Memòria projecte CDACF.pdf - Ajuntament de Balaguer

PROJECTE PER AL COBRIMENT I TANCAMENT DELS DIPÒSITS
D’AIGUA POTABLE QUE ABASTEIXEN A BALAGUER I
UBICATS DINS DEL RECINTE DEL CASTELL FORMÓS
---------------------------------------------------------------------------------------------------------
Promotor: AJUNTAMENT DE BALAGUER
Comarca: La Noguera
El Tècnic Autor:
Josep Cases LLovet
Eng. Tèc. Industrial

MEMÒRIA DESCRIPTIVA
2

PROJECTE PER AL COBRIMENT I TANCAMENT DELS DIPÒSITS
D’AIGUA POTABLE QUE ABASTEIXEN A BALAGUER I
UBICATS DINS DEL RECINTE DEL CASTELL FORMÓS
-----------------------------------------------------------------------------
Promotor: AJUNTAMENT DE BALAGUER
Comarca: La Noguera
OBJECTE DEL PROJECTE
MEMÒRIA TÈCNICA
Es redacta aquest, a petició de l’Ajuntament de Balaguer, amb CIF: P2504900H, i
domicili fiscal en la Plaça Mercadal, 1, de Balaguer, amb la finalitat de descriure les
característiques de les obres dur a terme el cobriment i tancament dels dipòsits existents
d’abastament d’aigua potable al municipi de Balaguer, i que es troben ubicats dins del
recinte del Castell Formós. És voluntat d’aquest Ajuntament l’incloure aquest projecte del
denominat “Plan E” o Plan Español para el Estímulo de la Economía y el Empleo, per la
seva importància, a fi de millorar la garantia de qualitat de l’aigua potable en aquest
municipi.
CONSIDERACIÓ D’INTERÈS
Donada la ubicació d’aquests dipòsits, dins del Castell Formós, declarat monument
històric, i per la qual cosa subjecte a l’autorització de qualsevol tipus d’obra per part del
Departament de Cultura i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, val a dir que aquest
tràmit ja s’ha dut a terme amb resultat satisfactori, havent estat autoritzat, amb el sol
comentari sobre la seva temporalitat, punt aquest que es tracta més endavant.
PARTS DE LA PRESENT MEMÒRIA
Les parts que formen la present memòria són:
1.- Ubicació de l’obra i la seva finalitat
2.- Temporalitat de l’estada dels dipòsits dins del recinte del Castell
3.- Afectació de la present obra al sòl del recinte del Castell
4.- Impacte visual de l’obra que es proposa
3

5.- Naturalesa dels materials metàl·lics emprats en la present obra
6.- Característiques de l’obra que es vol dur a terme
7.- Amidaments generals del recinte on es durà a terme l’obra
8.- Paràmetres de càlcul emprats en la present obra
9.- Amidaments i pressupost de l’obra
10.- Estudi bàsic se seguretat i salut
11.- Plec de condicions tècniques
12.- Annex documental dels elements emprats en el cobriment i tancament de l’obra i
documentació gràfica de la ubicació dels dipòsits
1.- UBICACIÓ I FINALITAT DE LA PRESENT OBRA
L’obra a executar seria el cobriment i tancament dels dipòsits per l’aigua potable de
subministrament al nucli de Balaguer, i que es troben ubicats dins del recinte del Castell
Formós, que s’aixeca damunt del turó en front de l’església del Sant Crist, amb façana al riu
Segre i dins del Centre històric d’aquesta ciutat.
Finalitat de l’obra
El cobrir els dipòsits de l’aigua potable existents dins del recinte del castell Formós, és un
tema pendent d’aquest Ajuntament des de fa temps, donat que hi ha una forta pressió per
part del Departament de Sanitat i que aquest Ajuntament també considera prou necessari.
Fa uns anys, i a rel de que el Castell Formós es pogués visitar com a monument històric
que és, ja es va prendre una primera mesura que fou el tancament del recinte del dipòsit amb
una tanca metàl·lica i adossat a aquesta un tanca arbrada. Així ha estat durant molt de temps
fins que darrerament s’ha substituït aquesta tanca arbrada per una tanca de canyes fixada a la
metàl·lica. El motiu d’aquests fets era bàsicament limitar l’àrea dels dipòsits i evitar que les
persones que visiten el Castell puguin arribar fins a ells. No obstant, el fet del tancament no
dona cap garantia de que pugui haver-hi algun acte mal intencionat que pugui contaminar
l’aigua, amb el corresponent problema de salut que hi hauria per la població. Ja amb
independència d’aquest fet, que per sort no s’ha donat mai, hi ha cada any el problema del
vent durant la caiguda de la fulla, o la borra (pol·len) dels pollancres, a més de borses de
4

plàstic, pols, ocells i altres materials no desitjables es troben en la superfície i que donen una
aparença poc agradable a la làmina d’aigua del dipòsit.
Així doncs, hi ha un motiu de seguretat que afecta a la salut de les persones, i un altre
motiu que justificaria una reducció de la contaminació ambiental que provoca la forta
evaporació de clor que es produeix, bàsicament des de la primavera fins la tardor, amb més
intensitat els mesos d’estiu. Aquesta pèrdua de clor suposa un increment en la dosis d’aquest
producte i naturalment un cost d’aquest. De manera que com a mena de resum, els beneficis
que reportaria el cobrir els dipòsits serien:
- Garantir la qualitat de l’aigua i la salut de les persones, evitant qualsevol acció mal
intencionada, i evitant també que hi facin cap tots els productes com fulles, cotó
(pol·len) dels pollancres, plàstics, pols del terra que arrossega el vent, etc.
- Reduir la contaminació ambiental que suposa el clor que s’evapora i que en l’època
estival es necessari triplicar la dosi de l’hipoclorit sòdic en l’aigua per obtenir el
residual necessari de clor a la xarxa. Aquest excés de clor dona també a l’aigua un
gust molt característic i poc agradable per a moltes persones.
- Si cal triplicar la dosi de clor, suposa això un increment en el cost del producte que
s’utilitza (hipoclorit sòdic), per tant, donat que la coberta disposarà d’un aïllament
tèrmic important, s’ha d’esperar una forta reducció en el consum de clor i per tant
important estalvi econòmic, que ajudarà a amortitzar aquesta despesa de la coberta.
2.- TEMPORALITAT DE L’ESTADA DELS DIPÒSITS DINS DEL RECINTE DEL
CASTELL
Aquesta és una pregunta que es planteja algun grup polític, en el sentit de fer fora d’aquest
emplaçament els dipòsits. L’equip de govern, segons em manifesta el regidor de Serveis i
responsable del servei de l’aigua, no descarta que algun dia aquest dipòsits es puguin ubicar
en un altre lloc, però el cer és que no és fàcil des del punt de vista tècnic el trobar una
ubicació adient, i cal fer un estudi molt acurat tan de la ubicació com del que suposaria tota
la reforma de la xarxa d’alimentació des de la planta potabilitzadora i posteriorment portar
l’aigua fins a una artèria important de la xarxa de distribució.
La orografia dels terrenys circumdants al Castell es prou agressiva com per descartar-ho
d’entrada. El punt idoni seria el Pla d’Almatà, però els jaciments arqueològics existents fan
que sigui del tot impossible aquesta alternativa, encara que es podria estudiar aquesta zona i
al mateix temps donaria una empenta als programes d’excavació arqueològica i poder així
definir una superfície de terreny on es puguin ubicar. I una darrera seria la zona arbrada que
hi ha en l’esplanada davant de santuari del Sant Crist. Això per parlar dels punts més
propers, cara a una fàcil modificació de la canonada d’alimentació. Ubicacions més
llunyanes ja fan pensar en la necessitat de disposar d’un doble bombatge amb una estació
intermitja (que seria la del Castell), ja que una sola tirada des de la planta potabilitzadora a
un emplaçament més llunyà suposaria un increment en energia elèctrica molt elevat, a més
de tenir que executar una obra de molta importància donada l’existència del barranc en la
part oest del Castell. Per raons que són obvies hauria de ser el dipòsit existent, el de la
5

primera estació, per la qual cosa seguiria en aquest emplaçament, si be que es podria reduir
la seva superfície ocupada.
També se’m comenta que en el moment de la redacció del Pla director del Castell Formós
pot ser el moment adient per estudiar en profunditat aquest tema i poder així definir la
temporalitat de la presència dels dipòsits en l’actual emplaçament.
En resum, que es fa molt fàcil el dir que s’han de fer fora els dipòsits del Castell, i com es
pot veure, hi ha molts factors a estudiar per trobar un emplaçament adient i que no suposi
un cost molt elevat en la factura elèctrica, per a un futur, i que el preu de l’aigua s’hagi de
pagar com en ciutats grans, per que així hauria de ser.
L’Ajuntament de Balaguer és conscient de que aquests dipòsits hauran de fer-se fora, tan
bon punt es trobi una alternativa viable i ben estudiada. Però de moment i a curt termini no
hi ha altra solució que mantenir-los en aquest emplaçament. I és per aquest motiu que es fa
aquesta obra de cobriment, amb la despesa que comporta, en primer lloc per les qüestions
sanitàries ja esmentades, que són necessàries i urgents, i en segon lloc per que no hi ha
alternativa prevista, encara que l’iniciar un estudi exhaustiu d’aquest tema, sempre pot ser
un abans per al moment en que es vulgui prendre una determinació.
3.- AFECTACIÓ DE LA PRESENT OBRA AL SÒL DEL RECINTE DEL CASTELL
No tindrà cap afectació, ja que no es preveu dur a terme cap tipus d’excavació. Tal com es
veu en els plànols que s’adjunten, tota la coberta anirà suportada en el contrafort que hi ha
en els murs del dipòsit.
Tanmateix, no es modificarà per a res la tanca existent actualment. Aquesta es mantindrà
igual, i tan sols es substituirà la tanca de canya, ja que les darreres ventades la varen
malmetre de manera important.
4.- IMPACTE VISUAL DE L’OBRA QUE ES PROPOSA
Tal com es pot veure en les fotografies que s’adjunten i en els plànols, l’obra no superarà
l’alçada de la tanca existent, de manera que des del punt de vista d’impacte visual no es
veurà l’existència d’aquesta coberta.
Com a zona de referència més propera es pren l’esplanada existent davant el Santuari del
Sant Crist. Des d’aquest punt i un cop refeta la tanca de canya pràcticament no serà visible
la coberta, ja que no es superarà l’alçada d’aquesta tanca ja existent.
Pel que fa a l’impacte visual aeri, s’ha escollit una coberta imitació a teula antiga, i el
resultat que s’espera serà el que es pot veure en el plànol del recinte del Castell, on la
6

coberta queda notablement integrada en l’entorn del dipòsit, i de la resta del Castell.
Naturalment la seva superfície es fa notar, però s’ha trobat aquesta imitació a teula antiga
que es correspon be amb les tonalitats existents en el recinte del Castell. Passat un temps, de
manera que es mati els colors de la coberta, la seva integració serà major.
5.- NATURALESA DELS MATERIALS METÀL·LICS A EMPRAR EN AQUESTA
OBRA
La presència de clor en l’aigua fa que un cop tancat el dipòsit es crearà una atmosfera amb
una certa tendència corrosiva en front dels materials metàl·lics que formen l’estructura
portant de la coberta.
Així doncs tots els perfils metàl·lics que formen l’estructura portant de la coberta tindran
un tractament específic per fer front a l’ambient corrosiu que hi haurà. Tanmateix, amb la
finalitat de que hi hagi una bona ventilació de la zona alta de la coberta i precisament
minimitzar la formació d’aquesta atmosfera corrosiva, es disposarà en els quatre tancaments
de ventilació mitjançant finestres amb lames. També la coberta disposa en la cara interior
d’una capa metàl·lica protegida contra la corrosió.
En resum, que tots els elements metàl·lics interiors estaran degudament tractats contra la
corrosió que aporta el clor, i aquests tractaments seran amb materials autoritzats per a ser
emprats en elements en contacte amb l’aigua potable.
6.- CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA QUE ES VOL DUR A TERME
Descripció de l’obra a executar
Estructura principal
L’estructura principal estarà formada pels pilars i els pòrtics. Amb la finalitat de no tenir
que fer excavació dins del recinte els pilars es fixaran en el contrafort existent en el
mur de tancament del dipòsit. Tal com es pot veure en els plànols que s’adjunten no hi ha
previst fer cap tipus d’actuació en terra.
Els pilars seran d’acer laminat tipus HEB, de manera que els que suportin els pòrtics seran
HEB-160 i els dels laterals que no suporten l’estructura si no que tan sols hi són per
consolidar el tancament, aquest seran HEB 140.
7

Pòrtics
Els pòrtics seran a un aigua, amb el pendent en direcció a la façana oest. La seva estructura
serà de gelosia i els perfils seran laminats tipus IPE i L (angulars). En els plànols que
s’adjunten es descriuen els perfils exactes que corresponen.
Com ja s’ha dit anteriorment, tots aquests perfils en el moment de la posada en obra
hauran estan sotmesos a un tractament per evitar la corrosió consistent en:
1.- Arenat de gra SA 2 1/2
2.- Capa d’imprimació amb Interpon PZ 770 (a base de zenc) de 80-100 μ
3.- Capa de pintura en pols de poliester – Interpon TC- de 80-100μ
4.- Procés de pintura en pols feta al forn de fusió a 200ºC
Les aigües pluvials es recolliran en una canal i s’abocaran en els registres que hi ha per als
moments en que vessen els dipòsits o quan cal buidar-los.
Tancament perimetral
El tancament perimetral es farà amb blocs de formigó de 15cm de gruix. Aniran suportats
damunt una base de formigó amb rodons ancorats en el contrafort. El perfil d’aquest
assentament serà de forma triangular a fi de reomplir la part inclinada del contrafort, de
manera que la primera filada de peces tinguin un assentament pla. El tancament pujarà fins a
sota de la coberta, i aquesta tindrà 15cm de vol. En les parets de tancament s’hi disposarà
finestres que estaran compartimentades amb un tram de lames per a la ventilació i la part
baixa amb policarbonat per l’entrada de llum. Altre tipus de finestra disposarà tan sols de
lames per ventilació. La seva distribució i mides seran com es pot veure en els detalls de
façanes.
Donat que la paret tindrà una llargada, en els trams més llargs, de l’ordre dels 50m i per
donar-li un cert relleu, en cada pilar de perfil HEB es farà un pilar d’obra per la cara exterior
de 30x10cm.
El acabat del tancament es farà amb morter de calç, al que se li afegirà un pigment per
donar-li una coloració similar al que te el tancament de canyes existent, i en tot cas serà
semblant a la palla pel que fa al color. El color posteriorment s’enfosquirà una mica degut a
la carbonatació de la calç, i serà aquesta la referència a prendre per trobar el color adient. De
tota manera, aquest Tècnic mantindrà el contacte amb els tècnics de Patrimoni, a fi de que
diguin ells la seva pel que fa al color final acabat. Els pilars seran d’un to lleugerament més
pujat que la paret.
8

Coberta
A rel de la visita de l’arquitecta Sra. Nuria Martínez del Departament de cultura i
patrimoni, es va definir el tipus de coberta i el seu acabat, de manera que aquesta serà tota
iguala pel que fa al tipus i color de les teules i a una sola pendent. S’adjunta còpia del
material escollit.
En el plànol de planta general de la zona del Castell, s’ha simulat tal com quedaria el
dipòsit un cop cobert amb aquest producte, cal pensar també que amb el temps es perdrà el
color més viu que pugui tenir al ser nou, passant a uns colors més pàl·lids que s’integraran
encara més a l’entorn.
Detall del color i forma de la coberta
7.- AMIDAMENTS GENERALS DEL RECINTE ON ES DURÀ A TERME L’OBRA
Seguidament es fa esment als amidaments de l’obra, tan pel que fa a la seva superfície
com a l’altura màxima edificada.
- Superfície total del tancament existent actualment del recinte dels dipòsits:
1.296,42m2.
- Superfície dels dipòsits, inclòs el contrafort: 1.143,97m2
- Superfície afectada per l’obra i la coberta: 1.080 m2
- Altura màxima de la tanca perimetral dels dipòsits ja existent: 2m
- Altura màxima edificada: 2m
- Altura mínima fins la coberta de tancament: 1,42m
9

8.- PARÀMETRES DE CÀLCUL EMPRATS
10

4.- BASES PRESES PER ALS CÀLCULS
NORMES EMPRADES PER ALS CÀLCULS.
Per la realització dels càlculs de la present obra, pel que fa als elements estructurals, s’han
considerat les Normes i Instruccions següents :
Eurocòdics 3 i 4, corresponents a estructures d’acer i estructures mixtes
d’acer i formigó.
NBE-AE-88 - Accions en l’edificació
NBE-EH-91 - Estructures de formigó en massa o armat
Norma EA-95 en els seus apartats MV-103 i MV-110, en estructures
d’acer en l’edificació.
Codi Tècnic de l’Edificació : EHE (Espanya) per al formigó.
Codi Tècnic DB-SE-A : Acer
Les condicions per al càlcul han estat :
Zona eòlica : X Situació topogràfica : Normal
Altitud topogràfica : 201-400 m
Percentatge d’obertures : Menys del 33 %
Altura màxima edificada : 2 m
Les accions gravitatòries considerades han estat :
Pes propi .....( depenent del perfil estudiat)
Sobrecàrrega d’us : 50 kg/ m2
Acció del vent : 50 kg/m2
Sobrecàrrega per neu : màx. de 50 kg/m2
11

Sobrecàrrega en altell de 600kg/m2.
En els càlculs es detalla els coeficients aplicats en les diferents hipòtesis
Característiques del terreny .
Coeficients per al formigó armat .
Coeficients de seguretat
Característiques de l’acer.
Naturalesa : Terreny coherent
Característica : Argilós semidur
Pressió admissible : 2 kg/cm2
Coeficient de balastre : 0,06 N/mm2
Coeficient k : 1,45
Resistència característica ................... 25 N/mm2
Resistència característica de l’acer .......... 400 N/mm2
Formigó ................ Yc = 1,7
Acer ..................... Ys = 1,15
Sol.licitacions ...... Yf = 1,6
Tipus d’acer emprat : A-42b
Resistència característica : 1.730 kg/cm2
Mòdul d’elasticitat : 2.100.000 kp/cm2
12

Límit elàstic inicial : 2.600 kp/cm2
Límit elàstic de càlcul : 2.600 kp/cm2
Fletxa relativa mínima : L/250
Altres valors complementaris del que s’ha esmentat anteriorment, es prendran de les
següents dades del present annex.
ANNEX DE CÀLCUL
Es tindran en comte les següents normes i instruccions:
NBE-AE/88 Accions en l’edificació
NBE-FL/90 Murs resistents de fàbrica de maó
NBE-EA/95 Estructures d’acer en edificació
EHE-98 Instrucció del formigó estructural
EFHE-2002 Instrucció pel projecte i l’execució de forjats unidireccionals formigó
armat realitzats amb elements prefabricats
NCSR-02 Norma de construcció Sismorresistent
EUROCÔDIG 5 Estructures de Fusta
1.- ACCIONS ADOPTADES A L’EDIFICACIÓ
.Accions gravitatòries
.Accions del vent
.Accions tèrmiques
.Accions reològiques
.Accions sísmiques
.Accions del terreny
1.1.- Amb càrregues:
Fàbriques:
-De maó massís.....................................18,00 kN/m 3
-De maó perforat....................................15,00 kN/m 3
-De maó buit...........................................12,00 kN/m 3
Formigons:
-Formigó en massa ................................23,00 kN/m 3
-Formigó armat.......................................25,00 kN/m 3
Forjats:
-Bigueta de formigó i revoltó ceràmic (22+6/60)......3,19 kN/m 2
-Bigueta de formigó i revoltó de morter (22+6/60)...3,59 kN/m 2
Revestiments:
-Arrebossat de guix 1cm ........................ 0,12 kN/m 2
-Arrebossat de ciment Pòrtland 1cm....... 0,20 kN/m 2
13

Paviments:
-Ceràmic................................................. 0,50 kN/m 2
-Terrasso gruix total 5cm ...................... 0,80 kN/m 2
Cobertes:
-Coberta plana, terrat català.................. 1,50 kN/m 2
-Coberta inclinada, teula àrab+encadellat 1,00 kN/m 2
1.2.- Sobrecàrregues:
D’ús:
-Habitatge............................................... 2,00 kN/m 2
-Terrat o coberta accessible................... 2,00 kN/m 2
-Coberta no accessible........................... 1,00 kN/m 2
-Escales.................................................. 3,00 kN/m 2
Envans........................................................ 1,20 kN/m 2
Balcons:
-Superficial.............................................. 2,00 kN/m 2
-Lineal a l’extrem frontal.......................... 2,00 kN/m
1.3.- Sobrecàrrega de neu:
-Altitud topogràfica inferior a 400 m......... 0,40 kN/m 2
1.4.- Acció del vent:
-Situació.................................................... Normal
-Alçada de coronació
De 0 a 10 m.- Pressió dinàmica W = 0,50 kN/m 2
De 11 a 30 m.- Pressió dinàmica W = 0,75 kN/m 2
-Coeficient eòlic......................................... 1,2
1.5.- Acció sísmica:
-No es consideren (es justifica posteriorment)
1.6.- Acció tèrmica:
No s’ha considerat ja per estructures de formigó armat o metàl·liques, per edificis que no
sobrepassin les dimensions establertes en el punt 6.1, es pot prescindir de la consideració
d’aquesta acció.
1.7.- Acció reologica:
No s’ha considerat en el càlcul, ja que està previst que es realitzen suficients juntes de
formigonat a distància no major de 40 m per tal de que els efectes de la retracció del
formigó no sigui considerable.
2.- BASES DE CÀLCUL DE L’ESTRUCTURA
Programa : CYPECAD ESPACIAL versió 2.003.2-J,
CYPECAD CIMENTACIONES versió 2.003.2-J,
CYPECAD MUROS versió 2.003.2-J,
Data : Versions 2.033.2-J
14

Empresa : CYPE INGENIEROS S.A.
2.1.- Sistema de càlcul:
S’ha considerat com procés general de càlcul aplicat a l’anàlisi de l’estructura,
l’establert per l’EHE com a mètode d’estats límits.
“Veure Memòria de Càlcul aportada per PROENGIN XXI S.L.”
Com a mètode de càlcul dels esforços sobre murs, jàsseres, nérvis, cèrcols i pilars, s’ha
descomposat l’estructura amb pòrtics virtuals, que s’han resolt amb el mètode de Cross.
El dimensionat a flexió de les seccions de formigó, es realitza considerant el període
plàstic del diagrama de tensió-deformació, amb distribució rectangular de tensions en el
formigó. Mètode del Moment Tope. Els pilars estan dimensionats per a un estat de flexocompressió,
en l’hipòtesis mes desfavorable de càrregues gravitatories i vent. Tots els
elements estan dimensionats a esforç tallant, considerant l’esgotament de la resistència a
tracció i a compressió obliqua de l’anima de la secció considerada.
Armat de bigues :
- El dimensionat a flexió de les seccions de formigó, es realitza considerant el període
plàstic del diagrama de tensió-deformació, amb distribució rectangular de tensions en el
formigó. Mètode del Moment .
Armat de pilars :
- Els pilars estan dimensionats per a un estat de flexo-compressió, en l’hipòtesis mes
desfavorable de càrregues gravitatories i vent..
Armat de sabates :
- A partir dels esforços en la base dels pilars, el programa dimensiona i arma les sabates.
- Admet sabates centrades (aïllades), mitgeres i de cantonada.
- Les sabates centrades i de cantonada es dimensionen sempre cuadrades, mentre que les
de mitgera sempre son rectangulars amb una dimensió el doble de l’altra.
- El cantell mínim està fixat per al projectista i es augmentat automàticament per a cada
sabata per consideracions de tallant i punxonament.
2.2.- Combinació d’accions, Hipòtesis de càrrega:
- Aquest programa permet la definició de les següents sol.licitacions :
a) Verticals :
- Càrregues puntuals
- Càrregues uniformes
- Càrregues triangulars
- Pes propi
b) Horitzontals :
- Càrregues puntuals a nivell de forjat
- Vent en els dos sentits
- Sisme, si es el cas d’acord amb la norma sismoresistent.
15

c) Flexió esbiaixada :
- Moments en el pla perpendicular al pòrtic.
- Les hipòtesis realitzades depenen del tipus d’accions que intervinguin, i es poden
distingir tres combinacions, ja que les càrregues de sisme no son d’aplicació per norma :
Hipòtesi 1.- Considera només el pes propi i les càrregues gravitatories permanents.
Hipòtesi 2.- Considera el pes propi, les càrregues gravitatories i el vent.
Hipòtesi 3.- Igual a l’hipòtesi 2 amb el vent en direcció contraria, amb coeficient negatiu.
- En l’article 12 de l’intrucció EHE, s’indiquen els coeficients de majoració de cada tipus
de càrrega en funció de la combinació, bàsicament es consideren tres combinacions :
1.- Gravitatories : (1.5 G + 1.6 Q)
2.- Gravitatories + Vent : 0.9 (1.5 G + 1.6 Q + 1.6 W)
3.- Gravitatories + Vent contrari : 0.9 (1.5 G + 1.6 Q + 1.6 W)
2.3.- Terreny:
- Coeficient de treball de terreny inicial de 0,20 N/mm 2 , determinat per l’estudi
geotècnic.
2.4.- Formigons:
- Formigó en massa de resistència característica mínima 20 N/mm 2 . (Art. 30.5 EHE-98)
HM-20/P/40/I (formigó de neteja)
- Formigó armat de resistència característica mínima 25 N/mm 2 . (Art. 30.5 EHE-98)
HA-25/B/20/IIa (fonaments)
HA-25/B/20/IIa (murs de contenció)
HA-25/B/20/I (estructura i formigó armat, interior protegit de l’intemperie)
HA-25/B/20/I (forjats amb llosa superior de formigó de 5-6 cm)
2.5.- Acer:
- Acer d’armar:
Barres corrugades B-500 S soldable, de límit elàstic fy 500 N/mm 2 . (Art. 31.2 EHE-98)
Malla electrososldada amb barres corrugades B 500 T, de límit elàstic fy 500 N/mm 2 .
(Art. 31.3 EHE-98)
- Acer estructural A-42/B de límit elàstic 2.600 kg/cm 2 i tensió admissible de càlcul
173N/mm 2 .
2.6.- Coeficients de seguretat i majoració accions:
-Coeficient de minoració de l’acer 1.15 (Art. 15.3 - EHE-98)
-Coeficient de minoració del formigó 1.50 (Art. 15.3 - EHE-98)
-Coeficient de majoració de càrregues permanents 1.50 (Art. 95.5 - EHE-98)
- Coeficient de majoració de càrregues variables 1.60 (Art. 95.5 - EHE-98)
2.7.- Control d’execució:
-Nivell de control d’execució Normal (Art. 95- EHE-98)
16

-Fisuració màxima en funció de l’ambient: exposició I........................... 0,4mm
(Art. 49.2.4 EHE-98) exposició IIa, IIb, H............. 0,3mm
exposició IIIa, IIIb, IV, F...... 0,2mm
exposició IIIc, Qa, Qb, Qc... 0,1mm
3.- FORMIGONS PER ARMAR I EN MASSA. TIPIFICACIÓ, RESISTÈNCIA,
CONSISTÈNCIA, DURABILITAT, RECOBRIMENTS, ENCOFRATS I
DESENCOFRATS.
3.1. Tipificació: (Art. 39.2 EHE-98)
Els formigons estructurals utilitzats en obra estaran designats d’acord a la nomenclatura
següent:
T - R / C / TM / A
T indicatiu HM formigó en massa, indicatiu HA formigó armat
R resistència característica especificada en N/mm 2 (Art. 30.5)
C consistència (Art. 30.6)
TM Tamany màxim de l’àrid en mm (Art. 28.2)
A Designació de l’ambient o classe general d’exposició (Art. 8.2.1)
3.2. Resistència: (Art. 30.5 EHE-98)
Amb relació a la classe d’exposició o ambient que està exposat el formigó es defineixen les
resistències mínimes (fig.9)
Tipus de Classe d’exposició
Formigó I IIa IIb IIIa IIIb IIIc IV Qa Qb Qc H F E
massa 20 - - - - - - 30 30 35 30 30 30
armat 25 25 30 30 30 35 30 30 30 35 30 30 30
pretensat 25 25 30 30 35 35 35 30 35 35 30 30 30
3.3. Consistència: (Art.30.6 EHE-98)
Les diferents consistències venen donades per l’assentament del Con d’Abrams, que son les
següents :
Tipus de consistència Assentament en cm
Seca 0 - 2
Plàstica 3 - 5
Blanda 6 - 9
Fluida 10 - 15
3.4. Durabilitat: (Cap. VII EHE-98)
Per aconseguir una durabilitat adequada del formigó es compliran els requisits bàsics de
màxima relació aigua/ciment, i mínim contingut de ciment (Art. 37.3.2)
17

Màxima relació aigua/ciment (Taula 37.3.2.a)
Tipus de Classe d’exposició
Formigó I IIa IIb IIIa IIIb IIIc IV Qa Qb Qc H F E
massa 0.65 --- --- --- --- ---- --- 0.50 0.50 0.45 0.55 0.50 0.50
armat 0.65 0.60 0.55 0.50 0.50 0.45 0.50 0.50 0.50 0.45 0.55 0.50 0.50
pretensat 0.60 0.60 0.55 0.50 0.45 0.45 0.45 0.50 0.45 0.45 0.55 0.50 0.50
Mínim contingut de ciment (Taula 37.3.2.a)
Tipus de Classe d’exposició
Formigó I IIa IIb IIIa IIIb IIIc IV Qa Qb Qc H F E
massa 200 --- --- --- --- ---- --- 275 300 325 275 300 275
armat 250 275 300 300 325 350 325 325 350 350 300 325 300
pretensat 275 300 300 300 325 350 325 325 350 350 300 325 300
3.5.Recobriments : (Art. 37.2.4 - EHE-98)
El recobriment nominal es el valor donat per la suma del recobriment mínim (Taula 37.2.4),
i el marge de recobriment, definit pel tipus d’element i pel control d’execució.
Recobriments mìnims (mm) (Taula 37.2.4)
Resistència Tipus
N/mm 2 d’element I IIa IIb IIIa IIIb IIIc IV Qa Qb Qc
25

S’aplicarà la NTE-EME i NTE-EH per a encofrats, cindris i desencofrats.
Els plaços de desencofrat per a formigó armat normal i en condicions ordinàries seran:
fons de jàsseres, biguetes i elements estructurals anàlegs, com estintolamnets i cindris,
seran els indicats en la taula 15 de l’apartat 3.2 d’execució de la EHE-98.
Encofrar en contra fletxa, en llums llargues, per tal que al desencofrar, no superin les
fletxes de forjat o entre sota ponts 1 cm., ni L/500.
L’apuntalament de l’estructura i forjat es realitzarà d’acord amb les Normes que
especifiqui la casa subministradora, el procés constructiu i càlcul de càrregues d’obra que
ha de suportar.
Per aconseguir els recobriments, considerats en el càlcul, tindrà que col·locar-se
separadors en les armadures inferiors de jàsseres, forjats i altres necessaris. Les
armadures superiors es col·locaran amb l’ajuda d’elements de muntatge (elements en Z,
ponts entre casetons, etc.) (Art. 37.2.4. i 37.2.5.)
Els pilars es formigonaran d’una sola vegada.
Els forjats s’executaran formigonant de manera continua o seguint les instruccions
següents: Es formigonaran d’una sola vegada sense deixar junts, i els talls de formigonat,
en general es deixaran a 1/5 de la llum entre pilars, seguint el talús normal de formigó, i
sempre d’acord amb les instruccions específiques de cada cas, de l’Aparellador o
Arquitecte Tècnic. Qualsevol junt de formigonat que sigui necessari realitzar, es deixarà
en el formigó amb el seu talús natural i preveien armadures d’espera amb longitud
d’ancoratge mínima de 40 cm., i sobresortint del junt, pel seu posterior lligam amb
filferro en espiral. Tant el formigó, com les armadures, es netejaran i s’untaran de resina
epoxi abans de continuar formigonant.
L’ordre de retirada de puntals en sostres, serà en els vanos des del centre del tram cap als
extrems i en els vols serà des del vol cap al recolzament.
4.- ESTRUCTURA D’ACER. (NBE-EA/95).
El tipus de perfil emprat es defineix en els amidaments i plànols, i seran:
-Perfils laminats A-42 qualitat b.
-Límit elàstic Acer A-42 b.... 260 N/mm 2 .
-Coeficient de ponderació solicitacions: pp = 1.33
sc = 1.50
-Mòdul d’elasticitat = 210.000 N/mm 2 .
-Elements de reforç i xapes, angles A-42b.
-Protecció de l’acer. Els perfils es col·locaran a l’obra amb protecció antioxidant (mini).
-Protecció amb morter de C.P. i teixit metàl·lic galvanitzat.
19

-La soldadura a l’obra ha de ser elèctrica, manual, per arc descobert, amb elèctrode
fusible de qualitat estructural bàsica, i aplicada per personal competent.
-Resistència per A-42 b > 4,2 N/mm 2 a tracció.
5.-MURS RESISTENTS DE MAÓ (NBE-FL/90).
Els maons que s’utilitzen en murs resistents de fàbrica, compliran les condicions
establertes en el Plec General de Condicions per la recepció de maons ceràmics en obra
RL-88.
Segons el plec general de condicions de recepció de maons en obra RL-88 i la norma
UNE 67-109-86, els maons es podran classificar en:
MAÓ TIPUS DIMENSIONS RESISTÈNCIA
Massís (M) 29x14x7,5-6-5,2 R > 10 N/mm 2
Perforat (P) 29x14x7,6-6-5,2 R > 10 N/mm 2 .
Buit (H) 29x14x9 R > 5 N/mm 2 .
La fàbrica de maó vist serà resistent al gel i sense o lleugeres fluorescències.
Els morters i tots els materials utilitzats per la fabricació dels mateixos, compliran les
condicions indicades en els apartats 3.1.1 al 3.1.5. de la norma NBE-FL/90.
MORTER
DESIGNACIÓ RESISTÈNCIA DOSIFICACIÓ PLASTICITAT
M-40 4 N/mm 2 1 V CP350 sograsa
6 V sorra
FABRICA MORTER JUNTES MORTER RESISTÈNCIA
PLASTICITAT GRUIX cm. TIPUS DE CÀLCUL fd
massís M sograsa 1,5 - 1 M-40 2,80 N/mm 2
perforat P sograsa 1,5 - 1 M-40 2,50 N/mm 2 .
buit H sograsa 1,5 - 1 M-40 1,40 N/mm 2 .
Execució:
- Es tindrà en compte en la recepció del materials les condicions normatives.
- Jàsseres sobre pilars i murs de maó, recolzades sobre daus de formigó.
- Rases verticals o amb pendent inferior a 70º , inferiors a 1/6 de l’amplada del mur.
5.1. Morters i dosificacions:
S’utilitzaran en la seva composició, aigua potable, sorres netes procedents del riu,
refusant la del mar encara que sigui rentada. Pot servir de guia el quadre següent:
20

a) DOSIFICACIONS DE MORTER TIPUS
Orientatiu a redifinir en l’obra, per l’Aparellador o Arquitecte Tècnic, segons
característiques materials, situació, etc..
Morter Parts en Volum Resisten.
tipus. c.p. 250 sorra N/mm 2 .
______________________________________________________________________
-Enrajolats, replens, e
inferior qualitat. M-10 1 10 1,00
-Parets sense càrregues
(tancaments). M-20 1 8 2,00
-Parets carregades M-40 1 6 4,00
-Voltes, encadellats i
doblats de rajola. M-80 1 4 8,00
-Enlluits, arrebossats i
paviments de morter
lliscat. M-160 1 3 16,00
En els morters d’aquest quadre s’utilitzarà únicament ciment Pòrtland, podent autoritzarse
morters mixtes c.p., calç i sorra.
El morter per paviments exteriors no podrà ésser en cap cas mixta amb calç.
En exteriors s’addicionaran al morter additius hidròfugs o impermeabilitzants, amb la
dosificació i característiques que especifiquin l’Aparellador o Arquitecte Tècnic.
21

9.-AMIDAMENTS I PRESSUPOST DE L’OBRA
22

9.- AMIDAMENTS I PRESSUPOST DE L’OBRA A EXECUTAR
Amidaments i pressupost estructura portant i coberta
Concepte Uts. Preu (€) import (€)
Encavallada de 21,60m tipus gelosia, formada de perfils 12 2.514,54 30.174,68
variats laminats tipus IPE, i angular, amb les platines d’unió
dels perfils. IPE de 270 i 160 , i angular de 90x9mm
Encavallada de 21,60m tipus gelosia, formada de perfils 2 2.003,36 4.006,71
variats laminats tipus IPE, i angular, amb les platines d’unió
dels perfils. IPE de 220 i 120 , i angular de 70x6mm
Pilars suport encavallades i de tancament lateral, amb perfil 28 299,28 8.379,74
HEB-160, i platines per ancoratge al contrafort del mur del
Dipòsit.
Pilars de tancament estructura (extrems), amb perfil HEB-120 12 264,90 3.178,78
i platines per ancoratge al contrafort del mur del dipòsit.
Arriostrament per pilars i encavallades, amb tub 40x40x3mm 390m 3,04 1.186,38
Corretges amb perfil conformat tipus ZF 150x2,5, inclosos els 1.033m 4,39 4.539,98
accessoris per fixació
Tractament superficial estructura per donar resistència a la 28.000kg 1,76 49.411,64
corrosió en ambient humit i presència de clor, amb arenat,
pintura epoxi i poliester amb calent en forn a 200ºC
Coberta amb panell IsoCoppo pla, imitació a teula, amb 1.200m2 58,74 70.487,22
làmina d’alumini per les dues cares i aïllament amb escuma
de poliuretà, de 40mm de gruix. Inclòs treballs de muntatge.
Canal recollida aigües pluvials amb alumini, inclòs treballs de 52m 41,60 2.163,46
Muntatge.
Remats d’acabat coberta amb alumini 150m2 22,29 3.344,11
Transport materials a peu d’obra U 2.605,04 2.605,04
Grua, manitú i ancoratge elevació estructura en muntatge U 10.168,04 10.168,04
Reforma tancament metàl·lic del dipòsit existent, pel que fa
al reforç pel vent U 2.756,30 2.756,30
23

Treballs muntatge estructures per la col·locació de les encavallades
i corretges, mitjans de seguretat i pla de seguretat U 12.087,60 12.087,60
Ma d’obra per al transport i manipulació de tot el material, des del U 32.953,29 32.953,29
punt de descàrrega fins l’interior del Castell, i posterior posada
en obra. (donat que l’entrada al Castell és de reduïdes dimensions,
no permet entrada de vehicles amb les càrregues dels panells, i
corretges i altres materials, per la qual cosa caldrà fer-ho a ma fins
l’entrega en el seu lloc d’emplaçament).
-----------------
Amidaments i pressupost tancaments amb obra
24
Total execució material 237.443,57 €
Concepte Uts. Preu (€) import (€)
Base de formigó assentament parets, inclosos els ancoratges 144,90m 43,08 6.241,64
de rodons i encofrat
Tancament amb parets formades per peces de formigó de 180,8m2 40,03 7.236,54
15cm de gruix, preses amb morter de c.p.
Confecció de riostres perimetral del tancament amb peces de 144,90m 20,61 2.986,88
Formigó, incloses les armadures, apuntalaments i materials
Confecció dels pilars amb obra i revestiment amb morter de 50m 25,88 1.294,11
calç
Arrebossat de parets amb morter de calç, acabat remolinat 180,80m2 20,06 3.626,63
Subministra i col·locació de les finestres amb reixes de lames 5U 473,28 2.366,28
ventilació, metàl·liques, sotmeses a tractament per la corrosió
de 2,20x0,80m. La finestra anirà partida, la meitat amb lames
i la resta amb policarbonat per l’entrada de llum
Subministra i col.locació de finestres de lames per ventilació, 14U 198,74 2.782,35
de 1,10x0,60m, i 2,20x0,40m
Recollida de materials a l’obra, amb mitjans manuals U 1.275,63 1.275,63
Càrrega runes a dumper i transportar-les fora del castell amb U 305,04 305,04
càrrega a camió
Transport de runes fins abocador U 415,97 415,97
Desmuntar tub de fibrociment que passa per zona on caldrà 40m 6,81 272,27
disposar d’espai lliure per les encavallades.
Repicat de la base de formigó on descansa la canonada de 40m 20,00 800,00
fibrociment de 30x20cm, inclòs la càrrega de runes fins exterior
del Castell, on es carregarà al camió, per dur a abocador

Subministrament i muntatge suports metàl.lica a cada 2m per la 28U 16,81 470,59
nova canonada de PE de 225mm
Subministra i muntatge de canonada de PE per la cara interior del 40m 46,47 1.858,82
dipòsit de 225mm, de 4bars de PN
-------------
Total execució material 31.932,84 €
Total execució material:
Amidaments i pressupost estructura portant i coberta: 237.443,57 €
Amidaments i pressupost tancaments amb obra: 31.932,84 €
------------------
Total E.M. 269.376,41 €
Total execució per contracta:
Total execució material: 269.376,41 €
13% despeses generals: 35.018,93 €
6% benefici industrial: 16.162,59 €
-------------------
Total: 320.557,93 €
IVA: 16% 51.289,27 €
---------------
Total execució per contracta: 371.847,20 €
Puja el pressupost d’execució per contracta a l’expressada quantitat de TRES-CENTS
SETANTA-UN MIL VUIT-CENTS QUARANTA-SET EUROS AMB VINT CÈNTIMS.
Balaguer, gener de 2010
25
El Tècnic autor
Josep Cases Llovet
Eng. Tèc. Industrial

10.- ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT
26

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT
1 OBJECTE DE L’ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT
Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la
prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia,
en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment.
Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme
les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant
el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel
qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de
construcció.
1.1 JUSTIFICACIÓ DEL ESTUDI
El estudi bàsic de seguretat i salut, es redacta d'acord amb allò que disposa el Reial decret
1627/1997 de 24 d'octubre de 1997, i en concret dóna compliment a l'article 4 d'aquest Reial
decret,
1.2 PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L'EXECUCIÓ DE
L'OBRA
L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció
preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley
31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les
següents ctivitats:
a) El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja
b) L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves
condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació
c) La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars
d) El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les
Instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de
corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors
e) La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels
diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses
f) La recollida dels materials perillosos utilitzats
g) L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes
h) L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà
de dedicar a les diferents feines o fases del treball
i) La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms
27

j) Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que
es realitzi a l'obra o prop de l'obra.
Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els
següents:
1 L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord
amb els següents principis generals:
a) Evitar riscos
b) Avaluar els riscos que no es puguin evitar
c) Combatre els riscos a l'origen
d) Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels
llocs de treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de
reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut
e) Tenir en compte l'evolució de la tècnica
f) Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill
g) Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica,
l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència
dels factors ambientals en el treball
h) Adoptar mesures que posin per davant la protecció col lectiva a la individual
i) Donar les degudes instruccions als treballadors
2 L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en
matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines
3 L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors
que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc
greu i específic
4 L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i
imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació
es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades
mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats
riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin
alternatives més segures
5 Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com
a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels
seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats
cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu
treball personal.
28

2 CARACTERISTIQUES DE LES OBRES
2.1 SITUACIÓ DE LES OBRES
Dipòsits d’aigua potable ubicats dins del recinte del Castell Formós - BALAGUER
2.2 PROPIETAT
Ajuntament de Balaguer
2.3 AUTOR DE L’ESTUDI BÀSIC
Josep Cases Llovet , Enginyer Tèc. Industrial , col.legiat núm. 4.361 del Col.legi
d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida.
2.4 DESCRIPCIÓ DE LES OBRES
Les obres consisteixen en : Construcció d’una estructura metàl·lica portant de coberta, i
coberta amb material imitació teula àrab. I tancament perimetral amb blocs de formigó de
15cm de gruix i morter de c.p., amb acabat final amb morter de calç, i instal.lació de
finestres amb reixa de ventilació i policarbonat.
La superfície total de la coberta serà de 1.080m2.
Els capítols que componen el projecte d’execució són els que s’enumeren a continuació:
Construcció dels pòrtics i corretges de la coberta
Muntatge de la coberta
Construcció del tancament amb blocs de formigó i arrebossat amb morter de calç
Muntatge de les finestres
29

2.4 ACCES A LES OBRES
Cada contractista controlarà els accessos a l'obra de manera que tant sols les persones
autoritzades i amb les proteccions personals que són obligades puguin accedir a l'obra.
L'accés estarà tancat, amb avisadors o timbre, o vigilat permanentment quan s'obri.
3 EXECUCIÓ DEL PROJECTE
3.1 PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL DEL PROJECTE
El pressupost d'execució material del Projecte és de cent vint-i-quatre mil sis-cents tretze
euros amb quaranta-sis cèntims ( 269.376,41€ ).
3.2 TERMINI D’EXECUCIÓ
Es preveu una durada d'execució dels treballs de __2__ mesos.
3.3 NOMBRE DE TREBALLADORS
Es preveu una mitjana de __4__ treballadors, amb un màxim de ___6__ treballadors.
4 UNITATS CONSTRUCTIVES I ELS SEUS RISCOS
4.1 IDENTIFICACIÓ DELS RISCOS.
Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra
establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a
continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que
alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser
aplicables a d'altres feines.
S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són,
caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la
postura més adient pel treball que es realitzi.
A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures
d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi.
Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs
posteriors (reparació, manteniment...).
30

4.1 Serveis provisionals
A peu d'obra de la edificació actual, hi ha el subministrament d’aigua, el subministrament elèctric i la
connexió per a telèfon.
4.2 Unitats constructives i els seus riscos
La relació d'unitats constructives que componen les obres són les que es relacionen a
continuació:
1 Demolició de coberta existent
A Riscos:
Caigudes a diferent alçada
Caigudes al mateix nivell
Aixafaments
Cops i talls
Inhalació de pols
B Mesures preventives:
Bastides de seguretat
Escales auxiliars adequades
Baranes
Cables de seguretat
C Proteccions personals:
Ús de casc
Ús de guants
Ús de calçat de protecció
Ús de cinturó de seguretat
Ús de mascaretes antipols
Ulleres contra impactes i antipols
2 Demolició d’envans i fusteria existents
A Riscos:
Caigudes al mateix nivell
Aixafaments
Cops i talls
Inhalació de pols
B Mesures preventives:
Baranes en forats
31

Bastides adequades
C Proteccions personals:
Ús de casc
Ús de guants
Ús de calçat de protecció
Ús de cinturó de seguretat
Ús de mascaretes antipols
Ulleres contra impactes i antipols
3 Construcció de nova distribució interior
A Riscos:
Caigudes al mateix nivell
Aixafaments
Cops i talls
B Mesures preventives:
Baranes
Xarxes verticals
Xarxes horitzontals
C Proteccions personals:
Ús de casc
Ús de guants
Ús de calçat de protecció
4 Col·locació de nova fusteria
A Riscos:
Caigudes al mateix nivell
Cops i talls
B Mesures preventives:
Neteja de zones de treball i trànsit
Manteniment adequat de les eines
32

C Proteccions personals:
Ús de casc
Ús de guants
Ús de calçat de protecció
5 Adequació d’instal·lacions d’aigua, electricitat i sanejament
A Riscos:
Caigudes al mateix nivel
Caigudes des de punts alts
Interferències amb altres instal·lacions (aigua, llum, gas ...)
Cops i talls
Risc elèctric
Contactes elèctrics directes o indirectes.
B Mesures preventives:
Baranes
Xarxes verticals
Xarxes horitzontals
Escales auxiliars adequades
Neteja de les zones de treball i trànsit
C Proteccions personals:
Ús de casc
Ús de guants
Ús de guants resistents a l’electrocució
Ús de calçat de protecció
6 Nova instal·lació de bany i lavabo.
A Riscos:
Caigudes al mateix nivell
Cops i talls
B Mesures preventives:
Neteja de zones de treball i trànsit
Manteniment adequats de les eines
33

C Proteccions personals:
Ús de casc
Ús de guants
Ús de calçat de protecció
7 Alicatats i paviments
A Riscos:
Caigudes al mateix nivell
Cops i talls
B Mesures preventives:
Bastides adequades
Neteja de les zones de treball i trànsit
Manteniment adequat de les eines
C Proteccions personals:
Ús de casc
Ús de guants
Ús de calçat de protecció
8 Pintures interiors
A Riscos:
Caigudes al mateix nivell
Caigudes a diferent nivell
Cops i talls
Projecció de cossos estranys als ulls
Atmosferes que contenen emanacions perjudicials
B Mesures preventives:
Bastides adequades
Neteja de zones de treball i trànsit
Manteniment adequat de les eines
Ventilació constant
34

C Proteccions personals:
Ús de casc
Ús de guants
Ús de calçat de protecció
Ús de cinturó de seguretat
Ús d'ulleres de protecció contra partícules i gotes
Ús de màscares amb filtre específic recanviable
5.0 RELACIÓ NO EXHAUSTIVA DELS TREBALLS QUE IMPLIQUEN RISCOS
ESPECIALS(Annex II del R.D.1627/1997)
1 Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda
d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els
procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball
2 Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc
d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors
sigui legalment exigible
3 Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica
obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades
4 Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió
5 Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió
6 Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres
subterranis
7 Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic
8 Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit
9 Treballs que impliquin l'ús d'explosius
10 Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats.
5.1 MESURES ESPECÍFIQUES PELS TREBALLS INCLOSOS EN L'ANNEX II-RD1627/1997
1 Construcció de noves parets de càrrega
A Riscos:
- Caigudes al mateix nivell
- Aixafaments
- Cops i talls
B Mesures preventives:
-Bastides de seguretat
35

-xarxes verticals
-xarxes horitzontals
C Proteccions personals:
- Ús de casc
- Ús de guants
- Ús de calçat de protecció
2 Construcció de forjat de biguetes i revoltons ceràmics
A Riscos:
- Caigudes d’alçada
- Caigudes al mateix nivell
- Aixafaments
- Cops i talls
B Mesures preventives:
- Baranes
- Xarxes verticals
- Neteja de zones de treball i trànsit
C Proteccions personals:
- Ús de casc
- Ús de guants
- Ús de calçat de protecció
- Ús de cinturó de seguretat
3 Construcció de nova coberta
A Riscos:
- Caigudes d’alçada
- Caigudes al mateix nivell
- Cops i talls
B Mesures preventives:
- Baranes
- Bastides de seguretat
- Xarxes verticals
- Xarxes horitzontals
36

C Proteccions personals:
- Ús de casc
- Ús de guants
- Ús de calçat de protecció
- Ús de cinturó de seguretat
4 Arrebossats i enguixats
A Riscos:
- Caigudes al mateix nivell
- Cops i talls
B Mesures preventives:
- Bastides adequades
- Neteja de les zones de treball i trànsit
- Manteniment adequat de les eines
C Proteccions personals:
- Ús de casc
- Ús de guants
- Ús de calçat de protecció
5 Rehabilitació de la façana
A Riscos:
- Caigudes d’alçada
- Caigudes al mateix nivell
- Aixafaments
- Cops i talls
B Mesures preventives:
- Bastides de seguretat
C Proteccions personals:
- Ús de casc
- Ús de guants
- Ús de calçat de protecció
- Ús de cinturó de seguretat
37

6 DESCRIPCIÓ DELS PRINCIPALS MATERIALS UTILITZATS
Els principals materials que componen l'execució de les obres són:
Formigons i morters
Semibiguetes de formigó armat i revoltons ceràmics
Maó massís de 29 x 14 x 5 cm per a parets de càrrega
Acer tipus AEH-500 en barres corrugades per a armadures
Teules àrabs de ceràmica per a teulades
7 RISCOS A L'ÀREA DE TREBALL
Els riscos més significatius de l'operari a l’àrea de treball són:
Caigudes d'alçada
Caigudes a diferent nivell
Caigudes al mateix nivell
Cops i talls
Projecció de partícules als ulls
Inhalació de pols.
8 PREVENCIÓ DEL RISC
8.1 Proteccions individuals
Cascos: per a totes les persones que participen a l'obra, incloent-hi visitants
Guants d'ús general
Guants de goma
Botes d'aigua
Botes de seguretat
Granotes de treball
Ulleres contra impactes, pols i gotes
Protectors auditius
Mascaretes antipols
Màscares amb filtre específic recanviable
Cinturó de seguretat de subjecció
Roba contra la pluja
8.2 Proteccions col·lectives i senyalització
8.3 Informació
Senyals de trànsit
Senyals de seguretat
Tanques de limitació i protecció
Tot el personal, a l’inici de l’obra o quan s’hi incorpori, haurà rebut de la seva empresa, la
informació dels riscos i de les mesures correctores que farà servir en la realització de les
seves tasques.
38

8.4 Formació
Cada empresa ha d'acreditar que el seu personal a l'obra ha rebut formació en matèria de
seguretat i salut.
A partir de la tria del personal més qualificat, es designarà qui actuarà com a socorrista a
l'obra.
8.5 Medicina preventiva i primers auxilis
Es disposarà d'una farmaciola amb el material necessari.
La farmaciola es revisarà mensualment i es reposarà immediatament el material consumit.
S'haurà d'informar en un rètol visible a l’obra de l'emplaçament més proper dels diversos
centres mèdics (serveis propis, mútues patronals, mutualitats laborals, ambulatoris,
hospitals, etc.) on avisar o, si és el cas, portar el possible accidentat perquè rebi un
tractament ràpid i efectiu.
8.6 Reconeixement mèdic
Cada contractista acreditarà que el seu personal a l'obra ha passat un reconeixement mèdic,
que es repetirà cada any.
8.7 PREVENCIÓ DE RISC DE DANYS A TERCERS
Es senyalitzarà, d'acord amb la normativa vigent, l'enllaç de la zona d'obres amb el carrer, i
s'adoptaran les mesures de seguretat que cada cas requereixi.
Es senyalitzaran els accessos naturals a l’obra, i es prohibirà el pas a tota persona aliena,
col·locant una tanca i les indicacions necessàries.
Es tindrà en compte, principalment:
La circulació de la maquinària prop de l’obra
La interferència de feines i operacions
La circulació dels vehicles prop de l’obra
9 PLA DE SEGURETAT
En compliment de l'article 7 del Reial decret 1627/1997, de 24 d'octubre de 1997, cada
contractista elaborarà un pla de seguretat y salut i adaptarà aquest estudi bàsic de seguretat i
salut als seus mitjans i mètodes d'execució.
39

Cada pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat, abans de l'inici de les obres, pel
coordinador en matèria de seguretat i salut en execució d'obra.
Aquest pla de seguretat i salut es farà arribar als interessats, segons estableix el Reial decret
1627/97, amb la finalitat que puguin presentar els suggeriments i les alternatives que els
semblin oportuns.
El pla de seguretat i salut, juntament amb l'aprovació del coordinador, l'enviarà el
contractista als serveis territorials de Treball de la Generalitat, de Lleida amb la comunicació
d'obertura de centre de treball, com es preceptiu.
Qualsevol modificació que introdueixi el contractista en el pla de seguretat i salut, de
resultes de les alteracions i incidències que puguin produir-se en el decurs de l'execució de
l'obra o bé per variacions en el projecte d'execució que ha servit de base per elaborar aquest
estudi bàsic de seguretat i salut, requerirà l'aprovació delcoordinador.
10 LLIBRE D'INCIDÈNCIES
A l'obra hi haurà un llibre d’incidències, sota control del coordinador de seguretat en fase
d’execució, i a disposició de la direcció facultativa, l'autoritat laboral o el representant dels
treballadors, els quals podran fer-hi les anotacions que considerin oportunes amb la finalitat
de control de compliment.
En cas d'una anotació, el coordinador enviarà una còpia de l'anotació a la Inspecció de
Treball de Lleida dins del termini de 24 hores.
11 PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT
Tot el personal, incloent-hi les visites, la direcció facultativa, etc., usarà per circular per
l'obra el casc de seguretat.
En cas d'algun accident en que es necessiti assistència facultativa, encara que sigui lleu i
l'assistència mèdica es redueixi a una primera cura, el responsable de seguretat del
contractista realitzarà una investigació tècnica de les causes de tipus humà i de condicions de
treball que han possibilitat l'accident.
A més dels tràmits establerts oficialment, l'empresa passarà un informe a la direcció
facultativa de l'obra, on s'especificarà:
Nom de l'accidentat; categoria professional; empresa per a la qual treballa.
Hora, dia i lloc de l'accident; descripció de l'accident; causes de tipus personal.
Causes de tipus tècnic; mesures preventives per evitar que es repeteixi.
Dates límits de realització de les mesures preventives.
Aquest informe es passarà a la direcció facultativa i al coordinador de seguretat en fase
d’execució el dia següent al de l'accident com a molt tard.
La direcció facultativa i el coordinador de seguretat podran aprovar l'informe o exigir
l'adopció de mesures complementàries no indicades a l'informe.
El compliment de les prescripcions generals de seguretat no va en detriment de la subjecció
a les ordenances i reglaments administratius de dret positiu i rang superior, ni eximeix de
complir-les.
Cada contractista portarà el control de les revisions de manteniment preventiu i les de
manteniment correctiu (avaries i reparacions) de la maquinària d'obra.
En els casos que no hi hagi norma d'homologació oficial, seran de qualitat adequada a les
prestacions respectives.
40

La maquinària de l'obra disposarà de les proteccions i dels resguards originals de
fàbrica, o bé les adaptacions millorades amb l'aval d'un tècnic responsable que en
garanteixi l'operativitat funcional preventiva.
Tota la maquinària elèctrica que s'usi a l'obra tindrà connectades les carcasses dels motors i
els xassís metàl·lics a terra, per la qual cosa s'instal·laran les piquetes de terra necessàries.
Les connexions i les desconnexions elèctriques a màquines o instal·lacions les farà sempre
l'electricista de l'obra.
Queda expressament prohibit efectuar el manteniment o el greixat de les màquines en
funcionament.
12 CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ
Tots els equips de protecció individual (EPI) i sistemes de protecció col·lectiva (SPC)
tindran fixat un període de vida útil.
Quan, per circumstàncies de treball, es produeixi un deteriorament més ràpid d'una
determinada peça o equip, aquesta es reposarà, independentment de la durada prevista o de
la data de lliurament.
Aquelles peces que pel seu ús hagin adquirit més joc o toleràncies de les admeses pel
fabricant, seran reposades immediatament.
L'ús d'una peça o d'un equip de protecció mai no representarà un risc per si mateix.
13 EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)
Cada contractista portarà el control d'entrega dels equips de protecció individual (EPI) de la
totalitat del personal que intervé a l'obra.
Es descriu, en aquest apartat, la indumentària per a protecció personal que es fa servir més i
amb més freqüència en un centre de treball del ram de la construcció, en funció dels riscos
més corrents a què estan exposats els treballadors d'aquest sector.
1 CASC:
El casc ha de ser d'ús personal i obligat en les obres de construcció.
Ha d'estar homologat d'acord amb la norma tècnica reglamentària MT-1, Resolució de la DG
de Treball de 14-12-74, BOE núm. 312 de 30-12-74.
Les característiques principals són:
Classe N: es pot fer servir en treballs amb riscos elèctrics a tensions inferiors o iguals a 1.000
V.
Pes: no ha d'ultrapassar els 450 g.
Els que hagin sofert impactes violents o que tinguin més de quatre anys, encara que no hagin
estat utilitzats han de ser substituïts per uns altres de nous.
En casos extrems, els podran utilitzar diferents treballadors, sempre que se'n canviïn les
peces interiors en contacte amb el cap.
41

2 CALÇAT DE SEGURETAT:
Atès que els treballadors del ram de la construcció estan sotmesos al risc d'accidents
mecànics, i que hi ha la possibilitat de perforació de les soles per claus, és obligat l'ús de
calçat de seguretat (botes) homologat d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-5,
Resolució de la DG de Treball de 31-01-80, BOE núm. 37 de 12-02-80.
Les característiques principals són:
Classe: calçat amb puntera (la plantilla serà opcional en funció del risc de punció plantar).
Pes: no ha d'ultrapassar els 800 g.
Quan calgui treballar en terrenys humits o es puguin rebre esquitxades d'aigua o de morter,
les botes han de ser de goma. Norma tècnica reglamentària MT-27, Resolució de la DG de
Treball de 03-12-81, BOE núm. 305 de 22-12-81, classe E.
3 GUANTS:
Per tal d'evitar agressions a les mans dels treballadors (dermatosi, talls, esgarrapades,
picadures, etc.), cal fer servir guants. Poden ser de diferents materials, com ara:
cotó o punt: feines lleugeres
cuir: manipulació en general
làtex rugós: manipulació de peces que tallin
lona: manipulació de fustes
Per a la protecció contra els agressius químics, han d'estar homologats segons la Norma
tècnica reglamentària MT-11, Resolució de la DG de Treball de 06-05-77, BOE núm. 158 de
04-07-77.
Per a feines en les quals pugui haver-hi el risc d'electrocució, cal fer servir guants
homologats segons la Norma tècnica reglamentària MT-4, Resolució de la DG de Treball de
28-07-75, BOE núm. 211 de 02-11-75.
4 CINTURONS DE SEGURETAT:
Quan es treballa en un lloc alt i hi hagi perill de caigudes eventuals, és preceptiu l'ús de
cinturons de seguretat homologats segons la Norma tècnica reglamentària MT-13, Resolució
de la DG de Treball de 08-06-77, BOE núm. 210 de 02-09-77.
Les característiques principals són:
Classe A: cinturó de subjecció. S'ha de fer servir quan el treballador no s'hagi de desplaçar o
quan els seus desplaçaments siguin limitats. L'element amarrador ha d'estar sempre tibant per
impedir la caiguda lliure.
5 PROTECTORS AUDITIUS:
Quan els treballadors estiguin en un lloc o àrea de treball amb un nivell de soroll superior als
80 dB (A), és obligatori l'ús de protectors auditius, que sempre seran d'ús individual.
Aquests protectors han d'estar homologats d'acord amb la Norma tècnica reglamentaria MT-
2, Resolució de la DG de Treball de 28-01-75, BOE núm. 209 de 01-09-75.
42

6 PROTECTORS DE LA VISTA:
Quan els treballadors estiguin exposats a projecció de partícules, pols o fum, esquitxades de
líquids i radiacions perilloses o enlluernades, hauran de protegir-se la vista amb ulleres de
seguretat i/o pantalles.
Les ulleres i oculars de protecció antiimpactes han d'estar homologats d'acord amb la Norma
tècnica reglamentària MT-16, Resolució de la DG de Treball de 14-06-78, BOE núm. 196 de
17-08-78, i MT-17, Resolució de la DG de Treball de 28-06-78, BOE de 09-09-78.
7 ROBA DE TREBALL:
Els treballadors de la construcció han de fer servir roba de treball, preferiblement del tipus
granota, facilitada per l'empresa en les condicions fixades en el conveni col·lectiu provincial.
La roba ha de ser de teixit lleuger i flexible, ajustada al cos, sense elements addicionals
(bocamànigues, gires, etc.) i fàcil de netejar.
En el cas d'haver de treballar sota la pluja o en condicions d’humitat similars, se'ls entregarà
roba impermeable.
14 SISTEMES DE PROTECCIONS COL·LECTIVES (SPC)
Es descriu en aquest apartat les proteccions de caràcter col·lectiu, que tenen com a funció
principal fer de pantalla entre el focus de possible agressió i la persona o objecte a protegir.
1 TANQUES AUTÒNOMES DE LIMITACIÓ I PROTECCIÓ:
Tindran com a mínim 100 cm d'alçària, i seran construïdes a base de tubs metàl·lics. La
tanca ha de ser estable i no s'ha de poder moure ni tombar.
2 BARANES:
Les baranes envoltaran els forats verticals amb perill de caigudes de més de 2 metres.
Hauran de tenir la resistència suficient (150 kg/ml) per garantir la retenció de persones o
objectes, i una alçària mínima de protecció de 90 cm, llistó intermedi i entornpeu.
3 CABLES DE SUBJECCIÓ DE CINTURÓ DE SEGURETAT (ANCORATGES):
Tindran la resistència suficient per suportar els esforços a què puguin ser sotmesos d'acord
amb la seva funció protectora.
43

4 ESCALES DE MÀ:
Hauran d'anar proveïdes de sabates antilliscants. No es faran servir simultàniament per dues
persones. La longitud depassarà en 1 metre el punt superior de desembarcament.
Tindran un ancoratge perfectament resistent a la seva part superior per tal d'evitar
moviments.
Tant la pujada com la baixada per l’escala de mà es farà sempre de cara a l'escala.
15 SERVEIS DE PREVENCIÓ
1 SERVEI TÈCNIC DE SEGURETAT I SALUT:
Tots els contractistes han de tenir assessorament tècnic en seguretat i salut, propi o extern,
d'acord amb el Reial decret 39/1997 sobre serveis de prevenció.
2 SERVEI MÈDIC:
Els contractistes d'aquesta obra disposaran d'un servei mèdic d'empresa, propi o
mancomunat.
Tot el personal de nou ingrés a la contracta, encara que sigui eventual o autònom, haurà de
passar el reconeixement mèdic prelaboral obligat. Són també obligades les revisions
mèdiques anuals dels treballadors ja contractats.
16 COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT
Es constituirà el Comitè de Seguretat i Salut quan calgui, segons la legislació vigent i allò
que disposa el conveni col·lectiu provincial del sector.
Es nomenarà per escrit socorrista el treballador voluntari que tingui capacitat i coneixements
acreditats de primers auxilis, amb el vist-i-plau del servei mèdic. És interessant que participi
en el Comitè de Seguretat i Salut.
El socorrista revisarà mensualment la farmaciola, i reposarà immediatament el que s'hagi
consumit.
17 INSTAL·LACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT
Les instal·lacions provisionals d'obra s'adaptaran, pel que fa a elements, dimensions i
característiques, al que preveuen a l'especificat els articles 44 de l'Ordenança general de
44

seguretat i higiene, i 335,336 i 337 de l'Ordenança laboral de la construcció, vidre i
ceràmica.
18 CONDICIONS ECONÒMIQUES
El control econòmic de les partides que integren el pressupost de l’estudi bàsic de
seguretat i salut que siguin abonables al contractista principal, serà idèntic al que
s'apliqui a l'estat d'amidaments del projecte d'execució.
19 COMPLIMENT DEL RD 1627/1997 PER PART DEL PROMOTOR: COORDINADOR DE
SEGURETAT I AVÍS PREVI
El promotor ha de designar un coordinador de seguretat en la fase d'execució de les obres
per a que asumeixi les funcions que es defineixen en el RD 1627/1997,
El promotor ha d’efectuar un avís als Serveis Territorials de treball de la Generalitat a
Lleida, abans de l’inici de les obres.
L’avís previ és redactarà d’acord amb el disposat en l’annex III del RD 1627/1997, de data
24-10-97.
20 LEGISLACIÓ ESPECÍFICA DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ
Reglamento de seguridad e higiene en el trabajo.
Orden de 31 de enero de 1940, del Ministerio de Trabajo (BOE núm. 34, 03/02/1940)
Reglament derogat, excepte el Cap. VII. "Andamios", per l'"Ordenanza general de seguridad e higiene
en el trabajo" (Orden de 9 de marzo de 1971).
Reglamento de seguridad e higiene en el trabajo.
Orden de 20 de mayo de 1952, del Ministerio de Trabajo (BOE núm. 167, 15/06/1952)
* Modificación del artículo 115. Orden de 10 de diciembre de 1953 (BOE núm. 356, 22/12/1953)
Ordenanza de trabajo para las industrias de la construcción, vidrio y cerámica.
Orden de 28 de agosto de 1970, del Ministerio de Trabajo (BOE núms. 213 al 216, 05, 07-09/09/1970)
(C.E. - BOE núm. 249, 17/10/1970)
* Modificación de la Ordenanza. Orden de 27 de julio de 1973 (BOE núm. 182, 31/07/1973)
Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo.
Orden de 9 de marzo de 1971, del Ministerio de Trabajo (BOE núms. 64 y 65, 16 y 17/03/1971) (C.E.
- BOE núm. 82, 06/03/1971)
Reglamento de aparatos elevadores para obras.
Orden de 23 de mayo de 1977, del Ministerio de Industria (BOE núm. 141, 14/06/1977) (C.E. - BOE
núm. 170, 18/07/1977)
* Modificación artículo 65. Orden de 7 de marzo de 1981 (BOE núm. 63, 14/03/1981)
Reglamento de explosivos.
Decreto 2114/1978, de 2 de marzo, de la Presidencia del Gobierno (BOE núm. 214, 07/09/1978)
* Modificación. Real Decreto 829/1980, de 18 de abril (BOE núm. 109, 06/05/1980)
45

Modificación de la instrucción técnica complementaria 10.3.01 "Explosivos
Voladuras Especiales" del capítulo X "Explosivos" del Reglamento General de Normas Básicas de
Seguridad Minera.
Orden de 29 de julio de 1994, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 195, 16/08/1994)
(C.E. - BOE núm. 260, 31/10/1994)
Reglamento de seguridad en las máquinas.
Real Decreto 1495/1986, de 26 de mayo, de la Presidencia del Gobierno (BOE núm. 173, 21/07/1986)
(C.E. - BOE núm. 238, 04/10/1986)
* Modificación. Real Decreto 590/1989, de 19 de mayo, del Ministerio de Relaciones con las Cortes y
de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 132, 03/06/1989)
* Instrucción técnica complementaria ITC-MSG-SM1. Orden de 8 de abril de 1991, del Ministerio de
Relaciones con las Cortes y de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 87, 11/04/1991)
* Modificación. Real Decreto 830/1991, de 24 de mayo, del Ministerio de Relaciones con las Cortes y
de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 130, 31/05/1991)
Infracciones y sanciones en el orden social.
Ley 8/1988, de 7 de abril, de la Jefatura del Estado (BOE núm. 91, 15/04/1988)
Disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 84-528-CEE sobre aparatos elevadores y de
manejo mecánico.
Real Decreto 474/1988, de 30 de marzo, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 121,
20/05/1988)
ITC-MIE-AEM2 "Grúas desmontables para obras".
Orden de 28 de junio de 1988, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 162, 07/07/1988)
(C.E. - BOE núm. 239, 05/10/1988)
* Modificación. Orden de 16 de abril de 1990 (BOE núm. 98, 24/04/1990) (C.E. BOE núm 115,
14/05/1990)
Se aprueba la Instrucción Técnica Complementaria ITC-MIE-AEM4 del Reglamento de Aparatos de
Elevación y Manutención, referente a "grúas móviles autopropulsadas usadas".
Real Decreto 2370/1996, de 18 de noviembre, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm.
24/12/1996)
Disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 89-392-CEE, relativa a la aproximación de las
legislaciones de los Estados miembros sobre máquinas.
Real Decreto 1435/1992, de 27 de noviembre, del Ministerio de Relaciones con las Cortes y de la
Secretaría del Gobierno (BOE núm. 297, 11/12/1995)
* Modificación. Real Decreto 56/1995, de 20 de enero (BOE núm. 33, 08/02/1995)
* Relación de normas armonizadas en el ámbito del Real Decreto. Resolución de 1 de junio de 1996,
del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 155, 27/06/1996)
Regulación de las condiciones para la comercialización y libre circulación intracomunitaria de los
equipos de protección individual.
Real Decreto 1407/1992, de 20 de noviembre, del Ministerio de Relaciones con las Cortes y de la
Secretaría del Gobierno (BOE núm. 311, 28/12/1992) (C.E. - BOE núm. 42, 24/02/1993)
* Modificación. Real Decreto 159/1995, de 3 de febrero, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm.
57, 08/03/1995) (C.E. - BOE núm. 57, 08/03/1995)
46

Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto.
Orden de 31 de octubre de 1984, del Ministerio de Trabajo (BOE núm. 267, 07/11/1984) (C.E. - BOE
núm. 280, 22/11/1984)
* Normas complementarias. Orden de 7 de enero de 1987 (BOE núm. 13, 15/01/1987)
* Prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. Real
Decreto 108/1991, de 1 de febrero, del Ministerio de Relaciones con las Cortes y de la Secretaría del
Gobierno (BOE núm. 32, 06/02/1991) (C.E. - BOE núm. 43, 19/02/1991)
Modificación de los artículos 2, 3 y 13 de la Orden de 31 de octubre de 1984 por la que se aprueba el
Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto y el artículo 2 de la Orden de 7 de enero de 1987 por
la que se establecen normas complementarias al citado reglamento.
Orden de 26 de julio de 1993, del Ministerio de Trabajo y seguridad Social (BOE núm. 186,
05708/1993)
S'estableix un certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d'obres i construccions a
línies elèctriques.
Resolució de 4 de novembre de 1988, del Departament d'Indústria i Energia (DOGC núm. 1075,
30/11/1988)
Se establecen los requisitos y datos de las comunicaciones de apertura previa o reanudación de
actividades de empresas y centros de trabajo.
Orden de 6 de mayo de 1988, del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social (BOE núm. 117,
16/05/1988)
Protección de los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el
trabajo.
Real Decreto 1316/1989, de 27 de octubre, del Ministerio de Relaciones con las Cortes y de la
Secretaría del Gobierno (BOE núm. 263, 02/11/1989) (C.E. - BOE núm. 295, 09/12/1989 y núm. 126,
26/05/1990)
Texto Refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores.
Real Decreto-Legislativo 1/1995, de 24 de marzo, del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social (BOE
29/03/1995)
Prevención de riesgos laborales.
Ley 31/1995, de 10 de noviembre de la Jefatura del Estado (BOE núm. 269, 10/11/1995)
Se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención.
Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE núm. 27,
31/01/1996)
Disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo.
Real Decreto 485/1997, de 14 de abril, del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE núm. 97,
23/04/1997)
Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe
riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores.
Real Decreto 487/1997, de 14 de abril, del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE núm. 97,
23/04/1997)
Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo.
Real Decreto 486/1997, de 14 de abri, del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE núm. 97,
23/04/1997)
Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes
cancerígenos durante el trabajo.
Real Decreto 665/1997, de 12 de mayo, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 124, 24/05/1997)
47

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización por los trabajadores de equipos
de protección individual.
Real Decreto 773/1997, de 30 de mayo, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 140, 12/06/1997)
Se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores
de los equipos de trabajo.
Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 188, 07/08/1997)
Se aprueban las disposiciones mínimas destinadas a proteger la seguridad y la salud de los
trabajadores en las actividades mineras.
Real Decreto 1389/1997, de 5 de septiembre , del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm 240,
07/10/1997)
Se establecen disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción.
Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 256,
25/10/1997)
S'aprova el model del Llibre d'incidències en obres de construcció.
Ordre de 12 de gener de 1998, del Departament de Treball (DOGC núm. 2565, 27/01/1998)
Convenio colectivo general del sector de la construcción. Resolución de 4-5-1992 de la Dirección
General de Trabajo (BOE núm.121, 20/05/1992)
- Conveni col·lectiu provincial de la construcció.
Balaguer, gener de 2010
signat: ________________________
Tècnic: Josep Cases Llovet
Eng. Tèc. Industrial
48

11.- PLEC DE CONDICIONS
49

CAPITULO PRELIMINAR
PLIEGO DE CONDICIONES
CAPITULO I : CONDICIONES FACULTATIVAS
Epígrafe 1º: DELIMITACION GENERAL DE FUNCIONES TÉCNICAS
Epígrafe 2º: DE LAS OBLIGIGACIONES DERECHOS GENERALES DEL CONSTRUCTOR O CONTRATISTA
Epígrafe 3º: PRESCRIPCIONES GENERALES RELATIVAS A LOS TRABAJOS Y A LOS MATERIALES
Epígrafe 4º: DE LAS RECEPCIONES DE EDIFICIOS Y OBRAS ANEJAS. DE LAS RECEPCIONES PROVISIONALES
CAPÍTULO III : CONDICIONES TÉCNICAS
Epígrafe 1º: CONDICIONES GENERALES
Epígrafe 2º: CONDICIONES QUE HAN DE CUMPLIR LOS MATERIALES. EJECUCIÓN DE LAS UNIDADES DE OBR
CAPÍTULO PRELIMINA
NATURALEZA Y OBJETO DEL PLIEGO DE CONDICIONES
Artículo 1º.− El presente Pliego General de Condiciones tiene carácter supletorio del pliego de
Condiciones Particulares del Proyecto.
Ambos, conjuntamente con los otros documentos requeridos en el Artículo 22 de la Ley de Contratos
del Estado y Artículo 63 del Reglamento General para la Contratación del Estado, forman el Proyecto
Arquitectónico, y tienen por finalidad regular la ejecución de las obras fijando los niveles técnicos y de la
calidad exigibles, precisando las intervenciones que corresponden, según el contrato y con arreglo a la
Legislación aplicable a la Propiedad, al Contratista o constructor de la misma, sus técnicos y
encargados, así como las relaciones entre todos ellos y sus correspondientes obligaciones en orden al
cumplimiento del contrato de obra.
DOCUMENTACIÓN DEL CONTRATO DE OBRA
Artículo 2º.− Integran el contrato los siguientes documentos relacionados por orden de prelación en
cuanto al valor de sus especificaciones en caso de omisión o aparente contradicción:
1º.− Las condiciones fijadas en el propio documento de Contrato.
2º.− El Pliego de Condiciones Particulares.
3º.− El presente Pliego General de Condiciones.
4º.− El resto de la documentación de Proyecto (memoria, planos, mediciones y presupuestos).
El presente proyecto se refiere a una obra de nueva construcción, siendo por tanto susceptible de ser
entregada al uso a que se destina una vez finalizada la misma.
Las órdenes e instrucciones de la Dirección Facultativa de las obras se incorporan al Proyecto como
interpretación, complemento o precisión de sus determinaciones.
50

En cada documento, las especificaciones literales prevalecen sobre las gráficas y en los planos, la cota
prevalece sobre la medida a escala.
CAPITULO I : CONDICIONES FACULTATIVAS
EPÍGRAFE 1º. DELIMITACIÓN GENERAL DE FUNCIONES TÉCNICAS
Artículo 3º.− Corresponde al Director:
− Redactar los complementos o rectificaciones del proyecto que se precisen.
− Asistir a las obras, cuantas veces lo requiera su naturaleza y complejidad, a fin de resolver
las contingencias que se produzcan e impartir las órdenes complementarias que sean
precisas para conseguir la correcta solución arquitectónica.
− Coordinar la intervención en obra de otros técnicos que, en su caso, concurran a la
dirección con función propia en aspectos parciales de su especialidad.
− Aprobar las certificaciones parciales de obra, la liquidación final y asesorar al promotor en
el acto de la recepción.
Artículo 4º.− Corresponde al Técnico Director :
− Redactar el documento de estudios y análisis del Proyecto con arreglo a lo previsto en el
artículo 1º.4. de las Tarifas de Honorarios aprobados por R.D. 314/1979, de 19 de enero.
− Planificar, a la vista del proyecto arquitectónico, del contrato y de la normativa técnica de
aplicación el control de calidad y económico de las obras.
− Redactar cuando sea requerido el estudio de los sistemas adecuados a los riesgos del
trabajo en la realización de la obra y aprobar el Plan de Seguridad e Higiene para la
aplicación del mismo.
− Efectuar el replanteo de la obra y preparar el acta correspondiente, suscribiéndola en
unión del Técnico y del Constructor.
− Comprobar las instalaciones provisionales, medios auxiliares y sistemas de seguridad e
higiene en el trabajo, controlando su correcta ejecución.
− Ordenar y dirigir la ejecución material con arreglo al proyecto, a las normas técnicas y a
las reglas de la buena construcción.
− Realizar o disponer las pruebas o ensayos de materiales, instalaciones y demás unidades
de obra según las frecuencias de muestreo programadas en el plan de control, así como
efectuar las demás comprobaciones que resulten necesarias para asegurar la calidad
constructiva de acuerdo con el proyecto y la normativa técnica aplicable. De los resultados
informará puntualmente al Constructor, impartiéndole, en su caso, las órdenes oportunas;
51

de no resolverse la contingencia adoptará las medidas que corresponda dando cuenta al
Ingeniero Técnico.
− Realizar las mediciones de obra ejecutada y dar conformidad, según las relaciones
establecidas, a las certificaciones valoradas y a la liquidación de la obra.
− Suscribir el certificado final de la obra.
EL CONSTRUCTOR
Artículo 5º.− Corresponde al Constructor:
a− Organizar los trabajos de construcción, redactando los planes de obras que se precisen y
proyectando o autorizando las instalaciones provisionales y medios auxiliares de la obra.
b− Elaborar, cuando se requiera, el Plan de Seguridad e Higiene de la obra en aplicación del
estudio correspondiente y disponer en toda caso la ejecución de las medidas preventivas,
velando por su cumplimiento y por la observancia de la normativa vigente en materia de
seguridad e higiene en el trabajo, en concordancia con las previstas en la Ordenanza
General de Seguridad e Higiene en el Trabajo aprobada por O.M. 9−3−71.
c− Suscribir con el Técnico Director el acta del replanteo de la obra.
d− Ostentar la jefatura de todo el personal que intervenga en la obra y coordinar las
intervenciones de los subcontratistas.
e− Asegurar la idoneidad de todos y cada uno de los materiales y elementos constructivos
que se utilicen, comprobando los preparativos en obra y rechazando, por iniciativa propia
o por prescripción del Técnico, los suministros o prefabricados que no cuenten con las
garantías o documentos de idoneidad requeridos por las normas de aplicación.
f− Custodiar el Libro de órdenes y seguimiento de la obra, y dar el enterado a las
anotaciones que se practiquen en el mismo.
g− Facilitar al Técnico Director con antelación suficiente los materiales precisos para el
cumplimiento de su cometido.
h− Preparar las certificaciones parciales de obra y la propuesta de liquidación final.
i− Suscribir con el Promotor las actas de recepción provisional y definitiva.
j− Concertar los seguros de accidentes de trabajo y de daños a terceros durante la obra.
k− Deberá tener siempre en la obra un número proporcionado de obreros a la extensión de
los trabajos que se estén ejecutando según el nº 5 del Artículo 22 de la Ley de Contratos
del Estado, y el nº 5 del Artículo 63 del vigente Reglamento General de Contratación del
Estado.
EPÍGRAFE 2º. DE LAS OBLIGACIONES Y DERECHOS GENERALES DEL
CONSTRUCTOR O CONTRATISTA
52

¡VERIFICACIÓN DE LOS DOCUMENTOS DEL PROYECTO
Artículo 6º.− Antes de dar comienzo a las obras, el Constructor consignará por escrito que la
documentación aportada le resulta suficiente para la comprensión de la totalidad de la obra contratada
o, en caso contrario, solicitará las aclaraciones pertinentes.
El Contratista se sujetará a las Leyes, Reglamentos y Ordenanzas vigentes, así como a las que se
dicten durante la ejecución de la obra.
PLAN DE SEGURIDAD E HIGIENE
Artículo 7º.− El Constructor, a la vista del Proyecto de Ejecución, conteniendo, en su caso, el Estudio de
Seguridad e Higiene, presentará el Plan de Seguridad e Higiene de la obra a la aprobación del Técnico
de la Dirección Facultativa.
OFICINA EN LA OBRA
Artículo 8º.− El Constructor habilitará en la obra una oficina en la que existirá una mesa o tablero
adecuado, en el que puedan extenderse y consultarse los planos. En dicha oficina tendrá siempre el
Contratista a disposición de la Dirección Facultativa:
− El Proyecto de Ejecución completo, incluidos los complementos que en su caso redacte el
Ingeniero Técnico.
− La Licencia de Obras
− El Libro de Ordenes y Asistencias
− El Plan de Seguridad e Higiene
− El Libro de Incidencias
− El Reglamento y Ordenanza de Seguridad e Higiene en el Trabajo
− La Documentación de los seguros mencionados en el Artículo 5º−j).
Dispondrá además el Constructor de una oficina para la Dirección Facultativa, convenientemente
acondicionada para que en ella se pueda trabajar con normalidad a cualquier hora de la jornada.
PRESENCIA DEL CONSTRUCTOR EN LA OBRA
Artículo 9º.− El Constructor viene obligado a comunicar a la propiedad la persona designada como
delegado suyo en la obra, que tendrá carácter de Jefe de la misma, con dedicación plena y con
facultades para representarle y adoptar en todo momento cuantas disposiciones competan a la
contrata.
Serán sus funciones las del Constructor según se especifica en el artículo 5º. Cuando la importancia de
las obras lo requiera y así se consigne en el "Pliego de Condiciones Particulares de índole Facultativa",
el delegado del Contratista será un facultativo de grado superior o grado medio, según los casos.
El Pliego de Condiciones particulares determinará el personal facultativo o especialista que el
Constructor se obligue a mantener en la obra como mínimo, y el tiempo de dedicación comprometido.
53

El incumplimiento de esta obligación o, en general, la falta de cualificación suficiente por parte del
personal según la naturaleza de los trabajos, facultará al Ingeniero Técnico para ordenar la paralización
de las obras, sin derecho a reclamación alguna, hasta que se subsane la deficiencia.
Artículo 10º.− El Jefe de la obra, por sí mismo o por medio de sus técnicos encargados, estará presente
durante la jornada legal de trabajo y acompañará al Ingeniero Técnico, en las visitas que haga a las
obras, poniéndose a su disposición para la práctica de los reconocimientos que se consideren
necesarios y suministrándole los datos precisos para la comprobación de mediciones y liquidaciones.
TRABAJOS NO ESTIPULADOS EXPRESAMENTE
Artículo 11º.− Es obligación de la contrata el ejecutar cuanto sea necesario para la buena construcción
y aspecto de las obras, aún cuando no se halle expresamente determinado en los documentos de
Proyecto, siempre que, sin separarse de su espíritu y recta interpretación, lo disponga el Técnico
Director dentro de los límites de posibilidades que los presupuestos habiliten para cada unidad de obra
y tipo de ejecución.
El Contratista, de acuerdo con la Dirección Facultativa, entregará en el acto de la recepción provisional,
los planos de todas las instalaciones ejecutadas en la obra, con las modificaciones o estado definitivo
en que hayan quedado.
El Contratista se compromete igualmente a entregar las autorizaciones que preceptivamente tienen que
expedir las Delegaciones Provinciales de Industria, Sanidad, etc., y autoridades locales, para la puesta
en servicio de las referidas instalaciones.
Son también por cuenta del Contratista, todos los arbitrios, licencias municipales, vallas, alumbrado,
multas, etc., que ocasionen las obras desde su inicio hasta su total terminación.
INTERPRETACIONES, ACLARACIONES Y MODIFICACIONES DE LOS DOCUMENTOS DEL
PROYECTO .
Artículo 12º.− Cuando se trate de aclarar, interpretar o modificar preceptos de los Pliego de Condiciones
o indicaciones de los planos o croquis, las órdenes e instrucciones correspondientes se comunicarán
precisamente por escrito al Constructor estando éste obligado a su vez a devolver los originales o las
copias suscribiendo con su firma el enterado, que figurará al pie de todas las órdenes, avisos o
instrucciones que reciba del Ingeniero..
Cualquier reclamación que en contra de las disposiciones tomadas por éstos crea oportuno hacer el
Constructor, habrá de dirigirla, dentro precisamente del plazo de tres días, a quien la hubiera dictado, el
cual dará al Constructor, el correspondiente recibo, si este lo solicitase.
Artículo 13º.− El Constructor podrá requerir del Ingeniero Técnico, según sus respectivos cometidos, las
instrucciones o aclaraciones que se precisen para la correcta interpretación y ejecución de lo
proyectado.
54

RECLAMACIONES CONTRA LAS ORDENES DE LA DIRECCIÓN FACULTATIVA
Artículo 14º.− Las reclamaciones que el Contratista quiera hacer contra las órdenes o instrucciones
dimanadas de la Dirección Facultativa, sólo podrá presentarlas, a través del Ingeniero, ante la
Propiedad, si son de orden económico y de acuerdo con las condiciones estipuladas en los Pliegos de
Condiciones correspondientes. Contra disposiciones de orden técnico del Ingeniero Técnico, no se
admitirá reclamación alguna, pudiendo el Contratista salvar su responsabilidad, si lo estima oportuno,
mediante exposición razonada dirigida al Ingeniero, el cual podrá limitar su contestación al acuse de
recibo, que en todo caso será obligatoria para ese tipo de reclamaciones.
RECUSACIÓN POR EL CONTRATISTA DEL PERSONAL NOMBRADO POR EL TECNICO
DIRECTOR.
Artículo 15º.− El Constructor no podrá recusar a los Ingenieros o personal encargado por éstos de la
vigilancia de las obras, ni pedir que por parte de la propiedad se designen otros facultativos para los
reconocimientos y mediciones.
Cuando se crea perjudicado por la labor de éstos, procederá de acuerdo con lo estipulado en el artículo
precedente, pero sin que por esta causa puedan interrumpirse ni perturbarse la marcha de los trabajos.
FALTAS DE PERSONAL
Artículo 16º.− El Ingeniero Técnico, en supuestos de desobediencia a sus instrucciones, manifiesta
incompetencia o negligencia grave que comprometan o perturben la marcha de los trabajos, podrá
requerir al Contratista para que aparte de la obra a los dependientes u operarios causantes de la
perturbación.
Artículo 17º.− El Contratista podrá subcontratar capítulos o unidades de obra a otros contratistas e
industriales, con sujeción en su caso, a lo estipulado en el Pliego de Condiciones Particulares y sin
perjuicio de sus obligaciones como Contratista general de la obra.
EPÍGRAFE 3º. PRESCRIPCIONES GENERALES RELATIVAS A LOS
TRABAJOS Y A LOS MATERIALES
¡CAMINOS Y ACCESOS
Artículos 18º.− El Constructor dispondrá por su cuenta los accesos a la obra y el cerramiento o vallado
de ésta.
El Técnico Director podrá exigir su modificación o mejora.
Así mismo el Constructor se obligará a la colocación en lugar visible, a la entrada de la obra, de un
cartel exento de panel metálico sobre estructura auxiliar donde se reflejarán los datos de la obra en
55

elación al título de la misma, entidad promotora y nombres de los técnicos competentes, cuyo diseño
deberá ser aprobado previamente a su colocación por la Dirección Facultativa.
REPLANTEO
Artículo 19º.− El Constructor iniciará las obras con el replanteo de las mismas en el terreno, señalando
las referencias principales que mantendrá como base de ulteriores replanteos parciales. Dichos trabajos
se considerarán a cargo del Contratista e incluidos en su oferta.
El Constructor someterá el replanteo a la aprobación del Ingeniero Técnico y una vez este haya dado
su conformidad preparará un acta acompañada de un plano que deberá ser aprobada por el Arquitecto,
siendo responsabilidad del Constructor la omisión de este trámite.
.COMIENZO DE LA OBRA. RITMO DE EJECUCIÓN DE LOS TRABAJOS LA OBRA.
Artículo 20º.− El Constructor dará comienzo a las obras en el plazo marcado en el Pliego de
Condiciones Particulares, desarrollándolas en la forma necesaria para que dentro de los períodos
parciales en aquél señalados queden ejecutados los trabajos correspondientes y, en consecuencia, la
ejecución total se lleve a efecto dentro del plazo exigido en el Contrato.
Obligatoriamente y por escrito, deberá el Contratista dar cuenta al Ing. Téc. del comienzo de los
trabajos al menos con tres días de antelación.
ORDEN DE LOS TRABAJOS
Artículo 21º.− En general, la determinación del orden de los trabajos es facultad de la contrata, salvo
aquellos casos en los que, por circunstancias de orden técnico, estime conveniente su variación la
Dirección Facultativa.
FACILIDADES PARA OTROS CONTRATISTAS
Artículo 22º.− De acuerdo con lo que requiera la Dirección Facultativa, el Contratista General deberá
dar todas las facilidades razonables para la realización de los trabajos que le sean encomendados a
todos los demás Contratistas que intervengan en la obra. Ello sin perjuicio de las compensaciones
económicas a que haya lugar entre Contratistas por utilización de medios auxiliares o suministros de
energía u otros conceptos.
En caso de litigio, ambos Contratistas estarán a lo que resuelva la Dirección Facultativa.
AMPLIACIÓN DEL PROYECTO POR CAUSAS IMPREVISTAS O DE FUERZA MAYOR
56

Artículo 23º.− Cuando sea preciso por motivo imprevisto o por cualquier accidente, ampliar el Proyecto,
no se interrumpirán los trabajos, continuándose según las instrucciones dadas por el Técnico Director
en tanto se formula o se tramita el Proyecto Reformado.
El Constructor está obligado a realizar con su personal y sus materiales cuanto la Dirección de las
obras disponga para apeos, apuntalamientos, derribos, recalzos o cualquier otra obra de carácter
urgente.
RESPONSABILIDAD DE LA DIRECCIÓN FACULTATIVA EN EL RETRASO DE LA OBRA
Artículo 25º.− El Contratista no podrá excusarse de no haber cumplido los plazos de obra estipulados,
alegando como causa la carencia de planos u órdenes de la Dirección Facultativa, a excepción del caso
en que habiéndolo solicitado por escrito no se le hubiesen proporcionado.
CONDICIONES GENERALES DE EJECUCIÓN DE LOS TRABAJOS
Artículo 26º.− Todos los trabajos se ejecutarán con estricta sujeción al Proyecto, a las modificaciones
del mismo que previamente hayan sido aprobadas y a las órdenes e instrucciones que bajo su
responsabilidad y por escrito entregue el Ingeniero al Constructor, dentro de las limitaciones
presupuestarias y de conformidad con lo especificado en el artículo 11º.
TRABAJOS DEFECTUOSOS
Artículo 28º.− El Constructor debe emplear los materiales que cumplan las condiciones exigidas en las
"Condiciones Generales y Particulares de índole Técnica "del Pliego de Condiciones y realizará todos y
cada uno de los trabajos contratados de acuerdo con lo especificado también en dicho documento.
Por ello, y hasta que tenga lugar la recepción definitiva del edificio es responsable de la ejecución de los
trabajos que ha contratado y de las faltas y defectos que en éstos puedan existir por su mala gestión o
por la deficiente calidad de los materiales empleados o aparatos colocados, sin que le exima de
responsabilidad el control que compete al Ingeniero, ni tampoco el hecho de que los trabajos hayan
sido valorados en las certificaciones parciales de obra, que siempre serán extendidas y abonadas a
buena cuenta.
Como consecuencia de lo anteriormente expresado, cuando el Ingeniero Téc. advierta vicios o defectos
en los trabajos citados, o que los materiales empleados o los aparatos colocados no reúnen las
condiciones preceptuadas, ya sea en el curso de la ejecución de los trabajos, o finalizados éstos, y para
verificarse la recepción definitiva de la obra, podrá disponer que las partes defectuosas demolidas y
reconstruidas de acuerdo con lo contratado, y todo ello a expensas de la contrata. Si ésta no estimase
57

justa la decisión y se negase a la demolición y reconstrucción o ambas, se planteará la cuestión ante la
Propiedad, quien resolverá.
VICIOS OCULTOS
Artículo 29º.− Si el Ingeniero Técnico tuviese fundadas razones para creer en la existencia de vicios
ocultos de construcción en las obras ejecutadas, ordenará efectuar en cualquier tiempo, y antes de la
recepción definitiva, los ensayos, destructivos o no, que crea necesarios para reconocer los trabajos
que suponga defectuosos.
Los gastos que se observen serán de cuenta del Constructor, siempre que los vicios existan realmente.
DE LOS MATERIALES Y LOS APARATOS. SU PROCEDENCIA
Artículo 30º.− El Constructor tiene libertad de proveerse de los materiales y aparatos de todas clases en
los puntos que le parezca conveniente, excepto en los casos en que el Pliego Particular de Condiciones
Técnicas preceptúe una procedencia determinada.
Obligatoriamente, y para proceder a su empleo o acopio, el Constructor deberá presentar al Ingeniero
Tècnico una lista completa de los materiales y aparatos que vaya a utilizar en la que se indiquen todas
las indicaciones sobre marcas, calidades, procedencia e idoneidad de cada uno de ellos.
PRESENTACIÓN DE MUESTRAS
Artículo 31º.− A petición del Técnico Director, el Constructor le presentará las muestras de los
materiales siempre con la antelación prevista en el Calendario de la Obra.
MATERIALES NO UTILIZABLES
Artículo 32º.− El Constructor, a su costa, transportará y colocará, agrupándolos ordenadamente y en el
lugar adecuado, los materiales procedentes de las excavaciones, derribos, etc., que no sean utilizables
en la obra.
Se retirarán de ésta o se llevarán al vertedero, cuando así estuviese establecido en el Pliego de
Condiciones particulares vigente en la obra.
Si no se hubiese preceptuado nada sobre el particular, se retirarán de ella cuando así lo ordene el
Ingeniero Técnico.
58

GASTOS OCASIONADOS POR PRUEBAS Y ENSAYOS
Artículo 33º.− Todos los gastos originados por las pruebas y ensayos de materiales o elementos que
intervengan en la ejecución de las obras, serán de cuenta de la contrata.
Todo ensayo que no haya resultado satisfactorio o que no ofrezca las suficientes garantías podrá
comenzarse de nuevo a cargo del mismo.
LIMPIEZA DE LAS OBRAS
Artículo 34º.− Es obligación del Constructor mantener limpias las obras y sus alrededores, tanto de
escombros como de materiales sobrantes, hacer desaparecer las instalaciones provisionales que no
sean necesarias, así como adoptar las medidas y ejecutar todos los trabajos que sean necesarios para
que la obra ofrezca un buen aspecto.
OBRAS SIN PRESCRIPCIONES
Artículo 35º.− En la ejecución de trabajos que entran en la construcción de las obras y para los cuales
no existan prescripciones consignadas explícitamente en este Pliego ni en la restante documentación
del Proyecto, el Constructor se atendrá, en primer término, a las instrucciones que dicte la Dirección
Facultativa de las obras y, en segundo lugar, a las reglas y prácticas de la buena construcción.
EPÍGRAFE 4º. DE LAS RECEPCIONES DE EDIFICIOS Y OBRAS ANEJAS. DE LAS
RECEPCIONES PROVISIONALES
Artículo 36º.− Treinta días antes de dar fin a las obras, comunicará el Técnico Director a la Propiedad la
proximidad de su terminación a fin de convenir la fecha para el acto de Recepción Provisional.
Esta se realizará con la intervención de un Técnico designado por la Propiedad, del Constructor y del
Ingeniero. Se convocará también a los restantes técnicos que, en su caso, hubiesen intervenido en la
dirección con función propia en aspecto parciales o unidades especializadas.
Practicando un detenido reconocimiento de las obras, se extenderá un acta con tantos ejemplares
como intervinientes y firmados por todos ellos.
Desde esta fecha empezará a correr el plazo de garantía, si las obras se hallasen en estado de ser
admitidas. Seguidamente, los Técnicos de la Dirección Facultativa extenderán el correspondiente
Certificado Final de Obra.
Cuando las obras no se hallen en estado de ser recibidas, se hará constar en el acta y se dará al
Constructor las oportunas instrucciones para remediar los defectos observados, fijando un plazo para
subsanarlos, expirado el cual, se efectuará un nuevo reconocimiento a fin de proceder a la recepción
provisional de la obra.
Si el Constructor no hubiese cumplido, podrá declararse resuelto el contrato con perdida de la fianza.
59

Al realizarse la Recepción Provisional de las obras, deberá presentar el Contratista las pertinentes
autorizaciones de los Organismos Oficiales de la Provincia, para el uso y puesta en servicio de las
instalaciones que así lo requiera. No se efectuará esa Recepción Provisional, ni como es lógico la
Definitiva, si no se cumple este requisito.
DOCUMENTACIÓN FINAL DE LA OBRA
Artículo 37º.− El Ingeniero Técnico Director facilitará a la Propiedad la documentación final de las obras,
con las especificaciones y contenido dispuesto por la legislación vigente y si se trata de viviendas, con
lo que se establece en los párrafos 2,3,4, y 5 del apartado 2 del artículo 4º del Real Decreto 515/1989,
de 21 de abril.
PLAZO DE GARANTÍA
Artículo 39º.− El plazo de garantía será de doce meses, y durante este período el Contratista corregirá
los defectos observados, eliminará las obras rechazadas y reparará las averías que por esta causa se
produjeran, todo ello por su cuenta y sin derecho a indemnización alguna, ejecutándose en caso de
resistencia dichas obras por la Propiedad con cargo a la fianza.
El Contratista garantiza a la Propiedad contra toda reclamación de tercera persona, derivada del
incumplimiento de sus obligaciones económicas o disposiciones legales relacionadas con la obra. Una
vez aprobada la Recepción y Liquidación Definitiva de las obras, la Administración tomará acuerdo
respecto a la fianza depositada por el Contratista.
Tras la Recepción Definitiva de la obra, el Contratista quedará relevado de toda responsabilidad salvo
en lo referente a los vicios ocultos de la construcción.
CONSERVACIÓN DE LAS OBRAS RECIBIDAS PROVISIONALMENTE
Artículo 40º.− Los gastos de conservación durante el plazo de garantía comprendido entre las
recepciones provisionales y definitiva, correrán a cargo del Contratista.
Por lo tanto, el Contratista durante el plazo de garantía será el conservador del edificio, donde tendrá el
personal suficiente para atender a todas las averías y reparaciones que puedan presentarse, aunque el
establecimiento fuese ocupado o utilizado por la propiedad, antes de la Recepción Definitiva.
DE LA RECEPCIÓN DEFINITIVA
Artículo 41º.− La recepción definitiva se verificará después de transcurrido el plazo de garantía en igual
forma y con las mismas formalidades que la provisional, a partir de cuya fecha cesará la obligación del
Constructor de reparar a su cargo aquéllos desperfectos inherentes a la norma conservación de los
edificios y quedarán sólo subsistentes todas las responsabilidades que pudieran alcanzarle por vicios
de la construcción.
60

PRÓRROGA DEL PLAZO DE GARANTÍA
Artículo 42º.− Si al proceder al reconocimiento para la recepción definitiva de la obra, no se encontrase
ésta en las condiciones debidas, se aplazará dicha recepción definitiva y el Arquitecto Director marcará
al Constructor los plazos y formas en que deberán realizarse las obras necesarias y, de no efectuarse
dentro de aquellos, podrá resolverse el contrato con pérdida de la fianza.
DE LAS RECEPCIONES DE TRABAJOS CUYA CONTRATA HAYA SIDO RESCINDIDA
Artículo 43º.− En el caso de resolución del contrato, el Contratista vendrá obligado a retirar, en el plazo
que se fije en el Pliego de Condiciones Particulares, la maquinaría, medios auxiliares, instalaciones,
etc., a resolver los subcontratos que tuviese concertados y a dejar la obra en condiciones de ser
reanudadas por otra empresa.
Las obras y trabajos terminados por completo se recibirán provisionalmente con los trámites
establecidos en el artículo 36.
Para las obras y trabajos no terminados pero aceptables a juicio del Arquitecto Director, se efectuará
una sola recepción definitiva.
CAPITULO II : CONDICIONES ECONÓMICAS
EPÍGRAFE 1º.- PRINCIPIO GENERAL
Artículo 44º.- Todos los que intervienen en el proceso de construcción tienen derecho a percibir
puntualmente las cantidades devengadas por su correcta actuación con arreglo a las condiciones
contractualmente establecidas.
Artículo 45º.- La Propiedad, el Contratista y, en su caso, los Técnicos, pueden exigirse recíprocamente
las garantías adecuadas al cumplimiento puntual de sus obligaciones de pago.
EPÍGRAFE 3º.- DE LOS PRECIOS
COMPOSICIÓN DE LOS PRECIOS UNITARIOS
Artículo 51º.- El cálculo de los precios de las distintas unidades de la obra es el resultado de sumar los
costes directos, los indirectos, los gastos generales y el beneficio industrial.
Se considerarán costes directos:
a) La mano de obra, con sus pluses, cargas y seguros sociales, que intervienen directamente
en la ejecución de la unidad de obra.
b) Los materiales, a los precios resultantes a pie de la obra, que queden integrados en la
unidad de que se trate o que sean necesarios para su ejecución.
61

c) Los equipos y sistemas técnicos de la seguridad e higiene para la prevención y protección
de accidentes y enfermedades profesionales.
d) Los gastos de personal, combustible, energía, etc., que tenga lugar por accionamiento o
funcionamiento de la maquinaría e instalaciones utilizadas en la ejecución de la unidad de
obras.
e) Los gastos de amortización y conservación de la maquinaria, instalaciones, sistemas y
equipos anteriormente citados.
Se considerarán costes indirectos:
- Los gastos de instalación de oficinas a pie de obra, comunicaciones edificación de almacenes,
talleres, pabellones temporales para obreros, laboratorios, seguros, etc., los del personal técnico
y administrativo adscrito exclusivamente a la obra y los imprevistos. Todos esto gastos, se
cifrarán en un porcentaje de los costes directos.
Se considerarán Gastos Generales:
- Los Gastos Generales de empresa, gastos financieros, cargas fiscales y tasas de la
administración legalmente establecidas. Se cifrarán como un porcentaje de la suma de los costes
directos e indirectos (en los contratos de obras de la Administración Pública este porcentaje se
establece un 13 por 100).
Beneficio Industrial:
- El Beneficio Industrial del Contratista se establece en el 6 por 100 sobre la suma de las
anteriores partidas.
Precio de Ejecución Material ón Material:
- Se denominará Precio de Ejecución Material al resultado obtenido por la suma de los anteriores
conceptos a excepción del Beneficio Industrial y los gastos generales.
Precio de Contrata:
- El precio de Contrata es la suma de los costes directos, los indirectos, los Gastos Generales y el
Beneficio Industrial.
- El IVA gira sobre esta suma pero no integra el precio.
EPÍGRAFE 4º.- 0BRAS POR ADMINISTRACIÓN
ADMINISTRACION
Artículo 58º.- Se denominan "Obras por Administración" aquellas en las que las gestiones que se
precisan para su realización las lleva directamente el propietario; bien por sí mismo o por un
representante suyo o bien por mediación de un constructor.
Las obras por administración se clasifican en las dos modalidades siguientes:
a) Obras por administración directa.
b) Obras por administración delegada o indirecta.
62

OBRAS POR ADMINISTRACIÓN DIRECTA
Artículo 59º.- Se denominan "Obras por Administración Directa" aquellas en las que el Propietario por sí
o por mediación de un representante suyo, que puede ser el propio Técnico-Director, expresamente
autorizado a estos efectos, lleve directamente las gestiones precisas para la ejecución de la obra,
adquiriendo los materiales, contratando su transporte a la obra y, en suma interviniendo directamente
en todas las operaciones precisas para que al personal y los obreros contratados por él puedan
realizarla; en estas obras el constructor, si lo hubiese, o el encargado de su realización, es un mero
dependiente del propietario, ya sea como empleado suyo o como autónomo contratado por él, que es
quien reúne en sí, por tanto, la doble personalidad de Propietario y Contratista.
OBRAS POR ADMINISTRACIÓN DELEGADA O INDIRECTA
Artículo 60º.- Se entiende por "Obra por Administración Delegada o Indirecta" la que convienen un
Propietario y un Constructor para que éste, por cuenta de aquél y como delegado suyo, realice las
gestiones y los trabajos que se precisen y se convengan.
Son por tanto, características peculiares de la "Obra por Administración Delegada o Indirecta" las
siguientes.
- Por parte del Propietario, la obligación de abonar directamente o por la mediación del
Constructor todos los gastos inherentes a la realización de los trabajos convenidos,
reservándose el Propietario la facultad de poder ordenar, bien por sí mismo o por medio del
Técnico-Director en su representación, el orden y la marcha de los trabajos, la elección de los
materiales y aparatos que en los trabajos han de emplearse y, en suma todos los elementos que
crea preciso para regular la realización de los trabajos convenidos.
- Por parte del Constructor, la obligación de llevar la gestión práctica de los trabajos, aportando
sus conocimientos constructivos, los medios auxiliares precisos y, en suma todo lo que, en
armonía con su cometido, se requiera para la ejecución de los trabajos, percibiendo con ello el
Propietario un tanto por ciento (%) prefijado sobre el importe total de los gastos efectuados y
abonados por el Constructor.
LIQUIDACIÓN DE OBRAS POR ADMINISTRACIÓN
Artículo 61º.- Para la liquidación de los trabajos que se ejecuten por administración delegada o
indirecta, regirán las normas que a tales fines se establezcan en las "Condiciones Particulares de índole
Económica" vigentes en la obra; a falta de ellas, las cuentas de administración las presentará el
Constructor al Propietario, en relación valorada a la que deberá acompañarse y agrupados en el orden
que se expresan los documentos siguientes todos ellos conformados por el Aparejador o Arquitecto
Técnico:
- Las facturas originales de los materiales adquiridos para los trabajos y el documento adecuado
que justifique el depósito o el empleo de dichos materiales en la obra.
- Las nóminas de los jornales abonadas a lo establecido en la legislación vigente, especificando el
número de horas trabajadas en la obra por los operarios de cada oficio y su categoría,
acompañando a dichas nóminas una relación numérica de los encargados, capataces, jefes de
equipo, oficiales y ayudantes de cada oficio, peones especializados y sueltos, listeros, guardas,
63

etc., que hayan trabajado en la obra durante el plazo de tiempo a que correspondan las nóminas
que se presentan.
- Las facturas originales de los transportes de materiales puestos en la obra o retirada de
escombros.
A la suma de todos los gastos inherentes a la propia obra en cuya gestión o pago haya intervenido el
Constructor se le aplicará, a falta de convenio especial, un quince por ciento (15 por 100),
entendiéndose que en este porcentaje están incluidos los medios auxiliares y los de seguridad
preventivos de accidentes, los Gastos Generales que al Constructor originen los trabajos de
administración que realiza y el Beneficio Industrial del mismo.
RESPONSABILIDADES DEL CONSTRUCTOR
Artículo 65º.- En los trabajos de "Obras por Administración Delegada", el Constructor sólo será
responsable de los defectos constructivos que pudieran tener los trabajos o unidades por él ejecutadas
y también de los accidentes o perjuicios que pudieran sobrevenir a los obreros o a terceras personas
por no haber tomado las medidas precisas que en las disposiciones legales se establecen.
En cambio, y salvo lo expresado en el artículo 63º.- precedente, no será responsable del mal resultado
que pudiesen dar los materiales u aparatos elegidos con arreglo a las normas establecidas en dicho
artículo.
En virtud de lo anteriormente consignado, el Constructor está obligado a reparar por su cuenta los
trabajos defectuosos y a responder también de los accidentes o perjuicios expresados en el párrafo
anterior.
RELACIONES VALORADAS Y CERTIFICACIONES
Artículo 67º.- En cada una de las épocas o fechas que se fijen en el contrato o en los "Pliegos de
Condiciones Particulares" que rijan en la obra, formará el Contratista una relación valorada de las obras
ejecutadas durante los plazos previstos, según la medición que habrá practicado el Aparejador o
Arquitecto Técnico.
Lo ejecutado por el Contratista en las condiciones preestablecidas, se valorará aplicando el resultado
de la medición general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral correspondiente a cada unidad de
la obra y a los precios señalados en el presupuesto para cada una de ellas, teniendo presente además
lo establecido en el presente "Pliego General de Condiciones Económicas", respecto a mejoras o
sustituciones de material y a las obras accesorias y especiales, etc.
Al Contratista, que podrá presenciar las mediciones necesarias para extender dicha relación, se le
facilitarán por el Aparejador o Arquitecto los datos correspondientes de la relación valorada,
acompañándolos de una nota de envío, al objeto de que, dentro del plazo de diez (10) días a partir de la
fecha de recibo de dicha nota, pueda el Contratista examinarlos o devolverlos firmados con su
conformidad o hacer, en caso contrario, las observaciones o reclamaciones que considere oportunas.
Dentro de los diez (10) días siguientes a su recibo, el Técnico-Director aceptará o rechazará las
reclamaciones del Contratista si las hubiere, dando cuenta al mismo de su resolución, pudiendo éste,
en el segundo caso, acudir ante el Propietario contra la resolución del Técnico-Director en la forma
prevenida de los "Pliegos Generales de Condiciones Facultativas y Legales".
Tomando como base la relación valorada indicada en el párrafo anterior, expedirá el Técnico-Director la
certificación de las obras ejecutadas.
64

De su importe se deducirá el tanto por ciento que para la constitución de la fianza se haya
preestablecido.
Las certificaciones se remitirán al Propietario, dentro del mes siguiente al período a que se refieren, y
tendrán el carácter de documento y entregas a buena cuenta, sujetas a las rectificaciones y variaciones
que se deriven de la liquidación final, no suponiendo tampoco dichas certificaciones aprobación ni
recepción de las obras que comprenden.
Las relaciones valoradas contendrán solamente la obra ejecutada en el plazo a que la valoración se
refiere. En caso de que el Técnico-Director lo exigiera, las certificaciones se extenderán al origen.
UNIDADES DE OBRA DEFECTUOSAS PERO ACEPTABLES
Artículo 76º.- Cuando por cualquier causa fuera menester valorar obra defectuosa, pero aceptable a
juicio del Técnico-Director de las obras, éste determinará el precio o partida de abono después de oír al
Contratista, el cual deberá conformarse con dicha resolución, salvo el caso en que, estando dentro del
plazo de ejecución, prefiera demoler la obra y rehacerla con arreglo a condiciones, sin exceder de dicho
plazo.
SEGURO DE LAS OBRAS
Artículo 77º.- El Contratista estará obligado a asegurar la obra contratada durante todo el tiempo que
dure su ejecución hasta la recepción definitiva; la cuantía del seguro coincidirá en cada momento con el
valor que tengan por contrata los objetos asegurados. El importe abonado por la Sociedad
Aseguradora, en el caso de siniestro, se ingresará en cuenta a nombre del Propietario, para que con
cargo a ella se abone la obra que se construya y a medida que ésta se vaya realizando. El reintegro de
dicha cantidad al Contratista se efectuará por certificaciones, como el resto de los trabajos de la
construcción. En ningún caso, salvo conformidad expresa del Contratista, hecho en documento público,
el Propietario podrá disponer de dicho importe para menesteres distintos del de reconstrucción de la
parte siniestrada; la infracción de lo anteriormente expuesto será motivo suficiente para que el
Contratista pueda resolver el contrato, con devolución de fianza, abono completo de gastos, materiales
acopiados, etc.; y una indemnización equivalente al importe de los daños causados al Contratista por el
siniestro y que no se hubiesen abonado, pero sólo en proporción equivalente a lo que suponga la
indemnización abonada por la Compañía Aseguradora, respecto al importe de los daños causados por
el siniestro, que serán tasados a estos efectos por el Técnico-Director.
En las obras de reforma o reparación, se fijarán previamente la porción de edificio que debe ser
asegurada y su cuantía, y si nada se prevé, se entenderá que el seguro ha de comprender toda la parte
del edificio afectada por la obra.
Los riesgos asegurados y las condiciones que figuren en la póliza o pólizas de Seguros, los pondrá el
Contratista, antes de contratarlos en conocimiento del Propietario, al objeto de recabar de éste su
previa conformidad o reparos.
65

CAPITULO III : CONDICIONES TÉCNICAS
EPÍGRAFE 1º. CONDICIONES GENERALES
CALIDAD DE LOS MATERIALES
Artículo 80º.− Todos los materiales a emplear en la presente obra serán de primera calidad y reunirán
las condiciones exigidas en las condiciones generales de índole técnica previstas en el Pliego de
Condiciones de Edificación de 1960 y demás disposiciones vigentes referentes a materiales y
prototipos de construcción.
PRUEBAS Y ENSAYOS DE MATERIALES
Artículo 81º.− Todos los materiales a que este capítulo se refiere podrán ser sometidos a los análisis o
pruebas, por cuenta de la contrata, que se crean necesarios para acreditar su calidad. Cualquier otro
que haya sido especificado y sea necesario emplear deberá ser aprobado por la Dirección de Obras,
bien entendido que será rechazado el que no reúna las condiciones exigidas por la buena práctica de la
construcción.
MATERIALES NO CONSIGNADOS EN PROYECTO
Artículo 82º.− Los materiales no consignados en proyecto que dieran lugar a precios contradictorios
reunirán las condiciones de bondad necesarias, a juicio de la Dirección Facultativa, no teniendo el
contratista derecho a reclamación alguna por estas condiciones exigidas.
CONDICIONES GENERALES DE EJECUCIÓN
Artículo 83º.− Todos los trabajos incluidos en el presente proyecto se ejecutará esmeradamente, con
arreglo a las buenas prácticas de la construcción, de acuerdo con las condiciones establecidas en
Pliego General de Arquitectura de 1960, y cumpliendo estrictamente las instrucciones recibidas por la
Dirección Facultativa, no pudiendo, por tanto, servir de pretexto al contratista la baja en subasta, para
variar esa esmerada ejecución ni la primerísima calidad de las instalaciones proyectadas en cuanto a
sus materiales y mano de obra, ni pretender proyectos adicionales.
LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES
Se dará cumplimiento a lo establecido en la Ley 31/1995 de 8 de noviembre sobre prevención de
riesgos laborales y al R.D. 1627/1997 , por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y
de salud en las obras de construcción.
Balaguer, Enero de 2010
66
El Técnico Autor

12.- ANNEX DOCUMENTAL
67

Fotografia vista des de l’esplanada del Sant Crist, amb la tanca de canya vista, i preveient
que la coberta no superarà aquesta tanca, quedant tot el tancament dissimulat dins del
recinte.
68

- Fotografia vista per damunt dels dipòsits on s’aprecia el tancament existent que no es
veurà modificat en la seva ubicació ni altura. Es pot apreciar el seu mal estat degut
als forts vents dels darrers mesos, per aquest motiu es substituirà per una tanca igual
nova.
69

MEMORIA DESCRIPTIVA
MORTEROS DE CAL TEXCAL
Morteros de Cal TEXCAL ®
Pliego de Condiciones Técnicas
Los revocos de cal son revestimientos, tanto para exteriores como para interiores, compuestos por una mezcla de cal con árido triturado de
mármol y áridos silíceos. Se ejecuta extendiendo una primera capa - si es necesario – de regularización, de árido más grueso sin colorear, Texcal
Base. Posteriormente se aplica una o dos capas dependiendo
del tipo de acabado, en color Texcal Liso en espesor de 5 mm. En acabado estuco emplearemos el Texcal Estuco sobre una capa de Texcal
Liso.
TIPOS DE OBRA
Rehabilitación.
Regularización de superficie: Texcal Base.
Acabados raspados, lisos, fratasados: Texcal Liso.
Acabado estuco: Texcal Estuco.
Obra Nueva.
Regularización de superficie: Texcal Base – opcional – o mortero base Predurex.
Acabados raspados, abujardados, fratasados: Texcal Liso.
Acabados estuco: Texcal Estuco.
MATERIALES, COMPOSICIÓN
Componentes de los morteros de cal Texcal:
Cal.
Obtenida industrialmente a partir de la transformación de la piedra caliza (Co3Ca) en cal viva (Oca). Tras su hidratación o apagado con agua,
obtendremos la cal hidratada (hidróxido cálcico). El proceso industrial frente al artesanal permite la obtención de una cal muy uniforme, exenta
de caliches y de gran finura.
Cementos.
Con el fin de dotar al mortero una resistencia inicial mayor y una mayor adherencia al soporte le incorporamos una pequeña proporción de
cemento, inferior al cinco por ciento.
Para el recubrimiento de muros es conveniente el empleo de morteros con cales que confieren al muro más resistencia inicial. Deben tener
dureza suficiente para que sirvan de puente de unión entre el soporte y el acabado decorativo y puedan soportar las tensiones, así como las
retracciones de las cales que se colocan sobre ellas como terminación.
Áridos.
Los áridos a utilizar deben ser los provenientes de calizas trituradas, no sólo por ser de la misma composición que la pasta sino por las características
que aportan:
Al ser un material poroso permite el paso de anhídrido carbónico del aire necesario para la carbonatación de la cal.
Su forma poliédrica y caras planas incrementan la superficie de contacto lo unido a su porosidad mejora la adherencia.
También añadimos áridos de sílice, de menor tamaño que los calizos, que confieren una mejor curva granulométrica resultando un mortero
de mayor solidez y dureza.
Los áridos deben estar limpios de impurezas que contaminen la masa del mortero y no contener arcillas que al ser muy higroscópicas retienen
agua en exceso y que al perderla provocan fisuras en el mortero.
La mezcla viene predosificada lo que evita cualquier error en obra, ya que el tamaño del árido y su proporción es fundamental para obtener
un material específico para ser empleado como primera capa de revoco. Un exceso de árido ocasiona un mortero con poca consistencia y se
desmorona. Con poco árido y mucha cal se obtiene un mortero con fuertes tensiones de retracción que cuartean la superficie.
La proporción y tamaño de los áridos determina la calidad del guarnecido. Un árido más grueso permite al muro una mayor permeabilidad
al vapor de agua, pero obliga a una mayor proporción de cal hidratada.

Morteros de Cal TEXCAL ®
Pliego de Condiciones Técnicas
Hidrofugantes.
Estos aditivos confieren al mortero la impermeabilidad necesaria para repeler el agua de lluvia. Su función es impedir la entrada de agua por
los capilares que queden en el mortero una vez endurecido.
Pigmentos.
Son compuestos de origen mineral que añadido a la mezcla dotan de color al mortero. Deben ser resistentes a la acción de los rayos ultravioleta,
a la fuerte alcalinidad de la cal y ser estables en tiempo.
Para la elección de color de una muestra hay que esperar al menos tres semanas hasta que haya alcanzado la tonalidad definitiva.
Agua.
La proporción de agua de la mezcla es muy importante ya que al no intervenir en el fraguado, en exceso provocaría su rápida evaporación,
ocasionando fisuras por retracción de revoco, así como retrasaría la carbonatación del mortero.
El agua a emplear debe estar exenta de impurezas que puedan alterar la composición y el comportamiento del mortero. Es válida cualquier
agua potable.
El agua de amasado deberá ser entre 4,25 y 5 litros de agua por saco de 30 Kg. en el caso del Texcal Base, y de 6 a 7 litros de agua por saco
de 30 Kg. en el caso del Texcal Liso, dependiendo de la temperatura ambiente.
CARACTERISTICAS TÉCNICAS.
Texcal Base Texcal Liso
• La densidad aparente del producto a 20º:
En polvo 1.54 ± 0.1 g/cm 3 1.30 ± 0.1 g/cm 3
En pasta 1.79 ± 0.1 g/cm 3 1.70 ± 0.1 g/cm 3
Endurecido 1.69 ± 0.1 g/cm 3 1.50 ± 0.1 g/cm 3
• Resistencia mecánica
A flexotracción 8 ± 2 Kg/cm 2 10 ± 3 Kg/cm 2
Compresión 15 ± 3 Kg/cm 2 17 ± 3 Kg/cm 2
• Modulo de elasticidad 4500 ± 500 Mpas 3500 / ± 500 Mpas
ELABORACION, PUESTA EN OBRA
Morteros en pasta
Elaboración.
El hecho de tener los materiales predosificados industrialmente no exime de tener que hacer una correcta mezcla en obra con el agua necesaria
para lograr una buena plasticidad. Para ello realizaremos el amasado de producto por medio mecánicos.
Condiciones del soporte
OBRA NUEVA
Puede ser de fábrica de ladrillo, tanto en ladrillo hueco doble, macizo.
Estabilidad.
El soporte debe haber realizado sus movimientos previsibles, como de retracción, térmicos, entrada en cargas. Deberá estar ejecutado un mes
antes de la colocación del mortero.
Resistencia.
Los materiales reseñados, cuando hemos hablado de tipo de soporte, son válidos si ha pasado el control de calidad de la obra. No deberán
ser degradables ni deformables.

Morteros de Cal TEXCAL ®
Pliego de Condiciones Técnicas
La planeidad.
Es un parámetro que tiene que cumplir en orden a obtener una planeidad final del revestimiento adecuada. Una vez aplicado debe tener
unas tolerancias similares a la contenidas en la N.T.E.-R.P.R.-7, que es de 5 mm de tolerancia medido con regla de 1 metro. Los controles tienen
que ser de 1 cada 100 m 2
En caso de superar esa medida se recubrirá con un tendido a punta de paleta de Texcal Base, hasta dejar la superficie debidamente plana.
La limpieza.
Deberá estar exento de polvo, grasas, restos de pinturas, yesos, salitres, desencofrantes. Antes de proceder a la limpieza donde sea necesario.
El grado de humedad.
Determina la adherencia del mortero. Si se encuentra muy seco, absorberá el agua de la pasta y la masa quedara deslavazada y suelta. En este
caso se debe mojar la pared si llegar a saturarla.
La rugosidad y la porosidad.
Son muy convenientes en el soporte pues favorece la adherencia. Si no existiera habría que crearla, de forma mecánica en los soportes no muy duros.
OBRA DE REHABILITACIÓN.
El soporte deberá ser más resistente que el mortero, en caso contrario habrá que sanearlo en todas las zonas que sea necesario.
Deberá estar exento de mortero, ladrillos y fábricas que se encuentren disgregadas, si es necesario al picado de su superficie o retirada de todo
elemento que esté suelto. Limpio de eflorescencias y sin presencia de humedad. Caso de ser del subsuelo habrá que proceder a su eliminación.
En todas las obras de rehabilitación, es muy conveniente armar la fachada con una malla mortero, especialmente diseñada para este fin, ya
que esta protegida contra el ataque de los álcalis. Se sujetará a la fachada con clavos de acero inoxidable.
Puesta en obra.
Se procederá a la protección de todos los elementos susceptibles de ser manchados con la pasta del mortero.
Se deberán eliminar del soporte todas las partículas que puedan mezclarse con la pasta y puedan ocasionar cambios de color en la superficie.
La aplicación se hace con el fratás, alimentándolo con el paletín, describiendo círculos, procurando que no queden pequeños huecos, dejando
el paramento lo más plano y homogéneo posible.
Antes de aplicar la segunda capa hay que esperar que la primera suelte el agua de evaporación, pudiendo aplicarse la segunda capa estando
aún húmeda, pero con dureza suficiente para no arrastrar la pasta de la primera capa.
Cuando demos el acabado estuco, deberemos previamente perfilar todos los rincones con el paletín. El tendido del material se hará, en capa
muy delgada, con llana eliminando los poros y llanazos de la capa interior.
El tendido de ejecutado en una jornada, con respecto a la del día siguiente, debe tener un corte limpio y biselado para que las uniones sean
lo menos perceptible posibles. Se reduce este extremo aprovechando las juntas propias de la fachada como son ventanas, entradas de balcones,
volados.

P L À N O L S
72

EMPLAÇAMENT DIPÒSITS AIGUA POTABLE DINS DEL RECINTE
DEL CASTELL FORMÓS