TREBALL DE LECTURA El cavaller de l'armadura rovellada

NOM I COGNOMS.....................................................................................................AVALUACIÓ..........
IES LLUIS VIVES, DATA .............................................................CURS .................................................
TREBALL DE LECTURA El cavaller de l’armadura rovellada
1. Com és la família del cavaller del nostre llibre?
2. Qui és Merlí ?
3. A la pàgina 20 del llibre el bufó Gladbang li diu al nostre cavaller: “ Tots estem atrapats en una armadura...”
En quina armadura estàs tu atrapat?
4. Quins problemes té el cavaller?
5. A la pàgina 25 Merlí li respon al cavaller: “Una persona no pot córrer i aprendre alhora. Ha de restar en un lloc
durant un quant de temps.” Tu què en penses? S’han de fer les coses ràpidament o pel contrari s’han de
meditar?
6. Què és i per a què s’utilitza el beuratge de la vida?
1

7. Qui són els trobadors?
8. El cavaller és bo, amable i afectuós?
Sap demanar perdó o li costa fer-ho?
I tu, ets amable , bo, afectuós i perdones les malifetes que et fan? Per què?
9. A la pàgina 32 del llibre l’esquirol diu al cavaller: “No pots acceptar mai les coses tal com són? “ Tu que hi fas,
acceptes les coses tal com són o pel contrari ets rebel? Per què?
10. Què és un Falcó? Què suposa el falcó en l’edat mitjana?
11. Comença la recuperació del cavaller: per quins llocs ha de passar?
12. Quina simbologia té el camí de la veritat? Què li proporciona al cavaller?
13. Quina simbologia té el castell del silenci?
2

14. Quina simbologia té el castell del coneixement?
Sabries diferenciar entre l’ambició de la ment i l’ambició del cor?
Quina ambició és la bona i quina la dolenta?
Per què?
Quina ambició és la teua? És bona o és dolenta? Per què?
15. Quina simbologia té el castell de la voluntat i l’audàcia?
Qui és Sam?
16. Quina simbologia té el cim de la veritat?
17. Per què el cavaller fa un crit de joia? Pàg. 97
18. Quina moralitat has tret del llibre
3

19. Llig el text següent:
El cavaller valencià en l’època medieval
En l’època medieval a València el fet de ser cavaller
es podia aconseguir perquè s’heretava de pares a fills o no
necessàriament. Però sí quedava clar que per a tots hi havia
un aprenentatge.
Fins al set anys, el futur aprenent a cavaller romania en la casa paterna sota la cura
de les dones. Complida aquesta edat, era enviat al castell o palau del padrí per a rebre la
instrucció corresponent. Feia les funcions de patge, les quals, encara que implicaven algunes
servituds i prestar alguns serveis domèstics, es consideraven ennoblits per ser de llinatge a
qui servien.
Als catorze anys passava a la categoria d’escuder, familiaritzant-se amb les armes i el
seu ús. En aquest estat nou continuava al servei personal del padrí-cavaller, a qui havia
d’acompanyar en els viatges, les caceres i en totes les funcions marcials. Cuidava dels cavalls,
els gossos, els falcons i les armes del senyor, li trinxava el menjar, li tenia l’estrep per a
muntar i l’ajudava a vestir l’arnés per al combat. Sempre darrere d’ell, disposat a socórrer-
lo, l’alçava del terra i li donava un cavall de respecte, per si queia abatut, o noves armes.
El cerimonial d’armar cavaller va anar complicant-se fins al segle XII, si bé en
determinades ocasions era un simple lliurament d’armes: la vespra del dia de la cerimònia,
l’escuder es confessava; després passava la nit en vetla, sol o amb altres novicis, pregant en
un lloc culte, església o capella, sobre l’altar del qual es col·locava l’espasa que seria la seua.
Per a la cerimònia es llegia un text davant de les persones que hi eren, aquestes alçaven els
esperons, l’arquebisbe beneïa l’espasa, el rei li la posava en la mà dreta i la brandia diverses
vegades, li ordenava que s’agenollara. També l’arquebisbe llegia una oració on li recordava que
“ tot cavaller ha de defendre la terra del seu senyor, devia defendre i mantenir a les dones,
vídues, pupils, a més de defendre el bé públic...”. Seguidament el rei li cenyia l’espasa i li
donava una bescollada a més de besar-lo en la boca.
4

En l’arnés del segle XV cal esmentar: musclera, guardabraç, colzera, avantbraç,
manyopla, guantellet, plastró, espatllera, pansera, faldatge, escarsella, cuixot, genollera,
canellera, escarp, aixellerons i falda de malla. Les principals armes ofensives en la mateixa
època eren la llança, l’espasa, la destral i la daga o punyal.
Part fonamental en els enfrontaments entre cavallers és el cavall, la cura i el respecte
del qual era imprescindible. Solament en alguns casos se’ls protegia, la majoria, de vegades,
no portaven protecció. Si es protegien portaven una testera.
L’equipament del cavaller era molt car de manera que era molt millor aconseguir-lo d’un
gran cavaller.
RECORDA: s’anomenava donzell al fill del cavaller.
Ara contesta la pregunta següent: Quines diferències trobes entre el cavaller de l’edat
mitjana i el nostre cavaller. Raona la resposta en 40 – 50 paraules aproximadament.
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
20. Imagina que tens un amic amb qui intercanvies xats per Internet. Un dia et demana que li recomanes algun llibre
perquè s’avorreix i vol llegir alguna coseta, i tu li recomanes el llibre que acabes de llegir. A continuació et donem un
esquema que et podrà ajudar.
a. Notícia breu sobre l’autor: Qui és? Ha escrit més llibres?
b. Breu resum de l’argument: de què parla el llibre? No li ho contes tot, ni tampoc el final, o li llevaràs l’interés per
llegir-lo.
c. Personatges: Qui són els protagonistes? Què fan? Són interessants o uns ploms? Quin t’ha cridat més
l’atenció.
d. Opinió personal: Quines coses t’han agradat i quines no? Val la pena llegir el llibre o millor llançar-lo al foc?
T’ho has passat bé o ha estat la pitjor de les tortures? Has aprés alguna cosa? Sigues sincer. Les mentides es
noten moltíssim.
Recorda que fer una ressenya és com contar-li a un amic una pel·lícula. No n’hi ha prou amb resumir-ne l’argument.
Has de dir la teua opinió. Encara que no siga bona. Però sempre amb arguments. 120 paraules aproximadament.
5