Trànsit de Sant Francesc - Germanes Clarisses

www.clarisascatalunya.cat
Monitora: Aquest fou el Trànsit del benaurat pare nostre
Sant Francesc. Lloem el Senyor per tenir al cel un Pare,
un Germà com Francesc d’Assís. Cantem al·leluia.
Evangeli
Ofertori
Prefaci propi.
Parenostre: Doneu-nos avui el nostre pa de cada dia,
doneu-nos el vostre estimat Fill, perquè recordem i
comprenguem l’amor que ens va tenir i per tal que ens
esforcem per a ser, en Vós, útils amb tot i amb tothom.
Per això diem: Pare nostre...
Postcomunió: O bon Déu, que al donar a Francesc una
vocació evangèlica convidareu també a tots el que han
seguit la seva Regla, a la germana Clara i a totes les
seves filles, i a tots el que creiem en el vostre Fill a
participar d’ aquests sagraments que hem rebut,
concediu-nos que creiem fermament que són el vostre
Cos santíssim i la vostra Sang viva i veritable, i que no
oblidem mai que el bé que obrem i tot el que som és Do
Vostre. Per Crist, Senyor nostre.
Benedicció i cant final
8
1
www.clarisascatalunya.cat

www.clarisascatalunya.cat
MONICIÓ INICIAL
Germà, germana, sabem que aquesta paraula ens uneix,
però més ens unirà una veritable vida fraterna. El pare
Sant Francesc visqué aquesta realitat respectant,
estimant i considerant la diversitat que ens distingeix
com una gràcia i com una tasca per anar-la fent dia rere
dia. Plenament conscient d’aquesta realitat, Francesc
lloa el Senyor perquè tota la Creació es signe de la
diversitat i la particularitat amb que Déu estima
cadascuna de les seves criatures.
Cant d’entrada
Salutació del celebrant: Germanes/germans sabem per
la fe que la disponibilitat de Crist a lliurar la seva pròpia
vida constitueix l’hora suprema de la nostra salvació.
El sentit més profund de la mort per al cristià es tractar
de conformar-se al màxim a Crist, acceptant serena i
joiosament la voluntat divina, que estableix aquest
límit de l’itinerari terrenal per donar pas a la riba de
l’eternitat.
El do oblatiu de la pròpia vida transforma la pròpia
mort en gràcia divina que salva. Aquest anunci
evangèlic, el veiem exemplarment encarnat en el traspàs
del Poverello d’Assís.
Abans d’escoltar el trànsit del benaurat Francesc és la
seva vida la que ens dóna exemple. Ell estima la vida
perquè en ella sent la presència del seu Creador, veu la
imatge divina en cadascun dels «germans, homes i
dones»; però troba fraternitat en el germà Sol, en la
germana Lluna, en la germana aigua....Escoltem unes
estrofes del Càntic de les Criatures (podem seure)
2
www.clarisascatalunya.cat
veure això i sabent que la fi era a prop, li digué: «Pare
estimat, ara els teus fills quedaran orfes i privats de la
vera llum dels seus ulls! Recorda’t dels fills que deixes,
perdona les seves culpes i dóna als presents i absents
el confort de la teva benedicció».
Francesc: «Fill meu -contestà el sant- el Senyor em
crida. Als meus frares presents i absents els perdono
totes les ofenses i pecats i els absolc tant com puc; i tu,
quan els comuniquis això, beneeix-los de part meva.»
Lectora 2: Mentrestant, es féu dur un còdex dels
Evangelis i pregà que li llegissin el text segons sant
Joan que comença amb aquelles paraules: «Sis dies
abans de la Pasqua, sabent Jesús que era arribada l’hora
de passar d’aquest món al Pare...» (Jo 12,1; 13,1).
Lectora 2: I donat que dins de poc seria convertit en
pols, volgué que el cenyissin amb un cilici i el cobrissin
de cendra. I quan els frares dels que ell era pare i guia
estaven aplegats al seu voltant esperant reverents el
feliç trànsit i la fi benaurada del servent de Déu, aquella
ànima santíssima se separà de la carn i se submergí en
la llum eterna, mentre el cos s’adormia en el Senyor.
Un dels seus frares i deixeble (que és prou conegut,
però ometo el seu nom, ja que, vivint encara, no vol
gloriar-se d’un privilegi tan gran) va veure l’ànima del
santíssim pare que pujava de dret al cel passant per
damunt de moltes aigües; era com un estel, gran com la
lluna, esplendorós com el sol i envoltat d’un petit núvol
blanc.
Cant: O santissima anima
7

www.clarisascatalunya.cat
Francesc: «Amb la meva veu crido el Senyor, amb la
meva veu suplico el Senyor».
Gest: s’encén una espelma per cada germana/mà i es recita:
Pregària del Salm 141 (A dos cors o cantat..)
El meu crit implora l’ajut del Senyor,
el meu crit suplica al Senyor.
Aboco al seu davant el meu plany,
exposo davant d’ell el meu perill:
«El meu esperit està cansat,
Tu saps per on camino;
m’han amagat un llaç al lloc per on passava.
Miro per veure qui es posa a favor meu
no trobo ningú que faci cas de mi,
he perdut tota esperança d’escapar-me,
ningú no s’interessa per salvar-me la vida.»
Imploro auxili, Senyor, i us dic:
«Ets el meu refugi,
la meva possessió en aquesta vida.
Escolteu atentament el meu clam,
perquè he quedat desemparat.
Allibera’m dels qui em persegueixen,
homes més forts que no pas jo.
Traieu-me de la presó
i en donaré gràcies lloant el teu nom.
Els justos faran corona al voltant meu,
agraïnt la mercè que m’heu fet.»
Lectora 1: Un dels framenors que l’assistia, molt estimat
del sant i amatent també de tots els altres frares, en
6
Càntic de les criatures: (recitat)
3
www.clarisascatalunya.cat
Lectora I
Lloat sigueu, Senyor, amb totes les criatures,
especialment pel senyor germà Sol,
el qual és dia i per ell ens il·lumineu.
I és bell i radiant amb gran resplendor;
de Vós, Altíssim, porta significació.
Lectora II
Lloat sigueu, Senyor meu,
per la germana Lluna i els Estels,
en el cel els heu fet clars, lluminosos i bells.
Lectora I
Lloat sigueu, Senyor meu,
pel germà Vent i per l’Aire, l’Ennuvolat i el Serè, i tot
temps,
pel qual a les vostres criatures doneu sosteniment.
Lectora II
Lloat sigueu, Senyor meu,
per la germana Aigua,
la qual és molt útil i humil i preciosa i casta.
Lectora I
Lloat sigueu, Senyor meu,
pel germà Foc,
pel qual il·lumineu la nit i és bell i
juganer i robust i fort.
Lectora II
Lloat sigueu, Senyor meu,
per la germana nostra mare Terra,
la qual ens nodreix i ens governa
i produeix fruits diversos amb flors
de tots colors i herba.

www.clarisascatalunya.cat
Monitora: El benaurat pare Francesc, en la seva vida,
lloava el Senyor pels elements naturals, i treia d’ells
l’estímul per una vida clara com el sol de les clarisses
de Sant Damià, i com la lluna de les nits de Santa Maria
de la Porciúncula, onejada pel vent de l’Esperit, neta
com l’aigua preuada i casta, forta com el foc de
l’amor...més encara lloava el Senyor per les virtuts
humanes: pels germans i germanes que saben perdonar,
pels malats ferms en la fe; a tots anuncia la benaurança.
Escoltem la següent l’estrofa del Càntic de les Criatures:
Lectora I
Lloat sigueu, Senyor meu,
per aquells que perdonen pel vostre amor,
i sostenen malaltia i tribulació.
Benaurats els qui les aguanten en pau
perquè per Vós, Altíssim, seran coronats.
Celebrant: (drets) Si, per amor a Déu, sabem perdonar
els nostres germans i germanes, tenim segur també el
perdó del Senyor.
Cant: Senyor tingueu pietat.
Celebrant: Preguem, Déu totpoderós, etern, just i
misericordiós, atorgueu-nos a nosaltres,per la vostra
gràcia, fer allò que sabem que Vós voleu per tal que,
interiorment il·luminats i purificats, i abrusats amb el
foc de l’Esperit Sant, puguem seguir les petjades del
vostre Fill estimat, Nostre Senyor Jesucrist.
Monició: TRÀNSIT DE SANT FRANCESC
Monitora: Potser per primera vegada a la terra dels
homes, Francesc lloava el Senyor per la Germana Mort.
4
www.clarisascatalunya.cat
Al capvespre de la seva vida sabem que la mort corporal
ens obre definitivament a Crist, lloa el Senyor dient:
Lectora I
Lloat sigueu, Senyor meu,
per la nostra germana la Mort corporal,
de qui cap home vivent no pot escapar.
Ai d’aquells que moriran en pecats mortals!
Benaurats aquells que trobarà en la vostra santíssima
voluntat
perquè la mort segona no els farà mal.
Lectura de la mort de Sant Francesc (1Cel109)
Lectora 1: Havien passat ja vint anys de la seva
conversió i, com li havia estat comunicat per revelació
divina, els seus dies eren comptats. Mentre el benaurat
Francesc i fra Elies residien a Foligno, una nit s’aparegué
en somnis a fra Elies un sacerdot vestit de blanc,
d’aspecte venerable, que li digué:
Lectora 2: «Vés, germà, i adverteix Francesc que,
havent-se acomplert divuit anys des que renuncià al
món per seguir Crist, li resten només dos anys; després
el Senyor el cridarà amb Ell a l’altra vida i hi entrarà pel
camí de tot mortal».
Lectora 1: S’esdevingué exactament allò que la paraula
de Déu havia anunciat amb anterioritat. Mentre
descansava uns dies a Santa Maria de la Porciúncula,
aquell lloc tan estimat per ell, i preveient que l’hora de
la mort era imminent, cridà que vinguessin dos dels
seus frares i fills més predilectes, perquè a ple pulmó
cantessin les lloes del Senyor, i ho fessin amb veu forta
i esperit joiós per la mort propera, o més ben dit, per la
vera vida ja imminent. Després ell mateix, com pogué,
va entonar el salm de David.
5