Desembre 2009 - Institut Santa Coloma de Farners

2
DESEMBRE 2009
LA REVISTA · 1r Trimestre curs 2009·2010 · Santa Coloma de Farners
Edita: Institut de Santa Coloma de Farners
Imprimeix: AG Cantalozella
Dipòsit Legal: GI·242/2009
Consell de Redacció:
Arnau Figueras
Joan Pubill
Anna Maria Casadellà
Damià Domingo
Sergi Urzay
Pau Pujol
Albert Estrada
Portada
Albert Estrada
Imprès amb paper 100% reciclat.
IES de Santa Coloma de Farners
Felicitació realitzada per Zaira Amargant Reyes, 4t d’ESO
Coordinació de biblioteca
Sylvia Barragan
Ramon Llorens
Bústia de col·laboracions
Podeu fer·nos arribar els suggeriments, col·laboracions,
articles, cartes... a coordinació de biblioteca o a algun
membre del Consell de Redacció.
Índex
Editorial
Editorial 3
Editorial (per dir-ne d’alguna manera) 3
Opinió
A quin món vius! Anna Maria Casadellà 4
La llei de la solució Sergi Urzay 4
Jo no he sigut Sergi Urzay 5
De la correcció Arnau Figueras 5
7CiÈnCiEs
Principi d’incertesa de Heisenberg Manel Nicolau 6
Sobre les noves tecnologies Miquel Cabruja 7
Ens preocupa la ciència? Jordi Serra 7
Matemàtiques fàcils Martí Torras 8
GrAfOmAnIa
A la barberia Ramon Llorens 10
L’estrany cas d’un dia en família Nil Verdú 11
De com en Ramon ordena i els de la revista obeeixen Joan Pubill 12
Esborrar paraules... Itzel Esquirol 13
Dues “Metamorfosis” que Ovidi es descuidà d’escriure Joan Pubill 14
Ho haveu vist? Sergi Urzay 14
Reflex Narcís Figueras 15
Sobre com les xuletes són un art de primera magnitud
i sobre com es classifiquen els seus artistes Joan Pubill 16
Un simple còdol de riu Pau Pujol 16
Feliç aniversari Pau Pujol 17
LliBrOfÀgIa
Un viatge epistolar Anna Prat 18
A propòsit de L’ofici de viure de Cesare Pavese Ramon Llorens 19
El llibre dels minuts, Gemma Gorga Gemma Pera 19
Joan Vinyoli, un poeta de cor poderós Pep Solà 20
El caín de Saramago Joan Pubill 21
Aforismes, etimologies, sentències sàvies
Jorge Luis Borges Arnau Figueras 22
Llocs per descobrir
Els jardins de Cap Roig... y la otra orilla del mundo
Sylvia Barragàn / Gustavo Chiappe 23
Entrevista
Carla Dorca i Carla Magallón Anna Maria Casadellà 24
Itineraris
Cinc per quatre vint més u igual a vint-i-dos Gemma Pera 26
In”dependència” Maria Deulofeu 26
I si fem una pel·lícula?
Volat com el rector de la Vola Elvis Mallorquí 27
Cinema
Sobre Hypatia Alumnes de 4t d’ESO 28
Àgora Marta Trepat 29
Música
Les llengües de la música Damià Domingo 29
Activitats a l’institut
Campanya “La fam té ara més boques” Comissió per a la Solidaritat 34
Estigueu al cas! Hi ha pqpis a l’institut! 35
El projecte vàlua Lluís Vila 35
Salut
Menjar per plaer, no per medicar-se I. Compte 36
La importància de l’esmorzar Anna Maria Casadellà 37
Magister dixit 37
Entreteniments per Anna Maria Casadellà 38

Editorial
En el darrer número de la Revista del curs passat, Elvis Mallorquí obria
la discussió, ja vella, sobre un possible nom per a l’institut. Ell ja preveia
que la iniciativa no tiraria endavant, com sembla que ha passat. En aquest
sentit, no s’ha produït cap moviment que porti a pensar que, finalment, es
donarà un nom a la criatura.
Irònicament, comentava que, si la idea no interessava, oferia la seva
iniciativa a la Revista. Dit d’una altra manera, oferia el nom de “El Rocar”
per a la Revista. A l’Equip de Redacció ens agrada la iniciativa. I ens agrada
el nom. Però creiem que la decisió ha de ser participada per tots els col·
laboradors i lectors.
Llancem, per tant, una crida a tots els membres d’aquesta comunitat
educativa per tal que aporteu noms per a la Revista. La idea consisteix que
ens feu arribar les vostres propostes des d’ara fins a finals del mes de fe·
brer. Ens les podeu fer arribar a través de l’adreça de la revista (revistaies·
santacoloma@gmail.com), o personalment a qualsevol membre de l’Equip
de Redacció. Tots els noms proposats, juntament amb “El Rocar”, entraran
en l’elecció que farem entre tots per donar nom a la Revista.
Esperem les vostres iniciatives i us donem les gràcies per endavant
Bones Festes Nadalenques
DESEMBRE 2009 3
Editorial (per dir-ne d’alguna manera)
Deien els antics grecs que en un principi existia el Caos, una massa
informe. Un déu ordenà el Caos, va donar forma a allò que no en tenia,
com fa un escultor amb un tros de fang; matèria que féu servir el déu
bíblic per formar l’espècie humana. Som, doncs, el producte d’una voluntat
divina ordenadora. La tradició jueva afegeix un element clau per entendre
la nostra naturalesa: el llenguatge. Déu dóna, a l’ésser humà, la potestat
i l’obligació de posar nom a tot el que ens envolta. Anomenar és el darrer
acte per convertir el caos en cosmos, i fer, de la realitat, allò que pot ser
explicat, i, per tant, entès. Els humans ordenem el nostre entorn a través
del llenguatge. En aquest sentit som creadors, som com déus, som els
principis ordenadors. És lògic pensar, doncs, que també posseïm la capa·
citat de crear el caos.
I el caos arriba, també, amb el llenguatge. Perquè aquest no és mai
innocent, sinó que està carregat d’ideologia; les paraules no sorgeixen del
no·res, no procedeixen d’una bombolla desinfectada. Els conceptes viuen
en un món profundament carregat de pensament. Conscients d’aquest
poder que se’ns ha atorgat, els déus han castigat durament els nostres
intents de suplantar·los i crear el nostre món, o el nostre caos. És, per tant,
inevitable esperar que caigui tota la fúria divina sobre els creadors del caos
en l’ensenyament.
“Decreto, des de l’Olimp Pedagògic, que es deixi d’ensenyar i es co·
menci a educar. Sigui maleït aquell que mencioni continguts, que valori
intel·ligències, que avaluï coneixements”. L’estupefacció s’apoderà dels
pobres mortals: què signifiquen aquests nous manaments? És que no
educàvem ensenyant? És que educar és distint d’ensenyar? Com es pot
educar si no s’ensenya? Què vol dir educar? Esperàvem les noves lliçons
de l’Olimp, i aquestes anaren arribant i amb elles la confusió, el desordre,
el desconcert, la desorganització, la desorientació, el desgavell, el desori, el
desgovern... En definitiva, les tenebres s’apoderaren dels ex·ensenyants·i·
ara·educadors i caigueren en el desànim i la desesperació.
Davant d’aquests fets, des de les altures de l’Olimp enviaren un redemp·
tor que, com tots, prometé la salvació; i, al caire de l’abisme, aparegué
una llum nova i intensa que esvaí les obscuritats de la caverna: les Noves
Tecnologies. Per fi els ex·ensenyants·i·ara·educadors cregueren veure el
final del túnel: allà els esperava un món renovat –semblantment a una
façana medieval acabada de restaurar·, rejovenit, transversal, multicultural,
interdisciplinari, interactiu, divertit, acolorit... Qui podria ja dubtar de la nova
veritat, de la nova religió que prometia el paradís? Com podria algú soste·
nir, de manera coherent i amb un mínim de decència, que aprendre amb
els vells mètodes és millor que educar amb les Noves Tecnologies?

4
Opinió
DESEMBRE 2009
A quin món vius!
Anna Maria Casadellà
Sota aquest títol, tractaré diverses notícies d’actualitat sobre les quals
crec que val la pena aturar·se a pensar·hi un moment. Massa sovint ens
quedem només amb el títol de l’article que llegim sense aprofundir en el
que realment es diu o es pot llegir “entre línies” –som una societat molt
ocupada nosaltres...
Aquí en teniu una per rumiar·hi una estona; mireu què vaig llegir l’altre
dia a La Vanguardia:
“La Iglesia podría aceptar el condón en parejas casadas si uno tiene
sida. El Vaticano deja de momento la decisión a la conciencia de los
afectados” (La Vanguardia, 25 d’octubre de 2009).
La notícia en qüestió tracta sobre la possibilitat que l’Església Catòlica
accepti que les parelles casades puguin utilitzar el preservatiu com a me·
sura d’autoprotecció en el cas que un dels membres estigui infectat pel
virus de la Sida.
Ah, i no us ho perdeu, segons el Vaticà per prevenir la Sida la millor re·
cepta no són els preservatius sinó “frenar la promiscuïtat sexual”. La seva
recomanació és que els solters practiquin l’abstinència i els casats siguin
absolutament fidels a les seves parelles.
I jo, després de veure això, em pregunto: a hores d’ara hem d’estar
qüestionant l’ús del preservatiu? Penso que tenen massa cregut que la
gent els farà cas com ha anat passant al llarg de la història. No em malin·
terpreteu, no vull semblar anticlerical, però és que trobo molt gros que a
aquestes alçades del segle XXI, amb tots els temes que hi ha per preocu·
par·nos, pendents de resoldre –i la Sida n’és un de molt important– aquest
sector sembla no haver evolucionat al mateix nivell que la societat. En
comptes d’ajudar i facilitar informació i solucions perquè aquesta malaltia
no es vagi estenent, especialment en els llocs més pobres, es dediquin a
més a censurar el preservatiu quan està comprovat que allà on menys ús
se’n fa és on més s’estén el problema.
Penso que aquesta és una croada difícil de defensar perquè relacio·
nat amb aquest tema de fons en trobem tot un seguit d’altres que també
caldria solucionar, com per exemple la violència de gènere, el tracte des·
pectiu a la dona, sobretot en països subdesenvolupats, la mancança d’una
educació des de la infància sobre aquests temes, la falta de mitjans per
obtenir recursos, etc., que els puguin treure d’aquest espiral en què es
troben immersos.
Bé, per acabar una petita reflexió: creieu que hem d’anar tan lluny (al
Tercer Món) per trobar una opinió tan radical sobre l’ús del preservatiu?
I tu, què hi dius?
La llei de la solució
Sergi Urzay
Espanya sempre ha sigut un país impacient i enamorat de les dreceres.
Per això, quan es topa amb un problema no mira com resoldre’l. Demana
una llei. Aquesta és la raó per la qual se’ns acumulen els problemes no
resolts i les lleis que no els poden resoldre.
En fi, seguim. Dèficit d’autoritat a les aules? Convertim els professors en
autoritats públiques, com els policies o els jutges. Una simple llei i assump·
te arreglat. I, de propina, una tarima perquè estiguin més alts que els alum·
nes. Ja veieu com n’és de fàcil. Pel mateix preu, amb un altra llei, podríem
convertir en autoritats els pares, per a reforçar·los durant l’adolescència
dels seus fills, que és una etapa endimoniada.
No és per riure perquè en el cas de l’avortament així és com es pretén
dilucidar una cosa tan profunda com la relació entre pares i fills. Exigir con·
sentiment dels pares en els avortaments a menors de divuit. El que no hagi
assolit la confiança, que ho arregli amb una llei. Quina falta de realisme!
Quina invitació a la clandestinitat!
Per què no seguim per aquesta ruta de tonteries i exigeixen que els joves
no puguem fer l’amor per primera vegada sense autorització paterna? És
que ignoren la importància que pot tenir en les nostres vides? (per a alguns
molt més, per descomptat). Els pares no han de quedar relegats. Recla·
men una llei. I els canvis d’amics, on tan sovint es transformen caràcters
i conductes, no haurien de fer·se amb permís patern? Per llei? I les hores
de tornada a casa? I no hauria de ser exigible el consentiment patern per a
prendre drogues? Poques coses poden ser tan transcendentals.
En fi, és el somni d’aquesta societat hipòcrita: transferir responsabilitat,
descarregar·la per la via administrativa a aquest desgavell anomenat la llei.
En el fons, ens fa por la vida, que sempre ha estat un embolic i sempre ho
serà. I que no hi ha llei que pugui viure·la per nosaltres.

Opinió
Jo no he sigut
Sergi Urzay
Els greus incidents de Pozuelo ens demostren fins a quin punt s’ha bana·
litzat el gamberrisme i s’ha evaporat qualsevol principi d’autoritat. S’atrevi·
rà algú a acceptar que aquest és un problema molt seriós o hem de seguir
fingint·nos molt moderns i mirar cap a altre costat? Com podem lamentar
el que ha passat a Pozuelo si portem anys donant per bons comportaments
els que semblen més propis de les ciutats sense llei?
Si hem acceptat les pixades als carrers, l’escàndol de matinada, la casa
de barrets en la qual es converteixen les nostres ciutats els caps de set·
mana. Si, per a donar·nos·les de joves, hem acceptat com quelcom nor·
mal que s’omplin de pintades les façanes d’establiments que costen tants
diners i suor obrir i si les borratxeres, els vòmits i el consum de drogues
a Espanya ocupen hores de televisió; què esperem? Han passat diverses
coses greus: una d’elles, que denunciar aquestes coses sembla reacciona·
ri i una cosa molt pitjor, vell.
Paradoxalment, el concepte civisme es considera un valor però ningú
sembla disposat a dur·lo a la pràctica i un altre factor determinant és el
tantes vegades denunciat principi d’irresponsabilitat. Un regal maleït de la
política a la societat. Ningú accepta res, tothom es renta les mans. Vegem·
lo en el caso Pozuelo.
Els missatges rebuts en diferents pàgines webs assenyalen com a cul·
pables les forces de l’ordre, per descoordinació i falta de previsió; el Govern
de Zapatero, que ho té tot de cap per avall; el Govern d’Esperanza Aguirre,
que ho té tot de cap per avall a la seva Comunitat de Madrid; l’alcalde de
Pozuelo, que ho té tot de cap per avall en el seu municipi; la gent de fora,
que va arribar al poble per a provocar incidents perquè aquí no som així.
Això és Pozuelo d’Alarcón, el municipi més ric d’Espanya, pijolandia a més
no poder. Ningú assenyala els nois. La política ens ha ensenyat que es pot
ser sempre innocent, es faci el que es faci. Només cal fitar un nosaltres i
proclamar·se víctima d’una cruel conspiració. Tots contra el sistema.
En fi, tot un seguit d’esdeveniments que a ben pocs els interessa, sem·
pre que no es vegin afectats per això. Encara que alguns es vegin identifi·
cats amb aquests nois de Pozuelo. Però siguem insuls per un cop, podríem
solucionar aquest problema d’una vegada per totes, muntant un ritual,
sacrifiquem una verge i...
Bé, em sembla que no podrem solucionar·ho.
De la correcció
Arnau Figueras
DESEMBRE 2009 5
Fa aproximadament un mes, estava mirant la tele a casa, tranquil·lament,
quan vaig sentir un anunci. No em va cridar gaire l’atenció, primerament.
Una noia, des de la barra d’un bar, es mirava un noi que seia en una mena
de sofà, consultant el mòbil. Se saludaven i ella es prenia una pastilla re·
frescant (la marca de la qual no em puc estar de dir: Smint trademark i
tota la pesca) i la ben assaboria. S’acostava decididament al noi i el besava
als llavis amb passió. En aquell moment, deixava la capseta de pastilles
refrescants a sobre de la taula que tenien davant i, també en aquell instant,
una noia que seia vora el noi veia la capseta. Aquesta altra noia semblava
que tenia ganes de prendre’s una pastilla d’aquestes que dèiem i tocava
l’esquena del noi. Aquest es girava. Ella li deia: “Perdona, me’n dónes un?”
(ella li demanava UN smint i no pas una pastilleta). Ell, mirava la capsa de
pastilletes i es mirava la noia, i dubtava. Finalment, però, li’n donava UN,
“dóna un petó a la noia”.
Semblaria un anunci molt ben trobat, un magnífic joc de paraules però,
en català, els petons no es donen sinó que es fan. En català, doncs, aquest
joc de paraules no és correcte, no funciona. Se sol fer broma dient que el
catalans porten fins a l’idioma el fet de ser gasius. Així doncs, no donem ni
petons, ni abraçades sinó que en fem. No donem fàstic, fem fàstic. Ni tam·
poc no sortim a donar una volta, sortim a fer una volta. Tampoc no donem
classe; la classe, la fem.
Aquest és un exemple –el de l’anunci· de la manca de rigor lingüístic
que s’està apoderant dels mitjans. Si un escriptor comet una errada orto·
gràfica, o un castellanisme... serà ràpidament criticat per algun columnista
mordaç i l’obra serà revisada per a la propera edició. Encara que això no es
dugui a terme, l’autor serà molt mal vist pel gremi i no gaudirà del prestigi
que tenia. En canvi, per exemple a Internet, no hi ha cap mena d’ètica
lingüística. És evident que ningú no és perfecte. Jo també molt sovint tinc
descuits i cometo errors. Però és que, a Internet o al televisor (ara en un
anunci), hi podem trobar textos vertaderament potiners. Hi ha llocs web
amb articles traduïts amb un traductor automàtic, copiats i enganxats sen·
se cap més mirament.
Sense una ètica lingüística (i ja no entrem en la veracitat dels fets o
informacions exposats), com podem confiar en la televisió com a model de
correcció? Internet, l’eina que utilitzen tots els estudiants i un gran nombre
de persones, ha de ser un abocador de textos mal escrits? És, doncs,
un avantatge tenir tanta informació a l’abast, només en fer un clic, si no
podem refiar·nos de la seva qualitat? Estem cada cop més ben abastits
d’informació o cada cop és més complicat destriar el que realment és
decent o correcte?

6
7CiÈnCiEs
DESEMBRE 2009
Principi d’incertesa de Heisenberg
Manel Nicolau
L’observació d’una micro·entitat requereix energia. Quant més acurada
pretenem que sigui l’observació de l’esmentada entitat, per exemple la lo·
calització de la mateixa, més energia es requereix alterant així el moviment
de l’entitat.
Si pel contrari pretenem alterar mínimament el moviment, aleshores
haurem d’utilitzar menys energia i l’observació esdevindrà més difusa.
S’haurà produït una gran incertesa en la localització de la micro·entitat.
Això constitueix en essència l’anomenat principi d’incertesa de la mecà·
nica quàntica.
Quantitativament s’expressa mitjançant una sèrie de relacions mate·
màtiques entre magnituds físiques aparellades, anomenades observables,
que són aquelles magnituds que es poden mesurar simultàniament en sis·
temes quàntics. També s’anomenem variables conjugades. Són variables
conjugades d’aquests tipus les parelles posició · quantitat de moviment,
energia·, temps o moment angular · coordenada angular. En ambdós pri·
mers casos aquestes relacions tenen la següent forma:
de Planck.
i ;
on h és igual a la constant
En aquestes fórmules, representen les incerteses
de les magnituds mesurades: energia, temps, quantitat de moviment lineal
i posició de la micro·entitat.
Una altra manera de veure el problema de la incertesa és considerant
el caràcter dual d’aquestes micro·entitats (electrons, fotons,...). Aquestes
posseeixen característiques ondulatòries i corpusculars, manifestant les
unes o les altres depenent de com les observem. Per exemple si les ob·
servem com a partícules o corpúsculs, en ser una partícula, localitzable en
qualsevol temps i qualsevol punt, les incerteses referents a les variables
posició i temps tendeixen a zero però aleshores les incerteses referents a
les variables conjugades de les anteriors, quantitat de moviment i energia,
creixen indefinidament. Podem intentar representar aquests conceptes
d’una manera gràfica suposant les micro·entitats com a paquets d’ones
integrades per una superposició d’ones pures, cadascuna de les quals
posseeix una longitud d’ona determinada. Fixem·nos en els esquemes
següents:
A. Una superposició d’ones amb un pic accentuat:
Això representa una bona localització a l’espai però com que hi ha mol·
tes longitud d’ones en el paquet d’ones la quantitat de moviment de la
micro·entitat és molt incerta (recordem que en mecànica ondulatòria hi ha
una relació entre la longitud d’ona i la quantitat de moviment de l’entitat:
B. No hi ha un pic accentuat:
L’entitat es pot localitzar a qualsevol posició de l’ona, havent·hi una gran
imprecisió en la localització. Però la longitud d’ona i, per tant, la quantitat
de moviment està ben definida.
C. L’entitat està totalment localitzada perquè hi ha un pic molt ben definit:
Però ara el paquet d’ones s’ha comprimit de tal forma que es molt difícil
esbrinar la longitud d’ona i hi ha una gran incertesa en la quantitat de
moviment.
Per tant i resumint, en el nivell quàntic on es troben les micro·entitats
físiques es produeixen unes incerteses inherents al procés de mesura que
caracteritzen el seu estat físic. Aquestes incerteses no es poden millorar
amb les tècniques d’observació perquè, independentment del procediment
seguit, l’observació afecta l’estat de l’entitat, molt més quan millor les vo·
lem observar. Les entitats del mon micro·físic són éssers bojos: com més
les volem confinar més ràpidament es mouen.

7CiÈnCiEs
Sobre les noves tecnologies
Miquel Cabruja
Hauria d’haver sonat un mi. Per què no ha sonat el mi? Perquè enlloc del
mi ha fet un “pipip” sec i agut, quasi irritant. Ah, esclar!
M’aturo i alço l’aparell fins a l’alçada dels meus ulls. És un reproductor
mp4 nou de trinca d’aquells que porten tots els extres que també porta el
mòbil que duc a la butxaca. A la pantalla, el títol de la cançó i el temps de
reproducció congelat. Per a sorpresa meva, en prémer el botó de play la
cançó no es reprèn. Vaja. Play, Play, Play. No respon. Play i la tecla menú
durant 10 segons, cosa que hauria de reiniciar l’aparell. Tampoc respon. He
fet tot el que he pogut, i he fracassat davant d’indiferència de la pantalla.
Mentre recorro sord el tram que em queda fins a casa, reflexiono. Pre·
cisament vaig renovar el meu antic aparell reproductor de música perquè
“es penjava”, i vaig preferir gastar·me una quantitat indecent en un aparell
“bo” per tal que no tornés a passar. Il·lús de mi. Si els errors és el que
ens defineix els humans, podríem dir que “penjar·se” és la característi·
ca que defineix i engloba les màquines intel·ligents. Quan arribo a casa,
m’informo. Tal com preveia hauré d’esperar que s’esgoti la bateria per
tornar a gaudir dels grups dolents de rock alternatiu modern, ja que l’ordi·
nador, l’andròmina líder, tampoc el pot reviure. Informant·me per la xarxa,
m’assabento que l’aparell és sensible al fred. Vaja. Què esperen que faci,
doncs, els fabricants, posar·li una bufanda graciosa al matí? Continuo lle·
gint. Resulta que també és sensible a les oscil·lacions. Em sentiria culpable
d’haver·lo dut penjat del coll mentre caminava si no fos perquè la marca
del reproductor és qui ven la corretja per dur·lo penjat. Perquè les venen si
l’aparell no hauria d’oscil·lar?
Acte seguit intento descarregar·me un software (de llicència gratuïta,
que consti) que es veu que soluciona aquesta mena de problemes. Llàsti·
ma que se’m pengi l’ordinador. Fa temps que em vull comprar un ordinador
nou, un molt modern d’una marca molt reconeguda que val molts diners
i que et fa l’esmorzar i tot. Jo l’esmorzar ja me’l sé fer, però estic fart que
se’m pengin les andròmines, i com que el trasto té 8 giges de memòria
ram, he pensat que no es devia penjar mai. Ja no n’estic tan segur.
Buscant, buscant, resulta que he trobat el primer reproductor mp3 que
vaig tenir, tot vell i ratllat. Premo el play. No s’encén. En girar·lo em sorprèn
veure·hi una tapa i recordo que va amb piles. Amb piles! Com al neolític
tu! Obro el calaix de les piles i d’una caixa on en queden tres n’agafo
una i la insereixo. Premo el play. Em sorprèn enormement que l’afirmació
“funciona amb piles” impliqui que amb piles funcioni. La música no obstant
està passada de moda, ara escolto grups més dolents que em provoquen
una agradable sordesa gradual. Connecto l’aparell a l’ordinador i començo
a passar les últimes baralles contra bateries. N’hi ha prou d’arrossegar les
cançons a la carpeta mp3, no cal convertir·les a cap format especial ni es
requereix un software concret per transmetre·les. Molt pràctic. Tampoc
he d’esperar quinze segons de seguretat abans de desconnectar·lo. Les
cançons s’escolten i tot.
Mentre redacto un correu electrònic sarcàstic als senyors de la poma,
em ve a la ment l’LHC, el famós accelerador de partícules que de moment
no ha pogut operar perquè s’ha espatllat. Espatllat? No, no, el que ha fet
és “penjar·se”. Tothom sap que si intentes fer servir un aparell just després
d’encendre’l sense deixar un petit marge “es penja”. Ja posats, la comuni·
tat científica, aprofitant l’avinentesa de l’any Darwin, podria fer un cop d’ull
a la teoria d’en Charles i retocar·la una mica, que està obsoleta. La podrien
anomenar NeoDarwinisme2.0, substituir el terme evolució per actualització
i explicar d’una manera més pròxima a la gent de carrer com els dinosau·
res, en no poder processar meteorit.doc, “es van penjar”.
Ens preocupa la ciència?
Jordi Serra
DESEMBRE 2009 7
Tan sols ha calgut el reconeixement públic que hi ha una greu crisi
econòmica perquè el Govern hagi decidit retallar els pressupostos per a
la investigació i la recerca científica. Això significa que, segons siguin els
retalls, alguns grups es podran quedar aturats, segurament caldrà elimi·
nar contractes de gent jove i aturar també nous projectes. La protesta,
molt enèrgica, de la comunitat científica no s’ha fet esperar. Els nostres
científics no veuen cap raó perquè sigui aquest Govern (segons semblava,
compromès amb el desig de modernització en tots els camps, i per tant en
educació i ciència) el que trenqui amb la plena i normal incorporació his·
pana (massa endarrerit respecte els altres països) al món de la investigació
científica iniciada fa uns anys.
L’activitat científica té uns efectes avui dia ben definits sobre la vida de
les persones. Si volem que els nostres fills rebin educació de qualitat a
les nostres universitats cal que aquestes facin una bona recerca. Si volem
que als nostres hospitals hi hagi una assistència que inclogui els darrers
mètodes de diagnòstic i tractament, cal que els nostres metges tinguin el
contacte més estret possible amb la recerca de primer nivell. Si volem que
els nostres fills trobin feina en empreses eficients i productives capaces
de competir en el mercat internacional, cal que els que hi treballen es·
tiguin ben formats i que tinguin un entorn tecnològicament potent. Si, en
definitiva, volem prendre decisions sobre els temes complexos que se’ns
plantegen des de les cèl·lules mare fins als transgènics, passant pel canvi
climàtic o les fonts d’energia, cal que hi hagi gent a casa nostra que estigui
en primera línia de recerca per tenir·nos informats a tots.
El progrés d’un país no es mesura només per les victòries dels seus
esportistes, ni tampoc per la seva xarxa de trens d’alta velocitat o la seva
orientació cap a les energies renovables. Hi ha corrents més profunds,
que són els que importen al capdavall: la qualitat de la vida quotidiana, la
protecció de la naturalesa (Espanya va a la cua en mesures d’estalvi ener·
gètic), l’augment de capital en el nivell educatiu (massa fracàs escolar) i el
creixement constant en coneixements científico·tecnològics.
La ciència és una activitat aparellada a qualsevol societat democràtica
i que vulgui tenir una economia potent. Obama deia que “en temps de
crisi és quan s’han de prendre decisions que obrin el futur”. En efecte, la
solidesa i el bon fer d’un govern queden demostrats quan, amb coratge i
en plena crisi, proclama les seves prioritats de progrés i de ruptura amb
un passat massa negre i oposat als avenços. Que no produeixi il·lusions
perdudes en aquells que d’alguna manera hi creuen. Aquesta vegada la
desil·lusió podria ser per sempre.

8
7CiÈnCiEs
DESEMBRE 2009
Matemàtiques fàcils
Martí Torras
Aquest article vol fer multiplicacions de forma diferent, o no. Vull fer un
resum d’altres maneres de multiplicar. Hem estat educats en el sistema
de numeració decimal, i les operacions de sumar, restar, multiplicar i di·
vidir les tenim molt apreses; quan ens trobem amb una altra manera de
multiplicar, quedem sorpresos. Tot el que ve a continuació, no és nou per
a molts , però
Curiositat de la taula del nou
En “Màtic” és presenta a una entrevista de feina, l’entrevistador diu que
per poder optar a la feina ha d’escriure la taula del nou en un full. Sense
pensar·s’ho més es posa a escriure en el full.
9 x 1 = 9 “Anem bé!”
9 x 2 = “Hui! Tinc un petit problema, no recordo les taules”
9 x 3 = “Bé com a mínim escriuré tots els productes”
9 x 4 =
9 x 5 =
9 x 6 =
9 x 7 =
9 x 8 =
9 x 9 =
Arribat a aquest punt en “Màtic” pensa: “Impossible, no recordo res.
Comptaré els error comesos”. Amb aquesta intenció escriu al costat de
cada igualtat.
9 x 1 = 9
9 x 2 = 1 “Un error”
9 x 3 = 2 “Dos”
9 x 4 = 3 “Tres”
9 x 5 = 4 “Quatre”
9 x 6 = 5 “Cinc”
9 x 7 = 6 “Sis”
9 x 8 = 7 “Set”
9 x 9 = 8 “Vuit”
“Molts errors per aconseguir la feina. Crec que m’he equivocat, fins i tot
en comptar els errors. Els tronaré a comptar”. I a la mateixa taula compta
els errors, però aquesta vegada de baix a dalt. El resultat és el següent:
9 x 1 = 9
9 x 2 = 18 “Vuit”
9 x 3 = 27 “Set”
9 x 4 = 36 “Sis”
9 x 5 = 45 “Cinc”
9 x 6 = 54 “Quatre”
9 x 7 = 63 “Tres”
9 x 8 = 72 “Dos”
9 x 9 = 81 “Un error”
Bé donant un cop d’ull a resultat final es pot comprovar que en “Màtic”
supera la prova i aconsegueix la feina.
Altre cop els dits i la taula del nou
Una manera divertida per recordar la taula del nou és utilitzant les dues
mans. Els dits de les mans representen els números del 1 a 10. Mental·
ment s’ha de recordar que el dit polze de la mà esquerra representa al 1,
l’índex de la mateixa mà seria el 2, i així successivament fins a arribar al
polze de la mà dreta que equivaldria al 10.
Ara estàs llest per a multiplicar la taula del nou. Anem a fer 9x4 com
exemple. Compte fins al quart dit (si comptes correctament hauries d’aca·
bar en el dit anular de la mà esquerra) i doblega aquest dit. Ara et queden
3 dits abans d’aquest dit i 6 després.
Doncs bé el resultat de la multiplicació serà, com a desenes, la quantitat
de dits que queden a l’esquerra del dit doblegat (queden 3 dits a l’esquer·
ra) i com a unitats els dits que queden a la dreta del dit doblegat (queden 6
dits a la dreta), és a dir 30 + 6 = 36. La resposta llavors és 36.
Provem amb 9 x 7. Doblega el setè dit (l’índex de la mà dreta) i et queden
6 dits abans d’aquest dit i 3 després. La teva resposta en 60 + 3 = 63.
Una demostració:
Sigui a el dit doblegat, aleshores:
9 x a = (10 – 1)a = 10a – a = 10a – a +10 – 10 = 10a ·10 +10 – a
= (a ·1)10 + (10 – a)
Per tant, les desenes son (a – 1) i les unitats (10 – a)
Comprovem:
9 x 6 = (6 – 1)10 + (10 – 6) = 5·10 + 4 = 54
5 dits abans del dit doblegat i 4 desprès del dit doblegat.

7CiÈnCiEs
Una manera diferent de multiplicar: múltiples i divisors de 2
Un mètode molt enginyós per multiplicar dos nombres, com per exemple
28 per 12, és el següent: Disposem els dos nombres com a capçaleres de
dues columnes que anem formant de la següent manera: sota el nombre
més gran hi posem el doble (per exemple sota el 28 el seu doble 56), men·
tre que a la columna encapçalada pel nombre petit anem posant la meitat
del nombre de sobre si aquest era parell (sota el 12 el 6) i si són senars hi
posem la meitat per defecte (sota el 3 el 1). La taula ens queda així:
28 12
56 6
112 3
224 1
Quan l’última columna arriba a 1, parem de posar nombres a les columnes
i eliminem totes les files on les meitats eren nombres parells. Així queda:
28 12
56 6
112 3
224 1
I els nombres sense eliminar de la columna de dobles els sumem (en
el nostre exemple 112 + 224 = 336) i aquest és el resultat de la multi·
plicació.
Per tant, 28 x 12 = 336.
Per la demostració d’aquest mètode és pot recórrer a la geometria. Quan
fem una multiplicació estem calculant l’àrea d’un rectangle. Si doblem un
costat d’aquest rectangle i fem la meitat de l’altre, aleshores l’àrea és la
mateixa.
28 12
56 6
112 3
224 1
224 u 2
336 n 2
28 u
336 n 2
56 u
112 u 2 112 u
224 u 2
224 u
12 u
Si sumem les àrees dels rectangle de color ver focs: 112 + 224 = 336
u 2 ; coincideix amb el resultat de la multiplicació: 28 x 12 = 336.
6 u
2 u
1 u
1 u
Un altre exemple:
248 x 42 =
248 42
496 21
992 10
1984 5
3968 2
7936 1
DESEMBRE 2009 9
I els nombres que queden sense eliminar de la columna de dobles:
496 + 1984 + 7936 = 10416 i aquest és el resultat de la multiplicació:
248 x 42 = 10416.
El resultat final; 23 x 23 = 529

10
DESEMBRE 2009
GrAfOmAnIa La dIaBòLiCa MaNia D’eScRiUrE
“És objectivament desagradable no sentir cap
il·lusió, [...] només aquesta secreta i diabòlica
mania d’escriure [...] a la qual ho sacrifico tot.”
Josep Pla. El quadern gris. I, 451
Volem oferir aquesta secció a tots aquells que
senten aquesta diabòlica crida que els porta
a crear amb les paraules.
A la barberia
Ramon Llorens
Per endavant tenia un dissabte clàssic. Un dissabte clàssic és com re·
llegir. És una experiència de repetició i alhora de descobriment. Mai no es
torna a llegir el mateix de la mateixa manera. Aquell detall petit, quasi de·
saparegut, s’engrandeix i possibilita una lectura radicalment distinta, una
nova claror il·lumina tota l’obra, i l’esperit que la llegeix. Així és un dissabte
clàssic: una repetició d’accions iguals que et permeten reviure amb intensi·
tat sensacions conegudes, i, com a conegudes, noves. És degustar aromes
sabudes, recuperar olors repetides, refer quotidianitats radiants. Sempre
he pensat que les emocions que valen la pena viure neixen de la repetició,
d’allò conegut que es transforma, intensament, en novetat cada cop que
s’experimenta. L’altra novetat és com foc d’encenalls que s’apaga en la
seva pròpia explosió; és com el crit, s’afoga per falta d’aire, s’extingeix
en la seva realització. Si volem veritablement capturar, en la seva màxima
expressió, una emoció, una vivència, necessitem fugir de l’esgarip.
Tenia per endavant un dissabte clàssic. Aixecar·me amb calma, anar
a comprar l’esmorzar i el diari. Esmorzar amb tranquil·litat, llegir el diari
lleugerament i amb parsimònia. Arreglar·me, preparar les coses i marxar
cap al poble. Aquest retorn periòdic entendreix, et va reviure sensacions
conegudes però allunya el que té de més malsà un poble: el fregament
continuat d’humans que comparteixen espais més o menys reduïts. De
totes maneres, aquell dissabte no va ser del tot clàssic: vaig haver d’anar
a comprar un regal. Per tal que no se sabés, em vaig inventar que anava
a cal barber, a can Marcel·lí. Era una excusa per no ser descobert que va
convertir·se en una realitat. Però anem a pams. Primer el regal.
Havia de regalar una planxa per fer carn o peix en una vitroceràmica. És
sabut que aquests fogons moderns requereixen uns estris especials per
cuinar·hi. Qualsevol olla o cassola no hi va bé. Jo no ho sabia, però en vaig
ser informat. N’hi havia una a bon preu a Can Parades, venerable en la seva
antigor, i renovat per la neboda de l’amo. Calia anar de pressa perquè en
quedaven poques. Així doncs, cap a les onze del matí, i sota la frase “vaig
a can Marcel·lí a tallar·me els cabells”, vaig portar a terme la missió. La
planxa fou comprada i deixada en l’establiment perquè fos embolicada i
guardada fins el dia precís.
L’amo de can Parades és un home de setanta·bastants anys, solter, ex·
president del futbol, exregidor de l’ajuntament, exparticipant de sopars i
sortides diversos amb els solters del poble. És un senyor encara elegant,
amb les espatlles corbades i un caminar vacil·lant. Havia estat un home
esvelt, ponderat, equilibrat, enraonat, sempre partidari del diàleg. Almenys
públicament. Privadament deia els penjaments del cas en els casos que
calia. Va ser un home que va tenir el seu paper en els primers moments
de la democràcia i que va participar, des de la modèstia i la discreció, en la
creació del poble modern. Ara està retirat de tot, menys de passejar els fills
de la neboda. Al darrera té una història peculiar i que té a veure amb el fet
de ser solter. Es diu que festejava una noia del poble, i que la va presentar
a la seva mare. La mare era viuda i possessiva. Una dona de caràcter, com
n’hi ha moltes en el nostre país, que tiren endavant la família, el negoci i
el que sigui. La noia no va agradar, no se sap per què, però se sospita que
tenia a veure amb una certa diferència social, que en els nostres pobles vol
dir econòmica. La viuda Parades tenia una botiga d’electrodomèstics, pocs
en l’època, i de ferreteria i articles relacionats amb lampisteria. Hi havia el
negoci gros, que era de lampisteria i que regia el fill, amb un cert èxit. El fill
va acceptar la decisió materna amb una ironia molt pròpia del personatge.
Va fer saber a la seva progenitora que, quan trobés una noia convenient,
li ho comuniqués. La solteria ha sigut la seva vocació. O si més no, el seu
estat. Envejat per molts homes de la seva generació, ell no ha manifestat
mai cap parer sobre la qüestió.
Després de sortir de la botiga, vaig acostar·me a l’establiment d’en
Marcel·lí. Aquest establiment ha quedat ancorat en el passat. Té una es·
tètica molt accentuada dels anys vuitanta, que van ser els anys daurats
del negoci. Diria que no s’ha tocat des de llavors. Les barberies de poble
s’anaren esgotant i tancant, o transformant·se en perruqueries. Algunes
fins i tot es convertiren en locals d’estètica i els barbers passaren a ser
estilistes. No passà això a can Marcel·lí. Marcel·lí, un barber format com a
aprenent en barberies del poble, és una persona tranquil·la, enraonadora,
que no té mai pressa, amb certa tendència a desenvolupar panxa i a qui
sembla que res escalfi o refredi. En un moment determinat va decidir mo·
dernitzar l’establiment, i més enllà d’afaitar, tallar els cabells amb navalla,
xerrar de tot; van passar a oferir metxes, tallats provocadors, tenyits de
qualitat. Va contractar una perruquera que proporcionés tots aquests nous
serveis a homes i, innovació total, a dones. Era la primera vegada, atrevi·
ment molt comentat i amb uns auguris totalment nefands, que es presen·
tava un establiment mixt al poble. En el mateix espai homes i dones, en la
mateixa sala d’espera tots dos gèneres. Es va dir que no podria funcionar.
Però, esclar, el progrés és imparable i continua havent·hi una perruqueria·
barberia mixta. No tardà gaire que aquesta innovació va passar a ser rutina:
en Marcel·lí fa els homes i la perruquera fa les dones. Els anys han passat,
tothom s’ha fet vell i els clients són els mateixos amb més anys. Només les
dones grans van a can Marcel·lí i quasi només homes de certa edat van a
tallar·se els cabells. Relíquia dels vuitanta ha quedat una vitrina que, deien,
desinfectava els estris de la possibilitat de la SIDA. Macabre record d’un
establiment que va ser un dinamitzador del ram de l’estilisme.
En Marcel·lí és l’últim de la seva espècie, per això m’agrada anar·hi de
tant en tant. Amb els anys ha anat accentuant el seu posat de bonhomia,
ha augmentat la seva panxa i el bigoti li ha quedat blanc. Parla del que sigui
mentre fa la feina, amb calma, sempre amb el mateix ordre i parant·se
quan el discurs ho requereix. Saluda els passavolants, perquè treballa al
costat del finestral que dóna a un dels carrers principals del poble. Si convé
també reflexiona sobre temes que sorgeixen de la conversa dels homes
que s’esperen. Els temes són els clàssics: el temps, i la seva inconstància,
els dolors i les malalties, les morts, poca política, futbol, res de dones, els
desastres de l’ajuntament, les malvestats de la vida, com passen els anys
i alguna anècdota viscuda. Em tornà a explicar la història d’en Met Vitó.
Aquest personatge, que Déu tingui en la seva glòria, acostumava a agafar
les borratxeres més considerables de què es té notícia, i la d’aquell dia era
especialment colossal. Se li va fer petita la porta d’entrada al local i dificul·
tós el gest d’asseure’s (de fet el van haver d’ajudar a trobar la cadira). En
Marcel·lí que li diu: “Avui has carregat fort!”, i en Met que li contesta: “Sí
noi, es per no haver de fer dos viatges”.
El dissabte de què parlo van fer la crida d’una mort. Al poble, de fa anys,
van substituir el pregoner, en Vicenç de can Pitulari, per un sistema ultra·

GrAfOmAnIa La dIaBòLiCa MaNia D’eScRiUrE
modern. Van posar altaveus a les principals cruïlles del poble i així poden
informar de qualsevol cosa important. Important és, naturalment, la notícia
de la mort d’algun ciutadà. Sonen unes campanes de mort i a continuació
l’agutzil informa del nom del finat, l’adreça on vivia i l’hora de l’enterrament.
L’agutzil vocalitza molt malament, i té dificultats per llegir amb destresa. El
mecanisme dels altaveus fa anys que s’hauria d’haver canviat. Tot plegat
provoca que a cada crida els habitants del poble s’hagin d’anar preguntant
què s’ha dit, o qui ha mort, o a quina hora és la xocolatada. Cap dels dos
vam entendre el nom complet i de fet vam entendre dos noms diferents,
Ramon i Esteve. Va entrar una dona i va ser requerida per si havia entès
qui era el mort. Va contestar que com que passava una moto d’aquesta
del jovent no va sentir ni les campanades. Després va entrar un home que,
amb un català·castellà bastant aconseguit, va deixar anar la tesi que eren
dos els morts i que per això vam entendre dos noms diferents. Però, esclar,
aquesta teoria no explicava que s’hagués donat una sola adreça del mort i
una sola hora d’enterrament. Vam haver de descartar·ho. L’enigma va pla·
nar sobre la sala i no es va resoldre. Una vegada més l’agutzil va triomfar
sobre la xafarderia de poble.
Evidentment, tot aquest rebombori va paralitzar de moment el meu tallat
de cabells. Quan en Marcel·lí el va reiniciar, ens vam lamentar de com de
malament està el sistema de les crides i que cada dia és més difícil enten·
dre en Gregori. Va acabar la feina, va espolsar els cabells caiguts, va donar
els últims tocs de pinta. Vaig pagar i vaig tornar al meus dissabtes clàssics
amb la satisfacció del deure complert i la tranquil·litat d’esperit de saber
que encara hi ha coses que no han canviat.
L’estrany cas d’un dia en família
Nil Verdú
Vet aquí que una vegada vam anar al bosc a passar el dia en família, era
un dia esplèndid, feia molt de sol, el cel era d’un blau infinit, era un dia típic
de primavera. Quan s’acostava l’hora de marxar, el meu germà i jo vam
trobar una espècie d’animalet que ens va agradar molt, no sabíem què era
exactament, era baixet, de color verd amb unes antenes brillants i sempre
semblava estar content, ens va agradar tant que el vam posar a dins d’una
de les nostres motxilles i el vam portar cap a casa. Quan van passar uns
quant dies, els pares van descobrir “l’animalet” i nosaltres els vam explicar
com l’havíem trobat, van estar d’acord que ens el quedéssim, sempre que
el tractéssim bé. I això no era difícil perquè encara que era “un animalet”
que mai havíem vist a la Terra, però sí a les pel·lícules d’extraterrestres,
semblava que ens entenia i es portava molt bé, ara sabem del cert que
“l’animalet” era un extraterrestre. El vam batejar amb el nom de Nio.
Un dia estava al menjador mirant les notícies i en Nio es va asseure al
meu costat i semblava com si allò que deia la televisió li interessés i ho
entengués d’alguna manera, i la seva expressió sempre alegre de cop i
volta va canviar a trista. No sabia exactament per què, però deduïa que
era perquè aquell senyor que estava informant·nos parlava de molts pro·
blemes que hi havia arreu del món. Va començar explicant que en un lloc
del tercer món passaven gana i no tenien menjar ni aigua. En Nio no sabia
parlar el nostre idioma però era tan intel·ligent que sí que podia escriure
com nosaltres. Ens va escriure que allò que deien a la tele no podia ser
veritat, ens va explicar que en el seu planeta tothom era igual, tothom tenia
els mateixos drets, tothom tenia els mateixos recursos i que tot ho compar·
tien per tal que tothom fos igual.
DESEMBRE 2009 11
Quan van acabar de parlar d’aquesta notícia, va sortir un home que
anava molt mudat i l’home parlava sobre la pobresa d’alguns països i deia
que com que ell era molt ric invertiria una part de la seva riquesa als països
del tercer món i que això ho hauria de fer tothom.
En Nio es va quedar observant l’home, i va escriure: ‘Aquest home és
d’aquells que diuen molt i després mai no fan res?’ i li vaig contestar que
sí, que aquell senyor era un fatxenda. En Nio ens va explicar que en el seu
planeta tot el que es diu ho intenten fer passi el que passi, excepte si no
ho poden fer. El que no compleix amb la seva paraula i ho pot fer perfecta·
ment, és engarjolat i al cap de tres anys quan l’alliberen tothom confia en
ell perquè el que va fer no torni a passar.
La següent notícia era sobre el passat on sortia que abans fa molt de
temps les persones més poderoses i riques podien tenir esclaus i si els
esclaus que no obeïen eren afusellats. En Nio es va quedar molt sorprès,
fins i tot es va fregar els ulls per creure’s si allò era veritat. Va escriure
que en el seu planeta estava prohibit tenir esclaus i aquesta ha sigut una
llei de sempre (això ens ho va escriure en majúscules, perquè estava molt
sorprès), també va afirmar que en el seu planeta estava prohibidíssima la
violència a tot ésser viu i si enganxaven algú maltractant un altre el ficaven
a la presó immediatament i a sobre s’hi quedava per cinquanta anys i quan
era alliberat la gent l’ignorava, ningú s’hi acostava perquè el maltractament
és un delicte molt greu en el seu planeta. També si algú matava llavors ja
ni se’n parla en el seu planeta, la persona que mata és engarjolada per
sempre.
Quan les notícies es van acabar, vam canviar de canal, ara estava co·
mençant una pel·lícula molt interessant, anava d’un senyor que de petit
tothom el rebutjava fins i tot la gent gran, i el pobre nen tampoc tenia pares
ni familiars, ell vivia sota un pont i cada nit a l’hivern passava fred i a l’estiu
passava molta calor, casa seva estava feta amb troncs, palla, papers de
diari i sobretot cartró. Quan aquest pobre noi va ser gran es va convertir en
una persona que ja no semblava persona, tenia la cara deformada, no tenia
amics, simplement no tenia res. Però tenia la cara deformada perquè de·
manava caritat i amb els diners que aconseguia es comprava droga i cada
dia igual, droga i més droga, fins que finalment es va quedar amb aquesta
cara. El pobre home s’alimentava de tot el que trobava per les escombrari·
es i la gent encara no es podia creure que hagués sobreviscut. El pobre Nio
una mica més i es desmaia, ja li vaig explicar que era una pel·lícula però a
ell li era igual, es va obsessionar i va creure que podia ser veritat. Quan es
va recuperar em va escriure que en el seu planeta tothom es mereixia un
respecte, un lloc on viure, dret a la sanitat i sobretot protecció. I va escriure
ben gros que en el seu planeta no hi havia drogues, ni sabia què eren, quan
li vaig explicar el que eren es va començar a trobar malament.
Com que no vam poder seguir veient la pel·lícula perquè en Nio no ho
podia suportar vam canviar de canal, ens van sortir un altre cop les notícies
i aquest cop deien que un home havia obligat una dona a casar·se amb ell i
a tenir fills. En Nio va escriure que anéssim a fer un vol perquè li toqués una
mica l’aire. Quan vam tornar ja li havia passat el mareig i ens va escriure en
una lletra gran, clara i entenedora: VULL TORNAR AL MEU PLANETA!!

12
DESEMBRE 2009
GrAfOmAnIa La dIaBòLiCa MaNia D’eScRiUrE
De com en Ramon ordena
i els de la revista obeeixen.
Epopeia no èpica d’uns presoners.
Joan Pubill
Aquesta és l’epopeia d’uns estudiants honrats que es convertiren en
servents. Entraren a l’Abisme i no en sortiren. Encara avui hi són. Allà tenen
idees i els tapen la boca. Ara assenteixen molt i aporten poc. Tampoc tenen
elecció; no hi ha cap més opció. Volgueren tirar endavant una revista i ara
l’arrosseguen. Els atraparen amb bones paraules. Tots ara saben, trista·
ment, que les col·laboracions pesen.
Cant I
N’eren un més cinc al cafè. Estaven asseguts de manera jeràrquica: el
líder els mirava i tots miraven el líder. No era possible escudar·se amb el
del costat.
Hauria semblat una reunió solemne, religiosa, ritual, pura i cerimoniosa
si el local hagués estat l’adient i un grup de noies del darrera no haguessin
estat rient i debatent intensament qui dels seus dos ídols juvenils tenia
més bon físic.
En Ramon de veu imperativa s’escurà la gola i inclinà el cap indicant que
volia parlar; però l’esclau V intervingué primer:
– M’agradaria deixar la revista... Vull dir... Jo només venia a mirar i...
Bé...
Es va fer un silenci. Aquella afirmació a mitja veu els portava records.
Temps enrere havien sortit paraules semblants de les seves boques, amb
nefastos resultats. Havien après que era inútil intentar·ho. S’havien resig·
nat. I ara, actuaven seguint els dictats que els encomanava el seu amo,
en Ramon de veu imperativa, oposant una mínima resistència. Només la
suficient per continuar anomenant·se persones.
En Ramon de veu imperativa arquejà les celles.
– Vols fer què?· preguntà.
– Deix...
– Impossible. Ara t’encarregues de tres seccions. A partir de ja.
– D’acord. De seguida. –assentí, mecànicament.
– Però alegreu aquestes cares! –digué– Penseu que és un privilegi estar
aquí. Un privilegi que molt pocs tenen. A més, després, quan sortiu, podeu
anar a dir als vostres amics i amigues que heu compartit taula amb mi.
Segur que es moren d’enveja. I qui no!
Els cinc van fer que sí, i deixaren anar unes rialles que ni ells mateixos
sabien si eren forçades o naturals. La feixuga rutina els havia negat el judici
de distingir el que realment els feia riure del que no.
– Novetats, propostes? No hi ha cap proposta? Tu –es dirigí a l’esclau
III– no has pensat res?
– Pensava a crear una secció d’idio...
– No. Tu faràs una secció on s’hi recolliran relats, poemes i altres es·
crits.
Va quedar·se dubtant un moment: no valia la pena acabar l’oració.
– I suposo que escriuràs.
– Sí, senyor Ramon, en efecte. Faltaria més! –s’afanyà a respondre per
complaure’l.
– Perfecte. I tu, el nouvingut; tens res a dir de les teves tres seccions?
El nouvingut va fer una ganyota amb la boca que donava a entendre que
no tenia res pensat en claredat.
– Us veig a tots molt callats. No digueu que són els exàmens! Si sempre
en teniu!
Van respondre a l’uníson que efectivament no es tractava dels exàmens,
perquè sempre en tenien, ja fos Nadal, Tots Sants o Dijous Llarder. Un cop
van haver contestat, callaren.
Somrient, en Ramon de veu imperativa digué:
– Molt bé. Necessitem que algú s’encarregui de la secció de ciències,
ara que no hi ha cap científic. Qui? –els seus ulls van fer una ronda pels
rostres que tenia al seu davant– Tu, esclau II?
S’estremí. A mitja veu va contestar·li:
– Jo, senyor Ramon, gran entre els grans, ja tinc prou feina amb els
deures i la meva secció...
– Faré veure que no he sentir res. A més, era una pregunta retòrica.
Dient·ho amb paraules entenedores: ho afirmava.
– Jo no faig ciències...
– Ni jo tampoc, però bé que en sé. Algú ho ha de fer. T’ha tocat.
I va somriure. L’esclau II no va tornar a queixar·se. Els altres observaven
el que es deia però no obrien la boca. Seguien la màxima: “a la boca tan·
cada no hi entren mosques”. Estaven totalment acostumats a situacions
com aquella. Davant seu no eren ells mateixos. Com que la possibilitat de
debatre, argumentar i queixar·se era nul·la, s’havien abandonat. Per Déu!
Si Judes tenia més orgull!
– Tu no vas dir que tenies pensat un article? –va dir, dirigint·se a l’esclau I.
– No... Vaig dir que tenia unes cites de Pascal.
– A qui l’importen les cites? I menys les de Pascal! Si cap de vosaltres
no sap ni quin nom tenia! Tu fes l’article i me l’envies. Després decidiré a
quina secció el posem.
L’esclau I sospirà dissimuladament.
De sobte, el líder es lamentà:
– És una llàstima que els antics esclaus es traguessin el Batxillerat.
Aquells sí que treballaven bé i sense protestar! El que no entenc és que ara
no em contestin els correus. Sembla que només sabeu riure i menjar. La
revista ha de sortir aquest trimestre peti qui peti. Ja sou prou grandets per
veure quines son les vostres prioritats.
Es va fer un petit silenci. Les persones del seu voltant s’aixecaven. Falta·
ven uns minuts per començar la segona sessió de classes. En part estaven
contents; allà fora ja eren persones!
– Recordo: tu has de fer l’apartat de ciències, tu t’encarregues de la
secció dels relats, el nouvingut de les seccions d’entreteniment, de curiosi·
tats i de viatges. I tu, IV no tens res concret. A fer crítiques. I IV, si us plau,
passa el corrector al que escrius, que els paràgrafs estan malalts de tantes
faltes. Després feu amb el II, que per cert sembla que escrigui en arameu,
alguna cosa per emplenar la secció de música, que en comptes de cantar
d’alegria, està més callada que un cementiri.
Unes rialletes sonaren agudes i estridents de les boques de cadascun.
L’esclau IV no sabia si reien de les seves faltes o de l’ultima broma dita, ni
el II si realment allò de l’arameu feia gràcia o no.
– Ah! Em deixava la millor! Entre els dos encarregueu·vos de recollir
frases dites pels professors. No patiu, teniu sort que us faig de parallamps.
Jo sempre dic que la censura era en temps de Franco no ara. –Ho deia
somrient– N’hi ha de tan bones! –mirà al seu voltant de reüll– Va, quedem

GrAfOmAnIa La dIaBòLiCa MaNia D’eScRiUrE
d’aquí dues setmanes, al dijous. Tingueu·ho tot mig preparat, que vol dir
llest. Que vagi bé.
Cant II
En Ramon de veu imperiosa s’havia quedat al cafè. No tenia classe fins
d’aquí dues hores. Després corregiria exàmens, donaria classes, llençaria
comentaris irònics a grapats, demanaria silenci sense resultat i posaria
deures per l’endemà. Suspendria a tres quartes parts de la classe i des·
prés, bona nit i tapat. N’hi ha que tenen sort!
Els cinc desafortunats caminaven direcció a l’edifici. Tres d’ells havien
desaparegut només sortir per la porta, fugint amb rapidesa, i restaven més
endavant. Els altres dos debatien el que s’havia parlat a la reunió.
– Et vaig avisar que et ficaves en terrenys relliscosos. Qui n’entra, no en
surt. Mira’m a mi!
– Tu ets tu –digué, mostrant·se confiat· Jo diré a en Ramon que no vull
formar part de la revista.
– Ah si? I saps què passarà?
– Què?
L’esclau III simulà l’escena. Començà per imitar la veu del seu company
de penes:
– Una cosa, senyor Ramon... Vull deixar la revista... –ara imitant la veu
d’en Ramon de veu imperiosa– Que què dius que vols deixar? –retornant a
la veu inicial– Res, senyor Ramon. Jo callo, escolto i acato.
L’esclau V es molestà de l’actuació i les rialles del III.
– No, no. Ja veuràs com ho aconseguiré!
– Molt bé –va dir·li acabant els últims espasmes del riure– A veure si a
la onzena va la vençuda.
– Tu ves rient, que l’únic que saps fer és riure·li les bromes i fer que sí
amb el cap a tot el que diu. Sembles un robot.
Va fer un gest amb la mà per treure importància a l’assumpte.
– Pura estratègia. Realment jo només vinc a esmorzar. Però aquí és on
es troba la trampa! Si no m’hagués mogut per gola, ara no em perdria els
hores del patí!
– I jo, que també em vaig deixar atrapar en sentir la paraula esmorzar!
– El dimoni sempre tempta amb regals! Un ha de ser molt cruel per
deixar anar com aquell que res la paraula esmorzar seguidament de gratis
a un grapat d’adolescents afamats i rancis.
Més endavant, els altres tres parlaven de temes semblants.
L’esclau II es lamentava de la seva mala sort, culpant a l’esclau I d’haver·
lo arrossegat al mateix destí que ell.
– Tu tens la culpa que ara em trobi pencant amb articles d’opinió. És
culpa teva i tota teva!
– Què volies que fes? Estava jo sol i em vaig buscar companyia.
– El sents? I a tutoria parlava de companyerisme!
L’esclau IV, moix i pansit, contestà:
– A vosaltres rai! Mai us ha criticat cap article... Constantment s’està
burlant de la manera que escric. I per postres vosaltres li rieu les gràcies!
L’esclau II, amb naturalitat, li contestà:
– Escrius tant com faltes fas!
– I la teva sintaxi és arcaica –li replicà, picat.
DESEMBRE 2009 13
– La realitat és la següent: estem encadenats a la revista –reflexionà
el I.
Entraren per la porta de l’edifici, a pas ràpid, temorosos d’arribar tard a
classe. En la part més profunda dels seus cors, estaven contents de saber
que eren lliures per dues setmanes. Dues setmanes! Però a mesura que
pensaven en aquella calma temporal, se’ls feia evident que tot allò no era
més que una pantomima. En aquelles dues setmanes haurien de pensar,
esbossar i redactar tot el que els havia manat, per després tornar·hi de
nou, successivament, sense pausa, fins a graduar·se. I darrera seu en vin·
drien més, atrets, embaucats, enganyats, curiosos. I el cicle no pararia fins
que en Ramon de la veu imperiosa es cansés o es retirés. Perquè poca
esperança hi havia que els esclaus es rebel·lessin.
Nota: Aquesta és una obra totalment fictícia i es tracta d’una paròdia, escrita únicament per
riure i escandalitzar als qui volen entrar·hi. Qualsevol identificació amb els personatges,
amb el que s’hi relata o es diu és una gran coincidència i no forma part de la realitat.
Evidentment els de la revista no som esclaus, els personatges són irreals, les noies del
Cant I no existeixen, no tots els esmorzar son gratuïts i certament en Ramon mana . Agra·
ïments a tots els de la revista en general i en especial al culpable de tot això, en Ramon,
el qual prenc el nom pel personatge deformant·li la seva personalitat.
Esborrar paraules...
Itzel Esquirol
La nostra privilegiada ment es comporta com un document històric, on
ho tenim tot recopilat . És ella la que ens fa pensar, la que et recorda cada
cert temps el que ha quedat gravat dins nostre, allò que simbòlicament ens
va marcar de tal manera que és impossible esborrar.
A vegades ens agradaria poder treure aquest disc que ho emmagatzema
tot. El mateix que dóna voltes dins nostre sense descansar. Altres vegades
tan sols volem esborrar un fet concret per, poder així, continuar amb la
nostra vida diària, sense obsessionar·nos amb el passat.
Molts cops he desitjat poder difondre allò que no em deixa evolucionar.
Deixar un parèntesi a aquell moment dolorós de recordar. Esborrar totes
aquelles paraules que col·lapsaven la meva ment, poder deixar·la en blanc.
Les paraules, les mateixes que han sortit de dins meu i que han pogut ferir.
Paraules buides, sense gràcia ni sentit, que avançaven per elles soles, i que
destacaven obscurament. Paraules amb supèrbia, paraules que sobrepas·
saven els murs, paraules gens poètiques, paraules que no són paraules.
Seguidament, em plauria suprimir, el següent pensament que tingueren
aquelles persones a qui vaig dir aquelles paraules que no eren dignes
d’escoltar.
Tan sols puc dir que com tot ésser humà necessito tenir la seguretat de
poder sentir·me despreocupada. No haver·me de justificar, dir: aquí no fan
falta paraules.
Parlo de la decisió de no llegir l’experiència una altra vegada, i de no
torturar·me contínuament. D’abandonar el record amarg que cert dia va
quedar gravat dins meu.
Satisfactori seria aconseguir arribar a la safata d’entrada d’un mateix, on
ens deixes escollir l’apartat que desitgem eliminar. Llavors, m’asseguraria
que les paraules esborrades, no quedessin dins la paperera de reciclatge
per tal que no em sigués possible tornar·les a utilitzar.

14
DESEMBRE 2009
GrAfOmAnIa La dIaBòLiCa MaNia D’eScRiUrE
Dues “Metamorfosis” que
Ovidi es descuidà d’escriure
Joan Pubill
La veritable història de Juli Cèsar
Per aquells temps, Roma vivia en una època d’esplendor no menys en·
vejable que la dels anys que encara estaven per arribar. Les conseqüents
conquestes de les Gàl·lies havien estat un èxit, acabant de justificar la
magnificència de la gran figura que suposava Gai Juli Cèsar.
I ja havia arribat el dia, un quinze de març qualsevol de l’any 44 aC. Qui
hauria endevinat que tal tragèdia succeiria aquell dia, un vulgar Idus de
març? Ningú més que la seva dona, gràcies als seus reveladors somnis
–que si tan reveladors eren no s’explica com no van advertir·la de les
infidelitats del seu espòs– i un pobre cec savi, Tirèsies, que tan savi era
que es moria de gana.
Així doncs, aquell dia el gran Cèsar rebé una carta de part d’alguns se·
nadors on el convidaven a passar·se pel Senat. Sense escoltar cap adver·
tència de la seva dona, enfilà camí, com un heroi, destí a la seva perdició.
Allà el grupet vil de senadors, que l’espera, es miraven entre ells amb
somriures maquiavèl·lics, i el feren passar cap a dins. Amb enginyosos
estratagemes, aconseguiren despistar la resta de senadors. Tan bons van
ser els trucs, que Cèsar, sense preveure res, es deixà envoltar per aquella
colla de vils senadors. Tuli Cimber, sobtadament, li estirà la túnica amb
força. “Quina classe de violència és aquesta!” replicà furiós el gran Cèsar,
que s’amagà ràpidament el coll descobert per l’estrebada. Com llops fa·
molencs, s’abraonaren damunt seu i començaren a apunyalar·lo. Casca i
Brutus, Cimber i Casi. Tots li estucaren 23 punyalades amb ràbia. El Dicta·
dor, vista l’arribada de la seva mort, es tapà la cara amb la túnica, ocultant
amb ell el coll. “Si haig de morir –pensà·, com a mínim que no em vegin
la marca de pintallavis.”
Apol·lo i Dafne
Després que Dafne hagués estat convertida en llorer, Apol·lo, pansit
i trist, plorava desconsolat davant d’un riu, assegut damunt d’una roca.
Moix, no assimilava el que l’hi havia succeït, i s’eixugava les llàgrimes
grosses i lluents que suaument li lliscaven per les galtes.
– Que desgraciat que sóc... –gemegava entre sanglots–. Què serà de mi?
Apol·lo aixecà el cap i clavà la vista a la riba del riu. Entreveié una mena
de flor, llarga, de tija gruixuda, els pètals de la qual eren grocs com el Sol,
però no brillaven amb la mateixa intensitat que l’astre, sinó que desprenien
una resplendor malencòlica, trista; una aura que feia deprimir a qui la mi·
rava. Commogut per aquella malenconia, s’interessà per la pena de la flor
a fi de distraure la seva.
– Què et passa, petita flor? A què es deu tanta tristesa?
La flor s’inclinà per contestar·lo.
– Que trista és la meva existència! –es lamentà– Maleït Amor i el seu arc!
Interessat per les paraules de la flor, el jove Apol·lo se li acostà per es·
coltar·la amb més atenció.
– Quina ha estat la dona de la teva perdició? –li preguntà, i seguidament
llençà calamitats sobre les fletxes i els seus efectes.
– La meva bellesa, que m’ha cegat. –i veient que el bell Déu també tenia
problemes, es solidaritzà preguntant·li:
– I a tu, què t’ha passat? A què es deuen tants de plors?
El Déu respongué:
– Les fletxes. Maleïdes fletxes! Mira, flor, la cicatriu que m’ha deixat una
d’elles a la pell.
Ho haveu vist?
Sergi Urzay
Dilluns 6
M’he quedat sol a casa. La meva dona estarà absent tota la setmana. És
un canvi que em ve com anell al dit. Pressento que el gos i jo ho passarem
genial. He preparat un rigorós programa d’activitats, i sé exactament l’hora
a la que em llevaré, quan trigaré a dutxar·me i a arreglar·me i quan a pre·
parar el dinar. També he calculat el número total d’hores que em portarà
rentar els plats, fer la neteja, treure a passejar al gos, anar de compres i
cuinar. Ha estat una gran sorpresa adonar·me que em queda molt temps
per fer el que vulgui. No sé per què les dones fan que el treball domèstic
sembli tan complicat, quan en realitat és mínim el temps que cal dedicar·
li. Tot és qüestió de saber organitzar·se. A l’hora de sopar m’he servit un
bistec i n’he donat un altre al gos. Vaig posar a taula unes bones estovalles,
una espelma i un gerro amb roses per crear un ambient agradable. De
postres, al gos li he servit unes galetes de xocolata. Jo amb una copeta de
vi ja en tenia prou. No m’havia sentit mai tan bé en molt de temps.
Dimarts 7
He de revisar el meu programa, crec que necessita uns petits canvis. He
explicat al gos que per descomptat no tots els dies són especials, així que
no ha d’esperar bistecs diàriament, ni que li serveixi cada menjar en tres
bols, ja que tindria més plats per rentar. Per esmorzar m’he adonat que el
suc de taronja fet a casa té un inconvenient: cal rentar l’espremedora cada
vegada que s’utilitza. Una solució és preparar suc per a dos dies; així el
temps es redueix a la meitat. Definitivament, no penso passar l’aspiradora
tots els dies, com volia la meva dona; passar·la cada tres dies és suficient.
La clau està a utilitzar sabatilles d’estar per casa i netejar les potes al gos.
D’altra banda, em trobo de meravella.
Dimecres 8
Començo a creure que els quefers domèstics duen més temps del que
m’havia imaginat. Hauré de reconsiderar la meva estratègia. Primer pas: he
sortit a comprar menjar precuinat; així no perdré tant de temps cuinant. No
és lògic trigar més a preparar el menjar que en menjar·se’l. Fer el llit és un
altre problema: primer cal aixecar·se, després ventilar l’habitació i després
estendre els llençols. Crec que no és necessari fer el llit cada dia i molt
menys si m’hi haig de ficar dintre amb el gos. És una tasca sense sentit.
Ja no preparo res especial ni complicat per al gos. Li he comprat ali·
ment enllaunat per a mascotes. Va posar cara de repugnància però de res
li valdrà. Si jo he de conformar·me amb menjar precuinat, ell també pot
fer·ho. Li he lligat un drap a la cua, així va netejant tota la casa mentre es
passeja.
(Nota: no s’ha de preparar suc de taronja per a dos dies, un mica més i
no ho explico)
Dijous 9
He pensat que el suc de taronja es podria guardar a la nevera, o millor
en el congelador, però hauria recordar que el tinc allà, i ja tinc massa coses
al cap. A més, com pot embrutar tant una fruita que sembla tan innocent?
És increïble! S’han acabat els sucs casolans. Des d’ara compraré suc em·
botellat, llest per beure.
(Descobriment: he aconseguit sortir del llit sense desfer gaire els llen·
çols; després només he hagut d’allisar un xic amb les mans. Per descomp·
tat, fer això requereix pràctica i no pots moure’t molt mentre dorms. El gos
com que dorm a sobre el llit...)

GrAfOmAnIa La dIaBòLiCa MaNia D’eScRiUrE
Tinc l’esquena adolorida, però una dutxa calenta em deixarà com nou,
quan aconsegueixi encendre la caldera, és clar. He deixat d’afaitar·me cada
dia, ja que em sembla una pèrdua de temps; a més, així guanyo uns minuts
molt valuosos que la meva dona mai perd perquè a ella no li surt barba
ni bigoti. (Descobriment 2: és absurd utilitzar un plat net a cada menjar.
Rentar els plats tan sovint comença a posar·me nerviós).
Divendres 10
No vull saber res de sucs de fruites! Les ampolles pesen moltíssim. He
comprat aliment sec per al gos. És tan nutritiu com l’enllaunat i no embruta
el bol, així no el rentes més.
(Descobriment: m’he adonat que es pot menjar la sopa directament de
l’olla. Té el mateix gust i no cal utilitzar cullerot).
Per fi deixo de sentir·me com una màquina rentaplats! Per cert, he deci·
dit no fregar més el sòl de la cuina. Aquesta tasca, igual que fer el llit, em
posava nerviós.
(Nota: hauria de prescindir de les llaunes; l’obrellaunes s’embruta. Nota
2: he trobat la manera de netejar la cuina i els plats alhora. He posat tots
els plats bruts pel sòl de la cuina i he utilitzat la mànega de la terrassa amb
aigua a pressió. És fantàstic perquè no cal utilitzar sabó. De passada he
netejat el sòl i les portes dels armaris).
Quin objectiu té desvestir·se de nit, si al matí següent cal vestir·se altra
vegada? Jo prefereixo dedicar aquest temps a dormir un xic més. També
he deixat d’utilitzar llençols, això m’estalvia el treball de fer el llit. Al gos li
és igual, encara que de vegades és pensa que sóc el seu criat. Que curiós,
de sobte m’adono que la meva dona de vegades em parla així...
Avui em toca afaitar·me, però no tinc ganes de fer·ho. El dinar consistirà
en alguna cosa que no calgui desembolicar, obrir, untar, coure ni barrejar.
Totes aquestes coses em fan treure de polleguera.
(Pla: prendre el menjar directament de la bossa, damunt de l’estufa,
sense plats, coberts, estovalles ni altres andròmines).
Em fan mal les genives. Potser és per falta de fruita, que no he tornat a
comprar perquè pesa massa.
La meva dona m’ha trucat per telèfon a la tarda i m’ha preguntat si havia
netejat les finestres i la roba. Jo vaig deixar·li anar una riallada histèrica i li
vaig dir que no tenia temps per a aquestes coses. Hi ha un desperfecte al
bany: el desguàs està embussat d’espaguettis, però no em preocupa gaire
perquè he deixat de dutxar·me.
(Nota: el gos i jo mengem junts, directament de la nevera. Hem de fer·ho
ràpid, perquè la porta no resti oberta molt de temps. Nota 2: l’invent de
la mànega ha estat un fracàs. La cuina olora a floridura i suposo que els
armaris es comencen a podrir. El sòl està ple de les restes de menjar que
hi havia als plats).
Dissabte 11
El gos i jo, després d’una petita discussió, hem fet les paus. Ens quedem
al llit veient la televisió, on apareix gent menjant tota classe de menjars
deliciosos. A tots dos se’ns va fer la boca aigua. Estem febles i de mal
humor. Aquest matí he menjat una mica del bol del gos. A cap dels dos
ens ha agradat. Avui sí que hauré de dutxar·me, afaitar·me, pentinar·me,
preparar·li una mica de menjar al gos, treure’l a passejar, rentar els plats,
arreglar la casa, anar de compres i fer diverses coses més, però estic fet
un nyap.
Noto com se m’entela la vista. El gos ha deixat de bellugar la cua. En
un suprem esforç de conservació, hem sortit gairebé a ròssec a la recerca
d’un restaurant, el nostre instint de supervivència ha pogut més que el nos·
DESEMBRE 2009 15
tre esgotament. Trobem un restaurant. Vam ser·hi més d’un hora, menjant
viandes exquisides en diferents plats. Després ens allotgem en un hotel.
La cambra està neta, arreglada i és molt acollidora. He trobat la solució
perfecta per mantenir la casa impecable. Em pregunto si a la meva dona,
alguna vegada se li ha passat pel cap fer el mateix.
Diumenge 19
Ha passat una setmana des que la meva exdona va arribar a casa. Se·
gueixo a l’hotel, però el dimarts se m’acabaran els estalvis. Estic de ren·
taplats a la cuina de l’hotel, fan menjar per a dues·centes persones. He
abandonat al gos perquè no podia donar·li de menjar. Només ara m’adono
que mai no hauria hagut de deixar marxar a la meva dona tant de temps.
La meva vida ha deixat de tenir sentit.
Reflex
Narcís Figueras
L’ombra era esvelta i borrosa però a voltes s’ennitidia amb la proximitat,
adés tan important que estava segur que si pogués fer·ho en sentiria la
respiració de ritme lent bategant a frec del seu clatell. Els carrerons eren
cada vegada més estrets i els pisos alts i ronyosos tapaven la deliqüescent
claror del sol d’horabaixa. Se li feia tard. De tant en tant es passava el seu
canell embenat pel front humit a l’hora que donava llambregades al seu
darrere amb l’esperança d’haver·la despistat, però sempre acabava albi·
rant la silueta allargassada seguint·la amb els seus moviments sinuosos.
El temps passava ara a un ritme imperceptible per a ella i només la
poca claror del capvespre en denotava el pas. Els nervis i els pitjors pen·
saments afloraven i li inundaven les entranyes mentre recorria els últims
passatges amb blocs vells d’obra vista a banda i banda i esquivava con·
tenidors curulls d’escombraries esperant ser recollides que desprenien un
tuf insultant. L’aire contenia una densitat inquietant cosa que feia encara
més sorprenent la lleugeresa amb què es desplaçava l’ombra. Tenia la cara
amarada de suor i ara fitava constantment els carrers, molt més amples
en la zona residencial en què es trobava, ja quasi sense ni un bri d’aquella
esperança, mentre d’altres afortunats es podien permetre el luxe de con·
templar la magnífica posta de sol sobre el port per deixar pas a la tranquil·
litat nocturna simbolitzant així una nova cloenda.
Va arribar a una bifurcació. No tenia temps. L’ombra s’acostava a pas
trepidant i allò podia ser la seva fi. Va escollir, va córrer i va abocar tot el
cos i la ment a buscar una escapatòria però el seu desig va ser frustrat en
comprovar que qualsevol decisió hauria estat millor que aquella. Aquella
calçada no conduïa enlloc on amagar·se i per fugir de l’enemic. Era un
atzucac. S’havia acabat. Va mirar el seu rellotge de polsera que duia cenyit
al canell i s’exasperà. Era de nit. Quan el cap li va tornar a la realitat va
estirar·se d’esquena a la paret amb tots el músculs del cos en tensió. Però
no va passar res. Era fosc i l’ombra s’havia esvaït.

16
DESEMBRE 2009
GrAfOmAnIa La dIaBòLiCa MaNia D’eScRiUrE
Sobre com les xuletes són un art
de primera magnitud i sobre com
es classifiquen els seus artistes
Joan Pubill
Podem afirmar, amb tota seguretat, que les xuletes són art. Polim·ho: un
gran art, que mescla hàbilment i amb gran ingeni la tècnica de l’escriptura
i l’elasticitat de la pintura.
Per poder fer una afirmació tan contundent, hem de revisar els trets
més essencials de “l’art”. Tot art és personal –en aquest cas no pot ser
col·lectiu per motius lògics–, fruit d’un procés d’elaboració que utilitza ele·
ments materials per expressar o copiar una realitat o un ideal. A més, l’art
és una activitat creadora humana; és el resultat d’un artista, d’una persona
que l’ha creada i, per descomptat, treballada. Ara, si formarien part de les
arts majors o les arts menors no en tinc ni idea. És un tema complicat i
relliscós, que, com tot, requereix coneixement i familiarització. Deixem les
qüestions acadèmiques pels acadèmics.
Les xuletes, com a bones obres d’art, es caracteritzen per estar vincula·
des al seu creador. De la mateixa manera que un poema o una cançó, un
individu extern pot seguir el rastre, les empremtes que cada artista deixa,
involuntàriament, en les seves creacions. Així doncs, existeixen tants tipus
de xuletes com artistes. A diferència d’altres disciplines artístiques, les xuletes
–per bona o mala sort· no segueixen “ismes”, sinó que es mouen
al compàs de la personalitat del seu creador. Les xuletes, i és un misteri,
es fan més nombroses a mesura que s’incrementa el nombre de perso·
nes que poden accedir a l’ensenyament. Aquest és el motiu perquè no es
troben xuletes ni al Renaixement, ni al Barroc ni existeixen xuletes d’estil
neoclàssic amb influència voltairiana. Es podria sentenciar sense embuts
que les xuletes identifiquen al “xuletista”.
La classificació vindria a ser la següent: el primer grup estaria compost
per aquells que doten les seves obres d’art de glamour, finesa i elegància.
Serien les xuletes escrites a mà, amb lletra minuciosa, clara, entenedora
per a qualsevol. Freqüentment l’artista utilitza bolígrafs i retoladors de co·
lors, quasi sempre clars i cridaners. Arriba a tal perfecció tècnica que no li
importa ser delatat per la seva pròpia creació.
El segon grup incorporaria els artistes “temorosos”, aquells que després
de donar·los vida i utilitzar·les pel seu propi profit les repudien. Se’ls po·
dria tractar com a destructors de l’art: les escriuen amb ordinador, sense
un objectiu estètic, vulgaritzant·les i fent del seu procés d’elaboració una
patètica industrialització massiva. Són artistes de l’era moderna.
L’altre grup inclouria tots els avantguardistes, pioners, visionaris d’una
nova forma de fer xuletes. Aquests, com els del segon grup, no busquen
un ideal estètic, ni dotar de bellesa les seves obres, sinó simplement sortir
del pas. Demostraren que era igual de vàlida i útil una xuleta escrita en un
paper –ja fos manual o industrial– com en la mà, en la goma o en qualsevol
superfície. En poques paraules: obriren nous horitzons i oferiren un gran
ventall de possibilitats.
Els artistes del quart grup vindrien a ser els hipòcrites o pseudoartistes:
artistes que fanfarronegen d’obra i, a l’hora de la veritat, quan toca fer ús
d’ella, la mantenen guardada i no l’arriben a utilitzar.
Per acabar, cal mencionar el grup dels sobrenaturals, format per una
banda de fantasmes que, en preguntar·los per les xuletes, et responen
amb orgull i vanitat que ells la solen dur gravada al cap.
Vist com es classifiquen els artistes i quines característiques solen tenir
les seves xuletes, donem per acabat l’estudi, deixant clar que, sigui quin
sigui el motiu o ús de la xuleta, s’ha de tractar amb el mateix respecte que
rep una novel·la o un tapís.
Un simple còdol de riu
Pau Pujol
“La vida és una merda!” pensa un còdol de riu. Està fart de la seva
monotonia, d’estar·se tot el dia a mercè d’un sol abrasador, i a la nit del
fred més intens. Està fart dels esquitxos emprenyadors d’aigua, i dels for·
tuïts caminants que el premien amb una bona trepitjada acompanyada
del llot enganxat a la sola de la sabata, o a vegades de substàncies més
fastigoses.
“Què he fet per merèixer això?” pensa el còdol de riu. Ja no se’n recorda
el dia del seu naixement, és més, no sap ni si ha nascut mai. No sap ni el
que va fer la setmana passada, ja que cada dia és igual que l’anterior, i ja
no sap distingir·los.
“I per què coi estic aquí?” pensa el còdol de riu. Mai no ha sabut quin era
la seva funció, encara que ha tingut molt de temps per pensar·hi. L’aigua
alimenta els arbres, les plantes i els animals dels voltants; els arbres donen
ombra, refugi i fins i tot fruits als animals i als humans; els animals netegen
el bosc inconscientment, i també l’abonen per alimentar els arbres i les
plantes. I els humans... bé, l’acció dels humans és, sense excepcions, des·
truir. Però, i ell? Quina és la seva funció, envoltat de germans seus, enmig
del sòl, deixat de la mà de Déu?
Però avui ha tingut un cop de sort. El dia ha arribat acompanyat de les
rialles i les fortes petjades al terra que provoquen un grup de nens escol·
tes que sembla que han acampat a la vora de la riba. Ha vist en ells la
seva salvació, l’únic recurs per acabar la seva llarga agonia, ja que la seva
poca força de voluntat li impedeix arribar a res. S’acosta dissimuladament
al campament en fase de construcció, ja que només li falta que un nen
innocent vegi una pedra caminant amb voluntat pròpia. Que estúpids que
poden arribar a ser els humans... Es posa a mà d’un nen, que en veure’l
l’agafa i el fa servir de martell per clavar les piquetes que hauran de sos·
tenir la tenda on dormiran. Per desgràcia, això no acaba amb la seva trista
vida, sinó que li suposa un dolor indescriptible i unes bones cicatrius. S’ha
posat al mig del camí d’un d’ells, fent·lo entrebancar, però l’únic que ha
aconseguit ha sigut un reguitzell de renecs acompanyats d’un cop de peu
que l’ha enviat d’un cop sec a impactar sobre un tronc d’un arbre.
Quan ja es donava per vençut, i tornava cap a la riba del riu per passar la
nit envoltat dels seus companys, veu una colla de nens que fa rebotar pe·
dres a l’aigua, una cosa que la seva experiència li ha ensenyat que és una
espècie de plaer humà, i que mai no ha arribat a comprendre. Un dels nens
se li acosta, i en veure la seva forma aerodinàmica, l’agafa i la fa voltar a
sobre la seva mà, tot observant·la. Abans que la pedra pogués arribar a fer
qualsevol cosa, el nen va agafar embranzida
i va tirar la pedra amb tota la força que tenia contra la superfície del llac.
Va fer un bot, dos, després tres, fins i tot quatre, va arribar a fer·ne cinc.
Mentrestant, la pedra, tota enjoiada per la seva sort, va pensar que per fi
li havia arribat l’hora, i en aquells pocs segons va reflexionar sobre l’altra
vida, sobre l’ànima, sobre el que passaria amb el seu cos. Al vuitè bot es va
aturar, i va començar a enfonsar·se dins l’aigua verdosa del riu, però tot i
així pensava en la encarnació, i en altres coses que un humà no podria en·
tendre. El seu últim pensament abans que desaparegués a les profunditats
del riu, van ser: ”per fi sóc lliure”.
Podríeu pensar que la cosa acaba aquí, igual que pensava el còdol, in·
gènuament. Doncs no. Ell continua esperant pacientment al fons de tot del
llit del riu, cobrint·se a poc a poc d’algues i de llot, fins que algú, un dia
que ell creu poc llunyà, el desfaci d’aquella carnal tortura i l’enfonsi en la
immensitat de l’infinit.

GrAfOmAnIa La dIaBòLiCa MaNia D’eScRiUrE
Feliç aniversari
Pau Pujol
Aquell dia, el nen feia cinc anys. Els seus pares, il·lusionats per aquella
data, van organitzar·li una festa, on va van convidar total la família comple·
ta, i fins i tot algun amic. Volien que aquell dia fos especial pel seu estimat
primogènit, que disfutés bufant les espelmes, obrint els regals, i jugant
amb totes les joguines que li regalarien. Segons ells, per fer una bona festa
és necessari una bona decoració, i seguint aquesta regla van dedicar·se
tota la tarda a guarnir el menjador, on també van muntar una taula ben
llarga per poder encabir·hi tota la munió de convidats. Mentrestant, en una
gran cassola plantada al mig dels fogons s’hi coïa un gran rostit, fruit d’una
recepta familiar que passava de mares a filles, i que la mare va trobar
adient preparar.
Tot ja era a punt, i els convidats van anar arribant, i van omplir tota la casa
de regals i paquets per al futur de la família. Es van acomodar al menjador,
ben guarnit per a l’ocasió, fins a esperar que hi fossin tots. El nen, que per
ell s’havia muntat tant de sarau, esperava a la seva habitació tot mirant la
televisió. No suportava la gent gran, ni els seus comentaris, ni el seu alè
pudent, ni les seves brometes absurdes, ni la seva prepotència. Esperava
passar·se a l’habitació tant de temps com fos possible, i només sortiria de
l’habitació per bufar les espelmes i obrir els regals. Els regals. L’única cosa
per a què servia tota aquella gent avorrida i pesada. Per regalar.
Els convidats van disfrutar menjant aquell rostit, i mantenint una conver·
sa càlida i agradable amb la resta de convidats, com hauria de ser en una
festa d’aniversari. L’avia, ja encorbada pel pas del temps, es va preguntar
en veu alta com és que faltava a la taula la persona que feia els anys, per·
dent·se la meravellosa vetllada que li havien preparat. El pare, excusant·se,
va dir que era a la seva habitació mirant una pel·lícula, i que ell també pen·
sava que ja era hora que sortís del cau. El pare es va encaminar a buscar
el seu fill, mentre que la mare va dirigir·se corrents cap a la cuina, a buscar
el pastís. Quan el nen va entrar el menjador, els convidats el van omplir de
bones paraules, de petons i de brutes carícies. Sense dir gran cosa, el nen
es va asseure a la punta de la taula, en una cadira més alta que les altres,
i el seu pare li va col·locar al cap una corona.
El nen, en veure la mare portant aquell pastís (que havia fet l’àvia) coro·
nat per cinc espelmes enceses, se li va omplir el cor de joia i se li dibuixà
un somriure a la cara. La mare li va posar el pastís davant seu, sobre la
taula, mentre tots els convidats entonaven de manera deplorable una de
les moltes cançons d’aniversari. En acabar la cançó, el nen, amb tota la
bufera del món, va apagar totes es espelmes de cop, desitjant que els
regals que l’esperaven fossin els esperats.
Sense esperar que els convidats arribessin a tastar el pastís, el nen es
va aixecar de la cadira d’una revolada, asseient·se al sofà, va cridar: “els
regals!”
Com si fos l’ordre d’un emperador, tots els individus de la sala es van
aixecar de la cadira amb un somriure al rostre i algun comentari carinyós, i
van començar a agafar els respectius regals per entregar·los al minyó.
Un a un van anar passant davant del vailet entregant·li el seu regal,
acompanyat amb una gran ovació cada cop que el nen estripava un paper
de regal violentament. Quan va haver descobert l’últim regal, va fer una
ullada al seu voltant, admirant tota la quantitat de regals que li havien
regalat aquell any. Però no li agradaven. Tots eren avorrits, com aquell
tricicle, o inadequats, com aquell osset de peluix. Un altre any, s’emportava
una desil·lusió. Estava a punt de començar a somicar com un desesperat
per trencar la festa, quan de sobte una cosa li va cridar la atenció. A la tele
del menjador, que seguia encesa des d’abans d’iniciar el banquet, hi havia
DESEMBRE 2009 17
posat un d’aquells típics documentals del canal 33. Aquest, en concret,
mostrava un poblat de pigmeus, fet de barraques de fang i palla i poblat per
tot de negres vestits amb parracs. Però, enmig d’aquella escena, hi havia
un nen. Estava assegut al terra, també vestit amb parracs, i semblava dis·
tret empenyent amunt i avall un cotxe de joguina. El cotxe estava fet amb
una llauna de conserva i trossos de fusta, però no era això el que havia
cridat l’atenció del nano, sinó la cara del vailet. Aquella cara, que reflectia
patiment, fam i misèria, estava coronada per un ampli somriure. La seva
cara reflectia serenor, i semblava que per ell només existien la seva pròpia
persona i aquella joguina. Empenyia aquella ferralla com si es tractés del
plaer més rebuscat del món, com si de la seva vida es tractés, com si la
simple acció de tirar amunt i avall aquella llauna hagués de millorar la seva
vida.
Aquella imatge va encisar el nen. Mai, cap entre totes les tones de jogui·
nes que li havien regalat, cap entre aquestes li havia causat una sensació
com la que es reflectia a la cara del pigmeu. Es va quedar mirant la cara
d’aquell famèlic nen fins que va desaparèixer de la pantalla. Va trigar uns
segons a reaccionar, i els convidats i tota la gent de la sala havia deixat de
fer fotos per fixar·se amb la cara del nen, que mirava encantada la pantalla.
De cop, el nen va girar bruscament la cara, tot mirant els seus pares, i va
exclamar: ”Vull aquell cotxe!” Als pares se’ls va esborrar els somriure i,
mirant·se entre ells amb cara d’impotència, no sabien què dir ni què fer.
Des que el nen havia nascut, sempre havien pogut proporcionar·li tot el que
havia volgut, fins i tot s’havien canviat el cotxe perquè al nen no li agradava
el color que tenia. Mentrestant, el nen havia millorat la seva rebequeria, i
ara ja estava estirat al terra, somicant i donant cops de puny al terra. Els
convidats, espantats, van retrocedir a una distància de seguretat, menys
l’àvia, que havia agafat el seu bolso i havia tret una capsa de llaminadu·
res per donar al nen. EL noi, quan va veure la capsa, li va donar un cop,
fent·la caure de les mans de la seva àvia, i va continuar amb les seves
rebequeries.
L’àvia, ara amb un posat to seriós, es va girar mirant de fit a fit als pare
de la criatura, i amb una veu aspra i cínica, va dir: “Estimats, el vostre fills
ha sortit antisistema”.

18
DESEMBRE 2009
LliBrOfÀgIa
Un viatge epistolar
Anna Prat
Quan vaig acabar de fer la maleta gairebé no tancava. I va ser llavors
quan em vaig adonar que me l’havia deixat damunt la taula del menjador:
no me’n podia tornar a Lyon sense les mil cent·una pàgines que conformen
la correspondència entre Mercè Rodoreda i Joan Sales (Mercè Rodoreda
– Joan Sales. Cartes completes
(1960-1983)). Vaig entaforar el
volum com vaig poder entre el
tub de pasta de dents i els jerseis
de coll alt, i vaig sortir de casa en
direcció a l’estació de Perpinyà.
Una vegada a dalt del tren, la lec·
tura em va atrapar. Havia com·
prat el llibre per la recomanació
d’un bon amic, però sobretot per
la curiositat que em desperta·
va la relació entre aquests dos
monstres de la literatura catalana
contemporània. Mai no m’hagués
pogut imaginar que un volum de
cartes pogués despertar·me tant
d’interès.
La relació epistolar entre els
dos escriptors comença el de·
sembre de 1960, quan Joan
Sales contacta Mercè Rodoreda
–que és a Ginebra des de fa anys· per tal li enviï una còpia de la seva
última novel·la titulada Colometa. Aquesta ha estat rebutjada pel jurat del
Premi Sant Jordi, però Sales, que és editor, mostra un gran interès per lle·
gir·la i publicar·la a la col·lecció El Club dels Novel·listes. Des de la primera
carta, i sense haver llegit encara la novel·la, Sales proposa a Rodoreda un
canvi de títol. L’editor és molt conscient de la situació cultural que viu el
país, i sap perfectament com és de difícil aconseguir que la gent compri
llibres en català. L’elecció del títol és, doncs, fonamental:
“Li semblaré impertinent, tossut o fins i tot maniàtic de donar
tanta importància a una cosa merament convencional com és el
títol. Comprenc que li pugui fer aquest efecte, però si vostè visqués
–com vivim aquí– la batalla dura de la CONVÈNCER LA NOSTRA
GENT PERQUÈ LLEGEIXI LLIBRES CATALANS, comprendria que
hem de recórrer a totes les martingales –i entre elles la de rumiar
títols que tinguin ‘ganxo’”. (Joan Sales)
Però Rodoreda s’hi resisteix i, després de moltes discussions (i de molts
títols: de Colometa a Un vol de coloms, després La noia dels coloms, fins i
tot Un terrat a Gràcia –proposat per Sales), es posen d’acord a titular·la La
plaça del Diamant. Però aquesta no és pas l’única discussió apassionada
que reflecteixen les cartes: Sales, tot i que de seguida s’adona de les qua·
litats de la novel·la, es mostra reticent davant d’algunes tries lingüístiques
de Rodoreda. Així, pretén substituir “enterrament” per “enterro”, “vorera”
per “acera” o “cambra” per “quarto”, amb el pretext que cal acostar·se al
català que parla la gent del carrer i allunyar·se de la tradició més purista.
Però això no és tot. També s’atreveix a fer suggerències per tal de modificar
o afegir alguns dels passatges a la novel·la, davant la indignació l’escripto·
ra. Suggereix, per exemple, el següent:
“El servei de pompes fúnebres estava [just acabada la guerra]
totalment paralitzat. Uns coneguts meus, a qui se’ls havia mort el
pare, van tenir el cadàver quinze dies a casa per falta d’enterramorts.
Era el pic de l’hivern [...], així i tot el mort pudia tant que el
van posar al balcó, i allà s’estigué fins que les pompes fúnebres va
reprendre. [...] Vostè, brodant-ho a la seva manera, pot fer sortir
aquest episodi a Gràcia, i la Colometa que sigui un dels protagonistes.”
(Joan Sales)
No cal dir que Mercè Rodoreda es
nega rotundament a afegir res a la
novel·la que no sigui de collita prò·
pia (ella n’és l’autora!), però és sor·
prenent la insistència –que, al meu
parer, ratlla la tossuderia· de l’editor
Sales. És especialment desconcer·
tant el moment en què Rodoreda rep
les proves de la primera edició de La
plaça: Joan Sales encara hi ha fet
un munt de modificacions, i sense
el seu permís! L’escriptora li adjunta
sis pàgines de correccions (que, en
realitat són re·correccions) traient
foc pels queixals:
“p. 17 – no vull misto. Deixeu llumí, que ja estava bé.
[...]
p. 57 – El que no sàpiga què són gasoses (que ve de gas) que
es pengi d’una biga. El dia que escrigui una novel·la amb argot hi
posaré coses que no us cabran ni al cap ni als ulls. Però en una
novel·la sofisticada com la Plaça, no hi vull fantasies! (Encara que
tres milions d’ases diguin graciosa.)
[...]
p. 218 – No sabia on havia mort ni si l’havien enterrat allí qui sap
a on... què vol dir tot aquest bullit? Fora! Ja estava bé tal com ho
havia escrit l’escriptor; que sóc jo.” (Mercè Rodoreda)
Tant Sales com Rodoreda eren, com veiem, persones amb molt de ca·
ràcter, i cadascú escombrava cap a casa seva. Sales vetllava per burlar la
censura, donar una bona publicitat a l’obra, emparaular les traduccions
a llengües estrangeres, i Rodoreda s’entestava, com és lògic, a mantenir
l’originalitat i la frescor de la seva novel·la original. Malgrat les nombroses
enganxades i la tossuderia constant, l’escriptora deixa clara en una de les
cartes l’estima que sentien l’un per l’altre:
“El que passa amb aquesta novel·la és que vós n’esteu enamorat
i jo n’estic gelosa i quan la toqueu faig un bot que amb el cap
forado el sostre. Bé, no ens hi encaparrem més. Deixeu-me dir-vos
tot passant que tots els consells que m’heu donat –la majoria- els
he seguit a ulls clucs i us en dono les gràcies perquè n’hi havia
de bons. Vós i jo ens passarem la vida amb crits i baralles i fent
les paus.
Amb tot l’afecte,
Mercè Rodoreda.”

LliBrOfÀgIa
A propòsit de L’ofici de viure
de Cesare Pavese
Ramon Llorens
“Plorar és irracional. Patir és irracional (patir no serveix per a
res). El teu problema, doncs, és valorar allò irracional. El teu problema
poètic és valorar-ho sense desmitificar-ho”.
Aquesta reflexió de Pavese il·lustra el que alguns sostenen: moltes ve·
gades llegim per trobar en altres allò que hem pensat o que hem sentit.
Veure plorar intranquil·litza la majoria de vegades, és difícil ser indiferent
davant el plor de la gent, sobretot si aquestes persones són estimades. És
per això que plorar es pot convertir en una arma, en una estratègia. És,
amb totes les diferències que fan al cas, com el riure, que descol·loca i
que fa impossible les explicacions, la lògica, la coherència, el diàleg. No
hi ha res més subversiu que el riure, el riure’s d’algú o d’alguna cosa.
Plorar no és el mateix, però crea un semblant desconcert, un no saber
com enfrontar·s’hi. Diguem·ho amb les paraules de Pavese: és irracional.
I irracional és allò que està fora de l’abast de la raó, és allò que no admet
explicacions, ni lògica. Allò irracional no es deixa entendre, només, si de
cas, es deixa viure. Viure en la irracionalitat a vegades és l’única sortida
per entendre algun fet de la vida. “El cor té raons que la raó no coneix”, en
paraules de Pascal.
“És cert que la vida quotidiana (hores fixes, llocs tancats, les mateixes
persones, formes i llocs de pietat) induïa pensaments sobrenaturals.
Surts d’aquest esquema i els pensaments desapareixen.
Som només costum”.
Les paradoxes són fascinants, fins i tot les aparents, per allò que conte·
nen de pensament atrevit i profund. Que el costum sigui allò que permet
el pensament sobrenatural és només una paradoxa aparent. És la mateixa
que diu que només les limitacions de la poesia permeten el món poètic
complex, creatiu i innovador. La primera vegada que et diuen això et re·
voltes, com fan els ingenus amb qualsevol cosa que sembli que limiti la
llibertat, perquè penses que és tot el contrari: sense normes la creativitat
ha de ser molt més potent, rica i expressiva. Quants anys fan falta per
aprendre que estàs en un error? Potser els mateixos que es necessiten per
ser un bon lector. Una altra paradoxa aparent: l’aigua és el que ens dificulta
nedar, però és l’element que ens permet fer·ho. Ara bé, funciona aquesta
aparença de paradoxa en l’amor o el sexe?
“El problema no és la duresa de la sort, ja que tot allò que es
desitja amb prou força s’aconsegueix. El problema és més aviat
que allò que s’aconsegueix disgusta. I per tant no hem de culpar
mai a la sort, sinó al propi desig”.
Aquest pensament recorda aquella advertència tan sàvia: compte amb
el que es desitja perquè es pot acomplir. Enorme i fecunda paradoxa, la
que ens adverteix que els desitjos acomplerts engendren la infelicitat i el
malestar. Aquest és el motor de l’actuació humana: la persecució del de·
sig per descobrir que aquest desig no ens satisfà, i tornar a començar la
roda. Pascal deia que la majoria dels mals de la humanitat provenen d’una
sola cosa: “la incapacitat de romandre en repòs en una habitació”. Sembla
un bon encert jutjar l’ésser humà per la seva capacitat per suportar les
conseqüències del seu desig, com sembla també encertat jutjar·lo per la
capacitat que té de suportar la veritat. Aquesta revalorització l’ha pensada
Nietzsche, que defensava una forma de pensar que no s’aturés davant de
cap conclusió que ens incomodés, un pensament portat fins a les últimes
conseqüències, fossin aquestes les que fossin. Crec que els tres pensadors
DESEMBRE 2009 19
coincideixen a mostrar la feblesa humana, aquesta que ens impedeix viure
i pensar fins al final. O a no començar si no som prou valents.
“Abans del Romanticisme no existia l’intel·lectual perquè no
existia la contraposició entre vida i coneixement. Adonar-se que la
vida és més important que el pensament significa ser un literat, un
intel·lectual; significa que el pensament propi no s’ha fet vida”.
Algunes qüestions només sorgeixen de l’establiment de certes premis·
ses que són acceptades per la majoria. El Romanticisme posà en circulació
la idea del literat com un ésser privilegiat en relació amb l’art, o la literatura.
Geni venia a significar aquella persona tocada per alguna misteriosa força
que li permetia elevar·se per sobre del comú i crear bellesa. Per aconseguir
això necessitava la inspiració, gràcia quasi màgica sorgida de la inescruta·
bilitat. És, doncs, comprensible pensar en el literat al marge de la societat,
tancat en la seva torre d’ivori, escrivint sobre temes allunyats dels temps
que s’estan vivint. Aquesta imatge és, quasi sempre, falsa per exagerada.
Pocs són els escriptors que no escriguin del seu temps i des del seu temps.
La polèmica sobre si és millor viure o escriure és un simple moment d’ar·
rencada de la reflexió sobre aspectes essencials de la modernitat ja que, de
fet, no és escriure i llegir una forma de viure? Quan Semprún, a L’escriptura
o la vida, planteja aquesta pregunta ja té la resposta: només podrà escriure
allò que ha viscut quan, amb la reflexió i la lectura, hagi pogut posar ordre
al desordre que és la vida. Qui no entén que, de fet, per a Semprún no hi
ha cap dicotomia, és qui pregunta per a què serveix llegir. Traslladat al món
de la pedagogia moderna, és qui pregunta per què cal ensenyar a llegir i
escriure quan el que cal és ensenyar a ensenyar a llegir i escriure, ja que
l’estudiant no ha d’aprendre sinó que ha d’aprendre a aprendre; moviment,
aquest, que porta a un regressió fins a l’infinit. El més terrible de tot això
és que davant la pregunta per a què serveix llegir i escriure, un està venut,
no pot contestar adequadament. Cap resposta semblarà satisfactòria. Cap
explicació serà acceptada. El fracàs està escrit, és absolut, indefugible. Es
fa el ridícul.
El llibre dels minuts, Gemma Gorga
Columna, Premi Miquel de Palol, 2006
Gemma Pera
Es tracta d’un llibre de seixanta –tants minuts com hi ha en una hora–
petits poemes en prosa. Jocs de paraules i misteris, curiositats, reflexions
que s’insinuen; rams de paraules que t’agafen desprevingut i et segresten
l’atenció; mestressa del llenguatge, l’autora crea laberints de paraules i de
significats. Cada text té la seva ànima i guarda un petit secret, tot deixant
una impressió, una petjada. En aquest llibre hi trobareu –o no, al cap i a la
fi cada lector entén una cosa diferent i interpreta el que llegeix a la seva
manera– la recerca dels petits instants que fan que la vida tingui una mica
més de gust. Descobriu·ho vosaltres mateixos, us deixo amb un dels meus
preferits:
“Pesaven el cos uns minuts abans de morir. Pesaven el mateix
cos uns minuts després de morir. Una simple sostracció matemàtica
els havia d’indicar el pes de l’ànima. Hi penso, ara, mentre
sostinc el llibre nou entre les mans, les paraules encara untoses
com les plomes d’un ocell nascut de poc. I em pregunto si, un cop
llegit, també pesarà menys. Com un cos quan perd l’ànima.“

20
DESEMBRE 2009
LliBrOfÀgIa
Joan Vinyoli, un poeta
de cor poderós
Pep Solà
Enguany s’escau el 25è aniversari de la mort del poeta Joan Vinyoli
(1914·1984). Sempre és bo recordar els poetes, aquests homes o dones
que sovint no sabem ben bé què volen dir·nos o perquè parlen com ho fan,
però que de seguida, per poc que ens hi posem, ja veiem que es tracta
d’uns individus que tracten de comprendre alguna cosa de l’ofici de viure i
de comunicar·nos les seves descobertes. Encara és millor, però, llegir·los,
perquè acostuma a ser una vivència plena de coneixement i de bellesa.
Vinyoli va estiuejar d’infant i noi, des de 1922 fins a 1935, a Santa
Coloma i va ser aquí, en l’esclat estival de la nostra natura, on va fer la
descoberta simultània de la natura, l’amor i la poesia.
Filla del cel, allà, la poesia,
un dia vaig trobar de bon matí:
en un tombant secret que jo sabia,
vora el torrent humit la vaig sentir.
Oh veu del rossinyol!, tu em descobries
mons de bellesa, soledat i cel;
en aquell punt, dins l’ànima naixies,
meravellós, inconegut anhel.
L’any 1930, amb només setze anys, va publicar una prosa poètica al
programa de la festa major. Era el primer escrit que publicava i hi evoca·
va un personatge molt entranyable de les nits d’aquella època: el sereno,
l’home que transitava pels carrers silenciosos mentre vetllava perquè els
veïns tinguessin un descans tranquil, sense por dels lladres ni de cap altra
incidència. Vinyoli el podia sentir i veure passar des del primer pis de Can
Cuera, al carrer Sant Dalmau, la casa on s’allotjava amb la seva família. En
aquest primer escrit hi deia coses inquietants com aquesta: “La veu mis·
teriosa i monòtona del sereno, vibra en les ombres nocturnes com el cant
d’un ocell gegant...” Sens dubte eren un presagi d’un impuls indagatori
que és una de les característiques de la seva poesia.
Com tots els joves colomencs de totes les èpoques freqüentava, amb els
amics i amigues, el Parc de Sant Salvador i la Gorga d’en Vilà on hi arriba·
ven en bicicleta. També s’enfilava per aquestes muntanyes, entre el rocar i
les alzines sureres, i jugava a tennis a les pistes del balneari o a ping·pong
a Can Panxo. El record d’aquests jocs quedava imprès en aquests versos:
Al pati de Can Barril, amb la seva mare i germana, cap al 1930
Torna’m, ah, torna’m als anys
de la noiesa,
amb els amics
a la riera, amb els passeigs
i les pistes de tenis
i el ping-pong.
Torna’m a la furiosa
passió que de mi va fer un altre.
Ja no seré mai més el noi
que feia jocs.
I me n’alegro.
No. No.
Més tard, d’adult, faria diverses revisitacions al nostre poble i en una
d’elles, a l’any 1965, va pujar al Turó del Vent i es va fer fotografiar amb el
Castell de Farners de fons: era la imatge més viva de l’home que se sentia
nodrit per aquest tros de terra, no només paisatgísticament sinó també
vitalment, de manera que la portaria dins seu tota la vida. Aquesta terra, en
conseqüència, impregna tota la seva obra: des del primer vers –“I la natura
em crida”– fins al final quan, en el seu poema “Passeig d’aniversari”, en
fer l’inventari de pèrdues, no pot deixar d’invocar els bocins de la noiesa
viscuda a Santa Coloma:
Ara camino pel vell casc urbà
mentre viatgen cap als seus destins
els vells amics, les dones i els bocins
del que era jo, de noi, perdut a l’alzinar
Dalt del Turó del Vent, l’any 1965, amb el Castell de Farners darrere
Poc després, l’any 1968, es referia als estius colomencs: “en aquests
estius, que no sé quantes vegades han sortit en la meva poesia, vaig des·
cobrir el món i els seus matisos.” i cap al final de la seva vida s’hi tornava
a referir: “...pel gran amor que he sentit sempre per la ciutat de Santa Co·
loma, on vaig passar molts estius de la meva adolescència i joventut, que
han marcat indeleblement la meva vida i la meva poesia...”.
A hores d’ara tothom sap qui és Joan Vinyoli i cada vegada són més els
lectors que descobreixen en la seva poesia una de les aventures espirituals
i literàries més potents de la nostra literatura. Impressionant i commovedo·
ra, tant pel grau de passió amb que el poeta la va anar alçant com per la
seva autenticitat, els seus poemes ens interpel·len a tots els nivells: l’emo·
tiu i el racional. Salvador Espriu qualificava els seus versos d’esborronadors
i trasbalsadors”. I l’escriptora Montserrat Roig, després de la publicació

LliBrOfÀgIa
d’un dels seus llibres, li deia: “Vas massa al fons de l’existència!”. Es
tractava, és clar, d’un retret elogiós.
Certament, Vinyoli apuntava al fons de tot, i es feia les preguntes prime·
res: “D’on vinc, on sóc, on vaig?”. És de l’estirp de poetes per a qui la po·
esia és una forma de combustió, una cremació que els permet transfigurar
una vida viscuda molt intensament en poesia: “I cremo tot en cant” diu un
vers d’un poema on fa un autoretrat. Tenia una gran admiració pels poetes
romàntics, sobretot els alemanys, i, com ells, la poesia també és una forma
de saviesa: una manera d’arravatar als déus el foc del coneixement.
Hi ha diverses claus que ens faciliten l’entrada en l’univers vinyolià..
La primera ens la dóna ell mateix en forma d’aquesta divisa: “I must do
something of my poverty” , és a dir: “Haig de fer alguna cosa de la meva
pobresa”. Vinyoli explica que aquesta divisa li va inspirar una amiga que
havia conegut durant la guerra civil, i que li va fer veure les possibilitats
d’una vida espiritualment superior. Una vida a la qual ell sentia que no
podria accedir mai a causa d’aquestes suposades limitacions que ano·
menava “pobresa”... Vinyoli, doncs, havia de fer·ne alguna cosa d’aquesta
consciència de pobresa. I allò que va fer va ser precisament bellesa i art
en forma de poesia.
Podem dir, doncs, que la poesia de Vinyoli és la resposta lírica d’un home
a la consciència de la seva pobresa existencial. A partir d’aquí, podrem en·
tendre la tensió i el dramatisme que transpira bona part de la seva obra: el
conflicte que s’estableix entre el desig i la realitat, el somni i la vida, l’amor
i el desamor, el repòs i l’agitació, el pas inexorable del temps i l’esforç tità·
nic per aturar·lo en el que ell anomena “besllums de permanència feliç”.
L’altra clau que ens permet abordar l’obra és la certesa que està escrita
des d’una personalitat amb un “cor poderós”, dotat d’una força amorosa
que el converteix, amb Àusiàs March, Salvat·Papasseit i Estellés, en un
dels grans poetes de l’Amor que ha generat la literatura catalana fins ara.
Vinyoli va sondejar en els misteris de l’amor i de l’enamorament, i va des·
cobrir·hi un ampli espectre de manifestacions: des de l’impuls físic fins
a l’aspiració de dissolució més sublim. En aquest darrer sentit, va escriure
dos llibres: Llibre d’amic i Cants d’Abelone que fan una connexió des del
segle XX a tota la tradició de poesia místico·amorosa que arranca dels
Cants de Salomó bíblics i passa per Sant Joan de la Creu, Santa Teresa de
Jesús i el nostre Ramon Llull.
Vàrem emprendre un llarg, difícil,
perillós camí. I estimàvem les coses
-fossin neu o fang,
rosada o constel.lació.
I les fèiem nostres per causa
de l’amor que ens havia ensenyat com anostrar-les.
Us animo, amb aquestes ratlles, a emprendre un camí que no és llarg ni
difícil: el de la poesia de Joan Vinyoli. Aviat comprovareu que a cada revolt
dels seus versos hi ha un delitós paisatge, una llum fulgurant i una veu que
us parla direc·
tament, sense
màscares, molt
a ran del cor.
El Parc de Sant Salvador en la infantesa de Joan Vinyoli
El caín de Saramago
Joan Pubill
DESEMBRE 2009 21
Fa poc vaig comprar la nova novel·la de Saramago, Caín, mogut per la
curiositat. Anteriorment mai no havia llegit res de l’escriptor portuguès. Va
ser gràcies a l’enrenou i les crítiques que van acompanyar la publicació de
l’obra i l’afortunada coincidència que a literatura catalana estàvem treba·
llant una obra de temàtica semblant –Allò que tal vegada s’esdevingué, de
Joan Oliver· que vaig decidir fer·me amb la novel·la.
Saramago no és cap angelet a l’hora d’abordar qüestions eclesiàstiques
o teològiques, tot el contrari, s’esplaia que dóna gust. D’aquí que un euro·
diputat portuguès l’hagi convidat a canviar·se de nacionalitat, esmentant
la vergonya que sent en ser considerat compatriota seu. Altres rebudes
del mateix estil ha tingut. Malgrat tot el que han arribat a dir els sectors
conservadors del país veí i les acusacions llançades per l’Església Catòlica,
Saramago continua sent Saramago, i que per molts anys continuï sento.
Un dels punts forts de l’obra és el tractament dels personatges: el nom
de cap d’ells s’escriu en majúscula, ni el de Déu. Pretén vulgaritzar·los?
Rebaixar·los? Potser sí. Definir Caín com una parodia o una crítica és que·
dar·se curt.
L’obra narra el recorregut de caín després de rebre el càstig diví per ha·
ver mort abel, el seu germà. El protagonista en el seu itinerari coneix altres
personatges bíblics; com lilith, tractada com una reina insaciable i nimfò·
mana, i és present en episodis posteriors com la destrucció de sodoma i
gomorra. Aquest trencament amb l’espai i el temps li permet situar caín al
llarg de quasi tots els episodis de l’Antic Testament, creant una infinitat de
situacions i escenes que, malgrat semblar narrades en un to sever, fins i tot
seriós, transpiren una gran ironia.
Caín és una obra que no et deixa indiferent: en llegir·la et fa pensar,
reflexionar, rumiar, ja que per gaudir·la no s’han de tenir prejudicis; gràcies
a Déu (si se’m permet la gracieta) la literatura està per sobre de les ideo·
logies. I un cop acabada, et quedes amb aquell exquisit regust que només
aconsegueix proporcionar·te la bona lectura

22
DESEMBRE 2009
Aforismes, etimologies, sentències sàvies.
Jorge Luis Borges
Arnau Figueras
La secció de la revista de l’I.E.S. que fa referència a frases cèlebres,
sentències sàvies, aforismes... segueix enguany amb la presentació d’un
autor argentí: Jorge Luis Borges.
Biografia
Jorge Luis Borges nasqué a Buenos Aires (1899) i morí a Ginebra (1986).
Fou un escriptor argentí. La seva obra és formada per poesia, assaig i con·
tes. La seva família tenia arrels angleses, espanyoles i portugueses, i a
casa seva es parlava castellà i anglès, de manera que fou bilingüe.
Borges estudià a Argentina i, més tard, a Suïssa, on s’havia traslladat
la seva família en esclatar la primera guerra mundial. Hi aprengué llatí,
francès i, pel seu compte, alemany. A Suïssa, conegué el moviment expres·
sionista alemany. A Espanya, on anà més endavant, els poetes ultraistes.
Començà a publicar a la revista “Ultra”, pertanyent al moviment, òbvia·
ment, ultraista. Fundà i col·laborà en diverses revistes, de retorn a Buenos
Aires. El 1923 publica el seu primer llibre “Fervor de Buenos Aires”.
Autor de vasta cultura, com hem dit, també cultivà l’assaig i la narrativa
cosa que li reportà reconeixement mundial. L’any 1946, quan Perón fou
elegit president, Borges –que era contrari al govern– hagué d’abandonar
el càrrec de bibliotecari.
Després que Perón fos destituït, el nomenen director de la Biblioteca Na·
cional (1955), càrrec que tingué fins el 1973, quan Perón tornà al poder. El
1956, fou professor de literatura anglesa a la Universitat de Buenos Aires.
L’any 1979, rebé el premi Cervantes, compartint·lo amb Gerardo Diego.
Tot i tenir un enorme prestigi intel·lectual, mai no rebé el premi Nobel de
literatura. Hom creu que no el rebé mai perquè abans n’havia acceptat un
que li atogà Augusto Pinochet.
Morí el 14 de juny de 1986 a Ginebra, ciutat que Borges sentia com una
segona pàtria. Fou enterrat en aquesta ciutat tal com ell havia deixat dit.
Frases Cèlebres
“Quienes dicen que el arte no debe propagar doctrinas suelen referirse
a doctrinas contrarias a las suyas.”
“Siempre he sentido que hay algo en Buenos Aires que me gusta. Me
gusta tanto que no me gusta que le guste a otras personas. Es un
amor así, celoso.”
“El infierno y el paraíso me parecen desproporcionados. Los actos de
los hombres no merecen tanto.”
“La duda es uno de los nombres de la inteligencia.”
“Si de algo soy rico es de perplejidades y no de certezas.”
“Uno no es lo que es por lo que escribe, sino por lo que ha leído.”
“Quizá porque ya no veo la felicidad como algo inalcanzable; ahora sé
que la felicidad puede ocurrir en cualquier momento y que no se debe
perseguir.”
“La muerte es una vida vivida. La vida es una muerte que viene.”
“Uno está enamorado cuando se da cuenta de que otra persona es
única.”
“Que otros se jacten de las páginas que han escrito; a mi me enorgullecen
las que he leído.”
“Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca.”
“Al cabo de los años he observado que la belleza, como la felicidad,
es frecuente. No pasa un día en que no estemos, un instante, en el
paraíso.”
“La belleza es ese misterio hermoso que no descifran ni la psicología ni
la retórica.”
“Antes las distancias eran mayores porque el espacio se mide por el
tiempo.”
“Hay que tener cuidado al elegir a los enemigos porque uno termina
pareciéndose a ellos.”
“He sospechado alguna vez que la única cosa sin misterio es la felicidad,
porque se justifica por sí sola.”
“¿De qué otra forma se puede amenazar que no sea de muerte? Lo
interesante, lo original, sería que alguien lo amenace a uno con la
inmortalidad.”
“Me gustaría ser valiente. Mi dentista asegura que no lo soy.”
“La Universidad debiera insistirnos en lo antiguo y en lo ajeno. Si insiste
en lo propio y lo contemporáneo, la Universidad es inútil, porque
está ampliando una función que ya cumple la prensa.”
“Somos nuestra memoria, somos ese quimérico museo de formas
inconstantes, ese montón de espejos rotos.”
“Dicen que soy un gran escritor. Agradezco esa curiosa opinión, pero no
la comparto. El día de mañana, algunos lúcidos la refutarán fácilmente
y me tildarán de impostor o chapucero o de ambas cosas a la vez.”
“Democracia: es una superstición muy difundida, un abuso de la
estadística.”
“Yo creo que es mejor pensar que Dios no acepta sobornos.”
“El tiempo es la materia de la que he sido creado.”
“La literatura no es otra cosa que un sueño dirigido.”
“Ordenar bibliotecas es ejercer de un modo silencioso el arte de la
crítica.”
“Quizá haya enemigos de mis opiniones, pero yo mismo, si espero un
rato, puedo ser también enemigo de mis opiniones.”
“El tema de la envidia es muy español. Los españoles siempre están
pensando en la envidia. Para decir que algo es bueno dicen: “Es
envidiable”.
“Soñar es la actividad estética más antigua.”
“La paternidad y los espejos son abominables porque multiplican el
número de los hombres.”
“Dólares: Son esos imprudentes billetes americanos que tienen diverso
valor y el mismo tamaño.”
“He firmado tantos ejemplares de mis libros que el día que me muera
va a tener un gran valor uno que no lleve mi firma.”
“No sé hasta qué punto un escritor puede ser revolucionario. Por lo
pronto, está trabajando con el idioma, que es una tradición.”
“Biografías: Son el ejercicio de la minucia, un absurdo. Algunas constan
exclusivamente de cambios de domicilio.”
“Si viéramos realmente el Universo, tal vez lo entenderíamos.”

Llocs per descobrir
Els jardins de Cap Roig...
y la otra orilla del mundo
Sylvia Barragàn (Montevideo - Santa Coloma de Farners)
Gustavo Chiappe (Montevideo - Bordils)
Sabeu que fa 26 anys que visc a la província de Girona i fins fa 7 dies no
coneixia aquesta meravella de mar, muntanya, jardins i història d’amor que
s’anomena Jardins de Cap Roig? Doncs sí, no els coneixia...
La tardor es reflectia en el paisatge i em feia sentir increïblement viva,
desitjosa de recórrer tots els camins, totes les petites voreres, perseguir
els colors i les olors dels jardins, penetrar en la història del general rus
i l’anglesa, arribar fins al palauet i traslladar·me a la primera meitat del
segle XX.
El otoño a la costa, un otoño sereno y quieto. No hay nadie, se acabó la
explosión de color del verano, el de las cosas y de la gente. Un otoño en
tonos de verde vegetal y azul-grises del mar. Soledad todo alrededor, la
mejor época junto al mar.
La veu i la mà de Gustavo ens guiaven però jo em perdia dintre meu com
sempre, sóc incapaç d’assolir tot el que m’envolta si no em miro i em perdo
per tots el racons dels meus sentits...
Arribem a una explanada i el coronel rus i l’anglesa ens parlen des de
la pedra de color marró de casa seva. És aquí on van viure, és el castell o
palau o palauet que va fer construir el coronel per amor de la seva esposa,
la sensibilitat de tots dos va crear aquest espai únic...
¿Por qué todos fabulan tanto con las historias de la gente? Han de crearse
las historias que no han vivido con las historias de otros. Mira la gente
y su circunstancia, quizá encuentres la verdad. Woevosky y la Dorothy eran
gente de su época, con sensibilidad creativa y con medios para crear. No
fueron los únicos de la Costa Brava, mira Santa Clotilde en Lloret, Pinya
de rosa y Mar i Murtra en Blanes. Una Costa Brava de grandes espacios
abiertos a la naturaleza y al mar.
DESEMBRE 2009 23
Hemos creado otra Costa Brava, la del ruido y las multitudes, la de los
hoteles y las discos y las terrazas y las tiendas de souvenirs. Pero, por suerte,
aún están estas islas ignoradas donde casi nunca encuentras a nadie.
Ens aturem en una terrassa dels jardins i l’olor de mar i les pedres grises
però vives de la Costa Brava ens colpegen els sentits, els ulls no paren
quiets, respiro profundament i recordo tantes hores vora el mar en un altre
mar, en un altre continent, sense pedres però amb una sorra fina que a
l’estiu vola durant el dia i roman quieta a la nit.
Por eso me gusta el Empordà, es tan diferente, un mar quieto encerrado
en acantilados, acostumbrados como estamos a los espacios sin límite, a
las playas que quieren ser un desierto de dunas y al tempestuoso atlántico
austral. Éste mar azul transparente y aquel mar verde siempre en movimiento.
Les palmeres em tornen a recordar l’altra riba...
Palmeras, imágenes tropicales en la mente de todos; pero no, éstas tienen
su secreto. Me vuelven a la tierra, mira las palmas Pindó (en charrúa),
los cocos plumosos como les dicen aquí, ni tienen cocos siquiera. Son palmeras
de los montes de las sierras del Yerbal y de la de Ánimas. Palmeras
que en las frías mañanas invernales sobresalen sobre el bosque indígena,
blanqueado por las heladas. Símbolo de una tierra mestiza de todo, de lo
tropical y lo templado, de ayer y de hoy, de gentes de dos mundos.
Y éstas pequeñas palmas Butiá, tan diferentes de sus hermanas de los
palmares, que elevan sus columnas góticas en las planas de Rocha. Oasis
verdaderos en un desierto inmenso de hierba verde y bañados.
I acabem el recorregut pels jardins i pel record amb un regust agredolç,
ens agrada el que som, el que vivim i el que hem deixat enrere, quan es
pertany a dos móns sempre es porta dins el present i el passat.
Presente y pasado para nosotros, pero son dos realidades en diferentes
orillas del mundo.

24
Entrevista
DESEMBRE 2009
Carla Dorca i Carla Magallón
Entrevista a dues grans esportistes
Anna Maria Casadellà
La Carla Dorca i la Carla Magallón van néixer a Sta Coloma de Farners
l’any 1992 ·i al mateix dia!. Actualment tenen 17 anys i comparteixen una
gran afició per l’esport des de petites. Tot i que ben diferents, ja que la
Carla Dorca és campiona de hoquei sobre rodes i la Carla Magallón ho és
de motocross.
– Carla, explica’ns a quina edat vas començar a practicar aquest esport i
què t’hi va impulsar.
CM: Vaig agafar per primera vegada una moto de cross als 12 anys però
no se’m va passar pel cap en cap moment que m’hi dedicaria de la ma·
nera que ho estic fent ara. La meva família ha tingut molt a veure en això
ja que des de sempre han estat aficionats al món del motor.
CD: Vaig començar a practicar el hoquei quan tenia 4 anys amb el propòsit
de voler patinar ja que veia com les meves germanes feien patinatge.
En veure l’èxit que tenien elles en aquest esport, els meus pares van
decidir que si el que volia era patinar, amb el hoquei també ho podria
fer i així va ser.
– Suposo que la família ha estat el teu suport principal. Com combines la
vida familiar i l’esportiva?
CM: Sí. La vida familiar i la esportiva estan relacionades ja que depenc
totalment d’ells per poder anar a entrenar, a les carreres, etc. És una de
les “excuses” que tenim per passar més temps junts.
CD: La veritat és que la vida familiar i l’esportiva es poden compaginar
perfectament. Es tracta simplement que per part de la família facin un
esforç en tots els desplaçaments i en el meu cas amb això no tinc cap
mena de problema ja que són els primers a seguir·me allà on vaig. Sa·
ben el que significa per a mi el hoquei i no dubten en ajudar·me sempre
tant com poden.
– Com compagines l’esport amb els estudis?
CM: Bé, ho faig tan bé com puc, miro de ser constant en tots dos. Però tinc
una cosa molt clara, del motocross és molt difícil poder·ne viure, o sigui
que prioritzo els estudis.
CD: El fet de practicar un esport que et demana dedicació constant implica
que, per altra banda, aquest esforç s’hagi de fer en els estudis. Prefe·
reixo anar una mica més “agobiada”, per dir·ho d’alguna manera, en els
estudis, que pensar que haig de deixar el hoquei perquè no tinc temps.
És cert que els estudis són primers davant un esport però si s’intenten
separar les coses i dedicar les hores que calen a cada cosa es pot fer,
millor o pitjor, però sempre s’acaba tirant endavant.
– Tens prou temps lliure per sortir amb els amics?
CM: La veritat és que no. El motocross és un esport que comporta molta
dedicació, constància i sacrifici, perquè no només es tracta d’anar a fer
carreres, sinó que també implica dur una bona preparació física, entre·
nar a diferents circuits, etc. M’agradaria poder tenir més temps lliure per
sortir amb els amics, parlar amb ells i divertir·nos.
CD: Haig de reconèixer que això és una de les coses que a vegades trobo
a faltar i és que l’esport moltes vegades no et permet tenir temps lliure
ja que aquest tems lliure és el que aprofites per entrenar més. Això no
vol dir que de tant en tant aprofiti per estar amb els amics ja que em
serveix per desconnectar del hoquei. A més, sé que per molt difícil que
sigui sortir amb els amics, sempre hi són quan els necessito. No obstant
això, al principi pensava que no seria així, però tots els moments que es
passen amb la resta de persones de l’equip de hoquei creen un gran
vincle dins i fora la pista.
– Si fos ara, canviaries alguna cosa de les que has fet fins? (alguna decisió
que hagi implicat triar entre esport-estudis-amics...)
CM: Crec que no. L’única cosa que canviaria és haver començat a practicar
el motocross més aviat.
CD: A dia d’avui no em puc queixar del que faig i el que he fet fins ara re·
lacionat amb l’esport, els estudis i els amics ni tampoc canviaria res. No
crec que hagi de canviar cap de les tres coses ja que cada una m’aporta
coses diferents, només cal saber·les valorar.
– Com a dona, et sents reconeguda en aquests esports majoritàriament
masculins?
CM: Sí. Tot i ser un esport majoritàriament masculí, l’ambient que es viu
a les carreres i als entrenaments és molt especial, els nois no et me·
nyspreen pel fet de ser noia, més aviat tot el contrari. Però s’ha de re·
conèixer que dins la pista, no els fa gaire gràcia que una noia els pugui
quedar per davant.
CD: La veritat és que el hoquei en si, tant masculí com femení, és un esport
minoritari que difícilment apareix als mitjans de comunicació. Tant és així
que el femení encara queda més de banda o, en aquest sentit, es fa di·
fícil que se’ns reconegui als mitjans de comunicació. Haig de reconèixer,
però, que cada vegada se’n parla una mica més tot i que sempre en una
proporció inferior a la dels nois. Per tant, si haig de respondre si em sen·
to reconeguda com a dona en el hoquei haig de dir que per una part sí, a
nivell de selecció sempre que hi ha un campionat apareixem als mitjans,
però a nivell de club és difícil sempre si no guanyes algun títol.
– De la teva vida esportiva, quin moment destacaries?
CM: Sense cap dubte l’experiència de participar a tres proves del campio·
nat del món femení. La primera va ser a Portugal, seguida del gran premi
de Catalunya i el gran premi de França. Em vaig omplir d’un sentiment
molt especial, ja que vaig tenir l’ oportunitat de córrer entre les 40 dones
més ràpides del món que practiquen el motocross.

Entrevista
CD: És complicat triar un únic moment i és que el hoquei m’ha donat i em
dóna molts moments Increïbles i inoblidables que em fan sentir satisfeta
amb el que faig. Però bé, si hagués de destacar un únic moment crec
que em quedaria amb el moment en què vaig ser campiona d’Europa
per primera vegada amb el Voltregà. Va ser un moment màgic que mai
abans havia pogut sentir i que em va fer plorar d’alegria.
– Hi ha algun premi al qual tinguis especial “carinyo”?
CM: El millor premi per a mi ha estat haver fixat per “Kawasaki Basolí” per
la temporada 2010, ja que és fruit de l’esforç de tot aquest temps.
CD: Cada premi és diferent i especial per tot l’esforç i les hores dedicades
que hi ha al darrera. Tot i això, com ja he dit a la pregunta anterior, el
del primer campionat d’Europa és el premi que recordo amb més “ca·
rinyo”.
– Consideres el teu esport més d’equip o solitari?
CM: Dins la pista és un esport totalment individual, però cal dir que darrera
d’això hi ha un gran equip sense el qual no seria possible obtenir cap
mena de resultat (mecànics, entrenador, espònsors, pares, etc).
CD: El hoquei és un esport d’equip i la veritat és que no el canviaria per
esport individual ja que amb les persones de l’equip comparteixes els
bons i els mals moments i no tens la pressió de ser tu sol el que fa tota
la feina.
– Has de seguir algun règim especial a la teva alimentació per practicar
aquest esport?
CM: Com a tot esport és important seguir una bona dieta si vols tenir un
bon rendiment i estar en plenes condicions per fer·ho tan bé com saps.
CD: En èpoques en què els entrenaments són diaris ja que s’acosta un
campionat o un partit de lliga molt important, ens marquen una die·
ta bàsicament rica en proteïnes perquè tenim molt de desgast, i beure
molta aigua. A part d’això, la “bolleria” i els dolços s’haurien d’evitar. Cal
mantenir estabilitat en el pes.
– A part d’això, fas altres activitats esportives?
Carla Dorca
Carla Magallón
DESEMBRE 2009 25
CM: Sí. Vaig al gimnàs a fer resistència (cardio) i augmentar la meva for·
ça física ja que són dos factors importants per practicar el motocross.
També vaig a dansa un cop a la setmana ja que és una altra forma que
tinc per desconnectar i divertir·me, i així també treballo la flexibilitat per
evitar lesions musculars.
CD: Actualment no faig cap altra activitat esportiva a part del hoquei per·
què bàsicament no tinc temps per a fer·ne més i amb el hoquei ja en
faig prou.
– Com veus el teu futur, és a dir, vols estudiar alguna cosa relacionada
amb aquest esport, penses seguir-lo practicant molts anys, o penses que
l’edat representa un problema?
CM: No vull estudiar res relacionat amb aquest esport, però espero poder·
lo seguir practicant tants anys com sigui possible i poder disfrutar del
moment que estic vivint i treure’n el màxim profit.
CD: Espero poder seguir practicant aquest esport fins que cregui que l’edat
m’ho permet. No em marco una edat màxima, quan m’hi trobi ja ho veu·
ré. De moment no tinc pensat estudiar res relacionat amb això.
– Moltes gràcies i només resta desitjar-vos molta sort en aquesta etapa tan
prometadora. Ànims!!!

26
Itineraris
DESEMBRE 2009
Cinc per quatre vint més u
igual a vint-i-dos
Gemma Pera
Supervivent del batxillerat.
Actualment recluta de la universitat
Aquí podreu trobar notícies universitàries fresques. No sé ben bé què
explicar ni com començar però suposo que el més adequat serà fer cinc
cèntims de l’experiència. També crec que cal una petita presentació: es·
tudio Filologia Catalana i Anglesa a la UAB i visc a la Vila entre setmana.
També aprofitaré per fer·ne una mica de propaganda: la xerrameca que és
una gran universitat, que ofereix un ampli ventall de carreres i blabla ja la
podeu trobar a la web, o sigui que jo explicaré altres detalls.
La universitat t’obre moltes portes i és una font d’experiències i vivències
noves contínues. Jo ara parlo des del punt de vista d’una universitat molt
gran i de Barcelona (de Bellaterra, de fet; estic convençuda que si poses·
sin el nom d’aquesta ciutat en comptes de Bcn no hi aniria ni déu!), però
m’imagino que a la UdG (o qualsevol altra universitat més petita) la cosa no
és tan caòtica; però de totes maneres, fer el pas de l’insti a la uni sempre
és començar una nova vida.
Una de les raons per les quals vaig triar aquest lloc va ser que és sufici·
entment lluny de casa, però que no és Barcelona ben bé, sinó que n’està
una mica apartada, tot i que està suficientment a prop com per arribar·hi en
poca estona. Què us haig d’explicar, però? Que us espavilareu molt, tant sí
com no, perquè aquí tot t’ho has de buscar tu i t’has d’adaptar a la manera
de treballar de cada professor (allò que abans era un treball excel·lent, ara
pot convertir·se en un aprovat pels pèls); descobrireu com van els fogons (i
com es netegen!), no m’havia imaginat mai la satisfacció que m’arribaria a
donar aprendre a cuinar quelcom mínimament amb gust (o no cru, si més
no); coneixereu gent de tot arreu; realment ampliareu els vostres horitzons,
acostumats com esteu (i m’hi incloc) a la vida de poble.
És molt possible que, un cop hagueu començat el curs, descobriu que
més d’una assignatura no us desperti especial interès, per dir·ho de mane·
ra lleu (que us rellisca el tema en qüestió, vaja); és molt possible que més
d’una vegada us pregunteu què esteu fent en aquella carrera – i potser
arribareu a adonar·vos que allà no hi pinteu res. I potser veureu que us ha·
víeu construït una imatge idealitzada de la universitat i quan hi aneu veureu
que no és tan guai com l’havíeu somiat. Però també podria molt ben ser
que la cosa us encanti i us hi trobeu a gust. Llavors, fantàstic. Tant si és una
cosa com l’altra, serà bo perquè anireu descobrint la vostra trajectòria.
Potser acabareu cada dia ben baldats d’anar amunt i avall (és impressio·
nant el temps que t’arriba a robar la ciutat!). Potser les primeres setmanes
anireu de cul i estareu angoixats perquè passar d’un centre petit com el
de Santa Coloma a una universitat enorme com és la UAB, estressa. I haig
d’admetre que a vegades envejo la gent de la UdG, que ho tenen tot “més
a mà” i es troben a prop de casa seva. És clar que marxar de casa significa
deixar la teva gent, la teva llar, moltes activitats que feies entre setmana...
Però val la pena, és una oportunitat per espavilar·se, com he dit abans, per
“fugir” de casa (m’hi jugo un sugu que molts de vosaltres teniu ganes de
fotre el camp i fer la vostra), per trobar realment allò que busqueu (encara
que potser no sabeu ben bé què perseguiu...). És una oportunitat per co·
mençar una nova vida. En una universitat tan gran ningú no és el melic del
món, i tens, en general, molta més llibertat. Allà (aquí) te les has d’arreglar,
ningú no et treu les castanyes del foc.
Això sí, també tinc queixes, eh! Em treuen de polleguera les classes
d’hora i mitja (les de 55 minuts de l’institut ja se’m feien, en general, difícils
d’aguantar, però és que aquestes...!) i les taules i cadires de les aules: són
tan terriblement incòmodes!
Ah sí, i pel que fa al títol, que segur que molts de vosaltres no deveu
saber d’on baixa. Si sou una mica desperts, haureu descobert que hi ha
quelcom estrany. Curiosament, aquesta operació matemàtica ens la va ex·
plicar el professor de literatura. Bé, creieu que és correcte el resultat? Cinc
per quatre vint més u vint·i·dos. Jo dic que sí, que és veritat. Penseu·hi,
tot depèn de com escrius les coses, perquè veieu que depèn de com t’ex·
pressis pots donar a entendre una cosa o una altra, podeu crear veritats
o mentides; perquè saber escriure no significa només saber ajuntar les
lletres corresponents i formar paraules i després frases que tinguin sentit.
O en aquest cas, tot és qüestió de decimals. Segueixo dient que és correc·
te, però és clar, també heu de tenir en compte que jo, a literatura, estudio
mentides (i m’encanta!).
(Si algú vol posar·se en contacte amb mi per parlar de la carrera o de la universitat, que
demani el meu correu electrònic a qualsevol membre de l’Equip de Redacció).
In”dependència”
Maria Deulofeu
Aquella oloreta de torrada que s’escolava per la porta de l’habitació ben
entrada la matinada, la veu tendra i ferma de la mare i, tot seguit, el cop
d’espardenya propinat pel germà obligant·te a aixecar·te a l’instant, el típic
recordatori de no deixar·se res contestat amb un “no” mecànicament, els
exquisits cuinats de la mama, l’arribada a l’escola i passar·se la classe es·
crivint notetes i pintant·se els braços, els moments de compenetració entre
profe·alumne, les petites brometes domèstiques de l’alumnat i el professo·
rat i, sobretot, sobretot, sobretot, aquell companyerisme tan arrelat.
Cal esmentar que tot això anomenat anteriorment només són records,
records que difícilment o molt puntualment es tornaran a repetir, petits
records que et dibuixen un somriure a la cara i donen una brillantor diferent
als teus ulls. Records que et fan passar una bona estona tot explicant les
anècdotes i grans moment que vas viure, però ara, ara tot ha canviat.
No obstant, la realitat no és pas ni més dolça ni més agra, simplement
és diferent. Aixecar·se al matí sense que ningú t’empipi i anar a classe tot
xino·xano fent la xerradeta amb els companys de classe, no haver de fer
deures, estudiar el que “t’agrada” o el que s’hi aproxima més, anar a dor·
mir a l’hora que es vulgui, conèixer moltíssima gent nova d’arreu del país,
de diferents edats i amb diferents opinions, poder anar a prendre alguna
cosa amb alguns companys de classe abans d’anar a dormir, aprendre a
cuidar·se sol i organitzar·se o, simplement, acostar·se més a la jubilació.
Aquests són alguns de la gran multitud d’avantatges que té la vida univer·
sitària fora de casa.
Però bé, no us penseu que tot són flors i violes, deixar·se la mà tot aga·
fant apunts, l’elevat preu dels llibres, haver de rentar els plats, cuinar (si no
es té una mare magnífica que et cuini “tuppers” exquisits per tota la set·
mana), aguantar els retards del transport públic en general, l’acumulació
de feina en passar apunts, les llargues lliçons per estudiar, l’arrossegament
de cadires dels veïns de dalt a la una de la matinada... I una llarga llista
d’experiències bones i dolentes que no acabaria mai.
Així doncs, aquesta és la vida d’universitari, com en totes les qüestions
de la vida, sempre hi ha un moment per a tot. I ara és el que toca, a passar·
s’ho bé estudiant i a gaudir de la joventut en general, tot avançant per la
vida que ens recompensarà el desgast de les soles de les nostres sabates
més aviat o més tard.

I si fem una pel·lícula?
Volat com el rector de la Vola
Elvis Mallorquí
Hi he estat un cop a la Vola. Vaig anar·hi per trepitjar les fagedes del
pla de la Grevolosa, a la banda osonenca del coll de Bracons i a prop de
la vella carretera que va d’Olot a Vic. Més de mil anys enrere, quan del lloc
se’n deia “Avetola”, els boscos devien ser d’avets. De fet, els veïns de la
zona encara recorden que, d’avets, n’hi havia hagut més amunt, a les parts
obagues del Puigsacalm.
A la Vola hi vaig anar intrigat. Llegint documents medievals, en vaig tro·
bar un del 1313 que recollia la visita pastoral del bisbe de Girona, Guillem
de Vilamarí, a la parròquia gironina de Campllong, situada entre Riudellots i
Cassà de la Selva. Allà va sentir a dir que Bernat Gonec havia anat a veure
una endevinadora, o “divinatricem”, que vivia al lloc de la Vola, al bisbat
de Vic. Al segle XIV, una endevinadora era com s’anomenava la dona que
vivia sola, que era capaç de predir el futur, que podia preparar pocions i
ungüents i que deia sortilegis. Ni més ni menys, era una bruixa.
La fageda de Grevolosa
Des de la meva visita, sempre m’he imaginat que la bruixa de la Vola vi·
via enmig dels faigs de la Grevolosa, alguns dels quals fan més d’un metre
de diàmetre i més de 30 metres d’alçada. L’indret és ben especial, allunyat
de la civilització, capaç de trastornar qualsevol que s’hi acostés pel silenci,
la penombra i la immensitat de la fageda. De moment, però, no en sabem
res més de la bruixa. En canvi, coneixem un munt d’històries sobre mossèn
Peire, el rector més famós de la Vola, que potser va patir els efectes de la
màgia de la natura salvatge de la parròquia.
Mossèn Peire Safont arribà el 1578 a la Vola, un poblet format per una
desena de masos dispersos no massa allunyats de l’església de Sant
Andreu, un temple romànic del segle XI. Ell no era català, sinó de Pons,
al bisbat de Rodez, al Llenguadoc, i fugia de les guerres religioses entre
catòlics i protestants que assolaven el regne de França. Les anècdotes
que s’expliquen d’ell –“xavacaneries y flasqueries” segons un dels seus
estudiosos–, moltes certes però encara més d’inventades, han fet riure
unes quantes generacions dels habitants de la vall de Torelló i de part de la
plana de Vic. Per exemple, quan el bisbe de Vic l’obligà a tenir a casa una
majordoma de més de quaranta anys, ell ho va solucionar posant·hi dues
noies joves que tot just en tenien vint cadascuna. També s’explica que va
agafar la imatge de Sant Andreu i la va plantar a un camp de faves amb
una tavella a la boca per fer veure als seus feligresos que havien de fer més
donatius a l’església. Sovint, deia la missa vestit a la sotana i sense res a
El nucli de Sant Andreu de la Vola
DESEMBRE 2009 27
sota, fins el dia que, predicant massa efusivament, la trona va desplomar·
se i ell va acabar per terra amb el cul enlaire. Un altre dia que no tenia
aigua per beneir els fidels, ho va fer amb oli mentre anava dient: “si no
s’hi coneix avui, s’hi coneixerà demà”. Després, uns feligresos seus el van
convidar a menjar una miserable botifarra de segó, feta de carn barrejada
amb pela de blat, ell els la va tornar el diumenge següent quan, a l’hora
de la comunió, els va donar una “hòstia santa de cartró”. El bisbe de Vic,
fins i tot, l’havia deixat que enterrés al cementiri parroquial la seva mula,
perquè, segons el testament de l’animal, el bisbe havia de rebre 700 sacs
de civada; la seva sorpresa, però, va ser quan va veure que tots els sacs
eren de la mida d’un didal.
L’última història del rector fa referència al dia que la seva majordoma va
adonar·se que, davant l’altar major de l’església, hi havia un bulto negre
que semblava el dimoni. El rector, preparant·se per a la seva lluita contra
l’enemic de la fe cristiana, es va vestir amb el roquet i l’estola i va prendre
el salpasser –l’estri per fer les aspersions d’aigua beneïda– per comunir·lo
–o exorcitzar·lo–. En fer·ho, el bulto s’aixeca i arrenca a córrer, passa pel
mig de les cames del rector i se l’enduu. “Ai, que el dimoni se m’enduu
a l’infern!!”, cridà desesperadament el rector. El dimoni, però, no era res
més que un boc, el mascle, d’un ramat de cabres que s’havia refugiat a
dins l’església. Potser no sabia el rector que, per anar a l’infern, havia de
caminar una mica més, fins al mig de la plana de la Selva, a tocar l’antic
estany de Sils. Perquè allí hi havia, atenció, una de les portes de l’infern.
Però això ja és una altra història… Algun dia us l’explicaré.
Per saber-ne més
L’etimologia de la Vola la podeu trobar a: Joan COROMINES, Onomasticon
Cataloniae. Els noms de lloc id e persona de totes les terres de llengua
catalana, Barcelona, 1989·1997, vol. 8, p. 87. I el document del 1313 a
l’Arxiu Diocesà de Girona (ADG), Visites Pastorals, vol. P·168, lligall 2.d., f.
20v·21r. Pel que fa a les anècdotes sobre el rector de la Vola, les va recollir
Anton Vila a inicis del segle XX; cf. Anton VILA, «Mossèn Peyra, rector de la
Vola. Estudi Folk·lòrich y crítich·històrich», Butlletí del Centre Excursionista
de Catalunya [Barcelona], 1905, n. 125, p. 182·187, i n. 126, p. 205·215.
També en podeu trobar algunes de resumides a la web de l’Ajuntament de
Torelló i al llibre d’Apel·les Mestres, Llegendes del Montseny, Barcelona,
2004, p. 121.

28
Cinema
DESEMBRE 2009
Sobre Hypatia
Alumnes de 4t d’ESO
Al llarg de la història, hi ha hagut personatges famosos que han contri·
buït notablement a l’evolució de la matemàtica. Generalment, a la història,
només surten els homes. Aquest dies amb l’estrena de la pel·lícula ÀGORA,
s’ha parlat de Hypatia d’Alexandria (380·415 dC.). Els alumnes de 4t ESO
han fet una breu bibliografia.
Hypatia va néixer aproximadament al 375 i va ser una filòsofa i mestra
neoplatònica romana que va destacar en matemàtiques i astronomia. Era
filla de l’astrònom Theón i és la primera dona matemàtica de la qual tenim
un coneixement raonablement segur i detallat. Va escriure llibres sobre ge·
ometria, àlgebra i astronomia, va millorar el disseny del dispositius mecà·
nics que simulaven el moviment dels planetes i va inventar el hidròmetre.
Entre els cristians d’Alexandria va començar a córrer el rumor que la
causant de la discòrdia entre Ciril i Orestes era ella. En plena Quaresma,
un grup de fanàtics la va agafar mentre ella tornava en carruatge a casa, la
van colpejar i la van arrossegar per tota la ciutat fins arribar al “Cesáreo”.
Allà la van despullar i la van colpejar amb teules fins a esquarterar·la.
Les seves restes van ser passejats amb triomf per la ciutat fins arribar al
“Cinareo” on els van incinerar. Ella en aquests moments devia de tenir uns
60 anys.
La seva mort va provocar una gran revolta. L’emperador Teodosi II volia
castigar Cirili, però la recció imperial es va limitar a treure·li els 500 monjos
que li servien com a guàrdia de corps.
No s’ha conservat cap de les seves obres, però es coneixen gràcies als
seus deixebles.
A més a més de cartografiar cossos celestes i confeccionar un planisferi,
també es va interessar en la mecànica. Se sap que va inventar un destil·
lador, un aparell per mesurar el nivell de l’aigua, i un hidròmetre graduat
per mesurar la densitat relativa i la gravetat dels líquids.
Opinions personals
Crec que va fer interessants aportacions i opino que va ser molt valenta
a l’hora de trencar amb molts esquemes socials ja que va ser una de les
poques dones sinó l’única que va ser mestre i d’aquell càrrec. M’ha sobtat
molt la manera com la van assassinar però encara més el motiu, em resulta
al·lucinant que aquestes cosses poguessin passar i passin.
No entenc per què la van ordenar matar, ja que no explica que fes res
dolent, simplement treballava com a “professora”, cosa que potser estava
més vist que ho fessin els homes. També m’ha escandalitzat que la mal·
tractessin després de morta, ja que ni es mereixia ser assassinada ni es
mereixia que davant de tothom la menyspreessin.
Crec que Hypatia a més de ser una persona important pels seus conei·
xements i aportacions al món de les matemàtiques, es pot considerar una
gran dona, per la seva valentia de moure’s lliurement com a matemàtica en
un temps en què els homes tenien més poder respecte les dones.
Penso que Hypatia va ser un clar i gran exemple tant en el món de la
ciència com en el món que actualment vivim. En el món científic va marcar
una gran etapa. En ser la primera dona a integrar·se i treballar en aquest
món, tot i que se la va fer patir a l’hora de la seva injusta mort, va fer que
se la reconegués amb gran èxit, i que avui dia se segueixi fent. I en el món
actual, va fer veure a la humanitat que el món dels estudis i del treball no
només era pels homes, sinó que també les dones podien aportar bones i
grans idees a la societat.
En aquells moment (i a hores d’ara encara hi ha gent que ho pensa) les
dones eren una cosa inferior que no tenien dret a un ensenyament ni a cap
altre tipus de dret. Ho trobo una injustícia el que li van fer a aquesta dona,
a més a més, la van matar amb trenta·cinc anys d’edat, si hagués viscut
més temps hauria pogut fer grans avenços en la ciència.
He llegit que el seu pare volia que fos un filla perfecta. I cada dia feia que
Hypatia rebés una educació científica molt completa, i que cuidés el seu
cos. També posava que no es volia casar, així podia dedicar·se a cultivar
la seva ment.
Em sembla molt trist que la matessin pel simple fet de ser dona, i em
sembla molt malament que un bisbe pogués donar aquelles ordres.
Allò que l’assassinessin perquè no volia ser cristiana i haver de renunciar
a tots els esforços de molts anys em sembla una cosa heroica per part
d’una dona.
Que tots els matemàtics i estudiants hauríem de donar gràcies a Hypatia
per les seves grans aportacions que ens va donar a la humanitat, encara
que això la dugués a la mort ja que en aquesta època tot estava mal vist,
però la seva passió al desconegut no la va detenir i va seguir amb els seus
descobriments fins que va aconseguir la mort. Això ens ensenya que per
aconseguir el que un desitja no hem d’aturar·nos davant de res i qualsevol
sacrifici és bo si amb això donem un avanç a la ciència i a la humanitat, o
sigui que tot sacrifici té la seva recompensa.

Cinema Música
Àgora
Marta Trepat
Ahir al vespre vaig anar a veure la nova pel·lícula d’Amenábar, Àgora.
Després, aquest matí, quan he cercat informació sobre el personatge
d’Hipàtia a internet, que per cert mai n’havia sentit parlar, i esclar sempre
referent a les dones que han fet alguna cosa, nosaltres (les dones) també
ens en sorprenem perquè les que ja vam néixer al final de l’etapa del fran·
quisme encara ens hem sentit menystingudes i qualificades directament
de “tontes” pel sol fet d’existir i compartir la vida en un cau familiar de
caire patriarcal, he pogut comprovar la controvèrsia que s’ha creat entre
científics i filòsofs respecte de la pel·lícula. El fet és que, com que no ha
quedat obra d’ella escrita, només els títols referenciats, no se sap gaire què
va escriure i es posa en dubte que fos tota una senyora científica i alguns
sostenen que s’ha exagerat sobre els seus estudis.
Jo crec, doncs, que Amenábar ha fet justícia a una personatge històric,
amb molta imaginació d’acord, però molt positiva ja que si l’univers era
geocèntric o heliocèntric sí que era un dels motius de debat i discussió i per
què la professora Hipàtia no havia de plantejar·se aquestes qüestions en
aquell temps? Encara més si tenim en compte que provenia d’una família
de filòsofs i que no era l’única, ja que el seu espòs de Gaza també provenia
d’una família igual ,el que passa que a Amenábar no li ha interessat aques·
ta part per al seu guió perquè un artista de qualsevol disciplina sempre és
lliure d’interpretar la realitat de la manera que vulgui. Realitat dic? Un cop
més la realitat supera la ficció ja que, si les fonts de la Wiquipèdia són
fidedignes, la seva mort va ser molt pitjor, sense un esclau enamorat que la
protegís, sense desmai abans de ser lapidada, perquè va ser esquarterada
directament i repartits els
seus trossos per tot Ale·
xandria.
Així el públic pot agrair al
director la compassió que
ha tingut amb nosaltres
amb el seu final tan ben ar·
reglat. No hi ha cap dubte
que Hipàtia tenia molta im·
portància al seu temps per
això va acabar com va aca·
bar i la discussió que si va
descobrir això o allò ja no
té cap importància. A més
qui sap si part de l’obra
filosòfica o matemàtica del
seu pare en realitat també
era d’ella, o absolutament
d’ell?
Les llengües de la música
Damià Domingo
DESEMBRE 2009 29
Acostumats a escoltar la ràdio, sentim cada dia les mateixes cançons.
Són temes que sonen a tot arreu: al bar, a les sales d’espera... Ens hem fa·
miliaritzat amb aquests temes. Sorprenentment, ens els sabem, en cantem
la tornada involuntàriament sense ni adonar·nos que els hem après.
Sentir estima per aquesta música no és un pecat, només faltaria, però
sortint d’aquest cercle ens trobem a la realitat. Una quantitat immunda de
grups que s’esforcen perquè se’ls reconegui la música, treballant cada dia
per fer·se conèixer. Alguns amb més dificultats, altres amb més cobertura
mediàtica, intenten fer·se un lloc dins aquest complicat mercat.
Ens hem plantejat mai, però, una enorme dificultat? En què parlen les
cançons? Majoritàriament en castellà i anglès. Però què passa si cantem
en una altra llengua? I si no ens entenen?
Per sort, cantant en català, podem donar·nos a conèixer sense massa
problemes al Principat, les Balears i al País Valencià. Si cantem en euskera,
però, la cosa es complica. Estem citant una llengua parlada amb certa re·
gularitat a Nafarroa i Euskadi però que és de molt difícil aprenentatge i molt
complicada comprensió. Què passa però si cantem en aragonès? Pitjor
encara, és una llengua parlada al nord d’Aragó que està en regressió i que
saben parlar tan sols vint·i·cinc mil persones aproximadament.
La representació, l’atractiu i la cobertura per totes aquestes llengües és
minoritària i deficient. El fet de no comprendre aquestes lletres ens genera
un cert rebuig cap a elles. Per què ens hem de posar escoltar música d’una
gent que parla una llengua de la qual no entenem ni un borrall? Nosaltres
el que volem és entendre la música, no? Val més ignorar·ho.
Doncs no! Per què ens hem de tancar dins d’aquesta maleïda afirmació?
S’ha de trencar aquest visió tan tancada, hem d’adonar·nos que no tothom
parla com nosaltres, tothom té el dret i el gust de poder·se expressar en la
seva llengua i això no l’ha de fer superior o inferior a ningú. El fet de parlar
diferent de la majoria no ha de voler dir res. Trenquem aquesta frontera que
tenim al timpà, sapiguem entendre les altres llengües, obrim l’oïda cap a
nous horitzons!
Berri Txarrak
Berri Txarrak (en euskera, Males Notícies) és el grup que trenca el tòpic.
Actius des de 1994 anys, han aconseguit un prestigi estatal i internacional
sorprenent. El grup el componen Gorka Urbizu (veu i guitarra), Aitor Goiko·
etxea (bateria) i David Gonzalez (baix)

30
Música
DESEMBRE 2009
La formació de Lekunberri (Nafarroa) ha cantat sempre en la seva llen·
gua, l’euskera, mesclant·la amb una sonoritat contundent que passa per
estils propers al rock dur o al hardcore intercalats amb nombroses parts
melòdiques. Les cançons més reconegudes del grup són “Denak ez du
balio”, “Oreka”, “Jaio.Musika.Hil” i “Libre”, entre d’altres.
Les seves lletres tracten temes sobre el consumisme, el pessimisme o
l’escepticisme entre molts d’altres, sovint buscant el doble significat i les
diferents interpretacions de les lletres .
Durant tota la seva trajectòria, el trio ha realitzat nombrosos concerts a
l’Estat i múltiples sortides internacionals (Japó, Taiwan, Nicaragua, EEUU,
Mèxic...). D’entre els 6 discos i el documental de la banda, destaquen els
discos “Jaio.Musika.Hil”, “Libre” i el seu darrer treball, “Payola”.
Aquest últim disc és el més característic de la banda. Payola, la paraula
que dóna nom al disc, és el terme que s’utilitza per anomenar els diners
que donen certs grups a les ràdios perquè les seves cançons sonin més
que les altres durant les emissions. “Payola” ha estat editat per Steve Albini
al mateix lloc on van gravar Nirvana o PJ Harvey, a Chicago.
El grup renuncia a una gravació amb les eines convencionals i actuals i
grava el seu disc de la mateixa manera que es gravaven els discos fa 25
anys. S’aconsegueix així una sonoritat dura i bruta que fa recordar als vells
sons del rock i el punk dels anys 80.
Amb aquesta última gravació poc convencional i característica per la
seva sonoritat antiga, Berri Txarrak elabora unes lletres més reivindicatives
que tracten temes que no deixen indiferent ningú. En destaquen cançons
com “Payola” , “Jainko Ateoa” (traducció: el déu ateu) o “Maravillas”, de la
qual el grup n’ha gravat un videoclip. Us deixo una introducció i la traducció
d’aquest tema i us recomano que el veieu perquè val molt la pena.
Maravillas Lamberto Yoldi (Larraga, Nafarroa (Navarra en basc), 28 de
juny del 1922 – 15 d’agost de 1936) va ser una de les víctimes de la guer·
ra civil a Navarra amb només 14 anys. El seu pare, Vicente Lamberto, era
militant de la UGT durant la Segona República. Al principi de la Guerra Civil,
al mes d’agost, la Guàrdia civil el va anar a buscar a casa per detenir·lo.
La Maravillas, de 14 anys, dormia a la mateixa habitació que la seva ger·
mana Pilar, de 10. Els membres de la Guàrdia Civil estaven acompanyats
de dos persones més, un membre de la falange i l’altra requetè, segons
recordava la seva germana Pilar. Quan van dir que portaven els seu pare a
interrogar·lo a l’ajuntament, la Maravillas va demanar acompanyar·lo, i els
guàrdies van accedir. A l’ajuntament el pare va ser engarjolat. A la nena,
la van pujar a les dependències superiors, on va ser violada repetidament.
Posteriorment van ser assassinats tots dos i el cos nu i sense vida de la
nena es va tirar als gossos.
Maravillas – Payola
Ostikoz bota digute atea
Zein dira deitu gabe datozenak?
Zer nahi dute aita, zuzenean zuri begira
zein dira ohiuka mintzo direnak?
ta norbaitek oroituko ditu etorkizunean
ahanzturaren zingira hontan gertatuak
Ikara, bortxaren bigarren izena
zein dira deitu gabe datozenak?
gogoan dut orain aspaldiko aholkua
ez fida herraren mirabe denaz
ta norbaitek oroituko ditu etorkizunean
ahanzturaren zingira hontan ito dituztenak
abesti berriren batian zuhaitz
zaharren azaletan
Arga-ren zilar uretan
iluntzetan
ostikoz bota digute atea
zein dira deitu gabe datozenak?
agur ahizpak eta senitarteko guztiak
agur lagunak ta jolasten ginen tokiak
Oh adio oh ene Larraga Maitea
ta norbaitek oroituko ditu etorkizunean
ahanzturaren zingira hontan ito dituztenak
abesti berriren batean
zuhaitz zaharren azaletan
Herriberako izarretan
nafarroan
nafarroan
nafarroan
Ens han tirat la porta d’una coça
Qui son els que vénen sense trucar?
Què volen pare, mirant·te fixament?
Qui són els que parlen cridant?
Algú recordarà al futur,
Els fets oblidats que han quedat
en aquest llacuna
Por, el segon nom de la violència.
Qui són els que vénen sense trucar?
Recordo ara, aquell consell,
no et fiïs d’aquell que estigui criat
en el rancor.
Algú recordarà al futur,
Els fets oblidats que han quedat
en aquest llacuna
en alguna nova cançó,
en les escorces dels vells arbres,
en l’aigua platejada de l’Arga,
en els vespres.
Ens han tirat la porta d’una coça
Qui són els que venen sense trucar?
Adéu germanes, adéu a tots els
meus familiars,
adéu al lloc en que jugàvem,
adéu estimada Larraga.
Algú recordarà al futur,
Els fets oblidats que han quedat
en aquest llacuna
en alguna nova cançó,
en les escorces dels vells arbres
en las estrelles de la Ribera,
a Nafarroa ...
Mallacán
Mallacán és un grup aragonès format el 1994. La banda canta des dels
seus inicis en la seva llengua natal, l’aragonès, i també algun tema en cata·
là. Barregen estils com el rock, l’ska i el reggae amb sons tradicionals ara·
gonesos, en els quals destaquen l’ús de la dulzaina (dolçaina) o el sac de
gemecs. Mitjançant la música, Mallacán aconsegueix fer ressò de la seva
llengua que desgraciadament és molt minoritària i està en vies d’extinció.
Les lletres de la banda tracten multitud de temes, d’entre les quals en
destaquen temes reivindicatives com per exemple “Reboluzión” o “Fa·
luya”.
Malgrat fer 14 anys que estan en actiu, els Mallacán mai han aconseguit
fer·se ressò al mercat estatal ni internacional, tot i haver realitzat molts
concerts a l’Estat i fora d’ell. Ara mateix, són uns dels grups més consoli·

Música
dats a Aragó, però fora d’allà, són molt poc coneguts. Dels seus 5 discos
en destaquen els dos últims, els quals han tingut una bona crítica: “País
Zierzo” i “Mar de Suenios”.
Traduïda per mi directament del català, us deixo la següent cançó.
Zierzo – País Zierzo
O mal orache nos dixa por fin
Soi combenziu, lo sol plegará
Ya somos dispiertos d’a modorra
Cal prenzipiar a zangarriar.
Parixe que güei as boiras marchan
luen d’astí
Anque dizen que bi abrá pedregada
Nusatros si que somos a pior tronada
Y l’airera zereña que no s’atura pas!
Tornamos á beyer-nos güei astí
Todas y toz en o mesmo puesto
Siempre bi ha una carrera que plenar,
Y muitas bocas que callar.
Anque nos fagan mal os piez d’espeduquiar
Sapez que encara queda una costera.
Agora si que no podemos trepuzar.
Lo que baxemos dimpués caldrá puyar-lo.
Somos o zierzo
Y no dixamos de bufar.
Airera somos
Que tot lo mete á bolar.
Antis de plegar a primabera
As murallas de fierro ban cayer
As mentiras que ya no s’amagan
Como as flors tornan á crexer.
Y en plegar o estiu, a ixuquera
afogará os mons.
Garra bateauguas resistirá.
A pedregada que gomecaremos
Tot se torna en Mallacán.
El mal temps en deixa per fi
N’estic convençut, el sol sortirà.
Ja estem desperts del llarg son,
cal començar a molestar
Sembla que ara els núvols
marxen lluny d’aquí.
Encara que diuen que farà mal temps,
nosaltres sí que som la pròpia tempesta
i el nostre vendaval no s’atura pas!
Ara tornem a veure’ns aquí,
totes i tots al mateix lloc.
Sempre hi ha un carrer per emplenar
i moltes boques callar
Encara que ens facin mal els peus
del cansament,
sapigueu que encara queda una costa.
Ara sí que no ens podem entrebancar,
el que baixem caldrà pujar·ho.
Som el Zierzo
i no parem de bufar.
Som un vendaval
que ho posa tot a volar
Abans d’acabar la primavera
les muralles de ferro van caure.
Les mentides que ja no s’amaguen,
com les flors que tornen a néixer.
I en acabar l’estiu, una sequera
ofegarà les muntanyes.
Cap paraigües aguantarà.
Amb el mal temps que començàrem
tot es torna en Mallacán
Somos o zierzo
Y no dixamos de bufar.
Airera somos
Que tot lo mete á bolar.
(bis)
Zierzo: vent equivalent al Mestral, en català.
DESEMBRE 2009 31
Som el Zierzo
i no parem de bufar.
Som un vendaval
que ho posa tot a volar
(bis)
Kenze Neke
Kenze és un grup de rock sard format el 1989 a Siniscola, Sardinia (Sar·
denya en sard). En dialecte nuorès, Kenze neke significa “sense culpa” en
honor a l’anarquista sard Michele Schirrus afusellat per feixstes sards per
l’acusació de planejar l’assassinat de Benito Mussolini el 1931.
Barrejant el rock, reggae, ska i la música sarda, Kenze neke aconsegueix
una sonoritat pròpia i inconfusible en què destaca la utilització d’instru·
ments sards com les launeddes que aporten una sonoritat molt curiosa al
seu estil.
Les seves lletres tracten temes com l’alcoholisme, les drogues, l’entrada
a l’OTAN (en els seus temps) i temes nacionalistes amb un marcat caire
independentista. La banda va gravar 4 discos abans de separar·se el 2001.
Cinc anys després, però, la banda torna per realitzar un gran concert que
va reunir a més de 15000 sards i que va gravar·se en directe. El disc
s’anomena “Artizati Entu” i conté 3 hores intenses de concert.
Actualment el grup es troba en una parada indefinida, que pot ser o no
definitiva. Tot i així de Kenze Neke en sortí un grup paral·lel el 2006, els
anomenats KNA (Kenze Neke·Askra). Actualemnt KNA ha gravat 2 discos
en que s’ha de destacar el canvi de sonoritat respecte als Kenze Neke.
*Launedes: és un clarinet triple. És un dels instruments més antics de la
mediterrània (900 a.C.) que en l’actualitat només es troba a Sardenya. És
polifònic i es toca amb la tècnica de la respiració circular.

32
Música
DESEMBRE 2009
Boghes de pedra
Boghes de pedra nos ammentan gherra,
boghes de pedra nos ammentan terra
terra ifusta de sambene, terra ifusta.
Sambene ki su tempus no at mai firmadu,
pedras ammuntonadas no l’ammentan
terra ifusta de sambene, terra ifusta.
Trumas de isperanzia e libertade,
disizos de bramare cun boghe ‘e tronu
disizos surcan s’istoria
de custa terra semper aversada.
Boghes de pedra naran:
“est ora de vivere in paghe”.
Imponente massicciu e ammiradu
fisti unu tempus o Nuraghe antigu.
Dai vieros e vortes Sardos abitadu,
semper prontos a cumbatter s’inimigu,
a gualdia, a difesa e s’amigu.
Oje ses dai tottus abbandonadu,
in mesu a frascas tottu ‘n ‘intrigu
isfedendhe su tempu inclemente.
Arrea solenne ciclopicu Nuraghe
incompresu, impoltante e glorioso.
Veus de pedra ens recorden la guerra,
veus de pedra ens recorden la terra
terra xopa de sang, terra xopa.
Sang que el temps no ha parat mai,
pedres apilonades ho recorden
terra xopa de sang, terra xopa.
Cavalls d’esperança i llibertat,
desigs de cridar amb veu de tro
desigs solquen la història
d’aquesta terra sempre obstaculitzada.
Veus de pedra diuen:
“és hora de viure en pau.”
Imponent massís i admirat
Vas ser un temps, Nuraghe antic.
D’ habitants sards orgullosos i forts,
sempre a punt per combatre l’enemic,
en guàrdia, en defensa de l’amic.
Ara per tots abandonat,
entre l’entramat de la vegetació
t’està desfent el temps inclement.
Ferm, solemne, Nuraghe ciclopi*
Incomprès, important i gloriós.
*ciclopi: relatiu o pertanyent als ciclopi
Nuraghe: Són unes construccions de l’edat del bronze en forma de torre cònica formades per
grans blocs de pedra presents a l’illa de Sardenya. Es desconeix gairebé tot sobre el seu signi·
ficat simbòlic o sobre l’estil de vida de civilització que els van edificar, però semblen ser torres
de guaita i centres comunals que van anar adquirint funcions religioses. Els més grossos han
estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. (Font Viquipèdi
L’Euskera
És l’idioma que es parla a Esukadi, Navarra i al País Basc Francès junta·
ment amb el castellà i el francès, respectivament. Tots tres territoris junts
formen el que s’anomena Euskal Herria (terra basca). Se’l considera una
de les llengües més antigues d’Europa i no es pot relacionar amb seguretat
a cap família lingüística.
Antigament, l’euskera es parlava a tota Aquitània, La Rioja i part dels Pi·
rineus aragonesos i catalans. De fet, en queda el llegat al nom dels pobles:
Esterri d’Àneu, que deriva d’herri, que vol dir ‘poble’, o Urgell, que possi·
blement deriva d’ur (aigua) igual que el municipi d’Ur. El cas més clar, però,
és a la Val d’Aran. Aran en basc vol dir ‘vall’, i en euskera, es denomina
aquesta població així: Aran Harana.)
No va ser fins al s.XIX que va començar el moviment per a la recuperació
de la llengua, creant associacions com la Sociedad Euskara de Navarra
o l’Euskaltzaindia. Actualment el parlen molt aproximadament 1000000
persones, de les quals 600000 la tenen com a llengua materna. Abans
de la industrialització era la llengua majoritària de les actuals províncies
bascòfones.
Antiga zona de parlants de l’euskera
Actual zona de parlants de l’euskera

Música
L’Aragonès
L’aragonès o fabla aragonesa és una llengua romànica, com el català,
que es parla al nord d’Aragó. A la resta d’Aragó es parla també català
i francès. L’aragonès, essent molt castellanitzat i parlat sols per 25000
persones, actualment és una de les llengües europees amb un major perill
d’extinció.
Era la llengua dominant de l’antic Regne d’Aragó (dins la corona d’Ara·
gó) però mica en mica va anar perdent força. Durant el segle XV les classes
altes aragoneses van anar adoptant el castellà com a primera llengua, re·
legant així l’aragonès en zones més rurals. Tot i això encara era la llengua
de molts aragonesos
El veritable descens de l’aragonès va veure’s determinat pel Decret de
Nova Planta instaurat per Felip V. Més endavant, l’aragonès va perdre tota
la seva força durant la repressió franquista soferta durant la dictadura.
Actualment l’aragonès no és oficial dins Aragó (tampoc ho és el català)
i els seus governants (ja siguin socialistes, populars o regionalistes) han
ignorat l’aprovació de la llei de llengües que marca l’Estatut aragonès del
1996.
DESEMBRE 2009 33
El sardu
El sardu (sard, en català) és la llengua de l’illa de Sardinia (Sardenya, en
català). El sardu és parlat per un 70% de l’illa (aproximadament 1200000
persones). Així doncs, és una llengua molt utilitzada a l’illa. A Sardinia tam·
bé és parla l’italià, el català (a l’Alguer) i un dialecte del Ligur (a l’illa de St.
Pietro, situada just al sud de Sardinia).
Sembla ser que la llengua sarda prové d’un idioma molt llunyà del llatí,
la llengua nuraga, que es parlava a Còrsega i Sardenya però que ha evolu·
cionat cap a camins diferents.
El sardu ha rebut clara influència del llatí (de fet es considera una de les
llengües que més s’hi assemblen) per l’ocupació romana de l’illa. Durant
l’època romana, però, Sardenya va estar bastant aïllada de l’imperi, cosa
que explica l’arcaisme del sard.
L’idioma sard també ha rebut influències dels Vàndals i els musulmans,
que van ocupar l’illa durant el segle V. Més endavant passà a formar part
de l’Estat de Pisa. Del 1326 fou conquerida pels catalans, formant així part
de la Corona d’Aragó fins el 1713 i rebent un clara influència de la llengua
catalana. Després del 1713 va passar a formar part de diversos estats
itàlics fins a la unificació d’Italià. Ja des del 1764, l’italià és l’idioma oficial
de l’illa. Ara, el sard és l’idioma oficial de l’illa juntament amb l’italià.

34
Activitats
DESEMBRE 2009
Campanya
“La fam té ara més boques”
Comissió per a la Solidaritat
L’institut posa 70 plats a taula en un sol dia en
el decurs de la campanya “LA FAM TÉ ARA MÉS
BOQUES” promoguda per la Fundació Banc dels
Aliments a Girona
Activitat organitzada a l’Institut de Santa Coloma de Farners des de la
Comissió per a la Solidaritat i amb la col·laboració dels alumnes del progra·
ma PQPI (Programa de Qualificació Professional Inicial)
La informació sobre aquesta campanya ens va arribar a través de la Di·
rectora del Centre, Sra. Dolors Oliveras, el dimecres 14 d’octubre i la reco·
llida estava proposada pel divendres 16 d’octubre, per la qual cosa teníem
el temps molt just per a poder·la portar a terme, però immediatament ens
vàrem trobar amb la Comissió per a la Solidaritat, per veure com poder·
la realitzar. De seguida hi va haver la col·laboració de la professora i del
professor dels alumnes del PQPI que immediatament es van posar “mans
a l’obra” ja que es tractava que en un temps rècord arribés la informació a
tots els alumnes del Centre per tal que hi poguessin col·laborar.
Els passos que es van fer van ser els següents: primer de tot parlar·ne:
el mateix títol de la campanya ja ho diu tot: “La fam ara té més boques”.
Sabem sens dubte que “Estem en una situació delicada, perquè a més de
la pobresa estructural, la crisi ha fet que moltes famílies s’hagin quedat
sense feina i sense ingressos i tampoc no arriben a finals de mes” segons
diu Antoni Salvadó, president del Banc d’Aliments a Catalunya. El Banc dels
Aliments és molt més que un magatzem, és una cadena humana solidària
que permet fer arribar gratuïtament aliments i afecte a les persones més
necessitades.
Davant d’aquesta panoràmica entenem que també a nosaltres, si ens
trobéssim en aquesta situació, ens agradaria que ens ajudessin, per això
creiem molt important sensibilitzar a tothom perquè puguem aportar el
“nostre gra de sorra” i així ha estat i molt més.
El segon pas va ser la sensibilització. Els alumnes del PQPI van preparar
tot el material: el cartell molt bonic i impactant a l’entrada principal, les cai·
xes per a recollir els aliments: pasta, arròs, llegums... i després els fulletons
informatius i a més van passar classe per classe informant a tots els seus
companys d’aquesta iniciativa.
El tercer pas va ser la recollida. El divendres dia 16 d’octubre, tots els
alumnes i totes les persones de la comunitat educativa que volien van
poder donar la seva aportació. Es van recollir un total de 12 caixes ben
plenes.
El dilluns dia 19 d’octubre es van fer les fotos del cartell i de les caixes
plenes. Es va fer un inventari de tot i es va trucar al Banc dels Aliments per
concertar la recollida d’aquests aliments, es va fer a través de Càrites de
Santa Coloma de Farners.
En els dies següents dies els alumnes van fer l’inventari de tots els ali·
ments recollits:
Macarrons: 12,750 Kg
Espaghettis: 4,5 Kg
Fideus: 3 Kg
Cigrons: 6 Kg
Llenties: 5,5 Kg
Arròs: 27 Kg
Altres: Sucre 1 Kg
Farina 300 g
Espinacs, tonyina i pebrots
Després es va calcular la quantitat de plats que podem preparar amb
aquestes quantitats d’aliments i vàrem obtenir els següents resultats:
23 plats de llegums
27 plats d’arròs
20 plats de pasta
Entre tots en 1 sol dia hem aconseguit posar 70 plats a taula!!!
MOLTES GRÀCIES A TOTHOM!!!

Activitats
Estigueu al cas!
Hi ha pqpis a l’institut!
Se’ls ha vist pel pis de dalt (1.9), per la planta baixa (1.10), i fins i tot pel
soterrani (taller de pintura).
Sabeu quina en porten de cap?
En un sol curs pensen obtenir un Títol de qualificació professional de
primer nivell, per entrar per la porta gran al Cicle Formatiu de Grau Mitjà
que triïn.
A més, se sap que s’entenen amb l’Escola d’Adults per a la convalidació
d’un grapat d’assignatures quan volen obtenir el títol de Graduat en ESO.
Es veu que es troben cada dia a 2/4 de 3 a l’institut i que fan 9 hores de
classe per setmana. La resta de la jornada pinten!
Pinten i pinten molt! I també pinten a fora, fan pràctiques i n’aprenen
de veritat!
Si us interessa, investigueu. Ja teniu prou pistes, trobeu els pqpis!
PQPi Progama de qualificació professional inicial
El projecte vàlua
Lluís Vila
Alumnes del grup de 4t vàlua treballant concentrats a l’aula.
DESEMBRE 2009 35
El projecte vàlua és una nova experiència educativa que el nostre centre
ha endegat aquest curs 2009·2010. Neix amb l’objectiu de millorar els
aprenentatges i d’augmentar les possibilitats de graduació d’uns quants
alumnes del nostre institut.
Consisteix a combinar i complementar el que s’aprèn a les aules amb
la formació en el món laboral. Va adreçat a alumnes de quart d’ESO, els
quals fan aproximadament la meitat de les hores lectives previstes en una
empresa. És el que el Departament d’Educació anomena projectes de di·
versificació curricular, que, a la pràctica, no són altra cosa que una eina
més, de les diverses que disposen els centres, per atendre la diversitat dels
alumnes de secundària.
El projecte vàlua, però, no és només un projecte de centre: és un pro·
jecte de Santa Coloma de Farners. La implicació de l’Ajuntament ha estat
incondicional i ha possibilitat que el projecte és dugués a la pràctica. Val a
dir que l’altre centre de secundària del poble, l’escola La Salle, ha engegat
de manera simultània i coordinada un projecte de les mateixes caracterís·
tiques.
L’objectiu principal és que els alumnes que hi participen, un grup reduït
de 12 membres com a màxim, assoleixin les competències que els perme·
tin obtenir el graduat en ESO. Per tant, tot i que de manera concentrada,
tenen classe de les assignatures obligatòries de quart, distribuïdes en àre·
es de coneixement, i també fan l’optativa de tecnologia.
Pel que fa a la formació a l’empresa, cal matisar que el què es pretén
no és la formació en l’àmbit tècnic i professional, sinó el reforç dels valors
i les actituds necessaris per al bon desenvolupament en el món laboral. És
per això que s’insisteix en la puntualitat, la correcció en el tracte, l’interès
i l’esforç per aprendre...
Aquest curs estan col·laborant amb el projecte empreses, públiques i
privades, de característiques i sectors molt diversos: de manteniment d’es·
pais públics, jardineria, educació, alimentació, administració, perruqueria...
A tots ells aprofito per agrair·los la seva participació que és el que fa pos·
sible que es porti a terme. Gràcies.

36
Salut
DESEMBRE 2009
Menjar per plaer,
no per medicar-se
I. Compte
Us proposo de fer un experiment: enceneu la televisió i, quan us enfron·
teu amb una d’aquestes llarguíssimes pauses publicitàries que esquitxen
la programació, jutgeu els anuncis de productes de menjar.
Sí, és molt possible que penseu que del que es tracta és de vendre,
encara que no es digui tota la veritat, tal i com passa amb la política. Fixeu·
vos que, moltes vegades, les campanyes publicitàries ens venen el menjar
com si fos un suplement nutricional o un medicament. I això, en últim ter·
me, suposo que és culpa de les tendències actuals dels consumidors.
Si faig cas a la publicitat, consumir un determinat producte alimentari
m’aportarà un benefici per a la salut: iogurt líquid per millorar les meves
defenses, iogurt que alimenta igual que un bistec, galetes per millorar el
trànsit intestinal, llet perquè no se’m debilitin els ossos, olis que em re·
gularan els triglicèrids, begudes energètiques per millorar el rendiment,
productes amb omega·3 o “bio”... La llista podria ser molt més llarga,
però realment ens cal consumir aquest tipus d’aliments?
L’objectiu de la nostra alimentació és proporcionar·nos el que neces·
sitem per seguir vius i actius en la nostra vida quotidiana. Quan ens ali·
mentem, proporcionem al cos els nutrients necessaris per desenvolupar
funcions energètiques, de construcció i de regulació, i per això és molt
important que les substàncies que formin part de la nostra dieta siguin va·
riades. Sabem que la disponibilitat de nutrients no ha estat sempre bona i
que la manca d’alguns d’ells ens pot produir diferents trastorns. Tanmateix,
en el món desenvolupat, l’accés als nutrients no presenta cap dificultat i
cap de nosaltres, excepte en casos de patologia molt concrets, ha de fer
cap esforç per introduir·los en la seva dieta.
Així, per exemple, el goll és un augment del volum de la tiroide (glàndula
situada al coll) que pot ser provocat per un baix consum de iode. El nostre
cos obté el iode a través de la dieta. Trobem iode a l’aigua de mar, a la
majoria dels animals que hi viuen, i als vegetals i cereals que creixen en
sòls rics en iode, que absorbeixen per les seves arrels. Antigament, a les
regions on els sòls eren pobres en iode, i en persones que no tenien accés
o no consumien productes del mar, fins i tot en països industrialitzats, es
presentaven deficiències de iode, i per tant casos de goll. Com es va resol·
dre aquesta situació? Afegint a la sal comuna una certa dosi de iode i així
garantir·ne l’aportació necessària.
Un altre exemple podria ser el iogurt. Aneu al súper a buscar un iogurt,
sí només això: un iogurt. Un producte que no canti cap excel·lència del que
no té, on s’hi hagi afegit res, un iogurt que només sigui una fermentació
làctica àcida. Probablement en trobareu molt pocs, i, segurament, sota
l’etiqueta de “com el d’abans”, “com els de l’àvia”. Per què ens cal un
iogurt “medicalitzat” si el iogurt de sempre ja és un aliment probiòtic, eficaç
per al restabliment de la flora intestinal? Preocupant, no?
Quan mengem una fruita, ja sigui una poma, una pera, un préssec la
ingerim amb plaer, sense capficar·nos en les seves propietats nutricionals?
Triem un peix i no un altre en funció de les vitamines que aporta i no pas
amb l’únic propòsit d’alimentar·nos i gaudir? Ens estem obsessionant per
la nostra alimentació? No n’hi hauria d’haver prou en seguir la dieta medi·
terrània de sempre que tants beneficis ens ha aportat?
La qüestió és que actualment no fem res pel plaer de fer·ho, sinó que
fem les coses “per tal de...”, “per aconseguir...” . El pitjor de tot és que
la majoria de les vegades no sabem del cert si aconseguirem l’objectiu
perseguit.
L’obsessió pel resultat ens està portant a prendre substàncies que al·
teren el nostre estat i obliguen el cos a obeir una voluntat concreta: cafè
o te per espavilar·se i aguantar despert quan el cos vol dormir, begudes
energètiques per aconseguir un estat d’eufòria, càpsules que absorbeixen
grasses... Ens hem afeccionat a no deixar entrar res per la boca que no
tingui un objectiu ben precís, i cada vegada menys aquest objectiu és la
simple nutrició.
Us recomano que jutgeu tot el que mengeu, i que la publicitat no us porti
a escollir un producte pel simple fet que té una bona campanya de màrke·
ting Penseu en els aliments que considereu que el vostre cos necessita per
funcionar. De tota la resta... què us impediria prescindir·ne?

Salut
La importància de l’esmorzar
Anna Maria Casadellà
“No tinc temps”, “Ja ho faré a l’hora del pati”, “No tinc gana quan em
llevo”...
Us identifiqueu amb algunes d’aquestes respostes? Segur que més d’un
sí, perquè moltes vegades ens llevem amb el temps just per arribar a l’es·
cola o al treball i ni tan sols ens asseiem la cadira cinc minuts per prendre
l’esmorzar. I això que és l’àpat més important del dia!
Un esmorzar equilibrat t’aporta l’energia necessària, contribueix a un
millor repartiment de les calories que necessitaràs durant tot el dia i t’asse·
gura els nutrients necessaris en el període escolar, que és una gran època
de gran creixement i desenvolupament.
Saps què passa si no esmorzes?
Algunes de les conseqüències són el decaïment, la falta de concentració
i el mal humor, per culpa del dèficit de glucosa, que és el nostre principal
combustible energètic. Caldria recordar que a primera hora del matí el
nostre organisme porta entre vuit i deu hores sense rebre cap aliment. La
falta de glucosa obliga el nostre cos a cremar altres reserves energètiques,
i això causa moltes alteracions en el funcionament normal del nostre orga·
nisme. En edats escolars, sobretot, això condiciona l’aprenentatge i porta a
un descens del rendiment (la capacitat d’expressió, de memòria, de creati·
vitat i de resolució de problemes queden particularment afectades).
I, per altra banda, quins beneficis ens aporta l’esmorzar?
Hi ha molts estudis fets que demostren que millora el nostre estat nu·
tricional. Les persones que no esmorzen solen seguir una dieta de poca
qualitat, mentre que les que ho fan solen seguir una dieta menys grassa i
més rica en fibra, vitamines i minerals. Aquestes persones solen mantenir
el pes dins dels límits saludables, al contrari de les que l’ometen (en el
proper àpat el cos absorbirà més tot el que rebi, ja que ha patit un dèficit, i
també t’ajuda a evitar “picar” entre àpats).
Per acabar, com ha de ser un esmorzar equilibrat?
L’esmorzar ha de suposar entre el 20% i el 25% de les calories ingerides
al llarg del dia. Recorda la frase: “esmorza com un rei, dina com un príncep
i sopa com un pobre”. Perquè sigui equilibrat, hi ha d’haver làctics, fruita
i cereals, i poden entrar·hi també derivats de la carns (com embotits) i
dolços, en quantitats moderades.
Així que ja ho saps: comença bé el dia, amb energia i bon humor, i per
això cal que esmorzis bé!
Magister dixit
DESEMBRE 2009 37
– Deu haver·hi tantes maneres de dormir com de persones i, en una
mateixa persona, tantes maneres de ser dorment com persones pot ser al
llarg de la nit. (Toni Riera) I què dir dels desperts?
– Les cèl·lules funcionen amb ATP, no n’hi ha cap que funcioni amb
macarrons. (Anna Sàbat) Certament, és així (o no?)
– Vosaltres us quedeu igual, no? Jo també. (Sílvia Cassú) L’essència de
Plató, oi?
– Aquest bon home va cometre un gran error, va morir ... (parlant de
Ferran VII). (Lluís Trilla) Pobre ignorant...
– Vau fer el quadrat de la diferència a l’E.S.O., o us ho van amagar fins
al batxillerat? (Joan Cullell) Ai, la família...
– Per què no ens hem menjat un paper per esmorzar aquest matí? Per·
què els nostres enzims no el poden digerir.(Anna Sàbat) Però les fulles són
de bon pair, no?
– És intrínsecament fals dir que estudiar història no serveix per a res, és
d’una evidència meridiana que conèixer la història del propi país porta a ser
conseqüents amb les decisions que es prenen per evitar, en la mesura que
sigui possible, la repetició d’errors que porten l’espècie humana al caire de
la bestialitat més extrema, bestialitat que mai trobarem en els animals: és
una bestialitat només humana. (Jordi Badia) Una evident evidència.
– Quan fem anàlisi amb arbre sembla que les fletxes estiguin de festa
major.(Ramon Llorens) Són joves, Ramon!
– Xerreu molt avui eh, ja sé que esteu nerviosos perquè dilluns és el dia
de la Hispanitat. (Joan Cullell) Tu també véns a la desfilada, Joan?
– Quan sortiu us desmadreu i no utilitzeu la raó i després us torneu do·
lents.(Silvia Cassú) Quanta raó que tenia Bacus... gran filòsof, eh?
– He anat a la polivalent, però hi havia la directora amb tot de personat·
ges estranys de l’Institut.(Sílvia Cassú) I tan estranys, fins i tot alguns es
fan dir professors.
– El caciquisme a Galícia es fonamentava amb el caciquisme.(Antoni
Sánchez) Aquí ens volia marcar una finta.
– De quin color són les barres? … Blaves. Molt bé, si ara em dius ver·
des, et diem daltònica i ja està. (Andreu Vinyals) I si no les veiem, ens dius
cecs i ja està.
– Aquest any podríem fer un estudi de les precipitacions, però no ho
farem perquè fa mandra. (Andreu Vinyals) També podríem deixar de fer els
deures perquè fa mandra.
– Quan algú menja un tomàquet, sap d’on ve? ... Sí, d’una nevera...
(Andreu Vinyals) I els nens d’on vénen?
– Alumne: Aquesta taula fa tuf de cremat.
R.LL.: Què? Què dius?
Alumne: Que aquesta taula fa tuf de cremat...
R.LL.: Tranquil sóc jo, que estic cremat.
L’estufa de la classe
– Si ja ho saps tot, doncs mira, mora’t. (Sílvia Cassú) No, perquè després
em ploraries.
– “La bogeria” ja ha arribat. (Ramon Llorens) Ja fa temps, sobretot quan
vam saber que entrava a la sele.
– Què és una cimera? ... Una encimera és on es fa el menjar, però què
és una cimera? (Andreu Vinyals) Tot el que un vulgui menys un lloc on es
fa el menjar.
– Això que us he dit és cultura general, és per vosaltres per si algun dia
aneu a un concurs i us ho pregunten. Així ja ho sabeu. (Antoni Sánchez) És
una sort que estudiar sigui útil.

38
DESEMBRE 2009
Entreteniments per Anna Maria Casadellà
Endevina endevinalla...
Completa la graella amb les paraules de la llista,
que fan referència al món urbà
Laberint
Embarbussaments
T’atraveixes a llegir de pressa aquests embolics
sense embarbussar·te?
– Senyora, diu la senyora si s’enyora. –No senyora, la senyora no
s’enyora.
Plou poc, però pel que plou, plou prou.
Un tigre, dos tigres, tres tigres.
Cards secs piquen, verds taquen si es toquen.
En quin tinter té tinta en Ton?
A mi si que re m’hi fa si fa sol o si no en fa.
Duc com puc un ruc a un duc rus i mut.
Babau, beu vi bo i viu bé.
A cap cap cap que Déu deu deu.
Paula, para la taula! Para·la bé que el pare ja ve.
Un plat pla, blau clar, ple de pebre negre està.
En un pot mai no pot haver·hi hagut vi bo del fort sense un embut.
Sopa de lletres
En aquesta sopa de lletres hi ha el nom de 12 carreres
universitàries. Les paraules poden estar escrites de dret o
del revés i en posició hortizontal o vertical.
Un punt d’ironia
Saps de qui es parla?
Una persona que...
1. Pot ficar·se al llit per qualsevol dels dos costats.
2. Una vegada no va poder escapar·se, com ho van fer totes les altres.
3. Està més interessada en les seves coses que en les meves.
4. Cada dia és més a prop d’allò que nosaltres volem tenir ben lluny.
5. Menja gràcies a les dents dels altres.
6. Treballa mirant com treballen els altres.
7. T’estima, fins i tot després de conèixer·te.
8. Escriu un document de deu mil paraules i després s’anomena “sumari”.

Entreteniments per Maria Deulofeu
7 diferències...
Endevinalles
1. Tres agulles fan un volt:
la més prima, amb molta pressa;
la més llarga, ben tranquil·la,
i la curta a pas de cargol.
2. Jo t’imito a tu,
tu a mi, no.
A la claror ens trobem,
però a les fosques, no.
Solucions:
Endevinalles:
1. El rellotg.
2. El mirall.
3. Les sabate.
4. La bústia.
5. Les escales.
6. La lletra
7. Maria
3. Ella és la dreta
i jo sóc l’esquerra.
Ara se’m posa davant,
i ara la tinc al darrere.
4. Tinc boca i tothom em peix.
Tinc molta gana tot l’any,
i quan arriba Nadal
m’atipo d’allò més.
6. La tenen València i Madrid,
i també Lleida i Girona
però no la poden tenir
ni Palma ni Barcelona.
5. En fan els paletes,
fusters i enginyers,
músics i arquitectes,
marins i barbers.
DESEMBRE 2009 39
7. Al mar i a la terra
se’m venera el sant.
Ja t’he dit qui era
i encara no ho saps.
Extrets de “Jocs de paraules i passatemps” (http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/passatemps)

Beguem el vi de la collita pròpia,
que sé com està fet: vaig veremar el vinyet
de ceps d’amor, d’anhel i de recança,
mirant el mar, i vaig premsar el raïm
amb peus de caminant, i va passar en el cup
els dies justos.
Ara, amics, anem
a celebrar l’àpat companyonívol;
de res no cal parlar, que la guspira
de l’esperit es manifesta als ulls
i som un tot sabent-nos solidaris.
Joan Vinyoli (1914-1984)