JOC DE LA TARRAGONA ROMANA SOLUCIONARI - Camp d ...

Solucionari
JOC DE LA
TARRAGONA
ROMANA
SOLUCIONARI
Joc de la Tarragona romana
Joc de la Tarragona romana 1

Joc de la Tarragona romana Solucionari
©
2
Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona
Complex Educatiu de Tarragona
Autovia Salou s/n
43006 Tarragona
Primera edició: setembre 2009
Autors: Núria Montardit Bofarull
Marta Segura Pont
Jordi Tortosa Giménez
M. Joana Virgili Gasol
Assessorament: Josep M. Macias Solé (Institut Català d’Arqueologia Clàssica)
Disseny i muntatge: Josep Serra Valls
Edita: CdA de la ciutat de Tarragona
Dipòsit legal: T-1901/2009
ISBN: 978-84-692-5776-0
Impressió: GRUPBOU
Col.labora:
Joc de la Tarragona romana

Solucionari
1. JUSTIFICACIÓ
Joc de la Tarragona romana
Degut a la gran quantitat de restes arqueològiques que podem trobar-nos passejant pels
carrers i les places de Tarragona, hem cregut convenient la inclusió d’una activitat didàctica
que en recollís una nombrosa part i permetés els alumnes d’apropar-se a la història
antiga de la ciutat. Aquesta activitat ha comptat amb l’assessorament tècnic i científic del
Sr. Josep Maria Macias, investigador de l’ICAC.
Així, hem dissenyat quatre itineraris per la part alta de Tarragona, que els permeten
descobrir, investigar i estudiar el circ, la plaça de representació i les muralles, així com
algunes peces descontextualitzades ubicades en els recorreguts. Els alumnes aprenen
també a observar i a mirar amb uns ulls atents, per tal de situar i a comprendre tot allò
que es van trobant. Cada grup parteix de la Plaça de la Font i segueix els recorreguts indicats,
amb instruccions precises que els ajudaran a moure’s autònomament per la ciutat
i a retornar, quan la feina estigui acabada, fins al mateix punt de partida.
Ja a l’aula, els nois i les noies hauran de fer una posada en comú i explicar a la resta de
la classe què han fet, què han localitzat i sobretot, què han après al llarg de l’activitat.
Amb aquesta finalitat, hem preparat quatre PowerPoints interactius. Els alumnes hauran
de seguir les instruccions per a completar-los, alhora que podran coŀlocar-hi algunes de
les fotografies que ells mateixos hagin fet.
2. CONTINGUTS
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
1. La ciutat de Tàrraco. La part alta.
2. El circ.
3. El Concili Provincial.
4. La muralla.
5. Les restes descontextualitzades.
6. Les funcions.
7. Els materials.
8. La construcció.
Procediments
1. Lectura de plànols, imatges, fotografies, dibuixos i textos.
2. Interpretació de la informació visual i textual.
3. Ús d’un vocabulari específic
4. Interrelació de conceptes i d’informació en general.
5. Observació directa.
6. Mesura d’elements.
7. Identificació de les parts de la ciutat i dels principals edificis.
8. Identificació de diferents tipus de materials.
9. Identificació de parts d’un edifici i dels processos constructius.
10. Extracció de conclusions.
11. Compleció d’un ppt.
12. Comparació entre l’ahir i l’avui.
Joc de la Tarragona romana 3

Joc de la Tarragona romana Solucionari
Actituds, valors i normes
1. Actitud correcta durant tot el desenvolupament de l’activitat.
2. Respecte cap al material emprat i urbà.
3. Ús de l’empatia per a posar-se en la situació de fa 2000 anys.
4. Respecte cap al patrimoni historicoartístic.
5. Manteniment de l’atenció i de l’interès durant l’activitat.
3. OBJECTIUS
En acabar l’activitat l’alumne/a ha de ser capaç de:
1. Conèixer les parts i els principals edificis de la part alta de Tàrraco.
2. Comprendre la importància de la ciutat en l’època romana i el perquè de la seva
singularitat.
3. Observar la ciutat de manera més acurada i sensible.
4. Identificar les restes i contextualitzar-les.
5. Identificar els materials localitzats.
6. Comprendre els processos constructius estudiats.
7. Aprendre la funcionalitat dels edificis treballats.
8. Completar i presentar amb correcció el PowerPoint que els correspongui.
9. Valorar el patrimoni de la ciutat i respectar-lo.
10. Treballar en equip.
11. Moure’s autònomament per la ciutat i saber orientar-se.
12. Fer una lectura comprensiva de l’urbanisme de Tàrraco.
4. EL MATERIAL VA DIRIGIT A....
Als alumnes de CS i ESO.
5. TEMPORITZACIÓ
4
• Per a l’explicació de les normes i l’establiment
dels grups . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 minuts
• Per a la realització de cada itinerari es triga
al voltant de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 o 75 minuts
(Segons el temps que es disposa, un grup
podrà fer 1 o 2 recorreguts).
• Per a l’elaboració del PowerPoint . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 minuts
• Per a la posada en comú . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 minuts
6. ES REALITZA A...
Per la part alta de Tarragona. El punt de partida i de trobada és la plaça de la Font. Cada
grup es mou pels carrers i els espais marcats en el seu quadern.
Joc de la Tarragona romana

Solucionari
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Joc de la Tarragona romana
AQUILUÉ, Xavier i altres: Tarraco Guia arqueològica. Edicions El Mèdol, Tarragona,
1991 (It. III: pàg. 4).
AQUILUÉ, Xavier i altres: Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Edicions el Mèdol,
Tarragona, 1999.
DUPRÉ, Xavier: Tarraco, Cuadernos de Arte español 89 (historia 16), Madrid, 1993.
___ (ed.): Las capitales provinciales de Hispània 3. Tarragona. Colonia Iulia Urbs
Triumphalis Tarraco, L’Erma di Bretschneider, Roma, 2004.
MACIAS, Josep Maria i altres: Tàrraco: Guia arqueològica visual. Reconstrucció virtual
de l’urbs i els seus voltants, Digivisión, Tarragona, 2004 (It. II: pàg. 12, It. III: pàg.14).
MACIAS, Josep Maria i MUÑIZ, José Antonio: Tàrraco-Tarragona: dues ciutats, una realitat,
Digivisión, Tarragona, 2003 (It. II: pàg. 4, It. III: pàg. 5).
___: Planimetria arqueològica de Tàrraco, ICAC, Tarragona, 2007 (It. I: pàg. 15, It. III:
pàg. 12).
MAR, Ricardo: Els monuments provincials de Tàrraco. Noves aportacions al seu coneixement,
Documents d’arqueologia clàssica, Tarragona, 1993.
MENCHÓN, Joan i MASSÓ, Jaume: Les muralles de Tarragona. Defenses i fortificacions
de la ciutat (segles II aC- XX dC), Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del
Camp de Tarragona, Tarragona, 1998.
PANOSA, M. Isabel: De Kese a Tarraco. La població de la Tarragona romanorepublicana,
amb especial referència a l’epigrafia, Arola editors, Tarragona, 2009.
PIÑOL, Lluís (director): Tarragona la ciutat, Gràfiques Arrels, Tarragona, 2006.
___ : Tàrraco. Metamorfosi d’una ciutat, Museu d’Història de Tarragona, Tarragona, s.a.
SALOM, Cristòfor: Circ-Pretori. Conjunt monumental, Museu d’Història de Tarragona,
Tarragona, 2000.
SÁNCHEZ, José: La muralla de Tarragona, Ajuntament de Tarragona, Tarragona, 1986.
TED’A: El circ, Taller escola d’arqueologia, Tarragona, 1988.
VELOSO, Angel: Reconstrucció del circ (inèdita), Digivisión, Tarragona, 2009 (It. II: pàg.
8).
VV. AA.: Tarraco, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Tarragona, 1998.
Joc de la Tarragona romana 5

Joc de la Tarragona romana Solucionari
6
SOLUCIONARI
Joc de la Tarragona romana

Solucionari
SOLUCIONARI ITINERARI I:
Relació d’activitats:
Joc de la Tarragona romana
1. Superior.
2. Fletxa del circ cap a la Plaça de Representació.
3. Marcar a la foto el rastre de les 4 finestres.
4. Dins.
5. De baix a dalt: megàlits i carreus. Les marques, en les zones aproximades.
6. Per exemple:
7. Element decoratiu adossat o esculpit a un mur i que sobresurt exterior-
ment.
8. VESPASIANO, falten la P i la O.
9. Concili Provincial. Plaça de Representació.
10. Restar de l’any actual – 80 = anys que fa.
11. Dibuixar les dovelles: traçar les ratlles verticals.
12. 11 dovelles.
13. Clau, la peça central, i la resta dovelles.
14. Mesurar el mur amb els folis, com a base dels peus:
6,5 peus => 6,5 peus x 29,57 cm / peu = 192 cm => 1,92 m.
15. Carreu encoixinat.
16. Les mides concretes depenen del carreu triat, però com a exemple:
1 palmus = 7,39 cm 1 carreu = 8,5 palmus
8,5 palmus / carreu x 7,39 cm / palmus = 62,81 cm / carreu.
A la façana hem comptat 27 carreus. És a dir:
27 carreus x 62,81 cm / carreu = 1.695,87 cm = > 16,95 m.
17. Observar el sistema i entendre’n el mecanisme.
18. Marques al centre dels carreus: 8 a la foto.
19. Peces amb forma de cua d’oreneta, entre carreu i carreu: unes 13.
20. El model de l’esquerre: rectangle vertical.
21. La llotja on s’instal·laven els personatges més importants de l’acte.
22. F, F, V, F, V, V.
23. S’ha de retornar al plànol de la pàg. 16 i marcar l’itinerari realitzat.
Joc de la Tarragona romana 7

Joc de la Tarragona romana Solucionari
8
SOLUCIONARI ITINERARI II:
Relació d’activitats:
1. Primer cercle a l’esquerra: núm. 1. Al dibuix reconstructiu s’ha de
col·locar abans del Pulvinar.
2. S’identifiquen 3 fragments de volta, part del basament i l’estructura
de les grades.
A l’arena.
Carreus: al pòdium; carreuó: murs laterals de les voltes; formigó o
morter de calç: voltes i estructura de les grades.
3. 1. inferior esquerra; 2. superior esquerra; 3. inferior dreta; 4.superior
dreta.
4. Sí, continuació de la mateixa estructura del circ. La mateixa amplada
de la façana de la casa dóna la idea dels espais aprofitats de cada volta.
Núm. 2: caseta identificativa del Pulvinar
5. Per ordre, de dalt a baix i d’esquerra a dreta:
carcerae, pulvinar, cavea, arena, spina, porta triumphalis.
6. Unes 7.
7. Se’n veuen 3 i se n’intueixen 3 més.
8. Dibuix escales.
Materials de formigó: s’identifiquen les pedres i el morter.
9. Pedra: pòdium, escales. Formigó o morter de calç: volta, seients i
estructures.
10. La semicircular, l’última. Núm. 3 i cercle a continuació del Pulvinar.
11. Perillositat, accident, avançament, espectacularitat, bona visibilitat.
12. Fragment de la càvea, volta i porta triumphalis.
13. Núm. 4: a la capçalera del circ.
14. 1a. secció: 3 grades; 2a. secció: 7 grades.
15. La barana de separació de les dues seccions.
16. 1 volta = 16,5 peus = 5,10 m.
17. Aprox. 5,5 m, 18 peus.
18. Cada casa ocupa l’amplada d’una volta.
19. Queden restes visibles, a les cases: 45, 43, 41, 37, 31, 25, 13, 11 i 5
(setembre 2009).
20. Part interna esquerra, espectadors, i part externa dreta, carros.
Joc de la Tarragona romana

Solucionari
SOLUCIONARI ITINERARI III:
Relació d’activitats:
Joc de la Tarragona romana
1. Creuar l’arena del circ i ascendir per la Baixada de la Peixateria que
equivaldria a les grades.
2. Modificacions a les finestres: unes tapiades i d’altres que no existeixen.
Es veien merlets.
3. A. 3 pilastres senceres i s’intueixen altres 3.
B. 8 peces.
C. Compost per 15 o 16 peces, però els alumnes poden posar altres
números, perquè algunes estan fraccionades i confon. No obstant, l’objectiu
és la identificació de l’arquitrau.
5. Queden visibles: la porta, restes de les pilastres i els murs de carreus.
6. A. sí, B. sí, C. sí, D. no.
7. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: coixí, dovella, clau, arc de descàrrega,
rebranca, llinda, timpà i salmer.
8. Fragments de fustos acanalats i de doble acanaladura.
9. 8 mamelles.
10. Segons l’alçada de l’alumne, unes 215 passes.
Marcaran el costat curt dret del rectangle.
Mides de la plaça:
Amplada màxima: 283,46 m.
Llargària 149,86 m.
Àrea 42.470 m 2 .
11. Angle del mur, restes de terra del basament.
12. Forma rectangular de la plaça gran formada pels carrers Merceria, Sta.
Anna, Enrajolat, Enrajolat-Ferrers, Baixada del Roser.
13. Lucio Tadio: 2, Fabiae Satuminae: 1, Lucio Perpernae: 3.
14. Aquest fragment de mur està molt restaurat; malgrat tot els alumnes
poden fer el càlcul, per fer-se una idea aproximada de les dimensions.
15. L’eix central de la plaça de Representació.
Joc de la Tarragona romana 9

Joc de la Tarragona romana Solucionari
10
SOLUCIONARI ITINERARI IV:
Relació d’activitats:
1. Cal assenyalar tot el perímetre amb les irregularitats i veure que estaria
oberta pel port.
2. Marcar la part alta amb un bolígraf d’un altre color.
3. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: carreus, carreus, terra i pedres i mur
de lligament.
4. Zona plana: pas de ronda, mirarien en direcció a fora murs, és a dir cap
a l’esquerra de la foto.
5. Torre transformada en època medieval i al llarg dels segles posteriors.
Localització de les imatges, mirant la torre frontalment per la seva
façana: 1. part inferior dreta, 2. fragment de l’arc de la porta del costat
esquerre, 3. arc de descàrrega sobre la porta, 4. costat esquerre de
la porta, 5. espitllera, part superior dreta, 6. basament de la torre a la
zona central i 7. polleguera, part interior i superior de la porta.
6. Marquem les cases que han sofert canvis més significatius (amb la C):
B
1
5 A
6
7. A la imatge superior també hi ha marcat amb els números el tipus de
restauració emprada i les portelles amb lletres.
Cada grup pot triar el model de restauració que els sembli més adequat.
Haurien d’adonar-se de la dualitat entre la protecció de l’edifici, al
marge del valor estètic, i la reconstrucció amb la finalitat de recuperar
l’aspecte original, sempre, però, que es pugui distingir de cara al futur.
2
3
2
4
Joc de la Tarragona romana

Solucionari
Pas de ronda
Rampa
Joc de la Tarragona romana
8. De baix a dalt: megàlits, carreus.
9. En primer lloc la B i després l’A (d’esquerra a dreta).
10. D’esquerra a dreta: rebranca, llinda, megàlit.
11. Aproximadament: 5 peus x 8 peus = 1,47 m. x 2,36 m.
12. S’ha de refer: les plomes del casc, la part central de la cuirassa,
l’escut, el faldellí i la inscripció.
Al costat esquerre.
1757.
13.
14. Mides aproximades: murs: 5 peus; farciment central: 7 peus.
15. Estil corinti.
Joc de la Tarragona romana 11

Joc de la Tarragona romana Solucionari
12
Joc de la Tarragona romana