56_MAQUETACIÓ CALAIX JOVE REVISAT.pdf - Potries

Qui sou els components de The Muertas?
ENTREVISTA A
Buengo a la veu . Ximo , a la bateria.
Bosnio al baix. Jose a la Guitarra
Quan es va formar el grup?
A finals del 2007 compensarem amb un
altra formació i arrel de diferents canvis
som els que som al dia de hui.
Han variat molt els components del grup?
Ai això és una història molt llarga...
Tot va començar en un grup que va acabar
desfent-se i un quants components
van formar The Muertas. El guitarra i el
bateria se n’anaren i va entrar l’actual
guitarra. Després vaig entrar jo (Ximo) a
finals del 2008 i bueno... a principis de
2010 el cantant que hi havia va deixar el
grup i uns mesos més tard ja va ser
quan va entrar el senyoret Buengo.
Teniu algun disc?
Sí... a principi del 2008 gravarem un disc
i en 2009 ens el va editar el segell de la
“WorkingClass Records” de Madrid i des
d’aquell moment el disc va circulant.
S’anomena “Tanto odio acumulado”.
I això fins hui...
I teniu pensat traure un nou disc?
De moment estem traient nous temes,
però sí que ens agradaria per a finals
d’aquest any posar-nos a gravar ja i
traure alguna cosa...
El vostre estil tenim entès que es hardcore...
Sí, Punk rock i hardcore.
Quan traguéreu el primer disc?
A principi del 2008 vam traure el primer
disc i en 2009 vam traure un disc en
una discogràfica de Madrid “Working-
Class Records” . El disc es diu “Tanto
odio acumulado”.
Quines influències teniu?
De normal les nostres influències són
grups com MCD, Cicatriz, R.I.P., La Polla
Records... més del Punk dels anys vuitanta
espanyols... i més o menys és el
rollo que volem donar-li a les nostres
cançons; fer els que es feia abans...
De què parlen les vostres lletres?
Parlen de temes variats... tenim una
cançó que es diu “Trapera”” i parla d’un
desamor, un altra que es diu “España
cañí” i és una critica als “famosillos” que
ixen per la tele, també parlem de temes
com els abusos sexuals a menors, a
favor de l’ocupació... Anem desenllosant
el que pensa cadascú.
Qui s’encarrega d’escriure les cançons?
Algunes s’han fet entre varies persones,
altres són del cantant que estava abans,
però ara els que anem a treballar les
lletres som tots i les coses noves que
traguem les anem a fer entre tots.
Al igual en la composició de la música; a
un se li pot ocórrer una idea i l’altre la
completa. Anar treballant...
Feu alguna cosa especial als concerts?
Bueno... Moltes voltes el senyor Buengo
desapareix entre la gent del public
(rises).
que ens hem de busca la vida. Per aquest any de no
eixir a tocar les actuacions les hem de buscar, però
serà qüestió de temps, de dur la mateixa dinàmica
de dos concerts per mes i passar-ho bé.
Perquè es dieu Raça Borda?
Raça borda perquè cadascú és diferent ja mateixa
dins del grup, pretenem dur un mestissatge també a
nivell humà, res predeterminat, una raça borda es
una raça de mestissatge, una cançó nostra ja ho
diu, que ens agradaria anar a tocar a qualsevol lloc,
per qualsevol tipus de gent, qualsevol edat, que
dona igual colors...
Seguir la filosofia de seguir tocant i provant nou
temes... en tocar per a ningun públic, de qualsevol
edat de qualsevol sexe, de qualsevol color
I el tema d’ajudes econòmiques que un
puguen donar...
Ho miraren al principi, però la quantitat de papers
que s’havia de fer era prou gran, també ho miraren
en 16 anys, i no tenim massa ganes de ficar-nos a
fer tot allò...
Al principi assajaven en la una caseta que tenia la
uela de Toni, en Beniopa però era provisional i
buscar un nou lloc d’assaig, varem anar a una nau,
però es va quedar sense electricitat... varem anar a
Ruano però era massa car, som un nombre gran de
membres i ho podíem pagar però així i tot no és sols
l’arrendament si no les maquetes...
També tenim la sort de que som prou membres i per
tant més contactes, i ara estem a un pis a Gandia,
mig abandonat, que és del pare de Ramón, però en
poc temps també tindre’m d’anar-nos-en, perquè és
un pis vell i el tema de l’electricitat...
Que tal l’experiència al circuit?
Al circuit molt be, és que clar, feia un any que no
tocàvem; la primera vegada que tocàvem des del
paró per fer el nou disc.
Tocarem al ventall, nerviosos per una part perquè
feia temps que no tocàvem però amb moltes ganes
i els amics també amb moltes ganes de veure’ns.
Va vindre prou gent i va respondre molt be, va ser
genial. Super alegre tot... d’aci allà, d’allà ací...
Alguna anècdota que es puga contar...
Sí... al nostre viatge a Barcelona...
Ens donaven un lloc per a dormir, un col·lega d’allí,
bueno un contacte més bé...
Però érem deu persones més amics... i aquell:
“tranquils, tranquils, que cabeu que ma casa és
gràn...” i acaberm en un passadís, en quatre llits
d’un sol cos que ni dormirem ni res... però per a mi
aquella nit fou genial... moltes anècdotes una rere
l’altra... Cristian casi se’ns desnuca... es va pegar
una guantà bastant gran... i no aplega a ser per una
paret que hi havia darrere i se’ns desnuca, que ens
vam riure moltíssim en aquell moment però va ser
una gran òstia...
12 17
Maquetat per: Natxo Sánchez Maquetat per: Esther Tur