Fitxes R (Béns rurals) - Ibiza

AJUNTAMENT D’EIVISSA REVISIÓ DEL PLA GENERAL MUNICIPAL 2008 

1. IDENTIFICACIÓ: “RESTES DELS MOLINS DE LLEVANT” Fitxa nº. R01 

Denominació: Restes dels Molins de Llevant. 

Ubicació: Es Soto 

Emplaçament: Camí del Calvari 

Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció: Entre el segles XIV i XVI. 

Règim jurídic i de propietat: Pública 

Estat de conservació: No el valorarem, ja que 

creiem que cal considerar aquest conjunt no com a 

edifici sinó com a jaciment arqueològic, mereixedor 

d’un acurat estudi. 

Protecció existent: 

Descripció: 

S’hi conserven, en millor o pitjor estat, depenent del cas, les restes de les torres amb els seus respectius 

cintells, dels quatre molins documentats, situats sobre sengles petites elevacions. 

Aquests molins es trobaven gairebé alineats, a l’igual que ocorre als molins de Ponent, de nord a sud. 

Del molí més meridional, el situat en cota inferior, se conserva tot el perímetre de la seua base, que ens 

indica que la torre tenia uns dos metres de diàmetre interior i devers quatre i mig d’exterior. 

Dels altres tres només s’aprecien, a primer cop d’ull, el traçat de les torres o dels paretons perimetrals dels 

cintells, fàcilment diferenciables pel seu diàmetre. 

Crida l’atenció, en la cota superior, ja en les immediacions del camí que condueix a la porta del Soto Fosc, 

la presència de restes de construccions amb paviment d’empedrat, una cisterna de maçoneria, un parell 

de coves al seu dia utilitzades com a corrals i una cisterna d’època antiga. 

Context: 

L’indret, un petit pujol anomenat el Calvari, situat a l’àrea modernament coneguda amb el nom del Soto és 

de gran interès paisatgístic, natural i històric, que cal preservar. 

2. INFORMACIÓ COMPLEMENTARIA. 

Dades de l’autor: (S. D). 

Informació Bibliogràfica: 

Marí Cardona, J. Los molinos de viento en Ibiza y Formentera. Revista Eivissa nº 2, pp. 18-20. I. E. E. 

1972. 

Descripció Cronològica: 

Ja des de finals del segle XIV apareixen documentats en aquest indret dos molins. A mitjan segle XVI se 

n’hi troben quatre, les restes dels quals han arribat fins nosaltres. 

CATÀLEG MUNICIPAL DEL PATRIMONI HISTÒRIC FITXA Nº R01 - 1


1. IDENTIFICACIÓ: “CAN FÊLIX” Fitxa nº. R02 

Denominació: Can Fèlix. 

Ubicació: Puig des Molins 

Emplaçament: C. Faustí Tur i Palau s/n 

Autor: (S.D). 

Usos: Magatzem. 

Data de construcció: A partir del segle XVIII. 

Règim jurídic i de propietat: Privada 

Estat de conservació: Regular. Si bé les 

estructures de fàbrica es conserven prou bé, la qual 

cosa facilitaria la recuperació de l’edifici, ha perdut 

part de les sostrades. 


Descripció: 

Es tracta d’una casa pagesa d’una sola planta, situada en el vessant oriental del puig dels Molins, 

encaixada en la roca viva. 

L’habitatge s’ordena al voltant d’un gran porxo de planta gairebé quadrada, amb una agulla central de 

carreuat de marès que suportava el sostre, avui esfondrat. 

Al seu dia, o tal vegada ja des del principi, com assegura la tradició oral, aquest gran porxo fou 

compartimentat amb un envà per tal de fer-hi la cuina, que conserva el seu forn aferrat a l’exterior i el 

parafum amb el fumeral que sobresurt del nivell del terrat. 

A la façana principal, orientada cap a la mar, se varen fer algunes petites modificacions devers 1970, 

consistents en l’anivellament del terreny, per tal de crear un pati frontal i la reconstrucció de la coberta de 

l’antiga porxada, sustentada per dos pilars que flanquegen la porta del porxo. D’altra banda s’hi 

eixamplaren dos finestrons. 

La construcció d’un nou camí que passa per davant de la propietat, suposà al seu dia la desaparició de 

l’era. 

En la 2ona meitat del segle XIX, s’hi afegí un cos lateral cobert amb teulada d’un aiguavés i 

compartimentat interiorment mitjançant envans de marès, amb una gran cambra i una sala amb dues 

alcoves, una gran i una altra més petita. 

A la part posterior de l’habitatge, exempta però a molt poca distància d’aquest, hi ha una cisterna, coberta 

mitjançant una gran “capella” de maçoneria i amb una pica de pedra viva a un costat. 

Context: 

Aquest vessant del puig, amb bancals sustentats per parets de pedra seca, conserva el seu caràcter rural, 

revaloritzat per la proximitat de la vila emmurallada. Es tracta d’un veritable fòssil vivent del que fou el puig 

des Molins abans de la seua urbanització. 





Degué fer-se a partir del segle XVIII. 



1. IDENTIFICACIÓ: “MOLÍ D’EN FÈLIX” Fitxa nº. R03 

Denominació: Molí d’en Fèlix. 


Emplaçament: C. Faustí Tur i Paau s/n 

Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció: Devers 1779 


Estat de conservació: Regular-bo 


Descripció: 

La torre, d’alçat lleugerament troncocònic presenta, com és usual, dues portes d’accés, amb brancalades i 

arcs de carreuat de pedra viva. 

A l’interior es conserva el giny del molí amb les moles gairebé intactes, si bé inutilitzat pel pas del temps. 

Conserva el cintell, parcialment reconstruït, on trobam una petita cisterna. 

Al cim del capell hi roman el penell metàl·lic que indicava la direcció del vent, poguent així orientar 

adequadament les antenes. 

Context: 

Es troba devora un edifici d’apartaments, al cim més oriental dels pujols que formen el puig des Molins. 




Marí Cardona, J. Los molinos de Ibiza y Formentera, hoy. Revista Eivissa nº 3, pp. 32-37. I. E. E. Eivissa, 

1973. 


No figura al plànol de Ballester (1738), ja que, com consta documentalment, fou bastit a partir de 1779. 

Deixà de moldre devers 1940. 



1. IDENTIFICACIÓ: “MOLÍ D’EN TONI JOAN” Fitxa nº. R04 

Denominació: Molí d’en Toni Joan. 


Emplaçament: C. Rafael Alberti s/n 

Autor: (S.D). 

Usos: Sense ús. 

Data de construcció: Figura, o almenys un altre de 

més antic que fou substituït per aquest en el seu 

mateix emplaçament, al plànol de les muralles la 

ciutat que aixecà Calví a mitjan del segle XVI. 


Estat de conservació: Regular-bo. 


Descripció: 

Presenta forma cilíndrica, amb la base alamborada. 

Conserva el cintell, encara que es troba destruït en alguns punts. Aquest cintell està bastit amb maçoneria 

ordinària, i coronada per un encintat de carreus de marès. 

Les portes d’accés són en arc de mig punt, d’acurat obratge, amb brancals i dovelles de carreuat de 

marès. 

El capell presenta cobertura de xapa metàl·lica, que al seu dia substituí l’original, d’estructura de fusta i 

coberta vegetal. 

Malgrat les evidents diferències, la seua composició és semblant a la del molí d’en Pep Joan. 

Context: 

Es troba entre l’edifici d’apartaments esmentat a la fitxa 3 i l’espai que ocupava l’antiga casa de can Toni 

Joan, avui totalment modificada (vegeu fitxa 5). 




Marí Cardona, J. Los molinos de viento en Ibiza y Formentera. Revista Eivissa nº 2, pp. 18-20. I. E. E. 

1972. 


Costa Ramon, Antoni. La triple murada de l’Eivissa àrab. Làm I. Eivissa 1985. 


1973. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAN TONI JOAN” Fitxa nº. R05 

Denominació: Can Toni Joan. 



Autor: (S.D). 

Usos: Habitatge. 

Data de construcció: Anterior a 1738. Reformada 

en l’últim terç del segle XX. 


Estat de conservació: Bo. 


Descripció: 

El casament ha estat profundament reformat, ampliat i en bona part substituït per construccions de nova 

planta, havent perdut tot el seu caràcter d’habitatge rural. Només se’n conserven part de les parets 

originals i la cisterna, coberta amb la usual “capella” i amb porta orientada cap al molí. 

Context: 

El conjunt que substitueix l’antic casament es troba situada al cim del puig, entre els molins d’en Toni Joan 

i d’en Pep Joan. 


Dades de l’autor: (S. D). La reforma de l’habitatge és obra de l’arquitecte Elias Torres 



Figura al plànol de Ballester (1738). 



1. IDENTIFICACIÓ: “MOLÍ D’EN PEP JOAN” Fitxa nº. R06 

Denominació: Molí d’en Pep Joan 


Emplaçament: C. Rafael Alberti 

Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció: 


Estat de conservació: Regular- bo. 


Descripció: 

És d’alçat lleugerament troncocònic, amb les portes d’arc deprimit, bastides amb carreuat de marès. 

Conserva el cintell íntegre, amb paretons de maçoneria rematats per un encintat de carreus aplantillats de 

marès, i pavimentat amb un interessant empedrat de còdols, sent accessible mitjançant sengles escales 

situades enfront de les portes. Cal dir que, d’entre els molins fariners del municipi d’Eivissa, aquest és 

l’únic que conserva el cintell en el seu estat original. 

Aquest cintell té aferrada en el seu costat meridional una dependència, actualment amb la coberta 

esfondrada, que cal considerar part del conjunt moliner, de planta rectangular amb una porta central 

flanquejada per sengles finestres protegides per creuers de fusta. Des d’aquest espai hom accedeix, a 

través d’una porta, a una petita cova situada sota el cintell. 

Context: 

Malgrat la proximitat de noves construccions, el seu entorn immediat encara no ha estat massa alterat. 




Costa Ramon, Antoni. La triple murada de l’Eivissa àrab. Lám I. Eivissa 1985. 


1973. 


Figura, a l’igual que el molí d’en Toni Joan, al plànol de les muralles de la ciutat que aixecà Calví a mitjan 

del segle XVI, si bé cal dir que podria tractar-se d’una reconstrucció posterior. 

Figura al plànol de Ballester (1738) amb el nom de “Molino de Pedro Guevara”. 

Deixà de moldre devers 1930. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAN PEP JOAN” Fitxa nº. R07 

Denominació: Can Pep Joan. 



Autor: (S.D). 


Data de construcció: A partir del segle XVIII 




Descripció: 

Es tracta d’una casa pagesa d’una sola planta, ordenada al voltant d’un gran porxo rectangular, amb la 

porta accés oberta en un dels costats menors, no en el major com és habitual, i precedida per una gran 

porxada suportada per pilars orientada a migjorn. 

El porxo, sens dubte l’estança més interessant de la casa, és del tipus “doble”, és a dir, de dues crugies, té 

la sostrada de bigues de fusta i tegell, recolzades sobre dues jàsseres longitudinals que descansen sobre 

una bella agulla central de marès. Al centre d’una de les jàsseres hi ha una altra agulla, feta a manera de 

reforç a causa de la fletxa que presenta aquesta. Aquest porxo encara conserva el soler de trespol de calç 

i grava. 

En ambdós costats majors del porxo, és a dir a ponent i llevant, hi han cambres, d’entre les que destaca 

una, compartimentada mitjançant envans en una sala i dues alcoves. 

En el cap nord del porxo hi ha una peça, que actualment pertany a un altre habitatge independent del 

principal, corresponent a l’antiga cuina, substituïda ja fa molts d’anys per una altra d’exterior situada a un 

costat de la porxada. 

Context: 

Com hem vist abans, malgrat la urbanització de la part alta del puig, la densitat d’edificació és molt baixa. 





Degué fer-se a partir del segle XVIII, ja que no figura al plànol de Ballester (1738). 



1. IDENTIFICACIÓ: “MOLÍ DE S’ESCALA” Fitxa nº. R08 

Denominació: Molí de s’Escala. 


Emplaçament: C. Luci Oculaci, 44 

Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció:. 


Estat de conservació: Ruïnes. 


Descripció: 

Les seues restes quedaren integrades en el jardí de la casa Elmyr de Hory, coneguda com “la Falaise”, 

obra de l’arquitecte Erwin Broner (fitxa C3.5 del catàleg d’arquitectura urbana). No ens ha estat possible 

d’accedir a la propietat privada on es troba, però segons el testimoni d’alguns veïns i la cartografia de què 

disposam, on s’aprecia la seua forma en planta, encara s’hi conserven algunes restes de la torre. Segons 

es diu, tenia vuit antenes, i no sis com és l’habitual. 

Context: 

Les seues restes es troben dins el jardí de la casa Elmyr de Hory, coneguda com “la Falaise”, obra d’Erwin 

Broner 






1973. 


Sembla que es tracta d’un dels que apareixen a l’abans esmentat plànol de Calví. Així mateix, figura al 

plànol de Ballester (1738) amb el nom de “molino de Antonio Ferragut”. 

Segons Marí Cardona pareix que és el molí més antic dels de Ponent. 



1. IDENTIFICACIÓ: “MOLÍ DES PORXET” Fitxa nº. R09 

Denominació: Molí des Porxet. 


Emplaçament: C. Luci Oculaci s/n 

Autor: (S.D). 

Restauració obra de l’equip Xavier Pallejà – 

Salvador Roig. 

Usos: - 

Data de construcció: Anterior a 1738 


Estat de conservació: Molt bo. 


Descripció: 

Fins no fa gaire només se’n conservava la torre, sense coberta y en un lamentable estat de conservació. 

Actualment, després de la seua restauració, constitueix una mostra prou fidel del que foren els molins 

fariners de vent, amb les antenes de fusta i la caperulla amb coberta vegetal. 

La torre és cilíndrica amb el sòcol atalussat, presentant les habituals dues portes enfrontades, en aquest 

cas llindades. Una escala obrada al cintell, recentment reconstruït, accedeix a la seua plataforma. 

Context: 

Es troba situada al costat de la casa Kaufmann, obra d’Erwin Broner. No debades, ja des de la seua 

construcció es va establir un cert diàleg arquitectònic entre ambdós edificis, que la urbanització de l’entorn 

no ha aconseguit trencar. Ha estat recentment restaurat per la Conselleria de Cultura del Consell Insular 

d’Eivissa i Formentera, i reconstruït el seu mecanisme segons el model original. Just baix del molí, hi ha la 

casa pagesa de can Cova (fitxa R09), pertanyent a les instal·lacions del Museu Arqueològic. 






Podria ser un dels quatre molins de Ponent que apareixen al plànol de Calví, el més occidental del puig. 

Cal dir el mateix que en el cas anterior respecte a la seua més que possible reconstrucció moderna. 

Figura al plànol de Ballester (1738) amb el nom de “Molino de Francisco Ferragut”. 

En temps passats també fou conegut amb els noms de molí de sa Goleta o des Noi. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAN COVA” Fitxa nº. R10 

Denominació: Can Cova 


Emplaçament: C. Luci Oculaci, dins terrenys del 

Museu Arqueològic d’Eivissa 

Autor: (S.D). 

Restauració de l’equip Xavier Pallejà – Salvador 

Roig 

Usos: Museístic 

Data de construcció: El seu origen es remunta 

almenys al segle XVIII 


Estat de conservació: Bo 


BIC 

Descripció: 

Es tracta d’una casa pagesa que si bé exteriorment té les característiques pròpies d’aquest tipus 

d’arquitectures, presenta una planta atípica, ordenada al voltant d’un petit porxo. 

L’edifici s’adapta a la forta pendent del terreny, de manera que el seu pis es recolza sobre un veritable plint 

de reble, al que el sòcol del mur septentrional hi fa de mur de contenció. 

Una porta de dues fulles oberta a l’est, forçadament encaixada en un recolze de la façana meridional, dóna 

accés al petit porxo, on s’obren les portes de la major part de les dependències de la casa. En el costat de 

ponent, es troben la cuina, amb el seu forn aferrat exteriorment, i una gran cambra, 

A la façana nord hi ha adossada la casa des carro. 

Context: 

Es troba dins els terrenys de la necròpolis del Puig des Molins, molt a prop de l’Observatori Astronòmic 

(fitxa C3.6) i el molí des Porxet (fitxa R09). 





El seu origen es remunta almenys al segle XVIII, ja que figura al plànol de Ballester (1738). 



1. IDENTIFICACIÓ: “MOLÍ D’EN ROIG” Fitxa nº. R11 

Denominació: Molí d’en Roig. 


Emplaçament: C. Luci Oculaci, s/n 

Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció: El seu origen deu remuntarse 

al segle XVIII o començaments del XIX. 


Estat de conservació: Rehabilitat 

Protecció existent: Bé Catalogat 

Descripció: 

Si bé exteriorment sembla una construcció moderna, pròpia dels anys en què es reformà, una vegada 

s’accedeix a l’interior comprovam que presenta l’estructura típica d’una torre de molí fariner. 

La torre, sensiblement escapçada, es troba referida i emblanquinada, coberta de terrat i coronada de 

merlets, amb la motllura de la cornisa pintada de blau. 

El cintell es troba en part desaparegut, a causa de les ampliacions del carrer que hi passa per devora. 

S’hi entra a través d’una de les dues portes originals, trobant-se la segona condemnada. A l’interior 

conserva gairebé íntegra l’escala de cargol, formada per grans graons de pedra encastats als mur, que 

comunicava els diferents nivells de la torre. Actualment aquesta escala porta a una única dependència 

amb una gran finestra oberta al carrer, des de la qual s’accedeix també al terrat de la torre. 

Context: 

Està situat al costat de l’edifici de l’Observatori Astronòmic d’Eivissa, molt a prop del molí des Porxet (fitxa 

R09), can Cova (R10) o la casa Kaufmann (C3.2) 





1973. 


El seu origen deu remuntar-se al segle XVIII o començaments del XIX, ja que no figura al plànol de 

Ballester (1738), però sí als padrons parroquials de Sant Cristòfol extramurs (1800-1830), on apareixen els 

vuit molins del puig. 

Fou abandonat devers 1870, a causa del seu mal estat. Cap el 1930 va ser totalment reformat, en un estil 

pseudo-medievalista, i es destinà a habitatge. 



1. IDENTIFICACIÓ: “MOLÍ D’EN CANTÓ” Fitxa nº. R12 

Denominació: Molí d’en Cantó 


Emplaçament: C. Arxiduc Lluís Salvador, cantó 

amb c. Luci Oculaci. 

Autor: (S.D). 

Usos: Ornamental 






Descripció: 

Només se’n conserva la torre, que roman a l’interior del jardí d’un conjunt d’habitatges de recent 

construcció. El cintell es troba en bona part desaparegut, ja que coincidia amb el traçat del moderns 

carrers i amb l’edifici d’habitatges. 

Context: 

L’entorn es troba totalment urbanitzat i la torre del molí es conserva en els jardins d’un petit bloc 

d’habitatges de construcció recent. 





El seu origen deu remuntar-se al segle XVIII o començaments del XIX, ja que no figura al plànol de 

Ballester (1738), però sí als padrons parroquials de Sant Cristòfol extramurs (1800-1830), on apareixen els 

vuit molins del puig. 



1. IDENTIFICACIÓ: “MOLÍ DE NA SECORRADA” Fitxa nº. R13 

Denominació: Molí de na Secorrada. 


Emplaçament: C. de l’Arxiduc Lluís Salvador 

Autor: (S.D). 







Descripció: 

Només se’n conserva torre, referida i emblanquinada, rematada per un petit ràfec de teules, integrada en 

un habitatge unifamiliar de construcció moderna. Al terrat, accessible mitjançant una escala metàl·lica 

encastada a l’exterior del mur, hi ha instal·lat el dipòsit d’aigua de l’habitatge. 

Context: 

Es troba en un entorn urbà. 





1973. 


No figura al plànol de Ballester (1738), però si als padrons parroquials de Sant Cristòfol extramurs de 

començaments del segle XIX, i per això cal suposar que, amb molta seguretat, degué fer-se durant el 

segle XVIII. Va deixar de moldre devers 1920. 

Deu part de la seua popularitat al fet que el 1936 Rafael Alberti i María Teresa Leon s’allotjaren a la casa 

en què està integrat. 



1. IDENTIFICACIÓ: “MOLÍ DE SES COVES” Fitxa nº. R14 

Denominació: Molí de ses Coves. 

Ubicació: Ses Figueretes 

Emplaçament: C. del quartó de Portmany s/n 

Autor: (S.D). 

Usos: -. 

Data de construcció: El seu origen es remunta 

almenys al segle XVIII. 


Estat de conservació: Regular. 


Descripció: 

En resta l’esvelta torre cilíndrica, amb el sòcol lleugerament atalussat. Té, com a particularitat, una sola 

porta d’accés en arc de mig punt, fet de carreuat, quan a les torres de molí fariner l’habitual és que n’hagi 

dues. 

Li manca el capell, estant rematada per un encintat de fàbrica de maons sobre una filada de carreuat de 

marès. 

Encastades al sòcol, es conserven les estaques de fermar les antenes. 

El cintell, elevat sobre paretons de maçoneria comuna, es troba parcialment destruït, a causa de la 

construcció dels nous vials i dels moviments de terres previs a la construcció de l’edifici d’habitatges que 

s’ha construït just devora la torre. 

Context: 

La finca, abans ocupada per la terrisseria de ses Coves, finca a la qual pertanyia el molí es troba en 

procés d’edificació, amb un total menyspreu per l’edifici, que ha quedat com a element residual en una illa 

de cases densament edificada. 




Marí Cardona, Joan. Els Llibres d’Entreveniments. I.E.E. Eivissa, 1981. 


1973. 


Figura als padrons parroquials de San Cristòfol extramurs en els començaments del segle XIX, per la qual 

cosa cal suposar que el seu origen es remunta almenys al segle XVIII. 

Fou desarborat pel vent devers 1925 i ja no es va tornar a adobar. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAS SERRES DE BAIX” Fitxa nº. R15 

Denominació: Cas Serres de Baix. 

Ubicació: Zona es Viver 

Emplaçament: Av. Sant Jordi s/n 

Autor: (S.D). 



almenys al segle XVII. 




Descripció: 

La cuina, amb molta seguretat el nucli original a partir del qual s’anà desenvolupant la casa, es troba en 

posició paral·lela al porxo, com sol ocórrer en cases de certa antiguitat on al seu origen aquesta era l’únic 

espai habitable, emprat com a cuina, magatzem, estança de feina i dormitori comú. 

Aquesta cuina ha estat reformada en els darrers anys. Aqueixa intervenció, si bé és de factura moderna, 

ha reproduït els espais bàsics de l’original, amb la llar de fora i la llar de dins, reconstruint la campana, 

originalment de canyís referit sobre bastidors de fusta, amb materials moderns. 

Fou en el segle XIX, quan l’antic porxo obert, d’un únic va amb arc de dovellatge de marès, va ser 

parcialment tancar, creant la porta actual amb arc de mig punt. 

En l’angle NO del casament, a la planta baixa i accessible des del cap occidental de la cuina, es conserva 

una cambra amb un sostre de bigues de savina i tegell recolzat sobre perfiles suportades per permòdols 

tallats en punta de diamant. 

A la planta superior hi han dos espais, un cobert amb teulada d’un aiguavés i l’altra amb el tradicional 

terrat. 

La torre de refugi, accessible des de la porxada, conserva només la planta baixa, amb l’interior cobert de 

cúpula de perfil el·líptic. Fins agost del 2000, la volta conservava l’antiga trapa d’accés a la planta superior, 

que ha estat condemnada amb motiu de les obres de reforma que s’hi han fet. En aquesta intervenció 

s’han substituït els referits interiors, abans de morter de calç, per altres de morter de ciment, a més de 

substituir-se el paviment de maons (fabricats a la terrisseria de ses Coves) per altre de rajoles de gres. 

Context: 

Encara que l’entorn immediat del conjunt manté el seu caràcter rural, aquest es troba amenaçat per 

l’expansió de la ciutat. No debades ja s’hi estan fent nous edificis d’habitatges a molt poca distància. 





Apareix documentada als Llibres d’Entreveniments el 1751. Per les característiques del seu nucli original, 

de configuració molt arcaica, i per la presència de la torre de refugi, el seu origen deu remuntar-se almenys 

al segle XVII. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAN CASALS” Fitxa nº. R16 

Denominació: Can Casals 

Ubicació: Zona Cas Serres 

Emplaçament: C. Músic Fermí Marí 

Autor: (S.D). 


Data de construcció: El seu origen pot remuntar-se 

al segle XVIII. 


Estat de conservació: Bo 


Descripció: 

La casa s’ordena al voltant d’un porxo amb porta en arc escarser, precedit per una porxada sostinguda per 

pilars i rematada amb un petit ràfec de teules. 

A la part nord es troba la cuina, a la paret exterior de la qual s’aprecia el que sembla l’empremta de l’antic 

forn, avui desaparegut. 

En el seu costat occidental hi ha un cos de dues plantes ocupat per dormitoris. 

En les immediacions del casament, a ponent del tancat es conserva l’era. 

Context: 

L’entorn es troba en procés d’urbanització. Ha estat recentment restaurada. 





Segons Marí Cardona, el seu origen pot remuntar-se al segle XVIII. Aquesta possibilitat ve recolzada, des 

del punt de vista arquitectònic, per la posició de la cuina, paral·lela al porxo, característica comú a molts de 

casaments de certa antiguitat. 



1. IDENTIFICACIÓ: “MOLÍ DE LA PUNTA” Fitxa nº. R18 

Denominació: Molí de la Punta. 


Emplaçament: C. de Carles Roman Ferrer, 

cantonada amb c. Quartó de Balansat (Hotel Torre 

del Mar). 

Autor: (S.D). 

Usos: Ornamenal. 

Data de construcció: La seua existència esta 

documentada almenys des de començaments del 

segle XIX. 


Estat de conservació: Des de la construcció de 

l’hotel ha estat adobat nombroses vegades, per la 

qual cosa i deixant de banda el dubtós criteri de les 

intervencions, es troba en bon estat. 


Descripció: 

Se’n conserva la torre, molt esvelta i de forma cilíndrica, feta de maçoneria comuna. Les dues portes 

d’accés, enfrontades com és habitual, estan rematades amb arc escarser. 

L’espai corresponent al cintell es troba ocupat per la piscina en la que va quedar integrada. 

Context: 

Amb la construcció de l’hotel que es va fer a la finca, quedà al centre de la piscina d’aquest. 





1973. 


La seua existència esta documentada almenys des de començaments del segle XIX. Deixà de moldre 

devers 1930. 



1. IDENTIFICACIÓ: “LA PUNTA DE DALT” Fitxa nº. R19 

Denominació: La Punta de Dalt. 

Ubicació: Zona Platja d’en Bossa 

Emplaçament: Av. Pere Matutes Noguera, 

cantonada amb c. de la Punta 

Autor: (S.D). 

Usos: Despatx professional. 





Descripció: 

Si bé en els darrers anys l’habitatge ha estat objecte de diferents intervencions, motivades pels diferents 

usos a què ha estat destinada, que han afectat especialment els acabats, conserva la seua disposició 

original. 

L’edifici s’ordena al voltant de l’habitual porxo, amb porta oberta a migjorn, amb cambres al costat nord, la 

cuina en un dels laterals i un cos de dues plantes en l’altre. 

D’altra banda, s’hi conserven els corrals, precedits per tancats, i el pou, cobert amb la usual “capella”. 

Actualment totes les parets exteriors del conjunt es troba referides i emblanquinades. 

Context: 

Es troba en primera línia d’una avinguda en bona part flanquejada per hotels i altres establiments de caire 

turístic i lúdic. Si bé l’espai que queda darrera del casament conserva el seu caràcter rural. 





Fou fotografiada per Sibylle von Kaskel, fotografia que va aparèixer a la revista “Brisas” l’agost de 1934. 



1. IDENTIFICACIÓ: “MOLÍ DE CAS SERRES” Fitxa nº. R20 

Denominació: Molí de cas Serres. 


Emplaçament: Camí vell de Sant Jordi 

Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció: Devers 1955. 




Descripció: 

Del molí només se conserva la torre, de planta quadrada, construïda de maçoneria cairejada, amb les 

cantonades resoltes amb blocs massissos de formigó. 

El safareig, de planta rectangular, està bastit de maçoneria ordinària i té una petita escala d’obra, que 

permetia baixar al fons per fer-lo net. 

Context: 

L’entorn immediat encara conserva el seu caràcter rural, malgrat la proximitat de les construccions 

turístiques de la Platja d’en Bossa. 





Es tracta d’una construcció molt recent, feta devers 1955. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAS SERRES DE DALT” Fitxa nº. R21 

Denominació: Cas Serres de Dalt. 

Ubicació: Cas Serres 

Emplaçament: Al sud del camí vell- Av. de Sant 

Jordi 

Autor: (S.D). 

Usos: - 





Descripció: 

Es tracta d’un casament de grans dimensions ordenat al voltant d’un porxo de dues crugies. La sostrada 

de bigues està suportada per un pòrtic de dues jàsseres amb pilar central, encara que posteriorment hi fou 

construït un altre com a reforç, a causa del cediment d’una d’aqueixes jàsseres. 

Al costat de ponent hi ha la cuina, la longitud de la qual ocupa tot el fons de l’edifici, és a dir, de la façana 

frontal a la posterior. En aquesta cuina trobam el parafum de l’antiga llar i una finestra alta protegida amb 

reixa de fusta, modernament suplementada amb una altra de ferro, ambdues situades al cap de migjorn. 

En l’altre cap de la cuina trobam el forn, fet dins d’aquesta i no adossat exteriorment al mur amb porteta 

oberta a l’interior com n’és l’habitual. 

En els costats nord i est trobam sengles cases altes, la primera ocupada al seu origen pel majoral i l’altra, 

amb coberta de teulada i de caràcter més urbà destinada a les estades del propietari de la finca. 

Cal destacar-hi la presència de romanalles que denoten una certa antiguitat de la construcció, com la 

presència de portes amples, posteriorment modificades. 

Context: 

Malgrat la proximitat a les noves construccions urbanes del barri de Cas Serres, l’entorn immediat 

conserva el seu caràcter rural. Recentment es va considerar la possibilitat de la seua demolició per mor de 

coincidir amb la teòrica prolongació del carrer de Felip Curtois i Valls. 

En les proximitat existeixen diferents construccions militars realitzades durant la guerra Civil Espanyola, 

com bateries, una caserna i altres elements dignes d’atenció. 





Als Llibres d’Entreveniments es fa menció de cas Serres el 1744, si bé no podem saber si la cita es 

refereix a aquesta casa o a cas Serres de Baix. 



1. IDENTIFICACIÓ: “HORT DES MIGRÓ” Fitxa nº. R24 

Denominació: Hort des Migró. 


Emplaçament: Av. Pere Matutes Noguera 

Autor: (S.D). 

Usos: Magatzem. 

Data de construcció: No tenim cap referència 

d’aquesta construcció. 




Descripció: 

Els elements de fàbrica d’aquest conjunt es troben gairebé íntegres, encara que amb alguns petits afegits i 

reconstruccions puntuals. 

Presenta l’habitual disposició d’aquest tipus de construccions, amb la sènia elevada sobre la mota i el 

safareig quadrangular. En un costat hi ha una construcció de planta rectangular originalment destinada a 

corral i magatzem. 

Context: 

Es troba a una mena de gran “illa” d’espai rural, repartit entre els municipis d’Eivissa i Sant Josep, que 

roman entre la carretera de l’Aeroport i les instal·lacions turístiques de la platja d’en Bossa. 







1. IDENTIFICACIÓ: “HORT DE CAN BOSSA” Fitxa nº. R25 

Denominació: Hort de Can Bossa. 


Emplaçament: Av. Pere Matutes Noguera 

Autor: (S.D). 

Usos: Corral. 

Data de construcció: Degué fer-se a mitjan del 

segle XX. 




Descripció: 

Aquesta instal·lació de regadiu, presenta la particularitat que la mota i el safareig es troben molt separats 

un de l’altre, com a dues construccions totalment diferenciades, comunicades mitjançant una sèquia 

elevada que transportava l’aigua de la sènia fins la bassa. 

El safareig està fet de maçoneria cairejada de pedra viva, amb els murs atalussats. La mota presenta 

l’habitual rampa que hi permetia l’accés de l’animal de tir. 

Conserva en bon estat el mecanisme de la sènia, fet de ferro, amb un gravat a l’arbret que ens revela la 

seua procedència i el nom del fabricant: Sendra de Vinaròs (Castelló). 

Context: 





De cronologia recent, degué fer-se a mitjan del segle XX. 



1. IDENTIFICACIÓ: “HORT A CA LES ÀNIMES” Fitxa nº. R26 

Denominació: Hort a ca les Ànimes. 


Emplaçament: Entre l’av. Pere Matutes Noguera i 

el camí vell de Sant Jordi 

Autor: (S.D). 

Usos: Habitatge precari. 


antiga d’aquest hort. 


Estat de conservació: Regular- dolent. 


Descripció: 

La seua disposició en planta recorda a la de la sènia de s’hort des Migró, amb uns magatzems aferrats a la 

mota. 

De l’estructura de fàbrica de la sènia només s’hi conserva un dels merlets. 

La rampa d’accés a la mota es troba a un lateral, entre aquesta i el safareig, com és habitual a les sènies 

de certa antiguitat. 

El safareig, de planta quadrada, es troba en relatiu bon estat, conservant la troneta i una regadora. 

Context: 





No tenim cap referència antiga d’aquest hort. 



1. IDENTIFICACIÓ: “HORT AL CAMI VELL DE SANT JORDI” Fitxa nº. R27 

Denominació: Hort al Camí Vell de Sant Jordi. 


Emplaçament: Camí vell de Sant Jordi 

Autor: (S.D). 

Usos: Corrals i magatzems. 


antiga d’aquest hort.. 




Descripció: 

Conserva íntegra l’estructura de fàbrica de l’antiga sènia, situada sobre l’habitual mota, i del safareig, junt 

amb la resta de construccions del conjunt. 

Context: 





No tenim cap referència antiga d’aquest hort. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CA LES ÀNIMES” Fitxa nº. R28 

Denominació: Ca les Ànimes. 


Emplaçament: Camí Vell de Sant Jordi 

Autor: (S.D). 


Data de construcció: L’edifici actual degué fer-se 

entre la 2ona meitat del segle XIX i els 

començaments del XX, molt possiblement sobre 

construccions més antigues. 




Descripció: 

L’edifici, d’aspecte unitari i disposició simètrica, només trencada per un cos afegit en el costat oest. 

Presenta dues plantes i coberta de teulada de dos aiguavessos paral·lels a façana. 

A la façana frontal hi ha una porxada de dos nivells, de factura molt recent. 

Resulta força interessant la façana posterior, que dóna al camí vell de Sant Jordi, que presenta inalterada 

la seua disposició original de buits, amb dos balcons a la planta superior i tres finestres a la inferior, 

dispostes simètricament. 

A l’actualitat es troba dividida en diferents habitatges. 

Context: 

L’entorn immediat conserva el seu caràcter rural. 




Marí Cardona, Joan. Els Llibres d’Entreveniments, p. 19. I.E.E. Eivissa, 1981. 



Apareix documentada als Llibres d’Entreveniments l’any 1761. Figura al padró parroquial de Sant Jordi de 

l’any 1850. 

L’edifici actual degué fer-se entre la 2ona meitat del segle XIX i els començaments del XX, molt 

possiblement sobre construccions més antigues. 



1. IDENTIFICACIÓ: “HORT DE CA N’ANDREUET” Fitxa nº. R29 

Denominació: Hort de Ca n’Andreuet. 

Ubicació: Zona platja d’en Bossa 

Emplaçament: Camí Vell de Sant Jordi 

Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció: No tenim referències 

antigues d’aquest hort. 




Descripció: 

Es tracta del típic conjunt sènia-safareig, amb la particularitat que la part frontal de la sènia no mira cap al 

safareig, com és més habitual, sinó cap a un costat de la mota. 

Els murs del safareig i de la mota estan fets de maçoneria amb carreus de marès i pedra viva a les 

cantonades. 

Presenta dues tronetes, devora els angles sud-oest i nord-est del safareig, d’on parteixen les habituals 

sèquies o regadores que distribuïen l’aigua pels camps. 

Context: 

La finca on es troba, en els límits del municipi, conserva el seu caràcter rural. 





No tenim referències antigues d’aquest hort. 



1. IDENTIFICACIÓ: “Can Parra” Fitxa nº. R30 

Denominació: Can Parra. 

Ubicació: Zona Ca n’Escandell 

Emplaçament: Av. de Sant Josep de sa Talaia, al 

costat de la rotonda de Can Sifre. 

Autor: (S.D). 



antigues d’aquesta casa. 



Protecció existent: Bé Catalogat 

Descripció: 

La casa s’organitza al voltant de l’habitual porxo, on hi ha l’escala que condueix a la casa alta, coberta 

amb teulada d’un vessant i amb una finestra balconera oberta a migjorn. 

La casa està precedida per una gran porxada de tres ulls, sostinguda per pilars i rematada amb un ràfec 

de teules. 

Al costat nord del porxo hi ha diferents cambres, mentre que en un dels laterals trobam la cuina. 

En un costat de l’antic pati frontal, modificat al seu dia per l’eixamplament de la carretera, trobam el pou, 

cobert amb una gran “capella” rematada per una cúpula escarsera. 

Context: S’ha conservat l’edifici principal, gairebé encaixat entre la ronda E-20 i l’avinguda de Sant Josep 

de sa Talaia. Els tancats i parets de pedra que definien l’accés anaren desapareixent en successives 

ampliacions dels vials. 





No tenim referències antigues d’aquesta casa. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CA NA FERRASSA” Fitxa nº. R32 

Denominació: Ca na Ferrassa. 

Ubicació: Zona Can Sifre 

Emplaçament: Carretera de Sant Josep (PM-803) 

s/n 

Autor: (S.D). 


Data de construcció: Sembla que fou construïda 

durant la segona meitat del segle XIX. 




Descripció: 

La casa té planta gairebé quadrada i està organitzada, com és habitual, al voltant d’un gran porxo, cobert 

amb bigues cairejades i entrebigat de canyís. Aquest porxo està precedit per una porxada llindada de tres 

ulls amb ràfec de teules, un dels elements més interessants de l’edifici, on s’obren, a més, la porta de la 

cuina i la boca de la cisterna. 

La petita cuina conserva la seua coberta de bigues de pí fumades i el parafum de la xemeneia, a sota de la 

qual s’obria la porteta del forn adossat exteriorment, avui condemnada. 

En el costat nord del porxo trobam les dues habituals cambres o cases de jeure, cobertes amb forjats de 

bigues escairades i entrebigat de tegell. 

En el lateral occidental de la casa trobam diferents construccions auxiliars, com la casa del carro. 

Context: 

Es troba just devora la carretera, però no alineada amb aquesta. 





Sembla que fou construïda durant la segona meitat del segle XIX. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAN VICENT TONIÓ” Fitxa nº. R33 

Denominació: Can Vicent Tonió. 

Ubicació: Zona de Can Sifre 

Emplaçament: Carretera de Sant Josep (PM-803) 

s/n 

Autor: (S.D). 


Data de construcció: Fou construïda devers 1910. 




Descripció: 

És tracta d’una bella casa pagesa que se conserva gairebé intacta, ja que a penes s’hi han fet 

modificacions des que fou edificada. 

El seu constructor i propietari, fuster d’ofici, va fer les portes, finestres i armaris amb la fusta recuperada 

del desballestament d’un vell vaixell. 

La disposició en planta de l’habitatge és l’habitual, amb el porxo rectangular, precedida per una petita 

porxada -feta uns anys després d’haver-se construït la casa-, les dues cambres o cases de jeure i la cuina 

situada en el lateral oriental. 

Tots els sostres del casament són de bigues de pi lleugerament cairejades però sense esquadrar, amb 

entrebigat de tegell. Aquestes bigues són de fusta “salada”, és a dir, que abans de la seua posta en obra 

reberen un tractament per protegir-les de l’atac dels agent biològics (fongs i insectes), consistent en 

submergir-les en aigua salada, operació realitzada als estanys de les Salines. 

En la porxada es troba també la boca de la cisterna, que recull les aigües del terrat. 

Tots els llindars i la peça monolítica que forma l’ampit de la cisterna són de pedra viva, acuradament 

treballades. 

Context: 

Es troba en una petita agrupació d’habitatges, en un entorn que encara conserva el seu caràcter rural. 





Fou construïda devers 1910, per Vicent “Tonió”, eivissenc emigrat a Cuba. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CA N’ESPERANÇA DE CAN JOSEPET” Fitxa nº. R34 

Denominació: Ca n’Esperança de Can Josepet. 

Ubicació: Zona Can Sifre 

Emplaçament: 

Autor: (S.D). 


Data de construcció: El seu origen es remunta al 

segle XIX. 




Descripció: 

L’habitatge s’organitza al voltant d’un petit porxo, precedit per una porxada llindada de tres ulls, un d’ells 

paredat al seu dia per instal·lar-hi la cambra de bany. 

Una escala d’un tram recte condueix a la casa alta, on hi ha una petita sala amb una finestra balconera i 

una alcova. 

En el costats nord i est del porxo trobam dues cambres i la cuina, a més d’una altra dependència, situada 

a sota de la casa alta, amb entrada independent des de l’exterior, però comunicada interiorment amb el 

porxo a través del buit de l’escala. 

Context: 

Es troba molt a prop de la divisòria amb el municipi de Sant Josep, en un entorn que encara conserva el 

seu caràcter rural. 





El seu origen es remunta al segle XIX. Presenta nombrosos elements constructius pertanyents al 1er terç 

del segle XX. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAN TONIÓ VELL” Fitxa nº. R35 

Denominació: Can Tonió Vell. 

Ubicació: Zona can Sifre 

Emplaçament: 

Autor: (S.D). 



antiga d’aquesta casa, si bé atenent a la tradició 

oral, sembla que la seua construcció es remunta 

almenys al segle XIX.. 




Descripció: 

Es tracta d’una gran casa d’una sola planta, ordenada al voltant de l’habitual porxo. 

Durant aquest segle ha estat objecte de nombroses reformes, presentant interiorment l’aspecte d’una casa 

pagesa moderna. Gairebé tots els sostres de la casa són de bigues escairades amb entrebigat de mitjans 

de formigó, mentre que les portes interiors corresponen a una intervenció feta devers 1950. 

L’antiga cuina fou modificada i el forn enderrocat. 

No obstant tot l’anterior, el volum construït i l’estructura bàsica de la casa conserven el seu caràcter de 

casa rural. 

Encastada exteriorment a la paret frontal del porxo hi ha la cisterna, que recull les aigües pluvials dels 

terrats. A més a més enfront de la casa trobam un pou. 

Context: 

L’entorn encara conserva el seu caràcter rural. 





No tenim cap referència antiga d’aquesta casa, si bé atenent a la tradició oral, sembla que la seua 

construcció es remunta almenys al segle XIX. 



1. IDENTIFICACIÓ: “POU D’EN BASQUES” Fitxa nº. R36 

Denominació: Pou d’en Basques. 

Ubicació: Zona de ca n’Escandell 

Emplaçament: Camí del pou d’en Basques s/n, al 

costat del segon cinturó de ronda (ronda E-20). 

Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció: Anterior a 1765 




Descripció: 

Es tracta d’un antic pou públic, dels que es troben arreu de les Pitiüses. La seua fesomia correspon al 

tipus de pou antic de brocal descobert de parets de maçoneria altes i obertura frontal. A l’actualitat apareix 

rematat amb coberta plana i tancat amb una porta de fusta, totes dues de factura molt recent. 

Context: 

Es troba a la vora d’un camí, que rep el nom del pou, devora el segon cinturó de ronda. L’entorn 





Figura al plànol d’Eivissa del capità d’enginyers José García Martínez (1765) 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAN PERE CASALS” Fitxa nº. R37 

Denominació: Can Pere Casals. 


Emplaçament: Camí de can Bal·let 

Autor: (S.D). 



antigues d’aquesta casa. La seua construcció deu 

remuntar-se, almenys al segle XIX. 




Descripció: 

Es tracta d’una casa rural d’una sola planta, formada per l’habitual porxo obert a migjorn, amb cambres al 

costat nord i la cuina en un lateral. 

Les finestres de la façana posterior han estat considerablement eixamplades. 

Actualment, i aprofitant els antics corrals, es troba dividida en dos habitatges. 

Context: 

Ha quedat completament integrada en la trama urbana del barri on es troba. 





No tenim referències antigues d’aquesta casa. La seua construcció deu remuntar-se, almenys al segle 

XIX. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CASA AL CAMÍ DEL POU D’EN BASQUES” Fitxa nº. R38 

Denominació: Casa al camí del Pou d’en 

Basques. 


Emplaçament: Camí del pou d’en Basques 

Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció: Sembla ser de cronologia 

relativament recent, tal vegada de les acaballes del 

segle XIX o de començaments del XX. 




Descripció: 

Casa pagesa d’una sola planta, completament referida i emblanquinada. 

Exteriorment forma un volum completament unitari, a causa de la regularitat de la seua planta, gairebé 

quadrada i el fet de trobar-se els seus terrats tots a la mateixa alçada. Només el volum cúbic del forn 

sobresurt a la façana posterior, a més un petit cos de corrals aferrat en un dels laterals. 

La façana principal és de composició gairebé simètrica, orientada cap al camí però a certa distància 

d’aquest. Hi destaca la gran porta llindada del porxo, protegida per una porxada de planxes de fibrociment 

recolzada sobre pilars d’obra, feta en substitució de la antiga enramada. 

Context: 

Es troba integrada en el límit la trama urbana del barri de Ca n’Escandell, quedant just a la vora del segon 

cinturó de ronda, (E-20). 





Sembla ser de cronologia relativament recent, tal vegada de les acaballes del segle XIX o de 

començaments del XX. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAN RAFEL” Fitxa nº. R39 

Denominació: Can Rafel. 

Ubicació: Zona Cas Mut 

Emplaçament: Camí de cas Mut 

Autor: (S.D). 


Data de construcció: Segle XIX. 




Descripció: 

L’habitatge presenta la disposició habitual, amb el porxo com a peça principal, precedit per una gran 

porxada de factura molt recent, cambres en la part posterior i la cuina en un lateral. 

El conjunt es completa amb un cos de corrals aferrats en un dels laterals. 

Context: 

Situada molt a prop de la 2ona via de circumval·lació, l’entorn immediat encara conserva el seu caràcter 

rural. 





No tenim referències antigues d’aquesta casa. La seua construcció deu remuntar-se al segle XIX. 



1. IDENTIFICACIÓ: “ALJUB I POU DE CAN RAFEL” Fitxa nº. R40 

Denominació: Aljub i Pou de Can Rafel. 



Autor: (S.D). 

Usos: Abastament d’aigua 


d’aquestes construccions. 




Descripció: 

L’aljub és de grans dimensions, amb planta rectangular i cobert de volta. En un dels capçals hi ha la boca, 

coberta per una petita “capella” amb porta frontal. Es troba gairebé enterrat, de manera que només 

l’extradós de la volta sobresurt del nivell del terreny. 

A molt poca distància d’aquest aljub hi ha un pou, amb el clot tancat per un ampit perimetral d’obra, obert 

superiorment. 

Context: 

Es troben dins el tancat de la casa descrita a la fitxa R39. 





No tenim referències d’aquestes construccions. 



1. IDENTIFICACIÓ: “POU DE CAS MUT” Fitxa nº. R41 

Denominació: Pou de Cas Mut. 



Autor: (S.D). 

Usos: - 


antigues d’aquest pou. 




Descripció: 

El pou presenta la disposició dels que trobam arreu de l’illa, amb el clot cobert per una capella de forma 

gairebé cilíndrica i practicable a través d’una finestra tancada per un portelló de fusta. 

En un costat té una petita pica de pedra viva picada, amb un petit forat que permetia buidar-la. 

Context: 

Es troba a la vora d’un camí, en un entorn que encara conserva el seu caràcter rural. 





No tenim referències antigues d’aquest pou. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAS MUT” Fitxa nº. R42 

Denominació: Cas Mut. 



Autor: (S.D). 


Data de construcció: Anterior al segle XIX 




Descripció: 

L’habitatge s’organitza al voltant d’un gran porxo. El sostre del porxo està format amb biguetes de pi 

lleugerament cairejades amb entrebigat referit de guix, probablement de tauler ceràmic o de mitjans de 

marès. 

La cuina està situada a un dels costats menors del porxo. Conserva el forn de pa, aferrat a la paret 

posterior, si bé la porteta està condemnada. Presenta una finestra alta en un dels costats. Té les parets 

pintades d’ocre i el sostre fet de troncs de pi amb entrebigat de taules de fusta. 

En el costat nord del porxo hi ha tres cambres, cobertes amb forjats de biguetes cairejades de petita 

esquadria amb entrebigat de tauler ceràmic. 

Al costat de llevant de l’habitatge hi ha una cisterna, que recull les aigües pluvials dels terrats, encara 

coberts d’argila. 

Al costat de llevant hi ha diversos annexes, com la moderna cambra de bany i alguns antics corrals. A 

poca distància de l’habitatge hi trobam la casa des carro i un petit corral. 

A la banda frontal es conserva un petit i bell tancó, a més d’un petit safareig modern alimentat, mitjançant 

una bomba, amb l’aigua d’un pou. 

Context: 

Es troba en una finca rústica encara en explotació. 






Ignoram la seua cronologia, però sabem que ja existia en els començaments del segle XIX, ja que figura 

als padrons parroquials de Sant Cristòfol extramurs d’aqueixa època. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAN VICH” Fitxa nº. R43 

Denominació: Can Vich. 


Emplaçament: C. Joan Bas Taltavull 

Autor: (S.D). 

Usos: Casa rural. 

Data de construcció: Segons la història oral, 

sembla que fou construïda en el segle XIX. 




Descripció: 

Abans de les últimes reformes que s’hi han dut a terme, era una petita casa d’una sola planta. 

A l’actualitat es troba molt ampliada i amb diferents reformes, encara que es pot diferenciar clarament 

l’obra original dels afegits. 

Context: 

Es troba al barri de Cas Mut, al peu d’un puig, voltada de construccions modernes. 





Segons la història oral, sembla que fou construïda en el segle XIX. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAN CODOLAR” Fitxa nº. R44 

Denominació: Can Codolar 

Ubicació: Serra Grossa 

Emplaçament: 

Autor: (S.D). 

Usos: Casa rural. 

Data de construcció: Segons la història oral, 

sembla que la major part del conjunt corresponen al 

segle XIXI i al començament del XX 


Estat de conservació: Dolent. Han desaparegut les 

cobertes, si bé les estructures de fàbrica son encara 

recuperables. 


Descripció: 

Context: 







1. IDENTIFICACIÓ: “ALJUB DE CAN CODOLAR” Fitxa nº. R45 

Denominació: Aljub de Can Codolar 

Ubicació: Serra Grossa 

Emplaçament: 

Autor: (S.D). 

Usos: 

Data de construcció: Degué fer-se durant el segle 

XIX o ja en els començament del XX 




Descripció: 

Presenta la disposició típica d’aquest tipus de construccions, amb algunes particularitats. 

Crida l’atenció el fet de que la volta no es manifesta exteriorment, ja que es troba rematada per un terrat, 

encintat per un petit paretó o redó. En un dels costats es troba la zona de captació d’aigua, que la 

condueix fins una petita troneta de decantació, des d’on s’aboca directament al dipòsit de l’aljub. 

La boca, coberta per un gran “capella”, no està situada a l’eix de la volta, sinó desplaçat a un costat, 

deixant lloc a una pica destinada a fer la bugada, situat just devora la boca de l’aljub. 

Context: 

Pertany a la mateixa finca que la casa descrita a la fitxa Nº 44. 







1. IDENTIFICACIÓ: “FORN DE CALÇ TORRENT D’EN CAPITÀ (I)” Fitxa nº. R46 

Denominació: Forn de calç torrent d’en Capità (I). 

Ubicació: Sa Serra de Can Fita, al límit del Terme 

Municipal 

Emplaçament: Torrent d’en Capità 

Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció: No tenim dades referents a 

aquesta construcció. 


Estat de conservació: Dolent. 


Descripció: 

Ha perdut, gairebé totalment, la seua part construïda, romanent-hi només la part excavada al terreny. 

Context: 

Es troba en un entorn forestal, a la vora del camí que discorre pel marge del torrent d’en Capità. 





No tenim dades referents a aquesta construcció. 



1. IDENTIFICACIÓ: “FORN DE CALÇ TORRENT D’EN CAPITÀ (II)” Fitxa nº. R47 

Denominació: Forn de calç torrent d’en Capità (II). 

Ubicació: : Sa Serra de Can Fita, al límit del 

Terme Municipal 


Autor: (S.D). 

Usos: - 




Estat de conservació: Dolent 


Descripció: 

Ha perdut bona part dels seus murs. Això no obstant, encara es pot reconèixer fàcilment el seu perímetre. 

Context: 

Ha perdut bona part dels seus murs. Això no obstant, encara es pot reconèixer fàcilment el seu perímetre. 








1. IDENTIFICACIÓ: “FORN DE CALÇ TORRENT D’EN CAPITÀ (III)” Fitxa nº. R48 

Denominació: Forn de calç torrent d’en Capità 

(III). 


Municipal 


Autor: (S.D). 

Usos: - 






Descripció: 

Malgrat que el seu perímetre es conserva complet, ha perdut part del mur frontal, conservant, no obstant 

això la boca amb el seu arc angular. 

Context: 









1. IDENTIFICACIÓ: “FORN DE CALÇ TORRENT D’EN CAPITÀ (IV)” Fitxa nº. R49 

Denominació: Forn de calç torrent d’en Capità 

(IV). 


Municipal 


Autor: (S.D). 

Usos: - 






Descripció: 

L’excel·lent estat en què ha arribat fins nosaltres aquest forn, el converteix en un exemple força 

representatiu del que foren aquestes construccions. 

Conserva íntegra la seua estructura, amb el mur frontal, a la part baixa del qual s’obre la boca que servia 

per alimentar la llar. Aquest mur frontal està reforçat per un joc de contraforts que milloren la seua 

estabilitat. 

Context: 









1. IDENTIFICACIÓ: “FORN DE CALÇ TORRENT D’EN CAPITÀ (V)” Fitxa nº. R50 

Denominació: Forn de calç torrent d’en Capità (V). 


Municipal 


Autor: (S.D). 

Usos: - 






Descripció: 

A l’igual que el descrit en la fitxa 49, aquest forn es conserva gairebé íntegre, presentant una disposició 

semblant. 

Context: 









1. IDENTIFICACIÓ: “CAS CONSOL” Fitxa nº. R51 

Denominació: Cas Consol. 


Emplaçament: Al nord-est del barri de Cas Mut 

Autor: (S.D). 


Data de construcció: No tenim dades antigues 

d’aquesta casa. 




Descripció: 

L’habitatge en si és de grans dimensions, presentant tres crugies paral·leles a la façana frontal, amb una 

altra crugia transversal corresponent a l’antiga cuina. 

La primera crugia, precedida per una porxada de dos nivells feta recentment en substitució de l’antiga, 

està ocupada per l’actual porxo, corresponent a finals dels segle XIX o començaments del XX. 

En el costat est hi ha l’antiga cuina. 

La segona de les crugies esmentades al principi correspon a l’espai de l’antic porxo i es troba 

compartimentada en cambres mitjançant envans, dos d’elles accessibles des del porxo i una tercera més 

petita accessible des de la cuina. Aquesta darrera presenta un petit finestró alt, actualment obert al porxo 

però que al seu origen donaria a l’exterior. 

La tercera crugia, amb molta seguretat el nucli original del casament, consta de dos espais, dels quals el 

major apareix compartimentat mitjançant envans en una sala i dues petites alcoves, amb sengles 

finestrons. L’altre espai, accessible des de la cuina, conserva, condemnada, l’antiga porta que li donaria 

accés des de l’espai corresponent a la segona crugia (porxo original). 

Al centre de la façana principal, entre l’habitatge i els corrals, hi ha un cos que acull una petita cuina amb 

el seu forn de coure pa i la casa del carro. 

Recentment ha estat objecte d’una ampliació en altura, que ha afectat de manera especial la façana 

principal. 

El conjunt es completa amb una gran zona de corrals aferrada al costat oriental del casament, que 

presenta indicis d’haver estat objecte de nombroses reformes i ampliacions al llarg del temps. 

Context: 

Es troba en el vessant meridional del puig des Cònsol, formant part d’una gran finca agrícola. 





No tenim dades antigues d’aquesta casa, si bé sembla ser una construcció de certa antiguitat. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CA N’ESCANDELL” Fitxa nº. R52 

Denominació: Ca n’Escandell. 


Emplaçament: C. Albarca, al costat de l’estadi 

municipal de Can Misses, gairebé devora el segon 

cinturó de ronda 

Autor: (S.D). 


Data de construcció: Anterior al segle XVIII 




Descripció: 

L’habitatge presenta un gran porxo rectangular, cobert per un forjat de mitges bigues de savina amb 

entrebigat de tegell, recolzat en jàsseres longitudinals que descansen sobre una bella agulla central. 

L’entrada està precedida per un pati frontal empedrat amb còdols, obert al camí que passa per davant del 

casament. 

La porta d’aqueix porxo, d’arc escarser, està flanquejada per sengles finestres amb reixes de fusta de 

savina emblanquinades. En el brancal de la dreta hi ha aferrada la “capella” de la cisterna, que recull les 

aigües pluvials dels terrats. 

En el cap oriental del porxo es troba una cambra, actualment emprada com a cuina, amb coberta de teula 

d’un aiguavés i paviment de rajoles de terra cuita. En l’altre cap del porxo, un envà tanca un magatzem 

amb un siti a dalt, aprofitant la gran altura del sostre. 

Vora l’interior d’un dels brancals de la porta del porxo, hi ha un petit banc gerrer encastat en una fornícula. 

En el costat nord hi ha tres cambres, la central, de planta rectangular allargada i de grans dimensions, 

actualment compartimentada mitjançant envans, possiblement correspon a l’antiga cuina, substituïda al 

seu dia per una altra aferrada a la façana principal i amb entrada des del pati frontal, amb el seu forn de 

coure pa aferrat a l’exterior. En aquestes tres cambres la sostrada original de fusta fou substituïda al seu 

dia per forjats de biguetes i tramades de formigó. 

El conjunt es completa amb un gran tancat a la part posterior, amb parets rematades en esquena d’ase i 

diferents corrals i altres dependències auxiliars. 

En els voltants del casament es troben les restes d’altres construccions, avui enderrocades, que figuren 

amb molta claredat a l’esmentat plànol de Ballester. En el costat oriental, limitant amb el camí, crida 

l’atenció un mur de maçoneria referit i emblanquinat interiorment, la qual cosa delata la seua pertinença a 

una antiga estança habitable. 

D’altra banda, enfront de la casa, entre aquesta i el pou de n’Escandell (vegeu..), hi ha les restes d’una 

antiga torre de refugi de planta circular, de la qual només hi romanen part dels murs de la planta baixa. 

Context: 

L’entorn immediat encara conserva el seu caràcter rural, malgrat la proximitat de la segona via de 

circumval·lació de la ciutat i del camp municipal d’esports. 





Apareix en el plànol de Ballester (1738), amb el nom de “Torre de Escandell”. Per les característiques de 

l’edifici i l’existència d’una torre defensiva, és possible que l’origen del conjunt es remunti almenys al segle 

XVI o XVII, o potser abans. 



1. IDENTIFICACIÓ: “POU DE CA N’ESCANDELL” Fitxa nº. R53 

Denominació: Pou de ca n’Escandell. 


Emplaçament: Carrer d’Albarca, al costat de 

l’Estadi Municipal 

Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció: No tenim cap dada referent a 

aquest pou. 




Descripció: 

Presenta la configuració habitual dels pous que trobam arreu de l’illa, cobert per l’habitual “capella”, en 

aquest cas rematada amb cúpula hemisfèrica i una petita pica. 

Context: 

L’entorn immediat conserva el seu caràcter rural, malgrat la proximitat al Camp Municipal d’Esports. 





No tenim cap dada referent a aquest pou. 



1. IDENTIFICACIÓ: “SES CASES NOVES DE CAN TOMEU” Fitxa nº. R54 

Denominació: Ses cases noves de Can Tomeu. 


Emplaçament: Ronda E-20 s/n 

Autor: (S.D). 


Data de construcció: Devers 1914. 




Descripció: 

L’habitatge presenta l’aspecte exterior d’una casa moderna, ja que les reformes que s’hi han estat duent a 

terme des de fa un 15 anys, han esborrat el seu caràcter tradicional. 

No obstant l’anterior, el nucli principal conserva bona part de la disposició original en planta, amb porxo 

rectangular al que s‘obren la resta de cambres. 

S’hi conserven diferents elements d’interès, com l’armari de paret, amb fulles de fusta amb clavendes, o la 

cisterna, amb la seua boca oberta a la paret frontal del porxo, devora la porta. 

Context: 





Fou construïda devers 1914. 



1. IDENTIFICACIÓ: “ALJUB DE SES CASES NOVES DE CAN TOMEU” Fitxa nº. R55 

Denominació: Aljub de ses cases noves de Can 

Tomeu. 



Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció: Començaments del segle XX. 


Estat de conservació: Regular. Durant la 

construcció del segon cinturó de ronda, va patir 

alguns danys, a causa de les vibracions transmeses 

al terrenys per la maquinària que hi treballava. 


Descripció: 

Es tracta d’un petit aljub cobert de volta, amb la “capella” situada a un costat i no al centre d’un dels 

costats menors com és habitual. 

La meitat es troba dins el tancat de la finca i l’altra a sota del camí, de manera que la paret que tanca la 

propietat es recolza sobre l’espinada de la volta. 

Context: 

Es troba devora l’entrada a la parcel·la de la casa descrita a la fitxa R54. 





Sembla que va ser construït en fer-se la casa, en els començaments del segle XX. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAN TONI TOMEU” Fitxa nº. R56 

Denominació: Can Toni Tomeu. 



Autor: (S.D). 

Usos: Habitatge 

Data de construcció: La seua construcció es 

remunta almenys al segle XIX. 




Descripció: 

Es tracta d’una gran casa rural, d’una sola planta, totalment referida i emblanquinada, amb la porta d’accés 

al porxo precedida d’una porxada amb arcs. Si bé encara es pot identificar com a casa pagesa, ha patit 

grans modificacions que han alterat la seua configuració original. 

Conserva, com a element d’interès, l’era, situada a un costat del camí d’accés. 

Context: 

Malgrat la proximitat a la ciutat, l’entorn immediat encara conserva el seu caràcter rural. Si bé la seua 

volumetria exterior a penes ha estat modificada, l’habitatge ha patit grans reformes. 





La seua construcció es remunta almenys al segle XIX. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAN TOMEU” Fitxa nº. R57 

Denominació: Can Tomeu. 


Emplaçament: C. des Jondal s/n 

Autor: (S.D). 


Data de construcció: Sembla tractar-se de la que 

apareix al plànol de Ballester (1738) amb el nom de 

“Casa de Escandel de Tonio”.. 




Descripció: 

Es tracta d’un bell i interessant exemplar de casa rural eivissenca. 

Està precedida d’un pati tancat per parets, on trobam un pou cobert amb l’usual capella. 

No s’ens va permetre l’accés a l’interior, però des de fora es pot apreciar clarament tota disposició del 

conjunt, ordenat al voltant del porxo, amb cambres a la part posterior dotades de petits finestrons amb 

creuers, i la cuina i un cos de dues plantes en el costat est. 

Context: 

Malgrat la seua proximitat a les noves àrees d’expansió urbana, l ’entorn encara conserva bona part del 

seu caràcter rural. 

Els terrenys dels voltants es troben afectats pel projecte de construcció d’un parc públic. 





Sembla tractar-se de la que apareix al plànol de Ballester (1738) amb el nom de “Casa de Escandel de 

Tonio”. 



1. IDENTIFICACIÓ: “SÈNIA DE SES GALAMONES” Fitxa nº. R58 

Denominació: Sènia de ses Galamones. 

Ubicació: Zona Can Misses 

Emplaçament: C. des Cubells s/n 

Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció: Figura al mapa de l’enginyer 

Ballester (1738). 


Estat de conservació: L’estat de conservació de la 

sènia i el safareig es pot considerar regular- bo, no 

així la resta de construccions, enderrocades en la 

seua major part devers 1995. 


Descripció: 

Conserva gairebé íntegra tota l’estructura de fàbrica de la mota, sènia i safareig. Aquest darrer és de 

planta quadrangular i de grans dimensions. Entre els dos merlets de la sènia es va construir la caseta dels 

comptadors de la primera xarxa elèctrica que es va fer en aqueixa zona. 

En un dels laterals del safareig trobam dues escales d’obra que permetien baixar al fons per tal de netejarlo, 

a més d’una pica alimentada des d’aquest mitjançant un petit forat. 

Un altre element d’interès és la rampa d’accés a la mota, amb graons oblics de maçoneria. 

Context: 

A l’igual que can Misses (fitxa R58), resta tancada dins una de les quadrícules dels nous vials que s’han 

fet en aqueixa zona. 





Figura al mapa de l’enginyer Ballester (1738), amb una configuració idèntica a l’actual. Hi apareix amb el 

nom de Casa de Don Isidro Estevan, a l’igual que can Misses, ja que aleshores ambdues cases pertanyien 

a la mateixa finca, anomenada ses Galamones. 

Devers 1965 el vell mecanisme elevador d’aigua de fusta va ser substituït per una bomba elèctrica. 



1. IDENTIFICACIÓ: “SA COLOMINA” Fitxa nº. R60 

Denominació: Sa Colomina. 

Ubicació: Zona de s’Eixample 

Emplaçament: Av. de la Pau s/n 

Autor: (S.D). 


Data de construcció: La casa actual fou construïda 

durant la segona meitat del segle XIX. 




Descripció: 

Al seu origen constava de dos habitatges clarament independents, un a la planta baixa, destinat a estatge dels majorals i una altra a 

la planta superior, per les estades dels propietaris. Una àrea de corrals es situa a la part posterior de l’edifici principal, ordenats al 

voltant d’un tancat i limitats pel camí que passa per devora la casa. 

L’habitatge de la planta baixa presenta la planta habitual de la majoria de cases pageses, amb el gran porxo rectangular on s’obren 

dues cambres de dormir, la gran cuina en el costat nord i una altra peça bessona situada simètricament al costat meridional. 

Tota la planta baixa, a excepció de la cuina està coberta de bigues de fusta escairades, amb l’entrebigat fet amb un empostissat que 

alhora serveix de paviment del pis superior. 

La cuina conserva el seu parafum, sota el qual hi ha la boca del forn i l’empremta del cossi de fer la bugada, avui desaparegut. El 

sostre és de bigues de fusta i revoltons de guix, i a causa de la fletxa que presenta al seu centre, va ser reforçat inferiorment amb un 

sistema de jàsseres formades amb taulons escairats. 

A la planta superior, el cos principal, situat sobre el porxo i les dues cabres de baix, constitueix un espai estructuralment diàfan, amb 

gruixuts murs perimetrals i coberta d’empostissat sobre cavalls de fusta, que es recolzen damunt tres grans jàsseres que descansen 

sobre els capcers de les façanes frontals i posterior. 

Aquest espai es troba compartimentat amb envans a mitja alçada, amb tres alcoves amb sengles portes a la meitat nord (sobre les 

cambres) i un saló sobre el porxo, amb un gran balcó obert a la façana principal. Eventualment aquest espai s’emprava en el segle 

XIX com a saló de ball. En aqueixes ocasions l’alta sostrada quedava oculta per cortinatjes que es penjaven d’unes argolles que 

encara es conserven en els racons de l’estança. Sobre el magatzem del costat oriental hi havia un porxet llindat de tres ulls, amb 

barana d’obra, paredat devers 1963 per tal d’aprofitar-lo com a espai habitable. 

El nivell superior de l’ala est, sobre la cuina, reprodueix estructuralment l’esquema del porxet de l’altre costat. Aquest espai es troba 

compartimentat en un menjador i una petita cuina, a la que s’obria l’escusat, fet dins un petit espai tancat amb envans, en voladís a la 

façana posterior. Tot el paviment d’aquest espai és de maons. 

Si bé la planta, com hem vist, reprodueix fidelment el model tradicional de l’habitatge rural eivissenc, en la composició de les façanes 

i en la seua fesomia general trobam una clara influència del tipus de masia catalana comunament anomenat “basilical”, amb un cert 

aire italianitzat en l’esquema compositiu i en els acabats exteriors. 

Un aspecte força interessant de la composició de les façanes, és la presència de nombroses finestres i portes falses, marcades a 

l’exterior amb la finalitat d’aconseguir una simetria total en tot l’edifici. A manera d’exemple d’això darrer, tenim que els buits interiors 

les falses finestres que flanquegen la porta del porxo a la planta baixa es troben ocupats per armaris de paret, mentre que els 

corresponents de la planta superior situats en els laterals del balcó només es manifesten a l’exterior. D’altra banda, el porxet situat en 

el costat oriental, es reprodueix a l’occidental, si bé en aquest cas, i ja des d’un principi, els ulls foren paredats per tal d’aprofitar 

l’espai interior com a cuina i menjador de la casa dels propietaris de la finca. Tanmateix, el fet que el paredat d’aquests buits fos un 

simple mur de blocs de marès, va permetre la seua obertura en cas necessari, com va ocórrer al magatzem de la planta baixa. A 

l’interior, també trobam alguns d’aqueixos buits paredats, que permetien una certa flexibilitat de la compartimentació interior en cas 

de reforma. 

Context: 

En pocs anys, la casa ha quedat inclosa en la trama urbana de la ciutat. 




Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, tom III, pàg 218. 


Si bé la finca de sa Colomina apareix ja documentada en el segle XIV, la casa actual fou construïda devers 1880. Al 

plànol de Ballester (1738) apareix el seu solar, net de construccions, amb la mateixa configuració actual, limitat pels 

camins que voltaven el casament. En un principi la finca era de secà, i sembla que la funció principal de la casa era de 

caire lúdic, a la manera d’una vil·la d’esplai per als seus propietaris, la família Llobet, que vivien a la zona més 

distingida de Dalt Vila. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAN MISSES” Fitxa nº. R61 

Denominació: Can Misses. 


Emplaçament: C. Periodista Antoni Manel Garcia 

s/n 

Autor: (S.D). 

Usos: Habitatge i explotació agropecuària. 

Data de construcció: Figura al mapa de l’enginyer 

Ballester (1738), amb el nom de Casa de Don Isidro 

Estevan. 




Descripció: 

De l’edifici primitiu, documentat al mapa de Ballester, només s’hi conserva la cuina i un cos de dormitoris, 

actualment de dos nivells, a més d’un gruixut mur integrat en construccions modernes. 

La cuina, amb una sola porta a l’exterior, tal com ocorria a les primitives cases rurals eivissenques. 

conserva el seu parafum i el forn, bastit a l’interior i no aferrat exteriorment com és habitual. L’espai 

corresponent a la llar de dins de la cuina, on hi ha la boca del forn i els fornells, actualment separat 

d’aquesta mitjançant un envà, té accés des de l’exterior a través d’una porta. Cal destacar que el pis 

d’aquesta cuina, que possiblement correspon al nivell original del casament es troba a un nivell inferior al 

de la resta de l’habitatge. 

Devers 1948, amb motiu de la reorganització de la finca, part del vell casament fou enderrocat i bastit de 

bell nou, a l’igual que tots els corrals. A l’habitatge pròpiament dit es va fer una sala a manera de porxo a 

la que s’afegiren dues cambres laterals i un gran celler (casa des vi) a la part posterior, on s’hi conserva el 

gran cup de fonyar el raïm. Al costat dret va quedar integrat el cos de dues plantes destinat a dormitoris 

(pertanyent a la casa original). Les portes interiors són de dues fulles, amb el seus corresponents pany i 

clau, i el terra és de rajola hidràulica decorada amb motius geomètrics. Els murs estan fets amb grans 

blocs de marès i les cobertes són de teula a dos aigües (llevat de la del celler que és plana) sobre 

estructura de biguetes de formigó armat i revoltons de totxos buits. 

En la mateixa època es construí el molí de treure aigua, en principi com a suplement de la vella sènia i 

finalment com a substitut d’aquesta. Aquest molí abastia, a més del safareig original, un altre fet en aqueix 

moment i avui parcialment destruït, situat a la part alta de la finca, on trobam també una curiosa era de 

planta quadrangular. 

La sènia fou enderrocada, però es conserven el safareig antic, encara en ús, i la mota, de forma poligonal, 

semblant a la de la sènia del Pou Sant, avui parcialment destruïda. 

Context: 

Resta tancada dins una de les quadrícules dels nous vials que s’han fet en aqueixa zona. 






Figura al mapa de l’enginyer Ballester (1738), amb el nom de Casa de Don Isidro Estevan, a l’igual que la 

sènia de ses Galemones, ja que aleshores ambdues cases pertanyien a l’esmentada finca, amb una 

configuració semblant a l’actual, llevat de les variacions experimentades devers 1950. 

El nom de can Misses, degut a un majoral, apareix documentat des de l’any 1758. 

Figura ja amb el mateix nom als padrons parroquials de Sant Cristòfol extramurs de començaments del 

segle XIX. 



3. IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA. 

4. DIRECTIUS D’INTERVENCIÓ I/O PROTECCIÓ. 

Valoració global: Conjunt de casa rural, safareig amb sènia i molí aiguader. 

La conservació ha d’afectar tots els elements de la finca conservats. En cas d’intervenció seria necessari 

un estudi de l’edifici, per tal de poder-hi actuar de manera adequada. 

Determinacions de protecció: 

1 Entorn Conservació de la parcel·la i l’entorn 

2 Composició volumètrica Inalterable 

3 Façanes Inalterables, tan sols conservació 

4 Porxos Inalterables 

5 Cobertes Inalterables, tan sols conservació 

6 Interiors Inalterables en el nucli original (cuina i cos de 

dues altures), tan sols adaptació a les 

condicions d’habitabilitat. Es permeten 

modificacions a la resta. 

Notes complementaries de protecció i observacions: 

Data de registre de la fitxa: Juliol de 2004 



1. IDENTIFICACIÓ: “HORT DE SA JOVERIA” Fitxa nº. R62 

Denominació: Hort de sa Joveria. 

Ubicació: Zona de Can Misses 


Autor: (S.D). 

Usos: Regiu. 

Data de construcció: Es degué fer entre els segles 

XVIII i XIX.. 




Descripció: 

Consta de l’habitual sistema de regadiu, format per la sènia, elevada sobre una mota accessible mitjançant 

una petita rampa, i el safareig. 

Context: 

La sènia i el safareig, té alguns petits afegits, encara que del tot reversibles. 







1. IDENTIFICACIÓ: “SA JOVERIA” Fitxa nº. R63 

Denominació: Sa Joveria. 



Autor: (S.D). 

Usos: Restaurant. 

Data de construcció: Es troba documentada des 

de l’edat mitjana. 


Estat de conservació: Bo, encara que hagi patit 

alguns afegits i diverses reformes, del tot 

reversibles, que no afecten les parts substancials i 

més antigues de l’edifici. 


Descripció: 

El casament s’organitza al voltant d’un porxo, cobert per un forjat de bigues escairades de pi, amb 

entrebigat de tegell tallat amb aixa i reforçat per un sistema de jàsseres i travesses. Aquesta estança 

principal s’obre a l’exterior a través d’una gran porta en arc escarser. 

Al mur d’enfront de la porta hi ha dues portes que donen pas a sengles cambres. La de l’esquerra és la 

cuina, il·luminada per un petit i alt finestró, que conserva el seu vell sostre fumat de bigues de fusta, el 

parafum, la boca del forn -adossat exteriorment al mur posterior- i el cossi de fer la bugada situat en un 

racó. És gairebé segur que aquesta cuina, junt amb la cambra contigua corresponguin a l’espai de la cuina 

primitiva, posteriorment partida en dues estances. 

A la dreta del porxo trobam una peça rectangular de gran longitud, actualment coberta amb teulada a un 

aigua de construcció recent, si bé des de l’exterior hom pot apreciar fàcilment l’afegit d’aquesta coberta 

moderna sobre el terrat original. Per les seues grans dimensions i la premsa que s’hi conserva en un racó, 

es tracta sens dubte de la casa d’un antic trull o d’un celler (casa des vi). 

A l’altre costat hi ha un cos de dos nivells. Al superior, accessible des del porxo mitjançant una escala d’un 

sol tram recte es situen dues cambres separades per un envà. 

Malgrat els nombrosos afegits que s’hi han fet modernament, ens trobam davant d’un edifici excepcional. 

Context: 





Es troba documentada des de l’edat mitjana. Figura en el mapa de l’enginyer Ballester (1738), amb una 

configuració semblant a l’actual. 



1. IDENTIFICACIÓ: “POU DE SA JOVERIA” Fitxa nº. R64 

Denominació: Pou de sa Joveria. 



Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció: Apareix al mapa de Ballester 

(1738).. 




Descripció: 

Es troba a poca distància del casament de sa Joveria. 

Actualment només se’n conserva el clot de l’antiga sènia de planta rectangular, com és habitual, amb el 

seu perímetre tancat per un encintat de pedra i cobert amb una llosa de formigó per motius de seguretat. 

Aquest encintat sembla pertànyer a la superestructura de l’antiga sènia, i és formada per grans peces de 

pedra, entre les que destaca, en el costat SO, un gran carreu motllurat de pedra viva, molt possiblement 

una antiga peça arquitectònica pertanyent a una construcció de certa importància. 

Context: 





Apareix al mapa de Ballester (1738). En el seu grafisme crida l’atenció el fet que només s’hi indica la sènia 

amb la seua mota, però no cap safareig, la qual cosa resulta estranya des del punt de vista tipològic. 

Tradicionalment s’havia fet servir com a pou públic. 

Fa uns quaranta anys fou utilitzat per abastir d’aigua la ciutat d’Eivissa, però s’acabà abandonant, ja que la 

seua sobreexplotació ben aviat va provocar la salinització de l’acuífer. 



1. IDENTIFICACIÓ: “ES PORXET” Fitxa nº. R66 

Denominació: Es Porxet. 

Ubicació: Zona de Can Misses 

Emplaçament: Al NE del carrer de Corona, al SE 

de l’hospital Can Misses. 

Autor: (S.D). 


Data de construcció: Apareix als Llibres 

d’Entreveniments per primera vegada l’any 1676 

amb el nom de “es Porxet de sa Joveria”. 




Descripció: 

Es tracta d’un interessant exemplar de casa pagesa, de característiques excepcionals per a conèixer 

l’evolució de l’habitatge rural eivissenc entre els segles XVII i XX. 

Al mapa de Ballester distingim clarament el nucli principal de l’habitatge que ha arribat fins nosaltres, amb 

la particularitat que el que avui és la sala principal (porxo) hi figura com un espai obert, amb molta 

seguretat un pòrtic sostingut per pilars de fàbrica, el que aleshores s’anomenaria porxo. En la planta de la 

casa que dibuixà Ballester hi destaca també un petit element aferrat a una de les parets laterals de la 

cuina, sens dubte el forn, traslladat amb posterioritat a la façana posterior, a on hi és avui. 

A l’esquerra del camí d’accés trobam l’antiga era, amb alguns afegits moderns, on es conserva un gran 

sarcòfag d’època antiga, tallat en marès. 

A la dreta, aferrada exteriorment a la tanca del pati frontal hi ha un aljub, que recollia les aigües pluvials del 

terreny. 

Context: 

Es troba molt a prop de l’hospital de Can Misses, conservant l’entorn immediat el seu caràcter rural. En els 

darrers anys ha estat objecte de diverses ampliacions i reformes parcials, motivades pels diferents usos a 

què fou destinada, totes elles reversibles i que no han afectat les parts substancials de l’edifici original. 






Apareix als Llibres d’Entreveniments per primera vegada l’any 1676 amb el nom de “es Porxet de sa 

Joveria”. Figura al mapa de l’enginyer Ballester (1738). 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAN PALAU DE BAIX” Fitxa nº. R67 

Denominació: Can Palau de Baix. 

Ubicació: Zona Can Bofí 


Autor: (S.D). 


Data de construcció: Ignoram la seua cronologia. 




Descripció: 

No ens ha estat possible visitar-la. Es tracta d’una àmplia i antiga casa pagesa, actualment ampliada i 

reformada, si bé sembla conservar bona part de la seua estructura original. 

Context: 

Es troba dalt del segon cinturó de ronda en una finca totalment tancada. 






Ignoram la seua cronologia. Sembla ser la mateixa que figura com can Palau als padrons parroquials de 

Sant Cristòfol extramurs de començaments del segle XIX. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAN RAMON PALAU” Fitxa nº. R68 

Denominació: Can Ramon Palau. 

Ubicació: Zona Can Bofí 

Emplaçament: 

Autor: (S.D). 



d’aquesta casa. 




Descripció: 

La casa des distribueix al voltant d’un ampli porxo, obert a migjorn per una gran porta llindada flanquejada 

per dues finestres. Al costat nord del porxo s’obren dues cambres i al cap occidental la gran cuina, que 

conserva el parafum i la boca del forn, aferrat a la façana posterior. 

En una de les cambres abans esmentada, hi ha una finestra condemnada, oberta al seu dia a l’espai 

corresponent a l’actual porxo, aleshores ocupat per un pati o per un espai cobert però obert, a manera de 

porxada. 

Un altre espai d’interès es el trull, que conserva tots els seus elements principals. 

Per la paret oriental del porxo discorre l’escala que porta a la casa alta, oberta al sud mitjançant un balcó i 

amb una finestra a la façana nord. 

Davall de l’escala s’obre la boca de la cisterna, que recull l’aigua dels terrats. 

Entre els elements de l’entorn cal destacar un petit grup de corrals, amb era i aljub, situat més avall de la 

casa, a l’altra banda del camí. 

Context: 

Es troba emplaçada en el vessant meridional del puig d’en Palau, en un entorn que encara conserva el seu 

caràcter rural. 





No tenim referències d’aquesta casa, si bé, per les seues característiques es molt possible que no sigui 

gaire anterior al segle XIX. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAN PANECA” Fitxa nº. R69 

Denominació: Can Paneca. 

Ubicació: Zona Can Bofill 

Emplaçament: 

Autor: (S.D). 

Usos: Casa d’hostes. 

Data de construcció: Ignoram la seua cronologia. 




Descripció: 

No ens ha estat possible visitar-la, però segons ens han contat els veïns, es tracta d’una antiga casa 

pagesa, que fou reformada no fa gaires anys, per tal d’adaptar-la a casa de convidats del luxós habitatge 

unifamiliar que es va fer just devora. 

Context: 

Es troba en el vessant d’un puig, en una finca agrícola-forestal tancada amb tela metàl·lica. 






Ignoram la seua cronologia, si bé deu ser anterior al segle XIX. Figura als padrons parroquials de Sant 

Cristòfol extramurs de començaments del segle XIX. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAN BOFÍ” Fitxa nº. R70 

Denominació: Can Bofí 

Ubicació: Zona de Can Bofí 

Emplaçament: Polígon Can Bofí 

Autor: (S.D). 


Data de construcció: Si bé sembla que l’origen del 

casament es remunta, almenys, al segle XVIII, la 

major part de les construccions actuals corresponen 

a ampliacions i reformes del segle XIX. 


Estat de conservació: Molt bo. 


Descripció: 

Es tracta d’una gran casa pagesa, que inclou construccions de diferents èpoques, si bé a nivell global hom 

pot apreciar algunes intervencions de caire unificador, que han anat afaiçonant el conjunt fins avui. 

El conjunt s’organitza al voltant d’un gran porxo, precedit per una porxada de dos nivells i triple arcada, 

que devers 1970 fou tancada per així poder guanyar espai habitable. 

En el costat de ponent hi ha la cuina que, encara que amb algunes reformes recent, conserva el seu 

caràcter tradicional, amb el gran parafum de canyís arrebossat amb guix i bastit sobre estructura de fusta, 

el cossi de sa bugada encastat en un racó, un pedrís i un armari de paret. S’hi conserva també el forn de 

coure pa, si bé la seua boca, abans practicable des de l’interior de la cuina està condemnada. 

El conjunt es completa amb una interessant xarxa de parets de pedra, formant tancats i d’altres 

construccions auxiliars, com corrals, magatzems, un forn de pa exterior, l’era i la casa des carro. 

Context: 

Malgrat la seua proximitat al polígon industrial que rep el nom de la finca, l’entorn del casament conserva 

el seu caràcter rural. 





Si bé sembla que l’origen del casament es remunta, almenys, al segle XVIII, la major part de les 

construccions actuals corresponen a ampliacions i reformes del segle XIX. 



1. IDENTIFICACIÓ: “SÈNIA DE CAN MURTERA” Fitxa nº. R71 

Denominació: Sènia de Can Murtera. 

Ubicació: Zona es Pratet 

Emplaçament: Entre l’avinguda d’Ignasi Wallis, el 

primer cinturó de ronda i l’antiga carrera de can 

Murtera. 

Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció: Fou construïda en el 1er terç 

del segle XVIII. 




Descripció: 

Aquesta construcció és el que resta de l’antic conjunt rural de can Murtera (la casa i l’era ja han estat 

enderrocades). 

Es tracta d’un exemple gairebé arquetípic del que foren les sènies del Pla de Vila, en vies de desaparició. 

Conserva íntegra tota l’obra de fàbrica, destacant per la seua excel·lent conservació des del punt de vista 

tipològic, a penes afectat per afegits i reformes modernes. 

La mota és accessible mitjançant una rampa escalonada, situada entre aquesta i el safareig. 

Hi destaca una gran palmera, plantada al seu dia devora la mota, a més de baladres i altres espècies 

vegetals que han anat invadint l’espai que envolta la sènia i assolint un elevat grau de desenvolupament a 

causa de l’abandó que pateix l’indret. 

Devers 1962 la vella màquina de fusta fou substituïda per una bomba. 

Una petita rama escalonada, condueix a la mota, actualment invadida per la vegetació. 

En cada mur lateral del safareig trobam una troneta, des d’on surten les canals o sèquies, avui parcialment 

destruïdes, que distribuïen l’aigua als camps de cultiu. 

Context: 

L’entorn immediat és encara rural, però molt degradat i clos per l’avinguda d’Ignasi Wallis i el primer 

cinturó de ronda. L’antiga carrera de can Murtera, que anava des de l’actual avinguda fins el port (davant 

la drassana anomenada s’Astillero) i que era un dels límits de la finca de can Murtera, gairebé ha 

desaparegut. 





Fou construïda en el 1er terç del segle XVIII per Bernat Tur “Calafat”, que havia adquirit la finca, fins 

aleshores terrenys de vinya, en una subhasta el 1724. Apareix en el mapa de l’enginyer Ballester (1738), 

amb la mateixa configuració que presenta a l’actualitat. 



1. IDENTIFICACIÓ: “SÈNIA DE CAS DOMINGUETS DE DALT” Fitxa nº. R72 

Denominació: Sènia de Cas Dominguets de dalt. 

Ubicació: Zona industrial, entre av. de Sant 

Antoni de Portmany i el camí de cas Ferró 

Emplaçament: Av. de Sant Antoni de Portmany s/n 

Autor: (S.D). 

Usos: Infrahabitatge 

Data de construcció: Va ser construïda en 1945, 

segons indica el grafitti fet en el referit d’un dels 

seus murs. 




Descripció: 

Com la major part de les sènies del Pla de Vila està formada pels dos espais bàsics habituals, és a dir, la 

mota, accessible mitjançant una rampa i al centre de la qual es troba el pou de la sènia, i el safareig. 

Els seus murs , fets de amb una acurada fàbrica de maçoneria carejada, presenten un fort talús, tant al 

safareig com a la mota. 

Una petita cambra encastada a la mota i coberta de teulada a un aiguavés, acollia la bomba de gasolina 

que suplementava, i que acabà substituint, la sènia. D’aquesta cambra surt un corredor escalonat que 

s’obre al pou, la qual cosa facilitava les reparacions del rest de la sènia. 

En un dels laterals del safareig es troba la troneta, d’on surten, a diferent nivell, les canals o regadores que 

distribuïen l’aigua pels camps. Un dels ramals de rec, el que s’adreça cap als camps situats a una cota 

inferior, presenta un sifó fet per salvar el caminal que travessa els horts. 

Context: 

Es troba en una mena d’illa d’espai rural, que roman entre la carretera de Sant Antoni i el camí de cas 

Ferró. La casa a què pertanyia, coneguda com cas Dominguets de Dalt, que figura al plànol de Ballester 

(1738) com casa de Llaneras fou enderrocada en eixamplar-se la carretera de Sant Antoni. 





Les seues característiques morfològiques i constructives ens revelen que és de cronologia recent. Va ser 

construïda en 1945, segons indica el grafitti fet en el referit d’un dels seus murs. 

Sembla que, encara que l’estructura del pou està preparada per instal·lar-hi una sènia de tracció animal, 

aquesta no arribà a funcionar mai, o ho va fer durant molt poc de temps, ja que des d’un principi s’hi va 

instal·lar una bomba per la extracció de l’aigua. 

A la mateixa finca existia una altra sènia, situada a uns 300 m d’aquesta en direcció sud-oest, parcialment 

enderrocada en fer-se la primera via de circumval·lació de la ciutat. Actualment no en queda cap resta. 



1. IDENTIFICACIÓ: “CAS FERRÓ” Fitxa nº. R73 

Denominació: Cas Ferró. 

Ubicació: A la zona industrial, al sud de Puig d’En 

Valls. 

Emplaçament: Antic camí de Sant Mateu, al 

costat de l’antiga central de Gesa. 

Autor: (S.D). 

Usos: Habitatges. 

Data de construcció: Sembla que les 

construccions actuals concretament el cos principal 

de dues plantes, començà a fer-se el 1854. 


Estat de conservació: Regular-bo. 

Protecció existent: Cap 

Descripció: 

Es tracta d’una interessant agrupació rural formada per quatre edificis. El primer, situat en l’extrem 

meridional del conjunt i que presenta sols planta baixa, és una casa pagesa moderna destinada en el seu 

origen a estatge dels majorals de la finca. 

Els altres tres edificis, amb planta baixa i un pis, ens suggereixen una certa vocació urbana, emfatitzada 

per la composició de les seues façanes i llur orientació al camí, que en aquest tram sembla un veritable 

carrer. Tal vegada els seus artífexs pretenien ser els iniciadors d’un petit poblat, del què sols s’arribà a fer 

aquesta illa de cases que encara avui resta enmig de l’horta del Pla de Vila. 

L’últim d’aquest tres situat al nord del conjunt, és el més alt de tots quatre i està rematat per un ràfec de 

teules que l’unifica i caracteritza com a construcció unitària, apareixent dividit en tres cases gairebé 

idèntiques amb sengles habitatges per planta. 

Context: 

El conjunt es situa entre l’anomenat camí de cas Ferró, la central de G.E.S.A. i el segon cinturó de ronda, 

en paral·lel a l’antic camí de Sant Mateo, al costat del Torrent d’en Capità, i al seu origen em de suposar 

que es situava al ben mig del Pla de Vila rodejada de conreus 





En el plànol de Ballester (1738), amb el nom de “sas oliveras de Nicolás” (ses Oliveres d’en Nicolau), 

figura una casa avui desapareguda, coneguda modernament com a cas Jai Lluquí, situada en aqueixa 

finca. Sembla que les construccions actuals concretament el cos principal de dues plantes, començà a ferse 

el 1854. 



1. IDENTIFICACIÓ: “SÈNIA DE CAS FERRÓ” Fitxa nº. R74 

Denominació: Sènia de Cas Ferró. 

Ubicació: A la zona industrial, al sud de Puig d’En 

Valls. 

Emplaçament: Segon cinturó de ronda, a l’est del 

camí Vell de Sant Mateu, al costat de l’antiga central 

de Gesa. 

Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció: Figura al plànol de Ballester 

(1738). 




Descripció: 

Al seu origen pertanyia a la finca descrita en la fitxa anterior. Es tracta de l’habitual sistema de regadiu, 

amb safareig alimentat per una sènia, de la qual es conserva l’estructura de fàbrica en relatiu bon estat. 

A un costat trobam diferents construccions annexes, emprades al seu dia com a corral i magatzem. 

Context: 

Es troba aferrada al recinte de la central elèctrica de G.E.S.A., a poca distància del conjunt de cas Ferró. 





Figura al plànol de Ballester (1738), en una finca aleshores anomenada ses Oliveres d’en Nicolau. 



1. IDENTIFICACIÓ: “HORT DES RASPALLAR” Fitxa nº. R75 

Denominació: Hort des Raspallar. 

Ubicació: Polígon sa Blanca Dona 

Emplaçament: C. des Raspallar, 7 

Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció: Al plànol de Ballester (1738) 

figura l’antiga casa des Raspallar. 




Descripció: 

Es tracta del típic conjunt de safareig amb sènia al que modernament s’afegí un molí aiguader. 

Aferrades a la mota hi han diverses construccions auxiliars, destinades al seu origen a corral i magatzem. 

Aquests darrers anys el conjunt s’ha restaurat encara que, evidentment, el sistema de regadores no s’ha 

conservat, ja que no s’adaptava al projecte d’enjardinament del recinte. 

Context: 

Des de la seua restauració, sense entrar a valorar el criteri que s’hi ha seguit, es troba integrada en els 

jardins de les Piscines des Raspallar. 





Al plànol de Ballester (1738) figura l’antiga casa des Raspallar, enderrocada fa uns anys, amb el nom de 

“rafal de Llaneras”, en terrenys de secà, per la qual cosa sabem que la sènia degué fer-se a partir del 

segle XVIII, tal vegada en època molt recent. 

La finca apareix, amb el nom de “es Raspallar”, als padrons parroquials de Sant Cristòfol extramurs de 

començaments del segle XIX. 

La factura del molí correspon a devers mitjans del segle XX. 



1. IDENTIFICACIÓ: “SA CASA VERMELLA” Fitxa nº. R78 

Denominació: Conjunt rural de caràcter protoindustrial. 

Ubicació: A ponent del barri del Passeig Marítim de 

Ibiza Nueva. Entre la Av. Vuit d’Agost i l’Av. de La 

Paz (E-10). 

Emplaçament: Es troba en una illa formada per 

l’avinguda 8 d’agost i la carretera de Sant Joan. 

Autor: (S.D). 

Usos: Taller mecànic, habitatge i bar. 

Data de construcció: El seu origen es remunta a 

finals del segle XIX. 


Estat de conservació: Regular-bo 

Protecció existent: Cap 

Descripció: 

L’edifici és de grans dimensions, format per un cos principal de dues plantes i un altre secundari d’una sola 

amb una porxada frontal. El cos principal és de dues crugies paral·leles a la façana, amb coberta de 

teulada de dos aiguavessos. Els murs perimetrals exteriors són de maçoneria, mentre que el mur interior 

que separa ambdues crugies, corresponent al carener de la teulada és de blocs de marès. Les estructures 

del forjat del pis i la de suport de la coberta estan resoltes amb biguetes cairejades i empostissat de fusta. 

Una ampla escala, d’un sol tram perpendicular a la façana i accessible des d’aquesta, conduïa al pis 

superior. Actualment tant aquesta escala com els envans interiors han desaparegut, conservant-se les 

crugies diàfanes. 

Context: 

Les edificacions, junt a la enderrocada “casa vermella” definien el cruament de la carretera d’Eivissa a 

Sant Joan i l’antic camí de Puig d’En Valls. 







1. IDENTIFICACIÓ: “CA NA TONA DE BAIX” Fitxa nº. R81 

Denominació: Ca na Tona de Baix. 

Ubicació: Prat de ses Monges 

Emplaçament: En un ramal del camí vell de Jesús. 

Autor: (S.D). 

Usos: Agrícola. 

Data de construcció: Ignoram la seua cronologia 

exacta, però a jutjar per diferents elements 

constructius que hi apareixen, en part emmascarats 

per afegits posteriors, creiem que deu remuntar-se 

almenys al segle XVIII. 




Descripció: 

La configuració actual del casament correspon a les reformes i ampliacions que s’hi feren devers els 

començaments del segle XX, si bé hi ha prou dades de caire constructiu per apreciar que, malgrat 

l’aspecte exterior, ens trobam davant d’una casa molt antiga. 

El cos principal, de dues plantes, correspon en planta a l’habitatge primitiu i està cobert amb teulada d’un 

aiguavés. 

En la planta baixa i obertes a la façana frontal trobam diferents portes, d’aquestes la principal condueix a 

un gran porxo on hi ha la cuina i l’escala que condueix a les cambres altes. Dues portes més corresponen 

a dependències secundàries destinades a estatge dels majorals de la finca. Dins d’una d’aquestes 

dependències hom pot apreciar una filera de permòdols de fusta encastats al mur, corresponents a un 

forjat de la primitiva construcció, modificat en ser aquesta ampliada i reformada. 

Un gran cos de corrals aferrats a la construcció principal, bastits en reformar-se la casa, d’entre els quals 

destaca la vaqueria, amb capacitat per onze vaques, la qual cosa permet fer-se una idea de la productivitat 

d’aquesta finca en temps passats. 

En un costat del conjunt trobam el safareig, amb la mota i l’estructura de fàbrica de l’antiga sènia. Resulta 

força interessant la rampa d’accés a la mota, tancada lateralment per alts murs de pedra. 

Al safareig trobam, aferrades en dos dels seus murs laterals, sengles tronetes d’on parteixen les regadores 

que repartien l’aigua pels camps. 

Context: 

L’entorn conserva el seu caràcter rural, tractant-se d’una finca agrícola en plena producció. 




Marí Cardona, J. Els Llibres d’Entreveniments, p. 16. I. E. E. Eivissa, 1981. 


Ignoram la seua cronologia exacta, però creiem que deu remuntar-se almenys al segle XVIII. Sembla que 

es tracta de la mateixa que figura al padrons parroquials de Jesús l’any 1850 amb el nom de ca na Tona. 



1. IDENTIFICACIÓ: “PORTALS I CASES DE FEIXA AL PRAT DE SES MONGES” Fitxa nº. R82 

Denominació: Portals i cases de feixa al prat de 

ses Monges. 

Ubicació: Prat de ses Monges 

Emplaçament: Camí Vell de Jesús 

Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció: La major part de les que es 

conserven deuen correspondre als segles XIX i XX. 


Estat de conservació: Variable segons els casos. 


Descripció: 

De totes les zones de feixes, aquesta és la que millor manté les seues característiques tradicionals, 

conservant nombroses construccions. Això no obstant, nombrosos portals de feixa han estat destruïts i 

alguns dels que hi resten es troben al límit de la seua desaparició. D’altra banda moltes de les cases de 

feixa, element característic d’aquests horts junt amb el portal, han estat reformades o substituïdes per 

construccions de nova planta, encara que encara hi romanen alguns exemples prou interessants. 

Context: 

L’entorn es conserva relativament bé, malgrat l’abandonament i ruïna de molts d’horts i construccions. 





Es tracta de construccions difícilment datables, si bé la major part de les que es conserven deuen 

correspondre als segles XIX i XX. 



1. IDENTIFICACIÓ: “PORTAL DE FEIXA AL PRAT DE LA VILA (I)” Fitxa nº. R84 

Denominació: Portal de feixa al Prat de la Vila (I). 

Ubicació: Prat de Vila 

Emplaçament: Avinguda de Santa Eulària 

Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció: Sembla de cronologia 

relativament recent, tal vegada fet ja dins el segle 

XX. 


Estat de conservació: Dolent. 


Descripció: 

Només se’n conserva un dels estreps laterals, fet de maçoneria amb els cantons ben cairejats i no 

arrodonits com és més habitual. Així mateix, colgat sota la runa i el reble de la vora de la calçada, hi ha la 

base de l’altre matxó, la qual cosa permet saber-ne la configuració exacta, així com les dimensions. Estava 

rematat per una petita coberta de teules. 

Context: 

Es troba en l’angle format per l’avinguda de Santa Eulària i la 1era via de circumval·lació. 







1. IDENTIFICACIÓ: “PORTAL DE FEIXA AL PRAT DE LA VILA (II)” Fitxa nº. R85 

Denominació: Portal de feixa al Prat de la Vila (II). 


Emplaçament: Av. de Santa Eulària s/n 

Autor: (S.D). 

Usos: - 



Estat de conservació: Dolenta. 


Descripció: 

Malgrat la invasió de les canyes a causa del seu abandonament, aquesta feixa es conserva gairebé intacta 

i neta de construccions. 

El portal, malgrat el seu progressiu deteriorament, es conserva gairebé íntegre, sent encara susceptible de 

recuperació, junt amb l’hort i la resta d’instal·lacions que li son pròpies. 

Hi destaquen també un bell grup de palmeres, existents a l’interior de la feixa. 

Context: 

Es troba a l’avinguda de Santa Eulària, a la mateixa badia d’Eivissa. 







1. IDENTIFICACIÓ: “CASA I PORTAL DE FEIXA AL PRAT DE LA VILA” Fitxa nº. R86 

Denominació: Casa i portal de feixa al Prat de la 

Vila. 


Emplaçament: Avinguda de Santa Eulària 

Autor: (S.D). 

Usos: - 

Data de construcció: Sembla que fou bastida entre 

les acaballes del segle XIX i el començament del 

XX.. 


Estat de conservació: Regular- dolent. 


Descripció: 

Es tracta d’un conjunt amb un edifici principal de dues crugies perpendiculars a la façana, cobert amb 

teulada de dos aiguavessos, amb la carena també perpendicular a la façana, que presenta diferents 

annexos, i un portal de feixa. 

El portal, de formes arrodonides, com és més habitual, encara conserva ambdós brancals, encara que ha 

perdut la llinda. A l’igual que la major part d’aquestes construccions, està fet amb fàbrica de maçoneria, 

referida i emblanquinada. Aquest portal dóna accés a un caminal, separat de l’edifici principal per una 

sèquia, que condueix al seu pati posterior i als antics corrals, també fets de marès i enderrocats no fa 

gaires anys. 

L’edifici principal, de murs bastits amb maçoneria i blocs de marès, està fonamentat sobre un plint de 

maçoneria. La crugia de la dreta s’emprava com a magatzem, i la de l’esquerra com a habitatge, com 

indiquen les ruïnes de la cuina i del forn de pa que hi ha en un dels seus laterals, a més de la cisterna, 

situada al pati posterior. 

Context: 

Es troba en primera línia a l’avinguda de Santa Eulària, enfront del Club Nàutic. 




Barceló de Matutes, E., Ballester, L. i altres. Eivissa Antiga. Eivissa, 1999. p. 31. 


Ignoram la seua cronologia exacta, si bé sembla que fou bastida entre les acaballes del segle XIX i el 

començament del XX. L’any 1929 ja presentava la mateixa configuració actual. 



1. IDENTIFICACIÓ: “FEIXES DEL PRAT DE SES MONGES” Fitxa nº. R87 

Denominació: Feixes del Prat de ses Monges. 

Ubicació: 

Emplaçament: 

Autor: (S.D). 

Usos: - 



Estat de conservació: 


Descripció: 

Context:

Fitxes R (Béns rurals) - Ibiza

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?