La febre El dia a dia - Centre de Salut Gemma Baulies

Material fotocopiable
per a les famílies
La febre
Aquesta escena es repeteix moltes
vegades al consultori de pediatria.
Les famílies hi porten les criatures
quan fa poca estona que tenen
febre. Vaig visitar un nen a qui
només feia deu minuts que li havia
pujat la temperatura! Tret que l‘infant
estigui molt greu, amb tan poc
temps, els metges no podem diagnosticar
què és el que motiva aquesta
reacció de l‘organisme. Si el motiu
és una malaltia greu, s‘aprecia ràpidament:
està queixós, té mal color,
està obnubilat, etc.
La febre no és cap malaltia,
sinó una reacció del nostre organisme.
La febre és una manifestació, un
símptoma d‘un procés que està vivint
l‘infant. L‘he definida com un
procés perquè pot ser motivada per
una infecció, una inflamació, una
emoció, etc.
Hi ha criatures que tenen febre
el dia abans de la seva festa d‘aniversari
o el dia de la funció de l‘escola.
El dia a dia EDUCACIÓ PER A LA SALUT [0–6]
L‘acció transcorre en un servei de pediatria. Són dos quarts de sis de la tarda d‘un dia de tardor. Una
nena de divuit mesos entra al consultori amb la seva àvia.
—Què li passa a la nena? —pregunta la doctora.
—L‘he anada a buscar a l‘escola i la cuidadora m‘ha dit que la portés urgentment al metge perquè té
febre. Està a 37,8 graus des de fa una hora.
La doctora mira la nena, que està activa i té bon aspecte.
—Senyora, vostè, quan els seus fills eren petits, els portava al metge si tenien tan bon aspecte com ella?
—No, m‘esperava uns quants dies per veure com anava evolucionant la criatura.
Paraules clau: febre, sistema immunològic, temperatura corporal, reacció, malaltia.
Temperatura corporal
Abans de parlar de febre, hem
de definir què es considera temperatura
normal. El nostre organisme
posseeix un centre termoregulador
al cervell, a l‘hipotàlem anterior, que
té la funció de mantenir la nostra
temperatura dintre d‘un interval
constant. Fins a 37,5 graus es considera
normal.
La temperatura corporal va
variant al llarg del dia, segueix un
ritme circadià: entre les sis de la
tarda i les vuit del vespre assoleix el
valor màxim, després va baixant i
entre les dues i les quatre de la matinada
arriba al valor mínim. També
se‘n poden patir diferents increments
durant les digestions de menjars
abundants, després de realitzar
exercici, en la dona després de l‘ovulació
i fins a la menstruació, etc. En
el cas dels bebès molt petits, un
excés de roba també els pot fer pujar
la temperatura.
28 | Guix d’Infantil núm. 54 p. 28-29 març-abril 2010
La temperatura corporal es mesurarà
sempre a l‘aixella i amb un
termòmetre digital.
La febre és una elevació de la
temperatura corporal normal. La
classifiquem en:
Febrícula: de 37,5 a 37,9 graus
de temperatura axil·lar.
Febre: si se superen els 38
graus de temperatura axil·lar.
També hi ha una classificació
basada en la temperatura rectal,
que és la següent: febre
lleu, de 38 a 39 graus; febre mo -
derada, de 39 a 40 graus; febre
alta, de 40 a 41 graus, i hiperpirèxia,
en valors superiors a 41
graus.
La febre no s‘ha de tractar de manera
sistemàtica ni rutinària. Quan hi
ha una infecció, tant vírica com bacteriana,
a partir de 38 o 38,5 graus,
el nostre organisme posa en marxa el
sistema immunitari per augmentar

GEMMA BAULIES
la temperatura corporal i poder-se
defensar de l‘organisme invasor. No
hem d‘oblidar mai que l‘espècie humana
ha sobreviscut fins ara mercès
al poder defensiu que li confereix el
seu sistema immunitari. Per tant, la
febre és la nostra aliada, no ens ha
de fer por.
Hi ha una sèrie de símptomes
que poden coexistir amb la febre
i que ens poden alertar del fet que la
causa que la provoca és una malaltia
greu i que s‘ha d‘anar a un servei
d‘urgències:
Rigidesa de nuca en infants
més grans d‘un any: no poden
flexionar el coll endavant per
tocar la part anterior del tòrax
amb el mentó (boca tancada).
Les petèquies: petites taques de
sang que apareixen al cos que,
quan s‘hi exerceix pressió, no
desapareixen.
Les convulsions: hi ha un 5% de
criatures entre els sis mesos i
El dia a dia EDUCACIÓ PER A LA SALUT [0–6]
29 | Guix d’Infantil núm. 54 març-abril 2010
els sis anys que, quan tenen
febre, convulsionen. Això els
passa tant si la temperatura
puja com si baixa de cop. Si són
típiques, són autolimitades.
S’ha de tractar la febre?
S‘ha de tractar la causa de la
febre, no la febre. Hem de ser al costat
de la criatura i manifestar-li molt
d‘afecte. Deixar-la amb poca roba.
Oferir-li sovint líquids rics en glucosa.
En el cas dels lactants, és important
alletar-los. No es pot obligar els infants
a menjar si no tenen gana, perquè
el dejuni és un altre dels nostres
mecanismes de reequilibri. Si la temperatura
puja molt, els podem aplicar
mesures físiques, com ara draps freds
al front i als canells, un bany temperat
o un bany amb esponja. No s‘han
d‘utilitzar draps amb alcohol o fer
fregues amb aquest líquid.
Habitualment, la febre no sobrepassa
els 41,5 graus de tempera-
tura axil·lar. Temperatures corporals
centrals superiors a 42 graus, cosa
excepcional, produeixen alteracions
multiorgàniques. Els tractaments
antitèrmics ens serveixen per alleujar
el malestar que pateix la criatura
i controlar-li la febre, però no s‘han
d‘utilitzar de manera indiscriminada.
Si n‘abusem, no deixem que el nostre
organisme reaccioni.
Tota malaltia és un gran moment
per créixer, no solament les
nenes i els nens, sinó també les persones
adultes, tant des del punt de
vista físic com espiritual. Ja ho deia
Hipòcrates: «Doneu-me el poder de
crear febre i podré curar la malaltia».
HEM PARLAT DE:
Educació per a la salut.
Atenció a les famílies.
Gemma Baulies
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
23088gbr@comb.es
Aquest article fou sol·licitat per GUIX D'INFANTIL el mes juny de 2009 i acceptat el mes d’agost de 2009 per ser-hi publicat.
Material fotocopiable
per a les famílies