18 CICLES FORMATIUS Família Informàtica CICLES FORMATIUS Secretariat
El gran transformador de Lleida en una ciutat moderna anuel Fuster Arnaldo va néixer M el 29 de maig de 1808 a Lleida. Fill de Manuel Fuster Vaquer, notari i destacat polític de pensament liberal, i de Ramona Arnaldo. Manuel va estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Cervera. Va destacar en la seva professió de lletrat per la profunditat dels seus coneixements jurídics i pel seu notable do de l’eloqüència i la persuasió. En el camp de la política lleidatana, Fuster va formar part en diverses ocasions del nostre ajuntament. El 1834, quan encara era ben jove, va entrar per primera vegada en qualitat de regidor. Després, el 13 de novembre de 1836, és nomenat alcalde fins al 19 de febrer de 1838. Novament ocupa la presidència de l’ajuntament el primer de gener de 1842, i s’hi estarà un any. Durant d’aquest any 1842 duu a terme obres d’empedrament de la plaça de Sant Joan i d’altres carrers, la canalització del Segre (amb la plantació de canyes i arbres) i la construcció d’un nou polvorí fora de la ciutat. Torna a ser novament Paer en Cap entre 1859 i 1863. El 14 d’abril de 1860, després de moltes demandes, per fi la reina Isabel II va autoritzar l’enderroc de les muralles que van ajudar a la modernització de la ciutat. A l’octubre la reina va inaugurar l’arribada del ferrocarril a Lleida i es van enllaçar les carreteres de Barcelona i Tarragona amb la nova estació de ferrocarril. La definitiva estació serà construïda quan el pont de ferro sobre el riu Segre quedi llest, a primers del mes de juliol. I a continuació va continuar la construcció de la via fèrria cap a Saragossa, el 2 de juny, i la línia Lleida-Tarraco, per Vinaixa i Montblanc, no començarà fins l’any 1864. L’alcalde Fuster també va fer l’alineament de molts carrers de la vella ciutat. Així, s’arrengleren els carrers de Magdalena, el Carme, Nolius, Major i Cavallers. En el projecte va ser inclòs l’empedrament de carrers, la col·locació de voreres, l’arrebossat i pintat de façanes i es dóna facilitats per substituir els balcons de fusta per altres de ferro. S’ordena la retolació dels carrers i les places de la ciutat i es numeren totes les cases per districtes. El 1860 l’Ajuntament va acordar la construcció de nous safareigs públics coberts i amb desguassos en diversos indrets de la ciutat, que oferissin unes condicions de comoditat i higiene, abans desconegudes. L’atenció de la Corporació se centra en la construcció de clavegueres i en la millora de les ja existents. El 30 de juny de 1862 s’inaugura amb gran solemnitat l’enllumenat de gas a Lleida. L’any 1860 es produeix una altra fita important: s’estableix el servei modern de Correus. Cal destacar la transformació de l’arenal de Cappont en un esplèndid parc municipal, els Camps Elisis. La creació dels Camps va ser una idea sorgida entre una colla d’intel·lectuals i artistes, vertaders agents de la transformació de Lleida en una ciutat moderna. Així, l’any 1862 es va concebre el projecte de construcció dels Camps en els terrenys de “l’Arboleda”, aprofitant l’oportunitat de lleis recentment publicades en virtut de les quals havien de ser venudes per l’Estat les finques de les corporacions civils i d’altres estaments, dites “mans mortes”, sent-ne únicament eximides les que es destinessin a jardins públics 19 o a qualsevol altre servei d’utilitat general. D’aquí que Fuster fes traçar a correcuita en aquells terrenys uns jardins per salvar-los de la desamortització. Va disposar a tal efecte que l’il·lustrat catedràtic de l’Escola Normal de Mestre, Domènec de Miguel, d’acord amb el dibuixant lleidatà Marsal, tracés el plànol i projecte de les obres a fi d’enllestir la construcció del passeig central i els jardins. Un cop fet i aprovat per l’Ajuntament, va ser portat ràpidament a l’execució anant les plantacions d’arbres i tot el referent a jardineria a càrrec de l’horticultor francès Jean Laurens. El 1864 queda del tot llest i ,aprofitant l’avinentesa de les Festes de Maig, el dia 12 s’inaugura el nou jardí i es dóna a l’acte una solemnitat desacostumada. Va rebre el nom de Camps Elisis perquè tenia una certa analogia, quant a la distribució de quadres, amb els famosos Camps Elisis de París. Per últim, no s’ha d’oblidar que en aquests anys, paral·lelament al moviment de transformació física de la ciutat, es produeixen importants avenços culturals. Es creen institucions culturals com el Liceo Artístico Literario (1847), el Casino de Lérida (1852), la Sociedad de Ayuda a la Juventud, el Orfeón Leridano (inaugurat per Fuster el 1862) o el Teatre Principal (1836). Són anys en què les obres del Canal d’Urgell anaven avançant dificultosament i en què la creació de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre era una fita important per al desenvolupament de l’agricultura a la província. Manuel Fuster Arnaldo es va casar dues vegades, primer amb Maria Mercè Aguilar Bergès i després amb Josepa Barber, no va tenir fills i va morir el 18 de maig de 1864 a Lleida. Trini Catalán
Change language