Epi, Blas y los demás

Epi, Blas y los demás
Ernest Ruiz
21/02/2013
Aquests dies s’està duent a terme al parlament espanyol el debat sobre l'estat de la
nació, un fet extraordinari si es té en compte que l’any passat el Gran Houdini
mentre el país estava a punt d’anar-se’n a fer punyetes enmig d’una tempesta
econòmica de magnituds històriques va decidir que no calia celebrar-lo.
Aquesta vegada, però, cal agrair al gran escapista que hagi tingut la decència
democràtica de dur-lo a terme, ni que sigui per permetre’ns escoltar de nou els seus
arguments en defensa de les polítiques que amb tan afany aplica i que només
serveixen per esmicolar la societat.
Com ja era d'esperar el debat està sent un absolut dejá vu. La repetició de les
mateixes cançons per part dels mateixos protagonistes que ens han portat fins a la
dramàtica situació que vivim des de fa mesos. Cap idea nova, cap missatge que se
surti del guió que els han enviat des d’Alemanya i cap alternativa a les retallades, ni a
les que ja hi ha, ni a les que hi haurà.
En el seu discurs el Gran Houdini es va dedicar a lloar la seva acció de govern de la
manera que cal esperar d’algú que viu allunyat de la realitat que l’envolta i que
mostra la mateixa empatia per la població que pateix que un enciam. Es va tornar a
queixar de l’herència rebuda, va tornar a admetre que el que mana no és ell sinó que
es limita a fer el que li diuen que faci i va voler fer-nos creure que gràcies a ell el país
ara va millor. Sorprenentment, va oblidar mencionar el tema dels desnonaments (i
no diguem el tema del suïcidis), les retallades en la sanitat, les protestes que hi ha al
carrer en la seva contra i tampoc va parlar de la corrupció galopant que afecta el seu
partit. I no diguem sobre el cas Bárcenas!
Per la seva banda el trist Rubalcaba tampoc no es va lluir gaire. Patètica la seva
referència als suïcidis utilitzant un circumloqui digne de la cadira d'un psiquiatre:
"esas cosas terribles que pasan alrededor de los desahucios". Va criticar al govern
sense oferir cap remei perquè prou feina té amb els problemes de casa seva per anar
donant lliçons. A més, com ahir a la tarda els del PSC van demanar la dimissió del
caçador d’elefants, sembla que tenia certa fluixesa. Flipats es van quedar els diputats
al congrés quan es van assabentar de les declaracions d’en Navarro.
L'ínclit Duran, practicant una excelsa partida de la puta i la ramoneta, va llençar
alguna pedra a la teulada del PP però, per si de cas, va deixar oberta la possibilitat
d'arribar a acords amb el partit del govern per netejar la política de corruptes. Ves
per on qui ve a donar-nos lliçons sobre aquest tema!
Mentre tot això passava al món de Barri Sèsam on viuen instal·lats els partits
majoritaris d’aquest país, un món on els sous són estratosfèrics, les festes infantils
són majestuoses i els corruptes campen al seu aire, al carrer les coses continuaven
igual de malament. Vagues de jutges i dels treballadors d’Ibèria, desnonaments,

esbatussades entre actors i ministres i la ciutadania assistint al·lucinada a
l’espectacle de la descomposició de la societat occidental.
Per als que creiem que la democràcia és molt més que aquest espectacle dantesc
que ens estan oferint els ninots de drap que ens manen, sempre ens quedarà el
consol de saber que a Bulgària el govern en ple a dimitit com a conseqüència de les
protestes dels ciutadans per les retallades que allà s’estaven aplicant.
El president d’aquell país ha manifestat que a ell no l'han escollit per matxucar al seu
poble. "No participaré en un govern sota el qual la policia pegui a la gent" ha dit.
Igual, igual que aquí! És el que té tenir com a governants a uns quants putxinel·lis.