitges amb molta força aquestos es<br />
faran algun dia realitat. I encara que el castell de<br />
dia no ens deixe veure les nostres il·lusions prompte<br />
arribarà la nit, amb la seua màgica fada per recordar-nos<br />
els nostres sons.<br />
I igual que ocorre amb el cicle de la vida, encara<br />
que aquest monument sucumbisca a les flames,<br />
de les seues cendres, com per art de màgia, naixeran<br />
nous somnis i il·lusions que es veuran exposats<br />
cada mes de març amb les falles sobre aquest mateix<br />
lloc... perquè la Vida és un encant.”
5<br />
exercici<br />
actual<br />
( 58 )
Foto: Paco Quiles<br />
Foto: Anabel Rodríguez<br />
Foto: Anabel Rodríguez<br />
eleccio ff.mm.<br />
( 59 )<br />
Foto: Anabel Rodríguez
PROCLAMACIO<br />
( 60 )<br />
Foto: Paco Quiles<br />
Foto: Paco Quiles<br />
Foto: Paco Quiles
Foto: Juan Higueras<br />
Foto: Anabel Rodríguez Foto: Anabel Rodríguez<br />
EXALTACIO<br />
( 61 )<br />
Foto: Juan Higueras
INAUGURACIO<br />
SETMANA CULTURAL<br />
( 62 )<br />
Foto: Paco Quiles
Foto: Paco Quiles Foto: Paco Quiles<br />
( 63 )
( 64 )<br />
Foto: Paco Quiles<br />
Foto: Paco Quiles<br />
Foto: Paco Quiles
Foto: Juan Higueras<br />
Foto: Juan Higueras<br />
9 D’OCTUBRE<br />
( 65 )
( 66 )<br />
Foto: Paco Quiles<br />
Foto: Paco Quiles<br />
Foto: Anabel Rodríguez
Foto: Anabel Rodríguez Foto: Juan Higueras<br />
PRESENTACIO<br />
( 67 )
( 68 )<br />
Foto: Paco Quiles<br />
Foto: Paco Quiles
Foto: Juan Higueras<br />
Foto: Juan Higueras<br />
( 69 )
Foto: María Mauri<br />
Foto: María Mauri<br />
Primers en Pàdel<br />
José Manuel i Samuel Cejudo.<br />
premis<br />
Tercers en Frontó<br />
José Manuel Cejudo Mas i Gerónimo Noguera<br />
( 70 )<br />
Primers en Tenis<br />
Vicent Cuenca Teruel.<br />
Foto: María Mauri
6<br />
records<br />
grafics<br />
FOTOS: PACO QUILES<br />
( 72 )
( 73 )
falla infantil<br />
Artista: Xesco Gil. Lema: Bruixeries<br />
Guardons aconseguits:<br />
1er premi Secció Especial, Millor falla de Sagunt, Millor pintura, Geni i gràcia<br />
( 74 )
( 75 )
( 76 )
falla gran<br />
Artista: Francisco Fuentes. Lema: Va arribar l’hora.<br />
3er premi. Secció Especial<br />
( 77 )
( 78 )
( 79 )
( 80 )
Foto: Cristina de Haro Foto: Cristina de Haro Foto: Cristina de Haro<br />
celebracio<br />
( 81 )
( 82 )
Foto: Pilar Argudo<br />
decoracio<br />
( 83 )
play-backs<br />
Premi a la Millor Coreografia, amb la cançò Bumpy Ride, de Mohombi<br />
IV edició del Concurs de Play-Backs de la Junta Fallera de Sagunt<br />
( 84 )<br />
Foto: Paco Bono<br />
Foto: Cristina de Haro<br />
Foto: María Mauri
( 85 )<br />
Foto: Paco Bono
cavalcada<br />
( 86 )<br />
Foto: Paco Bono<br />
Foto: Cristina de Haro
Foto: Cristina de Haro Foto: Cristina de Haro Foto: Cristina de Haro<br />
( 87 )
premi<br />
LLIBRET 2012, PREMI 27 GENERALITAT VALENCIANA<br />
<strong>La</strong> conselleria de Cultura va reconéixer l’any passat de nou el treball realitzat per<br />
la nostra comissió en la confecció del llibret de la falla, en la promoció de la nostra<br />
llengua. Amb el premi 27, millorarem la classificació precedent en el concurs,<br />
amb un llibret que versava sobre el nostre 40 aniversari.<br />
Les Falleres Majors i presidents de la A. C. <strong>Falla</strong> la Victòria van arreplegar este guardó<br />
de mans de la fallera Major de ValËncia en l’Antic monestir de Sant Miquel dels<br />
Reis, actualment biblioteca municipal.<br />
( 88 )<br />
Foto: Pilar Argudo<br />
Foto: Miguel Giménez
Foto: Pilar Argudo<br />
Foto: Juan Higueras<br />
( 89 )
entra de la murtA<br />
<strong>La</strong> Victòria recupera tradicions valencianes. L’Entrà de la Murta<br />
<strong>La</strong> Associació Cultural <strong>Falla</strong> <strong>La</strong> Victòria celebrà a principis de març del darrer any una<br />
de les tradicions valencianes més antigues: l’Entrà de la Murta. Un acte amb el que<br />
esta comissió del Port de Sagunt va simbolitzar l’inici de la recta final de les falles<br />
del 2012 i va voler compartir-ho amb tot el barri.<br />
Acompanyats per la xaranga i per un carruatge de cavalls, els fallers de <strong>La</strong> Victòria<br />
varen escampar herbes aromàtiques pels carrers del barri. Com mana la tradició, els<br />
cavalls estaven engalanats com perxerons, amb cascavells. Les anteriors falleres majors,<br />
<strong>La</strong>ura Pastor i Ariadna Méndez, llançaren herbes des de dalt del carruatge pels<br />
diferents racons del barri, al costat dels anteriors presidents, Miguel Ángel i Diego<br />
Segovia, seguides pels fallers de la comissió.<br />
Un costum molt antic desaparegut al Camp de Morvedre. Fa dos anys, durant les<br />
falles del 2011, va ser quan la falla <strong>La</strong> Victòria recuperà esta tradició valenciana,<br />
desapareguda no només a la ciutat, sinó a la resta de la comarca del Camp de Morvedre,<br />
malgrat algunes excepcions puntuals. Al Port de Sagunt, només esta falla la<br />
ha mantingut durant molts anys, des de la seua fundació el 1972 fins fa uns 10 anys,<br />
moment en el qual va deixar de celebrar-se però què ara ha tornat a recuperar.<br />
El costum de decorar els carrers amb catifes vegetals sí que es realitza a pobles com<br />
ara Faura o Estivella, però no de la forma tradicional coneguda com l’Entrà de la Murta<br />
i que el músic Salvador Giner va plasmar al seu pasdoble. Un costum que procedeix<br />
del àmbit religiós a les poblacions hortolanes, on els festers decoraven els carrers<br />
amb murta perquè després passara la processó per damunt, agraint així no només la<br />
vista, sinó també perfumant tots els racons del seu recorregut.<br />
( 90 )
( 91 )
nit d’albaes<br />
crema<br />
( 92 )
( 93 )
( 94 )
( 95 )
7<br />
el costat<br />
fosc de les<br />
falles<br />
miguel a. alegria alminana<br />
vicepresident de relacions publiques<br />
( 96 )
<strong>La</strong> nostra forma de ser sempre ens condueix en qualsevol tipus de cultura a buscar objeccions en el seu<br />
funcionament, és a dir, qualsevol cultura o estudi sempre té els seus detractors.<br />
El món de les falles no seria una excepció, encara que cal reconéixer que alguns fallers els<br />
donem un punt de suport per a desenrotllar.<br />
Sempre en estos casos es té més en compte els defectes que les virtuts.<br />
El món faller, com és reconegut, té com a missió essencial conservar i propagar<br />
la cultura valenciana, però fallem en el més simple, en les nostres manifestacions<br />
externes, quan tot el món ens observa no sempre conservem els<br />
modals que ens corresponen.<br />
( 97 )<br />
El tema principal que tot el món utilitza perquè li<br />
donem peu per a això és el consum de les begudes<br />
alcohòliques al carrer. Entenem que<br />
no és tan greu com pareix, ja que tot el<br />
món té dret al seu esplai després del<br />
treball dur i altruista que durant tot<br />
l’any realitza el faller, però també és<br />
veritat que té ocasions i llocs per a<br />
no donar una mala imatge externa.<br />
És tan senzill com que qualsevol<br />
que vulga prendre’s una cervesa<br />
ho faça al casal o al bar. Com que<br />
som tan hipòcrites, amb això ja<br />
estaria tot el problema resolt.<br />
No obstant això, pel concepte<br />
cultural que tenen les nostres<br />
falles, hauríem d’evitar-ho i millorar<br />
el nostre comportament.<br />
Les cavalcades falleres són un<br />
clar exemple del que estem comentant.<br />
Ja al seu dia, Alberto<br />
Martínez, expresident de l’associació<br />
de comerciants, va publicar<br />
en l’Económico un article sobre este<br />
tema i tenia molta raó.<br />
Amb açò volem dir que coneixem “el<br />
costat fosc de les falles”, però també<br />
que les falles, les nostres falles, tenen<br />
menys ombres que llums.
8<br />
les falles<br />
i les revistes<br />
valencianes<br />
lambertO ortiz <br />
( 98 )
El còmic és una manifestació que expressa<br />
alegria o sentiment gojós, l’espectador veu<br />
com davant d’una situació absurda, la víctima<br />
pateix una adversitat, aliena a la seua voluntat.<br />
El riure i el plorar són, segons pareix, únicament<br />
expressions humanes, que ens diferencien de la resta<br />
dels mortals, supeditats a estats d’ànim entre<br />
depressiu o eufòric molt complexos.<br />
<strong>La</strong> comicitat té diversos afluents, com ara: la paròdia,<br />
la fisonomia, el grotesc, el burlesc, la sàtira,<br />
l’humor, la caricatura, etc.<br />
Les societats han buscat des de temps immemorables<br />
habilitats artístiques per a expressar els<br />
sentiments alliberadors d’alegria, i la nostra regió<br />
valenciana ha anat desenvolupant des de temps<br />
ancestrals unes manifestacions alegres i festives<br />
denominades “falles valencianes”.<br />
( 99 )<br />
En la meua condició de dibuixant i estudiós de la<br />
història de l’humor gràfic, trobava constantment<br />
que els dibuixants i editors de revistes satíriques valencianes<br />
han estat i estan units a les falles i estan<br />
vinculats en la seua gran majoria amb el seu món.<br />
<strong>La</strong> primera informació que tenim sobre este esdeveniment<br />
data de mitjan segle XVIII, any 1740. En<br />
esta època, les falles ja no són fogueres, necessiten<br />
fusters, modeladors i pintors, les falles solen ser de<br />
dues altures amb uns quants ninots vestits amb robes<br />
de tela, les mans i cares es modelen amb cera,<br />
l’humor que s’empra sol ser burlesc i irònic.<br />
Són monuments en els quals s’exposaven a la vergonya<br />
pública, i es cremaven simbòlicament, persones<br />
i situacions del carrer o barri on es plantava<br />
la falla, estes es formaven amb participació veïnal.<br />
No es coneix documentació anterior a estes dates<br />
que referencien el món de les falles, encara que hi<br />
ha estudiosos que es decanten pel raonament de<br />
Espècie de ninot en l’Índia esperant la cremà. Foto: Soler i Godes del llibre “Història de les Falles”.
Propaganda de l’arribada del “Tren Faller” de 1927 de la revista València Atracció<br />
(Hemeroteca Municipal de València).<br />
ser el seu origen pagà, i que estes primitives falles<br />
eren fogueres, que cremaven per a commemorar i<br />
sol·licitar enhorabones després de l’arribada dels<br />
solsticis, o equinoccis.<br />
Uns altres donen com a origen d’esta festa internacional<br />
la crema que els fusters feien de les seues<br />
fustes, borumballes i trastos vells inservibles, per<br />
mitjà d’una foguera la vespra de Sant Josep, patró<br />
dels fusters.<br />
En moltes parts del món celebren festejos semblants<br />
al de les nostres falles, que el ninot o nino<br />
(indesitjable) és penjat, tirotejat, xafat o cremat enmig<br />
d’un carrer o d’una fatxada, en situacions grotesques<br />
damunt d’una gran foguera, per a celebrar<br />
( 100 )<br />
no sempre sentiments religiosos, i enmig d’una gran<br />
algaravia.<br />
Espanya ha estat sotmesa pel Sant Ofici des del<br />
1249 al Regne d’Aragó i a la resta del territori espanyol<br />
(amb l’arribada dels Reis Catòlics) des de<br />
1478. <strong>La</strong> Inquisició va exercir el seu domini fins a<br />
1808, data en què va ser abolida per Josep Bonaparte,<br />
restablida i prohibida de nou per les Corts<br />
de Cadis en 1812, restituïda per Ferran VII en 1814 i<br />
abolida novament durant el trienni liberal. Fins que<br />
la regent Maria Cristina, la suprimeix en la seua<br />
totalitat l’any 1834.<br />
València és conquistada per Jaume I l’any 1239. En<br />
el seu regnat denomina la paraula falla a les torxes
que emprava el seu exèrcit per a il·luminar-se a la<br />
nit, així com les seues tendes de campanya, cases,<br />
festejos i també com a sistema de comunicació.<br />
De l’humor gràfic es té coneixement des de l’antic<br />
Egipte, passant per Grècia, Roma, etc., però és en<br />
l’Època Medieval i Moderna quan més obscurantisme<br />
hi ha. <strong>La</strong> comicitat com a art de masses va patir<br />
durant l’Edat Mitjana i finals de l’Edat Moderna la<br />
persecució del pensament, les religions monoteistes,<br />
espantades pel triomf de l’irreverent, sentenciaven:<br />
“Los hòmens no han de viure en la rialla, i sí<br />
atemorits per l’infern i la por al pecat, cal purificarse<br />
davant del temor de la mort”.<br />
Per què no podem pensar que en el món de les falles,<br />
igual que en el món dels humoristes gràfics, escultors,<br />
pintors, etc., tot es fa davant del temor del<br />
Sant Ofici, i que eixes fogueres paganes es transformarien<br />
en falles, veneradores de la Santa Inquisició,<br />
dedicades a destruir figuradament el mal?<br />
Fins a la desaparició de la Inquisició, no hi ha llibertat<br />
per a expressar els sentiments de crítica,<br />
només es permet la crítica de l’infidel, com ara:<br />
Esbós d’una de les quatre falles antifeixistes<br />
denominada “<strong>La</strong> Balança del Món”.<br />
( 101 )<br />
els jueus, els moriscos, protestants, sodomites, Judes,<br />
Satan, etc., són recursos que s’utilitzen amb<br />
l’anuència inquisitorial i per descomptat institucional,<br />
perquè cal recordar que l’última víctima de<br />
la Inquisició va ser la de Gaietà Ripoll, un mestre<br />
que exercia la seua professió d’educador a València<br />
i que va ser penjat en 1826, “per no creure en els<br />
dogmes catòlics”. També es ridiculitzen determinats<br />
individus per mitjà dels anomenats bestiaris, que<br />
consistien en una figura humana amb cap d’animal,<br />
que també cremarà per a ser purificat. Amb estos<br />
rituals s’exemplifiquen els comportaments considerats<br />
pel veïnat d’immorals. Els dibuixants, gràcies<br />
a la xilografia, es dediquen a realitzar estampes religioses,<br />
humor gràcies als bestiaris, i més tard els<br />
fulls solts dels cegos, anomenats també oques o<br />
al·leluies.<br />
<strong>La</strong> poca cosa que es pot trobar en esta època sobre<br />
el còmic, s’arreplega gràcies als bestiaris i fisiòlegs<br />
medievals en què la creença que els animals<br />
havien sigut creats per a servir l’home va permetre<br />
llibertat d’expressar crítiques satíriques cap al públic.<br />
Gràcies a estes creences podem contemplar<br />
en obres arquitectòniques religioses, com capitells,<br />
cornises, arcs carreus de cors, etc., escenes caricaturesques<br />
quasi inadvertides i d’una picardia enginyosa.<br />
Abolida la Inquisició en 1834, i aprovat el Reial Decret<br />
del 17 d’agost de 1837, que tracta sobre la<br />
llibertat d’expressió, es fa un gir importantíssim en<br />
l’expansió de les nostres festes falleres i s’aproximen<br />
a com les entenem en l’actualitat. Pel que fa<br />
als humoristes gràfics, coincideixen les noves tècniques<br />
de reproducció a València, com és la litografia,<br />
amb la multiplicació de revistes satíriques. El<br />
primer document gràfic que fa referència a la festa<br />
fallera és trobat en el Setmanari Pintoresc Espanyol,<br />
del 7 d’abril de 1837, que arreplega un gravat<br />
i una ressenya molt explícita, al·lusiva a les falles.<br />
Cal passar a l’any 1855 quan ix el primer llibret<br />
faller, obra del popularíssim Bernat i Baldoví (autor,<br />
entre altres obres, del sainet El virgo de Vicenteta)
vinculat amb el món faller tota la seua vida. Este<br />
llibret va ser l’encàrrec de la falla de la plaça de<br />
l’Almodí. Baldoví, amb un estil eròtic impecable, va<br />
narrant en vers les peripècies d’El conill de Vicenteta<br />
i don Facundo, títol d’este llibret.<br />
És a partir d’estes dates quan van eixint revistes humorístiques<br />
i moltes “hojas sueltas”, on s’explicava el<br />
pensament de la falla de cada comissió. <strong>La</strong> ciutat de<br />
València s’expansiona i destrueix les muralles que la<br />
rodegen i la comprimeixen (1869), hi ha un ambient<br />
cultural com mai. Les falles en eixa data són molt crítiques<br />
amb temes polítics i pateixen una forta repressió<br />
per estos, que impossibiliten el seu creixement.<br />
El 15 de novembre de 1884, ix el primer número<br />
de la revista <strong>La</strong> Traca, es denomina “semanari pa<br />
la chent de tró”. <strong>La</strong> capçalera era una traca que<br />
eixia del “polvorín de Paterna” (on estava la redacció)<br />
i arribava fins al Micalet. El director era Manuel<br />
Lluch i Soler (25 anys) i el redactor cap, Lluis<br />
Cebrián i Mesquita, ambdós van imprimir un estil<br />
mordaç i àcid i van usar la sàtira gràfica costumista,<br />
amb genial mestria, amb tal mestria que Manuel<br />
Lluch va haver de patir quantioses multes, empresonament<br />
i contínues suspensions de la seua revista,<br />
fins a la seua desaparició per ordre governativa<br />
l’abril de 1888. Un any abans, <strong>La</strong> Traca va concedir<br />
els primers premis que s’atorgaven al món de les<br />
falles, fet que va estimular la superació i competitivitat<br />
entre comissions falleres i va donar lloc al<br />
naixement de la falla artística.<br />
( 102 )<br />
Lluch havia realitzat dos intents<br />
anteriors. Concretament en 1877<br />
va editar El Mosquit, amb efímera<br />
vida; en 1879 torna amb un altre intent<br />
editorial i crea El Dijous amb<br />
idèntic fracàs. Un any abans (el 31<br />
de juliol de 1878), juntament amb<br />
Constantí Llombart, funda Lo Rat<br />
Penat, sent el seu primer secretari<br />
general, ja que abandona per no estar<br />
d’acord amb “el seu immobilisme<br />
i endropida burgesia”. Llombart,<br />
que n’era el president, abandonaria<br />
temps després la institució (que<br />
ambdós havien creat) en favor del que es va denominar<br />
moviment conservador de la Renaixença.<br />
Manuel Lluch i Soler va morir quan comptava 35 anys<br />
i, a pesar de la seua joventut, va ser molt el que li va<br />
donar al món faller i a la cultura valenciana.<br />
Les falles continuen escalant popularitat, després<br />
d’uns anys la societat Lo Rat Penat agafa el relleu<br />
de <strong>La</strong> Traca i atorga en 1895 un primer premi a la<br />
millor falla, estos guardons es prolonguen fins a<br />
1901, data en què l’Ajuntament, recelós de la popularitat<br />
que estava tenint el món faller, assumeix<br />
el lliurament dels guardons.<br />
Cal considerar com a revistes satíriques valencianes<br />
les que contenen una seqüència, i no les que<br />
s’editen en fulls solts per a informar sobre el monument.<br />
Segons el Levante-El Mercantil Valenciano,<br />
la primera revista fallera data de 1857 i va eixir<br />
amb el nom de El Infern, Periodich de foc i flama,<br />
sent el seu director Pedro Boter.<br />
De la mà de Bonilla, Baldoví i Pascual Pérez, ixen<br />
els primers periòdics satírics valencians, com ara: <strong>La</strong><br />
Donzayna, 1844; El Suec, 1847; El Tabalet, 1847; <strong>La</strong><br />
Mola, 1855, en elles els dibuixants-gravadors com<br />
José Pérez fan una intensa tasca en la difusió d’imatges<br />
satíriques, si bé la quantitat d’il·lustracions<br />
queda molt reduïda perquè la seua realització era<br />
costosa. Ressenyar les revistes que les comissions<br />
falleres publicaven resulta molt difícil per la seua
quantitat tan ingent, no obstant cal ressenyar:<br />
L’Aranya Negra (1887-1895) dels fallers del carrer<br />
Maldonado; L’Espata (1891- 1938), la revista l’editen<br />
els fallers del carrer Na Jordana, passant a ser<br />
propietat de Carceller i editant-se (amb continuïtat<br />
intermitent, gràcies a la censura governativa) fins a<br />
finals de 1938. Tanquen el segle: <strong>La</strong> <strong>Falla</strong>, “periòdic<br />
bunyoler”; <strong>La</strong> Perola, El Enredro, <strong>La</strong> Calasa. Etc.<br />
Amb l’arribada del segle XX, naixen El Palleter Faller,<br />
que és un suplement de la revista El Palleter;<br />
<strong>La</strong> Puça; València Artística. En 1906 s’imprimeix per<br />
primera vegada la que és considerada la primera revista<br />
fallera, amb la capçalera de les Falles de Sén<br />
Chusep, que arreplega amb esbossos tots els monuments<br />
fallers amb l’explicació d’estos.<br />
En 1908 naix Impresiones, revista lligada al polifacètic<br />
professor González Martí (Folchi), encara que<br />
de duració breu (s’imprimeix per última vegada en<br />
1909), és la primera vegada que es van poder veure<br />
a color els esbossos de la totalitat de les falles i<br />
amb explicacions. Folchi va ser un múltiple artista<br />
que entre la seua gran varietat d’habilitats dominava<br />
la caricatura i l’humor gràfic, gaudia de gran<br />
popularitat per les seues col·laboracions fora i dins<br />
del món faller. Hui recordem el seu nom gràcies al<br />
Museu de Ceràmica González Martí.<br />
És el 1912 quan ix la revista més desitjada, perquè<br />
les falles no tenen revista gràfica que narren els<br />
seus quefers amb continuïtat. Pensat i Fet cobreix<br />
eixes expectatives. Dos escriptors-poetes i un dibuixant<br />
s’uneixen per a donar a València la seua revista<br />
fallera més longeva, per ella van passar grans<br />
escriptors valencians i d’altres comunitats i quant a<br />
dibuixants i pintors cal assenyalar que per les seues<br />
portades van desfilar entre altres: Segrelles,<br />
Vercher, Ramil (fundador de la revista), José Pinazo,<br />
Luis Dubón, Fillol, Marià Benlliure, Tuset, Lozano,<br />
José Pinazo, etc. Pensat i Fet va ser una revista conservadora,<br />
que es va prolongar fins a 1972.<br />
El Fallero naix en 1921. Vicent Miquel Carceller edita<br />
una revista fallera “per a les masses populars”.<br />
( 103 )<br />
El Fallero compta amb infinitat de col·laboradors<br />
en vers i prosa i famosos il·lustradors, perquè molts<br />
dels qui treballaven en <strong>La</strong> Traca i en L’Espata passen<br />
a col·laborar en El Fallero, sent la seua estrella<br />
Enrique Pertegás (Tramús), un dels millors dibuixants<br />
d’Espanya. <strong>La</strong> seua difusió arriba a aconseguir<br />
tirades de 50.000 exemplars. <strong>La</strong> revista desapareix<br />
quan Espanya entra en guerra en 1936.<br />
Les falles fins esta data tràgica es troben consolidades<br />
amb tota la sàtira humorística que es pot<br />
imaginar, els monuments són també dignes, s’empra<br />
en la construcció el calafat, el cos central i<br />
l’acabament. En 1932 les falles es difonen per tot<br />
Espanya, es crea el famós tren faller, que acon-<br />
<strong>La</strong> <strong>Falla</strong> plantada en el front de Granada<br />
per soldats de la Primera Companyia del Batalló<br />
Juan Marco (Memòria Republicana).
Dibuix del xalet de l’empresari Vicent Miquel Carcell, en el centre el Nano, la Llotja i el Micalet<br />
franquejant dues barraques valencianes. Il·lustració i interpretació d’un gravat de l’època.<br />
segueix “portar visitants de totes parts”. Folchi<br />
dissenya una falla per al carrer de Sant Vicent i<br />
adjacents, on el monument és un gegantí dragó<br />
que visitava les falles transportant personatges insignes<br />
de la València d’altres temps com Sorolla,<br />
Blasco Ibáñez, així com visitants històrics i turistes,<br />
de manera que es consoliden les falles com a festa<br />
major dels valencians i d’arrelament turístic. En<br />
1933 el dibuixant i caricaturista Luis Dubón realitza<br />
una falla per a la plaça del Mercat.<br />
Des del període comprés de 1927 fins al 1932 les falles<br />
van creixent, passen de 60 monuments a 100.<br />
És amb la crisi econòmica quan descendeix considerablement<br />
fins a arribar a les 54 falles. L’any següent<br />
al colp d’estat de 1936, no es planten falles.<br />
Josep Renau, director de Belles Arts, encarrega al<br />
caricaturista i escenògraf valencià Gregorio Muñoz<br />
Gori quatre falles antifeixistes (“hi ha que plantar<br />
una en cada cantó de la ciutat”). Este, amb l’ajuda<br />
del mateix Renau, les dissenya i el reconegut<br />
artista faller Regino Mas Marín s’encarrega de realitzar-les.<br />
Les falles es construeixen i es fa el lli-<br />
( 104 )<br />
bret, els ninots s’exposen al públic als salons de la<br />
Llotja, però a pesar de les discrepàncies (uns a favor<br />
i uns altres en contra) d’associacions culturals,<br />
partits polítics i sindicats, no arriben a plantar-se.<br />
El general Queipo de Llano, en les seues arengues<br />
radiofòniques, promet bombardejar València si les<br />
falles arriben a plantar-se; una vinyeta del dibuixant<br />
Bluff en la qual el general Miqueta està al<br />
comandament d’un canó i a peu de dibuix es pot<br />
llegir: “Les verdaderes falles estan a Madrid”, fent<br />
referència al fet que el més important en este moment<br />
és guanyar la contesa.<br />
El 12 de març el Consell Municipal de l’Ajuntament<br />
de València decideix no plantar cap falla al<br />
seu terme, per la qual cosa amb bon criteri els fallers<br />
interessats desisteixen de l’interés. Al contrari,<br />
el bàndol nacional sí que realitza una falla feixista,<br />
ni més ni menys que a Toledo!, amb un acabament<br />
del Miquelet i una al·legoria al comunisme, la falla<br />
és plantada enfront de l’Alcàsser i amb tota naturalitat<br />
és cremada la nit de Sant Josep.
Anecdòticament, es va realitzar una falla antifeixista,<br />
va ser en terres de Granada. El batalló Juan<br />
Marco i un grup de soldats nostàlgics van ser els<br />
instigadors de tal projecte, la falla consistia en uns<br />
calaixos a manera de cos i, sobre estos, dos ninots,<br />
un imitant el general Queipo, amb un micròfon i<br />
unes botelles de licor al seu costat, enfront d’ell,<br />
un altre ninot que portava una pancarta en què es<br />
podia llegir “no passaran, passarem”. Potser el soldat<br />
o els soldats artistes foren fallers nostàlgics,<br />
que demostrava amb això que en Sant Josep sí que<br />
es plantava una falla antifeixista.<br />
<strong>La</strong> Traca (com a tal capçalera) veu de nou la llum al<br />
setembre de 1912, la dirigeix el jove Vicent Miquel<br />
Carceller, juntament amb ell està el periodista Felix<br />
Azzati. <strong>La</strong> dictadura de Primo de Rivera la suspén<br />
en 1924, i no torna a editar-se fins a 1931. És una<br />
revista editada en llengua vernacla, amb el pas del<br />
temps es fa bilingüe, però és en castellà quan aconsegueix<br />
la major glòria, fent tirades en la geografia<br />
espanyola, de manera que moltes d’estes tirades<br />
superaven els 500.000 exemplars. <strong>La</strong> Traca, és una<br />
revista antifeixista, anticlerical, eròtica i antimonàrquica,<br />
amb un humor àcid, corrosiu. Es rodejava dels<br />
més grans dibuixants que en eixos moments circulaven<br />
per Espanya, va ser defensora del valencià,<br />
llavors un somni, l’Estatut d’Autonomia.<br />
Editorial Carceller, entre altres revistes, dirigeix: El<br />
Fallero, L’Espata, i <strong>La</strong> Traca. El món faller li ofrena<br />
gratitud, i és per això que li regala per al seu xalet<br />
de la Canyada una rèplica del Miquelet i un fragment<br />
de la Llotja, amb la qual cosa el seu xalet a<br />
la Canyada tenia de façana una monumental Llotja<br />
i el Miquelet, amb una altura que rondava els 8<br />
metres d’altura, flanquejant dues barraques valencianes,<br />
i, en el centre de les dues, l’escultura del<br />
“Nano del carrer en Llop”. El nano és una escultura<br />
que un acabalat ciutadà, per a insultar el seu veí<br />
(en un altre temps amic), va encarregar i va installar<br />
a la façana del seu palauet, col·locant la colossal<br />
escultura de cara a la paret, de manera que li<br />
mostrava al seu veí de davant el cul seminu.<br />
( 105 )<br />
<strong>Falla</strong> de la Plaça de la Temda de Benimamet, 2009.<br />
Grabat de la primera imatge publicada coneguda<br />
al “Semanari Pintoresco Español”, del 7 d’abril<br />
de 1897, i que serveix per il·lustrar un article de<br />
Carabantes sobre les falles.<br />
Arxiu: Ricard Blasco,<br />
del llibre “Historias de las <strong>Falla</strong>s”.
Quan van afonar este palauet, Carceller va comprar<br />
la popular escultura, va ser carregada en un<br />
carro habilitat per a l’ocasió en olor de multituds i,<br />
amb els acords de la banda municipal de València,<br />
va ser traslladada des del carrer En Llop fins al seu<br />
xalet de la Canyada. Este xalet “tan discret” va ser<br />
motiu de pelegrinatge de molts valencians. Fins que<br />
va ser demolit per l’exèrcit de Franco en 1939, salvant-se<br />
només l’escultura.<br />
Amb l’entrada de les tropes franquistes, desapareixen<br />
les revistes satíriques, així com l’esperit crític de les<br />
falles, en què la censura només permetia la monumentalitat<br />
d’estes, i passen a ser un festeig festiu, amb<br />
Esbós de la falla premiada, obra de Cosín.<br />
( 106 )<br />
retalls d’humor absurd i molt, moltíssim enginy, on les<br />
cercaviles, ofrenes, música, pólvora, exhibició d’autoritats<br />
i festejos taurins, copen la major part d’estes<br />
festes josefines. Per mitjà d’una Ordre Ministerial, del<br />
14 de març de 1946, es declaren les Falles Festes d’Art<br />
d’Interés Nacional. En les falles d’estes últimes dècades,<br />
hem pogut veure l’enginy d’Ibáñez, amb la seua<br />
família Pepe Gotera i Otilio, Mortadelo i Filemón, Rompetechos.<br />
El geni de Sanchis, amb el seu fillol Pumby,<br />
Blanquita i el professor Xive’t. L’homenatge que la<br />
falla Francisco de Pla li va fer al còmic de l’Escola<br />
Valenciana, i que va coordinar el gran Carbó, la falla<br />
dels carrers Arxiduc Carles i Xiva va plantar una falla<br />
dedicada als personatges de la revista El Jueves.
En la història de les falles, s’han pogut veure, entre<br />
altres, el Guerrero del Antifaz, Roberto Alcazar<br />
i Pedrin, també han passat pel foc purificador,<br />
Spiderman, Asterix, Superman, Tin Tin, etc. El dibuixant<br />
Sento Llobell, un dels grans historietistes de<br />
la “Renovada Escola Valenciana”, va dissenyar les<br />
falles de l’Ajuntament els anys 1986 i 1987 i Na<br />
Jordana en 2006 i 2011. <strong>La</strong> genialitat del vinyetista<br />
més il·lustre de València, Ortifus, ha dissenyat monuments<br />
per a l’Ajuntament en 1988, i per a distintes<br />
falles com la de Blanqueries en 1994, Convent<br />
Jerusalem en 1988, i Na Jordana l’any 2000, en<br />
totes elles va aconseguir el Premi Enginy i Gràcia.<br />
Arreplegar tota la informació de dibuixants i falles<br />
insignes, amb els seus anecdotaris en este xicotet<br />
format, resulta impossible, però els que estan són;<br />
acabe este breviari ressenyant González Alacreu,<br />
en els seus orígens historietista gràfic i després<br />
insigne pintor de temes valencians i, durant molts<br />
anys, el retratista de les falleres majors de València;<br />
i Paco Roca, ara com ara l’historietista més reconegut<br />
a Espanya i que presentarà un monument<br />
per a enguany (2012), encàrrec de la falla General<br />
Barroso-Litógraf Pascual i Abad, i que no tinc cap<br />
dubte que ens sorprendrà.<br />
Fallers de la AC <strong>Falla</strong> la Victòria<br />
( 107 )<br />
Però este xicotet treball quedaria coix si no anomenara<br />
un dels més grans dibuixants que personalment<br />
conec i al qual m’uneix una gran amistat.<br />
Antonio Cosín Mares, Cosín, natural del Port de<br />
Sagunt, i que, igual que Kant, ha fonamentat el seu<br />
important treball sense eixir de la seua ciutat.<br />
El món faller saguntí li deu gratitud per la ingent<br />
tasca durant moltíssims anys per a les falles. Mai<br />
oblidaré la falla de Sant Josep, realitzada any rere<br />
any per un grup de veïns del qual ell era “capità<br />
de barco”. Esta falla veïnal, sense entrar en concurs,<br />
acaparava l’atenció del públic, fent intransitable<br />
el famós carrer. Centenars d’esbossos i collaboracions<br />
han fet d’este genial dibuixant un dels<br />
meus favorits per a esta xicoteta monografia.<br />
Hui les falles i els humoristes gràfics viuen noves<br />
experiències amb noves tècniques, tecnologies, i<br />
no es poden predir les bifurcacions per les quals<br />
pot conduir el futur d’estes branques de l’humor<br />
i és de desitjar que continuen caminant de la mà,<br />
i que l’esperit pel qual es van crear siga per a sorprendre,<br />
divertir i alegrar, per a major glòria dels<br />
valencians.
9<br />
toponimia<br />
urbana al<br />
port de sagunt<br />
josep dionis martinez<br />
invesgtigador cultura valenciana<br />
( 108 )
TOPONÍMIA<br />
URBANA AL<br />
PORT DE<br />
SAGUNT<br />
(1902-1940) (I) 1*<br />
1. INTRODUCCIÓ.<br />
El Port de Sagunt és un dels nuclis poblacionals<br />
més joves del País Valencià, ja que va nàixer com<br />
a conseqüència de la instal·lació de la Compañía<br />
Minera de Sierra Menera (CMSM), empresa<br />
engegada per dos industrials bascos, els cosins Sota<br />
i Aznar, els quals creieren que amb la construcció<br />
d’un port a prop de la ciutat de Sagunt iniciarien<br />
l’extracció de mineral de ferro des de les mines<br />
d’Ojos Negros i Setiles (Terol i Guadalajara), i que<br />
transportat a través d’una via pròpia, paral·lela a<br />
la del Ferrocarril Central de Aragón, realitzarien<br />
l’exportació d’aquest mineral als països del nord<br />
d’Europa des d’aquest indret de la Mediterrània.<br />
Arran la invenció dels convertidors de ferro<br />
Bessemer s’havien multiplicat les obsoletes<br />
tècniques de producció d’aquest metall, i si a açò<br />
afegim la forta demanda mundial, els capitalistes<br />
aprofitaren el moment i el lloc adequats per tal de<br />
fer realitat el seu projecte. Aquesta ingent obra,<br />
amb les vies del ferrocarril des de les mines a<br />
més de 200 kms. de distància, la construció del<br />
port i les infraestructures adients va ser possible<br />
ara fa més de cent anys, l’any 1902. Fou el primer<br />
balboteig i l’acta de naixement de l’actual Port<br />
de Sagunt, engegat com a terminal del ferrocarril<br />
1. * Aquest treball va ser elaborat i presentat com a<br />
ponència a Vila-real en la IV Jornada d’Onomàstica<br />
Toponímia i Antroponímia de la Governació dellà<br />
Uixó-Castelló de la Plana, el 27 de febrer de 2010,<br />
organitzat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i<br />
l’Ajuntament de Vila-real.<br />
( 109 )<br />
privat d’una empresa minera emplaçada en la<br />
partida de la Vila, entre la desembocadura del riu<br />
Palància i el Grau Vell de Sagunt. D’aquesta manera,<br />
l’antiga ciutat aportarà un altre “grau” o port a la<br />
modernitat morvedrina del segle XX, període en<br />
el qual arribarà la vertadera revolució industrial a<br />
aquestes terres.<br />
Des del punt de vista social la comunitat<br />
nouvinguda es convertirà immediatament en una<br />
vertadera factory town, a l’estil anglés, tal i<br />
com els va fer goig esbossar als capitalistes sir<br />
Ramón de la Sota y Llano i Eduardo Aznar de la<br />
Sota, on el poblat i la factoria sentiren des d’un<br />
principi necessitat d’interdependència, com així<br />
va esdevenir fins ben entrats els anys seixanta<br />
del passat segle2 . <strong>La</strong> conseqüència immediata fou<br />
l’arribada d’una gran barreja de gents procedents<br />
de diversos indrets peninsulars, un munió de<br />
peonalla amb les seues famílies que es convertirà<br />
pel pas dels anys en un cridaner melting pot o<br />
crisol de pobles que iniciarà el seu particular<br />
camí en aquest racó del País Valencià. L’empresa<br />
també es proveirà d’especialistes i de tècnics<br />
del holding dels capitalistes, els quals tenien<br />
interessos en diversos llocs de l’estat espanyol i<br />
provindran majoritàriament del País Basc (Girona<br />
Rubio 1989, Martínez Martínez 2008, Navarro<br />
Herraiz 2003 i 2008, Martín Martínez 1990 i<br />
Ortiz-Prats 2002) 3 .<br />
Aquesta onada inicial, però, va arribar sense<br />
garantir-s’hi les necessitats bàsiques: la llar familiar,<br />
els serveis dotacionals, les infraestructures en<br />
2. Una mostra ben notòria d’aquest tipus d’actitud<br />
empresarial paternalista va ser la gran quantitat d’edificis<br />
construïts per l’empresa especialment al llarg de<br />
les dues primeres dècades de segle, a l’estil dels ploblats<br />
de les empreses mineres de Gal·les. Avui encara<br />
perviuen alguns exemples com l’anomenat popularment<br />
“Barrio Obrero”, diverses escoles exclusives per<br />
als fills dels obrers, cooperativa obrera, etc.<br />
3. Per exemple, la Compañía Minera de Setares, fundada<br />
per Sota, la Naviera Sota y Aznar, la Compañía<br />
Minera de les serres de Filabres, Alhamilla i Bédar,<br />
d’Almería, etc. Vide bibliografia esmentada.
general, i per aquesta raó, la peonalla que hi arriba<br />
llogarà la casa o una habitació a Sagunt o a Canet<br />
d’en Berenguer, des d’on eixirà i tornarà tots els<br />
dies a fer la nova feina. Tenim notícies d’alguns<br />
obrers foranis que pernoctaran en barraques fetes<br />
al camp a l’empar de les garroferes, emprant<br />
cabirons de rebuig de l’empresa o utilitzant les<br />
vagonetes de transport i malviuran en les alqueries<br />
dels voltants on s’allotjaran a canvi de mà d’obra<br />
en una humil dependència després d’haver fet la<br />
feinada en l’empresa minera (Martínez Martínez<br />
2008: 67). Les famílies que viuen a les alqueries<br />
no són comptabilitzades en cap dels estudis que<br />
s’han realitzat, encara que sabem que l’empresa es<br />
va nodrir dels llogaters que hi residien. Per aquesta<br />
raó, gairebé tots els grups familiars depenents de<br />
l’empresa minera traslladaran la casa pairal al<br />
Port de Sagunt, quan l’economia familiar així ho<br />
aconsellés.<br />
Uns quants anys més tard, el 1917, es constituïa a<br />
Bilbao la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo<br />
(CSM) mitjançant les aportacions de capital de les<br />
diferents empreses del grup Sota, el qual iniciarà<br />
les expropiacions de terres, malgrat la gran crisi<br />
en el sector siderúrgic en finalitzar la Gran Guerra.<br />
No obstant, l’empresa arriscarà i l’octubre del 1921<br />
finalitzà el primer alt forn i el 1923 farà la primera<br />
colada d’arrabi (Martín Martínez 1990: 56). Aquesta<br />
nova perspectiva esperonarà més immigrants, farà<br />
augmentar el nombre de nouvinguts i tindrà com<br />
a conseqüència lògica la conformació urbanística<br />
del nucli del moll.<br />
2. LA LLENGUA.<br />
Amb la fi de comprendre millor l’onomàstica<br />
urbana, creiem que és important explicar l’ús<br />
que tingueren les llengües parlades en aquesta<br />
nova realitat poblacional. En el primer cens de<br />
segle referit a Sagunt, el del 1910, apareixen<br />
inscrits 513 habitants al barri del port, on ja<br />
estan representades un bon nombre de províncies<br />
espanyoles. Només restaran al marge 14 de les 50<br />
províncies històriques i tan sols 2 de les regions<br />
( 110 )<br />
no hi seran representades: Canàries i Extremadura<br />
(Martínez Martínez 2006: 112-118). En els padrons<br />
de 1910, 1916 i 1920 podem advertir que més del<br />
55% dels immigrants són procedents del País<br />
Valencià, i per tant, deduïm que un percentatge<br />
molt elevat d’aleshores va tenir el valencià com a<br />
llengua de comunicació familiar i social. Conforme<br />
van passant els anys, fins el cens de 1935, hi ha<br />
un lleuger descens percentual dels nostres<br />
immigrants en favor dels foranis de llengua<br />
castellana, malgrat això, es manté alt l’índex dels<br />
nadius valencians, vora el 45 %. Tenim notícies<br />
fidedignes que durant les tres primeres dècades<br />
de segle, el valencià va ser una llengua viva en les<br />
relacions veïnals i laborals d’aquesta societat4 ,<br />
amb coexistència dels nivells de diglòssia i<br />
bilingüisme. Més tard, aquesta tendència canvià<br />
per diversos motius, entre altres, per la pressió<br />
a què va ser sotmesa la nostra llengua durant<br />
el franquisme, i després, durant la democràcia,<br />
creiem que no s’ha sabut realitzar la tasca que<br />
caldria haver dut a cap a qui pertocara; i així, a<br />
hores d’ara, el valencià ha esdevingut una llengua<br />
minoritzada i minoritària alhora (Ninyoles 1978).<br />
A banda, hi podem afegir com a fet principal<br />
les massives onades d’immigrants procedents<br />
d’indrets castellanoparlants durant els anys de la<br />
postguerra espanyola, encara que el valencià ha<br />
servit de substrat al subdialecte castellà que s’ha<br />
format, ja que la llengua de prestigi s´ha nodrit de<br />
locucions i d’interferències lèxiques del valencià<br />
(Martínez Martínez 1990: 43-60). Per totes<br />
aquestes raons, hem de tenir molt present aquest<br />
fet castellanitzant a l’hora de considerar la iniciativa<br />
d’imposar els noms dels carrers durant el període<br />
que tractem. A hores d’ara, l’onomàstica de les<br />
vies públiques ha canviat i gairebé tots els rètols<br />
són bilingües, amb tendència envers el castellà i<br />
amb alguns defectes de traducció, aspecte que<br />
4. Enquesta feta el 1996 a Empar Martínez Redondo,<br />
mare de l’autor.
podem tractar en un altre estudi5 . En definitiva,<br />
es tracta d’una societat força heterogènia que<br />
ha desplaçat a poc a poc l’idioma majoritari dels<br />
immigrants capdavanters – el valencià – per la<br />
llengua de prestigi – el castellà – i per tant, tenim<br />
al davant nostre una mostra ben evident d’un<br />
tipus de biligüisme inestable, el qual ha provocat<br />
allò que els sociolingüistes anomenen “bilingüisme<br />
sense diglòssia”, característic de les societats<br />
on la població ha experimentat canvis socials<br />
profunds i ràpids (inmigració, industrialització,<br />
etc.), esdevenint-hi un ús massiu de la llengua de<br />
prestigi.<br />
3. LES FONTS I LA METODOLOGIA.<br />
Els arxius industrials actuals que tenim a mà no<br />
ens permeten estudiar qüestions tan importants<br />
com les inscripcions nominals dels primers obrers,<br />
la seua procedència o els llocs de residència en<br />
arribar al nou poblat, ja que senzillament estan<br />
sense catalogar o són inexistents. Aquest buit<br />
documental l’hem resolt amb greus mancances<br />
amb les importants fonts dels padrons de 1910,<br />
1916, 1920, 1924, 1930 i 1935. L’any de la postguerra<br />
del 1940, amb els lògics canvis onomàstics serà<br />
on arribarà la nostra investigació. Per altra banda,<br />
també ens han servit els Llibres d’Actes de Plens<br />
de l’Ajuntament de Sagunt (LAAS), els quals<br />
ens informen de les propostes de retolació dels<br />
carrers, encara que una bona part de la toponímia<br />
urbana d’aquesta primera època sorgirà de forma<br />
espontània, sense passar pel filtre polític de<br />
l’Ajuntament saguntí, tal i com veurem. També<br />
ens hem basat en diverses publicacions, unes ja<br />
esmentades, i altres realitzades per Martínez-<br />
Ortiz (1994), així com alguns documents familiars<br />
i converses mantingudes en diverses èpoques<br />
5. És evident el desgavell lingüístic i la mancança<br />
d’uniformitat existent avui en la retolació “bilingüe”<br />
de les vies públiques del Port; per exemple, no és<br />
estrany trobar-nos calle del Viento de Penagall,<br />
quan aquest vent no existeix en castellà o la de<br />
l’escriptor valencià del segle XVI Juan [sic] de Timoneda,<br />
o errades del tipus calle Mosén Fenolla, etc.<br />
( 111 )<br />
amb persones d’una certa edat. Per altra banda,<br />
hem de tenir present que avui ja han desaparegut<br />
aquells obrers capdavanters que serien els que ens<br />
aportarien la informació adient sobre la toponímia<br />
urbana a l’arrencada de segle, per això, i amb la fi<br />
de donar llum a aquest buit personal i documental,<br />
la metodologia que també hem seguit ha estat<br />
la realització d’enquestes personals buscant<br />
majoritàriament persones nascudes al Port o que hi<br />
portaren vivint els anys suficients com per a donarnos<br />
la informació que cercàvem, i també – si era<br />
possible – que foren coneixedores de la cronologia<br />
toponímica i la història d’aquest nou poblat, encara<br />
que aquesta fos per tradició oral, perquè creiem<br />
que aquest tipus de transmissió, malgrat les seues<br />
deficiències, és una bona font informativa. Arran<br />
de totes aquestes fonts, hem fet fitxes d’aquells<br />
carrers que han canviat la seua onomàstica urbana<br />
i hem fet els apunts corresponents i el resultat<br />
d’aquest escorcoll ha estat plasmat en aquest<br />
treball6 .<br />
4. ELS INICIS TOPONÍMICS DEL NUCLI DE<br />
POBLACIÓ: ELS NOMS DEL LLOC.<br />
Els primers registres que apareixen referits a tot<br />
el conjunt poblacional tenen denominacions<br />
diverses:<br />
- Afueras.<br />
Indicació genèrica que apareix en el<br />
cens de 1910, on a més, s’inclouen totes les<br />
alqueries, casetes d’horta i petits llogarets<br />
amb topònims rurals immemorials. Les cases<br />
del nucli que s’està formant vora mar s’incluen<br />
en aquest apartat.<br />
- Playa de <strong>Sagunto</strong>.<br />
És una indicació que apareix<br />
en les inscripcions de naixements del Registre<br />
Civil de Sagunt (RCS).<br />
- Moll.<br />
Denominació del nucli des dels<br />
seus orígens fins l’actualitat per part dels<br />
valencianoparlants de la zona.<br />
- Muelle de Ojos Negros.<br />
Identificació<br />
6. Hem inclós al final d’aquest treball els informants<br />
que ens han ajudat en la investigació.
poblacional de les inscripcions de naixements<br />
del RCS Aquesta denominació indica els dos<br />
llocs extrems de la CMSM: des de les mines<br />
(poble d’Ojos Negros, Terol) fins el “muelle<br />
o moll” de Sagunt, indret exportador de dit<br />
producte.<br />
- Casas de Ojos Negros.<br />
Indicació relacionada<br />
també amb el poble d’origen del mineral<br />
exportable. Apareix en les inscripcions de<br />
naixements del RCS.<br />
- Embarcadero de Canet.<br />
Denominació que es<br />
mostra en diversos diaris de l’època, els quals<br />
identifiquen el port exportador amb el lloc<br />
que hi ha més a prop (Canet d’en Berenguer),<br />
per no tenir encara el que s’està construint a<br />
Sagunt una denominació popular7 .<br />
- <strong>Puerto</strong> de Hierro.<br />
Denominació provisional<br />
del 1927 en iniciar-s’hi el primer expedient de<br />
segregació, el qual va fracassar juntament<br />
amb la proposta onomàstica (Navarro Herráiz<br />
2003).<br />
- <strong>Puerto</strong> de <strong>Sagunto</strong>.<br />
Denominació iniciada<br />
popularment arran el 1910 i que encara perviu.<br />
A hores d’ara, i com a conseqüència d’un segon<br />
moviment segregacionista, s’està intentant fer<br />
desaparèixer la denominació històrica per la de<br />
“<strong>Puerto</strong> <strong>Sagunto</strong>”.<br />
5. LA TOPONÍMIA URBANA DEL PORT 1902-<br />
1940.<br />
Com hem esmentat abans, l’actual Port de Sagunt<br />
va erigir-se físicament a la partida de la Vila del<br />
terme de Sagunt. De les tres partides en què s’ha<br />
dividit històricament el terme de Sagunt – Montíber,<br />
Gausa i <strong>La</strong> Vila – , aquesta és la més xicoteta en<br />
quilòmetres quadrats i, alhora, la més poblada<br />
perquè hi tenen lloc la major part de les activitats<br />
humanes de la ciutat. Dins d’aquesta partida tenen<br />
7. Per exemple, El Mercantil Valenciano del 24 de<br />
gener de 1911 diu “El gobernador civil recibió ayer un<br />
telegrama del director de los trabajos de las Minas de<br />
Ojos Negros participándole que se había solucionado<br />
la huelga que mantenían los obreros del embarcadero<br />
de Canet”<br />
( 112 )<br />
part els dos nuclis poblacionals de Sagunt: una<br />
porció de ciutat vella i tot el nou nucli del qual<br />
tractem, així com la major part de les indústries<br />
que donen suport al manteniment econòmic de la<br />
població.<br />
L’any 1900, en vespres de l’arribada de la CMSM,<br />
la Vila tenia al voltant de vint mil fanecades<br />
cultivables i avui tan sols n’hi han quedat unes vuit<br />
mil com a conseqüència del gran desenvolupament<br />
del nucli del Port i de les expropiacions que calia<br />
fer a principis de segle XX, i també de l’actual,<br />
aquestes darreres preparades per a futures empreses<br />
(Alepuz Marco i Francés Duato 2002). Els conreus<br />
més estesos en el terme eren, en primer lloc, el<br />
raïm i amb molta menys importància l’olivera i el<br />
garrofer. El cultiu de la taronja era pràcticament<br />
desconegut per aquests indrets el 1902, on només<br />
hi existien uns sis o set horts8 .<br />
Històricament, aquesta partida s’ha dividit en<br />
diverses subpartides, com ara: El Fornàs, <strong>La</strong><br />
Palmereta, Baladre, Almudàfer, Barraquero, Plans<br />
de Canet, Morera Condemnada, Penyetes, Regló,<br />
<strong>La</strong> Casola, El Figueral, <strong>La</strong>bairent, Tamarit, Centurió,<br />
<strong>La</strong> Vallesa i Els Rolls. En les tres primeres s’alçarà<br />
el nucli urbà del Port i en la resta alternaran<br />
els serveis comunitaris i dotacionals, empreses i<br />
construccions privades i també horta.<br />
Només arribà l’empresa a aquest territori verge<br />
s’iniciaren les construccions fabrils on el primer<br />
edifici fou el de l’estació del ferrocarril i els<br />
tallers, i simultàniament s’hi engegà l’antiga central<br />
elèctrica, les cases dels bussos, destinades a guardar<br />
els materials d’immersió aquàtica, l’anomenat<br />
“Socorro Sanitario”, les oficines i unes poques<br />
cases de la gerència empresarial front a la platja.<br />
Després arribaria la Guàrdia Civil i la seua caserna,<br />
construïda al peu de l’anomenada “Caseta de<br />
Bargues”, vertader embrió del futur Port de Sagunt,<br />
juntament amb altres alqueries properes, com les<br />
8. Manuscrit de RMV.
de Rocafull, Vinyals, Gandia, Carruana, etc, que no<br />
eren sinó elements d’un poblament dispers, el qual<br />
a poc a poc s’hi va fent menys agrícola. Poc després<br />
les edificacions aïllades del nucli urbà fins esdevenir<br />
carrers9 , encara que en el primer cens del segle XX<br />
de Sagunt (1910), el qual ja inclou el poblat del<br />
Port, no ens aporta cap notícia onomàstica de les<br />
vies públiques. Els habitants que ja hi viuen estan<br />
agrupats per habitacles, anomenats cédulas en la<br />
llista del cens, on se’ls hi assigna un número a cada<br />
llar familiar. Aquesta notació numérica segueix un<br />
ordre establert, el qual s’inicia des de Sagunt-ciutat<br />
i finalitza en la secció anomenada Afueras. De<br />
tots els habitacles, tan sols cinc se n’identifiquen<br />
toponímicament, on a més de la cédula s’inclou un<br />
afegitó fora del text censual, i la resta de les cases<br />
no tenen cap designació viària, cosa que no esdevé<br />
a Sagunt-ciutat ni al poblament rural del terme.<br />
Açò no vol dir que alguna casa o grups de cases<br />
no tingueren la seua forma d’identificació veïnal,<br />
ans al contrari, ja que ens han arribat notícies<br />
fidedignes de l’existència d’antics carrers batejats<br />
popularment, tal i com veurem en la llista.<br />
Un costum ben antic en la toponímia urbana del<br />
Port ha estat la denominació de travesías a les<br />
vies urbanes que tenien la direció paral·lela a la<br />
mar, és a dir, si fa no fa la de València-Canet, i la<br />
de calles la direcció Mar-Sagunt. Aquest costum<br />
s’hi va matenir, com a norma acceptada durant els<br />
primers anys, durant la constitució de les primeres<br />
vies públiques, malgrat que des de l’Ajuntament no<br />
s’ha dictat mai una normativa urbanística a aquest<br />
respecte. A hores d’ara aquest costum ha canviat<br />
i els nous carrers i barris s’identifiquen amb noms<br />
unificats de rius, muntanyes, serralades, vents,<br />
metalls, arbres, etc.<br />
Les primeres notícies que tenim referides a<br />
l’onomàstica dels carrers del Port de Sagunt les<br />
trobem en les Actes de Naixements del Registre<br />
Civil de Sagunt (ANRCS). Aquest Registre funciona<br />
9. Manuscrit de RMV<br />
( 113 )<br />
arran el 4 d’octubre de 1874, i com tots els RCs<br />
d’Espanya és una declaració davant del jutge i de<br />
testimonis que un naixement s’ha produït en un lloc<br />
determinat, amb la filiació identificativa completa<br />
del nou nat, dels pares i dels avis. Les Actes han<br />
estat estudiades des del gener de 1902 – l’any de<br />
l’arribada del capitalistes bascos a Sagunt – fins<br />
el 31 de desembre de 1913 (Martínez-Ortiz 1994).<br />
El primer naixement que apareix amb un esment<br />
específic al nou barri que s’estava formant a la mar<br />
el trobem el 26 d’octubre de 1907 i tot seguit s’inicia<br />
un enregistrament massiu de nadons fins un total<br />
de 164 naixements. Hi ha actes que especifiquen<br />
amb molts detalls el lloc de naixement i no és<br />
molt estrany trobar-hi explicacions toponímiques<br />
que esmenten la possessió de l’antic o del nou<br />
propietari com “calle Cendoya, junto a las casas de<br />
los buzos”, “junto a la caseta de Bargues”, “junto<br />
al pozo de Caruana”, “cerca de la playa”, etc.<br />
Així doncs, les Actes indiquen una època primària<br />
d’habitacles aïllats i en procés de formació de vies<br />
públiques, com ara10 :<br />
- Barrio en Proyecto.<br />
Hi ha diverses indicacions en<br />
els padrons referides a les noves ampliacions<br />
de carrers, places, etc.<br />
- Barrio en Proyecto frente a Camino del <strong>Puerto</strong>.<br />
Es refereix a qualsevol conjunt d’habitacles<br />
projectats en la carretera que uneix Sagunt i<br />
Port, possiblement l’anomenat Barrio Obrero,<br />
construït durant els anys vint.<br />
- Botica.<br />
En aquesta primera època n’existien<br />
dues al c. Luís Cendoya. En el padró de 1916 hi<br />
ha una correcció o esmena substituint aquest<br />
indret pel de Conde de Romanones; açò vol<br />
dir que la “botica” s’ubicaria en aquest c. Vide<br />
c. Calvo Sotelo. També hi havia una mena de<br />
10. A partir d’ací, en l’explicació dels topònims urbans,<br />
emprarem les següents abreviatures quan el context<br />
ho requerisca: avinguda/avenida: avda., carrer/calle: c.,<br />
plaça/plaza: pl., travessera/travesía: tr., abans: a., després:<br />
dp., topònim/toponímic: tp., actual/ment: act.,<br />
confluència/es: confl., paral·lel/a: par. Així mateix,<br />
fem referència dels tp. vells amb les ubicacións de<br />
les vies urbanes actuals.
“Casa de Garrancholes” al centre de l’antic poblat, al davant del “Teatre <strong>Victoria</strong>”<br />
Foto propietat de J.D.M.<br />
comerç o botiga entre els c. Alberto Martínez<br />
Gil i Treball, al cantó, regentada per José<br />
Monreal Blasco, a. tio Bufanúvols, propietat de<br />
Juan Gomis i edificada els anys 1905-190611 .<br />
- Café Bilbaina.<br />
Casa d’horta habilitada en<br />
establiment, ubicada en la confl. de l’Avda.<br />
Mediterrani i el c. Espronceda12 .<br />
- Capilla.<br />
Eren unes cases minúscules construïdes<br />
al davant de la primera esglesiola del poblat<br />
i ubicades al lloc que avui ocupa l’act. Saló<br />
Parroquial de Begonya.<br />
- Casa de Garrancholes.<br />
Aquesta família posseïa<br />
cases en diversos llocs del poblat. Ramón<br />
Sanchis Adrià, a. tio Garrancholes, era propietari<br />
de diversos habitacles, entre altres, unes cases<br />
11. Manuscrit de RMV<br />
12. Informació aportada per RMP, JSC i AGP<br />
( 114 )<br />
a prop del moll de la CMSM (després parc<br />
de carbons), en l’anomenada Vereda Real<br />
paral·lela a la mar; la família regentava també<br />
un bar-menjador a la porta d’eixida dels obrers<br />
dels tallers, la qual feia cantó amb els act. c.<br />
9 d’octubre i del Treball. Una altra casa més<br />
coneguda era l’emplaçada al començament<br />
de l’act. c. Alberto Martínez Gil, al davant de<br />
l’antiga Fonda Vizcaya13 .<br />
- Casas de Hermógenes.<br />
Cases aïllades<br />
-<br />
construïdes al barri antic del Port. Es refereix<br />
a diversos habitacles propietat d’Hermógenes<br />
Gorrochategui Izaguirre, natural d’Oquendo,<br />
Àlaba.<br />
Casa de la Maña.<br />
Possiblement es tracte d’una<br />
fonda ubicada en l’act. c. Sota y Aznar, a prop<br />
13. Informació aportada per ALH, RMP, JSC i GFM.
de l’Albereda del Consell14 , i si és així, seria el<br />
mateix establiment de la Fonda de la Lligona.<br />
- Casas de Baltasaret.<br />
Cases aïllades d’horta.<br />
Possiblement eren uns habitacles construïts<br />
vora el moll, a prop de la Vereda Real15 , veïnes<br />
de les que tenia el Tio Garrancholes16 .<br />
- Casas de Faico.<br />
Cases aïllades d’horta.<br />
- Casas de Ignacio.<br />
Cases aïllades d’horta.<br />
- Casas de la Compañía.<br />
Primers habitacles<br />
construïts a prop del moll. Van desaparéixer fa<br />
molts anys i al seu costat construïren l’antic<br />
Hospital Viejo17 . Poc després, i amb aquest<br />
topònim, s’hi construí en un altre lloc un barri<br />
14. Informació aportada per RPC , RLR i MAP.<br />
15. Informació aportada per JPO i MAP.<br />
16. Informació aportada per JSC.<br />
17. Informació aportada per JPO.<br />
Les “Cases de la Compañía” o habitacles dels caps de l’empresa.<br />
Foto propietat de J.D.M.<br />
( 115 )<br />
elitista per a caps i enginyers de l’empresa minera,<br />
el qual encara es coneix amb aquest nom.<br />
- Casas de Loy.<br />
Eren uns habitacles construïts<br />
en els terrenys de Manuel Aleixandre o<br />
Manuel de (A)Loy, situats en diversos llocs<br />
de la subpartida del Fornàs. Un primer grup, a<br />
prop de l’act. camp de futbol del Fornàs, i un<br />
altre, a prop de la platja, junt al carrer de la<br />
Mare de Déu dels Desemparats18 . Potser que<br />
na Carmen de Aloy y Clavero, terratinent, fos<br />
família de Manuel. Aquesta senyora posseïa<br />
també altres camps expropiats per la CMSM<br />
(Navarro Herráiz 2003: 67).<br />
- Casas de Marcelo.<br />
Cases aïllades d’horta.<br />
- Casas de Monzó.<br />
Cases aïllades d’horta. Amb<br />
aquest mateix cognom hi havia una propietària<br />
de terres que van ser expropiades, es tracta<br />
18. Manuscrit de RMV.
de na Manuela Monzó Ríos (Navarro Herráiz<br />
2003: 67).<br />
- Casas de Navarro.<br />
Cases aïllades d’horta.<br />
- Casas de Ojos Negros.<br />
En general, es refereix<br />
als habitacles que a poc a poc construïen els<br />
immigrants que hi arribaven.<br />
- Casas de Pallarés.<br />
Cases aïllades d’horta.<br />
- Casas de Peña.<br />
Hi ha diverses famílies d’aquest<br />
cognom que habitaven al Port i que posseïen<br />
terres als act. c. Cervantes, Teodor Llorente,<br />
Luís Cendoya19 , etc. En una primera època,<br />
en Roberto Peña Carbonell, de Sagunt, era<br />
propietari de diversos terrenys en la partida<br />
del Fornàs. Al cens de 1910 s’inscriu també un<br />
Vapor de Peña o alqueria.<br />
- Casas de Simó (Sarió ?) Hi ha una instància<br />
d’un veïns del Port del 1914 que viuen “en la<br />
calle Trasera del racholar de Simón” (Navarro<br />
Herráiz 2003: 194). Durant els anys cinquanta<br />
va existir també un carrer amb el nom de<br />
Racholar, situat entre el c. Virgen del Carmen<br />
i Jaime I (Torres Gascón 1963). Amb aquest<br />
mateix cognom hi havia una propietària de<br />
terres que van ser expropiades, es tracta de<br />
na Rodulfa Simó <strong>La</strong>zcano (Navarro Herráiz<br />
2003: 66).<br />
- Casas de Valero.<br />
Diversos habitacles d’horta<br />
construïts a l’act. creuament dels c. Cap<br />
Finisterre i Cap Sant Martí. Encara són coneguts<br />
popularment amb aquest nom.<br />
- Casas de Zoilo.<br />
Es tracta d’un bon nombre<br />
de cases situades entre l’angle format pel c.<br />
Pintor Sorolla i l’avda. del Mediterrani, veïnes<br />
a la pl. de Bilbao, el propietari de les quals era<br />
el basc Zoilo Vivanco Ortiz, natural de Bilbao.<br />
- Casas del Artillero.<br />
Cases aïllades d’horta.<br />
- Casas del Catalán.<br />
Cases aïllades d’horta.<br />
- Casas del Churrro (junto a las de Loy) . Veïnes<br />
a la “casa del tío Rosendo”. Ubicades en la part<br />
nord, a prop del c. del Coure direcció al riu.<br />
Des del pou d’aquestes cases van distribuir<br />
l’aigua potable durant uns quants anys al més<br />
19. Informació aportada per VMC i RMP.<br />
( 116 )<br />
tard denominat Barrio de los Metales. Avui<br />
encara existeix el dipòsit d’aigües20 .<br />
- Casas del Madrileño.<br />
Aquestes cases estaven<br />
situades al c. Pintor Sorolla, popularment c.<br />
de la Puñalá, tal i com s’indica al RCS el 6-XI-<br />
1911.<br />
- Estación del Ferrocarril de Ojos Negros.<br />
És un<br />
dels primers edificis construïts en la factoria<br />
minera, a prop de la senda de l’Arrif, situada a<br />
l’oest de la Vereda Real. Avui hi ha un complex<br />
de sales de cine.<br />
- Estación del Muelle de Ojos Negros.<br />
Altra<br />
denominació, com l’anterior.<br />
- Estación Sanitaria.<br />
Lloc també anomenat Socorro<br />
Sanitario, edifici instal·lat dins de l’antiga<br />
factoria de AHM, entre els antics “Talleres” i<br />
el departament de “Forjas”. Act. està dins d’un<br />
polígon industrial. Va ser un dels primers edificis<br />
construïts per l’empresa minera21 .<br />
- Fonda del Muelle de Ojos Negros.<br />
Al cens de<br />
1910 només s’identifica una cèdula, la 2.140,<br />
com si fos una hostatgeria. Es tracta d’un<br />
habitacle gran, el qual és regentat pel matrimoni<br />
Català-Estors i que al 31 de desembre del 1910<br />
té allotjats onze hostes, tots jornalers, segons<br />
la declaració que hi fan. Per les indicacions del<br />
RCS, Fonda la Lligona i Habitaciones de Ojos<br />
Negros són el mateix establiment (Martínez<br />
Martínez 2006: 136), és a dir, es tracta del<br />
magatzem que anys després ocupà l’escola<br />
primària i després l’Escola d’Aprenents. Vide<br />
c. Escuela. <strong>La</strong> nau fou construïda durant la<br />
primera dècada de segle per l’advocat Fausto<br />
Caruana i va ser llogada a Vicente Català, a.<br />
Trencalligons, el qual l’explotà com a café<br />
i fonda. Lògicament, a la dona de Vicente la<br />
dessignaven també amb el malnom format en<br />
femení de la Lligona22 .<br />
- Fonda la Lligona.<br />
Vide fonda del Muelle de<br />
Ojos Negros.<br />
20. Informació aportada per JR.<br />
21. Manuscrit de RMV.<br />
22. Manuscrit de RMV.
A l’actual Avda. del Mediterrani, les “Cases de Zoilo”. Darrere la Plaça de Bilbao.<br />
Foto propietat de J.D.M.<br />
- Fuente Camino del <strong>Puerto</strong>.<br />
No tenim cap notícia<br />
respecte a la ubicació d’una font en el camí<br />
que es dirigia des de Sagunt al Port.<br />
- Fuente Playa.<br />
No tenim cap notícia.<br />
- Habitaciones de Ojos Negros.<br />
Una altra variant<br />
toponímica de la fonda del Muelle de Ojos<br />
Negros.<br />
- Horno <strong>Puerto</strong>.<br />
El forn més antic del nou<br />
poblat fa referència a l’establiment que avui,<br />
correspon a l’ubicat en la convergència dels c.<br />
de la Mare de Déu dels Desemparats i l’avda.<br />
del Mediterrani23 .<br />
- Muelle.<br />
Sinònim de “Port”. Es refereix a<br />
qualsevol lloc del nou poblat.<br />
- Muelle de Luis Cendoya.<br />
<strong>La</strong> primera anotació<br />
amb aquest topònim la trobem l’1-I-1912 al<br />
23. Gairebé tots els informants han coincidit en<br />
aquesta apreciació.<br />
( 117 )<br />
RCS. Es tracta d’ubicar un habitacle del mateix<br />
carrer al poblat del moll.<br />
- Vista Hermosa.<br />
Casa aïllada d’horta.<br />
Per tant, podem deduir que el RCS ens indica<br />
majoritàriament cases disseminades i construïdes<br />
al lliure albir dels nouvinguts, a sobre o al costat<br />
d’humils barraques d’horta i d’altres edificats en<br />
una parcel·la de terreny comprada a l’alqueria<br />
corresponent en aquesta part de la partida de<br />
la Vila. Tan sols tindran l’apelatiu de “carrer”<br />
cinc dels enregistraments de les inscripcions de<br />
naixements.<br />
Després d’escorcollar els arxius que hem indicat,<br />
podem dir que hi ha dos moments decissius pel<br />
que fa als canvis toponímics urbans que abasten el<br />
període 1902-1940: un primer s’hi produí el 10-V-<br />
1931 des del Ple de l’Ajuntament, amb motiu de la
instauració de la Segona República i la caiguda de<br />
la Monarquia; un segon esdevindrà amb l’arribada<br />
de la Dictadura del 1939, formulat també des<br />
del nou Ajuntament. Estranyament, els canvis<br />
onomàstics del període franquista arribaran al<br />
Port amb molt d’endarreriment, el 12-VI-1940,<br />
quan aquest mateix fet s’hi produeix a Sagunt<br />
el 20-XII-1939, és a dir, vuit mesos respecte a<br />
Sagunt-ciutat i catorze, pel que fa al Port, des de<br />
la finalització de la Guerra Civil.<br />
En els següents quadres, inventariem tots els<br />
topònims arreplegats des del 1902 fins el 1935. En el<br />
primer fem una relació dels anomenats “llogarets”<br />
indicats al RCS en les partides de naixements; en<br />
el segon aportem amb indicacions del padró (P)<br />
i l’any corresponent els topònims urbans fins el<br />
1935; hi incloem un tercer quadre, el qual ens indica<br />
els canvis esdevinguts durant la Segona República.<br />
En aquest darrer, hem de fer un esment important:<br />
hi ha alguns canvis onomàstics ordenats el 1931<br />
per l’Ajuntament Republicà que no afectaran<br />
estranyament la relació de carrers del padró<br />
posterior, el de 1935, i així trobem que el carrer<br />
de la Rosa, que figura al padró del 1930, denominat<br />
després carrer frente a Claveles, no apareix en el<br />
del 1935. El mateix problema el podem constatar<br />
als carrers del Capitán Domingo i Capitán Sediles.<br />
En el quart quadre arribem fins el 1940 i hi incloem,<br />
a més dels canvis toponímics del nou règim, quatre<br />
nous carrers, els quals apareixen en una relació a<br />
banda i que tracten la categoria cadastral de la via<br />
pública. Amb la data del 12-VI-1940 finalitza la<br />
nostra investigació.<br />
Presentem en la següent relació de vies públiques<br />
l’explicació toponomàstica de cadascuna d’elles, el<br />
lloc que ocupen actualment i la seua ubicació durant<br />
els anys que abasta aquest estudi, les confluències<br />
amb altres vies, les particularitats històriques o<br />
cronològiques, així com un comentari superficial<br />
del motiu onomàstic, dels llurs antecedents i<br />
dels posteriors topònims urbans, deixant a banda<br />
per a un nou estudi les explicacions del període<br />
esdevingut des del 1940 fins a l’actualitat. Així<br />
( 118 )<br />
mateix, glossem una petita biografia d’aquells<br />
personatges menys coneguts quan calgués24 .<br />
25 - Avenida Castelar . Act. avda. Mediterrani, a.<br />
Vereda, dp. Avda. General Mola. És una de les<br />
avingudes. més importants del Port. Comença<br />
a peu del delta del riu Palància i finalitza al c.<br />
Luís Cendoya, junt al moll. En aquesta via confl.<br />
tots els c. del barri marítim. En honor al polític<br />
i escriptor Emilio Castellar y Ripoll (1832-<br />
1899), últim president de la Primera República<br />
Espanyola i del Consell de Ministres.<br />
- Avenida General Mola.<br />
Act. avda. Mediterrani.<br />
Vide Avda. Castelar. En honor d’Emilio Mola<br />
Vidal (1887-1837), general colpista al llarg de<br />
diversos esdeveniments històrics.<br />
- Avenida José Antonio.<br />
Act. avda. 9 d’octubre.<br />
Vide avda. Sota y Aznar. Canvi top. del 12-VI-<br />
1940 en dictadura franquista. En honor de José<br />
Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia<br />
(1903-1936), cofundador del partit Falange<br />
Española i afusellat a Alacant.<br />
- Avenida Sota y Aznar.<br />
Denominació suggerida<br />
per l’agraïment del poblat als dos empresaris<br />
bascos que engegaren el projecte miner. Es<br />
tracta de Sir Ramón de la Sota y Llano (1857-<br />
1936) i Eduardo Aznar y de la Sota (1830-1902).<br />
Dp. Vicente Gimeno, dp. una altra vegada avda.<br />
Sota y Aznar, dp. avda. José Antonio. Avui és<br />
l’avda. 9 d’octubre. Vide també c. Escuela<br />
i c. Vicente Gimeno. En la pl. de l’Albereda<br />
del Consell, junt a aquesta via., també estava<br />
emplaçat anys dp. el “Grupo Escolar Sota y<br />
Aznar”, dp. “Escuela de Aprendices”, dp. “Grupo<br />
Escolar Joaquín Gamón”, enderrocat fa alguns<br />
anys. L’albereda, al davant de l’església, també<br />
va ser anomenada popularment com pl. de Sota<br />
y Aznar, la qual no apareix oficialment en cap<br />
24. Bàsicament, en l’aspecte biogràfic hem consultat<br />
diverses pàgines web indicades a la bibliografia.<br />
25. Cal tenir present que durant el període que tractem,<br />
la denomianció de les vies públiques és exclussivament<br />
en castellà, amb alguna excepció que esmentarem.
QUADRE I<br />
Topònims de llogarets, cases aïllades o<br />
projectes d’habitacles.<br />
P1910 i RCS<br />
(1902-1913)<br />
P1916 P1920 P1924 P1930 P1935<br />
Barrio en Proyecto X<br />
Barrio en Proyecto frente Camino del <strong>Puerto</strong> X<br />
Botica<br />
Café Bilbaina<br />
X<br />
Capilla X<br />
Casa de Garrancholes X<br />
Casa de Hermógenes X<br />
Casa de la Maña X<br />
Casas de Baltasaret X<br />
Casas de Faico X X<br />
Casas de Ignacio X<br />
Casas de la Compañía X X X X X<br />
Casas de Loy X<br />
Casas de Marcelo X<br />
Casas de Monzó X<br />
Casas de Navarro X<br />
Casas de Ojos Negros X<br />
Casas de Pallarés X<br />
Casas de Peña X<br />
Casas de Simó X<br />
Casas de Valero X<br />
Casas del Artillero X<br />
Casas del Catalán X<br />
Casas del Churrro, junto a las de Loy X<br />
Casas del Madrileño X<br />
Estación del Ferrocarril de Ojos Negros X<br />
Estación del Muelle de Ojos Negros X<br />
Estación Sanitaria X<br />
Fonda del Muelle de Ojos Negros X<br />
Fonda la Lligona X<br />
Fuente Camino del <strong>Puerto</strong> X<br />
Fuente Playa X<br />
Habitaciones de Ojos Negros X<br />
Horno <strong>Puerto</strong> X<br />
Muelle X<br />
Muelle de Luis Cendoya X<br />
Vista Hermosa X<br />
Zoilo X<br />
( 119 )
QUADRE II<br />
Vies públiques P1910 i RCS P1916 P1920 P1924 P1930 P1935<br />
Avenida de Castelar X X X X<br />
Avenida Sota y Aznar X X X X<br />
C/ 11 de Febrero X<br />
C/ Almudàfer X<br />
C/ Aragón X X<br />
C/ Buenavista X X X X<br />
C/ Canalejas X X X<br />
C/ Capitán Domingo<br />
1<br />
C/ Capitán Sediles -<br />
C/ Cervantes X X X X<br />
C/ Colón X X X<br />
C/ Concepción Arenal X X X<br />
C/ Conde de Romanones X X X<br />
C/ de la Paz X X X X X<br />
C/ de la Puñalà X<br />
C/ de la Rosa X<br />
C/ de las Barcas X X X X<br />
C/ de los Claveles X X X X<br />
C/ del Mar X X X X X<br />
C/ Doctor Gómez Ferrer X X<br />
C/ Doctor Marañón X<br />
C/ Doctor Moliner X X X<br />
C/ Eduardo Aburto X X X<br />
C/ En Proyecto X<br />
C/ Enseñanza X X X X<br />
C/ Escalante X X X<br />
C/ Escuela X<br />
C/ Espronceda X X X<br />
C/ Frente a Claveles -<br />
C/ Frente a la del Pintor Cotanda -<br />
C/ Hernán Cortés X X X X<br />
C/ José Echegaray X X X<br />
C/ José Nakens X X<br />
C/ Libertad X X X X<br />
C/ Luis Cendoya X X X X X X<br />
C/ Luís Vives X X<br />
C/ Maestro Giner X X X<br />
C/ Maestro Guridi X<br />
C/ Mártires de Jaca X<br />
C/ Menéndez y Pelayo X X X<br />
( 120 )
C/ Nueva X X X<br />
C/ Pablo Iglesias X X<br />
C/ Palmereta X X<br />
C/ Pi i Margall X X X<br />
C/ Pintor Cotanda X X X<br />
C/ Pintor Pinazo X X X X<br />
C/ Pintor Sorolla X X X X X<br />
C/ Poeta Llombart X X X<br />
C/ Primera, Manzana A -<br />
C/ Prolongación calle Barcas -<br />
C/ Proyecto, esquina L. Cendoya X<br />
C/ Remedio X<br />
C/ Sagasta X X X X<br />
C/ Segorbe X X<br />
C/ Sepúlveda X X X<br />
C/ Teodoro Llorente X X X<br />
C/ Trovador X X X<br />
C/ Usandizaga X X<br />
C/ Vicente Gimeno (X) X<br />
C/ Virgen de los Desamparados X X X X X<br />
C/ Virgen del Losar X X X<br />
Casas Baratas, frente al río Palancia -<br />
En Proyecto X<br />
En Proyecto, frente a Casas Baratas -<br />
Plaza de Bilbao X X X X<br />
Plaza de la República X<br />
Plaza de Luis Cendoya X X<br />
Plaza del Muelle de Ojos Negros X<br />
Plaza en Proyecto X<br />
Plaza Félix Azzati X<br />
Plaza frente a la del teatro Nuevo -<br />
Plaza Nueva X X<br />
Plaza de Joaquín Rodrigo -<br />
Plaza de Rodrigo -<br />
Primera Manzana “A” -<br />
Prolongación Barcas X -<br />
Travesía Conde de Romanones X X X<br />
Travesía de Sagasta X X X X<br />
Travesía del Convento X -<br />
Travesía del Fornàs X X<br />
Travesía del Progreso X X X X<br />
Travesía Palancia X X<br />
Travesía Virgen del Losar X X<br />
Vereda X<br />
( 121 )
QUADRE III. ELS CANVIS DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (10-V-1931)<br />
CARRER ANTIC NOVA DENOMINACIÓ<br />
Travesía Conde de Romanones Calle 11 de Febrero<br />
Calle Conde de Romanones Calle Mártires de Jaca<br />
Calle Frente a Claveles Calle de la Rosa<br />
Travesía Virgen del Lozar Calle del Capitán Domingo<br />
Prolongación calle Barcas Calle del Capitán Sediles<br />
Casas Baratas, frente al río Palancia Calle Pablo Iglesias<br />
Calle en Proyecto, frente a Casas Baratas Calle Luís Vives<br />
Calle frente a la del Pintor Cotanda Travesía del Fornàs<br />
Calle Primera, Manzana “A” Calle Almudàfer<br />
Travesía del Convento Travesía del Doctor Marañón<br />
Plaza (conocida) por la de Luís Cendoya Plaza de la República<br />
Plaza (conocida) por la de Rodrigo Plaza de Joaquín Rodrigo<br />
Plaza frente al Teatro Nuevo Plaza de Félix Azzati<br />
QUADRE IV. ELS CANVIS I ELS NOUS CARRERS DE LA DICTADURA FRANQUISTA DE 12-VI-1940.<br />
CARRER ANTIC NOVA DENOMINACIÓ<br />
Avenida de Castelar Avenida del General Mola<br />
Avenida Sota y Aznar Avenida de José Antonio<br />
Calle Conde de Romanones Calle de Calvo Sotelo<br />
Calle Doctor Marañón Calle Virgen de los Dolores<br />
Calle Eduardo Aburto Calle del General Sanjurjo<br />
Calle José Nakens Calle del 18 de Julio<br />
Calle Libertad Calle del General Primo de Rivera<br />
Calle nº 1 Calle del Río<br />
Calle Pablo Iglesias Calle Ruiz de Alda<br />
Calle Pi y Margall Calle Millán Astray<br />
Plaza de la República Plaza del Generalísimo Franco<br />
Plaza Félix Azatti Plaza de España<br />
- Calle Diagonal<br />
- Calle nº 2<br />
- Travesía Ambos Mundos<br />
- 29 de Marzo<br />
( 122 )
-<br />
padró perquè ambdós vies eren considerades<br />
com una única calçada. En fer-se la primera<br />
escola durant els primers anys de segle enfront<br />
de l’avda. s’hi va formar l’esmentada pl. Avui<br />
és la via pública més llarga de tot el Port.<br />
Calle 11 de febrero.<br />
Act. c. Sota y Aznar, a.<br />
tr. Conde de Romanones, dp. c. 11 de febrero<br />
, dp. c. 29 de marzo. Vía molt curta al bell<br />
mig de l’antic nucli del Port, la qual comença<br />
al c. del Treball i finalitza al c. Prolongació<br />
del 9 d’octubre. El canvi top. s’hi produí al<br />
Ple de l’Ajuntament de 10-V-1931. L’11 de<br />
febrer del 1869 s’iniciaren a Espanya les Corts<br />
Constituents després de la caiguda d’Isabel II.<br />
- Calle 29 de marzo.<br />
Vide c. 11 de febrero. El<br />
canvi s’hi produí el 1940. Pot ser pels successos<br />
esdevinguts a Aznalcóllar el 29 i 30 de març<br />
del 1935 on morí el falangista Manuel García<br />
Mínguez.<br />
- Calle Almudáfer.<br />
Act. amb el mateix tp., a.<br />
Primera manzana A, segons canvi del Ple de<br />
l’Ajuntament de 10-V-1931. Per la ubicació no<br />
té res a veure amb el camí d’Almudàfer, el<br />
qual des de Sagunt creuava la partida de la<br />
Vila cap a la mar i discorria par. al del Fornàs,<br />
a prop de l’avda. Camp de Morvedre (Alepuz-<br />
Francés 2002: 71). Etimològicament deriva de<br />
l’antroponímic àrab (al) muzaffir “el victoriós”<br />
(Coromines 1994).<br />
- Calle Aragón.<br />
Des del padró de 1930 es<br />
manté el mateix tp. Amb aquest c. s’inicià la<br />
construcció de la zona sud del nucli. El nom<br />
ens indica que una bona part dels immigrants<br />
aragonesos s’instal·laren en aquest c.,<br />
-<br />
provinents majoritàriament dels pobles per on<br />
discorria la via minera de la CMSM. Confl. amb<br />
el c. Palmereta.<br />
Calle Buenavista.<br />
Act. amb el mateix tp. Un<br />
dels c. més antics. Pertany al barri marítim i té<br />
confl. amb l’avda. del Mediterrani. Par. als c.<br />
de la Pau i de la Mare de Déu del Llosar.<br />
- Calle Calvo Sotelo.<br />
És un canvi del franquisme<br />
del 1940. En realitat és una tr. Avui c. del<br />
Treball. Possiblement a. Botica, dp. c. Conde<br />
de Romanones, dp. c. Mártires de Jaca, dp. una<br />
( 123 )<br />
altra vegada c. Conde de Romanones. S’inicia<br />
a l’avda. 9 d’octubre i finalitza a la pl. del<br />
Sol. Es refereix a José Calvo Sotelo (1893-<br />
1936), Ministre d’Hisenda durant la Dictadura<br />
de Primo de Rivera, assassinat i considerat<br />
protomártir de la Cruzada franquista.<br />
- Calle Canalejas.<br />
Act. amb el mateix tp. C.<br />
antic del barri marítim, confl. amb l’avda. del<br />
Mediterrani i par. als c. Espronceda i Trobador.<br />
En atenció a José Canalejas Méndez (1854-<br />
1912), Ministre durant diverses legislatures i<br />
també <strong>President</strong> del Congrés dels Diputats.<br />
- Calle Capitán Domingo.<br />
Act. tr. Cánovas del<br />
Castillo26 . A. tr. de la Virgen del Lozar/Losar. És<br />
un canvi de l’època de la Segunda República de<br />
10-V-1931, encara que no apareix en la relació<br />
de cap padró d’aquesta època. Coincideix el<br />
canvi onomàstic amb el del c. Capitán Sediles,<br />
la qual cosa ens fa pressuposar que es refereix<br />
a un dels advocats militars, defensor d’aquest<br />
militar pels fets de Jaca, el capità Enrique<br />
Domingo Rosich.<br />
- Calle Capitán Sediles.<br />
Act. c. Barcas. És també<br />
un canvi de l’època de la Segunda República;<br />
aquesta via no apareix en la relació de c. de<br />
cap padró posterior. A. c. Prolongación de<br />
la c. Barcas, ja que durant aquesta època<br />
arribava fins a la tr. Cánovas del Castillo,<br />
per tant, es tracta de l’extensió del mateix<br />
c. En honor a un dels herois de la sublevació<br />
de Jaca. El capità Salvador Sediles Molina fou<br />
comdemnat a mort i després indultat davant<br />
les movilitzacions populars.<br />
- Calle Cervantes.<br />
Via cèntrica, act. amb el<br />
mateix tp., par. als c. Pintor Sorolla i Colón, a<br />
prop de la pl. del Sol.<br />
- Calle Colón.<br />
Pertany al barri marítim. Act. amb<br />
el mateix tp. Par. als c. Cervantes i Espronceda<br />
i confl. amb l’avda. del Mediterrani<br />
- Calle Concepción Arenal.<br />
Act. c. amb el mateix<br />
tp. Par. als c. Teodor Llorente i Sogorb. En honor<br />
26. Després dels anys 40, amb motiu d’eixamplar la<br />
tr. de Sagasta i per tald’unificar-la tp., es canvia el<br />
nom pel de tr. Cànovas del Castillo.
de Concepción Arenal de Ponte (1820-1893),<br />
escriptora i precursora del moviment feminista<br />
a Espanya.<br />
- Calle Conde de Romanones.<br />
Vide c. Calvo<br />
Sotelo. Es tracta d’Alvaro de Figueroa y Torres,<br />
primer comte de Romanones (1863-1950),<br />
polític, ministre i <strong>President</strong> del Congrés dels<br />
Diputats i tres vegades <strong>President</strong> del Consell<br />
de Ministres.<br />
- Calle de la Paz.<br />
Act. amb el mateix tp. Pertany<br />
al barri marítim. Par. als c. Hernán Cortés i<br />
Bonavista.<br />
- Calle de la Puñalà.<br />
Vide c. Pintor Sorolla.<br />
- Calle de la Rosa.<br />
Tenim notícies d’aquest c.<br />
al padró de 1930. En aquesta època era l’unic<br />
carreró situat a prop del riu, veí del c. de los<br />
Claveles, on només hi havia tres o quatre cases<br />
mirant cap a Canet. Act. c. Illa de Sardenya.<br />
- Calle de las Barcas.<br />
Act. amb el mateix tp.<br />
C. on vivien els pocs pescadors que hi havia<br />
a principis de segle XX. Par. als c. Hernán<br />
Cortés i Sagasta. Tots tres confl. en l’avda. del<br />
Mediterrani.<br />
- Calle de los Claveles.<br />
Act. c. amb el mateix<br />
tp. Pertany al barri marítim. Par. als c. Illa<br />
Sardenya i Castelló on tots tres confl. amb<br />
l’avda. del Mediterrani. És un dels c. marítims<br />
més antics, malgrat la seua llunyania de<br />
l’antic centre urbà. Tenim notícies de la seua<br />
existència des de la primera dècada de segle<br />
XX. En aquest c. s’instal·là el primer prostíbul<br />
del poblat. El nom del c. va ser suggerit per les<br />
mateixes prostitutes que hi vivien (Martínez-<br />
Ortiz 1994a: 13 .<br />
- Calle del 18 de Julio.<br />
Act. c. 14 d’abril. A. c.<br />
José Nakens. Par. a l’avda. Camp de Morvedre<br />
i al c. Pablo Iglesias. És un dels c. del barri<br />
anomenat “Casas Baratas”, un dels primers que<br />
s’hi construïren en règim cooperatiu. Es tracta<br />
de la data de l’anomenat Alzamiento Nacional<br />
per part dels sublevats contra el govern de la<br />
Segona República Espanyola.<br />
- Calle del General Primo de Rivera.<br />
A. c.<br />
Libertad, dp. aquest tp., sent avui una altra<br />
vegada c. Llibertat. És un dels c. més cèntrics,<br />
( 124 )<br />
comença a prop de la Casa de Garrancholes.<br />
Par. a l’avda. 9 d’octubre i al c. Poeta Llombart.<br />
En honor al General Miguel Primo de Rivera y<br />
Orbaneja (1870-1930), militar, polític i dictador<br />
espanyol.<br />
- Calle del General Sanjurjo.<br />
A. c. Eduardo<br />
Aburto, act. c. Vicent Andrés Estellés. És una<br />
tr. que comença a l’avda. 9 d’octubre i finalitza<br />
a la pl. de Rodrigo. Es tracta de José Sanjurjo<br />
Sacanell ( 1872-1936), un dels conspiradors del<br />
colp d’estat de l’any 1936 contra la Segona<br />
República.<br />
- Calle del Mar.<br />
Act. amb el mateix tp. Va ser<br />
un dels primers c. en tenir nom, ubicat en el<br />
barri més a prop de la platja, entre l’avda. del<br />
Camp de Morvedre i el c. de la Mare de Déu<br />
dels Desemparats.<br />
- Calle del Río.<br />
Canvi de tp. el 1940 en lloc d’un<br />
desconegut c. nº 1. Possiblement tp. eventual.<br />
<strong>La</strong> indicació del lloc fluvial no vol dir que<br />
estigués a prop del Palància perquè la zona<br />
estava quasi despoblada en aquesta època, per<br />
tant, seria la via que en eixos moments era més<br />
propera riu. 27<br />
- Calle Diagonal.<br />
C. nou des del 1940. Al·ludeix<br />
a la seua situació respecte a la resta de les vies<br />
públiques. L’únic c. en forma diagonal d’aquesta<br />
època ha estat sempre el c. del Mestre Giner,<br />
i aquest no ha canviat des del 1924 de tp., per<br />
la qual cosa creiem que seria un dels futurs<br />
c. “en projecte” o programats pel pla urbà de<br />
l’Ajuntament.<br />
- Calle Doctor Gómez Ferrer.<br />
Act. amb el mateix<br />
tp. Par. als c. Sogorb i Lluís Vives. En honor<br />
metge valencià Dr. Gómez Ferrer (1862-1924),<br />
pediatra, investigador de la poliomielitis i<br />
compromés amb els problemes socials.<br />
- Calle Doctor Moliner.<br />
Act. amb el mateix tp.<br />
Par. als c. Pintor Sorolla i Pintor Pinazo. Pertany<br />
al barri marítim. En honor del metge valencià<br />
Francisco Moliner Nicolás (1851-1915) catedràtic<br />
27. Un exemple ben significatiu ho podem observar<br />
de la mateixa manera al c. “Casas Baratas, frente al<br />
río Palancia”, avui al bell mig de la població.
de patologia, obstetrícia i fisiologia i rector de<br />
la UV. Va estudiar el procediment koch contra<br />
la tuberculosi.<br />
- Calle Eduardo Aburto.<br />
Aquest c. avui no és<br />
el mateix. Ha existit des de 1924 fins el 1940.<br />
Vide c. General Sanjurjo. En honor a l’enginyer<br />
de la CMSM Eduardo de Aburto y Uribe (1864-<br />
1941), cunyat de Ramon de la Sota, un dels<br />
capitalistes cofundadors de l’empresa minera.<br />
- Calle en Proyecto frente a Casas Baratas.<br />
Les<br />
anomenades “Casas Baratas” estan situades<br />
en els c. Pablo Iglesias i 14 d’abril. És un tp.<br />
substituït pel del c. Luís Vives l’any 1931. Act.<br />
amb aquest darrer tp. Par. als c. Pablo Iglesias<br />
i Gómez Ferrer.<br />
- Calle en Proyecto.<br />
Tenim notícies d’aquest c.<br />
al padró del 1924. L’únic plànol de Sagunt del<br />
primer terç de segle XX que es conserva és el<br />
del 1928, reconstruït en facsímil i obtingut amb<br />
15 plànols originals reduïts al 50 %, restant a<br />
una escala 1:2000. En aquest plànol estan<br />
projectats els futurs c. del Port, és a dir, que hi<br />
ha molts c. “en projecte”.<br />
- Calle Enseñanza.<br />
No tenim cap notícia. El seu<br />
tp. al·ludeix a un lloc on s’hi feia escola i durant<br />
tot aquest període n’hi havia diverses.<br />
- Calle Escalante.<br />
Act. amb el mateix tp. És<br />
un dels c. més allunyats del centre històric<br />
del moll. Par. als c. Sepúlveda i a l’avda. 9<br />
d’octubre. Per Amós de Escalante (1831-1902)<br />
poeta i novel·lista santanderí.<br />
- Calle Escuela.<br />
Només tenim notícies d’aquest<br />
c. en l’esmena indicada al c. Vicente Gimeno.<br />
<strong>La</strong> primera escola del poblat va ser un antic<br />
magatzem que amb el temps habilitaren com a<br />
col·legi d’ensenyament primari, regentada pels<br />
germans Michavila (Martínez Gil 1991: 20-21).<br />
A més, l’escola també feia de capella després<br />
de l’horari escolar. Es tractava d’un c. prou<br />
ample, el qual feia de pati del col·legi, entre<br />
l’Albereda del Consell, l’església i el saló<br />
parroquial, a prop de l’avda. Sota y Aznar.<br />
El magatzem esmentat dp. s’adaptà a Escola<br />
d’Aprenents de la siderúrgia. Vide també avda.<br />
Sota y Aznar.<br />
( 125 )<br />
- Calle Espronceda. Act. amb el mateix tp. Confl.<br />
amb el c. del Treball, avda. del Mediterrani i<br />
pl. de la Marina. En honor de José Espronceda<br />
(1808-1842), poeta espanyol de l’època del<br />
Romanticisme.<br />
- Calle Hernán Cortés.<br />
Act. amb el mateix tp.<br />
Pertany al barri marítim i té confl. amb l’avda.<br />
del Mediterrani i la tr. Cánovas del Castillo.<br />
- Calle José Echegaray.<br />
Avui existeix la pl.<br />
Echegaray al barri del Baladre, que no té res<br />
a veure amb aquest c., el qual ha existit des<br />
del 1924. No hem pogut ubicar-lo, ja que no<br />
apareix en l’únic plànol existent (1928) ni ens<br />
han proporcionat referències els informants.<br />
- Calle José Nakens.<br />
Vide c. 18 de Julio. En honor<br />
de José Nakens Pérez (1841-1926), periodista i<br />
radical revolucionari.<br />
- Calle Libertad.<br />
Des de 1920 fins al 1940. Act.<br />
amb el mateix tp. Vide c. del General Primo<br />
de Rivera.<br />
- Calle Luis Cendoya.<br />
També c. Cendoya, a. c.<br />
en Proyecto. Centre urbà al llarg dels primers<br />
anys i par. als c. Teodor Llorente i Poeta<br />
Llombart, aquest en la part alta. Naix en<br />
l’avda. del Mediterrani i feia frontera amb els<br />
terrenys de la CMSM. En honor a Luís Cendoya<br />
y Barrenechea (1871-1941) enginyer de Camins,<br />
Canals i Ports, el qual treballava per als Sota<br />
y Aznar. Natural d’Elgòibar (Guipúscoa); a més<br />
de realitzar la planificació del ferrocarril, va<br />
fer els plànols d’algunes vivendes del port.<br />
Uns habitants d’aquest c., amb la fi d’assignarli<br />
nom, presenten una instància a l’Ajuntament<br />
l’any 1911 a favor d’aquest enginyer (Martín<br />
Martínez 1990: 46-48 i Navarro Herráiz 2003:<br />
58). Tenim també notícies que aquesta via es<br />
coneixia popularment com c. en Proyecto28 durant els anys precedents a aquest primer<br />
tp. oficial. A prop discorria la Sèquia Major de<br />
Sagunt. Altres denominacions onomàstiques:<br />
“Teatro Cendoya”, dp. “Teatro Nuevo”, dp.<br />
“Parque <strong>Victoria</strong>” o cine d’estiu dp. de la Guerra<br />
28. Manuscrit de R.M.V.
Civil perquè va ser bombardejat i va caure tot<br />
el sostre.<br />
- Calle Luís Vives.<br />
Act. amb el mateix tp. Par. als<br />
c. Gómez Ferrer i Pablo Iglesias.<br />
- Calle Maestro Giner.<br />
Act. amb el mateix tp.<br />
És l’únic c. en diagonal existent al Port durant<br />
aquesta època. Comença al c. Llibertad i<br />
finalitza a la Pl. Espanya. En honor del mestre<br />
Francisco Giner de los Rios (1839-1915),<br />
pedagog i reformador de l’ensenyament, el<br />
qual va seguir els ideals de la Institución Libre<br />
de Enseñanza.<br />
- Calle Maestro Guridi.<br />
C. que apareix al padró<br />
de 1930. Desapareix com a topònim en el de<br />
1935. El document que ens indica els canvis<br />
tp. del 1940 no fa cap esment a aquesta via,<br />
la qual cosa ens fa suposar una errada de<br />
redacció, ja que l’any 1957 trobem aquest<br />
c. “entre la calle general Mola y Cánovas<br />
del Castillo” (Torres Gascón 1963: 92) és a<br />
dir, l’avda. Camp de Morvedre29 . Jesús Guridi<br />
Bidaola (1886-1861), músic basc autor de<br />
moltes cançons de la seua terra. Suposem<br />
que el top. seria per l’acceptació que va<br />
tenir entre la colònia basca de la Companyia<br />
Minera.<br />
- Calle Mártires de Jaca.<br />
Act. c. del Treball.<br />
Vide c. Calvo Sotelo. En honor als militars que<br />
moriren afusellats en l’anomenada Sublevación<br />
de Jaca del 1930.<br />
- Calle Menéndez y Pelayo.<br />
Act. c. amb el<br />
mateix tp. És, en realitat, una tr., entre l’avda.<br />
9 d’octubre i l’avda. Camp de Morvedre. Per<br />
Marcelino Menéndez y Pelayo (1856-1912),<br />
polígraf, erudit i filòleg espanyol.<br />
- Calle Millán Astray.<br />
Act. c. Racó d’Ademús,<br />
a. c. Pi y Margall. Par. als c. Aragó i Santiago.<br />
El canvi tp. s’hi produeix el 1940, durant la<br />
dictadura franquista. En honor del general José<br />
Millán-Astray Terreros (1879-1954), fundador<br />
29. També SALVADÓ, À. enumera el 1951 tots els c.<br />
del barri marítim per ordre estricte, des de la calle<br />
de las Rosas [sic] fins a la calle Luís Cendoya i ubica<br />
aquesta via on indiquem.<br />
( 126 )<br />
de la Legión Española, el qual s’adherí a<br />
l’exèrcit rebel del general Franco.<br />
- Calle nº 2.<br />
No tenim cap notícia, és un c. “en<br />
projecte”.<br />
- Calle Nueva.<br />
Act. c. amb el mateix tp. És<br />
una tr. que s’inicia al c. Luís Cendoya, creua<br />
la pl. <strong>La</strong> Marina i finalitza al c. Colón. Es deia<br />
Nueva perquè l’any 1924 s’hi va omplir de nous<br />
habitacles. Separava el vell barri marítim de<br />
l’antic centre del poblat.<br />
- Calle Pablo Iglesias.<br />
Act. c. amb el mateix<br />
tp. Des del padró de 1930 fins el del 1935<br />
es manté el top. A. es coneixia com a Casas<br />
Baratas, frente río Palancia. El 1940 hi ha canvi<br />
top. en dictadura pel de c. Ruiz de Alda. Par.<br />
als c. Lluís Vives i 14 d’Abril. En honor a Pablo<br />
Iglesias Posse (1850-1925), fundador del PSOE<br />
i de la UGT.<br />
- Calle Palmereta.<br />
Act. c. amb el mateix tp. És<br />
la via urbana més important de la part sud,<br />
la qual es dirigia cap a una entrada de la<br />
siderúrgica. El c. divideix tota la zona i és una<br />
de les entrades al Port i alhora via d’eixida<br />
de diversos polígons industrials. És un top.<br />
que prové de l’antic camí que s’iniciava en el<br />
del Tamarit i en direcció al nord passava per<br />
la finca coneguda com la Vallesa, finalitzant<br />
al Port en el c. del mateix nom. També de<br />
la Sèquia del Baladre s’iniciava el denominat<br />
“Braç de la Palmera”, el qual feia cap a la<br />
subpartida de la Palmereta, subdivisió de la<br />
partida de la Vila30 . En realitat és una tr. entre<br />
les avdes. 3 d’abril i 9 d’octubre.<br />
- Calle Pi y Margall.<br />
Vide c. Millán Astray. Per<br />
Francisco Pi y Margall (1824-1901), polític,<br />
escriptor, jurista i filòsof català; també fou<br />
<strong>President</strong> del Poder Executiu de la Primera<br />
República Espanyola durant l’any 1873.<br />
- Calle Pintor Cotanda.<br />
Act. c. Llarg. Situat a la<br />
part sud del nucli urbà i un dels més antics<br />
d’aquesta zona (des de 1924); a prop de <strong>La</strong>s<br />
casas de la Companyia. Par. als c. General Prim<br />
30. Manuscrit de R.M.V.
-<br />
i Sant Pere. En honor al pintor saguntí Vicent<br />
Nicolau Cotanda (1852-1898).<br />
Calle Pintor Pinazo.<br />
Act. c. amb el mateix tp. Par.<br />
al c. Dr. Moliner i a l’avda. Camp de Morvedre.<br />
Act. està separat de l’avda. esmentada per una<br />
ampla vorera i jardí, sense cases en els números<br />
que correspondrien als parells. En honor al<br />
pintor valencià Ignasi Pinazo i Camarlench<br />
(1849-1916).<br />
- Calle Pintor Sorolla.<br />
Act. c. amb el mateix tp.<br />
Anomenat popularment, almenys des del 1911<br />
(R.C.S. 6-XI-1911), com a c. de la Puñalá i també<br />
– parcialment – Casas del Madrileño i Casas<br />
de Zoilo. El sobrenom de la “Puñalà”, conegut<br />
encara avui per la gent major, se li va designar<br />
popularment per una baralla, amb una història<br />
que té diverses versions. Pel pintor valencià<br />
Joaquín Sorolla i Bastida (1863-1923).<br />
- Calle Poeta Llombart.<br />
Act. c. amb el mateix<br />
tp. Par. als c. Llibertat i Luis Cendoya. En honor<br />
a l’escriptor i activista valencianista, uns dels<br />
pares de la Renaixença valenciana (1848-<br />
1893).<br />
- Calle Primera, Manzana “A” . Vide c.<br />
-<br />
Almudàfer.<br />
Calle Proyecto esquina a la de Luís Cendoya.<br />
Apareix en el padró de 1920. Observant l’únic<br />
plànol que es conserva d’aquesta dècada, el<br />
del 1928, pot ser qualsevol de les travesseres<br />
de la part alta del poblat, arran la tr. Vicent<br />
Andrés Estellés.<br />
- Calle Remedio.<br />
No tenim cap notícia.<br />
- Calle Ruiz de Alda.<br />
Vide c. Pablo Iglesias. Tp.<br />
urbà de l’any 1940, durante el franquisme. Es<br />
tracta de Julio Ruiz de Alda Miqueleiz (1896-<br />
1936), aviador espanyol i un dels fundadors de<br />
la Falange.<br />
- Calle Sagasta.<br />
Act. c. amb el mateix tp. Naix<br />
al barri marítim. Par. als c. Mare de Déu dels<br />
Desemparats i Les Barques. També existia<br />
la tr. Sagasta. En honor a Práxedes Mariano<br />
Mateo-Sagasta y Escolar (1825-1903), polític<br />
espanyol i <strong>President</strong> del Govern al llarg de<br />
diversos períodes.<br />
- Calle Segorbe.<br />
Act. c. amb el mateix tp. Confl.<br />
( 127 )<br />
en la part baixa amb el Mercat Municipal i és<br />
par. als c. Concepción Arenal i Dr. Gómez<br />
Ferrer. Des d’una primera època (1910) els<br />
procedents de la ciutat de Sogorb eren els<br />
immigrants més nombrosos de la província<br />
de Castelló i, segurament, imposarien la seua<br />
opinió a l’hora de retolar el c.<br />
- Calle Sepúlveda.<br />
Act. c. amb el mateix tp.,<br />
ubicat a la part alta de la població en el<br />
primer quart de segle XX. Par. als c. Sant Pere<br />
i Escalante, tots tres convergents amb el c.<br />
Palmereta. Per Juan Ginés de Sepúlveda (1490-<br />
1573), humanista, filòsof, jurista i historiador<br />
espanyol del s. XVI.<br />
- Calle Teodoro Llorente.<br />
Act. c. amb el mateix tp.<br />
Par. als c. Trovador i Luís Cendoya, juntament<br />
amb aquest era la via pública més llarga del<br />
nucli del Port, on s’ubicava el centre social “El<br />
Republicano”, avui “Centro Aragonés”. És una<br />
aportació dels immigrants valencians. En honor<br />
a Teodor Llorente Olivares (1836-1911), el més<br />
important poeta de la Renaixença Valenciana.<br />
- Calle Trovador.<br />
Act. c. amb el mateix tp. Naix<br />
en el barri marítim, al peu de l’anomenat<br />
“Hospital Viejo” i finalitza a la pl. del Mercat.<br />
Par. als c. Teodoro Llorente i Canalejas. Sembla<br />
ser una aportació dels valencians per allò del<br />
“llemosinisme”, teoria lingüística encara vigent<br />
en el primer quart de segle XX.<br />
- Calle Usandizaga.<br />
Act. c. Alberto Martínez<br />
Gil. Des de 1930 amb aquest tp. fins el 1995.<br />
És un c. molt curt, al bell mig del Port. Des<br />
de la Casa de Garrancholes, al c. del Progrés,<br />
creua la pl. del Primer de maig i es dirigeix al c.<br />
Prolongació de l’avda. 9 d’octubre.<br />
- Calle Vicente Gimeno.<br />
És un canvi tp. que<br />
apareix en el padró de 1916, on s’hi fa una<br />
esmena gràfica, anul·lant el c. Escuela per<br />
aquest. Es manté el tp. en el padró del 1920.<br />
Per la proximitat entre l’avda. Sota y Aznar i<br />
l’escola d’aquell temps va ser anomenat tot el
complex amb aquest tp. 31 . Vide també avda.<br />
Sota y Aznar. Es tracta de Vicente Gimeno<br />
Rodríguez-Jaén (1878-1944), metge, polític<br />
valencià i membre de la fracció romanonista<br />
del Partit Liberal del que fou elegit diputat pel<br />
districte de Llíria (1910) i pel de Sagunt (1914<br />
al 1918).<br />
- Calle Virgen de los Desamparados.<br />
Act. c.<br />
amb el mateix tp. Una altra aportació dels<br />
valencians. És una via par. als c. del Mar i<br />
Sagasta, a prop de la platja. Anomenat també<br />
“de la Olivereta” popularment en el primer<br />
terç de segle32 .<br />
- Calle Virgen de los Dolores.<br />
Act. c. amb el<br />
mateix tp. Vide c/tr. del Doctor Marañón.<br />
- Calle Virgen del Losar.<br />
Act. c. amb el mateix tp.<br />
Naix al barri marítim, en l’avda del Mediterrani.<br />
Par. als c. Bonavista i Catalunya. També és<br />
conegut popularment com c. de los Churros,<br />
tp. que inclús va ser oficial durant algun temps<br />
en època democràtica. En honor a la Mare de<br />
Déu del Llosar que té el Santuari a Vilafranca<br />
de Cid, Castelló.<br />
- Calle/Travesía del Doctor Marañón.<br />
Act. c.<br />
Virgen de los Dolores. El 1930 tr. del Convento,<br />
d. aquest tp. Entre les avdes. 9 d’octubre i<br />
Camp de Morvedre. Des del 1935 en honor al<br />
Dr. Gregorio Marañón y Posadillo (1887-1960),<br />
metge, endocrinòleg i intel·lectual humanista i<br />
liberal, el qual s’implicà en política i combaté<br />
la dictadura de Primo de Rivera.<br />
- Casas Baratas, frente río Palancia.<br />
Vide c. Pablo<br />
Iglesias.<br />
- Plaza de Bilbao.<br />
Act. pl. amb el mateix tp.<br />
Situada al barri marítim del Port, és juntament<br />
amb la pl. del Primer de Maig les dues més<br />
antigues de l’antic poblat. Aquesta via pública,<br />
malgrat ser una pl., és semitancada i només té<br />
un accés per l’avda. del Mediterrani. El més<br />
31. Informació aportada per D. Fausto Llopis Caruana,<br />
nét del primer advocat de la CMSM en una espècie<br />
de memòria manuscrita dels c. del Port dels anys vuitanta.<br />
32. Informació aportada per D. Fausto Llopis Caruana.<br />
( 128 )<br />
important propietari d’una bona part de la pl.<br />
era el basc Zoilo Vivanco33 . En aquesta via va<br />
existir un trinquet, el qual va desaparéixer en<br />
eixamplar-la després del 192834 -<br />
.<br />
Plaza de España.<br />
Act. pl. amb el mateix tp. <strong>La</strong><br />
creuen els c. Luís Cendoya, Poeta Llombart i<br />
Menéndez y Pelayo. El primer tp. conegut va<br />
ser el de pl. frente al Teatro Nuevo (abans del<br />
1931, vide c. Luís Cendoya), dp. pl. Félix Azzati,<br />
dp. aquest tp. durant el franquisme.<br />
- Plaza de Joaquín Rodrigo.<br />
Vide pl. de Rodrigo.<br />
Joaquín Rodrigo Vidre (1901-1999), músic<br />
saguntí, fill d’un terratinent comerciant<br />
-<br />
d’Almenara, Castelló, Vicente Rodrigo Peirats i<br />
de la seua segona esposa Juana Vidre Ribelles.<br />
Plaza de la República.<br />
Act. pl. del Primer de<br />
Maig. <strong>La</strong> creuen els c. Luís Cendoya, Alberto<br />
Martínez Gil i del Treball. A. pl. del Muelle<br />
de Ojos Negros, dp. pl. de Luís Cendoya,<br />
anomenada així per la proximitat amb el<br />
mateix c.; dp. canvi tp. per pl. de la República<br />
el 1931; el 1940 pl. del Generalísimo Franco.<br />
Aquesta via ha estat en altres temps el<br />
centre neuràlgic de l’antic poblat i va ser<br />
anomenada popularment fins ben entrats els<br />
anys quaranta amb diversos top., com ara: pl.<br />
del Ayuntamiento perquè ací s’ubicà la primera<br />
tinença-alcadia, pl. del Mercado perquè s’hi<br />
feien els mercats setmanals des de principis de<br />
segle XX i pl. de los Coches perquè aquest<br />
era el punt d’arribada i eixida dels autobusos<br />
urbans i interurbans.<br />
- Plaza de Luís Cendoya.<br />
Vide pl. de la<br />
República.<br />
- Plaza de Rodrigo.<br />
Act. pl. Joaquín Rodrigo.<br />
Fou substituït el tp. parcialment el 1931<br />
i s´hi va afegir el prenom del personatge.<br />
En els terrenys d’aquesta pl. s’emplaçava<br />
en l’arrencada del segle XX l’alqueria de<br />
Vicente Viñals, de Sagunt. També tenia terres<br />
l’esmentat Vicente Rodrigo Peirats, terratinent<br />
33. Manuscrit de RMV.<br />
34. Segons plànol esmentat del 1928.
per herència, comerciant i cobrador d’impostos,<br />
protagonista d’un dels aldarulls esdevinguts a<br />
Sagunt a causa dels gravàmens de l’impost<br />
de Consumos (Martínez Martínez 2008: 71).<br />
Creuen aquesta pl. els c. Lluís Vives, Gómez<br />
Ferrer i Pablo Iglesias.<br />
- Plaza del Generalísimo Franco.<br />
Vide pl. de la<br />
República.<br />
- Plaza del Muelle de Ojos Negros.<br />
<strong>La</strong> primera pl.<br />
que es va conformar al nucli de la mar va tenir<br />
aquest tp. Vide pl. de la República.<br />
- Plaza en Proyecto.<br />
No tenim cap notícia. Som<br />
a l’any 1935, quan encara continuava el procés<br />
d’expansió urbanística.<br />
- Plaza Félix Azzati.<br />
Vide pl. d’Espanya. Es tracta<br />
de Fèlix Azzati i Descalci (1874-1929), polític<br />
i periodista valencià. Avui també hi ha una via<br />
pública amb el tp. de c. Periodista Azzati,<br />
ubicada en un altre lloc.<br />
- Plaza frente a la del Teatro Nuevo.<br />
Vide pl.<br />
d’Espanya.<br />
- Plaza Nueva.<br />
Act. pl. de la Marina, coneguda<br />
també per la pl. de Molina, perquè ací tenia un<br />
magatzem de pinsos el comerciant Francisco<br />
Molina Serrano. <strong>La</strong> creuen els c. Nou, Canalejas<br />
i Espronceda. Ací s’instal·là provisionalment el<br />
Convent de Monges en una planta baixa, pis i<br />
terrassa, propietat de l’esmentat comerciant.<br />
- Prolongación Barcas.<br />
Part alta del c. Les Barques,<br />
arran de la tr. Cánovas del Castillo, encara<br />
que no manté del tot la línia recta de la via.<br />
- Travesía Ambos Mundos.<br />
Act. c. Pescadors. En<br />
realitat és una tr. molt curta que comença al<br />
c. Luís Cendoya, creua el c. Teodoro Llorente<br />
i finalitza al c. Trovador. El seu tp. deriva d’un<br />
antic music-hall instal·lat al cantó confl. amb<br />
el c. Luís Cendoya.<br />
- Travesía de Sagasta.<br />
Act. tr. Cánovas del<br />
Castillo. Tp. des del 1920, desaparegut per<br />
coincidència onomàstica amb una altra via.<br />
Vide c. Sagasta. En aquests primers anys<br />
només arribava des del c. Colón fins al c.<br />
Pintor Pinazo, després hi havia cases aïllades i<br />
via en projecte.<br />
- Travesía del Conde de Romanones.<br />
Vide c. 11 de<br />
( 129 )<br />
febrero. Vide també c. Conde de Romanones.<br />
- Travesía del Convento.<br />
Act. c/tr.. de la Mare<br />
de Déu dels Dolors. Vide c/tr. del Doctor<br />
Marañón.<br />
- Travesía del Fornàs.<br />
Act. tr. amb el mateix tp.<br />
A. c. Frente a la del Pintor Cotanda. Comença<br />
al c. del General Prim i finalitza en l’avda. del<br />
Camp de Morvedre, creuant l’avda. 9 d’octubre<br />
i nombrosos c. Creua també el “Barri Obrer”.<br />
És un dels pocs tp. que al·ludeix l’onomàstica<br />
antiga, des de temps immemorials “la subpartida<br />
del Fornàs”, depenent de la partida del Vila.<br />
Aquest tp. ens indica un augmentatiu-despectiu<br />
que s`ha estés per diversos indrets de la nostra<br />
llengua (Maestrat, Albocàsser, Taurinyà, Nules,<br />
etc,) i derivaria de “forn”, coveta (Coromines<br />
1994: 262-263 vol. IV).<br />
- Travesía del Progreso.<br />
Act. tr. amb el mateix<br />
tp. Naix en l’avda. 9 d’octubre i finalitza en<br />
la del Camp de Morvedre. És una via par. al c.<br />
del Treball i la creuen els c. més emblemàtics<br />
com Luís Cendoya i Teodor Llorente, i a més,<br />
discorre per la pl. del Sol o del Mercat;<br />
ubicada al bell mig de centre urbà d’aquests<br />
anys. En aquesta tr. construïren l’antiga sala de<br />
teatre i cine <strong>Victoria</strong>.<br />
- Travesía Palancia.<br />
Act. tr. amb el mateix tp.<br />
Comença en la confl. dels c. del Mestre Giner<br />
i Poeta Llombart; creua nombroses vies fins<br />
arribar al c. de la Mare de Déu del Llosar. És un<br />
dels tp. vells que ens han restat en la tp. urbana<br />
i es refereix al “riu Palància o de Morvedre”,<br />
amb etimologia remota ibero-romànica o, tal<br />
vegada, indoeuropea (Coromines 1994: 132-133<br />
vol. VI).<br />
- Travesía Virgen del Losar.<br />
Vide c. Capitán<br />
Domingo i c. Virgen del Losar. Al plànol<br />
esmentat del 1928 només té unes poques<br />
cases i existeix des del padró de 1930. Vide<br />
també l’últim paràgraf abans del Quadre I.<br />
- Vereda.<br />
Vide avda. Castelar. És el tp. primigeni<br />
de l’avda. front a la mar. Es tractaria del nom<br />
del camí de vora mar anomenat “Vereda Real”,<br />
par. a la senda de l’Arrif (aquest més a l’oest),<br />
el qual, sense allunyar-se de la platja era
QUADRE V. EVOLUCIÓ CRONOTOPONÍMICA DE LES VIES PÚBLIQUES DEL PORT DE SAGUNT (1910-1940)<br />
CANVIS EN ELS TOPÒNIMS<br />
- Vereda<br />
- Avda. Castelar<br />
1910 1916 1920 1924 1930 1935 1940 2010<br />
- Avda. General Mola<br />
-----------------------------<br />
X X X X X X X<br />
Avda Mediterrani<br />
(Act.)<br />
Avda. Sota y Aznar<br />
Avda. Vicente Gimeno<br />
Avda. Sota y Aznar<br />
Avda. José Antonio<br />
---------------------------<br />
Avda. 9 d’octubre<br />
Prolongación Barcas (n.c.a.) 2<br />
C/ Capitán Sediles<br />
--------------------------<br />
C/ Barcas<br />
Casas Baratas frente río Palancia (n.c.a.)<br />
C/ Pablo Iglesias<br />
C/ Ruiz de Alda<br />
--------------------------<br />
C/ Pablo Iglesias<br />
Botica<br />
C/ Conde de Romanones<br />
C/ Mártires de Jaca<br />
C/ Conde de Romanones 3<br />
C/ Calvo Sotelo<br />
-------------------------<br />
C/ Treball<br />
C/ Eduardo Aburto<br />
C/ General Sanjurjo<br />
------------------------<br />
C/ Vicent Andrés Estellés<br />
C/ de la Rosa<br />
------------------------<br />
C/ Illa de Sardenya<br />
C/ en Proyecto, frente a Casas Baratas (n.c.a.)<br />
C/ Luís Vives<br />
-----------------------<br />
C/ Lluís Vives<br />
C/ José Nakens<br />
C/ 18 de Julio<br />
----------------------<br />
C/ 14 d`’abril<br />
C/ Libertad<br />
C/ General Primo de Rivera<br />
----------------------<br />
C/ Llibertat<br />
C/ nº 1 (n.c.a.)<br />
C/ del Río<br />
---------------------<br />
S/D<br />
X X X X X X X X<br />
( 130 )<br />
- (1931) X<br />
- X X X X<br />
X X X X X - X X<br />
X X X X X<br />
X X<br />
- (1931) X<br />
X<br />
X X X X<br />
X X X X X X<br />
- X X
C/ Pintor Cotanda<br />
---------------------<br />
C/ Llarg<br />
C/ Pi y Margall<br />
C/ Millán Astray<br />
--------------------<br />
C/ Racó d’Ademús<br />
C/ Usandizaga<br />
---------------------<br />
C/ Alberto Martínez Gil<br />
Pl. de Rodrigo (n.c.a.)<br />
Pl. de Joaquín Rodrigo<br />
---------------------<br />
Pl. de Joaquín Rodrigo<br />
Pl. frente al Teatro Nuevo (n.c.a.)<br />
Pl. de Félix Azzati<br />
Pl. de España<br />
----------------------<br />
Pl. d’Espanya<br />
Pl. del Muelle de Ojos Negros<br />
Pl. de Luís Cendoya<br />
Plaza de la República<br />
Pl. del Generalísimo Franco<br />
----------------------<br />
Pl. del Primer de Maig<br />
Primera Manzana A (n.c.a.)<br />
C/ Almudàfer<br />
---------------------<br />
C/ Almudàfer<br />
Tr. Ambos Mundos<br />
---------------------<br />
C/ Pescadors<br />
Tr. Conde de Romanones<br />
C/ 11 de febrero<br />
C/ 29 de marzo<br />
---------------------<br />
C/ Sota y Aznar<br />
Tr. del Convento<br />
Tr. Doctor Marañón<br />
---------------------<br />
C/ Mare de Déu dels Dolors<br />
Tr. Virgen del Losar/Lozar<br />
C/ Capitán Domingo<br />
---------------------<br />
Tr. Cánovas del Castillo 457<br />
Tr. de Sagasta<br />
---------------------<br />
Tr. Cánovas del Castillo5 C/ Frente a la del Pintor Cotanda6 Tr. del Fornàs<br />
--------------------<br />
Tr. del Fornàs<br />
Maestro Guridi<br />
-------------------<br />
Avda. Camp de Morvedre<br />
X X X<br />
(1931)<br />
( 131 )<br />
X X X X<br />
X X X X X<br />
X X X<br />
- (1931) X<br />
- (1931) X X X<br />
X X X<br />
- X X<br />
X X<br />
X (1931) X X X<br />
X (1931) X<br />
X<br />
X<br />
(1931)<br />
X X X X X<br />
(1931)<br />
X<br />
X<br />
X X<br />
X X
destinat al transport de ramats des de temps<br />
immemorials. L’esmentada via pecuària recorre<br />
una bona part de la costa Mediterrània i en<br />
alguns llocs, com ha sigut el cas del Port, la<br />
CMSM i els Altos Hornos mai no han pogut<br />
alliberar-se del servatge a què aquesta vereda<br />
els obliga ni tampoc que el pas del ramat<br />
es deturara al llarg dels terrenys del seu<br />
domini35 .<br />
6. LES REFERÈNCIES SEMÀNTIQUES.<br />
Presentem en aquest apartat una classificació dels<br />
topònims segons llur significació, és a dir, segons<br />
allò que volen testificar.<br />
El grup més nombrós de topònims són els de<br />
personatges de tota mena. Hem de tenir present que<br />
els inicis del segle XX va ser una època de contínus<br />
canvis socials i polítics amb una pluja de noves<br />
idees que arribaven d’Europa. Aquestes tindran els<br />
seus seguidors a Espanya i es veuran reflectides en<br />
la popularitat de la seua toponímia. Així doncs,<br />
els mateixos antropònims es repetiran en ciutats<br />
i poblets hispànics i no serà estrany trobar-ne vies<br />
6.1 Toponímia rural antiga. - Casa de Garrancholes<br />
- C. Almudàfer<br />
- C. Palmereta<br />
6.2 Toponímia amb indicació dels nous<br />
llocs<br />
35. Manuscrit de RMV.<br />
- Barrio en Proyecto<br />
- Casas de la Compañía<br />
- Barrio en Proyecto frente a<br />
camino del <strong>Puerto</strong><br />
- Botica<br />
- Café Bilbaina<br />
- Capilla<br />
- Estación Ferr. Ojos Negros<br />
- Estación Muelle de Ojos N.<br />
- Estación Sanitaria<br />
- Fonda del Muelle de O.N.<br />
( 132 )<br />
batejades com Castelar, Nakens, Pablo Iglesias,<br />
etc, en qualsevol indret. Dintre d’aquest mateix<br />
grup hi podem observar, com ja havíem esmentat<br />
abans, l’antroponímia valenciana, els ídols del<br />
moment que arribaren a ser admirats tant per les<br />
composicions literàries de caire popular com per les<br />
obres d’art pictòriques o per la seua música. Tampoc<br />
els immigrants valencians, que eren el 61% del<br />
total, s’oblidarien dels seus científics i periodistes,<br />
en definitiva, tot un grapat de personalitats que<br />
demostren la força valenciana de la nova societat.<br />
Les referències toponímiques de caire religiós són<br />
mínimes, i és que els temps eren esclaus de les<br />
noves idees esmentades. Lògicament les al·lusions<br />
a la basconitat hi són importants, malgrat que<br />
durant la primera dècada de segle els procedents<br />
d’aquelles terres no arribaran mai al 14% del total<br />
(Martínez Martínez 2006: 100), perquè si més no,<br />
la força del capital imposaria la seua opinió: Guridi,<br />
Usandizaga, café bilbaina, església de Begonya, etc,<br />
en seran bons exemples. També ens han romàs uns<br />
escadussers vestigis de la toponímia rural anterior<br />
al poblament d’aquesta part de la partida de la<br />
Vila, i topònims com Almudàfer, Vereda, Fornàs,<br />
serien tinguts en compte. Així mateix, els nous<br />
- Tr. del Fornàs<br />
- Tr. Palància<br />
- Vereda<br />
- Fuente Camino del <strong>Puerto</strong><br />
- Fuente Playa<br />
- Horno <strong>Puerto</strong><br />
- Muelle<br />
- Muelle de L. Cendoya<br />
- Vista Hermosa.<br />
- C. Nueva<br />
- C. Proyecto<br />
- Pl. Nueva<br />
- C. Primera, manzana “A”
6.3 Toponímia aïllada de nova creació. - Casas de Hermógenes<br />
- Casa de la Maña<br />
- Casas de Baltasaret<br />
- Casas de Faíco<br />
- Casas de Ignacio<br />
- Casas de Loy<br />
- Casas de Marcelo<br />
- Casas de Monzó<br />
6.4 Toponímia basada en personatges<br />
diversos.<br />
6.5 Toponímia basada en advocacions<br />
religioses.<br />
6.6 Toponímia basada en llocs<br />
geogràfics.<br />
- Avda. Castelar<br />
- Avda General Mola<br />
- Avda. José Antonio<br />
- Avda. Sota y Aznar<br />
- C. Calvo Sotelo<br />
- C. Canalejas<br />
- C. Capitán Domingo<br />
- C. Capitán Sediles<br />
- C. Cervantes<br />
- C. Colón<br />
- C. Concepción Arenal<br />
- C. Conde de Romanones<br />
- C. Doctor Gómez Ferrer.<br />
- C. Doctor Marañón.<br />
- C. Doctor Moliner.<br />
- C. Eduardo Aburto<br />
- C. Escalante<br />
- C. Espronceda<br />
- C. General Primo de Rivera<br />
- - C. General Sanjurjo<br />
- C. Hernán Cortés<br />
- C. Virgen de los<br />
Desamparados<br />
- C. Virgen del Losar/Lozar<br />
- C. Aragón<br />
- C. Segorbe<br />
- Tr. Ambos Mundos<br />
( 133 )<br />
- Casas de Navarro<br />
- Casas de Pallarés<br />
- Casas de Peña<br />
- Casas de Simó<br />
- Casas del Artillero<br />
- Casas del Churro<br />
- Casas del Madrileño<br />
- Casas de Zoilo<br />
- C. José Echegaray<br />
- C. José Nakens<br />
- C. Luís Cendoya<br />
- C. Luís Vives<br />
- C. Maestro Giner<br />
- C. Maestro Guridi<br />
- C. Menéndez y Pelayo<br />
- C. Millán Astray<br />
- C. Pablo Iglesias<br />
- C. Pi y Margall<br />
- C. Pintor Cotanda<br />
- C. Pintor Pinazo<br />
- C. Pintor Sorolla<br />
- C. Poeta Llombart<br />
- C. Ruiz de Alda<br />
- C. Sagasta<br />
- C. Sepúlveda<br />
- C. Teodoro Llorente<br />
- C. Usandizaga<br />
- C. Vicente Gimeno<br />
- Pl. Félix Azzati<br />
- Pl. Generalísimo Franco<br />
- C. Virgen de los Dolores<br />
- Pl. de Bilbao<br />
- Pl. de España
6.7 Toponímia basada en fets i idees<br />
socials i polítiques.<br />
6.8 Toponímia basada en el món<br />
vegetal<br />
- C. 11 de febrero<br />
- C. 18 de julio<br />
- C. 29 de marzo<br />
- C. de la Paz<br />
6.9 Accions filosòfiques i humanes. - C. Buenavista<br />
- C. de la Puñalà<br />
6.10 Toponímia basada en l’ofici. - C. Trovador<br />
6.11 Toponímia basada en el lloc que<br />
ocupen.<br />
emplaçaments que van ocupant les instal·lacions<br />
fabrils i urbanes tindran el seu topònim tret del<br />
lèxic industrial i social de l’època: Café Bilbaina,<br />
Estación Muelle de Ojos Negros, Horno <strong>Puerto</strong>,<br />
etc. Els primers obrers en arribar a aquest projecte<br />
li donaran nom als llocs que van ocupant, i així:<br />
Casas de Hermógenes, Casa de la Maña, Casas<br />
de Baltasaret, Casas de Faíco, etc, ens indicaran<br />
les construccions i l’antroponímia dels nous<br />
propietaris.<br />
7. ESTRUCTURES SINTÀCTIQUES DELS TOPÒ-<br />
NIMS.<br />
L’estructura sintàctica dels topònims funciona de<br />
forma semblant en gairebé totes les indicacions<br />
onomàstiques de les vies públiques, encara que<br />
hem de tenir present algunes variants sintàctiques<br />
que s’hi esdevenen, especialment d’alternança en<br />
la formació de l’estructura formal del SN.<br />
- Estructures formals del SN en els topònims.<br />
Les variants que podem trobar en les estructures<br />
( 134 )<br />
- C. Libertad<br />
- C. Mártires de Jaca<br />
- Pl. de la República<br />
- Tr. del Progreso<br />
- C. Claveles - C. <strong>La</strong> Rosa<br />
- C. Mar<br />
- C. del Río<br />
- C. nº 2<br />
- C. Enseñanza<br />
- C. Remedio<br />
- Tr. Convento<br />
- C. Diagonal<br />
- C. Escuela<br />
- C. Barcas<br />
formals del SN dels topònims, són les següents:<br />
ø Nom Vereda<br />
Via + Nom calle Barcas<br />
Via + Article + Nom calle las Barcas<br />
Via + Nom + Cognom calle Eduardo Aburto<br />
Via + Nom + Nom (nom compost) calle José<br />
Antonio<br />
Via + Cognom calle Escalante<br />
Via + Cognom + Cognom Calle Calvo Sotelo<br />
Via + Ofici + Cognom calle Pintor Sorolla<br />
Via + Ofici + Cognom + Sintagma Preposicional<br />
referent de cognom Calle General Primo de<br />
Rivera<br />
Via + Ofici + Cognom + Cognom calle Doctor<br />
Gómez Ferrer<br />
Via + Adj + Nom travesía Ambos Mundos<br />
Via + Sintagma Preposicional calle de las<br />
Barcas<br />
Via + Sintagma Preposicional referent d’ofici calle<br />
del Pintor Sorolla<br />
Via + Sintagma Preposicional referent d’ofici +<br />
Cognom + Sintagma Preposicional referent de<br />
cognom Calle del General Primo de Rivera.<br />
Via + Sintagma Preposicional referent de malnom
Calle de los Churros<br />
Via + Cognom + Sintagma Preposicional referent de<br />
cognom Calle Ruiz de Alda<br />
Via + Cognom + conjunció referent de cognom +<br />
cognom calle Pi y Margall<br />
Via + N. Cardinal + Sintagma preposicional calle<br />
11 de febrero<br />
Via + Expansió del Sintagma Preposicional calle<br />
del 11 de febrero<br />
Grups de cases + Expansió del Sintagma adverbial<br />
Barrio (en proyecto) frente a Camino del <strong>Puerto</strong>.<br />
<strong>La</strong> resta de topònims els podríem incloure amb<br />
les mateixes estructures del SN esmentats abans:<br />
Casas de Monzó (Grup de cases + Sintagma<br />
Preposicional referent de cognom), Casas de Faico<br />
(Grup de cases + hipocorístic) Calle Aragón (Via +<br />
Nom geogràfic), etc.<br />
8. CONCLUSIÓ<br />
<strong>La</strong> toponímia urbana del Port de Sagunt al llarg<br />
dels primers trenta-vuit anys de la seua vida<br />
representa alhora la història social de l’Espanya<br />
de la primera meitat del segle XX i la dels seus<br />
protagonistes. Un petit grup correspon a l’antiga<br />
toponímia rural, un altre als noms dels antics<br />
propietaris o famílies establertes al poblat<br />
primigeni, encara que en aquests darrers ens ha<br />
resultat força difícil la seua ubicació - malgrat els<br />
pocs anys que històricament han passat – on a més,<br />
han esdevingut deformacions gràfiques a causa de<br />
la parla popular sobre la hipotètica versió escrita<br />
(p.e. Loy/Eloy).<br />
Iniciem el recull toponímic des de l’any 1902 fins a<br />
l’any 1913 al R.C.S., on s’ubiquen les cases aïllades<br />
d’horta en els moments incipients de conformars’hi<br />
les futures vies urbanes, després seran els<br />
padrons fins el del 1935, els Llibres de Plens de<br />
l’Ajuntament fins el 1940 i l’únic plànol que s’hi<br />
conserva de la primera meitat de segle XX (el del<br />
1928) seran els documents que ens aportaran la<br />
informació toponímica escrita. També han estat<br />
importants les enquestes realitzades a una vintena<br />
( 135 )<br />
de persones majors i coneixedores del poblat.<br />
Malgrat això i als pocs anys transcorreguts des del<br />
naixement d’aquest nou nucli urbà, encara ens han<br />
restat alguns topònims urbans de dificil ubicació,<br />
i és que tant els fets històrics, com la memòria<br />
històrica d’aquest poble es tornen efímers en un<br />
període de pocs anys si no mantenim la consciència<br />
d’allò que hem sigut.<br />
Informants<br />
- Vicente Muñiz Campos (identificat com VMC),<br />
75 anys, siderúrgic, natural de Xèrica, fa 60<br />
anys que viu al Port.<br />
- Vicente San José Huguet (VSH), 75 anys, mestre<br />
i músic en l’escola de l’empresa, després<br />
professor universitari, natural de València, viu<br />
al Port fa 70 anys.<br />
- Ana López López (AL.), 75 anys, mestressa de<br />
casa i músic, natural del Port de Sagunt on ha<br />
viscut sempre.<br />
- Joaquín Pérez Ortiz (JPO), 91 anys, siderúrgic,<br />
natural de Lucainena (Almería), hi viu des del<br />
1928. Bon coneixedor del nucli urbà .<br />
- Víctor Muñoz Guillén (VMG), 86 anys,<br />
siderúrgic, natural de Moya (Conca), hi viu des<br />
del 1925. Bon coneixedor del nucli urbà.<br />
- Buenaventura Navaro Herráiz (BNH), 55 anys,<br />
treballador de banca i historiador, natural de<br />
València, hi viu des del 1975. Bon coneixedor<br />
del nucli urbà.<br />
- Abelardo Tomás Garrote (ATG), 83 anys,<br />
siderúrgic, natural del Port de Sagunt, on ha<br />
viscut sempre.<br />
- Gaspar Ferrandis Martínez (GFM), 84 anys, feia<br />
de fuster en la siderúrgia, natural del Port de<br />
Sagunt on ha viscut sempre. Bon coneixedor<br />
del nucli urbà.<br />
- Vicente Ferrandis Martínez (VMF), 77 anys,<br />
siderúrgic, natural del Port de Sagunt on ha<br />
viscut sempre.<br />
- Ildefonso García Pons (IGP), 80 anys, siderúrgic,<br />
natural de Arjonilla (Jaén), hi viu des de 1953.<br />
- José Sanchis Cuartero (JSC), 83 anys, cap de<br />
departament administratiu i gerent d’empresa<br />
pròpia, a més de músic, natural del Port de
( 136 )
( 137 )<br />
Al Fons, a l’esquerra, les antigues “Cases de Peña”<br />
Foto León.
Sagunt on ha viscut sempre. Bon coneixedor<br />
del nucli urbà.<br />
- Úrsula Cascales Vidal (UCV), 81 anys,<br />
-<br />
mestressa de casa, natural del Port de Sagunt<br />
on ha viscut sempre.<br />
Roberto Moreno Peña (RMP), 78 anys, A.T.S. i<br />
cap de seguretat d’empresa siderúrgica, natural<br />
del Port de Sagunt on ha viscut sempre. Bon<br />
coneixedor del nucli urbà.<br />
- Antonio López Herranz, (ALH), 81 anys,<br />
-<br />
siderúrgic, natural del Port de Sagunt on ha<br />
viscut sempre. Bon coneixedor del nucli urbà.<br />
Rafael López Revert (RLR), 88 anys, comerciant<br />
i músic, natural del Port de Sagunt on ha viscut<br />
sempre.<br />
- José Ruiz (JR), 65 anys, obrer i camperol,<br />
natural de Lorca (Múrcia), hi viu des del 1952.<br />
Bon coneixedor del nucli urbà.<br />
- Enrique Moliner Bernabeu (EMB), 74 anys,<br />
siderúrgic, natural de Barcelona, hi viu des del<br />
1939.<br />
- Manuel Villalba Clemente (MVC), 90 anys,<br />
agent de la propietat, natural d’Albentosa<br />
(Terol), hi viu des de fa 80 anys. Bon coneixedor<br />
del nucli urbà.<br />
- Teresa Guillén Abella (TGA), 88 anys, mestressa<br />
de casa, natural del Port de Sagunt on ha viscut<br />
sempre, excepte uns anys a Bilbao.<br />
- José Vila Vicente (JVV), 70 anys, físic i escriptor,<br />
natural de la Font de la Figuera, hi viu des de<br />
sempre. Avui viu a Canet d’en Berenguer.<br />
- Manuel Aucejo Puig, 91 anys, empleat de<br />
comerç, escriptor i gran conversador; natural<br />
de Navaixes, Castelló; hi viu des del 1920 i<br />
també ha residit molts anys a l’Argentina.<br />
9. BIBLIOGRAFIA<br />
ALEPUZ I MARCO, Daniel i FRANCÉS DUATO, Josep-<br />
Maria (2002). El Terme de Sagunt. Ed. Associació<br />
Cultural <strong>Falla</strong> Santa Anna. Sagunt.<br />
COROMINES, Joan. (1994) Onomasticon Cataloniae.<br />
Curial / <strong>La</strong> Caixa. Barcelona.<br />
( 138 )<br />
GIRONA RUBIO, Manuel (1989). Minería y Siderurgia<br />
en <strong>Sagunto</strong>. Alfons el Magnànim. València.<br />
MARTÍN MARTÍNEZ, José (1990). Urbanismo y<br />
Arquitectura Industrial en <strong>Puerto</strong> de <strong>Sagunto</strong>. Caja<br />
de Ahorros de <strong>Sagunto</strong>. Sagunt.<br />
MARTÍNEZ GIL, Alberto. (1991) El Económico.<br />
Periódico indepediente de <strong>Sagunto</strong>. “Eduardo<br />
Merello quería urbanizar el <strong>Puerto</strong> saparándolo<br />
de la fábrica”, nº 68, año VI, diciembre. <strong>Sagunto</strong><br />
Digital, S.L.<br />
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Josep-Dionís (1990), Braçal,<br />
Revista del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre<br />
nº 2. “Valencianismes lèxics en la parla castellana<br />
del Port de Sagunt”, CECM, Sagunt.<br />
-- (2006), Braçal, Revista del Centre<br />
d’Estudis del Camp de Morvedre nº 33. “El Port de<br />
Sagunt en el cens de 1910”. CECM, Sagunt.<br />
-- (2008), Braçal, Revista del Centre<br />
d’Estudis del Camp de Morvedre nº 38.<br />
“L’engegament de la indústria a Sagunt (o el<br />
naixement d’un nucli urbà)” CECM, Sagunt.<br />
MARTÍNEZ, Josep-Dionís i ORTIZ, Antonio (1994)<br />
Braçal, Revista del Centre d’Estudis del Camp de<br />
Morvedre nº 9. “Los primeros nacidos en <strong>Puerto</strong> de<br />
<strong>Sagunto</strong> (1907-1913)”, Un estudio de demografía<br />
histórica. CECM, Sagunt.<br />
-- (1993 a, b, c, d, e) El Económico, signat<br />
com a “Col·lectiu Maror”, 4 de gener, 20 de juliol,<br />
5 d’agost i 20 de setembre. “El Port de Sagunt:<br />
història viva”.<br />
NAVARRO HERRÁIZ, Buenaventura (2003 i 2008). <strong>La</strong><br />
memoria necesaria. Historia del <strong>Puerto</strong> de <strong>Sagunto</strong>.<br />
Vol. I i II. Ed. Buenaventura Navarro. Sagunt.<br />
NINYOLES, Rafael L. (1978) Conflicte lingüístic<br />
valencià. 3 i 4, València.<br />
ORTIZ LÓPEZ, Antonio i PRATS ESCRICHE, José Mª<br />
(2002) El <strong>Puerto</strong>: Crónica de un siglo 1902-2002. Los<br />
lugares de la memoria. Martínez Impresores. Sagunt.
SALVADÓ, Angel (1951) Datos sobre el <strong>Puerto</strong> de<br />
<strong>Sagunto</strong> después de las dos visitas parroquiales por<br />
el P. Ángel Salvadó C.M. Expuestos en el Salón<br />
<strong>Victoria</strong> el día 16 de noviembre de 1951. Imprenta<br />
Sáez s.a. Valencia.<br />
TORRES GASCÓN, J. Antonio (1963) Guía de<br />
<strong>Sagunto</strong> ciudad y <strong>Puerto</strong>. Imprenta José Bono.<br />
Pàgines web<br />
http://www.enciclopedia.cat/<br />
http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada<br />
http://www.britannica.com/<br />
Arxiu Municipal de Sagunt 36<br />
Llibres de Plens de l’Ajuntament de Sagunt (1902-<br />
1940)<br />
Plànol de Sagunt del 1928<br />
Llibres de Padrons dels anys 1910, 1916, 1920, 1926,<br />
1930 i 1935.<br />
Registre Civil de Sagunt<br />
Actes de Naixements del Registre Civil de Sagunt<br />
(1902-1913).<br />
36. Des d’aquestes pàgines, la nostra gratitud a l’arxiver<br />
de Sagunt Fernando García per les interessants<br />
suggerències i ajudes aportades per a la realització<br />
d’aquest treball.<br />
( 139 )
10<br />
socis d’honor<br />
( 140 )
Volem agrair la col·laboració prestada pels Socis d’Honor,<br />
Socis col·laboradors i Socis en general, gràcies a tots.<br />
( 141 )
socis d’honor<br />
<strong>President</strong> honorífic<br />
Il-lustríssim Sr. <strong>President</strong> de la Diputació de València<br />
En Alfonso Rus Terol<br />
falers d’honor<br />
Na Victorina Juberias Remiro<br />
Mesón Jesús<br />
En Ramón Plumed Martínez<br />
En Antonio Cosin Mares<br />
Grúas Rigar<br />
En José Luis Peláez Ruiz<br />
En Juan F. Higueras García<br />
En Juan Mañez Grau<br />
( 142 )
11<br />
programa<br />
de festes<br />
( 143 )
Dissabte dia 15 de Setembre del 2012<br />
Proclamació Falleres Majors de la nostra falla<br />
Mª Carmen Blasco Fernández i Ainhoa Sánchez<br />
Villar.<br />
Divendres 28 de Setembre del 2012<br />
Proclamació F. M. de J. F. S. Esther Bosque Uviedo<br />
i Ana Martínez Llopis.<br />
Dissabte 29 de Setembre del 2012<br />
Exaltació de les F. M. de Junta Fallera de Sagunt.<br />
Dies 4 al 9 d’Octubre del 2012<br />
Setmana cultural A. C. <strong>Falla</strong> la Victòria.<br />
Dissabte 17 de Novembre del 2012<br />
A les 16 hores, en la Casa de Cultura, exaltació<br />
de les nostres Falleres Majors Mª Carmen Blasco<br />
Fernández i Ainhoa Sánchez Villar.<br />
Dimarts 3 de Gener 2013<br />
Visita als betlems per J. F. S. i Reis Mags sectors<br />
I i II<br />
Dimecres 4 de Gener 2013<br />
Visita als betlems per J. F. S. i Reis Mags sectors<br />
III i IV.<br />
Divendres 1 de Febrer 2013<br />
Nit d’albades sector III. Inclou el Casal de la AC<br />
<strong>Falla</strong> la Victòria.<br />
Divendres 8 de Febrer 2013<br />
Nit d’albades sector I.<br />
Dissabte 15 de Febrer 2013<br />
Cavalcada a Gilet<br />
Diumenge 15 de Febrer 2013<br />
A les 11:30 h. Crida a càrrec de la F. M.<br />
de J. F. S. Esther Bosque Uviedo.<br />
Divendres 17 de febrer 2013<br />
Nit d’albades sector IV.<br />
( 144 )<br />
Dissabte 18 de febrer 2013<br />
Sopar de Germanor.<br />
Divendres 22 de Febrer 2013<br />
Nit d’Albades sector II<br />
Dissabte 23 de Febrer 2013<br />
A les 17 h. desde la Av. Mediterrani, Cavalcada al<br />
Port de Sagunt.<br />
A les 10 h. Entrada de la murta, recorrent el nostre barri.
Dissabte 2 de Març 2013<br />
A les 17 h. Cavalcada en Sagunt.<br />
Dijous 14 de Març 2013<br />
Plantà oficial de les falles.<br />
Divendres 15 de Març 2013<br />
A les 9h. Despertà.<br />
A partir de les 9h. Visita dels jurats qualificadors.<br />
A les 16:30 concentració al casal per a visita Gilet i Faura.<br />
( 145 )<br />
A les 23h Discomòvil Batukada Los Green.<br />
Play Backs.<br />
Dissabte 16 de Març 2013<br />
A les 9h. Despertà.<br />
A les 16:30 concentració al casal per a l’entrega<br />
de premis i visita a Sagunt<br />
A les 23 h ball amenitzat per l’orquestra Oasi<br />
Musical.<br />
Diumenge 17 de Març 2013<br />
A les 9h. Despertà.<br />
A les 16:30 concentració al casal per a visita al<br />
Port.<br />
A les 23h. Ball amenitzat per l’orquestra Magia<br />
Negra.<br />
Dilluns 18 de Març 2013<br />
A les 9h. Despertà.<br />
A partir de les 17h festa infantil.<br />
A les 20h. El tradicional entrepà per als socis.<br />
A les 23h. Ball amenitzat per l’orquestra Calle<br />
Mayor.<br />
A les 00 h. Castell de focs artificials.<br />
Dimarts 19 de Març 2013<br />
A les 11h. Ofrena de flors a la Mare de Déu dels<br />
Desamparats.<br />
A les 14 h. <strong>La</strong> nostra tradicional mascletà.<br />
A les 22h. Cremà de la falla infantil.<br />
Quan vinguen els bombers es realitzarà el castell<br />
de focs artificials. A continuació cremà de la falla<br />
gran.<br />
<strong>La</strong> comissió es reserva el dret de canviar o modificar<br />
el programa.
És el nostre estendard la grata memòria<br />
que guarda intactes nostres tradicions,<br />
el símbol fidel de la nostra història<br />
testimoni orgullós de mil emocions.<br />
És la mà oferida al bon valencià,<br />
el guardià vigilant de nostra cultura,<br />
el fil que unix l’ahir i el demà,<br />
la flama encesa que sempre perdura.<br />
És l’ensenya de nostra barriada,<br />
la música alegre portada al carrer,<br />
és la pau per sempre anhelada<br />
la insígnia forjada en el nostre voler.<br />
És la pólvora transformada en llum,<br />
la festa que ens acosta a la glòria,<br />
és l’ofrena, del poble cultura,<br />
la passió per la nostra Victòria.<br />
<strong>La</strong> nostra festa la lluita soterra.<br />
no admet distincions de colors,<br />
allò diví s’acosta a la terra<br />
avivant els nostres valors.<br />
12<br />
himne<br />
( 146 )<br />
El nostre foc lo roin purifica<br />
omplint els carrers de música i color,<br />
ser faller treballar significa<br />
per a fer nostre món mol millor.<br />
Tots units ajuntarem nostres mans<br />
demanant-li a la nostra patrona<br />
igualtat per a tots els humans,<br />
igualtat per a l’home i la dona,<br />
protecció per als bons valencians.<br />
Demanant-li ajuda en la la festa<br />
per mantindre nostres tradicions,<br />
per a fer del barri conquista<br />
fent-li arribar nostres il·lusions.<br />
Ajuntem les veus en clara harmonia,<br />
cantem a la <strong>Falla</strong> de nostra barriada,<br />
treballem per la festa de nit i de dia<br />
fent en la Victòria la nostra trobada.
segueix-nos a:<br />
www.fallalavictoria.es<br />
@<strong>Falla</strong><strong>La</strong><strong>Victoria</strong><br />
www.facebook.com/<strong>Falla</strong><strong>La</strong><strong>Victoria</strong><br />
( 147 )
13<br />
collaboradors<br />
( 148 )
( 149 )
( 150 )
( 151 )
( 152 )<br />
C/ Alicante, 13 • Port de Sagunt
( 153 )
( 154 )
( 155 )
( 156 )
( 157 )
( 158 )
( 159 )
( 160 )
( 161 )
( 162 )
( 163 )
( 164 )
( 165 )
( 166 )
( 167 )
Foto: Juan Higueras<br />
Volem donar les gràcies a totes les persones que, per la seua<br />
col·laboració, han fet possible la publicació d’aquest llibre.<br />
( 168 )
Change language