ELS TEMPLERS A LA COMANDA DE MIRAVET

El Temple i altres ordes.
Ordes militars d'àmbit europeu i
peninsular.
Funció principal dels ordes.
La vida quotidiana dels ordes: el
cas dels templers.
Simbologia i cultura templera.
L'Orde del Temple. La Comanda de Miravet.
El Temple i altres ordes. Miravet i el seu territori.
Origen i evolució del Temple. El castell.
Organització del Temple. El Setge de Miravet.
El Temple a la Corona d'Aragó.
La fi del Temple.
Alícia Ferré Pallarés
Simbologia i cultura templera.
Igual que qualsevol grup, confraria, congregació... l'orde del Temple
posseïa uns símbols i fins i tot, colors que els distingien de la resta
d’ordes i també de congregacions monàstiques i eclesiàstiques.
L'orde del Temple a Catalunya era identificat, igual que a la resta
dels territoris amb presència d’aquest orde per la creu i els colors del
seu estendard. Sembla que la creu té el seu origen en les croades
per representar els cristians en la batalla i com a distinció dels
sarraïns. Inclòs la utilització tan generalitzada i la devoció que sentien per
a aquesta creu, els estudiosos han arribat a anomenarla
creu del Temple, podem deduir aquest fet
partint d’aquestes paraules: les seves
necessitats corporals abans es treien el mantell on hi
havia la creu ( J.M. Sans i Travé. Els templers
catalans de la rosa a la creu. pàg. 239 ). La creu templera es pot
trobar tant en les relíquies, com objectes quotidians, o també en
les cuirasses dels frares- cavallers... El símbol de la creu representa
el martiri de Crist que juntament amb el to vermell significat la
sang vessada per Crist i la vida mateixa.
Tant els templers com els teutònics portaven, en els seus orígens,
el mateix color en el mantell, el blanc; el fet que els diferenciava era la
creu vermella al costat esquerre del mantell en els templers, a l’alçada
del cor. Aquesta creu no apareix abans de 1147. Va ser el papa
Eugeni III qui els concedí aquesta creu vermella com a signe propi
dels templers, tan un senyal triunfal com un element davant el qual
fuguissin els enemics de la fe ( J.M. Sans i Travé. Els templers
catalans de la Rosa a la Creu.Pàg. 237).
Un altre dels símbols distintiu de l’orde dels Cavallers de la Milícia
del Temple és el seu estendard o blaçà o originàriament
gonfanon bausant que significa partit per dos colors, el blanc i el
negre. L’estendard del Temple es trobava dividit en dues meitats
iguals on el color blanc amb la creu vermella era reservat per a la
part superior, mentre que l’altra meitat és destinada al negre. Però
si observem l’estendard en terres catalanes, veiem que una cara és
blanca amb la creu vermella i l’altra cara està tintada amb negre. Els
colors escollits per ser duts pels templers podríem dir que no
foren escollits a l’atzar perquè com succeeix en moltes ocasions,
aquests foren elegits perquè representen i simbolitzen alguna cosa.
El color negre fou elegit perquè representa la força i el valor, mentre
que el blanc és signe de puresa i castedat i, el roig per expressar la
sang vessada per Crist a la creu per tots nosaltres.
Seguint amb els elements característics dels templers ens trobem amb els
segells que eren utilitzats en la correspondència i els documents de l’orde, tot
i que l’ús del segell no es va estendre fins el segle XIII, ja que fins llavors
era costum que el mestre no signés els documents, però eren garantits per
la persona que els portava.