Recull dels impactes apareguts en diferents mitjans per a les ...

Recull premsa
VIII jornades UPEC 2012

Difusió i comunicació
Articles / notícies Inserció anuncis OnLine
Ara El Triangle El Triangle
El Periódico El Viejo Topo Webs Consell Social
El Punt - Avui El Periódico Lluita digital
El 9 nou Ara Societat.cat
L’Independent Independent de Gràcia
La Vanguardia
DIARI EXEMPLARS
DATA DE
DISTRIBUCIO
ARA
PUNT -
35.000 10/06/2012
AVUI 19.500 08/06/2012
UPEC
TOTAL
1.500
tirada 56.000
MITJA producte mida mm o px insercio
L'independent
divendres 1/2 plana 255x175 01/06/2012
divendres 1/2 plana 255x175 08/06/2012
divendres 1/2 plana 255x175 15/06/2012
divendres 1/2 plana 255x175 22/06/2012
divendres 1/2 plana 255x175 29/06/2012
1 mes 1 banner 268p x 60p 29/05/2012
El Triangle
divendres 1 plana cartell 240 x 289 15/06/2012
divendres 1 plana programa 240 x 289 22/06/2012
divendres 1 plana programa 240 x 289 29/06/2012
1 mes 1 banner 140p x 140p 29/05/2012
El periodico 1/2plana anunci 281x190 27/05/2012
El viejo topo 1 plana anunci 210x280 juny
El Punt / Avui 19500 encartar dinA 3 plegat 08/06/2012
Ara
cap de setmana 35000 encartar dinA 3 plegat 10/06/2012
anunci 125x163 17/06/2012
Article juliol
LLUITA
DIGITAL -
CCOO
digital banner 285x51 29/05/2012
digital noticia 30 linies courier 12
digital anunci 185x140
paper noticia 15 linies courier 12 01 -15/06/2012
El9nou article opinió 700 paraules 25/06/2012
2

Banners
Anunci per a El Triangle (22 i 29 de juny)

Anunci per a El viejo Topo (edició juny) – El Triangle (15 de juny)

DIUMENGE
44 27 DE MAIG DEL 2012
enigma en un parc municipal
investigada
la mort d’aus
a la ciutadella
Una oca i cinc
ànecs sense vida
van ser retirats
divendres del llac
HELENA LÓPEZ
BARCELONA
Divendres al matí l’encarregat
de les barques del
parc de la Ciutadella es
va trobar amb una desagradable
sorpresa: una oca i tres
ànecs blancs morts, i dos de moribunds,
flotaven al llac, molt concorregut
per les bones condicions
climàtiques del matí. Quan va veure
els animals morts, l’home va avisar
els agents rurals, que van procedir
a retirar-los.
Els agents estan analitzant els
cossos per investigar la causa de les
morts. L’ajuntament està a l’espera
dels resultats per prendre les decisions
pertinents. En paral·lel, els serveis
municipals han recollit mostres
de l’aigua que ara analitzen per
descartar que les morts d’aquests
animals tinguin cap relació amb
El 2007 més de
100 animals van ser
víctimes d’un brot
de botulisme
la qualitat de l’aigua del llac artificial,
tot i que a priori ho descarten,
ja que no ha afectat ni els peixos ni
les tortugues, unes altres espècies
que el mateix divendres convivien
a l’estany sense mostrar cap signe
de malaltia.
Als llacs amb assortidors i moviments
d’aigua s’hi fan de manera
rutinària dues analítiques a l’any
(una de legionel·la i una altra, més
completa, amb tots els paràmetres).
Segons assenyalen fonts municipals,
al llac del parc de la Ciutadella
l’última analítica d’aigua es
va fer ara fa un mes.
MENJAR FERMENTAT / El setembre del
2007, més d’un centenar d’ànecs
d’aquest mateix llac van morir de
botulisme del tipus C, una malaltia
que no pot afectar les persones.
Els animals van contraure l’afec-
33 Un tècnic retira un animal mort a l’illa central del llac de la Ciutadella, divendres.
ció després d’ingerir menjar fermentat
del fons de l’estany o un
tros d’algun animal en descomposició.
Els serveis sanitaris van arribar
a la conclusió que es tractava
de botulisme després de descartar
altres malalties més greus, com la
grip aviària, possibilitat que van
negar les primeres anàlisis portades
a terme. També va quedar descartat
ben aviat que la causa de les
morts fos alguna anomalia de l’aigua
o l’enverinament, perquè en
els dos casos també haurien mort
la resta d’animals que conviuen al
llac amb els ànecs, com ara les cotorres
i els coloms.
El botulisme aviari és una malaltia
que els ocells desenvolupen després
d’ingerir una toxina neuroparalitzant
produïda pel Clostridium
botulinum, un bacteri que es loca-
RICARD CUGAT
litza en zones humides. Les espores
del bacteri són molt resistents.
Poden durar anys al terra i als sediments
si es donen, entre altres
condicions favorables, temperatures
altes (n’hi ha prou amb uns 23
graus), falta d’oxigen i l’existència
d’un substrat adequat, com, per
exemple, restes de matèria orgànica
i restes d’animals vertebrats o invertebrats.
H

CCOO denuncia la creació a les empreses
de pràctiques no laborals per a joves
qualifi cats
Des de CCOO de Catalunya no estem d’acord
amb la nova mesura anunciada pel Govern de
la Generalitat de facilitar que les empreses ofereixin
pràctiques no laborals per a joves. Amb un
34,5% d’atur dels menors de 30 anys, creiem que
l’oportunitat d’adquirir experiència en un entorn de
treball real exigeix, necessàriament, que es realit-
zin pràctiques de caràcter laboral.
Per CCOO de Catalunya, no es pot buscar abaratir
els sous sense reconèixer la relació laboral, ja que
es corre el risc de substituir els treballadors ocupats
per joves qualifi cats més barats, cosa que pot
generar una situació de discriminació i de rotació
laboral inefi cient.
És per això que demanem que les pràctiques a les
empreses es considerin com a relació laboral i que
no es busqui afavorir només els empresaris que
desitgin estalviar costos salarials sense aportar
una veritable experiència laboral per als joves ni
una perspectiva certa d’inserció en el mercat de
treball.
Neix la Federació Europea de Treballadors
de la Indústria
Recentment s’ha celebrat el congrés fundacional
de la Federació Europea dels Treballadors de la Indústria,
que neix amb el nom d’IndustriAll, fruit de
la fusió de la Federació Europea de Metal·lúrgics
(FEM), la Federació Europea dels Treballadors
de la Mineria, la Química i l’Energia (EMCEF) i la
Federació Sindical del Tèxtil i el Calçat. Aquesta
nova Federació representarà més de 7 milions
de treballadors i treballadores a Europa i se situa
com l’organització sindical més potent a Europa
per atendre les necessitats dels treballadors de la
indústria.
D’aquesta manera, sumen forces en la seva lluita
per aconseguir una ocupació estable i unes condicions
de treball decents, i per defensar amb més
garanties els drets del conjunt de treballadors de
la indústria a Europa. Alhora, té com a objectiu reforçar
el paper dels sindicats en la defi nició de les
polítiques industrials a Europa, en el marc de la
necessària carta de drets socials europeus.
La Taula de Ciutadania i Immigració
contra el decret que elimina el dret a la
sanitat de diferents sectors socials
La Taula de Ciutadania i Immigració de la Generalitat
de Catalunya, com a òrgan de participació de
sindicats, patronals, entitats d’immigrants, ONG i
associacions municipalistes i diferents departaments
de la Generalitat, ha aprovat per majoria un
document en què exigeix al Govern central la retirada
del decret llei que elimina el dret a la sanitat
a diferents sectors i, entre d’altres, a les persones
immigrades en situació administrativament irregular.
La Taula dóna suport a la decisió de la Generalitat
de no aplicar aquest decret, en coherència
amb l’Estatut de Catalunya i de la Llei catalana
de l’accés als serveis de sanitat pública. La Taula
també ha demanat a la Generalitat que presenti un
recurs al Tribunal Constitucional perquè el decret
representa una invasió a les competències executives
de la Generalitat.
Núm. 148 - divendres, 1 de juny de 2012
Gran vaga a l’ensenyament
El passat 22 de maig es va
viure una gran vaga general
de tots els sectors educatius
—per primera vegada a l’Estat
espanyol—, en contra de les
retallades dels governs central
(ministre Wert) i català (consellera
Rigau).
A Catalunya, malgrat els serveis
mínims dictats pel Departament
d’Ensenyament, el
seguiment va ser notable: als
centres d’infantil i primària,
l’ensenyament secundari, les
universitats, les escoles bressol,
el sector del lleure educatiu…
Aquesta vaga, que afectava
tant docents com personal laboral
de l’ensenyament públic,
centres concertats, el lleure,
l’educació no reglada…, havia
estat convocada pels sindicats
de l’ensenyament de CCOO,
USTEC-STEs, ASPEPC-SPS, FE-
TE-UGT i CGT. I comptava amb
el suport dels estudiants, així
com de moltes famílies, ja que
la Federació d’Associacions de
Mares i Pares d’Alumnes de
Catalunya (FAPAC) i la Federació
d’Associacions de Pares
d’Alumnes d’Ensenyament Secundari
de Catalunya (FAPAES)
havien fet una gran crida a expressar
el rebuig de la comunitat
educativa a les retallades
i el suport al manteniment i la
millora de la qualitat del sistema
educatiu.
Es van fer diferents manifes-
2
tacions, la més multitudinària
a Barcelona, amb prop de
150.000 persones recorrent
el trajecte entre la plaça de la
Universitat i el pla de Palau.
La mobilització també va estar
present a Internet, amb una
apagada en negre a la qual es
van sumar els webs de la Federació
d’Ensenyament i de CCOO
de Catalunya.
Contra l’encariment de l’accés a la formació professional
CCOO considera una greu
irresponsabilitat la decisió del
Govern català d’encarir l’accés
a la formació professional (FP)
de grau superior. La Generalitat
ha xifrat en 360 euros, per
alumne i any, el preu de la nova
matrícula.
Cal recordar que, en l’actual
context econòmic, amb una
taxa d’atur juvenil de més del
45% a Catalunya, imposar un
preu suposa situar limitacions
a l’entrada a aquests estudis
professionals, que gaudeixen
de gran prestigi en l’àmbit
de l’empresa i d’un alt nivell
d’inserció laboral.
Lluny de convertir-se en una
aposta de futur, l’FP es veu
afectada per les mesures de
retallades en l’àmbit educatiu
(augment de ràtios, disminució
de plantilles, manca de substitucions
del professorat…), i
pateix, a més a més, la paralització
de les iniciatives previstes
per actualitzar i modernitzar
el sistema, aprovades al
juliol del 2011.
S’inicia la inscripció a la Universitat Progressista
d’Estiu de Catalunya
Amb el lema “El futur és a les
nostres mans”, del 2 al 6 de juliol
tindrà lloc la 8a edició de la
Universitat Progressista d’Estiu
de Catalunya (UPEC), que enguany
se celebrarà als locals
de CCOO de Catalunya, a la Via
Laietana, 16, de Barcelona.
Les jornades se centraran en
els difícils temps que vivim i
que alguns aprofi ten per justifi -
car les retallades i l’ofegament
social que els permet mantenir
una estructura econòmica que
fa més grans les diferències
socials.
A la UPEC d’aquesta edició participaran
Arcadi Oliveres, Milagros
Pérez Oliva, Josep Maria
Terricabras, Muriel Casals, Said
el Kadaoui, Gerardo Pisarello,
Vicenç Navarro, Xavier Vinader,
Pere Pons i Marina Subirats,
entre d’altres, i el termini per
apuntar-s’hi és del 29 de maig
al 29 de juny.

l’independent
de Gràcia
El comerç de Gal·la Placídia denuncia
que no ha cobrat els ajuts per les obres
Els afectats van presentar la petició a la Generalitat a l’octubre per rebre 1.000 euros
La reforma de la plaça
Gal.la Placídia segueix
el seu camí, vuit anys
després dels primers
moviments amb la ubicació
del mercat provisional
de la Llibertat. Un
cop centrats els canvis
en l’estació de Ferrocarrils,
ara els comerciants
han aixecat el dit perquè
els ajuts promesos per
a obres de llarga durada
encara no s’han cobrat.
ALBERT BALANZÀ
El vicepresident de l’Associació
de Comerciants Portal de la
Llibertat, Vicenç Vilches, ha explicat
que ara es compliran set
mesos des que un grup de comerciants
de la vintena total d’afectats
van presentar tota la paperassa
que els permetia accedir a un
ajut de la Generalitat d’un total
de 1.000 euros. La documentació
havia de justificar que el comerç
sol·licitant havia patit una desviació
de vendes del 20% a la baixa.
“Nosaltres hem hagut de despatxar
tres treballadors”, apunta
Vilches, que regenta una cafeteria
al carrer de l’Oreneta. No és
l’únic que s’ha trobat en aquesta
circumstància, al marge de la caiguda
de vendes.
Es dóna la circumstància que ara
s’ha obert la convocatòria anual
SOCIETAT
LES OBRES A GAL. LA PLACÍDIA AFECTEN ELS COMERCIANTS
XAVI TEDÓ
d’aquests ajuts però els afectats
que es van presentar la primera
vegada no ho poden tornar a fer
però no tenen cap garantia encara
que cobraran la primera sollicitud.
Vilches afegeix, però, que
GISA sí que va accedir a atenuar
les pèrdues pagant 3.500 euros
dels llums de Nadal.
Les obres
del Col·legi
no s’aturen
Les obres de l’espectacular seu
del Col·legi d’Economistes,
que encara han complicat més
el pas a la plaça, van patir el
març passat un retard de tres
setmanes per la fallida d’una
de les empreses subcontractades.
No obstant, TAU ICESA
va reaccionar amb rapidesa
i va recuperar l’activitat. En
un comunicat del degà del
Col·legi, hi ha el compromís
a “recuperar l’endarreriment”
i a complir amb els terminis
previstos. Les obres de la seu
del Col·legi, que va adquirir
el solar on hi havia les atraccions
Caspolino el 2007, havien
d’estar acabades en un
primer moment el 2010.
1 de juny de 2012
Mossèn
Lladós fa
el pregó de
Penitents
REDACCIÓ
La Festa Major de Penitents,
Taxonera i Mas Falcó va arrencar
oficialment amb les primeres
activitats el passat diumenge
20 de maig però el pregó de
festes no estava programat fins
aquest divendres 1 de juliol i
fins ara s’ha mantingut gairebé
en secret el nom del pregoner.
La personalitat triada aquest
cop, després de la polèmica
elecció l’any passat del comissaria
de la Guàrdia Urbana,
Xavier Vilaró, ha estat mossèn
Francesc Lladós, que va ser capellà
de la parròquia de Pius
X del barri del Congrés però
que en aquesta zona va ajudar
a donar empenta al barri i va
fomentar l’associacionisme i
la participació. El pregó està
programat a la plaça de la
Vall d’Hebron a partir de les
18.30 hores. Entre la resta
d’activitats destaca a la part de
Penitents l’aniversari del casal
d’avis el proper 7 de juny.
7

l’independent
de Gràcia
8 de juny de 2012
9

Centenars de professionals dels mitjans de
comunicació protesten contra les retallades
al sector
Centenars de professionals
d’empreses de mitjans de comunicació
es van concentrar el
passat dia 5 a la plaça de Sant
Jaume de Barcelona, davant la
Generalitat, amb el lema ‘S’ho
volen carregar tot, també el dret
a la informació’. Van exhibir un
gran llaç fet amb paper de diari
com a símbol de les seves
reivindicacions. Els sindicats
convocants, CCOO, UGT, SPC
i UPIFC, han volgut evidenciar
amb aquesta concentració el
mal que la reforma laboral fa
als mitjans de comunicació. No
és una agressió nova, és la mateixa
que des de fa uns quants
anys es va manifestant i ara,
amb la nova formulació de la
legislació laboral, esdevé més
agressiva que mai.
Els sindicats van llegir un manifest
on denunciaven que s’han
destruït 2.000 llocs de treball
a les plantilles dels mitjans de
comunicació a Catalunya des
de l’inici de la crisi, a fi nals del
2008. Tan sols en els últims sis
mesos, al voltant de 200 professionals
del sector han perdut
la seva feina a Catalunya. Van
lliurar també una carta dirigida
al president de la Generalitat,
Artur Mas, en què li reclamen,
un cop més, la necessitat d’una
acció positiva i decidida envers
els mitjans de comunicació per
evitar la seva degradació professional
i la pèrdua de potència
comunicativa.
A la concentració, s’hi van
aplegar treballadors de mitjans
tant de premsa escrita com
d’emissores de ràdio i cadenes
de televisió, que estan patint els
efectes més cruents de la crisi
en forma d’acomiadaments i
retallades salarials i de drets
laborals. A l’acte de protesta,
també hi van participar més
d’un centenar de treballadors
del diari El Punt Avui, que
s’enfronten a una proposta de
retallada salarial d’un 22%,
quan al gener una cinquantena
de persones ja van ser acomiadades
fruit d’un expedient de
regulació d’ocupació.
3
Núm. 149 - divendres, 15 de juny de 2012
Lliurament del Premi
Aurora Gómez amb
un homenatge a
Montserrat Roig
La Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya
organitza l’acte de lliurament del Premi
Aurora Gómez a la lluita feminista en l’àmbit
laboral, en la seva tercera edició. L’acte tindrà
lloc el proper dijous 21 de juny, a les 18
hores, a la sala d’actes de CCOO de Catalunya.
En el transcurs de l’acte es donarà a
conèixer la candidatura guanyadora i quin
ha estat el projecte que s’ha escollit com a
guanyador. Com a reconeixement del premi
concedit s’atorgarà una escultura de Mercè
Riba. En aquest marc, es realitzarà un homenatge
de les dones de CCOO a Montserrat
Roig: “Somio que tinc les paraules…”. Tenim
les seves paraules, que correrà a càrrec del
grup de teatre ATRESSÍ de CCOO del Vallès
Occidental, que dramatitzarà alguns fragments
de la seva obra. S’ha editat un opuscle,
‘Montserrat Roig, el poder de la paraula’,
amb un recull de fragments de l’obra literària
i d’articles periodístics de l’escriptora que es
donarà a les persones assistents a l’acte.
Acte de record per a
Mercè Serra
El dijous 28 de juny, la Federació de Serveis
a la Ciutadania (FSC) de CCOO de Catalunya
organitzarà un acte de record per a Mercè
Serra, que ens va deixar el 9 de maig passat.
La Mercè era l’actual secretària de Comunicació
i Imatge de la FSC estatal, però tenia
un ampli compromís amb CCOO: després de
passar per l’Agrupació de Policia Local del
sindicat, va ser secretària d’Organització i
secretària general de la Federació de Serveis
i Administracions Públiques (FSAP) i, més
tard, secretària d’Organització estatal de la
FSAP.
L’homenatge tindrà lloc a la sala d’actes de la
seu de CCOO a Barcelona, a les 18 h, i en ell
recordarem amb fotografi es i vídeos la seva
trajectòria.

l’independent
de Gràcia
15 de juny de 2012
9

ara DIUMENGE, 17 DE JUNY DEL 2012
esportsfutbol
Portugal busca Cristiano i un bitllet per als quarts
Als de Paulo Bento els cal guanyar contra una Holanda que necessita un miracle per classificar-se
Portugal
Holanda
Portugal: Rui Patrício; Joao Pereira, Pepe, Bruno Alves,
Fábio Coentrao; Miguel Veloso, Rául Meireles y Moutinho;
Nani, Hélder Postiga i Cristiano Ronaldo. Entrenador:
Paulo Bento.
Holanda: Stekelenburg; Van der Wiel, Heitinga, Mathijsen,
Van Bommel; Van der Vaart, Strootman, Robben, Sneijder,
Van Persie i Huntelaar. Entrenador: Bert van Marwijk.
Grup B: 3a jornada.
Estadi: Metalist Stadium. A les 20.45 h (Telecinco).
Àrbitre: Nicola Rizzoli (Itàlia).
Prèvia
MARTÍ MOLINA
La selecció portuguesa es
juga aquest vespre ser als
quarts de final de l’Eurocopa,
en un partit que els
enfrontaràaunaHolanda
que està al límit de l’eliminació.
MentrePortugalacumulaunavictòriaiunaderrota,elsholandesoshan
perdut tots dos partits i necessiten
un miracle en forma de carambola
perpoderaccediralarondasegüent.
Portugal tindria gairebé assegurat
el pas si guanya, excepte si Ale-
Dinamarca
Alemanya
Dinamarca: Andersen; Jacobsen, Kjaer, Agger, Simon
Poulsen; Zimling o Jacob Poulsen, Kvist; Mikkelsen, Eriksen,
Krohn Dehli; i Bendtner. Entrenador: Morten Olsen.
Alemanya: Neuer; Bender, Hummels, Badstuber, Lahm;
Khedira, Schweinsteiger; Müller, Özil, Podolski; i Gómez.
Entrenador: Joachim Löw.
Grup B: 3a jornada.
Estadi: Arena Lviv. A les 20.45 h (Cuatro).
Àrbitre: Velasco Carballo (Espanya).
Prèvia
ÀLEX GOZALBO
BARCELONA
Després d’un debut accidentatambundifícilPolònia-Grècia,CarlosVelasco
Carballo arbitrarà
aquest vespre el partit
entre Holanda i Alemanya, que tancarà
la primera fase del Grup B. La
UEFAvarevisarlasevacriticadaactuació,
que va incloure dues expulsions
i un penal, i va considerar que
l’àrbitre s’havia ajustat perfectament
al reglament.
Després de les victòries contra
Portugal i Holanda, Alemanya arriba
al partit amb confiança, però
també és conscient que encara no té
assegurada la classificació. La selecció
que entrena Joachim Löw en té
prou amb un empat per accedir als
manya perd contra Dinamarca rebent
tres o més gols i per només un
dediferència(ésadir,victòriadanesa
per 3-2, 4-3, 5-4... que significaria
la classificació de tots dos).
A terres portugueses no se’ls ha
escapat la possibilitat de malpensar,
però el seleccionador Paulo
Bento va voler ser taxatiu. “No hi
ha cap motiu per dubtar de qui sigui.
Crec en els esportistes, si no,
no seria aquí”, va dir en la prèvia.
De fet, l’entrenador té una altra
preocupació molt més important:
recuperar la millor versió de Cristiano
Ronaldo.
Després dels dos primers partits,
enquèCR7nohavistporteria,eldavanter
del Reial Madrid és al centre
detoteslescrítiques.“Ésunjugador
molt professional i ambiciós”, asseguravaPauloBentoenunintentperdefensar-lo,iqualificantde“generalitzacions”
poc importants les crítiquesalseudavanterestrella.Peròelcertésqueal’entornportuguèspreocupa
aquesta falta de gol de Cristiano
durant l’europeu, sobretot per
les ocasions que té i que no materialitza.
De fet, el davanter encapçala
lallistadejugadorsquemésvegades
Velasco Carballo torna a escena
amb el Dinamarca-Alemanya
quarts de final com a primera de
grup. Dinamarca, en canvi, afronta
el partit amb molts més nervis, ja
que és possible que tan sols li valgui
el triomf per classificar-se.
El combinat que entrena Morten
Olsen és conscient de la seva inferioritat
futbolística contra un dels
equips que aspira al títol, però
s’aferra a l’exemple del partit de la
primera jornada, quan va donar la
sorpresa contra Holanda, per creure
en la victòria.
Joachim Löw, que ha de buscar
un recanvi per al sancionat Jerome
Boateng, seguirà apostant pel mateix
grup de futbolistes, tot i que podria
introduir-hi algun petit canvi.
Els mitjans de comunicació alemanys,
que destaquen el bon campionat
de Mario Gómez, li recorden
que a la banqueta té futbolistes
útils, com André Schürrle, Marco
Reus i Mario Götze.e
Velasco Carballo durant el
Polònia-Grècia. LESZEK SZYMANSKI / EFE
Cristiano Ronaldo durant l’entrenament d’ahir de la
selecció portuguesa. MARIO CRUZ / EFE
53
ha xutat entre els tres pals –vuit
cops, igual que el francès Karim
Benzema–. I entre aquests tirs que
no han acabat en gol, en destaquen
dos contra Dinamarca, quan no va
poder superar el porter en l’un contraun.Errorspochabitualsenelcapità
de la selecció.
Enqualsevolcas,elseleccionador
no farà canvis en l’equip titular, encara
que el combinat també hagi rebut
algunes crítiques a la zona defensiva,
ja que ha encaixat tres gols
de cap en aquests dos primers partits
del torneig.
L’última opció per a Holanda
Si Portugal sap que amb un triomf
gairebé segur que es classifica, Holanda
és conscient que necessita un
miracle, i dels grossos, per passar
ronda. Primer necessita superar el
combinat portuguès per dos o més
gols, i confiar que Alemanya derroti
Dinamarca.
Conscient d’això, el seleccionador
Van Marwijk apostarà per un
equip més ofensiu, tot i que demana“paciència”alsseusjugadorsperquè“nocaiguinenl’ansietat”sielgol
noarribaenelsprimersminuts.e

32 EL 9 NOU
Divendres, 22 de juny de 2012
OPINIÓ
UPEC: o socialisme o barbàrie!
Jordi Serrano Rector de la UPEC
Quan Karl Marx i Friedrich Engels van
fer el Manifest Comunista van escriure:
“El poder modern de l’Estat no és
més que un comitè que administra els
afers a tota la classe burgesa”. Ara el
afers de la burgesia ja no els administra
l’estat, la burgesia s’està proletaritzant
i els estats ja no pinten res, l’autèntic nucli de poder
que administra els interessos dels híper rics ludòpates
del casino global, un 1% de la població, té un Comitè
Central format per individus del BCE, l’FMI, el BM, el
Banc d’Espanya, Goldman Sachs, Standard and Poor’s.
Són neoliberals inhumans i irracionals molt perniciosos
que s’han tornat hegemònics als mitjans de comunicació
i a les facultats universitàries. Ens manen els bàrbars
només interessats en beneficis a curt termini i que
voldrien un món on es pogués fer negocis sense gent.
Ja està be de culpabilitzar-nos de tots els mals del
país. Han fet forat frases com “hem estirat més el braç
que la màniga”, “hem viscut per sobre de les nostres
possibilitats”, etc.
També han fet furor frases com “cal recuperar el
valor de l’esforç”, “ens hem de llevar d’hora ben d’hora”,
no dels obrers que treballen en polígons industrials
i que s’hi posen a les 6 del matí, sinó de la boca de
futbolistes –que treballen 45 minuts al dia i guanyen
fortunes– o de banquers –quina barra!
Com deia fa poc en una de les seves cançons Patti
Smith, la mítica rockera: “Jesús va morir pels pecats
d’algú, però no pels meus”.
Estem anant a la creu pels crims dels banquers,
empresaris, constructors i capitalistes sense escrúpols
que només pensen en el benefici, i volen aprofitar la crisi
per dur a terme reformes ultraliberals –com l’acomiadament
lliure– que no serien possibles en temps normals.
Volen acabar amb les pensions públiques tot i que
saben que són les úniques que tenen garantia a mitjà
termini, com ens demostra l’experiència acumulada de
Xile, per exemple, o de la mateixa Espanya, on els plans
de pensions privats han estat un fiasco. A més, Dimitris
Christoulas, el ciutadà grec que es va suïcidar, ho va fer
precisament perquè després de pagar durant 35 anys
una pensió privada es va quedar sense res.
Els del Fons Monetari Internacional s’han atrevit a
fer un estudi encunyant el nou concepte “Risc de longevitat”.
Quins cracs! Segons aquests individus hi ha un
“risc que la gent visqui més del previst”. L’autor intellectual
d’aquesta bretolada és un tal José Viñals, que
havia estat subgovernador del Banco de España. Dios
los cria y ellos se juntan. Bé, no només no el van detenir
sinó que l’han premiat nomenant-lo conseller financer
i director d’Assumptes Monetaris i Mercats de capitals
de l’FMI. La mateixa institució de la qual va ser director
gerent el gran guru dels negocis, el que ha fet el
forat econòmic més gran de la història d’Espanya i cap
de Bankia, Rodrigo Rato.
Això sí, ningú normal s’escapa d’un error en la declaració
de la renda, excepte aquells a qui se’ls ha trobar
diners il·legals a Suïssa. La inspecció mai arriba a
aquesta gent. Botín va ser un d’aquests 600, sembla que
hi tenia una fortuna allí. Ha fet voluntàriament una
liquidació a la hisenda pública de 200 milions d’euros.
És a dir, 33.000 milions de pessetes. Sensacional! Equival
als 30.000 Pirmi de Catalunya, ara l’han exonerat de
qualsevol altra responsabilitat penal. Un pobre negre
del top manta: dos anys de presó.
I per si mancava alguna cosa ara, en plena campanya
de la renda, fan una amnistia fiscal als defraudadors
d’Hisenda.
Això sí, hem inspeccionat a tots els receptors de Pirmi,
a 150.000 persones que cobren el subsidi d’atur;
fins i tot ara ja multen les putes. Els jueus d’aquesta
crisi. Mentrestant, el Millet a casa tranquil·lament.
Com ens va dir l’any passat en la conferència inaugural
Concita de Gregorio –l’exdirectora del diari L’unità–
“nosaltres ja som tercer món”. O socialisme o barbàrie!
Preinscripcions de P3 a Ripoll: un mestre, 1.000 alumnes
Àngel Ferrer AMPA de l’escola
Joan Maragall de Ripoll
109 són els alumnes preinscrits a P3 a
les quatre escoles d’Educació Infantil de
Ripoll per al curs 2012-13 que començarà
previsiblement el 12 de setembre.
Com que l’actual ràtio (ja prou elevada)
preveu un màxim de 25 alumnes
per classe, cal desdoblar en una de les escoles. Per llei,
els pares i mares tenen dret a escollir l’escola que els
sembli més adequada a les seves necessitats.
En tancar el període de preinscripció, l’alumnat va
quedar distribuït així: 37 alumnes a l’escola Joan Maragall,
25 alumnes a l’escola Tomàs Raguer, 22 alumnes a
l’escola Salesiana i 25 alumnes a l’escola Vedruna.
L’acord pres per la Comissió de Matriculació el passat
19 d’abril, instava a desdoblar a l’escola Joan Maragall,
com a conseqüència d’haver rebut un nombre superior
de preinscripcions, tot disposant de dues aules, l’una
amb 19 alumnes i l’altra amb 18, alliberant l’aglomeració
i massificació d’alumnat a les escoles de Ripoll.
28 d’aquests 109 alumnes (el 26%) estan considerats
per part de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic del
Ripollès alumnat amb necessitats educatives especials
(NEE), per qüestions socials, culturals, econòmiques,
etc. Per tal d’atendre aquesta diversitat d’alumnat amb
necessitats educatives específiques, cal indiscutiblement
el suport que se’ns nega a tots plegats, tanmateix,
en detriment de la resta d’alumnat, alhora que de
l’alumnat en qüestió. Mala cosa.
Ara, el Departament d’Ensenyament, aquell que prioritzava
la qualitat en educació, el que prometia acabar
amb el fracàs escolar, el que ens va vendre que
aconseguiria l’excel·lència a l’ensenyament, aquell que
havia de millorar els resultats acadèmics, el que… Ara,
a Ripoll, el Departament d’Ensenyament dictamina
salomònicament repartir els 109 nens i nenes entre les
quatre escoles, o el que és el mateix, vol enllaunar 28
infants de 2-3 anys en espais confinats de tan sols 50
o 60m 2, talment com si fossin gallines ponedores. I ho
justifica tot dient que Madrid no paga allò que ens deu,
també en matèria educativa. De nou, mala cosa.
Un sol docent haurà d’atendre totes les necessitats
d’aquestes 28 petites criatures; vetllar perquè no es
barallin, vigilar que no prenguin mal, canviar alguns bolquers,
i potser, si té un moment, intentar fer la feina que
dret a llei li pertoca, que no és altra que iniciar el procés
d’aprenentatge necessari i començar a treballar en els
valors que hauran de formar part de llurs personalitats.
Tanmateix, qui assumirà el cost dels alumnes preinscrits
a l’escola pública i que ara hauran d’anar a l’escola
concertada? Com es prendran les famílies que han triat
una escola que els obliguin a anar a una altra escola?
D’altra banda, com ja és habitual any rere any, s’incorporaran
nous alumnes durant el curs escolar 2012-
13 (el que s’anomena matrícula viva), la qual cosa farà
augmentar el nombre d’alumnes i consegüentment,
empitjorarà, encara més, l’atenció a aquest alumnat.
A més, aquests infants corren el risc d’haver de cursar
tota la seva etapa d’Educació Infantil i d’Educació Primària
ben atapeïts, i aquesta estretor no només respon
a la vessant física sinó també, i més important, a la
pedagògica i curricular.
Cal tenir en compte que les dades d’empadronament
de Ripoll ens indiquen que els propers anys no caldrà
desdoblar cap P3, per tant, cal que Ensenyament actuï
en conseqüència per no ofegar el P3 del curs 2012-13,
tot desdoblant allà on toca i atenent les 109 famílies en
una de les qüestions més significatives i transcendentals
de l’educació: la igualtat d’oportunitats.
A Ripoll hi ha aproximadament un miler d’alumnes
d’Educació Infantil i d’Educació Primària i només
demanem que el Departament d’Ensenyament no ens
prengui aquest mestre. Un mestre per a 1.000 alumnes.
És per tot plegat que sol·licitem al Departament d’Ensenyament
que rectifiqui la seva postura i tingui en
compte les consideracions de les famílies de Ripoll.
En defensa del
sector públic,
municipalitzem
Xavier Generó i Artur Rubinat
Militants de la CUP
Vivim sota un atac permanent als serveis
públics a favor de la gestió privada
d’aquests. S’associa sempre l’administració
pública a mecanismes lents, ineficients
i poc productius i, en canvi, es diu que
l’empresa privada és sempre competitiva
i eficient. Aquest principi neoliberal
posat en pràctica per primer cop a la Xile
de Pinochet (i continuat amb Thatcher,
Reagan, Blair, Zapatero, ei!, el Sr. Mas) ha
portat els ajuntaments i l’administració
pública en general a privatitzar una sèrie
de serveis públics sota la falsa idea que
això era sempre el millor i el més normal.
Hem de superar aquests mites per avançar
cap a la republificació de serveis públics,
que garanteixen recordem-ho drets socials
bàsics. El punt de partida és clar: qualsevol
servei públic serà més eficient que el
mateix servei a càrrec del sector privat. I
si això és així és perquè les empreses privades,
per definició, busquen el màxim
rendiment econòmic; en canvi, el servei
públic té per objectiu oferir el servei sense
obtenir beneficis econòmics i sota el
criteri clar de l’equitat. La gestió privada
de serveis públics no només significa una
visió estrictament econòmica dels serveis
públics sinó, entre altres, l’oblit de la responsabilitat
social, la reducció de drets
laborals i precarització dels treballadors,
menys transparència de gestió i pèrdua de
control democràtic i popular.
Així doncs, sovint el que es presenta
com un benefici per les arques públiques
esdevé un llast social. L’empresa privada,
al voler fer benefici amb la gestió dels serveis
públics, acostuma a reduir en altres
elements, com en drets laborals, materials
o protecció del medi ambient, sense és clar
oblidar cànons o altres peatges que sovint
el ciutadà ha de pagar a aquests actors
privats. En definitiva, les millores que
suposadament han de ser beneficioses pels
ajuntaments acaben esdevenint un empitjorament
del servei pels ciutadans a més
d’un llast social general.
Des de la Candidatura d’Unitat Popular
s’aposta fermament per la municipalització
dels serveis, com a via per garantir
els drets socials però alhora per garantir
les condicions de treball dignes per als
treballadors d’aquests. Aquests processos
han de comportar avantatges directes pels
usuaris i usuàries oferint un servei proper,
transparent, econòmic, socialment més
justos i més democràtics.
Arreu del nostre país, hi ha un munt
de casos on és evident la mala gestió i el
llast social de la privatització amb incompliments
flagrants de contractes, bussos,
gestió de l’aigua, manteniment d’edificis,
recollida de residus, escoles bressols...
Però mentre això és així, afortunadament
comencem a veure bones pràctiques, ja
sigui en gestió d’aigua, escoles bressol o
recollida de residus. Som conscients de
l’onada centralitzadora i neoliberal de les
lleis de Mas i Rajoy, som conscients de
l’augment de les dificultats per municipalitzar,
però la llei permet encara certes
escletxes que cal aprofitar. No és possible
que els drets socials estiguin en mans privades,
no es pot fer negoci amb els serveis
públics, cal apostar de forma decidida per
tornar al poble el que sempre hauria haver
sigut del poble.

l’independent
de Gràcia
22 de juny de 2012
11

POLÍTICA
La UPEC presenta la VIII edició de les jornades de debat d'estiu
Sota el lema 'El futur és a les nostres mans', les trobades d'enguany giren a l'entorn del context actual de crisi econòmica i social i el
paper de les forces d'esquerra de Catalunya
MARC TORO Barcelona | Actualitzada el 27/06/2012 19:27
La UPEC (Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya) ha presentat aquest dimecres la VIII edició de les jornades de
debat d'estiu que organitza anualment des del 2005 i que tindran lloc entre els dies 2 i 6 de juliol a la seu de CCOO de
Catalunya. A partir de la unió de diverses sensibilitats progressistes dels àmbits acadèmic, polític, social i intel·lectual i sota
el lema 'El futur és a les nostres mans', les jornades d'enguany estan dedicades al debat a l'entorn de l'actual context de crisi
econòmica i social que està vivint el país.
En un dinar amb presència dels mitjans de comunicació, el rector de la UPEC, Jordi Serrano, ha explicat que les ponències
organitzades aquest any busquen "descodificar" la creença que els culpables de la situació de crisi actual són els "últims de
l'escala social", tal com "se'ns fa creure des del poder" en un context de "desorientació del to, el relat i l'acció" dels partits
progressistes. En aquest sentit, Serrano ha assegurat que aquestes jornades han de servir per "crear una cultura comuna
d'esquerres catalanes" que s'enfoqui en el disseny de polítiques públiques socialdemòcrates i per "reinventar les formes de
participació i organització política".
Serrano ha subratllat que cal "denunciar les paradoxes" que neixen de les polítiques econòmiques i socials aplicades
recentment, com són l'augment de l'edat de jubilació, mentre hi ha un important gruix de joves instal·lats a l'atur o en la
precarietat laboral, o la progressiva privatització dels serveis sanitaris i educatius en contra de la voluntat d'una majoria
social. És per això que el rector ha afegit que és necessari acabar amb l'"opacitat de les decisions" que es prenen des dels
governs i combatre el "discurs de la por" creat per un "sistema capitalista embogit".
Al llarg dels cinc dies que durarà l'edició d'enguany, la UPEC ha preparat tot un seguit de xerrades, ponències i taules
rodones al voltant de temes tan diversos com l'estat actual de la democràcia, el pacte fiscal, el discurs de la por, la situació
econòmica d'Europa i el paper de la immigració a Catalunya. De tots els actes, Serrano ha volgut destacar per la seva
importància la xerrada sobre alternatives al neoliberalisme encapçalada per Vicenç Navarro (catedràtic de ciències
polítiques i socials i rector emèrit de la UPEC) i la conferència de cloenda, que comptarà amb la participació dels líders dels
principals partits d'esquerres de Catalunya: Pere Navarro (PSC), Oriol Junqueras (ERC) i Joan Herrera i Jordi Miralles
(ICV-EUiA).
Entre la resta de personalitats protagonistes dels diversos actes previstos, cal destacar la presència de Muriel Casals
(presidenta d'Omnium Cultural), Joan Tugores (catedràtic d'economia de la UB), Najat El Hachmi (escriptora), Joan Manel
Tresserras (professor de la UAB i exconseller de Cultura) i Arcadi Oliveres (economista i president de 'Justícia i Pau'), així
com dels màxims representants sindicals de Catalunya, Joan Carles Gallego (secretari general de CCOO) i Josep Maria
Álvarez (secretari general d'UGT).
Situació delicada
Serrano ha conclòs la presentació de les jornades fent referència a la delicada situació econòmica per la qual està passant la
UPEC. El rector ha explicat que tot i el rècord d'assistència aconseguit a les jornades de l'any passat, la falta de subvencions
rebudes i d'alternatives de finançament fan perillar la celebració de properes edicions de les jornades d'estiu. A més,
Serrano ha afegit que si no es troben solucions aviat, la UPEC passarà a convertir-se en un "grup d'opinió" a l'espera de
"temps millors".
El rector ha considerat que el fet que no es pugui assegurar l'existència futura de trobades com les que s'organitzen des de la
UPEC evidencia la difícil "situació actual de les esquerres". Serrano ha lamentat aquesta situació, ja que ha assegurat que
les forces progressistes "representen més de la meitat del país". "Hi hauria d'haver mil UPEC", ha afegit.
La UPEC va néixer l'any 2004 de la necessitat d'omplir un buit en els àmbits de debat plurals i independents dels sectors
progressistes de Catalunya.
ETIQUETES
Joana Ortega viatja al
Quebec per conèixer el
model de consultes
UPEC, JORNADES, DEBAT, CRISI
MÉS CONTINGUTS POLÍTICA
Balmón defensa Eurovegas i
posa en qüestió el rebuig del
PSC
L'exconsellera Geli rebutja
la comissió d'investigació
sobre Sanitat que ha
demanat el PSC

EL PUNT AVUI
DIMECRES, 27 DE JUNY DEL 2012
El govern alerta que el
PSOE ha ofert una aliança
al PP per frenar el concert
a Rubalcaba rebutja que el finançament català sigui com el basc a Navarro
acusa Artur Mas de voler “dividir la societat catalana” amb el pacte fiscal
Odei A.-Etxearte
BARCELONA
CiU i el PSC s’allunyen pel
pacte fiscal. Mentre les
dues forces intenten tancar
una proposta comuna
amb discreció, es llancen
acusacions públiques creuades
que compliquen la
vertebració del consens.
“Ens costa cada cop més
seguir el PSC”, admetia
ahir el portaveu de l’executiu,
Francesc Homs, sobre
la convicció de Pere Navarro
que Artur Mas porta
el país cap al “xoc de trens”
amb Espanya i provoca
la “divisió” a Catalunya.
Homs va assenyalar que
Navarro projecta portes
enfora “la situació interna”
de divisió que viu el seu
partit. No va concretar si
es referia a les divergències
entre dirigents del
PSC per l’abast del pacte
fiscal o a les tibantors dels
socialistes catalans amb el
PSOE per la reivindicació.
Homs va denunciar,
precisament, que el PSOE
s’hauria ofert al PP per fer
un front comú per “barrar
el pas” a la reclamació catalana
d’un nou finançament.
Rubalcaba insistia
ahir a reiterar la seva oposició
a un model català que
s’acosti al concert econòmic
basc. El PSOE entén
que Catalunya reclami la
revisió del sistema, però
aigualeix la demanda en el
cafè per a tothom recordant
que l’actual model de
règim comú s’ha de supervisar
el 2013. Per Rubalcaba
és “normal” que els territoris
en demanin millores.
Però rebutja que Catalunya
reivindiqui un sistema
en la línia del basc:
“Aprofitar el pacte fiscal
per anar cap al concert
econòmic és diferent.”
Amb les declaracions
de Rubalcaba, el govern
va donar per confirmades
les “informacions” que
havia rebut respecte a
l’aliança del PSOE i el PP
contra un concert català.
“Em semblava inversemblant
però veig que sí, les
coses apunten cap aquí”,
assenyalava Homs.
El president de la Generalitat, Artur Mas, en la reunió del consell executiu ■ QUIM PUIG
Mas explicarà en el pròxim ple la tercera retallada
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
El president de la Generalitat,
Artur Mas, compareixerà la
setmana vinent al ple del Parlament
per explicar la tercera
onada de retallades. La mesa
i la junta de portaveus de la
cambra ho van acordar ahir.
Mas obrirà un debat que es
tancarà amb la votació de
propostes de resolució que
presentin els grups parla-
“M’havia resistit a
creure que Rubalcaba
s’havia ofert al PP
per barrar el pas
a [...] Catalunya”
Francesc Homs
PORTAVEU DEL GOVERN
El nou pronunciament
de Rubalcaba no ajuda un
PSC que hauria de defensar
al Congrés l’acord que
es tanqui a Catalunya, si és
que els de Navarro acaben
engreixant la majoria que
ja formen CiU, ERC i ICV-
mentaris. Els partits de l’oposició
ja han avançat que
s’aliaran per instar el govern
a retirar l’euro per recepta.
No obstant això, el portaveu
de l’executiu, Francesc
Homs, va assenyalar que la
mesura té rang de llei (figura
en la norma d’acompanyament
dels pressupostos, de
mesures fiscals i financeres)
“Aprofitar el pacte
fiscal per anar cap al
concert econòmic és
diferent i [...] ja saben
la nostra posició”
Alfredo Pérez Rubalcaba
SECRETARI GENERAL DEL PSOE
EUiA. El primer secretari
dels socialistes catalans,
de fet, va tornar a carregar
contra la federació nacionalista.
Navarro va avisar
del perill que Artur
Mas es converteixi en “el
primer president que posi
i, per tant, hauran de promoure
una norma equivalent
si volen aturar-ne la implantació.
El PP, que va negociar
amb CiU la mesura i en va facilitar
l’aprovació abstenintse,
també s’oposa a la taxa.
La raó: els catalans hauran
d’afrontar un doble copagament
farmacèutic quan
s’apliqui també l’espanyol.
Les frases
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
“El que Mas vol,
[...] des d’un punt de
vista electoralista, és
anar cap a un xoc de
trens amb Espanya”
Pere Navarro
PRIMER SECRETARI DEL PSC
en risc la unitat civil de
Catalunya” amb una proposta
en la línia del concert
que no tingui el suport
de la “majoria” dels
partits catalans. A finals
de juliol, el Parlament donarà
el sí al nou model. ■
OPINIÓ
L
| Política | 7
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
La unitat de
les esquerres
i la fi de la UPEC
a Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya celebra
aquest any les vuitenes jornades en el context del setè
any de crisi del totxo i el cinquè de la crisi general. La
UPEC és avui una iniciativa modesta i austera que no disposa
del finançament d’empreses multinacionals com sí que tenen
la majoria dels think tank catalans, ja que som una opció crítica
amb moltes d’aquestes: nuclears, financeres, immobiliàries,
etc. És l’única plataforma que recull persones de totes les
opcions polítiques d’esquerres catalanes: el PSC, ICV, EUiA,
ERC i de l’esquerra més alternativa, de CCOO i la UGT i d’una
vintena d’organitzacions i moviments socials.
No sabem què cal fer per aturar aquesta onada neoconservadora,
reaccionària, fonamentalista, dogmàtica i profundament
inhumana en què s’han convertit les polítiques públiques
a Catalunya, Espanya i Europa, fins i tot pretenen expulsar de
la UE Grècia, el bressol d’Europa. Però el que sí que sabem és
que cal que les organitzacions que es reclamen de l’esquerra
es plantegin una opció nacional per fer front a la crisi provocada
pels poders de la nomenclatura financera.
Mentrestant, la dreta catalana i espanyola està perplexa, ja
—————————————————————————————————
A partir del
setembre ens
convertirem en una
cèl·lula dorment
—————————————————————————————————
Jordi Serrano (*)
que pensava que només ocupant
ells el poder els problemes
se solucionarien, la prima
de risc baixaria i els mercats
(BCE, l’FMI, el BM, Moody’s,
Goldman Sachs, Standard
and Poor’s, etc.) tornarien la
confiança perduda per go-
verns irresponsables i malbaratadors. La prima de risc ha batut
rècords i els bons de la Generalitat han baixat a nivell de
bo escombraria. De veritat son tan il·lusos?
Necessitem una esquerra que espavili, que demani comptes,
que actuï amb una contundència que estigui d’acord amb
la gravetat de la situació. Ada Colau va dir fa uns dies que els lideratges
nous sorgiran en funció de demostrar fins a quin
punt els líders estan disposats a jugar-se-la.
Segurament l’esquerra ha de tornar a esquemes d’abans
del 1917. L’URSS va anar molt bé per a tots aquells que no
vivien allí, ja que aconseguia ser la força que permetia que el
capitalisme tingués un fre. Era l’amenaça latent i alhora l’esperonador
per demostrar que es vivia millor a occident que
a l’est. L’any 1989 aquest fre va desaparèixer i l’esquerra, les
esquerres no van saber llegir que calia una alternativa, un
aturador a la barbàrie. I aquesta alternativa humanista a
l’URSS s’ha de cercar en tres elements. Una gran dosi de
cultura i capacitat crítica; un gran i complex sistema organitzatiu,
com escrivia Gramsci i ens recordava Barnasants
a l’estiu: les idees no viuen sense organització; una gran
dosi d’indignació i coratge. En definitiva, la solució és més
política, la política amb majúscules.
La crisi de l’esquerra no és solament electoral, és fonamentalment
una crisi d’identitat i d’alternativa, també una
crisi del model organitzatiu, la demostració d’aquesta crisi
és que no hem trobat la possibilitat de continuar. A partir del
setembre la UPEC es convertirà en una cèl·lula dorment, en
un club d’opinió des d’on emetrem les opinions quan ens
sembli i tornarem a fer les IX Jornades de la UPEC quan la
situació ho permeti. Que ningú s’estranyi si la gent d’esquerres
quan vulgui discutir en comptes de fer-ho en els
llocs adequats ho ha de fer a les places del país.
El combat social i el combat nacional van intrínsecament
junts, els neoliberals volen eliminar les classes treballadores i
classes mitjanes, però també les nostres institucions nacionals,
les amenaces d’intervenció de la Generalitat fan que
aquest fet impensable en altres temps sembli ara versemblant
i imminent. Cal que els patriotes catalans lluitem contra els
neocons si no volem veure com desapareixen les conquestes
de 200 anys de la classe treballadora i tot rastre d’identitat nacional.
Per construir el futur es necessitaran mil UPEC.
(*) Rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya

l’independent
de Gràcia
29 de juny de 2012
9

18
Diari de Girona
FUNDAT EL 1889
DdG
EDITORIAL
l Tribunal Suprem ha afegit una sisena
E
sentència a la collita de decisions judicials
adverses que està recollint la immersió
lingüística a Catalunya, una
pluja que s’interpreta com a part d’una
involució autonòmica. És una conclusió
difícil d’evitar: si durant tres dècades el model lingüístic
de l’escola catalana ha viscut sense ensurts i ha
tingut la protecció d’una exemplificadora sentència
del Tribunal Constitucional, l’actual acumulació de
sentències en contra ha de ser l’expressió d’un canvi.
En realitat, aquesta proliferació de sentències és el resultat
de tres fenòmens paral·lels: una nova sensibilitat
que amara l’alta administració de l’Estat en el sentit
que la diferenciació catalana ha arribat massa
lluny; una major activitat d’un grup de famílies disposades
a aconseguir a cop de demanda i amb l’ajuda
dels tribunals de Madrid que el sistema s’adapti a ells,
per no haver d’adaptar-se ells a un sistema que té una
aprovació social generalitzada; i un tercer factor –probablement,
el més decisiu– que és la inestabilitat que
va introduir en aquest tema el nou Estatut, que s’ha
demostrat que està generosament nodrit de forats jurídics,
tal vegada per la falta de perícia i de coneixements
tècnics dels qui el van redactar i aprovar. Tot
plegat posa el sistema de la immersió en una situació
delicada. La Generalitat pot argumentar que una llei
del Parlament (la LEC) regeix ara per tot allò que quedava
poc definit a l’Estatut, però queda el dubte de si
un tribunal podria, finalment, esgotats tots els recursos,
actuar directament contra la conselleria i contra
els seus responsables. La immersió és necessària perquè,
sent completa com ara, encara són milers els
alumnes que no surten de l’escola amb plena competència
en català; si es dilueix la immersió, encara s’aconseguirà
menys l’objectiu, amb el consegüent perjudici
per als alumnes que no assoleixin aquesta capacitat.
D’altra banda, un tema que afecta només Catalunya
i el seu patrimoni cultural, sense efectes a la resta
de l’Estat, hauria de ser decidit pels representants democràticament
elegits pels ciutadans de Catalunya,
no en un tribunal. És de sentit comú, perquè la immersió
és una decisió d’una voluntat política. Tanmateix,
no és això el que s’està imposant. I la Generalitat
hauria de tenir més arguments per respondre.
ADAPTAT A LA PROTECCIÓ
DE DADES PER
EDITA DIARI DE GIRONA, S.A.
CONSELLER DELEGAT: José Manuel Vaquero
DIRECTOR GENERAL: J.L. Rodríguez Artime
DIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: José Manuel Atiénzar
SUBDIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: Francisco J. Guixá
LA IMMERSIÓ EN
EL PUNT DE MIRA
DELS TRIBUNALS
PROHIBIDA TOTA REPRODUCCIÓ ALS EFECTES
DE L’ARTICLE 32.1, PARÀGRAF SEGON DE LA LPI.
Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcialment,
ni transmesa per cap tipus de mitjà, sense el permís per escrit de la direcció.
Opinió
DIVENDRES, 29 DE JUNY DE 2012 | Diari de Girona
Director: Jordi Xargayó i Teixidor.
Caps de redacció: Josep Callol (Comarques i Política), David Céspedes (Girona i Suplements), Alfons Petit (Opinió i Dominical). Seccions: Jesús Badenes
(Girona), Oriol Puig (Economia), Jordi Roura (Esports), Daniel Bonaventura (Cultura i Espectacles), Adrià Boix (Disseny).
Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Distribució i Promocions: Enric Cullell.
Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Distribució: Grup Logístic Vilarroya, S.L. Telèfon: 972 40 06 30. Dipòsit legal GE-2-1958. Any XLIV.
Jordi Serrano
LES VUITENES I ÚLTIMES
JORNADES DE LA UPEC
’ha acabat una etapa de l’esquerra i n’ha de començar
una altra. Quan va caure el mur de Berlín el 1989, en un
S dinar amb gent diversa, un comensal va dir: «Que bé,
ara s’ha acabat el comunisme al món». En Romà Planas,
un home profundament republicà i socialista, va contestar ràpidament:
«Ara acaben amb el comunisme, a partir d’ara acabaran
amb el socialisme». Les paraules van ser profètiques, assistim a la
batalla final per acabar amb el socialisme i la socialdemocràcia i
amb qualsevol intent de qüestionar el model econòmic que patim.
A finals dels anys seixanta i als setanta l’esquerra era molt dogmàtica
i exageradament ideologitzada mentre la dreta era superpragmàtica.
De mica en mica les coses van anar canviant fins allò
tan significatiu de Felipe González «gato blanco, gato negro, lo importante
es que cace ratones». En el llibre No pienses en un elefante,
George Lakoff explica precisament la mateixa qüestió als EUA. Ens
diu que als EUA la dreta ha dedicat enormes quantitats de diners a
investigar i pensar i d’aquí l’èxit de difusió de les idees neoliberals i
neoconservadores als darrers 30 anys. Mentrestant, l’esquerra s’ha
tornat molt pragmàtica –no només els polítics–, la gent d’esquerres
no vol col·laborar en llocs on es llegeix, s’escriu i es discuteix, sinó
en projectes concrets. Per exemple, col·laborar amb una ONG que
faci una escola en un poblet de Bolívia.
La dreta ha anat fent camí, ha creat innombrables centres de reflexió,
fundacions, editorials, diaris, revistes, jornades, seminaris,
etc... Hi han dedicat una quantitat ingent de diners i de mitjans. A
la fi, ha estat més ben valorat a l’esquerra tenir màsters a les escoles
de negocis on han format els executius immorals que han gestionat
les finances, la construcció i l’especulació que no pas tenir una
escala de valors fonamentada en la justícia i la llibertat.
El resultat és que davant d’una gran crisi econòmica, l’esquerra
juga tota l’estona al mateix frame de la dreta, és a dir, juga sempre
en camp contrari. Durant molts anys importants líders de l’esquerra
han anunciat copagaments, repensar les nuclears, reformar l’Estat
del Benestar, abaixar impostos als rics, desregular, acceptar
acríticament la globalització, etc... Joaquín Almunia, per exemple.
Cal que les esquerres creïn el propi frame, un relat en què la propietat
privada es qüestioni, en què l’afany de lucre sigui jutjat com
un contravalor, en què el que es diu i el que es fa no tingui distàncies
abismals i en què no s’accepti la mentida.
La UPEC amb el format d’aquests darrers vuit anys s’acomiada,
–es convertirà en un club d’opinió–, tot un símptoma del que
diem. A reveure.
AMB LA V DE BERGÉ
Ramon Iglesias
CIU DE
DRETES
ls catalans amb sensibilitat
d’esquerres es- E tan orfes de futur,
amb un PSC sense
rumb i agonitzant a les enquestes,
i amb una ERC puixant però
de forma insuficient i sense tenir
l’esquerra com a prioritat. També
puja però amb menors possibilitats
IC, que té per davant molt
camí per recórrer però amb cap
possibilitat, de moment, de liderar
una alternativa.
Davant de tot això hi ha CiU,
que experimenta el desgast de
gestionar misèria però sobretot el
desgast d’exposar la seva nova
identitat estrenada amb Artur
Mas: la de ser un partit de dretes
sense matisos. CiU, en el passat
un partit que s’havia alimentat
també d’ideals socialdemòcrates
i centristes, és actualment un partit
clarament de dretes. No és ni
bo ni dolent, sinó una simple
constatació. El seu líder actual
(Artur Mas) així ho ha decidit,
col·locant al capdavant de les carteres
que marquen ideologia gent
molt de dretes. És el cas de Felip
Puig, conseller d’Interior, garant
de l’ordre per davant de tot; o de
Boi Ruiz, que possiblement passi
com el conseller que va enterrar
el model de salut conegut fins
ara. O del mateix president Mas,
que per posar un exemple, i amb
independència de si és bo o no
l’Eurovegas, ell ho té tan i tan clar
que no dubta a menystenir i ridiculitzar
aquells que s’hi han manifestat
en contra.
A CiU s’ha imposat la dreta
d’ordre i negoci per davant dels
individus, de la història, del paisatge
i del territori. Aspectes que
la CiU de Jordi Pujol mai no va
perdre de vista i que sempre va
fer dubtar els electors amb sensibilitat
lleugera d’esquerres que
sovint el van votar.
Però malgrat que Convergència
i Unió és ja un partit de dretes
sense complexos, avui per avui és
l’únic partit capaç –llevat que l’actual
terratrèmol es converteixi en
el big one– de tornar a revalidar la
majoria. Possiblement amb altres
aliats perquè, si una cosa m’atreveixo
a afirmar, és que a Catalunya
el PP tornarà al seu cau residual.

22 debat DILLUNS, 2 DE JULIOL DEL 2012 ara
La UPEC i les cruïlles de l’esquerra catalana
La crisi cada vegada és més
greu. La gestió que se’n fa
és pèssima i les conseqüències
que té, socials i
democràtiques, són bestials.
La conseqüència és que l’esquerra
està en una cruïlla, i precisament,
posarem tres exemples de
moments en què els tres partits
d’esquerres a Catalunya van passar
per una cruïlla.
N’hivahaverunaal’inicidelademocràcia.
El PSUC va passar
d’aconseguir 507.000 vots en les
primeres eleccions al Parlament
l’any 1980 a només 158.000 en les
eleccions generals de l’any 1982. En
només dos anys els dirigents del
PSUC van perdre 350.000 votants.
ERC va aconseguir 638.000 vots
l’any 2004 al Congrés de Madrid i
quatre anys més tard en va rebre
298.000. N’havia perdut 340.000.
El PSC l’any 2008 va treure
1.689.000 vots; l’any 2011 en va
aconseguir922.000.Enquatreanys
va perdre 700.000 vots.
És a dir: en qüestió de poc temps,
l’any 1982 el PSUC perd 350.000
votants, l’any 2008 ERC en perd
340.000 i l’any 2011 el PSC en perd
700.000.
Són moltes les raons de les tres
estavellades i necessitaríem tots els
diaris d’un any per explicar-ho.
Avui,lesgransconseqüènciessocials
de la crisi, que afecten fonamentalment
les classes treballadores,
no troben respostes en els partits
d’esquerres. Els votants de l’esquerrarestemperplexos.L’esquerra
no està davant d’una gran derrota
electoral, està davant d’una gran
derrota ideològica. L’hegemonia de
les idees ultraliberals i reaccionàries
és absoluta. Les idees progressistes,
a més, estan sent foragitades de
Dir-nos adéu
On va a parar Catalunya? El Govern està
enunatzucac.Lasevamanerahabitualde
governar ja no serveix. És el moment de
prendredecisionsquenoespodenajornar
més.Elpaísestàempobrit.Elsmoviments
socials no paren de sorgir: els insubmisos
amb els peatges de les autopistes, els objectors
fiscals amb Espanya i la Plataforma
d’Afectats per la Hipoteca en són un
exemple.Aaquestsmovimentshemdesumar-hielscol·lectiussanitariieducatiu.Laretalladadelasisenahoraal’escolapública
i la manca de recursos que pateix –que
ha de ser coberta per les aportacions dels
paresalesAMPA–fanperillarelfuturdel
país, que és en mans d’uns mestres cada
vegada més desprotegits i, en conseqüència,mésdesmotivatspereducariguiarels
nostresfillscapalsreptesdel’excel·lència.
Les prestacions que ens dóna el sistema
sanitaridesalutsóncadavegadamésminses
i més cares.
La discriminació respecte a Espanya
és evident. A Catalunya, per sobreviure,
hem de pagar més que a l’Estat, que,
d’una manera o d’una altra, gaudeix dels
impostos sense fi que no li paren d’arribar
del Principat. Ha arribat el moment
de dir prou, d’aturar-se i reflexionar què
ens interessa més com a país. És el moment
de la concertació nacional, que els
partitsquevolendefensarlanostraterra
i els ciutadans que hi vivim es posin
d’acord i diguin a Espanya: fins aquí hem
arribat plegats. Ara és el moment de dirnos
adéu!
JORDI ACERO
VILASSAR DE MAR
Desànim educatiu
Ahir es va acabar un curs escolar. Molts
petits somriures van marxar cap a casa i
no els veurem fins al setembre. Els mestres,però,hiseremunsquantsdiesmés.I
entre els preparatius per al que s’atansa
un cop passades les vacances, sentirem
que som una colla de números per a l’administracióeducativa,ques’estàperdent
la humanitat que tant hem d’inculcar
als/les nostres alumnes. I, mentre ens ho
rumiem,hauremperdutaltressomriures,
els de les persones, mestres, TEIs..., per
culpa del desgavell organitzatiu i les re-
JORDI SERRANO BLANQUER
RECTOR DE LA UNIVERSITAT PROGRESSISTA D’ESTIU DE CATALUNYA
la universitat, de les empreses editores,
dels mitjans de comunicació i
de qualsevol cosa que s’assembli a
l’espai públic. Cal, doncs, situar la
batalla ideològica com a primera
trinxera del combat. La dreta s’ha
tornat ideològica mentre l’esquerra
s’ha aferrat al pragmatisme i la gestió
per derivar cap al naufragi, però
hi ha alternatives.
En primer lloc cal constatar que,
tot i existir una majoria de catalans
que sempre que poden s’expressen
en clau d’esquerres, avui no troben
una articulació política adequada.
Una segona idea seria proposar
debats públics de totes les forces
d’esquerres centrats en aquesta patent
realitat de retallades que afecten
a tot. Haurien de ser-hi convidats
sectors universitaris, entitats
L’esquerra ha
d’assolir un
horitzó comú
en la defensa
de l’estat del
benestar i els
serveis
públics
CARTES I MISSATGES
i totes les persones interessades en
la comunitat. Cal refer un camí partint
segurament del 1917.
Tercer,caldriacomençarapensar
en un possible horitzó comú de l’esquerra
en la línia de la síntesi que es
vaferquanesvacrearl’Assembleade
Catalunya:llibertat,amnistiaiEstatut
d’Autonomia. La defensa de l’estatdelbenestarpodriaserunbonobjectiu.Calunanovasíntesicomunaa
partir de la defensa dels serveis públics:
educació, salut, pensions, dependència,
universitat, etc.
En quart lloc, s’imposa una reflexió
específica sobre l’atzucac en la
reconstrucció nacional i els perills
evidents de viure’n un retrocés. El
federalisme entra en crisi amb la
sentència del Tribunal Constitucional,
i l’independentisme, tot i créi-
tallades que està aplicant Ensenyament.
Un autèntic atac a l’escola que només genera
rebel·lió i molt, molt desànim entre
elsprofessionalsdocentsquenoentenem
com es pot aconseguir la tan perseguida
qualitatdel’educacióimoltmenysaquest
concepte que tant s’està posant de moda,
l’excel·lència.Elgoverndelsmillorsnofarà
millors persones ni millors alumnes
amb aquestes condicions.
ENRIC GARCIA FERRÉ
CARDEDEU
La zona Fòrum
¿Qui se’n recorda del Fòrum Universal
de les Cultures? Han passat vuit anys i,
engeneral,lamemòriaciutadanaelsitua
com una operació urbanística d’alt cost
econòmic, amb dubtosos resultats. Però
va ser molt més que tot això.
En primer lloc, en els seus objectius
principals, en les qüestions filosòfiques,
en les seves qüestions de fons –els seus
debats de les condicions de la pau i la diversitat
cultural–, els que hi vam participar
ens adonem ara del seu caràcter premonitori,
ja que va avançar polèmiques
CÈLIA ATSET
Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:
@diariARA facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona Fe d’errades: opinio@ara.cat
xer, tampoc no té un full de ruta. No
podem deixar que la dreta creï el
frameil’estratègia a seguir i que ens
barri el camí a la plenitud nacional.
En sisè lloc, cal pensar en formes
organitzatives flexibles que permetin
més implicació de la ciutadania
amb l’aposta general de les esquerres,
de manera que la indignació es
transformi en accions polítiques en
positiu. Necessitem un sistema organitzatiu
gran i complex. Com escrivia
Gramsci i ens recordava Barnasants
a l’estiu: les idees no viuen
sense organització.
En setè lloc falta un lideratge nacional
i social que, més enllà dels
partits, sigui capaç d’aglutinar esforços,
tenir un programa, il·lusionar
el poble i rearmar-nos ideològicament.AdaColauvadirfaunsdies
que els lideratges nous sorgiran
en funció de fins a quin punt els líders
demostrin que estan disposats
a jugar-se-la. Caldrà intel·ligència,
molt intel·ligència, com deia Carles
Cardó, però també molt caràcter,
com deia Batista i Roca.
Calen valors i actituds derivats
d’una ètica civil republicana, que
traslladin a aquesta difícil conjuntura
el llegat del pare de totes les esquerres,
Francesc Pi i Margall –sense
oblidar Narcís Roca Farreras, un
dels seus deixebles més actuals.
Avui a la Universitat Progressista
d’Estiu de Catalunya (UPEC) iniciem
les nostres vuitenes i, segurament,
últimes jornades. A partir
d’ara ens convertirem en un club
d’opinió. Si la il·lusió per les polítiques
d’esquerres reneix, el primer
símptoma serà que s’anunciaran les
novenes jornades de la UPEC.
Lespolítiquesd’esquerresnecessitaran
les mil flors de les mil UPEC
que caldrà fer.
que avui són de rabiosa actualitat. En segon
lloc i no menys important, amb el
Fòrum es va dignificar la llera del Besòs
i es va recuperar una llarga zona costera
molt degradada, indigna d’un país
d’Europa. Els veïns del districte de Sant
Martí i de la ciutat de Sant Adrià en som
testimonis agraïts.
Un altre valor que ara, quasi deu anys
després,convertiràlazonaFòrumenuna
peça d’urbanisme social pràcticament
acabada serà la instal·lació de la Universitat
Politècnica de Catalunya en aquest
indret.ElsmilersdejovesdelBarcelonès
Nord que durant un segle han hagut de
travessar Barcelona per estudiar tecnologia
tindran les mateixes oportunitats
que els seus companys de la capital. El
Fòrum va complint els seus objectius.
JAUME VALLES MUNTADAS
SANT ADRIÀ DE BESÒS
Les cartes enviades pels lectors han de tenir
un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva
el dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer
constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,
número de carnet d’identitat
i un telèfon de contacte.
Les cartes no es respondran.

EL PUNT AVUI
DILLUNS, 2 DE JULIOL DEL 2012
VIII Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
El futur “negre” de la UPEC
OBERTURA · Comencen les vuitenes jornades amb la incògnita de si són les últimes DINERS · El
rector alerta que, sense ajuts públics, es veuen abocats a transformar-se en un grup d’opinió
A.S.
BARCELONA
Arrenquen les vuitenes
jornades de la
Universitat Progressista
de Catalunya,
la UPEC. I ho fan
amb el dubte sobre la seva continuïtat.
El futur és “negre”, com
admet el seu rector, Jordi Serrano.
Sense subvenció pública per
segon any consecutiu i havent
desemborsat els últims 60.000
euros estalviats al llarg d’aquest
temps, Serrano no descarta que,
a partir del setembre, tal com
avançava en un article en aquest
diari, la UPEC es converteixi
en una “cèl·lula dorment”, un
grup d’opinió que es posicionarà
sobre els diferents temes.
Però les jornades, amb tota
probabilitat, es deixaran de fer
“esperant temps millors”.
Nascuda fa vuit anys de la mà
del tripartit i sectors socials i
culturals d’esquerres, sempre
s’ha considerat la UPEC una alternativa
progressista a la nacionalista
Universitat Catalana
d’Estiu (UCE) que se celebra a
Prada de Conflent. Serrano rebutja
taxativament la confrontació
i considera que els dos fòrums
poden coexistir sense problema.
Sobre la universitat que
dirigeix, alerta que representa
“una majoria” i pensa que “hauria
de tenir dret a existir“. “Després
es queixen que la gent discuteix
a les places”, lamenta.
Amb la incertesa planant damunt
la seu barcelonina del sindicat
CCOO –escenari de les jornades–,
la universitat s’inaugura
aquest migdia amb una conferència
del catedràtic d’economia
i exrector de la Universitat
832993-1058207w
El rector de la UPEC, Jordi Serrano, en la inauguració de les setenes jornades, el juliol passat ■ QUIM PUIG
de Barcelona Joan Tugores. I,
sota el paraigües del lema El futur
és a les nostres mans, fins
divendres abordarà el rumb de
Catalunya, la immigració, les
desigualtats socials, la por instal·lada
a la societat arran de la
crisi, els perills que assetgen la
—————————————————————————————————————————
La cloenda reunirà,
divendres al migdia,
Navarro, Junqueras,
Herrera i Nuet
—————————————————————————————————————————
democràcia i el pacte fiscal, entre
d’altres. El model de finançament
es debatrà demà en una
taula rodona en què participaran
la presidenta d’Òmnium
Cultural, Muriel Casals, la pro-
fessora titular d’hisenda pública
de la UB Maite Vilalta i l’advocada
Gemma Calvet.
Descodificació
Els sindicats, la crisi de la cultura
i les alternatives al neoliberalisme
són altres dels grans temes
que es repassaran durant
aquests cinc dies, en què la pretensió
és “intentar descodificar
el que està passant”, en paraules
del rector. I esdevenir un fòrum
per als sectors d’esquerres
en un moment de gran desorientació,
però també quan
s’ha constatat que “les receptes
clàssiques han fracassat”.
“Cal reinventar les coses”, sosté
Serrano i, entre elles, també
“les formes de fer política”.
Els partits catalans d’esquer-
res tindran l’oportunitat d’explicar
les seves pròpies receptes.
La UPEC reunirà, divendres
al migdia, el primer secretari
del PSC, Pere Navarro, el
president d’ERC, Oriol Junqueras,
el secretari general d’ICV,
Joan Herrera, i el coordinador
general d’EUiA, Joan Josep
Nuet, en la conferència de
cloenda que presentarà el periodista
d’El Punt Avui Joan
Rueda. És un dels plats forts
de les jornades, ja que la coincidència
dels dirigents d’esquerres
no és habitual, atès
que només Herrera és diputat
al Parlament. No serà un debat,
ja que intervindran per separat.
Després de l’acte, la
UPEC baixarà la persiana i no
se sap si la tornarà a pujar. ■
| Política | 5
Montilla vol
que el TC no
actuï en lleis
referendades
Redacció
BARCELONA
Dos anys després de la sentència
contra l’Estatut,
l’expresident de la Generalitat,
José Montilla,
aposta per una reforma
del Tribunal Constitucional
per evitar que torni a
actuar sobre lleis referendades,
tal com va passar
amb la carta catalana. “Va
haver-hi una confrontació
de sobiranies, la que la
Constitució atorga al TC i
la del poble de Catalunya;
va ser un conflicte de legitimitats,
i això va fer molt
de mal, al marge de la sentència”,
va assegurar Montilla
en una entrevista a
l’agència de notícies ACN.
Segons el dirigent socialista,
aquesta modificació
necessitaria “un ampli
acord”, tot i que va avisar
que l’actual correlació de
forces al Congrés la fa poc
viable. En referència a la resolució
judicial, hi va afegir
que el PP “va guanyar el
partit”, perquè va aconseguir
“desqualificar el text i
erosionar la seva legitimitat”.
Malgrat els atacs,
Montilla considera que la
sentència no ha afectat els
pilars bàsics de l’autogovern.
Pel que fa al pacte fiscal,
va recordar que l’actual
sistema de finançament
que s’inclou a l’Estatut va
estar avalat per CiU. Tot i
això, no es va mostrar tancat
a negociar-ne una millora:
“Seria desitjable que a
Catalunya es tingués una
posició àmpliament compartida,
i no només una
majoria parlamentària.”
L’expresident, que ara és
senador, també va advocar
per reformar la cambra. ■

CAT-UNIVERSIDAD PROGRESISTA
Álvarez y Gallego defienden la UPEC
por ser "un espacio para el
pluralismo"
02/07/2012 Noticias EFE
Los secretarios generales de CCOO y UGT de Cataluña, Joan Carles Gallego y Josep
Maria Álvarez, respectivamente, han defendido hoy la continuidad de la Universidad
Progresista de Verano de Cataluña (UPEC) por ser "un espacio de debate de las
izquierdas en Cataluña y de pluralismo".
En la inauguración de la octava edición de las jornadas de la UPEC, Gallego ha
explicado que las políticas de austeridad "han recortado también" la subvención para
estas jornadas y ha asegurado que estos recortes tienen por objetivo "debilitar
aquellas instituciones de pensamiento crítico".
Por su parte, el secretario general de UGT ha sostenido que las administraciones
públicas "no tienen argumentos" para no continuar con la UPEC y ha reclamado que
"no se escatimen recursos" en este ámbito porque, a su juicio, los espacios de
pensamiento de la derecha "están trabajando mucho y los de izquierda deben
mantenerse".
Las jornadas de la UPEC se celebrarán entre el 2 y el 6 de julio bajo el título "El futuro
está en nuestras manos" y en ellas participarán, entre otros, la presidenta de Òmnium
Cultural, Muriel Casals; el secretario general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo; el
presidente de Justícia i Pau, Arcadi Oliveras y diversos representantes de los partidos
de izquierda como Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera (ICV) o Pere Navarro (PSC).
Gallego ha admitido que los valores de la izquierda actual "no son los adecuados" y ha
instado a los agentes políticos y sociales a apostar por alternativas a las actuales para
abordar la crisis, "que actualmente no permiten reactivar la economía, aumentan las
desigualdades y cuestionan los derechos fundamentales".
En la misma línea, Álvarez ha admitido que la izquierda "no acaba de decir qué
remedios hay que aportar" en un momento que, en su opinión, "es óptimo para rehacer
el capitalismo y situar los derechos fundamentales y la igualdad en el centro de las
políticas".
Por su parte, el rector de la UPEC, Jordi Serrano, ha cargado contra las políticas
"ultraliberales" que las administraciones públicas están llevando a cabo y ha
comparado la situación actual con la que vivían los trabajadores en el siglo XIX.
"Quizás deberíamos ver lo que hicieron entonces estos obreros para mejorar sus
condiciones y cogerlo como una hoja de ruta", ha afirmado.
Respecto al recorte de subvenciones a los sindicatos y a propia organización de la
UPEC, ha sugerido que a este ritmo, en pocos años, "los espacios de discusión
podrían ser las plazas de los pueblos y ciudades".

Diari de Girona | DIMARTS, 3 DE JULIOL DE 2012
El Govern català reduirà
bonificacions a peatges
si l’Estat no paga deutes
Segons la Generalitat, el
Govern espanyol deu en
concessions dels dos últims
anys, 41,2 milions d’euros
BARCELONA | EFE/EUROPA PRESS/ DdG
La Generalitat de Catalunya podria
reduir les bonificacions als
peatges, establertes al començament
de l'any, a partir de l'1 de setembre
si l'Estat no abona el deute
del 2011 i 2012 per pagar les concessions,
que és de 41,2 milions
d'euros.
Així ho va anunciar ahir, el secretari
de Territori i Mobilitat, Damià
Calvet, després de reunir-se,
juntament amb el conseller, Lluís
Recorder, amb els alcaldes de Terrassa,
Mollet i Alella, als qui va dir
que no s'augmentaran les bonificacions
per recurrència com reclamen
i els va avisar que l'actual
sistema està «en perill» per l'impagament
de l'Estat. «O l'Estat
paga immediatament o la Generalitat
haurà de replantejar el sistema
actual de bonificacions», va
alertar Calvet, que no va concretar
si s'eliminarà alguna de les bonificacions,
com el descompte del
30% per a turismes ecològics. Se-
Breus
POLICIAL
Desarticulada una
xarxa que realitzava
estafes per Internet
BARCELONA | EFE/DdG
La Guàrdia Civil va detenir ahir,
vuit persones, d 'origen nigerià i veïns
de Santa Coloma de Gramenet,
en una operació que va permetre
desarticular a Barcelona una xarxa
acusada de clonar més de 300
targetes de crèdit per comprar a Internet
un miler de productes informàtics
i bitllets d'avió per revendre'ls,
estafes que els podrien
haver reportat uns guanys d'un milió
d'euros.
gons la Generalitat, l'Estat incompleix
un Reial decret del 1999 segons
el qual ha d'abonar el 7% dels
ingressos que aconsegueixen les
empreses d'autopistes a cada territori,
i que per tant hauria d’haver
pagat a Catalunya 41,2 milions,
20,4 milions de 2011 i 20,8 de
2012, que el Govern català ha de
cobrir per si sol. Calvet va criticar
que l'Estat sí que ha previst una
partida de 70 milions d'euros per
pagar les concessionàries en el
cas de les autopistes de la seva
competència, mentre que ha deixat
a zero les partides per a les autopistes
competència de la Generalitat.
Calvet no va precisar fins a quin
punt es podria revisar el sistema de
bonificacions actual, però va garantir
que el Govern informarà el
grup de peatges abans de prendre
una decisió, i que no es planteja
una pujada de tarifes dels peatges,
sinó una revisió del model de bonificacions
a partir de l'1 de setembre.
L’alcalde de Terrassa, Pere navarro,
que és també primer secretari
del PSC, va destacar que davant
aquesta negativa, es reservaran
l'opció d'adoptar altres accions,
que no va precisar.
POLÈMICA
El Govern català
reconeix no poder
pagar a les ONG
BARCELONA | EUROPA PRESS/DdG
El director general de l'Agència
Catalana de Cooperació al Desenvolupament
de la Generalitat
(ACCD), Carles Llorens, va reconèixer
ahir, que el Govern català
segueix sense saber quan podrà
pagar el deute de 8,9 milions d'euros
que té amb les ONG catalanes,
el que compromet la continuïtat de
centenars de projectes humanitaris.
Llorens va precisar que l'acord
tancat ahir amb l'empresariat català
per aconseguir fons privats
pretén obrir noves vies de finançament
davant de l'escassetat de
recursos públics, retallats un 80%
en dos anys, i no, calmar les ONG.
UNIVERSITAT PROGRESSISTA
CCOO i UGT defensen la UPEC per
ser «un espai per al pluralisme»
BARCELONA | EFE/DdG
Els secretaris generals de CCOO i UGT de Catalunya, Joan Carles Gallego
i Josep Maria Álvarez, respectivament, van defensar ahir, la continuïtat
de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) per
ser «un espai de debat de les esquerres a Catalunya i de pluralisme».
En la inauguració de la vuitena edició de les jornades de la UPEC titolades
El futur està a les nostres mans, Gallego va explicar que les polítiques
d'austeritat «han retallat també» la subvenció per a aquestes jornades
i va assegurar que aquestes retallades tenen com a objectiu «debilitar
aquelles institucions de pensament crític». Per la seva banda, el
secretari general d'UGT va sostenir que les administracions públiques
«no tenen arguments» per no continuar amb la UPEC.
CATALUNYA
27

El bloc d'en Pere
El fil dels dies
http://blocs.mesvilaweb.cat/pere
Joan Tugores a la darrera UPEC. I potser l'última?
política | dilluns, 2 de juliol de 2012 | 21:23h
Jordi Serrano i Blanquer, rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya, ha inaugurat aquest matí,
acompanyat dels dirigents d'UGT i CCOO, Josep M. Àlvarez i Joan Carles Gallego, la que pot ser la seva última
edició.
Després de vuit anys, la UPEC s'haurà de convertir en un fòrum d'opinió, submergir-se per tal de dur una vida
latent -dorment, en deia el seu rector- tot esperant temps millors.
El govern de Catalunya, el govern dels millors, li ha retirat la subvenció. Els ciutadans d'esquerres no som
dels seus. I ja se sap que governen només per als qui els voten. I , segurament, ni això.
Però no s'han limitat a entonar el cant del cigne; sinó que, combatius i reflexius fins al final, s'han presentat
un parell de ponències ben interessants en la jornada d'avui.
Després de les presentacions i d'una divertida i incisiva ponència del mateix Jordi Serrano, ha obert foc ni
més ni menys que Joan Tugores, economista, professor de la Universitat de Barcelona i exrector d'aquesta
mateixa universitat.
Amb un estil dens i àgil ensems -que difícil que és conciliar tot això; els bolígrafs treien fum i els cervells,
encara més- el doctor Tugores titulava la seva conferència igual que el lema de l'edició d'enguany: El futur és
a les nostres mans.
No resumiré la conferència. Em limitaré a destacar allò que més m'ha cridat l'atenció.
En aquesta crisi, Europa és la baula dèbil, i l'objectiu de molts poderosos, dintre i fora d'Europa, és fer
fracassar el model europeu, que ha consistit en una exitosa combinació de democràcia política, estat del
benestar i desenvolupament econòmic. Els problemes europeus són també problemes globals.
-Només els mostraré un gràfic- ha dit el conferenciant als assistents; però no podia ser més eloqüent: el
dèficit/ superàvit dels països del sud i del nord d'Europa eren molt similars fins cap allà l'any 2000. Amb la
creació de l'euro, moneda forta a imatge i semblança del marc alemany, estableix el punt d'inflexió i obre la
via a l'especulació (recordem com al nostre país el preu dels diaris va passar d'un dia per altre de 100 pts. a
un euro!). A partir d'aleshores, la població del sud s'endeuta amb els capitals prestats del nord, amb
interessos nominalment baixos però molt onerosos.
Les corbes se separen dramàticament: el dèficit del sud és simètric del superàvit del nord. En conseqüència,
rics i pobres, països del nord i del sud europeus, són igualment coresponsables de la crisi, i
coresponsablement h'hauran de sortir.
Uns s'han endeutat més del compte perquè d'altres els han prestat -i se n'han beneficiat- més del compte
també.
La sortida passa per una fiscalitat més sòlida sobre els rendiments del capital que actuï de mecanisme
compensatori global, un deute públic federalitzat (els eurobons!) i una unió bancària europea.
Poc amic de maniqueismes, el doctor Tugores ens parla de la necessitat de conciliar els mercats amb la
democràcia -un mercat eficient, que assigna adequadament els recursos, és un bé públic de primer ordre; un
mercat desregulat o capturat per determinades elits no és un bon mercat-.
La competitivitat i la cohesió tampoc no són contradictòries: els països competitius són també els més
cohesionats, on hi ha menys desigualtats. A aquest respecte és decisiva una educació de qualitat que arribi a
tothom, no pas elitista.
L'eficiència i la distribució també són conciliables: els països més desiguals, amb una base fiscal més feble,
són menys de fiar. La prima de risc està vinculada a polítiques antisocials.
Moltes altres qüestions ha tocat el professor Tugores: patim d'una irresponsabilitat envers les generacions
futures, els podem deixar un món pitjor que el que hem trobat, amb deute mediambiental, problemes
demogràfics i sobreendeutament. Transmetre'n el cost a les generacions futures és menysprear-les. Cal un
pacte intergeneracional.
Hi ha el perill de regressió a un ordre social tancat, en què una elit controla els principals recursos. Una
espècie de neofeudalisme, amb desigualtats i retrocés sociopolític i econòmic. L'època del welfare state,
aquesta creació europea, és en aquest aspecte una excepció històrica que alguns volen fer desaparèixer.
Cal decidir qui tindrà veu en els àmbits de decisió supranacional, que representi realment, de forma
democràtica, la veu dels ciutadans de cada país. Fins ara, aquest àmbit l'han ocupat els membres de l'elit
que defensa els interessos més minoritaris però molt poderosos. No cal citar-ne exemples.
El món sortirà d'aquesta crisi radicalment diferent. Cal dibuixar una alternativa progressista que retorni als
temps previs a la divisió de les esquerres amb les seves postures enfrontades davant de la primera guerra

mundial.
Cal preservar l'estat del benestar i la democràcia, No han estat pas un somni, sinó una afortunada realitat. El
monstre -el dinosaure- que amenaça les nostres aspiracions encara continua present.
A la tarda, debat sobre les noves formes de protesta i/o representació política. Simona Levi fa aportacions
especialment interessants, pel gust d'aquest cronista: Sense plaer no hi ha rebel.lió, i sense rebel.lió no hi ha
canvi. El model, més que horitzontal, és viral. El propòsit dels ciberactivistes que fan tecnopolítica no és
imposar, sinó compartir. Cal també un reconeixement de les capacitats i aportacions de la feina de cadascú
per col.laborar en la xarxa. No és una barreja indistinta, sinó una suma d'inicatives.
L'objectiu no és el martiri ni el fracàs. Es tracta de plantejar-se objectius assolibles, d'acord amb les pròpies
possibilitats, per tal de no fracassar. Es pot conjuminar el realisme de les lluites quotidianes amb la radicalitat
de fons, com corroboren els sindicalistes presents a la sala.
La UPEC se celebra al local de la CONC i és el fòrum per excel.lència del conjunt de les esquerres catalanes
sense exclusions, dels més moderats als més radicals. Per a tots hi ha lloc i veu.
Llarga vida a la UPEC! És més necessària que mai.

8 | Política |
La seu de CCOO va ser el marc ahir de l’estrena de la Universitat Progressista d’Estiu, també amb representants de la UGT ■ J. LOSADA
CCOO també dóna suport
a un “concert econòmic
solidari” per a Catalunya
a S’uneix a la UGT en la demanda d’una hisenda pròpia que posi fi al dèficit
fiscal històric a Ho vincula a un pacte social que garanteixi l’estat del benestar
Ò. Palau
BARCELONA
Ple sindical en l’exigència
del concert econòmic. El
Consell Nacional de CCOO
de Catalunya ha aprovat
una resolució en què es declara
“ferma partidària”
d’un nou sistema de finançament
per a Catalunya
que superi el “dèficit fiscal
històric”, però que també
garanteixi els drets socials.
El sindicat alerta que
el sistema de recaptació
actual no compleix el principi
d’ordinalitat ni dota
Catalunya de prou ingressos
per gestionar les seves
competències. Per això
proposa un “concert econòmic
solidari” que faci
possible la “suficiència financera”
de la Generalitat
i li permeti alhora fer una
contribució a la “solidaritat
interterritorial”, sempre
que aquesta no vagi en
detriment de Catalunya.
Per fer-ho possible,
CCOO defensa una agència
tributària catalana
pròpia que s’encarregui de
recaptar, gestionar i liquidar
tots els impostos –només
creu que s’hauria de
coordinar amb l’estatal
per les tasques d’inspecció
en la lluita contra el frau
fiscal i l’economia submergida,
en què també posa
Els secretaris generals de
CCOO i UGT de Catalunya,
Joan Carles Gallego i Josep
Maria Álvarez respectivament,
van defensar ahir, en
l’estrena de la vuitena edició,
la continuïtat de la Universitat
Progressista d’Estiu de
Catalunya (UPEC), perquè és
“un espai de debat de les esquerres
a Catalunya i de pluralisme”.
Gallego lamentava
que les polítiques d’austeritat
“han retallat també” els
fons per a les jornades, per
“debilitar les institucions de
pensament crític”. Álvarez va
Salvador Alsius lamenta
la politització del CAC
Redacció
BARCELONA
“Un Consell de l’Audiovisual
de Catalunya (CAC)
amb sis exparlamentaris
és un CAC malaguanyat.”
El periodista Salvador Alsius,
candidat d’ERC i ICV-
EUiA com a membre del
Consell, va lamentar ahir
la politització d’aquest
ens, que ha d’actuar en defensa
de la llibertat d’expressió
i d’informació, del
pluralisme, de la neutralitat
informativa en l’àmbit
audiovisual. Alsius, que
previsiblement quedarà
fora del CAC, va comparèixer
al Parlament amb Roger
Loppacher i Daniel Sirera,
que sí que formaran
part de l’organisme com a
Defensen la continuïtat de la UPEC
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
president i conseller, respectivament,
en virtut
del pacte que han segellat
CiU i el PP. Durant la seva
intervenció, Loppacher
va defensar que el CAC no
ha de tenir només una
“funció defensiva” sinó
que “el públic ha de poder
intervenir en el debat”
que es genera sobre els
mitjans audiovisuals. ■
acusar les administracions
de “no tenir arguments” per
no seguir amb la UPEC i va
reclamar que “no s’escatimin
recursos” en aquest àmbit.
El rector de la UPEC, Jordi
Serrano, carregava també
contra les polítiques “ultraliberals”
actuals i comparava
la situació amb la dels
treballadors el segle XIX.
Serrano també deplorava
la retallada de subvencions:
“A aquest ritme, d’aquí a
pocs anys els espais de discussió
podrien ser les places
dels pobles i ciutats.”
molt èmfasi– i que tingui
capacitat normativa per
establir tributs propis.
En aquest punt, això sí,
el sindicat alerta que el
nou model no servirà “de
res” si després la Generalitat
implanta “polítiques
desfiscalitzadores” i “abaixa
els tributs als més rics”,
com va fer en eliminar
l’impost de successions.
Per un pacte de país
De fet, va més enllà i denuncia
la política de retallades
dels governs de CiU i
La frase
—————————————————————————————————
“De res serviria tenir
un millor finançament
si la recaptació baixa
per les polítiques
desfiscalitzadores”
RESOLUCIÓ DEL 29 DE JUNY DEL
CONSELL NACIONAL DE COMISSIONS
OBRERES DE CATALUNYA
PP, que suposen un “seriós
retrocés en els drets nacionals
i socials” –per CCOO
el progrés nacional i el social
són “inseparables”– i
que “aprofiten de manera
oportunista la crisi per reduir
l’espai públic en benefici
del sector privat”. El
sindicat, en aquest sentit,
aposta per la imposició
d’un nou impost per a les
grans fortunes i la implantació
d’un model econòmic
que afavoreixi el creixement
sostenible. A més,
exigeix un “pacte de país”
que estipuli que els nous
recursos que s’obtinguin
es destinin sobretot a garantir
l’estat del benestar.
La resolució, feta pública
ahir, va ser aprovada pel
sindicat divendres passat,
i suposa un nou gest de suport
al govern català en la
futura negociació del pacte
fiscal a Madrid, després
que l’altre gran sindicat, la
UGT, ja aprovés una resolució
similar el 14 de juny
pel concert econòmic. ■
D’esquerra a dreta, Sirera, Loppacher i Alsius, que van
comparèixer ahir al Parlament ■ ACN
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2012
OPINIÓ
—————————————————————————————————
Lluís Falgàs
Periodista
—————————————————————————————————
Juliol
Des de sempre, el
mes de juliol és un
mes políticament
destacable pel que fa a notícies.
L’actual promet.
Rajoy té un to diferent
després de l’últim Consell
Europeu. Ha rebaixat prepotència
davant la resta de
països europeus. Fa un discurs
més alineat amb els
italians, més pròxim als
francesos i menys desafiant
amb els alemanys.
Davant les institucions europees
ha moderat el to.
Això vol dir que té intenció
de complir al peu de la
lletra les recomanacions
europees: pujada de l’IVA,
rebaixa de sous dels empleats
públics i supressió
de la deducció per la compra
d’un habitatge. És a
dir, tot allò que havia de
fer a principi de legislatura
i que ha anat deixant en
espera que escampés la
crisi. Al juliol continuaran
els anomenats “divendres
sants”. Una mena de degoteig
de mesures que
s’anuncien divendres rere
divendres amb objectius
finals poc definits, com
s’ha vist fins ara.
A Catalunya també hi
haurà un juliol intens. Es
constituiran comissions
d’investigació sobre la
banca i la sanitat que sabrem
com comencen sense
saber com s’acabaran.
Pot haver-hi un daltabaix
entre partits polítics i treure
els draps bruts o bé generar
una frustració generalitzada
en veure que no
serveixen per a res.
És curiós que, des de fa
anys, al juliol els catalans
som més independentistes.
Enguany ho confirmen les
dades del Centre d’Estudis
d’Opinió (CEO). Les dades
no coincidiran amb el debat
pel pacte fiscal que
s’ha de celebrar a finals de
mes a la cambra catalana.
Tot indica que només CiU,
ICV i ERC donaran suport
a la proposta nacionalista
de pacte fiscal amb l’Estat.
Un suport insuficient i
que no té res a veure amb
aquella gran i lluïda manifestació
d’ara fa dos anys
–el 10 de juliol del 2010–
pels carrers de Barcelona
en contra de la retallada a
l’Estatut per part del Tribunal
Constitucional.

6 | Política |
Mas-Colell etziba
a l’Estat que s’ha
d’aprimar
a El conseller d’Economia ofereix les seves “idees” a
Mariano Rajoy i li recorda que “té marge” per reduir dèficit
O.A.-Etxearte
BARCELONA
El govern recela de la pressió
que Mariano Rajoy
continua fent a les autonomies
per a la reducció del
dèficit. L’endemà que el
president espanyol assegurés
que en els mesos vinents
els territoris hauran
de fer “esforços encara
majors”, el conseller
d’Economia, Andreu Mas-
Colell, va emplaçar indirectament
l’Estat a aplicar-se
la dieta antidèficit
que predica. “Una cura
d’aprimament li aniria
molt bé”, va etzibar.
Mas-Colell no només va
emplaçar el govern espanyol
a estrènyer-se el cinturó
sinó que va assegurar
tenir “idees” sobre com ho
ha de fer, tenint en compte
que disposa d’un “marge
considerable” per estalviar.
No obstant això, el titular
d’Economia va rebutjar
concretar-ne cap i
Els dubtes del concert econòmic
sÒscar Palau
BARCELONA
i exigim un concert
econòmic com el foral,
quina seria la quota
de retorn a l’Estat
pels serveis comuns
prestats, com la corona o l’exèrcit?
L’equivalent al pes al PIB,
com allà? (És a dir, un 18% de la
recaptació?) I si volem continuar
sent solidaris –el País Basc
i Navarra no ho són–, amb quin
sistema? Fins i tot, si es plantegés
una consulta per corroborar
el suport al concert, quina seria
la pregunta? I més: es pot tenir
estat del benestar sense tenir
La frase
—————————————————————————————————
“Una cura
d’aprimament li aniria
molt bé. Podem oferir
algunes idees de com
es podria fer”
Andreu Mas-Colell
CONSELLER D’ECONOMIA
finalment, per tancar el
debat, va respondre taxatiu:
“Que cadascú aguanti
el seu problema, el govern
central no té necessitat de
les meves idees, ja li donaran
directament d’Alemanya”.
La Generalitat ha
plantejat reiteradament a
l’Estat que rebaixi el sou
dels funcionaris, igual que
Artur Mas ho ha fet amb
els treballadors públics catalans,
o que impulsi mesures
sanitàries com el pagament
dels àpats en els
hospitals.
Mas-Colell va rebutjar
les ingerències de Rajoy en
EL PUNT AVUI
DIMECRES, 4 DE JULIOL DEL 2012
Reflexions al voltant del pacte fiscal
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
INTERROGANTS · Expertes reunides per la UPEC plantegen les preguntes que floten sobre el pacte fiscal que negocia el
govern CONCLUSIÓ · Creuen que urgeix millorar el model de finançament, però que la realitat empeny cap a l’estat propi
estat? Són només alguns dels
interrogants que floten al voltant
de la negociació del pacte
fiscal a Catalunya, que ahir es
van posar sobre la taula en el
marc de la Universitat Progressista
d’Estiu (UPEC), amb Maite
Vilalta, professora d’Hisenda
Pública a la UB, Gemma Calvet,
advocada i consultora, i Muriel
Casals, presidenta d’Òmnium.
“El problema és que no sabem
què volem”, resumia Calvet. A la
mateixa taula, de fet, ja hi havia
matisos. Ella, així, veu “imprescindible”
el concert “el més ràpid
possible”, perquè els ingressos
ja són “clarament insuficients”
pels serveis públics exis-
la batalla catalana contra
el dèficit. “Nosaltres també
sabem llegir els missatges
d’Europa”, va sentenciar.
Segons el conseller
d’Economia, caldrà esperar
per comprovar els
efectes pràctics de la cimera
europea de la setmana
passada, però considera
un “error” pensar que la
potenciació del creixement
passarà per davant
de les polítiques de retallades.
“L’austeritat continuarà.
Tots ens hem d’estrènyer
el cinturó”, es va
mostrar convençut.
Les paraules de Mas-Colell
van molestar especialment
el PP a Catalunya. El
portaveu dels populars,
Enric Millo, va censurar
“el luxe” que “es permet”
la Generalitat “de donar
consells al govern d’Espanya”
en un “to poc apropiat”
quan és Catalunya la
que “arrossega un sector
públic sobredimensionat”.
■
tents, sobretot arran de l’última
onada migratòria, i amb el sistema
actual Catalunya es pot veure
abocada a la intervenció. “Arrosseguem
un model que no té
en consideració els drets històrics
respecte a altres comunitats,
i ara en paguem les conseqüències”,
lamentava. Un diagnòstic
similar feia Casals, per
qui “fins ara hem estat imprudents
per no reclamar la part
d’impostos que ens correspon,
però és que ara ja es fa insuportable”.
L’Estat, a més, ha negat
les inversions que calien al país
mentre el “diner fàcil” s’ha malversat
en altres territoris que
ara “estan condemnats a crear
El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, amb el portaveu Francesc Homs ■ ACN
La Caixa i el Parlament: “No posem el dit a l’ull”
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
El conseller d’Economia, Andreu
Mas-Colell, va aconsellar
ahir als grups parlamentaris
que no burxin en la gestió
de La Caixa en la comissió
d’investigació sobre les caixes
d’estalvi. CiU i el PP rebutgen
que les participacions
preferents siguin objecte de
la comissió i advoquen perquè
s’aprofundeixi, sobretot,
en l’actuació de les caixes
que han rebut diners públics.
El titular d’Economia va
argumentar que “no tindria
cap mena de sentit que el
Parlament es dediqués només
a posar el dit a l’ull” a
empreses privades que tenen
la seu a Catalunya en una
referència inequívoca a l’entitat
financera. “Potser algun
dia ens trobarem que aquestes
empreses prefereixen
instal·lar-se en llocs on el Parlament
no els posa el dit a
l’ull”, va advertir.
El PSC, ICV-EUiA, Ciuta-
Vilalta, Casals i Calvet, durant el
debat a la seu de CCOO ■ J. LOSADA
dans i SI van subratllar que
en l’enunciat de la comissió,
que es va constituir dilluns,
s’hi inclouen totes les entitats
que van vendre productes
d’alt risc i van criticar els
avisos de Mas-Colell. La portaveu
adjunta dels socialistes,
Laia Bonet, va censurar
que el conseller parli de la
marxa de La Caixa quan “els
300.000 afectats per les
preferents no tenen la mateixa
possibilitat de marxar”.
la seva pròpia riquesa”, cloïa. Vilalta
es resisteix a apostar per
“l’anomalia” que un concert suposa
per a la teoria fiscal clàssica,
si bé admet que la progressió
de l’actual model hi implicaria
un blindatge contra les deslleialtats,
a més d’improbables
canvis polítics vers un estat federal.
“Sóc federalista per necessitat
i convicció, però tinc el
desencís de veure que aquí no
arribarà a ser la solució”, indicava,
abans de comparar el pacte
fiscal a les parelles que es plantegen
tenir un fill per superar
una crisi i topen amb la realitat:
“No solucionarà el problema,
ens acabarem separant...” ■

La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya no té finançament per
continuar
La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) conclou aquest
divendres la seva vuitena edició sense saber si l'any vinent es podrà tornar a
celebrar. I és que la manca de finançament deixa un punt d'incertesa de cara
properes edicions.
Fins i tot el seu rector, Jordi Serrano, admetia durant la presentació de les
jornades d'enguany que la UPEC -creada amb el tripartit- té el futur "negre" i
probablement desapareixerà després de l'estiu. Serrano deia també que si no
s'aconsegueixen fons a partir de setembre podria desaparèixer i convertir-se en
un grup d'opinió "en espera de temps millors".
Els líder dels dos sindicats majoritaris a Catalunya, Joan Carles Gallego
(CCOO) i Josep Maria Álvarez (UGT), van defensar-ne la continuïtat durant la
primera jornada, el passat 2 de juliol, en considerar que és "un espai de debat
de les esquerres a Catalunya i de pluralisme".
Les jornades de la UPEC s'han celebrat entre el 2 i el 6 de juliol sota el títol "El
futur és a les nostres mans" i en hi han participat, entre altres, la presidenta
d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, el secretari general de CCOO, Ignacio
Fernández Toxo, el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveras i diversos
representants dels partits d'esquerra com Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera
(ICV) o Pere Navarro (PSC).

Els líders de l'esquerra busquen com tornar a ser alternativa
Navarro denuncia els incompliments de l'acord d'investidura de Mas per part de CiU
FERRAN CASAS Barcelona | Actualitzada el 06/07/2012 13:26
Els quatre líders de l'esquerra catalana han participat aquest divendres en una taula rodona a la Universitat Progressista
d'Estiu de Catalunya, en què s'han preguntat quines són les alternatives que, a nivell nacional, ha d'oferir l'esquerra. Pere
Navarro, primer secretari del PSC, Joan Herrera, secretari general d'ICV, Oriol Junqueras, president d'ERC, i Joan Josep
Nuet, coordinador general d'EUiA, han repassat l'actual moment de l'esquerra catalana. Herrera i Nuet han estat els més
insistents sobre la necessitat de fer front comú i edificar una alternativa. Herrera s'ha preguntat “si som capaços de
posar-nos d'acord” i ha fet una crida a no renegar de la feina que va fer el tripartit, que ha contraposat a “l'enorme fractura
social que crea el govern dels millors”, mentre que Nuet ha demandat la necessitat d'un front anticapitalista “ampli” i ha
posat damunt la taula l'exemple de Syriza.
Navarro ha indicat que ell té clar “qui són els adversaris” i que cal tenir clar el model a defensar malgrat que els accents
siguin “diversos”. El líder del PSC també ha defensat la feina que va fer el tripartit, però sobretot la dels ajuntaments
governats per l'esquerra, i ha criticat el “model Eurovegas”. El socialista ha recordat el pacte d'investidura que el PSC va fer
amb Artur Mas i ha denunciat la manca de voluntat política per complir els acords.
Junqueras s'ha referit al pacte fiscal i a la necessitat de canviar el paradigma en aquest assumpte, perquè deixi de gestionar
Espanya, “que ho ha fet fatal”. Ha fet una apel·lació directa al PSC afirmant que els partits d'esquerres han de preguntar-se
si estan, en aquest assumpte, “amb les direccions estatals del PSOE, el PP, Foment i Josep Antoni Duran i Lleida o amb el
poble”. Herrera ha abonat la seva postura recordant que hi ha hagut un moviment tectònic després de la sentència del
Constitucional sobre l'Estatut que canvia el paradigma nacional.
ETIQUETES
CDC insta el Govern a
desobeir l'Estat i incomplir
l'objectiu de dèficit
UPEC, NAVARRO, JUNQUERAS, HERRERA, NUET
MÉS CONTINGUTS POLÍTICA
“No girarem l'esquena al
80% de la gent del nostre
país”: la cimera en 18 frases
ERC es mostra consternada
per la detenció d'Ausàs

06 política DISSABTE, 7 DE JULIOL DEL 2012 ara
ALIANCES DE GOVERN
El tripartit fa el seu últim monòleg
Els líders de l’esquerra catalana abaixen la persiana de la UPEC sense exhibir química entre ells
Crònica
FERRAN CASAS
BARCELONA
Afinals de l’any 2004, persones
vinculades als partits
de l’esquerra catalana
fundaven la Universitat
Progressista d’Estiu
de Catalunya (UPEC). El projecte,
amb el catedràtic Vicenç Navarro
com a rector i que evocava les universitats
populars de la Segona República,
tenia la vocació d’ajudar a
dotar de relat comú i coherència política
la gestió que, des de feia més
d’un any, duien a terme el PSC, ERC
iICV-EUiAalGovern.Desd’aleshores
la UPEC ha anat fent, però al Palau
de la Generalitat, primer amb
Pasqual Maragall i després amb José
Montilla, les esquerres, sacsejades
pel fracàs del procés estatutari
ilacrisi,esvaninstal·larenunmonòleg
que no va aconseguir dotar
mai de coherència política la seva
gestió. Ahir les primeres espases de
l’esquerra, que la UPEC reunia per
primer cop després de la desfeta
electoral del 2010, van demostrar
que no han sortit del bucle.
PereNavarro,delPSC;JoanHerrera,d’ICV;OriolJunqueras,d’ERC,
i Joan Josep Nuet, d’EUiA no somienplegatsenuntercertripartit.Una
novaaliançad’esquerresque,també
éscert,lademoscòpiaésllunyd’avalar.
Tots quatre van clausurar la
UPEC amb monòlegs. Per primer
cop, a la universitat no hi va haver
debat entre ponents ni preguntes
del públic. 20 minuts de discurs per
a cadascun d’ells i punt. Res a veure
ambelsdiàlegsqueaquestsdieshan
protagonitzatJosepFontana,Muriel
Casals, Vicenç Navarro, Borja de
Riquer, Joan Manuel Tresserras i
Joan Subirats.
Només Herrera i Nuet van remar
buscantpuntsd’entesaiaixecaruna
alternativa, cosa que també prete-
nen sectors del PSC, com ara Avancem.
Uns sectors als que, per cert,
Navarro va esbroncar en declaracions
als periodistes abans de l’acte
recordant que les resolucions del
congrés no van enterrar la via federal.
Junqueras va insistir a obrir-los
les portes de la seva ERC.
Diagnòstics diferents
Mentre que Junqueras explicava a
l’auditori –de més de dues-centes
persones, entre ells nombrosos
quadres polítics i sindicals– el seu
projecte i Navarro parlava d’una
manera genèrica de l’“alternativa
vigent”, els dirigents d’ICV i EUiA,
més còmodes, intentaven anar més
enllà. Herrera admetia que els diagnòstics
“són diferents” i preguntava
si serien capaços de trobar punts
d’acordireflexionscompartidesper
Un diagnòstic semblant sense oferta conjunta
Pere Navarro
PRIMER SECRETARI DEL PSC
“Tinc molt clar l’adversari.
Hi ha esquerra i dreta
malgrat els accents. Hem de
defensar el nostre model ”
Oriol Junqueras
PRESIDENT D’ERC
“En el pacte fiscal hem de
decidir si estem amb el poble
o amb les direccions del PP i el
PSOE, la de Foment i Duran”
UNA FOTO INÈDITA I QUE COSTARÀ DE REPETIR
Joan Herrera, Pere Navarro, Oriol Junqueras i Joan Josep Nuet ahir a la cloenda de la UPEC, que s’ha fet aquests dies a
l’auditori de CCOO amb una notable assistència de públic i inscrits malgrat que la seva continuïtat no està assegurada. UPEC
Joan Herrera
SECRETARI GENERAL D’ICV
“No vull renegar del passat
perquè això no ens situa bé.
I menys quan ‘els millors’
ataquen l’estat del benestar”
Joan Josep Nuet
COORDINADOR GENERAL D’EUIA
“Cal un bloc alternatiu
i ser coherents, al Govern
i a l’oposició. El nexe és el
programa i la mobilització”
Dispersió
Els líders del
PSC, ICV, ERC
iEUiAno
mostren una
alternativa
conjunta a CiU
Passat
Navarroelogia
sensepassió
eltripartit,
Herrerahi
posamésfei
Junquerascalla
“portarelconflictedelcarreralParlament”.
Nuet va apel·lar a Syriza i
al “front anticapitalista ampli”.
L’un i l’altre van fer-se seu el discurs
sobiranista, que Herrera jutjavacentraldesprésdel“movimentde
plaques tectòniques” obrat pel procés
de l’Estatut, i van abonar el pactefiscal.Aquesthaviaestatelguióde
Junqueras, sense concessions a la
unitat d’acció. ERC basa la seva estratègia
a oferir pactes a CiU per
aguditzar-ne les contradiccions o
accelerar el xoc de trens Catalunya-
Espanya. Navarro el vol evitar i, per
això, i perquè “la gent ho demana”,
també ofereix pactes als “adversaris”deCiU.Vareivindicarelcontingut
social de l’acord d’investidura
d’Artur Mas però va denunciar amb
contundència els incompliments.
El socialista i Herrera sí que van
reivindicar els governs d’esquerres,
tot i que amb diferent intensitat. El
líder d’ICV va instar a “no renegarne”
i el socialista va incloure’ls “en
una bona feina de trenta anys, també
als ajuntaments”.
La UPEC també s’acaba
Van ser monòlegs poc interrelacionats.Itotindicaqueelspuntsdetrobada
s’extingeixen. Ho van donar a
entendreenelsseusdiscursoselrector
de la UPEC, Jordi Serrano, i el líder
de CCOO, Joan Carles Gallego.
LaUPEC janotéelsuportinstitucional
i la seva continuïtat penja d’un
fil. Si abans del 31 de setembre no
troba finançament es convertirà en
unclubd’opinió.Il’esquerracatalana,
per fer pinya, ser alternativa i tenir
relat necessita alguna cosa més
que tertúlies i voluntarisme.e
N o
EL BITLLET
Tants caps,
tants barrets
hi ha res més semblant
a un espanyol de dretes
que un espanyol d’esquerres.
Si donem la volta a la
conegudíssima frase de Josep
Pla, trobarem la resposta al
fracàs i l’herència del tripartit:
no hi ha res més diferent a un
militant de l’esquerra catalanista
que un altre militant de
l’altra esquerra catalanista.
Tants caps, tants barrets. El diàleg
de sords d’ahir és el millor
retrat de la crua realitat progressista.
Malgrat l’impossible
pacte fiscal, malgrat el xou d’Eurovegas,
malgrat les retallades
i malgrat tots els malgrats, el
president Mas pot dormir tranquil.
No hi ha alternativa política
a la vista. L’única oposició
real, l’únic pla B, l’única força
que inquieta el Govern és el sobiranisme
popular que agita la
societat civil i que ja s’ha colat
als ajuntaments.
IGNASI ARAGAY
DIRECTOR ADJUNT

DISSABTE
22 7 DE JULIOL DEL 2012
LA RECONSTRUCCIÓ DEL PROGRESSISME
Cap a la Syriza catalana
Sectors de l’esquerra mantenen contactes per articular una plataforma política i social
alternativa a CiU H La direcció del PSC hi marca distàncies i la d’ERC l’acull amb fredor
JOSE RICO
BARCELONA
L’esquerra catalana peca d’enveja.
L’èxit del socialisme francès, l’auge
de les opcions ecologistes a Holanda
i Dinamarca, i el formidable
experiment de Syriza a Grècia contrasta
amb les dificultats de les
marques progressistes catalanes
d’articular una alternativa a l’hegemonia
de CiU. El procés de reconstrucció
no és senzill. Cada vegada
hi ha més sectors convençuts
que, donat l’estat catatònic del
PSC, l’esquerra només podrà competir
amb el nacionalisme conservador
a partir de la unitat. Però
aquest projecte haurà d’esquivar
l’allargada ombra del tripartit i el
seu tempestuós desenllaç. Per
aprendre dels errors, els actors implicats
han començat a moure’s en
la més absoluta discreció.
Dirigents d’ICV-EUiA (com el
seu mateix líder, Joan Herrera), sectors
del PSC (cas d’Avancem, de
Joan Ignasi Elena, fundat recentment)
i representants de l’antiga
cúpula d’ERC (com el seu exsecretari
general, Joan Ridao) han mantingut
contactes en privat per compartir
reflexions i comprovar si el
terreny està o no fèrtil per començar
a sembrar la llavor d’una plataforma
que vagi més enllà d’una coalició
de partits. Aquesta seria la
condició indispensable: no n’hi ha
prou amb una suma de forces polítiques,
sinó que s’hi ha d’implicar
sindicats i col·lectius socials.
La premissa seria construir un
diagnòstic compartit i un relat comú,
justament el que el tripartit
no va tenir i que el va acabar minant.
Més enllà de les converses en
privat, ICV i EUiA, per separat, ja
han traslladat el debat a l’opinió
pública. Ho va fer en primer lloc
33 Quadripartit 8 Els líders dels quatre partits d’esquerra, Joan Herrera (ICV), Pere Navarro (PSC), Oriol
Junqueras (ERC) i Joan Josep Nuet (EUiA), ahir en la clausura de la Universitat Progressista d’Estiu.
LA PREMISSA
Per superar els errors
del tripartit, l’objectiu
és unir forces polítiques
i col·lectius socials
sota un relat comú
EUiA, el nou líder de la qual, Joan
Josep Nuet, confessa la seva devoció
per la fórmula de Syriza: «El nexe
d’unió ha de ser el rebuig a les retallades
i la mobilització social». La direcció
d’ICV, en canvi, considera que
«el capítol de Syriza ja s’ha tancat» i
és necessari «construir una cosa nova,
d’acord amb la realitat de Catalu-
nya, i no una mera còpia».
Fonts ecosocialistes expliquen
que Herrera manté des de fa temps
una intensa agenda de trobades per
sondejar diferents personalitats de
sectors polítics, socials, culturals i
acadèmics. ICV celebra aquest cap
de setmana la seva escola d’estiu, en
què Herrera subratllarà que l’esquerra
requereix un «acompanyament
social», un coixí que sustenti
un «nou paradigma social i nacional»,
que entrellaci la defensa de l’Estat
del benestar amb un dret a decidir
sense complexos.
El vector sobiranista és el que fa
que la direcció del PSC, amb Pere
Navarro al capdavant, observi aquest
procés a certa distància, encara que
l’anomenat sector catalanista del
partit i Avancem hi troben punts en
comú. Per exemple, dirigents com
Àngel Ros i Montserrat Tura i l’exconseller
Antoni Castells han advertit
els últims dies que el «somni»
del federalisme ja està en «via morta».
I malgrat aquest accent sobiranista,
la cúpula d’ERC és molt refractària
a sumar-se a l’embrionària
plataforma.
Junts una altra vegada
JOAN CORTADELLAS
En una imatge inèdita des de la caiguda
del tripartit, els quatre líders
de l’esquerra catalana van coincidir
ahir en un acte públic, la clausura
de la Universitat Progressista
d’Estiu de Catalunya. Els seus respectius
discursos –van esquivar el
debat entre ells– van deixar patent
que encara queda molt camí per recórrer
fins a arribar a la unitat. H
EUSKOBARÒMETRE
El PNB guanyaria
avui els comicis
bascos, amb EH
Bildu a escassa
distància
AITOR UBARRETXENA
SANT SEBASTIÀ
El PNB s’imposaria amb claredat en
les pròximes eleccions autonòmiques
basques en nombre de vots, però
a penes avantatjaria en un o dos
escons la segona força, EH Bildu, si es
complís la projecció de resultats
avançada ahir per l’Euskobaròmetre.
El sondeig entreveu un panorama
completament diferent amb la
irrupció de la coalició sobiranista, ja
que al Parlament basc hi hauria espai
només per a quatre forces, sense
possibilitat que es reediti el pacte PP-
PSE i amb complicadíssimes aliances
per aconseguir la majoria absoluta.
L’enquesta, elaborada per la Universitat
del País Basc, atorga al PNB
23 o 24 escons, amb una mica més de
350.000 vots i el 32% dels vots vàlids.
Els resultats auguren
complexes aliances per
a un Govern estable
El PSE patiria un fort retrocés, ja que
passaria dels 25 seients actuals a 17,
mentre que el PP aguantaria els seus
13 representants. EH Bildu, per la seva
part, se n’aniria fins als 22 parlamentaris,
280.000 vots i un 25% dels
sufragis vàlids. L’estudi deixa Ezker
Batua, Ezker Anitza-IU i UPD sense
representació.
Tret d’un pacte entre EH Bildu i
els socialistes, el PNB seria el partit
amb més possibilitats de governar
després dels comicis, previstos per al
març del 2013. El candidat penabista
Iñigo Urkullu va treure importància
a l’enquesta i va apostar per buscar
«grans acords». El Govern basc va
assegurar que fins a la celebració de
les eleccions la situació pot canviar
significativament i el PP va alertar
davant una possible entesa entre
PNB i EH Bildu. H

SÁBADO
22 7 DE JULIO DEL 2012
LA RECONSTRUCCIÓN DEL PROGRESISMO
Hacia la Syriza catalana
Sectores de la izquierda mantienen contactos para articular una plataforma política y social
alternativa a CiU H La dirección del PSC marca distancias y la de ERC lo acoge con frialdad
JOSE RICO
BARCELONA
La izquierda catalana peca de envidia.
El éxito del socialismo francés,
el auge de las opciones ecologistas
en Holanda y Dinamarca y el formidable
experimento de Syriza en
Grecia contrasta con las dificultades
de las marcas progresistas catalanas
de articular una alternativa a
la hegemonía de CiU. El proceso de
reconstrucción no es sencillo. Cada
vez hay más sectores convencidos
de que, dado el estado catatónico
del PSC, la izquierda solo podrá
competir con el nacionalismo conservador
a partir de la unidad. Pero
ese proyecto deberá sortear la alargada
sombra del tripartito y su tormentoso
desenlace. Para aprender
de los errores, los actores implicados
han empezado a moverse en la
más absoluta discreción.
Dirigentes de ICV-EUiA (como
su propio líder, Joan Herrera), sectores
del PSC (caso del recién nacido
Avancem, de Joan Ignasi Elena)
y representantes de la antigua cúpula
de ERC (como su exsecretario
general, Joan Ridao) han mantenido
contactos en privado para compartir
reflexiones y comprobar si el
terreno está o no fértil para comenzar
a sembrar la semilla de una plataforma
que vaya más allá de una
coalición de partidos. Esta sería la
condición indispensable: no basta
con una suma de fuerzas políticas,
sino que hay que implicar a sindicatos
y colectivos sociales.
La premisa sería construir un
diagnóstico compartido y un relato
común, aquello de lo que careció
y acabó minando al tripartito.
Más allá de las conversaciones en
privado, ICV y EUiA, por separado,
han trasladado ya el debate a la opinión
pública. Lo hizo en primer lu-
33 Cuatripartito 8 Los líderes de los cuatro partidos de izquierda, Joan Herrera (ICV), Pere Navarro (PSC),
Oriol Junqueras (ERC) y Joan Josep Nuet (EUiA), ayer en la clausura de la Universitat Progressista d’Estiu.
LA PREMISA
Para superar los errores
del tripartito, el objetivo
es unir a fuerzas políticas
y colectivos sociales
bajo un relato común
gar EUiA, cuyo nuevo líder, Joan Josep
Nuet, confiesa su devoción por la
fórmula de Syriza: «El nexo de unión
debe ser el rechazo a los recortes y
la movilización social». La dirección
de ICV, en cambio, considera que «el
capítulo de Syriza ya se ha cerrado»
y es necesario «construir algo nuevo,
acorde con la realidad de Catalunya,
y no una mera copia».
Fuentes ecosocialistas explican
que Herrera mantiene desde hace
tiempo una intensa agenda de encuentros
para sondear a personalidades
de sectores políticos, sociales,
culturales y académicos. ICV celebra
este fin de semana su escuela de verano,
en la que Herrera subrayará
que la izquierda requiere un «acompañamiento
social», un cojín que
sustente un «nuevo paradigma social
y nacional», que entrelace la defensa
del Estado del bienestar con
un derecho a decidir sin complejos.
El vector soberanista es el que hace
que la dirección del PSC, con Pere
Navarro al frente, observe este proceso
a cierta distancia, aunque el llamado
sector catalanista del partido
y Avancem hallan puntos en común.
Por ejemplo, dirigentes como Àngel
Ros y Montserrat Tura y el exconseller
Antoni Castells han advertido
en los últimos días de que el «sueño»
del federalismo es está ya en
«vía muerta». Y a pesar de ese acento
soberanista, la cúpula de ERC es
muy refractaria a sumarse a la embrionaria
plataforma.
Juntos otra vez
JOAN CORTADELLAS
En una imagen inédita desde la caída
del tripartito, los cuatro líderes
de la izquierda catalana coincidieron
ayer en un acto público, la clausura
de la Universitat Progressista
d’Estiu de Catalunya. Sus respectivos
discursos –esquivaron el debate
entre ellos– dejaron patente que
aún queda mucho camino por recorrer
en busca de la unidad. H
EUSKOBARÓMETRO
El PNV ganaría
hoy las comicios
vascos, con EH
Bildu a escasa
distancia
AITOR UBARRETXENA
SAN SEBASTIÁN
El PNV se impondría con claridad en
las próximas elecciones autonómicas
vascas en número de votos, pero
apenas aventajaría en uno o dos escaños
a la segunda fuerza, EH Bildu,
si se cumpliera la proyección de resultados
avanzada ayer por el Euskobarómetro.
El sondeo vislumbra un
panorama completamente diferente
con la irrupción de la coalición soberanista,
ya que en Parlamento vasco
habría espacio solo para cuatro
fuerzas, sin posibilidad de que se
reedite el pacto PP-PSE y con complicadísimas
alianzas para lograr la
mayoría absoluta.
La encuesta, elaborada por la Universidad
del País Vasco, otorga al
PNV 23 o 24 escaños, con algo más de
350.000 votos y el 32% de los votos
Los resultados auguran
complejas alianzas para
un Gobierno estable
válidos. El PSE sufriría un fuerte retroceso,
ya que pasaría de los 25
asientos actuales a 17, mientras el
PP aguantaría sus 13 representantes.
EH Bildu, por su parte, se iría hasta
los 22 parlamentarios, 280.000 votos
y un 25% de los sufragios válidos.
El estudio deja a Ezker Batua, Ezker
Anitza-IU y UPD sin representación.
Salvo pacto entre EH Bildu y los
socialistas, el PNV sería el partido
con más posibilidades de gobernar
tras los comicios, previstos para
marzo del 2013. El candidato peneuvista
Iñigo Urkullu quitó importancia
a la encuesta y apostó por buscar
«grandes acuerdos». El Gobierno vasco
aseguró que hasta la celebración
de las elecciones la situación puede
cambiar significativamente y el PP
alertó ante un posible entendimiento
entre PNV y EH Bildu. H

El tripartito busca
la vía para volver
a ser alternativa
Los líderes del PSC, ERG, ICV y EUiA
debaten sus puntos de unión
MAIOL ROGER
Barcelona
En solo año y medio, las fuerzas
de izquierda han pasado de coparcas¡
todo el poder en Cataluña
a ver corno Convergéncia i
Unió se hacía con el control de
todas las Administraciones. En
ese periodo los partidos de izquierda,
desgastados tras el Gobierno
tripartito formado por el
Partit deIs Socialistes, Esquerra,
e Iniciativa, se han renovado o
lo están haciendo para actualizar
su mensaje y volver a convertirse
en alternativa. Dieciocho
meses después de que perdieran
el poder en la Generalitat, la
Universitat Progressista d'Estiu
de Catalunya (UPEC) ha unido
por primera veza los cuatro líderes
de la izquierda catalana.
Los discursos de Pere Navarro
(PSC), lean Herrera (tCV),
Oriol Junqueras (ERC) y lean
.Josep Nuet (EUiA) evidenciaron
que sus partidos todavía están
lejos del consenso que les llevó
al Gobierno catalán. Lo subrayó
Herrera: "No hemos venido a hablar
solo de nosotros, sino de los
espacios de intersección donde
podernos encontrarnos".
El tripartito fue defendido
con vehemencia por Herrera y
también por Navarro, quien no
se prodiga habitualmente en alabanzas
al anterior Gobierno.
"Me parece trascendental el trabajo
que hizo la izquierda de este
país en los últimos años.
¿Qué hizo CiU en 23 años? TV-3,
el Eje Transversal.., en siete
años de Gobierno de izquierdas,
que ahora dicen que malgastames
tanto, se hicieron hospitales,
escuelas, centros de gente
mayor, carreteras... se equilibró
el país, se equilibró la sociedad",
detalló Navarro. El líder del PSC
reconoció que el partido está todavía
dividido: "Estarnos viviendo
un largo proceso poscongresual".
Iniciativa puede presumir de
más placidez interna y por ello
Herrera se centró en detallar
los "puntos de encuentro" que
pueden tener los tres partidos.
"Deberíamos intentar encontrarnos",
emplazó el ecosocialista,
que reclamó que las izquierdas
planteen "un nuevo paradig-
Navarro asume que
los socialistas viven
"un largo proceso
poseo ngresual"
rna social, ecológico y nacional".
No se mostró muy por la labor
Junqueras, centrado en reclamar
el pacto fiscal y la independencia,
y censuró al PSC por
ser un partido dependiente del
PSOE.
Nuet sostuvo que los partidos
de izquierda tienen "más cosas
en común que diferencias" y
reiteró su propuesta de crear
"un nuevo espacio político de la
izquierda transformadora", similar
al partido griego Syriza.
Los sagrados vecinos
Al alcalde Xavier 'trias le tumnban
en los plenos todos los grandes
proyectos para Barcelona, de
manera que, despojado de sus
sueños, pone el esfuerzo en la
prosaica gestión de la vida cotidiana,
del presente estricto. En
este campo se nutre de su larga
experiencia corno opositor —de
oposición política, no funcionarial—
e intenta crear dos ilusiones.
Una, que siempre atiende a
las peticiones de los vecinos; dos,
que es cuestión de voluntad acabar
con los problemas. En el tablero
de la realidad, ganar la partida
a ciertas cosas no es fácil,
pero en política municipal los
gestos se agradecen. Decía hace
poco el alcalde que la gente le
reconoce que la ciudad ha rne,jorado
en seguridad y en limpieza.
El sistema para lograrlo es aplicar
más presión en los puntos
calientes.
Sin embargo, hay complejidades
que se resisten a este rnétodo,
muy cartesiano, y sucede que
los problemas se desplazan. Léase
prostitución. Léase carteristas,
que los expulsan del metro y
se van a 'acechar otras colas. Léa-
PA 11 1 ( 1;\ lo (\ft\NCl
Las ciudades
turísticas se ven
abocadas a rebañar
a los vecinos el
espacio que ocupan
los visitantes
se turistas en la Sagrada Familia.
Es un contradicción que Barcelona
se pase la vida buscando turistas
por el mundo, seduciendo
cruceros y magnates de casinos
o poniéndoles a los vecinos de la
Barceloneta, en los morros, una
dársena de lujo, para después
quejarse de que no se puede vi-
Sáricliez-Carsiaclio y, de espaldas, el notario Juan José López Burniol, ayer, en el Círculo de Economía. IT. ALBIS (EFE)
Homs y el PP catalán apuntan
ya un cuarto plan de recortes
Sánchez-Camacho rechaza votar un pacto fiscal por bloques
VIENE OC LA PÁGINA 1
El Parlamnent aprobó el jueves
por un valor de 1.500 millones de
euros el tercer plan de recortes
en año y medio, y ya se apunta la
posibilidad de que haya un cuarto.
El portavoz del Ejecutivo, Francesc
Horns, reconoció en TV-3 esa
posibilidad: "Ya lo veremos, nos
gustaría que no, pero el panorarna
pinta muy complicado por la
evolución dela economía". La presidenta
del PP catalán, Alicia Sánchez-Camnacho,
avisó que ese nuevo
plan es casi inevitable porque
el del jueves es insuficiente para
cumplir el déficit el 1,5% exigido.
La líder popular basó su sospecha
vir en los aledaños de la Sagrada
Familia. Toda ciudad tiene uno o
dos objetivos turísticos insoslayabIes,
no más, y si Barcelona tiene
tantos millones de turistas, tantos
millones caminan por La
Rambla y visitan la Sagrada Familia.
Así que el modelo de ciudad
tiene algo que ver con la molestia
a los vecinos.
'también es cierto que el baile
de los autocares en las calles que
ciñen el templo era un escándalo
absolutamente inaudito. Los
turistas tienen asumido que hacen
colas y que caminan lo que
está mandado, para eso están de
vacaciones. Era pura sensatez
aparcar los autocares más lejos,
por más que se traslade la presión
a otros vecinos que, ni cortos
ni perezosos, ya han levantado
la voz. Los operadores turísticos
también, porque el nuevo circuito
les hace perder 20 minutos,
contando ida y vuelta.
El nuevo problema es, precisamente,
este tránsito. Las manadas
humanas desbordan las aceras
—con sus terracitas de bar de
barrio y sus tiendas de carnisetas
del Barça— y no dejan vivir;
en que el recorte de Mas en dos
años, de casi 5.000 millones, solo
ha servido para reducir el déficit
del 4,2% al 3,7%. ",Y ahora vamos
a llegar en diciembre al 1,5%?", se
preguntó incrédula. Sánchez-Camacho
apuesta por dejar intactos
los servicios del Estado de bienestary
ahorrar en lo que denomina
subvenciones ideológicas (las calcula
en 600 millones) y en gastos
superfluos, para adelgazar la Administración.
Sánchez-Camacho abrió unas
jornadas en el Círculo de Economía
por las que desfilarán los líderes
políticos para tratar del pacto
fiscal. La popular reiteró su plan
sobretodo, dicen, en los días que
hay cruceros.
La solución es a todas luces
provisional, porque en la Diagonal
no hay aparcamiento de autocares
y, dicen también, estos paquidermos
móviles son tantos
que no habría nunca sitio suficiente,
ni que se desventraran
las dos plazas preolímnpicas que,
supongo, fueron sopesadas como
virtuales víctimas. Si se trata
de soluciones provisionales, lo
mejor es suprimir los dos carriles
de aparcar de Marina y ampliar
las aceras, djando el resto
para circulación, porque hay muchos
coches. Los vecinos invadidos
clamarán de rabia: les quitan
la acera, les quitan el carril
de aparcar! Pero así crecen las
ciudades turísticas, rebañando a
los vecinos lo que ocupan los visitantes
y diciendo que, para compensar,
estos se dejan aquí sus
monedas y sus recuerdos.
No es ninguna tontería sacrificar
unos pocos trozos de ciudad
para que la mayor parte quede
incólume. Es posible que ya no
se pueda salvar La Rambla, por
más que las estatuas vayan a pa-
EL PAÍS. sábado 7 do julio do 2012
de un modelo fiscal singular y
más justo dentro de la LOFCA, corno
el de Ceuta y Melilla o Canarias,
y desmontó la teoría de CiU
de que todos los males de Cataluña
proceden de una mala financiación,
alegando que otras comunidades
sin concierto tienen menos
deuda y deficit. La popular
criticó que Cataluña pierda tres
posiciones en el ranking de riqueza
de las comunidades tras pagar
sus impuestos —pasa del cuarto
al séptimo lugar— y alertó de que
el PP, en contra de lo que había
indicado, no aceptará un pacto fiscal
aprobado y votado por bloques
corno ha propuesto CiU.
rar a las explanadas del
Maremágnum, que es donde tendrían
que estar, porque el problema
es la densidad humana y su
poder de contaminación. Miren
en qué se está convirtiendo la
Boqueria, que era un mercado
genuino, y cómo está el paramnento
comercial de La Rambla. A veces
ha pensado el Ayuntamiento
en dispersar a los turistas para
que no pesen tanto sobre el centro,
pero la gente viene a ver cosas
concretas. Los viajeros descubren
ciudades y los turistas repiten
estereotipos. A cambio, la
bossa seria más con los turistas
que con los viajeros.
Por cierto, la Sagrada Familia
está desarrollando una fachada
horrible, que debe de ser de piedra
pero parece hormigón, sobre
Mallorca. Justo donde el señor
alcalde tendrá que decidir si quita
a los vecinos de enfrente para
hacerle sitio —los turistas xularon—
o si mutila el proyecto para
que encaje en una ciudad que ha
crecido demasiado. Eso sí que es
un reto para la doctrina Trías.
Patricia Gabancho es escritora

4 |
Política
Enmig dels rumors sobre
què farà o deixarà de fer
l’executiu de Mariano Rajoy
amb l’IVA, les prestacions
per desocupació, les
pensions o els sous dels
funcionaris, el govern del
PP sí que té clar per on començarà
la nova onada de
retallades. Els primers
que sentiran l’alè del Ministeri
d’Hisenda seran els
territoris. Dijous vinent,
Cristóbal Montoro convocarà
el Consell de Política
Fiscal i Financera (CPFF)
per exigir als governs autonòmics
que accelerin les
tisorades i, sobretot, que
es busquin noves víctimes
a les quals poder clavar
bons cops de destral.
La vicepresidenta, Soraya
Sáenz de Santamaría,
va confirmar ahir el
que des dels diversos territoris
ja se sospitava: que
l’Estat mai no en té prou i
que per complir l’ambiciós
límit de dèficit de l’1,5%
caldran “més esforços”. La
número dos de Rajoy els
marcava un camí: reduir
l’administració tancant
empreses públiques. Avisava
que els territoris hauran
de prendre “mesures
imprescindibles” per arribar
a final d’any amb els
objectius complerts. I tot
plegat acompanyat d’una
retallada de competències,
camuflades sota l’epígraf
de mercat únic, que
va arribant a poc a poc.
En el que ara no hi ha
tanta pressa és a aprovar
la retallada de competències
municipals. El Consell
de Ministres d’ahir va decidir
ajornar-la per més
endavant. De moment, dilluns
vinent la vicepresidenta,
Joana Ortega, traslladarà
al secretari d’estat
d’Administracions Públiques,
Antonio Beteta, el
malestar del govern pel
contingut de la reforma.
Mentrestant, i pel que
fa als plans estatals per-
Josep M. Vila
d’Abadal: “Un
51% encara
és molt just”
El president de l’AMI,
que avui es reuneix en
assemblea a Girona, diu
que cal implicar grans
ciutats, com Barcelona
Duran i Lleida
denuncia a la
UE el dèficit
fiscal català
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 7 DE JULIOL DEL 2012
El president d’Unió
s’ha vist aquesta
setmana amb Juncker
i Barroso, i continuarà
la gira passat l’estiu
Un forat més al cinturó
PRESSIÓ Rajoy anuncia que el CPFF exigirà més sacrificis als territoris mentre el govern no descarta fer una quarta onada
de retallades FRE Mas vol canviar la llei d’estabilitat estatal sense dur-la al TC, després del dictamen del Consell de Garanties
M. Oliva / Ò. Palau
MADRID/ BARCELONA
Sáenz de Santamaría i Gallardón, ahir a La Moncloa. A baix, un moment de la taula rodona sobre el futur de Catalunya, que
va cloure la UPEC. D’esquerra a dreta, Joan Rueda (moderador), Joan Herrera, Pere Navarro i Oriol Junqueras ■ JUANMA RAMOS
Les esquerres retreuen a CiU que voti amb el PP i parli d’estat propi
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
El dictamen del Consell de
Garanties Estatutàries, que
diu que la llei d’estabilitat
pressupostària envaeix competències
de la Generalitat,
va encendre ahir els ànims
dels grups d’esquerres (PSC,
ERC i ICV-EUiA), que recordaven
que el grup parlamentari
de CiU al Congrés dels Diputats
va votar a favor de la
llei. Tots van coincidir a recriminar
a la federació nacionalista
que, mentre que d’una
banda pacta a Madrid amb el
PP, a Catalunya enlaira la
bandera de l’independentisme
i l’estat propi. El secretari
general d’ICV-EUiA, Joan
Herrera, va ser el més dur en
les crítiques quan va demanar
la dimissió del grup parla-
mentari de CiU a Madrid. A
més, segons Herrera, el dictamen
demostra que CiU
“defensa els mercats i els
que estan aplicant les retallades
en comptes del país
i els ciutadans catalans”.
Pel primer secretari del
PSC, Pere Navarro, el dictamen
del consell confirma
l’actitud “hipòcrita” de CiU i
va demanar a l’executiu català
que voti a favor que el Parlament
enviï la llei d’estabilitat
pressupostària al TC.
El president d’ERC, Oriol
Junqueras, ja estava convençut
que la llei vulnerava
els drets dels catalans i va
instar el govern a utilitzar
totes les eines al seu abast
per defensar l’autogovern.
què els territoris es facin
un forat més al cinturó, el
portaveu del govern, Francesc
Homs, ja va admetre
ahir que “no descarta” que
calgui impulsar un quart
paquet de retallades. “Ja
ho veurem, ens agradaria
que no, però el panorama
pinta molt complicat”,
va advertir. De seguida el
va secundar la presidenta
del PP català, Alícia
Sánchez-Camacho, que
es va mostrar convençuda
que caldrà fer-les perquè,
si no, la Generalitat
“no està capacitada” per
complir el dèficit.
Mentrestant, el president
de la Generalitat, Artur
Mas, va assegurar ahir
La frase
—————————————————————————————————
“Les autonomies
hauran de prendre
algunes mesures
imprescindibles per
complir el dèficit”
Soraya S. de Santamaría
VICEP. DEL GOVERN ESPANYOL
que el govern mirarà de
modificar “per qualsevol
via” l’article 32 de la llei espanyola
d’estabilitat pressupostària,
que, segons el
Consell de Garanties Estatutàries,
vulnera l’autonomia
financera “de manera
desproporcionada”, ja que
imposa a la Generalitat el
destí –la reducció del deute–
d’un suposat superàvit
pressupostari, quan el
Parlament té competències
per elaborar el pressupost
autonòmic.
L’executiu concretarà
“en els pròxims dies o setmanes”
l’estratègia, però
Mas va avançar que estudiarà
“les vies més fàcils,
que són les d’aprofitar un
reglament, un decret o un
tràmit parlamentari”. No
va descartar, tot i això, recórrer
al Constitucional,
tot i que en aquest cas, recordava,
la resolució trigaria
anys a arribar. ■

14 LA VANGUARDIA POLÍTICA SÁBADO, 7 JULIO 2012
>> VIENE DE LA PÁGINA ANTERIOR
que ayer se permitió la vicepresidenta
del Gobierno, Soraya
Sáenz de Santamaría, y que completan
la secuencia prevista para
la semana que viene. El lunes es
la reunión del Eurogrupo, el martes
el Ecofin, el miércoles Rajoy
en el Congreso, el jueves será el
turno de las autonomías y el viernes
llegarán los primeros decretos
del Consejo de Ministros que
materializarán los recortes.
“Va a ser un mes intenso”, admitió
ayer la vicepresidenta, dando
a entender que lo que está por
llegar la semana que viene no será
todo lo que el Gobierno tiene
en cartera antes de agosto.
Por lo pronto, la semana del 16
el Congreso celebrará el debate
sobre el techo de gasto para el
2013 y el 2014, lo que marcará la
senda del ajuste para los dos
próximos años. Soraya Sáenz de
Santamaría también anunció la
inminente remisión al Congreso
de la ley de Transparencia.
Mas quiere evitar el
TC para corregir la
ley de Estabilidad
]El presidente de la Generalitat,
Artur Mas,
apostó ayer por “intentar
corregir por cualquier
vía que se nos presente
en Madrid” el artículo de
la ley de Estabilidad Presupuestaria
que el Consell
de Garanties Estatutàries
considera inconstitucional.
El PSC solicitó el
dictamen sobre la ley
consecuencia de la reforma
exprés de la Constitución
impulsada por el
PSOE y el PP y que CiU
finalmente apoyó en el
Congreso. Mas se mostró
partidario de buscar las
“vías más fáciles” para
modificar ese artículo
argumentando que “si
vas al Constitucional la
sentencia llegará dentro
de unos años”. “Si lo podemos
resolver a corto
plazo, mejor”, zanjó.
Todo apunta a que la prioridad
es la reestructuración de las administraciones
locales, que ayer
estudió el gabinete de Rajoy, pero
que quedó en suspenso para la
semana próxima o como muy tarde
el día 20. La vicepresidenta
otorgó ayer gran trascendencia a
esa ley, pues, al clarificar las competencias
que tendrán los entes
locales –desaparición de las mancomunidades
incluida–, permitirá
esclarecer también las que le
corresponden a las comunidades
autónomas.
Sáenz de Santamaría recordó
una vez más la intención del Gobierno
de tasar los sueldos de los
alcaldes y concejales y de regularlos
en los presupuestos del Estado
cada año, pero se cuidó mucho
de referirse a los salarios de
los gobiernos autonómicos.
Como ya hiciera el jueves, la
número dos del Gobierno exhibió
los primeros resultados del
plan de ahorro en la gestión de
inmuebles del Estado, lo que ha
permitido reducir el gasto en alquileres
en más de 17 millones.c
SIGA EL DISCURSO DE RAJOY EN LA
CLAUSURA DEL CURSO DE LA FAES
www.lavanguardia.com
JOSEP GISBERT
Barcelona
Jarro de agua fría. Si después
de los contactos de los últimos
días entre CiU y el resto de fuerzas
políticas sobre el pacto fiscal
había ganado enteros la posibilidad
de establecer tramos de
consenso de modo que cada formación
pudiera sumarse total o
parcialmente a la propuesta, incluido
el PP, ayer Alicia Sánchez-Camacho
echó agua al vino.
“El PP no legitimará que
CiU pueda trasladar al Gobierno
de España la idea de que ha
conseguido una propuesta de
pacto fiscal apoyada mayoritariamente”,
advirtió en una conferencia
en el Cercle d’Economia
dentro de un ciclo sobre la
reforma del modelo autonómico
y su sistema de financiación.
La idea de votar la propuesta
por tramos, cuando se celebre
el pleno en el Parlament el día
25, haría posible en teoría que
hasta el PP, aunque se ha fijado
la abstención como meta, pudiera
respaldar el diagnóstico sobre
la necesidad de mejorar la
DANI DUCH
PEDRO MADUEÑO
Sánchez-Camacho, con López Burniol, en el Cercle d’Economia
relación financiera de Catalunya
con España. De hecho, fuentes
de la dirección del partido
señalaban el jueves que una votación
gradual les permitiría
“acompañar al Govern” en la interlocución
con el presidente
del Gobierno español, Mariano
Rajoy, pero ayer Alicia Sánchez-Camacho
les corregía y dejaba
claro que su formación no
pensaba apoyar ningún apartado
de la propuesta de pacto fiscal.
Dicho de otra forma, subra-
La izquierda catalana busca ser alternativa
Rajoy: “Haré
todo lo posible
contra la crisis”
En una nueva jornada de acoso
a la deuda española, el presidente
del Gobierno, Mariano Rajoy,
mostró ayer su firme convicción
de que España “superará
la crisis que estamos pasando”.
Durante la inauguración
de la nueva sede europea del
Banco Interamericano de Desarrollo
(BID) en Madrid, el jefe
del Gobierno aseguró que “España
hará todo lo posible y superará
la crisis económica por
la que estamos pasando y de
que, además, su Gobierno hará
todo lo posible para que también
Europa haga todo lo posible
para que, entre todos, superemos
esta crisis”. El Gobierno
trata de ofrecer serenidad en
medio de la tempestad por lo
que Rajoy evitó extenderse en
explicaciones sobre la situación
de los mercados.
Camacho advierte que no apoyará
ni un solo tramo del pacto fiscal
El PP se abstendrá en todos los bloques para no legitimar la estrategia de CiU
]Los líderes del PSC, ICV-
EUiA y ERC coincidieron
ayer en la necesidad de buscar
una alternativa a la política
de recortes para salir
de la crisis, por lo que destacaron
la conveniencia de
buscar puntos de encuentro
para generar un modelo
basado en unos “valores de
izquierdas”. En el acto de
clausura de las jornadas de
la Universitat Progressista
d’Estiu de Catalunya, diri-
gentes de los distintos partidos
constataron que las políticas
de austeridad de los
gobiernos de CiU y del PP
son un “fracaso” y reivindicaron
su papel como generadores
de nuevas propuestas.
Desde el PSC, el primer secretario,
Pere Navarro, defendió
que el modelo de
izquierdas sigue siendo una
alternativa vigente, y negó
que haya desaparecido la
diferenciación entre izquier-
das y derechas y que, ahora,
en política todo se limite a
gestionar bien los recursos.
El secretario general de
ICV, Joan Herrera, apeló
también a sumar esfuerzos
y construir una “hegemonía
de valores” que plantee una
alternativa social. El presidente
de ERC, Oriol Junqueras,
reclamó “dotarse de las
mejores herramientas” para
hacer frente a la crisis, entre
ellas el pacto fiscal.
yó que el PP se abstendría en todos
y cada uno de ellos para evitar
que CiU los utilizara como
coartada y avisó que si el PSC
quería seguir el juego y sumarse
a algunos, “allá ellos”.
La presidenta del PP en Catalunya
defendió, en cualquier ca-
La líder popular ve un
acuerdo CiU-PSC-PP
en Catalunya como
el de más garantías
de éxito en Madrid
so, que tan sólo su partido era
garantía de que una mejora de
la financiación de Catalunya pudiera
prosperar en la negociación
con el Gobierno español y,
en esta línea, se ofreció para dialogar
“hasta el final” para conseguirlo,
que es el único sentido
que da a la voluntad de “acompañar
al Govern”. E incluso
apuntó que si de Catalunya saliera
un acuerdo entre CiU,
PSC y PP sería, sin duda, el que
tendría más posibilidades de
éxito en Madrid. Un acuerdo
que pasaría por alcanzar un modelo
de financiación singular para
Catalunya, pero siempre dentro
del régimen común de la
Lofca –“al estilo del que tienen
Canarias, Ceuta o Melilla”, precisó–,
que es la línea roja que el
PP no está dispuesto a cruzar.
Alicia Sánchez-Camacho se
empleó a fondo para explicar su
propuesta, que nada tiene que
ver con la idea de pacto fiscal
que propugna CiU y que es, en
la práctica, una evolución del
sistema de financiación actual,
aunque con mejoras notables
como la de limitar y dar carácter
finalista a la solidaridad.c

14 LA VANGUARDIA POLÍTICA SÁBADO, 7 JULIO 2012
>> VIENE DE LA PÁGINA ANTERIOR
que ayer se permitió la vicepresidenta
del Gobierno, Soraya
Sáenz de Santamaría, y que completan
la secuencia prevista para
la semana que viene. El lunes es
la reunión del Eurogrupo, el martes
el Ecofin, el miércoles Rajoy
en el Congreso, el jueves será el
turno de las autonomías y el viernes
llegarán los primeros decretos
del Consejo de Ministros que
materializarán los recortes.
“Va a ser un mes intenso”, admitió
ayer la vicepresidenta, dando
a entender que lo que está por
llegar la semana que viene no será
todo lo que el Gobierno tiene
en cartera antes de agosto.
Por lo pronto, la semana del 16
el Congreso celebrará el debate
sobre el techo de gasto para el
2013 y el 2014, lo que marcará la
senda del ajuste para los dos
próximos años. Soraya Sáenz de
Santamaría también anunció la
inminente remisión al Congreso
de la ley de Transparencia.
Mas quiere evitar el
TC para corregir la
ley de Estabilidad
]El presidente de la Generalitat,
Artur Mas,
apostó ayer por “intentar
corregir por cualquier
vía que se nos presente
en Madrid” el artículo de
la ley de Estabilidad Presupuestaria
que el Consell
de Garanties Estatutàries
considera inconstitucional.
El PSC solicitó el
dictamen sobre la ley
consecuencia de la reforma
exprés de la Constitución
impulsada por el
PSOE y el PP y que CiU
finalmente apoyó en el
Congreso. Mas se mostró
partidario de buscar las
“vías más fáciles” para
modificar ese artículo
argumentando que “si
vas al Constitucional la
sentencia llegará dentro
de unos años”. “Si lo podemos
resolver a corto
plazo, mejor”, zanjó.
Todo apunta a que la prioridad
es la reestructuración de las administraciones
locales, que ayer
estudió el gabinete de Rajoy, pero
que quedó en suspenso para la
semana próxima o como muy tarde
el día 20. La vicepresidenta
otorgó ayer gran trascendencia a
esa ley, pues, al clarificar las competencias
que tendrán los entes
locales –desaparición de las mancomunidades
incluida–, permitirá
esclarecer también las que le
corresponden a las comunidades
autónomas.
Sáenz de Santamaría recordó
una vez más la intención del Gobierno
de tasar los sueldos de los
alcaldes y concejales y de regularlos
en los presupuestos del Estado
cada año, pero se cuidó mucho
de referirse a los salarios de
los gobiernos autonómicos.
Como ya hiciera el jueves, la
número dos del Gobierno exhibió
los primeros resultados del
plan de ahorro en la gestión de
inmuebles del Estado, lo que ha
permitido reducir el gasto en alquileres
en más de 17 millones.c
SIGA EL DISCURSO DE RAJOY EN LA
CLAUSURA DEL CURSO DE LA FAES
www.lavanguardia.com
JOSEP GISBERT
Barcelona
Jarro de agua fría. Si después
de los contactos de los últimos
días entre CiU y el resto de fuerzas
políticas sobre el pacto fiscal
había ganado enteros la posibilidad
de establecer tramos de
consenso de modo que cada formación
pudiera sumarse total o
parcialmente a la propuesta, incluido
el PP, ayer Alicia Sánchez-Camacho
echó agua al vino.
“El PP no legitimará que
CiU pueda trasladar al Gobierno
de España la idea de que ha
conseguido una propuesta de
pacto fiscal apoyada mayoritariamente”,
advirtió en una conferencia
en el Cercle d’Economia
dentro de un ciclo sobre la
reforma del modelo autonómico
y su sistema de financiación.
La idea de votar la propuesta
por tramos, cuando se celebre
el pleno en el Parlament el día
25, haría posible en teoría que
hasta el PP, aunque se ha fijado
la abstención como meta, pudiera
respaldar el diagnóstico sobre
la necesidad de mejorar la
DANI DUCH
PEDRO MADUEÑO
Sánchez-Camacho, con López Burniol, en el Cercle d’Economia
relación financiera de Catalunya
con España. De hecho, fuentes
de la dirección del partido
señalaban el jueves que una votación
gradual les permitiría
“acompañar al Govern” en la interlocución
con el presidente
del Gobierno español, Mariano
Rajoy, pero ayer Alicia Sánchez-Camacho
les corregía y dejaba
claro que su formación no
pensaba apoyar ningún apartado
de la propuesta de pacto fiscal.
Dicho de otra forma, subra-
La izquierda catalana busca ser alternativa
Rajoy: “Haré
todo lo posible
contra la crisis”
En una nueva jornada de acoso
a la deuda española, el presidente
del Gobierno, Mariano Rajoy,
mostró ayer su firme convicción
de que España “superará
la crisis que estamos pasando”.
Durante la inauguración
de la nueva sede europea del
Banco Interamericano de Desarrollo
(BID) en Madrid, el jefe
del Gobierno aseguró que “España
hará todo lo posible y superará
la crisis económica por
la que estamos pasando y de
que, además, su Gobierno hará
todo lo posible para que también
Europa haga todo lo posible
para que, entre todos, superemos
esta crisis”. El Gobierno
trata de ofrecer serenidad en
medio de la tempestad por lo
que Rajoy evitó extenderse en
explicaciones sobre la situación
de los mercados.
Camacho advierte que no apoyará
ni un solo tramo del pacto fiscal
El PP se abstendrá en todos los bloques para no legitimar la estrategia de CiU
]Los líderes del PSC, ICV-
EUiA y ERC coincidieron
ayer en la necesidad de buscar
una alternativa a la política
de recortes para salir
de la crisis, por lo que destacaron
la conveniencia de
buscar puntos de encuentro
para generar un modelo
basado en unos “valores de
izquierdas”. En el acto de
clausura de las jornadas de
la Universitat Progressista
d’Estiu de Catalunya, diri-
gentes de los distintos partidos
constataron que las políticas
de austeridad de los
gobiernos de CiU y del PP
son un “fracaso” y reivindicaron
su papel como generadores
de nuevas propuestas.
Desde el PSC, el primer secretario,
Pere Navarro, defendió
que el modelo de
izquierdas sigue siendo una
alternativa vigente, y negó
que haya desaparecido la
diferenciación entre izquier-
das y derechas y que, ahora,
en política todo se limite a
gestionar bien los recursos.
El secretario general de
ICV, Joan Herrera, apeló
también a sumar esfuerzos
y construir una “hegemonía
de valores” que plantee una
alternativa social. El presidente
de ERC, Oriol Junqueras,
reclamó “dotarse de las
mejores herramientas” para
hacer frente a la crisis, entre
ellas el pacto fiscal.
yó que el PP se abstendría en todos
y cada uno de ellos para evitar
que CiU los utilizara como
coartada y avisó que si el PSC
quería seguir el juego y sumarse
a algunos, “allá ellos”.
La presidenta del PP en Catalunya
defendió, en cualquier ca-
La líder popular ve un
acuerdo CiU-PSC-PP
en Catalunya como
el de más garantías
de éxito en Madrid
so, que tan sólo su partido era
garantía de que una mejora de
la financiación de Catalunya pudiera
prosperar en la negociación
con el Gobierno español y,
en esta línea, se ofreció para dialogar
“hasta el final” para conseguirlo,
que es el único sentido
que da a la voluntad de “acompañar
al Govern”. E incluso
apuntó que si de Catalunya saliera
un acuerdo entre CiU,
PSC y PP sería, sin duda, el que
tendría más posibilidades de
éxito en Madrid. Un acuerdo
que pasaría por alcanzar un modelo
de financiación singular para
Catalunya, pero siempre dentro
del régimen común de la
Lofca –“al estilo del que tienen
Canarias, Ceuta o Melilla”, precisó–,
que es la línea roja que el
PP no está dispuesto a cruzar.
Alicia Sánchez-Camacho se
empleó a fondo para explicar su
propuesta, que nada tiene que
ver con la idea de pacto fiscal
que propugna CiU y que es, en
la práctica, una evolución del
sistema de financiación actual,
aunque con mejoras notables
como la de limitar y dar carácter
finalista a la solidaridad.c

30
ECONOMIA
«Fedeans»
i «Fabians»
Rivalitat acadèmica entre economistes
Els economistes del grup d’«Els Cent», d’orientació liberal,
i un nou col·lectiu d’intel·lectuals socialdemòcrates
caldegen el debat sobre les estratègies anticrisi
EL REPORTATGE
M.MARTÍNEZ / J.CUARTAS | GIRONA
L
a profunda crisi econòmica
ha aguditzat
el debat entre corrents
de pensament i
d’anàlisis. Res diferent del que va
passar en altres períodes crítics.
Hi ha diferents estratègies per a la
sortida de la crisi i hi ha també diferents
aproximacions als problemes.
Els economistes han enfortit
la discussió. La primera gran
iniciativa va sorgir amb l’anomenat
«Manifest dels cent» (maig de
2009), promogut per un centenar
d’economistes de diverses universitats,
amb projecció internacional,
i vinculats a la Fundació
d’Estudis d’Economia Aplicada
(Fedea). El «Manifest dels Cent»
va liderar la reflexió sobre la necessitat
d’una reforma laboral a
Espanya. Però en el seu bloc
«Nada és gratis» el col·lectiu aborda
altres desafiaments.
Després han sortit altres grups
de pensament. Hi ha el Col·lectiu
Cívic d’Opinió, Economistes davant
de la crisi i Fabianos Hoy.
Aquest últim és el que s’ha plantejat
de manera més nítida com
una alternativa antagònica a Fedea.
Les posicions són divergents.
Els economistes de Fedea s’alineen
en el que s’ha denominat
com el corrent «mainstream», és
a dir, la tendència dominant. Per
als «fabians», «Els Cent» són liberals
o neoliberals. Però els economistes
de Fedea neguen aquesta
etiqueta com definició del col·lectiu.
«Molts no ens sentim així», asseguren.
Els anomenats fabians sí
es defineixen políticament: s’adscriuen
en la corrent socialdemòcrata
i en l’opció keynesiana.
Precisament, «Els Cent» es distingeixen
dels «fabians» perquè
reneguen de qualsevol identificació
partidista o doctrina política i,
si van ser crítics amb el Govern de
Zapatero (PSOE), també ho estan
sent amb el de Rajoy (PP): tres dels
seus qualificats integrants (Luis
Garicano, de la LondonSchool
Economics; Jesús Fernández-Villaverde,
de la Universitat de
Pennsylvania, y Tano Santos, de la
Universitat de Chicago) van demanar
fa un mes un nou Govern
per a Espanya (de concentració)
quan l’actual (PP) a penes porta
sis mesos i disposa de molt àmplia
«Fabianos Hoy» neix d’un
grup d’economistes i advocats
que van formar equip en
el ministeri de Treball
El grup d’«Els Cent», vinculat
a la fundació Fedea, va liderar
la reflexió sobre la necessitat
d’una reforma laboral
majoria absoluta. «La prova més
evident és que la nostra proposta
de reforma laboral poc té a veure
amb la qual s’ha fet», asseguren.
Entre els membres primigenis
d’«Els Cent» hi va haver José Manuel
Campa, després secretari
d’Estat d’Economia amb Zapatero.
Els «fabians» tenen un origen
polític. Són economistes, advocats
i inspectors de Treball que
van formar equip al ministeri de
Treball.
Ja a l’origen «Els Cent» (entre
els quals figura el professor de la
UdG Julián Messina, ara en excedència,
i investigador al Banc
Mundial) va fer gala de l’alt nivell
acadèmic, científic i investigador
dels seus integrants com suport i
credibilitat de la fortalesa de les
seves propostes reformistes.
Els «fabians», encara que admeten
el seu ideari de centreesquerra,
es desvinculen de qualsevol
dependència orgànica de partit.
El nom l’han pres de la corrent
que va donar origen al laborisme
britànic i que encara avui perdura
al Regne Unit amb la Societat
Fabiana, sense alineament partidista.
Fabianos Hoy assevera que
no té dependència patronal i que,
a diferència d’altres fòrums, inclosos
Els Cent, no disposa de finançament
empresarial. Els «fabians»
creuen que la posició de
Fedea és assimilable a la que sosté
la CEOE.
Però «Els Cent» ho desmenteixen
i ignoren les atribucions dels
qui els identifiquen amb els interessos
de bancs, elèctriques i multinacionals
que financen a Fedea.
«Nosaltres investiguem i diem, en
funció dels resultats, el que considerem
que seria més beneficiós
per a la societat», afirmen.
Els membres de Fedea s’autodefineixen
com un grup d’investigadors
especialitzats en diversos
camps de l’economia els resultats
dels quals fan públics «sense arguments
polítics, només sustentats
en les investigacions realitza-
BARCELONA | O.P.
En un ambient molt proper a
les tesis que defensen col·lectius
com Fabianos Hoy o Economistes
davant la Crisi, la Universitat
Progressista d’Estiu de Catalunya
(UPEC), va dedicar aquesta setmana
una jornada a l’anàlisi del
«canvi de paradigme econòmic».
Vicenç Navarro. Catedràtic de
Ciències Polítiques i Socials de la
UPF i rector emèrit de la UPEC,
va insistir en que hi ha alternatives
a les retallades. Segons la
seva opinió, és fonamental reivindicar
l'existència de les classes
socials, per més que es digui
que no. Una prova, explica, és el
fet que hi hagi 10 anys de diferència
d'esperança de vida entre
rics i pobres a Espanya. Pel que fa
a la situació de Portugal, Irlanda,
Grècia i Espanya, Navarro assegura
que és un problema polític.
Són països on ha governat la dreta
durant un període de temps
important i ara l'estat està empobrit,
ja que són dels països de
l'Europa dels 15 que menys impostos
recapten.
Enric Tello, historiador econòmic
i ambiental de la UB i
president d'Ecologistes en Acció
des».
El grup dels «fabians» acaba de
donar suport al manifest difós
pels economistes Paul Krugman i
Richard Layard, en el que es planteja
una reducció a mitjà termini
del dèficit però acompanyat d’estímuls,
perquè «les retallades
pressupostàries no infonen confiança
en el món dels negocis. Les
empreses només inverteixen
quan esperen suficients clients i
amb suficients ingressos. L’austeritat
desanima la inversió», assenyalen.
de Catalunya va plantejar que
ens trobem davant d'una crisi financera,
energètica i ambiental
i de la cura. Sobre el sistema financer,
Tello va explicar que el
neoliberalisme no ha aconseguit
augmentar els beneficis mitjans
de la inversió real, la que es fa en
les empreses, mentre que ha disparat
els ingressos de l'1% més ric.
Pel que fa a les inversions ecològiques,
el professor va comentar
que generen molts més llocs de
treball que les tradicionals, mentre
que el capitalisme els destrueix,
i s'ha preguntat si no és precisament
per això pel que no es
duen a terme.
En una altra taula rodona, l'economista
Albert Recio va apuntar
que «els números que quadren
deixen de quadrar quan
tens en compte els recursos naturals,
que són limitats» i que
«dediquem moltes més hores al
treball domèstic que al mercantil».
El professor va fer un repàs a
diferents visions crítiques de l'economia
i va explicat que «aquest
sistema a més d'injust és molt inestable,
periòdicament hi ha crisis,
i això genera un malestar social».
Però «Els Cent» també discrepen
de l’ajust com a teràpia única.
«Defensem l’austeritat i un altre
model de gestió en molts àmbits,
però no els ajustos dràstics i brutals
que es plantegen, perquè això
afecta al creixement i endarrereix
la sortida de la crisi», afirmen.
Els «fabians» asseguren que les
polítiques restrictives ja van fracassar
en els anys 30. «Quan en els
EUA es va incrementar la despesa
entre 1940 i 1942, el PIB va créixer
el 20%». És a dir, que «el problema
en la dècada de 1930 –després del
DIUMENGE, 8 DE JULIOL DE 2012 | Diari de Girona
Representants de formacions polítiques també han passat per la Universitat Progressista d’Estiu.
DIARI DE GIRONA
La UPEC analitza el canvi
de paradigme econòmic
La jornada la va clourre el
Catedràtic d'Economia Aplicada
Antón Costas, que va presentar
el seu llibre La torre de la arrogancia,
escrit juntament amb
Xosé C. Arias.
Costas es va preguntar què va
passar als anys 90 i principis del
2000 que expliqui la confiança
desmesurada que es tenia en el
futur. «Fins el 2008 vam creure
que els mercats sempre sabrien
on posar els nostres diners per
treure'n rendibilitat».
El professor va parlar dels desequilibris
propis del sistema, ja
que el superàvit desmesurat d'alguns
països es correspon al dèficit
d'altres. Sobre el mercat financer,
va explicar que fi s els
anys 80, «els mercats» tenien
noms i cognoms i hi podies arribar
a «pactes de cavallers», que en
diu. La informàtica i les telecomunicacions
han permès, però,
crear nous tipus de mercat. «Ara,
el senyor Emilio Botín tremola
més que abans, perquè els seus
beneficis depenen de les decisions
d'un jove que fa les inversions
davant d'una pantalla a
qualsevol lloc del món», va concloure.
crac del 29– va ser d’escassetat de
demanda i no d ‘oferta». El mateix
passa amb el mercat de treball, assenyalen:
«Si no hi ha comandes,
no hi ha demanda de treballadors,
i sense feina, no hi ha consum, i
s’entra en un cercle viciós que s’agreuja
amb els dràstics retallades
i la falta d’inversió. I si no es talla
aquest cercle, anem al suïcidi».
Postulen que «cal recuperar la política
econòmica que sorgeix en el
XIX». «Molts s’han allunyat d’això
i del món real i estem pagant les
conseqüències», asseguren.

6 | Política |
Moviments interns dins el PSC
Navarro
prioritza
el no a les
retallades
a El líder del PSC branda els resultats
del congrés per aconseguir la unitat
a Recorda que per primer cop el partit
vol canviar les relacions amb el PSOE
E. Ansola
BARCELONA
En vista de la diversitat
d’opinions i matisos sorgits
en el si del socialisme
català, el primer secretari,
Pere Navarro, branda els
resultats aprovats per majoria
en el congrés del partit:
el PSC és un partit federalista
que, a més a més i
per primer cop, aposta per
refer les relacions amb el
PSOE amb l’objectiu, això
sí, d’incorporar-lo als objectius
que el PSC vol per a
Catalunya. No hi ha marge
per pensar en una possible
ruptura amb el PSOE, que
consideren un immens error
que portaria el partit
119394-1058361C
gairebé a la desaparició.
Navarro està acompanyat
en el nucli dur de la direcció
pel secretari d’organització,
Daniel Fernández, i
el secretari d’acció política
i alcalde de Cornella de Llobregat,
Antoni Balmón.
Fins ara la direcció és
partidària d’arribar a pactes
amb CiU, amb Balmón
com el capdavanter d’aquesta
posició, per responsabilitat
institucional i governamental.
La direcció
també ha deixat clar que a
hores d’ara no creu prioritari
abordar les relacions
Catalunya-Espanya. “Sense
cap complex de falta de
catalanisme”, adverteix
Navarro als seus crítics.
A la política de col·laboració
amb CiU, el PSC també
contraposa un accent
crític envers la política de
retallades que la federació
nacionalista aplica a Catalunya
i el PP, a tot l’Estat.
“És el que realment preocupa
el ciutadà”, hi afegeix
Navarro. Millora del finançament?
Sí, però també
el retorn i la creació
d’impostos per engreixar
la caixa i evitar més retallades.
I al costat de la direcció
emergeixen els diputats
Rocío Martínez-Sampere,
partidària que el partit tingui
iniciativa com a principal
partit de l’oposició, i
Jaume Collboni, portaveu
del PSC. ■
Les esquerres catalanes es
van trobar fa tres dies per primer
cop en una mateixa taula
de debat després de l’era del
tripartit. En l’imaginari de
l’oient es dibuixava la possibilitat
de crear un front d’esquerres
similar a la coalició
de partits d’esquerres que es
va constituir a Grècia el 2004
i que tants bons resultats va
obtenir a les eleccions hel·lèniques
del 2007 i 2012 fins a
configurar-se com a segona
força del país. El primer a
llançar el guant d’aquesta
Syriza catalana va ser el secretari
general d’ICV-EUiA,
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 9 DE JULIOL DEL 2012
Herrera, Navarro i Junqueras, en la cloenda de la Universitat Progressista d’Estiu, celebrada a la seu de CCOO ■ ANDREU PUIG
La Syriza impossible
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Joan Herrera, que va instar el
primer secretari del PSC, Pere
Navarro, i el president
d’ERC, Oriol Junqueras, a
buscar punts d’acord “per
bastir una alternativa al govern
de CiU”. El dret a decidir
de Catalunya i el rebuig a les
retallades formarien part d’aquest
nexe comú que uniria
els partits amb l’objectiu de
treure el país de la crisi evitant
l’exclusió social, sempre
segons l’aposta d’Herrera. Al
costat de la taula, la proposta
de l’ecosocialista va ser gairebé
obviada. Navarro va insistir
a refermar i defensar
una política d’esquerres en
contraposició a la de dretes
de CiU i el PP. “Aquesta pugna
política és ara més vigent
que mai”, insistia Navarro,
mentre que el republicà Oriol
Junqueras posava l’accent
en la necessitat que Catalunya
es desfaci de l’Estat i
agafi les regnes del seu futur
a causa dels enganys continus
dels governs espanyols.
“El futur de Catalunya no pot
quedar supeditat al d’un estat
que incompleix i no ens
respecta”, hi va afegir el republicà.
Així doncs, la Syriza
catalana haurà d’esperar.

El Triangle • número 1074 • 27 de juliol de 2012 EUROREGIÓ • 39
Per tant, si recaptéssim tots els impostos
i ens féssim càrrec de totes les
inversions i transferències, ens hauríem
hagut d’endeutar per uns 9.000 milions,
aproximadament l’endeutament
anual de la Generalitat. Això, sense
comptar-hi la Seguretat Social. Segons
dades de 2009, els catalans vam rebre
de la caixa única de l’Estat 1.200 milions
més del que hi vam aportar.
En aquests moments, el problema no
és que paguem massa i ens tornin poc.
El problema és que amb els diners que
paguem els catalans no n’hi ha prou per
cobrir el que gasta o inverteix la Generalitat
i l’Estat a Catalunya. Per tant, si
tinguéssim Agència Tributària pròpia,
hauríem de recórrer a un alt nivell
d’endeutament per finançar totes les
despeses.
Vol dir això que no existeix el dèficit
fiscal? En els darrers tres anys no ha
existit. Ara, en els anys de bonança, evidentment
existia. El 2006 i el 2007, els
catalans vam pagar en impostos a l’Estat
entre 17.000 i 20.000 milions més
del que rebíem en inversions i transferències.
El 2008 ja es va reduir bastant,
fins als 10.000 milions aproximadament,
perquè vam pagar menys i vam
rebre més, però l’any 2009 el dèficit
pràcticament va desaparèixer. L’any
2009 ja vam rebre tant, o fins i tot més,
del que vam aportar. I els dos darrers
anys aquesta tendència s’ha agreujat.
Per tant, no hem de perdre de vista la
situació econòmica a Catalunya. Ens
convé un nou sistema de finançament?
Sens dubte. Ara, segons com negociem
el pacte fiscal, el nou sistema pot acabar
sent el negoci de Robert amb les cabres...
I, per tenir una cabra negra (i singular),
l’Agència Tributària pròpia, els
catalans encara acabarem rebent
menys diners dels que rebem ara. ▲
cionen a favor del miner, oblidant-se
els primers de reclamar majors esforços
de reconversió i demanant els segons
majors ajudes a l’explotació amb
càrrec a fons que havien de destinar-se
a la reactivació de les conques.
Som a temps de garantir un futur al
miner, però ho hem de fer ara, perquè el
2019, quan les explotacions tanquin, serà
tard. Des de Greenpeace defensem el
miner i ens neguem a ometre els desastres
comesos amb els 23.000 milions
d’euros destinats a la reconversió i a
actuar com si el tancament de les mines
no fos imminent. Són aquestes actituds
dels anomenats «defensors del miner»
les que estan fent un flac favor als
treballadors del sector. ▲
PIULADES A LA XARXA
‘TWITTS’ DESTACATS
SETMANA DEL 23 DE JULIOL
Romualdo Cabañas
@romacabanas
Sr. Rull, criticable és que des
de #CDC vulguin fer servir la
institució Generalitat i el país
com a escut per no donar
explicacions. #caspalau
Pedro de Alzaga
_@palzaga
Entiendo las críticas a Cándido
Méndez. Después de la
manifestación tenía que haber
ido a misa, como los ministros
después de recortar. #19J
Ignasi Llorente
@illorente
En política, la transparència
mai desprestigia una
institució. Al contrari, no hi ha
res de més perjudicial per a la
credibilitat que les ombres.
maus173
@maus173
Gli spagnoli pochi mesi fa
sceglievano destra e ricette
neoliberiste. Oggi capiscono
che tragico errore hanno fatto.
#siamotuttispagnoli
Aina Vidal
@AinaVS
Els efectes del memoràndum
seran fins al 2028, en principi
Rajoy no hauria de ser
president, tenim dret a
#referendumJA
#QueseJodaElMemorandum
Albert Duart
_@aduartriera
Avui fa 76 anys perdíem el
tren del progrés i el més
important, el de la nostra
dignitat com a poble; com a
col·lectivitat humana. #18juliol
josep cunill
@josepcunill
Un gimnàs de Bcn organitza
un concurs per escollir el
millor cul de l’estiu. Aquesta
serà la nova cultura sense
IVA? #laculturanoesunluxe
John Carlin
@JohnCarlin5
Hoy hace 76 años, 18/7/1936,
Franco se alzó y Mandela
cumplió 18 años; Mandela el
líder más grande del siglo XX,
Franco el más pequeño.
La Universitat Progressista
d’Estiu de Catalunya ha celebrat
la vuitena edició. El lema
d’enguany era prou explícit: «El
futur està a les nostres mans»
La UPEC i Gramsci
Aquest any, la UPEC ha tingut
una flaire gramsciana. De fet, si
no som capaços de canviar els signes
dels temps, molts dels qui llegiu aquesta
revista tindreu molt de temps per
escriure (Antonio Gramsci va ser un
home que va escriure molt des de la
presó).
Com s’aconsegueix l’hegemonia? No
ho sabem. Però per la UPEC al llarg d’aquests
vuit anys ha passat el millor de
la saviesa i la cultura catalana. D’una
manera o d’una altra, hi han passat
Noam Chomsky, Michel Onfray, Concita
de Gregorio, Jean Bricmont, més de
400 ponents, etc. Són fars potents dins
una altra mena de foscor.
La UPEC s’ofereix en un projecte que
ha de tendir a crear, com ens ha dit Joan
Manuel Tresserras, un nou bloc històric.
I, per fer-ho, caldrà crear una organització
perquè, com ens recordava Pere
Camps, moderador d’una taula de debat
sobre la cultura, en el cartell de Barnasants
«les idees no viuen sense organització».
Cal que la creació d’un nou
bloc històric i d’una nova forma
organitzativa que faci viure
les idees estigui presidida,
com ens deia Xavi Domènech,
per una gran humilitat, una
gran dosi de pedagogia i una gran generositat.
I que parteixi dels valors derivats
de l’ètica civil republicana i de l’autonomia
moral dels seus protagonistes.
Tresserras ens deia també que les classes
dirigents catalanes desapareixen
amb la globalització i que, per tant, cal
que les classes populars ocupin el lloc
del qual ha abdicat, com sempre, la burgesia
catalana.
Marina Subirats ens explicava –arran
del seu darrer llibre– que a Catalunya hi
ha efectivament classes socials, però el
problema és que no hi ha consciència de
classe treballadora. La classe dirigent,
en canvi, sí que en té, com ens explicava
un dels més grans especuladors mundials,
Warren Buffet: «Existeix la lluita
de classes, per descomptat, però és la
meva classe la que la dirigeix i la que l’està
guanyant».
Tornem a la taula en la qual va participar
Marina Subirats: avui a Catalunya
un 60% de la població és classe treballa-
JORDI
SERRANO
RECTOR DE LA UPEC
dora i un 39% classe mitjana; l’altre 1%
restant són els caps d’aquest neofeudalisme
que ens envaeix. El 39% se sent
amenaçat i està a punt de desaparèixer;
els seus fills s’estan proletaritzant.
L’1% vol fer desaparèixer l’aconseguit
en les lluites dels darrers 200 anys, tant
des del punt de vista social com nacional.
Cal recordar que, a més, el neoliberalisme
és profundament català. Ser
neoliberal i català equivaldrà d’aquí a
pocs dies a ser directament botifler.
Les classes treballadores i les mitjanes
reclamen a crits un projecte. Si no
el veuen, alguns d’ells poden anar a l’extrema
dreta per pura desesperació.
La sortida de la crisi no ens vindrà per
l’economia. Borja de Riquer ho deia així:
«És la política, estúpids!». No podem,
però, esperar solucions màgiques. Josep
Fontana ens recordava que al llarg
de la història «els canvis els fa el poble»
i Vicenç Navarro afirmava que «les solucions
es troben en la mateixa lluita».
«El futur està a les nostres mans» era
Les classes treballadores i les
mitjanes reclamen a crits un projecte.
Si no el veuen, alguns poden anar a
l’extrema dreta per pura desesperació
precisament el lema de la UPEC d’enguany.
Així, doncs, del pessimisme de la raó
davant la crisi hem de passar a l’optimisme
de la voluntat militant.
L’èxit de la UPEC d’aquest any ha estat
total. Hi han participat quasi 3.000
persones en una o altra sessió de les jornades,
les més nombroses dels vuit anys
d’història. S’ha demostrat un cop més
que hi ha molta gent interessada en la
política en majúscules, que els agraden
l’anàlisi crítica, els raonaments acadèmics,
les aportacions dels líders socials,
la preocupació per la comunitat.
Avui no podem garantir que hi haurà
novenes jornades de la UPEC. Quan es
puguin anunciar, albirarem més esperances
que es puguin aplicar polítiques
d’esquerres a Catalunya. Però, com va
escriure Lord Byron en la famosa cançó
per als luddistes, «morirem lluitant
o viurem lliures, i morin tots els reis
menys el rei Ludd». ▲