RUTA NÚMERO 21 MONTSERRAT 1 – CAMÍ DELS DEGOTALLS
RUTA NÚMERO 21 MONTSERRAT 1 – CAMÍ DELS DEGOTALLS
RUTA NÚMERO 21 MONTSERRAT 1 – CAMÍ DELS DEGOTALLS
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>RUTA</strong> <strong>NÚMERO</strong> <strong>21</strong><br />
<strong>MONTSERRAT</strong> 1 <strong>–</strong> <strong>CAMÍ</strong> <strong>DELS</strong> <strong>DEGOTALLS</strong><br />
Data d’emisió: 19/04/2012<br />
Avans de sortir és important CONSULTAR LA PREVISIÓ METEOROLÒGICA<br />
Com equipar-se: ROBA D’ABRIC, BOTES DE MUNTANYA, IMPERMEABLE, AIGUA, càmera<br />
fotográfica o de video<br />
Mapa enllaç<br />
Ruta propuesta por Thiago y Martina desde San Juan de Puerto Rico. Moltes gràcies!<br />
Apunts sobre aquesta espectacular muntanya sagrada:<br />
Montserrat és un massís de Catalunya força prominent que ha destacat en la tradició catalana<br />
gràcies a, d'entre altres motius, per la seva forma tant i tant peculiar. El nom prové de la<br />
paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de<br />
serra (un seguit de muntanyes), i precisament aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el<br />
nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades<br />
una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra.<br />
La Muntanya de Montserrat és un Parc Natural, dependent, des de 1982, de la Generalitat de<br />
Catalunya. En 1987 va ser declarat parc natural per garantir la seva conservació<br />
www.eltiempodelosaficionados.com www.ecometta.org 1
Devia ser al voltant de l‘any 9000 abans de Crist quan els primers humans van instal·lar-se a la<br />
muntanya. Es té constància de què la muntanya estava habitada gràcies a unes mostres de<br />
ceràmica excepcional impresa, més coneguda com a cardial o montserratina. Es tracta d‘una<br />
ceràmica decorada amb les vores dentades de les petxines.<br />
Curiositat:<br />
Sabía que...?<br />
Montserrat és una de les Illes de Sotavent en el Carib Oriental, situada al Sud-est de Puerto<br />
Rico. Colón la va batejar Montserrat en referència Monestir de Catalunya. Aquesta illa va ser<br />
descoberta per Colón en 1493. En 1632 és colonitzada per irlandesos. És coneguda com a illa<br />
Esmeralda i és un dels millors 50 llocs del món per practicar Mountain bike<br />
Formació singular de la Montanya de Montserrat…<br />
Desmitifiquem…no va ser un llac!<br />
Tot i que en el líric himne del Virolai s'afirma que: "amb serra d'or, els angelets serraren eixos<br />
turons...", l'explicació científica sobre la gènesi del massís montserratí és força diferent, i, en<br />
darrer terme, fa responsables del sorprenent modelat de la serra als agents atmosfèrics.<br />
www.eltiempodelosaficionados.com www.ecometta.org 2
En primer lloc, cal parlar d'un gran golf marí d'aigües no gaire fondes, existent fa cosa d'uns 50<br />
milions d'anys, situat on es troba ara la Depressió Central Catalana, i al qual desguassaven<br />
impetuosos rius procedents dels vessants d'un massís catalano-balear desaparegut, que<br />
aportaven grans masses de còdols. Els còdols s'anaren barrejant amb materials més pastosos i<br />
varen formar una massa que, quan aquest massís catalano-balear desaparegué i els terrenys<br />
circumdants al gran golf s'enrolaren enmig de cataclismes geològics, el relleu de Montserrat<br />
anà emergint del fons del mar amb una gran brusquedat de formes -posem-hi, ara fa deu<br />
milions d'anys-, i els seus relleus quedaren a la mercè de vents, pluges i glaçades fins que els<br />
van convertir en aquesta espectacular escenografia que ara admirem. Hi devia ajudar, és clar,<br />
la duresa dels materials emergits, formats pels característics conglomerats (còdols, sorres i un<br />
duríssim ciment calcari), que els científics anomenen pudingues i que, popularment, es<br />
coneix per "pinyoles".<br />
El coll de Migdia, amb la Talaia, permet dividir Montserrat en dues zones. A una banda, trobem<br />
Sant Jeroni, que amb els seus 1.230 m és el cim més alt de la serra, des del qual, en dies molt<br />
clars, es veuen fins i tot les Illes Balears. I, a l’altra banda és presidida pels Ecos, amb 1.220 m<br />
d’altitud.<br />
www.eltiempodelosaficionados.com www.ecometta.org 3
“La vegetació esponerosa, la llum nítida de l'obaga i la impressió<br />
d'estar tocant l'aire, fan del camí dels Degotalls un indret ideal<br />
per al recolliment”<br />
Patronat de la Muntanya de Monrtserrat <strong>–</strong> Generalitat de Catalunya<br />
Per trovar el camí:<br />
www.eltiempodelosaficionados.com www.ecometta.org 4
Així ens mostra el camí Josep M. Guitart del Blog NATURA 100, un apasionat de la<br />
muntanya que ens ha permés copiar la seva magnífica feina en aquest document. Li<br />
estem molt agraïts!<br />
Comencem a pujar uns esglaons i arribem al Magnificat, amb una placeta amb un petit llac<br />
artificial amb nenúfars.<br />
A Ia l'esquerra, una sortida pel darrera del Monestir, (per on porten els monjos al seu<br />
cementiri, que trobarem més endavant), on s'ajunten els dos accessos i ens situa a l'alçada del<br />
camí que a continuació explicaré en dos etapes:<br />
Aquí podem trobar tot un seguit de monuments que honoren els intel·lectuals i activistes<br />
culturals nacionalistes catalans a partir del segle XIX.<br />
Josep Rodoreda<br />
A l'entrar primer trobem una escultura de bronze de Carles Flotats dedicada al compositor<br />
Josep Rodoreda i Santigós (1851-1922), i a Jacint Verdaguer (1845-1902) que era poeta i<br />
escriptor, van compondre i escriure el Virolai, respectivament.<br />
Biografia Jacint Verdaguer<br />
Fins aquí hem anat caminant i observant aquestes obres i també tot un conjunt de Xiprers,<br />
Teixos i Alzines, que donen un caira ombribol al lloc, que continuem passejant.<br />
Després trobem un projecte de Frederic Marès, dedicat a Joan Maragall, (1860-1911) escriptor<br />
i poeta.<br />
Biografia de Joan Maragall<br />
www.eltiempodelosaficionados.com www.ecometta.org 5
En tercer lloc trobem una làpida de l'orfebre Joaquim Capdevila al tenor Emili Vendrell, (1893-<br />
1962).<br />
Biografia de Emili Vendrell<br />
Aquí trobem una petita placa en memòria de Ricard Castell i Franciscà compositor de la<br />
sardana Els Degotalls<br />
Un altre placa de bronze al Mestre Antoni Pérez Moya (1884-1964), Músic, compositor i<br />
director, va ser escolà mestre i organista de la Basílica.<br />
Biografia de Antoni Pérez Moya<br />
Ara trobem una medalló de bronze dedicat al músic i compositor Antoni Pérez Simó (1920-<br />
1996), compositor coral i pedagogec especialitzat en la ensenyança de música a invidens, va<br />
dirigir l'orfeó gracienc durant 50 anys.<br />
Biografia de Antoni Pérez Simó<br />
Anem passejant i a les clarianes si mirem amunt veiem els penya-segats de pedra que cauen<br />
des del pla de la Trinitat, uns dos-cents metres més amunt.<br />
Aquí trobem un monument dedicat al escriptor, Josep Mª Folch i Torres (1880-1950)<br />
novel·lista, narrador i autor teatral.<br />
Biografia Josep M. Folch i Torres<br />
www.eltiempodelosaficionados.com www.ecometta.org 6
Tot seguit un monument dels escultors Rafel Solanic i Carles Collet, a Pep Ventura (1817-1875),<br />
compositor de centenars de sardanes Els Degotalls entre d'elles.<br />
Biografia Pep Ventura<br />
També veiem un medalló de bronze dedicat a Pompeu Fabra (1868-1948), el que va escriure la<br />
normativa de la llengua catalana.<br />
Biografia Pompeu i Fabra<br />
Al costat de dues fonts Sant Benet i Santa Escolàstica, trobem un monument projectat per<br />
Ferran Serra i Sala, al músic Josep Anselm Clavé i Camps (1824-1874)<br />
Biografia Josep Anselm Clavé<br />
També trobem una placa de marbre en forma de nom de carrer en memòria del Mossèn<br />
Antoni Batlle i Mestre (1888-1955), capellà i pedagog.<br />
Biografia Mossèn Antoni Batlle i Mestre<br />
Aquí si mirem avall podem veure la Carretera que porta a Can Maçana, el pla del Bages i en un<br />
dia molt clar al fons els Pirineus<br />
www.eltiempodelosaficionados.com www.ecometta.org 7
A uns cinc minuts trobem un monument obra de Joan Rebull dedicada al Mestre i compositor<br />
Lluís Millet i Pagès (1867-1941), fundador de l'orfeó Català.<br />
Biografia Lluís Millet<br />
Després d'una escultura evocant l'Esbart Volada d'Ocells, trobem un monument a la sardana<br />
seguit d'unes lloses negres, gravades per honorar a Juan Amades, Joan Rigall i Aureli Capmany,<br />
per la seva contribució a la dansa i a la cultura popular.<br />
www.eltiempodelosaficionados.com www.ecometta.org 8
Tot seguint el camí podem observar les esllavissades que s'han anat produint a partir del 2006 i<br />
l'última tan greu que va succeir l'any 2008, que encara està en obres i que va maltractar part<br />
del cementiri dels monjos arrossegant varies làpides.<br />
A partir de 3/4 de camí trobem a la dreta una primera sortida del camí i més endavant un altre<br />
que ambdues es troben tot just arribar a la carretera de Can Maçana.<br />
Nosaltres continuem fins el final on trobem una plaça tancada amb els Degotalls damunt, amb<br />
la seva pedra negra marcada per la humitat, amb una pedra plana en forma de taula per poder<br />
gaudir d'una mossegada mentrestant observem aquest preciós espai i recordem tot el que<br />
hem vist durant aquest petit però atapeït recorregut de cultura, espiritualitat i natura, senzill,<br />
pla i a l'abast de tothom.<br />
A partir d'ara us relacionaré totes les imatges de Mare de Deu que he trobat al llarg del camí,<br />
la majoria del ceramista Joan Guivernau (1909). Les més antigues es troben a mig camí i el text<br />
que reprodueixen es el del Magnificat o Càntic de Maria.<br />
1 -Sant Benet<br />
2 -Santa Escolàstica<br />
Són unes majòliques que encapçalen el centre d'unes fonts.<br />
3 -Mare de Déu del Miracle<br />
4 -Mare de Déu de la Pobla de Montornès<br />
5 -Verge Maria de la Font de la Salut de Sant Feliu de Pallerols -Girona-<br />
6 -Verge Santa del Lledó<br />
7 -Santa Maria de Bellvitge Patrona de L'Hospitalet de Llobregat<br />
8 -Mare de Déu del Sol del Pont de Roda de Ter<br />
9 -Nostre Senyora de Loreto Copatrona de Llardecans -Lleida-<br />
10-Santa Maria de l'Estany<br />
11-Mare de Déu dels Socórs d'Agramunt<br />
12-Mare de Déu de la Serra de Montblanc<br />
13-Mare de Déu del Tura Patrona d'Olot<br />
14-Mare de Déu del Loreto d'Ulldemolins<br />
15-Mare de Déu de la Salut de Sabadell<br />
16-Mare de Déu del Remei de Santa Maria de Palautordera<br />
17-Nostre Senyora del Remei d'Arenys de Munt<br />
18-Mare de Déu del Serrat de la Segarra<br />
19-Mare de Déu de la Salut de Sant Feliu de Llobregat<br />
www.eltiempodelosaficionados.com www.ecometta.org 9
20-Mare de Déu de la Salut de Terrades -Empordà-<br />
<strong>21</strong>-Santa Verga Maria de Palau Solitar<br />
22-Verge Santa de la Roca de Mont-Roig del Camp<br />
23-Mare de Déu de Tiana<br />
24-Mare de Déu del Patrocini<br />
25-Verge de Puiggraciós del Vallés Oriental<br />
26-Mare de Déu de la Neu de Vilanova i la Geltrú<br />
27-Mare de Déu de Port del Barrí de la Marina de Barcelona<br />
28-Mare de Déu dels Socors de Tossa<br />
29-Mare de Déu de Fàlgas de la Pobla de Lillet<br />
30-Mare de Déu dels Desemparats de Valencià<br />
31-Mare de Déu del Remei de Mora la Nova<br />
32-Mare de Déu del Roser de Barcelona<br />
33-Verge del Roser de Calella, que és troba protegida darrera una reixa.<br />
34-Mare de Déu de Barà de Roda de Barà<br />
35-Verge de la Pietat d'Igualada<br />
36-Verge de Santa Maria del Prat de Llinars del Vallès<br />
37-Oïu, Mare de Clemència de Puigcerver del Baix Camp<br />
38-Mare de Déu de la Fontcalda de Gandesa<br />
39-Mare de Déu de Núria-Pirineus-<br />
40-Mare de Déu del Roser de Sant Climent de Llobregat<br />
41-Mare de Déu de Togores de Sabadell<br />
42-Mare de Déu del Viver d'Argentona<br />
43-Santa Maria......de Manresa.<br />
44-Mare de Déu del Bon Viatge de Sant Joan Despí<br />
45-Mare de Déu de Queralt de Berga<br />
46-Nostre Senyora de Fussimanya del Bages<br />
47-Mare de Déu de l'Acadèmia Patrona de Lleida<br />
48-Mare de Déu del Collell de Girona<br />
49-Mare de Déu de Farners de Santa Coloma de Farners<br />
www.eltiempodelosaficionados.com www.ecometta.org 10
50-Mare de Déu de Brugués de Gavà<br />
51-Mare de Déu del Camí de Cambrils<br />
52-Mare de Déu de la Cinta de Tortosa<br />
53-Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar<br />
54-Mare de Déu de les Alegries de Lloret de Mar<br />
55-Mare de Déu de Valldeflors Patrona de Tremp<br />
56-Mare de Déu de Juncadella<br />
57-Santa Maria del Remei del Barri de les Corts de Barcelona<br />
58-Mare de Déu del Vilar de Blanes<br />
59-Nostre Senyora de les Arenes de Castellar del Vallés<br />
60-Mare de Déu de les Neus dels Ravals de Sabadell<br />
61-Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp<br />
62-Santa Maria de Foix del Penedès<br />
63-Mare de Déu de la Gleva de Vic<br />
64-Santa Maria de Siurana<br />
65-Nostre Senyora del Roser de Castellolí<br />
66-Santa Maria de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa<br />
67-Santa Maria de Pineda de Mar<br />
68-Mare de Déu del Vinyet de Sitges<br />
69-Santa Maria del Remei de Manresa<br />
70-Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus<br />
71-Nostre Senyora del Claustre de Tarragona<br />
72-Mare de Déu del Remi d'Urgell<br />
73-Mare de Déu de la Paret Delgada de la Selva del Camp<br />
74-Nostre Senyora de la Palma de Cervelló<br />
75-Mare de Déu del Congres de Barcelona<br />
76-Mare de Déu del Mont Bisrat de Girona<br />
77-Mare de Déu de Rocaprevera de Torello<br />
Més información: Blog NATURA 100<br />
www.eltiempodelosaficionados.com www.ecometta.org 11
La vegetació que trobarem al llarg de l'itinerari és molt rica. L’hàbitat és l’alzinar acompanyat<br />
de marfull i boix, cosa que ens indica que ens trobem en una zona de transició de dos<br />
estadis. És una zona molt frescal amb representació d'arbres caducifolis de caràcter<br />
centreeuropeu com la moixera o la blada i perennifolis com el saüc.<br />
Rastres de senglars i petits ocells com el pit-roig, la merla o alguna mallerenga ens<br />
acompanyaran de segur durant la caminada. Els continus regalims d'aigua per filtracions a la<br />
roca calcària es fan evidents en algun punt del camí, d'aquí ve el nom de Degotalls.<br />
www.eltiempodelosaficionados.com www.ecometta.org 12
Gastronomía<br />
Croquetes de porc senglar<br />
-casolanes, de carn de caça, d’una excel·lent textura i sabor, ressaltant els gustos de bosc-<br />
Amanida de mató de Montserrat i fruits secs a la vinagreta de mel.<br />
-el mató, exquisit producte làctic elaborat artesanalment en el poble de Marganell, acompanyat amb fruits secs, entre<br />
ells les nous de Montserrat i vegetals crus i tot amanit amb una vinagreta de mel de romaní-<br />
Cigrons de Vilamarics a la catalana<br />
-un guisat tradicional utilitzant els cigrons de Vilamarics -<br />
Botifarra de rovellons amb humus de mongetes del ganxet<br />
-botifarra catalana farcida de rovellons acompanyada con mongetes del ganxet, una mongeta blanca molt fina al<br />
paladar-<br />
Bacallà a la muselina d’all<br />
- apreciat peix gratinat amb una muselina d’all-<br />
Brownie<br />
- pastís saborós de xocolata i nous amb gelat de vainilla-<br />
Mel i mató<br />
- formatge fresc de textura suau, lleugerament gelatinosa amb un sabor fresc i humit acompanyat de mel de romaní, de<br />
color àmbar i molt gustosa. Un postres tradicional de Catalunya y per excel·lència de Montserrat -<br />
Enlláços:<br />
Patronat de la Muntanya de Montserrat<br />
Ajuntament de Monistrol de Montserrat<br />
Vi Idoia Can Estruch (D.O. Catalunya)<br />
Aigua, Pa<br />
Café<br />
Tast de licor d’ Aromes de Montserrat<br />
www.eltiempodelosaficionados.com www.ecometta.org 13
Informació recopilada de diverses fonts per<br />
Enrique Sánchez i col·laboradors de l’Associació Ecometta<br />
www.ecometta.org<br />
ecomettaorg@gmail.com<br />
i<br />
“El Tiempo de los Aficionados”<br />
www.eltiempodelosaficionados.com<br />
eltempsdelaficionat@hotmail.com<br />
©Reservats tots els drets
Change language