Autoritat i limits Carme Thió de Pol

L’autoritat i els límits
Carme Thió de Pol
L’autoritat (límits, pautes) és tant important com l’afecte. La manca d’autoritat provoca
desprotecció , desorientació, absència de punts de referència, com a conseqüència a les
criatures en entorns sense autoritat els costa acceptar els “NO” i aprenen a no fer cas de res;
nenes i nens desenrotllen una manera de fer despòtica i agressiva i esdevenen uns “petits
tirans”. La manca de pautes i límits fa que les criatures creixin sense oportunitats d’aprendre i
diferenciar el que està be i el que està malament i, en conseqüència no poden desenvolupar
una consciència moral.
Quan dimitim de la nostra funció educativa, ens adonem de les conseqüències negatives que
provoquem en el procés d’aprenentatge de les criatures?
Hi ha pares a qui els costa exercir una autoritat competent: el desig de tenir bon
ambient; la necessitat conscient o inconscient de compensar els fills pel poc temps que
passen amb ells; les ganes de convèncer (i no voler imposar); una certa desconfiança en els
fills i en la seva pròpia autoritat, la por a la frustració ... són algunes de les causes que els fa
ser més permissius del compte, els hi resta energia, els fa evitar la confrontació, els fa sentir
malament quan posen límits i els porta a la claudicació
Tenim actituds compensatòries? Ens sentim malament quan hem d’actuar amb
autoritat?
Malgrat la tendència a pensar que l’autoritat i els límits porten “mal rotllo”, l’experiència
ens demostra que és justament el contrari. Les criatures necessiten les pautes i els punts de
referència que els límits posen en evidència, això els dona tranquil·litat i, a la vegada, els
permet establir una bona relació de respecte i d’afecte amb l’adult que el protegeix amb la seva
autoritat. Les criatures es rebel·len més contra els adults sense autoritat: s’hi relacionen amb
insatisfacció, sense respecte i, fins i tot, amb agressivitat. Els límits, els “NO” no agraden, però
quan són clars, coherents i argumentats, redueixen l’ansietat de la criatura que prova i prova
per veure si pot fer canviar l’actitud de l’adult.
La protesta de les criatures ens fa canviar de criteri? Ens adonem com s’exaspera una
criatura que no sap a què atenir-se perquè l’adult es comporta diferent segons el dia?
Estar convençuts i entendre la necessitat d’autoritat de l’infant és bàsic per posar més
energia a l’hora de transmetre normes i pautes. Per mantenir una autoritat educativa
competent i eficaç cal:
ser coherents entre el que es diu i es fa (model)
pautes clares i raonades, constants
ser enèrgics, confiar en la pròpia capacitat (no desanimar: ”és que mai..., és que
sempre... t’he dit 40 mil vegades...”)
evitar enredar-nos (promeses o amenaces impossibles) fer més i parlar menys
(per no perdre els papers)
confiar en els fills i la seva voluntat d’actuar bé
tractar-los sempre amb respecte (no insultar-los... no “etiquetar-los”)
criticar l’acció, no la persona
evitar càstigs i amenaces perquè els infants puguin ser conscients de les
conseqüències (positives o negatives) de les seves accions
actuar amb empatia i reconèixer i valorar l’esforç que ha de fer l’infant
SER POSITIUS. LES FELICITACIONS DONEN MÉS GANES D’ACTUAR BÉ QUE LES
CRÍTIQUES.

Els límits s’han de posar amb paraules, poques, però s’han d’acompanyar amb accions.
Han de passar coses. No hem d’evitar les possibles conseqüències perquè són precisament
aquestes les que fan que la criatura pugui entendre si li val la pena i les raons de les normes
(ex. si triga massa no hi haurà temps pel conte..., si no menja a l’hora de dinar, després tindrà
gana...). Els advertiments, perquè siguin eficaços cal que la criatura els experimenti. Les
criatures petites aprenen sobretot per l’experimentació que dóna el significat a les paraules.