Recull dels impactes apareguts en diferents mitjans per a les ...
Recull dels impactes apareguts en diferents mitjans per a les ...
Recull dels impactes apareguts en diferents mitjans per a les ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Recull</strong> premsa<br />
VIII jornades UPEC 2012
Difusió i comunicació<br />
Artic<strong>les</strong> / notícies Inserció anuncis OnLine<br />
Ara El Triangle El Triangle<br />
El Periódico El Viejo Topo Webs Consell Social<br />
El Punt - Avui El Periódico Lluita digital<br />
El 9 nou Ara Societat.cat<br />
L’Indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t Indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t de Gràcia<br />
La Vanguardia<br />
DIARI EXEMPLARS<br />
DATA DE<br />
DISTRIBUCIO<br />
ARA<br />
PUNT -<br />
35.000 10/06/2012<br />
AVUI 19.500 08/06/2012<br />
UPEC<br />
TOTAL<br />
1.500<br />
tirada 56.000<br />
MITJA producte mida mm o px insercio<br />
L'indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t<br />
div<strong>en</strong>dres 1/2 plana 255x175 01/06/2012<br />
div<strong>en</strong>dres 1/2 plana 255x175 08/06/2012<br />
div<strong>en</strong>dres 1/2 plana 255x175 15/06/2012<br />
div<strong>en</strong>dres 1/2 plana 255x175 22/06/2012<br />
div<strong>en</strong>dres 1/2 plana 255x175 29/06/2012<br />
1 mes 1 banner 268p x 60p 29/05/2012<br />
El Triangle<br />
div<strong>en</strong>dres 1 plana cartell 240 x 289 15/06/2012<br />
div<strong>en</strong>dres 1 plana programa 240 x 289 22/06/2012<br />
div<strong>en</strong>dres 1 plana programa 240 x 289 29/06/2012<br />
1 mes 1 banner 140p x 140p 29/05/2012<br />
El <strong>per</strong>iodico 1/2plana anunci 281x190 27/05/2012<br />
El viejo topo 1 plana anunci 210x280 juny<br />
El Punt / Avui 19500 <strong>en</strong>cartar dinA 3 plegat 08/06/2012<br />
Ara<br />
cap de setmana 35000 <strong>en</strong>cartar dinA 3 plegat 10/06/2012<br />
anunci 125x163 17/06/2012<br />
Article juliol<br />
LLUITA<br />
DIGITAL -<br />
CCOO<br />
digital banner 285x51 29/05/2012<br />
digital noticia 30 linies courier 12<br />
digital anunci 185x140<br />
pa<strong>per</strong> noticia 15 linies courier 12 01 -15/06/2012<br />
El9nou article opinió 700 parau<strong>les</strong> 25/06/2012<br />
2
Banners<br />
Anunci <strong>per</strong> a El Triangle (22 i 29 de juny)
Anunci <strong>per</strong> a El viejo Topo (edició juny) – El Triangle (15 de juny)
DIUMENGE<br />
44 27 DE MAIG DEL 2012<br />
<strong>en</strong>igma <strong>en</strong> un parc municipal<br />
investigada<br />
la mort d’aus<br />
a la ciutadella<br />
Una oca i cinc<br />
ànecs s<strong>en</strong>se vida<br />
van ser retirats<br />
div<strong>en</strong>dres del llac<br />
HELENA LÓPEZ<br />
BARCELONA<br />
Div<strong>en</strong>dres al matí l’<strong>en</strong>carregat<br />
de <strong>les</strong> barques del<br />
parc de la Ciutadella es<br />
va trobar amb una desagradable<br />
sorpresa: una oca i tres<br />
ànecs blancs morts, i dos de moribunds,<br />
flotav<strong>en</strong> al llac, molt concorregut<br />
<strong>per</strong> <strong>les</strong> bones condicions<br />
climàtiques del matí. Quan va veure<br />
els animals morts, l’home va avisar<br />
els ag<strong>en</strong>ts rurals, que van procedir<br />
a retirar-los.<br />
Els ag<strong>en</strong>ts estan analitzant els<br />
cossos <strong>per</strong> investigar la causa de <strong>les</strong><br />
morts. L’ajuntam<strong>en</strong>t està a l’es<strong>per</strong>a<br />
<strong>dels</strong> resultats <strong>per</strong> pr<strong>en</strong>dre <strong>les</strong> decisions<br />
<strong>per</strong>tin<strong>en</strong>ts. En paral·lel, els serveis<br />
municipals han recollit mostres<br />
de l’aigua que ara analitz<strong>en</strong> <strong>per</strong><br />
descartar que <strong>les</strong> morts d’aquests<br />
animals tinguin cap relació amb<br />
El 2007 més de<br />
100 animals van ser<br />
víctimes d’un brot<br />
de botulisme<br />
la qualitat de l’aigua del llac artificial,<br />
tot i que a priori ho descart<strong>en</strong>,<br />
ja que no ha afectat ni els peixos ni<br />
<strong>les</strong> tortugues, unes altres espècies<br />
que el mateix div<strong>en</strong>dres convivi<strong>en</strong><br />
a l’estany s<strong>en</strong>se mostrar cap signe<br />
de malaltia.<br />
Als llacs amb assortidors i movim<strong>en</strong>ts<br />
d’aigua s’hi fan de manera<br />
rutinària dues analítiques a l’any<br />
(una de legionel·la i una altra, més<br />
completa, amb tots els paràmetres).<br />
Segons ass<strong>en</strong>yal<strong>en</strong> fonts municipals,<br />
al llac del parc de la Ciutadella<br />
l’última analítica d’aigua es<br />
va fer ara fa un mes.<br />
MENJAR FERMENTAT / El setembre del<br />
2007, més d’un c<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ar d’ànecs<br />
d’aquest mateix llac van morir de<br />
botulisme del tipus C, una malaltia<br />
que no pot afectar <strong>les</strong> <strong>per</strong>sones.<br />
Els animals van contraure l’afec-<br />
33 Un tècnic retira un animal mort a l’illa c<strong>en</strong>tral del llac de la Ciutadella, div<strong>en</strong>dres.<br />
ció després d’ingerir m<strong>en</strong>jar ferm<strong>en</strong>tat<br />
del fons de l’estany o un<br />
tros d’algun animal <strong>en</strong> descomposició.<br />
Els serveis sanitaris van arribar<br />
a la conclusió que es tractava<br />
de botulisme després de descartar<br />
altres malalties més greus, com la<br />
grip aviària, possibilitat que van<br />
negar <strong>les</strong> primeres anàlisis portades<br />
a terme. També va quedar descartat<br />
b<strong>en</strong> aviat que la causa de <strong>les</strong><br />
morts fos alguna anomalia de l’aigua<br />
o l’<strong>en</strong>verinam<strong>en</strong>t, <strong>per</strong>què <strong>en</strong><br />
els dos casos també hauri<strong>en</strong> mort<br />
la resta d’animals que conviu<strong>en</strong> al<br />
llac amb els ànecs, com ara <strong>les</strong> cotorres<br />
i els coloms.<br />
El botulisme aviari és una malaltia<br />
que els ocells des<strong>en</strong>volup<strong>en</strong> després<br />
d’ingerir una toxina neuroparalitzant<br />
produïda pel Clostridium<br />
botulinum, un bacteri que es loca-<br />
RICARD CUGAT<br />
litza <strong>en</strong> zones humides. Les espores<br />
del bacteri són molt resist<strong>en</strong>ts.<br />
Pod<strong>en</strong> durar anys al terra i als sedim<strong>en</strong>ts<br />
si es don<strong>en</strong>, <strong>en</strong>tre altres<br />
condicions favorab<strong>les</strong>, tem<strong>per</strong>atures<br />
altes (n’hi ha prou amb uns 23<br />
graus), falta d’oxig<strong>en</strong> i l’existència<br />
d’un substrat adequat, com, <strong>per</strong><br />
exemple, restes de matèria orgànica<br />
i restes d’animals vertebrats o invertebrats.<br />
H
CCOO d<strong>en</strong>uncia la creació a <strong>les</strong> empreses<br />
de pràctiques no laborals <strong>per</strong> a joves<br />
qualifi cats<br />
Des de CCOO de Catalunya no estem d’acord<br />
amb la nova mesura anunciada pel Govern de<br />
la G<strong>en</strong>eralitat de facilitar que <strong>les</strong> empreses ofereixin<br />
pràctiques no laborals <strong>per</strong> a joves. Amb un<br />
34,5% d’atur <strong>dels</strong> m<strong>en</strong>ors de 30 anys, creiem que<br />
l’oportunitat d’adquirir ex<strong>per</strong>iència <strong>en</strong> un <strong>en</strong>torn de<br />
treball real exigeix, necessàriam<strong>en</strong>t, que es realit-<br />
zin pràctiques de caràcter laboral.<br />
Per CCOO de Catalunya, no es pot buscar abaratir<br />
els sous s<strong>en</strong>se reconèixer la relació laboral, ja que<br />
es corre el risc de substituir els treballadors ocupats<br />
<strong>per</strong> joves qualifi cats més barats, cosa que pot<br />
g<strong>en</strong>erar una situació de discriminació i de rotació<br />
laboral inefi ci<strong>en</strong>t.<br />
És <strong>per</strong> això que demanem que <strong>les</strong> pràctiques a <strong>les</strong><br />
empreses es considerin com a relació laboral i que<br />
no es busqui afavorir només els empresaris que<br />
desitgin estalviar costos salarials s<strong>en</strong>se aportar<br />
una veritable ex<strong>per</strong>iència laboral <strong>per</strong> als joves ni<br />
una <strong>per</strong>spectiva certa d’inserció <strong>en</strong> el mercat de<br />
treball.<br />
Neix la Federació Europea de Treballadors<br />
de la Indústria<br />
Rec<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t s’ha celebrat el congrés fundacional<br />
de la Federació Europea <strong>dels</strong> Treballadors de la Indústria,<br />
que neix amb el nom d’IndustriAll, fruit de<br />
la fusió de la Federació Europea de Metal·lúrgics<br />
(FEM), la Federació Europea <strong>dels</strong> Treballadors<br />
de la Mineria, la Química i l’Energia (EMCEF) i la<br />
Federació Sindical del Tèxtil i el Calçat. Aquesta<br />
nova Federació repres<strong>en</strong>tarà més de 7 milions<br />
de treballadors i treballadores a Europa i se situa<br />
com l’organització sindical més pot<strong>en</strong>t a Europa<br />
<strong>per</strong> at<strong>en</strong>dre <strong>les</strong> necessitats <strong>dels</strong> treballadors de la<br />
indústria.<br />
D’aquesta manera, sum<strong>en</strong> forces <strong>en</strong> la seva lluita<br />
<strong>per</strong> aconseguir una ocupació estable i unes condicions<br />
de treball dec<strong>en</strong>ts, i <strong>per</strong> def<strong>en</strong>sar amb més<br />
garanties els drets del conjunt de treballadors de<br />
la indústria a Europa. Alhora, té com a objectiu reforçar<br />
el pa<strong>per</strong> <strong>dels</strong> sindicats <strong>en</strong> la defi nició de <strong>les</strong><br />
polítiques industrials a Europa, <strong>en</strong> el marc de la<br />
necessària carta de drets socials europeus.<br />
La Taula de Ciutadania i Immigració<br />
contra el decret que elimina el dret a la<br />
sanitat de difer<strong>en</strong>ts sectors socials<br />
La Taula de Ciutadania i Immigració de la G<strong>en</strong>eralitat<br />
de Catalunya, com a òrgan de participació de<br />
sindicats, patronals, <strong>en</strong>titats d’immigrants, ONG i<br />
associacions municipalistes i difer<strong>en</strong>ts departam<strong>en</strong>ts<br />
de la G<strong>en</strong>eralitat, ha aprovat <strong>per</strong> majoria un<br />
docum<strong>en</strong>t <strong>en</strong> què exigeix al Govern c<strong>en</strong>tral la retirada<br />
del decret llei que elimina el dret a la sanitat<br />
a difer<strong>en</strong>ts sectors i, <strong>en</strong>tre d’altres, a <strong>les</strong> <strong>per</strong>sones<br />
immigrades <strong>en</strong> situació administrativam<strong>en</strong>t irregular.<br />
La Taula dóna suport a la decisió de la G<strong>en</strong>eralitat<br />
de no aplicar aquest decret, <strong>en</strong> coherència<br />
amb l’Estatut de Catalunya i de la Llei catalana<br />
de l’accés als serveis de sanitat pública. La Taula<br />
també ha demanat a la G<strong>en</strong>eralitat que pres<strong>en</strong>ti un<br />
recurs al Tribunal Constitucional <strong>per</strong>què el decret<br />
repres<strong>en</strong>ta una invasió a <strong>les</strong> competències executives<br />
de la G<strong>en</strong>eralitat.<br />
Núm. 148 - div<strong>en</strong>dres, 1 de juny de 2012<br />
Gran vaga a l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t<br />
El passat 22 de maig es va<br />
viure una gran vaga g<strong>en</strong>eral<br />
de tots els sectors educatius<br />
—<strong>per</strong> primera vegada a l’Estat<br />
espanyol—, <strong>en</strong> contra de <strong>les</strong><br />
retallades <strong>dels</strong> governs c<strong>en</strong>tral<br />
(ministre Wert) i català (consellera<br />
Rigau).<br />
A Catalunya, malgrat els serveis<br />
mínims dictats pel Departam<strong>en</strong>t<br />
d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t, el<br />
seguim<strong>en</strong>t va ser notable: als<br />
c<strong>en</strong>tres d’infantil i primària,<br />
l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t secundari, <strong>les</strong><br />
universitats, <strong>les</strong> esco<strong>les</strong> bressol,<br />
el sector del lleure educatiu…<br />
Aquesta vaga, que afectava<br />
tant doc<strong>en</strong>ts com <strong>per</strong>sonal laboral<br />
de l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t públic,<br />
c<strong>en</strong>tres concertats, el lleure,<br />
l’educació no reglada…, havia<br />
estat convocada pels sindicats<br />
de l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t de CCOO,<br />
USTEC-STEs, ASPEPC-SPS, FE-<br />
TE-UGT i CGT. I comptava amb<br />
el suport <strong>dels</strong> estudiants, així<br />
com de moltes famílies, ja que<br />
la Federació d’Associacions de<br />
Mares i Pares d’Alumnes de<br />
Catalunya (FAPAC) i la Federació<br />
d’Associacions de Pares<br />
d’Alumnes d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t Secundari<br />
de Catalunya (FAPAES)<br />
havi<strong>en</strong> fet una gran crida a expressar<br />
el rebuig de la comunitat<br />
educativa a <strong>les</strong> retallades<br />
i el suport al mant<strong>en</strong>im<strong>en</strong>t i la<br />
millora de la qualitat del sistema<br />
educatiu.<br />
Es van fer difer<strong>en</strong>ts manifes-<br />
2<br />
tacions, la més multitudinària<br />
a Barcelona, amb prop de<br />
150.000 <strong>per</strong>sones recorr<strong>en</strong>t<br />
el trajecte <strong>en</strong>tre la plaça de la<br />
Universitat i el pla de Palau.<br />
La mobilització també va estar<br />
pres<strong>en</strong>t a Internet, amb una<br />
apagada <strong>en</strong> negre a la qual es<br />
van sumar els webs de la Federació<br />
d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t i de CCOO<br />
de Catalunya.<br />
Contra l’<strong>en</strong>carim<strong>en</strong>t de l’accés a la formació professional<br />
CCOO considera una greu<br />
irresponsabilitat la decisió del<br />
Govern català d’<strong>en</strong>carir l’accés<br />
a la formació professional (FP)<br />
de grau su<strong>per</strong>ior. La G<strong>en</strong>eralitat<br />
ha xifrat <strong>en</strong> 360 euros, <strong>per</strong><br />
alumne i any, el preu de la nova<br />
matrícula.<br />
Cal recordar que, <strong>en</strong> l’actual<br />
context econòmic, amb una<br />
taxa d’atur juv<strong>en</strong>il de més del<br />
45% a Catalunya, imposar un<br />
preu suposa situar limitacions<br />
a l’<strong>en</strong>trada a aquests estudis<br />
professionals, que gaudeix<strong>en</strong><br />
de gran prestigi <strong>en</strong> l’àmbit<br />
de l’empresa i d’un alt nivell<br />
d’inserció laboral.<br />
Lluny de convertir-se <strong>en</strong> una<br />
aposta de futur, l’FP es veu<br />
afectada <strong>per</strong> <strong>les</strong> mesures de<br />
retallades <strong>en</strong> l’àmbit educatiu<br />
(augm<strong>en</strong>t de ràtios, disminució<br />
de plantil<strong>les</strong>, manca de substitucions<br />
del professorat…), i<br />
pateix, a més a més, la paralització<br />
de <strong>les</strong> iniciatives previstes<br />
<strong>per</strong> actualitzar i modernitzar<br />
el sistema, aprovades al<br />
juliol del 2011.<br />
S’inicia la inscripció a la Universitat Progressista<br />
d’Estiu de Catalunya<br />
Amb el lema “El futur és a <strong>les</strong><br />
nostres mans”, del 2 al 6 de juliol<br />
tindrà lloc la 8a edició de la<br />
Universitat Progressista d’Estiu<br />
de Catalunya (UPEC), que <strong>en</strong>guany<br />
se celebrarà als locals<br />
de CCOO de Catalunya, a la Via<br />
Laietana, 16, de Barcelona.<br />
Les jornades se c<strong>en</strong>traran <strong>en</strong><br />
els difícils temps que vivim i<br />
que alguns aprofi t<strong>en</strong> <strong>per</strong> justifi -<br />
car <strong>les</strong> retallades i l’ofegam<strong>en</strong>t<br />
social que els <strong>per</strong>met mant<strong>en</strong>ir<br />
una estructura econòmica que<br />
fa més grans <strong>les</strong> diferències<br />
socials.<br />
A la UPEC d’aquesta edició participaran<br />
Arcadi Oliveres, Milagros<br />
Pérez Oliva, Josep Maria<br />
Terricabras, Muriel Casals, Said<br />
el Kadaoui, Gerardo Pisarello,<br />
Vic<strong>en</strong>ç Navarro, Xavier Vinader,<br />
Pere Pons i Marina Subirats,<br />
<strong>en</strong>tre d’altres, i el termini <strong>per</strong><br />
apuntar-s’hi és del 29 de maig<br />
al 29 de juny.
l’indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t<br />
de Gràcia<br />
El comerç de Gal·la Placídia d<strong>en</strong>uncia<br />
que no ha cobrat els ajuts <strong>per</strong> <strong>les</strong> obres<br />
Els afectats van pres<strong>en</strong>tar la petició a la G<strong>en</strong>eralitat a l’octubre <strong>per</strong> rebre 1.000 euros<br />
La reforma de la plaça<br />
Gal.la Placídia segueix<br />
el seu camí, vuit anys<br />
després <strong>dels</strong> primers<br />
movim<strong>en</strong>ts amb la ubicació<br />
del mercat provisional<br />
de la Llibertat. Un<br />
cop c<strong>en</strong>trats els canvis<br />
<strong>en</strong> l’estació de Ferrocarrils,<br />
ara els comerciants<br />
han aixecat el dit <strong>per</strong>què<br />
els ajuts promesos <strong>per</strong><br />
a obres de llarga durada<br />
<strong>en</strong>cara no s’han cobrat.<br />
ALBERT BALANZÀ<br />
El vicepresid<strong>en</strong>t de l’Associació<br />
de Comerciants Portal de la<br />
Llibertat, Vic<strong>en</strong>ç Vilches, ha explicat<br />
que ara es compliran set<br />
mesos des que un grup de comerciants<br />
de la vint<strong>en</strong>a total d’afectats<br />
van pres<strong>en</strong>tar tota la pa<strong>per</strong>assa<br />
que els <strong>per</strong>metia accedir a un<br />
ajut de la G<strong>en</strong>eralitat d’un total<br />
de 1.000 euros. La docum<strong>en</strong>tació<br />
havia de justificar que el comerç<br />
sol·licitant havia patit una desviació<br />
de v<strong>en</strong>des del 20% a la baixa.<br />
“Nosaltres hem hagut de despatxar<br />
tres treballadors”, apunta<br />
Vilches, que reg<strong>en</strong>ta una cafeteria<br />
al carrer de l’Or<strong>en</strong>eta. No és<br />
l’únic que s’ha trobat <strong>en</strong> aquesta<br />
circumstància, al marge de la caiguda<br />
de v<strong>en</strong>des.<br />
Es dóna la circumstància que ara<br />
s’ha obert la convocatòria anual<br />
SOCIETAT<br />
LES OBRES A GAL. LA PLACÍDIA AFECTEN ELS COMERCIANTS<br />
XAVI TEDÓ<br />
d’aquests ajuts <strong>per</strong>ò els afectats<br />
que es van pres<strong>en</strong>tar la primera<br />
vegada no ho pod<strong>en</strong> tornar a fer<br />
<strong>per</strong>ò no t<strong>en</strong><strong>en</strong> cap garantia <strong>en</strong>cara<br />
que cobraran la primera sollicitud.<br />
Vilches afegeix, <strong>per</strong>ò, que<br />
GISA sí que va accedir a at<strong>en</strong>uar<br />
<strong>les</strong> pèrdues pagant 3.500 euros<br />
<strong>dels</strong> llums de Nadal.<br />
Les obres<br />
del Col·legi<br />
no s’atur<strong>en</strong><br />
Les obres de l’espectacular seu<br />
del Col·legi d’Economistes,<br />
que <strong>en</strong>cara han complicat més<br />
el pas a la plaça, van patir el<br />
març passat un retard de tres<br />
setmanes <strong>per</strong> la fallida d’una<br />
de <strong>les</strong> empreses subcontractades.<br />
No obstant, TAU ICESA<br />
va reaccionar amb rapidesa<br />
i va recu<strong>per</strong>ar l’activitat. En<br />
un comunicat del degà del<br />
Col·legi, hi ha el compromís<br />
a “recu<strong>per</strong>ar l’<strong>en</strong>darrerim<strong>en</strong>t”<br />
i a complir amb els terminis<br />
previstos. Les obres de la seu<br />
del Col·legi, que va adquirir<br />
el solar on hi havia <strong>les</strong> atraccions<br />
Caspolino el 2007, havi<strong>en</strong><br />
d’estar acabades <strong>en</strong> un<br />
primer mom<strong>en</strong>t el 2010.<br />
1 de juny de 2012<br />
Mossèn<br />
Lladós fa<br />
el pregó de<br />
P<strong>en</strong>it<strong>en</strong>ts<br />
REDACCIÓ<br />
La Festa Major de P<strong>en</strong>it<strong>en</strong>ts,<br />
Taxonera i Mas Falcó va arr<strong>en</strong>car<br />
oficialm<strong>en</strong>t amb <strong>les</strong> primeres<br />
activitats el passat dium<strong>en</strong>ge<br />
20 de maig <strong>per</strong>ò el pregó de<br />
festes no estava programat fins<br />
aquest div<strong>en</strong>dres 1 de juliol i<br />
fins ara s’ha mantingut gairebé<br />
<strong>en</strong> secret el nom del pregoner.<br />
La <strong>per</strong>sonalitat triada aquest<br />
cop, després de la polèmica<br />
elecció l’any passat del comissaria<br />
de la Guàrdia Urbana,<br />
Xavier Vilaró, ha estat mossèn<br />
Francesc Lladós, que va ser capellà<br />
de la parròquia de Pius<br />
X del barri del Congrés <strong>per</strong>ò<br />
que <strong>en</strong> aquesta zona va ajudar<br />
a donar emp<strong>en</strong>ta al barri i va<br />
fom<strong>en</strong>tar l’associacionisme i<br />
la participació. El pregó està<br />
programat a la plaça de la<br />
Vall d’Hebron a partir de <strong>les</strong><br />
18.30 hores. Entre la resta<br />
d’activitats destaca a la part de<br />
P<strong>en</strong>it<strong>en</strong>ts l’aniversari del casal<br />
d’avis el pro<strong>per</strong> 7 de juny.<br />
7
l’indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t<br />
de Gràcia<br />
8 de juny de 2012<br />
9
C<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ars de professionals <strong>dels</strong> <strong>mitjans</strong> de<br />
comunicació protest<strong>en</strong> contra <strong>les</strong> retallades<br />
al sector<br />
C<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ars de professionals<br />
d’empreses de <strong>mitjans</strong> de comunicació<br />
es van conc<strong>en</strong>trar el<br />
passat dia 5 a la plaça de Sant<br />
Jaume de Barcelona, davant la<br />
G<strong>en</strong>eralitat, amb el lema ‘S’ho<br />
vol<strong>en</strong> carregar tot, també el dret<br />
a la informació’. Van exhibir un<br />
gran llaç fet amb pa<strong>per</strong> de diari<br />
com a símbol de <strong>les</strong> seves<br />
reivindicacions. Els sindicats<br />
convocants, CCOO, UGT, SPC<br />
i UPIFC, han volgut evid<strong>en</strong>ciar<br />
amb aquesta conc<strong>en</strong>tració el<br />
mal que la reforma laboral fa<br />
als <strong>mitjans</strong> de comunicació. No<br />
és una agressió nova, és la mateixa<br />
que des de fa uns quants<br />
anys es va manifestant i ara,<br />
amb la nova formulació de la<br />
legislació laboral, esdevé més<br />
agressiva que mai.<br />
Els sindicats van llegir un manifest<br />
on d<strong>en</strong>unciav<strong>en</strong> que s’han<br />
destruït 2.000 llocs de treball<br />
a <strong>les</strong> plantil<strong>les</strong> <strong>dels</strong> <strong>mitjans</strong> de<br />
comunicació a Catalunya des<br />
de l’inici de la crisi, a fi nals del<br />
2008. Tan sols <strong>en</strong> els últims sis<br />
mesos, al voltant de 200 professionals<br />
del sector han <strong>per</strong>dut<br />
la seva feina a Catalunya. Van<br />
lliurar també una carta dirigida<br />
al presid<strong>en</strong>t de la G<strong>en</strong>eralitat,<br />
Artur Mas, <strong>en</strong> què li reclam<strong>en</strong>,<br />
un cop més, la necessitat d’una<br />
acció positiva i decidida <strong>en</strong>vers<br />
els <strong>mitjans</strong> de comunicació <strong>per</strong><br />
evitar la seva degradació professional<br />
i la pèrdua de potència<br />
comunicativa.<br />
A la conc<strong>en</strong>tració, s’hi van<br />
aplegar treballadors de <strong>mitjans</strong><br />
tant de premsa escrita com<br />
d’emissores de ràdio i cad<strong>en</strong>es<br />
de televisió, que estan patint els<br />
efectes més cru<strong>en</strong>ts de la crisi<br />
<strong>en</strong> forma d’acomiadam<strong>en</strong>ts i<br />
retallades salarials i de drets<br />
laborals. A l’acte de protesta,<br />
també hi van participar més<br />
d’un c<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ar de treballadors<br />
del diari El Punt Avui, que<br />
s’<strong>en</strong>front<strong>en</strong> a una proposta de<br />
retallada salarial d’un 22%,<br />
quan al g<strong>en</strong>er una cinquant<strong>en</strong>a<br />
de <strong>per</strong>sones ja van ser acomiadades<br />
fruit d’un expedi<strong>en</strong>t de<br />
regulació d’ocupació.<br />
3<br />
Núm. 149 - div<strong>en</strong>dres, 15 de juny de 2012<br />
Lliuram<strong>en</strong>t del Premi<br />
Aurora Gómez amb<br />
un hom<strong>en</strong>atge a<br />
Montserrat Roig<br />
La Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya<br />
organitza l’acte de lliuram<strong>en</strong>t del Premi<br />
Aurora Gómez a la lluita feminista <strong>en</strong> l’àmbit<br />
laboral, <strong>en</strong> la seva tercera edició. L’acte tindrà<br />
lloc el pro<strong>per</strong> dijous 21 de juny, a <strong>les</strong> 18<br />
hores, a la sala d’actes de CCOO de Catalunya.<br />
En el transcurs de l’acte es donarà a<br />
conèixer la candidatura guanyadora i quin<br />
ha estat el projecte que s’ha escollit com a<br />
guanyador. Com a reconeixem<strong>en</strong>t del premi<br />
concedit s’atorgarà una escultura de Mercè<br />
Riba. En aquest marc, es realitzarà un hom<strong>en</strong>atge<br />
de <strong>les</strong> dones de CCOO a Montserrat<br />
Roig: “Somio que tinc <strong>les</strong> parau<strong>les</strong>…”. T<strong>en</strong>im<br />
<strong>les</strong> seves parau<strong>les</strong>, que correrà a càrrec del<br />
grup de teatre ATRESSÍ de CCOO del Vallès<br />
Occid<strong>en</strong>tal, que dramatitzarà alguns fragm<strong>en</strong>ts<br />
de la seva obra. S’ha editat un opuscle,<br />
‘Montserrat Roig, el poder de la paraula’,<br />
amb un recull de fragm<strong>en</strong>ts de l’obra literària<br />
i d’artic<strong>les</strong> <strong>per</strong>iodístics de l’escriptora que es<br />
donarà a <strong>les</strong> <strong>per</strong>sones assist<strong>en</strong>ts a l’acte.<br />
Acte de record <strong>per</strong> a<br />
Mercè Serra<br />
El dijous 28 de juny, la Federació de Serveis<br />
a la Ciutadania (FSC) de CCOO de Catalunya<br />
organitzarà un acte de record <strong>per</strong> a Mercè<br />
Serra, que <strong>en</strong>s va deixar el 9 de maig passat.<br />
La Mercè era l’actual secretària de Comunicació<br />
i Imatge de la FSC estatal, <strong>per</strong>ò t<strong>en</strong>ia<br />
un ampli compromís amb CCOO: després de<br />
passar <strong>per</strong> l’Agrupació de Policia Local del<br />
sindicat, va ser secretària d’Organització i<br />
secretària g<strong>en</strong>eral de la Federació de Serveis<br />
i Administracions Públiques (FSAP) i, més<br />
tard, secretària d’Organització estatal de la<br />
FSAP.<br />
L’hom<strong>en</strong>atge tindrà lloc a la sala d’actes de la<br />
seu de CCOO a Barcelona, a <strong>les</strong> 18 h, i <strong>en</strong> ell<br />
recordarem amb fotografi es i vídeos la seva<br />
trajectòria.
l’indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t<br />
de Gràcia<br />
15 de juny de 2012<br />
9
ara DIUMENGE, 17 DE JUNY DEL 2012<br />
esportsfutbol<br />
Portugal busca Cristiano i un bitllet <strong>per</strong> als quarts<br />
Als de Paulo B<strong>en</strong>to els cal guanyar contra una Holanda que necessita un miracle <strong>per</strong> classificar-se<br />
Portugal<br />
Holanda<br />
Portugal: Rui Patrício; Joao Pereira, Pepe, Bruno Alves,<br />
Fábio Co<strong>en</strong>trao; Miguel Veloso, Rául Meire<strong>les</strong> y Moutinho;<br />
Nani, Hélder Postiga i Cristiano Ronaldo. Entr<strong>en</strong>ador:<br />
Paulo B<strong>en</strong>to.<br />
Holanda: Stekel<strong>en</strong>burg; Van der Wiel, Heitinga, Mathijs<strong>en</strong>,<br />
Van Bommel; Van der Vaart, Strootman, Robb<strong>en</strong>, Sneijder,<br />
Van Persie i Huntelaar. Entr<strong>en</strong>ador: Bert van Marwijk.<br />
Grup B: 3a jornada.<br />
Estadi: Metalist Stadium. A <strong>les</strong> 20.45 h (Telecinco).<br />
Àrbitre: Nicola Rizzoli (Itàlia).<br />
Prèvia<br />
MARTÍ MOLINA<br />
La selecció portuguesa es<br />
juga aquest vespre ser als<br />
quarts de final de l’Eurocopa,<br />
<strong>en</strong> un partit que els<br />
<strong>en</strong>frontaràaunaHolanda<br />
que està al límit de l’eliminació.<br />
M<strong>en</strong>trePortugalacumulaunavictòriaiunaderrota,elsholandesoshan<br />
<strong>per</strong>dut tots dos partits i necessit<strong>en</strong><br />
un miracle <strong>en</strong> forma de carambola<br />
<strong>per</strong>poderaccediralarondasegü<strong>en</strong>t.<br />
Portugal tindria gairebé assegurat<br />
el pas si guanya, excepte si Ale-<br />
Dinamarca<br />
Alemanya<br />
Dinamarca: Anders<strong>en</strong>; Jacobs<strong>en</strong>, Kjaer, Agger, Simon<br />
Pouls<strong>en</strong>; Zimling o Jacob Pouls<strong>en</strong>, Kvist; Mikkels<strong>en</strong>, Eriks<strong>en</strong>,<br />
Krohn Dehli; i B<strong>en</strong>dtner. Entr<strong>en</strong>ador: Mort<strong>en</strong> Ols<strong>en</strong>.<br />
Alemanya: Neuer; B<strong>en</strong>der, Hummels, Badstuber, Lahm;<br />
Khedira, Schweinsteiger; Müller, Özil, Podolski; i Gómez.<br />
Entr<strong>en</strong>ador: Joachim Löw.<br />
Grup B: 3a jornada.<br />
Estadi: Ar<strong>en</strong>a Lviv. A <strong>les</strong> 20.45 h (Cuatro).<br />
Àrbitre: Velasco Carballo (Espanya).<br />
Prèvia<br />
ÀLEX GOZALBO<br />
BARCELONA<br />
Després d’un debut accid<strong>en</strong>tatambundifícilPolònia-Grècia,CarlosVelasco<br />
Carballo arbitrarà<br />
aquest vespre el partit<br />
<strong>en</strong>tre Holanda i Alemanya, que tancarà<br />
la primera fase del Grup B. La<br />
UEFAvarevisarlasevacriticadaactuació,<br />
que va incloure dues expulsions<br />
i un p<strong>en</strong>al, i va considerar que<br />
l’àrbitre s’havia ajustat <strong>per</strong>fectam<strong>en</strong>t<br />
al reglam<strong>en</strong>t.<br />
Després de <strong>les</strong> victòries contra<br />
Portugal i Holanda, Alemanya arriba<br />
al partit amb confiança, <strong>per</strong>ò<br />
també és consci<strong>en</strong>t que <strong>en</strong>cara no té<br />
assegurada la classificació. La selecció<br />
que <strong>en</strong>tr<strong>en</strong>a Joachim Löw <strong>en</strong> té<br />
prou amb un empat <strong>per</strong> accedir als<br />
manya <strong>per</strong>d contra Dinamarca reb<strong>en</strong>t<br />
tres o més gols i <strong>per</strong> només un<br />
dediferència(ésadir,victòriadanesa<br />
<strong>per</strong> 3-2, 4-3, 5-4... que significaria<br />
la classificació de tots dos).<br />
A terres portugueses no se’ls ha<br />
escapat la possibilitat de malp<strong>en</strong>sar,<br />
<strong>per</strong>ò el seleccionador Paulo<br />
B<strong>en</strong>to va voler ser taxatiu. “No hi<br />
ha cap motiu <strong>per</strong> dubtar de qui sigui.<br />
Crec <strong>en</strong> els esportistes, si no,<br />
no seria aquí”, va dir <strong>en</strong> la prèvia.<br />
De fet, l’<strong>en</strong>tr<strong>en</strong>ador té una altra<br />
preocupació molt més important:<br />
recu<strong>per</strong>ar la millor versió de Cristiano<br />
Ronaldo.<br />
Després <strong>dels</strong> dos primers partits,<br />
<strong>en</strong>quèCR7nohavistporteria,eldavanter<br />
del Reial Madrid és al c<strong>en</strong>tre<br />
detotes<strong>les</strong>crítiques.“Ésunjugador<br />
molt professional i ambiciós”, asseguravaPauloB<strong>en</strong>to<strong>en</strong>unint<strong>en</strong>t<strong>per</strong>def<strong>en</strong>sar-lo,iqualificantde“g<strong>en</strong>eralitzacions”<br />
poc importants <strong>les</strong> crítiquesalseudavanterestrella.Peròelcertésqueal’<strong>en</strong>tornportuguèspreocupa<br />
aquesta falta de gol de Cristiano<br />
durant l’europeu, sobretot <strong>per</strong><br />
<strong>les</strong> ocasions que té i que no materialitza.<br />
De fet, el davanter <strong>en</strong>capçala<br />
lallistadejugadorsquemésvegades<br />
Velasco Carballo torna a esc<strong>en</strong>a<br />
amb el Dinamarca-Alemanya<br />
quarts de final com a primera de<br />
grup. Dinamarca, <strong>en</strong> canvi, afronta<br />
el partit amb molts més nervis, ja<br />
que és possible que tan sols li valgui<br />
el triomf <strong>per</strong> classificar-se.<br />
El combinat que <strong>en</strong>tr<strong>en</strong>a Mort<strong>en</strong><br />
Ols<strong>en</strong> és consci<strong>en</strong>t de la seva inferioritat<br />
futbolística contra un <strong>dels</strong><br />
equips que aspira al títol, <strong>per</strong>ò<br />
s’aferra a l’exemple del partit de la<br />
primera jornada, quan va donar la<br />
sorpresa contra Holanda, <strong>per</strong> creure<br />
<strong>en</strong> la victòria.<br />
Joachim Löw, que ha de buscar<br />
un recanvi <strong>per</strong> al sancionat Jerome<br />
Boat<strong>en</strong>g, seguirà apostant pel mateix<br />
grup de futbolistes, tot i que podria<br />
introduir-hi algun petit canvi.<br />
Els <strong>mitjans</strong> de comunicació alemanys,<br />
que destaqu<strong>en</strong> el bon campionat<br />
de Mario Gómez, li record<strong>en</strong><br />
que a la banqueta té futbolistes<br />
útils, com André Schürrle, Marco<br />
Reus i Mario Götze.e<br />
Velasco Carballo durant el<br />
Polònia-Grècia. LESZEK SZYMANSKI / EFE<br />
Cristiano Ronaldo durant l’<strong>en</strong>tr<strong>en</strong>am<strong>en</strong>t d’ahir de la<br />
selecció portuguesa. MARIO CRUZ / EFE<br />
53<br />
ha xutat <strong>en</strong>tre els tres pals –vuit<br />
cops, igual que el francès Karim<br />
B<strong>en</strong>zema–. I <strong>en</strong>tre aquests tirs que<br />
no han acabat <strong>en</strong> gol, <strong>en</strong> destaqu<strong>en</strong><br />
dos contra Dinamarca, quan no va<br />
poder su<strong>per</strong>ar el porter <strong>en</strong> l’un contraun.Errorspochabituals<strong>en</strong>elcapità<br />
de la selecció.<br />
Enqualsevolcas,elseleccionador<br />
no farà canvis <strong>en</strong> l’equip titular, <strong>en</strong>cara<br />
que el combinat també hagi rebut<br />
algunes crítiques a la zona def<strong>en</strong>siva,<br />
ja que ha <strong>en</strong>caixat tres gols<br />
de cap <strong>en</strong> aquests dos primers partits<br />
del torneig.<br />
L’última opció <strong>per</strong> a Holanda<br />
Si Portugal sap que amb un triomf<br />
gairebé segur que es classifica, Holanda<br />
és consci<strong>en</strong>t que necessita un<br />
miracle, i <strong>dels</strong> grossos, <strong>per</strong> passar<br />
ronda. Primer necessita su<strong>per</strong>ar el<br />
combinat portuguès <strong>per</strong> dos o més<br />
gols, i confiar que Alemanya derroti<br />
Dinamarca.<br />
Consci<strong>en</strong>t d’això, el seleccionador<br />
Van Marwijk apostarà <strong>per</strong> un<br />
equip més of<strong>en</strong>siu, tot i que demana“paciència”alsseusjugadors<strong>per</strong>què“nocaiguin<strong>en</strong>l’ansietat”sielgol<br />
noarriba<strong>en</strong>elsprimersminuts.e
32 EL 9 NOU<br />
Div<strong>en</strong>dres, 22 de juny de 2012<br />
OPINIÓ<br />
UPEC: o socialisme o barbàrie!<br />
Jordi Serrano Rector de la UPEC<br />
Quan Karl Marx i Friedrich Engels van<br />
fer el Manifest Comunista van escriure:<br />
“El poder modern de l’Estat no és<br />
més que un comitè que administra els<br />
afers a tota la classe burgesa”. Ara el<br />
afers de la burgesia ja no els administra<br />
l’estat, la burgesia s’està proletaritzant<br />
i els estats ja no pint<strong>en</strong> res, l’autèntic nucli de poder<br />
que administra els interessos <strong>dels</strong> hí<strong>per</strong> rics ludòpates<br />
del casino global, un 1% de la població, té un Comitè<br />
C<strong>en</strong>tral format <strong>per</strong> individus del BCE, l’FMI, el BM, el<br />
Banc d’Espanya, Goldman Sachs, Standard and Poor’s.<br />
Són neoliberals inhumans i irracionals molt <strong>per</strong>niciosos<br />
que s’han tornat hegemònics als <strong>mitjans</strong> de comunicació<br />
i a <strong>les</strong> facultats universitàries. Ens man<strong>en</strong> els bàrbars<br />
només interessats <strong>en</strong> b<strong>en</strong>eficis a curt termini i que<br />
voldri<strong>en</strong> un món on es pogués fer negocis s<strong>en</strong>se g<strong>en</strong>t.<br />
Ja està be de culpabilitzar-nos de tots els mals del<br />
país. Han fet forat frases com “hem estirat més el braç<br />
que la màniga”, “hem viscut <strong>per</strong> sobre de <strong>les</strong> nostres<br />
possibilitats”, etc.<br />
També han fet furor frases com “cal recu<strong>per</strong>ar el<br />
valor de l’esforç”, “<strong>en</strong>s hem de llevar d’hora b<strong>en</strong> d’hora”,<br />
no <strong>dels</strong> obrers que treball<strong>en</strong> <strong>en</strong> polígons industrials<br />
i que s’hi pos<strong>en</strong> a <strong>les</strong> 6 del matí, sinó de la boca de<br />
futbolistes –que treball<strong>en</strong> 45 minuts al dia i guany<strong>en</strong><br />
fortunes– o de banquers –quina barra!<br />
Com deia fa poc <strong>en</strong> una de <strong>les</strong> seves cançons Patti<br />
Smith, la mítica rockera: “Jesús va morir pels pecats<br />
d’algú, <strong>per</strong>ò no pels meus”.<br />
Estem anant a la creu pels crims <strong>dels</strong> banquers,<br />
empresaris, constructors i capitalistes s<strong>en</strong>se escrúpols<br />
que només p<strong>en</strong>s<strong>en</strong> <strong>en</strong> el b<strong>en</strong>efici, i vol<strong>en</strong> aprofitar la crisi<br />
<strong>per</strong> dur a terme reformes ultraliberals –com l’acomiadam<strong>en</strong>t<br />
lliure– que no seri<strong>en</strong> possib<strong>les</strong> <strong>en</strong> temps normals.<br />
Vol<strong>en</strong> acabar amb <strong>les</strong> p<strong>en</strong>sions públiques tot i que<br />
sab<strong>en</strong> que són <strong>les</strong> úniques que t<strong>en</strong><strong>en</strong> garantia a mitjà<br />
termini, com <strong>en</strong>s demostra l’ex<strong>per</strong>iència acumulada de<br />
Xile, <strong>per</strong> exemple, o de la mateixa Espanya, on els plans<br />
de p<strong>en</strong>sions privats han estat un fiasco. A més, Dimitris<br />
Christoulas, el ciutadà grec que es va suïcidar, ho va fer<br />
precisam<strong>en</strong>t <strong>per</strong>què després de pagar durant 35 anys<br />
una p<strong>en</strong>sió privada es va quedar s<strong>en</strong>se res.<br />
Els del Fons Monetari Internacional s’han atrevit a<br />
fer un estudi <strong>en</strong>cunyant el nou concepte “Risc de longevitat”.<br />
Quins cracs! Segons aquests individus hi ha un<br />
“risc que la g<strong>en</strong>t visqui més del previst”. L’autor intellectual<br />
d’aquesta bretolada és un tal José Viñals, que<br />
havia estat subgovernador del Banco de España. Dios<br />
los cria y ellos se juntan. Bé, no només no el van det<strong>en</strong>ir<br />
sinó que l’han premiat nom<strong>en</strong>ant-lo conseller financer<br />
i director d’Assumptes Monetaris i Mercats de capitals<br />
de l’FMI. La mateixa institució de la qual va ser director<br />
ger<strong>en</strong>t el gran guru <strong>dels</strong> negocis, el que ha fet el<br />
forat econòmic més gran de la història d’Espanya i cap<br />
de Bankia, Rodrigo Rato.<br />
Això sí, ningú normal s’escapa d’un error <strong>en</strong> la declaració<br />
de la r<strong>en</strong>da, excepte aquells a qui se’ls ha trobar<br />
diners il·legals a Suïssa. La inspecció mai arriba a<br />
aquesta g<strong>en</strong>t. Botín va ser un d’aquests 600, sembla que<br />
hi t<strong>en</strong>ia una fortuna allí. Ha fet voluntàriam<strong>en</strong>t una<br />
liquidació a la his<strong>en</strong>da pública de 200 milions d’euros.<br />
És a dir, 33.000 milions de pessetes. S<strong>en</strong>sacional! Equival<br />
als 30.000 Pirmi de Catalunya, ara l’han exonerat de<br />
qualsevol altra responsabilitat p<strong>en</strong>al. Un pobre negre<br />
del top manta: dos anys de presó.<br />
I <strong>per</strong> si mancava alguna cosa ara, <strong>en</strong> pl<strong>en</strong>a campanya<br />
de la r<strong>en</strong>da, fan una amnistia fiscal als defraudadors<br />
d’His<strong>en</strong>da.<br />
Això sí, hem inspeccionat a tots els receptors de Pirmi,<br />
a 150.000 <strong>per</strong>sones que cobr<strong>en</strong> el subsidi d’atur;<br />
fins i tot ara ja mult<strong>en</strong> <strong>les</strong> putes. Els jueus d’aquesta<br />
crisi. M<strong>en</strong>trestant, el Millet a casa tranquil·lam<strong>en</strong>t.<br />
Com <strong>en</strong>s va dir l’any passat <strong>en</strong> la conferència inaugural<br />
Concita de Gregorio –l’exdirectora del diari L’unità–<br />
“nosaltres ja som tercer món”. O socialisme o barbàrie!<br />
Preinscripcions de P3 a Ripoll: un mestre, 1.000 alumnes<br />
Àngel Ferrer AMPA de l’escola<br />
Joan Maragall de Ripoll<br />
109 són els alumnes preinscrits a P3 a<br />
<strong>les</strong> quatre esco<strong>les</strong> d’Educació Infantil de<br />
Ripoll <strong>per</strong> al curs 2012-13 que com<strong>en</strong>çarà<br />
previsiblem<strong>en</strong>t el 12 de setembre.<br />
Com que l’actual ràtio (ja prou elevada)<br />
preveu un màxim de 25 alumnes<br />
<strong>per</strong> classe, cal desdoblar <strong>en</strong> una de <strong>les</strong> esco<strong>les</strong>. Per llei,<br />
els pares i mares t<strong>en</strong><strong>en</strong> dret a escollir l’escola que els<br />
sembli més adequada a <strong>les</strong> seves necessitats.<br />
En tancar el <strong>per</strong>íode de preinscripció, l’alumnat va<br />
quedar distribuït així: 37 alumnes a l’escola Joan Maragall,<br />
25 alumnes a l’escola Tomàs Raguer, 22 alumnes a<br />
l’escola Sa<strong>les</strong>iana i 25 alumnes a l’escola Vedruna.<br />
L’acord pres <strong>per</strong> la Comissió de Matriculació el passat<br />
19 d’abril, instava a desdoblar a l’escola Joan Maragall,<br />
com a conseqüència d’haver rebut un nombre su<strong>per</strong>ior<br />
de preinscripcions, tot disposant de dues au<strong>les</strong>, l’una<br />
amb 19 alumnes i l’altra amb 18, alliberant l’aglomeració<br />
i massificació d’alumnat a <strong>les</strong> esco<strong>les</strong> de Ripoll.<br />
28 d’aquests 109 alumnes (el 26%) estan considerats<br />
<strong>per</strong> part de l’Equip d’Assessoram<strong>en</strong>t Psicopedagògic del<br />
Ripollès alumnat amb necessitats educatives especials<br />
(NEE), <strong>per</strong> qüestions socials, culturals, econòmiques,<br />
etc. Per tal d’at<strong>en</strong>dre aquesta diversitat d’alumnat amb<br />
necessitats educatives específiques, cal indiscutiblem<strong>en</strong>t<br />
el suport que se’ns nega a tots plegats, tanmateix,<br />
<strong>en</strong> detrim<strong>en</strong>t de la resta d’alumnat, alhora que de<br />
l’alumnat <strong>en</strong> qüestió. Mala cosa.<br />
Ara, el Departam<strong>en</strong>t d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t, aquell que prioritzava<br />
la qualitat <strong>en</strong> educació, el que prometia acabar<br />
amb el fracàs escolar, el que <strong>en</strong>s va v<strong>en</strong>dre que<br />
aconseguiria l’excel·lència a l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t, aquell que<br />
havia de millorar els resultats acadèmics, el que… Ara,<br />
a Ripoll, el Departam<strong>en</strong>t d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t dictamina<br />
salomònicam<strong>en</strong>t repartir els 109 n<strong>en</strong>s i n<strong>en</strong>es <strong>en</strong>tre <strong>les</strong><br />
quatre esco<strong>les</strong>, o el que és el mateix, vol <strong>en</strong>llaunar 28<br />
infants de 2-3 anys <strong>en</strong> espais confinats de tan sols 50<br />
o 60m 2, talm<strong>en</strong>t com si fossin gallines ponedores. I ho<br />
justifica tot di<strong>en</strong>t que Madrid no paga allò que <strong>en</strong>s deu,<br />
també <strong>en</strong> matèria educativa. De nou, mala cosa.<br />
Un sol doc<strong>en</strong>t haurà d’at<strong>en</strong>dre totes <strong>les</strong> necessitats<br />
d’aquestes 28 petites criatures; vetllar <strong>per</strong>què no es<br />
barallin, vigilar que no pr<strong>en</strong>guin mal, canviar alguns bolquers,<br />
i potser, si té un mom<strong>en</strong>t, int<strong>en</strong>tar fer la feina que<br />
dret a llei li <strong>per</strong>toca, que no és altra que iniciar el procés<br />
d’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge necessari i com<strong>en</strong>çar a treballar <strong>en</strong> els<br />
valors que hauran de formar part de llurs <strong>per</strong>sonalitats.<br />
Tanmateix, qui assumirà el cost <strong>dels</strong> alumnes preinscrits<br />
a l’escola pública i que ara hauran d’anar a l’escola<br />
concertada? Com es pr<strong>en</strong>dran <strong>les</strong> famílies que han triat<br />
una escola que els obliguin a anar a una altra escola?<br />
D’altra banda, com ja és habitual any rere any, s’incorporaran<br />
nous alumnes durant el curs escolar 2012-<br />
13 (el que s’anom<strong>en</strong>a matrícula viva), la qual cosa farà<br />
augm<strong>en</strong>tar el nombre d’alumnes i consegü<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t,<br />
empitjorarà, <strong>en</strong>cara més, l’at<strong>en</strong>ció a aquest alumnat.<br />
A més, aquests infants corr<strong>en</strong> el risc d’haver de cursar<br />
tota la seva etapa d’Educació Infantil i d’Educació Primària<br />
b<strong>en</strong> atapeïts, i aquesta estretor no només respon<br />
a la vessant física sinó també, i més important, a la<br />
pedagògica i curricular.<br />
Cal t<strong>en</strong>ir <strong>en</strong> compte que <strong>les</strong> dades d’empadronam<strong>en</strong>t<br />
de Ripoll <strong>en</strong>s indiqu<strong>en</strong> que els pro<strong>per</strong>s anys no caldrà<br />
desdoblar cap P3, <strong>per</strong> tant, cal que Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t actuï<br />
<strong>en</strong> conseqüència <strong>per</strong> no ofegar el P3 del curs 2012-13,<br />
tot desdoblant allà on toca i at<strong>en</strong><strong>en</strong>t <strong>les</strong> 109 famílies <strong>en</strong><br />
una de <strong>les</strong> qüestions més significatives i transc<strong>en</strong>d<strong>en</strong>tals<br />
de l’educació: la igualtat d’oportunitats.<br />
A Ripoll hi ha aproximadam<strong>en</strong>t un miler d’alumnes<br />
d’Educació Infantil i d’Educació Primària i només<br />
demanem que el Departam<strong>en</strong>t d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t no <strong>en</strong>s<br />
pr<strong>en</strong>gui aquest mestre. Un mestre <strong>per</strong> a 1.000 alumnes.<br />
És <strong>per</strong> tot plegat que sol·licitem al Departam<strong>en</strong>t d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t<br />
que rectifiqui la seva postura i tingui <strong>en</strong><br />
compte <strong>les</strong> consideracions de <strong>les</strong> famílies de Ripoll.<br />
En def<strong>en</strong>sa del<br />
sector públic,<br />
municipalitzem<br />
Xavier G<strong>en</strong>eró i Artur Rubinat<br />
Militants de la CUP<br />
Vivim sota un atac <strong>per</strong>man<strong>en</strong>t als serveis<br />
públics a favor de la gestió privada<br />
d’aquests. S’associa sempre l’administració<br />
pública a mecanismes l<strong>en</strong>ts, inefici<strong>en</strong>ts<br />
i poc productius i, <strong>en</strong> canvi, es diu que<br />
l’empresa privada és sempre competitiva<br />
i efici<strong>en</strong>t. Aquest principi neoliberal<br />
posat <strong>en</strong> pràctica <strong>per</strong> primer cop a la Xile<br />
de Pinochet (i continuat amb Thatcher,<br />
Reagan, Blair, Zapatero, ei!, el Sr. Mas) ha<br />
portat els ajuntam<strong>en</strong>ts i l’administració<br />
pública <strong>en</strong> g<strong>en</strong>eral a privatitzar una sèrie<br />
de serveis públics sota la falsa idea que<br />
això era sempre el millor i el més normal.<br />
Hem de su<strong>per</strong>ar aquests mites <strong>per</strong> avançar<br />
cap a la republificació de serveis públics,<br />
que garanteix<strong>en</strong> recordem-ho drets socials<br />
bàsics. El punt de partida és clar: qualsevol<br />
servei públic serà més efici<strong>en</strong>t que el<br />
mateix servei a càrrec del sector privat. I<br />
si això és així és <strong>per</strong>què <strong>les</strong> empreses privades,<br />
<strong>per</strong> definició, busqu<strong>en</strong> el màxim<br />
r<strong>en</strong>dim<strong>en</strong>t econòmic; <strong>en</strong> canvi, el servei<br />
públic té <strong>per</strong> objectiu oferir el servei s<strong>en</strong>se<br />
obt<strong>en</strong>ir b<strong>en</strong>eficis econòmics i sota el<br />
criteri clar de l’equitat. La gestió privada<br />
de serveis públics no només significa una<br />
visió estrictam<strong>en</strong>t econòmica <strong>dels</strong> serveis<br />
públics sinó, <strong>en</strong>tre altres, l’oblit de la responsabilitat<br />
social, la reducció de drets<br />
laborals i precarització <strong>dels</strong> treballadors,<br />
m<strong>en</strong>ys transparència de gestió i pèrdua de<br />
control democràtic i popular.<br />
Així doncs, sovint el que es pres<strong>en</strong>ta<br />
com un b<strong>en</strong>efici <strong>per</strong> <strong>les</strong> arques públiques<br />
esdevé un llast social. L’empresa privada,<br />
al voler fer b<strong>en</strong>efici amb la gestió <strong>dels</strong> serveis<br />
públics, acostuma a reduir <strong>en</strong> altres<br />
elem<strong>en</strong>ts, com <strong>en</strong> drets laborals, materials<br />
o protecció del medi ambi<strong>en</strong>t, s<strong>en</strong>se és clar<br />
oblidar cànons o altres peatges que sovint<br />
el ciutadà ha de pagar a aquests actors<br />
privats. En definitiva, <strong>les</strong> millores que<br />
suposadam<strong>en</strong>t han de ser b<strong>en</strong>eficioses pels<br />
ajuntam<strong>en</strong>ts acab<strong>en</strong> esdev<strong>en</strong>int un empitjoram<strong>en</strong>t<br />
del servei pels ciutadans a més<br />
d’un llast social g<strong>en</strong>eral.<br />
Des de la Candidatura d’Unitat Popular<br />
s’aposta fermam<strong>en</strong>t <strong>per</strong> la municipalització<br />
<strong>dels</strong> serveis, com a via <strong>per</strong> garantir<br />
els drets socials <strong>per</strong>ò alhora <strong>per</strong> garantir<br />
<strong>les</strong> condicions de treball dignes <strong>per</strong> als<br />
treballadors d’aquests. Aquests processos<br />
han de comportar avantatges directes pels<br />
usuaris i usuàries oferint un servei pro<strong>per</strong>,<br />
transpar<strong>en</strong>t, econòmic, socialm<strong>en</strong>t més<br />
justos i més democràtics.<br />
Arreu del nostre país, hi ha un munt<br />
de casos on és evid<strong>en</strong>t la mala gestió i el<br />
llast social de la privatització amb incomplim<strong>en</strong>ts<br />
flagrants de contractes, bussos,<br />
gestió de l’aigua, mant<strong>en</strong>im<strong>en</strong>t d’edificis,<br />
recollida de residus, esco<strong>les</strong> bressols...<br />
Però m<strong>en</strong>tre això és així, afortunadam<strong>en</strong>t<br />
com<strong>en</strong>cem a veure bones pràctiques, ja<br />
sigui <strong>en</strong> gestió d’aigua, esco<strong>les</strong> bressol o<br />
recollida de residus. Som consci<strong>en</strong>ts de<br />
l’onada c<strong>en</strong>tralitzadora i neoliberal de <strong>les</strong><br />
lleis de Mas i Rajoy, som consci<strong>en</strong>ts de<br />
l’augm<strong>en</strong>t de <strong>les</strong> dificultats <strong>per</strong> municipalitzar,<br />
<strong>per</strong>ò la llei <strong>per</strong>met <strong>en</strong>cara certes<br />
escletxes que cal aprofitar. No és possible<br />
que els drets socials estiguin <strong>en</strong> mans privades,<br />
no es pot fer negoci amb els serveis<br />
públics, cal apostar de forma decidida <strong>per</strong><br />
tornar al poble el que sempre hauria haver<br />
sigut del poble.
l’indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t<br />
de Gràcia<br />
22 de juny de 2012<br />
11
POLÍTICA<br />
La UPEC pres<strong>en</strong>ta la VIII edició de <strong>les</strong> jornades de debat d'estiu<br />
Sota el lema 'El futur és a <strong>les</strong> nostres mans', <strong>les</strong> trobades d'<strong>en</strong>guany gir<strong>en</strong> a l'<strong>en</strong>torn del context actual de crisi econòmica i social i el<br />
pa<strong>per</strong> de <strong>les</strong> forces d'esquerra de Catalunya<br />
MARC TORO Barcelona | Actualitzada el 27/06/2012 19:27<br />
La UPEC (Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya) ha pres<strong>en</strong>tat aquest dimecres la VIII edició de <strong>les</strong> jornades de<br />
debat d'estiu que organitza anualm<strong>en</strong>t des del 2005 i que tindran lloc <strong>en</strong>tre els dies 2 i 6 de juliol a la seu de CCOO de<br />
Catalunya. A partir de la unió de diverses s<strong>en</strong>sibilitats progressistes <strong>dels</strong> àmbits acadèmic, polític, social i intel·lectual i sota<br />
el lema 'El futur és a <strong>les</strong> nostres mans', <strong>les</strong> jornades d'<strong>en</strong>guany estan dedicades al debat a l'<strong>en</strong>torn de l'actual context de crisi<br />
econòmica i social que està vivint el país.<br />
En un dinar amb presència <strong>dels</strong> <strong>mitjans</strong> de comunicació, el rector de la UPEC, Jordi Serrano, ha explicat que <strong>les</strong> ponències<br />
organitzades aquest any busqu<strong>en</strong> "descodificar" la cre<strong>en</strong>ça que els culpab<strong>les</strong> de la situació de crisi actual són els "últims de<br />
l'escala social", tal com "se'ns fa creure des del poder" <strong>en</strong> un context de "desori<strong>en</strong>tació del to, el relat i l'acció" <strong>dels</strong> partits<br />
progressistes. En aquest s<strong>en</strong>tit, Serrano ha assegurat que aquestes jornades han de servir <strong>per</strong> "crear una cultura comuna<br />
d'esquerres catalanes" que s'<strong>en</strong>foqui <strong>en</strong> el diss<strong>en</strong>y de polítiques públiques socialdemòcrates i <strong>per</strong> "reinv<strong>en</strong>tar <strong>les</strong> formes de<br />
participació i organització política".<br />
Serrano ha subratllat que cal "d<strong>en</strong>unciar <strong>les</strong> paradoxes" que neix<strong>en</strong> de <strong>les</strong> polítiques econòmiques i socials aplicades<br />
rec<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t, com són l'augm<strong>en</strong>t de l'edat de jubilació, m<strong>en</strong>tre hi ha un important gruix de joves instal·lats a l'atur o <strong>en</strong> la<br />
precarietat laboral, o la progressiva privatització <strong>dels</strong> serveis sanitaris i educatius <strong>en</strong> contra de la voluntat d'una majoria<br />
social. És <strong>per</strong> això que el rector ha afegit que és necessari acabar amb l'"opacitat de <strong>les</strong> decisions" que es pr<strong>en</strong><strong>en</strong> des <strong>dels</strong><br />
governs i combatre el "discurs de la por" creat <strong>per</strong> un "sistema capitalista embogit".<br />
Al llarg <strong>dels</strong> cinc dies que durarà l'edició d'<strong>en</strong>guany, la UPEC ha preparat tot un seguit de xerrades, ponències i tau<strong>les</strong><br />
rodones al voltant de temes tan diversos com l'estat actual de la democràcia, el pacte fiscal, el discurs de la por, la situació<br />
econòmica d'Europa i el pa<strong>per</strong> de la immigració a Catalunya. De tots els actes, Serrano ha volgut destacar <strong>per</strong> la seva<br />
importància la xerrada sobre alternatives al neoliberalisme <strong>en</strong>capçalada <strong>per</strong> Vic<strong>en</strong>ç Navarro (catedràtic de ciències<br />
polítiques i socials i rector emèrit de la UPEC) i la conferència de clo<strong>en</strong>da, que comptarà amb la participació <strong>dels</strong> líders <strong>dels</strong><br />
principals partits d'esquerres de Catalunya: Pere Navarro (PSC), Oriol Junqueras (ERC) i Joan Herrera i Jordi Miral<strong>les</strong><br />
(ICV-EUiA).<br />
Entre la resta de <strong>per</strong>sonalitats protagonistes <strong>dels</strong> diversos actes previstos, cal destacar la presència de Muriel Casals<br />
(presid<strong>en</strong>ta d'Omnium Cultural), Joan Tugores (catedràtic d'economia de la UB), Najat El Hachmi (escriptora), Joan Manel<br />
Tresserras (professor de la UAB i exconseller de Cultura) i Arcadi Oliveres (economista i presid<strong>en</strong>t de 'Justícia i Pau'), així<br />
com <strong>dels</strong> màxims repres<strong>en</strong>tants sindicals de Catalunya, Joan Car<strong>les</strong> Gallego (secretari g<strong>en</strong>eral de CCOO) i Josep Maria<br />
Álvarez (secretari g<strong>en</strong>eral d'UGT).<br />
Situació delicada<br />
Serrano ha conclòs la pres<strong>en</strong>tació de <strong>les</strong> jornades f<strong>en</strong>t referència a la delicada situació econòmica <strong>per</strong> la qual està passant la<br />
UPEC. El rector ha explicat que tot i el rècord d'assistència aconseguit a <strong>les</strong> jornades de l'any passat, la falta de subv<strong>en</strong>cions<br />
rebudes i d'alternatives de finançam<strong>en</strong>t fan <strong>per</strong>illar la celebració de pro<strong>per</strong>es edicions de <strong>les</strong> jornades d'estiu. A més,<br />
Serrano ha afegit que si no es trob<strong>en</strong> solucions aviat, la UPEC passarà a convertir-se <strong>en</strong> un "grup d'opinió" a l'es<strong>per</strong>a de<br />
"temps millors".<br />
El rector ha considerat que el fet que no es pugui assegurar l'existència futura de trobades com <strong>les</strong> que s'organitz<strong>en</strong> des de la<br />
UPEC evid<strong>en</strong>cia la difícil "situació actual de <strong>les</strong> esquerres". Serrano ha lam<strong>en</strong>tat aquesta situació, ja que ha assegurat que<br />
<strong>les</strong> forces progressistes "repres<strong>en</strong>t<strong>en</strong> més de la meitat del país". "Hi hauria d'haver mil UPEC", ha afegit.<br />
La UPEC va néixer l'any 2004 de la necessitat d'omplir un buit <strong>en</strong> els àmbits de debat plurals i indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>ts <strong>dels</strong> sectors<br />
progressistes de Catalunya.<br />
ETIQUETES<br />
Joana Ortega viatja al<br />
Quebec <strong>per</strong> conèixer el<br />
model de consultes<br />
UPEC, JORNADES, DEBAT, CRISI<br />
MÉS CONTINGUTS POLÍTICA<br />
Balmón def<strong>en</strong>sa Eurovegas i<br />
posa <strong>en</strong> qüestió el rebuig del<br />
PSC<br />
L'exconsellera Geli rebutja<br />
la comissió d'investigació<br />
sobre Sanitat que ha<br />
demanat el PSC
EL PUNT AVUI<br />
DIMECRES, 27 DE JUNY DEL 2012<br />
El govern alerta que el<br />
PSOE ha ofert una aliança<br />
al PP <strong>per</strong> fr<strong>en</strong>ar el concert<br />
a Rubalcaba rebutja que el finançam<strong>en</strong>t català sigui com el basc a Navarro<br />
acusa Artur Mas de voler “dividir la societat catalana” amb el pacte fiscal<br />
Odei A.-Etxearte<br />
BARCELONA<br />
CiU i el PSC s’alluny<strong>en</strong> pel<br />
pacte fiscal. M<strong>en</strong>tre <strong>les</strong><br />
dues forces int<strong>en</strong>t<strong>en</strong> tancar<br />
una proposta comuna<br />
amb discreció, es llanc<strong>en</strong><br />
acusacions públiques creuades<br />
que compliqu<strong>en</strong> la<br />
vertebració del cons<strong>en</strong>s.<br />
“Ens costa cada cop més<br />
seguir el PSC”, admetia<br />
ahir el portaveu de l’executiu,<br />
Francesc Homs, sobre<br />
la convicció de Pere Navarro<br />
que Artur Mas porta<br />
el país cap al “xoc de tr<strong>en</strong>s”<br />
amb Espanya i provoca<br />
la “divisió” a Catalunya.<br />
Homs va ass<strong>en</strong>yalar que<br />
Navarro projecta portes<br />
<strong>en</strong>fora “la situació interna”<br />
de divisió que viu el seu<br />
partit. No va concretar si<br />
es referia a <strong>les</strong> divergències<br />
<strong>en</strong>tre dirig<strong>en</strong>ts del<br />
PSC <strong>per</strong> l’abast del pacte<br />
fiscal o a <strong>les</strong> tibantors <strong>dels</strong><br />
socialistes catalans amb el<br />
PSOE <strong>per</strong> la reivindicació.<br />
Homs va d<strong>en</strong>unciar,<br />
precisam<strong>en</strong>t, que el PSOE<br />
s’hauria ofert al PP <strong>per</strong> fer<br />
un front comú <strong>per</strong> “barrar<br />
el pas” a la reclamació catalana<br />
d’un nou finançam<strong>en</strong>t.<br />
Rubalcaba insistia<br />
ahir a reiterar la seva oposició<br />
a un model català que<br />
s’acosti al concert econòmic<br />
basc. El PSOE <strong>en</strong>tén<br />
que Catalunya reclami la<br />
revisió del sistema, <strong>per</strong>ò<br />
aigualeix la demanda <strong>en</strong> el<br />
cafè <strong>per</strong> a tothom recordant<br />
que l’actual model de<br />
règim comú s’ha de su<strong>per</strong>visar<br />
el 2013. Per Rubalcaba<br />
és “normal” que els territoris<br />
<strong>en</strong> demanin millores.<br />
Però rebutja que Catalunya<br />
reivindiqui un sistema<br />
<strong>en</strong> la línia del basc:<br />
“Aprofitar el pacte fiscal<br />
<strong>per</strong> anar cap al concert<br />
econòmic és difer<strong>en</strong>t.”<br />
Amb <strong>les</strong> declaracions<br />
de Rubalcaba, el govern<br />
va donar <strong>per</strong> confirmades<br />
<strong>les</strong> “informacions” que<br />
havia rebut respecte a<br />
l’aliança del PSOE i el PP<br />
contra un concert català.<br />
“Em semblava inversemblant<br />
<strong>per</strong>ò veig que sí, <strong>les</strong><br />
coses apunt<strong>en</strong> cap aquí”,<br />
ass<strong>en</strong>yalava Homs.<br />
El presid<strong>en</strong>t de la G<strong>en</strong>eralitat, Artur Mas, <strong>en</strong> la reunió del consell executiu ■ QUIM PUIG<br />
Mas explicarà <strong>en</strong> el pròxim ple la tercera retallada<br />
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />
El presid<strong>en</strong>t de la G<strong>en</strong>eralitat,<br />
Artur Mas, compareixerà la<br />
setmana vin<strong>en</strong>t al ple del Parlam<strong>en</strong>t<br />
<strong>per</strong> explicar la tercera<br />
onada de retallades. La mesa<br />
i la junta de portaveus de la<br />
cambra ho van acordar ahir.<br />
Mas obrirà un debat que es<br />
tancarà amb la votació de<br />
propostes de resolució que<br />
pres<strong>en</strong>tin els grups parla-<br />
“M’havia resistit a<br />
creure que Rubalcaba<br />
s’havia ofert al PP<br />
<strong>per</strong> barrar el pas<br />
a [...] Catalunya”<br />
Francesc Homs<br />
PORTAVEU DEL GOVERN<br />
El nou pronunciam<strong>en</strong>t<br />
de Rubalcaba no ajuda un<br />
PSC que hauria de def<strong>en</strong>sar<br />
al Congrés l’acord que<br />
es tanqui a Catalunya, si és<br />
que els de Navarro acab<strong>en</strong><br />
<strong>en</strong>greixant la majoria que<br />
ja form<strong>en</strong> CiU, ERC i ICV-<br />
m<strong>en</strong>taris. Els partits de l’oposició<br />
ja han avançat que<br />
s’aliaran <strong>per</strong> instar el govern<br />
a retirar l’euro <strong>per</strong> recepta.<br />
No obstant això, el portaveu<br />
de l’executiu, Francesc<br />
Homs, va ass<strong>en</strong>yalar que la<br />
mesura té rang de llei (figura<br />
<strong>en</strong> la norma d’acompanyam<strong>en</strong>t<br />
<strong>dels</strong> pressupostos, de<br />
mesures fiscals i financeres)<br />
“Aprofitar el pacte<br />
fiscal <strong>per</strong> anar cap al<br />
concert econòmic és<br />
difer<strong>en</strong>t i [...] ja sab<strong>en</strong><br />
la nostra posició”<br />
Alfredo Pérez Rubalcaba<br />
SECRETARI GENERAL DEL PSOE<br />
EUiA. El primer secretari<br />
<strong>dels</strong> socialistes catalans,<br />
de fet, va tornar a carregar<br />
contra la federació nacionalista.<br />
Navarro va avisar<br />
del <strong>per</strong>ill que Artur<br />
Mas es converteixi <strong>en</strong> “el<br />
primer presid<strong>en</strong>t que posi<br />
i, <strong>per</strong> tant, hauran de promoure<br />
una norma equival<strong>en</strong>t<br />
si vol<strong>en</strong> aturar-ne la implantació.<br />
El PP, que va negociar<br />
amb CiU la mesura i <strong>en</strong> va facilitar<br />
l’aprovació abst<strong>en</strong>intse,<br />
també s’oposa a la taxa.<br />
La raó: els catalans hauran<br />
d’afrontar un doble copagam<strong>en</strong>t<br />
farmacèutic quan<br />
s’apliqui també l’espanyol.<br />
Les frases<br />
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />
“El que Mas vol,<br />
[...] des d’un punt de<br />
vista electoralista, és<br />
anar cap a un xoc de<br />
tr<strong>en</strong>s amb Espanya”<br />
Pere Navarro<br />
PRIMER SECRETARI DEL PSC<br />
<strong>en</strong> risc la unitat civil de<br />
Catalunya” amb una proposta<br />
<strong>en</strong> la línia del concert<br />
que no tingui el suport<br />
de la “majoria” <strong>dels</strong><br />
partits catalans. A finals<br />
de juliol, el Parlam<strong>en</strong>t donarà<br />
el sí al nou model. ■<br />
OPINIÓ<br />
L<br />
| Política | 7<br />
———————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />
———————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />
La unitat de<br />
<strong>les</strong> esquerres<br />
i la fi de la UPEC<br />
a Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya celebra<br />
aquest any <strong>les</strong> vuit<strong>en</strong>es jornades <strong>en</strong> el context del setè<br />
any de crisi del totxo i el cinquè de la crisi g<strong>en</strong>eral. La<br />
UPEC és avui una iniciativa modesta i austera que no disposa<br />
del finançam<strong>en</strong>t d’empreses multinacionals com sí que t<strong>en</strong><strong>en</strong><br />
la majoria <strong>dels</strong> think tank catalans, ja que som una opció crítica<br />
amb moltes d’aquestes: nuclears, financeres, immobiliàries,<br />
etc. És l’única plataforma que recull <strong>per</strong>sones de totes <strong>les</strong><br />
opcions polítiques d’esquerres catalanes: el PSC, ICV, EUiA,<br />
ERC i de l’esquerra més alternativa, de CCOO i la UGT i d’una<br />
vint<strong>en</strong>a d’organitzacions i movim<strong>en</strong>ts socials.<br />
No sabem què cal fer <strong>per</strong> aturar aquesta onada neoconservadora,<br />
reaccionària, fonam<strong>en</strong>talista, dogmàtica i profundam<strong>en</strong>t<br />
inhumana <strong>en</strong> què s’han convertit <strong>les</strong> polítiques públiques<br />
a Catalunya, Espanya i Europa, fins i tot pret<strong>en</strong><strong>en</strong> expulsar de<br />
la UE Grècia, el bressol d’Europa. Però el que sí que sabem és<br />
que cal que <strong>les</strong> organitzacions que es reclam<strong>en</strong> de l’esquerra<br />
es plantegin una opció nacional <strong>per</strong> fer front a la crisi provocada<br />
pels poders de la nom<strong>en</strong>clatura financera.<br />
M<strong>en</strong>trestant, la dreta catalana i espanyola està <strong>per</strong>plexa, ja<br />
—————————————————————————————————<br />
A partir del<br />
setembre <strong>en</strong>s<br />
convertirem <strong>en</strong> una<br />
cèl·lula dorm<strong>en</strong>t<br />
—————————————————————————————————<br />
Jordi Serrano (*)<br />
que p<strong>en</strong>sava que només ocupant<br />
ells el poder els problemes<br />
se solucionari<strong>en</strong>, la prima<br />
de risc baixaria i els mercats<br />
(BCE, l’FMI, el BM, Moody’s,<br />
Goldman Sachs, Standard<br />
and Poor’s, etc.) tornari<strong>en</strong> la<br />
confiança <strong>per</strong>duda <strong>per</strong> go-<br />
verns irresponsab<strong>les</strong> i malbaratadors. La prima de risc ha batut<br />
rècords i els bons de la G<strong>en</strong>eralitat han baixat a nivell de<br />
bo escombraria. De veritat son tan il·lusos?<br />
Necessitem una esquerra que espavili, que demani comptes,<br />
que actuï amb una contundència que estigui d’acord amb<br />
la gravetat de la situació. Ada Colau va dir fa uns dies que els lideratges<br />
nous sorgiran <strong>en</strong> funció de demostrar fins a quin<br />
punt els líders estan disposats a jugar-se-la.<br />
Seguram<strong>en</strong>t l’esquerra ha de tornar a esquemes d’abans<br />
del 1917. L’URSS va anar molt bé <strong>per</strong> a tots aquells que no<br />
vivi<strong>en</strong> allí, ja que aconseguia ser la força que <strong>per</strong>metia que el<br />
capitalisme tingués un fre. Era l’am<strong>en</strong>aça lat<strong>en</strong>t i alhora l’es<strong>per</strong>onador<br />
<strong>per</strong> demostrar que es vivia millor a occid<strong>en</strong>t que<br />
a l’est. L’any 1989 aquest fre va desaparèixer i l’esquerra, <strong>les</strong><br />
esquerres no van saber llegir que calia una alternativa, un<br />
aturador a la barbàrie. I aquesta alternativa humanista a<br />
l’URSS s’ha de cercar <strong>en</strong> tres elem<strong>en</strong>ts. Una gran dosi de<br />
cultura i capacitat crítica; un gran i complex sistema organitzatiu,<br />
com escrivia Gramsci i <strong>en</strong>s recordava Barnasants<br />
a l’estiu: <strong>les</strong> idees no viu<strong>en</strong> s<strong>en</strong>se organització; una gran<br />
dosi d’indignació i coratge. En definitiva, la solució és més<br />
política, la política amb majúscu<strong>les</strong>.<br />
La crisi de l’esquerra no és solam<strong>en</strong>t electoral, és fonam<strong>en</strong>talm<strong>en</strong>t<br />
una crisi d’id<strong>en</strong>titat i d’alternativa, també una<br />
crisi del model organitzatiu, la demostració d’aquesta crisi<br />
és que no hem trobat la possibilitat de continuar. A partir del<br />
setembre la UPEC es convertirà <strong>en</strong> una cèl·lula dorm<strong>en</strong>t, <strong>en</strong><br />
un club d’opinió des d’on emetrem <strong>les</strong> opinions quan <strong>en</strong>s<br />
sembli i tornarem a fer <strong>les</strong> IX Jornades de la UPEC quan la<br />
situació ho <strong>per</strong>meti. Que ningú s’estranyi si la g<strong>en</strong>t d’esquerres<br />
quan vulgui discutir <strong>en</strong> comptes de fer-ho <strong>en</strong> els<br />
llocs adequats ho ha de fer a <strong>les</strong> places del país.<br />
El combat social i el combat nacional van intrínsecam<strong>en</strong>t<br />
junts, els neoliberals vol<strong>en</strong> eliminar <strong>les</strong> classes treballadores i<br />
classes mitjanes, <strong>per</strong>ò també <strong>les</strong> nostres institucions nacionals,<br />
<strong>les</strong> am<strong>en</strong>aces d’interv<strong>en</strong>ció de la G<strong>en</strong>eralitat fan que<br />
aquest fet imp<strong>en</strong>sable <strong>en</strong> altres temps sembli ara versemblant<br />
i immin<strong>en</strong>t. Cal que els patriotes catalans lluitem contra els<br />
neocons si no volem veure com desapareix<strong>en</strong> <strong>les</strong> conquestes<br />
de 200 anys de la classe treballadora i tot rastre d’id<strong>en</strong>titat nacional.<br />
Per construir el futur es necessitaran mil UPEC.<br />
(*) Rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya
l’indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t<br />
de Gràcia<br />
29 de juny de 2012<br />
9
18<br />
Diari de Girona<br />
FUNDAT EL 1889<br />
DdG<br />
EDITORIAL<br />
l Tribunal Suprem ha afegit una sis<strong>en</strong>a<br />
E<br />
s<strong>en</strong>tència a la collita de decisions judicials<br />
adverses que està recollint la immersió<br />
lingüística a Catalunya, una<br />
pluja que s’interpreta com a part d’una<br />
involució autonòmica. És una conclusió<br />
difícil d’evitar: si durant tres dècades el model lingüístic<br />
de l’escola catalana ha viscut s<strong>en</strong>se <strong>en</strong>surts i ha<br />
tingut la protecció d’una exemplificadora s<strong>en</strong>tència<br />
del Tribunal Constitucional, l’actual acumulació de<br />
s<strong>en</strong>tències <strong>en</strong> contra ha de ser l’expressió d’un canvi.<br />
En realitat, aquesta proliferació de s<strong>en</strong>tències és el resultat<br />
de tres f<strong>en</strong>òm<strong>en</strong>s paral·lels: una nova s<strong>en</strong>sibilitat<br />
que amara l’alta administració de l’Estat <strong>en</strong> el s<strong>en</strong>tit<br />
que la difer<strong>en</strong>ciació catalana ha arribat massa<br />
lluny; una major activitat d’un grup de famílies disposades<br />
a aconseguir a cop de demanda i amb l’ajuda<br />
<strong>dels</strong> tribunals de Madrid que el sistema s’adapti a ells,<br />
<strong>per</strong> no haver d’adaptar-se ells a un sistema que té una<br />
aprovació social g<strong>en</strong>eralitzada; i un tercer factor –probablem<strong>en</strong>t,<br />
el més decisiu– que és la inestabilitat que<br />
va introduir <strong>en</strong> aquest tema el nou Estatut, que s’ha<br />
demostrat que està g<strong>en</strong>erosam<strong>en</strong>t nodrit de forats jurídics,<br />
tal vegada <strong>per</strong> la falta de <strong>per</strong>ícia i de coneixem<strong>en</strong>ts<br />
tècnics <strong>dels</strong> qui el van redactar i aprovar. Tot<br />
plegat posa el sistema de la immersió <strong>en</strong> una situació<br />
delicada. La G<strong>en</strong>eralitat pot argum<strong>en</strong>tar que una llei<br />
del Parlam<strong>en</strong>t (la LEC) regeix ara <strong>per</strong> tot allò que quedava<br />
poc definit a l’Estatut, <strong>per</strong>ò queda el dubte de si<br />
un tribunal podria, finalm<strong>en</strong>t, esgotats tots els recursos,<br />
actuar directam<strong>en</strong>t contra la conselleria i contra<br />
els seus responsab<strong>les</strong>. La immersió és necessària <strong>per</strong>què,<br />
s<strong>en</strong>t completa com ara, <strong>en</strong>cara són milers els<br />
alumnes que no surt<strong>en</strong> de l’escola amb pl<strong>en</strong>a competència<br />
<strong>en</strong> català; si es dilueix la immersió, <strong>en</strong>cara s’aconseguirà<br />
m<strong>en</strong>ys l’objectiu, amb el consegü<strong>en</strong>t <strong>per</strong>judici<br />
<strong>per</strong> als alumnes que no assoleixin aquesta capacitat.<br />
D’altra banda, un tema que afecta només Catalunya<br />
i el seu patrimoni cultural, s<strong>en</strong>se efectes a la resta<br />
de l’Estat, hauria de ser decidit pels repres<strong>en</strong>tants democràticam<strong>en</strong>t<br />
elegits pels ciutadans de Catalunya,<br />
no <strong>en</strong> un tribunal. És de s<strong>en</strong>tit comú, <strong>per</strong>què la immersió<br />
és una decisió d’una voluntat política. Tanmateix,<br />
no és això el que s’està imposant. I la G<strong>en</strong>eralitat<br />
hauria de t<strong>en</strong>ir més argum<strong>en</strong>ts <strong>per</strong> respondre.<br />
ADAPTAT A LA PROTECCIÓ<br />
DE DADES PER<br />
EDITA DIARI DE GIRONA, S.A.<br />
CONSELLER DELEGAT: José Manuel Vaquero<br />
DIRECTOR GENERAL: J.L. Rodríguez Artime<br />
DIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: José Manuel Atiénzar<br />
SUBDIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: Francisco J. Guixá<br />
LA IMMERSIÓ EN<br />
EL PUNT DE MIRA<br />
DELS TRIBUNALS<br />
PROHIBIDA TOTA REPRODUCCIÓ ALS EFECTES<br />
DE L’ARTICLE 32.1, PARÀGRAF SEGON DE LA LPI.<br />
Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalm<strong>en</strong>t ni parcialm<strong>en</strong>t,<br />
ni transmesa <strong>per</strong> cap tipus de mitjà, s<strong>en</strong>se el <strong>per</strong>mís <strong>per</strong> escrit de la direcció.<br />
Opinió<br />
DIVENDRES, 29 DE JUNY DE 2012 | Diari de Girona<br />
Director: Jordi Xargayó i Teixidor.<br />
Caps de redacció: Josep Callol (Comarques i Política), David Céspedes (Girona i Suplem<strong>en</strong>ts), Alfons Petit (Opinió i Dominical). Seccions: Jesús Bad<strong>en</strong>es<br />
(Girona), Oriol Puig (Economia), Jordi Roura (Esports), Daniel Bonav<strong>en</strong>tura (Cultura i Espectac<strong>les</strong>), Adrià Boix (Diss<strong>en</strong>y).<br />
Ger<strong>en</strong>t: Fèlix Noguera i Carrillo. Distribució i Promocions: Enric Cullell.<br />
Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Distribució: Grup Logístic Vilarroya, S.L. Telèfon: 972 40 06 30. Dipòsit legal GE-2-1958. Any XLIV.<br />
Jordi Serrano<br />
LES VUITENES I ÚLTIMES<br />
JORNADES DE LA UPEC<br />
’ha acabat una etapa de l’esquerra i n’ha de com<strong>en</strong>çar<br />
una altra. Quan va caure el mur de Berlín el 1989, <strong>en</strong> un<br />
S dinar amb g<strong>en</strong>t diversa, un com<strong>en</strong>sal va dir: «Que bé,<br />
ara s’ha acabat el comunisme al món». En Romà Planas,<br />
un home profundam<strong>en</strong>t republicà i socialista, va contestar ràpidam<strong>en</strong>t:<br />
«Ara acab<strong>en</strong> amb el comunisme, a partir d’ara acabaran<br />
amb el socialisme». Les parau<strong>les</strong> van ser profètiques, assistim a la<br />
batalla final <strong>per</strong> acabar amb el socialisme i la socialdemocràcia i<br />
amb qualsevol int<strong>en</strong>t de qüestionar el model econòmic que patim.<br />
A finals <strong>dels</strong> anys seixanta i als setanta l’esquerra era molt dogmàtica<br />
i exageradam<strong>en</strong>t ideologitzada m<strong>en</strong>tre la dreta era su<strong>per</strong>pragmàtica.<br />
De mica <strong>en</strong> mica <strong>les</strong> coses van anar canviant fins allò<br />
tan significatiu de Felipe González «gato blanco, gato negro, lo importante<br />
es que cace ratones». En el llibre No pi<strong>en</strong>ses <strong>en</strong> un elefante,<br />
George Lakoff explica precisam<strong>en</strong>t la mateixa qüestió als EUA. Ens<br />
diu que als EUA la dreta ha dedicat <strong>en</strong>ormes quantitats de diners a<br />
investigar i p<strong>en</strong>sar i d’aquí l’èxit de difusió de <strong>les</strong> idees neoliberals i<br />
neoconservadores als darrers 30 anys. M<strong>en</strong>trestant, l’esquerra s’ha<br />
tornat molt pragmàtica –no només els polítics–, la g<strong>en</strong>t d’esquerres<br />
no vol col·laborar <strong>en</strong> llocs on es llegeix, s’escriu i es discuteix, sinó<br />
<strong>en</strong> projectes concrets. Per exemple, col·laborar amb una ONG que<br />
faci una escola <strong>en</strong> un poblet de Bolívia.<br />
La dreta ha anat f<strong>en</strong>t camí, ha creat innombrab<strong>les</strong> c<strong>en</strong>tres de reflexió,<br />
fundacions, editorials, diaris, revistes, jornades, seminaris,<br />
etc... Hi han dedicat una quantitat ing<strong>en</strong>t de diners i de <strong>mitjans</strong>. A<br />
la fi, ha estat més b<strong>en</strong> valorat a l’esquerra t<strong>en</strong>ir màsters a <strong>les</strong> esco<strong>les</strong><br />
de negocis on han format els executius immorals que han gestionat<br />
<strong>les</strong> finances, la construcció i l’especulació que no pas t<strong>en</strong>ir una<br />
escala de valors fonam<strong>en</strong>tada <strong>en</strong> la justícia i la llibertat.<br />
El resultat és que davant d’una gran crisi econòmica, l’esquerra<br />
juga tota l’estona al mateix frame de la dreta, és a dir, juga sempre<br />
<strong>en</strong> camp contrari. Durant molts anys importants líders de l’esquerra<br />
han anunciat copagam<strong>en</strong>ts, rep<strong>en</strong>sar <strong>les</strong> nuclears, reformar l’Estat<br />
del B<strong>en</strong>estar, abaixar impostos als rics, desregular, acceptar<br />
acríticam<strong>en</strong>t la globalització, etc... Joaquín Almunia, <strong>per</strong> exemple.<br />
Cal que <strong>les</strong> esquerres creïn el propi frame, un relat <strong>en</strong> què la propietat<br />
privada es qüestioni, <strong>en</strong> què l’afany de lucre sigui jutjat com<br />
un contravalor, <strong>en</strong> què el que es diu i el que es fa no tingui distàncies<br />
abismals i <strong>en</strong> què no s’accepti la m<strong>en</strong>tida.<br />
La UPEC amb el format d’aquests darrers vuit anys s’acomiada,<br />
–es convertirà <strong>en</strong> un club d’opinió–, tot un símptoma del que<br />
diem. A reveure.<br />
AMB LA V DE BERGÉ<br />
Ramon Ig<strong>les</strong>ias<br />
CIU DE<br />
DRETES<br />
ls catalans amb s<strong>en</strong>sibilitat<br />
d’esquerres es- E tan orfes de futur,<br />
amb un PSC s<strong>en</strong>se<br />
rumb i agonitzant a <strong>les</strong> <strong>en</strong>questes,<br />
i amb una ERC puixant <strong>per</strong>ò<br />
de forma insufici<strong>en</strong>t i s<strong>en</strong>se t<strong>en</strong>ir<br />
l’esquerra com a prioritat. També<br />
puja <strong>per</strong>ò amb m<strong>en</strong>ors possibilitats<br />
IC, que té <strong>per</strong> davant molt<br />
camí <strong>per</strong> recórrer <strong>per</strong>ò amb cap<br />
possibilitat, de mom<strong>en</strong>t, de liderar<br />
una alternativa.<br />
Davant de tot això hi ha CiU,<br />
que ex<strong>per</strong>im<strong>en</strong>ta el desgast de<br />
gestionar misèria <strong>per</strong>ò sobretot el<br />
desgast d’exposar la seva nova<br />
id<strong>en</strong>titat estr<strong>en</strong>ada amb Artur<br />
Mas: la de ser un partit de dretes<br />
s<strong>en</strong>se matisos. CiU, <strong>en</strong> el passat<br />
un partit que s’havia alim<strong>en</strong>tat<br />
també d’ideals socialdemòcrates<br />
i c<strong>en</strong>tristes, és actualm<strong>en</strong>t un partit<br />
claram<strong>en</strong>t de dretes. No és ni<br />
bo ni dol<strong>en</strong>t, sinó una simple<br />
constatació. El seu líder actual<br />
(Artur Mas) així ho ha decidit,<br />
col·locant al capdavant de <strong>les</strong> carteres<br />
que marqu<strong>en</strong> ideologia g<strong>en</strong>t<br />
molt de dretes. És el cas de Felip<br />
Puig, conseller d’Interior, garant<br />
de l’ordre <strong>per</strong> davant de tot; o de<br />
Boi Ruiz, que possiblem<strong>en</strong>t passi<br />
com el conseller que va <strong>en</strong>terrar<br />
el model de salut conegut fins<br />
ara. O del mateix presid<strong>en</strong>t Mas,<br />
que <strong>per</strong> posar un exemple, i amb<br />
indep<strong>en</strong>dència de si és bo o no<br />
l’Eurovegas, ell ho té tan i tan clar<br />
que no dubta a m<strong>en</strong>yst<strong>en</strong>ir i ridiculitzar<br />
aquells que s’hi han manifestat<br />
<strong>en</strong> contra.<br />
A CiU s’ha imposat la dreta<br />
d’ordre i negoci <strong>per</strong> davant <strong>dels</strong><br />
individus, de la història, del paisatge<br />
i del territori. Aspectes que<br />
la CiU de Jordi Pujol mai no va<br />
<strong>per</strong>dre de vista i que sempre va<br />
fer dubtar els electors amb s<strong>en</strong>sibilitat<br />
lleugera d’esquerres que<br />
sovint el van votar.<br />
Però malgrat que Convergència<br />
i Unió és ja un partit de dretes<br />
s<strong>en</strong>se complexos, avui <strong>per</strong> avui és<br />
l’únic partit capaç –llevat que l’actual<br />
terratrèmol es converteixi <strong>en</strong><br />
el big one– de tornar a revalidar la<br />
majoria. Possiblem<strong>en</strong>t amb altres<br />
aliats <strong>per</strong>què, si una cosa m’atreveixo<br />
a afirmar, és que a Catalunya<br />
el PP tornarà al seu cau residual.
22 debat DILLUNS, 2 DE JULIOL DEL 2012 ara<br />
La UPEC i <strong>les</strong> cruïl<strong>les</strong> de l’esquerra catalana<br />
La crisi cada vegada és més<br />
greu. La gestió que se’n fa<br />
és pèssima i <strong>les</strong> conseqüències<br />
que té, socials i<br />
democràtiques, són bestials.<br />
La conseqüència és que l’esquerra<br />
està <strong>en</strong> una cruïlla, i precisam<strong>en</strong>t,<br />
posarem tres exemp<strong>les</strong> de<br />
mom<strong>en</strong>ts <strong>en</strong> què els tres partits<br />
d’esquerres a Catalunya van passar<br />
<strong>per</strong> una cruïlla.<br />
N’hivahaverunaal’inicidelademocràcia.<br />
El PSUC va passar<br />
d’aconseguir 507.000 vots <strong>en</strong> <strong>les</strong><br />
primeres eleccions al Parlam<strong>en</strong>t<br />
l’any 1980 a només 158.000 <strong>en</strong> <strong>les</strong><br />
eleccions g<strong>en</strong>erals de l’any 1982. En<br />
només dos anys els dirig<strong>en</strong>ts del<br />
PSUC van <strong>per</strong>dre 350.000 votants.<br />
ERC va aconseguir 638.000 vots<br />
l’any 2004 al Congrés de Madrid i<br />
quatre anys més tard <strong>en</strong> va rebre<br />
298.000. N’havia <strong>per</strong>dut 340.000.<br />
El PSC l’any 2008 va treure<br />
1.689.000 vots; l’any 2011 <strong>en</strong> va<br />
aconseguir922.000.Enquatreanys<br />
va <strong>per</strong>dre 700.000 vots.<br />
És a dir: <strong>en</strong> qüestió de poc temps,<br />
l’any 1982 el PSUC <strong>per</strong>d 350.000<br />
votants, l’any 2008 ERC <strong>en</strong> <strong>per</strong>d<br />
340.000 i l’any 2011 el PSC <strong>en</strong> <strong>per</strong>d<br />
700.000.<br />
Són moltes <strong>les</strong> raons de <strong>les</strong> tres<br />
estavellades i necessitaríem tots els<br />
diaris d’un any <strong>per</strong> explicar-ho.<br />
Avui,<strong>les</strong>gransconseqüènciessocials<br />
de la crisi, que afect<strong>en</strong> fonam<strong>en</strong>talm<strong>en</strong>t<br />
<strong>les</strong> classes treballadores,<br />
no trob<strong>en</strong> respostes <strong>en</strong> els partits<br />
d’esquerres. Els votants de l’esquerrarestem<strong>per</strong>plexos.L’esquerra<br />
no està davant d’una gran derrota<br />
electoral, està davant d’una gran<br />
derrota ideològica. L’hegemonia de<br />
<strong>les</strong> idees ultraliberals i reaccionàries<br />
és absoluta. Les idees progressistes,<br />
a més, estan s<strong>en</strong>t foragitades de<br />
Dir-nos adéu<br />
On va a parar Catalunya? El Govern està<br />
<strong>en</strong>unatzucac.Lasevamanerahabitualde<br />
governar ja no serveix. És el mom<strong>en</strong>t de<br />
pr<strong>en</strong>dredecisionsqu<strong>en</strong>oespod<strong>en</strong>ajornar<br />
més.Elpaísestàempobrit.Elsmovim<strong>en</strong>ts<br />
socials no par<strong>en</strong> de sorgir: els insubmisos<br />
amb els peatges de <strong>les</strong> autopistes, els objectors<br />
fiscals amb Espanya i la Plataforma<br />
d’Afectats <strong>per</strong> la Hipoteca <strong>en</strong> són un<br />
exemple.Aaquestsmovim<strong>en</strong>tshemdesumar-hielscol·lectiussanitariieducatiu.Laretalladadelasis<strong>en</strong>ahoraal’escolapública<br />
i la manca de recursos que pateix –que<br />
ha de ser coberta <strong>per</strong> <strong>les</strong> aportacions <strong>dels</strong><br />
paresa<strong>les</strong>AMPA–fan<strong>per</strong>illarelfuturdel<br />
país, que és <strong>en</strong> mans d’uns mestres cada<br />
vegada més desprotegits i, <strong>en</strong> conseqüència,mésdesmotivats<strong>per</strong>educariguiarels<br />
nostresfillscapalsreptesdel’excel·lència.<br />
Les prestacions que <strong>en</strong>s dóna el sistema<br />
sanitaridesalutsóncadavegadamésminses<br />
i més cares.<br />
La discriminació respecte a Espanya<br />
és evid<strong>en</strong>t. A Catalunya, <strong>per</strong> sobreviure,<br />
hem de pagar més que a l’Estat, que,<br />
d’una manera o d’una altra, gaudeix <strong>dels</strong><br />
impostos s<strong>en</strong>se fi que no li par<strong>en</strong> d’arribar<br />
del Principat. Ha arribat el mom<strong>en</strong>t<br />
de dir prou, d’aturar-se i reflexionar què<br />
<strong>en</strong>s interessa més com a país. És el mom<strong>en</strong>t<br />
de la concertació nacional, que els<br />
partitsquevol<strong>en</strong>def<strong>en</strong>sarlanostraterra<br />
i els ciutadans que hi vivim es posin<br />
d’acord i diguin a Espanya: fins aquí hem<br />
arribat plegats. Ara és el mom<strong>en</strong>t de dirnos<br />
adéu!<br />
JORDI ACERO<br />
VILASSAR DE MAR<br />
Desànim educatiu<br />
Ahir es va acabar un curs escolar. Molts<br />
petits somriures van marxar cap a casa i<br />
no els veurem fins al setembre. Els mestres,<strong>per</strong>ò,hiseremunsquantsdiesmés.I<br />
<strong>en</strong>tre els preparatius <strong>per</strong> al que s’atansa<br />
un cop passades <strong>les</strong> vacances, s<strong>en</strong>tirem<br />
que som una colla de números <strong>per</strong> a l’administracióeducativa,ques’està<strong>per</strong>d<strong>en</strong>t<br />
la humanitat que tant hem d’inculcar<br />
als/<strong>les</strong> nostres alumnes. I, m<strong>en</strong>tre <strong>en</strong>s ho<br />
rumiem,haurem<strong>per</strong>dutaltressomriures,<br />
els de <strong>les</strong> <strong>per</strong>sones, mestres, TEIs..., <strong>per</strong><br />
culpa del desgavell organitzatiu i <strong>les</strong> re-<br />
JORDI SERRANO BLANQUER<br />
RECTOR DE LA UNIVERSITAT PROGRESSISTA D’ESTIU DE CATALUNYA<br />
la universitat, de <strong>les</strong> empreses editores,<br />
<strong>dels</strong> <strong>mitjans</strong> de comunicació i<br />
de qualsevol cosa que s’assembli a<br />
l’espai públic. Cal, doncs, situar la<br />
batalla ideològica com a primera<br />
trinxera del combat. La dreta s’ha<br />
tornat ideològica m<strong>en</strong>tre l’esquerra<br />
s’ha aferrat al pragmatisme i la gestió<br />
<strong>per</strong> derivar cap al naufragi, <strong>per</strong>ò<br />
hi ha alternatives.<br />
En primer lloc cal constatar que,<br />
tot i existir una majoria de catalans<br />
que sempre que pod<strong>en</strong> s’express<strong>en</strong><br />
<strong>en</strong> clau d’esquerres, avui no trob<strong>en</strong><br />
una articulació política adequada.<br />
Una segona idea seria proposar<br />
debats públics de totes <strong>les</strong> forces<br />
d’esquerres c<strong>en</strong>trats <strong>en</strong> aquesta pat<strong>en</strong>t<br />
realitat de retallades que afect<strong>en</strong><br />
a tot. Hauri<strong>en</strong> de ser-hi convidats<br />
sectors universitaris, <strong>en</strong>titats<br />
L’esquerra ha<br />
d’assolir un<br />
horitzó comú<br />
<strong>en</strong> la def<strong>en</strong>sa<br />
de l’estat del<br />
b<strong>en</strong>estar i els<br />
serveis<br />
públics<br />
CARTES I MISSATGES<br />
i totes <strong>les</strong> <strong>per</strong>sones interessades <strong>en</strong><br />
la comunitat. Cal refer un camí partint<br />
seguram<strong>en</strong>t del 1917.<br />
Tercer,caldriacom<strong>en</strong>çarap<strong>en</strong>sar<br />
<strong>en</strong> un possible horitzó comú de l’esquerra<br />
<strong>en</strong> la línia de la síntesi que es<br />
vaferquanesvacrearl’Assembleade<br />
Catalunya:llibertat,amnistiaiEstatut<br />
d’Autonomia. La def<strong>en</strong>sa de l’estatdelb<strong>en</strong>estarpodriaserunbonobjectiu.Calunanovasíntesicomunaa<br />
partir de la def<strong>en</strong>sa <strong>dels</strong> serveis públics:<br />
educació, salut, p<strong>en</strong>sions, dep<strong>en</strong>dència,<br />
universitat, etc.<br />
En quart lloc, s’imposa una reflexió<br />
específica sobre l’atzucac <strong>en</strong> la<br />
reconstrucció nacional i els <strong>per</strong>ills<br />
evid<strong>en</strong>ts de viure’n un retrocés. El<br />
federalisme <strong>en</strong>tra <strong>en</strong> crisi amb la<br />
s<strong>en</strong>tència del Tribunal Constitucional,<br />
i l’indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>tisme, tot i créi-<br />
tallades que està aplicant Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t.<br />
Un autèntic atac a l’escola que només g<strong>en</strong>era<br />
rebel·lió i molt, molt desànim <strong>en</strong>tre<br />
elsprofessionalsdoc<strong>en</strong>tsqu<strong>en</strong>o<strong>en</strong>t<strong>en</strong>em<br />
com es pot aconseguir la tan <strong>per</strong>seguida<br />
qualitatdel’educacióimoltm<strong>en</strong>ysaquest<br />
concepte que tant s’està posant de moda,<br />
l’excel·lència.Elgovern<strong>dels</strong>millorsnofarà<br />
millors <strong>per</strong>sones ni millors alumnes<br />
amb aquestes condicions.<br />
ENRIC GARCIA FERRÉ<br />
CARDEDEU<br />
La zona Fòrum<br />
¿Qui se’n recorda del Fòrum Universal<br />
de <strong>les</strong> Cultures? Han passat vuit anys i,<br />
<strong>en</strong>g<strong>en</strong>eral,lamemòriaciutadanaelsitua<br />
com una o<strong>per</strong>ació urbanística d’alt cost<br />
econòmic, amb dubtosos resultats. Però<br />
va ser molt més que tot això.<br />
En primer lloc, <strong>en</strong> els seus objectius<br />
principals, <strong>en</strong> <strong>les</strong> qüestions filosòfiques,<br />
<strong>en</strong> <strong>les</strong> seves qüestions de fons –els seus<br />
debats de <strong>les</strong> condicions de la pau i la diversitat<br />
cultural–, els que hi vam participar<br />
<strong>en</strong>s adonem ara del seu caràcter premonitori,<br />
ja que va avançar polèmiques<br />
CÈLIA ATSET<br />
Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i <strong>per</strong> <strong>les</strong> segü<strong>en</strong>ts vies:<br />
@diariARA facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona Fe d’errades: opinio@ara.cat<br />
xer, tampoc no té un full de ruta. No<br />
podem deixar que la dreta creï el<br />
frameil’estratègia a seguir i que <strong>en</strong>s<br />
barri el camí a la pl<strong>en</strong>itud nacional.<br />
En sisè lloc, cal p<strong>en</strong>sar <strong>en</strong> formes<br />
organitzatives flexib<strong>les</strong> que <strong>per</strong>metin<br />
més implicació de la ciutadania<br />
amb l’aposta g<strong>en</strong>eral de <strong>les</strong> esquerres,<br />
de manera que la indignació es<br />
transformi <strong>en</strong> accions polítiques <strong>en</strong><br />
positiu. Necessitem un sistema organitzatiu<br />
gran i complex. Com escrivia<br />
Gramsci i <strong>en</strong>s recordava Barnasants<br />
a l’estiu: <strong>les</strong> idees no viu<strong>en</strong><br />
s<strong>en</strong>se organització.<br />
En setè lloc falta un lideratge nacional<br />
i social que, més <strong>en</strong>llà <strong>dels</strong><br />
partits, sigui capaç d’aglutinar esforços,<br />
t<strong>en</strong>ir un programa, il·lusionar<br />
el poble i rearmar-nos ideològicam<strong>en</strong>t.AdaColauvadirfaunsdies<br />
que els lideratges nous sorgiran<br />
<strong>en</strong> funció de fins a quin punt els líders<br />
demostrin que estan disposats<br />
a jugar-se-la. Caldrà intel·ligència,<br />
molt intel·ligència, com deia Car<strong>les</strong><br />
Cardó, <strong>per</strong>ò també molt caràcter,<br />
com deia Batista i Roca.<br />
Cal<strong>en</strong> valors i actituds derivats<br />
d’una ètica civil republicana, que<br />
traslladin a aquesta difícil conjuntura<br />
el llegat del pare de totes <strong>les</strong> esquerres,<br />
Francesc Pi i Margall –s<strong>en</strong>se<br />
oblidar Narcís Roca Farreras, un<br />
<strong>dels</strong> seus deixeb<strong>les</strong> més actuals.<br />
Avui a la Universitat Progressista<br />
d’Estiu de Catalunya (UPEC) iniciem<br />
<strong>les</strong> nostres vuit<strong>en</strong>es i, seguram<strong>en</strong>t,<br />
últimes jornades. A partir<br />
d’ara <strong>en</strong>s convertirem <strong>en</strong> un club<br />
d’opinió. Si la il·lusió <strong>per</strong> <strong>les</strong> polítiques<br />
d’esquerres r<strong>en</strong>eix, el primer<br />
símptoma serà que s’anunciaran <strong>les</strong><br />
nov<strong>en</strong>es jornades de la UPEC.<br />
Lespolítiquesd’esquerresnecessitaran<br />
<strong>les</strong> mil flors de <strong>les</strong> mil UPEC<br />
que caldrà fer.<br />
que avui són de rabiosa actualitat. En segon<br />
lloc i no m<strong>en</strong>ys important, amb el<br />
Fòrum es va dignificar la llera del Besòs<br />
i es va recu<strong>per</strong>ar una llarga zona costera<br />
molt degradada, indigna d’un país<br />
d’Europa. Els veïns del districte de Sant<br />
Martí i de la ciutat de Sant Adrià <strong>en</strong> som<br />
testimonis agraïts.<br />
Un altre valor que ara, quasi deu anys<br />
després,convertiràlazonaFòrum<strong>en</strong>una<br />
peça d’urbanisme social pràcticam<strong>en</strong>t<br />
acabada serà la instal·lació de la Universitat<br />
Politècnica de Catalunya <strong>en</strong> aquest<br />
indret.ElsmilersdejovesdelBarcelonès<br />
Nord que durant un segle han hagut de<br />
travessar Barcelona <strong>per</strong> estudiar tecnologia<br />
tindran <strong>les</strong> mateixes oportunitats<br />
que els seus companys de la capital. El<br />
Fòrum va complint els seus objectius.<br />
JAUME VALLES MUNTADAS<br />
SANT ADRIÀ DE BESÒS<br />
Les cartes <strong>en</strong>viades pels lectors han de t<strong>en</strong>ir<br />
un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva<br />
el dret de resumir-<strong>les</strong>. Els seus autors hi han de fer<br />
constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,<br />
número de carnet d’id<strong>en</strong>titat<br />
i un telèfon de contacte.<br />
Les cartes no es respondran.
EL PUNT AVUI<br />
DILLUNS, 2 DE JULIOL DEL 2012<br />
VIII Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya<br />
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />
El futur “negre” de la UPEC<br />
OBERTURA · Com<strong>en</strong>c<strong>en</strong> <strong>les</strong> vuit<strong>en</strong>es jornades amb la incògnita de si són <strong>les</strong> últimes DINERS · El<br />
rector alerta que, s<strong>en</strong>se ajuts públics, es veu<strong>en</strong> abocats a transformar-se <strong>en</strong> un grup d’opinió<br />
A.S.<br />
BARCELONA<br />
Arr<strong>en</strong>qu<strong>en</strong> <strong>les</strong> vuit<strong>en</strong>es<br />
jornades de la<br />
Universitat Progressista<br />
de Catalunya,<br />
la UPEC. I ho fan<br />
amb el dubte sobre la seva continuïtat.<br />
El futur és “negre”, com<br />
admet el seu rector, Jordi Serrano.<br />
S<strong>en</strong>se subv<strong>en</strong>ció pública <strong>per</strong><br />
segon any consecutiu i hav<strong>en</strong>t<br />
desemborsat els últims 60.000<br />
euros estalviats al llarg d’aquest<br />
temps, Serrano no descarta que,<br />
a partir del setembre, tal com<br />
avançava <strong>en</strong> un article <strong>en</strong> aquest<br />
diari, la UPEC es converteixi<br />
<strong>en</strong> una “cèl·lula dorm<strong>en</strong>t”, un<br />
grup d’opinió que es posicionarà<br />
sobre els difer<strong>en</strong>ts temes.<br />
Però <strong>les</strong> jornades, amb tota<br />
probabilitat, es deixaran de fer<br />
“es<strong>per</strong>ant temps millors”.<br />
Nascuda fa vuit anys de la mà<br />
del tripartit i sectors socials i<br />
culturals d’esquerres, sempre<br />
s’ha considerat la UPEC una alternativa<br />
progressista a la nacionalista<br />
Universitat Catalana<br />
d’Estiu (UCE) que se celebra a<br />
Prada de Confl<strong>en</strong>t. Serrano rebutja<br />
taxativam<strong>en</strong>t la confrontació<br />
i considera que els dos fòrums<br />
pod<strong>en</strong> coexistir s<strong>en</strong>se problema.<br />
Sobre la universitat que<br />
dirigeix, alerta que repres<strong>en</strong>ta<br />
“una majoria” i p<strong>en</strong>sa que “hauria<br />
de t<strong>en</strong>ir dret a existir“. “Després<br />
es queix<strong>en</strong> que la g<strong>en</strong>t discuteix<br />
a <strong>les</strong> places”, lam<strong>en</strong>ta.<br />
Amb la incertesa planant damunt<br />
la seu barcelonina del sindicat<br />
CCOO –esc<strong>en</strong>ari de <strong>les</strong> jornades–,<br />
la universitat s’inaugura<br />
aquest migdia amb una conferència<br />
del catedràtic d’economia<br />
i exrector de la Universitat<br />
832993-1058207w<br />
El rector de la UPEC, Jordi Serrano, <strong>en</strong> la inauguració de <strong>les</strong> set<strong>en</strong>es jornades, el juliol passat ■ QUIM PUIG<br />
de Barcelona Joan Tugores. I,<br />
sota el paraigües del lema El futur<br />
és a <strong>les</strong> nostres mans, fins<br />
div<strong>en</strong>dres abordarà el rumb de<br />
Catalunya, la immigració, <strong>les</strong><br />
desigualtats socials, la por instal·lada<br />
a la societat arran de la<br />
crisi, els <strong>per</strong>ills que assetg<strong>en</strong> la<br />
—————————————————————————————————————————<br />
La clo<strong>en</strong>da reunirà,<br />
div<strong>en</strong>dres al migdia,<br />
Navarro, Junqueras,<br />
Herrera i Nuet<br />
—————————————————————————————————————————<br />
democràcia i el pacte fiscal, <strong>en</strong>tre<br />
d’altres. El model de finançam<strong>en</strong>t<br />
es debatrà demà <strong>en</strong> una<br />
taula rodona <strong>en</strong> què participaran<br />
la presid<strong>en</strong>ta d’Òmnium<br />
Cultural, Muriel Casals, la pro-<br />
fessora titular d’his<strong>en</strong>da pública<br />
de la UB Maite Vilalta i l’advocada<br />
Gemma Calvet.<br />
Descodificació<br />
Els sindicats, la crisi de la cultura<br />
i <strong>les</strong> alternatives al neoliberalisme<br />
són altres <strong>dels</strong> grans temes<br />
que es repassaran durant<br />
aquests cinc dies, <strong>en</strong> què la pret<strong>en</strong>sió<br />
és “int<strong>en</strong>tar descodificar<br />
el que està passant”, <strong>en</strong> parau<strong>les</strong><br />
del rector. I esdev<strong>en</strong>ir un fòrum<br />
<strong>per</strong> als sectors d’esquerres<br />
<strong>en</strong> un mom<strong>en</strong>t de gran desori<strong>en</strong>tació,<br />
<strong>per</strong>ò també quan<br />
s’ha constatat que “<strong>les</strong> receptes<br />
clàssiques han fracassat”.<br />
“Cal reinv<strong>en</strong>tar <strong>les</strong> coses”, sosté<br />
Serrano i, <strong>en</strong>tre el<strong>les</strong>, també<br />
“<strong>les</strong> formes de fer política”.<br />
Els partits catalans d’esquer-<br />
res tindran l’oportunitat d’explicar<br />
<strong>les</strong> seves pròpies receptes.<br />
La UPEC reunirà, div<strong>en</strong>dres<br />
al migdia, el primer secretari<br />
del PSC, Pere Navarro, el<br />
presid<strong>en</strong>t d’ERC, Oriol Junqueras,<br />
el secretari g<strong>en</strong>eral d’ICV,<br />
Joan Herrera, i el coordinador<br />
g<strong>en</strong>eral d’EUiA, Joan Josep<br />
Nuet, <strong>en</strong> la conferència de<br />
clo<strong>en</strong>da que pres<strong>en</strong>tarà el <strong>per</strong>iodista<br />
d’El Punt Avui Joan<br />
Rueda. És un <strong>dels</strong> plats forts<br />
de <strong>les</strong> jornades, ja que la coincidència<br />
<strong>dels</strong> dirig<strong>en</strong>ts d’esquerres<br />
no és habitual, atès<br />
que només Herrera és diputat<br />
al Parlam<strong>en</strong>t. No serà un debat,<br />
ja que intervindran <strong>per</strong> separat.<br />
Després de l’acte, la<br />
UPEC baixarà la <strong>per</strong>siana i no<br />
se sap si la tornarà a pujar. ■<br />
| Política | 5<br />
Montilla vol<br />
que el TC no<br />
actuï <strong>en</strong> lleis<br />
refer<strong>en</strong>dades<br />
Redacció<br />
BARCELONA<br />
Dos anys després de la s<strong>en</strong>tència<br />
contra l’Estatut,<br />
l’expresid<strong>en</strong>t de la G<strong>en</strong>eralitat,<br />
José Montilla,<br />
aposta <strong>per</strong> una reforma<br />
del Tribunal Constitucional<br />
<strong>per</strong> evitar que torni a<br />
actuar sobre lleis refer<strong>en</strong>dades,<br />
tal com va passar<br />
amb la carta catalana. “Va<br />
haver-hi una confrontació<br />
de sobiranies, la que la<br />
Constitució atorga al TC i<br />
la del poble de Catalunya;<br />
va ser un conflicte de legitimitats,<br />
i això va fer molt<br />
de mal, al marge de la s<strong>en</strong>tència”,<br />
va assegurar Montilla<br />
<strong>en</strong> una <strong>en</strong>trevista a<br />
l’agència de notícies ACN.<br />
Segons el dirig<strong>en</strong>t socialista,<br />
aquesta modificació<br />
necessitaria “un ampli<br />
acord”, tot i que va avisar<br />
que l’actual correlació de<br />
forces al Congrés la fa poc<br />
viable. En referència a la resolució<br />
judicial, hi va afegir<br />
que el PP “va guanyar el<br />
partit”, <strong>per</strong>què va aconseguir<br />
“desqualificar el text i<br />
erosionar la seva legitimitat”.<br />
Malgrat els atacs,<br />
Montilla considera que la<br />
s<strong>en</strong>tència no ha afectat els<br />
pilars bàsics de l’autogovern.<br />
Pel que fa al pacte fiscal,<br />
va recordar que l’actual<br />
sistema de finançam<strong>en</strong>t<br />
que s’inclou a l’Estatut va<br />
estar avalat <strong>per</strong> CiU. Tot i<br />
això, no es va mostrar tancat<br />
a negociar-ne una millora:<br />
“Seria desitjable que a<br />
Catalunya es tingués una<br />
posició àmpliam<strong>en</strong>t compartida,<br />
i no només una<br />
majoria parlam<strong>en</strong>tària.”<br />
L’expresid<strong>en</strong>t, que ara és<br />
s<strong>en</strong>ador, també va advocar<br />
<strong>per</strong> reformar la cambra. ■
CAT-UNIVERSIDAD PROGRESISTA<br />
Álvarez y Gallego defi<strong>en</strong>d<strong>en</strong> la UPEC<br />
por ser "un espacio para el<br />
pluralismo"<br />
02/07/2012 Noticias EFE<br />
Los secretarios g<strong>en</strong>era<strong>les</strong> de CCOO y UGT de Cataluña, Joan Car<strong>les</strong> Gallego y Josep<br />
Maria Álvarez, respectivam<strong>en</strong>te, han def<strong>en</strong>dido hoy la continuidad de la Universidad<br />
Progresista de Verano de Cataluña (UPEC) por ser "un espacio de debate de las<br />
izquierdas <strong>en</strong> Cataluña y de pluralismo".<br />
En la inauguración de la octava edición de las jornadas de la UPEC, Gallego ha<br />
explicado que las políticas de austeridad "han recortado también" la subv<strong>en</strong>ción para<br />
estas jornadas y ha asegurado que estos recortes ti<strong>en</strong><strong>en</strong> por objetivo "debilitar<br />
aquellas instituciones de p<strong>en</strong>sami<strong>en</strong>to crítico".<br />
Por su parte, el secretario g<strong>en</strong>eral de UGT ha sost<strong>en</strong>ido que las administraciones<br />
públicas "no ti<strong>en</strong><strong>en</strong> argum<strong>en</strong>tos" para no continuar con la UPEC y ha reclamado que<br />
"no se escatim<strong>en</strong> recursos" <strong>en</strong> este ámbito porque, a su juicio, los espacios de<br />
p<strong>en</strong>sami<strong>en</strong>to de la derecha "están trabajando mucho y los de izquierda deb<strong>en</strong><br />
mant<strong>en</strong>erse".<br />
Las jornadas de la UPEC se celebrarán <strong>en</strong>tre el 2 y el 6 de julio bajo el título "El futuro<br />
está <strong>en</strong> nuestras manos" y <strong>en</strong> ellas participarán, <strong>en</strong>tre otros, la presid<strong>en</strong>ta de Òmnium<br />
Cultural, Muriel Casals; el secretario g<strong>en</strong>eral de CCOO, Ignacio Fernández Toxo; el<br />
presid<strong>en</strong>te de Justícia i Pau, Arcadi Oliveras y diversos repres<strong>en</strong>tantes de los partidos<br />
de izquierda como Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera (ICV) o Pere Navarro (PSC).<br />
Gallego ha admitido que los valores de la izquierda actual "no son los adecuados" y ha<br />
instado a los ag<strong>en</strong>tes políticos y socia<strong>les</strong> a apostar por alternativas a las actua<strong>les</strong> para<br />
abordar la crisis, "que actualm<strong>en</strong>te no <strong>per</strong>mit<strong>en</strong> reactivar la economía, aum<strong>en</strong>tan las<br />
desigualdades y cuestionan los derechos fundam<strong>en</strong>ta<strong>les</strong>".<br />
En la misma línea, Álvarez ha admitido que la izquierda "no acaba de decir qué<br />
remedios hay que aportar" <strong>en</strong> un mom<strong>en</strong>to que, <strong>en</strong> su opinión, "es óptimo para rehacer<br />
el capitalismo y situar los derechos fundam<strong>en</strong>ta<strong>les</strong> y la igualdad <strong>en</strong> el c<strong>en</strong>tro de las<br />
políticas".<br />
Por su parte, el rector de la UPEC, Jordi Serrano, ha cargado contra las políticas<br />
"ultralibera<strong>les</strong>" que las administraciones públicas están llevando a cabo y ha<br />
comparado la situación actual con la que vivían los trabajadores <strong>en</strong> el siglo XIX.<br />
"Quizás deberíamos ver lo que hicieron <strong>en</strong>tonces estos obreros para mejorar sus<br />
condiciones y cogerlo como una hoja de ruta", ha afirmado.<br />
Respecto al recorte de subv<strong>en</strong>ciones a los sindicatos y a propia organización de la<br />
UPEC, ha sugerido que a este ritmo, <strong>en</strong> pocos años, "los espacios de discusión<br />
podrían ser las plazas de los pueblos y ciudades".
Diari de Girona | DIMARTS, 3 DE JULIOL DE 2012<br />
El Govern català reduirà<br />
bonificacions a peatges<br />
si l’Estat no paga deutes<br />
Segons la G<strong>en</strong>eralitat, el<br />
Govern espanyol deu <strong>en</strong><br />
concessions <strong>dels</strong> dos últims<br />
anys, 41,2 milions d’euros<br />
BARCELONA | EFE/EUROPA PRESS/ DdG<br />
La G<strong>en</strong>eralitat de Catalunya podria<br />
reduir <strong>les</strong> bonificacions als<br />
peatges, establertes al com<strong>en</strong>çam<strong>en</strong>t<br />
de l'any, a partir de l'1 de setembre<br />
si l'Estat no abona el deute<br />
del 2011 i 2012 <strong>per</strong> pagar <strong>les</strong> concessions,<br />
que és de 41,2 milions<br />
d'euros.<br />
Així ho va anunciar ahir, el secretari<br />
de Territori i Mobilitat, Damià<br />
Calvet, després de reunir-se,<br />
juntam<strong>en</strong>t amb el conseller, Lluís<br />
Recorder, amb els alcaldes de Terrassa,<br />
Mollet i Alella, als qui va dir<br />
que no s'augm<strong>en</strong>taran <strong>les</strong> bonificacions<br />
<strong>per</strong> recurrència com reclam<strong>en</strong><br />
i els va avisar que l'actual<br />
sistema està «<strong>en</strong> <strong>per</strong>ill» <strong>per</strong> l'impagam<strong>en</strong>t<br />
de l'Estat. «O l'Estat<br />
paga immediatam<strong>en</strong>t o la G<strong>en</strong>eralitat<br />
haurà de replantejar el sistema<br />
actual de bonificacions», va<br />
alertar Calvet, que no va concretar<br />
si s'eliminarà alguna de <strong>les</strong> bonificacions,<br />
com el descompte del<br />
30% <strong>per</strong> a turismes ecològics. Se-<br />
Breus<br />
POLICIAL<br />
Desarticulada una<br />
xarxa que realitzava<br />
estafes <strong>per</strong> Internet<br />
BARCELONA | EFE/DdG<br />
La Guàrdia Civil va det<strong>en</strong>ir ahir,<br />
vuit <strong>per</strong>sones, d 'orig<strong>en</strong> nigerià i veïns<br />
de Santa Coloma de Gram<strong>en</strong>et,<br />
<strong>en</strong> una o<strong>per</strong>ació que va <strong>per</strong>metre<br />
desarticular a Barcelona una xarxa<br />
acusada de clonar més de 300<br />
targetes de crèdit <strong>per</strong> comprar a Internet<br />
un miler de productes informàtics<br />
i bitllets d'avió <strong>per</strong> rev<strong>en</strong>dre'ls,<br />
estafes que els podri<strong>en</strong><br />
haver reportat uns guanys d'un milió<br />
d'euros.<br />
gons la G<strong>en</strong>eralitat, l'Estat incompleix<br />
un Reial decret del 1999 segons<br />
el qual ha d'abonar el 7% <strong>dels</strong><br />
ingressos que aconsegueix<strong>en</strong> <strong>les</strong><br />
empreses d'autopistes a cada territori,<br />
i que <strong>per</strong> tant hauria d’haver<br />
pagat a Catalunya 41,2 milions,<br />
20,4 milions de 2011 i 20,8 de<br />
2012, que el Govern català ha de<br />
cobrir <strong>per</strong> si sol. Calvet va criticar<br />
que l'Estat sí que ha previst una<br />
partida de 70 milions d'euros <strong>per</strong><br />
pagar <strong>les</strong> concessionàries <strong>en</strong> el<br />
cas de <strong>les</strong> autopistes de la seva<br />
competència, m<strong>en</strong>tre que ha deixat<br />
a zero <strong>les</strong> partides <strong>per</strong> a <strong>les</strong> autopistes<br />
competència de la G<strong>en</strong>eralitat.<br />
Calvet no va precisar fins a quin<br />
punt es podria revisar el sistema de<br />
bonificacions actual, <strong>per</strong>ò va garantir<br />
que el Govern informarà el<br />
grup de peatges abans de pr<strong>en</strong>dre<br />
una decisió, i que no es planteja<br />
una pujada de tarifes <strong>dels</strong> peatges,<br />
sinó una revisió del model de bonificacions<br />
a partir de l'1 de setembre.<br />
L’alcalde de Terrassa, Pere navarro,<br />
que és també primer secretari<br />
del PSC, va destacar que davant<br />
aquesta negativa, es reservaran<br />
l'opció d'adoptar altres accions,<br />
que no va precisar.<br />
POLÈMICA<br />
El Govern català<br />
reconeix no poder<br />
pagar a <strong>les</strong> ONG<br />
BARCELONA | EUROPA PRESS/DdG<br />
El director g<strong>en</strong>eral de l'Agència<br />
Catalana de Coo<strong>per</strong>ació al Des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t<br />
de la G<strong>en</strong>eralitat<br />
(ACCD), Car<strong>les</strong> Llor<strong>en</strong>s, va reconèixer<br />
ahir, que el Govern català<br />
segueix s<strong>en</strong>se saber quan podrà<br />
pagar el deute de 8,9 milions d'euros<br />
que té amb <strong>les</strong> ONG catalanes,<br />
el que compromet la continuïtat de<br />
c<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ars de projectes humanitaris.<br />
Llor<strong>en</strong>s va precisar que l'acord<br />
tancat ahir amb l'empresariat català<br />
<strong>per</strong> aconseguir fons privats<br />
pretén obrir noves vies de finançam<strong>en</strong>t<br />
davant de l'escassetat de<br />
recursos públics, retallats un 80%<br />
<strong>en</strong> dos anys, i no, calmar <strong>les</strong> ONG.<br />
UNIVERSITAT PROGRESSISTA<br />
CCOO i UGT def<strong>en</strong>s<strong>en</strong> la UPEC <strong>per</strong><br />
ser «un espai <strong>per</strong> al pluralisme»<br />
BARCELONA | EFE/DdG<br />
Els secretaris g<strong>en</strong>erals de CCOO i UGT de Catalunya, Joan Car<strong>les</strong> Gallego<br />
i Josep Maria Álvarez, respectivam<strong>en</strong>t, van def<strong>en</strong>sar ahir, la continuïtat<br />
de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) <strong>per</strong><br />
ser «un espai de debat de <strong>les</strong> esquerres a Catalunya i de pluralisme».<br />
En la inauguració de la vuit<strong>en</strong>a edició de <strong>les</strong> jornades de la UPEC titolades<br />
El futur està a <strong>les</strong> nostres mans, Gallego va explicar que <strong>les</strong> polítiques<br />
d'austeritat «han retallat també» la subv<strong>en</strong>ció <strong>per</strong> a aquestes jornades<br />
i va assegurar que aquestes retallades t<strong>en</strong><strong>en</strong> com a objectiu «debilitar<br />
aquel<strong>les</strong> institucions de p<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t crític». Per la seva banda, el<br />
secretari g<strong>en</strong>eral d'UGT va sost<strong>en</strong>ir que <strong>les</strong> administracions públiques<br />
«no t<strong>en</strong><strong>en</strong> argum<strong>en</strong>ts» <strong>per</strong> no continuar amb la UPEC.<br />
CATALUNYA<br />
27
El bloc d'<strong>en</strong> Pere<br />
El fil <strong>dels</strong> dies<br />
http://blocs.mesvilaweb.cat/<strong>per</strong>e<br />
Joan Tugores a la darrera UPEC. I potser l'última?<br />
política | dilluns, 2 de juliol de 2012 | 21:23h<br />
Jordi Serrano i Blanquer, rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya, ha inaugurat aquest matí,<br />
acompanyat <strong>dels</strong> dirig<strong>en</strong>ts d'UGT i CCOO, Josep M. Àlvarez i Joan Car<strong>les</strong> Gallego, la que pot ser la seva última<br />
edició.<br />
Després de vuit anys, la UPEC s'haurà de convertir <strong>en</strong> un fòrum d'opinió, submergir-se <strong>per</strong> tal de dur una vida<br />
lat<strong>en</strong>t -dorm<strong>en</strong>t, <strong>en</strong> deia el seu rector- tot es<strong>per</strong>ant temps millors.<br />
El govern de Catalunya, el govern <strong>dels</strong> millors, li ha retirat la subv<strong>en</strong>ció. Els ciutadans d'esquerres no som<br />
<strong>dels</strong> seus. I ja se sap que govern<strong>en</strong> només <strong>per</strong> als qui els vot<strong>en</strong>. I , seguram<strong>en</strong>t, ni això.<br />
Però no s'han limitat a <strong>en</strong>tonar el cant del cigne; sinó que, combatius i reflexius fins al final, s'han pres<strong>en</strong>tat<br />
un parell de ponències b<strong>en</strong> interessants <strong>en</strong> la jornada d'avui.<br />
Després de <strong>les</strong> pres<strong>en</strong>tacions i d'una divertida i incisiva ponència del mateix Jordi Serrano, ha obert foc ni<br />
més ni m<strong>en</strong>ys que Joan Tugores, economista, professor de la Universitat de Barcelona i exrector d'aquesta<br />
mateixa universitat.<br />
Amb un estil d<strong>en</strong>s i àgil <strong>en</strong>sems -que difícil que és conciliar tot això; els bolígrafs trei<strong>en</strong> fum i els cervells,<br />
<strong>en</strong>cara més- el doctor Tugores titulava la seva conferència igual que el lema de l'edició d'<strong>en</strong>guany: El futur és<br />
a <strong>les</strong> nostres mans.<br />
No resumiré la conferència. Em limitaré a destacar allò que més m'ha cridat l'at<strong>en</strong>ció.<br />
En aquesta crisi, Europa és la baula dèbil, i l'objectiu de molts poderosos, dintre i fora d'Europa, és fer<br />
fracassar el model europeu, que ha consistit <strong>en</strong> una exitosa combinació de democràcia política, estat del<br />
b<strong>en</strong>estar i des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t econòmic. Els problemes europeus són també problemes globals.<br />
-Només els mostraré un gràfic- ha dit el confer<strong>en</strong>ciant als assist<strong>en</strong>ts; <strong>per</strong>ò no podia ser més eloqü<strong>en</strong>t: el<br />
dèficit/ su<strong>per</strong>àvit <strong>dels</strong> països del sud i del nord d'Europa er<strong>en</strong> molt similars fins cap allà l'any 2000. Amb la<br />
creació de l'euro, moneda forta a imatge i semblança del marc alemany, estableix el punt d'inflexió i obre la<br />
via a l'especulació (recordem com al nostre país el preu <strong>dels</strong> diaris va passar d'un dia <strong>per</strong> altre de 100 pts. a<br />
un euro!). A partir d'a<strong>les</strong>hores, la població del sud s'<strong>en</strong>deuta amb els capitals prestats del nord, amb<br />
interessos nominalm<strong>en</strong>t baixos <strong>per</strong>ò molt onerosos.<br />
Les corbes se separ<strong>en</strong> dramàticam<strong>en</strong>t: el dèficit del sud és simètric del su<strong>per</strong>àvit del nord. En conseqüència,<br />
rics i pobres, països del nord i del sud europeus, són igualm<strong>en</strong>t coresponsab<strong>les</strong> de la crisi, i<br />
coresponsablem<strong>en</strong>t h'hauran de sortir.<br />
Uns s'han <strong>en</strong>deutat més del compte <strong>per</strong>què d'altres els han prestat -i se n'han b<strong>en</strong>eficiat- més del compte<br />
també.<br />
La sortida passa <strong>per</strong> una fiscalitat més sòlida sobre els r<strong>en</strong>dim<strong>en</strong>ts del capital que actuï de mecanisme<br />
comp<strong>en</strong>satori global, un deute públic federalitzat (els eurobons!) i una unió bancària europea.<br />
Poc amic de maniqueismes, el doctor Tugores <strong>en</strong>s parla de la necessitat de conciliar els mercats amb la<br />
democràcia -un mercat efici<strong>en</strong>t, que assigna adequadam<strong>en</strong>t els recursos, és un bé públic de primer ordre; un<br />
mercat desregulat o capturat <strong>per</strong> determinades elits no és un bon mercat-.<br />
La competitivitat i la cohesió tampoc no són contradictòries: els països competitius són també els més<br />
cohesionats, on hi ha m<strong>en</strong>ys desigualtats. A aquest respecte és decisiva una educació de qualitat que arribi a<br />
tothom, no pas elitista.<br />
L'eficiència i la distribució també són conciliab<strong>les</strong>: els països més desiguals, amb una base fiscal més feble,<br />
són m<strong>en</strong>ys de fiar. La prima de risc està vinculada a polítiques antisocials.<br />
Moltes altres qüestions ha tocat el professor Tugores: patim d'una irresponsabilitat <strong>en</strong>vers <strong>les</strong> g<strong>en</strong>eracions<br />
futures, els podem deixar un món pitjor que el que hem trobat, amb deute mediambi<strong>en</strong>tal, problemes<br />
demogràfics i sobre<strong>en</strong>deutam<strong>en</strong>t. Transmetre'n el cost a <strong>les</strong> g<strong>en</strong>eracions futures és m<strong>en</strong>ysprear-<strong>les</strong>. Cal un<br />
pacte interg<strong>en</strong>eracional.<br />
Hi ha el <strong>per</strong>ill de regressió a un ordre social tancat, <strong>en</strong> què una elit controla els principals recursos. Una<br />
espècie de neofeudalisme, amb desigualtats i retrocés sociopolític i econòmic. L'època del welfare state,<br />
aquesta creació europea, és <strong>en</strong> aquest aspecte una excepció històrica que alguns vol<strong>en</strong> fer desaparèixer.<br />
Cal decidir qui tindrà veu <strong>en</strong> els àmbits de decisió supranacional, que repres<strong>en</strong>ti realm<strong>en</strong>t, de forma<br />
democràtica, la veu <strong>dels</strong> ciutadans de cada país. Fins ara, aquest àmbit l'han ocupat els membres de l'elit<br />
que def<strong>en</strong>sa els interessos més minoritaris <strong>per</strong>ò molt poderosos. No cal citar-ne exemp<strong>les</strong>.<br />
El món sortirà d'aquesta crisi radicalm<strong>en</strong>t difer<strong>en</strong>t. Cal dibuixar una alternativa progressista que retorni als<br />
temps previs a la divisió de <strong>les</strong> esquerres amb <strong>les</strong> seves postures <strong>en</strong>frontades davant de la primera guerra
mundial.<br />
Cal preservar l'estat del b<strong>en</strong>estar i la democràcia, No han estat pas un somni, sinó una afortunada realitat. El<br />
monstre -el dinosaure- que am<strong>en</strong>aça <strong>les</strong> nostres aspiracions <strong>en</strong>cara continua pres<strong>en</strong>t.<br />
A la tarda, debat sobre <strong>les</strong> noves formes de protesta i/o repres<strong>en</strong>tació política. Simona Levi fa aportacions<br />
especialm<strong>en</strong>t interessants, pel gust d'aquest cronista: S<strong>en</strong>se plaer no hi ha rebel.lió, i s<strong>en</strong>se rebel.lió no hi ha<br />
canvi. El model, més que horitzontal, és viral. El propòsit <strong>dels</strong> ciberactivistes que fan tecnopolítica no és<br />
imposar, sinó compartir. Cal també un reconeixem<strong>en</strong>t de <strong>les</strong> capacitats i aportacions de la feina de cadascú<br />
<strong>per</strong> col.laborar <strong>en</strong> la xarxa. No és una barreja indistinta, sinó una suma d'inicatives.<br />
L'objectiu no és el martiri ni el fracàs. Es tracta de plantejar-se objectius assolib<strong>les</strong>, d'acord amb <strong>les</strong> pròpies<br />
possibilitats, <strong>per</strong> tal de no fracassar. Es pot conjuminar el realisme de <strong>les</strong> lluites quotidianes amb la radicalitat<br />
de fons, com corrobor<strong>en</strong> els sindicalistes pres<strong>en</strong>ts a la sala.<br />
La UPEC se celebra al local de la CONC i és el fòrum <strong>per</strong> excel.lència del conjunt de <strong>les</strong> esquerres catalanes<br />
s<strong>en</strong>se exclusions, <strong>dels</strong> més moderats als més radicals. Per a tots hi ha lloc i veu.<br />
Llarga vida a la UPEC! És més necessària que mai.
8 | Política |<br />
La seu de CCOO va ser el marc ahir de l’estr<strong>en</strong>a de la Universitat Progressista d’Estiu, també amb repres<strong>en</strong>tants de la UGT ■ J. LOSADA<br />
CCOO també dóna suport<br />
a un “concert econòmic<br />
solidari” <strong>per</strong> a Catalunya<br />
a S’uneix a la UGT <strong>en</strong> la demanda d’una his<strong>en</strong>da pròpia que posi fi al dèficit<br />
fiscal històric a Ho vincula a un pacte social que garanteixi l’estat del b<strong>en</strong>estar<br />
Ò. Palau<br />
BARCELONA<br />
Ple sindical <strong>en</strong> l’exigència<br />
del concert econòmic. El<br />
Consell Nacional de CCOO<br />
de Catalunya ha aprovat<br />
una resolució <strong>en</strong> què es declara<br />
“ferma partidària”<br />
d’un nou sistema de finançam<strong>en</strong>t<br />
<strong>per</strong> a Catalunya<br />
que su<strong>per</strong>i el “dèficit fiscal<br />
històric”, <strong>per</strong>ò que també<br />
garanteixi els drets socials.<br />
El sindicat alerta que<br />
el sistema de recaptació<br />
actual no compleix el principi<br />
d’ordinalitat ni dota<br />
Catalunya de prou ingressos<br />
<strong>per</strong> gestionar <strong>les</strong> seves<br />
competències. Per això<br />
proposa un “concert econòmic<br />
solidari” que faci<br />
possible la “suficiència financera”<br />
de la G<strong>en</strong>eralitat<br />
i li <strong>per</strong>meti alhora fer una<br />
contribució a la “solidaritat<br />
interterritorial”, sempre<br />
que aquesta no vagi <strong>en</strong><br />
detrim<strong>en</strong>t de Catalunya.<br />
Per fer-ho possible,<br />
CCOO def<strong>en</strong>sa una agència<br />
tributària catalana<br />
pròpia que s’<strong>en</strong>carregui de<br />
recaptar, gestionar i liquidar<br />
tots els impostos –només<br />
creu que s’hauria de<br />
coordinar amb l’estatal<br />
<strong>per</strong> <strong>les</strong> tasques d’inspecció<br />
<strong>en</strong> la lluita contra el frau<br />
fiscal i l’economia submergida,<br />
<strong>en</strong> què també posa<br />
Els secretaris g<strong>en</strong>erals de<br />
CCOO i UGT de Catalunya,<br />
Joan Car<strong>les</strong> Gallego i Josep<br />
Maria Álvarez respectivam<strong>en</strong>t,<br />
van def<strong>en</strong>sar ahir, <strong>en</strong><br />
l’estr<strong>en</strong>a de la vuit<strong>en</strong>a edició,<br />
la continuïtat de la Universitat<br />
Progressista d’Estiu de<br />
Catalunya (UPEC), <strong>per</strong>què és<br />
“un espai de debat de <strong>les</strong> esquerres<br />
a Catalunya i de pluralisme”.<br />
Gallego lam<strong>en</strong>tava<br />
que <strong>les</strong> polítiques d’austeritat<br />
“han retallat també” els<br />
fons <strong>per</strong> a <strong>les</strong> jornades, <strong>per</strong><br />
“debilitar <strong>les</strong> institucions de<br />
p<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t crític”. Álvarez va<br />
Salvador Alsius lam<strong>en</strong>ta<br />
la politització del CAC<br />
Redacció<br />
BARCELONA<br />
“Un Consell de l’Audiovisual<br />
de Catalunya (CAC)<br />
amb sis exparlam<strong>en</strong>taris<br />
és un CAC malaguanyat.”<br />
El <strong>per</strong>iodista Salvador Alsius,<br />
candidat d’ERC i ICV-<br />
EUiA com a membre del<br />
Consell, va lam<strong>en</strong>tar ahir<br />
la politització d’aquest<br />
<strong>en</strong>s, que ha d’actuar <strong>en</strong> def<strong>en</strong>sa<br />
de la llibertat d’expressió<br />
i d’informació, del<br />
pluralisme, de la neutralitat<br />
informativa <strong>en</strong> l’àmbit<br />
audiovisual. Alsius, que<br />
previsiblem<strong>en</strong>t quedarà<br />
fora del CAC, va comparèixer<br />
al Parlam<strong>en</strong>t amb Roger<br />
Loppacher i Daniel Sirera,<br />
que sí que formaran<br />
part de l’organisme com a<br />
Def<strong>en</strong>s<strong>en</strong> la continuïtat de la UPEC<br />
———————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />
presid<strong>en</strong>t i conseller, respectivam<strong>en</strong>t,<br />
<strong>en</strong> virtut<br />
del pacte que han segellat<br />
CiU i el PP. Durant la seva<br />
interv<strong>en</strong>ció, Loppacher<br />
va def<strong>en</strong>sar que el CAC no<br />
ha de t<strong>en</strong>ir només una<br />
“funció def<strong>en</strong>siva” sinó<br />
que “el públic ha de poder<br />
interv<strong>en</strong>ir <strong>en</strong> el debat”<br />
que es g<strong>en</strong>era sobre els<br />
<strong>mitjans</strong> audiovisuals. ■<br />
acusar <strong>les</strong> administracions<br />
de “no t<strong>en</strong>ir argum<strong>en</strong>ts” <strong>per</strong><br />
no seguir amb la UPEC i va<br />
reclamar que “no s’escatimin<br />
recursos” <strong>en</strong> aquest àmbit.<br />
El rector de la UPEC, Jordi<br />
Serrano, carregava també<br />
contra <strong>les</strong> polítiques “ultraliberals”<br />
actuals i comparava<br />
la situació amb la <strong>dels</strong><br />
treballadors el segle XIX.<br />
Serrano també deplorava<br />
la retallada de subv<strong>en</strong>cions:<br />
“A aquest ritme, d’aquí a<br />
pocs anys els espais de discussió<br />
podri<strong>en</strong> ser <strong>les</strong> places<br />
<strong>dels</strong> pob<strong>les</strong> i ciutats.”<br />
molt èmfasi– i que tingui<br />
capacitat normativa <strong>per</strong><br />
establir tributs propis.<br />
En aquest punt, això sí,<br />
el sindicat alerta que el<br />
nou model no servirà “de<br />
res” si després la G<strong>en</strong>eralitat<br />
implanta “polítiques<br />
desfiscalitzadores” i “abaixa<br />
els tributs als més rics”,<br />
com va fer <strong>en</strong> eliminar<br />
l’impost de successions.<br />
Per un pacte de país<br />
De fet, va més <strong>en</strong>llà i d<strong>en</strong>uncia<br />
la política de retallades<br />
<strong>dels</strong> governs de CiU i<br />
La frase<br />
—————————————————————————————————<br />
“De res serviria t<strong>en</strong>ir<br />
un millor finançam<strong>en</strong>t<br />
si la recaptació baixa<br />
<strong>per</strong> <strong>les</strong> polítiques<br />
desfiscalitzadores”<br />
RESOLUCIÓ DEL 29 DE JUNY DEL<br />
CONSELL NACIONAL DE COMISSIONS<br />
OBRERES DE CATALUNYA<br />
PP, que supos<strong>en</strong> un “seriós<br />
retrocés <strong>en</strong> els drets nacionals<br />
i socials” –<strong>per</strong> CCOO<br />
el progrés nacional i el social<br />
són “inseparab<strong>les</strong>”– i<br />
que “aprofit<strong>en</strong> de manera<br />
oportunista la crisi <strong>per</strong> reduir<br />
l’espai públic <strong>en</strong> b<strong>en</strong>efici<br />
del sector privat”. El<br />
sindicat, <strong>en</strong> aquest s<strong>en</strong>tit,<br />
aposta <strong>per</strong> la imposició<br />
d’un nou impost <strong>per</strong> a <strong>les</strong><br />
grans fortunes i la implantació<br />
d’un model econòmic<br />
que afavoreixi el creixem<strong>en</strong>t<br />
sost<strong>en</strong>ible. A més,<br />
exigeix un “pacte de país”<br />
que estipuli que els nous<br />
recursos que s’obtinguin<br />
es destinin sobretot a garantir<br />
l’estat del b<strong>en</strong>estar.<br />
La resolució, feta pública<br />
ahir, va ser aprovada pel<br />
sindicat div<strong>en</strong>dres passat,<br />
i suposa un nou gest de suport<br />
al govern català <strong>en</strong> la<br />
futura negociació del pacte<br />
fiscal a Madrid, després<br />
que l’altre gran sindicat, la<br />
UGT, ja aprovés una resolució<br />
similar el 14 de juny<br />
pel concert econòmic. ■<br />
D’esquerra a dreta, Sirera, Loppacher i Alsius, que van<br />
comparèixer ahir al Parlam<strong>en</strong>t ■ ACN<br />
EL PUNT AVUI<br />
DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2012<br />
OPINIÓ<br />
—————————————————————————————————<br />
Lluís Falgàs<br />
Periodista<br />
—————————————————————————————————<br />
Juliol<br />
Des de sempre, el<br />
mes de juliol és un<br />
mes políticam<strong>en</strong>t<br />
destacable pel que fa a notícies.<br />
L’actual promet.<br />
Rajoy té un to difer<strong>en</strong>t<br />
després de l’últim Consell<br />
Europeu. Ha rebaixat prepotència<br />
davant la resta de<br />
països europeus. Fa un discurs<br />
més alineat amb els<br />
italians, més pròxim als<br />
francesos i m<strong>en</strong>ys desafiant<br />
amb els alemanys.<br />
Davant <strong>les</strong> institucions europees<br />
ha moderat el to.<br />
Això vol dir que té int<strong>en</strong>ció<br />
de complir al peu de la<br />
lletra <strong>les</strong> recomanacions<br />
europees: pujada de l’IVA,<br />
rebaixa de sous <strong>dels</strong> empleats<br />
públics i supressió<br />
de la deducció <strong>per</strong> la compra<br />
d’un habitatge. És a<br />
dir, tot allò que havia de<br />
fer a principi de legislatura<br />
i que ha anat deixant <strong>en</strong><br />
es<strong>per</strong>a que escampés la<br />
crisi. Al juliol continuaran<br />
els anom<strong>en</strong>ats “div<strong>en</strong>dres<br />
sants”. Una m<strong>en</strong>a de degoteig<br />
de mesures que<br />
s’anunci<strong>en</strong> div<strong>en</strong>dres rere<br />
div<strong>en</strong>dres amb objectius<br />
finals poc definits, com<br />
s’ha vist fins ara.<br />
A Catalunya també hi<br />
haurà un juliol int<strong>en</strong>s. Es<br />
constituiran comissions<br />
d’investigació sobre la<br />
banca i la sanitat que sabrem<br />
com com<strong>en</strong>c<strong>en</strong> s<strong>en</strong>se<br />
saber com s’acabaran.<br />
Pot haver-hi un daltabaix<br />
<strong>en</strong>tre partits polítics i treure<br />
els draps bruts o bé g<strong>en</strong>erar<br />
una frustració g<strong>en</strong>eralitzada<br />
<strong>en</strong> veure que no<br />
serveix<strong>en</strong> <strong>per</strong> a res.<br />
És curiós que, des de fa<br />
anys, al juliol els catalans<br />
som més indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>tistes.<br />
Enguany ho confirm<strong>en</strong> <strong>les</strong><br />
dades del C<strong>en</strong>tre d’Estudis<br />
d’Opinió (CEO). Les dades<br />
no coincidiran amb el debat<br />
pel pacte fiscal que<br />
s’ha de celebrar a finals de<br />
mes a la cambra catalana.<br />
Tot indica que només CiU,<br />
ICV i ERC donaran suport<br />
a la proposta nacionalista<br />
de pacte fiscal amb l’Estat.<br />
Un suport insufici<strong>en</strong>t i<br />
que no té res a veure amb<br />
aquella gran i lluïda manifestació<br />
d’ara fa dos anys<br />
–el 10 de juliol del 2010–<br />
pels carrers de Barcelona<br />
<strong>en</strong> contra de la retallada a<br />
l’Estatut <strong>per</strong> part del Tribunal<br />
Constitucional.
6 | Política |<br />
Mas-Colell etziba<br />
a l’Estat que s’ha<br />
d’aprimar<br />
a El conseller d’Economia ofereix <strong>les</strong> seves “idees” a<br />
Mariano Rajoy i li recorda que “té marge” <strong>per</strong> reduir dèficit<br />
O.A.-Etxearte<br />
BARCELONA<br />
El govern recela de la pressió<br />
que Mariano Rajoy<br />
continua f<strong>en</strong>t a <strong>les</strong> autonomies<br />
<strong>per</strong> a la reducció del<br />
dèficit. L’<strong>en</strong>demà que el<br />
presid<strong>en</strong>t espanyol assegurés<br />
que <strong>en</strong> els mesos vin<strong>en</strong>ts<br />
els territoris hauran<br />
de fer “esforços <strong>en</strong>cara<br />
majors”, el conseller<br />
d’Economia, Andreu Mas-<br />
Colell, va emplaçar indirectam<strong>en</strong>t<br />
l’Estat a aplicar-se<br />
la dieta antidèficit<br />
que predica. “Una cura<br />
d’aprimam<strong>en</strong>t li aniria<br />
molt bé”, va etzibar.<br />
Mas-Colell no només va<br />
emplaçar el govern espanyol<br />
a estrènyer-se el cinturó<br />
sinó que va assegurar<br />
t<strong>en</strong>ir “idees” sobre com ho<br />
ha de fer, t<strong>en</strong>int <strong>en</strong> compte<br />
que disposa d’un “marge<br />
considerable” <strong>per</strong> estalviar.<br />
No obstant això, el titular<br />
d’Economia va rebutjar<br />
concretar-ne cap i<br />
Els dubtes del concert econòmic<br />
sÒscar Palau<br />
BARCELONA<br />
i exigim un concert<br />
econòmic com el foral,<br />
quina seria la quota<br />
de retorn a l’Estat<br />
pels serveis comuns<br />
prestats, com la corona o l’exèrcit?<br />
L’equival<strong>en</strong>t al pes al PIB,<br />
com allà? (És a dir, un 18% de la<br />
recaptació?) I si volem continuar<br />
s<strong>en</strong>t solidaris –el País Basc<br />
i Navarra no ho són–, amb quin<br />
sistema? Fins i tot, si es plantegés<br />
una consulta <strong>per</strong> corroborar<br />
el suport al concert, quina seria<br />
la pregunta? I més: es pot t<strong>en</strong>ir<br />
estat del b<strong>en</strong>estar s<strong>en</strong>se t<strong>en</strong>ir<br />
La frase<br />
—————————————————————————————————<br />
“Una cura<br />
d’aprimam<strong>en</strong>t li aniria<br />
molt bé. Podem oferir<br />
algunes idees de com<br />
es podria fer”<br />
Andreu Mas-Colell<br />
CONSELLER D’ECONOMIA<br />
finalm<strong>en</strong>t, <strong>per</strong> tancar el<br />
debat, va respondre taxatiu:<br />
“Que cadascú aguanti<br />
el seu problema, el govern<br />
c<strong>en</strong>tral no té necessitat de<br />
<strong>les</strong> meves idees, ja li donaran<br />
directam<strong>en</strong>t d’Alemanya”.<br />
La G<strong>en</strong>eralitat ha<br />
plantejat reiteradam<strong>en</strong>t a<br />
l’Estat que rebaixi el sou<br />
<strong>dels</strong> funcionaris, igual que<br />
Artur Mas ho ha fet amb<br />
els treballadors públics catalans,<br />
o que impulsi mesures<br />
sanitàries com el pagam<strong>en</strong>t<br />
<strong>dels</strong> àpats <strong>en</strong> els<br />
hospitals.<br />
Mas-Colell va rebutjar<br />
<strong>les</strong> ingerències de Rajoy <strong>en</strong><br />
EL PUNT AVUI<br />
DIMECRES, 4 DE JULIOL DEL 2012<br />
Reflexions al voltant del pacte fiscal<br />
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />
INTERROGANTS · Ex<strong>per</strong>tes reunides <strong>per</strong> la UPEC planteg<strong>en</strong> <strong>les</strong> preguntes que flot<strong>en</strong> sobre el pacte fiscal que negocia el<br />
govern CONCLUSIÓ · Creu<strong>en</strong> que urgeix millorar el model de finançam<strong>en</strong>t, <strong>per</strong>ò que la realitat emp<strong>en</strong>y cap a l’estat propi<br />
estat? Són només alguns <strong>dels</strong><br />
interrogants que flot<strong>en</strong> al voltant<br />
de la negociació del pacte<br />
fiscal a Catalunya, que ahir es<br />
van posar sobre la taula <strong>en</strong> el<br />
marc de la Universitat Progressista<br />
d’Estiu (UPEC), amb Maite<br />
Vilalta, professora d’His<strong>en</strong>da<br />
Pública a la UB, Gemma Calvet,<br />
advocada i consultora, i Muriel<br />
Casals, presid<strong>en</strong>ta d’Òmnium.<br />
“El problema és que no sabem<br />
què volem”, resumia Calvet. A la<br />
mateixa taula, de fet, ja hi havia<br />
matisos. Ella, així, veu “imprescindible”<br />
el concert “el més ràpid<br />
possible”, <strong>per</strong>què els ingressos<br />
ja són “claram<strong>en</strong>t insufici<strong>en</strong>ts”<br />
pels serveis públics exis-<br />
la batalla catalana contra<br />
el dèficit. “Nosaltres també<br />
sabem llegir els missatges<br />
d’Europa”, va s<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ciar.<br />
Segons el conseller<br />
d’Economia, caldrà es<strong>per</strong>ar<br />
<strong>per</strong> comprovar els<br />
efectes pràctics de la cimera<br />
europea de la setmana<br />
passada, <strong>per</strong>ò considera<br />
un “error” p<strong>en</strong>sar que la<br />
pot<strong>en</strong>ciació del creixem<strong>en</strong>t<br />
passarà <strong>per</strong> davant<br />
de <strong>les</strong> polítiques de retallades.<br />
“L’austeritat continuarà.<br />
Tots <strong>en</strong>s hem d’estrènyer<br />
el cinturó”, es va<br />
mostrar conv<strong>en</strong>çut.<br />
Les parau<strong>les</strong> de Mas-Colell<br />
van mo<strong>les</strong>tar especialm<strong>en</strong>t<br />
el PP a Catalunya. El<br />
portaveu <strong>dels</strong> populars,<br />
Enric Millo, va c<strong>en</strong>surar<br />
“el luxe” que “es <strong>per</strong>met”<br />
la G<strong>en</strong>eralitat “de donar<br />
consells al govern d’Espanya”<br />
<strong>en</strong> un “to poc apropiat”<br />
quan és Catalunya la<br />
que “arrossega un sector<br />
públic sobredim<strong>en</strong>sionat”.<br />
■<br />
t<strong>en</strong>ts, sobretot arran de l’última<br />
onada migratòria, i amb el sistema<br />
actual Catalunya es pot veure<br />
abocada a la interv<strong>en</strong>ció. “Arrosseguem<br />
un model que no té<br />
<strong>en</strong> consideració els drets històrics<br />
respecte a altres comunitats,<br />
i ara <strong>en</strong> paguem <strong>les</strong> conseqüències”,<br />
lam<strong>en</strong>tava. Un diagnòstic<br />
similar feia Casals, <strong>per</strong><br />
qui “fins ara hem estat imprud<strong>en</strong>ts<br />
<strong>per</strong> no reclamar la part<br />
d’impostos que <strong>en</strong>s correspon,<br />
<strong>per</strong>ò és que ara ja es fa insuportable”.<br />
L’Estat, a més, ha negat<br />
<strong>les</strong> inversions que cali<strong>en</strong> al país<br />
m<strong>en</strong>tre el “diner fàcil” s’ha malversat<br />
<strong>en</strong> altres territoris que<br />
ara “estan condemnats a crear<br />
El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, amb el portaveu Francesc Homs ■ ACN<br />
La Caixa i el Parlam<strong>en</strong>t: “No posem el dit a l’ull”<br />
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />
El conseller d’Economia, Andreu<br />
Mas-Colell, va aconsellar<br />
ahir als grups parlam<strong>en</strong>taris<br />
que no burxin <strong>en</strong> la gestió<br />
de La Caixa <strong>en</strong> la comissió<br />
d’investigació sobre <strong>les</strong> caixes<br />
d’estalvi. CiU i el PP rebutg<strong>en</strong><br />
que <strong>les</strong> participacions<br />
prefer<strong>en</strong>ts siguin objecte de<br />
la comissió i advoqu<strong>en</strong> <strong>per</strong>què<br />
s’aprofundeixi, sobretot,<br />
<strong>en</strong> l’actuació de <strong>les</strong> caixes<br />
que han rebut diners públics.<br />
El titular d’Economia va<br />
argum<strong>en</strong>tar que “no tindria<br />
cap m<strong>en</strong>a de s<strong>en</strong>tit que el<br />
Parlam<strong>en</strong>t es dediqués només<br />
a posar el dit a l’ull” a<br />
empreses privades que t<strong>en</strong><strong>en</strong><br />
la seu a Catalunya <strong>en</strong> una<br />
referència inequívoca a l’<strong>en</strong>titat<br />
financera. “Potser algun<br />
dia <strong>en</strong>s trobarem que aquestes<br />
empreses prefereix<strong>en</strong><br />
instal·lar-se <strong>en</strong> llocs on el Parlam<strong>en</strong>t<br />
no els posa el dit a<br />
l’ull”, va advertir.<br />
El PSC, ICV-EUiA, Ciuta-<br />
Vilalta, Casals i Calvet, durant el<br />
debat a la seu de CCOO ■ J. LOSADA<br />
dans i SI van subratllar que<br />
<strong>en</strong> l’<strong>en</strong>unciat de la comissió,<br />
que es va constituir dilluns,<br />
s’hi inclou<strong>en</strong> totes <strong>les</strong> <strong>en</strong>titats<br />
que van v<strong>en</strong>dre productes<br />
d’alt risc i van criticar els<br />
avisos de Mas-Colell. La portaveu<br />
adjunta <strong>dels</strong> socialistes,<br />
Laia Bonet, va c<strong>en</strong>surar<br />
que el conseller parli de la<br />
marxa de La Caixa quan “els<br />
300.000 afectats <strong>per</strong> <strong>les</strong><br />
prefer<strong>en</strong>ts no t<strong>en</strong><strong>en</strong> la mateixa<br />
possibilitat de marxar”.<br />
la seva pròpia riquesa”, cloïa. Vilalta<br />
es resisteix a apostar <strong>per</strong><br />
“l’anomalia” que un concert suposa<br />
<strong>per</strong> a la teoria fiscal clàssica,<br />
si bé admet que la progressió<br />
de l’actual model hi implicaria<br />
un blindatge contra <strong>les</strong> deslleialtats,<br />
a més d’improbab<strong>les</strong><br />
canvis polítics vers un estat federal.<br />
“Sóc federalista <strong>per</strong> necessitat<br />
i convicció, <strong>per</strong>ò tinc el<br />
des<strong>en</strong>cís de veure que aquí no<br />
arribarà a ser la solució”, indicava,<br />
abans de comparar el pacte<br />
fiscal a <strong>les</strong> parel<strong>les</strong> que es planteg<strong>en</strong><br />
t<strong>en</strong>ir un fill <strong>per</strong> su<strong>per</strong>ar<br />
una crisi i top<strong>en</strong> amb la realitat:<br />
“No solucionarà el problema,<br />
<strong>en</strong>s acabarem separant...” ■
La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya no té finançam<strong>en</strong>t <strong>per</strong><br />
continuar<br />
La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) conclou aquest<br />
div<strong>en</strong>dres la seva vuit<strong>en</strong>a edició s<strong>en</strong>se saber si l'any vin<strong>en</strong>t es podrà tornar a<br />
celebrar. I és que la manca de finançam<strong>en</strong>t deixa un punt d'incertesa de cara<br />
pro<strong>per</strong>es edicions.<br />
Fins i tot el seu rector, Jordi Serrano, admetia durant la pres<strong>en</strong>tació de <strong>les</strong><br />
jornades d'<strong>en</strong>guany que la UPEC -creada amb el tripartit- té el futur "negre" i<br />
probablem<strong>en</strong>t desapareixerà després de l'estiu. Serrano deia també que si no<br />
s'aconsegueix<strong>en</strong> fons a partir de setembre podria desaparèixer i convertir-se <strong>en</strong><br />
un grup d'opinió "<strong>en</strong> es<strong>per</strong>a de temps millors".<br />
Els líder <strong>dels</strong> dos sindicats majoritaris a Catalunya, Joan Car<strong>les</strong> Gallego<br />
(CCOO) i Josep Maria Álvarez (UGT), van def<strong>en</strong>sar-ne la continuïtat durant la<br />
primera jornada, el passat 2 de juliol, <strong>en</strong> considerar que és "un espai de debat<br />
de <strong>les</strong> esquerres a Catalunya i de pluralisme".<br />
Les jornades de la UPEC s'han celebrat <strong>en</strong>tre el 2 i el 6 de juliol sota el títol "El<br />
futur és a <strong>les</strong> nostres mans" i <strong>en</strong> hi han participat, <strong>en</strong>tre altres, la presid<strong>en</strong>ta<br />
d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, el secretari g<strong>en</strong>eral de CCOO, Ignacio<br />
Fernández Toxo, el presid<strong>en</strong>t de Justícia i Pau, Arcadi Oliveras i diversos<br />
repres<strong>en</strong>tants <strong>dels</strong> partits d'esquerra com Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera<br />
(ICV) o Pere Navarro (PSC).
Els líders de l'esquerra busqu<strong>en</strong> com tornar a ser alternativa<br />
Navarro d<strong>en</strong>uncia els incomplim<strong>en</strong>ts de l'acord d'investidura de Mas <strong>per</strong> part de CiU<br />
FERRAN CASAS Barcelona | Actualitzada el 06/07/2012 13:26<br />
Els quatre líders de l'esquerra catalana han participat aquest div<strong>en</strong>dres <strong>en</strong> una taula rodona a la Universitat Progressista<br />
d'Estiu de Catalunya, <strong>en</strong> què s'han preguntat quines són <strong>les</strong> alternatives que, a nivell nacional, ha d'oferir l'esquerra. Pere<br />
Navarro, primer secretari del PSC, Joan Herrera, secretari g<strong>en</strong>eral d'ICV, Oriol Junqueras, presid<strong>en</strong>t d'ERC, i Joan Josep<br />
Nuet, coordinador g<strong>en</strong>eral d'EUiA, han repassat l'actual mom<strong>en</strong>t de l'esquerra catalana. Herrera i Nuet han estat els més<br />
insist<strong>en</strong>ts sobre la necessitat de fer front comú i edificar una alternativa. Herrera s'ha preguntat “si som capaços de<br />
posar-nos d'acord” i ha fet una crida a no r<strong>en</strong>egar de la feina que va fer el tripartit, que ha contraposat a “l'<strong>en</strong>orme fractura<br />
social que crea el govern <strong>dels</strong> millors”, m<strong>en</strong>tre que Nuet ha demandat la necessitat d'un front anticapitalista “ampli” i ha<br />
posat damunt la taula l'exemple de Syriza.<br />
Navarro ha indicat que ell té clar “qui són els adversaris” i que cal t<strong>en</strong>ir clar el model a def<strong>en</strong>sar malgrat que els acc<strong>en</strong>ts<br />
siguin “diversos”. El líder del PSC també ha def<strong>en</strong>sat la feina que va fer el tripartit, <strong>per</strong>ò sobretot la <strong>dels</strong> ajuntam<strong>en</strong>ts<br />
governats <strong>per</strong> l'esquerra, i ha criticat el “model Eurovegas”. El socialista ha recordat el pacte d'investidura que el PSC va fer<br />
amb Artur Mas i ha d<strong>en</strong>unciat la manca de voluntat política <strong>per</strong> complir els acords.<br />
Junqueras s'ha referit al pacte fiscal i a la necessitat de canviar el paradigma <strong>en</strong> aquest assumpte, <strong>per</strong>què deixi de gestionar<br />
Espanya, “que ho ha fet fatal”. Ha fet una apel·lació directa al PSC afirmant que els partits d'esquerres han de preguntar-se<br />
si estan, <strong>en</strong> aquest assumpte, “amb <strong>les</strong> direccions estatals del PSOE, el PP, Fom<strong>en</strong>t i Josep Antoni Duran i Lleida o amb el<br />
poble”. Herrera ha abonat la seva postura recordant que hi ha hagut un movim<strong>en</strong>t tectònic després de la s<strong>en</strong>tència del<br />
Constitucional sobre l'Estatut que canvia el paradigma nacional.<br />
ETIQUETES<br />
CDC insta el Govern a<br />
desobeir l'Estat i incomplir<br />
l'objectiu de dèficit<br />
UPEC, NAVARRO, JUNQUERAS, HERRERA, NUET<br />
MÉS CONTINGUTS POLÍTICA<br />
“No girarem l'esqu<strong>en</strong>a al<br />
80% de la g<strong>en</strong>t del nostre<br />
país”: la cimera <strong>en</strong> 18 frases<br />
ERC es mostra consternada<br />
<strong>per</strong> la det<strong>en</strong>ció d'Ausàs
06 política DISSABTE, 7 DE JULIOL DEL 2012 ara<br />
ALIANCES DE GOVERN<br />
El tripartit fa el seu últim monòleg<br />
Els líders de l’esquerra catalana abaix<strong>en</strong> la <strong>per</strong>siana de la UPEC s<strong>en</strong>se exhibir química <strong>en</strong>tre ells<br />
Crònica<br />
FERRAN CASAS<br />
BARCELONA<br />
Afinals de l’any 2004, <strong>per</strong>sones<br />
vinculades als partits<br />
de l’esquerra catalana<br />
fundav<strong>en</strong> la Universitat<br />
Progressista d’Estiu<br />
de Catalunya (UPEC). El projecte,<br />
amb el catedràtic Vic<strong>en</strong>ç Navarro<br />
com a rector i que evocava <strong>les</strong> universitats<br />
populars de la Segona República,<br />
t<strong>en</strong>ia la vocació d’ajudar a<br />
dotar de relat comú i coherència política<br />
la gestió que, des de feia més<br />
d’un any, dui<strong>en</strong> a terme el PSC, ERC<br />
iICV-EUiAalGovern.Desd’a<strong>les</strong>hores<br />
la UPEC ha anat f<strong>en</strong>t, <strong>per</strong>ò al Palau<br />
de la G<strong>en</strong>eralitat, primer amb<br />
Pasqual Maragall i després amb José<br />
Montilla, <strong>les</strong> esquerres, sacsejades<br />
pel fracàs del procés estatutari<br />
ilacrisi,esvaninstal·lar<strong>en</strong>unmonòleg<br />
que no va aconseguir dotar<br />
mai de coherència política la seva<br />
gestió. Ahir <strong>les</strong> primeres espases de<br />
l’esquerra, que la UPEC reunia <strong>per</strong><br />
primer cop després de la desfeta<br />
electoral del 2010, van demostrar<br />
que no han sortit del bucle.<br />
PereNavarro,delPSC;JoanHerrera,d’ICV;OriolJunqueras,d’ERC,<br />
i Joan Josep Nuet, d’EUiA no somi<strong>en</strong>plegats<strong>en</strong>untercertripartit.Una<br />
novaaliançad’esquerresque,també<br />
éscert,lademoscòpiaésllunyd’avalar.<br />
Tots quatre van clausurar la<br />
UPEC amb monòlegs. Per primer<br />
cop, a la universitat no hi va haver<br />
debat <strong>en</strong>tre pon<strong>en</strong>ts ni preguntes<br />
del públic. 20 minuts de discurs <strong>per</strong><br />
a cadascun d’ells i punt. Res a veure<br />
ambelsdiàlegsqueaquestsdieshan<br />
protagonitzatJosepFontana,Muriel<br />
Casals, Vic<strong>en</strong>ç Navarro, Borja de<br />
Riquer, Joan Manuel Tresserras i<br />
Joan Subirats.<br />
Només Herrera i Nuet van remar<br />
buscantpuntsd’<strong>en</strong>tesaiaixecaruna<br />
alternativa, cosa que també prete-<br />
n<strong>en</strong> sectors del PSC, com ara Avancem.<br />
Uns sectors als que, <strong>per</strong> cert,<br />
Navarro va esbroncar <strong>en</strong> declaracions<br />
als <strong>per</strong>iodistes abans de l’acte<br />
recordant que <strong>les</strong> resolucions del<br />
congrés no van <strong>en</strong>terrar la via federal.<br />
Junqueras va insistir a obrir-los<br />
<strong>les</strong> portes de la seva ERC.<br />
Diagnòstics difer<strong>en</strong>ts<br />
M<strong>en</strong>tre que Junqueras explicava a<br />
l’auditori –de més de dues-c<strong>en</strong>tes<br />
<strong>per</strong>sones, <strong>en</strong>tre ells nombrosos<br />
quadres polítics i sindicals– el seu<br />
projecte i Navarro parlava d’una<br />
manera g<strong>en</strong>èrica de l’“alternativa<br />
vig<strong>en</strong>t”, els dirig<strong>en</strong>ts d’ICV i EUiA,<br />
més còmodes, int<strong>en</strong>tav<strong>en</strong> anar més<br />
<strong>en</strong>llà. Herrera admetia que els diagnòstics<br />
“són difer<strong>en</strong>ts” i preguntava<br />
si seri<strong>en</strong> capaços de trobar punts<br />
d’acordireflexionscompartides<strong>per</strong><br />
Un diagnòstic semblant s<strong>en</strong>se oferta conjunta<br />
Pere Navarro<br />
PRIMER SECRETARI DEL PSC<br />
“Tinc molt clar l’adversari.<br />
Hi ha esquerra i dreta<br />
malgrat els acc<strong>en</strong>ts. Hem de<br />
def<strong>en</strong>sar el nostre model ”<br />
Oriol Junqueras<br />
PRESIDENT D’ERC<br />
“En el pacte fiscal hem de<br />
decidir si estem amb el poble<br />
o amb <strong>les</strong> direccions del PP i el<br />
PSOE, la de Fom<strong>en</strong>t i Duran”<br />
UNA FOTO INÈDITA I QUE COSTARÀ DE REPETIR<br />
Joan Herrera, Pere Navarro, Oriol Junqueras i Joan Josep Nuet ahir a la clo<strong>en</strong>da de la UPEC, que s’ha fet aquests dies a<br />
l’auditori de CCOO amb una notable assistència de públic i inscrits malgrat que la seva continuïtat no està assegurada. UPEC<br />
Joan Herrera<br />
SECRETARI GENERAL D’ICV<br />
“No vull r<strong>en</strong>egar del passat<br />
<strong>per</strong>què això no <strong>en</strong>s situa bé.<br />
I m<strong>en</strong>ys quan ‘els millors’<br />
ataqu<strong>en</strong> l’estat del b<strong>en</strong>estar”<br />
Joan Josep Nuet<br />
COORDINADOR GENERAL D’EUIA<br />
“Cal un bloc alternatiu<br />
i ser coher<strong>en</strong>ts, al Govern<br />
i a l’oposició. El nexe és el<br />
programa i la mobilització”<br />
Dis<strong>per</strong>sió<br />
Els líders del<br />
PSC, ICV, ERC<br />
iEUiAno<br />
mostr<strong>en</strong> una<br />
alternativa<br />
conjunta a CiU<br />
Passat<br />
Navarroelogia<br />
s<strong>en</strong>sepassió<br />
eltripartit,<br />
Herrerahi<br />
posamésfei<br />
Junquerascalla<br />
“portarelconflictedelcarreralParlam<strong>en</strong>t”.<br />
Nuet va apel·lar a Syriza i<br />
al “front anticapitalista ampli”.<br />
L’un i l’altre van fer-se seu el discurs<br />
sobiranista, que Herrera jutjavac<strong>en</strong>traldesprésdel“movim<strong>en</strong>tde<br />
plaques tectòniques” obrat pel procés<br />
de l’Estatut, i van abonar el pactefiscal.Aquesthaviaestatelguióde<br />
Junqueras, s<strong>en</strong>se concessions a la<br />
unitat d’acció. ERC basa la seva estratègia<br />
a oferir pactes a CiU <strong>per</strong><br />
aguditzar-ne <strong>les</strong> contradiccions o<br />
accelerar el xoc de tr<strong>en</strong>s Catalunya-<br />
Espanya. Navarro el vol evitar i, <strong>per</strong><br />
això, i <strong>per</strong>què “la g<strong>en</strong>t ho demana”,<br />
també ofereix pactes als “adversaris”deCiU.Vareivindicarelcontingut<br />
social de l’acord d’investidura<br />
d’Artur Mas <strong>per</strong>ò va d<strong>en</strong>unciar amb<br />
contundència els incomplim<strong>en</strong>ts.<br />
El socialista i Herrera sí que van<br />
reivindicar els governs d’esquerres,<br />
tot i que amb difer<strong>en</strong>t int<strong>en</strong>sitat. El<br />
líder d’ICV va instar a “no r<strong>en</strong>egarne”<br />
i el socialista va incloure’ls “<strong>en</strong><br />
una bona feina de tr<strong>en</strong>ta anys, també<br />
als ajuntam<strong>en</strong>ts”.<br />
La UPEC també s’acaba<br />
Van ser monòlegs poc interrelacionats.Itotindicaqueelspuntsdetrobada<br />
s’extingeix<strong>en</strong>. Ho van donar a<br />
<strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre<strong>en</strong>elsseusdiscursoselrector<br />
de la UPEC, Jordi Serrano, i el líder<br />
de CCOO, Joan Car<strong>les</strong> Gallego.<br />
LaUPEC janotéelsuportinstitucional<br />
i la seva continuïtat p<strong>en</strong>ja d’un<br />
fil. Si abans del 31 de setembre no<br />
troba finançam<strong>en</strong>t es convertirà <strong>en</strong><br />
unclubd’opinió.Il’esquerracatalana,<br />
<strong>per</strong> fer pinya, ser alternativa i t<strong>en</strong>ir<br />
relat necessita alguna cosa més<br />
que tertúlies i voluntarisme.e<br />
N o<br />
EL BITLLET<br />
Tants caps,<br />
tants barrets<br />
hi ha res més semblant<br />
a un espanyol de dretes<br />
que un espanyol d’esquerres.<br />
Si donem la volta a la<br />
conegudíssima frase de Josep<br />
Pla, trobarem la resposta al<br />
fracàs i l’herència del tripartit:<br />
no hi ha res més difer<strong>en</strong>t a un<br />
militant de l’esquerra catalanista<br />
que un altre militant de<br />
l’altra esquerra catalanista.<br />
Tants caps, tants barrets. El diàleg<br />
de sords d’ahir és el millor<br />
retrat de la crua realitat progressista.<br />
Malgrat l’impossible<br />
pacte fiscal, malgrat el xou d’Eurovegas,<br />
malgrat <strong>les</strong> retallades<br />
i malgrat tots els malgrats, el<br />
presid<strong>en</strong>t Mas pot dormir tranquil.<br />
No hi ha alternativa política<br />
a la vista. L’única oposició<br />
real, l’únic pla B, l’única força<br />
que inquieta el Govern és el sobiranisme<br />
popular que agita la<br />
societat civil i que ja s’ha colat<br />
als ajuntam<strong>en</strong>ts.<br />
IGNASI ARAGAY<br />
DIRECTOR ADJUNT
DISSABTE<br />
22 7 DE JULIOL DEL 2012<br />
LA RECONSTRUCCIÓ DEL PROGRESSISME<br />
Cap a la Syriza catalana<br />
Sectors de l’esquerra mant<strong>en</strong><strong>en</strong> contactes <strong>per</strong> articular una plataforma política i social<br />
alternativa a CiU H La direcció del PSC hi marca distàncies i la d’ERC l’acull amb fredor<br />
JOSE RICO<br />
BARCELONA<br />
L’esquerra catalana peca d’<strong>en</strong>veja.<br />
L’èxit del socialisme francès, l’auge<br />
de <strong>les</strong> opcions ecologistes a Holanda<br />
i Dinamarca, i el formidable<br />
ex<strong>per</strong>im<strong>en</strong>t de Syriza a Grècia contrasta<br />
amb <strong>les</strong> dificultats de <strong>les</strong><br />
marques progressistes catalanes<br />
d’articular una alternativa a l’hegemonia<br />
de CiU. El procés de reconstrucció<br />
no és s<strong>en</strong>zill. Cada vegada<br />
hi ha més sectors conv<strong>en</strong>çuts<br />
que, donat l’estat catatònic del<br />
PSC, l’esquerra només podrà competir<br />
amb el nacionalisme conservador<br />
a partir de la unitat. Però<br />
aquest projecte haurà d’esquivar<br />
l’allargada ombra del tripartit i el<br />
seu tempestuós des<strong>en</strong>llaç. Per<br />
apr<strong>en</strong>dre <strong>dels</strong> errors, els actors implicats<br />
han com<strong>en</strong>çat a moure’s <strong>en</strong><br />
la més absoluta discreció.<br />
Dirig<strong>en</strong>ts d’ICV-EUiA (com el<br />
seu mateix líder, Joan Herrera), sectors<br />
del PSC (cas d’Avancem, de<br />
Joan Ignasi El<strong>en</strong>a, fundat rec<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t)<br />
i repres<strong>en</strong>tants de l’antiga<br />
cúpula d’ERC (com el seu exsecretari<br />
g<strong>en</strong>eral, Joan Ridao) han mantingut<br />
contactes <strong>en</strong> privat <strong>per</strong> compartir<br />
reflexions i comprovar si el<br />
terr<strong>en</strong>y està o no fèrtil <strong>per</strong> com<strong>en</strong>çar<br />
a sembrar la llavor d’una plataforma<br />
que vagi més <strong>en</strong>llà d’una coalició<br />
de partits. Aquesta seria la<br />
condició indisp<strong>en</strong>sable: no n’hi ha<br />
prou amb una suma de forces polítiques,<br />
sinó que s’hi ha d’implicar<br />
sindicats i col·lectius socials.<br />
La premissa seria construir un<br />
diagnòstic compartit i un relat comú,<br />
justam<strong>en</strong>t el que el tripartit<br />
no va t<strong>en</strong>ir i que el va acabar minant.<br />
Més <strong>en</strong>llà de <strong>les</strong> converses <strong>en</strong><br />
privat, ICV i EUiA, <strong>per</strong> separat, ja<br />
han traslladat el debat a l’opinió<br />
pública. Ho va fer <strong>en</strong> primer lloc<br />
33 Quadripartit 8 Els líders <strong>dels</strong> quatre partits d’esquerra, Joan Herrera (ICV), Pere Navarro (PSC), Oriol<br />
Junqueras (ERC) i Joan Josep Nuet (EUiA), ahir <strong>en</strong> la clausura de la Universitat Progressista d’Estiu.<br />
LA PREMISSA<br />
Per su<strong>per</strong>ar els errors<br />
del tripartit, l’objectiu<br />
és unir forces polítiques<br />
i col·lectius socials<br />
sota un relat comú<br />
EUiA, el nou líder de la qual, Joan<br />
Josep Nuet, confessa la seva devoció<br />
<strong>per</strong> la fórmula de Syriza: «El nexe<br />
d’unió ha de ser el rebuig a <strong>les</strong> retallades<br />
i la mobilització social». La direcció<br />
d’ICV, <strong>en</strong> canvi, considera que<br />
«el capítol de Syriza ja s’ha tancat» i<br />
és necessari «construir una cosa nova,<br />
d’acord amb la realitat de Catalu-<br />
nya, i no una mera còpia».<br />
Fonts ecosocialistes expliqu<strong>en</strong><br />
que Herrera manté des de fa temps<br />
una int<strong>en</strong>sa ag<strong>en</strong>da de trobades <strong>per</strong><br />
sondejar difer<strong>en</strong>ts <strong>per</strong>sonalitats de<br />
sectors polítics, socials, culturals i<br />
acadèmics. ICV celebra aquest cap<br />
de setmana la seva escola d’estiu, <strong>en</strong><br />
què Herrera subratllarà que l’esquerra<br />
requereix un «acompanyam<strong>en</strong>t<br />
social», un coixí que sust<strong>en</strong>ti<br />
un «nou paradigma social i nacional»,<br />
que <strong>en</strong>trellaci la def<strong>en</strong>sa de l’Estat<br />
del b<strong>en</strong>estar amb un dret a decidir<br />
s<strong>en</strong>se complexos.<br />
El vector sobiranista és el que fa<br />
que la direcció del PSC, amb Pere<br />
Navarro al capdavant, observi aquest<br />
procés a certa distància, <strong>en</strong>cara que<br />
l’anom<strong>en</strong>at sector catalanista del<br />
partit i Avancem hi trob<strong>en</strong> punts <strong>en</strong><br />
comú. Per exemple, dirig<strong>en</strong>ts com<br />
Àngel Ros i Montserrat Tura i l’exconseller<br />
Antoni Castells han advertit<br />
els últims dies que el «somni»<br />
del federalisme ja està <strong>en</strong> «via morta».<br />
I malgrat aquest acc<strong>en</strong>t sobiranista,<br />
la cúpula d’ERC és molt refractària<br />
a sumar-se a l’embrionària<br />
plataforma.<br />
Junts una altra vegada<br />
JOAN CORTADELLAS<br />
En una imatge inèdita des de la caiguda<br />
del tripartit, els quatre líders<br />
de l’esquerra catalana van coincidir<br />
ahir <strong>en</strong> un acte públic, la clausura<br />
de la Universitat Progressista<br />
d’Estiu de Catalunya. Els seus respectius<br />
discursos –van esquivar el<br />
debat <strong>en</strong>tre ells– van deixar pat<strong>en</strong>t<br />
que <strong>en</strong>cara queda molt camí <strong>per</strong> recórrer<br />
fins a arribar a la unitat. H<br />
EUSKOBARÒMETRE<br />
El PNB guanyaria<br />
avui els comicis<br />
bascos, amb EH<br />
Bildu a escassa<br />
distància<br />
AITOR UBARRETXENA<br />
SANT SEBASTIÀ<br />
El PNB s’imposaria amb claredat <strong>en</strong><br />
<strong>les</strong> pròximes eleccions autonòmiques<br />
basques <strong>en</strong> nombre de vots, <strong>per</strong>ò<br />
a p<strong>en</strong>es avantatjaria <strong>en</strong> un o dos<br />
escons la segona força, EH Bildu, si es<br />
complís la projecció de resultats<br />
avançada ahir <strong>per</strong> l’Euskobaròmetre.<br />
El sondeig <strong>en</strong>treveu un panorama<br />
completam<strong>en</strong>t difer<strong>en</strong>t amb la<br />
irrupció de la coalició sobiranista, ja<br />
que al Parlam<strong>en</strong>t basc hi hauria espai<br />
només <strong>per</strong> a quatre forces, s<strong>en</strong>se<br />
possibilitat que es reediti el pacte PP-<br />
PSE i amb complicadíssimes aliances<br />
<strong>per</strong> aconseguir la majoria absoluta.<br />
L’<strong>en</strong>questa, elaborada <strong>per</strong> la Universitat<br />
del País Basc, atorga al PNB<br />
23 o 24 escons, amb una mica més de<br />
350.000 vots i el 32% <strong>dels</strong> vots vàlids.<br />
Els resultats augur<strong>en</strong><br />
complexes aliances <strong>per</strong><br />
a un Govern estable<br />
El PSE patiria un fort retrocés, ja que<br />
passaria <strong>dels</strong> 25 sei<strong>en</strong>ts actuals a 17,<br />
m<strong>en</strong>tre que el PP aguantaria els seus<br />
13 repres<strong>en</strong>tants. EH Bildu, <strong>per</strong> la seva<br />
part, se n’aniria fins als 22 parlam<strong>en</strong>taris,<br />
280.000 vots i un 25% <strong>dels</strong><br />
sufragis vàlids. L’estudi deixa Ezker<br />
Batua, Ezker Anitza-IU i UPD s<strong>en</strong>se<br />
repres<strong>en</strong>tació.<br />
Tret d’un pacte <strong>en</strong>tre EH Bildu i<br />
els socialistes, el PNB seria el partit<br />
amb més possibilitats de governar<br />
després <strong>dels</strong> comicis, previstos <strong>per</strong> al<br />
març del 2013. El candidat p<strong>en</strong>abista<br />
Iñigo Urkullu va treure importància<br />
a l’<strong>en</strong>questa i va apostar <strong>per</strong> buscar<br />
«grans acords». El Govern basc va<br />
assegurar que fins a la celebració de<br />
<strong>les</strong> eleccions la situació pot canviar<br />
significativam<strong>en</strong>t i el PP va alertar<br />
davant una possible <strong>en</strong>tesa <strong>en</strong>tre<br />
PNB i EH Bildu. H
SÁBADO<br />
22 7 DE JULIO DEL 2012<br />
LA RECONSTRUCCIÓN DEL PROGRESISMO<br />
Hacia la Syriza catalana<br />
Sectores de la izquierda manti<strong>en</strong><strong>en</strong> contactos para articular una plataforma política y social<br />
alternativa a CiU H La dirección del PSC marca distancias y la de ERC lo acoge con frialdad<br />
JOSE RICO<br />
BARCELONA<br />
La izquierda catalana peca de <strong>en</strong>vidia.<br />
El éxito del socialismo francés,<br />
el auge de las opciones ecologistas<br />
<strong>en</strong> Holanda y Dinamarca y el formidable<br />
ex<strong>per</strong>im<strong>en</strong>to de Syriza <strong>en</strong><br />
Grecia contrasta con las dificultades<br />
de las marcas progresistas catalanas<br />
de articular una alternativa a<br />
la hegemonía de CiU. El proceso de<br />
reconstrucción no es s<strong>en</strong>cillo. Cada<br />
vez hay más sectores conv<strong>en</strong>cidos<br />
de que, dado el estado catatónico<br />
del PSC, la izquierda solo podrá<br />
competir con el nacionalismo conservador<br />
a partir de la unidad. Pero<br />
ese proyecto deberá sortear la alargada<br />
sombra del tripartito y su torm<strong>en</strong>toso<br />
des<strong>en</strong>lace. Para apr<strong>en</strong>der<br />
de los errores, los actores implicados<br />
han empezado a moverse <strong>en</strong> la<br />
más absoluta discreción.<br />
Dirig<strong>en</strong>tes de ICV-EUiA (como<br />
su propio líder, Joan Herrera), sectores<br />
del PSC (caso del recién nacido<br />
Avancem, de Joan Ignasi El<strong>en</strong>a)<br />
y repres<strong>en</strong>tantes de la antigua cúpula<br />
de ERC (como su exsecretario<br />
g<strong>en</strong>eral, Joan Ridao) han mant<strong>en</strong>ido<br />
contactos <strong>en</strong> privado para compartir<br />
reflexiones y comprobar si el<br />
terr<strong>en</strong>o está o no fértil para com<strong>en</strong>zar<br />
a sembrar la semilla de una plataforma<br />
que vaya más allá de una<br />
coalición de partidos. Esta sería la<br />
condición indisp<strong>en</strong>sable: no basta<br />
con una suma de fuerzas políticas,<br />
sino que hay que implicar a sindicatos<br />
y colectivos socia<strong>les</strong>.<br />
La premisa sería construir un<br />
diagnóstico compartido y un relato<br />
común, aquello de lo que careció<br />
y acabó minando al tripartito.<br />
Más allá de las conversaciones <strong>en</strong><br />
privado, ICV y EUiA, por separado,<br />
han trasladado ya el debate a la opinión<br />
pública. Lo hizo <strong>en</strong> primer lu-<br />
33 Cuatripartito 8 Los líderes de los cuatro partidos de izquierda, Joan Herrera (ICV), Pere Navarro (PSC),<br />
Oriol Junqueras (ERC) y Joan Josep Nuet (EUiA), ayer <strong>en</strong> la clausura de la Universitat Progressista d’Estiu.<br />
LA PREMISA<br />
Para su<strong>per</strong>ar los errores<br />
del tripartito, el objetivo<br />
es unir a fuerzas políticas<br />
y colectivos socia<strong>les</strong><br />
bajo un relato común<br />
gar EUiA, cuyo nuevo líder, Joan Josep<br />
Nuet, confiesa su devoción por la<br />
fórmula de Syriza: «El nexo de unión<br />
debe ser el rechazo a los recortes y<br />
la movilización social». La dirección<br />
de ICV, <strong>en</strong> cambio, considera que «el<br />
capítulo de Syriza ya se ha cerrado»<br />
y es necesario «construir algo nuevo,<br />
acorde con la realidad de Catalunya,<br />
y no una mera copia».<br />
Fu<strong>en</strong>tes ecosocialistas explican<br />
que Herrera manti<strong>en</strong>e desde hace<br />
tiempo una int<strong>en</strong>sa ag<strong>en</strong>da de <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tros<br />
para sondear a <strong>per</strong>sonalidades<br />
de sectores políticos, socia<strong>les</strong>,<br />
cultura<strong>les</strong> y académicos. ICV celebra<br />
este fin de semana su escuela de verano,<br />
<strong>en</strong> la que Herrera subrayará<br />
que la izquierda requiere un «acompañami<strong>en</strong>to<br />
social», un cojín que<br />
sust<strong>en</strong>te un «nuevo paradigma social<br />
y nacional», que <strong>en</strong>trelace la def<strong>en</strong>sa<br />
del Estado del bi<strong>en</strong>estar con<br />
un derecho a decidir sin complejos.<br />
El vector soberanista es el que hace<br />
que la dirección del PSC, con Pere<br />
Navarro al fr<strong>en</strong>te, observe este proceso<br />
a cierta distancia, aunque el llamado<br />
sector catalanista del partido<br />
y Avancem hallan puntos <strong>en</strong> común.<br />
Por ejemplo, dirig<strong>en</strong>tes como Àngel<br />
Ros y Montserrat Tura y el exconseller<br />
Antoni Castells han advertido<br />
<strong>en</strong> los últimos días de que el «sueño»<br />
del federalismo es está ya <strong>en</strong><br />
«vía muerta». Y a pesar de ese ac<strong>en</strong>to<br />
soberanista, la cúpula de ERC es<br />
muy refractaria a sumarse a la embrionaria<br />
plataforma.<br />
Juntos otra vez<br />
JOAN CORTADELLAS<br />
En una imag<strong>en</strong> inédita desde la caída<br />
del tripartito, los cuatro líderes<br />
de la izquierda catalana coincidieron<br />
ayer <strong>en</strong> un acto público, la clausura<br />
de la Universitat Progressista<br />
d’Estiu de Catalunya. Sus respectivos<br />
discursos –esquivaron el debate<br />
<strong>en</strong>tre ellos– dejaron pat<strong>en</strong>te que<br />
aún queda mucho camino por recorrer<br />
<strong>en</strong> busca de la unidad. H<br />
EUSKOBARÓMETRO<br />
El PNV ganaría<br />
hoy las comicios<br />
vascos, con EH<br />
Bildu a escasa<br />
distancia<br />
AITOR UBARRETXENA<br />
SAN SEBASTIÁN<br />
El PNV se impondría con claridad <strong>en</strong><br />
las próximas elecciones autonómicas<br />
vascas <strong>en</strong> número de votos, <strong>per</strong>o<br />
ap<strong>en</strong>as av<strong>en</strong>tajaría <strong>en</strong> uno o dos escaños<br />
a la segunda fuerza, EH Bildu,<br />
si se cumpliera la proyección de resultados<br />
avanzada ayer por el Euskobarómetro.<br />
El sondeo vislumbra un<br />
panorama completam<strong>en</strong>te difer<strong>en</strong>te<br />
con la irrupción de la coalición soberanista,<br />
ya que <strong>en</strong> Parlam<strong>en</strong>to vasco<br />
habría espacio solo para cuatro<br />
fuerzas, sin posibilidad de que se<br />
reedite el pacto PP-PSE y con complicadísimas<br />
alianzas para lograr la<br />
mayoría absoluta.<br />
La <strong>en</strong>cuesta, elaborada por la Universidad<br />
del País Vasco, otorga al<br />
PNV 23 o 24 escaños, con algo más de<br />
350.000 votos y el 32% de los votos<br />
Los resultados auguran<br />
complejas alianzas para<br />
un Gobierno estable<br />
válidos. El PSE sufriría un fuerte retroceso,<br />
ya que pasaría de los 25<br />
asi<strong>en</strong>tos actua<strong>les</strong> a 17, mi<strong>en</strong>tras el<br />
PP aguantaría sus 13 repres<strong>en</strong>tantes.<br />
EH Bildu, por su parte, se iría hasta<br />
los 22 parlam<strong>en</strong>tarios, 280.000 votos<br />
y un 25% de los sufragios válidos.<br />
El estudio deja a Ezker Batua, Ezker<br />
Anitza-IU y UPD sin repres<strong>en</strong>tación.<br />
Salvo pacto <strong>en</strong>tre EH Bildu y los<br />
socialistas, el PNV sería el partido<br />
con más posibilidades de gobernar<br />
tras los comicios, previstos para<br />
marzo del 2013. El candidato p<strong>en</strong>euvista<br />
Iñigo Urkullu quitó importancia<br />
a la <strong>en</strong>cuesta y apostó por buscar<br />
«grandes acuerdos». El Gobierno vasco<br />
aseguró que hasta la celebración<br />
de las elecciones la situación puede<br />
cambiar significativam<strong>en</strong>te y el PP<br />
alertó ante un posible <strong>en</strong>t<strong>en</strong>dimi<strong>en</strong>to<br />
<strong>en</strong>tre PNV y EH Bildu. H
El tripartito busca<br />
la vía para volver<br />
a ser alternativa<br />
Los líderes del PSC, ERG, ICV y EUiA<br />
debat<strong>en</strong> sus puntos de unión<br />
MAIOL ROGER<br />
Barcelona<br />
En solo año y medio, las fuerzas<br />
de izquierda han pasado de coparcas¡<br />
todo el poder <strong>en</strong> Cataluña<br />
a ver corno Convergéncia i<br />
Unió se hacía con el control de<br />
todas las Administraciones. En<br />
ese <strong>per</strong>iodo los partidos de izquierda,<br />
desgastados tras el Gobierno<br />
tripartito formado por el<br />
Partit deIs Socialistes, Esquerra,<br />
e Iniciativa, se han r<strong>en</strong>ovado o<br />
lo están haci<strong>en</strong>do para actualizar<br />
su m<strong>en</strong>saje y volver a convertirse<br />
<strong>en</strong> alternativa. Dieciocho<br />
meses después de que <strong>per</strong>dieran<br />
el poder <strong>en</strong> la G<strong>en</strong>eralitat, la<br />
Universitat Progressista d'Estiu<br />
de Catalunya (UPEC) ha unido<br />
por primera veza los cuatro líderes<br />
de la izquierda catalana.<br />
Los discursos de Pere Navarro<br />
(PSC), lean Herrera (tCV),<br />
Oriol Junqueras (ERC) y lean<br />
.Josep Nuet (EUiA) evid<strong>en</strong>ciaron<br />
que sus partidos todavía están<br />
lejos del cons<strong>en</strong>so que <strong>les</strong> llevó<br />
al Gobierno catalán. Lo subrayó<br />
Herrera: "No hemos v<strong>en</strong>ido a hablar<br />
solo de nosotros, sino de los<br />
espacios de intersección donde<br />
podernos <strong>en</strong>contrarnos".<br />
El tripartito fue def<strong>en</strong>dido<br />
con vehem<strong>en</strong>cia por Herrera y<br />
también por Navarro, qui<strong>en</strong> no<br />
se prodiga habitualm<strong>en</strong>te <strong>en</strong> alabanzas<br />
al anterior Gobierno.<br />
"Me parece trasc<strong>en</strong>d<strong>en</strong>tal el trabajo<br />
que hizo la izquierda de este<br />
país <strong>en</strong> los últimos años.<br />
¿Qué hizo CiU <strong>en</strong> 23 años? TV-3,<br />
el Eje Transversal.., <strong>en</strong> siete<br />
años de Gobierno de izquierdas,<br />
que ahora dic<strong>en</strong> que malgastames<br />
tanto, se hicieron hospita<strong>les</strong>,<br />
escuelas, c<strong>en</strong>tros de g<strong>en</strong>te<br />
mayor, carreteras... se equilibró<br />
el país, se equilibró la sociedad",<br />
detalló Navarro. El líder del PSC<br />
reconoció que el partido está todavía<br />
dividido: "Estarnos vivi<strong>en</strong>do<br />
un largo proceso poscongresual".<br />
Iniciativa puede presumir de<br />
más placidez interna y por ello<br />
Herrera se c<strong>en</strong>tró <strong>en</strong> detallar<br />
los "puntos de <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tro" que<br />
pued<strong>en</strong> t<strong>en</strong>er los tres partidos.<br />
"Deberíamos int<strong>en</strong>tar <strong>en</strong>contrarnos",<br />
emplazó el ecosocialista,<br />
que reclamó que las izquierdas<br />
plante<strong>en</strong> "un nuevo paradig-<br />
Navarro asume que<br />
los socialistas viv<strong>en</strong><br />
"un largo proceso<br />
poseo ngresual"<br />
rna social, ecológico y nacional".<br />
No se mostró muy por la labor<br />
Junqueras, c<strong>en</strong>trado <strong>en</strong> reclamar<br />
el pacto fiscal y la indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>cia,<br />
y c<strong>en</strong>suró al PSC por<br />
ser un partido dep<strong>en</strong>di<strong>en</strong>te del<br />
PSOE.<br />
Nuet sostuvo que los partidos<br />
de izquierda ti<strong>en</strong><strong>en</strong> "más cosas<br />
<strong>en</strong> común que difer<strong>en</strong>cias" y<br />
reiteró su propuesta de crear<br />
"un nuevo espacio político de la<br />
izquierda transformadora", similar<br />
al partido griego Syriza.<br />
Los sagrados vecinos<br />
Al alcalde Xavier 'trias le tumnban<br />
<strong>en</strong> los pl<strong>en</strong>os todos los grandes<br />
proyectos para Barcelona, de<br />
manera que, despojado de sus<br />
sueños, pone el esfuerzo <strong>en</strong> la<br />
prosaica gestión de la vida cotidiana,<br />
del pres<strong>en</strong>te estricto. En<br />
este campo se nutre de su larga<br />
ex<strong>per</strong>i<strong>en</strong>cia corno opositor —de<br />
oposición política, no funcionarial—<br />
e int<strong>en</strong>ta crear dos ilusiones.<br />
Una, que siempre ati<strong>en</strong>de a<br />
las peticiones de los vecinos; dos,<br />
que es cuestión de voluntad acabar<br />
con los problemas. En el tablero<br />
de la realidad, ganar la partida<br />
a ciertas cosas no es fácil,<br />
<strong>per</strong>o <strong>en</strong> política municipal los<br />
gestos se agradec<strong>en</strong>. Decía hace<br />
poco el alcalde que la g<strong>en</strong>te le<br />
reconoce que la ciudad ha rne,jorado<br />
<strong>en</strong> seguridad y <strong>en</strong> limpieza.<br />
El sistema para lograrlo es aplicar<br />
más presión <strong>en</strong> los puntos<br />
cali<strong>en</strong>tes.<br />
Sin embargo, hay complejidades<br />
que se resist<strong>en</strong> a este rnétodo,<br />
muy cartesiano, y sucede que<br />
los problemas se desplazan. Léase<br />
prostitución. Léase carteristas,<br />
que los expulsan del metro y<br />
se van a 'acechar otras colas. Léa-<br />
PA 11 1 ( 1;\ lo (\ft\NCl<br />
Las ciudades<br />
turísticas se v<strong>en</strong><br />
abocadas a rebañar<br />
a los vecinos el<br />
espacio que ocupan<br />
los visitantes<br />
se turistas <strong>en</strong> la Sagrada Familia.<br />
Es un contradicción que Barcelona<br />
se pase la vida buscando turistas<br />
por el mundo, seduci<strong>en</strong>do<br />
cruceros y magnates de casinos<br />
o poniéndo<strong>les</strong> a los vecinos de la<br />
Barceloneta, <strong>en</strong> los morros, una<br />
dárs<strong>en</strong>a de lujo, para después<br />
quejarse de que no se puede vi-<br />
Sáricliez-Carsiaclio y, de espaldas, el notario Juan José López Burniol, ayer, <strong>en</strong> el Círculo de Economía. IT. ALBIS (EFE)<br />
Homs y el PP catalán apuntan<br />
ya un cuarto plan de recortes<br />
Sánchez-Camacho rechaza votar un pacto fiscal por bloques<br />
VIENE OC LA PÁGINA 1<br />
El Parlamn<strong>en</strong>t aprobó el jueves<br />
por un valor de 1.500 millones de<br />
euros el tercer plan de recortes<br />
<strong>en</strong> año y medio, y ya se apunta la<br />
posibilidad de que haya un cuarto.<br />
El portavoz del Ejecutivo, Francesc<br />
Horns, reconoció <strong>en</strong> TV-3 esa<br />
posibilidad: "Ya lo veremos, nos<br />
gustaría que no, <strong>per</strong>o el panorarna<br />
pinta muy complicado por la<br />
evolución dela economía". La presid<strong>en</strong>ta<br />
del PP catalán, Alicia Sánchez-Camnacho,<br />
avisó que ese nuevo<br />
plan es casi inevitable porque<br />
el del jueves es insufici<strong>en</strong>te para<br />
cumplir el déficit el 1,5% exigido.<br />
La líder popular basó su sospecha<br />
vir <strong>en</strong> los aledaños de la Sagrada<br />
Familia. Toda ciudad ti<strong>en</strong>e uno o<br />
dos objetivos turísticos insoslayabIes,<br />
no más, y si Barcelona ti<strong>en</strong>e<br />
tantos millones de turistas, tantos<br />
millones caminan por La<br />
Rambla y visitan la Sagrada Familia.<br />
Así que el modelo de ciudad<br />
ti<strong>en</strong>e algo que ver con la mo<strong>les</strong>tia<br />
a los vecinos.<br />
'también es cierto que el baile<br />
de los autocares <strong>en</strong> las cal<strong>les</strong> que<br />
ciñ<strong>en</strong> el templo era un escándalo<br />
absolutam<strong>en</strong>te inaudito. Los<br />
turistas ti<strong>en</strong><strong>en</strong> asumido que hac<strong>en</strong><br />
colas y que caminan lo que<br />
está mandado, para eso están de<br />
vacaciones. Era pura s<strong>en</strong>satez<br />
aparcar los autocares más lejos,<br />
por más que se traslade la presión<br />
a otros vecinos que, ni cortos<br />
ni <strong>per</strong>ezosos, ya han levantado<br />
la voz. Los o<strong>per</strong>adores turísticos<br />
también, porque el nuevo circuito<br />
<strong>les</strong> hace <strong>per</strong>der 20 minutos,<br />
contando ida y vuelta.<br />
El nuevo problema es, precisam<strong>en</strong>te,<br />
este tránsito. Las manadas<br />
humanas desbordan las aceras<br />
—con sus terracitas de bar de<br />
barrio y sus ti<strong>en</strong>das de carnisetas<br />
del Barça— y no dejan vivir;<br />
<strong>en</strong> que el recorte de Mas <strong>en</strong> dos<br />
años, de casi 5.000 millones, solo<br />
ha servido para reducir el déficit<br />
del 4,2% al 3,7%. ",Y ahora vamos<br />
a llegar <strong>en</strong> diciembre al 1,5%?", se<br />
preguntó incrédula. Sánchez-Camacho<br />
apuesta por dejar intactos<br />
los servicios del Estado de bi<strong>en</strong>estary<br />
ahorrar <strong>en</strong> lo que d<strong>en</strong>omina<br />
subv<strong>en</strong>ciones ideológicas (las calcula<br />
<strong>en</strong> 600 millones) y <strong>en</strong> gastos<br />
su<strong>per</strong>fluos, para adelgazar la Administración.<br />
Sánchez-Camacho abrió unas<br />
jornadas <strong>en</strong> el Círculo de Economía<br />
por las que desfilarán los líderes<br />
políticos para tratar del pacto<br />
fiscal. La popular reiteró su plan<br />
sobretodo, dic<strong>en</strong>, <strong>en</strong> los días que<br />
hay cruceros.<br />
La solución es a todas luces<br />
provisional, porque <strong>en</strong> la Diagonal<br />
no hay aparcami<strong>en</strong>to de autocares<br />
y, dic<strong>en</strong> también, estos paquidermos<br />
móvi<strong>les</strong> son tantos<br />
que no habría nunca sitio sufici<strong>en</strong>te,<br />
ni que se desv<strong>en</strong>traran<br />
las dos plazas preolímnpicas que,<br />
supongo, fueron sopesadas como<br />
virtua<strong>les</strong> víctimas. Si se trata<br />
de soluciones provisiona<strong>les</strong>, lo<br />
mejor es suprimir los dos carri<strong>les</strong><br />
de aparcar de Marina y ampliar<br />
las aceras, djando el resto<br />
para circulación, porque hay muchos<br />
coches. Los vecinos invadidos<br />
clamarán de rabia: <strong>les</strong> quitan<br />
la acera, <strong>les</strong> quitan el carril<br />
de aparcar! Pero así crec<strong>en</strong> las<br />
ciudades turísticas, rebañando a<br />
los vecinos lo que ocupan los visitantes<br />
y dici<strong>en</strong>do que, para comp<strong>en</strong>sar,<br />
estos se dejan aquí sus<br />
monedas y sus recuerdos.<br />
No es ninguna tontería sacrificar<br />
unos pocos trozos de ciudad<br />
para que la mayor parte quede<br />
incólume. Es posible que ya no<br />
se pueda salvar La Rambla, por<br />
más que las estatuas vayan a pa-<br />
EL PAÍS. sábado 7 do julio do 2012<br />
de un modelo fiscal singular y<br />
más justo d<strong>en</strong>tro de la LOFCA, corno<br />
el de Ceuta y Melilla o Canarias,<br />
y desmontó la teoría de CiU<br />
de que todos los ma<strong>les</strong> de Cataluña<br />
proced<strong>en</strong> de una mala financiación,<br />
alegando que otras comunidades<br />
sin concierto ti<strong>en</strong><strong>en</strong> m<strong>en</strong>os<br />
deuda y deficit. La popular<br />
criticó que Cataluña pierda tres<br />
posiciones <strong>en</strong> el ranking de riqueza<br />
de las comunidades tras pagar<br />
sus impuestos —pasa del cuarto<br />
al séptimo lugar— y alertó de que<br />
el PP, <strong>en</strong> contra de lo que había<br />
indicado, no aceptará un pacto fiscal<br />
aprobado y votado por bloques<br />
corno ha propuesto CiU.<br />
rar a las explanadas del<br />
Maremágnum, que es donde t<strong>en</strong>drían<br />
que estar, porque el problema<br />
es la d<strong>en</strong>sidad humana y su<br />
poder de contaminación. Mir<strong>en</strong><br />
<strong>en</strong> qué se está convirti<strong>en</strong>do la<br />
Boqueria, que era un mercado<br />
g<strong>en</strong>uino, y cómo está el paramn<strong>en</strong>to<br />
comercial de La Rambla. A veces<br />
ha p<strong>en</strong>sado el Ayuntami<strong>en</strong>to<br />
<strong>en</strong> dis<strong>per</strong>sar a los turistas para<br />
que no pes<strong>en</strong> tanto sobre el c<strong>en</strong>tro,<br />
<strong>per</strong>o la g<strong>en</strong>te vi<strong>en</strong>e a ver cosas<br />
concretas. Los viajeros descubr<strong>en</strong><br />
ciudades y los turistas repit<strong>en</strong><br />
estereotipos. A cambio, la<br />
bossa seria más con los turistas<br />
que con los viajeros.<br />
Por cierto, la Sagrada Familia<br />
está desarrollando una fachada<br />
horrible, que debe de ser de piedra<br />
<strong>per</strong>o parece hormigón, sobre<br />
Mallorca. Justo donde el señor<br />
alcalde t<strong>en</strong>drá que decidir si quita<br />
a los vecinos de <strong>en</strong>fr<strong>en</strong>te para<br />
hacerle sitio —los turistas xularon—<br />
o si mutila el proyecto para<br />
que <strong>en</strong>caje <strong>en</strong> una ciudad que ha<br />
crecido demasiado. Eso sí que es<br />
un reto para la doctrina Trías.<br />
Patricia Gabancho es escritora
4 |<br />
Política<br />
Enmig <strong>dels</strong> rumors sobre<br />
què farà o deixarà de fer<br />
l’executiu de Mariano Rajoy<br />
amb l’IVA, <strong>les</strong> prestacions<br />
<strong>per</strong> desocupació, <strong>les</strong><br />
p<strong>en</strong>sions o els sous <strong>dels</strong><br />
funcionaris, el govern del<br />
PP sí que té clar <strong>per</strong> on com<strong>en</strong>çarà<br />
la nova onada de<br />
retallades. Els primers<br />
que s<strong>en</strong>tiran l’alè del Ministeri<br />
d’His<strong>en</strong>da seran els<br />
territoris. Dijous vin<strong>en</strong>t,<br />
Cristóbal Montoro convocarà<br />
el Consell de Política<br />
Fiscal i Financera (CPFF)<br />
<strong>per</strong> exigir als governs autonòmics<br />
que accelerin <strong>les</strong><br />
tisorades i, sobretot, que<br />
es busquin noves víctimes<br />
a <strong>les</strong> quals poder clavar<br />
bons cops de destral.<br />
La vicepresid<strong>en</strong>ta, Soraya<br />
Sá<strong>en</strong>z de Santamaría,<br />
va confirmar ahir el<br />
que des <strong>dels</strong> diversos territoris<br />
ja se sospitava: que<br />
l’Estat mai no <strong>en</strong> té prou i<br />
que <strong>per</strong> complir l’ambiciós<br />
límit de dèficit de l’1,5%<br />
caldran “més esforços”. La<br />
número dos de Rajoy els<br />
marcava un camí: reduir<br />
l’administració tancant<br />
empreses públiques. Avisava<br />
que els territoris hauran<br />
de pr<strong>en</strong>dre “mesures<br />
imprescindib<strong>les</strong>” <strong>per</strong> arribar<br />
a final d’any amb els<br />
objectius complerts. I tot<br />
plegat acompanyat d’una<br />
retallada de competències,<br />
camuflades sota l’epígraf<br />
de mercat únic, que<br />
va arribant a poc a poc.<br />
En el que ara no hi ha<br />
tanta pressa és a aprovar<br />
la retallada de competències<br />
municipals. El Consell<br />
de Ministres d’ahir va decidir<br />
ajornar-la <strong>per</strong> més<br />
<strong>en</strong>davant. De mom<strong>en</strong>t, dilluns<br />
vin<strong>en</strong>t la vicepresid<strong>en</strong>ta,<br />
Joana Ortega, traslladarà<br />
al secretari d’estat<br />
d’Administracions Públiques,<br />
Antonio Beteta, el<br />
ma<strong>les</strong>tar del govern pel<br />
contingut de la reforma.<br />
M<strong>en</strong>trestant, i pel que<br />
fa als plans estatals <strong>per</strong>-<br />
Josep M. Vila<br />
d’Abadal: “Un<br />
51% <strong>en</strong>cara<br />
és molt just”<br />
El presid<strong>en</strong>t de l’AMI,<br />
que avui es reuneix <strong>en</strong><br />
assemblea a Girona, diu<br />
que cal implicar grans<br />
ciutats, com Barcelona<br />
Duran i Lleida<br />
d<strong>en</strong>uncia a la<br />
UE el dèficit<br />
fiscal català<br />
EL PUNT AVUI<br />
DISSABTE, 7 DE JULIOL DEL 2012<br />
El presid<strong>en</strong>t d’Unió<br />
s’ha vist aquesta<br />
setmana amb Juncker<br />
i Barroso, i continuarà<br />
la gira passat l’estiu<br />
Un forat més al cinturó<br />
PRESSIÓ Rajoy anuncia que el CPFF exigirà més sacrificis als territoris m<strong>en</strong>tre el govern no descarta fer una quarta onada<br />
de retallades FRE Mas vol canviar la llei d’estabilitat estatal s<strong>en</strong>se dur-la al TC, després del dictam<strong>en</strong> del Consell de Garanties<br />
M. Oliva / Ò. Palau<br />
MADRID/ BARCELONA<br />
Sá<strong>en</strong>z de Santamaría i Gallardón, ahir a La Moncloa. A baix, un mom<strong>en</strong>t de la taula rodona sobre el futur de Catalunya, que<br />
va cloure la UPEC. D’esquerra a dreta, Joan Rueda (moderador), Joan Herrera, Pere Navarro i Oriol Junqueras ■ JUANMA RAMOS<br />
Les esquerres retreu<strong>en</strong> a CiU que voti amb el PP i parli d’estat propi<br />
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />
El dictam<strong>en</strong> del Consell de<br />
Garanties Estatutàries, que<br />
diu que la llei d’estabilitat<br />
pressupostària <strong>en</strong>vaeix competències<br />
de la G<strong>en</strong>eralitat,<br />
va <strong>en</strong>c<strong>en</strong>dre ahir els ànims<br />
<strong>dels</strong> grups d’esquerres (PSC,<br />
ERC i ICV-EUiA), que recordav<strong>en</strong><br />
que el grup parlam<strong>en</strong>tari<br />
de CiU al Congrés <strong>dels</strong> Diputats<br />
va votar a favor de la<br />
llei. Tots van coincidir a recriminar<br />
a la federació nacionalista<br />
que, m<strong>en</strong>tre que d’una<br />
banda pacta a Madrid amb el<br />
PP, a Catalunya <strong>en</strong>laira la<br />
bandera de l’indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>tisme<br />
i l’estat propi. El secretari<br />
g<strong>en</strong>eral d’ICV-EUiA, Joan<br />
Herrera, va ser el més dur <strong>en</strong><br />
<strong>les</strong> crítiques quan va demanar<br />
la dimissió del grup parla-<br />
m<strong>en</strong>tari de CiU a Madrid. A<br />
més, segons Herrera, el dictam<strong>en</strong><br />
demostra que CiU<br />
“def<strong>en</strong>sa els mercats i els<br />
que estan aplicant <strong>les</strong> retallades<br />
<strong>en</strong> comptes del país<br />
i els ciutadans catalans”.<br />
Pel primer secretari del<br />
PSC, Pere Navarro, el dictam<strong>en</strong><br />
del consell confirma<br />
l’actitud “hipòcrita” de CiU i<br />
va demanar a l’executiu català<br />
que voti a favor que el Parlam<strong>en</strong>t<br />
<strong>en</strong>viï la llei d’estabilitat<br />
pressupostària al TC.<br />
El presid<strong>en</strong>t d’ERC, Oriol<br />
Junqueras, ja estava conv<strong>en</strong>çut<br />
que la llei vulnerava<br />
els drets <strong>dels</strong> catalans i va<br />
instar el govern a utilitzar<br />
totes <strong>les</strong> eines al seu abast<br />
<strong>per</strong> def<strong>en</strong>sar l’autogovern.<br />
què els territoris es facin<br />
un forat més al cinturó, el<br />
portaveu del govern, Francesc<br />
Homs, ja va admetre<br />
ahir que “no descarta” que<br />
calgui impulsar un quart<br />
paquet de retallades. “Ja<br />
ho veurem, <strong>en</strong>s agradaria<br />
que no, <strong>per</strong>ò el panorama<br />
pinta molt complicat”,<br />
va advertir. De seguida el<br />
va secundar la presid<strong>en</strong>ta<br />
del PP català, Alícia<br />
Sánchez-Camacho, que<br />
es va mostrar conv<strong>en</strong>çuda<br />
que caldrà fer-<strong>les</strong> <strong>per</strong>què,<br />
si no, la G<strong>en</strong>eralitat<br />
“no està capacitada” <strong>per</strong><br />
complir el dèficit.<br />
M<strong>en</strong>trestant, el presid<strong>en</strong>t<br />
de la G<strong>en</strong>eralitat, Artur<br />
Mas, va assegurar ahir<br />
La frase<br />
—————————————————————————————————<br />
“Les autonomies<br />
hauran de pr<strong>en</strong>dre<br />
algunes mesures<br />
imprescindib<strong>les</strong> <strong>per</strong><br />
complir el dèficit”<br />
Soraya S. de Santamaría<br />
VICEP. DEL GOVERN ESPANYOL<br />
que el govern mirarà de<br />
modificar “<strong>per</strong> qualsevol<br />
via” l’article 32 de la llei espanyola<br />
d’estabilitat pressupostària,<br />
que, segons el<br />
Consell de Garanties Estatutàries,<br />
vulnera l’autonomia<br />
financera “de manera<br />
desproporcionada”, ja que<br />
imposa a la G<strong>en</strong>eralitat el<br />
destí –la reducció del deute–<br />
d’un suposat su<strong>per</strong>àvit<br />
pressupostari, quan el<br />
Parlam<strong>en</strong>t té competències<br />
<strong>per</strong> elaborar el pressupost<br />
autonòmic.<br />
L’executiu concretarà<br />
“<strong>en</strong> els pròxims dies o setmanes”<br />
l’estratègia, <strong>per</strong>ò<br />
Mas va avançar que estudiarà<br />
“<strong>les</strong> vies més fàcils,<br />
que són <strong>les</strong> d’aprofitar un<br />
reglam<strong>en</strong>t, un decret o un<br />
tràmit parlam<strong>en</strong>tari”. No<br />
va descartar, tot i això, recórrer<br />
al Constitucional,<br />
tot i que <strong>en</strong> aquest cas, recordava,<br />
la resolució trigaria<br />
anys a arribar. ■
14 LA VANGUARDIA POLÍTICA SÁBADO, 7 JULIO 2012<br />
>> VIENE DE LA PÁGINA ANTERIOR<br />
que ayer se <strong>per</strong>mitió la vicepresid<strong>en</strong>ta<br />
del Gobierno, Soraya<br />
Sá<strong>en</strong>z de Santamaría, y que completan<br />
la secu<strong>en</strong>cia prevista para<br />
la semana que vi<strong>en</strong>e. El lunes es<br />
la reunión del Eurogrupo, el martes<br />
el Ecofin, el miérco<strong>les</strong> Rajoy<br />
<strong>en</strong> el Congreso, el jueves será el<br />
turno de las autonomías y el viernes<br />
llegarán los primeros decretos<br />
del Consejo de Ministros que<br />
materializarán los recortes.<br />
“Va a ser un mes int<strong>en</strong>so”, admitió<br />
ayer la vicepresid<strong>en</strong>ta, dando<br />
a <strong>en</strong>t<strong>en</strong>der que lo que está por<br />
llegar la semana que vi<strong>en</strong>e no será<br />
todo lo que el Gobierno ti<strong>en</strong>e<br />
<strong>en</strong> cartera antes de agosto.<br />
Por lo pronto, la semana del 16<br />
el Congreso celebrará el debate<br />
sobre el techo de gasto para el<br />
2013 y el 2014, lo que marcará la<br />
s<strong>en</strong>da del ajuste para los dos<br />
próximos años. Soraya Sá<strong>en</strong>z de<br />
Santamaría también anunció la<br />
inmin<strong>en</strong>te remisión al Congreso<br />
de la ley de Transpar<strong>en</strong>cia.<br />
Mas quiere evitar el<br />
TC para corregir la<br />
ley de Estabilidad<br />
]El presid<strong>en</strong>te de la G<strong>en</strong>eralitat,<br />
Artur Mas,<br />
apostó ayer por “int<strong>en</strong>tar<br />
corregir por cualquier<br />
vía que se nos pres<strong>en</strong>te<br />
<strong>en</strong> Madrid” el artículo de<br />
la ley de Estabilidad Presupuestaria<br />
que el Consell<br />
de Garanties Estatutàries<br />
considera inconstitucional.<br />
El PSC solicitó el<br />
dictam<strong>en</strong> sobre la ley<br />
consecu<strong>en</strong>cia de la reforma<br />
exprés de la Constitución<br />
impulsada por el<br />
PSOE y el PP y que CiU<br />
finalm<strong>en</strong>te apoyó <strong>en</strong> el<br />
Congreso. Mas se mostró<br />
partidario de buscar las<br />
“vías más fáci<strong>les</strong>” para<br />
modificar ese artículo<br />
argum<strong>en</strong>tando que “si<br />
vas al Constitucional la<br />
s<strong>en</strong>t<strong>en</strong>cia llegará d<strong>en</strong>tro<br />
de unos años”. “Si lo podemos<br />
resolver a corto<br />
plazo, mejor”, zanjó.<br />
Todo apunta a que la prioridad<br />
es la reestructuración de las administraciones<br />
loca<strong>les</strong>, que ayer<br />
estudió el gabinete de Rajoy, <strong>per</strong>o<br />
que quedó <strong>en</strong> susp<strong>en</strong>so para la<br />
semana próxima o como muy tarde<br />
el día 20. La vicepresid<strong>en</strong>ta<br />
otorgó ayer gran trasc<strong>en</strong>d<strong>en</strong>cia a<br />
esa ley, pues, al clarificar las compet<strong>en</strong>cias<br />
que t<strong>en</strong>drán los <strong>en</strong>tes<br />
loca<strong>les</strong> –desaparición de las mancomunidades<br />
incluida–, <strong>per</strong>mitirá<br />
esclarecer también las que le<br />
correspond<strong>en</strong> a las comunidades<br />
autónomas.<br />
Sá<strong>en</strong>z de Santamaría recordó<br />
una vez más la int<strong>en</strong>ción del Gobierno<br />
de tasar los sueldos de los<br />
alcaldes y conceja<strong>les</strong> y de regularlos<br />
<strong>en</strong> los presupuestos del Estado<br />
cada año, <strong>per</strong>o se cuidó mucho<br />
de referirse a los salarios de<br />
los gobiernos autonómicos.<br />
Como ya hiciera el jueves, la<br />
número dos del Gobierno exhibió<br />
los primeros resultados del<br />
plan de ahorro <strong>en</strong> la gestión de<br />
inmueb<strong>les</strong> del Estado, lo que ha<br />
<strong>per</strong>mitido reducir el gasto <strong>en</strong> alquileres<br />
<strong>en</strong> más de 17 millones.c<br />
SIGA EL DISCURSO DE RAJOY EN LA<br />
CLAUSURA DEL CURSO DE LA FAES<br />
www.lavanguardia.com<br />
JOSEP GISBERT<br />
Barcelona<br />
Jarro de agua fría. Si después<br />
de los contactos de los últimos<br />
días <strong>en</strong>tre CiU y el resto de fuerzas<br />
políticas sobre el pacto fiscal<br />
había ganado <strong>en</strong>teros la posibilidad<br />
de establecer tramos de<br />
cons<strong>en</strong>so de modo que cada formación<br />
pudiera sumarse total o<br />
parcialm<strong>en</strong>te a la propuesta, incluido<br />
el PP, ayer Alicia Sánchez-Camacho<br />
echó agua al vino.<br />
“El PP no legitimará que<br />
CiU pueda trasladar al Gobierno<br />
de España la idea de que ha<br />
conseguido una propuesta de<br />
pacto fiscal apoyada mayoritariam<strong>en</strong>te”,<br />
advirtió <strong>en</strong> una confer<strong>en</strong>cia<br />
<strong>en</strong> el Cercle d’Economia<br />
d<strong>en</strong>tro de un ciclo sobre la<br />
reforma del modelo autonómico<br />
y su sistema de financiación.<br />
La idea de votar la propuesta<br />
por tramos, cuando se celebre<br />
el pl<strong>en</strong>o <strong>en</strong> el Parlam<strong>en</strong>t el día<br />
25, haría posible <strong>en</strong> teoría que<br />
hasta el PP, aunque se ha fijado<br />
la abst<strong>en</strong>ción como meta, pudiera<br />
respaldar el diagnóstico sobre<br />
la necesidad de mejorar la<br />
DANI DUCH<br />
PEDRO MADUEÑO<br />
Sánchez-Camacho, con López Burniol, <strong>en</strong> el Cercle d’Economia<br />
relación financiera de Catalunya<br />
con España. De hecho, fu<strong>en</strong>tes<br />
de la dirección del partido<br />
señalaban el jueves que una votación<br />
gradual <strong>les</strong> <strong>per</strong>mitiría<br />
“acompañar al Govern” <strong>en</strong> la interlocución<br />
con el presid<strong>en</strong>te<br />
del Gobierno español, Mariano<br />
Rajoy, <strong>per</strong>o ayer Alicia Sánchez-Camacho<br />
<strong>les</strong> corregía y dejaba<br />
claro que su formación no<br />
p<strong>en</strong>saba apoyar ningún apartado<br />
de la propuesta de pacto fiscal.<br />
Dicho de otra forma, subra-<br />
La izquierda catalana busca ser alternativa<br />
Rajoy: “Haré<br />
todo lo posible<br />
contra la crisis”<br />
En una nueva jornada de acoso<br />
a la deuda española, el presid<strong>en</strong>te<br />
del Gobierno, Mariano Rajoy,<br />
mostró ayer su firme convicción<br />
de que España “su<strong>per</strong>ará<br />
la crisis que estamos pasando”.<br />
Durante la inauguración<br />
de la nueva sede europea del<br />
Banco Interamericano de Desarrollo<br />
(BID) <strong>en</strong> Madrid, el jefe<br />
del Gobierno aseguró que “España<br />
hará todo lo posible y su<strong>per</strong>ará<br />
la crisis económica por<br />
la que estamos pasando y de<br />
que, además, su Gobierno hará<br />
todo lo posible para que también<br />
Europa haga todo lo posible<br />
para que, <strong>en</strong>tre todos, su<strong>per</strong>emos<br />
esta crisis”. El Gobierno<br />
trata de ofrecer ser<strong>en</strong>idad <strong>en</strong><br />
medio de la tempestad por lo<br />
que Rajoy evitó ext<strong>en</strong>derse <strong>en</strong><br />
explicaciones sobre la situación<br />
de los mercados.<br />
Camacho advierte que no apoyará<br />
ni un solo tramo del pacto fiscal<br />
El PP se abst<strong>en</strong>drá <strong>en</strong> todos los bloques para no legitimar la estrategia de CiU<br />
]Los líderes del PSC, ICV-<br />
EUiA y ERC coincidieron<br />
ayer <strong>en</strong> la necesidad de buscar<br />
una alternativa a la política<br />
de recortes para salir<br />
de la crisis, por lo que destacaron<br />
la conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>cia de<br />
buscar puntos de <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tro<br />
para g<strong>en</strong>erar un modelo<br />
basado <strong>en</strong> unos “valores de<br />
izquierdas”. En el acto de<br />
clausura de las jornadas de<br />
la Universitat Progressista<br />
d’Estiu de Catalunya, diri-<br />
g<strong>en</strong>tes de los distintos partidos<br />
constataron que las políticas<br />
de austeridad de los<br />
gobiernos de CiU y del PP<br />
son un “fracaso” y reivindicaron<br />
su papel como g<strong>en</strong>eradores<br />
de nuevas propuestas.<br />
Desde el PSC, el primer secretario,<br />
Pere Navarro, def<strong>en</strong>dió<br />
que el modelo de<br />
izquierdas sigue si<strong>en</strong>do una<br />
alternativa vig<strong>en</strong>te, y negó<br />
que haya desaparecido la<br />
difer<strong>en</strong>ciación <strong>en</strong>tre izquier-<br />
das y derechas y que, ahora,<br />
<strong>en</strong> política todo se limite a<br />
gestionar bi<strong>en</strong> los recursos.<br />
El secretario g<strong>en</strong>eral de<br />
ICV, Joan Herrera, apeló<br />
también a sumar esfuerzos<br />
y construir una “hegemonía<br />
de valores” que plantee una<br />
alternativa social. El presid<strong>en</strong>te<br />
de ERC, Oriol Junqueras,<br />
reclamó “dotarse de las<br />
mejores herrami<strong>en</strong>tas” para<br />
hacer fr<strong>en</strong>te a la crisis, <strong>en</strong>tre<br />
ellas el pacto fiscal.<br />
yó que el PP se abst<strong>en</strong>dría <strong>en</strong> todos<br />
y cada uno de ellos para evitar<br />
que CiU los utilizara como<br />
coartada y avisó que si el PSC<br />
quería seguir el juego y sumarse<br />
a algunos, “allá ellos”.<br />
La presid<strong>en</strong>ta del PP <strong>en</strong> Catalunya<br />
def<strong>en</strong>dió, <strong>en</strong> cualquier ca-<br />
La líder popular ve un<br />
acuerdo CiU-PSC-PP<br />
<strong>en</strong> Catalunya como<br />
el de más garantías<br />
de éxito <strong>en</strong> Madrid<br />
so, que tan sólo su partido era<br />
garantía de que una mejora de<br />
la financiación de Catalunya pudiera<br />
pros<strong>per</strong>ar <strong>en</strong> la negociación<br />
con el Gobierno español y,<br />
<strong>en</strong> esta línea, se ofreció para dialogar<br />
“hasta el final” para conseguirlo,<br />
que es el único s<strong>en</strong>tido<br />
que da a la voluntad de “acompañar<br />
al Govern”. E incluso<br />
apuntó que si de Catalunya saliera<br />
un acuerdo <strong>en</strong>tre CiU,<br />
PSC y PP sería, sin duda, el que<br />
t<strong>en</strong>dría más posibilidades de<br />
éxito <strong>en</strong> Madrid. Un acuerdo<br />
que pasaría por alcanzar un modelo<br />
de financiación singular para<br />
Catalunya, <strong>per</strong>o siempre d<strong>en</strong>tro<br />
del régim<strong>en</strong> común de la<br />
Lofca –“al estilo del que ti<strong>en</strong><strong>en</strong><br />
Canarias, Ceuta o Melilla”, precisó–,<br />
que es la línea roja que el<br />
PP no está dispuesto a cruzar.<br />
Alicia Sánchez-Camacho se<br />
empleó a fondo para explicar su<br />
propuesta, que nada ti<strong>en</strong>e que<br />
ver con la idea de pacto fiscal<br />
que propugna CiU y que es, <strong>en</strong><br />
la práctica, una evolución del<br />
sistema de financiación actual,<br />
aunque con mejoras notab<strong>les</strong><br />
como la de limitar y dar carácter<br />
finalista a la solidaridad.c
14 LA VANGUARDIA POLÍTICA SÁBADO, 7 JULIO 2012<br />
>> VIENE DE LA PÁGINA ANTERIOR<br />
que ayer se <strong>per</strong>mitió la vicepresid<strong>en</strong>ta<br />
del Gobierno, Soraya<br />
Sá<strong>en</strong>z de Santamaría, y que completan<br />
la secu<strong>en</strong>cia prevista para<br />
la semana que vi<strong>en</strong>e. El lunes es<br />
la reunión del Eurogrupo, el martes<br />
el Ecofin, el miérco<strong>les</strong> Rajoy<br />
<strong>en</strong> el Congreso, el jueves será el<br />
turno de las autonomías y el viernes<br />
llegarán los primeros decretos<br />
del Consejo de Ministros que<br />
materializarán los recortes.<br />
“Va a ser un mes int<strong>en</strong>so”, admitió<br />
ayer la vicepresid<strong>en</strong>ta, dando<br />
a <strong>en</strong>t<strong>en</strong>der que lo que está por<br />
llegar la semana que vi<strong>en</strong>e no será<br />
todo lo que el Gobierno ti<strong>en</strong>e<br />
<strong>en</strong> cartera antes de agosto.<br />
Por lo pronto, la semana del 16<br />
el Congreso celebrará el debate<br />
sobre el techo de gasto para el<br />
2013 y el 2014, lo que marcará la<br />
s<strong>en</strong>da del ajuste para los dos<br />
próximos años. Soraya Sá<strong>en</strong>z de<br />
Santamaría también anunció la<br />
inmin<strong>en</strong>te remisión al Congreso<br />
de la ley de Transpar<strong>en</strong>cia.<br />
Mas quiere evitar el<br />
TC para corregir la<br />
ley de Estabilidad<br />
]El presid<strong>en</strong>te de la G<strong>en</strong>eralitat,<br />
Artur Mas,<br />
apostó ayer por “int<strong>en</strong>tar<br />
corregir por cualquier<br />
vía que se nos pres<strong>en</strong>te<br />
<strong>en</strong> Madrid” el artículo de<br />
la ley de Estabilidad Presupuestaria<br />
que el Consell<br />
de Garanties Estatutàries<br />
considera inconstitucional.<br />
El PSC solicitó el<br />
dictam<strong>en</strong> sobre la ley<br />
consecu<strong>en</strong>cia de la reforma<br />
exprés de la Constitución<br />
impulsada por el<br />
PSOE y el PP y que CiU<br />
finalm<strong>en</strong>te apoyó <strong>en</strong> el<br />
Congreso. Mas se mostró<br />
partidario de buscar las<br />
“vías más fáci<strong>les</strong>” para<br />
modificar ese artículo<br />
argum<strong>en</strong>tando que “si<br />
vas al Constitucional la<br />
s<strong>en</strong>t<strong>en</strong>cia llegará d<strong>en</strong>tro<br />
de unos años”. “Si lo podemos<br />
resolver a corto<br />
plazo, mejor”, zanjó.<br />
Todo apunta a que la prioridad<br />
es la reestructuración de las administraciones<br />
loca<strong>les</strong>, que ayer<br />
estudió el gabinete de Rajoy, <strong>per</strong>o<br />
que quedó <strong>en</strong> susp<strong>en</strong>so para la<br />
semana próxima o como muy tarde<br />
el día 20. La vicepresid<strong>en</strong>ta<br />
otorgó ayer gran trasc<strong>en</strong>d<strong>en</strong>cia a<br />
esa ley, pues, al clarificar las compet<strong>en</strong>cias<br />
que t<strong>en</strong>drán los <strong>en</strong>tes<br />
loca<strong>les</strong> –desaparición de las mancomunidades<br />
incluida–, <strong>per</strong>mitirá<br />
esclarecer también las que le<br />
correspond<strong>en</strong> a las comunidades<br />
autónomas.<br />
Sá<strong>en</strong>z de Santamaría recordó<br />
una vez más la int<strong>en</strong>ción del Gobierno<br />
de tasar los sueldos de los<br />
alcaldes y conceja<strong>les</strong> y de regularlos<br />
<strong>en</strong> los presupuestos del Estado<br />
cada año, <strong>per</strong>o se cuidó mucho<br />
de referirse a los salarios de<br />
los gobiernos autonómicos.<br />
Como ya hiciera el jueves, la<br />
número dos del Gobierno exhibió<br />
los primeros resultados del<br />
plan de ahorro <strong>en</strong> la gestión de<br />
inmueb<strong>les</strong> del Estado, lo que ha<br />
<strong>per</strong>mitido reducir el gasto <strong>en</strong> alquileres<br />
<strong>en</strong> más de 17 millones.c<br />
SIGA EL DISCURSO DE RAJOY EN LA<br />
CLAUSURA DEL CURSO DE LA FAES<br />
www.lavanguardia.com<br />
JOSEP GISBERT<br />
Barcelona<br />
Jarro de agua fría. Si después<br />
de los contactos de los últimos<br />
días <strong>en</strong>tre CiU y el resto de fuerzas<br />
políticas sobre el pacto fiscal<br />
había ganado <strong>en</strong>teros la posibilidad<br />
de establecer tramos de<br />
cons<strong>en</strong>so de modo que cada formación<br />
pudiera sumarse total o<br />
parcialm<strong>en</strong>te a la propuesta, incluido<br />
el PP, ayer Alicia Sánchez-Camacho<br />
echó agua al vino.<br />
“El PP no legitimará que<br />
CiU pueda trasladar al Gobierno<br />
de España la idea de que ha<br />
conseguido una propuesta de<br />
pacto fiscal apoyada mayoritariam<strong>en</strong>te”,<br />
advirtió <strong>en</strong> una confer<strong>en</strong>cia<br />
<strong>en</strong> el Cercle d’Economia<br />
d<strong>en</strong>tro de un ciclo sobre la<br />
reforma del modelo autonómico<br />
y su sistema de financiación.<br />
La idea de votar la propuesta<br />
por tramos, cuando se celebre<br />
el pl<strong>en</strong>o <strong>en</strong> el Parlam<strong>en</strong>t el día<br />
25, haría posible <strong>en</strong> teoría que<br />
hasta el PP, aunque se ha fijado<br />
la abst<strong>en</strong>ción como meta, pudiera<br />
respaldar el diagnóstico sobre<br />
la necesidad de mejorar la<br />
DANI DUCH<br />
PEDRO MADUEÑO<br />
Sánchez-Camacho, con López Burniol, <strong>en</strong> el Cercle d’Economia<br />
relación financiera de Catalunya<br />
con España. De hecho, fu<strong>en</strong>tes<br />
de la dirección del partido<br />
señalaban el jueves que una votación<br />
gradual <strong>les</strong> <strong>per</strong>mitiría<br />
“acompañar al Govern” <strong>en</strong> la interlocución<br />
con el presid<strong>en</strong>te<br />
del Gobierno español, Mariano<br />
Rajoy, <strong>per</strong>o ayer Alicia Sánchez-Camacho<br />
<strong>les</strong> corregía y dejaba<br />
claro que su formación no<br />
p<strong>en</strong>saba apoyar ningún apartado<br />
de la propuesta de pacto fiscal.<br />
Dicho de otra forma, subra-<br />
La izquierda catalana busca ser alternativa<br />
Rajoy: “Haré<br />
todo lo posible<br />
contra la crisis”<br />
En una nueva jornada de acoso<br />
a la deuda española, el presid<strong>en</strong>te<br />
del Gobierno, Mariano Rajoy,<br />
mostró ayer su firme convicción<br />
de que España “su<strong>per</strong>ará<br />
la crisis que estamos pasando”.<br />
Durante la inauguración<br />
de la nueva sede europea del<br />
Banco Interamericano de Desarrollo<br />
(BID) <strong>en</strong> Madrid, el jefe<br />
del Gobierno aseguró que “España<br />
hará todo lo posible y su<strong>per</strong>ará<br />
la crisis económica por<br />
la que estamos pasando y de<br />
que, además, su Gobierno hará<br />
todo lo posible para que también<br />
Europa haga todo lo posible<br />
para que, <strong>en</strong>tre todos, su<strong>per</strong>emos<br />
esta crisis”. El Gobierno<br />
trata de ofrecer ser<strong>en</strong>idad <strong>en</strong><br />
medio de la tempestad por lo<br />
que Rajoy evitó ext<strong>en</strong>derse <strong>en</strong><br />
explicaciones sobre la situación<br />
de los mercados.<br />
Camacho advierte que no apoyará<br />
ni un solo tramo del pacto fiscal<br />
El PP se abst<strong>en</strong>drá <strong>en</strong> todos los bloques para no legitimar la estrategia de CiU<br />
]Los líderes del PSC, ICV-<br />
EUiA y ERC coincidieron<br />
ayer <strong>en</strong> la necesidad de buscar<br />
una alternativa a la política<br />
de recortes para salir<br />
de la crisis, por lo que destacaron<br />
la conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>cia de<br />
buscar puntos de <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tro<br />
para g<strong>en</strong>erar un modelo<br />
basado <strong>en</strong> unos “valores de<br />
izquierdas”. En el acto de<br />
clausura de las jornadas de<br />
la Universitat Progressista<br />
d’Estiu de Catalunya, diri-<br />
g<strong>en</strong>tes de los distintos partidos<br />
constataron que las políticas<br />
de austeridad de los<br />
gobiernos de CiU y del PP<br />
son un “fracaso” y reivindicaron<br />
su papel como g<strong>en</strong>eradores<br />
de nuevas propuestas.<br />
Desde el PSC, el primer secretario,<br />
Pere Navarro, def<strong>en</strong>dió<br />
que el modelo de<br />
izquierdas sigue si<strong>en</strong>do una<br />
alternativa vig<strong>en</strong>te, y negó<br />
que haya desaparecido la<br />
difer<strong>en</strong>ciación <strong>en</strong>tre izquier-<br />
das y derechas y que, ahora,<br />
<strong>en</strong> política todo se limite a<br />
gestionar bi<strong>en</strong> los recursos.<br />
El secretario g<strong>en</strong>eral de<br />
ICV, Joan Herrera, apeló<br />
también a sumar esfuerzos<br />
y construir una “hegemonía<br />
de valores” que plantee una<br />
alternativa social. El presid<strong>en</strong>te<br />
de ERC, Oriol Junqueras,<br />
reclamó “dotarse de las<br />
mejores herrami<strong>en</strong>tas” para<br />
hacer fr<strong>en</strong>te a la crisis, <strong>en</strong>tre<br />
ellas el pacto fiscal.<br />
yó que el PP se abst<strong>en</strong>dría <strong>en</strong> todos<br />
y cada uno de ellos para evitar<br />
que CiU los utilizara como<br />
coartada y avisó que si el PSC<br />
quería seguir el juego y sumarse<br />
a algunos, “allá ellos”.<br />
La presid<strong>en</strong>ta del PP <strong>en</strong> Catalunya<br />
def<strong>en</strong>dió, <strong>en</strong> cualquier ca-<br />
La líder popular ve un<br />
acuerdo CiU-PSC-PP<br />
<strong>en</strong> Catalunya como<br />
el de más garantías<br />
de éxito <strong>en</strong> Madrid<br />
so, que tan sólo su partido era<br />
garantía de que una mejora de<br />
la financiación de Catalunya pudiera<br />
pros<strong>per</strong>ar <strong>en</strong> la negociación<br />
con el Gobierno español y,<br />
<strong>en</strong> esta línea, se ofreció para dialogar<br />
“hasta el final” para conseguirlo,<br />
que es el único s<strong>en</strong>tido<br />
que da a la voluntad de “acompañar<br />
al Govern”. E incluso<br />
apuntó que si de Catalunya saliera<br />
un acuerdo <strong>en</strong>tre CiU,<br />
PSC y PP sería, sin duda, el que<br />
t<strong>en</strong>dría más posibilidades de<br />
éxito <strong>en</strong> Madrid. Un acuerdo<br />
que pasaría por alcanzar un modelo<br />
de financiación singular para<br />
Catalunya, <strong>per</strong>o siempre d<strong>en</strong>tro<br />
del régim<strong>en</strong> común de la<br />
Lofca –“al estilo del que ti<strong>en</strong><strong>en</strong><br />
Canarias, Ceuta o Melilla”, precisó–,<br />
que es la línea roja que el<br />
PP no está dispuesto a cruzar.<br />
Alicia Sánchez-Camacho se<br />
empleó a fondo para explicar su<br />
propuesta, que nada ti<strong>en</strong>e que<br />
ver con la idea de pacto fiscal<br />
que propugna CiU y que es, <strong>en</strong><br />
la práctica, una evolución del<br />
sistema de financiación actual,<br />
aunque con mejoras notab<strong>les</strong><br />
como la de limitar y dar carácter<br />
finalista a la solidaridad.c
30<br />
ECONOMIA<br />
«Fedeans»<br />
i «Fabians»<br />
Rivalitat acadèmica <strong>en</strong>tre economistes<br />
Els economistes del grup d’«Els C<strong>en</strong>t», d’ori<strong>en</strong>tació liberal,<br />
i un nou col·lectiu d’intel·lectuals socialdemòcrates<br />
caldeg<strong>en</strong> el debat sobre <strong>les</strong> estratègies anticrisi<br />
EL REPORTATGE<br />
M.MARTÍNEZ / J.CUARTAS | GIRONA<br />
L<br />
a profunda crisi econòmica<br />
ha aguditzat<br />
el debat <strong>en</strong>tre corr<strong>en</strong>ts<br />
de p<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t i<br />
d’anàlisis. Res difer<strong>en</strong>t del que va<br />
passar <strong>en</strong> altres <strong>per</strong>íodes crítics.<br />
Hi ha difer<strong>en</strong>ts estratègies <strong>per</strong> a la<br />
sortida de la crisi i hi ha també difer<strong>en</strong>ts<br />
aproximacions als problemes.<br />
Els economistes han <strong>en</strong>fortit<br />
la discussió. La primera gran<br />
iniciativa va sorgir amb l’anom<strong>en</strong>at<br />
«Manifest <strong>dels</strong> c<strong>en</strong>t» (maig de<br />
2009), promogut <strong>per</strong> un c<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ar<br />
d’economistes de diverses universitats,<br />
amb projecció internacional,<br />
i vinculats a la Fundació<br />
d’Estudis d’Economia Aplicada<br />
(Fedea). El «Manifest <strong>dels</strong> C<strong>en</strong>t»<br />
va liderar la reflexió sobre la necessitat<br />
d’una reforma laboral a<br />
Espanya. Però <strong>en</strong> el seu bloc<br />
«Nada és gratis» el col·lectiu aborda<br />
altres desafiam<strong>en</strong>ts.<br />
Després han sortit altres grups<br />
de p<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t. Hi ha el Col·lectiu<br />
Cívic d’Opinió, Economistes davant<br />
de la crisi i Fabianos Hoy.<br />
Aquest últim és el que s’ha plantejat<br />
de manera més nítida com<br />
una alternativa antagònica a Fedea.<br />
Les posicions són diverg<strong>en</strong>ts.<br />
Els economistes de Fedea s’aline<strong>en</strong><br />
<strong>en</strong> el que s’ha d<strong>en</strong>ominat<br />
com el corr<strong>en</strong>t «mainstream», és<br />
a dir, la t<strong>en</strong>dència dominant. Per<br />
als «fabians», «Els C<strong>en</strong>t» són liberals<br />
o neoliberals. Però els economistes<br />
de Fedea negu<strong>en</strong> aquesta<br />
etiqueta com definició del col·lectiu.<br />
«Molts no <strong>en</strong>s s<strong>en</strong>tim així», assegur<strong>en</strong>.<br />
Els anom<strong>en</strong>ats fabians sí<br />
es defineix<strong>en</strong> políticam<strong>en</strong>t: s’adscriu<strong>en</strong><br />
<strong>en</strong> la corr<strong>en</strong>t socialdemòcrata<br />
i <strong>en</strong> l’opció keynesiana.<br />
Precisam<strong>en</strong>t, «Els C<strong>en</strong>t» es distingeix<strong>en</strong><br />
<strong>dels</strong> «fabians» <strong>per</strong>què<br />
r<strong>en</strong>egu<strong>en</strong> de qualsevol id<strong>en</strong>tificació<br />
partidista o doctrina política i,<br />
si van ser crítics amb el Govern de<br />
Zapatero (PSOE), també ho estan<br />
s<strong>en</strong>t amb el de Rajoy (PP): tres <strong>dels</strong><br />
seus qualificats integrants (Luis<br />
Garicano, de la LondonSchool<br />
Economics; Jesús Fernández-Villaverde,<br />
de la Universitat de<br />
P<strong>en</strong>nsylvania, y Tano Santos, de la<br />
Universitat de Chicago) van demanar<br />
fa un mes un nou Govern<br />
<strong>per</strong> a Espanya (de conc<strong>en</strong>tració)<br />
quan l’actual (PP) a p<strong>en</strong>es porta<br />
sis mesos i disposa de molt àmplia<br />
«Fabianos Hoy» neix d’un<br />
grup d’economistes i advocats<br />
que van formar equip <strong>en</strong><br />
el ministeri de Treball<br />
El grup d’«Els C<strong>en</strong>t», vinculat<br />
a la fundació Fedea, va liderar<br />
la reflexió sobre la necessitat<br />
d’una reforma laboral<br />
majoria absoluta. «La prova més<br />
evid<strong>en</strong>t és que la nostra proposta<br />
de reforma laboral poc té a veure<br />
amb la qual s’ha fet», assegur<strong>en</strong>.<br />
Entre els membres primig<strong>en</strong>is<br />
d’«Els C<strong>en</strong>t» hi va haver José Manuel<br />
Campa, després secretari<br />
d’Estat d’Economia amb Zapatero.<br />
Els «fabians» t<strong>en</strong><strong>en</strong> un orig<strong>en</strong><br />
polític. Són economistes, advocats<br />
i inspectors de Treball que<br />
van formar equip al ministeri de<br />
Treball.<br />
Ja a l’orig<strong>en</strong> «Els C<strong>en</strong>t» (<strong>en</strong>tre<br />
els quals figura el professor de la<br />
UdG Julián Messina, ara <strong>en</strong> excedència,<br />
i investigador al Banc<br />
Mundial) va fer gala de l’alt nivell<br />
acadèmic, ci<strong>en</strong>tífic i investigador<br />
<strong>dels</strong> seus integrants com suport i<br />
credibilitat de la forta<strong>les</strong>a de <strong>les</strong><br />
seves propostes reformistes.<br />
Els «fabians», <strong>en</strong>cara que admet<strong>en</strong><br />
el seu ideari de c<strong>en</strong>treesquerra,<br />
es desvincul<strong>en</strong> de qualsevol<br />
dep<strong>en</strong>dència orgànica de partit.<br />
El nom l’han pres de la corr<strong>en</strong>t<br />
que va donar orig<strong>en</strong> al laborisme<br />
britànic i que <strong>en</strong>cara avui <strong>per</strong>dura<br />
al Regne Unit amb la Societat<br />
Fabiana, s<strong>en</strong>se alineam<strong>en</strong>t partidista.<br />
Fabianos Hoy assevera que<br />
no té dep<strong>en</strong>dència patronal i que,<br />
a diferència d’altres fòrums, inclosos<br />
Els C<strong>en</strong>t, no disposa de finançam<strong>en</strong>t<br />
empresarial. Els «fabians»<br />
creu<strong>en</strong> que la posició de<br />
Fedea és assimilable a la que sosté<br />
la CEOE.<br />
Però «Els C<strong>en</strong>t» ho desm<strong>en</strong>teix<strong>en</strong><br />
i ignor<strong>en</strong> <strong>les</strong> atribucions <strong>dels</strong><br />
qui els id<strong>en</strong>tifiqu<strong>en</strong> amb els interessos<br />
de bancs, elèctriques i multinacionals<br />
que financ<strong>en</strong> a Fedea.<br />
«Nosaltres investiguem i diem, <strong>en</strong><br />
funció <strong>dels</strong> resultats, el que considerem<br />
que seria més b<strong>en</strong>eficiós<br />
<strong>per</strong> a la societat», afirm<strong>en</strong>.<br />
Els membres de Fedea s’autodefineix<strong>en</strong><br />
com un grup d’investigadors<br />
especialitzats <strong>en</strong> diversos<br />
camps de l’economia els resultats<br />
<strong>dels</strong> quals fan públics «s<strong>en</strong>se argum<strong>en</strong>ts<br />
polítics, només sust<strong>en</strong>tats<br />
<strong>en</strong> <strong>les</strong> investigacions realitza-<br />
BARCELONA | O.P.<br />
En un ambi<strong>en</strong>t molt pro<strong>per</strong> a<br />
<strong>les</strong> tesis que def<strong>en</strong>s<strong>en</strong> col·lectius<br />
com Fabianos Hoy o Economistes<br />
davant la Crisi, la Universitat<br />
Progressista d’Estiu de Catalunya<br />
(UPEC), va dedicar aquesta setmana<br />
una jornada a l’anàlisi del<br />
«canvi de paradigme econòmic».<br />
Vic<strong>en</strong>ç Navarro. Catedràtic de<br />
Ciències Polítiques i Socials de la<br />
UPF i rector emèrit de la UPEC,<br />
va insistir <strong>en</strong> que hi ha alternatives<br />
a <strong>les</strong> retallades. Segons la<br />
seva opinió, és fonam<strong>en</strong>tal reivindicar<br />
l'existència de <strong>les</strong> classes<br />
socials, <strong>per</strong> més que es digui<br />
que no. Una prova, explica, és el<br />
fet que hi hagi 10 anys de diferència<br />
d'es<strong>per</strong>ança de vida <strong>en</strong>tre<br />
rics i pobres a Espanya. Pel que fa<br />
a la situació de Portugal, Irlanda,<br />
Grècia i Espanya, Navarro assegura<br />
que és un problema polític.<br />
Són països on ha governat la dreta<br />
durant un <strong>per</strong>íode de temps<br />
important i ara l'estat està empobrit,<br />
ja que són <strong>dels</strong> països de<br />
l'Europa <strong>dels</strong> 15 que m<strong>en</strong>ys impostos<br />
recapt<strong>en</strong>.<br />
Enric Tello, historiador econòmic<br />
i ambi<strong>en</strong>tal de la UB i<br />
presid<strong>en</strong>t d'Ecologistes <strong>en</strong> Acció<br />
des».<br />
El grup <strong>dels</strong> «fabians» acaba de<br />
donar suport al manifest difós<br />
pels economistes Paul Krugman i<br />
Richard Layard, <strong>en</strong> el que es planteja<br />
una reducció a mitjà termini<br />
del dèficit <strong>per</strong>ò acompanyat d’estímuls,<br />
<strong>per</strong>què «<strong>les</strong> retallades<br />
pressupostàries no infon<strong>en</strong> confiança<br />
<strong>en</strong> el món <strong>dels</strong> negocis. Les<br />
empreses només inverteix<strong>en</strong><br />
quan es<strong>per</strong><strong>en</strong> sufici<strong>en</strong>ts cli<strong>en</strong>ts i<br />
amb sufici<strong>en</strong>ts ingressos. L’austeritat<br />
desanima la inversió», ass<strong>en</strong>yal<strong>en</strong>.<br />
de Catalunya va plantejar que<br />
<strong>en</strong>s trobem davant d'una crisi financera,<br />
<strong>en</strong>ergètica i ambi<strong>en</strong>tal<br />
i de la cura. Sobre el sistema financer,<br />
Tello va explicar que el<br />
neoliberalisme no ha aconseguit<br />
augm<strong>en</strong>tar els b<strong>en</strong>eficis <strong>mitjans</strong><br />
de la inversió real, la que es fa <strong>en</strong><br />
<strong>les</strong> empreses, m<strong>en</strong>tre que ha disparat<br />
els ingressos de l'1% més ric.<br />
Pel que fa a <strong>les</strong> inversions ecològiques,<br />
el professor va com<strong>en</strong>tar<br />
que g<strong>en</strong>er<strong>en</strong> molts més llocs de<br />
treball que <strong>les</strong> tradicionals, m<strong>en</strong>tre<br />
que el capitalisme els destrueix,<br />
i s'ha preguntat si no és precisam<strong>en</strong>t<br />
<strong>per</strong> això pel que no es<br />
du<strong>en</strong> a terme.<br />
En una altra taula rodona, l'economista<br />
Albert Recio va apuntar<br />
que «els números que quadr<strong>en</strong><br />
deix<strong>en</strong> de quadrar quan<br />
t<strong>en</strong>s <strong>en</strong> compte els recursos naturals,<br />
que són limitats» i que<br />
«dediquem moltes més hores al<br />
treball domèstic que al mercantil».<br />
El professor va fer un repàs a<br />
difer<strong>en</strong>ts visions crítiques de l'economia<br />
i va explicat que «aquest<br />
sistema a més d'injust és molt inestable,<br />
<strong>per</strong>iòdicam<strong>en</strong>t hi ha crisis,<br />
i això g<strong>en</strong>era un ma<strong>les</strong>tar social».<br />
Però «Els C<strong>en</strong>t» també discrep<strong>en</strong><br />
de l’ajust com a teràpia única.<br />
«Def<strong>en</strong>sem l’austeritat i un altre<br />
model de gestió <strong>en</strong> molts àmbits,<br />
<strong>per</strong>ò no els ajustos dràstics i brutals<br />
que es planteg<strong>en</strong>, <strong>per</strong>què això<br />
afecta al creixem<strong>en</strong>t i <strong>en</strong>darrereix<br />
la sortida de la crisi», afirm<strong>en</strong>.<br />
Els «fabians» assegur<strong>en</strong> que <strong>les</strong><br />
polítiques restrictives ja van fracassar<br />
<strong>en</strong> els anys 30. «Quan <strong>en</strong> els<br />
EUA es va increm<strong>en</strong>tar la despesa<br />
<strong>en</strong>tre 1940 i 1942, el PIB va créixer<br />
el 20%». És a dir, que «el problema<br />
<strong>en</strong> la dècada de 1930 –després del<br />
DIUMENGE, 8 DE JULIOL DE 2012 | Diari de Girona<br />
Repres<strong>en</strong>tants de formacions polítiques també han passat <strong>per</strong> la Universitat Progressista d’Estiu.<br />
DIARI DE GIRONA<br />
La UPEC analitza el canvi<br />
de paradigme econòmic<br />
La jornada la va clourre el<br />
Catedràtic d'Economia Aplicada<br />
Antón Costas, que va pres<strong>en</strong>tar<br />
el seu llibre La torre de la arrogancia,<br />
escrit juntam<strong>en</strong>t amb<br />
Xosé C. Arias.<br />
Costas es va preguntar què va<br />
passar als anys 90 i principis del<br />
2000 que expliqui la confiança<br />
desmesurada que es t<strong>en</strong>ia <strong>en</strong> el<br />
futur. «Fins el 2008 vam creure<br />
que els mercats sempre sabri<strong>en</strong><br />
on posar els nostres diners <strong>per</strong><br />
treure'n r<strong>en</strong>dibilitat».<br />
El professor va parlar <strong>dels</strong> desequilibris<br />
propis del sistema, ja<br />
que el su<strong>per</strong>àvit desmesurat d'alguns<br />
països es correspon al dèficit<br />
d'altres. Sobre el mercat financer,<br />
va explicar que fi s els<br />
anys 80, «els mercats» t<strong>en</strong>i<strong>en</strong><br />
noms i cognoms i hi podies arribar<br />
a «pactes de cavallers», que <strong>en</strong><br />
diu. La informàtica i <strong>les</strong> telecomunicacions<br />
han <strong>per</strong>mès, <strong>per</strong>ò,<br />
crear nous tipus de mercat. «Ara,<br />
el s<strong>en</strong>yor Emilio Botín tremola<br />
més que abans, <strong>per</strong>què els seus<br />
b<strong>en</strong>eficis dep<strong>en</strong><strong>en</strong> de <strong>les</strong> decisions<br />
d'un jove que fa <strong>les</strong> inversions<br />
davant d'una pantalla a<br />
qualsevol lloc del món», va concloure.<br />
crac del 29– va ser d’escassetat de<br />
demanda i no d ‘oferta». El mateix<br />
passa amb el mercat de treball, ass<strong>en</strong>yal<strong>en</strong>:<br />
«Si no hi ha comandes,<br />
no hi ha demanda de treballadors,<br />
i s<strong>en</strong>se feina, no hi ha consum, i<br />
s’<strong>en</strong>tra <strong>en</strong> un cercle viciós que s’agreuja<br />
amb els dràstics retallades<br />
i la falta d’inversió. I si no es talla<br />
aquest cercle, anem al suïcidi».<br />
Postul<strong>en</strong> que «cal recu<strong>per</strong>ar la política<br />
econòmica que sorgeix <strong>en</strong> el<br />
XIX». «Molts s’han allunyat d’això<br />
i del món real i estem pagant <strong>les</strong><br />
conseqüències», assegur<strong>en</strong>.
6 | Política |<br />
Movim<strong>en</strong>ts interns dins el PSC<br />
Navarro<br />
prioritza<br />
el no a <strong>les</strong><br />
retallades<br />
a El líder del PSC branda els resultats<br />
del congrés <strong>per</strong> aconseguir la unitat<br />
a Recorda que <strong>per</strong> primer cop el partit<br />
vol canviar <strong>les</strong> relacions amb el PSOE<br />
E. Ansola<br />
BARCELONA<br />
En vista de la diversitat<br />
d’opinions i matisos sorgits<br />
<strong>en</strong> el si del socialisme<br />
català, el primer secretari,<br />
Pere Navarro, branda els<br />
resultats aprovats <strong>per</strong> majoria<br />
<strong>en</strong> el congrés del partit:<br />
el PSC és un partit federalista<br />
que, a més a més i<br />
<strong>per</strong> primer cop, aposta <strong>per</strong><br />
refer <strong>les</strong> relacions amb el<br />
PSOE amb l’objectiu, això<br />
sí, d’incorporar-lo als objectius<br />
que el PSC vol <strong>per</strong> a<br />
Catalunya. No hi ha marge<br />
<strong>per</strong> p<strong>en</strong>sar <strong>en</strong> una possible<br />
ruptura amb el PSOE, que<br />
consider<strong>en</strong> un imm<strong>en</strong>s error<br />
que portaria el partit<br />
119394-1058361C<br />
gairebé a la desaparició.<br />
Navarro està acompanyat<br />
<strong>en</strong> el nucli dur de la direcció<br />
pel secretari d’organització,<br />
Daniel Fernández, i<br />
el secretari d’acció política<br />
i alcalde de Cornella de Llobregat,<br />
Antoni Balmón.<br />
Fins ara la direcció és<br />
partidària d’arribar a pactes<br />
amb CiU, amb Balmón<br />
com el capdavanter d’aquesta<br />
posició, <strong>per</strong> responsabilitat<br />
institucional i governam<strong>en</strong>tal.<br />
La direcció<br />
també ha deixat clar que a<br />
hores d’ara no creu prioritari<br />
abordar <strong>les</strong> relacions<br />
Catalunya-Espanya. “S<strong>en</strong>se<br />
cap complex de falta de<br />
catalanisme”, adverteix<br />
Navarro als seus crítics.<br />
A la política de col·laboració<br />
amb CiU, el PSC també<br />
contraposa un acc<strong>en</strong>t<br />
crític <strong>en</strong>vers la política de<br />
retallades que la federació<br />
nacionalista aplica a Catalunya<br />
i el PP, a tot l’Estat.<br />
“És el que realm<strong>en</strong>t preocupa<br />
el ciutadà”, hi afegeix<br />
Navarro. Millora del finançam<strong>en</strong>t?<br />
Sí, <strong>per</strong>ò també<br />
el retorn i la creació<br />
d’impostos <strong>per</strong> <strong>en</strong>greixar<br />
la caixa i evitar més retallades.<br />
I al costat de la direcció<br />
emergeix<strong>en</strong> els diputats<br />
Rocío Martínez-Sam<strong>per</strong>e,<br />
partidària que el partit tingui<br />
iniciativa com a principal<br />
partit de l’oposició, i<br />
Jaume Collboni, portaveu<br />
del PSC. ■<br />
Les esquerres catalanes es<br />
van trobar fa tres dies <strong>per</strong> primer<br />
cop <strong>en</strong> una mateixa taula<br />
de debat després de l’era del<br />
tripartit. En l’imaginari de<br />
l’oi<strong>en</strong>t es dibuixava la possibilitat<br />
de crear un front d’esquerres<br />
similar a la coalició<br />
de partits d’esquerres que es<br />
va constituir a Grècia el 2004<br />
i que tants bons resultats va<br />
obt<strong>en</strong>ir a <strong>les</strong> eleccions hel·lèniques<br />
del 2007 i 2012 fins a<br />
configurar-se com a segona<br />
força del país. El primer a<br />
llançar el guant d’aquesta<br />
Syriza catalana va ser el secretari<br />
g<strong>en</strong>eral d’ICV-EUiA,<br />
EL PUNT AVUI<br />
DILLUNS, 9 DE JULIOL DEL 2012<br />
Herrera, Navarro i Junqueras, <strong>en</strong> la clo<strong>en</strong>da de la Universitat Progressista d’Estiu, celebrada a la seu de CCOO ■ ANDREU PUIG<br />
La Syriza impossible<br />
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />
Joan Herrera, que va instar el<br />
primer secretari del PSC, Pere<br />
Navarro, i el presid<strong>en</strong>t<br />
d’ERC, Oriol Junqueras, a<br />
buscar punts d’acord “<strong>per</strong><br />
bastir una alternativa al govern<br />
de CiU”. El dret a decidir<br />
de Catalunya i el rebuig a <strong>les</strong><br />
retallades formari<strong>en</strong> part d’aquest<br />
nexe comú que uniria<br />
els partits amb l’objectiu de<br />
treure el país de la crisi evitant<br />
l’exclusió social, sempre<br />
segons l’aposta d’Herrera. Al<br />
costat de la taula, la proposta<br />
de l’ecosocialista va ser gairebé<br />
obviada. Navarro va insistir<br />
a refermar i def<strong>en</strong>sar<br />
una política d’esquerres <strong>en</strong><br />
contraposició a la de dretes<br />
de CiU i el PP. “Aquesta pugna<br />
política és ara més vig<strong>en</strong>t<br />
que mai”, insistia Navarro,<br />
m<strong>en</strong>tre que el republicà Oriol<br />
Junqueras posava l’acc<strong>en</strong>t<br />
<strong>en</strong> la necessitat que Catalunya<br />
es desfaci de l’Estat i<br />
agafi <strong>les</strong> regnes del seu futur<br />
a causa <strong>dels</strong> <strong>en</strong>ganys continus<br />
<strong>dels</strong> governs espanyols.<br />
“El futur de Catalunya no pot<br />
quedar supeditat al d’un estat<br />
que incompleix i no <strong>en</strong>s<br />
respecta”, hi va afegir el republicà.<br />
Així doncs, la Syriza<br />
catalana haurà d’es<strong>per</strong>ar.
El Triangle • número 1074 • 27 de juliol de 2012 EUROREGIÓ • 39<br />
Per tant, si recaptéssim tots els impostos<br />
i <strong>en</strong>s féssim càrrec de totes <strong>les</strong><br />
inversions i transferències, <strong>en</strong>s hauríem<br />
hagut d’<strong>en</strong>deutar <strong>per</strong> uns 9.000 milions,<br />
aproximadam<strong>en</strong>t l’<strong>en</strong>deutam<strong>en</strong>t<br />
anual de la G<strong>en</strong>eralitat. Això, s<strong>en</strong>se<br />
comptar-hi la Seguretat Social. Segons<br />
dades de 2009, els catalans vam rebre<br />
de la caixa única de l’Estat 1.200 milions<br />
més del que hi vam aportar.<br />
En aquests mom<strong>en</strong>ts, el problema no<br />
és que paguem massa i <strong>en</strong>s tornin poc.<br />
El problema és que amb els diners que<br />
paguem els catalans no n’hi ha prou <strong>per</strong><br />
cobrir el que gasta o inverteix la G<strong>en</strong>eralitat<br />
i l’Estat a Catalunya. Per tant, si<br />
tinguéssim Agència Tributària pròpia,<br />
hauríem de recórrer a un alt nivell<br />
d’<strong>en</strong>deutam<strong>en</strong>t <strong>per</strong> finançar totes <strong>les</strong><br />
despeses.<br />
Vol dir això que no existeix el dèficit<br />
fiscal? En els darrers tres anys no ha<br />
existit. Ara, <strong>en</strong> els anys de bonança, evid<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t<br />
existia. El 2006 i el 2007, els<br />
catalans vam pagar <strong>en</strong> impostos a l’Estat<br />
<strong>en</strong>tre 17.000 i 20.000 milions més<br />
del que rebíem <strong>en</strong> inversions i transferències.<br />
El 2008 ja es va reduir bastant,<br />
fins als 10.000 milions aproximadam<strong>en</strong>t,<br />
<strong>per</strong>què vam pagar m<strong>en</strong>ys i vam<br />
rebre més, <strong>per</strong>ò l’any 2009 el dèficit<br />
pràcticam<strong>en</strong>t va desaparèixer. L’any<br />
2009 ja vam rebre tant, o fins i tot més,<br />
del que vam aportar. I els dos darrers<br />
anys aquesta t<strong>en</strong>dència s’ha agreujat.<br />
Per tant, no hem de <strong>per</strong>dre de vista la<br />
situació econòmica a Catalunya. Ens<br />
convé un nou sistema de finançam<strong>en</strong>t?<br />
S<strong>en</strong>s dubte. Ara, segons com negociem<br />
el pacte fiscal, el nou sistema pot acabar<br />
s<strong>en</strong>t el negoci de Robert amb <strong>les</strong> cabres...<br />
I, <strong>per</strong> t<strong>en</strong>ir una cabra negra (i singular),<br />
l’Agència Tributària pròpia, els<br />
catalans <strong>en</strong>cara acabarem reb<strong>en</strong>t<br />
m<strong>en</strong>ys diners <strong>dels</strong> que rebem ara. ▲<br />
cion<strong>en</strong> a favor del miner, oblidant-se<br />
els primers de reclamar majors esforços<br />
de reconversió i demanant els segons<br />
majors ajudes a l’explotació amb<br />
càrrec a fons que havi<strong>en</strong> de destinar-se<br />
a la reactivació de <strong>les</strong> conques.<br />
Som a temps de garantir un futur al<br />
miner, <strong>per</strong>ò ho hem de fer ara, <strong>per</strong>què el<br />
2019, quan <strong>les</strong> explotacions tanquin, serà<br />
tard. Des de Gre<strong>en</strong>peace def<strong>en</strong>sem el<br />
miner i <strong>en</strong>s neguem a ometre els desastres<br />
comesos amb els 23.000 milions<br />
d’euros destinats a la reconversió i a<br />
actuar com si el tancam<strong>en</strong>t de <strong>les</strong> mines<br />
no fos immin<strong>en</strong>t. Són aquestes actituds<br />
<strong>dels</strong> anom<strong>en</strong>ats «def<strong>en</strong>sors del miner»<br />
<strong>les</strong> que estan f<strong>en</strong>t un flac favor als<br />
treballadors del sector. ▲<br />
PIULADES A LA XARXA<br />
‘TWITTS’ DESTACATS<br />
SETMANA DEL 23 DE JULIOL<br />
Romualdo Cabañas<br />
@romacabanas<br />
Sr. Rull, criticable és que des<br />
de #CDC vulguin fer servir la<br />
institució G<strong>en</strong>eralitat i el país<br />
com a escut <strong>per</strong> no donar<br />
explicacions. #caspalau<br />
Pedro de Alzaga<br />
_@palzaga<br />
Enti<strong>en</strong>do las críticas a Cándido<br />
Méndez. Después de la<br />
manifestación t<strong>en</strong>ía que haber<br />
ido a misa, como los ministros<br />
después de recortar. #19J<br />
Ignasi Llor<strong>en</strong>te<br />
@illor<strong>en</strong>te<br />
En política, la transparència<br />
mai desprestigia una<br />
institució. Al contrari, no hi ha<br />
res de més <strong>per</strong>judicial <strong>per</strong> a la<br />
credibilitat que <strong>les</strong> ombres.<br />
maus173<br />
@maus173<br />
Gli spagnoli pochi mesi fa<br />
sceglievano destra e ricette<br />
neoliberiste. Oggi capiscono<br />
che tragico errore hanno fatto.<br />
#siamotuttispagnoli<br />
Aina Vidal<br />
@AinaVS<br />
Els efectes del memoràndum<br />
seran fins al 2028, <strong>en</strong> principi<br />
Rajoy no hauria de ser<br />
presid<strong>en</strong>t, t<strong>en</strong>im dret a<br />
#refer<strong>en</strong>dumJA<br />
#QueseJodaElMemorandum<br />
Albert Duart<br />
_@aduartriera<br />
Avui fa 76 anys <strong>per</strong>díem el<br />
tr<strong>en</strong> del progrés i el més<br />
important, el de la nostra<br />
dignitat com a poble; com a<br />
col·lectivitat humana. #18juliol<br />
josep cunill<br />
@josepcunill<br />
Un gimnàs de Bcn organitza<br />
un concurs <strong>per</strong> escollir el<br />
millor cul de l’estiu. Aquesta<br />
serà la nova cultura s<strong>en</strong>se<br />
IVA? #laculturanoesunluxe<br />
John Carlin<br />
@JohnCarlin5<br />
Hoy hace 76 años, 18/7/1936,<br />
Franco se alzó y Mandela<br />
cumplió 18 años; Mandela el<br />
líder más grande del siglo XX,<br />
Franco el más pequeño.<br />
La Universitat Progressista<br />
d’Estiu de Catalunya ha celebrat<br />
la vuit<strong>en</strong>a edició. El lema<br />
d’<strong>en</strong>guany era prou explícit: «El<br />
futur està a <strong>les</strong> nostres mans»<br />
La UPEC i Gramsci<br />
Aquest any, la UPEC ha tingut<br />
una flaire gramsciana. De fet, si<br />
no som capaços de canviar els signes<br />
<strong>dels</strong> temps, molts <strong>dels</strong> qui llegiu aquesta<br />
revista tindreu molt de temps <strong>per</strong><br />
escriure (Antonio Gramsci va ser un<br />
home que va escriure molt des de la<br />
presó).<br />
Com s’aconsegueix l’hegemonia? No<br />
ho sabem. Però <strong>per</strong> la UPEC al llarg d’aquests<br />
vuit anys ha passat el millor de<br />
la saviesa i la cultura catalana. D’una<br />
manera o d’una altra, hi han passat<br />
Noam Chomsky, Michel Onfray, Concita<br />
de Gregorio, Jean Bricmont, més de<br />
400 pon<strong>en</strong>ts, etc. Són fars pot<strong>en</strong>ts dins<br />
una altra m<strong>en</strong>a de foscor.<br />
La UPEC s’ofereix <strong>en</strong> un projecte que<br />
ha de t<strong>en</strong>dir a crear, com <strong>en</strong>s ha dit Joan<br />
Manuel Tresserras, un nou bloc històric.<br />
I, <strong>per</strong> fer-ho, caldrà crear una organització<br />
<strong>per</strong>què, com <strong>en</strong>s recordava Pere<br />
Camps, moderador d’una taula de debat<br />
sobre la cultura, <strong>en</strong> el cartell de Barnasants<br />
«<strong>les</strong> idees no viu<strong>en</strong> s<strong>en</strong>se organització».<br />
Cal que la creació d’un nou<br />
bloc històric i d’una nova forma<br />
organitzativa que faci viure<br />
<strong>les</strong> idees estigui presidida,<br />
com <strong>en</strong>s deia Xavi Domènech,<br />
<strong>per</strong> una gran humilitat, una<br />
gran dosi de pedagogia i una gran g<strong>en</strong>erositat.<br />
I que parteixi <strong>dels</strong> valors derivats<br />
de l’ètica civil republicana i de l’autonomia<br />
moral <strong>dels</strong> seus protagonistes.<br />
Tresserras <strong>en</strong>s deia també que <strong>les</strong> classes<br />
dirig<strong>en</strong>ts catalanes desapareix<strong>en</strong><br />
amb la globalització i que, <strong>per</strong> tant, cal<br />
que <strong>les</strong> classes populars ocupin el lloc<br />
del qual ha abdicat, com sempre, la burgesia<br />
catalana.<br />
Marina Subirats <strong>en</strong>s explicava –arran<br />
del seu darrer llibre– que a Catalunya hi<br />
ha efectivam<strong>en</strong>t classes socials, <strong>per</strong>ò el<br />
problema és que no hi ha consciència de<br />
classe treballadora. La classe dirig<strong>en</strong>t,<br />
<strong>en</strong> canvi, sí que <strong>en</strong> té, com <strong>en</strong>s explicava<br />
un <strong>dels</strong> més grans especuladors mundials,<br />
Warr<strong>en</strong> Buffet: «Existeix la lluita<br />
de classes, <strong>per</strong> descomptat, <strong>per</strong>ò és la<br />
meva classe la que la dirigeix i la que l’està<br />
guanyant».<br />
Tornem a la taula <strong>en</strong> la qual va participar<br />
Marina Subirats: avui a Catalunya<br />
un 60% de la població és classe treballa-<br />
JORDI<br />
SERRANO<br />
RECTOR DE LA UPEC<br />
dora i un 39% classe mitjana; l’altre 1%<br />
restant són els caps d’aquest neofeudalisme<br />
que <strong>en</strong>s <strong>en</strong>vaeix. El 39% se s<strong>en</strong>t<br />
am<strong>en</strong>açat i està a punt de desaparèixer;<br />
els seus fills s’estan proletaritzant.<br />
L’1% vol fer desaparèixer l’aconseguit<br />
<strong>en</strong> <strong>les</strong> lluites <strong>dels</strong> darrers 200 anys, tant<br />
des del punt de vista social com nacional.<br />
Cal recordar que, a més, el neoliberalisme<br />
és profundam<strong>en</strong>t català. Ser<br />
neoliberal i català equivaldrà d’aquí a<br />
pocs dies a ser directam<strong>en</strong>t botifler.<br />
Les classes treballadores i <strong>les</strong> mitjanes<br />
reclam<strong>en</strong> a crits un projecte. Si no<br />
el veu<strong>en</strong>, alguns d’ells pod<strong>en</strong> anar a l’extrema<br />
dreta <strong>per</strong> pura deses<strong>per</strong>ació.<br />
La sortida de la crisi no <strong>en</strong>s vindrà <strong>per</strong><br />
l’economia. Borja de Riquer ho deia així:<br />
«És la política, estúpids!». No podem,<br />
<strong>per</strong>ò, es<strong>per</strong>ar solucions màgiques. Josep<br />
Fontana <strong>en</strong>s recordava que al llarg<br />
de la història «els canvis els fa el poble»<br />
i Vic<strong>en</strong>ç Navarro afirmava que «<strong>les</strong> solucions<br />
es trob<strong>en</strong> <strong>en</strong> la mateixa lluita».<br />
«El futur està a <strong>les</strong> nostres mans» era<br />
Les classes treballadores i <strong>les</strong><br />
mitjanes reclam<strong>en</strong> a crits un projecte.<br />
Si no el veu<strong>en</strong>, alguns pod<strong>en</strong> anar a<br />
l’extrema dreta <strong>per</strong> pura deses<strong>per</strong>ació<br />
precisam<strong>en</strong>t el lema de la UPEC d’<strong>en</strong>guany.<br />
Així, doncs, del pessimisme de la raó<br />
davant la crisi hem de passar a l’optimisme<br />
de la voluntat militant.<br />
L’èxit de la UPEC d’aquest any ha estat<br />
total. Hi han participat quasi 3.000<br />
<strong>per</strong>sones <strong>en</strong> una o altra sessió de <strong>les</strong> jornades,<br />
<strong>les</strong> més nombroses <strong>dels</strong> vuit anys<br />
d’història. S’ha demostrat un cop més<br />
que hi ha molta g<strong>en</strong>t interessada <strong>en</strong> la<br />
política <strong>en</strong> majúscu<strong>les</strong>, que els agrad<strong>en</strong><br />
l’anàlisi crítica, els raonam<strong>en</strong>ts acadèmics,<br />
<strong>les</strong> aportacions <strong>dels</strong> líders socials,<br />
la preocupació <strong>per</strong> la comunitat.<br />
Avui no podem garantir que hi haurà<br />
nov<strong>en</strong>es jornades de la UPEC. Quan es<br />
puguin anunciar, albirarem més es<strong>per</strong>ances<br />
que es puguin aplicar polítiques<br />
d’esquerres a Catalunya. Però, com va<br />
escriure Lord Byron <strong>en</strong> la famosa cançó<br />
<strong>per</strong> als luddistes, «morirem lluitant<br />
o viurem lliures, i morin tots els reis<br />
m<strong>en</strong>ys el rei Ludd». ▲