27.04.2013 Views

Recull dels impactes apareguts en diferents mitjans per a les ...

Recull dels impactes apareguts en diferents mitjans per a les ...

Recull dels impactes apareguts en diferents mitjans per a les ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>Recull</strong> premsa<br />

VIII jornades UPEC 2012


Difusió i comunicació<br />

Artic<strong>les</strong> / notícies Inserció anuncis OnLine<br />

Ara El Triangle El Triangle<br />

El Periódico El Viejo Topo Webs Consell Social<br />

El Punt - Avui El Periódico Lluita digital<br />

El 9 nou Ara Societat.cat<br />

L’Indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t Indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t de Gràcia<br />

La Vanguardia<br />

DIARI EXEMPLARS<br />

DATA DE<br />

DISTRIBUCIO<br />

ARA<br />

PUNT -<br />

35.000 10/06/2012<br />

AVUI 19.500 08/06/2012<br />

UPEC<br />

TOTAL<br />

1.500<br />

tirada 56.000<br />

MITJA producte mida mm o px insercio<br />

L'indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t<br />

div<strong>en</strong>dres 1/2 plana 255x175 01/06/2012<br />

div<strong>en</strong>dres 1/2 plana 255x175 08/06/2012<br />

div<strong>en</strong>dres 1/2 plana 255x175 15/06/2012<br />

div<strong>en</strong>dres 1/2 plana 255x175 22/06/2012<br />

div<strong>en</strong>dres 1/2 plana 255x175 29/06/2012<br />

1 mes 1 banner 268p x 60p 29/05/2012<br />

El Triangle<br />

div<strong>en</strong>dres 1 plana cartell 240 x 289 15/06/2012<br />

div<strong>en</strong>dres 1 plana programa 240 x 289 22/06/2012<br />

div<strong>en</strong>dres 1 plana programa 240 x 289 29/06/2012<br />

1 mes 1 banner 140p x 140p 29/05/2012<br />

El <strong>per</strong>iodico 1/2plana anunci 281x190 27/05/2012<br />

El viejo topo 1 plana anunci 210x280 juny<br />

El Punt / Avui 19500 <strong>en</strong>cartar dinA 3 plegat 08/06/2012<br />

Ara<br />

cap de setmana 35000 <strong>en</strong>cartar dinA 3 plegat 10/06/2012<br />

anunci 125x163 17/06/2012<br />

Article juliol<br />

LLUITA<br />

DIGITAL -<br />

CCOO<br />

digital banner 285x51 29/05/2012<br />

digital noticia 30 linies courier 12<br />

digital anunci 185x140<br />

pa<strong>per</strong> noticia 15 linies courier 12 01 -15/06/2012<br />

El9nou article opinió 700 parau<strong>les</strong> 25/06/2012<br />

2


Banners<br />

Anunci <strong>per</strong> a El Triangle (22 i 29 de juny)


Anunci <strong>per</strong> a El viejo Topo (edició juny) – El Triangle (15 de juny)


DIUMENGE<br />

44 27 DE MAIG DEL 2012<br />

<strong>en</strong>igma <strong>en</strong> un parc municipal<br />

investigada<br />

la mort d’aus<br />

a la ciutadella<br />

Una oca i cinc<br />

ànecs s<strong>en</strong>se vida<br />

van ser retirats<br />

div<strong>en</strong>dres del llac<br />

HELENA LÓPEZ<br />

BARCELONA<br />

Div<strong>en</strong>dres al matí l’<strong>en</strong>carregat<br />

de <strong>les</strong> barques del<br />

parc de la Ciutadella es<br />

va trobar amb una desagradable<br />

sorpresa: una oca i tres<br />

ànecs blancs morts, i dos de moribunds,<br />

flotav<strong>en</strong> al llac, molt concorregut<br />

<strong>per</strong> <strong>les</strong> bones condicions<br />

climàtiques del matí. Quan va veure<br />

els animals morts, l’home va avisar<br />

els ag<strong>en</strong>ts rurals, que van procedir<br />

a retirar-los.<br />

Els ag<strong>en</strong>ts estan analitzant els<br />

cossos <strong>per</strong> investigar la causa de <strong>les</strong><br />

morts. L’ajuntam<strong>en</strong>t està a l’es<strong>per</strong>a<br />

<strong>dels</strong> resultats <strong>per</strong> pr<strong>en</strong>dre <strong>les</strong> decisions<br />

<strong>per</strong>tin<strong>en</strong>ts. En paral·lel, els serveis<br />

municipals han recollit mostres<br />

de l’aigua que ara analitz<strong>en</strong> <strong>per</strong><br />

descartar que <strong>les</strong> morts d’aquests<br />

animals tinguin cap relació amb<br />

El 2007 més de<br />

100 animals van ser<br />

víctimes d’un brot<br />

de botulisme<br />

la qualitat de l’aigua del llac artificial,<br />

tot i que a priori ho descart<strong>en</strong>,<br />

ja que no ha afectat ni els peixos ni<br />

<strong>les</strong> tortugues, unes altres espècies<br />

que el mateix div<strong>en</strong>dres convivi<strong>en</strong><br />

a l’estany s<strong>en</strong>se mostrar cap signe<br />

de malaltia.<br />

Als llacs amb assortidors i movim<strong>en</strong>ts<br />

d’aigua s’hi fan de manera<br />

rutinària dues analítiques a l’any<br />

(una de legionel·la i una altra, més<br />

completa, amb tots els paràmetres).<br />

Segons ass<strong>en</strong>yal<strong>en</strong> fonts municipals,<br />

al llac del parc de la Ciutadella<br />

l’última analítica d’aigua es<br />

va fer ara fa un mes.<br />

MENJAR FERMENTAT / El setembre del<br />

2007, més d’un c<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ar d’ànecs<br />

d’aquest mateix llac van morir de<br />

botulisme del tipus C, una malaltia<br />

que no pot afectar <strong>les</strong> <strong>per</strong>sones.<br />

Els animals van contraure l’afec-<br />

33 Un tècnic retira un animal mort a l’illa c<strong>en</strong>tral del llac de la Ciutadella, div<strong>en</strong>dres.<br />

ció després d’ingerir m<strong>en</strong>jar ferm<strong>en</strong>tat<br />

del fons de l’estany o un<br />

tros d’algun animal <strong>en</strong> descomposició.<br />

Els serveis sanitaris van arribar<br />

a la conclusió que es tractava<br />

de botulisme després de descartar<br />

altres malalties més greus, com la<br />

grip aviària, possibilitat que van<br />

negar <strong>les</strong> primeres anàlisis portades<br />

a terme. També va quedar descartat<br />

b<strong>en</strong> aviat que la causa de <strong>les</strong><br />

morts fos alguna anomalia de l’aigua<br />

o l’<strong>en</strong>verinam<strong>en</strong>t, <strong>per</strong>què <strong>en</strong><br />

els dos casos també hauri<strong>en</strong> mort<br />

la resta d’animals que conviu<strong>en</strong> al<br />

llac amb els ànecs, com ara <strong>les</strong> cotorres<br />

i els coloms.<br />

El botulisme aviari és una malaltia<br />

que els ocells des<strong>en</strong>volup<strong>en</strong> després<br />

d’ingerir una toxina neuroparalitzant<br />

produïda pel Clostridium<br />

botulinum, un bacteri que es loca-<br />

RICARD CUGAT<br />

litza <strong>en</strong> zones humides. Les espores<br />

del bacteri són molt resist<strong>en</strong>ts.<br />

Pod<strong>en</strong> durar anys al terra i als sedim<strong>en</strong>ts<br />

si es don<strong>en</strong>, <strong>en</strong>tre altres<br />

condicions favorab<strong>les</strong>, tem<strong>per</strong>atures<br />

altes (n’hi ha prou amb uns 23<br />

graus), falta d’oxig<strong>en</strong> i l’existència<br />

d’un substrat adequat, com, <strong>per</strong><br />

exemple, restes de matèria orgànica<br />

i restes d’animals vertebrats o invertebrats.<br />

H


CCOO d<strong>en</strong>uncia la creació a <strong>les</strong> empreses<br />

de pràctiques no laborals <strong>per</strong> a joves<br />

qualifi cats<br />

Des de CCOO de Catalunya no estem d’acord<br />

amb la nova mesura anunciada pel Govern de<br />

la G<strong>en</strong>eralitat de facilitar que <strong>les</strong> empreses ofereixin<br />

pràctiques no laborals <strong>per</strong> a joves. Amb un<br />

34,5% d’atur <strong>dels</strong> m<strong>en</strong>ors de 30 anys, creiem que<br />

l’oportunitat d’adquirir ex<strong>per</strong>iència <strong>en</strong> un <strong>en</strong>torn de<br />

treball real exigeix, necessàriam<strong>en</strong>t, que es realit-<br />

zin pràctiques de caràcter laboral.<br />

Per CCOO de Catalunya, no es pot buscar abaratir<br />

els sous s<strong>en</strong>se reconèixer la relació laboral, ja que<br />

es corre el risc de substituir els treballadors ocupats<br />

<strong>per</strong> joves qualifi cats més barats, cosa que pot<br />

g<strong>en</strong>erar una situació de discriminació i de rotació<br />

laboral inefi ci<strong>en</strong>t.<br />

És <strong>per</strong> això que demanem que <strong>les</strong> pràctiques a <strong>les</strong><br />

empreses es considerin com a relació laboral i que<br />

no es busqui afavorir només els empresaris que<br />

desitgin estalviar costos salarials s<strong>en</strong>se aportar<br />

una veritable ex<strong>per</strong>iència laboral <strong>per</strong> als joves ni<br />

una <strong>per</strong>spectiva certa d’inserció <strong>en</strong> el mercat de<br />

treball.<br />

Neix la Federació Europea de Treballadors<br />

de la Indústria<br />

Rec<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t s’ha celebrat el congrés fundacional<br />

de la Federació Europea <strong>dels</strong> Treballadors de la Indústria,<br />

que neix amb el nom d’IndustriAll, fruit de<br />

la fusió de la Federació Europea de Metal·lúrgics<br />

(FEM), la Federació Europea <strong>dels</strong> Treballadors<br />

de la Mineria, la Química i l’Energia (EMCEF) i la<br />

Federació Sindical del Tèxtil i el Calçat. Aquesta<br />

nova Federació repres<strong>en</strong>tarà més de 7 milions<br />

de treballadors i treballadores a Europa i se situa<br />

com l’organització sindical més pot<strong>en</strong>t a Europa<br />

<strong>per</strong> at<strong>en</strong>dre <strong>les</strong> necessitats <strong>dels</strong> treballadors de la<br />

indústria.<br />

D’aquesta manera, sum<strong>en</strong> forces <strong>en</strong> la seva lluita<br />

<strong>per</strong> aconseguir una ocupació estable i unes condicions<br />

de treball dec<strong>en</strong>ts, i <strong>per</strong> def<strong>en</strong>sar amb més<br />

garanties els drets del conjunt de treballadors de<br />

la indústria a Europa. Alhora, té com a objectiu reforçar<br />

el pa<strong>per</strong> <strong>dels</strong> sindicats <strong>en</strong> la defi nició de <strong>les</strong><br />

polítiques industrials a Europa, <strong>en</strong> el marc de la<br />

necessària carta de drets socials europeus.<br />

La Taula de Ciutadania i Immigració<br />

contra el decret que elimina el dret a la<br />

sanitat de difer<strong>en</strong>ts sectors socials<br />

La Taula de Ciutadania i Immigració de la G<strong>en</strong>eralitat<br />

de Catalunya, com a òrgan de participació de<br />

sindicats, patronals, <strong>en</strong>titats d’immigrants, ONG i<br />

associacions municipalistes i difer<strong>en</strong>ts departam<strong>en</strong>ts<br />

de la G<strong>en</strong>eralitat, ha aprovat <strong>per</strong> majoria un<br />

docum<strong>en</strong>t <strong>en</strong> què exigeix al Govern c<strong>en</strong>tral la retirada<br />

del decret llei que elimina el dret a la sanitat<br />

a difer<strong>en</strong>ts sectors i, <strong>en</strong>tre d’altres, a <strong>les</strong> <strong>per</strong>sones<br />

immigrades <strong>en</strong> situació administrativam<strong>en</strong>t irregular.<br />

La Taula dóna suport a la decisió de la G<strong>en</strong>eralitat<br />

de no aplicar aquest decret, <strong>en</strong> coherència<br />

amb l’Estatut de Catalunya i de la Llei catalana<br />

de l’accés als serveis de sanitat pública. La Taula<br />

també ha demanat a la G<strong>en</strong>eralitat que pres<strong>en</strong>ti un<br />

recurs al Tribunal Constitucional <strong>per</strong>què el decret<br />

repres<strong>en</strong>ta una invasió a <strong>les</strong> competències executives<br />

de la G<strong>en</strong>eralitat.<br />

Núm. 148 - div<strong>en</strong>dres, 1 de juny de 2012<br />

Gran vaga a l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t<br />

El passat 22 de maig es va<br />

viure una gran vaga g<strong>en</strong>eral<br />

de tots els sectors educatius<br />

—<strong>per</strong> primera vegada a l’Estat<br />

espanyol—, <strong>en</strong> contra de <strong>les</strong><br />

retallades <strong>dels</strong> governs c<strong>en</strong>tral<br />

(ministre Wert) i català (consellera<br />

Rigau).<br />

A Catalunya, malgrat els serveis<br />

mínims dictats pel Departam<strong>en</strong>t<br />

d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t, el<br />

seguim<strong>en</strong>t va ser notable: als<br />

c<strong>en</strong>tres d’infantil i primària,<br />

l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t secundari, <strong>les</strong><br />

universitats, <strong>les</strong> esco<strong>les</strong> bressol,<br />

el sector del lleure educatiu…<br />

Aquesta vaga, que afectava<br />

tant doc<strong>en</strong>ts com <strong>per</strong>sonal laboral<br />

de l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t públic,<br />

c<strong>en</strong>tres concertats, el lleure,<br />

l’educació no reglada…, havia<br />

estat convocada pels sindicats<br />

de l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t de CCOO,<br />

USTEC-STEs, ASPEPC-SPS, FE-<br />

TE-UGT i CGT. I comptava amb<br />

el suport <strong>dels</strong> estudiants, així<br />

com de moltes famílies, ja que<br />

la Federació d’Associacions de<br />

Mares i Pares d’Alumnes de<br />

Catalunya (FAPAC) i la Federació<br />

d’Associacions de Pares<br />

d’Alumnes d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t Secundari<br />

de Catalunya (FAPAES)<br />

havi<strong>en</strong> fet una gran crida a expressar<br />

el rebuig de la comunitat<br />

educativa a <strong>les</strong> retallades<br />

i el suport al mant<strong>en</strong>im<strong>en</strong>t i la<br />

millora de la qualitat del sistema<br />

educatiu.<br />

Es van fer difer<strong>en</strong>ts manifes-<br />

2<br />

tacions, la més multitudinària<br />

a Barcelona, amb prop de<br />

150.000 <strong>per</strong>sones recorr<strong>en</strong>t<br />

el trajecte <strong>en</strong>tre la plaça de la<br />

Universitat i el pla de Palau.<br />

La mobilització també va estar<br />

pres<strong>en</strong>t a Internet, amb una<br />

apagada <strong>en</strong> negre a la qual es<br />

van sumar els webs de la Federació<br />

d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t i de CCOO<br />

de Catalunya.<br />

Contra l’<strong>en</strong>carim<strong>en</strong>t de l’accés a la formació professional<br />

CCOO considera una greu<br />

irresponsabilitat la decisió del<br />

Govern català d’<strong>en</strong>carir l’accés<br />

a la formació professional (FP)<br />

de grau su<strong>per</strong>ior. La G<strong>en</strong>eralitat<br />

ha xifrat <strong>en</strong> 360 euros, <strong>per</strong><br />

alumne i any, el preu de la nova<br />

matrícula.<br />

Cal recordar que, <strong>en</strong> l’actual<br />

context econòmic, amb una<br />

taxa d’atur juv<strong>en</strong>il de més del<br />

45% a Catalunya, imposar un<br />

preu suposa situar limitacions<br />

a l’<strong>en</strong>trada a aquests estudis<br />

professionals, que gaudeix<strong>en</strong><br />

de gran prestigi <strong>en</strong> l’àmbit<br />

de l’empresa i d’un alt nivell<br />

d’inserció laboral.<br />

Lluny de convertir-se <strong>en</strong> una<br />

aposta de futur, l’FP es veu<br />

afectada <strong>per</strong> <strong>les</strong> mesures de<br />

retallades <strong>en</strong> l’àmbit educatiu<br />

(augm<strong>en</strong>t de ràtios, disminució<br />

de plantil<strong>les</strong>, manca de substitucions<br />

del professorat…), i<br />

pateix, a més a més, la paralització<br />

de <strong>les</strong> iniciatives previstes<br />

<strong>per</strong> actualitzar i modernitzar<br />

el sistema, aprovades al<br />

juliol del 2011.<br />

S’inicia la inscripció a la Universitat Progressista<br />

d’Estiu de Catalunya<br />

Amb el lema “El futur és a <strong>les</strong><br />

nostres mans”, del 2 al 6 de juliol<br />

tindrà lloc la 8a edició de la<br />

Universitat Progressista d’Estiu<br />

de Catalunya (UPEC), que <strong>en</strong>guany<br />

se celebrarà als locals<br />

de CCOO de Catalunya, a la Via<br />

Laietana, 16, de Barcelona.<br />

Les jornades se c<strong>en</strong>traran <strong>en</strong><br />

els difícils temps que vivim i<br />

que alguns aprofi t<strong>en</strong> <strong>per</strong> justifi -<br />

car <strong>les</strong> retallades i l’ofegam<strong>en</strong>t<br />

social que els <strong>per</strong>met mant<strong>en</strong>ir<br />

una estructura econòmica que<br />

fa més grans <strong>les</strong> diferències<br />

socials.<br />

A la UPEC d’aquesta edició participaran<br />

Arcadi Oliveres, Milagros<br />

Pérez Oliva, Josep Maria<br />

Terricabras, Muriel Casals, Said<br />

el Kadaoui, Gerardo Pisarello,<br />

Vic<strong>en</strong>ç Navarro, Xavier Vinader,<br />

Pere Pons i Marina Subirats,<br />

<strong>en</strong>tre d’altres, i el termini <strong>per</strong><br />

apuntar-s’hi és del 29 de maig<br />

al 29 de juny.


l’indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t<br />

de Gràcia<br />

El comerç de Gal·la Placídia d<strong>en</strong>uncia<br />

que no ha cobrat els ajuts <strong>per</strong> <strong>les</strong> obres<br />

Els afectats van pres<strong>en</strong>tar la petició a la G<strong>en</strong>eralitat a l’octubre <strong>per</strong> rebre 1.000 euros<br />

La reforma de la plaça<br />

Gal.la Placídia segueix<br />

el seu camí, vuit anys<br />

després <strong>dels</strong> primers<br />

movim<strong>en</strong>ts amb la ubicació<br />

del mercat provisional<br />

de la Llibertat. Un<br />

cop c<strong>en</strong>trats els canvis<br />

<strong>en</strong> l’estació de Ferrocarrils,<br />

ara els comerciants<br />

han aixecat el dit <strong>per</strong>què<br />

els ajuts promesos <strong>per</strong><br />

a obres de llarga durada<br />

<strong>en</strong>cara no s’han cobrat.<br />

ALBERT BALANZÀ<br />

El vicepresid<strong>en</strong>t de l’Associació<br />

de Comerciants Portal de la<br />

Llibertat, Vic<strong>en</strong>ç Vilches, ha explicat<br />

que ara es compliran set<br />

mesos des que un grup de comerciants<br />

de la vint<strong>en</strong>a total d’afectats<br />

van pres<strong>en</strong>tar tota la pa<strong>per</strong>assa<br />

que els <strong>per</strong>metia accedir a un<br />

ajut de la G<strong>en</strong>eralitat d’un total<br />

de 1.000 euros. La docum<strong>en</strong>tació<br />

havia de justificar que el comerç<br />

sol·licitant havia patit una desviació<br />

de v<strong>en</strong>des del 20% a la baixa.<br />

“Nosaltres hem hagut de despatxar<br />

tres treballadors”, apunta<br />

Vilches, que reg<strong>en</strong>ta una cafeteria<br />

al carrer de l’Or<strong>en</strong>eta. No és<br />

l’únic que s’ha trobat <strong>en</strong> aquesta<br />

circumstància, al marge de la caiguda<br />

de v<strong>en</strong>des.<br />

Es dóna la circumstància que ara<br />

s’ha obert la convocatòria anual<br />

SOCIETAT<br />

LES OBRES A GAL. LA PLACÍDIA AFECTEN ELS COMERCIANTS<br />

XAVI TEDÓ<br />

d’aquests ajuts <strong>per</strong>ò els afectats<br />

que es van pres<strong>en</strong>tar la primera<br />

vegada no ho pod<strong>en</strong> tornar a fer<br />

<strong>per</strong>ò no t<strong>en</strong><strong>en</strong> cap garantia <strong>en</strong>cara<br />

que cobraran la primera sollicitud.<br />

Vilches afegeix, <strong>per</strong>ò, que<br />

GISA sí que va accedir a at<strong>en</strong>uar<br />

<strong>les</strong> pèrdues pagant 3.500 euros<br />

<strong>dels</strong> llums de Nadal.<br />

Les obres<br />

del Col·legi<br />

no s’atur<strong>en</strong><br />

Les obres de l’espectacular seu<br />

del Col·legi d’Economistes,<br />

que <strong>en</strong>cara han complicat més<br />

el pas a la plaça, van patir el<br />

març passat un retard de tres<br />

setmanes <strong>per</strong> la fallida d’una<br />

de <strong>les</strong> empreses subcontractades.<br />

No obstant, TAU ICESA<br />

va reaccionar amb rapidesa<br />

i va recu<strong>per</strong>ar l’activitat. En<br />

un comunicat del degà del<br />

Col·legi, hi ha el compromís<br />

a “recu<strong>per</strong>ar l’<strong>en</strong>darrerim<strong>en</strong>t”<br />

i a complir amb els terminis<br />

previstos. Les obres de la seu<br />

del Col·legi, que va adquirir<br />

el solar on hi havia <strong>les</strong> atraccions<br />

Caspolino el 2007, havi<strong>en</strong><br />

d’estar acabades <strong>en</strong> un<br />

primer mom<strong>en</strong>t el 2010.<br />

1 de juny de 2012<br />

Mossèn<br />

Lladós fa<br />

el pregó de<br />

P<strong>en</strong>it<strong>en</strong>ts<br />

REDACCIÓ<br />

La Festa Major de P<strong>en</strong>it<strong>en</strong>ts,<br />

Taxonera i Mas Falcó va arr<strong>en</strong>car<br />

oficialm<strong>en</strong>t amb <strong>les</strong> primeres<br />

activitats el passat dium<strong>en</strong>ge<br />

20 de maig <strong>per</strong>ò el pregó de<br />

festes no estava programat fins<br />

aquest div<strong>en</strong>dres 1 de juliol i<br />

fins ara s’ha mantingut gairebé<br />

<strong>en</strong> secret el nom del pregoner.<br />

La <strong>per</strong>sonalitat triada aquest<br />

cop, després de la polèmica<br />

elecció l’any passat del comissaria<br />

de la Guàrdia Urbana,<br />

Xavier Vilaró, ha estat mossèn<br />

Francesc Lladós, que va ser capellà<br />

de la parròquia de Pius<br />

X del barri del Congrés <strong>per</strong>ò<br />

que <strong>en</strong> aquesta zona va ajudar<br />

a donar emp<strong>en</strong>ta al barri i va<br />

fom<strong>en</strong>tar l’associacionisme i<br />

la participació. El pregó està<br />

programat a la plaça de la<br />

Vall d’Hebron a partir de <strong>les</strong><br />

18.30 hores. Entre la resta<br />

d’activitats destaca a la part de<br />

P<strong>en</strong>it<strong>en</strong>ts l’aniversari del casal<br />

d’avis el pro<strong>per</strong> 7 de juny.<br />

7


l’indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t<br />

de Gràcia<br />

8 de juny de 2012<br />

9


C<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ars de professionals <strong>dels</strong> <strong>mitjans</strong> de<br />

comunicació protest<strong>en</strong> contra <strong>les</strong> retallades<br />

al sector<br />

C<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ars de professionals<br />

d’empreses de <strong>mitjans</strong> de comunicació<br />

es van conc<strong>en</strong>trar el<br />

passat dia 5 a la plaça de Sant<br />

Jaume de Barcelona, davant la<br />

G<strong>en</strong>eralitat, amb el lema ‘S’ho<br />

vol<strong>en</strong> carregar tot, també el dret<br />

a la informació’. Van exhibir un<br />

gran llaç fet amb pa<strong>per</strong> de diari<br />

com a símbol de <strong>les</strong> seves<br />

reivindicacions. Els sindicats<br />

convocants, CCOO, UGT, SPC<br />

i UPIFC, han volgut evid<strong>en</strong>ciar<br />

amb aquesta conc<strong>en</strong>tració el<br />

mal que la reforma laboral fa<br />

als <strong>mitjans</strong> de comunicació. No<br />

és una agressió nova, és la mateixa<br />

que des de fa uns quants<br />

anys es va manifestant i ara,<br />

amb la nova formulació de la<br />

legislació laboral, esdevé més<br />

agressiva que mai.<br />

Els sindicats van llegir un manifest<br />

on d<strong>en</strong>unciav<strong>en</strong> que s’han<br />

destruït 2.000 llocs de treball<br />

a <strong>les</strong> plantil<strong>les</strong> <strong>dels</strong> <strong>mitjans</strong> de<br />

comunicació a Catalunya des<br />

de l’inici de la crisi, a fi nals del<br />

2008. Tan sols <strong>en</strong> els últims sis<br />

mesos, al voltant de 200 professionals<br />

del sector han <strong>per</strong>dut<br />

la seva feina a Catalunya. Van<br />

lliurar també una carta dirigida<br />

al presid<strong>en</strong>t de la G<strong>en</strong>eralitat,<br />

Artur Mas, <strong>en</strong> què li reclam<strong>en</strong>,<br />

un cop més, la necessitat d’una<br />

acció positiva i decidida <strong>en</strong>vers<br />

els <strong>mitjans</strong> de comunicació <strong>per</strong><br />

evitar la seva degradació professional<br />

i la pèrdua de potència<br />

comunicativa.<br />

A la conc<strong>en</strong>tració, s’hi van<br />

aplegar treballadors de <strong>mitjans</strong><br />

tant de premsa escrita com<br />

d’emissores de ràdio i cad<strong>en</strong>es<br />

de televisió, que estan patint els<br />

efectes més cru<strong>en</strong>ts de la crisi<br />

<strong>en</strong> forma d’acomiadam<strong>en</strong>ts i<br />

retallades salarials i de drets<br />

laborals. A l’acte de protesta,<br />

també hi van participar més<br />

d’un c<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ar de treballadors<br />

del diari El Punt Avui, que<br />

s’<strong>en</strong>front<strong>en</strong> a una proposta de<br />

retallada salarial d’un 22%,<br />

quan al g<strong>en</strong>er una cinquant<strong>en</strong>a<br />

de <strong>per</strong>sones ja van ser acomiadades<br />

fruit d’un expedi<strong>en</strong>t de<br />

regulació d’ocupació.<br />

3<br />

Núm. 149 - div<strong>en</strong>dres, 15 de juny de 2012<br />

Lliuram<strong>en</strong>t del Premi<br />

Aurora Gómez amb<br />

un hom<strong>en</strong>atge a<br />

Montserrat Roig<br />

La Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya<br />

organitza l’acte de lliuram<strong>en</strong>t del Premi<br />

Aurora Gómez a la lluita feminista <strong>en</strong> l’àmbit<br />

laboral, <strong>en</strong> la seva tercera edició. L’acte tindrà<br />

lloc el pro<strong>per</strong> dijous 21 de juny, a <strong>les</strong> 18<br />

hores, a la sala d’actes de CCOO de Catalunya.<br />

En el transcurs de l’acte es donarà a<br />

conèixer la candidatura guanyadora i quin<br />

ha estat el projecte que s’ha escollit com a<br />

guanyador. Com a reconeixem<strong>en</strong>t del premi<br />

concedit s’atorgarà una escultura de Mercè<br />

Riba. En aquest marc, es realitzarà un hom<strong>en</strong>atge<br />

de <strong>les</strong> dones de CCOO a Montserrat<br />

Roig: “Somio que tinc <strong>les</strong> parau<strong>les</strong>…”. T<strong>en</strong>im<br />

<strong>les</strong> seves parau<strong>les</strong>, que correrà a càrrec del<br />

grup de teatre ATRESSÍ de CCOO del Vallès<br />

Occid<strong>en</strong>tal, que dramatitzarà alguns fragm<strong>en</strong>ts<br />

de la seva obra. S’ha editat un opuscle,<br />

‘Montserrat Roig, el poder de la paraula’,<br />

amb un recull de fragm<strong>en</strong>ts de l’obra literària<br />

i d’artic<strong>les</strong> <strong>per</strong>iodístics de l’escriptora que es<br />

donarà a <strong>les</strong> <strong>per</strong>sones assist<strong>en</strong>ts a l’acte.<br />

Acte de record <strong>per</strong> a<br />

Mercè Serra<br />

El dijous 28 de juny, la Federació de Serveis<br />

a la Ciutadania (FSC) de CCOO de Catalunya<br />

organitzarà un acte de record <strong>per</strong> a Mercè<br />

Serra, que <strong>en</strong>s va deixar el 9 de maig passat.<br />

La Mercè era l’actual secretària de Comunicació<br />

i Imatge de la FSC estatal, <strong>per</strong>ò t<strong>en</strong>ia<br />

un ampli compromís amb CCOO: després de<br />

passar <strong>per</strong> l’Agrupació de Policia Local del<br />

sindicat, va ser secretària d’Organització i<br />

secretària g<strong>en</strong>eral de la Federació de Serveis<br />

i Administracions Públiques (FSAP) i, més<br />

tard, secretària d’Organització estatal de la<br />

FSAP.<br />

L’hom<strong>en</strong>atge tindrà lloc a la sala d’actes de la<br />

seu de CCOO a Barcelona, a <strong>les</strong> 18 h, i <strong>en</strong> ell<br />

recordarem amb fotografi es i vídeos la seva<br />

trajectòria.


l’indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t<br />

de Gràcia<br />

15 de juny de 2012<br />

9


ara DIUMENGE, 17 DE JUNY DEL 2012<br />

esportsfutbol<br />

Portugal busca Cristiano i un bitllet <strong>per</strong> als quarts<br />

Als de Paulo B<strong>en</strong>to els cal guanyar contra una Holanda que necessita un miracle <strong>per</strong> classificar-se<br />

Portugal<br />

Holanda<br />

Portugal: Rui Patrício; Joao Pereira, Pepe, Bruno Alves,<br />

Fábio Co<strong>en</strong>trao; Miguel Veloso, Rául Meire<strong>les</strong> y Moutinho;<br />

Nani, Hélder Postiga i Cristiano Ronaldo. Entr<strong>en</strong>ador:<br />

Paulo B<strong>en</strong>to.<br />

Holanda: Stekel<strong>en</strong>burg; Van der Wiel, Heitinga, Mathijs<strong>en</strong>,<br />

Van Bommel; Van der Vaart, Strootman, Robb<strong>en</strong>, Sneijder,<br />

Van Persie i Huntelaar. Entr<strong>en</strong>ador: Bert van Marwijk.<br />

Grup B: 3a jornada.<br />

Estadi: Metalist Stadium. A <strong>les</strong> 20.45 h (Telecinco).<br />

Àrbitre: Nicola Rizzoli (Itàlia).<br />

Prèvia<br />

MARTÍ MOLINA<br />

La selecció portuguesa es<br />

juga aquest vespre ser als<br />

quarts de final de l’Eurocopa,<br />

<strong>en</strong> un partit que els<br />

<strong>en</strong>frontaràaunaHolanda<br />

que està al límit de l’eliminació.<br />

M<strong>en</strong>trePortugalacumulaunavictòriaiunaderrota,elsholandesoshan<br />

<strong>per</strong>dut tots dos partits i necessit<strong>en</strong><br />

un miracle <strong>en</strong> forma de carambola<br />

<strong>per</strong>poderaccediralarondasegü<strong>en</strong>t.<br />

Portugal tindria gairebé assegurat<br />

el pas si guanya, excepte si Ale-<br />

Dinamarca<br />

Alemanya<br />

Dinamarca: Anders<strong>en</strong>; Jacobs<strong>en</strong>, Kjaer, Agger, Simon<br />

Pouls<strong>en</strong>; Zimling o Jacob Pouls<strong>en</strong>, Kvist; Mikkels<strong>en</strong>, Eriks<strong>en</strong>,<br />

Krohn Dehli; i B<strong>en</strong>dtner. Entr<strong>en</strong>ador: Mort<strong>en</strong> Ols<strong>en</strong>.<br />

Alemanya: Neuer; B<strong>en</strong>der, Hummels, Badstuber, Lahm;<br />

Khedira, Schweinsteiger; Müller, Özil, Podolski; i Gómez.<br />

Entr<strong>en</strong>ador: Joachim Löw.<br />

Grup B: 3a jornada.<br />

Estadi: Ar<strong>en</strong>a Lviv. A <strong>les</strong> 20.45 h (Cuatro).<br />

Àrbitre: Velasco Carballo (Espanya).<br />

Prèvia<br />

ÀLEX GOZALBO<br />

BARCELONA<br />

Després d’un debut accid<strong>en</strong>tatambundifícilPolònia-Grècia,CarlosVelasco<br />

Carballo arbitrarà<br />

aquest vespre el partit<br />

<strong>en</strong>tre Holanda i Alemanya, que tancarà<br />

la primera fase del Grup B. La<br />

UEFAvarevisarlasevacriticadaactuació,<br />

que va incloure dues expulsions<br />

i un p<strong>en</strong>al, i va considerar que<br />

l’àrbitre s’havia ajustat <strong>per</strong>fectam<strong>en</strong>t<br />

al reglam<strong>en</strong>t.<br />

Després de <strong>les</strong> victòries contra<br />

Portugal i Holanda, Alemanya arriba<br />

al partit amb confiança, <strong>per</strong>ò<br />

també és consci<strong>en</strong>t que <strong>en</strong>cara no té<br />

assegurada la classificació. La selecció<br />

que <strong>en</strong>tr<strong>en</strong>a Joachim Löw <strong>en</strong> té<br />

prou amb un empat <strong>per</strong> accedir als<br />

manya <strong>per</strong>d contra Dinamarca reb<strong>en</strong>t<br />

tres o més gols i <strong>per</strong> només un<br />

dediferència(ésadir,victòriadanesa<br />

<strong>per</strong> 3-2, 4-3, 5-4... que significaria<br />

la classificació de tots dos).<br />

A terres portugueses no se’ls ha<br />

escapat la possibilitat de malp<strong>en</strong>sar,<br />

<strong>per</strong>ò el seleccionador Paulo<br />

B<strong>en</strong>to va voler ser taxatiu. “No hi<br />

ha cap motiu <strong>per</strong> dubtar de qui sigui.<br />

Crec <strong>en</strong> els esportistes, si no,<br />

no seria aquí”, va dir <strong>en</strong> la prèvia.<br />

De fet, l’<strong>en</strong>tr<strong>en</strong>ador té una altra<br />

preocupació molt més important:<br />

recu<strong>per</strong>ar la millor versió de Cristiano<br />

Ronaldo.<br />

Després <strong>dels</strong> dos primers partits,<br />

<strong>en</strong>quèCR7nohavistporteria,eldavanter<br />

del Reial Madrid és al c<strong>en</strong>tre<br />

detotes<strong>les</strong>crítiques.“Ésunjugador<br />

molt professional i ambiciós”, asseguravaPauloB<strong>en</strong>to<strong>en</strong>unint<strong>en</strong>t<strong>per</strong>def<strong>en</strong>sar-lo,iqualificantde“g<strong>en</strong>eralitzacions”<br />

poc importants <strong>les</strong> crítiquesalseudavanterestrella.Peròelcertésqueal’<strong>en</strong>tornportuguèspreocupa<br />

aquesta falta de gol de Cristiano<br />

durant l’europeu, sobretot <strong>per</strong><br />

<strong>les</strong> ocasions que té i que no materialitza.<br />

De fet, el davanter <strong>en</strong>capçala<br />

lallistadejugadorsquemésvegades<br />

Velasco Carballo torna a esc<strong>en</strong>a<br />

amb el Dinamarca-Alemanya<br />

quarts de final com a primera de<br />

grup. Dinamarca, <strong>en</strong> canvi, afronta<br />

el partit amb molts més nervis, ja<br />

que és possible que tan sols li valgui<br />

el triomf <strong>per</strong> classificar-se.<br />

El combinat que <strong>en</strong>tr<strong>en</strong>a Mort<strong>en</strong><br />

Ols<strong>en</strong> és consci<strong>en</strong>t de la seva inferioritat<br />

futbolística contra un <strong>dels</strong><br />

equips que aspira al títol, <strong>per</strong>ò<br />

s’aferra a l’exemple del partit de la<br />

primera jornada, quan va donar la<br />

sorpresa contra Holanda, <strong>per</strong> creure<br />

<strong>en</strong> la victòria.<br />

Joachim Löw, que ha de buscar<br />

un recanvi <strong>per</strong> al sancionat Jerome<br />

Boat<strong>en</strong>g, seguirà apostant pel mateix<br />

grup de futbolistes, tot i que podria<br />

introduir-hi algun petit canvi.<br />

Els <strong>mitjans</strong> de comunicació alemanys,<br />

que destaqu<strong>en</strong> el bon campionat<br />

de Mario Gómez, li record<strong>en</strong><br />

que a la banqueta té futbolistes<br />

útils, com André Schürrle, Marco<br />

Reus i Mario Götze.e<br />

Velasco Carballo durant el<br />

Polònia-Grècia. LESZEK SZYMANSKI / EFE<br />

Cristiano Ronaldo durant l’<strong>en</strong>tr<strong>en</strong>am<strong>en</strong>t d’ahir de la<br />

selecció portuguesa. MARIO CRUZ / EFE<br />

53<br />

ha xutat <strong>en</strong>tre els tres pals –vuit<br />

cops, igual que el francès Karim<br />

B<strong>en</strong>zema–. I <strong>en</strong>tre aquests tirs que<br />

no han acabat <strong>en</strong> gol, <strong>en</strong> destaqu<strong>en</strong><br />

dos contra Dinamarca, quan no va<br />

poder su<strong>per</strong>ar el porter <strong>en</strong> l’un contraun.Errorspochabituals<strong>en</strong>elcapità<br />

de la selecció.<br />

Enqualsevolcas,elseleccionador<br />

no farà canvis <strong>en</strong> l’equip titular, <strong>en</strong>cara<br />

que el combinat també hagi rebut<br />

algunes crítiques a la zona def<strong>en</strong>siva,<br />

ja que ha <strong>en</strong>caixat tres gols<br />

de cap <strong>en</strong> aquests dos primers partits<br />

del torneig.<br />

L’última opció <strong>per</strong> a Holanda<br />

Si Portugal sap que amb un triomf<br />

gairebé segur que es classifica, Holanda<br />

és consci<strong>en</strong>t que necessita un<br />

miracle, i <strong>dels</strong> grossos, <strong>per</strong> passar<br />

ronda. Primer necessita su<strong>per</strong>ar el<br />

combinat portuguès <strong>per</strong> dos o més<br />

gols, i confiar que Alemanya derroti<br />

Dinamarca.<br />

Consci<strong>en</strong>t d’això, el seleccionador<br />

Van Marwijk apostarà <strong>per</strong> un<br />

equip més of<strong>en</strong>siu, tot i que demana“paciència”alsseusjugadors<strong>per</strong>què“nocaiguin<strong>en</strong>l’ansietat”sielgol<br />

noarriba<strong>en</strong>elsprimersminuts.e


32 EL 9 NOU<br />

Div<strong>en</strong>dres, 22 de juny de 2012<br />

OPINIÓ<br />

UPEC: o socialisme o barbàrie!<br />

Jordi Serrano Rector de la UPEC<br />

Quan Karl Marx i Friedrich Engels van<br />

fer el Manifest Comunista van escriure:<br />

“El poder modern de l’Estat no és<br />

més que un comitè que administra els<br />

afers a tota la classe burgesa”. Ara el<br />

afers de la burgesia ja no els administra<br />

l’estat, la burgesia s’està proletaritzant<br />

i els estats ja no pint<strong>en</strong> res, l’autèntic nucli de poder<br />

que administra els interessos <strong>dels</strong> hí<strong>per</strong> rics ludòpates<br />

del casino global, un 1% de la població, té un Comitè<br />

C<strong>en</strong>tral format <strong>per</strong> individus del BCE, l’FMI, el BM, el<br />

Banc d’Espanya, Goldman Sachs, Standard and Poor’s.<br />

Són neoliberals inhumans i irracionals molt <strong>per</strong>niciosos<br />

que s’han tornat hegemònics als <strong>mitjans</strong> de comunicació<br />

i a <strong>les</strong> facultats universitàries. Ens man<strong>en</strong> els bàrbars<br />

només interessats <strong>en</strong> b<strong>en</strong>eficis a curt termini i que<br />

voldri<strong>en</strong> un món on es pogués fer negocis s<strong>en</strong>se g<strong>en</strong>t.<br />

Ja està be de culpabilitzar-nos de tots els mals del<br />

país. Han fet forat frases com “hem estirat més el braç<br />

que la màniga”, “hem viscut <strong>per</strong> sobre de <strong>les</strong> nostres<br />

possibilitats”, etc.<br />

També han fet furor frases com “cal recu<strong>per</strong>ar el<br />

valor de l’esforç”, “<strong>en</strong>s hem de llevar d’hora b<strong>en</strong> d’hora”,<br />

no <strong>dels</strong> obrers que treball<strong>en</strong> <strong>en</strong> polígons industrials<br />

i que s’hi pos<strong>en</strong> a <strong>les</strong> 6 del matí, sinó de la boca de<br />

futbolistes –que treball<strong>en</strong> 45 minuts al dia i guany<strong>en</strong><br />

fortunes– o de banquers –quina barra!<br />

Com deia fa poc <strong>en</strong> una de <strong>les</strong> seves cançons Patti<br />

Smith, la mítica rockera: “Jesús va morir pels pecats<br />

d’algú, <strong>per</strong>ò no pels meus”.<br />

Estem anant a la creu pels crims <strong>dels</strong> banquers,<br />

empresaris, constructors i capitalistes s<strong>en</strong>se escrúpols<br />

que només p<strong>en</strong>s<strong>en</strong> <strong>en</strong> el b<strong>en</strong>efici, i vol<strong>en</strong> aprofitar la crisi<br />

<strong>per</strong> dur a terme reformes ultraliberals –com l’acomiadam<strong>en</strong>t<br />

lliure– que no seri<strong>en</strong> possib<strong>les</strong> <strong>en</strong> temps normals.<br />

Vol<strong>en</strong> acabar amb <strong>les</strong> p<strong>en</strong>sions públiques tot i que<br />

sab<strong>en</strong> que són <strong>les</strong> úniques que t<strong>en</strong><strong>en</strong> garantia a mitjà<br />

termini, com <strong>en</strong>s demostra l’ex<strong>per</strong>iència acumulada de<br />

Xile, <strong>per</strong> exemple, o de la mateixa Espanya, on els plans<br />

de p<strong>en</strong>sions privats han estat un fiasco. A més, Dimitris<br />

Christoulas, el ciutadà grec que es va suïcidar, ho va fer<br />

precisam<strong>en</strong>t <strong>per</strong>què després de pagar durant 35 anys<br />

una p<strong>en</strong>sió privada es va quedar s<strong>en</strong>se res.<br />

Els del Fons Monetari Internacional s’han atrevit a<br />

fer un estudi <strong>en</strong>cunyant el nou concepte “Risc de longevitat”.<br />

Quins cracs! Segons aquests individus hi ha un<br />

“risc que la g<strong>en</strong>t visqui més del previst”. L’autor intellectual<br />

d’aquesta bretolada és un tal José Viñals, que<br />

havia estat subgovernador del Banco de España. Dios<br />

los cria y ellos se juntan. Bé, no només no el van det<strong>en</strong>ir<br />

sinó que l’han premiat nom<strong>en</strong>ant-lo conseller financer<br />

i director d’Assumptes Monetaris i Mercats de capitals<br />

de l’FMI. La mateixa institució de la qual va ser director<br />

ger<strong>en</strong>t el gran guru <strong>dels</strong> negocis, el que ha fet el<br />

forat econòmic més gran de la història d’Espanya i cap<br />

de Bankia, Rodrigo Rato.<br />

Això sí, ningú normal s’escapa d’un error <strong>en</strong> la declaració<br />

de la r<strong>en</strong>da, excepte aquells a qui se’ls ha trobar<br />

diners il·legals a Suïssa. La inspecció mai arriba a<br />

aquesta g<strong>en</strong>t. Botín va ser un d’aquests 600, sembla que<br />

hi t<strong>en</strong>ia una fortuna allí. Ha fet voluntàriam<strong>en</strong>t una<br />

liquidació a la his<strong>en</strong>da pública de 200 milions d’euros.<br />

És a dir, 33.000 milions de pessetes. S<strong>en</strong>sacional! Equival<br />

als 30.000 Pirmi de Catalunya, ara l’han exonerat de<br />

qualsevol altra responsabilitat p<strong>en</strong>al. Un pobre negre<br />

del top manta: dos anys de presó.<br />

I <strong>per</strong> si mancava alguna cosa ara, <strong>en</strong> pl<strong>en</strong>a campanya<br />

de la r<strong>en</strong>da, fan una amnistia fiscal als defraudadors<br />

d’His<strong>en</strong>da.<br />

Això sí, hem inspeccionat a tots els receptors de Pirmi,<br />

a 150.000 <strong>per</strong>sones que cobr<strong>en</strong> el subsidi d’atur;<br />

fins i tot ara ja mult<strong>en</strong> <strong>les</strong> putes. Els jueus d’aquesta<br />

crisi. M<strong>en</strong>trestant, el Millet a casa tranquil·lam<strong>en</strong>t.<br />

Com <strong>en</strong>s va dir l’any passat <strong>en</strong> la conferència inaugural<br />

Concita de Gregorio –l’exdirectora del diari L’unità–<br />

“nosaltres ja som tercer món”. O socialisme o barbàrie!<br />

Preinscripcions de P3 a Ripoll: un mestre, 1.000 alumnes<br />

Àngel Ferrer AMPA de l’escola<br />

Joan Maragall de Ripoll<br />

109 són els alumnes preinscrits a P3 a<br />

<strong>les</strong> quatre esco<strong>les</strong> d’Educació Infantil de<br />

Ripoll <strong>per</strong> al curs 2012-13 que com<strong>en</strong>çarà<br />

previsiblem<strong>en</strong>t el 12 de setembre.<br />

Com que l’actual ràtio (ja prou elevada)<br />

preveu un màxim de 25 alumnes<br />

<strong>per</strong> classe, cal desdoblar <strong>en</strong> una de <strong>les</strong> esco<strong>les</strong>. Per llei,<br />

els pares i mares t<strong>en</strong><strong>en</strong> dret a escollir l’escola que els<br />

sembli més adequada a <strong>les</strong> seves necessitats.<br />

En tancar el <strong>per</strong>íode de preinscripció, l’alumnat va<br />

quedar distribuït així: 37 alumnes a l’escola Joan Maragall,<br />

25 alumnes a l’escola Tomàs Raguer, 22 alumnes a<br />

l’escola Sa<strong>les</strong>iana i 25 alumnes a l’escola Vedruna.<br />

L’acord pres <strong>per</strong> la Comissió de Matriculació el passat<br />

19 d’abril, instava a desdoblar a l’escola Joan Maragall,<br />

com a conseqüència d’haver rebut un nombre su<strong>per</strong>ior<br />

de preinscripcions, tot disposant de dues au<strong>les</strong>, l’una<br />

amb 19 alumnes i l’altra amb 18, alliberant l’aglomeració<br />

i massificació d’alumnat a <strong>les</strong> esco<strong>les</strong> de Ripoll.<br />

28 d’aquests 109 alumnes (el 26%) estan considerats<br />

<strong>per</strong> part de l’Equip d’Assessoram<strong>en</strong>t Psicopedagògic del<br />

Ripollès alumnat amb necessitats educatives especials<br />

(NEE), <strong>per</strong> qüestions socials, culturals, econòmiques,<br />

etc. Per tal d’at<strong>en</strong>dre aquesta diversitat d’alumnat amb<br />

necessitats educatives específiques, cal indiscutiblem<strong>en</strong>t<br />

el suport que se’ns nega a tots plegats, tanmateix,<br />

<strong>en</strong> detrim<strong>en</strong>t de la resta d’alumnat, alhora que de<br />

l’alumnat <strong>en</strong> qüestió. Mala cosa.<br />

Ara, el Departam<strong>en</strong>t d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t, aquell que prioritzava<br />

la qualitat <strong>en</strong> educació, el que prometia acabar<br />

amb el fracàs escolar, el que <strong>en</strong>s va v<strong>en</strong>dre que<br />

aconseguiria l’excel·lència a l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t, aquell que<br />

havia de millorar els resultats acadèmics, el que… Ara,<br />

a Ripoll, el Departam<strong>en</strong>t d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t dictamina<br />

salomònicam<strong>en</strong>t repartir els 109 n<strong>en</strong>s i n<strong>en</strong>es <strong>en</strong>tre <strong>les</strong><br />

quatre esco<strong>les</strong>, o el que és el mateix, vol <strong>en</strong>llaunar 28<br />

infants de 2-3 anys <strong>en</strong> espais confinats de tan sols 50<br />

o 60m 2, talm<strong>en</strong>t com si fossin gallines ponedores. I ho<br />

justifica tot di<strong>en</strong>t que Madrid no paga allò que <strong>en</strong>s deu,<br />

també <strong>en</strong> matèria educativa. De nou, mala cosa.<br />

Un sol doc<strong>en</strong>t haurà d’at<strong>en</strong>dre totes <strong>les</strong> necessitats<br />

d’aquestes 28 petites criatures; vetllar <strong>per</strong>què no es<br />

barallin, vigilar que no pr<strong>en</strong>guin mal, canviar alguns bolquers,<br />

i potser, si té un mom<strong>en</strong>t, int<strong>en</strong>tar fer la feina que<br />

dret a llei li <strong>per</strong>toca, que no és altra que iniciar el procés<br />

d’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge necessari i com<strong>en</strong>çar a treballar <strong>en</strong> els<br />

valors que hauran de formar part de llurs <strong>per</strong>sonalitats.<br />

Tanmateix, qui assumirà el cost <strong>dels</strong> alumnes preinscrits<br />

a l’escola pública i que ara hauran d’anar a l’escola<br />

concertada? Com es pr<strong>en</strong>dran <strong>les</strong> famílies que han triat<br />

una escola que els obliguin a anar a una altra escola?<br />

D’altra banda, com ja és habitual any rere any, s’incorporaran<br />

nous alumnes durant el curs escolar 2012-<br />

13 (el que s’anom<strong>en</strong>a matrícula viva), la qual cosa farà<br />

augm<strong>en</strong>tar el nombre d’alumnes i consegü<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t,<br />

empitjorarà, <strong>en</strong>cara més, l’at<strong>en</strong>ció a aquest alumnat.<br />

A més, aquests infants corr<strong>en</strong> el risc d’haver de cursar<br />

tota la seva etapa d’Educació Infantil i d’Educació Primària<br />

b<strong>en</strong> atapeïts, i aquesta estretor no només respon<br />

a la vessant física sinó també, i més important, a la<br />

pedagògica i curricular.<br />

Cal t<strong>en</strong>ir <strong>en</strong> compte que <strong>les</strong> dades d’empadronam<strong>en</strong>t<br />

de Ripoll <strong>en</strong>s indiqu<strong>en</strong> que els pro<strong>per</strong>s anys no caldrà<br />

desdoblar cap P3, <strong>per</strong> tant, cal que Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t actuï<br />

<strong>en</strong> conseqüència <strong>per</strong> no ofegar el P3 del curs 2012-13,<br />

tot desdoblant allà on toca i at<strong>en</strong><strong>en</strong>t <strong>les</strong> 109 famílies <strong>en</strong><br />

una de <strong>les</strong> qüestions més significatives i transc<strong>en</strong>d<strong>en</strong>tals<br />

de l’educació: la igualtat d’oportunitats.<br />

A Ripoll hi ha aproximadam<strong>en</strong>t un miler d’alumnes<br />

d’Educació Infantil i d’Educació Primària i només<br />

demanem que el Departam<strong>en</strong>t d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t no <strong>en</strong>s<br />

pr<strong>en</strong>gui aquest mestre. Un mestre <strong>per</strong> a 1.000 alumnes.<br />

És <strong>per</strong> tot plegat que sol·licitem al Departam<strong>en</strong>t d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t<br />

que rectifiqui la seva postura i tingui <strong>en</strong><br />

compte <strong>les</strong> consideracions de <strong>les</strong> famílies de Ripoll.<br />

En def<strong>en</strong>sa del<br />

sector públic,<br />

municipalitzem<br />

Xavier G<strong>en</strong>eró i Artur Rubinat<br />

Militants de la CUP<br />

Vivim sota un atac <strong>per</strong>man<strong>en</strong>t als serveis<br />

públics a favor de la gestió privada<br />

d’aquests. S’associa sempre l’administració<br />

pública a mecanismes l<strong>en</strong>ts, inefici<strong>en</strong>ts<br />

i poc productius i, <strong>en</strong> canvi, es diu que<br />

l’empresa privada és sempre competitiva<br />

i efici<strong>en</strong>t. Aquest principi neoliberal<br />

posat <strong>en</strong> pràctica <strong>per</strong> primer cop a la Xile<br />

de Pinochet (i continuat amb Thatcher,<br />

Reagan, Blair, Zapatero, ei!, el Sr. Mas) ha<br />

portat els ajuntam<strong>en</strong>ts i l’administració<br />

pública <strong>en</strong> g<strong>en</strong>eral a privatitzar una sèrie<br />

de serveis públics sota la falsa idea que<br />

això era sempre el millor i el més normal.<br />

Hem de su<strong>per</strong>ar aquests mites <strong>per</strong> avançar<br />

cap a la republificació de serveis públics,<br />

que garanteix<strong>en</strong> recordem-ho drets socials<br />

bàsics. El punt de partida és clar: qualsevol<br />

servei públic serà més efici<strong>en</strong>t que el<br />

mateix servei a càrrec del sector privat. I<br />

si això és així és <strong>per</strong>què <strong>les</strong> empreses privades,<br />

<strong>per</strong> definició, busqu<strong>en</strong> el màxim<br />

r<strong>en</strong>dim<strong>en</strong>t econòmic; <strong>en</strong> canvi, el servei<br />

públic té <strong>per</strong> objectiu oferir el servei s<strong>en</strong>se<br />

obt<strong>en</strong>ir b<strong>en</strong>eficis econòmics i sota el<br />

criteri clar de l’equitat. La gestió privada<br />

de serveis públics no només significa una<br />

visió estrictam<strong>en</strong>t econòmica <strong>dels</strong> serveis<br />

públics sinó, <strong>en</strong>tre altres, l’oblit de la responsabilitat<br />

social, la reducció de drets<br />

laborals i precarització <strong>dels</strong> treballadors,<br />

m<strong>en</strong>ys transparència de gestió i pèrdua de<br />

control democràtic i popular.<br />

Així doncs, sovint el que es pres<strong>en</strong>ta<br />

com un b<strong>en</strong>efici <strong>per</strong> <strong>les</strong> arques públiques<br />

esdevé un llast social. L’empresa privada,<br />

al voler fer b<strong>en</strong>efici amb la gestió <strong>dels</strong> serveis<br />

públics, acostuma a reduir <strong>en</strong> altres<br />

elem<strong>en</strong>ts, com <strong>en</strong> drets laborals, materials<br />

o protecció del medi ambi<strong>en</strong>t, s<strong>en</strong>se és clar<br />

oblidar cànons o altres peatges que sovint<br />

el ciutadà ha de pagar a aquests actors<br />

privats. En definitiva, <strong>les</strong> millores que<br />

suposadam<strong>en</strong>t han de ser b<strong>en</strong>eficioses pels<br />

ajuntam<strong>en</strong>ts acab<strong>en</strong> esdev<strong>en</strong>int un empitjoram<strong>en</strong>t<br />

del servei pels ciutadans a més<br />

d’un llast social g<strong>en</strong>eral.<br />

Des de la Candidatura d’Unitat Popular<br />

s’aposta fermam<strong>en</strong>t <strong>per</strong> la municipalització<br />

<strong>dels</strong> serveis, com a via <strong>per</strong> garantir<br />

els drets socials <strong>per</strong>ò alhora <strong>per</strong> garantir<br />

<strong>les</strong> condicions de treball dignes <strong>per</strong> als<br />

treballadors d’aquests. Aquests processos<br />

han de comportar avantatges directes pels<br />

usuaris i usuàries oferint un servei pro<strong>per</strong>,<br />

transpar<strong>en</strong>t, econòmic, socialm<strong>en</strong>t més<br />

justos i més democràtics.<br />

Arreu del nostre país, hi ha un munt<br />

de casos on és evid<strong>en</strong>t la mala gestió i el<br />

llast social de la privatització amb incomplim<strong>en</strong>ts<br />

flagrants de contractes, bussos,<br />

gestió de l’aigua, mant<strong>en</strong>im<strong>en</strong>t d’edificis,<br />

recollida de residus, esco<strong>les</strong> bressols...<br />

Però m<strong>en</strong>tre això és així, afortunadam<strong>en</strong>t<br />

com<strong>en</strong>cem a veure bones pràctiques, ja<br />

sigui <strong>en</strong> gestió d’aigua, esco<strong>les</strong> bressol o<br />

recollida de residus. Som consci<strong>en</strong>ts de<br />

l’onada c<strong>en</strong>tralitzadora i neoliberal de <strong>les</strong><br />

lleis de Mas i Rajoy, som consci<strong>en</strong>ts de<br />

l’augm<strong>en</strong>t de <strong>les</strong> dificultats <strong>per</strong> municipalitzar,<br />

<strong>per</strong>ò la llei <strong>per</strong>met <strong>en</strong>cara certes<br />

escletxes que cal aprofitar. No és possible<br />

que els drets socials estiguin <strong>en</strong> mans privades,<br />

no es pot fer negoci amb els serveis<br />

públics, cal apostar de forma decidida <strong>per</strong><br />

tornar al poble el que sempre hauria haver<br />

sigut del poble.


l’indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t<br />

de Gràcia<br />

22 de juny de 2012<br />

11


POLÍTICA<br />

La UPEC pres<strong>en</strong>ta la VIII edició de <strong>les</strong> jornades de debat d'estiu<br />

Sota el lema 'El futur és a <strong>les</strong> nostres mans', <strong>les</strong> trobades d'<strong>en</strong>guany gir<strong>en</strong> a l'<strong>en</strong>torn del context actual de crisi econòmica i social i el<br />

pa<strong>per</strong> de <strong>les</strong> forces d'esquerra de Catalunya<br />

MARC TORO Barcelona | Actualitzada el 27/06/2012 19:27<br />

La UPEC (Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya) ha pres<strong>en</strong>tat aquest dimecres la VIII edició de <strong>les</strong> jornades de<br />

debat d'estiu que organitza anualm<strong>en</strong>t des del 2005 i que tindran lloc <strong>en</strong>tre els dies 2 i 6 de juliol a la seu de CCOO de<br />

Catalunya. A partir de la unió de diverses s<strong>en</strong>sibilitats progressistes <strong>dels</strong> àmbits acadèmic, polític, social i intel·lectual i sota<br />

el lema 'El futur és a <strong>les</strong> nostres mans', <strong>les</strong> jornades d'<strong>en</strong>guany estan dedicades al debat a l'<strong>en</strong>torn de l'actual context de crisi<br />

econòmica i social que està vivint el país.<br />

En un dinar amb presència <strong>dels</strong> <strong>mitjans</strong> de comunicació, el rector de la UPEC, Jordi Serrano, ha explicat que <strong>les</strong> ponències<br />

organitzades aquest any busqu<strong>en</strong> "descodificar" la cre<strong>en</strong>ça que els culpab<strong>les</strong> de la situació de crisi actual són els "últims de<br />

l'escala social", tal com "se'ns fa creure des del poder" <strong>en</strong> un context de "desori<strong>en</strong>tació del to, el relat i l'acció" <strong>dels</strong> partits<br />

progressistes. En aquest s<strong>en</strong>tit, Serrano ha assegurat que aquestes jornades han de servir <strong>per</strong> "crear una cultura comuna<br />

d'esquerres catalanes" que s'<strong>en</strong>foqui <strong>en</strong> el diss<strong>en</strong>y de polítiques públiques socialdemòcrates i <strong>per</strong> "reinv<strong>en</strong>tar <strong>les</strong> formes de<br />

participació i organització política".<br />

Serrano ha subratllat que cal "d<strong>en</strong>unciar <strong>les</strong> paradoxes" que neix<strong>en</strong> de <strong>les</strong> polítiques econòmiques i socials aplicades<br />

rec<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t, com són l'augm<strong>en</strong>t de l'edat de jubilació, m<strong>en</strong>tre hi ha un important gruix de joves instal·lats a l'atur o <strong>en</strong> la<br />

precarietat laboral, o la progressiva privatització <strong>dels</strong> serveis sanitaris i educatius <strong>en</strong> contra de la voluntat d'una majoria<br />

social. És <strong>per</strong> això que el rector ha afegit que és necessari acabar amb l'"opacitat de <strong>les</strong> decisions" que es pr<strong>en</strong><strong>en</strong> des <strong>dels</strong><br />

governs i combatre el "discurs de la por" creat <strong>per</strong> un "sistema capitalista embogit".<br />

Al llarg <strong>dels</strong> cinc dies que durarà l'edició d'<strong>en</strong>guany, la UPEC ha preparat tot un seguit de xerrades, ponències i tau<strong>les</strong><br />

rodones al voltant de temes tan diversos com l'estat actual de la democràcia, el pacte fiscal, el discurs de la por, la situació<br />

econòmica d'Europa i el pa<strong>per</strong> de la immigració a Catalunya. De tots els actes, Serrano ha volgut destacar <strong>per</strong> la seva<br />

importància la xerrada sobre alternatives al neoliberalisme <strong>en</strong>capçalada <strong>per</strong> Vic<strong>en</strong>ç Navarro (catedràtic de ciències<br />

polítiques i socials i rector emèrit de la UPEC) i la conferència de clo<strong>en</strong>da, que comptarà amb la participació <strong>dels</strong> líders <strong>dels</strong><br />

principals partits d'esquerres de Catalunya: Pere Navarro (PSC), Oriol Junqueras (ERC) i Joan Herrera i Jordi Miral<strong>les</strong><br />

(ICV-EUiA).<br />

Entre la resta de <strong>per</strong>sonalitats protagonistes <strong>dels</strong> diversos actes previstos, cal destacar la presència de Muriel Casals<br />

(presid<strong>en</strong>ta d'Omnium Cultural), Joan Tugores (catedràtic d'economia de la UB), Najat El Hachmi (escriptora), Joan Manel<br />

Tresserras (professor de la UAB i exconseller de Cultura) i Arcadi Oliveres (economista i presid<strong>en</strong>t de 'Justícia i Pau'), així<br />

com <strong>dels</strong> màxims repres<strong>en</strong>tants sindicals de Catalunya, Joan Car<strong>les</strong> Gallego (secretari g<strong>en</strong>eral de CCOO) i Josep Maria<br />

Álvarez (secretari g<strong>en</strong>eral d'UGT).<br />

Situació delicada<br />

Serrano ha conclòs la pres<strong>en</strong>tació de <strong>les</strong> jornades f<strong>en</strong>t referència a la delicada situació econòmica <strong>per</strong> la qual està passant la<br />

UPEC. El rector ha explicat que tot i el rècord d'assistència aconseguit a <strong>les</strong> jornades de l'any passat, la falta de subv<strong>en</strong>cions<br />

rebudes i d'alternatives de finançam<strong>en</strong>t fan <strong>per</strong>illar la celebració de pro<strong>per</strong>es edicions de <strong>les</strong> jornades d'estiu. A més,<br />

Serrano ha afegit que si no es trob<strong>en</strong> solucions aviat, la UPEC passarà a convertir-se <strong>en</strong> un "grup d'opinió" a l'es<strong>per</strong>a de<br />

"temps millors".<br />

El rector ha considerat que el fet que no es pugui assegurar l'existència futura de trobades com <strong>les</strong> que s'organitz<strong>en</strong> des de la<br />

UPEC evid<strong>en</strong>cia la difícil "situació actual de <strong>les</strong> esquerres". Serrano ha lam<strong>en</strong>tat aquesta situació, ja que ha assegurat que<br />

<strong>les</strong> forces progressistes "repres<strong>en</strong>t<strong>en</strong> més de la meitat del país". "Hi hauria d'haver mil UPEC", ha afegit.<br />

La UPEC va néixer l'any 2004 de la necessitat d'omplir un buit <strong>en</strong> els àmbits de debat plurals i indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>ts <strong>dels</strong> sectors<br />

progressistes de Catalunya.<br />

ETIQUETES<br />

Joana Ortega viatja al<br />

Quebec <strong>per</strong> conèixer el<br />

model de consultes<br />

UPEC, JORNADES, DEBAT, CRISI<br />

MÉS CONTINGUTS POLÍTICA<br />

Balmón def<strong>en</strong>sa Eurovegas i<br />

posa <strong>en</strong> qüestió el rebuig del<br />

PSC<br />

L'exconsellera Geli rebutja<br />

la comissió d'investigació<br />

sobre Sanitat que ha<br />

demanat el PSC


EL PUNT AVUI<br />

DIMECRES, 27 DE JUNY DEL 2012<br />

El govern alerta que el<br />

PSOE ha ofert una aliança<br />

al PP <strong>per</strong> fr<strong>en</strong>ar el concert<br />

a Rubalcaba rebutja que el finançam<strong>en</strong>t català sigui com el basc a Navarro<br />

acusa Artur Mas de voler “dividir la societat catalana” amb el pacte fiscal<br />

Odei A.-Etxearte<br />

BARCELONA<br />

CiU i el PSC s’alluny<strong>en</strong> pel<br />

pacte fiscal. M<strong>en</strong>tre <strong>les</strong><br />

dues forces int<strong>en</strong>t<strong>en</strong> tancar<br />

una proposta comuna<br />

amb discreció, es llanc<strong>en</strong><br />

acusacions públiques creuades<br />

que compliqu<strong>en</strong> la<br />

vertebració del cons<strong>en</strong>s.<br />

“Ens costa cada cop més<br />

seguir el PSC”, admetia<br />

ahir el portaveu de l’executiu,<br />

Francesc Homs, sobre<br />

la convicció de Pere Navarro<br />

que Artur Mas porta<br />

el país cap al “xoc de tr<strong>en</strong>s”<br />

amb Espanya i provoca<br />

la “divisió” a Catalunya.<br />

Homs va ass<strong>en</strong>yalar que<br />

Navarro projecta portes<br />

<strong>en</strong>fora “la situació interna”<br />

de divisió que viu el seu<br />

partit. No va concretar si<br />

es referia a <strong>les</strong> divergències<br />

<strong>en</strong>tre dirig<strong>en</strong>ts del<br />

PSC <strong>per</strong> l’abast del pacte<br />

fiscal o a <strong>les</strong> tibantors <strong>dels</strong><br />

socialistes catalans amb el<br />

PSOE <strong>per</strong> la reivindicació.<br />

Homs va d<strong>en</strong>unciar,<br />

precisam<strong>en</strong>t, que el PSOE<br />

s’hauria ofert al PP <strong>per</strong> fer<br />

un front comú <strong>per</strong> “barrar<br />

el pas” a la reclamació catalana<br />

d’un nou finançam<strong>en</strong>t.<br />

Rubalcaba insistia<br />

ahir a reiterar la seva oposició<br />

a un model català que<br />

s’acosti al concert econòmic<br />

basc. El PSOE <strong>en</strong>tén<br />

que Catalunya reclami la<br />

revisió del sistema, <strong>per</strong>ò<br />

aigualeix la demanda <strong>en</strong> el<br />

cafè <strong>per</strong> a tothom recordant<br />

que l’actual model de<br />

règim comú s’ha de su<strong>per</strong>visar<br />

el 2013. Per Rubalcaba<br />

és “normal” que els territoris<br />

<strong>en</strong> demanin millores.<br />

Però rebutja que Catalunya<br />

reivindiqui un sistema<br />

<strong>en</strong> la línia del basc:<br />

“Aprofitar el pacte fiscal<br />

<strong>per</strong> anar cap al concert<br />

econòmic és difer<strong>en</strong>t.”<br />

Amb <strong>les</strong> declaracions<br />

de Rubalcaba, el govern<br />

va donar <strong>per</strong> confirmades<br />

<strong>les</strong> “informacions” que<br />

havia rebut respecte a<br />

l’aliança del PSOE i el PP<br />

contra un concert català.<br />

“Em semblava inversemblant<br />

<strong>per</strong>ò veig que sí, <strong>les</strong><br />

coses apunt<strong>en</strong> cap aquí”,<br />

ass<strong>en</strong>yalava Homs.<br />

El presid<strong>en</strong>t de la G<strong>en</strong>eralitat, Artur Mas, <strong>en</strong> la reunió del consell executiu ■ QUIM PUIG<br />

Mas explicarà <strong>en</strong> el pròxim ple la tercera retallada<br />

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />

El presid<strong>en</strong>t de la G<strong>en</strong>eralitat,<br />

Artur Mas, compareixerà la<br />

setmana vin<strong>en</strong>t al ple del Parlam<strong>en</strong>t<br />

<strong>per</strong> explicar la tercera<br />

onada de retallades. La mesa<br />

i la junta de portaveus de la<br />

cambra ho van acordar ahir.<br />

Mas obrirà un debat que es<br />

tancarà amb la votació de<br />

propostes de resolució que<br />

pres<strong>en</strong>tin els grups parla-<br />

“M’havia resistit a<br />

creure que Rubalcaba<br />

s’havia ofert al PP<br />

<strong>per</strong> barrar el pas<br />

a [...] Catalunya”<br />

Francesc Homs<br />

PORTAVEU DEL GOVERN<br />

El nou pronunciam<strong>en</strong>t<br />

de Rubalcaba no ajuda un<br />

PSC que hauria de def<strong>en</strong>sar<br />

al Congrés l’acord que<br />

es tanqui a Catalunya, si és<br />

que els de Navarro acab<strong>en</strong><br />

<strong>en</strong>greixant la majoria que<br />

ja form<strong>en</strong> CiU, ERC i ICV-<br />

m<strong>en</strong>taris. Els partits de l’oposició<br />

ja han avançat que<br />

s’aliaran <strong>per</strong> instar el govern<br />

a retirar l’euro <strong>per</strong> recepta.<br />

No obstant això, el portaveu<br />

de l’executiu, Francesc<br />

Homs, va ass<strong>en</strong>yalar que la<br />

mesura té rang de llei (figura<br />

<strong>en</strong> la norma d’acompanyam<strong>en</strong>t<br />

<strong>dels</strong> pressupostos, de<br />

mesures fiscals i financeres)<br />

“Aprofitar el pacte<br />

fiscal <strong>per</strong> anar cap al<br />

concert econòmic és<br />

difer<strong>en</strong>t i [...] ja sab<strong>en</strong><br />

la nostra posició”<br />

Alfredo Pérez Rubalcaba<br />

SECRETARI GENERAL DEL PSOE<br />

EUiA. El primer secretari<br />

<strong>dels</strong> socialistes catalans,<br />

de fet, va tornar a carregar<br />

contra la federació nacionalista.<br />

Navarro va avisar<br />

del <strong>per</strong>ill que Artur<br />

Mas es converteixi <strong>en</strong> “el<br />

primer presid<strong>en</strong>t que posi<br />

i, <strong>per</strong> tant, hauran de promoure<br />

una norma equival<strong>en</strong>t<br />

si vol<strong>en</strong> aturar-ne la implantació.<br />

El PP, que va negociar<br />

amb CiU la mesura i <strong>en</strong> va facilitar<br />

l’aprovació abst<strong>en</strong>intse,<br />

també s’oposa a la taxa.<br />

La raó: els catalans hauran<br />

d’afrontar un doble copagam<strong>en</strong>t<br />

farmacèutic quan<br />

s’apliqui també l’espanyol.<br />

Les frases<br />

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />

“El que Mas vol,<br />

[...] des d’un punt de<br />

vista electoralista, és<br />

anar cap a un xoc de<br />

tr<strong>en</strong>s amb Espanya”<br />

Pere Navarro<br />

PRIMER SECRETARI DEL PSC<br />

<strong>en</strong> risc la unitat civil de<br />

Catalunya” amb una proposta<br />

<strong>en</strong> la línia del concert<br />

que no tingui el suport<br />

de la “majoria” <strong>dels</strong><br />

partits catalans. A finals<br />

de juliol, el Parlam<strong>en</strong>t donarà<br />

el sí al nou model. ■<br />

OPINIÓ<br />

L<br />

| Política | 7<br />

———————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />

———————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />

La unitat de<br />

<strong>les</strong> esquerres<br />

i la fi de la UPEC<br />

a Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya celebra<br />

aquest any <strong>les</strong> vuit<strong>en</strong>es jornades <strong>en</strong> el context del setè<br />

any de crisi del totxo i el cinquè de la crisi g<strong>en</strong>eral. La<br />

UPEC és avui una iniciativa modesta i austera que no disposa<br />

del finançam<strong>en</strong>t d’empreses multinacionals com sí que t<strong>en</strong><strong>en</strong><br />

la majoria <strong>dels</strong> think tank catalans, ja que som una opció crítica<br />

amb moltes d’aquestes: nuclears, financeres, immobiliàries,<br />

etc. És l’única plataforma que recull <strong>per</strong>sones de totes <strong>les</strong><br />

opcions polítiques d’esquerres catalanes: el PSC, ICV, EUiA,<br />

ERC i de l’esquerra més alternativa, de CCOO i la UGT i d’una<br />

vint<strong>en</strong>a d’organitzacions i movim<strong>en</strong>ts socials.<br />

No sabem què cal fer <strong>per</strong> aturar aquesta onada neoconservadora,<br />

reaccionària, fonam<strong>en</strong>talista, dogmàtica i profundam<strong>en</strong>t<br />

inhumana <strong>en</strong> què s’han convertit <strong>les</strong> polítiques públiques<br />

a Catalunya, Espanya i Europa, fins i tot pret<strong>en</strong><strong>en</strong> expulsar de<br />

la UE Grècia, el bressol d’Europa. Però el que sí que sabem és<br />

que cal que <strong>les</strong> organitzacions que es reclam<strong>en</strong> de l’esquerra<br />

es plantegin una opció nacional <strong>per</strong> fer front a la crisi provocada<br />

pels poders de la nom<strong>en</strong>clatura financera.<br />

M<strong>en</strong>trestant, la dreta catalana i espanyola està <strong>per</strong>plexa, ja<br />

—————————————————————————————————<br />

A partir del<br />

setembre <strong>en</strong>s<br />

convertirem <strong>en</strong> una<br />

cèl·lula dorm<strong>en</strong>t<br />

—————————————————————————————————<br />

Jordi Serrano (*)<br />

que p<strong>en</strong>sava que només ocupant<br />

ells el poder els problemes<br />

se solucionari<strong>en</strong>, la prima<br />

de risc baixaria i els mercats<br />

(BCE, l’FMI, el BM, Moody’s,<br />

Goldman Sachs, Standard<br />

and Poor’s, etc.) tornari<strong>en</strong> la<br />

confiança <strong>per</strong>duda <strong>per</strong> go-<br />

verns irresponsab<strong>les</strong> i malbaratadors. La prima de risc ha batut<br />

rècords i els bons de la G<strong>en</strong>eralitat han baixat a nivell de<br />

bo escombraria. De veritat son tan il·lusos?<br />

Necessitem una esquerra que espavili, que demani comptes,<br />

que actuï amb una contundència que estigui d’acord amb<br />

la gravetat de la situació. Ada Colau va dir fa uns dies que els lideratges<br />

nous sorgiran <strong>en</strong> funció de demostrar fins a quin<br />

punt els líders estan disposats a jugar-se-la.<br />

Seguram<strong>en</strong>t l’esquerra ha de tornar a esquemes d’abans<br />

del 1917. L’URSS va anar molt bé <strong>per</strong> a tots aquells que no<br />

vivi<strong>en</strong> allí, ja que aconseguia ser la força que <strong>per</strong>metia que el<br />

capitalisme tingués un fre. Era l’am<strong>en</strong>aça lat<strong>en</strong>t i alhora l’es<strong>per</strong>onador<br />

<strong>per</strong> demostrar que es vivia millor a occid<strong>en</strong>t que<br />

a l’est. L’any 1989 aquest fre va desaparèixer i l’esquerra, <strong>les</strong><br />

esquerres no van saber llegir que calia una alternativa, un<br />

aturador a la barbàrie. I aquesta alternativa humanista a<br />

l’URSS s’ha de cercar <strong>en</strong> tres elem<strong>en</strong>ts. Una gran dosi de<br />

cultura i capacitat crítica; un gran i complex sistema organitzatiu,<br />

com escrivia Gramsci i <strong>en</strong>s recordava Barnasants<br />

a l’estiu: <strong>les</strong> idees no viu<strong>en</strong> s<strong>en</strong>se organització; una gran<br />

dosi d’indignació i coratge. En definitiva, la solució és més<br />

política, la política amb majúscu<strong>les</strong>.<br />

La crisi de l’esquerra no és solam<strong>en</strong>t electoral, és fonam<strong>en</strong>talm<strong>en</strong>t<br />

una crisi d’id<strong>en</strong>titat i d’alternativa, també una<br />

crisi del model organitzatiu, la demostració d’aquesta crisi<br />

és que no hem trobat la possibilitat de continuar. A partir del<br />

setembre la UPEC es convertirà <strong>en</strong> una cèl·lula dorm<strong>en</strong>t, <strong>en</strong><br />

un club d’opinió des d’on emetrem <strong>les</strong> opinions quan <strong>en</strong>s<br />

sembli i tornarem a fer <strong>les</strong> IX Jornades de la UPEC quan la<br />

situació ho <strong>per</strong>meti. Que ningú s’estranyi si la g<strong>en</strong>t d’esquerres<br />

quan vulgui discutir <strong>en</strong> comptes de fer-ho <strong>en</strong> els<br />

llocs adequats ho ha de fer a <strong>les</strong> places del país.<br />

El combat social i el combat nacional van intrínsecam<strong>en</strong>t<br />

junts, els neoliberals vol<strong>en</strong> eliminar <strong>les</strong> classes treballadores i<br />

classes mitjanes, <strong>per</strong>ò també <strong>les</strong> nostres institucions nacionals,<br />

<strong>les</strong> am<strong>en</strong>aces d’interv<strong>en</strong>ció de la G<strong>en</strong>eralitat fan que<br />

aquest fet imp<strong>en</strong>sable <strong>en</strong> altres temps sembli ara versemblant<br />

i immin<strong>en</strong>t. Cal que els patriotes catalans lluitem contra els<br />

neocons si no volem veure com desapareix<strong>en</strong> <strong>les</strong> conquestes<br />

de 200 anys de la classe treballadora i tot rastre d’id<strong>en</strong>titat nacional.<br />

Per construir el futur es necessitaran mil UPEC.<br />

(*) Rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya


l’indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t<br />

de Gràcia<br />

29 de juny de 2012<br />

9


18<br />

Diari de Girona<br />

FUNDAT EL 1889<br />

DdG<br />

EDITORIAL<br />

l Tribunal Suprem ha afegit una sis<strong>en</strong>a<br />

E<br />

s<strong>en</strong>tència a la collita de decisions judicials<br />

adverses que està recollint la immersió<br />

lingüística a Catalunya, una<br />

pluja que s’interpreta com a part d’una<br />

involució autonòmica. És una conclusió<br />

difícil d’evitar: si durant tres dècades el model lingüístic<br />

de l’escola catalana ha viscut s<strong>en</strong>se <strong>en</strong>surts i ha<br />

tingut la protecció d’una exemplificadora s<strong>en</strong>tència<br />

del Tribunal Constitucional, l’actual acumulació de<br />

s<strong>en</strong>tències <strong>en</strong> contra ha de ser l’expressió d’un canvi.<br />

En realitat, aquesta proliferació de s<strong>en</strong>tències és el resultat<br />

de tres f<strong>en</strong>òm<strong>en</strong>s paral·lels: una nova s<strong>en</strong>sibilitat<br />

que amara l’alta administració de l’Estat <strong>en</strong> el s<strong>en</strong>tit<br />

que la difer<strong>en</strong>ciació catalana ha arribat massa<br />

lluny; una major activitat d’un grup de famílies disposades<br />

a aconseguir a cop de demanda i amb l’ajuda<br />

<strong>dels</strong> tribunals de Madrid que el sistema s’adapti a ells,<br />

<strong>per</strong> no haver d’adaptar-se ells a un sistema que té una<br />

aprovació social g<strong>en</strong>eralitzada; i un tercer factor –probablem<strong>en</strong>t,<br />

el més decisiu– que és la inestabilitat que<br />

va introduir <strong>en</strong> aquest tema el nou Estatut, que s’ha<br />

demostrat que està g<strong>en</strong>erosam<strong>en</strong>t nodrit de forats jurídics,<br />

tal vegada <strong>per</strong> la falta de <strong>per</strong>ícia i de coneixem<strong>en</strong>ts<br />

tècnics <strong>dels</strong> qui el van redactar i aprovar. Tot<br />

plegat posa el sistema de la immersió <strong>en</strong> una situació<br />

delicada. La G<strong>en</strong>eralitat pot argum<strong>en</strong>tar que una llei<br />

del Parlam<strong>en</strong>t (la LEC) regeix ara <strong>per</strong> tot allò que quedava<br />

poc definit a l’Estatut, <strong>per</strong>ò queda el dubte de si<br />

un tribunal podria, finalm<strong>en</strong>t, esgotats tots els recursos,<br />

actuar directam<strong>en</strong>t contra la conselleria i contra<br />

els seus responsab<strong>les</strong>. La immersió és necessària <strong>per</strong>què,<br />

s<strong>en</strong>t completa com ara, <strong>en</strong>cara són milers els<br />

alumnes que no surt<strong>en</strong> de l’escola amb pl<strong>en</strong>a competència<br />

<strong>en</strong> català; si es dilueix la immersió, <strong>en</strong>cara s’aconseguirà<br />

m<strong>en</strong>ys l’objectiu, amb el consegü<strong>en</strong>t <strong>per</strong>judici<br />

<strong>per</strong> als alumnes que no assoleixin aquesta capacitat.<br />

D’altra banda, un tema que afecta només Catalunya<br />

i el seu patrimoni cultural, s<strong>en</strong>se efectes a la resta<br />

de l’Estat, hauria de ser decidit pels repres<strong>en</strong>tants democràticam<strong>en</strong>t<br />

elegits pels ciutadans de Catalunya,<br />

no <strong>en</strong> un tribunal. És de s<strong>en</strong>tit comú, <strong>per</strong>què la immersió<br />

és una decisió d’una voluntat política. Tanmateix,<br />

no és això el que s’està imposant. I la G<strong>en</strong>eralitat<br />

hauria de t<strong>en</strong>ir més argum<strong>en</strong>ts <strong>per</strong> respondre.<br />

ADAPTAT A LA PROTECCIÓ<br />

DE DADES PER<br />

EDITA DIARI DE GIRONA, S.A.<br />

CONSELLER DELEGAT: José Manuel Vaquero<br />

DIRECTOR GENERAL: J.L. Rodríguez Artime<br />

DIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: José Manuel Atiénzar<br />

SUBDIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: Francisco J. Guixá<br />

LA IMMERSIÓ EN<br />

EL PUNT DE MIRA<br />

DELS TRIBUNALS<br />

PROHIBIDA TOTA REPRODUCCIÓ ALS EFECTES<br />

DE L’ARTICLE 32.1, PARÀGRAF SEGON DE LA LPI.<br />

Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalm<strong>en</strong>t ni parcialm<strong>en</strong>t,<br />

ni transmesa <strong>per</strong> cap tipus de mitjà, s<strong>en</strong>se el <strong>per</strong>mís <strong>per</strong> escrit de la direcció.<br />

Opinió<br />

DIVENDRES, 29 DE JUNY DE 2012 | Diari de Girona<br />

Director: Jordi Xargayó i Teixidor.<br />

Caps de redacció: Josep Callol (Comarques i Política), David Céspedes (Girona i Suplem<strong>en</strong>ts), Alfons Petit (Opinió i Dominical). Seccions: Jesús Bad<strong>en</strong>es<br />

(Girona), Oriol Puig (Economia), Jordi Roura (Esports), Daniel Bonav<strong>en</strong>tura (Cultura i Espectac<strong>les</strong>), Adrià Boix (Diss<strong>en</strong>y).<br />

Ger<strong>en</strong>t: Fèlix Noguera i Carrillo. Distribució i Promocions: Enric Cullell.<br />

Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Distribució: Grup Logístic Vilarroya, S.L. Telèfon: 972 40 06 30. Dipòsit legal GE-2-1958. Any XLIV.<br />

Jordi Serrano<br />

LES VUITENES I ÚLTIMES<br />

JORNADES DE LA UPEC<br />

’ha acabat una etapa de l’esquerra i n’ha de com<strong>en</strong>çar<br />

una altra. Quan va caure el mur de Berlín el 1989, <strong>en</strong> un<br />

S dinar amb g<strong>en</strong>t diversa, un com<strong>en</strong>sal va dir: «Que bé,<br />

ara s’ha acabat el comunisme al món». En Romà Planas,<br />

un home profundam<strong>en</strong>t republicà i socialista, va contestar ràpidam<strong>en</strong>t:<br />

«Ara acab<strong>en</strong> amb el comunisme, a partir d’ara acabaran<br />

amb el socialisme». Les parau<strong>les</strong> van ser profètiques, assistim a la<br />

batalla final <strong>per</strong> acabar amb el socialisme i la socialdemocràcia i<br />

amb qualsevol int<strong>en</strong>t de qüestionar el model econòmic que patim.<br />

A finals <strong>dels</strong> anys seixanta i als setanta l’esquerra era molt dogmàtica<br />

i exageradam<strong>en</strong>t ideologitzada m<strong>en</strong>tre la dreta era su<strong>per</strong>pragmàtica.<br />

De mica <strong>en</strong> mica <strong>les</strong> coses van anar canviant fins allò<br />

tan significatiu de Felipe González «gato blanco, gato negro, lo importante<br />

es que cace ratones». En el llibre No pi<strong>en</strong>ses <strong>en</strong> un elefante,<br />

George Lakoff explica precisam<strong>en</strong>t la mateixa qüestió als EUA. Ens<br />

diu que als EUA la dreta ha dedicat <strong>en</strong>ormes quantitats de diners a<br />

investigar i p<strong>en</strong>sar i d’aquí l’èxit de difusió de <strong>les</strong> idees neoliberals i<br />

neoconservadores als darrers 30 anys. M<strong>en</strong>trestant, l’esquerra s’ha<br />

tornat molt pragmàtica –no només els polítics–, la g<strong>en</strong>t d’esquerres<br />

no vol col·laborar <strong>en</strong> llocs on es llegeix, s’escriu i es discuteix, sinó<br />

<strong>en</strong> projectes concrets. Per exemple, col·laborar amb una ONG que<br />

faci una escola <strong>en</strong> un poblet de Bolívia.<br />

La dreta ha anat f<strong>en</strong>t camí, ha creat innombrab<strong>les</strong> c<strong>en</strong>tres de reflexió,<br />

fundacions, editorials, diaris, revistes, jornades, seminaris,<br />

etc... Hi han dedicat una quantitat ing<strong>en</strong>t de diners i de <strong>mitjans</strong>. A<br />

la fi, ha estat més b<strong>en</strong> valorat a l’esquerra t<strong>en</strong>ir màsters a <strong>les</strong> esco<strong>les</strong><br />

de negocis on han format els executius immorals que han gestionat<br />

<strong>les</strong> finances, la construcció i l’especulació que no pas t<strong>en</strong>ir una<br />

escala de valors fonam<strong>en</strong>tada <strong>en</strong> la justícia i la llibertat.<br />

El resultat és que davant d’una gran crisi econòmica, l’esquerra<br />

juga tota l’estona al mateix frame de la dreta, és a dir, juga sempre<br />

<strong>en</strong> camp contrari. Durant molts anys importants líders de l’esquerra<br />

han anunciat copagam<strong>en</strong>ts, rep<strong>en</strong>sar <strong>les</strong> nuclears, reformar l’Estat<br />

del B<strong>en</strong>estar, abaixar impostos als rics, desregular, acceptar<br />

acríticam<strong>en</strong>t la globalització, etc... Joaquín Almunia, <strong>per</strong> exemple.<br />

Cal que <strong>les</strong> esquerres creïn el propi frame, un relat <strong>en</strong> què la propietat<br />

privada es qüestioni, <strong>en</strong> què l’afany de lucre sigui jutjat com<br />

un contravalor, <strong>en</strong> què el que es diu i el que es fa no tingui distàncies<br />

abismals i <strong>en</strong> què no s’accepti la m<strong>en</strong>tida.<br />

La UPEC amb el format d’aquests darrers vuit anys s’acomiada,<br />

–es convertirà <strong>en</strong> un club d’opinió–, tot un símptoma del que<br />

diem. A reveure.<br />

AMB LA V DE BERGÉ<br />

Ramon Ig<strong>les</strong>ias<br />

CIU DE<br />

DRETES<br />

ls catalans amb s<strong>en</strong>sibilitat<br />

d’esquerres es- E tan orfes de futur,<br />

amb un PSC s<strong>en</strong>se<br />

rumb i agonitzant a <strong>les</strong> <strong>en</strong>questes,<br />

i amb una ERC puixant <strong>per</strong>ò<br />

de forma insufici<strong>en</strong>t i s<strong>en</strong>se t<strong>en</strong>ir<br />

l’esquerra com a prioritat. També<br />

puja <strong>per</strong>ò amb m<strong>en</strong>ors possibilitats<br />

IC, que té <strong>per</strong> davant molt<br />

camí <strong>per</strong> recórrer <strong>per</strong>ò amb cap<br />

possibilitat, de mom<strong>en</strong>t, de liderar<br />

una alternativa.<br />

Davant de tot això hi ha CiU,<br />

que ex<strong>per</strong>im<strong>en</strong>ta el desgast de<br />

gestionar misèria <strong>per</strong>ò sobretot el<br />

desgast d’exposar la seva nova<br />

id<strong>en</strong>titat estr<strong>en</strong>ada amb Artur<br />

Mas: la de ser un partit de dretes<br />

s<strong>en</strong>se matisos. CiU, <strong>en</strong> el passat<br />

un partit que s’havia alim<strong>en</strong>tat<br />

també d’ideals socialdemòcrates<br />

i c<strong>en</strong>tristes, és actualm<strong>en</strong>t un partit<br />

claram<strong>en</strong>t de dretes. No és ni<br />

bo ni dol<strong>en</strong>t, sinó una simple<br />

constatació. El seu líder actual<br />

(Artur Mas) així ho ha decidit,<br />

col·locant al capdavant de <strong>les</strong> carteres<br />

que marqu<strong>en</strong> ideologia g<strong>en</strong>t<br />

molt de dretes. És el cas de Felip<br />

Puig, conseller d’Interior, garant<br />

de l’ordre <strong>per</strong> davant de tot; o de<br />

Boi Ruiz, que possiblem<strong>en</strong>t passi<br />

com el conseller que va <strong>en</strong>terrar<br />

el model de salut conegut fins<br />

ara. O del mateix presid<strong>en</strong>t Mas,<br />

que <strong>per</strong> posar un exemple, i amb<br />

indep<strong>en</strong>dència de si és bo o no<br />

l’Eurovegas, ell ho té tan i tan clar<br />

que no dubta a m<strong>en</strong>yst<strong>en</strong>ir i ridiculitzar<br />

aquells que s’hi han manifestat<br />

<strong>en</strong> contra.<br />

A CiU s’ha imposat la dreta<br />

d’ordre i negoci <strong>per</strong> davant <strong>dels</strong><br />

individus, de la història, del paisatge<br />

i del territori. Aspectes que<br />

la CiU de Jordi Pujol mai no va<br />

<strong>per</strong>dre de vista i que sempre va<br />

fer dubtar els electors amb s<strong>en</strong>sibilitat<br />

lleugera d’esquerres que<br />

sovint el van votar.<br />

Però malgrat que Convergència<br />

i Unió és ja un partit de dretes<br />

s<strong>en</strong>se complexos, avui <strong>per</strong> avui és<br />

l’únic partit capaç –llevat que l’actual<br />

terratrèmol es converteixi <strong>en</strong><br />

el big one– de tornar a revalidar la<br />

majoria. Possiblem<strong>en</strong>t amb altres<br />

aliats <strong>per</strong>què, si una cosa m’atreveixo<br />

a afirmar, és que a Catalunya<br />

el PP tornarà al seu cau residual.


22 debat DILLUNS, 2 DE JULIOL DEL 2012 ara<br />

La UPEC i <strong>les</strong> cruïl<strong>les</strong> de l’esquerra catalana<br />

La crisi cada vegada és més<br />

greu. La gestió que se’n fa<br />

és pèssima i <strong>les</strong> conseqüències<br />

que té, socials i<br />

democràtiques, són bestials.<br />

La conseqüència és que l’esquerra<br />

està <strong>en</strong> una cruïlla, i precisam<strong>en</strong>t,<br />

posarem tres exemp<strong>les</strong> de<br />

mom<strong>en</strong>ts <strong>en</strong> què els tres partits<br />

d’esquerres a Catalunya van passar<br />

<strong>per</strong> una cruïlla.<br />

N’hivahaverunaal’inicidelademocràcia.<br />

El PSUC va passar<br />

d’aconseguir 507.000 vots <strong>en</strong> <strong>les</strong><br />

primeres eleccions al Parlam<strong>en</strong>t<br />

l’any 1980 a només 158.000 <strong>en</strong> <strong>les</strong><br />

eleccions g<strong>en</strong>erals de l’any 1982. En<br />

només dos anys els dirig<strong>en</strong>ts del<br />

PSUC van <strong>per</strong>dre 350.000 votants.<br />

ERC va aconseguir 638.000 vots<br />

l’any 2004 al Congrés de Madrid i<br />

quatre anys més tard <strong>en</strong> va rebre<br />

298.000. N’havia <strong>per</strong>dut 340.000.<br />

El PSC l’any 2008 va treure<br />

1.689.000 vots; l’any 2011 <strong>en</strong> va<br />

aconseguir922.000.Enquatreanys<br />

va <strong>per</strong>dre 700.000 vots.<br />

És a dir: <strong>en</strong> qüestió de poc temps,<br />

l’any 1982 el PSUC <strong>per</strong>d 350.000<br />

votants, l’any 2008 ERC <strong>en</strong> <strong>per</strong>d<br />

340.000 i l’any 2011 el PSC <strong>en</strong> <strong>per</strong>d<br />

700.000.<br />

Són moltes <strong>les</strong> raons de <strong>les</strong> tres<br />

estavellades i necessitaríem tots els<br />

diaris d’un any <strong>per</strong> explicar-ho.<br />

Avui,<strong>les</strong>gransconseqüènciessocials<br />

de la crisi, que afect<strong>en</strong> fonam<strong>en</strong>talm<strong>en</strong>t<br />

<strong>les</strong> classes treballadores,<br />

no trob<strong>en</strong> respostes <strong>en</strong> els partits<br />

d’esquerres. Els votants de l’esquerrarestem<strong>per</strong>plexos.L’esquerra<br />

no està davant d’una gran derrota<br />

electoral, està davant d’una gran<br />

derrota ideològica. L’hegemonia de<br />

<strong>les</strong> idees ultraliberals i reaccionàries<br />

és absoluta. Les idees progressistes,<br />

a més, estan s<strong>en</strong>t foragitades de<br />

Dir-nos adéu<br />

On va a parar Catalunya? El Govern està<br />

<strong>en</strong>unatzucac.Lasevamanerahabitualde<br />

governar ja no serveix. És el mom<strong>en</strong>t de<br />

pr<strong>en</strong>dredecisionsqu<strong>en</strong>oespod<strong>en</strong>ajornar<br />

més.Elpaísestàempobrit.Elsmovim<strong>en</strong>ts<br />

socials no par<strong>en</strong> de sorgir: els insubmisos<br />

amb els peatges de <strong>les</strong> autopistes, els objectors<br />

fiscals amb Espanya i la Plataforma<br />

d’Afectats <strong>per</strong> la Hipoteca <strong>en</strong> són un<br />

exemple.Aaquestsmovim<strong>en</strong>tshemdesumar-hielscol·lectiussanitariieducatiu.Laretalladadelasis<strong>en</strong>ahoraal’escolapública<br />

i la manca de recursos que pateix –que<br />

ha de ser coberta <strong>per</strong> <strong>les</strong> aportacions <strong>dels</strong><br />

paresa<strong>les</strong>AMPA–fan<strong>per</strong>illarelfuturdel<br />

país, que és <strong>en</strong> mans d’uns mestres cada<br />

vegada més desprotegits i, <strong>en</strong> conseqüència,mésdesmotivats<strong>per</strong>educariguiarels<br />

nostresfillscapalsreptesdel’excel·lència.<br />

Les prestacions que <strong>en</strong>s dóna el sistema<br />

sanitaridesalutsóncadavegadamésminses<br />

i més cares.<br />

La discriminació respecte a Espanya<br />

és evid<strong>en</strong>t. A Catalunya, <strong>per</strong> sobreviure,<br />

hem de pagar més que a l’Estat, que,<br />

d’una manera o d’una altra, gaudeix <strong>dels</strong><br />

impostos s<strong>en</strong>se fi que no li par<strong>en</strong> d’arribar<br />

del Principat. Ha arribat el mom<strong>en</strong>t<br />

de dir prou, d’aturar-se i reflexionar què<br />

<strong>en</strong>s interessa més com a país. És el mom<strong>en</strong>t<br />

de la concertació nacional, que els<br />

partitsquevol<strong>en</strong>def<strong>en</strong>sarlanostraterra<br />

i els ciutadans que hi vivim es posin<br />

d’acord i diguin a Espanya: fins aquí hem<br />

arribat plegats. Ara és el mom<strong>en</strong>t de dirnos<br />

adéu!<br />

JORDI ACERO<br />

VILASSAR DE MAR<br />

Desànim educatiu<br />

Ahir es va acabar un curs escolar. Molts<br />

petits somriures van marxar cap a casa i<br />

no els veurem fins al setembre. Els mestres,<strong>per</strong>ò,hiseremunsquantsdiesmés.I<br />

<strong>en</strong>tre els preparatius <strong>per</strong> al que s’atansa<br />

un cop passades <strong>les</strong> vacances, s<strong>en</strong>tirem<br />

que som una colla de números <strong>per</strong> a l’administracióeducativa,ques’està<strong>per</strong>d<strong>en</strong>t<br />

la humanitat que tant hem d’inculcar<br />

als/<strong>les</strong> nostres alumnes. I, m<strong>en</strong>tre <strong>en</strong>s ho<br />

rumiem,haurem<strong>per</strong>dutaltressomriures,<br />

els de <strong>les</strong> <strong>per</strong>sones, mestres, TEIs..., <strong>per</strong><br />

culpa del desgavell organitzatiu i <strong>les</strong> re-<br />

JORDI SERRANO BLANQUER<br />

RECTOR DE LA UNIVERSITAT PROGRESSISTA D’ESTIU DE CATALUNYA<br />

la universitat, de <strong>les</strong> empreses editores,<br />

<strong>dels</strong> <strong>mitjans</strong> de comunicació i<br />

de qualsevol cosa que s’assembli a<br />

l’espai públic. Cal, doncs, situar la<br />

batalla ideològica com a primera<br />

trinxera del combat. La dreta s’ha<br />

tornat ideològica m<strong>en</strong>tre l’esquerra<br />

s’ha aferrat al pragmatisme i la gestió<br />

<strong>per</strong> derivar cap al naufragi, <strong>per</strong>ò<br />

hi ha alternatives.<br />

En primer lloc cal constatar que,<br />

tot i existir una majoria de catalans<br />

que sempre que pod<strong>en</strong> s’express<strong>en</strong><br />

<strong>en</strong> clau d’esquerres, avui no trob<strong>en</strong><br />

una articulació política adequada.<br />

Una segona idea seria proposar<br />

debats públics de totes <strong>les</strong> forces<br />

d’esquerres c<strong>en</strong>trats <strong>en</strong> aquesta pat<strong>en</strong>t<br />

realitat de retallades que afect<strong>en</strong><br />

a tot. Hauri<strong>en</strong> de ser-hi convidats<br />

sectors universitaris, <strong>en</strong>titats<br />

L’esquerra ha<br />

d’assolir un<br />

horitzó comú<br />

<strong>en</strong> la def<strong>en</strong>sa<br />

de l’estat del<br />

b<strong>en</strong>estar i els<br />

serveis<br />

públics<br />

CARTES I MISSATGES<br />

i totes <strong>les</strong> <strong>per</strong>sones interessades <strong>en</strong><br />

la comunitat. Cal refer un camí partint<br />

seguram<strong>en</strong>t del 1917.<br />

Tercer,caldriacom<strong>en</strong>çarap<strong>en</strong>sar<br />

<strong>en</strong> un possible horitzó comú de l’esquerra<br />

<strong>en</strong> la línia de la síntesi que es<br />

vaferquanesvacrearl’Assembleade<br />

Catalunya:llibertat,amnistiaiEstatut<br />

d’Autonomia. La def<strong>en</strong>sa de l’estatdelb<strong>en</strong>estarpodriaserunbonobjectiu.Calunanovasíntesicomunaa<br />

partir de la def<strong>en</strong>sa <strong>dels</strong> serveis públics:<br />

educació, salut, p<strong>en</strong>sions, dep<strong>en</strong>dència,<br />

universitat, etc.<br />

En quart lloc, s’imposa una reflexió<br />

específica sobre l’atzucac <strong>en</strong> la<br />

reconstrucció nacional i els <strong>per</strong>ills<br />

evid<strong>en</strong>ts de viure’n un retrocés. El<br />

federalisme <strong>en</strong>tra <strong>en</strong> crisi amb la<br />

s<strong>en</strong>tència del Tribunal Constitucional,<br />

i l’indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>tisme, tot i créi-<br />

tallades que està aplicant Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t.<br />

Un autèntic atac a l’escola que només g<strong>en</strong>era<br />

rebel·lió i molt, molt desànim <strong>en</strong>tre<br />

elsprofessionalsdoc<strong>en</strong>tsqu<strong>en</strong>o<strong>en</strong>t<strong>en</strong>em<br />

com es pot aconseguir la tan <strong>per</strong>seguida<br />

qualitatdel’educacióimoltm<strong>en</strong>ysaquest<br />

concepte que tant s’està posant de moda,<br />

l’excel·lència.Elgovern<strong>dels</strong>millorsnofarà<br />

millors <strong>per</strong>sones ni millors alumnes<br />

amb aquestes condicions.<br />

ENRIC GARCIA FERRÉ<br />

CARDEDEU<br />

La zona Fòrum<br />

¿Qui se’n recorda del Fòrum Universal<br />

de <strong>les</strong> Cultures? Han passat vuit anys i,<br />

<strong>en</strong>g<strong>en</strong>eral,lamemòriaciutadanaelsitua<br />

com una o<strong>per</strong>ació urbanística d’alt cost<br />

econòmic, amb dubtosos resultats. Però<br />

va ser molt més que tot això.<br />

En primer lloc, <strong>en</strong> els seus objectius<br />

principals, <strong>en</strong> <strong>les</strong> qüestions filosòfiques,<br />

<strong>en</strong> <strong>les</strong> seves qüestions de fons –els seus<br />

debats de <strong>les</strong> condicions de la pau i la diversitat<br />

cultural–, els que hi vam participar<br />

<strong>en</strong>s adonem ara del seu caràcter premonitori,<br />

ja que va avançar polèmiques<br />

CÈLIA ATSET<br />

Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i <strong>per</strong> <strong>les</strong> segü<strong>en</strong>ts vies:<br />

@diariARA facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona Fe d’errades: opinio@ara.cat<br />

xer, tampoc no té un full de ruta. No<br />

podem deixar que la dreta creï el<br />

frameil’estratègia a seguir i que <strong>en</strong>s<br />

barri el camí a la pl<strong>en</strong>itud nacional.<br />

En sisè lloc, cal p<strong>en</strong>sar <strong>en</strong> formes<br />

organitzatives flexib<strong>les</strong> que <strong>per</strong>metin<br />

més implicació de la ciutadania<br />

amb l’aposta g<strong>en</strong>eral de <strong>les</strong> esquerres,<br />

de manera que la indignació es<br />

transformi <strong>en</strong> accions polítiques <strong>en</strong><br />

positiu. Necessitem un sistema organitzatiu<br />

gran i complex. Com escrivia<br />

Gramsci i <strong>en</strong>s recordava Barnasants<br />

a l’estiu: <strong>les</strong> idees no viu<strong>en</strong><br />

s<strong>en</strong>se organització.<br />

En setè lloc falta un lideratge nacional<br />

i social que, més <strong>en</strong>llà <strong>dels</strong><br />

partits, sigui capaç d’aglutinar esforços,<br />

t<strong>en</strong>ir un programa, il·lusionar<br />

el poble i rearmar-nos ideològicam<strong>en</strong>t.AdaColauvadirfaunsdies<br />

que els lideratges nous sorgiran<br />

<strong>en</strong> funció de fins a quin punt els líders<br />

demostrin que estan disposats<br />

a jugar-se-la. Caldrà intel·ligència,<br />

molt intel·ligència, com deia Car<strong>les</strong><br />

Cardó, <strong>per</strong>ò també molt caràcter,<br />

com deia Batista i Roca.<br />

Cal<strong>en</strong> valors i actituds derivats<br />

d’una ètica civil republicana, que<br />

traslladin a aquesta difícil conjuntura<br />

el llegat del pare de totes <strong>les</strong> esquerres,<br />

Francesc Pi i Margall –s<strong>en</strong>se<br />

oblidar Narcís Roca Farreras, un<br />

<strong>dels</strong> seus deixeb<strong>les</strong> més actuals.<br />

Avui a la Universitat Progressista<br />

d’Estiu de Catalunya (UPEC) iniciem<br />

<strong>les</strong> nostres vuit<strong>en</strong>es i, seguram<strong>en</strong>t,<br />

últimes jornades. A partir<br />

d’ara <strong>en</strong>s convertirem <strong>en</strong> un club<br />

d’opinió. Si la il·lusió <strong>per</strong> <strong>les</strong> polítiques<br />

d’esquerres r<strong>en</strong>eix, el primer<br />

símptoma serà que s’anunciaran <strong>les</strong><br />

nov<strong>en</strong>es jornades de la UPEC.<br />

Lespolítiquesd’esquerresnecessitaran<br />

<strong>les</strong> mil flors de <strong>les</strong> mil UPEC<br />

que caldrà fer.<br />

que avui són de rabiosa actualitat. En segon<br />

lloc i no m<strong>en</strong>ys important, amb el<br />

Fòrum es va dignificar la llera del Besòs<br />

i es va recu<strong>per</strong>ar una llarga zona costera<br />

molt degradada, indigna d’un país<br />

d’Europa. Els veïns del districte de Sant<br />

Martí i de la ciutat de Sant Adrià <strong>en</strong> som<br />

testimonis agraïts.<br />

Un altre valor que ara, quasi deu anys<br />

després,convertiràlazonaFòrum<strong>en</strong>una<br />

peça d’urbanisme social pràcticam<strong>en</strong>t<br />

acabada serà la instal·lació de la Universitat<br />

Politècnica de Catalunya <strong>en</strong> aquest<br />

indret.ElsmilersdejovesdelBarcelonès<br />

Nord que durant un segle han hagut de<br />

travessar Barcelona <strong>per</strong> estudiar tecnologia<br />

tindran <strong>les</strong> mateixes oportunitats<br />

que els seus companys de la capital. El<br />

Fòrum va complint els seus objectius.<br />

JAUME VALLES MUNTADAS<br />

SANT ADRIÀ DE BESÒS<br />

Les cartes <strong>en</strong>viades pels lectors han de t<strong>en</strong>ir<br />

un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva<br />

el dret de resumir-<strong>les</strong>. Els seus autors hi han de fer<br />

constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,<br />

número de carnet d’id<strong>en</strong>titat<br />

i un telèfon de contacte.<br />

Les cartes no es respondran.


EL PUNT AVUI<br />

DILLUNS, 2 DE JULIOL DEL 2012<br />

VIII Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya<br />

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />

El futur “negre” de la UPEC<br />

OBERTURA · Com<strong>en</strong>c<strong>en</strong> <strong>les</strong> vuit<strong>en</strong>es jornades amb la incògnita de si són <strong>les</strong> últimes DINERS · El<br />

rector alerta que, s<strong>en</strong>se ajuts públics, es veu<strong>en</strong> abocats a transformar-se <strong>en</strong> un grup d’opinió<br />

A.S.<br />

BARCELONA<br />

Arr<strong>en</strong>qu<strong>en</strong> <strong>les</strong> vuit<strong>en</strong>es<br />

jornades de la<br />

Universitat Progressista<br />

de Catalunya,<br />

la UPEC. I ho fan<br />

amb el dubte sobre la seva continuïtat.<br />

El futur és “negre”, com<br />

admet el seu rector, Jordi Serrano.<br />

S<strong>en</strong>se subv<strong>en</strong>ció pública <strong>per</strong><br />

segon any consecutiu i hav<strong>en</strong>t<br />

desemborsat els últims 60.000<br />

euros estalviats al llarg d’aquest<br />

temps, Serrano no descarta que,<br />

a partir del setembre, tal com<br />

avançava <strong>en</strong> un article <strong>en</strong> aquest<br />

diari, la UPEC es converteixi<br />

<strong>en</strong> una “cèl·lula dorm<strong>en</strong>t”, un<br />

grup d’opinió que es posicionarà<br />

sobre els difer<strong>en</strong>ts temes.<br />

Però <strong>les</strong> jornades, amb tota<br />

probabilitat, es deixaran de fer<br />

“es<strong>per</strong>ant temps millors”.<br />

Nascuda fa vuit anys de la mà<br />

del tripartit i sectors socials i<br />

culturals d’esquerres, sempre<br />

s’ha considerat la UPEC una alternativa<br />

progressista a la nacionalista<br />

Universitat Catalana<br />

d’Estiu (UCE) que se celebra a<br />

Prada de Confl<strong>en</strong>t. Serrano rebutja<br />

taxativam<strong>en</strong>t la confrontació<br />

i considera que els dos fòrums<br />

pod<strong>en</strong> coexistir s<strong>en</strong>se problema.<br />

Sobre la universitat que<br />

dirigeix, alerta que repres<strong>en</strong>ta<br />

“una majoria” i p<strong>en</strong>sa que “hauria<br />

de t<strong>en</strong>ir dret a existir“. “Després<br />

es queix<strong>en</strong> que la g<strong>en</strong>t discuteix<br />

a <strong>les</strong> places”, lam<strong>en</strong>ta.<br />

Amb la incertesa planant damunt<br />

la seu barcelonina del sindicat<br />

CCOO –esc<strong>en</strong>ari de <strong>les</strong> jornades–,<br />

la universitat s’inaugura<br />

aquest migdia amb una conferència<br />

del catedràtic d’economia<br />

i exrector de la Universitat<br />

832993-1058207w<br />

El rector de la UPEC, Jordi Serrano, <strong>en</strong> la inauguració de <strong>les</strong> set<strong>en</strong>es jornades, el juliol passat ■ QUIM PUIG<br />

de Barcelona Joan Tugores. I,<br />

sota el paraigües del lema El futur<br />

és a <strong>les</strong> nostres mans, fins<br />

div<strong>en</strong>dres abordarà el rumb de<br />

Catalunya, la immigració, <strong>les</strong><br />

desigualtats socials, la por instal·lada<br />

a la societat arran de la<br />

crisi, els <strong>per</strong>ills que assetg<strong>en</strong> la<br />

—————————————————————————————————————————<br />

La clo<strong>en</strong>da reunirà,<br />

div<strong>en</strong>dres al migdia,<br />

Navarro, Junqueras,<br />

Herrera i Nuet<br />

—————————————————————————————————————————<br />

democràcia i el pacte fiscal, <strong>en</strong>tre<br />

d’altres. El model de finançam<strong>en</strong>t<br />

es debatrà demà <strong>en</strong> una<br />

taula rodona <strong>en</strong> què participaran<br />

la presid<strong>en</strong>ta d’Òmnium<br />

Cultural, Muriel Casals, la pro-<br />

fessora titular d’his<strong>en</strong>da pública<br />

de la UB Maite Vilalta i l’advocada<br />

Gemma Calvet.<br />

Descodificació<br />

Els sindicats, la crisi de la cultura<br />

i <strong>les</strong> alternatives al neoliberalisme<br />

són altres <strong>dels</strong> grans temes<br />

que es repassaran durant<br />

aquests cinc dies, <strong>en</strong> què la pret<strong>en</strong>sió<br />

és “int<strong>en</strong>tar descodificar<br />

el que està passant”, <strong>en</strong> parau<strong>les</strong><br />

del rector. I esdev<strong>en</strong>ir un fòrum<br />

<strong>per</strong> als sectors d’esquerres<br />

<strong>en</strong> un mom<strong>en</strong>t de gran desori<strong>en</strong>tació,<br />

<strong>per</strong>ò també quan<br />

s’ha constatat que “<strong>les</strong> receptes<br />

clàssiques han fracassat”.<br />

“Cal reinv<strong>en</strong>tar <strong>les</strong> coses”, sosté<br />

Serrano i, <strong>en</strong>tre el<strong>les</strong>, també<br />

“<strong>les</strong> formes de fer política”.<br />

Els partits catalans d’esquer-<br />

res tindran l’oportunitat d’explicar<br />

<strong>les</strong> seves pròpies receptes.<br />

La UPEC reunirà, div<strong>en</strong>dres<br />

al migdia, el primer secretari<br />

del PSC, Pere Navarro, el<br />

presid<strong>en</strong>t d’ERC, Oriol Junqueras,<br />

el secretari g<strong>en</strong>eral d’ICV,<br />

Joan Herrera, i el coordinador<br />

g<strong>en</strong>eral d’EUiA, Joan Josep<br />

Nuet, <strong>en</strong> la conferència de<br />

clo<strong>en</strong>da que pres<strong>en</strong>tarà el <strong>per</strong>iodista<br />

d’El Punt Avui Joan<br />

Rueda. És un <strong>dels</strong> plats forts<br />

de <strong>les</strong> jornades, ja que la coincidència<br />

<strong>dels</strong> dirig<strong>en</strong>ts d’esquerres<br />

no és habitual, atès<br />

que només Herrera és diputat<br />

al Parlam<strong>en</strong>t. No serà un debat,<br />

ja que intervindran <strong>per</strong> separat.<br />

Després de l’acte, la<br />

UPEC baixarà la <strong>per</strong>siana i no<br />

se sap si la tornarà a pujar. ■<br />

| Política | 5<br />

Montilla vol<br />

que el TC no<br />

actuï <strong>en</strong> lleis<br />

refer<strong>en</strong>dades<br />

Redacció<br />

BARCELONA<br />

Dos anys després de la s<strong>en</strong>tència<br />

contra l’Estatut,<br />

l’expresid<strong>en</strong>t de la G<strong>en</strong>eralitat,<br />

José Montilla,<br />

aposta <strong>per</strong> una reforma<br />

del Tribunal Constitucional<br />

<strong>per</strong> evitar que torni a<br />

actuar sobre lleis refer<strong>en</strong>dades,<br />

tal com va passar<br />

amb la carta catalana. “Va<br />

haver-hi una confrontació<br />

de sobiranies, la que la<br />

Constitució atorga al TC i<br />

la del poble de Catalunya;<br />

va ser un conflicte de legitimitats,<br />

i això va fer molt<br />

de mal, al marge de la s<strong>en</strong>tència”,<br />

va assegurar Montilla<br />

<strong>en</strong> una <strong>en</strong>trevista a<br />

l’agència de notícies ACN.<br />

Segons el dirig<strong>en</strong>t socialista,<br />

aquesta modificació<br />

necessitaria “un ampli<br />

acord”, tot i que va avisar<br />

que l’actual correlació de<br />

forces al Congrés la fa poc<br />

viable. En referència a la resolució<br />

judicial, hi va afegir<br />

que el PP “va guanyar el<br />

partit”, <strong>per</strong>què va aconseguir<br />

“desqualificar el text i<br />

erosionar la seva legitimitat”.<br />

Malgrat els atacs,<br />

Montilla considera que la<br />

s<strong>en</strong>tència no ha afectat els<br />

pilars bàsics de l’autogovern.<br />

Pel que fa al pacte fiscal,<br />

va recordar que l’actual<br />

sistema de finançam<strong>en</strong>t<br />

que s’inclou a l’Estatut va<br />

estar avalat <strong>per</strong> CiU. Tot i<br />

això, no es va mostrar tancat<br />

a negociar-ne una millora:<br />

“Seria desitjable que a<br />

Catalunya es tingués una<br />

posició àmpliam<strong>en</strong>t compartida,<br />

i no només una<br />

majoria parlam<strong>en</strong>tària.”<br />

L’expresid<strong>en</strong>t, que ara és<br />

s<strong>en</strong>ador, també va advocar<br />

<strong>per</strong> reformar la cambra. ■


CAT-UNIVERSIDAD PROGRESISTA<br />

Álvarez y Gallego defi<strong>en</strong>d<strong>en</strong> la UPEC<br />

por ser "un espacio para el<br />

pluralismo"<br />

02/07/2012 Noticias EFE<br />

Los secretarios g<strong>en</strong>era<strong>les</strong> de CCOO y UGT de Cataluña, Joan Car<strong>les</strong> Gallego y Josep<br />

Maria Álvarez, respectivam<strong>en</strong>te, han def<strong>en</strong>dido hoy la continuidad de la Universidad<br />

Progresista de Verano de Cataluña (UPEC) por ser "un espacio de debate de las<br />

izquierdas <strong>en</strong> Cataluña y de pluralismo".<br />

En la inauguración de la octava edición de las jornadas de la UPEC, Gallego ha<br />

explicado que las políticas de austeridad "han recortado también" la subv<strong>en</strong>ción para<br />

estas jornadas y ha asegurado que estos recortes ti<strong>en</strong><strong>en</strong> por objetivo "debilitar<br />

aquellas instituciones de p<strong>en</strong>sami<strong>en</strong>to crítico".<br />

Por su parte, el secretario g<strong>en</strong>eral de UGT ha sost<strong>en</strong>ido que las administraciones<br />

públicas "no ti<strong>en</strong><strong>en</strong> argum<strong>en</strong>tos" para no continuar con la UPEC y ha reclamado que<br />

"no se escatim<strong>en</strong> recursos" <strong>en</strong> este ámbito porque, a su juicio, los espacios de<br />

p<strong>en</strong>sami<strong>en</strong>to de la derecha "están trabajando mucho y los de izquierda deb<strong>en</strong><br />

mant<strong>en</strong>erse".<br />

Las jornadas de la UPEC se celebrarán <strong>en</strong>tre el 2 y el 6 de julio bajo el título "El futuro<br />

está <strong>en</strong> nuestras manos" y <strong>en</strong> ellas participarán, <strong>en</strong>tre otros, la presid<strong>en</strong>ta de Òmnium<br />

Cultural, Muriel Casals; el secretario g<strong>en</strong>eral de CCOO, Ignacio Fernández Toxo; el<br />

presid<strong>en</strong>te de Justícia i Pau, Arcadi Oliveras y diversos repres<strong>en</strong>tantes de los partidos<br />

de izquierda como Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera (ICV) o Pere Navarro (PSC).<br />

Gallego ha admitido que los valores de la izquierda actual "no son los adecuados" y ha<br />

instado a los ag<strong>en</strong>tes políticos y socia<strong>les</strong> a apostar por alternativas a las actua<strong>les</strong> para<br />

abordar la crisis, "que actualm<strong>en</strong>te no <strong>per</strong>mit<strong>en</strong> reactivar la economía, aum<strong>en</strong>tan las<br />

desigualdades y cuestionan los derechos fundam<strong>en</strong>ta<strong>les</strong>".<br />

En la misma línea, Álvarez ha admitido que la izquierda "no acaba de decir qué<br />

remedios hay que aportar" <strong>en</strong> un mom<strong>en</strong>to que, <strong>en</strong> su opinión, "es óptimo para rehacer<br />

el capitalismo y situar los derechos fundam<strong>en</strong>ta<strong>les</strong> y la igualdad <strong>en</strong> el c<strong>en</strong>tro de las<br />

políticas".<br />

Por su parte, el rector de la UPEC, Jordi Serrano, ha cargado contra las políticas<br />

"ultralibera<strong>les</strong>" que las administraciones públicas están llevando a cabo y ha<br />

comparado la situación actual con la que vivían los trabajadores <strong>en</strong> el siglo XIX.<br />

"Quizás deberíamos ver lo que hicieron <strong>en</strong>tonces estos obreros para mejorar sus<br />

condiciones y cogerlo como una hoja de ruta", ha afirmado.<br />

Respecto al recorte de subv<strong>en</strong>ciones a los sindicatos y a propia organización de la<br />

UPEC, ha sugerido que a este ritmo, <strong>en</strong> pocos años, "los espacios de discusión<br />

podrían ser las plazas de los pueblos y ciudades".


Diari de Girona | DIMARTS, 3 DE JULIOL DE 2012<br />

El Govern català reduirà<br />

bonificacions a peatges<br />

si l’Estat no paga deutes<br />

Segons la G<strong>en</strong>eralitat, el<br />

Govern espanyol deu <strong>en</strong><br />

concessions <strong>dels</strong> dos últims<br />

anys, 41,2 milions d’euros<br />

BARCELONA | EFE/EUROPA PRESS/ DdG<br />

La G<strong>en</strong>eralitat de Catalunya podria<br />

reduir <strong>les</strong> bonificacions als<br />

peatges, establertes al com<strong>en</strong>çam<strong>en</strong>t<br />

de l'any, a partir de l'1 de setembre<br />

si l'Estat no abona el deute<br />

del 2011 i 2012 <strong>per</strong> pagar <strong>les</strong> concessions,<br />

que és de 41,2 milions<br />

d'euros.<br />

Així ho va anunciar ahir, el secretari<br />

de Territori i Mobilitat, Damià<br />

Calvet, després de reunir-se,<br />

juntam<strong>en</strong>t amb el conseller, Lluís<br />

Recorder, amb els alcaldes de Terrassa,<br />

Mollet i Alella, als qui va dir<br />

que no s'augm<strong>en</strong>taran <strong>les</strong> bonificacions<br />

<strong>per</strong> recurrència com reclam<strong>en</strong><br />

i els va avisar que l'actual<br />

sistema està «<strong>en</strong> <strong>per</strong>ill» <strong>per</strong> l'impagam<strong>en</strong>t<br />

de l'Estat. «O l'Estat<br />

paga immediatam<strong>en</strong>t o la G<strong>en</strong>eralitat<br />

haurà de replantejar el sistema<br />

actual de bonificacions», va<br />

alertar Calvet, que no va concretar<br />

si s'eliminarà alguna de <strong>les</strong> bonificacions,<br />

com el descompte del<br />

30% <strong>per</strong> a turismes ecològics. Se-<br />

Breus<br />

POLICIAL<br />

Desarticulada una<br />

xarxa que realitzava<br />

estafes <strong>per</strong> Internet<br />

BARCELONA | EFE/DdG<br />

La Guàrdia Civil va det<strong>en</strong>ir ahir,<br />

vuit <strong>per</strong>sones, d 'orig<strong>en</strong> nigerià i veïns<br />

de Santa Coloma de Gram<strong>en</strong>et,<br />

<strong>en</strong> una o<strong>per</strong>ació que va <strong>per</strong>metre<br />

desarticular a Barcelona una xarxa<br />

acusada de clonar més de 300<br />

targetes de crèdit <strong>per</strong> comprar a Internet<br />

un miler de productes informàtics<br />

i bitllets d'avió <strong>per</strong> rev<strong>en</strong>dre'ls,<br />

estafes que els podri<strong>en</strong><br />

haver reportat uns guanys d'un milió<br />

d'euros.<br />

gons la G<strong>en</strong>eralitat, l'Estat incompleix<br />

un Reial decret del 1999 segons<br />

el qual ha d'abonar el 7% <strong>dels</strong><br />

ingressos que aconsegueix<strong>en</strong> <strong>les</strong><br />

empreses d'autopistes a cada territori,<br />

i que <strong>per</strong> tant hauria d’haver<br />

pagat a Catalunya 41,2 milions,<br />

20,4 milions de 2011 i 20,8 de<br />

2012, que el Govern català ha de<br />

cobrir <strong>per</strong> si sol. Calvet va criticar<br />

que l'Estat sí que ha previst una<br />

partida de 70 milions d'euros <strong>per</strong><br />

pagar <strong>les</strong> concessionàries <strong>en</strong> el<br />

cas de <strong>les</strong> autopistes de la seva<br />

competència, m<strong>en</strong>tre que ha deixat<br />

a zero <strong>les</strong> partides <strong>per</strong> a <strong>les</strong> autopistes<br />

competència de la G<strong>en</strong>eralitat.<br />

Calvet no va precisar fins a quin<br />

punt es podria revisar el sistema de<br />

bonificacions actual, <strong>per</strong>ò va garantir<br />

que el Govern informarà el<br />

grup de peatges abans de pr<strong>en</strong>dre<br />

una decisió, i que no es planteja<br />

una pujada de tarifes <strong>dels</strong> peatges,<br />

sinó una revisió del model de bonificacions<br />

a partir de l'1 de setembre.<br />

L’alcalde de Terrassa, Pere navarro,<br />

que és també primer secretari<br />

del PSC, va destacar que davant<br />

aquesta negativa, es reservaran<br />

l'opció d'adoptar altres accions,<br />

que no va precisar.<br />

POLÈMICA<br />

El Govern català<br />

reconeix no poder<br />

pagar a <strong>les</strong> ONG<br />

BARCELONA | EUROPA PRESS/DdG<br />

El director g<strong>en</strong>eral de l'Agència<br />

Catalana de Coo<strong>per</strong>ació al Des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t<br />

de la G<strong>en</strong>eralitat<br />

(ACCD), Car<strong>les</strong> Llor<strong>en</strong>s, va reconèixer<br />

ahir, que el Govern català<br />

segueix s<strong>en</strong>se saber quan podrà<br />

pagar el deute de 8,9 milions d'euros<br />

que té amb <strong>les</strong> ONG catalanes,<br />

el que compromet la continuïtat de<br />

c<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ars de projectes humanitaris.<br />

Llor<strong>en</strong>s va precisar que l'acord<br />

tancat ahir amb l'empresariat català<br />

<strong>per</strong> aconseguir fons privats<br />

pretén obrir noves vies de finançam<strong>en</strong>t<br />

davant de l'escassetat de<br />

recursos públics, retallats un 80%<br />

<strong>en</strong> dos anys, i no, calmar <strong>les</strong> ONG.<br />

UNIVERSITAT PROGRESSISTA<br />

CCOO i UGT def<strong>en</strong>s<strong>en</strong> la UPEC <strong>per</strong><br />

ser «un espai <strong>per</strong> al pluralisme»<br />

BARCELONA | EFE/DdG<br />

Els secretaris g<strong>en</strong>erals de CCOO i UGT de Catalunya, Joan Car<strong>les</strong> Gallego<br />

i Josep Maria Álvarez, respectivam<strong>en</strong>t, van def<strong>en</strong>sar ahir, la continuïtat<br />

de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) <strong>per</strong><br />

ser «un espai de debat de <strong>les</strong> esquerres a Catalunya i de pluralisme».<br />

En la inauguració de la vuit<strong>en</strong>a edició de <strong>les</strong> jornades de la UPEC titolades<br />

El futur està a <strong>les</strong> nostres mans, Gallego va explicar que <strong>les</strong> polítiques<br />

d'austeritat «han retallat també» la subv<strong>en</strong>ció <strong>per</strong> a aquestes jornades<br />

i va assegurar que aquestes retallades t<strong>en</strong><strong>en</strong> com a objectiu «debilitar<br />

aquel<strong>les</strong> institucions de p<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t crític». Per la seva banda, el<br />

secretari g<strong>en</strong>eral d'UGT va sost<strong>en</strong>ir que <strong>les</strong> administracions públiques<br />

«no t<strong>en</strong><strong>en</strong> argum<strong>en</strong>ts» <strong>per</strong> no continuar amb la UPEC.<br />

CATALUNYA<br />

27


El bloc d'<strong>en</strong> Pere<br />

El fil <strong>dels</strong> dies<br />

http://blocs.mesvilaweb.cat/<strong>per</strong>e<br />

Joan Tugores a la darrera UPEC. I potser l'última?<br />

política | dilluns, 2 de juliol de 2012 | 21:23h<br />

Jordi Serrano i Blanquer, rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya, ha inaugurat aquest matí,<br />

acompanyat <strong>dels</strong> dirig<strong>en</strong>ts d'UGT i CCOO, Josep M. Àlvarez i Joan Car<strong>les</strong> Gallego, la que pot ser la seva última<br />

edició.<br />

Després de vuit anys, la UPEC s'haurà de convertir <strong>en</strong> un fòrum d'opinió, submergir-se <strong>per</strong> tal de dur una vida<br />

lat<strong>en</strong>t -dorm<strong>en</strong>t, <strong>en</strong> deia el seu rector- tot es<strong>per</strong>ant temps millors.<br />

El govern de Catalunya, el govern <strong>dels</strong> millors, li ha retirat la subv<strong>en</strong>ció. Els ciutadans d'esquerres no som<br />

<strong>dels</strong> seus. I ja se sap que govern<strong>en</strong> només <strong>per</strong> als qui els vot<strong>en</strong>. I , seguram<strong>en</strong>t, ni això.<br />

Però no s'han limitat a <strong>en</strong>tonar el cant del cigne; sinó que, combatius i reflexius fins al final, s'han pres<strong>en</strong>tat<br />

un parell de ponències b<strong>en</strong> interessants <strong>en</strong> la jornada d'avui.<br />

Després de <strong>les</strong> pres<strong>en</strong>tacions i d'una divertida i incisiva ponència del mateix Jordi Serrano, ha obert foc ni<br />

més ni m<strong>en</strong>ys que Joan Tugores, economista, professor de la Universitat de Barcelona i exrector d'aquesta<br />

mateixa universitat.<br />

Amb un estil d<strong>en</strong>s i àgil <strong>en</strong>sems -que difícil que és conciliar tot això; els bolígrafs trei<strong>en</strong> fum i els cervells,<br />

<strong>en</strong>cara més- el doctor Tugores titulava la seva conferència igual que el lema de l'edició d'<strong>en</strong>guany: El futur és<br />

a <strong>les</strong> nostres mans.<br />

No resumiré la conferència. Em limitaré a destacar allò que més m'ha cridat l'at<strong>en</strong>ció.<br />

En aquesta crisi, Europa és la baula dèbil, i l'objectiu de molts poderosos, dintre i fora d'Europa, és fer<br />

fracassar el model europeu, que ha consistit <strong>en</strong> una exitosa combinació de democràcia política, estat del<br />

b<strong>en</strong>estar i des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t econòmic. Els problemes europeus són també problemes globals.<br />

-Només els mostraré un gràfic- ha dit el confer<strong>en</strong>ciant als assist<strong>en</strong>ts; <strong>per</strong>ò no podia ser més eloqü<strong>en</strong>t: el<br />

dèficit/ su<strong>per</strong>àvit <strong>dels</strong> països del sud i del nord d'Europa er<strong>en</strong> molt similars fins cap allà l'any 2000. Amb la<br />

creació de l'euro, moneda forta a imatge i semblança del marc alemany, estableix el punt d'inflexió i obre la<br />

via a l'especulació (recordem com al nostre país el preu <strong>dels</strong> diaris va passar d'un dia <strong>per</strong> altre de 100 pts. a<br />

un euro!). A partir d'a<strong>les</strong>hores, la població del sud s'<strong>en</strong>deuta amb els capitals prestats del nord, amb<br />

interessos nominalm<strong>en</strong>t baixos <strong>per</strong>ò molt onerosos.<br />

Les corbes se separ<strong>en</strong> dramàticam<strong>en</strong>t: el dèficit del sud és simètric del su<strong>per</strong>àvit del nord. En conseqüència,<br />

rics i pobres, països del nord i del sud europeus, són igualm<strong>en</strong>t coresponsab<strong>les</strong> de la crisi, i<br />

coresponsablem<strong>en</strong>t h'hauran de sortir.<br />

Uns s'han <strong>en</strong>deutat més del compte <strong>per</strong>què d'altres els han prestat -i se n'han b<strong>en</strong>eficiat- més del compte<br />

també.<br />

La sortida passa <strong>per</strong> una fiscalitat més sòlida sobre els r<strong>en</strong>dim<strong>en</strong>ts del capital que actuï de mecanisme<br />

comp<strong>en</strong>satori global, un deute públic federalitzat (els eurobons!) i una unió bancària europea.<br />

Poc amic de maniqueismes, el doctor Tugores <strong>en</strong>s parla de la necessitat de conciliar els mercats amb la<br />

democràcia -un mercat efici<strong>en</strong>t, que assigna adequadam<strong>en</strong>t els recursos, és un bé públic de primer ordre; un<br />

mercat desregulat o capturat <strong>per</strong> determinades elits no és un bon mercat-.<br />

La competitivitat i la cohesió tampoc no són contradictòries: els països competitius són també els més<br />

cohesionats, on hi ha m<strong>en</strong>ys desigualtats. A aquest respecte és decisiva una educació de qualitat que arribi a<br />

tothom, no pas elitista.<br />

L'eficiència i la distribució també són conciliab<strong>les</strong>: els països més desiguals, amb una base fiscal més feble,<br />

són m<strong>en</strong>ys de fiar. La prima de risc està vinculada a polítiques antisocials.<br />

Moltes altres qüestions ha tocat el professor Tugores: patim d'una irresponsabilitat <strong>en</strong>vers <strong>les</strong> g<strong>en</strong>eracions<br />

futures, els podem deixar un món pitjor que el que hem trobat, amb deute mediambi<strong>en</strong>tal, problemes<br />

demogràfics i sobre<strong>en</strong>deutam<strong>en</strong>t. Transmetre'n el cost a <strong>les</strong> g<strong>en</strong>eracions futures és m<strong>en</strong>ysprear-<strong>les</strong>. Cal un<br />

pacte interg<strong>en</strong>eracional.<br />

Hi ha el <strong>per</strong>ill de regressió a un ordre social tancat, <strong>en</strong> què una elit controla els principals recursos. Una<br />

espècie de neofeudalisme, amb desigualtats i retrocés sociopolític i econòmic. L'època del welfare state,<br />

aquesta creació europea, és <strong>en</strong> aquest aspecte una excepció històrica que alguns vol<strong>en</strong> fer desaparèixer.<br />

Cal decidir qui tindrà veu <strong>en</strong> els àmbits de decisió supranacional, que repres<strong>en</strong>ti realm<strong>en</strong>t, de forma<br />

democràtica, la veu <strong>dels</strong> ciutadans de cada país. Fins ara, aquest àmbit l'han ocupat els membres de l'elit<br />

que def<strong>en</strong>sa els interessos més minoritaris <strong>per</strong>ò molt poderosos. No cal citar-ne exemp<strong>les</strong>.<br />

El món sortirà d'aquesta crisi radicalm<strong>en</strong>t difer<strong>en</strong>t. Cal dibuixar una alternativa progressista que retorni als<br />

temps previs a la divisió de <strong>les</strong> esquerres amb <strong>les</strong> seves postures <strong>en</strong>frontades davant de la primera guerra


mundial.<br />

Cal preservar l'estat del b<strong>en</strong>estar i la democràcia, No han estat pas un somni, sinó una afortunada realitat. El<br />

monstre -el dinosaure- que am<strong>en</strong>aça <strong>les</strong> nostres aspiracions <strong>en</strong>cara continua pres<strong>en</strong>t.<br />

A la tarda, debat sobre <strong>les</strong> noves formes de protesta i/o repres<strong>en</strong>tació política. Simona Levi fa aportacions<br />

especialm<strong>en</strong>t interessants, pel gust d'aquest cronista: S<strong>en</strong>se plaer no hi ha rebel.lió, i s<strong>en</strong>se rebel.lió no hi ha<br />

canvi. El model, més que horitzontal, és viral. El propòsit <strong>dels</strong> ciberactivistes que fan tecnopolítica no és<br />

imposar, sinó compartir. Cal també un reconeixem<strong>en</strong>t de <strong>les</strong> capacitats i aportacions de la feina de cadascú<br />

<strong>per</strong> col.laborar <strong>en</strong> la xarxa. No és una barreja indistinta, sinó una suma d'inicatives.<br />

L'objectiu no és el martiri ni el fracàs. Es tracta de plantejar-se objectius assolib<strong>les</strong>, d'acord amb <strong>les</strong> pròpies<br />

possibilitats, <strong>per</strong> tal de no fracassar. Es pot conjuminar el realisme de <strong>les</strong> lluites quotidianes amb la radicalitat<br />

de fons, com corrobor<strong>en</strong> els sindicalistes pres<strong>en</strong>ts a la sala.<br />

La UPEC se celebra al local de la CONC i és el fòrum <strong>per</strong> excel.lència del conjunt de <strong>les</strong> esquerres catalanes<br />

s<strong>en</strong>se exclusions, <strong>dels</strong> més moderats als més radicals. Per a tots hi ha lloc i veu.<br />

Llarga vida a la UPEC! És més necessària que mai.


8 | Política |<br />

La seu de CCOO va ser el marc ahir de l’estr<strong>en</strong>a de la Universitat Progressista d’Estiu, també amb repres<strong>en</strong>tants de la UGT ■ J. LOSADA<br />

CCOO també dóna suport<br />

a un “concert econòmic<br />

solidari” <strong>per</strong> a Catalunya<br />

a S’uneix a la UGT <strong>en</strong> la demanda d’una his<strong>en</strong>da pròpia que posi fi al dèficit<br />

fiscal històric a Ho vincula a un pacte social que garanteixi l’estat del b<strong>en</strong>estar<br />

Ò. Palau<br />

BARCELONA<br />

Ple sindical <strong>en</strong> l’exigència<br />

del concert econòmic. El<br />

Consell Nacional de CCOO<br />

de Catalunya ha aprovat<br />

una resolució <strong>en</strong> què es declara<br />

“ferma partidària”<br />

d’un nou sistema de finançam<strong>en</strong>t<br />

<strong>per</strong> a Catalunya<br />

que su<strong>per</strong>i el “dèficit fiscal<br />

històric”, <strong>per</strong>ò que també<br />

garanteixi els drets socials.<br />

El sindicat alerta que<br />

el sistema de recaptació<br />

actual no compleix el principi<br />

d’ordinalitat ni dota<br />

Catalunya de prou ingressos<br />

<strong>per</strong> gestionar <strong>les</strong> seves<br />

competències. Per això<br />

proposa un “concert econòmic<br />

solidari” que faci<br />

possible la “suficiència financera”<br />

de la G<strong>en</strong>eralitat<br />

i li <strong>per</strong>meti alhora fer una<br />

contribució a la “solidaritat<br />

interterritorial”, sempre<br />

que aquesta no vagi <strong>en</strong><br />

detrim<strong>en</strong>t de Catalunya.<br />

Per fer-ho possible,<br />

CCOO def<strong>en</strong>sa una agència<br />

tributària catalana<br />

pròpia que s’<strong>en</strong>carregui de<br />

recaptar, gestionar i liquidar<br />

tots els impostos –només<br />

creu que s’hauria de<br />

coordinar amb l’estatal<br />

<strong>per</strong> <strong>les</strong> tasques d’inspecció<br />

<strong>en</strong> la lluita contra el frau<br />

fiscal i l’economia submergida,<br />

<strong>en</strong> què també posa<br />

Els secretaris g<strong>en</strong>erals de<br />

CCOO i UGT de Catalunya,<br />

Joan Car<strong>les</strong> Gallego i Josep<br />

Maria Álvarez respectivam<strong>en</strong>t,<br />

van def<strong>en</strong>sar ahir, <strong>en</strong><br />

l’estr<strong>en</strong>a de la vuit<strong>en</strong>a edició,<br />

la continuïtat de la Universitat<br />

Progressista d’Estiu de<br />

Catalunya (UPEC), <strong>per</strong>què és<br />

“un espai de debat de <strong>les</strong> esquerres<br />

a Catalunya i de pluralisme”.<br />

Gallego lam<strong>en</strong>tava<br />

que <strong>les</strong> polítiques d’austeritat<br />

“han retallat també” els<br />

fons <strong>per</strong> a <strong>les</strong> jornades, <strong>per</strong><br />

“debilitar <strong>les</strong> institucions de<br />

p<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t crític”. Álvarez va<br />

Salvador Alsius lam<strong>en</strong>ta<br />

la politització del CAC<br />

Redacció<br />

BARCELONA<br />

“Un Consell de l’Audiovisual<br />

de Catalunya (CAC)<br />

amb sis exparlam<strong>en</strong>taris<br />

és un CAC malaguanyat.”<br />

El <strong>per</strong>iodista Salvador Alsius,<br />

candidat d’ERC i ICV-<br />

EUiA com a membre del<br />

Consell, va lam<strong>en</strong>tar ahir<br />

la politització d’aquest<br />

<strong>en</strong>s, que ha d’actuar <strong>en</strong> def<strong>en</strong>sa<br />

de la llibertat d’expressió<br />

i d’informació, del<br />

pluralisme, de la neutralitat<br />

informativa <strong>en</strong> l’àmbit<br />

audiovisual. Alsius, que<br />

previsiblem<strong>en</strong>t quedarà<br />

fora del CAC, va comparèixer<br />

al Parlam<strong>en</strong>t amb Roger<br />

Loppacher i Daniel Sirera,<br />

que sí que formaran<br />

part de l’organisme com a<br />

Def<strong>en</strong>s<strong>en</strong> la continuïtat de la UPEC<br />

———————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />

presid<strong>en</strong>t i conseller, respectivam<strong>en</strong>t,<br />

<strong>en</strong> virtut<br />

del pacte que han segellat<br />

CiU i el PP. Durant la seva<br />

interv<strong>en</strong>ció, Loppacher<br />

va def<strong>en</strong>sar que el CAC no<br />

ha de t<strong>en</strong>ir només una<br />

“funció def<strong>en</strong>siva” sinó<br />

que “el públic ha de poder<br />

interv<strong>en</strong>ir <strong>en</strong> el debat”<br />

que es g<strong>en</strong>era sobre els<br />

<strong>mitjans</strong> audiovisuals. ■<br />

acusar <strong>les</strong> administracions<br />

de “no t<strong>en</strong>ir argum<strong>en</strong>ts” <strong>per</strong><br />

no seguir amb la UPEC i va<br />

reclamar que “no s’escatimin<br />

recursos” <strong>en</strong> aquest àmbit.<br />

El rector de la UPEC, Jordi<br />

Serrano, carregava també<br />

contra <strong>les</strong> polítiques “ultraliberals”<br />

actuals i comparava<br />

la situació amb la <strong>dels</strong><br />

treballadors el segle XIX.<br />

Serrano també deplorava<br />

la retallada de subv<strong>en</strong>cions:<br />

“A aquest ritme, d’aquí a<br />

pocs anys els espais de discussió<br />

podri<strong>en</strong> ser <strong>les</strong> places<br />

<strong>dels</strong> pob<strong>les</strong> i ciutats.”<br />

molt èmfasi– i que tingui<br />

capacitat normativa <strong>per</strong><br />

establir tributs propis.<br />

En aquest punt, això sí,<br />

el sindicat alerta que el<br />

nou model no servirà “de<br />

res” si després la G<strong>en</strong>eralitat<br />

implanta “polítiques<br />

desfiscalitzadores” i “abaixa<br />

els tributs als més rics”,<br />

com va fer <strong>en</strong> eliminar<br />

l’impost de successions.<br />

Per un pacte de país<br />

De fet, va més <strong>en</strong>llà i d<strong>en</strong>uncia<br />

la política de retallades<br />

<strong>dels</strong> governs de CiU i<br />

La frase<br />

—————————————————————————————————<br />

“De res serviria t<strong>en</strong>ir<br />

un millor finançam<strong>en</strong>t<br />

si la recaptació baixa<br />

<strong>per</strong> <strong>les</strong> polítiques<br />

desfiscalitzadores”<br />

RESOLUCIÓ DEL 29 DE JUNY DEL<br />

CONSELL NACIONAL DE COMISSIONS<br />

OBRERES DE CATALUNYA<br />

PP, que supos<strong>en</strong> un “seriós<br />

retrocés <strong>en</strong> els drets nacionals<br />

i socials” –<strong>per</strong> CCOO<br />

el progrés nacional i el social<br />

són “inseparab<strong>les</strong>”– i<br />

que “aprofit<strong>en</strong> de manera<br />

oportunista la crisi <strong>per</strong> reduir<br />

l’espai públic <strong>en</strong> b<strong>en</strong>efici<br />

del sector privat”. El<br />

sindicat, <strong>en</strong> aquest s<strong>en</strong>tit,<br />

aposta <strong>per</strong> la imposició<br />

d’un nou impost <strong>per</strong> a <strong>les</strong><br />

grans fortunes i la implantació<br />

d’un model econòmic<br />

que afavoreixi el creixem<strong>en</strong>t<br />

sost<strong>en</strong>ible. A més,<br />

exigeix un “pacte de país”<br />

que estipuli que els nous<br />

recursos que s’obtinguin<br />

es destinin sobretot a garantir<br />

l’estat del b<strong>en</strong>estar.<br />

La resolució, feta pública<br />

ahir, va ser aprovada pel<br />

sindicat div<strong>en</strong>dres passat,<br />

i suposa un nou gest de suport<br />

al govern català <strong>en</strong> la<br />

futura negociació del pacte<br />

fiscal a Madrid, després<br />

que l’altre gran sindicat, la<br />

UGT, ja aprovés una resolució<br />

similar el 14 de juny<br />

pel concert econòmic. ■<br />

D’esquerra a dreta, Sirera, Loppacher i Alsius, que van<br />

comparèixer ahir al Parlam<strong>en</strong>t ■ ACN<br />

EL PUNT AVUI<br />

DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2012<br />

OPINIÓ<br />

—————————————————————————————————<br />

Lluís Falgàs<br />

Periodista<br />

—————————————————————————————————<br />

Juliol<br />

Des de sempre, el<br />

mes de juliol és un<br />

mes políticam<strong>en</strong>t<br />

destacable pel que fa a notícies.<br />

L’actual promet.<br />

Rajoy té un to difer<strong>en</strong>t<br />

després de l’últim Consell<br />

Europeu. Ha rebaixat prepotència<br />

davant la resta de<br />

països europeus. Fa un discurs<br />

més alineat amb els<br />

italians, més pròxim als<br />

francesos i m<strong>en</strong>ys desafiant<br />

amb els alemanys.<br />

Davant <strong>les</strong> institucions europees<br />

ha moderat el to.<br />

Això vol dir que té int<strong>en</strong>ció<br />

de complir al peu de la<br />

lletra <strong>les</strong> recomanacions<br />

europees: pujada de l’IVA,<br />

rebaixa de sous <strong>dels</strong> empleats<br />

públics i supressió<br />

de la deducció <strong>per</strong> la compra<br />

d’un habitatge. És a<br />

dir, tot allò que havia de<br />

fer a principi de legislatura<br />

i que ha anat deixant <strong>en</strong><br />

es<strong>per</strong>a que escampés la<br />

crisi. Al juliol continuaran<br />

els anom<strong>en</strong>ats “div<strong>en</strong>dres<br />

sants”. Una m<strong>en</strong>a de degoteig<br />

de mesures que<br />

s’anunci<strong>en</strong> div<strong>en</strong>dres rere<br />

div<strong>en</strong>dres amb objectius<br />

finals poc definits, com<br />

s’ha vist fins ara.<br />

A Catalunya també hi<br />

haurà un juliol int<strong>en</strong>s. Es<br />

constituiran comissions<br />

d’investigació sobre la<br />

banca i la sanitat que sabrem<br />

com com<strong>en</strong>c<strong>en</strong> s<strong>en</strong>se<br />

saber com s’acabaran.<br />

Pot haver-hi un daltabaix<br />

<strong>en</strong>tre partits polítics i treure<br />

els draps bruts o bé g<strong>en</strong>erar<br />

una frustració g<strong>en</strong>eralitzada<br />

<strong>en</strong> veure que no<br />

serveix<strong>en</strong> <strong>per</strong> a res.<br />

És curiós que, des de fa<br />

anys, al juliol els catalans<br />

som més indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>tistes.<br />

Enguany ho confirm<strong>en</strong> <strong>les</strong><br />

dades del C<strong>en</strong>tre d’Estudis<br />

d’Opinió (CEO). Les dades<br />

no coincidiran amb el debat<br />

pel pacte fiscal que<br />

s’ha de celebrar a finals de<br />

mes a la cambra catalana.<br />

Tot indica que només CiU,<br />

ICV i ERC donaran suport<br />

a la proposta nacionalista<br />

de pacte fiscal amb l’Estat.<br />

Un suport insufici<strong>en</strong>t i<br />

que no té res a veure amb<br />

aquella gran i lluïda manifestació<br />

d’ara fa dos anys<br />

–el 10 de juliol del 2010–<br />

pels carrers de Barcelona<br />

<strong>en</strong> contra de la retallada a<br />

l’Estatut <strong>per</strong> part del Tribunal<br />

Constitucional.


6 | Política |<br />

Mas-Colell etziba<br />

a l’Estat que s’ha<br />

d’aprimar<br />

a El conseller d’Economia ofereix <strong>les</strong> seves “idees” a<br />

Mariano Rajoy i li recorda que “té marge” <strong>per</strong> reduir dèficit<br />

O.A.-Etxearte<br />

BARCELONA<br />

El govern recela de la pressió<br />

que Mariano Rajoy<br />

continua f<strong>en</strong>t a <strong>les</strong> autonomies<br />

<strong>per</strong> a la reducció del<br />

dèficit. L’<strong>en</strong>demà que el<br />

presid<strong>en</strong>t espanyol assegurés<br />

que <strong>en</strong> els mesos vin<strong>en</strong>ts<br />

els territoris hauran<br />

de fer “esforços <strong>en</strong>cara<br />

majors”, el conseller<br />

d’Economia, Andreu Mas-<br />

Colell, va emplaçar indirectam<strong>en</strong>t<br />

l’Estat a aplicar-se<br />

la dieta antidèficit<br />

que predica. “Una cura<br />

d’aprimam<strong>en</strong>t li aniria<br />

molt bé”, va etzibar.<br />

Mas-Colell no només va<br />

emplaçar el govern espanyol<br />

a estrènyer-se el cinturó<br />

sinó que va assegurar<br />

t<strong>en</strong>ir “idees” sobre com ho<br />

ha de fer, t<strong>en</strong>int <strong>en</strong> compte<br />

que disposa d’un “marge<br />

considerable” <strong>per</strong> estalviar.<br />

No obstant això, el titular<br />

d’Economia va rebutjar<br />

concretar-ne cap i<br />

Els dubtes del concert econòmic<br />

sÒscar Palau<br />

BARCELONA<br />

i exigim un concert<br />

econòmic com el foral,<br />

quina seria la quota<br />

de retorn a l’Estat<br />

pels serveis comuns<br />

prestats, com la corona o l’exèrcit?<br />

L’equival<strong>en</strong>t al pes al PIB,<br />

com allà? (És a dir, un 18% de la<br />

recaptació?) I si volem continuar<br />

s<strong>en</strong>t solidaris –el País Basc<br />

i Navarra no ho són–, amb quin<br />

sistema? Fins i tot, si es plantegés<br />

una consulta <strong>per</strong> corroborar<br />

el suport al concert, quina seria<br />

la pregunta? I més: es pot t<strong>en</strong>ir<br />

estat del b<strong>en</strong>estar s<strong>en</strong>se t<strong>en</strong>ir<br />

La frase<br />

—————————————————————————————————<br />

“Una cura<br />

d’aprimam<strong>en</strong>t li aniria<br />

molt bé. Podem oferir<br />

algunes idees de com<br />

es podria fer”<br />

Andreu Mas-Colell<br />

CONSELLER D’ECONOMIA<br />

finalm<strong>en</strong>t, <strong>per</strong> tancar el<br />

debat, va respondre taxatiu:<br />

“Que cadascú aguanti<br />

el seu problema, el govern<br />

c<strong>en</strong>tral no té necessitat de<br />

<strong>les</strong> meves idees, ja li donaran<br />

directam<strong>en</strong>t d’Alemanya”.<br />

La G<strong>en</strong>eralitat ha<br />

plantejat reiteradam<strong>en</strong>t a<br />

l’Estat que rebaixi el sou<br />

<strong>dels</strong> funcionaris, igual que<br />

Artur Mas ho ha fet amb<br />

els treballadors públics catalans,<br />

o que impulsi mesures<br />

sanitàries com el pagam<strong>en</strong>t<br />

<strong>dels</strong> àpats <strong>en</strong> els<br />

hospitals.<br />

Mas-Colell va rebutjar<br />

<strong>les</strong> ingerències de Rajoy <strong>en</strong><br />

EL PUNT AVUI<br />

DIMECRES, 4 DE JULIOL DEL 2012<br />

Reflexions al voltant del pacte fiscal<br />

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />

INTERROGANTS · Ex<strong>per</strong>tes reunides <strong>per</strong> la UPEC planteg<strong>en</strong> <strong>les</strong> preguntes que flot<strong>en</strong> sobre el pacte fiscal que negocia el<br />

govern CONCLUSIÓ · Creu<strong>en</strong> que urgeix millorar el model de finançam<strong>en</strong>t, <strong>per</strong>ò que la realitat emp<strong>en</strong>y cap a l’estat propi<br />

estat? Són només alguns <strong>dels</strong><br />

interrogants que flot<strong>en</strong> al voltant<br />

de la negociació del pacte<br />

fiscal a Catalunya, que ahir es<br />

van posar sobre la taula <strong>en</strong> el<br />

marc de la Universitat Progressista<br />

d’Estiu (UPEC), amb Maite<br />

Vilalta, professora d’His<strong>en</strong>da<br />

Pública a la UB, Gemma Calvet,<br />

advocada i consultora, i Muriel<br />

Casals, presid<strong>en</strong>ta d’Òmnium.<br />

“El problema és que no sabem<br />

què volem”, resumia Calvet. A la<br />

mateixa taula, de fet, ja hi havia<br />

matisos. Ella, així, veu “imprescindible”<br />

el concert “el més ràpid<br />

possible”, <strong>per</strong>què els ingressos<br />

ja són “claram<strong>en</strong>t insufici<strong>en</strong>ts”<br />

pels serveis públics exis-<br />

la batalla catalana contra<br />

el dèficit. “Nosaltres també<br />

sabem llegir els missatges<br />

d’Europa”, va s<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ciar.<br />

Segons el conseller<br />

d’Economia, caldrà es<strong>per</strong>ar<br />

<strong>per</strong> comprovar els<br />

efectes pràctics de la cimera<br />

europea de la setmana<br />

passada, <strong>per</strong>ò considera<br />

un “error” p<strong>en</strong>sar que la<br />

pot<strong>en</strong>ciació del creixem<strong>en</strong>t<br />

passarà <strong>per</strong> davant<br />

de <strong>les</strong> polítiques de retallades.<br />

“L’austeritat continuarà.<br />

Tots <strong>en</strong>s hem d’estrènyer<br />

el cinturó”, es va<br />

mostrar conv<strong>en</strong>çut.<br />

Les parau<strong>les</strong> de Mas-Colell<br />

van mo<strong>les</strong>tar especialm<strong>en</strong>t<br />

el PP a Catalunya. El<br />

portaveu <strong>dels</strong> populars,<br />

Enric Millo, va c<strong>en</strong>surar<br />

“el luxe” que “es <strong>per</strong>met”<br />

la G<strong>en</strong>eralitat “de donar<br />

consells al govern d’Espanya”<br />

<strong>en</strong> un “to poc apropiat”<br />

quan és Catalunya la<br />

que “arrossega un sector<br />

públic sobredim<strong>en</strong>sionat”.<br />

■<br />

t<strong>en</strong>ts, sobretot arran de l’última<br />

onada migratòria, i amb el sistema<br />

actual Catalunya es pot veure<br />

abocada a la interv<strong>en</strong>ció. “Arrosseguem<br />

un model que no té<br />

<strong>en</strong> consideració els drets històrics<br />

respecte a altres comunitats,<br />

i ara <strong>en</strong> paguem <strong>les</strong> conseqüències”,<br />

lam<strong>en</strong>tava. Un diagnòstic<br />

similar feia Casals, <strong>per</strong><br />

qui “fins ara hem estat imprud<strong>en</strong>ts<br />

<strong>per</strong> no reclamar la part<br />

d’impostos que <strong>en</strong>s correspon,<br />

<strong>per</strong>ò és que ara ja es fa insuportable”.<br />

L’Estat, a més, ha negat<br />

<strong>les</strong> inversions que cali<strong>en</strong> al país<br />

m<strong>en</strong>tre el “diner fàcil” s’ha malversat<br />

<strong>en</strong> altres territoris que<br />

ara “estan condemnats a crear<br />

El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, amb el portaveu Francesc Homs ■ ACN<br />

La Caixa i el Parlam<strong>en</strong>t: “No posem el dit a l’ull”<br />

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />

El conseller d’Economia, Andreu<br />

Mas-Colell, va aconsellar<br />

ahir als grups parlam<strong>en</strong>taris<br />

que no burxin <strong>en</strong> la gestió<br />

de La Caixa <strong>en</strong> la comissió<br />

d’investigació sobre <strong>les</strong> caixes<br />

d’estalvi. CiU i el PP rebutg<strong>en</strong><br />

que <strong>les</strong> participacions<br />

prefer<strong>en</strong>ts siguin objecte de<br />

la comissió i advoqu<strong>en</strong> <strong>per</strong>què<br />

s’aprofundeixi, sobretot,<br />

<strong>en</strong> l’actuació de <strong>les</strong> caixes<br />

que han rebut diners públics.<br />

El titular d’Economia va<br />

argum<strong>en</strong>tar que “no tindria<br />

cap m<strong>en</strong>a de s<strong>en</strong>tit que el<br />

Parlam<strong>en</strong>t es dediqués només<br />

a posar el dit a l’ull” a<br />

empreses privades que t<strong>en</strong><strong>en</strong><br />

la seu a Catalunya <strong>en</strong> una<br />

referència inequívoca a l’<strong>en</strong>titat<br />

financera. “Potser algun<br />

dia <strong>en</strong>s trobarem que aquestes<br />

empreses prefereix<strong>en</strong><br />

instal·lar-se <strong>en</strong> llocs on el Parlam<strong>en</strong>t<br />

no els posa el dit a<br />

l’ull”, va advertir.<br />

El PSC, ICV-EUiA, Ciuta-<br />

Vilalta, Casals i Calvet, durant el<br />

debat a la seu de CCOO ■ J. LOSADA<br />

dans i SI van subratllar que<br />

<strong>en</strong> l’<strong>en</strong>unciat de la comissió,<br />

que es va constituir dilluns,<br />

s’hi inclou<strong>en</strong> totes <strong>les</strong> <strong>en</strong>titats<br />

que van v<strong>en</strong>dre productes<br />

d’alt risc i van criticar els<br />

avisos de Mas-Colell. La portaveu<br />

adjunta <strong>dels</strong> socialistes,<br />

Laia Bonet, va c<strong>en</strong>surar<br />

que el conseller parli de la<br />

marxa de La Caixa quan “els<br />

300.000 afectats <strong>per</strong> <strong>les</strong><br />

prefer<strong>en</strong>ts no t<strong>en</strong><strong>en</strong> la mateixa<br />

possibilitat de marxar”.<br />

la seva pròpia riquesa”, cloïa. Vilalta<br />

es resisteix a apostar <strong>per</strong><br />

“l’anomalia” que un concert suposa<br />

<strong>per</strong> a la teoria fiscal clàssica,<br />

si bé admet que la progressió<br />

de l’actual model hi implicaria<br />

un blindatge contra <strong>les</strong> deslleialtats,<br />

a més d’improbab<strong>les</strong><br />

canvis polítics vers un estat federal.<br />

“Sóc federalista <strong>per</strong> necessitat<br />

i convicció, <strong>per</strong>ò tinc el<br />

des<strong>en</strong>cís de veure que aquí no<br />

arribarà a ser la solució”, indicava,<br />

abans de comparar el pacte<br />

fiscal a <strong>les</strong> parel<strong>les</strong> que es planteg<strong>en</strong><br />

t<strong>en</strong>ir un fill <strong>per</strong> su<strong>per</strong>ar<br />

una crisi i top<strong>en</strong> amb la realitat:<br />

“No solucionarà el problema,<br />

<strong>en</strong>s acabarem separant...” ■


La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya no té finançam<strong>en</strong>t <strong>per</strong><br />

continuar<br />

La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) conclou aquest<br />

div<strong>en</strong>dres la seva vuit<strong>en</strong>a edició s<strong>en</strong>se saber si l'any vin<strong>en</strong>t es podrà tornar a<br />

celebrar. I és que la manca de finançam<strong>en</strong>t deixa un punt d'incertesa de cara<br />

pro<strong>per</strong>es edicions.<br />

Fins i tot el seu rector, Jordi Serrano, admetia durant la pres<strong>en</strong>tació de <strong>les</strong><br />

jornades d'<strong>en</strong>guany que la UPEC -creada amb el tripartit- té el futur "negre" i<br />

probablem<strong>en</strong>t desapareixerà després de l'estiu. Serrano deia també que si no<br />

s'aconsegueix<strong>en</strong> fons a partir de setembre podria desaparèixer i convertir-se <strong>en</strong><br />

un grup d'opinió "<strong>en</strong> es<strong>per</strong>a de temps millors".<br />

Els líder <strong>dels</strong> dos sindicats majoritaris a Catalunya, Joan Car<strong>les</strong> Gallego<br />

(CCOO) i Josep Maria Álvarez (UGT), van def<strong>en</strong>sar-ne la continuïtat durant la<br />

primera jornada, el passat 2 de juliol, <strong>en</strong> considerar que és "un espai de debat<br />

de <strong>les</strong> esquerres a Catalunya i de pluralisme".<br />

Les jornades de la UPEC s'han celebrat <strong>en</strong>tre el 2 i el 6 de juliol sota el títol "El<br />

futur és a <strong>les</strong> nostres mans" i <strong>en</strong> hi han participat, <strong>en</strong>tre altres, la presid<strong>en</strong>ta<br />

d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, el secretari g<strong>en</strong>eral de CCOO, Ignacio<br />

Fernández Toxo, el presid<strong>en</strong>t de Justícia i Pau, Arcadi Oliveras i diversos<br />

repres<strong>en</strong>tants <strong>dels</strong> partits d'esquerra com Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera<br />

(ICV) o Pere Navarro (PSC).


Els líders de l'esquerra busqu<strong>en</strong> com tornar a ser alternativa<br />

Navarro d<strong>en</strong>uncia els incomplim<strong>en</strong>ts de l'acord d'investidura de Mas <strong>per</strong> part de CiU<br />

FERRAN CASAS Barcelona | Actualitzada el 06/07/2012 13:26<br />

Els quatre líders de l'esquerra catalana han participat aquest div<strong>en</strong>dres <strong>en</strong> una taula rodona a la Universitat Progressista<br />

d'Estiu de Catalunya, <strong>en</strong> què s'han preguntat quines són <strong>les</strong> alternatives que, a nivell nacional, ha d'oferir l'esquerra. Pere<br />

Navarro, primer secretari del PSC, Joan Herrera, secretari g<strong>en</strong>eral d'ICV, Oriol Junqueras, presid<strong>en</strong>t d'ERC, i Joan Josep<br />

Nuet, coordinador g<strong>en</strong>eral d'EUiA, han repassat l'actual mom<strong>en</strong>t de l'esquerra catalana. Herrera i Nuet han estat els més<br />

insist<strong>en</strong>ts sobre la necessitat de fer front comú i edificar una alternativa. Herrera s'ha preguntat “si som capaços de<br />

posar-nos d'acord” i ha fet una crida a no r<strong>en</strong>egar de la feina que va fer el tripartit, que ha contraposat a “l'<strong>en</strong>orme fractura<br />

social que crea el govern <strong>dels</strong> millors”, m<strong>en</strong>tre que Nuet ha demandat la necessitat d'un front anticapitalista “ampli” i ha<br />

posat damunt la taula l'exemple de Syriza.<br />

Navarro ha indicat que ell té clar “qui són els adversaris” i que cal t<strong>en</strong>ir clar el model a def<strong>en</strong>sar malgrat que els acc<strong>en</strong>ts<br />

siguin “diversos”. El líder del PSC també ha def<strong>en</strong>sat la feina que va fer el tripartit, <strong>per</strong>ò sobretot la <strong>dels</strong> ajuntam<strong>en</strong>ts<br />

governats <strong>per</strong> l'esquerra, i ha criticat el “model Eurovegas”. El socialista ha recordat el pacte d'investidura que el PSC va fer<br />

amb Artur Mas i ha d<strong>en</strong>unciat la manca de voluntat política <strong>per</strong> complir els acords.<br />

Junqueras s'ha referit al pacte fiscal i a la necessitat de canviar el paradigma <strong>en</strong> aquest assumpte, <strong>per</strong>què deixi de gestionar<br />

Espanya, “que ho ha fet fatal”. Ha fet una apel·lació directa al PSC afirmant que els partits d'esquerres han de preguntar-se<br />

si estan, <strong>en</strong> aquest assumpte, “amb <strong>les</strong> direccions estatals del PSOE, el PP, Fom<strong>en</strong>t i Josep Antoni Duran i Lleida o amb el<br />

poble”. Herrera ha abonat la seva postura recordant que hi ha hagut un movim<strong>en</strong>t tectònic després de la s<strong>en</strong>tència del<br />

Constitucional sobre l'Estatut que canvia el paradigma nacional.<br />

ETIQUETES<br />

CDC insta el Govern a<br />

desobeir l'Estat i incomplir<br />

l'objectiu de dèficit<br />

UPEC, NAVARRO, JUNQUERAS, HERRERA, NUET<br />

MÉS CONTINGUTS POLÍTICA<br />

“No girarem l'esqu<strong>en</strong>a al<br />

80% de la g<strong>en</strong>t del nostre<br />

país”: la cimera <strong>en</strong> 18 frases<br />

ERC es mostra consternada<br />

<strong>per</strong> la det<strong>en</strong>ció d'Ausàs


06 política DISSABTE, 7 DE JULIOL DEL 2012 ara<br />

ALIANCES DE GOVERN<br />

El tripartit fa el seu últim monòleg<br />

Els líders de l’esquerra catalana abaix<strong>en</strong> la <strong>per</strong>siana de la UPEC s<strong>en</strong>se exhibir química <strong>en</strong>tre ells<br />

Crònica<br />

FERRAN CASAS<br />

BARCELONA<br />

Afinals de l’any 2004, <strong>per</strong>sones<br />

vinculades als partits<br />

de l’esquerra catalana<br />

fundav<strong>en</strong> la Universitat<br />

Progressista d’Estiu<br />

de Catalunya (UPEC). El projecte,<br />

amb el catedràtic Vic<strong>en</strong>ç Navarro<br />

com a rector i que evocava <strong>les</strong> universitats<br />

populars de la Segona República,<br />

t<strong>en</strong>ia la vocació d’ajudar a<br />

dotar de relat comú i coherència política<br />

la gestió que, des de feia més<br />

d’un any, dui<strong>en</strong> a terme el PSC, ERC<br />

iICV-EUiAalGovern.Desd’a<strong>les</strong>hores<br />

la UPEC ha anat f<strong>en</strong>t, <strong>per</strong>ò al Palau<br />

de la G<strong>en</strong>eralitat, primer amb<br />

Pasqual Maragall i després amb José<br />

Montilla, <strong>les</strong> esquerres, sacsejades<br />

pel fracàs del procés estatutari<br />

ilacrisi,esvaninstal·lar<strong>en</strong>unmonòleg<br />

que no va aconseguir dotar<br />

mai de coherència política la seva<br />

gestió. Ahir <strong>les</strong> primeres espases de<br />

l’esquerra, que la UPEC reunia <strong>per</strong><br />

primer cop després de la desfeta<br />

electoral del 2010, van demostrar<br />

que no han sortit del bucle.<br />

PereNavarro,delPSC;JoanHerrera,d’ICV;OriolJunqueras,d’ERC,<br />

i Joan Josep Nuet, d’EUiA no somi<strong>en</strong>plegats<strong>en</strong>untercertripartit.Una<br />

novaaliançad’esquerresque,també<br />

éscert,lademoscòpiaésllunyd’avalar.<br />

Tots quatre van clausurar la<br />

UPEC amb monòlegs. Per primer<br />

cop, a la universitat no hi va haver<br />

debat <strong>en</strong>tre pon<strong>en</strong>ts ni preguntes<br />

del públic. 20 minuts de discurs <strong>per</strong><br />

a cadascun d’ells i punt. Res a veure<br />

ambelsdiàlegsqueaquestsdieshan<br />

protagonitzatJosepFontana,Muriel<br />

Casals, Vic<strong>en</strong>ç Navarro, Borja de<br />

Riquer, Joan Manuel Tresserras i<br />

Joan Subirats.<br />

Només Herrera i Nuet van remar<br />

buscantpuntsd’<strong>en</strong>tesaiaixecaruna<br />

alternativa, cosa que també prete-<br />

n<strong>en</strong> sectors del PSC, com ara Avancem.<br />

Uns sectors als que, <strong>per</strong> cert,<br />

Navarro va esbroncar <strong>en</strong> declaracions<br />

als <strong>per</strong>iodistes abans de l’acte<br />

recordant que <strong>les</strong> resolucions del<br />

congrés no van <strong>en</strong>terrar la via federal.<br />

Junqueras va insistir a obrir-los<br />

<strong>les</strong> portes de la seva ERC.<br />

Diagnòstics difer<strong>en</strong>ts<br />

M<strong>en</strong>tre que Junqueras explicava a<br />

l’auditori –de més de dues-c<strong>en</strong>tes<br />

<strong>per</strong>sones, <strong>en</strong>tre ells nombrosos<br />

quadres polítics i sindicals– el seu<br />

projecte i Navarro parlava d’una<br />

manera g<strong>en</strong>èrica de l’“alternativa<br />

vig<strong>en</strong>t”, els dirig<strong>en</strong>ts d’ICV i EUiA,<br />

més còmodes, int<strong>en</strong>tav<strong>en</strong> anar més<br />

<strong>en</strong>llà. Herrera admetia que els diagnòstics<br />

“són difer<strong>en</strong>ts” i preguntava<br />

si seri<strong>en</strong> capaços de trobar punts<br />

d’acordireflexionscompartides<strong>per</strong><br />

Un diagnòstic semblant s<strong>en</strong>se oferta conjunta<br />

Pere Navarro<br />

PRIMER SECRETARI DEL PSC<br />

“Tinc molt clar l’adversari.<br />

Hi ha esquerra i dreta<br />

malgrat els acc<strong>en</strong>ts. Hem de<br />

def<strong>en</strong>sar el nostre model ”<br />

Oriol Junqueras<br />

PRESIDENT D’ERC<br />

“En el pacte fiscal hem de<br />

decidir si estem amb el poble<br />

o amb <strong>les</strong> direccions del PP i el<br />

PSOE, la de Fom<strong>en</strong>t i Duran”<br />

UNA FOTO INÈDITA I QUE COSTARÀ DE REPETIR<br />

Joan Herrera, Pere Navarro, Oriol Junqueras i Joan Josep Nuet ahir a la clo<strong>en</strong>da de la UPEC, que s’ha fet aquests dies a<br />

l’auditori de CCOO amb una notable assistència de públic i inscrits malgrat que la seva continuïtat no està assegurada. UPEC<br />

Joan Herrera<br />

SECRETARI GENERAL D’ICV<br />

“No vull r<strong>en</strong>egar del passat<br />

<strong>per</strong>què això no <strong>en</strong>s situa bé.<br />

I m<strong>en</strong>ys quan ‘els millors’<br />

ataqu<strong>en</strong> l’estat del b<strong>en</strong>estar”<br />

Joan Josep Nuet<br />

COORDINADOR GENERAL D’EUIA<br />

“Cal un bloc alternatiu<br />

i ser coher<strong>en</strong>ts, al Govern<br />

i a l’oposició. El nexe és el<br />

programa i la mobilització”<br />

Dis<strong>per</strong>sió<br />

Els líders del<br />

PSC, ICV, ERC<br />

iEUiAno<br />

mostr<strong>en</strong> una<br />

alternativa<br />

conjunta a CiU<br />

Passat<br />

Navarroelogia<br />

s<strong>en</strong>sepassió<br />

eltripartit,<br />

Herrerahi<br />

posamésfei<br />

Junquerascalla<br />

“portarelconflictedelcarreralParlam<strong>en</strong>t”.<br />

Nuet va apel·lar a Syriza i<br />

al “front anticapitalista ampli”.<br />

L’un i l’altre van fer-se seu el discurs<br />

sobiranista, que Herrera jutjavac<strong>en</strong>traldesprésdel“movim<strong>en</strong>tde<br />

plaques tectòniques” obrat pel procés<br />

de l’Estatut, i van abonar el pactefiscal.Aquesthaviaestatelguióde<br />

Junqueras, s<strong>en</strong>se concessions a la<br />

unitat d’acció. ERC basa la seva estratègia<br />

a oferir pactes a CiU <strong>per</strong><br />

aguditzar-ne <strong>les</strong> contradiccions o<br />

accelerar el xoc de tr<strong>en</strong>s Catalunya-<br />

Espanya. Navarro el vol evitar i, <strong>per</strong><br />

això, i <strong>per</strong>què “la g<strong>en</strong>t ho demana”,<br />

també ofereix pactes als “adversaris”deCiU.Vareivindicarelcontingut<br />

social de l’acord d’investidura<br />

d’Artur Mas <strong>per</strong>ò va d<strong>en</strong>unciar amb<br />

contundència els incomplim<strong>en</strong>ts.<br />

El socialista i Herrera sí que van<br />

reivindicar els governs d’esquerres,<br />

tot i que amb difer<strong>en</strong>t int<strong>en</strong>sitat. El<br />

líder d’ICV va instar a “no r<strong>en</strong>egarne”<br />

i el socialista va incloure’ls “<strong>en</strong><br />

una bona feina de tr<strong>en</strong>ta anys, també<br />

als ajuntam<strong>en</strong>ts”.<br />

La UPEC també s’acaba<br />

Van ser monòlegs poc interrelacionats.Itotindicaqueelspuntsdetrobada<br />

s’extingeix<strong>en</strong>. Ho van donar a<br />

<strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre<strong>en</strong>elsseusdiscursoselrector<br />

de la UPEC, Jordi Serrano, i el líder<br />

de CCOO, Joan Car<strong>les</strong> Gallego.<br />

LaUPEC janotéelsuportinstitucional<br />

i la seva continuïtat p<strong>en</strong>ja d’un<br />

fil. Si abans del 31 de setembre no<br />

troba finançam<strong>en</strong>t es convertirà <strong>en</strong><br />

unclubd’opinió.Il’esquerracatalana,<br />

<strong>per</strong> fer pinya, ser alternativa i t<strong>en</strong>ir<br />

relat necessita alguna cosa més<br />

que tertúlies i voluntarisme.e<br />

N o<br />

EL BITLLET<br />

Tants caps,<br />

tants barrets<br />

hi ha res més semblant<br />

a un espanyol de dretes<br />

que un espanyol d’esquerres.<br />

Si donem la volta a la<br />

conegudíssima frase de Josep<br />

Pla, trobarem la resposta al<br />

fracàs i l’herència del tripartit:<br />

no hi ha res més difer<strong>en</strong>t a un<br />

militant de l’esquerra catalanista<br />

que un altre militant de<br />

l’altra esquerra catalanista.<br />

Tants caps, tants barrets. El diàleg<br />

de sords d’ahir és el millor<br />

retrat de la crua realitat progressista.<br />

Malgrat l’impossible<br />

pacte fiscal, malgrat el xou d’Eurovegas,<br />

malgrat <strong>les</strong> retallades<br />

i malgrat tots els malgrats, el<br />

presid<strong>en</strong>t Mas pot dormir tranquil.<br />

No hi ha alternativa política<br />

a la vista. L’única oposició<br />

real, l’únic pla B, l’única força<br />

que inquieta el Govern és el sobiranisme<br />

popular que agita la<br />

societat civil i que ja s’ha colat<br />

als ajuntam<strong>en</strong>ts.<br />

IGNASI ARAGAY<br />

DIRECTOR ADJUNT


DISSABTE<br />

22 7 DE JULIOL DEL 2012<br />

LA RECONSTRUCCIÓ DEL PROGRESSISME<br />

Cap a la Syriza catalana<br />

Sectors de l’esquerra mant<strong>en</strong><strong>en</strong> contactes <strong>per</strong> articular una plataforma política i social<br />

alternativa a CiU H La direcció del PSC hi marca distàncies i la d’ERC l’acull amb fredor<br />

JOSE RICO<br />

BARCELONA<br />

L’esquerra catalana peca d’<strong>en</strong>veja.<br />

L’èxit del socialisme francès, l’auge<br />

de <strong>les</strong> opcions ecologistes a Holanda<br />

i Dinamarca, i el formidable<br />

ex<strong>per</strong>im<strong>en</strong>t de Syriza a Grècia contrasta<br />

amb <strong>les</strong> dificultats de <strong>les</strong><br />

marques progressistes catalanes<br />

d’articular una alternativa a l’hegemonia<br />

de CiU. El procés de reconstrucció<br />

no és s<strong>en</strong>zill. Cada vegada<br />

hi ha més sectors conv<strong>en</strong>çuts<br />

que, donat l’estat catatònic del<br />

PSC, l’esquerra només podrà competir<br />

amb el nacionalisme conservador<br />

a partir de la unitat. Però<br />

aquest projecte haurà d’esquivar<br />

l’allargada ombra del tripartit i el<br />

seu tempestuós des<strong>en</strong>llaç. Per<br />

apr<strong>en</strong>dre <strong>dels</strong> errors, els actors implicats<br />

han com<strong>en</strong>çat a moure’s <strong>en</strong><br />

la més absoluta discreció.<br />

Dirig<strong>en</strong>ts d’ICV-EUiA (com el<br />

seu mateix líder, Joan Herrera), sectors<br />

del PSC (cas d’Avancem, de<br />

Joan Ignasi El<strong>en</strong>a, fundat rec<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t)<br />

i repres<strong>en</strong>tants de l’antiga<br />

cúpula d’ERC (com el seu exsecretari<br />

g<strong>en</strong>eral, Joan Ridao) han mantingut<br />

contactes <strong>en</strong> privat <strong>per</strong> compartir<br />

reflexions i comprovar si el<br />

terr<strong>en</strong>y està o no fèrtil <strong>per</strong> com<strong>en</strong>çar<br />

a sembrar la llavor d’una plataforma<br />

que vagi més <strong>en</strong>llà d’una coalició<br />

de partits. Aquesta seria la<br />

condició indisp<strong>en</strong>sable: no n’hi ha<br />

prou amb una suma de forces polítiques,<br />

sinó que s’hi ha d’implicar<br />

sindicats i col·lectius socials.<br />

La premissa seria construir un<br />

diagnòstic compartit i un relat comú,<br />

justam<strong>en</strong>t el que el tripartit<br />

no va t<strong>en</strong>ir i que el va acabar minant.<br />

Més <strong>en</strong>llà de <strong>les</strong> converses <strong>en</strong><br />

privat, ICV i EUiA, <strong>per</strong> separat, ja<br />

han traslladat el debat a l’opinió<br />

pública. Ho va fer <strong>en</strong> primer lloc<br />

33 Quadripartit 8 Els líders <strong>dels</strong> quatre partits d’esquerra, Joan Herrera (ICV), Pere Navarro (PSC), Oriol<br />

Junqueras (ERC) i Joan Josep Nuet (EUiA), ahir <strong>en</strong> la clausura de la Universitat Progressista d’Estiu.<br />

LA PREMISSA<br />

Per su<strong>per</strong>ar els errors<br />

del tripartit, l’objectiu<br />

és unir forces polítiques<br />

i col·lectius socials<br />

sota un relat comú<br />

EUiA, el nou líder de la qual, Joan<br />

Josep Nuet, confessa la seva devoció<br />

<strong>per</strong> la fórmula de Syriza: «El nexe<br />

d’unió ha de ser el rebuig a <strong>les</strong> retallades<br />

i la mobilització social». La direcció<br />

d’ICV, <strong>en</strong> canvi, considera que<br />

«el capítol de Syriza ja s’ha tancat» i<br />

és necessari «construir una cosa nova,<br />

d’acord amb la realitat de Catalu-<br />

nya, i no una mera còpia».<br />

Fonts ecosocialistes expliqu<strong>en</strong><br />

que Herrera manté des de fa temps<br />

una int<strong>en</strong>sa ag<strong>en</strong>da de trobades <strong>per</strong><br />

sondejar difer<strong>en</strong>ts <strong>per</strong>sonalitats de<br />

sectors polítics, socials, culturals i<br />

acadèmics. ICV celebra aquest cap<br />

de setmana la seva escola d’estiu, <strong>en</strong><br />

què Herrera subratllarà que l’esquerra<br />

requereix un «acompanyam<strong>en</strong>t<br />

social», un coixí que sust<strong>en</strong>ti<br />

un «nou paradigma social i nacional»,<br />

que <strong>en</strong>trellaci la def<strong>en</strong>sa de l’Estat<br />

del b<strong>en</strong>estar amb un dret a decidir<br />

s<strong>en</strong>se complexos.<br />

El vector sobiranista és el que fa<br />

que la direcció del PSC, amb Pere<br />

Navarro al capdavant, observi aquest<br />

procés a certa distància, <strong>en</strong>cara que<br />

l’anom<strong>en</strong>at sector catalanista del<br />

partit i Avancem hi trob<strong>en</strong> punts <strong>en</strong><br />

comú. Per exemple, dirig<strong>en</strong>ts com<br />

Àngel Ros i Montserrat Tura i l’exconseller<br />

Antoni Castells han advertit<br />

els últims dies que el «somni»<br />

del federalisme ja està <strong>en</strong> «via morta».<br />

I malgrat aquest acc<strong>en</strong>t sobiranista,<br />

la cúpula d’ERC és molt refractària<br />

a sumar-se a l’embrionària<br />

plataforma.<br />

Junts una altra vegada<br />

JOAN CORTADELLAS<br />

En una imatge inèdita des de la caiguda<br />

del tripartit, els quatre líders<br />

de l’esquerra catalana van coincidir<br />

ahir <strong>en</strong> un acte públic, la clausura<br />

de la Universitat Progressista<br />

d’Estiu de Catalunya. Els seus respectius<br />

discursos –van esquivar el<br />

debat <strong>en</strong>tre ells– van deixar pat<strong>en</strong>t<br />

que <strong>en</strong>cara queda molt camí <strong>per</strong> recórrer<br />

fins a arribar a la unitat. H<br />

EUSKOBARÒMETRE<br />

El PNB guanyaria<br />

avui els comicis<br />

bascos, amb EH<br />

Bildu a escassa<br />

distància<br />

AITOR UBARRETXENA<br />

SANT SEBASTIÀ<br />

El PNB s’imposaria amb claredat <strong>en</strong><br />

<strong>les</strong> pròximes eleccions autonòmiques<br />

basques <strong>en</strong> nombre de vots, <strong>per</strong>ò<br />

a p<strong>en</strong>es avantatjaria <strong>en</strong> un o dos<br />

escons la segona força, EH Bildu, si es<br />

complís la projecció de resultats<br />

avançada ahir <strong>per</strong> l’Euskobaròmetre.<br />

El sondeig <strong>en</strong>treveu un panorama<br />

completam<strong>en</strong>t difer<strong>en</strong>t amb la<br />

irrupció de la coalició sobiranista, ja<br />

que al Parlam<strong>en</strong>t basc hi hauria espai<br />

només <strong>per</strong> a quatre forces, s<strong>en</strong>se<br />

possibilitat que es reediti el pacte PP-<br />

PSE i amb complicadíssimes aliances<br />

<strong>per</strong> aconseguir la majoria absoluta.<br />

L’<strong>en</strong>questa, elaborada <strong>per</strong> la Universitat<br />

del País Basc, atorga al PNB<br />

23 o 24 escons, amb una mica més de<br />

350.000 vots i el 32% <strong>dels</strong> vots vàlids.<br />

Els resultats augur<strong>en</strong><br />

complexes aliances <strong>per</strong><br />

a un Govern estable<br />

El PSE patiria un fort retrocés, ja que<br />

passaria <strong>dels</strong> 25 sei<strong>en</strong>ts actuals a 17,<br />

m<strong>en</strong>tre que el PP aguantaria els seus<br />

13 repres<strong>en</strong>tants. EH Bildu, <strong>per</strong> la seva<br />

part, se n’aniria fins als 22 parlam<strong>en</strong>taris,<br />

280.000 vots i un 25% <strong>dels</strong><br />

sufragis vàlids. L’estudi deixa Ezker<br />

Batua, Ezker Anitza-IU i UPD s<strong>en</strong>se<br />

repres<strong>en</strong>tació.<br />

Tret d’un pacte <strong>en</strong>tre EH Bildu i<br />

els socialistes, el PNB seria el partit<br />

amb més possibilitats de governar<br />

després <strong>dels</strong> comicis, previstos <strong>per</strong> al<br />

març del 2013. El candidat p<strong>en</strong>abista<br />

Iñigo Urkullu va treure importància<br />

a l’<strong>en</strong>questa i va apostar <strong>per</strong> buscar<br />

«grans acords». El Govern basc va<br />

assegurar que fins a la celebració de<br />

<strong>les</strong> eleccions la situació pot canviar<br />

significativam<strong>en</strong>t i el PP va alertar<br />

davant una possible <strong>en</strong>tesa <strong>en</strong>tre<br />

PNB i EH Bildu. H


SÁBADO<br />

22 7 DE JULIO DEL 2012<br />

LA RECONSTRUCCIÓN DEL PROGRESISMO<br />

Hacia la Syriza catalana<br />

Sectores de la izquierda manti<strong>en</strong><strong>en</strong> contactos para articular una plataforma política y social<br />

alternativa a CiU H La dirección del PSC marca distancias y la de ERC lo acoge con frialdad<br />

JOSE RICO<br />

BARCELONA<br />

La izquierda catalana peca de <strong>en</strong>vidia.<br />

El éxito del socialismo francés,<br />

el auge de las opciones ecologistas<br />

<strong>en</strong> Holanda y Dinamarca y el formidable<br />

ex<strong>per</strong>im<strong>en</strong>to de Syriza <strong>en</strong><br />

Grecia contrasta con las dificultades<br />

de las marcas progresistas catalanas<br />

de articular una alternativa a<br />

la hegemonía de CiU. El proceso de<br />

reconstrucción no es s<strong>en</strong>cillo. Cada<br />

vez hay más sectores conv<strong>en</strong>cidos<br />

de que, dado el estado catatónico<br />

del PSC, la izquierda solo podrá<br />

competir con el nacionalismo conservador<br />

a partir de la unidad. Pero<br />

ese proyecto deberá sortear la alargada<br />

sombra del tripartito y su torm<strong>en</strong>toso<br />

des<strong>en</strong>lace. Para apr<strong>en</strong>der<br />

de los errores, los actores implicados<br />

han empezado a moverse <strong>en</strong> la<br />

más absoluta discreción.<br />

Dirig<strong>en</strong>tes de ICV-EUiA (como<br />

su propio líder, Joan Herrera), sectores<br />

del PSC (caso del recién nacido<br />

Avancem, de Joan Ignasi El<strong>en</strong>a)<br />

y repres<strong>en</strong>tantes de la antigua cúpula<br />

de ERC (como su exsecretario<br />

g<strong>en</strong>eral, Joan Ridao) han mant<strong>en</strong>ido<br />

contactos <strong>en</strong> privado para compartir<br />

reflexiones y comprobar si el<br />

terr<strong>en</strong>o está o no fértil para com<strong>en</strong>zar<br />

a sembrar la semilla de una plataforma<br />

que vaya más allá de una<br />

coalición de partidos. Esta sería la<br />

condición indisp<strong>en</strong>sable: no basta<br />

con una suma de fuerzas políticas,<br />

sino que hay que implicar a sindicatos<br />

y colectivos socia<strong>les</strong>.<br />

La premisa sería construir un<br />

diagnóstico compartido y un relato<br />

común, aquello de lo que careció<br />

y acabó minando al tripartito.<br />

Más allá de las conversaciones <strong>en</strong><br />

privado, ICV y EUiA, por separado,<br />

han trasladado ya el debate a la opinión<br />

pública. Lo hizo <strong>en</strong> primer lu-<br />

33 Cuatripartito 8 Los líderes de los cuatro partidos de izquierda, Joan Herrera (ICV), Pere Navarro (PSC),<br />

Oriol Junqueras (ERC) y Joan Josep Nuet (EUiA), ayer <strong>en</strong> la clausura de la Universitat Progressista d’Estiu.<br />

LA PREMISA<br />

Para su<strong>per</strong>ar los errores<br />

del tripartito, el objetivo<br />

es unir a fuerzas políticas<br />

y colectivos socia<strong>les</strong><br />

bajo un relato común<br />

gar EUiA, cuyo nuevo líder, Joan Josep<br />

Nuet, confiesa su devoción por la<br />

fórmula de Syriza: «El nexo de unión<br />

debe ser el rechazo a los recortes y<br />

la movilización social». La dirección<br />

de ICV, <strong>en</strong> cambio, considera que «el<br />

capítulo de Syriza ya se ha cerrado»<br />

y es necesario «construir algo nuevo,<br />

acorde con la realidad de Catalunya,<br />

y no una mera copia».<br />

Fu<strong>en</strong>tes ecosocialistas explican<br />

que Herrera manti<strong>en</strong>e desde hace<br />

tiempo una int<strong>en</strong>sa ag<strong>en</strong>da de <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tros<br />

para sondear a <strong>per</strong>sonalidades<br />

de sectores políticos, socia<strong>les</strong>,<br />

cultura<strong>les</strong> y académicos. ICV celebra<br />

este fin de semana su escuela de verano,<br />

<strong>en</strong> la que Herrera subrayará<br />

que la izquierda requiere un «acompañami<strong>en</strong>to<br />

social», un cojín que<br />

sust<strong>en</strong>te un «nuevo paradigma social<br />

y nacional», que <strong>en</strong>trelace la def<strong>en</strong>sa<br />

del Estado del bi<strong>en</strong>estar con<br />

un derecho a decidir sin complejos.<br />

El vector soberanista es el que hace<br />

que la dirección del PSC, con Pere<br />

Navarro al fr<strong>en</strong>te, observe este proceso<br />

a cierta distancia, aunque el llamado<br />

sector catalanista del partido<br />

y Avancem hallan puntos <strong>en</strong> común.<br />

Por ejemplo, dirig<strong>en</strong>tes como Àngel<br />

Ros y Montserrat Tura y el exconseller<br />

Antoni Castells han advertido<br />

<strong>en</strong> los últimos días de que el «sueño»<br />

del federalismo es está ya <strong>en</strong><br />

«vía muerta». Y a pesar de ese ac<strong>en</strong>to<br />

soberanista, la cúpula de ERC es<br />

muy refractaria a sumarse a la embrionaria<br />

plataforma.<br />

Juntos otra vez<br />

JOAN CORTADELLAS<br />

En una imag<strong>en</strong> inédita desde la caída<br />

del tripartito, los cuatro líderes<br />

de la izquierda catalana coincidieron<br />

ayer <strong>en</strong> un acto público, la clausura<br />

de la Universitat Progressista<br />

d’Estiu de Catalunya. Sus respectivos<br />

discursos –esquivaron el debate<br />

<strong>en</strong>tre ellos– dejaron pat<strong>en</strong>te que<br />

aún queda mucho camino por recorrer<br />

<strong>en</strong> busca de la unidad. H<br />

EUSKOBARÓMETRO<br />

El PNV ganaría<br />

hoy las comicios<br />

vascos, con EH<br />

Bildu a escasa<br />

distancia<br />

AITOR UBARRETXENA<br />

SAN SEBASTIÁN<br />

El PNV se impondría con claridad <strong>en</strong><br />

las próximas elecciones autonómicas<br />

vascas <strong>en</strong> número de votos, <strong>per</strong>o<br />

ap<strong>en</strong>as av<strong>en</strong>tajaría <strong>en</strong> uno o dos escaños<br />

a la segunda fuerza, EH Bildu,<br />

si se cumpliera la proyección de resultados<br />

avanzada ayer por el Euskobarómetro.<br />

El sondeo vislumbra un<br />

panorama completam<strong>en</strong>te difer<strong>en</strong>te<br />

con la irrupción de la coalición soberanista,<br />

ya que <strong>en</strong> Parlam<strong>en</strong>to vasco<br />

habría espacio solo para cuatro<br />

fuerzas, sin posibilidad de que se<br />

reedite el pacto PP-PSE y con complicadísimas<br />

alianzas para lograr la<br />

mayoría absoluta.<br />

La <strong>en</strong>cuesta, elaborada por la Universidad<br />

del País Vasco, otorga al<br />

PNV 23 o 24 escaños, con algo más de<br />

350.000 votos y el 32% de los votos<br />

Los resultados auguran<br />

complejas alianzas para<br />

un Gobierno estable<br />

válidos. El PSE sufriría un fuerte retroceso,<br />

ya que pasaría de los 25<br />

asi<strong>en</strong>tos actua<strong>les</strong> a 17, mi<strong>en</strong>tras el<br />

PP aguantaría sus 13 repres<strong>en</strong>tantes.<br />

EH Bildu, por su parte, se iría hasta<br />

los 22 parlam<strong>en</strong>tarios, 280.000 votos<br />

y un 25% de los sufragios válidos.<br />

El estudio deja a Ezker Batua, Ezker<br />

Anitza-IU y UPD sin repres<strong>en</strong>tación.<br />

Salvo pacto <strong>en</strong>tre EH Bildu y los<br />

socialistas, el PNV sería el partido<br />

con más posibilidades de gobernar<br />

tras los comicios, previstos para<br />

marzo del 2013. El candidato p<strong>en</strong>euvista<br />

Iñigo Urkullu quitó importancia<br />

a la <strong>en</strong>cuesta y apostó por buscar<br />

«grandes acuerdos». El Gobierno vasco<br />

aseguró que hasta la celebración<br />

de las elecciones la situación puede<br />

cambiar significativam<strong>en</strong>te y el PP<br />

alertó ante un posible <strong>en</strong>t<strong>en</strong>dimi<strong>en</strong>to<br />

<strong>en</strong>tre PNV y EH Bildu. H


El tripartito busca<br />

la vía para volver<br />

a ser alternativa<br />

Los líderes del PSC, ERG, ICV y EUiA<br />

debat<strong>en</strong> sus puntos de unión<br />

MAIOL ROGER<br />

Barcelona<br />

En solo año y medio, las fuerzas<br />

de izquierda han pasado de coparcas¡<br />

todo el poder <strong>en</strong> Cataluña<br />

a ver corno Convergéncia i<br />

Unió se hacía con el control de<br />

todas las Administraciones. En<br />

ese <strong>per</strong>iodo los partidos de izquierda,<br />

desgastados tras el Gobierno<br />

tripartito formado por el<br />

Partit deIs Socialistes, Esquerra,<br />

e Iniciativa, se han r<strong>en</strong>ovado o<br />

lo están haci<strong>en</strong>do para actualizar<br />

su m<strong>en</strong>saje y volver a convertirse<br />

<strong>en</strong> alternativa. Dieciocho<br />

meses después de que <strong>per</strong>dieran<br />

el poder <strong>en</strong> la G<strong>en</strong>eralitat, la<br />

Universitat Progressista d'Estiu<br />

de Catalunya (UPEC) ha unido<br />

por primera veza los cuatro líderes<br />

de la izquierda catalana.<br />

Los discursos de Pere Navarro<br />

(PSC), lean Herrera (tCV),<br />

Oriol Junqueras (ERC) y lean<br />

.Josep Nuet (EUiA) evid<strong>en</strong>ciaron<br />

que sus partidos todavía están<br />

lejos del cons<strong>en</strong>so que <strong>les</strong> llevó<br />

al Gobierno catalán. Lo subrayó<br />

Herrera: "No hemos v<strong>en</strong>ido a hablar<br />

solo de nosotros, sino de los<br />

espacios de intersección donde<br />

podernos <strong>en</strong>contrarnos".<br />

El tripartito fue def<strong>en</strong>dido<br />

con vehem<strong>en</strong>cia por Herrera y<br />

también por Navarro, qui<strong>en</strong> no<br />

se prodiga habitualm<strong>en</strong>te <strong>en</strong> alabanzas<br />

al anterior Gobierno.<br />

"Me parece trasc<strong>en</strong>d<strong>en</strong>tal el trabajo<br />

que hizo la izquierda de este<br />

país <strong>en</strong> los últimos años.<br />

¿Qué hizo CiU <strong>en</strong> 23 años? TV-3,<br />

el Eje Transversal.., <strong>en</strong> siete<br />

años de Gobierno de izquierdas,<br />

que ahora dic<strong>en</strong> que malgastames<br />

tanto, se hicieron hospita<strong>les</strong>,<br />

escuelas, c<strong>en</strong>tros de g<strong>en</strong>te<br />

mayor, carreteras... se equilibró<br />

el país, se equilibró la sociedad",<br />

detalló Navarro. El líder del PSC<br />

reconoció que el partido está todavía<br />

dividido: "Estarnos vivi<strong>en</strong>do<br />

un largo proceso poscongresual".<br />

Iniciativa puede presumir de<br />

más placidez interna y por ello<br />

Herrera se c<strong>en</strong>tró <strong>en</strong> detallar<br />

los "puntos de <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tro" que<br />

pued<strong>en</strong> t<strong>en</strong>er los tres partidos.<br />

"Deberíamos int<strong>en</strong>tar <strong>en</strong>contrarnos",<br />

emplazó el ecosocialista,<br />

que reclamó que las izquierdas<br />

plante<strong>en</strong> "un nuevo paradig-<br />

Navarro asume que<br />

los socialistas viv<strong>en</strong><br />

"un largo proceso<br />

poseo ngresual"<br />

rna social, ecológico y nacional".<br />

No se mostró muy por la labor<br />

Junqueras, c<strong>en</strong>trado <strong>en</strong> reclamar<br />

el pacto fiscal y la indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>cia,<br />

y c<strong>en</strong>suró al PSC por<br />

ser un partido dep<strong>en</strong>di<strong>en</strong>te del<br />

PSOE.<br />

Nuet sostuvo que los partidos<br />

de izquierda ti<strong>en</strong><strong>en</strong> "más cosas<br />

<strong>en</strong> común que difer<strong>en</strong>cias" y<br />

reiteró su propuesta de crear<br />

"un nuevo espacio político de la<br />

izquierda transformadora", similar<br />

al partido griego Syriza.<br />

Los sagrados vecinos<br />

Al alcalde Xavier 'trias le tumnban<br />

<strong>en</strong> los pl<strong>en</strong>os todos los grandes<br />

proyectos para Barcelona, de<br />

manera que, despojado de sus<br />

sueños, pone el esfuerzo <strong>en</strong> la<br />

prosaica gestión de la vida cotidiana,<br />

del pres<strong>en</strong>te estricto. En<br />

este campo se nutre de su larga<br />

ex<strong>per</strong>i<strong>en</strong>cia corno opositor —de<br />

oposición política, no funcionarial—<br />

e int<strong>en</strong>ta crear dos ilusiones.<br />

Una, que siempre ati<strong>en</strong>de a<br />

las peticiones de los vecinos; dos,<br />

que es cuestión de voluntad acabar<br />

con los problemas. En el tablero<br />

de la realidad, ganar la partida<br />

a ciertas cosas no es fácil,<br />

<strong>per</strong>o <strong>en</strong> política municipal los<br />

gestos se agradec<strong>en</strong>. Decía hace<br />

poco el alcalde que la g<strong>en</strong>te le<br />

reconoce que la ciudad ha rne,jorado<br />

<strong>en</strong> seguridad y <strong>en</strong> limpieza.<br />

El sistema para lograrlo es aplicar<br />

más presión <strong>en</strong> los puntos<br />

cali<strong>en</strong>tes.<br />

Sin embargo, hay complejidades<br />

que se resist<strong>en</strong> a este rnétodo,<br />

muy cartesiano, y sucede que<br />

los problemas se desplazan. Léase<br />

prostitución. Léase carteristas,<br />

que los expulsan del metro y<br />

se van a 'acechar otras colas. Léa-<br />

PA 11 1 ( 1;\ lo (\ft\NCl<br />

Las ciudades<br />

turísticas se v<strong>en</strong><br />

abocadas a rebañar<br />

a los vecinos el<br />

espacio que ocupan<br />

los visitantes<br />

se turistas <strong>en</strong> la Sagrada Familia.<br />

Es un contradicción que Barcelona<br />

se pase la vida buscando turistas<br />

por el mundo, seduci<strong>en</strong>do<br />

cruceros y magnates de casinos<br />

o poniéndo<strong>les</strong> a los vecinos de la<br />

Barceloneta, <strong>en</strong> los morros, una<br />

dárs<strong>en</strong>a de lujo, para después<br />

quejarse de que no se puede vi-<br />

Sáricliez-Carsiaclio y, de espaldas, el notario Juan José López Burniol, ayer, <strong>en</strong> el Círculo de Economía. IT. ALBIS (EFE)<br />

Homs y el PP catalán apuntan<br />

ya un cuarto plan de recortes<br />

Sánchez-Camacho rechaza votar un pacto fiscal por bloques<br />

VIENE OC LA PÁGINA 1<br />

El Parlamn<strong>en</strong>t aprobó el jueves<br />

por un valor de 1.500 millones de<br />

euros el tercer plan de recortes<br />

<strong>en</strong> año y medio, y ya se apunta la<br />

posibilidad de que haya un cuarto.<br />

El portavoz del Ejecutivo, Francesc<br />

Horns, reconoció <strong>en</strong> TV-3 esa<br />

posibilidad: "Ya lo veremos, nos<br />

gustaría que no, <strong>per</strong>o el panorarna<br />

pinta muy complicado por la<br />

evolución dela economía". La presid<strong>en</strong>ta<br />

del PP catalán, Alicia Sánchez-Camnacho,<br />

avisó que ese nuevo<br />

plan es casi inevitable porque<br />

el del jueves es insufici<strong>en</strong>te para<br />

cumplir el déficit el 1,5% exigido.<br />

La líder popular basó su sospecha<br />

vir <strong>en</strong> los aledaños de la Sagrada<br />

Familia. Toda ciudad ti<strong>en</strong>e uno o<br />

dos objetivos turísticos insoslayabIes,<br />

no más, y si Barcelona ti<strong>en</strong>e<br />

tantos millones de turistas, tantos<br />

millones caminan por La<br />

Rambla y visitan la Sagrada Familia.<br />

Así que el modelo de ciudad<br />

ti<strong>en</strong>e algo que ver con la mo<strong>les</strong>tia<br />

a los vecinos.<br />

'también es cierto que el baile<br />

de los autocares <strong>en</strong> las cal<strong>les</strong> que<br />

ciñ<strong>en</strong> el templo era un escándalo<br />

absolutam<strong>en</strong>te inaudito. Los<br />

turistas ti<strong>en</strong><strong>en</strong> asumido que hac<strong>en</strong><br />

colas y que caminan lo que<br />

está mandado, para eso están de<br />

vacaciones. Era pura s<strong>en</strong>satez<br />

aparcar los autocares más lejos,<br />

por más que se traslade la presión<br />

a otros vecinos que, ni cortos<br />

ni <strong>per</strong>ezosos, ya han levantado<br />

la voz. Los o<strong>per</strong>adores turísticos<br />

también, porque el nuevo circuito<br />

<strong>les</strong> hace <strong>per</strong>der 20 minutos,<br />

contando ida y vuelta.<br />

El nuevo problema es, precisam<strong>en</strong>te,<br />

este tránsito. Las manadas<br />

humanas desbordan las aceras<br />

—con sus terracitas de bar de<br />

barrio y sus ti<strong>en</strong>das de carnisetas<br />

del Barça— y no dejan vivir;<br />

<strong>en</strong> que el recorte de Mas <strong>en</strong> dos<br />

años, de casi 5.000 millones, solo<br />

ha servido para reducir el déficit<br />

del 4,2% al 3,7%. ",Y ahora vamos<br />

a llegar <strong>en</strong> diciembre al 1,5%?", se<br />

preguntó incrédula. Sánchez-Camacho<br />

apuesta por dejar intactos<br />

los servicios del Estado de bi<strong>en</strong>estary<br />

ahorrar <strong>en</strong> lo que d<strong>en</strong>omina<br />

subv<strong>en</strong>ciones ideológicas (las calcula<br />

<strong>en</strong> 600 millones) y <strong>en</strong> gastos<br />

su<strong>per</strong>fluos, para adelgazar la Administración.<br />

Sánchez-Camacho abrió unas<br />

jornadas <strong>en</strong> el Círculo de Economía<br />

por las que desfilarán los líderes<br />

políticos para tratar del pacto<br />

fiscal. La popular reiteró su plan<br />

sobretodo, dic<strong>en</strong>, <strong>en</strong> los días que<br />

hay cruceros.<br />

La solución es a todas luces<br />

provisional, porque <strong>en</strong> la Diagonal<br />

no hay aparcami<strong>en</strong>to de autocares<br />

y, dic<strong>en</strong> también, estos paquidermos<br />

móvi<strong>les</strong> son tantos<br />

que no habría nunca sitio sufici<strong>en</strong>te,<br />

ni que se desv<strong>en</strong>traran<br />

las dos plazas preolímnpicas que,<br />

supongo, fueron sopesadas como<br />

virtua<strong>les</strong> víctimas. Si se trata<br />

de soluciones provisiona<strong>les</strong>, lo<br />

mejor es suprimir los dos carri<strong>les</strong><br />

de aparcar de Marina y ampliar<br />

las aceras, djando el resto<br />

para circulación, porque hay muchos<br />

coches. Los vecinos invadidos<br />

clamarán de rabia: <strong>les</strong> quitan<br />

la acera, <strong>les</strong> quitan el carril<br />

de aparcar! Pero así crec<strong>en</strong> las<br />

ciudades turísticas, rebañando a<br />

los vecinos lo que ocupan los visitantes<br />

y dici<strong>en</strong>do que, para comp<strong>en</strong>sar,<br />

estos se dejan aquí sus<br />

monedas y sus recuerdos.<br />

No es ninguna tontería sacrificar<br />

unos pocos trozos de ciudad<br />

para que la mayor parte quede<br />

incólume. Es posible que ya no<br />

se pueda salvar La Rambla, por<br />

más que las estatuas vayan a pa-<br />

EL PAÍS. sábado 7 do julio do 2012<br />

de un modelo fiscal singular y<br />

más justo d<strong>en</strong>tro de la LOFCA, corno<br />

el de Ceuta y Melilla o Canarias,<br />

y desmontó la teoría de CiU<br />

de que todos los ma<strong>les</strong> de Cataluña<br />

proced<strong>en</strong> de una mala financiación,<br />

alegando que otras comunidades<br />

sin concierto ti<strong>en</strong><strong>en</strong> m<strong>en</strong>os<br />

deuda y deficit. La popular<br />

criticó que Cataluña pierda tres<br />

posiciones <strong>en</strong> el ranking de riqueza<br />

de las comunidades tras pagar<br />

sus impuestos —pasa del cuarto<br />

al séptimo lugar— y alertó de que<br />

el PP, <strong>en</strong> contra de lo que había<br />

indicado, no aceptará un pacto fiscal<br />

aprobado y votado por bloques<br />

corno ha propuesto CiU.<br />

rar a las explanadas del<br />

Maremágnum, que es donde t<strong>en</strong>drían<br />

que estar, porque el problema<br />

es la d<strong>en</strong>sidad humana y su<br />

poder de contaminación. Mir<strong>en</strong><br />

<strong>en</strong> qué se está convirti<strong>en</strong>do la<br />

Boqueria, que era un mercado<br />

g<strong>en</strong>uino, y cómo está el paramn<strong>en</strong>to<br />

comercial de La Rambla. A veces<br />

ha p<strong>en</strong>sado el Ayuntami<strong>en</strong>to<br />

<strong>en</strong> dis<strong>per</strong>sar a los turistas para<br />

que no pes<strong>en</strong> tanto sobre el c<strong>en</strong>tro,<br />

<strong>per</strong>o la g<strong>en</strong>te vi<strong>en</strong>e a ver cosas<br />

concretas. Los viajeros descubr<strong>en</strong><br />

ciudades y los turistas repit<strong>en</strong><br />

estereotipos. A cambio, la<br />

bossa seria más con los turistas<br />

que con los viajeros.<br />

Por cierto, la Sagrada Familia<br />

está desarrollando una fachada<br />

horrible, que debe de ser de piedra<br />

<strong>per</strong>o parece hormigón, sobre<br />

Mallorca. Justo donde el señor<br />

alcalde t<strong>en</strong>drá que decidir si quita<br />

a los vecinos de <strong>en</strong>fr<strong>en</strong>te para<br />

hacerle sitio —los turistas xularon—<br />

o si mutila el proyecto para<br />

que <strong>en</strong>caje <strong>en</strong> una ciudad que ha<br />

crecido demasiado. Eso sí que es<br />

un reto para la doctrina Trías.<br />

Patricia Gabancho es escritora


4 |<br />

Política<br />

Enmig <strong>dels</strong> rumors sobre<br />

què farà o deixarà de fer<br />

l’executiu de Mariano Rajoy<br />

amb l’IVA, <strong>les</strong> prestacions<br />

<strong>per</strong> desocupació, <strong>les</strong><br />

p<strong>en</strong>sions o els sous <strong>dels</strong><br />

funcionaris, el govern del<br />

PP sí que té clar <strong>per</strong> on com<strong>en</strong>çarà<br />

la nova onada de<br />

retallades. Els primers<br />

que s<strong>en</strong>tiran l’alè del Ministeri<br />

d’His<strong>en</strong>da seran els<br />

territoris. Dijous vin<strong>en</strong>t,<br />

Cristóbal Montoro convocarà<br />

el Consell de Política<br />

Fiscal i Financera (CPFF)<br />

<strong>per</strong> exigir als governs autonòmics<br />

que accelerin <strong>les</strong><br />

tisorades i, sobretot, que<br />

es busquin noves víctimes<br />

a <strong>les</strong> quals poder clavar<br />

bons cops de destral.<br />

La vicepresid<strong>en</strong>ta, Soraya<br />

Sá<strong>en</strong>z de Santamaría,<br />

va confirmar ahir el<br />

que des <strong>dels</strong> diversos territoris<br />

ja se sospitava: que<br />

l’Estat mai no <strong>en</strong> té prou i<br />

que <strong>per</strong> complir l’ambiciós<br />

límit de dèficit de l’1,5%<br />

caldran “més esforços”. La<br />

número dos de Rajoy els<br />

marcava un camí: reduir<br />

l’administració tancant<br />

empreses públiques. Avisava<br />

que els territoris hauran<br />

de pr<strong>en</strong>dre “mesures<br />

imprescindib<strong>les</strong>” <strong>per</strong> arribar<br />

a final d’any amb els<br />

objectius complerts. I tot<br />

plegat acompanyat d’una<br />

retallada de competències,<br />

camuflades sota l’epígraf<br />

de mercat únic, que<br />

va arribant a poc a poc.<br />

En el que ara no hi ha<br />

tanta pressa és a aprovar<br />

la retallada de competències<br />

municipals. El Consell<br />

de Ministres d’ahir va decidir<br />

ajornar-la <strong>per</strong> més<br />

<strong>en</strong>davant. De mom<strong>en</strong>t, dilluns<br />

vin<strong>en</strong>t la vicepresid<strong>en</strong>ta,<br />

Joana Ortega, traslladarà<br />

al secretari d’estat<br />

d’Administracions Públiques,<br />

Antonio Beteta, el<br />

ma<strong>les</strong>tar del govern pel<br />

contingut de la reforma.<br />

M<strong>en</strong>trestant, i pel que<br />

fa als plans estatals <strong>per</strong>-<br />

Josep M. Vila<br />

d’Abadal: “Un<br />

51% <strong>en</strong>cara<br />

és molt just”<br />

El presid<strong>en</strong>t de l’AMI,<br />

que avui es reuneix <strong>en</strong><br />

assemblea a Girona, diu<br />

que cal implicar grans<br />

ciutats, com Barcelona<br />

Duran i Lleida<br />

d<strong>en</strong>uncia a la<br />

UE el dèficit<br />

fiscal català<br />

EL PUNT AVUI<br />

DISSABTE, 7 DE JULIOL DEL 2012<br />

El presid<strong>en</strong>t d’Unió<br />

s’ha vist aquesta<br />

setmana amb Juncker<br />

i Barroso, i continuarà<br />

la gira passat l’estiu<br />

Un forat més al cinturó<br />

PRESSIÓ Rajoy anuncia que el CPFF exigirà més sacrificis als territoris m<strong>en</strong>tre el govern no descarta fer una quarta onada<br />

de retallades FRE Mas vol canviar la llei d’estabilitat estatal s<strong>en</strong>se dur-la al TC, després del dictam<strong>en</strong> del Consell de Garanties<br />

M. Oliva / Ò. Palau<br />

MADRID/ BARCELONA<br />

Sá<strong>en</strong>z de Santamaría i Gallardón, ahir a La Moncloa. A baix, un mom<strong>en</strong>t de la taula rodona sobre el futur de Catalunya, que<br />

va cloure la UPEC. D’esquerra a dreta, Joan Rueda (moderador), Joan Herrera, Pere Navarro i Oriol Junqueras ■ JUANMA RAMOS<br />

Les esquerres retreu<strong>en</strong> a CiU que voti amb el PP i parli d’estat propi<br />

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />

El dictam<strong>en</strong> del Consell de<br />

Garanties Estatutàries, que<br />

diu que la llei d’estabilitat<br />

pressupostària <strong>en</strong>vaeix competències<br />

de la G<strong>en</strong>eralitat,<br />

va <strong>en</strong>c<strong>en</strong>dre ahir els ànims<br />

<strong>dels</strong> grups d’esquerres (PSC,<br />

ERC i ICV-EUiA), que recordav<strong>en</strong><br />

que el grup parlam<strong>en</strong>tari<br />

de CiU al Congrés <strong>dels</strong> Diputats<br />

va votar a favor de la<br />

llei. Tots van coincidir a recriminar<br />

a la federació nacionalista<br />

que, m<strong>en</strong>tre que d’una<br />

banda pacta a Madrid amb el<br />

PP, a Catalunya <strong>en</strong>laira la<br />

bandera de l’indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>tisme<br />

i l’estat propi. El secretari<br />

g<strong>en</strong>eral d’ICV-EUiA, Joan<br />

Herrera, va ser el més dur <strong>en</strong><br />

<strong>les</strong> crítiques quan va demanar<br />

la dimissió del grup parla-<br />

m<strong>en</strong>tari de CiU a Madrid. A<br />

més, segons Herrera, el dictam<strong>en</strong><br />

demostra que CiU<br />

“def<strong>en</strong>sa els mercats i els<br />

que estan aplicant <strong>les</strong> retallades<br />

<strong>en</strong> comptes del país<br />

i els ciutadans catalans”.<br />

Pel primer secretari del<br />

PSC, Pere Navarro, el dictam<strong>en</strong><br />

del consell confirma<br />

l’actitud “hipòcrita” de CiU i<br />

va demanar a l’executiu català<br />

que voti a favor que el Parlam<strong>en</strong>t<br />

<strong>en</strong>viï la llei d’estabilitat<br />

pressupostària al TC.<br />

El presid<strong>en</strong>t d’ERC, Oriol<br />

Junqueras, ja estava conv<strong>en</strong>çut<br />

que la llei vulnerava<br />

els drets <strong>dels</strong> catalans i va<br />

instar el govern a utilitzar<br />

totes <strong>les</strong> eines al seu abast<br />

<strong>per</strong> def<strong>en</strong>sar l’autogovern.<br />

què els territoris es facin<br />

un forat més al cinturó, el<br />

portaveu del govern, Francesc<br />

Homs, ja va admetre<br />

ahir que “no descarta” que<br />

calgui impulsar un quart<br />

paquet de retallades. “Ja<br />

ho veurem, <strong>en</strong>s agradaria<br />

que no, <strong>per</strong>ò el panorama<br />

pinta molt complicat”,<br />

va advertir. De seguida el<br />

va secundar la presid<strong>en</strong>ta<br />

del PP català, Alícia<br />

Sánchez-Camacho, que<br />

es va mostrar conv<strong>en</strong>çuda<br />

que caldrà fer-<strong>les</strong> <strong>per</strong>què,<br />

si no, la G<strong>en</strong>eralitat<br />

“no està capacitada” <strong>per</strong><br />

complir el dèficit.<br />

M<strong>en</strong>trestant, el presid<strong>en</strong>t<br />

de la G<strong>en</strong>eralitat, Artur<br />

Mas, va assegurar ahir<br />

La frase<br />

—————————————————————————————————<br />

“Les autonomies<br />

hauran de pr<strong>en</strong>dre<br />

algunes mesures<br />

imprescindib<strong>les</strong> <strong>per</strong><br />

complir el dèficit”<br />

Soraya S. de Santamaría<br />

VICEP. DEL GOVERN ESPANYOL<br />

que el govern mirarà de<br />

modificar “<strong>per</strong> qualsevol<br />

via” l’article 32 de la llei espanyola<br />

d’estabilitat pressupostària,<br />

que, segons el<br />

Consell de Garanties Estatutàries,<br />

vulnera l’autonomia<br />

financera “de manera<br />

desproporcionada”, ja que<br />

imposa a la G<strong>en</strong>eralitat el<br />

destí –la reducció del deute–<br />

d’un suposat su<strong>per</strong>àvit<br />

pressupostari, quan el<br />

Parlam<strong>en</strong>t té competències<br />

<strong>per</strong> elaborar el pressupost<br />

autonòmic.<br />

L’executiu concretarà<br />

“<strong>en</strong> els pròxims dies o setmanes”<br />

l’estratègia, <strong>per</strong>ò<br />

Mas va avançar que estudiarà<br />

“<strong>les</strong> vies més fàcils,<br />

que són <strong>les</strong> d’aprofitar un<br />

reglam<strong>en</strong>t, un decret o un<br />

tràmit parlam<strong>en</strong>tari”. No<br />

va descartar, tot i això, recórrer<br />

al Constitucional,<br />

tot i que <strong>en</strong> aquest cas, recordava,<br />

la resolució trigaria<br />

anys a arribar. ■


14 LA VANGUARDIA POLÍTICA SÁBADO, 7 JULIO 2012<br />

>> VIENE DE LA PÁGINA ANTERIOR<br />

que ayer se <strong>per</strong>mitió la vicepresid<strong>en</strong>ta<br />

del Gobierno, Soraya<br />

Sá<strong>en</strong>z de Santamaría, y que completan<br />

la secu<strong>en</strong>cia prevista para<br />

la semana que vi<strong>en</strong>e. El lunes es<br />

la reunión del Eurogrupo, el martes<br />

el Ecofin, el miérco<strong>les</strong> Rajoy<br />

<strong>en</strong> el Congreso, el jueves será el<br />

turno de las autonomías y el viernes<br />

llegarán los primeros decretos<br />

del Consejo de Ministros que<br />

materializarán los recortes.<br />

“Va a ser un mes int<strong>en</strong>so”, admitió<br />

ayer la vicepresid<strong>en</strong>ta, dando<br />

a <strong>en</strong>t<strong>en</strong>der que lo que está por<br />

llegar la semana que vi<strong>en</strong>e no será<br />

todo lo que el Gobierno ti<strong>en</strong>e<br />

<strong>en</strong> cartera antes de agosto.<br />

Por lo pronto, la semana del 16<br />

el Congreso celebrará el debate<br />

sobre el techo de gasto para el<br />

2013 y el 2014, lo que marcará la<br />

s<strong>en</strong>da del ajuste para los dos<br />

próximos años. Soraya Sá<strong>en</strong>z de<br />

Santamaría también anunció la<br />

inmin<strong>en</strong>te remisión al Congreso<br />

de la ley de Transpar<strong>en</strong>cia.<br />

Mas quiere evitar el<br />

TC para corregir la<br />

ley de Estabilidad<br />

]El presid<strong>en</strong>te de la G<strong>en</strong>eralitat,<br />

Artur Mas,<br />

apostó ayer por “int<strong>en</strong>tar<br />

corregir por cualquier<br />

vía que se nos pres<strong>en</strong>te<br />

<strong>en</strong> Madrid” el artículo de<br />

la ley de Estabilidad Presupuestaria<br />

que el Consell<br />

de Garanties Estatutàries<br />

considera inconstitucional.<br />

El PSC solicitó el<br />

dictam<strong>en</strong> sobre la ley<br />

consecu<strong>en</strong>cia de la reforma<br />

exprés de la Constitución<br />

impulsada por el<br />

PSOE y el PP y que CiU<br />

finalm<strong>en</strong>te apoyó <strong>en</strong> el<br />

Congreso. Mas se mostró<br />

partidario de buscar las<br />

“vías más fáci<strong>les</strong>” para<br />

modificar ese artículo<br />

argum<strong>en</strong>tando que “si<br />

vas al Constitucional la<br />

s<strong>en</strong>t<strong>en</strong>cia llegará d<strong>en</strong>tro<br />

de unos años”. “Si lo podemos<br />

resolver a corto<br />

plazo, mejor”, zanjó.<br />

Todo apunta a que la prioridad<br />

es la reestructuración de las administraciones<br />

loca<strong>les</strong>, que ayer<br />

estudió el gabinete de Rajoy, <strong>per</strong>o<br />

que quedó <strong>en</strong> susp<strong>en</strong>so para la<br />

semana próxima o como muy tarde<br />

el día 20. La vicepresid<strong>en</strong>ta<br />

otorgó ayer gran trasc<strong>en</strong>d<strong>en</strong>cia a<br />

esa ley, pues, al clarificar las compet<strong>en</strong>cias<br />

que t<strong>en</strong>drán los <strong>en</strong>tes<br />

loca<strong>les</strong> –desaparición de las mancomunidades<br />

incluida–, <strong>per</strong>mitirá<br />

esclarecer también las que le<br />

correspond<strong>en</strong> a las comunidades<br />

autónomas.<br />

Sá<strong>en</strong>z de Santamaría recordó<br />

una vez más la int<strong>en</strong>ción del Gobierno<br />

de tasar los sueldos de los<br />

alcaldes y conceja<strong>les</strong> y de regularlos<br />

<strong>en</strong> los presupuestos del Estado<br />

cada año, <strong>per</strong>o se cuidó mucho<br />

de referirse a los salarios de<br />

los gobiernos autonómicos.<br />

Como ya hiciera el jueves, la<br />

número dos del Gobierno exhibió<br />

los primeros resultados del<br />

plan de ahorro <strong>en</strong> la gestión de<br />

inmueb<strong>les</strong> del Estado, lo que ha<br />

<strong>per</strong>mitido reducir el gasto <strong>en</strong> alquileres<br />

<strong>en</strong> más de 17 millones.c<br />

SIGA EL DISCURSO DE RAJOY EN LA<br />

CLAUSURA DEL CURSO DE LA FAES<br />

www.lavanguardia.com<br />

JOSEP GISBERT<br />

Barcelona<br />

Jarro de agua fría. Si después<br />

de los contactos de los últimos<br />

días <strong>en</strong>tre CiU y el resto de fuerzas<br />

políticas sobre el pacto fiscal<br />

había ganado <strong>en</strong>teros la posibilidad<br />

de establecer tramos de<br />

cons<strong>en</strong>so de modo que cada formación<br />

pudiera sumarse total o<br />

parcialm<strong>en</strong>te a la propuesta, incluido<br />

el PP, ayer Alicia Sánchez-Camacho<br />

echó agua al vino.<br />

“El PP no legitimará que<br />

CiU pueda trasladar al Gobierno<br />

de España la idea de que ha<br />

conseguido una propuesta de<br />

pacto fiscal apoyada mayoritariam<strong>en</strong>te”,<br />

advirtió <strong>en</strong> una confer<strong>en</strong>cia<br />

<strong>en</strong> el Cercle d’Economia<br />

d<strong>en</strong>tro de un ciclo sobre la<br />

reforma del modelo autonómico<br />

y su sistema de financiación.<br />

La idea de votar la propuesta<br />

por tramos, cuando se celebre<br />

el pl<strong>en</strong>o <strong>en</strong> el Parlam<strong>en</strong>t el día<br />

25, haría posible <strong>en</strong> teoría que<br />

hasta el PP, aunque se ha fijado<br />

la abst<strong>en</strong>ción como meta, pudiera<br />

respaldar el diagnóstico sobre<br />

la necesidad de mejorar la<br />

DANI DUCH<br />

PEDRO MADUEÑO<br />

Sánchez-Camacho, con López Burniol, <strong>en</strong> el Cercle d’Economia<br />

relación financiera de Catalunya<br />

con España. De hecho, fu<strong>en</strong>tes<br />

de la dirección del partido<br />

señalaban el jueves que una votación<br />

gradual <strong>les</strong> <strong>per</strong>mitiría<br />

“acompañar al Govern” <strong>en</strong> la interlocución<br />

con el presid<strong>en</strong>te<br />

del Gobierno español, Mariano<br />

Rajoy, <strong>per</strong>o ayer Alicia Sánchez-Camacho<br />

<strong>les</strong> corregía y dejaba<br />

claro que su formación no<br />

p<strong>en</strong>saba apoyar ningún apartado<br />

de la propuesta de pacto fiscal.<br />

Dicho de otra forma, subra-<br />

La izquierda catalana busca ser alternativa<br />

Rajoy: “Haré<br />

todo lo posible<br />

contra la crisis”<br />

En una nueva jornada de acoso<br />

a la deuda española, el presid<strong>en</strong>te<br />

del Gobierno, Mariano Rajoy,<br />

mostró ayer su firme convicción<br />

de que España “su<strong>per</strong>ará<br />

la crisis que estamos pasando”.<br />

Durante la inauguración<br />

de la nueva sede europea del<br />

Banco Interamericano de Desarrollo<br />

(BID) <strong>en</strong> Madrid, el jefe<br />

del Gobierno aseguró que “España<br />

hará todo lo posible y su<strong>per</strong>ará<br />

la crisis económica por<br />

la que estamos pasando y de<br />

que, además, su Gobierno hará<br />

todo lo posible para que también<br />

Europa haga todo lo posible<br />

para que, <strong>en</strong>tre todos, su<strong>per</strong>emos<br />

esta crisis”. El Gobierno<br />

trata de ofrecer ser<strong>en</strong>idad <strong>en</strong><br />

medio de la tempestad por lo<br />

que Rajoy evitó ext<strong>en</strong>derse <strong>en</strong><br />

explicaciones sobre la situación<br />

de los mercados.<br />

Camacho advierte que no apoyará<br />

ni un solo tramo del pacto fiscal<br />

El PP se abst<strong>en</strong>drá <strong>en</strong> todos los bloques para no legitimar la estrategia de CiU<br />

]Los líderes del PSC, ICV-<br />

EUiA y ERC coincidieron<br />

ayer <strong>en</strong> la necesidad de buscar<br />

una alternativa a la política<br />

de recortes para salir<br />

de la crisis, por lo que destacaron<br />

la conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>cia de<br />

buscar puntos de <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tro<br />

para g<strong>en</strong>erar un modelo<br />

basado <strong>en</strong> unos “valores de<br />

izquierdas”. En el acto de<br />

clausura de las jornadas de<br />

la Universitat Progressista<br />

d’Estiu de Catalunya, diri-<br />

g<strong>en</strong>tes de los distintos partidos<br />

constataron que las políticas<br />

de austeridad de los<br />

gobiernos de CiU y del PP<br />

son un “fracaso” y reivindicaron<br />

su papel como g<strong>en</strong>eradores<br />

de nuevas propuestas.<br />

Desde el PSC, el primer secretario,<br />

Pere Navarro, def<strong>en</strong>dió<br />

que el modelo de<br />

izquierdas sigue si<strong>en</strong>do una<br />

alternativa vig<strong>en</strong>te, y negó<br />

que haya desaparecido la<br />

difer<strong>en</strong>ciación <strong>en</strong>tre izquier-<br />

das y derechas y que, ahora,<br />

<strong>en</strong> política todo se limite a<br />

gestionar bi<strong>en</strong> los recursos.<br />

El secretario g<strong>en</strong>eral de<br />

ICV, Joan Herrera, apeló<br />

también a sumar esfuerzos<br />

y construir una “hegemonía<br />

de valores” que plantee una<br />

alternativa social. El presid<strong>en</strong>te<br />

de ERC, Oriol Junqueras,<br />

reclamó “dotarse de las<br />

mejores herrami<strong>en</strong>tas” para<br />

hacer fr<strong>en</strong>te a la crisis, <strong>en</strong>tre<br />

ellas el pacto fiscal.<br />

yó que el PP se abst<strong>en</strong>dría <strong>en</strong> todos<br />

y cada uno de ellos para evitar<br />

que CiU los utilizara como<br />

coartada y avisó que si el PSC<br />

quería seguir el juego y sumarse<br />

a algunos, “allá ellos”.<br />

La presid<strong>en</strong>ta del PP <strong>en</strong> Catalunya<br />

def<strong>en</strong>dió, <strong>en</strong> cualquier ca-<br />

La líder popular ve un<br />

acuerdo CiU-PSC-PP<br />

<strong>en</strong> Catalunya como<br />

el de más garantías<br />

de éxito <strong>en</strong> Madrid<br />

so, que tan sólo su partido era<br />

garantía de que una mejora de<br />

la financiación de Catalunya pudiera<br />

pros<strong>per</strong>ar <strong>en</strong> la negociación<br />

con el Gobierno español y,<br />

<strong>en</strong> esta línea, se ofreció para dialogar<br />

“hasta el final” para conseguirlo,<br />

que es el único s<strong>en</strong>tido<br />

que da a la voluntad de “acompañar<br />

al Govern”. E incluso<br />

apuntó que si de Catalunya saliera<br />

un acuerdo <strong>en</strong>tre CiU,<br />

PSC y PP sería, sin duda, el que<br />

t<strong>en</strong>dría más posibilidades de<br />

éxito <strong>en</strong> Madrid. Un acuerdo<br />

que pasaría por alcanzar un modelo<br />

de financiación singular para<br />

Catalunya, <strong>per</strong>o siempre d<strong>en</strong>tro<br />

del régim<strong>en</strong> común de la<br />

Lofca –“al estilo del que ti<strong>en</strong><strong>en</strong><br />

Canarias, Ceuta o Melilla”, precisó–,<br />

que es la línea roja que el<br />

PP no está dispuesto a cruzar.<br />

Alicia Sánchez-Camacho se<br />

empleó a fondo para explicar su<br />

propuesta, que nada ti<strong>en</strong>e que<br />

ver con la idea de pacto fiscal<br />

que propugna CiU y que es, <strong>en</strong><br />

la práctica, una evolución del<br />

sistema de financiación actual,<br />

aunque con mejoras notab<strong>les</strong><br />

como la de limitar y dar carácter<br />

finalista a la solidaridad.c


14 LA VANGUARDIA POLÍTICA SÁBADO, 7 JULIO 2012<br />

>> VIENE DE LA PÁGINA ANTERIOR<br />

que ayer se <strong>per</strong>mitió la vicepresid<strong>en</strong>ta<br />

del Gobierno, Soraya<br />

Sá<strong>en</strong>z de Santamaría, y que completan<br />

la secu<strong>en</strong>cia prevista para<br />

la semana que vi<strong>en</strong>e. El lunes es<br />

la reunión del Eurogrupo, el martes<br />

el Ecofin, el miérco<strong>les</strong> Rajoy<br />

<strong>en</strong> el Congreso, el jueves será el<br />

turno de las autonomías y el viernes<br />

llegarán los primeros decretos<br />

del Consejo de Ministros que<br />

materializarán los recortes.<br />

“Va a ser un mes int<strong>en</strong>so”, admitió<br />

ayer la vicepresid<strong>en</strong>ta, dando<br />

a <strong>en</strong>t<strong>en</strong>der que lo que está por<br />

llegar la semana que vi<strong>en</strong>e no será<br />

todo lo que el Gobierno ti<strong>en</strong>e<br />

<strong>en</strong> cartera antes de agosto.<br />

Por lo pronto, la semana del 16<br />

el Congreso celebrará el debate<br />

sobre el techo de gasto para el<br />

2013 y el 2014, lo que marcará la<br />

s<strong>en</strong>da del ajuste para los dos<br />

próximos años. Soraya Sá<strong>en</strong>z de<br />

Santamaría también anunció la<br />

inmin<strong>en</strong>te remisión al Congreso<br />

de la ley de Transpar<strong>en</strong>cia.<br />

Mas quiere evitar el<br />

TC para corregir la<br />

ley de Estabilidad<br />

]El presid<strong>en</strong>te de la G<strong>en</strong>eralitat,<br />

Artur Mas,<br />

apostó ayer por “int<strong>en</strong>tar<br />

corregir por cualquier<br />

vía que se nos pres<strong>en</strong>te<br />

<strong>en</strong> Madrid” el artículo de<br />

la ley de Estabilidad Presupuestaria<br />

que el Consell<br />

de Garanties Estatutàries<br />

considera inconstitucional.<br />

El PSC solicitó el<br />

dictam<strong>en</strong> sobre la ley<br />

consecu<strong>en</strong>cia de la reforma<br />

exprés de la Constitución<br />

impulsada por el<br />

PSOE y el PP y que CiU<br />

finalm<strong>en</strong>te apoyó <strong>en</strong> el<br />

Congreso. Mas se mostró<br />

partidario de buscar las<br />

“vías más fáci<strong>les</strong>” para<br />

modificar ese artículo<br />

argum<strong>en</strong>tando que “si<br />

vas al Constitucional la<br />

s<strong>en</strong>t<strong>en</strong>cia llegará d<strong>en</strong>tro<br />

de unos años”. “Si lo podemos<br />

resolver a corto<br />

plazo, mejor”, zanjó.<br />

Todo apunta a que la prioridad<br />

es la reestructuración de las administraciones<br />

loca<strong>les</strong>, que ayer<br />

estudió el gabinete de Rajoy, <strong>per</strong>o<br />

que quedó <strong>en</strong> susp<strong>en</strong>so para la<br />

semana próxima o como muy tarde<br />

el día 20. La vicepresid<strong>en</strong>ta<br />

otorgó ayer gran trasc<strong>en</strong>d<strong>en</strong>cia a<br />

esa ley, pues, al clarificar las compet<strong>en</strong>cias<br />

que t<strong>en</strong>drán los <strong>en</strong>tes<br />

loca<strong>les</strong> –desaparición de las mancomunidades<br />

incluida–, <strong>per</strong>mitirá<br />

esclarecer también las que le<br />

correspond<strong>en</strong> a las comunidades<br />

autónomas.<br />

Sá<strong>en</strong>z de Santamaría recordó<br />

una vez más la int<strong>en</strong>ción del Gobierno<br />

de tasar los sueldos de los<br />

alcaldes y conceja<strong>les</strong> y de regularlos<br />

<strong>en</strong> los presupuestos del Estado<br />

cada año, <strong>per</strong>o se cuidó mucho<br />

de referirse a los salarios de<br />

los gobiernos autonómicos.<br />

Como ya hiciera el jueves, la<br />

número dos del Gobierno exhibió<br />

los primeros resultados del<br />

plan de ahorro <strong>en</strong> la gestión de<br />

inmueb<strong>les</strong> del Estado, lo que ha<br />

<strong>per</strong>mitido reducir el gasto <strong>en</strong> alquileres<br />

<strong>en</strong> más de 17 millones.c<br />

SIGA EL DISCURSO DE RAJOY EN LA<br />

CLAUSURA DEL CURSO DE LA FAES<br />

www.lavanguardia.com<br />

JOSEP GISBERT<br />

Barcelona<br />

Jarro de agua fría. Si después<br />

de los contactos de los últimos<br />

días <strong>en</strong>tre CiU y el resto de fuerzas<br />

políticas sobre el pacto fiscal<br />

había ganado <strong>en</strong>teros la posibilidad<br />

de establecer tramos de<br />

cons<strong>en</strong>so de modo que cada formación<br />

pudiera sumarse total o<br />

parcialm<strong>en</strong>te a la propuesta, incluido<br />

el PP, ayer Alicia Sánchez-Camacho<br />

echó agua al vino.<br />

“El PP no legitimará que<br />

CiU pueda trasladar al Gobierno<br />

de España la idea de que ha<br />

conseguido una propuesta de<br />

pacto fiscal apoyada mayoritariam<strong>en</strong>te”,<br />

advirtió <strong>en</strong> una confer<strong>en</strong>cia<br />

<strong>en</strong> el Cercle d’Economia<br />

d<strong>en</strong>tro de un ciclo sobre la<br />

reforma del modelo autonómico<br />

y su sistema de financiación.<br />

La idea de votar la propuesta<br />

por tramos, cuando se celebre<br />

el pl<strong>en</strong>o <strong>en</strong> el Parlam<strong>en</strong>t el día<br />

25, haría posible <strong>en</strong> teoría que<br />

hasta el PP, aunque se ha fijado<br />

la abst<strong>en</strong>ción como meta, pudiera<br />

respaldar el diagnóstico sobre<br />

la necesidad de mejorar la<br />

DANI DUCH<br />

PEDRO MADUEÑO<br />

Sánchez-Camacho, con López Burniol, <strong>en</strong> el Cercle d’Economia<br />

relación financiera de Catalunya<br />

con España. De hecho, fu<strong>en</strong>tes<br />

de la dirección del partido<br />

señalaban el jueves que una votación<br />

gradual <strong>les</strong> <strong>per</strong>mitiría<br />

“acompañar al Govern” <strong>en</strong> la interlocución<br />

con el presid<strong>en</strong>te<br />

del Gobierno español, Mariano<br />

Rajoy, <strong>per</strong>o ayer Alicia Sánchez-Camacho<br />

<strong>les</strong> corregía y dejaba<br />

claro que su formación no<br />

p<strong>en</strong>saba apoyar ningún apartado<br />

de la propuesta de pacto fiscal.<br />

Dicho de otra forma, subra-<br />

La izquierda catalana busca ser alternativa<br />

Rajoy: “Haré<br />

todo lo posible<br />

contra la crisis”<br />

En una nueva jornada de acoso<br />

a la deuda española, el presid<strong>en</strong>te<br />

del Gobierno, Mariano Rajoy,<br />

mostró ayer su firme convicción<br />

de que España “su<strong>per</strong>ará<br />

la crisis que estamos pasando”.<br />

Durante la inauguración<br />

de la nueva sede europea del<br />

Banco Interamericano de Desarrollo<br />

(BID) <strong>en</strong> Madrid, el jefe<br />

del Gobierno aseguró que “España<br />

hará todo lo posible y su<strong>per</strong>ará<br />

la crisis económica por<br />

la que estamos pasando y de<br />

que, además, su Gobierno hará<br />

todo lo posible para que también<br />

Europa haga todo lo posible<br />

para que, <strong>en</strong>tre todos, su<strong>per</strong>emos<br />

esta crisis”. El Gobierno<br />

trata de ofrecer ser<strong>en</strong>idad <strong>en</strong><br />

medio de la tempestad por lo<br />

que Rajoy evitó ext<strong>en</strong>derse <strong>en</strong><br />

explicaciones sobre la situación<br />

de los mercados.<br />

Camacho advierte que no apoyará<br />

ni un solo tramo del pacto fiscal<br />

El PP se abst<strong>en</strong>drá <strong>en</strong> todos los bloques para no legitimar la estrategia de CiU<br />

]Los líderes del PSC, ICV-<br />

EUiA y ERC coincidieron<br />

ayer <strong>en</strong> la necesidad de buscar<br />

una alternativa a la política<br />

de recortes para salir<br />

de la crisis, por lo que destacaron<br />

la conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>cia de<br />

buscar puntos de <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tro<br />

para g<strong>en</strong>erar un modelo<br />

basado <strong>en</strong> unos “valores de<br />

izquierdas”. En el acto de<br />

clausura de las jornadas de<br />

la Universitat Progressista<br />

d’Estiu de Catalunya, diri-<br />

g<strong>en</strong>tes de los distintos partidos<br />

constataron que las políticas<br />

de austeridad de los<br />

gobiernos de CiU y del PP<br />

son un “fracaso” y reivindicaron<br />

su papel como g<strong>en</strong>eradores<br />

de nuevas propuestas.<br />

Desde el PSC, el primer secretario,<br />

Pere Navarro, def<strong>en</strong>dió<br />

que el modelo de<br />

izquierdas sigue si<strong>en</strong>do una<br />

alternativa vig<strong>en</strong>te, y negó<br />

que haya desaparecido la<br />

difer<strong>en</strong>ciación <strong>en</strong>tre izquier-<br />

das y derechas y que, ahora,<br />

<strong>en</strong> política todo se limite a<br />

gestionar bi<strong>en</strong> los recursos.<br />

El secretario g<strong>en</strong>eral de<br />

ICV, Joan Herrera, apeló<br />

también a sumar esfuerzos<br />

y construir una “hegemonía<br />

de valores” que plantee una<br />

alternativa social. El presid<strong>en</strong>te<br />

de ERC, Oriol Junqueras,<br />

reclamó “dotarse de las<br />

mejores herrami<strong>en</strong>tas” para<br />

hacer fr<strong>en</strong>te a la crisis, <strong>en</strong>tre<br />

ellas el pacto fiscal.<br />

yó que el PP se abst<strong>en</strong>dría <strong>en</strong> todos<br />

y cada uno de ellos para evitar<br />

que CiU los utilizara como<br />

coartada y avisó que si el PSC<br />

quería seguir el juego y sumarse<br />

a algunos, “allá ellos”.<br />

La presid<strong>en</strong>ta del PP <strong>en</strong> Catalunya<br />

def<strong>en</strong>dió, <strong>en</strong> cualquier ca-<br />

La líder popular ve un<br />

acuerdo CiU-PSC-PP<br />

<strong>en</strong> Catalunya como<br />

el de más garantías<br />

de éxito <strong>en</strong> Madrid<br />

so, que tan sólo su partido era<br />

garantía de que una mejora de<br />

la financiación de Catalunya pudiera<br />

pros<strong>per</strong>ar <strong>en</strong> la negociación<br />

con el Gobierno español y,<br />

<strong>en</strong> esta línea, se ofreció para dialogar<br />

“hasta el final” para conseguirlo,<br />

que es el único s<strong>en</strong>tido<br />

que da a la voluntad de “acompañar<br />

al Govern”. E incluso<br />

apuntó que si de Catalunya saliera<br />

un acuerdo <strong>en</strong>tre CiU,<br />

PSC y PP sería, sin duda, el que<br />

t<strong>en</strong>dría más posibilidades de<br />

éxito <strong>en</strong> Madrid. Un acuerdo<br />

que pasaría por alcanzar un modelo<br />

de financiación singular para<br />

Catalunya, <strong>per</strong>o siempre d<strong>en</strong>tro<br />

del régim<strong>en</strong> común de la<br />

Lofca –“al estilo del que ti<strong>en</strong><strong>en</strong><br />

Canarias, Ceuta o Melilla”, precisó–,<br />

que es la línea roja que el<br />

PP no está dispuesto a cruzar.<br />

Alicia Sánchez-Camacho se<br />

empleó a fondo para explicar su<br />

propuesta, que nada ti<strong>en</strong>e que<br />

ver con la idea de pacto fiscal<br />

que propugna CiU y que es, <strong>en</strong><br />

la práctica, una evolución del<br />

sistema de financiación actual,<br />

aunque con mejoras notab<strong>les</strong><br />

como la de limitar y dar carácter<br />

finalista a la solidaridad.c


30<br />

ECONOMIA<br />

«Fedeans»<br />

i «Fabians»<br />

Rivalitat acadèmica <strong>en</strong>tre economistes<br />

Els economistes del grup d’«Els C<strong>en</strong>t», d’ori<strong>en</strong>tació liberal,<br />

i un nou col·lectiu d’intel·lectuals socialdemòcrates<br />

caldeg<strong>en</strong> el debat sobre <strong>les</strong> estratègies anticrisi<br />

EL REPORTATGE<br />

M.MARTÍNEZ / J.CUARTAS | GIRONA<br />

L<br />

a profunda crisi econòmica<br />

ha aguditzat<br />

el debat <strong>en</strong>tre corr<strong>en</strong>ts<br />

de p<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t i<br />

d’anàlisis. Res difer<strong>en</strong>t del que va<br />

passar <strong>en</strong> altres <strong>per</strong>íodes crítics.<br />

Hi ha difer<strong>en</strong>ts estratègies <strong>per</strong> a la<br />

sortida de la crisi i hi ha també difer<strong>en</strong>ts<br />

aproximacions als problemes.<br />

Els economistes han <strong>en</strong>fortit<br />

la discussió. La primera gran<br />

iniciativa va sorgir amb l’anom<strong>en</strong>at<br />

«Manifest <strong>dels</strong> c<strong>en</strong>t» (maig de<br />

2009), promogut <strong>per</strong> un c<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ar<br />

d’economistes de diverses universitats,<br />

amb projecció internacional,<br />

i vinculats a la Fundació<br />

d’Estudis d’Economia Aplicada<br />

(Fedea). El «Manifest <strong>dels</strong> C<strong>en</strong>t»<br />

va liderar la reflexió sobre la necessitat<br />

d’una reforma laboral a<br />

Espanya. Però <strong>en</strong> el seu bloc<br />

«Nada és gratis» el col·lectiu aborda<br />

altres desafiam<strong>en</strong>ts.<br />

Després han sortit altres grups<br />

de p<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t. Hi ha el Col·lectiu<br />

Cívic d’Opinió, Economistes davant<br />

de la crisi i Fabianos Hoy.<br />

Aquest últim és el que s’ha plantejat<br />

de manera més nítida com<br />

una alternativa antagònica a Fedea.<br />

Les posicions són diverg<strong>en</strong>ts.<br />

Els economistes de Fedea s’aline<strong>en</strong><br />

<strong>en</strong> el que s’ha d<strong>en</strong>ominat<br />

com el corr<strong>en</strong>t «mainstream», és<br />

a dir, la t<strong>en</strong>dència dominant. Per<br />

als «fabians», «Els C<strong>en</strong>t» són liberals<br />

o neoliberals. Però els economistes<br />

de Fedea negu<strong>en</strong> aquesta<br />

etiqueta com definició del col·lectiu.<br />

«Molts no <strong>en</strong>s s<strong>en</strong>tim així», assegur<strong>en</strong>.<br />

Els anom<strong>en</strong>ats fabians sí<br />

es defineix<strong>en</strong> políticam<strong>en</strong>t: s’adscriu<strong>en</strong><br />

<strong>en</strong> la corr<strong>en</strong>t socialdemòcrata<br />

i <strong>en</strong> l’opció keynesiana.<br />

Precisam<strong>en</strong>t, «Els C<strong>en</strong>t» es distingeix<strong>en</strong><br />

<strong>dels</strong> «fabians» <strong>per</strong>què<br />

r<strong>en</strong>egu<strong>en</strong> de qualsevol id<strong>en</strong>tificació<br />

partidista o doctrina política i,<br />

si van ser crítics amb el Govern de<br />

Zapatero (PSOE), també ho estan<br />

s<strong>en</strong>t amb el de Rajoy (PP): tres <strong>dels</strong><br />

seus qualificats integrants (Luis<br />

Garicano, de la LondonSchool<br />

Economics; Jesús Fernández-Villaverde,<br />

de la Universitat de<br />

P<strong>en</strong>nsylvania, y Tano Santos, de la<br />

Universitat de Chicago) van demanar<br />

fa un mes un nou Govern<br />

<strong>per</strong> a Espanya (de conc<strong>en</strong>tració)<br />

quan l’actual (PP) a p<strong>en</strong>es porta<br />

sis mesos i disposa de molt àmplia<br />

«Fabianos Hoy» neix d’un<br />

grup d’economistes i advocats<br />

que van formar equip <strong>en</strong><br />

el ministeri de Treball<br />

El grup d’«Els C<strong>en</strong>t», vinculat<br />

a la fundació Fedea, va liderar<br />

la reflexió sobre la necessitat<br />

d’una reforma laboral<br />

majoria absoluta. «La prova més<br />

evid<strong>en</strong>t és que la nostra proposta<br />

de reforma laboral poc té a veure<br />

amb la qual s’ha fet», assegur<strong>en</strong>.<br />

Entre els membres primig<strong>en</strong>is<br />

d’«Els C<strong>en</strong>t» hi va haver José Manuel<br />

Campa, després secretari<br />

d’Estat d’Economia amb Zapatero.<br />

Els «fabians» t<strong>en</strong><strong>en</strong> un orig<strong>en</strong><br />

polític. Són economistes, advocats<br />

i inspectors de Treball que<br />

van formar equip al ministeri de<br />

Treball.<br />

Ja a l’orig<strong>en</strong> «Els C<strong>en</strong>t» (<strong>en</strong>tre<br />

els quals figura el professor de la<br />

UdG Julián Messina, ara <strong>en</strong> excedència,<br />

i investigador al Banc<br />

Mundial) va fer gala de l’alt nivell<br />

acadèmic, ci<strong>en</strong>tífic i investigador<br />

<strong>dels</strong> seus integrants com suport i<br />

credibilitat de la forta<strong>les</strong>a de <strong>les</strong><br />

seves propostes reformistes.<br />

Els «fabians», <strong>en</strong>cara que admet<strong>en</strong><br />

el seu ideari de c<strong>en</strong>treesquerra,<br />

es desvincul<strong>en</strong> de qualsevol<br />

dep<strong>en</strong>dència orgànica de partit.<br />

El nom l’han pres de la corr<strong>en</strong>t<br />

que va donar orig<strong>en</strong> al laborisme<br />

britànic i que <strong>en</strong>cara avui <strong>per</strong>dura<br />

al Regne Unit amb la Societat<br />

Fabiana, s<strong>en</strong>se alineam<strong>en</strong>t partidista.<br />

Fabianos Hoy assevera que<br />

no té dep<strong>en</strong>dència patronal i que,<br />

a diferència d’altres fòrums, inclosos<br />

Els C<strong>en</strong>t, no disposa de finançam<strong>en</strong>t<br />

empresarial. Els «fabians»<br />

creu<strong>en</strong> que la posició de<br />

Fedea és assimilable a la que sosté<br />

la CEOE.<br />

Però «Els C<strong>en</strong>t» ho desm<strong>en</strong>teix<strong>en</strong><br />

i ignor<strong>en</strong> <strong>les</strong> atribucions <strong>dels</strong><br />

qui els id<strong>en</strong>tifiqu<strong>en</strong> amb els interessos<br />

de bancs, elèctriques i multinacionals<br />

que financ<strong>en</strong> a Fedea.<br />

«Nosaltres investiguem i diem, <strong>en</strong><br />

funció <strong>dels</strong> resultats, el que considerem<br />

que seria més b<strong>en</strong>eficiós<br />

<strong>per</strong> a la societat», afirm<strong>en</strong>.<br />

Els membres de Fedea s’autodefineix<strong>en</strong><br />

com un grup d’investigadors<br />

especialitzats <strong>en</strong> diversos<br />

camps de l’economia els resultats<br />

<strong>dels</strong> quals fan públics «s<strong>en</strong>se argum<strong>en</strong>ts<br />

polítics, només sust<strong>en</strong>tats<br />

<strong>en</strong> <strong>les</strong> investigacions realitza-<br />

BARCELONA | O.P.<br />

En un ambi<strong>en</strong>t molt pro<strong>per</strong> a<br />

<strong>les</strong> tesis que def<strong>en</strong>s<strong>en</strong> col·lectius<br />

com Fabianos Hoy o Economistes<br />

davant la Crisi, la Universitat<br />

Progressista d’Estiu de Catalunya<br />

(UPEC), va dedicar aquesta setmana<br />

una jornada a l’anàlisi del<br />

«canvi de paradigme econòmic».<br />

Vic<strong>en</strong>ç Navarro. Catedràtic de<br />

Ciències Polítiques i Socials de la<br />

UPF i rector emèrit de la UPEC,<br />

va insistir <strong>en</strong> que hi ha alternatives<br />

a <strong>les</strong> retallades. Segons la<br />

seva opinió, és fonam<strong>en</strong>tal reivindicar<br />

l'existència de <strong>les</strong> classes<br />

socials, <strong>per</strong> més que es digui<br />

que no. Una prova, explica, és el<br />

fet que hi hagi 10 anys de diferència<br />

d'es<strong>per</strong>ança de vida <strong>en</strong>tre<br />

rics i pobres a Espanya. Pel que fa<br />

a la situació de Portugal, Irlanda,<br />

Grècia i Espanya, Navarro assegura<br />

que és un problema polític.<br />

Són països on ha governat la dreta<br />

durant un <strong>per</strong>íode de temps<br />

important i ara l'estat està empobrit,<br />

ja que són <strong>dels</strong> països de<br />

l'Europa <strong>dels</strong> 15 que m<strong>en</strong>ys impostos<br />

recapt<strong>en</strong>.<br />

Enric Tello, historiador econòmic<br />

i ambi<strong>en</strong>tal de la UB i<br />

presid<strong>en</strong>t d'Ecologistes <strong>en</strong> Acció<br />

des».<br />

El grup <strong>dels</strong> «fabians» acaba de<br />

donar suport al manifest difós<br />

pels economistes Paul Krugman i<br />

Richard Layard, <strong>en</strong> el que es planteja<br />

una reducció a mitjà termini<br />

del dèficit <strong>per</strong>ò acompanyat d’estímuls,<br />

<strong>per</strong>què «<strong>les</strong> retallades<br />

pressupostàries no infon<strong>en</strong> confiança<br />

<strong>en</strong> el món <strong>dels</strong> negocis. Les<br />

empreses només inverteix<strong>en</strong><br />

quan es<strong>per</strong><strong>en</strong> sufici<strong>en</strong>ts cli<strong>en</strong>ts i<br />

amb sufici<strong>en</strong>ts ingressos. L’austeritat<br />

desanima la inversió», ass<strong>en</strong>yal<strong>en</strong>.<br />

de Catalunya va plantejar que<br />

<strong>en</strong>s trobem davant d'una crisi financera,<br />

<strong>en</strong>ergètica i ambi<strong>en</strong>tal<br />

i de la cura. Sobre el sistema financer,<br />

Tello va explicar que el<br />

neoliberalisme no ha aconseguit<br />

augm<strong>en</strong>tar els b<strong>en</strong>eficis <strong>mitjans</strong><br />

de la inversió real, la que es fa <strong>en</strong><br />

<strong>les</strong> empreses, m<strong>en</strong>tre que ha disparat<br />

els ingressos de l'1% més ric.<br />

Pel que fa a <strong>les</strong> inversions ecològiques,<br />

el professor va com<strong>en</strong>tar<br />

que g<strong>en</strong>er<strong>en</strong> molts més llocs de<br />

treball que <strong>les</strong> tradicionals, m<strong>en</strong>tre<br />

que el capitalisme els destrueix,<br />

i s'ha preguntat si no és precisam<strong>en</strong>t<br />

<strong>per</strong> això pel que no es<br />

du<strong>en</strong> a terme.<br />

En una altra taula rodona, l'economista<br />

Albert Recio va apuntar<br />

que «els números que quadr<strong>en</strong><br />

deix<strong>en</strong> de quadrar quan<br />

t<strong>en</strong>s <strong>en</strong> compte els recursos naturals,<br />

que són limitats» i que<br />

«dediquem moltes més hores al<br />

treball domèstic que al mercantil».<br />

El professor va fer un repàs a<br />

difer<strong>en</strong>ts visions crítiques de l'economia<br />

i va explicat que «aquest<br />

sistema a més d'injust és molt inestable,<br />

<strong>per</strong>iòdicam<strong>en</strong>t hi ha crisis,<br />

i això g<strong>en</strong>era un ma<strong>les</strong>tar social».<br />

Però «Els C<strong>en</strong>t» també discrep<strong>en</strong><br />

de l’ajust com a teràpia única.<br />

«Def<strong>en</strong>sem l’austeritat i un altre<br />

model de gestió <strong>en</strong> molts àmbits,<br />

<strong>per</strong>ò no els ajustos dràstics i brutals<br />

que es planteg<strong>en</strong>, <strong>per</strong>què això<br />

afecta al creixem<strong>en</strong>t i <strong>en</strong>darrereix<br />

la sortida de la crisi», afirm<strong>en</strong>.<br />

Els «fabians» assegur<strong>en</strong> que <strong>les</strong><br />

polítiques restrictives ja van fracassar<br />

<strong>en</strong> els anys 30. «Quan <strong>en</strong> els<br />

EUA es va increm<strong>en</strong>tar la despesa<br />

<strong>en</strong>tre 1940 i 1942, el PIB va créixer<br />

el 20%». És a dir, que «el problema<br />

<strong>en</strong> la dècada de 1930 –després del<br />

DIUMENGE, 8 DE JULIOL DE 2012 | Diari de Girona<br />

Repres<strong>en</strong>tants de formacions polítiques també han passat <strong>per</strong> la Universitat Progressista d’Estiu.<br />

DIARI DE GIRONA<br />

La UPEC analitza el canvi<br />

de paradigme econòmic<br />

La jornada la va clourre el<br />

Catedràtic d'Economia Aplicada<br />

Antón Costas, que va pres<strong>en</strong>tar<br />

el seu llibre La torre de la arrogancia,<br />

escrit juntam<strong>en</strong>t amb<br />

Xosé C. Arias.<br />

Costas es va preguntar què va<br />

passar als anys 90 i principis del<br />

2000 que expliqui la confiança<br />

desmesurada que es t<strong>en</strong>ia <strong>en</strong> el<br />

futur. «Fins el 2008 vam creure<br />

que els mercats sempre sabri<strong>en</strong><br />

on posar els nostres diners <strong>per</strong><br />

treure'n r<strong>en</strong>dibilitat».<br />

El professor va parlar <strong>dels</strong> desequilibris<br />

propis del sistema, ja<br />

que el su<strong>per</strong>àvit desmesurat d'alguns<br />

països es correspon al dèficit<br />

d'altres. Sobre el mercat financer,<br />

va explicar que fi s els<br />

anys 80, «els mercats» t<strong>en</strong>i<strong>en</strong><br />

noms i cognoms i hi podies arribar<br />

a «pactes de cavallers», que <strong>en</strong><br />

diu. La informàtica i <strong>les</strong> telecomunicacions<br />

han <strong>per</strong>mès, <strong>per</strong>ò,<br />

crear nous tipus de mercat. «Ara,<br />

el s<strong>en</strong>yor Emilio Botín tremola<br />

més que abans, <strong>per</strong>què els seus<br />

b<strong>en</strong>eficis dep<strong>en</strong><strong>en</strong> de <strong>les</strong> decisions<br />

d'un jove que fa <strong>les</strong> inversions<br />

davant d'una pantalla a<br />

qualsevol lloc del món», va concloure.<br />

crac del 29– va ser d’escassetat de<br />

demanda i no d ‘oferta». El mateix<br />

passa amb el mercat de treball, ass<strong>en</strong>yal<strong>en</strong>:<br />

«Si no hi ha comandes,<br />

no hi ha demanda de treballadors,<br />

i s<strong>en</strong>se feina, no hi ha consum, i<br />

s’<strong>en</strong>tra <strong>en</strong> un cercle viciós que s’agreuja<br />

amb els dràstics retallades<br />

i la falta d’inversió. I si no es talla<br />

aquest cercle, anem al suïcidi».<br />

Postul<strong>en</strong> que «cal recu<strong>per</strong>ar la política<br />

econòmica que sorgeix <strong>en</strong> el<br />

XIX». «Molts s’han allunyat d’això<br />

i del món real i estem pagant <strong>les</strong><br />

conseqüències», assegur<strong>en</strong>.


6 | Política |<br />

Movim<strong>en</strong>ts interns dins el PSC<br />

Navarro<br />

prioritza<br />

el no a <strong>les</strong><br />

retallades<br />

a El líder del PSC branda els resultats<br />

del congrés <strong>per</strong> aconseguir la unitat<br />

a Recorda que <strong>per</strong> primer cop el partit<br />

vol canviar <strong>les</strong> relacions amb el PSOE<br />

E. Ansola<br />

BARCELONA<br />

En vista de la diversitat<br />

d’opinions i matisos sorgits<br />

<strong>en</strong> el si del socialisme<br />

català, el primer secretari,<br />

Pere Navarro, branda els<br />

resultats aprovats <strong>per</strong> majoria<br />

<strong>en</strong> el congrés del partit:<br />

el PSC és un partit federalista<br />

que, a més a més i<br />

<strong>per</strong> primer cop, aposta <strong>per</strong><br />

refer <strong>les</strong> relacions amb el<br />

PSOE amb l’objectiu, això<br />

sí, d’incorporar-lo als objectius<br />

que el PSC vol <strong>per</strong> a<br />

Catalunya. No hi ha marge<br />

<strong>per</strong> p<strong>en</strong>sar <strong>en</strong> una possible<br />

ruptura amb el PSOE, que<br />

consider<strong>en</strong> un imm<strong>en</strong>s error<br />

que portaria el partit<br />

119394-1058361C<br />

gairebé a la desaparició.<br />

Navarro està acompanyat<br />

<strong>en</strong> el nucli dur de la direcció<br />

pel secretari d’organització,<br />

Daniel Fernández, i<br />

el secretari d’acció política<br />

i alcalde de Cornella de Llobregat,<br />

Antoni Balmón.<br />

Fins ara la direcció és<br />

partidària d’arribar a pactes<br />

amb CiU, amb Balmón<br />

com el capdavanter d’aquesta<br />

posició, <strong>per</strong> responsabilitat<br />

institucional i governam<strong>en</strong>tal.<br />

La direcció<br />

també ha deixat clar que a<br />

hores d’ara no creu prioritari<br />

abordar <strong>les</strong> relacions<br />

Catalunya-Espanya. “S<strong>en</strong>se<br />

cap complex de falta de<br />

catalanisme”, adverteix<br />

Navarro als seus crítics.<br />

A la política de col·laboració<br />

amb CiU, el PSC també<br />

contraposa un acc<strong>en</strong>t<br />

crític <strong>en</strong>vers la política de<br />

retallades que la federació<br />

nacionalista aplica a Catalunya<br />

i el PP, a tot l’Estat.<br />

“És el que realm<strong>en</strong>t preocupa<br />

el ciutadà”, hi afegeix<br />

Navarro. Millora del finançam<strong>en</strong>t?<br />

Sí, <strong>per</strong>ò també<br />

el retorn i la creació<br />

d’impostos <strong>per</strong> <strong>en</strong>greixar<br />

la caixa i evitar més retallades.<br />

I al costat de la direcció<br />

emergeix<strong>en</strong> els diputats<br />

Rocío Martínez-Sam<strong>per</strong>e,<br />

partidària que el partit tingui<br />

iniciativa com a principal<br />

partit de l’oposició, i<br />

Jaume Collboni, portaveu<br />

del PSC. ■<br />

Les esquerres catalanes es<br />

van trobar fa tres dies <strong>per</strong> primer<br />

cop <strong>en</strong> una mateixa taula<br />

de debat després de l’era del<br />

tripartit. En l’imaginari de<br />

l’oi<strong>en</strong>t es dibuixava la possibilitat<br />

de crear un front d’esquerres<br />

similar a la coalició<br />

de partits d’esquerres que es<br />

va constituir a Grècia el 2004<br />

i que tants bons resultats va<br />

obt<strong>en</strong>ir a <strong>les</strong> eleccions hel·lèniques<br />

del 2007 i 2012 fins a<br />

configurar-se com a segona<br />

força del país. El primer a<br />

llançar el guant d’aquesta<br />

Syriza catalana va ser el secretari<br />

g<strong>en</strong>eral d’ICV-EUiA,<br />

EL PUNT AVUI<br />

DILLUNS, 9 DE JULIOL DEL 2012<br />

Herrera, Navarro i Junqueras, <strong>en</strong> la clo<strong>en</strong>da de la Universitat Progressista d’Estiu, celebrada a la seu de CCOO ■ ANDREU PUIG<br />

La Syriza impossible<br />

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————<br />

Joan Herrera, que va instar el<br />

primer secretari del PSC, Pere<br />

Navarro, i el presid<strong>en</strong>t<br />

d’ERC, Oriol Junqueras, a<br />

buscar punts d’acord “<strong>per</strong><br />

bastir una alternativa al govern<br />

de CiU”. El dret a decidir<br />

de Catalunya i el rebuig a <strong>les</strong><br />

retallades formari<strong>en</strong> part d’aquest<br />

nexe comú que uniria<br />

els partits amb l’objectiu de<br />

treure el país de la crisi evitant<br />

l’exclusió social, sempre<br />

segons l’aposta d’Herrera. Al<br />

costat de la taula, la proposta<br />

de l’ecosocialista va ser gairebé<br />

obviada. Navarro va insistir<br />

a refermar i def<strong>en</strong>sar<br />

una política d’esquerres <strong>en</strong><br />

contraposició a la de dretes<br />

de CiU i el PP. “Aquesta pugna<br />

política és ara més vig<strong>en</strong>t<br />

que mai”, insistia Navarro,<br />

m<strong>en</strong>tre que el republicà Oriol<br />

Junqueras posava l’acc<strong>en</strong>t<br />

<strong>en</strong> la necessitat que Catalunya<br />

es desfaci de l’Estat i<br />

agafi <strong>les</strong> regnes del seu futur<br />

a causa <strong>dels</strong> <strong>en</strong>ganys continus<br />

<strong>dels</strong> governs espanyols.<br />

“El futur de Catalunya no pot<br />

quedar supeditat al d’un estat<br />

que incompleix i no <strong>en</strong>s<br />

respecta”, hi va afegir el republicà.<br />

Així doncs, la Syriza<br />

catalana haurà d’es<strong>per</strong>ar.


El Triangle • número 1074 • 27 de juliol de 2012 EUROREGIÓ • 39<br />

Per tant, si recaptéssim tots els impostos<br />

i <strong>en</strong>s féssim càrrec de totes <strong>les</strong><br />

inversions i transferències, <strong>en</strong>s hauríem<br />

hagut d’<strong>en</strong>deutar <strong>per</strong> uns 9.000 milions,<br />

aproximadam<strong>en</strong>t l’<strong>en</strong>deutam<strong>en</strong>t<br />

anual de la G<strong>en</strong>eralitat. Això, s<strong>en</strong>se<br />

comptar-hi la Seguretat Social. Segons<br />

dades de 2009, els catalans vam rebre<br />

de la caixa única de l’Estat 1.200 milions<br />

més del que hi vam aportar.<br />

En aquests mom<strong>en</strong>ts, el problema no<br />

és que paguem massa i <strong>en</strong>s tornin poc.<br />

El problema és que amb els diners que<br />

paguem els catalans no n’hi ha prou <strong>per</strong><br />

cobrir el que gasta o inverteix la G<strong>en</strong>eralitat<br />

i l’Estat a Catalunya. Per tant, si<br />

tinguéssim Agència Tributària pròpia,<br />

hauríem de recórrer a un alt nivell<br />

d’<strong>en</strong>deutam<strong>en</strong>t <strong>per</strong> finançar totes <strong>les</strong><br />

despeses.<br />

Vol dir això que no existeix el dèficit<br />

fiscal? En els darrers tres anys no ha<br />

existit. Ara, <strong>en</strong> els anys de bonança, evid<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t<br />

existia. El 2006 i el 2007, els<br />

catalans vam pagar <strong>en</strong> impostos a l’Estat<br />

<strong>en</strong>tre 17.000 i 20.000 milions més<br />

del que rebíem <strong>en</strong> inversions i transferències.<br />

El 2008 ja es va reduir bastant,<br />

fins als 10.000 milions aproximadam<strong>en</strong>t,<br />

<strong>per</strong>què vam pagar m<strong>en</strong>ys i vam<br />

rebre més, <strong>per</strong>ò l’any 2009 el dèficit<br />

pràcticam<strong>en</strong>t va desaparèixer. L’any<br />

2009 ja vam rebre tant, o fins i tot més,<br />

del que vam aportar. I els dos darrers<br />

anys aquesta t<strong>en</strong>dència s’ha agreujat.<br />

Per tant, no hem de <strong>per</strong>dre de vista la<br />

situació econòmica a Catalunya. Ens<br />

convé un nou sistema de finançam<strong>en</strong>t?<br />

S<strong>en</strong>s dubte. Ara, segons com negociem<br />

el pacte fiscal, el nou sistema pot acabar<br />

s<strong>en</strong>t el negoci de Robert amb <strong>les</strong> cabres...<br />

I, <strong>per</strong> t<strong>en</strong>ir una cabra negra (i singular),<br />

l’Agència Tributària pròpia, els<br />

catalans <strong>en</strong>cara acabarem reb<strong>en</strong>t<br />

m<strong>en</strong>ys diners <strong>dels</strong> que rebem ara. ▲<br />

cion<strong>en</strong> a favor del miner, oblidant-se<br />

els primers de reclamar majors esforços<br />

de reconversió i demanant els segons<br />

majors ajudes a l’explotació amb<br />

càrrec a fons que havi<strong>en</strong> de destinar-se<br />

a la reactivació de <strong>les</strong> conques.<br />

Som a temps de garantir un futur al<br />

miner, <strong>per</strong>ò ho hem de fer ara, <strong>per</strong>què el<br />

2019, quan <strong>les</strong> explotacions tanquin, serà<br />

tard. Des de Gre<strong>en</strong>peace def<strong>en</strong>sem el<br />

miner i <strong>en</strong>s neguem a ometre els desastres<br />

comesos amb els 23.000 milions<br />

d’euros destinats a la reconversió i a<br />

actuar com si el tancam<strong>en</strong>t de <strong>les</strong> mines<br />

no fos immin<strong>en</strong>t. Són aquestes actituds<br />

<strong>dels</strong> anom<strong>en</strong>ats «def<strong>en</strong>sors del miner»<br />

<strong>les</strong> que estan f<strong>en</strong>t un flac favor als<br />

treballadors del sector. ▲<br />

PIULADES A LA XARXA<br />

‘TWITTS’ DESTACATS<br />

SETMANA DEL 23 DE JULIOL<br />

Romualdo Cabañas<br />

@romacabanas<br />

Sr. Rull, criticable és que des<br />

de #CDC vulguin fer servir la<br />

institució G<strong>en</strong>eralitat i el país<br />

com a escut <strong>per</strong> no donar<br />

explicacions. #caspalau<br />

Pedro de Alzaga<br />

_@palzaga<br />

Enti<strong>en</strong>do las críticas a Cándido<br />

Méndez. Después de la<br />

manifestación t<strong>en</strong>ía que haber<br />

ido a misa, como los ministros<br />

después de recortar. #19J<br />

Ignasi Llor<strong>en</strong>te<br />

@illor<strong>en</strong>te<br />

En política, la transparència<br />

mai desprestigia una<br />

institució. Al contrari, no hi ha<br />

res de més <strong>per</strong>judicial <strong>per</strong> a la<br />

credibilitat que <strong>les</strong> ombres.<br />

maus173<br />

@maus173<br />

Gli spagnoli pochi mesi fa<br />

sceglievano destra e ricette<br />

neoliberiste. Oggi capiscono<br />

che tragico errore hanno fatto.<br />

#siamotuttispagnoli<br />

Aina Vidal<br />

@AinaVS<br />

Els efectes del memoràndum<br />

seran fins al 2028, <strong>en</strong> principi<br />

Rajoy no hauria de ser<br />

presid<strong>en</strong>t, t<strong>en</strong>im dret a<br />

#refer<strong>en</strong>dumJA<br />

#QueseJodaElMemorandum<br />

Albert Duart<br />

_@aduartriera<br />

Avui fa 76 anys <strong>per</strong>díem el<br />

tr<strong>en</strong> del progrés i el més<br />

important, el de la nostra<br />

dignitat com a poble; com a<br />

col·lectivitat humana. #18juliol<br />

josep cunill<br />

@josepcunill<br />

Un gimnàs de Bcn organitza<br />

un concurs <strong>per</strong> escollir el<br />

millor cul de l’estiu. Aquesta<br />

serà la nova cultura s<strong>en</strong>se<br />

IVA? #laculturanoesunluxe<br />

John Carlin<br />

@JohnCarlin5<br />

Hoy hace 76 años, 18/7/1936,<br />

Franco se alzó y Mandela<br />

cumplió 18 años; Mandela el<br />

líder más grande del siglo XX,<br />

Franco el más pequeño.<br />

La Universitat Progressista<br />

d’Estiu de Catalunya ha celebrat<br />

la vuit<strong>en</strong>a edició. El lema<br />

d’<strong>en</strong>guany era prou explícit: «El<br />

futur està a <strong>les</strong> nostres mans»<br />

La UPEC i Gramsci<br />

Aquest any, la UPEC ha tingut<br />

una flaire gramsciana. De fet, si<br />

no som capaços de canviar els signes<br />

<strong>dels</strong> temps, molts <strong>dels</strong> qui llegiu aquesta<br />

revista tindreu molt de temps <strong>per</strong><br />

escriure (Antonio Gramsci va ser un<br />

home que va escriure molt des de la<br />

presó).<br />

Com s’aconsegueix l’hegemonia? No<br />

ho sabem. Però <strong>per</strong> la UPEC al llarg d’aquests<br />

vuit anys ha passat el millor de<br />

la saviesa i la cultura catalana. D’una<br />

manera o d’una altra, hi han passat<br />

Noam Chomsky, Michel Onfray, Concita<br />

de Gregorio, Jean Bricmont, més de<br />

400 pon<strong>en</strong>ts, etc. Són fars pot<strong>en</strong>ts dins<br />

una altra m<strong>en</strong>a de foscor.<br />

La UPEC s’ofereix <strong>en</strong> un projecte que<br />

ha de t<strong>en</strong>dir a crear, com <strong>en</strong>s ha dit Joan<br />

Manuel Tresserras, un nou bloc històric.<br />

I, <strong>per</strong> fer-ho, caldrà crear una organització<br />

<strong>per</strong>què, com <strong>en</strong>s recordava Pere<br />

Camps, moderador d’una taula de debat<br />

sobre la cultura, <strong>en</strong> el cartell de Barnasants<br />

«<strong>les</strong> idees no viu<strong>en</strong> s<strong>en</strong>se organització».<br />

Cal que la creació d’un nou<br />

bloc històric i d’una nova forma<br />

organitzativa que faci viure<br />

<strong>les</strong> idees estigui presidida,<br />

com <strong>en</strong>s deia Xavi Domènech,<br />

<strong>per</strong> una gran humilitat, una<br />

gran dosi de pedagogia i una gran g<strong>en</strong>erositat.<br />

I que parteixi <strong>dels</strong> valors derivats<br />

de l’ètica civil republicana i de l’autonomia<br />

moral <strong>dels</strong> seus protagonistes.<br />

Tresserras <strong>en</strong>s deia també que <strong>les</strong> classes<br />

dirig<strong>en</strong>ts catalanes desapareix<strong>en</strong><br />

amb la globalització i que, <strong>per</strong> tant, cal<br />

que <strong>les</strong> classes populars ocupin el lloc<br />

del qual ha abdicat, com sempre, la burgesia<br />

catalana.<br />

Marina Subirats <strong>en</strong>s explicava –arran<br />

del seu darrer llibre– que a Catalunya hi<br />

ha efectivam<strong>en</strong>t classes socials, <strong>per</strong>ò el<br />

problema és que no hi ha consciència de<br />

classe treballadora. La classe dirig<strong>en</strong>t,<br />

<strong>en</strong> canvi, sí que <strong>en</strong> té, com <strong>en</strong>s explicava<br />

un <strong>dels</strong> més grans especuladors mundials,<br />

Warr<strong>en</strong> Buffet: «Existeix la lluita<br />

de classes, <strong>per</strong> descomptat, <strong>per</strong>ò és la<br />

meva classe la que la dirigeix i la que l’està<br />

guanyant».<br />

Tornem a la taula <strong>en</strong> la qual va participar<br />

Marina Subirats: avui a Catalunya<br />

un 60% de la població és classe treballa-<br />

JORDI<br />

SERRANO<br />

RECTOR DE LA UPEC<br />

dora i un 39% classe mitjana; l’altre 1%<br />

restant són els caps d’aquest neofeudalisme<br />

que <strong>en</strong>s <strong>en</strong>vaeix. El 39% se s<strong>en</strong>t<br />

am<strong>en</strong>açat i està a punt de desaparèixer;<br />

els seus fills s’estan proletaritzant.<br />

L’1% vol fer desaparèixer l’aconseguit<br />

<strong>en</strong> <strong>les</strong> lluites <strong>dels</strong> darrers 200 anys, tant<br />

des del punt de vista social com nacional.<br />

Cal recordar que, a més, el neoliberalisme<br />

és profundam<strong>en</strong>t català. Ser<br />

neoliberal i català equivaldrà d’aquí a<br />

pocs dies a ser directam<strong>en</strong>t botifler.<br />

Les classes treballadores i <strong>les</strong> mitjanes<br />

reclam<strong>en</strong> a crits un projecte. Si no<br />

el veu<strong>en</strong>, alguns d’ells pod<strong>en</strong> anar a l’extrema<br />

dreta <strong>per</strong> pura deses<strong>per</strong>ació.<br />

La sortida de la crisi no <strong>en</strong>s vindrà <strong>per</strong><br />

l’economia. Borja de Riquer ho deia així:<br />

«És la política, estúpids!». No podem,<br />

<strong>per</strong>ò, es<strong>per</strong>ar solucions màgiques. Josep<br />

Fontana <strong>en</strong>s recordava que al llarg<br />

de la història «els canvis els fa el poble»<br />

i Vic<strong>en</strong>ç Navarro afirmava que «<strong>les</strong> solucions<br />

es trob<strong>en</strong> <strong>en</strong> la mateixa lluita».<br />

«El futur està a <strong>les</strong> nostres mans» era<br />

Les classes treballadores i <strong>les</strong><br />

mitjanes reclam<strong>en</strong> a crits un projecte.<br />

Si no el veu<strong>en</strong>, alguns pod<strong>en</strong> anar a<br />

l’extrema dreta <strong>per</strong> pura deses<strong>per</strong>ació<br />

precisam<strong>en</strong>t el lema de la UPEC d’<strong>en</strong>guany.<br />

Així, doncs, del pessimisme de la raó<br />

davant la crisi hem de passar a l’optimisme<br />

de la voluntat militant.<br />

L’èxit de la UPEC d’aquest any ha estat<br />

total. Hi han participat quasi 3.000<br />

<strong>per</strong>sones <strong>en</strong> una o altra sessió de <strong>les</strong> jornades,<br />

<strong>les</strong> més nombroses <strong>dels</strong> vuit anys<br />

d’història. S’ha demostrat un cop més<br />

que hi ha molta g<strong>en</strong>t interessada <strong>en</strong> la<br />

política <strong>en</strong> majúscu<strong>les</strong>, que els agrad<strong>en</strong><br />

l’anàlisi crítica, els raonam<strong>en</strong>ts acadèmics,<br />

<strong>les</strong> aportacions <strong>dels</strong> líders socials,<br />

la preocupació <strong>per</strong> la comunitat.<br />

Avui no podem garantir que hi haurà<br />

nov<strong>en</strong>es jornades de la UPEC. Quan es<br />

puguin anunciar, albirarem més es<strong>per</strong>ances<br />

que es puguin aplicar polítiques<br />

d’esquerres a Catalunya. Però, com va<br />

escriure Lord Byron <strong>en</strong> la famosa cançó<br />

<strong>per</strong> als luddistes, «morirem lluitant<br />

o viurem lliures, i morin tots els reis<br />

m<strong>en</strong>ys el rei Ludd». ▲

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!