SANT ESTEVE DE LA SARGA

SANT ESTEVE DE LA SARGA
DOCUMENT 1
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
DE SANT ESTEVE DE LA SARGA
MEMÒRIA D’INFORMACIÓ I ORDENACIÓ
DOCUMENT EN TRÀMIT D’APROVACIÓ INICIAL
Setembre de 2008

Introducció
En compliment de l’article 59 del text refós de la llei d’urbanisme, decret legislatiu
1/2005, la present memòria forma part de la documentació dels plans
d’ordenació urbanística municipal.
Tal com estableix l’apartat 2 de l’esmentat article, donada l’escassa complexitat
urbanística del municipi, la documentació que incorporarà el pla consistirà en la
memòria, els plànols d’informació i delimitació de sòl urbà i no urbanitzable, les
normes urbanístiques bàsiques, alineacions i rasants i l’informe mediambiental.
El pla, es justifica degut a la indispensable necessitat de dotar a Sant Esteve de
la Sarga d’un instrument urbanístic capaç d’orientar el seu desenvolupament
urbà, l’estructuració orgànica del territori d’acord amb les seves necessitats i
racionalitzar les infraestructures i comunicacions, ordenar els creixements
residencials sense malmetre els espais de valor paisatgístic.
El desenvolupament urbanístic s’ha de dur a terme sobre bases de sostenibilitat,
entenent el sòl com a recurs limitat, i evitant la dispersió de l’ocupació urbana del
sòl sobre el territori.
Contingut documental
El contingut de la memòria recull els aspectes regulats per l’article 69 del
reglament de la llei d’urbanisme, decret 305/2006 del 18 de juliol i completa el
document en tràmit d’avanç de planejament aprovat per l’ajuntament en cessió
de 16 de novembre de 2007.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Índex
Introducció
Memòria d’informació
1. Memòria Informativa
1.1 Emmarcament territorial
1.2 El paisatge i el medi físic
1.3 Demografia
1.4 Activitat econòmica i estudi de mobilitat
1.5 Marc històric i assentament actuals
1.6 Infraestructures, equipaments i serveis actuals
1.7 Planejament vigent
Memòria d’ordenació
2. Objectius del Pla
2.1 Diagnosi
2.2 Oportunitats de desenvolupament
2.2 Objectius i criteris d’intervenció
3. Estructura general del territori
3.1 Sistema de comunicació
3.2 Els espais lliures
3.3 Els equipaments
3.4 Les infraestructures de serveis tècnics
3.5 Patrimoni paisatgístic, urbanístic i arquitectònic
4. Ordenació del sòl i sectors de planejament
4.1 Sòl urbà
4.2 Sòl no urbanitzable
4.3 Quadre de dades
Fonts d’informació i bibliografia
Equip redactor
Annexos:
1. Procés de tramitació i participació pública
2. Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
3. Dictamen geològic
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Memòria d’informació
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

1. Memòria Informativa
1.1 Emmarcament territorial
El terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, amb altitud mitja de 875 m, d’una
extensió de 92.05 Km 2 , pertany a la comarca del Pallars Jussà, és situat als
vessants septentrionals del Montsec d’Ares, a l’extrem sud-oest de la Conca de
Tremp. El municipi és limítrof a l’oest, pel curs de la Noguera Ribargonçana, amb
la comarca de la Ribagorça i al sud per la carena del Montsec d’Ares (1678 m)
amb el municipi d’Àger (Noguera). A l’est, per l’Obaga de Peguera, confronta
amb el municipi de Guàrdia de Noguera i al nord amb les terres de Fígols de la
Conca de Tremp pel Pas del Llop, el Serrat Molar i la Serra de la Vall. També al
nord limita amb el terme de Guàrdia de Noguera per la Serra del Sastret, la fita i
els Purredons.
La major part del municipi presenta una gran riquesa natural geològica i
paisatgística. Començant pel Montsec d’Ares (que forma part de la Serra del
Montsec) ocupa tota la meitat sud del municipi, amb pics que arriben als 1.600
m.s.n.m, i constitueix una imponent muralla geològica vertical que està solcada
per nombrosos barrancs, secs la major part de l’any. Aquest espai representa, el
principal patrimoni natural del municipi i, de fet, forma part del l’PEIN Serra del
Montsec. Aquest patrimoni es complementa amb la formació geològica del
Congost de Mont-rebei, catalogat com a Espai d’Interès Geològic.
La meitat nord del municipi presenta un terreny lleugerament menys escarpat i
de menor alçada que el Montsec, amb cotes màximes de 1.064 m.s.n.m i és on
s’hi situen bona part dels nuclis de població. És format, a més del cap del
municipi, Sant Esteve de la Sarga, pels pobles d’Alsamora, Moror, l’Alzina,
Castellnou de Montsec, Estorm i la Torre d’Amargós, la caseria de la Clua de la
Conca, els llogarets de Beniure i de Mont-rebei i el santuari de Fabregada.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

MUNICIPI Sant Esteve de la Sarga
COMARCA Pallars Jussà
SUPERFÍCIE 92,5 km 2
ALTITUD 875
POBLACIÓ(2005) 144
DENSITAT 1,56 hab./km 2
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

1.2 El paisatge i el medi físic
1.2.1 El paisatge
La conca de Tremp presenta una morfologia lleugerament quadrada, d’uns 25
km de costat, podent-se subdividir en dos sectors: Conca de Dalt i Conca de
Baix. La Conca de Baix, centrada a Tremp, es subdivideix en Conca de Deçà
(riba dreta de la Noguera Pallaresa) i Conca de Dellà (riba esquerra de la
Noguera Pallaresa). La Conca de Deçà, prolongada tradicionalment al Sud de
Montllobar, fins a la mateixa Noguera Ribagorçana, és el sector on s’emplaça el
municipi de Sant Esteve de la Sarga.
La Serra del Montsec constitueix una barrera entre la conca de Tremp i les
serres interiors del Pre-pirineu central (caràcter pre-pirinenc) enfront dels primers
contraforts que s'obren a la Depressió central (caràcter mediterrani i continental).
Constitueix un paisatge dominat pels cingles escarpats, amb més de 42 km de
cingleres, recobert predominantment per vegetació mediterrània (carrascars i
alzinars) amb obacs ocupats per rouredes seques i, de manera molt localitzada,
per fagedes. Hi destaca la vegetació permanent dels nivells culminals i les
comunitats rupícoles.
Al nord-oest de la Serra del Montsec, en l’anomenat Montsec d’Ares, hi trobem el
municipi de Sant Esteve de la Sarga. Internament, el Montsec d’Ares també
s’anomena Montsec d’Alsamora, Montsec de Sant Esteve, Montsec de
Castellnou i Montsec d’Alzina, segons la proximitat als diferents nuclis de
població. El pic de Sant Alís constitueix el punt més alt de la Serra, amb 1.676
m.s.n.m i ofereix una àmplia conca visual, des d’on es pot observar en un dia
clar el Montseny, Montserrat, el Mont Caro, la Serra de Prades, la Serra de
Montsant, el Moncayo, la Serra de Guara i els Pirineus, des dels Navarresos fins
els de Girona.
1.2.2 El relleu i la geologia
La geomorfologia del municipi ve marcada pel Montsec d’Ares, que ocupa tota la
meitat meridional del municipi. Aquesta serra està solcada per nombrosos
barrancs, secs la major part de l’any, que desemboquen a les conques del
Noguera Ribagorçana (oest) i del Noguera Pallaresa (est). La meitat nord del
municipi també és bastant muntanyosa, tot i que menys escarpada i ateny
menys altitud. Destaca la plana que recorre longitudinalment tot l’eix central del
municipi, al llarg de la que se situen la majoria de nuclis de població.
El municipi de Sant Esteve de la Sarga se situa a l’extrem sud-oest de la conca
de Tremp, la qual forma part de la conca d’avantpaís dels Pirineus. Aquesta àrea
pre-pirinenca ha sofert els efectes de successives fases de deformació que han
condicionat la sedimentació, producte dels moviments relatius entre les plaques
europea i ibèrica. Aquests moviments varen tenir lloc en tres etapes principals:
una etapa distensiva, una relacionada amb el
sistema de falles de direcció i una tectònica convergent que originà els
encavalcaments prepirinencs.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Els moviments compressius dels Pirineus, iniciats durant el Cretaci superior, són
d’una gran intensitat durant tot el Paleogen. La conformació estructural dels
Pirineus com a cinturó de plecs i encavalcaments es produeix al mateix temps
que es sedimenten els materials eocens a la conca d’avantpaís sud-pirinenca. La
sedimentació eocena (Ilerdià i Cuisià) és, doncs, la que caracteritza una conca
d’avantpaís.
La naturalesa geològica del municipi, dominada pels gresos i les calcàries, es
tracta d’una litologia força permeable que afavoreix el ràpid escolament de
l’aigua superficial i confereix al paisatge la imatge d’un espai sec. La roca
calcària es caracteritza pel procés de meteorització anomenat carstificació, que
afavoreix la presència d’avencs i cavitats subterrànies. Per aquest motiu, el
Montsec conté un important patrimoni en formacions geològiques, amb múltiples
avencs i forats, com els Forats del Queixigar, l’Avenc del Cingle de Roca Alta, la
Cova de la Tia, etc.
1.2.3 Hidrografia
El municipi és drenat a l’oest per la Noguera Ribagorçana, a la qual aflueixen
diversos barrancs: el Barranc Gros, que en part marca el límit septentrional, i al
qual vessa per l’esquerra el barranc de la Clua; el barranc de Jullana; i el del
Solà, al qual desguassen bona part dels barrancs que davallen dels vessants
septentrionals del Montsec, i entre els quals cal destacar el barranc del Grau de
les Xulles (que rep per l’esquerra les aigües del barranc del Teix i les del barranc
de la Carbonera, i per la dreta el barranc del Comunal) i el barranc de l’Obaga
Gran (o de Sant Jaume), al qual desguassen per l’esquerra el barranc de les
Comarques i la llau de l’Oró. Finalment, cal destacar el barranc de Matamala,
que també forma part de la conca de la Noguera Ribagorçana.
Els barrancs que desguassen a la Noguera Pallaresa presenten, generalment,
un curs discontinu; el més important d’aquests és el barranc de Sant Esteve de
la Sarga, també conegut aigües avall com a torrent del Bosc. Aquest barranc
passa vora el poble i rep diversos petits rierols entre els quals cal destacar el
barranc de la Pua, el de les Vaqueres, el de la Rebollera, el del Paraire, el de la
Coma, el de l’Alzina, el de la Font de la Veça, el dels Homes Morts i el de la
Collada, que hi desguassen per la dreta, i el barranc de l’Obaga, el de Beniure i
el d’Alzina, que ho fan per l’esquerra.
Destaca el gran nombre de barrancs que solquen les muntanyes del terme, es
tracta de barrancs de règim esporàdic, que en general porten aigua quan plou.
La marcada morfologia de V dels barrancs evita l’afectació dels nuclis poblats,
que se situen sempre a cotes superiors, en indrets aturonats. Associats a
aquests barrancs s’hi situen nombroses fonts, algunes d’elles d’alimentació
esporàdica, entre les quals es destaca la font dels Horts, la del Pasteret, la de la
Masera, la de Balari, la de la Marieta, la de la Fabregada, la de la Canaleta i la
font de la Veça.
1.2.4 El clima
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Concretament, a l’àrea pròpiament de la conca de Tremp, el clima que
predomina és mediterrani de muntanya mitjana i baixa, amb un estiu sec i un
màxim de precipitacions a la tardor i a la primavera. La barrera física que
constitueix la serra de Montsec atura l’entrada a la conca de Tremp de vents
humits. En conjunt, els climes de la comarca del Pallars Jussà no són, doncs, de
caràcter mediterrani extrem.
Les temperatures mitjanes anuals són de 10-11ºC, encara que les temperatures
mitjanes del mes de gener són de 2-3º i les del mes de juliol de 20-23ºC. Cal
indicar que Sant Esteve de la Sarga no gaudeix d’unes precipitacions
especialment elevades, tot i que sí que és més humit que la Plana de Lleida,
oscil·len entre els 600-700 mm anuals. No obstant, la naturalesa del substrat
geològic, dominat per les graves i les calcàries afavoreix un ràpid escolament de
l’aigua cap a les profunditats, motiu pel qual la terra sempre té l’aspecte de secà
i això influeix en el clima de la zona.
1.2.5 La vegetació i la fauna
El 51.06% del municipi està ocupat pel PEIN Serra de Montsec, que amb
4.735,65 ha representa el 25.6% del total del PEIN. Aquest espai allotja diverses
espècies protegides, com són les espècies de fanerògames Petrocoptis
montsicciana, Centaurea emigrantis, Brassica repanda, Aquilegia montsicciana,
Spiraea crenata ssp. parviflora, i els invertebrats Troglocharinus sp, Chemarina
caligenaria, Moitessieria rollandiana i Xeroplexa ripacurcica.
La Reserva Natural Parcial de Noguera Ribagorçana-Montrebei acull gran
diversitat de fauna, on destaquen els rapinyaires com el trencalòs i còrvids com
la gralla de bec groc; s’hi poden observar més de 150 espècies d’aus. També
s’hi pot observar alguna llúdriga.
L’espai Montllobar i la Vileta, és destriable el seu valor per la presència de la
marta (Martes martes, sent-ne el límit de la seva distribució) i de les geozones de
l’Estratotip de l’Ilerdià i la formació Catissent a Mas de Faro (en terme municipal
de Tremp). També hi són presents hàbitats d’interès comunitari com les pinedes
de pinassa (prioritari), i les rouredes de roure valencià (també al límit de
distribució). El pla territorial destaca, a la vegada, la presència de tres espècies
vegetals: Gypsophila struthium hispanica, Ononis tridentata i Veronica tenuifolia.
Els hàbitats d’interès comunitari recobreixen bona part del municipi de Sant
Esteve de la Sarga. Concretament, s’hi localitzen 17 hàbitats, dels quals els 3
primers es consideren prioritaris: Vegetació gipsícola ibèrica; Boscos de
vessants rostos, tarteres o barrancs, del Tilio-Acerion; Prats mediterranis, rics en
anuals, basòfils; Estanys i embassaments d’alta muntanya; Llits i marges de rius,
o vores d’embassaments, sense vegetació llenyosa; Matollars xeroacàntics
endèmics oromediterranis; Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants
rocosos; Formacions de Juniperus communis colonitzadores de landes o de
pastures calcícoles; Màquies i garrigues amb Juniperus spp. arborescents, no
dunars; Prats –i fàcies emmatades– medioeuropeus, seminaturals, sobre
substrat calcari; Jonqueres i herbassars humits de la muntanya mitjana i de
l’estatge subalpí; Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del
Molinio-Holoschoenion; Tarteres de l’Europa meridional amb vegetació poc o
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

molt termòfila; Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola; Rouredes
ibèriques de roure valencià i roure africà; Alberedes, salzedes i altres boscos de
ribera; Alzinars i carrascars
Al municipi de Sant Esteve de la Sarga s’hi localitzen diverses àrees crítiques de
dues espècies de rapinayires: l’àliga daurada (Aquila chrysaetos) i el
trencalòs.(Gypaetus barbatus). Pel que fa al trencalòs, cal destacar que n’hi ha
censades només dues parelles, localitzades a l’àrea crítica del sud-oest del
terme municipal. En relació a l’àliga daurada, les àrees crítiques se situen al sudest
del terme municipal. També s’observen dues àrees crítiques sobre el
Congost de Montrebei, però a la part aragonesa.
1.2.6 Sols forestals i pastures
El 41 % (3.835,27 ha) del terme està ocupat per forests gestionades pel
Departament de Medi Ambient, incloses en el catàleg de forests d’utilitat pública
de Catalunya (CUP). Aquest catàleg inclou els boscos i prats supraforestals que
han de ser conservats i millorats per llur influència hidrològico-forestal i el seu
valor d’ús públic. Així, s’inclouen en el Catàleg tant els sòls forestals situats a les
capçaleres de les xarxes hidrogràfiques i amb masses forestals arbrades, com
els situats a les ribes de rius, rieres i torrents o bé aquells pròxims a poblacions
la funció dels quals respon a criteris d’esbarjo i protecció del paisatge.
Fruit de l’activitat agrícola i ramadera, s’hi pot observar un mosaic agroforestal on
boscos, conreus i pastures s’alternen, originant un paisatge d’una alta qualitat
escènica. No obstant, el progressiu abandonament dels conreus i pastures
propicia l’embosquinament d’aquests espais, conduint a la seva
homogeneització i pèrdua gradual.
Bona part del municipi de Sant Esteve de la Sarga és forestal, tret de petits
espais ocupats per conreus, que es localitzen a les àrees més planes. Al
municipi s’hi localitzen 5 forests, totes elles de propietat de l’Ajuntament:
Montsec d’Alsamora, Montsec de Sant Esteve de la Sarga, Montsec de
Castellnou, Montsec d’Alzina i Montsec de Moror.
Des d’antic s’han utilitzat els recursos que es podien extraure d’aquestes
muntanyes i s’han utilitzat les zones més adients i assequibles per l’agricultura i
la ramaderia. En el cas de Sant Esteve de la Sarga, s’estudia l’aprofitament
forestal i també la utilització de la tòfona com a activitat amb rendiment
econòmic. No obstant, amb el pas del temps, el rendiment econòmic d’aquests
espais ha disminuït i els camps de conreu i pastures, així com l’aprofitament
forestal, s’han anat abandonant progressivament. Els mateixos habitants del
municipi consideren per exemple que l’explotació del bosc no és econòmicament
rentable en l’actualitat.
El sòl de major valor agrícola el trobem a l’extrem més occidental dins de la
conca agrícola de la zona d’influència de Tremp, delimitat a la riba dreta de
l’embassament de Terradets entre Cellers i Guardia de Tremp, delimitats per la
Llau de Rodelló i la Llau de Fornells.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

1.2.7 Espais d’interès natural
El municipi presenta formacions característiques, com el Montsec d’Ares, però hi
destaca sobretot el Congost de Mont-rebei, situat al límit oest del municipi i
considerat com l’últim gran congost de Catalunya. Aquest espai està declarat
com a Reserva Natural Parcial però també considerat com un Espai d’Interès
Geològic.
El PEIN Serra de Montsec es tracta d’un espai que s’ha proposat com a Parc
Natural. La Serra del Montsec forma part, de la Xarxa Natura 2000. Així mateix,
se’n preveu l’ampliació a la meitat nord-occidental, recobrint aproximadament
3.081 ha (el 33% del municipi), en l’espai anomenat Serres de Montsec, Sant
Mamet i Mitjana.
Al límit oest del municipi s’ubica la Reserva Natural Parcial de Noguera
Ribagorçana-Montrebei, que forma part dels Espais Naturals de Protecció
Especial de Catalunya. Aquest espai divideix el Montsec en dos: el d’Ares, a la
part catalana, i el d’Estall, a la part aragonesa. Es tracta del darrer gran congost
de Catalunya, d’una gran bellesa.
L’espai Montllobar i la Vileta, que ocupa la meitat nord-occidental del municipi.
Es tracta d’un espai caracteritzat per ambients rupícoles als vessants solells,
masses forestals a les obagues i presència de diferents conreus.
Com el Montsec es considera un indret únic a Catalunya per a l'observació
astronòmica, el Parc Astronòmic del Montsec (PAM), es troba situat al municipi
de Sant Esteve de la Sarga, a 1.570 m d'altitud. Consta de l'edifici de serveis i
d'una cúpula de 6,15 m de diàmetre que conté un telescopi de 80 cm de
diàmetre. Serà un multiespai lúdic i formatiu adreçat bàsicament al turisme
cultural i científic. Consta de l'Edifici Central, l'Àrea d'Observació Astronòmica i
l'Ull del Montsec, un planetari amb capacitat per a 70 persones, cobert per una
cúpula que es pot desplaçar i deixa la sala al descobert per a observacions
directes del cel com a espai d’interès natural.
1.2.8 Riscos naturals
Hi ha dos trets bàsics que caracteritzen el municipi: l’orografia accentuada, amb
forts pendents, i el gran recobriment forestal de les seves muntanyes. Aquest fet
implica dos riscos ambientals principals: el risc d’erosió i el risc d’incendi. El risc
d’inundabilitat dels nuclis poblats és menys important, ja que se situen sempre
en llocs molt enlairats, amb una important diferència de cotes respecte la llera.
Risc d’incendi: bona part del municipi té un risc d’incendi moderat, i només
és alt en alguns punts concrets, concentrats sobretot a la part occidental del
nucli, la més solana. Les zones de vall i bona part dels vessants situats a l’obaga
tenen un risc d’incendi baix. Cal tenir en compte però que el risc d’incendi és alt
a la vessant sud (la solana) del Montsec d’Ares així com més amunt de les
serres septentrionals del municipi. Es tracta de punts des d’on es podria
propagar algun incendi cap a Sant Esteve de la Sarga.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Risc geològic: l’orografia pronunciada del municipi és un tret comú a tota la
comarca i, de fet, prop del 72% de la superfície del Pallars Jussà té un pendent
superior al 20%. En termes generals també bona part de Sant Esteve de la
Sarga presenta un pendent superior al 20%, les zones planes es localitzen
sobretot als fons de les valls. Destaca sobretot la ubicació dels nuclis poblats,
situats sobre turons. Moltes de les cases se situen sobre roca mare. Per tant, el
risc geològic és important en aquests nuclis, ja que es poden donar
esfondraments o esllavissades puntuals.
Risc d’inundació: el municipi està solcat per nombrosos barrancs d’alimentació
esporàdica, que en cas de pluges fortes poden patir avingudes torrencials
d’aigua. Tot i el potencial risc existent cal destacar que bona part dels nuclis
poblats se situen força enlairats respecte la llera dels barrancs, amb un
diferència de cotes considerable.
1.3 Demografia
L’actual municipi es va constituir a mitjans del segle XIX, amb el nom
d’Alsamora, quan s’hi van integrar els nuclis de Sant Esteve de la Sarga,
Castellnou de Montsec, la Clua, Beniure, Moror, Estorm, la Torre d’Amargós i
l’Alsina. Posteriorment, a principis del segle XX, el municipi passa a dir-se Sant
Esteve de la Sarga. Aquest elevat nombre de nuclis respon a l’agrupació d’antics
municipis que va tenir lloc a mitjans del segle XIX, fruit del despoblament i
abandonament que patien.
Dels més de 800 habitants que tenia a principis de segle (font: INE) l’actual
municipi ha passat a tenir 144 habitants (cens del 2005), després de patir un
despoblament continuat, més accentuat del 1981 al 1991, que els últims anys
s’ha aturat i invertit, donant-se el creixement des de 1991 al 2005. Encara que
de l’estructura de la població observem un cert augment del grup d’edat d’entre
39 i 65 anys i de 65 i més anys, ens trobem un envelliment progressiu de la
població.
En el present, són menys les persones que viuen tot l’any al municipi, es calcula
que en tot el municipi hi ha prop de 36 cases habitades, mentre que la resta són
majoritàriament segones residències o estan deshabitades. Des d’antic, el nucli
més poblat continua sent Moror, possiblement degut a que és el que gaudeix
d’una comunicació més bona i ràpida fins a Guàrdia de Tremp i la carretera
principal C-13.
Amb l’actual població de 144 habitants, que es distribueixen amb una densitat de
1.56 hab/km 2 , Sant Esteve de la Sarga és el municipi amb menys densitat del
Pallars Jussà, degut a les dolentes comunicacions que té per carretera, tenint
en compte que la densitat comarcal (9.4 hab/km 2 ).
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Evolució de la població als pobles de Sant Esteve de la Sarga 1
any 0-14 anys 15-39 anys 40-64 anys 65 i més Total
1996 0 0% 7 28% 7 28% 11 44% 25
2001 0 0% 4 19% 6 29% 11 52% 21
Alsina 2005 0 0% 3 20% 4 27% 8 53% 15
1996 0 0% 3 30% 5 50% 2 20% 10
2001 0 0% 4 31% 6 46% 3 23% 13
Alsamora 2005 0 0% 4 17% 14 61% 5 22% 23
1996 0 0% 3 0% 2 0% 1 0% 6
2001 0 0% 3 0% 1 0% 3 0% 7
Beniure 2005 0 0% 0 0% 4 67% 2 33% 6
1996 0 0% 4 0% 3 0% 5 0% 12
2001 0 0% 6 0% 3 0% 6 0% 15
Castellnou De
Montsec 2005 0 0% 5 24% 7 33% 9 43% 21
1996 0 0% 3 0% 3 0% 1 0% 7
2001 0 0% 2 0% 4 0% 0 0% 6
Clua (La) 2005 0 0% 2 29% 5 71% 0 0% 7
1996 0 0% 2 25% 2 25% 4 50% 8
2001 1 13% 2 25% 2 25% 3 38% 8
Estorm 2005 2 15% 4 31% 4 31% 3 23% 13
1996 1 8% 3 23% 6 46% 3 23% 13
2001 1 8% 2 15% 6 46% 4 31% 13
Moror 2005 2 8% 7 28% 6 24% 10 40% 25
1996 0 0% 13 50% 9 35% 4 15% 26
2001 0 0% 5 33% 9 60% 1 7% 15
Sant Esteve De
La Sarga 2005 0 0% 4 20% 11 55% 5 25% 20
1996 3 60% 1 20% 1 20% 0 0% 5
2001 2 40% 1 20% 2 40% 0 0% 5
Torre
d'Amargós 2005 2 40% 1 20% 2 40% 0 0% 5
any 0-14 anys 15-39 anys 40-64 anys 65 i més Total
Evolució de la població de Sant Esteve de la Sarga 2
Any
1981 1991 1996 2001 2005
Sexe homes dones homes dones homes dones homes dones homes dones
Sant Esteve
de la Sarga
126 104
230
55 32
87
70 46
116
67 45
112
92 52
144
Tremp 2788 2815 2598 2710 2702 2801 2657 2731 2601 2685
5603 5308 5503 5388 5286
Pallars Jussà 7155 7064 6413 6447 6396 6421 6181 6209 6369 6197
14219 12860 12817 12390 12566
Lleida 176641 176519 175963 177492 177372 179084 182362 182661 203618 195821
353160 353455 356456 365023 399439
1
Font: Institut d’Estadística de Catalunya
2
Font: Institut d’Estadística de Catalunya
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Índex de creixement de Sant Esteve de la Sarga 3 (1996=100%)
Any
1981 1991 1996 2001 2005 1996-2005
Sexe homes dones homes dones homes dones homes dones homes dones homes dones
Sant Esteve 180% 226% 79% 70% 100% 100% 96% 98% 131% 113% 31% 13%
de la Sarga
198% 75% 100% 97% 124% 24%
Tremp
Pallars Jussà
Lleida
103% 100% 96% 97% 100% 100% 98% 98% 96% 96% -4% -4%
102% 96% 100% 98% 96% -4%
112% 110% 100% 100% 100% 100% 97% 97% 100% 97% 0% -3%
111% 100% 100% 97% 98% -2%
100% 99% 99% 99% 100% 100% 103% 102% 115% 109% 15% 9%
99% 99% 100% 102% 112% 12%
Estructura de la població de Sant Esteve de la Sarga 4
Any
1981 1991 2001 2005
Sexe homes dones
%
homes dones
%
homes dones
%
homes dones
%
0-14 anys 7 6 6% 3 0 3% 3 1 4% 5 1 4%
15-39 anys 34 36 31% 19 12 36% 21 12 29% 23 9 22%
40-64 anys 43 36 35% 19 9 32% 25 17 38% 38 24 43%
65 i més 41 26 29% 14 11 29% 18 15 29% 26 18 31%
Total 126 104 230 55 32 87 67 45 112 92 52 144
Nivell d’instrucció de Sant Esteve de la Sarga 5
Sant Esteve
Tremp Pallars Jussà
Lleida
Any 1996 2001 1996 2001 1996 2001 1996 2001
Sense estudis 3% 5% 21% 17% 18% 15% 14% 12%
Primer grau 74% 43% 48% 31% 53% 30% 59% 29%
Segon grau 20% 42% 21% 39% 20% 42% 19% 47%
Tercer grau 9% 12% 10% 13% 9% 12% 9% 12%
Total 113 105 4998 4652 11863 11026 324776 327933
Habitatges familiars per tipus als pobles de Sant Esteve de la Sarga 6
Principal No principal
Any Convencional Allotjaments Secundari Vacant Altres Total
1991 9 0 13 0 0 22
Alsina 2001 8 0 10 0 0 18
1991 3 0 16 0 0 19
Alsamora 2001 7 0 7 0 0 14
3
Font: Institut d’Estadística de Catalunya
4
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística de població
5
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística de població
6
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística de població
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

1991 1 0 4 0 0 5
Beniure 2001 1 0 5 0 0 6
1991 3 0 11 0 0 14
Castellnou De
Montsec 2001 7 0 3 0 0 10
1991 3 0 5 0 0 8
Clua (La) 2001 3 0 3 0 0 6
1991 3 0 7 0 0 10
Estorm 2001 5 0 5 0 0 10
1991 3 0 24 0 0 27
Moror 2001 6 0 22 0 0 28
1991 3 0 13 0 0 16
Sant Esteve
De La Sarga 2001 9 0 10 0 0 19
1991 2 0 4 0 0 6
Torre
d'Amargós 2001 1 0 3 0 0 4
1991 2 0 0 0 0 2
Agustina (La) 2001 1 0 1 0 0 2
Habitatges familiars per tipus de Sant Esteve de la Sarga 7
Sant Esteve
Tremp Pallars Jussà
Lleida
Any
1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001
Principal
Convencional
Allotjament
32
0
48
0
1847
0
2022
1
4480
1
4753
2
112951 128369
25 27
Secundari 97 69 401 1026 1946 2598 23975 33712
No principal Vacant 0 0 648 1232 1465 2187 24228 29626
Altres 0 0 48 16 79 79 576 1942
Total 129 117 2944 4297 7971 9619 161755 193676
Establiments col.lectius 0 0 11 1 39 3 464 140
1.4 Activitat econòmica
L’economia està basada en l’agricultura i ramaderia que, tot i la davallada
soferta, ocupen encara prop del 50% de la població (font: IDESCAT). El sector
serveis és el següent sector amb més pes econòmic, mentre que la indústria i
construcció són activitats més marginals.
L’economia agrícola d’aquesta zona es pot considerar força obsoleta i sense
perspectives de modernització, sense cap tipus de desenvolupament industrial i
un despoblament quasi irrecuperable. Així, el futur d’aquest espai passa per
estabilitzar i reduir el despoblament, conservar el patrimoni natural i cultural,
modernitzar les infrastructures i desenvolupar un model econòmic sostenible,
basat en una agricultura i ramaderia respectuosa amb el medi i complementada
amb activitats turístiques de baix impacte ambiental.
7
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística de població
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

No obstant, amb el pas del temps, el rendiment econòmic d’aquests espais ha
disminuït i els camps de conreu i pastures, així com l’aprofitament forestal, s’han
anat abandonant progressivament. Des del punt de vista territorial, és
preocupant el creixent desequilibri sectorial de l’àmbit, caracteritzat per l’activitat
turística, el pes excessiu de la construcció, la feblesa de la indústria i l’extinció
progressiva de l’agricultura, que anuncia, a mitjà termini, una situació
d’insostenibilitat del model.
No obstant, cal indicar que l’agricultura és encara el sector que ocupa un major
percentatge de població, concretament el 48%. A prop se situen el serveis, amb
un 39%. La construcció ocupa un 11% (després d’un lleu increment) i la indústria
un residual 2%.
1.4.1 Dades de població activa
Població activa i inactiva resident de Sant Esteve de la Sarga 8
Sant Esteve
de la Sarga
Tremp
Pallars Jussà
Lleida
Any
1996
2001
1996
2001
1996
2001
1996
2001
Activa
Inactiva
ocupada desocupada total total %
8
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística de població
9
Font: Institut d’Estadística de Catalunya
10
Font: Institut d’Estadística de Catalunya
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
Població de 16
anys i més
36 12 48 62 56% 110
44 4 48 57 54% 105
2.012 203 2.215 2.432 52% 4.664
2.106 125 2.231 2.150 49% 4.381
4.599 436 5.035 6.069 54% 11.151
4.860 268 5.128 5.358 51% 10.486
132.540 17.279 149.819 149.667 50% 299.486
158.141 10.824 168.965 138.763 45% 307.728
Població ocupada resident de Sant Esteve de la Sarga 9
Sant Esteve Tremp Pallars Jussà Lleida
Any 1991 1996 2001 1991 1996 2001 1991 1996 2001 1991 1996 2001
Agricultura 56% 33% 48% 11% 7% 7% 21% 16% 14% 19% 16% 12%
Indústria 7% 11% 2% 20% 18% 11% 20% 18% 12% 23% 23% 18%
Construcció 10% 3% 11% 12% 10% 16% 12% 10% 14% 10% 9% 13%
Serveis 27% 53% 39% 57% 65% 67% 47% 56% 60% 48% 52% 57%
Establiment i professionals de Sant Esteve de la Sarga 10
Sant Esteve Tremp Pallars Jussà Lleida
Any 1996 2001 1996 2001 1996 2001 1996 2001
Indústria
14% 14% 9% 7% 11% 10% 10% 9%
Construcció
29% 43% 15% 16% 15% 18% 13% 15%
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Comerç al
detall
Serveis
Professional i
Artistes
14% 0% 24% 25% 23% 21% 22% 20%
29% 43% 42% 42% 41% 41% 44% 45%
14% 0% 10% 10% 9% 9% 12% 11%
1.4.2 Agricultura i ramaderia
Pel que fa l’activitat agrària, no existeixen dades actualitzades de la realitat del
municipi. No obstant, segons les dades del període 1982-1999, els espais
forestals han guanyat terreny a les terres llaurades. Hi destaca també un lleuger
augment dels espais dedicats a pastures permanents. A causa de l’aridesa del
sòl i el clima excessivament sec, es conreen sobretot cereals en règim extensiu,
blat i ordi (391ha), farratges (alfals, trepadella, 309 ha) i algunes ha de patates,
llegums i horta.
En el sector de la ramaderia, el nombre d’explotacions ha disminuït
substancialment, passant de les 23 a les 9 explotacions en el període 1982-
1999, tot i que s’ha incrementat el nombre d’unitats ramaderes, fins a les 498 del
1999. El bestiar que domina és l’oví (ovelles), seguit pel boví (vaques). Cal
destacar també en aquest cas l’antiguitat de les dades, motiu pel qual pot ser
que en l’actualitat el nombre hagi variat.
Actualment, al municipi es realitza també l’aprofitament de recursos com la
tòfona. De fet, el Pla d’Ordenació del Montsec que s’està redactant actualment
preveu diverses actuacions per potenciar-ne el seu ús, contribuint a dinamitzar
l’economia de la zona.
Distribució de la superfície agrícola utilitzada a Sant Esteve de la Sarga
(SAU) 11
Sant Esteve Tremp Pallars Jussà Lleida
Any 1989 1999 1989 1999 1989 1999 1989 1999
Terres
llaurades
explot. 61 27 222 144 1310 859 26179 21398
ha 1256 932 3349 2984 21229 17744 360796 366366
Pastures
explot.
permanents
ha
21
314
8
951
6
191
23
9226
210
21243
212
40504
2950
183491
1942
224599
Secà
Regadiu
Total
Terreny
forestal
explot. 65 28 197 133 1276 879 16949 14642
ha 1553 1848 2827 11103 40038 55421 418313 450654
explot. 12 12 134 91 626 545 19388 15743
ha 17 35 713 1106 2434 2828 125973 140311
explot. 65 28 222 149 1368 925 27101 21953
ha 1570 1883 3540 12210 42472 58248 544287 590965
ha 4226 4975 6432 15289 51009 47990 306436 296107
11
Font: Institut d’Estadística de Catalunya
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

1.4.3 Indústria i construcció
Al marge de les activitats agrícoles i ramaderes, a la comarca hi ha hagut
tradicionalment un seguit de activitats industrials i manufactureres amb les quals
es completava l’economia d’autoproveïment. Els establiments d’empreses
industrials està representat per energia i aigua. A establiments d’empreses de
comerç al detall actualment no n’hi ha. A establiments d’empreses de serveis es
reparteix entre hostalera, transports i serveis personals.
Establiments d’empreses industrials de Sant Esteve de la Sarga 12
Sant Esteve Tremp Pallars Jussà Lleida
Any 1996 2001 1996 2001 1996 2001 1996 2001
Energia i aigua 100% 100% 6% 7% 15% 17% 5% 6%
Química i
metall
0% 0% 2% 7% 4% 8% 8% 9%
Transform
metalls 0% 0% 22% 20% 19% 18% 30% 31%
Productes
alimentaris 0% 0% 27% 34% 23% 26% 16% 16%
Tèxtil i
confecció 0% 0% 8% 5% 8% 6% 14% 12%
Edició i mobles 0% 0% 31% 24% 27% 23% 25% 24%
Indústria ncaa 0% 0% 4% 2% 4% 2% 2% 2%
1.4.4 Activitat Comercial
Atesa la petita dimensió dels nuclis i la dispersió de l’escassa població, els
establiments comercials són de dimensions reduïdes i molts d'ells són les
característiques botigues de muntanya i sovint lligats a activitats turístiques.
Un dels atractius més destacables del Pallars Jussà és el paisatge. La comarca
disposa de paratges verges dels quals hom pot gaudir des de diferents
perspectives, com són l'excursionista, la naturalista-científica i l'esportiva El gran
encert del sector ha estat promoure la comarca tant a l'hivern com a l'estiu, si bé
la manca d'alternatives lúdiques li ha restat capacitat amb relació a altres zones
de muntanya.
Establiments d’empreses de comerç al detall de Sant Esteve de la Sarga 13
Sant Esteve Tremp Pallars Jussà Lleida
Any 1996 2001 1996 2001 1996 2001 1996 2001
Productes
alimentaris 100% 0% 36% 31% 43% 37% 39% 35%
Roba i calçat 0% 0% 23% 20% 19% 16% 19% 18%
Articles per a la
llar 0% 0% 13% 15% 11% 12% 11% 13%
12
Font: Institut d’Estadística de Catalunya
13
Font: Institut d’Estadística de Catalunya
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Llibres i
periòdics 0% 0% 2% 4% 2% 2% 3% 3%
Productes
químics 0% 0% 6% 10% 9% 12% 9% 10%
Material
transport 0% 0% 4% 4% 2% 4% 3% 3%
Comerç ncaa 0% 0% 16% 17% 14% 17% 15% 17%
Establiments d’empreses de serveis de Sant Esteve de la Sarga 14
Sant Esteve Tremp Pallars Jussà Lleida
Any 1996 2001 1996 2001 1996 2001 1996 2001
Comerç a
l’engròs 0% 0% 15% 13% 12% 12% 16% 15%
Hostaleria 33% 33% 19% 20% 18% 29% 21% 20%
Transports i
comunicació 33% 33% 20% 15% 19% 15% 20% 18%
Mediació
financera 0% 0% 5% 6% 4% 5% 5% 5%
Serveis
empresa 0% 0% 2% 4% 11% 4% 4% 6%
Serveis
personals 33% 33% 35% 35% 25% 29% 28% 28%
Immob. I altres 0% 0% 3% 7% 10% 6% 5% 8%
1.4.5 Estudi de la mobilitat
De la mobilitat per raons de treball veiem que la població es mou el doble dins
del municipi de la que surt a fora, perquè la majoria de feines es situen en
activitats agràries, exceptuant algunes que es realitzen fora del municipi de
residència. De la mobilitat per raons d’estudi observem que la població surt del
municipi, degut a la manca d’equipaments dins del municipi.
Mobilitat obligada a Sant Esteve de la Sarga (rèsidencia-treball 2001) 15
Total Mitjà transport
total homes dones privat Col·lectiu No aplicable
Desplaçament
dins 31 27 4 23 0 8
Desplaçament
a fora 13 9 4 10 0 3
Desplaçament
des de fora 1 0 1 1 0 0
Total generats 44 36 8 33 0 11
Total atrets 32 27 5 24 0 8
Diferencia
atret/generat -12 -9 -3 -9 0 -3
14
Font: Institut d’Estadística de Catalunya
15
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística de població
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Mobilitat obligada a Sant Esteve de la Sarga (rèsidencia-estudi 2001) 16
Total Mitjà transport
total homes dones privat Col·lectiu No aplicable
Desplaçament
dins 3 2 1 0 1 2
Desplaçament
a fora 0 0 0 0 0 0
Desplaçament
des de fora 0 0 0 0 0 0
Total generats 3 2 1 0 1 2
Total atrets 3 2 1 0 1 2
Diferencia
atret/generat 0 0 0 0 0 0
16
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística de població
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

1.5 Marc històric i assentament actuals
1.5.1 Orígens històrics
Els pobles que formen l’actual municipi de Sant Esteve de la Sarga, amb els
seus termes, antigament estigueren vinculats a diferents senyories i
jurisdiccions. Una d’aquestes fou la baronia de Castellnou de Montsec, que a
finals del segle XVI pertanyien als Areny, senyors d’Altet i de Lluçà.
La ubicació del municipi, en un punt estratègic en els temps de la Reconquesta a
Catalunya, ha deixat un important llegat arquitectònic, històric i cultural de gran
valor. Així, es pot distingir entre l’arquitectura militar, la civil i la religiosa.
Entre el patrimoni arquitectònic militar, destaca al municipi la Torre d’Alsamora,
situada al nucli d’Alsamora, a l’oest del terme municipal. Es tracta d’una típica
torre de guaita que formava part del conjunt d'edificacions defensives de l'antiga
frontera medieval del Pallars i que actualment ha esdevingut un monument
emblemàtic a la zona.
Pel que fa al patrimoni arquitectònic religiós, destaca el santuari de la Mare de
Déu de la Fabregada, situat aigües amunt del barranc de Sant Esteve de la
Sarga, al Montsec de Sant Esteve. Es tracta d’un edifici romànic, del segle XII,
d'una nau coberta de canó i absis semicircular; l'espadanya és sobre la paret de
ponent.
En relació al patrimoni arquitectònic civil, s’hi poden incloure tots els nuclis de
població, ja que es tracta d’edificacions acinglerades situades en zones
prominents, amb una gran conca visual. En ells, destaca Alsamora, d’estructura
lineal degut a la seva ubicació sobre una cresta muntanyosa; l’Alzina, amb un
antic molí d’oli situat sota una balma, Moror, amb una edificació totalment
acinglerada situada a l’entrada del poble, i Castellnou de Montsec, on hi destaca
una masia fortificada amb dues torres a la façana nord-est i una àmplia portalada
gòtica.
El patrimoni arqueològic és molt divers i abraça diferents èpoques. Destaquen
sobretot el jaciments localitzats al Congost de Montrebei, donada la seva
característica com a zona de pas.
El municipi gaudeix també d’un important patrimoni de camins rurals, tant de
ferradura com de transhumància. Destaquen el camí de ferradura excavat a la
roca que recorrem longitudinalment el Congost de Montrebei, així com el camí
de transhumància que comunicava Àger amb Moror. Aquest camí passava pel
Coll d’Ares l’utilitzaven els pastors d’Àger (situat al sud de Sant Esteve de la
Sarga) durant l’estiu, per complementar la pastura dels seus ramats.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

1.5.2 El municipi i els pobles
La població del municipi de Sant Esteve de la Sarga viu disseminada en varis
nuclis de reduïdes dimensions situats sobre tossals, altiplans i cingles escarpats.
Entre aquests nuclis tenim: Sant Esteve de la Sarga cap del municipi, Alsina,
Alsamora, Beniure, Castellnou de Montsec, Estorm, La Clua, La Torre d’Amargós
i Moror.
1. SANT ESTEVE DE LA SARGA
2. ALSINA
3. ALSAMORA
4. BENIURE
5. CASTELLNOU DE MONTSEC
6. ESTORM
7. LA CLUA
8. LA TORRE D’AMARGOS
9. MOROR
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

01. Sant Esteve de la Sarga
El poble de Sant Esteve de la Sarga és situat en un coster (875 m), als vessants
septentrionals de la serra del Montsec d’Ares, a l’alçada del camí del coll d’Ares.
Limita al nord amb la població de Castellnou de Montsec, al nord-est amb el
Tossal del Solà (1055 m), a l’est amb la vila de Beniure, al sud-est amb el
Montsec de Castellnou, a l’oest amb el poble d’Alsamora i finalment al nord-oest
amb la Collada de Vilabella. El nucli és drenat al sud pel barranc de Sant Esteve,
on desguassen per la dreta l’Obaga de la Vena i el Barranc de les Vaqueres i per
l’esquerra el Barranc de l’Obaga.
S’accedeix al poble a partir del camí dels Llocs de la Feixa, entre Alsamora i
Beniure o pel camí de Sant Esteve de la Sarga a Castellnou del Montsec.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Edificació existent (treball de camp)
El nucli antic. La forma de les parcel·les són allargades amb front de façanes
estretes. Les construccions per lo general són de planta baixa més dos. Les
alineacions al carrer són força irregulars, pel que es configuren uns carrers molt
estrets en alguns punts, sense permetre la possibilitat del pas de vehicles en
alguns carrers.
El límit urbà. A la zona perimetral del nucli predomina l’estat d’abandonament
de la pavimentació i de les edificacions, a més del fort desnivell topogràfic.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

02. Alsina
El poble de l’Alsina, a 958 m d’altitud, s’emplaça a la part de la Serra del Sastret
que vessa a la Noguera Pallaresa. Limita al nord-oest amb la Serra d’Alsina, a
l’est amb les Costes de la Mulla, al sud amb el Montsec d’Alsina i finalment a
l’oest/sud-oest amb la vila de Beniure.
S’accedeix al poble a partir del camí dels Llocs de la Feixa, entre Beniure i
Moror, que passat Alzina és la carretera de l’Alsina a Moror.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Edificació existent (treball de camp)
El nucli antic. La forma de les parcel·les són allargades amb front de façanes
estretes. Les construccions per lo general són de planta baixa més dos. Les
alineacions al carrer són força irregulars, pel que es configuren uns carrers molt
estrets en alguns punts, sense permetre la possibilitat del pas de vehicles en
alguns carrers.
El límit urbà. A la zona perimetral del nucli predomina l’estat d’abandonament
de la pavimentació i de les edificacions, a més del fort desnivell topogràfic.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

03. Alsamora
El nucli d’Alsamora (851 m) s’emplaça als vessants de la serra del Montsec, a
uns 4 Km a l’est de l’estret de Mont-rebei. Limita al nord amb la Serra
d’Alsamora, a l’est amb la població de Sant Esteve de la Sarga, al sud limita amb
la Serra del Montsec d’Ares i finalment a l’oest limita amb Lo Tossalet (864 m). El
nucli és drenat al sud pel barranc que neix a l’Obaga de la Vena i al nord pel
Barranc de la Maçana, al qual desguassa el barranc del Solà per la dreta i el
barranc de l’Obaga per l’esquerra.
S’accedeix al poble a partir del camí dels Llocs de la Feixa, que passat
Alsamora és la carretera d’Alsamora
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Edificació existent (treball de camp)
El nucli antic. La forma de les parcel·les són allargades amb front de façanes
estretes. Les construccions per lo general són de planta baixa més dos. Les
alineacions al carrer són força irregulars, l’eix principal s’escurça en secció fins al
punt de no permetre la possibilitat del pas de vehicles.
A la part est del nucli predomina l’estat d’abandonament de la pavimentació i de
les edificacions, a més del fort desnivell topogràfic.
A la part oest del nucli predomina noves edificacions.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

04. Beniure
A l’est de Sant Esteve de la Sarga es localitza el llogaret de Beniure (881 m).
Aquesta vila limita al nord-oest amb el Tossal del Solà (1055 m), al nord-est amb
la Serra d’Alzina, al sudest limita amb el Montsec de Castellnou i, finalment, a
l’oest amb la població de Sant Esteve de la Sarga. És drenat pel barranc de
Beniure, que travessa el sector pel marge est.
S’accedeix al poble a partir del camí dels Llocs de la Feixa, entre Sant Esteve de
la Sarga i Alsina.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Edificació existent (treball de camp)
El nucli antic. La forma de les parcel·les són irregulars formant una agrupació
central al costat de l’església. Les construccions per lo general són de planta
baixa més dos. Les alineacions al carrer són força irregulars.
El límit urbà. A la zona perimetral del nucli predomina l’estat d’abandonament
de la pavimentació i de les edificacions, a més del fort desnivell topogràfic.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

05. Castellnou de Montsec
El poble de Castellnou de Montsec, a 1027 m d’altitud, es troba vora el serrat de
Castellnou (1074 m), sota el qual es situa la capçalera del barranc de la Clua.
Limita al nord-oest amb la Serra del Batlle, a l’est/sud-est amb la Serra del
Sastret, al sud-est amb Lo Tossal i finalment a l’oest amb el poble de La Torre
d’Amargós.
S’accedeix des de Sant Esteve de la Sarga pel camí nou de Sant Esteve de la
Sarga a Castellnou de Montsec, o des de la Torre d’Amargós pel camí de
Castellnou de Montsec a la Torre d’Amargós.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Edificació existent (treball de camp)
El nucli antic. La forma de les parcel·les són allargades poca profunditat
edificable, per tal d’adaptar-se a la topografia del turó. Les construccions per lo
general són de planta baixa més dos. Les alineacions al carrer són força
irregulars, amb doble alineació, per una banda inaccessible donada la situació
aturonada, i per l’altre accessible només a peu donada la secció estreta del
carrer.
El límit urbà. A la zona perimetral del nucli predomina l’estat d’abandonament
de la pavimentació i de les edificacions, a més del fort desnivell topogràfic.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

06. Estorm
Al nord-est de Moror, hi ha el poble d’Estorm (850 m), el qual limita a l’est amb el
Barranc de La Comella, al sud amb la Serra del Montsec d’Ares i finalment al
nordoest amb el Solà de Moror.
L’accés a aquestes dues poblacions s’efectua a través de la carretera de
Guàrdia de Tremp LV-9124 o pel camí vell d’Estorm des de Moror.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Edificació existent (treball de camp)
El nucli antic. La forma de les parcel·les són allargades poca profunditat
edificable, per tal d’adaptar-se a la topografia del turó. Les construccions per lo
general són de planta baixa més dos. Les alineacions al carrer són força
irregulars, amb doble alineació, per una banda inaccessible donada la situació
aturonada, i per l’altre accessible només a peu donada la secció estreta del
carrer.
El límit urbà. A la zona perimetral del nucli predomina l’estat d’abandonament
de la pavimentació i de les edificacions, a més del fort desnivell topogràfic.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

07. La Clua
El nucli de la Clua de la Conca, situat a una altitud de 699 m, és a la riba
esquerra del barranc de la Clua, afluent de la Noguera Ribagorçana. Limita al
Nord amb el barranc de la Clua, al Sud amb la Serra d’Alsamora, al Nord-Est
limita amb la població de la Torre d’Amargós i finalment al Sud-Est amb el Cingle
de les Peronyes. La població és drenada al nord pel Barranc de la Clua i a l’est
pel Barranc de la Sena, el qual neix a la Serra d’Alsamora.
L’accés a aquesta població es fa des de la Torre d’Amargós pel camí de la Torre
d’Amargós a la Clua.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Edificació existent (treball de camp)
El nucli antic. La forma de les parcel·les segueix l’alineació a l’encreuament de
camins. Les construccions per lo general són de planta baixa més una. Es
diferencien dos petits nuclis, el primer al voltant de l’església seguint l’alineació
del camí i el segon al final de l’eix principal separat de l’església.
El límit urbà. A la zona perimetral del nucli predomina l’estat d’abandonament
de la pavimentació i de les edificacions, a més del fort desnivell topogràfic.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

08. La Torre d’Amargós
La població de la Torre d’Amargós s’alça en un cim sobre el barranc de la Clua.
Aquest nucli limita al nord-oest amb el Serrat del Dogat, a l’est amb la vila de
Castellnou de Montsec i al sud amb el Tossal i la serra de la Clua.
S’accedeix des de Castellnou de Montsec pel camí de Castellnou de Montsec a
la Torre d’Amargós o pel camí de la Torre d’Amargós a la Clua des de la Clua.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Edificació existent (treball de camp)
El nucli antic. La forma de les parcel·les són allargades amb front de façanes
estretes a l’eix principal, encara amb bon estat, darrera del qual queden les
restes del nucli ja despoblat. Les construccions per lo general són de planta
baixa més dos. Les alineacions al carrer són força irregulars tant al carrer del
nucli com en el carrer que separa el nucli de l’església i cemetiri.
El límit urbà. A la zona perimetral del nucli predomina l’estat d’abandonament
de la pavimentació i de les edificacions, a més del fort desnivell topogràfic.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

09. Moror
La vila de Moror, a 1057 m d’altitud, es situa sota el Solà de Moror, enfilat sobre
un cingle. A l’est limita amb la masia de la Vinya i de Miret, al sud amb la Serra
del Montsec d’Ares i, finalment, a l’oest/nord-oest limita amb la vila de l’Alzina.
L’accés a aquestes dues poblacions s’efectua a través de la carretera de
Guàrdia de Tremp LV-9124 o pel camí vell d’Estorm des de Moror.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Edificació existent (treball de camp)
El nucli antic. La forma de les parcel·les són allargades amb front de façanes
estretes. Les construccions per lo general són de planta baixa més dos. Les
alineacions al carrer són força irregulars, pel que es configuren uns carrers molt
estrets en alguns punts, sense permetre la possibilitat del pas de vehicles en
alguns carrers.
El límit urbà. A la zona perimetral del nucli predomina l’estat d’abandonament
de la pavimentació i de les edificacions, a més del fort desnivell topogràfic.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

10. L’Agustina de Mont Rebei
El poble de l’Agustina de Montrebei, a 514 m d’altitud, es troba situat entre la
Noguera Ribagorçana i el pic Solà de Mont Rebei de 683 m d’altitud, a poca
distància de la cruïlla que formen el GR-14 i el GR-1.
L’accès s’efectua per una pista que uneix les poblacions d’Alsamora amb El Pont
de Muntanya (Aragó), i que segueix el recorregut del GR-1.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

1.5.3 Monuments i Llocs d’interès
El Congost de Montrebei
La Torre d’Alsamora
La Torre d’Estorm
El Congost de Montrebei on
l'embassament s'estreny en forma
de canó d'espectaculars parets altes
i on veiem a la dreta el camí
excavat en la roca per on passen
els excursionistes.
Castell del s. XI d’estil romànic situat en una petita
vall lateral de la Noguera Ribagorçana, sobre d’un
petit poble que s’estén al seu costat. Destaca una
torre de planta circular i recoberta exteriorment,
per la part baixa, per una construcció de forma
irregular que devia ser el recinte del castell.
Aquesta torre, una de les més ben conservades de
Catalunya, té una alçada total de 15 metres.
L’interior està dividit en quatre pisos, el primer
cobert per una falsa cúpula feta amb pedra tosca.
Damunt d’aquest nivell, a uns 4 metres d’alçada, hi
ha oberta una porta orientada al nord, l’accés
primitiu a la torre. A la part superior de la torre hi
ha dues espitlleres orientades al sud i l’est.
Torre de guaita del s. XI d’estil romànic, cilíndrica
de planta circular de dos o tres pisos. Al primer
nivell es conserven dues espitlleres, interiorment
acabades amb arcs adovellats i a l’exterior
rectangulars, tancades amb llinda. Al segon pis
es veu una altra espitllera d’arc encara major.
Aquesta torre formava part d’un castell que
s’estenia pel planell que hi ha al cim del turó. Els
murs estan fets amb carreus poc treballats,
lleugerament escairats. Al costat meridional de la
torre hi ha un petit recinte, com se sol esdevenir
en aquests tipus de fortificacions. Aquests clos
murallat ocupava tot l’espai del cim.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Vila Closa de Moror
El poble de Moror d’estil romànic del s. XI
devia tenir a l’edat mitjana una planta
quadrada. S’origina partir d’un castell
homònim preexistent. Avui resten
diversos fragments de la muralla que
l’envoltava, així com d’una torre i una
torre d’angle. El mur agafa tota la cara
oest i part de la sud; és format per
carreus de mida mitjana, col·locats en
fileres horitzontals. El grup de cases
estan organitzades al voltant d’una plaça central; l’església és a l’angle nord-est.
Al seu costat hi havia una torre, que segurament era circular, avui molt malmesa.
Al costat oest hi ha una torre de planta en forma de mitja circumferència. Les
cases que hi ha a l’est de la població són posteriors.
Vila Closa de Castellnou de Montsec
Església de Sant Miquel de Moror
Al poble de Castellnou de Montsec del s XII i d’estil
romànic, hi ha restes de les muralles, que foren
aprofitades per a construir les cases modernes.
Possiblement el castell medieval es trobava al
mateix lloc on actualment està la casa dels Portolá.
La muralla més ben conservada és la de ponent i
una part de la meridional; aquesta darrera es
conserva en una llargària de 130 m. I una alçada
de 4 m. Hi ha cossos que sobresurten i que fent la
funció de bestorres o torres de flaquegi que tenen
possibles matacans que devien estar en relació
amb un a galeria superior.
Església del s. XII d’estil romànic unit a les
cases de la vila; ha estat molt transformat,
tot i que forma part d’un conjunt medieval
de gran interès. És una església d’una nau
amb un absis semicircular i cripta. Al
capdamunt hi ha un campanar
d’espadanya. La corbera és de volta de
canó, reforçada per tres arcs torals, que
arranquen de sengles pilastres.. La porta
és al mur sud, i té forma d’arc de mig punt
amb un arc de degradació llis i sense
ornaments. La cripta és sota l’absis i conserva restes de pintures murals. Els
murs, altíssims, indiquen una funció defensiva.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Església de Sant Esteve
Ermita de la Mare de Déu de la Fabregada
Església del s. XVIII d’estil popular d’una
sola nau amb la rectoria afegida
posteriorment. Pel cor, il·luminat per un
senzill rosetó, s’accedeix a la volta coberta
per encavallades de fusta i teula àrab. La
porta principal, situada a l’eix de la nau, és
de base quadrada, amb finestres
geminades a cada costat. Els murs són de
grans carreus de pedra irregulars i sense
desbastar.
Ermita propera a Alsamora, de petites
dimensions del s. XI d’estil romànic, té una
sola nau més o menys quadrada, coberta
amb volta de canó posteriorment reforçada
amb un arc apuntat i un absis semicircular.
Al mur de ponent s’aixeca un campanar
d’espadanya. L’accés està a un dels costat
llargs, és un arc de mig punt adovellat amb
impostes. L’absis té una finestra d’espitllera
com a únic focus de llum i a l’ultima filada,
mènsules. Els murs són de carreus de pedra petits però força regulars. La
coberta és de lloses de pissarra.
Església de Sant Salvador d’Estorm
Edifici del s. XI d’estil Romànic, unit a les
cases del poble per un dels seus costats.
Té una sola nau de planta basilical amb un
absis semicircular. El parament del mur és
a base de petits carreus irregulars sense
desbastar disposats en filades. Al peus té
un campanar d’espadanya d’un sol ull. La
coberta és de teula àrab a al nau i pissarra
a l’absis. Està cobert amb volta de canó i
reforçada per un arc toral que arrenca de dues pilastres adossades als murs
laterals. El cor està adossat al mur de ponent construït posteriorment. L’absis
està decorat amb arquets cecs, típic del primer romànic. L’entrada es fa per la
façana sud.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Capella de Sant Salvador d’Estorm
Edifici del s. XII d’estil romànic, a 3 km
del poble, d’una sola nau cobert amb
volta de canó i absis semicircular.
L’interior ha estat emblanquinat i
l’aparell del mur només és visible a
l’exterior. La porta s’obre a la façana
sud i està sense adovellar i mig
enguixada. La coberta és a dues aigües
amb pissarra. Sobre la porta hi ha una
finestra de doble esqueixada amb una
llinda de pedra que forma un petit arquet. A l’absis hi ha una altra finestra de
doble esqueixada paredada amb arquet de pedra. El mur és de carrerons
irregulars, disposats en fileres irregulars i uniformes.
Santa Maria de La Clua de Montsec
Església del s. XI d’estil romànic, d’una
sola nau que ha estat escurçada pel
costat de ponent, coberta amb una volta
de canó de mig punt de rajol, amb
llunetes, reforçada per dos arc torals,
també de perfil semicircular. La nau és
capçada a llevant per un absis
semicircular obert a la nau mitjançant
un arc presbiterià en degradació, amb
tres finestres de doble esqueixada. Al
costat sud-est es conserva decoració
formada per un ràfec bisellat sota el qual hi ha decoració un fris d’arcuacions
llombardes.
Balma del camí de Montrebei
Edifici unit a les cases de la vila; ha estat molt transformat, tot i que forma part
d’un conjunt medieval de gran interès. És una església d’una nau amb un absis
semicircular i cripta. Al capdamunt hi ha un campanar d’espadanya. La coberta
és de volta de canó, reforçada per tres arcs torals, que arranquen de sengles
pilastres. Els espais de mur entre les pilastres han estat oberts per posar-hi
capelles. La porta és al mur sud, i té forma d’arc de mig punt amb un arc de
degradació llis i sense ornaments. Al costat hi ha una altra porta. El campanar és
situat sobre l’absis. La cripta és sota l’absis i conserva restes de pintures murals.
Aquest té sota el ràfec una decoració que combina la pedra amb un forat buit,
jugant amb el clarobscur. El parament indica que l’església s’emmarca en el
corrent fidel a la tradició constructiva. Els murs, altíssims, indiquen una funció
defensiva. Els carreus són petits i ben escairats, disposats regularment.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

1.6 Infraestructures i serveis actuals
1.6.1 Xarxa de comunicacions i mobilitat
L’accés al municipi es realitza mitjançant carreteres secundàries, a partir de la
carretera C-13 (Lleida – Esterri d’Àneu), que a l’alçada de Cellers connecta amb
una carretera local, el camí dels Llocs de la Feixa, al llarg de la qual se situen els
diversos nuclis del municipi. Existeix també una pista perpendicular a aquesta
carretera, que travessa el Montsec pel Coll d’Ares i permet la comunicació amb
Àger (situat al sud).
La major part de les infrastructures viàries són pistes asfaltades que comuniquen
els diferents nuclis de població entre ells. L’única carretera secundària existent
és la LV-9124, que uneix els dos nuclis més orientals del municipi, Estorm i
Moror, amb Guàrdia de Noguera, i que connecta amb el camí dels Llocs de la
Feixa.
La resta de la xarxa viària la formen camins i pistes forestals en general sense
asfaltar, que condueixen a les finques agrícoles o que travessen el bosc, com la
pista forestal que uneix Sant Esteve de la Sarga amb Àger, passant pel Coll
d’Ares. La principal problemàtica d’aquests camins és l’elevat pendent de la
zona, que els erosiona contínuament i els fa intransitables si no se’n realitza un
manteniment.
Els eixos principals reben les següents denominacions:
C –13: Lleida- Tremp, travessa la comarca i limita el municipi a est, creuant
Castell de Mur de sud a nord
LV – 9124: Guàrdia de Noguera – Estorm i Moror, connecta el municipi amb
Castell de Mur i amb la C-13
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Mapa comarcal de Catalunya
L’accés als pobles:
S’accedeix als pobles de Sant Esteve de la Sarga des de la C-13, que connecta
amb la LV-9124, que enllaça amb el camí dels Llocs de la Feixa que dóna accés
als diferents nuclis del municipi.
Pel que fa a la xarxa viària interna de cada nucli, està totalment condicionada a
l’orografia del terreny i, sovint, els carrers són molt estrets o estan situats en
zones on el risc geològic és alt.
En general doncs, l’accés motoritzat a l’interior dels nuclis és poc factible i els
cotxes s’acostumen a estacionar al seu voltant, tot i que no hi ha cap espai
definit com a zona d’aparcaments. Això no implica una problemàtica important de
mobilitat durant bona part de l’any però sí en els períodes vacacionals, quan
l’afluència de turistes i de propietaris de segona residència és major.
Sant Esteve de la sarga
S’accedeix al poble a partir del camí dels Llocs de la Feixa, entre Alsamora i
Beniure o pel camí de Sant Esteve de la Sarga a Castellnou del Montsec.
Alsina
S’accedeix al poble a partir del camí dels Llocs de la Feixa, entre Beniure i
Moror, que passat Alzina és la carretera de l’Alzina a Moror.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Alsamora
S’accedeix al poble a partir del camí dels Llocs de la Feixa, que passat
Alsamora és la carretera d’Alsamora
Beniure
S’accedeix al poble a partir del camí dels Llocs de la Feixa, entre Sant Esteve de
la Sarga i Alsina.
Castellnou de Montsec
S’accedeix des de Sant Esteve de la Sarga pel camí nou de Sant Esteve de la
Sarga a Castellnou de Montsec, o des de la Torre d’Amargós pel camí de
Castellnou de Montsec a la Torre d’Amargós.
Estorm
L’accés a aquestes dues poblacions s’efectua a través de la carretera de
Guàrdia de Noguera LV-9124 o pel camí vell d’Estorm des de Moror.
La Clua
L’accés a aquesta població es fa des de la Torre d’Amargós pel camí de la Torre
d’Amargós a la Clua.
La torre de Amargos
S’accedeix des de Castellnou de Montsec pel camí de Castellnou de Montsec a
la Torre d’Amargós o pel camí de la Torre d’Amargós a la Clua des de la Clua.
Moror
L’accés a aquestes dues poblacions s’efectua a través de la carretera de
Guàrdia de Tremp IV-9124 o pel camí vell d’Estorm des de Moror.
- Xarxa rural de camins del municipi
Representen una important base dintre de l’estructura territorial de Sant Esteve
de la Sarga. Són eixos importants de comunicació i d’estructuració del territori.
1.6.2 El transport públic
La mobilitat també és un punt dèbil del municipi, ja que no existeix cap línia
regular de transport públic que comuniqui internaments els diferents nuclis ni
tampoc amb els municipis del voltant. Sí que existeix un servei puntual de bus
adreçat a la població que vulgui anar a comprar a Tremp. Aquest servei el poden
sol·licitar els interessats al Consell Comarcal del Pallars Jussà, que és qui el
gestiona.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

1.6.3 Xarxa de serveis per poble
Abastament d’aigua
Cal indicar la presència de nombroses fonts al municipi, algunes d’elles
permanents, vitals doncs per al seu abastament. De fet, quasi tots els nuclis
s’abasten de fonts i pous propis.
No obstant, ocasionalment s’han donat episodis de sequera. Segons un estudi
encarregat per l’Agència Catalana de l'Aigua, el dèficit hídric dels nuclis era
aproximadament de 60 m3/dia en els mesos de màxim consum. Així, per suplir
aquest dèficit, l’Agència Catalana de l'Aigua va implantar un sistema
d’abastament d’aigua (finals 2005-gener 2006), mitjançant la construcció d’un
pou a Sant Esteve de la Sarga. Des d’aquí es bomba cap a un dipòsit regulador
ubicat a Castellnou de Montsec, des del qual es distribueix per totes les
poblacions (Castellnou, La Torre, Beniure, Alzina, Moror, Estorm i algunes
masies disperses).
St. Esteve de la Sarga:
Consta de connexió amb la xarxa general i de dos dipòsit. La xarxa dóna servei
al nucli del poble, però no arriba a les edificacions adjacents, dins del perímetre
de sòl urbà.
Alsina:
Consta de connexió amb la xarxa general i de un dipòsit. La xarxa dóna servei al
poble a tot el vessant sud, però no arriba a tot el vessant nord.
Alsamora:
Consta de connexió amb la xarxa general i de dos dipòsit. La xarxa dóna servei
a tota la vessant sud del poble, però no arriba a tota la vessant nord.
Beniure:
Consta de connexió amb la xarxa general i de un dipòsit. La xarxa dóna servei al
nucli del poble, però no arriba a les edificacions i granges adjacents, dins del
perímetre de sòl urbà.
Castellnou de Montsec:
Consta de connexió amb la xarxa general i de un dipòsit compartit amb la Torre
d’Amargos . La xarxa dóna servei al nucli del poble, però no arriba a les
edificacions i granges adjacents, dins del perímetre de sòl urbà.
Estorm:
Consta de connexió amb la xarxa general i de un dipòsit. La xarxa dóna servei al
nucli del poble, però no arriba a les edificacions i granges adjacents, dins del
perímetre de sòl urbà.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

La Clua:
Consta de connexió amb la xarxa general i de un dipòsit. La xarxa dóna servei
en el perímetre i centre del poble, però no arriba a les edificacions i granges
adjacents, dins del perímetre de sòl urbà.
La Torre d’Amargós:
Consta de connexió amb la xarxa general i comparteix el dipòsit de Castellnou
de Montsec. La xarxa dóna servei al nucli del poble, però no arriba a les
edificacions i granges adjacents, dins del perímetre de sòl urbà.
Moror:
Consta de connexió amb la xarxa general i de dos dipòsits, un per abastar el
nucli del poble i l’altre per abastar la resta d’edificacions adjacents. La xarxa
dóna servei a tot el poble i arriba a les edificacions adjacents, dins del perímetre
de sòl urbà. Cal indicar que disposa d’un toll on es recull l’aigua de pluja dels
carrers i que s’utilitza per regar els camps i horts pròxims.
Xarxa de sanejament
La xarxa de sanejament del municipi és força deficitària, ja que quasi tots els
municipis (excepte la Clua) disposen de fosses sèptiques. La Clua en canvi,
disposa d’una depuradora del tipus decantador – digestor anaerobi. El 2003 se’n
va redactar un projecte de millora per realitzar la digestió aeròbica dels afluents
mitjançant una rasa filtrant. Cal indicar que la construcció de depuradores en tots
els nuclis és difícil d’aconseguir, ja que té un cost econòmic important, donada
l’orografia del terreny i el poc nombre d’habitants a servir.
St. Esteve de la Sarga:
Consta de connexió amb fossa sèptica. La xarxa dóna servei al nucli del poble,
però no arriba a les edificacions i granges adjacents, dins del perímetre de sòl
urbà.
Alsina:
Consta de connexió amb fossa sèptica. La xarxa dóna servei a la vessant sud
del poble, però no arriba a tota la vessant nord.
Alsamora:
Consta de connexió amb fossa sèptica. La xarxa dóna servei a tota la vessant
sud del poble, però no arriba a tota la vessant nord.
Beniure:
Consta de connexió amb fossa sèptica. La xarxa dóna servei en el perímetre del
nucli del poble, però no arriba a totes les granges i edificacions adjacents, dins
del perímetre de sòl urbà.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Castellnou de Montsec:
Consta de connexió amb fossa sèptica. La xarxa dóna servei al nucli del poble,
però no arriba a les edificacions i granges adjacents, dins del perímetre de sòl
urbà.
Estorm:
Consta de connexió amb fossa sèptica. La xarxa dóna servei al nucli del poble,
però no arriba a les edificacions i granges adjacents, dins del perímetre de sòl
urbà.
La Clua:
Consta de connexió amb depuradora del tipus decantador. La xarxa dóna servei
en el perímetre del poble, però no arriba al centre del poble ni a les edificacions
adjacents, dins del perímetre de sòl urbà.
La Torre d’Amargós:
No consta de connexió amb fossa sèptica. La xarxa està construïda, però no
està connectada. La xarxa donaria servei al nucli del poble, però no arribaria a
les edificacions adjacents, dins del perímetre de sòl urbà.
Moror:
Consta de connexió amb fossa sèptica. La xarxa dóna servei a tot el poble i
arriba a les edificacions adjacents, dins del perímetre de sòl urbà.
Subministrament elèctric
L’abastament elèctric el realitza ENDESA – FECSA. L’Abast i el servei
d’abastament actual es considera satisfactori.
St. Esteve de la Sarga:
Consta de connexió amb la xarxa general i de estació transformadora. La xarxa
dóna servei a tot el poble, però no arriba a les edificacions adjacents, dins del
perímetre de sòl urbà.
Alsina:
Consta de connexió amb la xarxa general i de estació transformadora. La xarxa
dóna servei a tot el poble.
Alsamora:
Consta de connexió amb la xarxa general i de estació transformadora. La xarxa
dóna servei a tot el poble.
Beniure:
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Consta de connexió amb la xarxa general i de estació transformadora. La xarxa
dóna servei al nucli del poble i arriba a les granges adjacents, dins del perímetre
de sòl urbà.
Castellnou de Montsec:
Consta de connexió amb la xarxa general i de estació transformadora. La xarxa
dóna servei al nucli del poble, però no arriba a les edificacions adjacents, dins
del perímetre de sòl urbà.
Estorm:
Consta de connexió amb la xarxa general i de estació transformadora. La xarxa
dóna servei al nucli del poble, però no arriba a les edificacions i granges
adjacents, dins del perímetre de sòl urbà.
La Clua:
Consta de connexió amb la xarxa general i de estació transformadora. La xarxa
dóna servei a tot el poble i arriba a les edificacions adjacents, exceptuant dos
edificacions.
La Torre d’Amargós:
Consta de connexió amb la xarxa general i de estació transformadora. La xarxa
dóna servei al nucli del poble, però no arriba a les edificacions adjacents, dins
del perímetre de sòl urbà.
Moror:
Consta de connexió amb la xarxa general i de estació transformadora. La xarxa
dóna servei al nucli del poble i arriba a les edificacions adjacents, dins del
perímetre de sòl urbà.
Gestió de residus
Només Moror té recollida selectiva de residus.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

1.6.4 Els equipaments
El municipi no gaudeix d’equipaments públics com ara una escola, un
poliesportiu, una biblioteca o una piscina; degut a la seva poca entitat de
població i la seva ubicació, allunyat de les principals vies de comunicació i nuclis
de població.
Sant Esteve de la Sarga
. E3 Equipament sociocultural-religiós
. E6 Cementiri
El cementiri està situat davant de l’església al sud del poble.
Alsina
. E3 Equipament sociocultural-religiós
. E6 Cementiri
L'església de la Mare de Déu del Remei
del s. XVIII d’estil popular està situada
fora del nucli urbà, a la vessant sud del
poble.
L'església és del segle XIII, d’estil
romànic, està situada a la vessant est a
la part més elevada del nucli urbà.
El cementiri està situat davant de la
església a l’est del poble.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Alsamora
. E3 Equipament sociocultural-religiós
Beniure
. E3 Equipament sociocultural-religiós
. E6 Cementiri
El cementiri està situat darrera l’església, a l’entrada del poble.
Castellnou de Montsec
. E3 Equipament sociocultural-religiós
L'església és del s XX, d’estil modern,
està situada a la vessant sud-oest a la
part més elevada del poble.
L'església és del s XIV, d’estil romànic
popular, està situada a al centre del nucli
urbà, a l’entrada del poble.
L'església és del s XIII, d’estil romànic
popular, està situada a la vessant oest
del nucli urbà, a l’entrada del poble.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

. E6 Cementiri
El cementiri esta situat al costat de l’església, a l’entrada del poble.
Estorm
. E3 Equipament sociocultural-religiós
. E6 Cementiri
El cementiri esta situat al costat de l’església, al centre del poble.
La Clua
. E3 Equipament sociocultural-religiós
. E6 Cementiri
L'església és del s XI, d’estil romànic, està
situada a la part més elevada del nucli
urbà, per damunt de l’accés del poble.
L'església és del s XII, d’estil romànic, està
situada al centre de la vessant nord, a la
part més elevada del nucli urbà.
El cementiri esta situat darrera de l’església a la vessant nord del poble.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

La Torre d’Amargós
. E3 Equipament sociocultural-religiós
. E6 Cementiri
Moror
. E3 Equipament sociocultural-religiós
. E6 Cementiri
El cementiri esta situat als afores del nucli.
L'església és del s XII, d’estil romànic,
està situada a l’entrada del poble, a la
part més elevada del nucli urbà.
El cementiri esta situat davant de l’església a
l’entrada del poble.
L'església és del s XII, d’estil romànic, està
situada al centre del nucli urbà, a la part més
elevada del poble.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

1.7 Planejament vigent
1.7.1 Planejament territorial amb incidència en l’àmbit del Pla d’ordenació
urbanística municipal.
La llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla territorial general de
Catalunya, modificada per la Llei 24/2001, preveu set àmbits d’aplicació dels
plans territorials parcials de Catalunya, un dels quals és el de l’Alt Pirineu i Aran.
El 25 de juliol de 2006, el Govern va aprovar el Pla Territorial de l’Alt Pirineu i
Aran, com a pla territorial parcial per a aquest àmbit, i el va publicar el DOGC
7864, de 7 de setembre de 2006.
En relació amb les estratègies de desenvolupament dels diferents assentaments
urbans, el PTP preveu estratègies de millora urbana i compleció per als nuclis de
Sant Esteve de la Sarga, Alsina, Alsamora, Beniure, Castellnou de Montsec,
Estorm, la Clua, la Torre d’Amargós i Moror.
El pla territorial parcial no assigna cap estratègia específica pel nucli de Mont-
Rebei.
D’altre banda, els plànols d’ordenació del PTP delimiten les diferents àrees del
sistema d’espais oberts, que comprèn la totalitat del sòl no urbanitzable del
municipi amb l’objectiu de preservar aquelles àrees dels processos
d’urbanització o de qualsevol altre que pogués afectar negativament als seus
aspectes paisatgístics, ambientals, patrimonial i econòmics. En aquest sentit, el
sòl no urbanitzable de Sant Esteve de la Sarga està composat per àrees de
protecció especial (amb espais PEIN format per la serra de Montsec i sòls de
valor natural i de connexió) i sòl de protecció preventiva.
1.7.2 Planejament urbanístic vigent
El municipi de Sant Esteve de la Sarga no disposa de cap figura de planejament
general preexistent, ni cap delimitació del sòl urbà, fet que fa necessària
l’aprovació d’un pla d’ordenació urbanística municipal, de conformitat amb la
disposició addicional tercera del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel
Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i modificat pel decret llei 1/2007, de 16
d’octubre.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga - Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Memòria d’ordenació
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

2. Objectius del POUM
Els objectius del POUM son:
Delimitar les distintes classes de sòl previstes a la legislació urbanística.
Definir l’estructura general i el model del territori amb aportació
d’infrastructures, el patrimoni cultural i la identitat del municipi.
Definir el model d’implantació urbana, per a un desenvolupament urbanístic
que permet un creixement sostenible sota criteris de racionalització, respecte
al medi i a les formes de vida tradicionals.
2.1 Diagnosi
El municipi de Sant Esteve de la Sarga presenta un model territorial conformat
por varis nuclis de molt diferent mida escampats pel territori. Aquests nuclis
presenten diverses tendències al creixement en funció de la seva situació
geogràfica.
A nivell global el municipi presenta una xarxa general de comunicació bona amb
altres territoris (bàsicament per l’existència de la C-13 i la LV-9124). També a
nivell intern per la presencia de la carretera LV-9124, els nuclis d’Estorm i Moror
es mantenen comunicats, però passa tot el contrari amb els nuclis de Beniure,
Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, La Clua, La Torre d’Amargós, Castellnou de
Montsec i Alsina que tenen comunicacions de caràcter rural, a través de camins
estrets i poc senyalitzats.
Altres punts que s’han detectat son:
La manca d’un nucli central de població, Sant Esteve de la Sarga cap del
municipi no exerceix aquesta funció.
Estat d’abandonament de les vies que conformen la xarxa local. Les vies
d’accés els nuclis de Castellnou de Montsec i la Torre d’Amargós son poc
adequades per la presència de forts pendents i per la secció de la via.
Presència de noves edificacions que per la seva volumetria, tipologia, i
material de construcció trenquen el paisatge urbà del territori.
Risc ambiental d'erosió i d'incendi per la presencia d'una orografia molt
accentuada amb forts pendents i el gran recobriment forestal de les seves
muntanyes.
La mobilitat és un punt dèbil, ja que no existeix cap línia regular de transport
públic que comuniqui internament els diferents nuclis.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Els punts crítics que se han detectat per a cada poble son:
Sant Esteve de la Sarga
Presència d’edificacions d’ús ramader i agrícola als voltants del nucli que per
la seva dimensió trenca el paisatge urbà.
Carrers estrets amb secció variable que impossibilita, en alguns punts, la
correcta continuïtat de la xarxa viària rodada interna.
Dèficit d’espais lliures públics.
Carrers sense pavimentar a la part oest del nucli.
Alsina
Trama urbana poc permeable per la topografia una mica accidentada.
Els carrers que conformen la xarxa urbana donada la topografia del nucli
tenen diferents seccions i pendents superiors al 16% en el seu recorregut
sense permetre en alguns trams la possibilitat del pas de vehicles.
Dèficit d’espais lliures públics.
Alsamora
Presència nombrosa d’edificacions en estat d’abandonament a la part mes
occidental del nucli.
Presència de noves edificacions, a la part mes oriental del nucli, per la seva
dimensió, volumetria, tipologia i material de construcció trenca el paisatge
urbà del poble.
L’eix principal del teixit urbà, a la part mes occidental, té diferents seccions
en el seu recorregut sense permetre la possibilitat del pas de vehicles.
Estat d’abandonament al voltant de la Torre d’Alsamora.
Dèficit d’espais lliures públics.
El accés al poble per el camí dels Llocs de la Feixa, es poc adequada per el
seu estat de conservació i la secció vial.
Carrers sense pavimentar.
Beniure
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Presència d’edificacions d’ús ramader i agrícola als voltants del nucli que per
la seva dimensió trenca el paisatge urbà.
Presència d’edificacions en estat d’abandonament a la part occidental del
nucli.
Dèficit d’espais lliures en l’interior del nucli urbà.
No hi ha un espai central del nucli.
Castellnou de Montsec
Presència d’edificacions en estat d’abandonament dintre del nucli.
Trama urbana poc permeable per la topografia accidentada que genera
diferencies de cotes de nivell en el nucli urbà.
Presència d’edificacions en estat ruïnós al voltant del nucli.
No hi ha una connexió espaial ni funcional entre algunes zones del nucli.
Estorm
Els carrers que conformen la xarxa urbana donada la topografia del nucli
tenen diferents seccions i pendents superiors al 16% en el seu recorregut
sense permetre la possibilitat del pas de vehicles.
Presència d’edificacions d’ús ramader i agrícola al voltant del nucli.
Trama urbana poc permeable per la topografia una mica accidentada
Presència d’edificacions en estat ruïnós al voltant del nucli.
La Clua
Estat d’abandonament del equipament com l’església i el cementiri.
El poble està entre si per l’encreuament de camins format per 3 zones
unides.
Carrers sense pavimentar.
Dèficit d’espais lliures públics.
La Torre d’Amargós
Presència nombrosa d’edificacions en estat ruïnós a la part oest del nucli.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Presència de noves edificacions, per la seva dimensió, volumetria, tipologia,
i material de construcció trenca el paisatge urbà del poble.
Estat d’abandonament dels equipaments - l’església i el cementiri.
Moror
Trama urbana poc permeable per la topografia una mica accidentada i per la
varietat tant en la forma com en la dimensió de les parcel·les que conformen
el teixit urbà.
Les carrers son estrets amb alineacions molt irregulars dintre del nucli antic,
sense permetre la possibilitat del pas de vehicles en alguns punts.
Presència de construccions agrícoles ramaderes al voltant del nucli.
Dèficit d’espais lliures públics.
2.2 Oportunitat de desenvolupament
Les oportunitats de desenvolupament que es destaquen son:
La presencia del patrimoni natural: la zona del Montsec d’Ares i el congost de
Mont-rebei a la vegada punt de trobada per al turisme de la zona.
El patrimoni arquitectònic com
El patrimoni urbanístic, tots els nuclis de població que configuren el territori.
Possibilitat d’implantació de negocis relacionats amb el turisme i l’economia
tradicional que eviti els desplaçaments a llocs de treball llunyans del lloc de
residència.
Les oportunitats de desenvolupament que se destaquen per a cada poble son:
Sant Esteve de la Sarga
Conservar el nucli antic pel seu valor històric, arquitectònic i urbanístic.
Aprofitar que és el cap de municipi i constitueix el centre administratiu del
municipi.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Alsina
Aprofitar la localització privilegiada del nucli en el territori ja que des de la
cota mes alta hi ha vistes panoràmiques del paisatge.
Alsamora
Potenciar el turisme cultural aprofitant les visuals del paisatge del Montsec
d’Alsamora.
Proximitat al patrimoni natural del Congost de Mont-rebei.
Promoure la inversió privada i pública en les edificacions que conformen la
part antiga del nucli.
Potenciar el patrimoni militar la torre d’Alsamora d’estil romànic.
La Clua
Aprofitar la proximitat al patrimoni natural del Congost de Mont-rebei.
Castellnou de Montsec
Aprofitar la localització privilegiada del nucli en el territori ja que des de la
cota mes alta hi ha vistes panoràmiques del paisatge.
Moror
Potenciar el patrimoni arquitectònic, l’església de Sant Miquel de Moror.
Estorm
Aprofitar la proximitat del nucli a Guàrdia de Noguera i a Tremp.
Potenciar el patrimoni militar la torre d’Estorm d’estil romànic.
Potenciar el patrimoni arquitectònic de l’església de Sant Salvador d’Estorm.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

2.3 Objectius i criteris d’intervenció
Es aquesta línia s’estableixen els objectius, els quals conformen els criteris
d’intervenció de la proposta:
Mantenir la identitat del diferents nuclis existents, qualificant-los en funció de
la grandària, l’accés i les seves característiques establint diversos models
d’implantació urbana. Per tant s’han establert els següents criteris:
- Els conjunts de masies, cases rurals i les agrupacions més petites,
com l’Agustina de Montrebei es manté el seu caràcter de sòl no
urbanitzable. Aquestes edificacions s’inclouran en el catàleg de masies i
cases rurals que hagi de redactar-se.
- Als nuclis que presenten ja una estructura urbana més o menys
reconeixible com Alsamora, Beniure, Castellnou de Montsec, La Torre
d’Amargós i la Clua s’ha ordenat lo existent i identificat les diferents
tipologies arquitectòniques. Així mateix, se completa el buit urbà en La
Clua i La Torre d’Amargós mitjançant petits àmbits de
desenvolupament.
- Al nucli que presenta una estructura urbana definida com Moror, Sant
Esteve de la Sarga, Estorm i Alsina l’objectiu de la intervenció ha estat
ordenar i proposar un model de creixement petit per possibilitar la
implantació de noves àrees residencials.
Promoure la conservació dels espais d’interès natural i paisatgístic.
Protegir el patrimoni cultural i arquitectònic existent com a configurador del
paisatge del municipi.
Establir una xarxa viària adequada millorant i conservant la xarxa veïnal i
rural de camins.
Regular les distancies de les construccions ramaderes i agrícoles els nuclis
urbans.
Evitar la segregació espaial de les àrees urbanes, creant unes condicions de
desenvolupament urbà favorables a la recuperació de les trames rurals.
Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels
sistemes d’assentaments.
Definir les tipologies edificatòries i els usos principals existents.
Completar les xarxes bàsiques de serveis tècnics: abastament d’aigua,
clavegueram, sistemes de depuració, enllumenat i telecomunicacions
millorant el seu impacte sobre l’espai urbà i no urbanitzable.
Igualment s’estableixen uns objectius específics per poble:
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Sant Esteve de la Sarga
Implantar un model de creixement força mesurat, ordenar aquest creixement
considerant les necessitats tipològiques i les d’accés.
Generar operacions urbanes estructurants encaminades a potenciar la
morfologia del poble amb petites operacions que completin teixits i millorin
els diferents fronts urbans.
Promoure la inversió privada en el nucli antic.
Promoure la conservació de l’església de Sant Esteve.
Permeabilitzar la trama urbana, mitjançant l’eixamplament de carrers per
facilitar el pas de vehicles.
Millorar la xarxa urbana donant amplada suficient i generant recorreguts de
passeig per a vianants o bicicletes.
Alsina
Millora tipològica, rehabilitació i consolidació del teixit existent.
Millorar la xarxa urbana generant recorreguts de passeig.
Alsamora
Millora tipològica, rehabilitació i consolidació de la part mes occidental del
nucli.
Promoure la conservació de la Torre d’Alsamora i recuperació del seu entorn
urbà.
Promoure la inversió privada en el nucli antic.
Condicionar el camí dels Llocs de la Feixa, accés per la part oriental del
nucli.
Completar les xarxes bàsiques dels serveis tècnics.
Beniure
Millora tipològica, rehabilitació i consolidació del teixit existent.
Completar les xarxes bàsiques de serveis tècnics
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

La Clua
Millora de l’accés al poble.
Completar el teixit urbà mitjançant un polígon d’actuació.
Completar les xarxes bàsiques de serveis tècnics.
Rehabilitar l’escola antiga per a equipament
La Torre d’Amargos
Completar el teixit urbà mitjançant un pla de millora.
Promoure la conservació de la Torre d’Estorm.
Completar les xarxes bàsiques de serveis tècnics
Castellnou de Montsec
Permeabilitzar la trama urbana, mitjançant el eixamplament d’alguns carrers
per facilitar el pas de vehicles
Crear espais de contemplació per veure el paisatge del Montsec d’Ares.
Moror
Millorar la xarxa urbana donant amplada suficient i generant recorreguts de
passeig.
Promoure la conservació de la Església de Sant Miquel de Moror.
Estorm
Promoure la conservació de la Església de Sant Salvador d’Estorm.
Millorar la xarxa urbana donant amplada suficient i generant recorreguts de
passeig per a vianants i bicicletes.
Promoure la conservació de la Torre d’Estorm.
Millora de l’accés al poble.
Completar les xarxes bàsiques de serveis tècnics
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

3. Estructura General del territori:
Segon el text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005,
de 26 de juliol, l’estructura general del territori està integrada pels terrenys que el
planejament reserva per a les comunicacions, els equipaments, els espais lliures
i les xarxes d’instal·lacions i serveis tècnics. (veure plànol O.1)
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

3.1 Sistema de Comunicació
El pla jerarquitza la xarxa de comunicacions del municipi segons es tracti de
xarxa viària local, xarxa viària urbana, xarxa viària agrícola o camins i
proteccions.
Xarxa viària local
Es dona una especial importància a estructurar la xarxa viària local tot
completant-la, per:
Millorar les connexions a nivell intern i l’accessibilitat els nuclis de població:
- Condicionament de la xarxa local: camí del Llocs de Feixa, camí d’accés al
nucli d’Alsamora.
- Condicionament de la xarxa local: camí de La Clua, camí d’accés al nucli de
La Clua.
- Condicionament de la xarxa local: camí de Torre d’Amargós, camí d’accés al
nucli de La Torre d’Amargós.
- Esta previst dintre del PUOSC per al 2011 la pavimentació d’un tram de 200
m amb una d’amplada de 5 m del camí a Moror i d’un tram de 125 m amb
una amplada de 3 m de mitjana del camí a Alsamora. (Veure plànols O 5
programa d’actuacions).
Millorar les connexions a nivell intern, mitjançant el itinerari que es proposa:
Itinerari 1:
Aquest eix està format per la carretera LV-9124, la carretera de Moror a
Alsina, el camí dels Llocs de la Feixa, la carretera d’Alsamora, el camí nou
de Sant Esteve de la Sarga a Castellnou de Montsec, el camí de Castellnou
de Montsec a la Torre d’Amargós, el camí de la Torre d’Amargós a la Clua, i
el camí de la Clua fins a la carretera d’Alsamora donant accès a tots els
nuclis que formen el municipi de Sant Esteve de la Sarga.
Xarxa viària urbana
Es tracta de millorar la xarxa urbana mitjançant afectacions i projectes
d’urbanització dels carrers establint criteris per a l’elecció i manteniment dels
paviments existents. Les actuacions en cada nucli son:
Sant Esteve de la Sarga
Reforç de la circulació al voltant del nucli. Afectació del carrer paral·lel al
camí del Llocs de la Feixa.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Afectacions destinades a millorar l’amplitud del carrer perpendicular al eix
principal del nucli.
Alsina
Millora i consolidació del camí d’accés al nucli des del camí de Llocs de
Feixa.
Projectes d’urbanització dels carrers sense pavimentar i manteniment dels
paviments existents.
Esta previst dintre del PUOSC per al 2011 la pavimentació d’un tram de la
plaça del Moll Vell. (Veure plànols O 5 programa d’actuacions).
Alsamora
Reforç de la circulació de la part nord del nucli.
Es proposa la pavimentació dels vials que conformen el nucli.
Beniure
Es proposa la pavimentació dels vials que conformen el nucli.
Castellnou de Montsec, La Clua i La Torre d’Amargós
Es proposa la pavimentació dels vials que conformen el nucli.
Obrir un carrer per a millorar el sistema viari del nucli.
Esta previst dintre del PUOSC per al 2010 la pavimentació del carrer de les
Eres. (Veure plànols O 5 programa d’actuacions).
Estorm
Reforç de la circulació de la part sud del nucli.
Projectes d’urbanització dels carrers sense pavimentar i manteniment dels
paviments existents.
Esta previst dintre del PUOSC per al 2009 la pavimentació del carrer Alores.
(Veure plànols O 5 programa d’actuacions).
Moror
Projectes d’urbanització dels carrers sense pavimentar i manteniment dels
paviments existents.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Xarxa viària complementària
Es dóna una gran importància a estructurar la xarxa de camins estructurants i els
camins interiors tot completant-la, per millorar les connexions i donar una amplia
oferta per al món de l’excursionisme, facilitant d’aquesta manera la mobilitat en
el sòl no urbanitzable del terme municipal, explotant-ne les seves possibilitats, a
la vegada que se’n potencia la seva vigilància, conservació i preservació que
això suposarà.
Xarxa d’itineraris de vianants
A nivell municipi s’ha mirat de traçar recorreguts a escala municipal amb total
continuïtat, de passeig, de mirar aparadors, de buscar fites: un banc per seure,
un camí de passejada fora dels nuclis, que afavoreixin una mobilitat alternativa.
- Itinerari 2: Eix principal que comunica la major part dels nuclis
Aquest eix segueix, primer, el recorregut del GR-14 des de Cellers (Castell de
Mur) fins a la Balma dels Colomers (Congost de Mont Rebei), punt on el GR-
14 enllaça amb el GR-1. En aquest tram uneix els nuclis d’Estorm i Moror,
Alsina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Castellnou de Montsec, La Torre
d’Amargós, i la Clua.
- Itinerari 3:
El camí comença a Alsina - Castell d’Alsina - Ermita del Serrat de la capella
en direcció del nucli de El Meüll.
- Itinerari 4:
El camí comença a Estorm –la Torre d’Estorm, el centre d’extracció de moles
de Vilamolera - Capella de Sant Salvador d’Estorm fins a Vilamolera.
- Itinerari 5:
El camí comença a LV- 9124 - Esglèsia de sant Miquel de Moror - la Cova de
Sant Mique - l’Ermita de Sant Miquel fins a Sant Martí de les Tombetes.
- Itinerari 6:
El camí comença Ermita Mare de Déu de la Fabregada - La Fabregada, camí
de Coll d’Ares direcció Àger fins l’Observatori Astronòmic del Montsec
- Itinerari 7:
El camí comença l’aparcament de la Fundació Territori i Paissatge, situat en
la intersecció del Gr-1 i el Gr-14 i la carretera d’Alsamora i es tot el seu del
congost de Mont Rebei
- Itinerari 8:
El camí comença a Balma del camí de Mont Rebei, l’Obaga gran, els
Altamiris, cova Colomera.
A nivell poble, la proposta es concreta en les xarxes viàries dels nuclis antics,
particularment dels nuclis d’Alsamora i Castellnou de Montsec, definint-los com a
zona de vianants exclusivament per la seva configuració de carrers estrets que
dificulten el pas dels vehicles i la seguritat dels vianants i per les visuals , del
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

paisatge del Montsec d’Alsamora i del paisatge del Montsec d’Ares
respectivament. .
Per a millorar aquests recorreguts, es proposa la senyalització de passos per a
vianants, amb la finalitat d’assegurar la connectivitat d’aquesta xarxa amb els
indrets principals generadors de desplaçaments, en particular el patrimoni
arquitectònic, equipaments, les instal·lacions esportives, els espais lliures,
miradors naturals, etc.
Protecció del sistema
Les proteccions respecte el sistema viari general, seran les establertes per la
legislació sectorial corresponent.
3.2 Els espais lliures
3.2.1 El sistema hidrogràfic
Formen part del sistema hidrogràfic la cua del Pantà de Canelles, els seus
afluents i les nombroses fonts. Les actuacions proposades pel POUM es:
Mesures adoptades per a evitar o disminuir els efectes de les avingudes.
Fer un projecte de tractament paisatgístic de la zona conformada per la
carretera d’Alsamora i el pantà de Canelles.
3.2.2 El sistema de zona verda
El tractament de zona verda ha d’anar en una doble direcció. Per una part el
parc d’escala municipal disposat al voltant de l’Ermita de la Mare de Deu de la
fabregada, i per altra les places, distribuïdes per tots els nuclis que conformen el
municipi.
El parc
El criteri d’intervenció sobre el parc és:
Tractament de l’espai lliure al voltant de l’Ermita de la Mare de Deu de la
Fabregada, que es situa a la part sud del nucli de Sant Esteve de la Sarga en
sòl no urbanitzable.
Les places
Els criteris essencials d’intervenció en cada nucli es centren en el següents
punts:
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Tractar i consolidar les espais lliures existents
Completar i incrementar l’actual teixit d’espais urbans en el conjunt del nucli,
tant en termes de superfície com de forma i disposició.
Així també en cada nucli es proposa:
Alsamora
Proposta de creació d’una zona verda al entorn de la Torre d’Alsamora.
Beniure
Creació de zona verda al voltant de l’església.
La Clua
Proposta de creació d’una zona verda a la part nord del nucli.
La Torre d’Amargós
Creació de zona verda al voltant de l’església.
Justificació de les reserves per espais lliures
La Llei 1/2005 d'Urbanisme determina a l'article 58.1.f , que els plans d'ordenació
defineixen el sistema general d’espais lliures públics, que ha de respondre, com
a mínim, a la proporció de 20 m² per cada 100 m² de sostre admès pel
planejament urbanístic per a ús residencial.
Pobles Regim de Zona verde Sostre zona verda segons llei
Emplaçament sòl existent i de nova creació 20% sup. Construïda
Sant Esteve de la Sarga SU 341 11840 2368
Alsina SU 481 10774 2155
Alsamora SU 1499 10028 2006
Beniure SU 101 5373 1075
La Clua SU 0 5654 1131
La Torre d'Amargós SU 0 3223 645
Castellnou de Montsec SU 539 7456 1491
Moror SU 959 21438 4288
Estorm SU 556 9062 1812
Propera a SNU 88000
Total municipi 92476 84848 16970
El sostre residencial admès pel POUM en sòl urbà no inclòs a cap àmbit
d’actuació és de 84.848 m².
L’aplicació del requeriment és: 84.848 m² sostre*20/100 = 16.970 m²
El Pla d’ordenació qualifica com a espais lliures públics en sòl urbà directe 4.476
m² i en sòl no urbanitzable 88.000 m².
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

3.3 Els equipaments
El sistema d’equipaments comprèn els centres públics, els edificis de caràcter
religiós, cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, de transport, de servei
tècnics i tots aquells equipaments amb un interès públic o social. Es proposa:
E1 Equipament esportiu i recreatius
No hi ha cap tipus d’equipament esportiu.
E2 Equipament docent
No hi ha cap tipus d’equipament docent. Els habitants en edat d’escolarització es
desplacen principalment a Tremp per assistir tant a l’escola com a l’institut.
E3 Sociocultural i religiós
La població del nucli de la Clua, no té cap local on poder-se reunir. Seria bo la
rehabilitació del local de l’antiga escola com un nou casal de cultura per obrir
vies d’esbarjo i distracció.
E4 Administració
Dins del municipi no hi ha cap tipus d’equipament. L’ajuntament es troba situat
en Tremp.
E5 Sanitari
Disposa d’un consultori local en el nucli Sant Esteve de la Sarga, que dona
servei una vegada a la setmana.
E6 Cementiri
Els cementiris dels nuclis de La Clua, Moror i La Torre d’Amargós es troben en
mal estat i per tant, també necessiten ser rehabilitats.
Equipaments previstos
E3 sociocultural: Es proposa un museu privat, en el nucli d’Alsina (PMU-B)
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

3.4 Infraestructures de serveis tècnics
Abastament d’aigua
En els nuclis de Sant Esteve de la Sarga, Alsina, Alsamora, Beniure, La Clua,
Castellnou de Montsec, La Torre d’Amargós, Moror i Estorm en el sòl urbà
consolidat els vials disposen xarxa de canonades de distribució de l’aigua
potable pràcticament sense excepcions. Caldrà actuar progressivament fins a
completar aquesta xarxa canonades d’abastament d’aigua de tots els carrers del
sòl urbà consolidat.
Sant Esteve de la Sarga, l’abastament es realitza a través de dos dipòsits.
Alsina, Alsamora, Beniure, La Clua, Moror i Estorm, l’abastament es realitza
a través d’un dipòsit.
Castellnou de Montsec i La Torre d’Amargós, compartin el dipòsit.
Esta previst dintre del PUOSC les següents obres: (Veure plànols O 5 programa
d’actuacions).
L’abastament d’aigua del carrer Alores a Estorm i del carrer de les Eres a
Castellnou de Montsec.
Reforma del dipòsit regular de Sant Esteve de la Sarga.
Dintre del sòl no urbanitzable, l’abastament d’aigua a l’Agustina de
Montrebei.
Sanejament
En els nuclis de Sant Esteve de la Sarga, Alsina, Alsamora, Beniure, La Clua,
Castellnou de Montsec, La Torre d’Amargós, Moror i Estorm en el sòl urbà
consolidat els vials disposen de la xarxa de sanejament, i caldrà actuar
progressivament fins a completar aquesta xarxa en tots els carrers del sòl urbà
consolidat.
Sant Esteve de la Sarga, Alsina, Alsamora, Beniure, La Clua, Castellnou de
Montsec, Moror i Estorm, tenen una fossa sèptica.
La Torre d’Amargós no té fossa sèptica.
Esta previst dintre del PUOSC les següents obres: (Veure plànols O 5 programa
d’actuacions).
La construcció d’una depuradora al Nucli de Sant Esteve de la Sarga,
Beniure i Alsamora.
Posar la xarxa de sanejament del carrer Alores a Estorm i del carrer de les
Eres a Castellnou de Montsec.
Completar la xarxa de sanejament al sector est del nucli de La Clua.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Dintre del sòl no urbanitzable, la xarxa de sanejament a l’Agustina de
Montrebei i una fossa sèptica a Masia Marianet de Castellnou.
Subministrament elèctric
El subministrament actual es considera satisfactori en tots els nuclis menys
els nuclis de la Torre d’Amargós i La Clua.
Enllumenat públic
En el sòl urbà consolidat dels nuclis de Sant Esteve de la Sarga, Alsina,
Alsamora, Beniure, La Clua, Castellnou de Montsec, La Torre d’Amargós, Moror i
Estorm, els vials disposen generalment de línies aèries de baixa tensió penjades
en les façanes dels edificis. L’estesa del cablejat aeri produeix un impacte
negatiu, pel que, cal plantejar actuacions del seu soterrament o com a mínim els
encreuaments de vials.
En el sòl urbà no consolidat, la xarxa de distribució en baixa tensió es plantejarà
en els polígons d’actuació urbanística, mitjançant línies soterrades a executar
dins del conjunt d’obres d’urbanització.
Gestió dels residus
Aquest servei ho gestiona el Consell Comarcal del Pallars Jussà. La recollida
d’escombraries es selectiva i es fa d’1 a 3 vegades per setmana en tots els
nuclis.
Aquest POUM fixa les reserves de sòl necessàries per a l’emplaçament de les
instal·lacions del servei de deixalleria en tots els nuclis.
3.5 Patrimoni paisatgístic, urbanístic i arquitectònic
Patrimoni paisatgístic
Estudi i anàlisi general dels paisatges que configuren el territori del municipi.
Aquest POUM recull els àmbits d’especial protecció que estableix el pla
territorial.
Proposar un tractament paisatgístic entre la carretera d’Alsamora i el pantà
de Canelles.
Patrimoni arquitectònic- cultural
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Protecció del patrimoni arquitectònic que s’especificarà al catàleg com béns
d’interès nacional, es protegeixen amb un radi d’acció de 50 m.
BCIN 01- La Torre d’Alsamora
BCIN 02 - La Torre d’Estorm
BCIN 03 - Vila Closa de Moror
Protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic que s’especificarà al
catàleg com béns integrants del patrimoni cultural català, es protegeixen amb
un radi d’acció de 50 m.
Bens arquitectònics
BIPCC 01 - Església de Sant Esteve - Alsamora
BIPCC 02 - Ermita de la Mare de Déu de la Fabregada - Alsamora
BIPCC 03 - Església de Sant Salvador d’Estorm
BIPCC 04 - Capella de Sant Salvador d’Estorm
BIPCC 05 - Santa Maria de La Clua de Montsec - La Clua
BIPCC 06 - Casa Pairal de Gaspar de Portolà - Castellnou de Montsec
BIPCC 07 - Vila Closa de Castellnou de Montsec
BIPCC 08 - Torre d’Amargós
BIPCC 09 - Església de Sant Miquel de Moror
Bens arqueològics
BIPCC 10 - Balma del Camí de Montrebei
BIPCC 11 - Balma dels Colomers
BIPCC 12 - Cova Colomera
BIPCC 13 - Castell d’Alsina
BIPCC 14 - Abric del Barranc de Formicó
BIPCC 15 -Despoblat del Serrat de la Capella
BIPCC 16 - Ermita del Serrat de la Capella
BIPCC 17 - Centre d’extracció de moles de Vilamorera
BIPCC 18 - Despoblat de Vilamorera
BIPCC 19 - Balma de Moror
BIPCC 20 - Cova de Sant Miquel
BIPCC 21 - Ermita de Sant Miquel
BIPCC 22 - La Fabregada
BIPCC 23 - Torrent de Sant Esteve
BIPCC 24 - Sant Martí de les Tombetes
BIPCC 25 - Els Altamiris
BIPCC 26 - L’Obaga Gran
BIPCC 27 - Cova del Mort
Protecció dels elements singulars propis del medi rural tals com són les fonts.
Patrimoni urbanístic
Protecció del patrimoni urbanístic dels nuclis de Sant Esteve de la Sarga,
Alsina, Alsamora, Beniure, La Clua, La Torre d’Amargos, Castellnou de
Montsec, Moror i Estorm inclosos dintre dels bens del patrimoni cultural
català, mitjançant l’adopció d’una normativa orientada cap a la protecció de
tots els nuclis urbans amb un radi d’acció de 100 m.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

4. Ordenació del sòl i sectors de planejament
4.1 Sòl urbà
Els criteris emprats per a la delimitació del sòl urbà son els continguts en l’article
26 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005.
Sòl urbà consolidat les àrees consolidades per l’edificació, o bé que compten
amb tots els serveis urbanístics bàsics i aquelles a les quals només manca, per
assolir la condició de solar, completar o acabar la urbanització.
Sòl urbà no consolidat, es distingeixen els PAUs i els PMUs, aquestes àrees
poden ser estratègiques en la transformació i estructuració de la ciutat, així com
per a l'obtenció d’espais per a dotacions públiques o comunitàries i per a
habitatges amb algun règim de protecció. Aquestes cessions obligatòries i
gratuïtes i els altres deures dels propietaris dels sòl urbà, estan establerts en els
diferents modalitats segons els articles 42, 43 i 44 TRLU.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

4.1.1 Sant Esteve de la Sarga
El sòl urbà consolidat de Sant Esteve de la Sarga es defineix com un nucli
compacte.
Es proposa:
Recollir dins del límit de sòl urbà les edificacions existents i la seva regulació
diferenciant les diferents tipologies edificatòries.
Reconèixer els passos porxats en planta baixa existents.
Proposar una afectació a la part nord del nucli per millorar el sistema viari
dintre del sòl urbà consolidat.
Millorar la imatge urbana de l’accés al nucli mitjançant un pla de millora per
consolidar el buit urbà.
Sòl urbà consolidat - SUC
S’ha identificat 3 tipologies edificatòries, aquestes son:
El nucli antic (1)
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Aquesta zona està constituïda per les estructures urbanes i tipologies
edificatòries més antigues del nucli.
Sub-zona (1a) És un àrea on les parcel·les són mes petites i les edificacions
tenen una ocupació del 100% de la parcel·la, segueixen una ordenació
alineada a vial contínua entre mitgeres i presenten en ocasions més de dos
fronts de façana.
Ampliació del nucli antic (2)
Esta constituïda per les edificacions que s’han desenvolupat properes al nucli
antic, de forma compacta i al llarg dels camins d’accés a la població.
Habitatge amb cos principal, annexes i pati (4)
Aquesta zona comprèn les edificacions amb una tipologia d’habitatge rural,
generalment esta constituït per un edifici principal d’ús habitatge, edificacions
annexes al voltant de un pati.
Subzona (4a) estan constituïdes per un edifici principal que dona al carrer i
altre edificació auxiliar situat a la part darrera amb una pati al mig o al
darrere.
Sòl urbà no consolidat - SUNC
Dins les 12,590 m2 de sòl urbà del nucli de Sant Esteve de la Sarga es delimita
dos plans de millora.
PMU - A:
Situat a la part nord del nucli. Té com objectiu ordenar aquesta zona, transformar
l’ús actual agrícola ramader a ús residencial, aconseguir cessió de vialitat per
ampliació secció camí de Llocs de Feixa.
La superfície del àmbit es de 1.382 m2 i les cessions totals d’espai públic
suposen un 63% de la superfície total de l’àmbit. Les condicions de gestió es
duran a terme pel sistema de sistema de compensació bàsica.
PMU - G:
Situat al centre del nucli. Té com objectiu ordenar aquesta zona, consolidar el
buit urbà i aconseguir cessió de vialitat per a l’ampliació de la secció del camí de
Llocs de Feixa.
La superfície del àmbit es de 1.681 m2 i les cessions totals d’espai públic
suposen un 58% de la superfície total de l’àmbit. Les condicions de gestió es
duran a terme pel sistema de sistema de compensació bàsica.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

4.1.2 Alsina
El sòl urbà consolidat d’Alsina es defineix com un nucli compacte amb límits
topogràfics clarament definits.
Es proposa:
Recollir dins del límit de sòl urbà les edificacions existents i la seva regulació
diferenciant les diferents tipologies edificatòries.
Reconèixer els passos porxats en planta baixa existents.
Que les noves edificacions s’integrin amb la tipologia existent en el nou àmbit
de desenvolupament.
Sol urbà Consolidat - SUC
S’ha identificat 2 tipologies:
El nucli antic (1)
Aquesta zona està constituïda per les estructures urbanes i tipologies
edificatòries més antigues del nucli.
Sub-zona (1a) És un àrea on les parcel·les són mes petites i les edificacions
tenen una ocupació del 100% de la parcel·la, segueixen una ordenació
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

alineada a vial contínua entre mitgeres i presenten en ocasions més de dos
fronts de façana.
Habitatge amb cos principal, annexes i pati (4)
Aquesta zona comprèn les edificacions amb una tipologia d’habitatge rural,
generalment esta constituït per un edifici principal d’ús habitatge, edificacions
annexes al voltant de un pati.
Subzona (4a) estan constituïdes per un edifici principal que dona al carrer i
altre edificació auxiliar situat a la part darrera amb una pati al mig o al
darrere.
Subzona (4b) estan constituïdes per un edifici principal i altre edificació
auxiliar que es situen al voltant d’un pati que dona façana al carrer.
Sòl urbà no consolidat - SUNC
Dins les 14,122 m2 de sòl urbà del nucli d’Alsina es delimita un pla de Millora.
PMU - B:
Situat a la part sud oest del nucli. Té com objectiu possibilitar la implantació d’un
petit creixement residencial al sud oest del nucli per aconseguir les cessions
pertinents i la creació d’un museu com equipament privat.
La superfície del àmbit es de 4,930 m2 i les cessions totals d’espai públic
suposen un 60% de la superfície total de l’àmbit. Les condicions de gestió es
duran a terme pel sistema de compensació bàsica.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

4.1.3 Alsamora
El sòl urbà consolidat d’Alsamora es defineix com un nucli compacte amb límits
topogràfics clarament definits.
Es proposa:
Fer una distinció tipològica entre les primeres edificacions històriques
d’aquest nucli amb una clau específica (1e), les edificades a banda i banda
del carrer principal, el conjunt d’edificacions amb tipologia d’habitatge rural, i
finalment les edificacions aïllades situades a l’est del nucli
Creació d’una zona verd al voltant de la Torre d’Alsamora.
Sol urbà Consolidat - SUC
S’ha identificat 4 tipologies:
El nucli antic (1)
Aquesta zona està constituïda per les estructures urbanes i tipologies
edificatòries més antigues del nucli.
Sub-zona (1a) És un àrea on les parcel·les són mes petites i les edificacions
tenen una ocupació del 100% de la parcel·la, segueixen una ordenació
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

alineada a vial contínua entre mitgeres i presenten en ocasions més de dos
fronts de façana.
Subzona (1e) és una àrea constituïda per les estructures urbanes i tipologies
edificatòries més antigues del nucli, segueixen una ordenació alineada a vial
contínua entre mitgeres i presenten un pati al darrere. L’ocupació és variable i
es grafia als plànols d’ordenació.
Ampliació del nucli antic (2)
Esta constituïda per les edificacions que s’han desenvolupat properes al nucli
antic, de forma compacta i al llarg dels camins d’accés a la població.
Edificació aïllada (3)
Aquesta zona ordena l’edificació aïllada al vial.
Subzona (3a) comprèn les edificacions aïllades en forma de ciutat jardí
segons diferents densitats. Aquesta tipologia esta en els nuclis d’Alsamora i
Moror.
Habitatge amb cos principal, annexes i pati (4)
Aquesta zona comprèn les edificacions amb una tipologia d’habitatge rural,
generalment esta constituït per un edifici principal d’ús habitatge, edificacions
annexes al voltant de un pati.
Subzona (4a) estan constituïdes per un edifici principal que dona al carrer i
altre edificació auxiliar situat a la part darrera amb una pati al mig o al
darrere.
Subzona (4b) estan constituïdes per un edifici principal i altre edificació
auxiliar que es situen al voltant d’un pati que dona façana al carrer.
Subzona (4c) comprèn les parcel·les de dimensions mitjana i gran que es
composen d’edificacions agrupades i es situen al voltant de dos o més patis
interiors.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

4.1.4 Beniure
El sòl urbà consolidat de Beniure es defineix com un nucli compacte amb límits
topogràfics clarament definits.
Es proposa:
Recollir dins del límit de sòl urbà les edificacions existents i la seva regulació
diferenciant les diferents tipologies edificatòries.
Creació d’una zona verd al nord del nucli.
Sol urbà Consolidat - SUC
S’ha identificat 2 tipologies:
El nucli antic (1)
Aquesta zona està constituïda per les estructures urbanes i tipologies
edificatòries més antigues del nucli.
Sub-zona (1a) És un àrea on les parcel·les són mes petites i les edificacions
tenen una ocupació del 100% de la parcel·la, segueixen una ordenació
alineada a vial contínua entre mitgeres i presenten en ocasions més de dos
fronts de façana.
Subzona (1b) és una àrea constituïda per parcel·les de diferents dimensions
que segueixen una ordenació d’edificació amb patis al davant o al costat.
L’ocupació és variable i es grafia als plànols d’ordenació.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Habitatge amb cos principal, annexes i pati (4)
Aquesta zona comprèn les edificacions amb una tipologia d’habitatge rural,
generalment esta constituït per un edifici principal d’ús habitatge, edificacions
annexes al voltant de un pati.
Subzona (4b) estan constituïdes per un edifici principal i altre edificació
auxiliar que es situen al voltant d’un pati que dona façana al carrer.
Subzona (4c) comprèn les parcel·les de dimensions mitjana i gran que es
composen d’edificacions agrupades i es situen al voltant de dos o més patis
interiors.
4.1.5 La Clua
El sòl urbà consolidat de La Clua es un nucli discontinuo.
Es proposa:
Recollir dins del límit de sòl urbà les edificacions existents i la seva regulació
diferenciant les diferents tipologies edificatòries.
Completar el buit urbà mitjançant un polígon d’actuació.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Creació d’una zona verd al sud del nucli.
Sol urbà Consolidat - SUC
S’ha identificat 3 tipologies:
El nucli antic (1)
Aquesta zona està constituïda per les estructures urbanes i tipologies
edificatòries més antigues del nucli.
Sub-zona (1a) És un àrea on les parcel·les són mes petites i les edificacions
tenen una ocupació del 100% de la parcel·la, segueixen una ordenació
alineada a vial contínua entre mitgeres i presenten en ocasions més de dos
fronts de façana.
Ampliació del nucli antic (2)
Esta constituïda per les edificacions que s’han desenvolupat properes al nucli
antic, de forma compacta i al llarg dels camins d’accés a la població.
Habitatge amb cos principal, annexes i pati (4)
Aquesta zona comprèn les edificacions amb una tipologia d’habitatge rural,
generalment esta constituït per un edifici principal d’ús habitatge, edificacions
annexes al voltant de un pati.
Subzona (4a) estan constituïdes per un edifici principal que dona al carrer i
altre edificació auxiliar situat a la part darrera amb una pati al mig o al
darrere.
Subzona (4c) comprèn les parcel·les de dimensions mitjana i gran que es
composen d’edificacions agrupades i es situen al voltant de dos o més patis
interiors.
Sòl urbà no consolidat - SUNC
Dins les 7,913 m2 de sòl urbà del nucli de La Clua es delimita un polígon
d’actuació.
PAU - 1:
Situat a la part nord del nucli. Té com objectiu completar el buit urbà consolidant
el carrer principal i dotar d’una plaça d’accés al nucli.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

La superfície del àmbit es de 1,527 m2 i les cessions totals d’espai públic
suposen un 55% de la superfície total de l’àmbit. Les condicions de gestió es
duran a terme pel sistema de sistema de compensació bàsica.
4.1.6 Castellnou de Montsec
El sòl urbà consolidat de Castellnou de Montsec es defineix com un nucli
compacte amb límits topogràfics clarament definits.
Es proposa:
Recollir dins el límit de sòl urbà les edificacions existents.
Sol urbà Consolidat - SUC
S’ha identificat 4 tipologies:
El nucli antic (1)
Aquesta zona està constituïda per les estructures urbanes i tipologies
edificatòries més antigues del nucli.
Sub-zona (1a) És un àrea on les parcel·les són mes petites i les edificacions
tenen una ocupació del 100% de la parcel·la, segueixen una ordenació
alineada a vial contínua entre mitgeres i presenten en ocasions més de dos
fronts de façana.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Ampliació del nucli antic (2)
Esta constituïda per les edificacions que s’han desenvolupat properes al nucli
antic, de forma compacta i al llarg dels camins d’accés a la població.
Edificació aïllada (3)
Aquesta zona ordena l’edificació aïllada al vial.
Subzona (3a) comprèn les edificacions aïllades en forma de ciutat jardí
segons diferents densitats. Aquesta tipologia esta en els nuclis d’Alsamora i
Moror.
Habitatge amb cos principal, annexes i pati (4)
Aquesta zona comprèn les edificacions amb una tipologia d’habitatge rural,
generalment esta constituït per un edifici principal d’ús habitatge, edificacions
annexes al voltant de un pati.
Subzona (4b) estan constituïdes per un edifici principal i altre edificació
auxiliar que es situen al voltant d’un pati que dona façana al carrer.
4.1.7 La Torre d’Amargós
El sòl urbà consolidat de La Torre d’Amargós es defineix com un nucli compacte
amb límits topogràfics clarament definits.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Es proposa:
Recollir dins del límit de sòl urbà les edificacions existents.
Reconèixer els passos porxats en planta baixa existents, així com les zones
verdes i equipaments.
Proposar un pla de millora a la part oest del nucli.
Sol urbà Consolidat - SUC
S’ha identificat 4 tipologies:
El nucli antic (1)
Aquesta zona està constituïda per les estructures urbanes i tipologies
edificatòries més antigues del nucli.
Sub-zona (1a) És un àrea on les parcel·les són mes petites i les edificacions
tenen una ocupació del 100% de la parcel·la, segueixen una ordenació
alineada a vial contínua entre mitgeres i presenten en ocasions més de dos
fronts de façana.
Ampliació del nucli antic (2)
Esta constituïda per les edificacions que s’han desenvolupat properes al nucli
antic, de forma compacta i al llarg dels camins d’accés a la població.
Habitatge amb cos principal, annexes i pati (4)
Aquesta zona comprèn les edificacions amb una tipologia d’habitatge rural,
generalment esta constituït per un edifici principal d’ús habitatge, edificacions
annexes al voltant de un pati.
Subzona (4b) estan constituïdes per un edifici principal i altre edificació
auxiliar que es situen al voltant d’un pati que dona façana al carrer.
Sòl urbà no consolidat - SUNC
Dins les 3.725 m2 de sòl urbà del nucli de La Torre d’Amargós es delimita un pla
de Millora.
PMU - C:
Situat a la part oest del nucli. Té com objectiu completar la trama urbana, la
vialitat i recollir les preexistències.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

La superfície del àmbit es de 1,106 m2 i les cessions totals d’espai públic
suposen un 37% de la superfície total de l’àmbit. Les condicions de gestió es
duran a terme pel sistema de sistema de compensació bàsica.
4.1.8 Moror
El sòl urbà consolidat de Moror es defineix com un nucli compacte amb límits
topogràfics clarament definits i les seves posteriors ampliacions al voltant.
Es proposa:
Reconèixer amb les qualificacions adients les tipologies d’edificació entre
nucli antic, l’edificació aïllada i la d’habitatge rural.
Que les noves edificacions s’integrin amb la tipologia existent en el nou àmbit
de desenvolupament.
Sol urbà Consolidat - SUC
S’ha identificat 4 tipologies:
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

El nucli antic (1)
Aquesta zona està constituïda per les estructures urbanes i tipologies
edificatòries més antigues del nucli.
Sub-zona (1a) És un àrea on les parcel·les són mes petites i les edificacions
tenen una ocupació del 100% de la parcel·la, segueixen una ordenació
alineada a vial contínua entre mitgeres i presenten en ocasions més de dos
fronts de façana.
Subzona (1b) és una àrea constituïda per parcel·les de diferents dimensions
que segueixen una ordenació d’edificació amb patis al davant o al costat.
L’ocupació és variable i es grafia als plànols d’ordenació.
Ampliació del nucli antic (2)
Esta constituïda per les edificacions que s’han desenvolupat properes al nucli
antic, de forma compacta i al llarg dels camins d’accés a la població.
Edificació aïllada (3)
Aquesta zona ordena l’edificació aïllada al vial.
Subzona (3a) comprèn les edificacions aïllades en forma de ciutat jardí
segons diferents densitats. Aquesta tipologia esta en els nuclis d’Alsamora i
Moror.
Subzona (3b) comprèn les edificacions aïllades al vial però adossades a una
o dos façanes laterals. Aquesta tipologia esta en els nuclis de Castellnou de
Montsec i Moror.
Subzona (3c) comprèn les parcel·les grans amb més de dos fronts de façana
i com conseqüència de la pendent hi ha més d’una planta de diferencia entre
les cotes del carrer. Aquesta tipologia esta en el nucli de Moror.
Habitatge amb cos principal, annexes i pati (4)
Aquesta zona comprèn les edificacions amb una tipologia d’habitatge rural,
generalment esta constituït per un edifici principal d’ús habitatge, edificacions
annexes al voltant de un pati.
Subzona (4a) estan constituïdes per un edifici principal que dona al carrer i
altre edificació auxiliar situat a la part darrera amb una pati al mig o al
darrere.
Sòl urbà no consolidat - SUNC
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Dins les 23,926 m2 de sòl urbà del nucli de Moror es delimiten un polígon
d’actuació i dos plans de Millora.
PAU 2:
Situat al nord oest del nucli. Té com a objectiu completar el teixit urbà, obrir un
carrer per millorar la connexió i dotar d’una zona verd a aquesta zona.
La superfície del àmbit es de 985 m2 i les cessions d’espai públic suposen un 51
% de la superfície total de l’àmbit. Les condicions de gestió es duran a terme pel
sistema de compensació bàsica.
PMU - D:
Situat a la part oest del nucli. Té com objectiu possibilitar la implantació d’un petit
creixement residencial al sud oest del nucli per aconseguir les cessions
pertinents i la creació d’una zona verda.
La superfície del àmbit es de 2,987 m2 i les cessions totals d’espai públic
suposen un 60% de la superfície total de l’àmbit. Les condicions de gestió es
duran a terme pel sistema de sistema de compensació bàsica.
PMU - E:
Situat a la part oest del nucli. Té com objectiu completar el teixít urbà i la vialitat, i
aconseguir les cessions corresponents per a dotar al nucli d’una zona
d’aparcament.
La superfície del àmbit es de 1,226 m2 i les cessions totals d’espai públic
suposen un 50% de la superfície total de l’àmbit. Les condicions de gestió es
duran a terme pel sistema de sistema de compensació bàsica.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

4.1.9 Estorm
El sòl urbà consolidat d’Estorm es defineix com un nucli compacte amb límits
topogràfics clarament definits.
Es proposa:
la regulació dels teixits existents i regulació de les tipologies edificatòries.
Es reconeixen els passos porxats en planta baixa existents..
Operació de millora de la façana sud del nucli.
Sol urbà Consolidat - SUC
S’ha identificat 3 tipologies:
El nucli antic (1)
Aquesta zona està constituïda per les estructures urbanes i tipologies
edificatòries més antigues del nucli.
Sub-zona (1a) És un àrea on les parcel·les són mes petites i les edificacions
tenen una ocupació del 100% de la parcel·la, segueixen una ordenació
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

alineada a vial contínua entre mitgeres i presenten en ocasions més de dos
fronts de façana.
Ampliació del nucli antic (2)
Esta constituïda per les edificacions que s’han desenvolupat properes al nucli
antic, de forma compacta i al llarg dels camins d’accés a la població.
Habitatge amb cos principal, annexes i pati (4)
Aquesta zona comprèn les edificacions amb una tipologia d’habitatge rural,
generalment esta constituït per un edifici principal d’ús habitatge, edificacions
annexes al voltant de un pati.
Subzona (4a) estan constituïdes per un edifici principal que dona al carrer i
altre edificació auxiliar situat a la part darrera amb una pati al mig o al
darrere.
Sòl urbà no consolidat - SUNC
Dins les 10,006 m2 de sòl urbà del nucli d’Estorm es delimita un pla de Millora.
PMU - F:
Situat a la part est del nucli. Té com objectiu la creació d’un nou front a la part
oest del nucli prioritzant la configuració de la plaça Mossèn Daniel Fortuny i
aconseguir important cessió de vialitat per doner d’un nou vial per a no
atravessar el nucli.
La superfície del àmbit es de 1,327 m2 i les cessions totals d’espai públic
suposen un 77% de la superfície total de l’àmbit. Les condicions de gestió es
duran a terme pel sistema de sistema de compensació bàsica.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

4.2 Sòl no urbanitzable
El municipi de Sant Esteve de la Sarga té diversos espais oberts de protecció
especial definits pel pla territorial de l’alt Pirineu i Aran. Aquest POUM:
Manté, en línies generals, el sòl no urbanitzable com a tal, possibilitant la
potenciació dels usos que li són propis.
Preserva el medi natural i dur a terme la ordenació i regulació del sòl no
urbanitzable, mitjançant la categorització de unes zones en funció del seu ús
o valor a protegir. Aquestes zones són:
Agrícola -20
Forestal -21
Protecció especial -22
Agrícola (20)
Aquesta zona comprèn aquells sòls que per les seves condicions tenen un
particular valor agrícola (de regadiu o de secà) o ramader, així com les àrees
que sense reunir aquests valors s’han de preservar del procés d’incorporació a
les àrees urbanes. Entren en aquesta categoria els sòls que reuneixen els valors
descrits i no estan subjectes a altres règims de protecció més restrictius definits
per la legislació sectorial o pel planejament territorial o urbanístic.
Forestal (21)
Aquesta zona comprèn els sòls rústics poblats d’espècies arbòries o arbustives,
de matolls i d’herbes, els erms situats en els límits dels boscos que siguin
necessaris per a la seva protecció, els erms que siguin adequats per a la
reforestació i els prats de regeneració naturals que no estan subjectes a altres
règim de protecció més restrictius definits per la legislació sectorial o pel
planejament territorial o urbanístic.
Protecció especial (22)
S’inclouen en aquesta clau els sòls en què concorren valors especials que
justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de
transformacions que els poguessin afectar.
Sòls de valor natural i connexió –22a
Comprèn aquells espais que formen part d’àmbits de protecció establerts en la
normativa sectorial i aquells que el pla considera que cal preservar pel seu valor
com a peces i connectors d’interès natural i ecològic.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Sòls d’alt valor agrícola –22b
Comprèn aquells espais que formen part d’àmbits de protecció establerts en la
normativa sectorial i aquells que el pla considera que cal preservar pel seu valor
agrícola productiu.
PEIN – 22c
Aquesta zona comprèn els sòls que requereixen un grau de protecció altrament
restrictiu de les possibilitats de transformacions pel seu caràcter especial i que
han estat declarats protegits per les diverses normatives sectorials (espais PEIN,
Xarxa Natura 2000).
Reserva Natural Parcial de Noguera Ribagorçana – Montrebei - 22d:
Aquesta zona comprèn el Mont-rebei.
PLANS ESPECIALS
El pla proposa 3 plans especials:
PEU - 1: Pla especial de protecció i recuperació de la trama de la part oest
del nucli d’Alsamora.
El pla preveu la protecció i recuperació de la trama de la part oest del nucli
d’Alsamora.
Aquest pla requereix, de conformitat amb l’article 47.3 del TRLU, l’aprovació d’un
pla especial urbanístic que defineixi l’àmbit d’estudi i la trama de la part antiga
del nucli. Així també, regularà les condicions d’utilització d’aquest espai, atesa la
seva importància històrica i urbanística.
PEU - 2: Pla especial de regulació de les activitats de càmping i de
caravàning.
El pla preveu la instal·lació d’un càmping a la part sud del nucli d’Estorm i
proposa que mitjançant un pla especial es reguli les activitats dels càmpings i
caravànings en sòl no urbanitzable.
El càmping que es preveu tindrà que adequar a la regulació de les activitats de
càmping i caravànings quan es aprovi el pla especial.
PEU - 3: Pla especial urbanístic del Centre d’Interpretació Ambiental “ La
Masieta de Mont-Rebei”
El pla preveu la instal·lació del Centre d’Interpretació Ambiental i proposa que
mitjançant un pla especial es defineixi la zonificació i els usos i activitats
permesos dins l’àmbit del Pla.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

4.3 Quadres de dades
4.3.1 Potencial habitatges
POBLES Règim de sòl Existent Rehabilitat canvi d'ús Noves
POUM
Potencials
SANT ESTEVE DE LA
SARGA
ALSINA
ALSAMORA
BENIURE
LA CLUA
SUC 19 0 4 19 42
SUNC 14
Total 19 0 4 19 56
SUC 18 8 4 5 35
SUNC 12
Total 18 8 4 5 47
SUC 14 12 5 5 36
Total 14 12 5 5 36
SUC 6 5 2 5 18
Total 6 5 2 5 18
SUC 6 2 3 4 15
SUNC 6
Total 6 2 3 4 21
SUC 4 1 2 5 12
LA TORRE D'AMARGÓS SUNC 5
Total 4 1 2 5 17
CASTELLNOU DE
MONTSEC
MOROR
ESTORM
SUC 10 10 2 7 29
Total 10 10 2 7 29
SUC 28 8 2 20 58
SUNC 25
Total 28 8 2 20 83
SUC 10 1 4 12 27
SUNC 6
Total 10 1 4 12 33
Total sòl urbà 115 47 28 82 340
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

4.3.2 Règim de sòl i qualificacions: sòl urbà
Pobles Règim Tipología Clau Superfície (m) Sostre (m2)
ST. ESTEVE DE LA SARGA
ALSINA
ALSAMORA
Nucli antic 1a 1554 4521
Zones en SUC
Ampliació nucli antic 2 4434 6651
Habitatge rural 4a 445 668
Total en m2 6433 11840
Viari V 2.499
Equipaments E 254
Sistemes en SUC
Zones verdes ZV 341
Serveis Técnics ST 0
Total en m2 3094
Total m2 de SUC 9527
Zones i Sistemes en SUNC PMU A 1.382 898
PMU G 1.681 1260
Total m2 de SUNC 3.063 2.158
Total Sól Urbá 12590 13998
Nucli antic 1a 4114 9660
Zones en SUC
Habitatge rural 4a 280 420
Habitatge rural 4b 463 694
Total en m2 4857 10774
Viari V 3.434
Sistemes en SUC
Equipaments E 420
Zones verdes ZV 481
Serveis Técnics ST 0
Total en m2 4335
Total m2 de SUC 9192
Zones i Sistemes en SUNC PMU B 4930 1528
Total m2 de SUNC 4930 1528
Total Sól Urbá 14122 12302
Nucli antic 1a 896 2400
Nucli antic 1e 1180 2790
Ampliació nucli antic 2 664 1195
Zones en SUC
Edificació aïllada 3a 367 440
Habitatge rural 4a 263 316
Habitatge rural 4b 1160 1740
Habitatge rural 4c 765 1147
Total en m2 5295 10028
Viari V 2.854
Equipaments E 36
Sistemes en SUC
Zones verdes ZV 1499
Serveis Técnics ST 0
Total en m2 4389
Total m2 de SUC 9684
Total Sól Urbá 9684 10028
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Pobles Règim Tipología Clau Superfície (m) Sostre (m2)
BENIURE
LA CLUA
LA TORRE D'AMARGOS
CASTELLNOU DE MONTSEC
Zones en SUC
Sistemes en SUC
Nucli antic 1a 1013 3039
Nucli antic 1b 235 498
Habitatge rural 4b 428 642
Habitatge rural 4c 796 1194
Total en m2 2472 5373
Viari V 1.264
Equipaments E 100
Zones verdes ZV 101
Serveis Técnics ST 0
Total en m2 1465
Total m2 de SUC 3937
Total Sól Urbá 3937 5373
Zones en SUC
Sistemes en SUC
Nucli antic 1a 698 1800
Habitatge rural 4a 1727 2158
Habitatge rural 4c 1131 1696
Total en m2 3556 5654
Viari V 2.099
Equipaments E 731
Zones verdes ZV 0
Serveis Técnics ST 0
Total en m2 2830
Total m2 de SUC 6386
Zones i Sistemes en SUNC PAU 1 1.527 916
Total m2 de SUNC 1.527 916
Total Sól Urbá 7913 6570
Zones en SUC
Sistemes en SUC
Nucli antic 1a 622 1866
Ampliació nucli antic 2 376 564
Habitatge rural 4b 529 793
Total en m2 1527 3223
Viari V 946
Equipaments E 146
Zones verdes ZV 0
Serveis Técnics ST 0
Total en m2 1092
Total m2 de SUC 2619
Zones i Sistemes en SUNC PMU - C. 1106 829
Total m2 de SUNC 1106 829
Total Sól Urbá 3725 4052
Zones en SUC
Sistemes en SUC
Nucli antic 1a 1801 5380
Ampliació nucli antic 2 573 860
Edificació aïllada 3a 640 768
Habitatge rural 4b 299 448
Total en m2 3313 7456
Viari V 3.276
Equipaments E 283
Zones verdes ZV 539
Serveis Técnics ST 0
Total en m2 4098
Total m2 de SUC 7411
Total Sól Urbá 7411
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Pobles Règim Tipología Clau Superfície (m) Sostre (m2)
MOROR
ESTORM
TOTAL MUNICIPI
Nucli antic 1a 2743 8229
Nucli antic 1b 835 2100
Ampliació nucli antic 2 2509 3763
Zones en SUC
Edificació aïllada 3a 1427 2140
Edificació aïllada 3b 838 1257
Edificació aïllada 3c 1985 2481
Habitatge rural 4a 979 1468
Total en m2 11316 21438
Viari V 6.232
Equipaments E 192
Sistemes en SUC
Zones verdes ZV 959
Serveis Técnics ST 29
Total en m2 7412
Total m2 de SUC 18728
Zones i Sistemes en SUNC PAU - 2 985 788
Zones i Sistemes en SUNC PMU- D 2987 2090
Zones i Sistemes en SUNC PMU- E 1.226 858
Total m2 de SUNC 5198 3736
Total Sól Urbá 23926 25174
Nucli antic 1a 1640 4872
Zones en SUC
Ampliació nucli antic 2 1888 2990
Habitatge rural 4a 945 1200
Total en m2 4473 9062
Viari V 3.541
Equipaments E 44
Sistemes en SUC
Zones verdes ZV 556
Serveis Técnics ST 65
Total en m2 4206
Total m2 de SUC 8679
Zones i Sistemes en SUNC PMU - F 1327 862
Total m2 de SUNC 1327 862
Total Sól Urbá 10006 9924
Total Sól Urbá -SUC
Total Sól Urbá -SUNC
ZONES SUC 1,2,3,4 43242
SISTEMES V 26145
SISTEMES E 2206
SISTEMES ZV 4476
SISTEMES ST 94
TOTAL SUC 76163 84848
ZONES I SISTEMES SUNC PAUs 2512 1704
ZONES I SISTEMES SUNC PMUs 14639 8325
TOTAL SUNC 17151 10029
Total SU 93314 94877
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

4.3.3 Règim de sòl i qualificacions: sòl no urbanitzable
Sòl no urbanitzable clau Superfície(ha) %
Zones
Sistemes
Total superfície de sòl no urbanitzable
Total superfície de sòl urbà
Total superfície del municipi
Agrícola 20 751,45 8,12%
Forestal
Protecció especial
21 659,46 7,13%
Sòl d'alt valor agrícola 22a 2,41 0,03%
Sòl d'alt valor natural i connexió 22b 3086,59 33,37%
PEIN
Reserva natural parcial de noguera
22c 4728,59 51,12%
ribagorçana - Montrebei 22d 9,72 0,11%
Total superfície de zones en SNU 9238,22 99,87%
Viari V *
Equipament E *
Servei técnic ST *
Protecció de sistemes PS *
Hidrogràfic
Total superfície de sistemes en SNU
H *
* La supérficie del sistemes esta inclós en les zones
SNU 9.240,67 99,90%
SU 9,33 0,10%
9.250,00 100,00%
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

4.4 Àmbits de desenvolupament
S’adjunten quadres amb totes les àmbits de desenvolupament delimitades, amb
les respectives condicions d’ordenació i nivell de desenvolupament: un dels
quadres està format pels polígons d’actuació, on només cal projecte de
reparcel·lació i/o d’urbanització, o simplement cessió de sòl i l’altre fa referència
als plans de millora urbana.
Polígons d’actuació urbanística - PAUs
NUCLI NOM SUP.PAU ÚS
Plans de millora urbana – PMUs
Actuacions Aïllades - AAs
Plans especials -PEUs
% CESSIONS
ELL EQ V+Ell+Eq
La Clua camí de La Clua PAU 1 1.527 R 16 _ 55
Moror part nord oest del nucli PAU 2 985 R 23 _ 51
NUCLI NOM SUP.PMU ÚS
M2 M²ST/M²S
ELL EQ V+Ell+Eq ST. EDIFC. Nº HBG. HRL HP GLOBAL
Sant Esteve de la Sarga camí de Llocs de Feixa PMU A 1.382 R 17 _ 63 898 0,65 6 25,27 21,66 43,42
Alsina camí d'accés des de Moror PMU B 4.930 R 60 6 60 1.528 0,31 12 10,33 10,33 24,34
La Torre d'Amargós part oest del nucli PMU C. 1.106 R 14 * 37 829 0,75 5 43,72 24,98 45,21
Moror camí d'accés des de Moror PMU D 2.987 R 17 * 60 1.941 0,65 12 31,59 22,51 40,17
Moror camí d'accés des de Moror PMU E 1.226 R 25 * 50 858 0,70 5 40,82 23,33 40,78
Estorm plaça Mossèn Daniel Fortuny PMU F 1.327 R 9 * 77 862 0,65 6 37,89 21,65 45,21
Sant Esteve de la Sarga camí de Llocs de Feixa PMU G 1.681 R 18 _ 58 1260 0,75 6 29,15 24,99 35,69
* mínim: 10% Ell, 5% Eq.
% CESSIONS
POBLE NOM SUP. ÀMBIT (M2) ÚS
CASTELLNOU DE MONSEC A.A 1 21 V
MOROR A.A 2 99 V
NOM
Pla especial de protecció i recuperació de la trama de la part oest del nucli d’Alsamora
Pla especial de zona de camping a la part sud del nucli d'Estorm
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
M2
DENSITAT
1773
3283
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

FONTS D’INFORMACIÓ I BIBLIOGRAFIA
• El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Gran geografia comarcal de Catalunya
nº12
• Catalunya poble a poble nº11
• Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya
• Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran
• Pla comarcal de muntanya del Pallars Jussà
• Informe de sostenibilitat ambiental de Sant Esteve de la Sarga (Adhoc)
• Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de
desenvolupament urbà del municipi de Sant Esteve de la Sarga
• Institut d’estadística de Catalunya. Temes: població, societat, economia i
territori.
http://www.idescat.es
• Generalitat de Catalunya. Temes: agricultura, ramaderia i pesca; comerç i
consum; cultura; economia; treball; empresa, indústria i energia;
habitatge; territori, paisatge i urbanisme.
http://www.gencat.net
• Agència Catalana de l’Aigua
http://mediambient.gencat.net/aca/ca/inici.jsp
• Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes
http://mediambient.gencat.net/aca/es//planificacio/sanejament/psaru2005.j
sp
• Pàgines d’internet:
Http://cat.lleida.com
Http://www.pallarsjussa.net
Http://www.gencat.net
Http://www.elportaldelspallars.com
Http://www.turismedia.com/pallars_jussa.htm
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

EQUIP REDACTOR
La redacció del POUM de Castell de Mur ha estat a càrrec de VALERI
CONSULTORS ASSOCIATS, s.r.l, amb un equip de treball format per:
Natàlia Bellés i Juan, arquitecte.
Redactor cap
Marilú Huamaní Huamaní, arquitecte (u.e)
COL·LABORADORS
Patrimoni
Amalia Parra, arquitecte (u.e)
Aspectes Legals
Ivan Díez Alguacil, advocat.
Engynieria
Jaume Serret, enginyer de camins canals i ports.
Bibiana Alarcón, enginyer de camins canals i ports (u.e)
Secretaria
Juliá Loren
Delineació
Ignasi Ibarz
Alicia Olaya
Informe Mediambiental
ADHOC
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Memòria
Annexos
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

SANT ESTEVE DE LA SARGA
ANNEX 1
PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT ESTEVE DE LA SARGA
DOCUMENT EN TRÀMIT D’APROVACIÓ INICIAL
Setembre de 2008

PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
DE SANT ESTEVE DE LA SARGA
PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga – Programa de participació
ciutadana
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

PROPOSTA DE PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
La formulació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és de vital
transcendència pel futur del municipi de Sant Esteve de la Sarga, de manera que
es fa necessari crear uns mecanismes perquè tots els veïns del poble puguin
prendre part de manera activa i directa en el procés.
És evident que la responsabilitat de l’elaboració del planejament recau en el
consistori, però només si el document definitiu s’assoleix amb un ampli consens
de la població i mantenint un equilibri entre els diferents sectors implicats, moltes
vegades amb interessos enfrontats, la implementació del POUM serà
satisfactòria.
És per això, que la participació ciutadana amplia, tant en el sentit quantitatiu com
qualitatiu, suposa un element indispensable per aconseguir un bon producte
final.
La complexitat de la formulació d’un Pla de vegades és un fet dissuasiu per la
participació de les persones profanes en la matèria i per tant, cal establir
mecanismes per fer el procés accessible a tothom, i així, afavorir la participació
ciutadana i la implicació en el Pla de tots aquelles que estan en contacte real i
diari amb el territori i que al cap i al fi, s’han de fer seu el nou planejament.
Per tal d’assolir tots aquests objectius, aquest programa de participació
ciutadana estableix mecanismes diversos que es fonamenten en tres eixos:
Sessions publiques, publicacions i atenció al públic.
A. Sessions de treball i públiques
Consisteixen en diferents reunions amb l’ajuntament i la població per tal
d’informar-los sobre la marxa de les diferents etapes de la formulació del POUM.
Abans de l’aprovació de l’avanç de planejament
S’ha fet reunions de treball:
- A la primera reunió realitzada abans de l’aprovació de l’avanç de
planejament, es va presentar l’equip redactor i es va explicar la feina prèvia
a l’avanç de planejament.
- A la segona reunió es va parlar amb els pedanis de cada nucli visitant poble
per pobla per tal de recollir les necessitats de cada nucli.
- A la tercera reunió, justament abans de l’aprovació de l’avanç de
planejament, es va presentar a l’ajuntament les propostes fetes pel equip
redactor. Del resultat d’aquestes converses es van fer les modificacions
pertinents, les quals constaven en el document de l’avanç del POUM.
- L’aprovació de l’avanç de planejament es va fer el 16 de novembre del 2007.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga – Programa de participació
ciutadana
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Després de l’aprovació de l’avanç de planejament
- S’ha fet una primera sessió pública amb la població el 19 de març del
2008, es va presentar el contingut del avanç del Pla, en un intent de ser el
màxim de didàctics i es va explicar la feina prèvia a l’aprovació inicial del
POUM.
- Després d’aquesta primera sessió pública es van rebre al voltant de 6
suggeriments per part del veïns, i es van atendre un total de 6 visites
personalitzades. Així també, es van rebre algunes suggeriments per part de
l’ajuntament.
- Del resultat d’aquestes converses i de l’estudi dels suggeriments es van fer
les modificacions pertinents, les quals consten en el document d’aprovació
inicial que ara es presenta.
B. Publicacions
Es passarà a informació pública el document d’aprovació inicial.
Simultàniament al tràmit d’informació pública, es sol·licitarà informe als
organismes afectats per raó de llurs competències sectorials i es concedirà
audiència als ajuntaments l’àmbit territorial dels quals confina amb els del
municipi: Tremp, Castell de Mur, Àger.
En compliment de l’article 5 del Reglament Parcial de la Llei d’Urbanisme vigent,
es farà també una segona informació pública, en cas d’introducció de canvis
substancials en el document, d’ofici o per algun dels supòsits següents:
- per l’estimació d’al·legacions formulades en el decurs de la primera
informació pública.
- com a conseqüència de la declaració d’impacte ambiental, si és el cas
- com a conseqüència de l’estimació d’informes sectorials
- com a conseqüència de l’esmena de les deficiències assenyalades en
l’acord de suspensió total o parcial del tràmit d’aprovació definitiva.
En qualsevol d’aquests supòsits, l’Ajuntament aprovarà expressament un text
que incorporarà els canvis introduïts i el sotmetrà a informació pública.
C. Atenció al públic
L’atenció al públic durant l’exposició pública del POUM es durà a terme durant un
mes des de la publicació de l’edicte a les dependències municipals:
De dilluns a divendres de 10 a 13 hores.
Per les fases posteriors i durant els períodes d’exposició pública hi haurà un
tècnic a disposició dels interessats que aclarirà els dubtes que es puguin
presentar.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga – Programa de participació
ciutadana
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

S’establirà, en funció de la demanda uns dies d’atenció personalitzada per part
d’un dels redactors per tal d’aclarir els dubtes que es puguin presentar.
Finalment, d’acord amb l’article 4.1 del Reglament Parcial de la Llei d’Urbanisme
vigent, el programa de participació ciutadana també ha de preveure mesures o
actuacions a aplicar en el supòsit de modificació puntual del POUM.
Amb caràcter general, s’estableix un Programa de participació ciutadana per les
Modificacions puntuals del POUM, basat en els mateixos tres eixos en els que es
fonament el Programa de participació ciutadana del POUM:
- sessions públiques i reunions de treball
- publicacions
- atenció al públic
Les actuacions i mesures a aplicar dins de cadascuna d’aquestes línies de
programa, es detallaran de forma concreta en cada expedient de Modificació
puntual de POUM, de forma que podran reduir-se o simplificar-se respecte de les
establertes pel POUM, coherentment i proporcionalment al contingut i abast de la
modificació puntual que es tracti.
En qualsevol cas, d’acord amb els articles 94.1 de la LU 1/2005 i 83 de la Llei
d’Urbanisme 305/2006, s’estableix com a com a contingut mínim del Programa
de participació ciutadana en el supòsit Modificacions puntuals de POUM, la seva
exposició al públic per termini d’un mes, la sol·licitud d’informe als organismes
afectats per raó de llurs competències sectorials i l’audiència als ajuntaments
l’àmbit territorial dels quals confini amb el municipi que tramiti la Modificació de
POUM: Tremp, Castell de Mur, Àger.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga – Programa de participació
ciutadana
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

SANT ESTEVE DE LA SARGA
ANNEX 2
ESTUDI D D'AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT ESTEVE DE LA SARGA
DOCUMENT EN TRÀMIT D’APROVACIÓ INICIAL
Setembre de 2008

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
DE SANT ESTEVE DE LA SARGA
ESTUDI D'AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

TAULA DE CONTINGUTS
1. Objecte de l’informe
2. Àmbit de l’estudi
3. Mobilitat generada pels diferents usos previstos pel POUM
3.1 Capacitat d'habitatges i de població.
3.2 Mobilitat generada per l'habitatge.
3.3 Mobilitat generada per l'equipament.
3.4 Mobilitat generada per les zones verdes.
4. Proposta de xarxa d'itineraris generals.
4.1. El model de mobilitat del municipi de Sant Esteve de la Sarga
4.2. Xarxa bàsica d’itineraris principals de vehicles
4.3 Xarxa d'itineraris principals per a vianants i bicicletes
4.4 Proposta d’aparcaments per a vehicles.
4.5 Autobusos interurbans i estacions de ferrocarrils
4.6 Xarxa d’itineraris per a transport col·lectiu dintre del municipi
5. Plànols
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

1. OBJECTE DE L’INFORME
Aquest estudi es realitza per adjuntar, com a document annex, a la memoria,
d'acord amb el contingut de l'article 12 del Decret 344/2006, de 19 de setembre,
de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada (en endavant
DREAMG).
Els epígrafs que l’integren segueixen el contingut i l’estructura que prescriu
l’article 12 del reglament esmentat.
2. ÀMBIT DE L’ESTUDI
L’àmbit de l’estudi es el municipi de Sant Esteve de la Sarga, de 92,05 km2
d'extensió, situat a la comarca del Pallars Jussà.
L'eix de comunicacions de la comarca del Pallars Jussà:
De sud a nord es la carretera C-13 de Balaguer fins a Senterada, que seguint
la vall de la Noguera Pallaresa passa pel nuclis de Tremp i la Pobla de Segur.
D’aquest nucli comença per una banda la N-260 fins Pont de Suert i per altre
banda la carretera L-503 fins Cabdella.
Des de l’est a oest es la carretera 1412b (Ponts - Tremp) i la carretera –1311
(Tremp -l Pont de Montanyana).
Travessa també el terme la línia de ferrocarril. Aquesta línia disposa de dos
estacions: l’estació de Cellers i el de Guàrdia de Noguera.
L'eix de comunicacions del municipi de Sant Esteve de la Sarga:
Per accedir al municipi, és pot fer des de la carretera LV-9124 que neix en la
C-13 o des de la carretera d’Alsamora que neix en la C-1311.
L’accés als pobles de Moror i Estorm es realitza a partir de la carretera LV-
9124, que té el seu origen al km. 79 de la C-13.
L’accés al poble d’Alsina es realitza a partir de la carretera de Moror a Alsina
per l’est, i del Camí del Llocs de la Feixa per l’oest, i que conecten el nucli
d’Alsina, amb els nuclis de Moror i Beniure respectivament.
L’accés al poble de Beniure es realitza a partir del Camí del Llocs de la
Feixa, que conecta el nucli de Beniure, amb els nuclis d’Alsina i Sant Esteve
de la Sarga
L’accès a la capital del municipi, Sant Esteve de la Sarga es produeix tant
per l’est com per l’oest pel Camí dels Llocs de la Feixa, i pel nord pel Camí
Nou de Sant Esteve de la Sarga a Castellnou de Montsec.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

L’accés al poble d’Alsamora es realitza a partir del Camí del Llocs de la Feixa
per l’est, i de la carretera d’Alsamora per l’oest, i que conecten el nucli
d’Alsamora, amb els nuclis de Sant Esteve de la Sarga i l’Agustina de Mont
Rebei, respectivament.
L’accés al poble de Castellnou de Montsec es realitza a partir del Camí Nou
de Sant Esteve de la Sarga a Castellnou de Montsec pel sud, i pel nord, a
partir del Camí de Castellnou de Montsec a la Torre d’Amargós.
L’accés al poble de La Clua es realitza a partir del Camí de la Torre
d’Amargós a La Clua per l’est, i del Camí de la Clua per l’oest, i que conecten
el nucli de La Clua, amb els nuclis de la Torre d’Amargós i Alsamora,
respectivament.
La resta de la xarxa viària la formen camins i pistes forestals en general
sense asfaltar, que condueixen a les finques agrícoles o que travessen el
bosc. La principal problemàtica d’aquests camins és l’elevat pendent de la
zona, que els erosiona contínuament i els fa intransitables si no se’n realitza
un manteniment.
3. MOBILITAT GENERADA PELS DIFERENTS USOS PREVISTOS PEL
POUM
Les dades actuals de la mobilitat són reduïdes donat, en bona part, que la
població actual resident al any 2005 és al voltant de 144 habitants. També és
significatiu el fet del limitat públic que utilitza el transport públic. Aquests dos
factors donen la dimensió del problema actual. Problema que no és important
donada la poca massa poblacional del nucli urbà existent i com a conseqüència
el dèficit existent en el transport públic.
3.1 Capacitat d'habitatges i de població.
Les previsions internes municipals de petits creixements en els nuclis de Sant
Esteve de la Sarga sobretot en els nuclis de Moror, Sant Esteve de la Sarga,
Estorm i Alsina seran importants i no tant sols de segona residència com ho ha
fet fins ara de manera incipient, sinó amb primera residència.
HABITATGE
Règim de sòl Existents Possibles potenciat esgotament
Sòl urbà consolidat 115 128 243 137
Sòl urbà no consolidat -PAUs 17 17 10
Sòl urbà no consolidat -PMUs 81 81 46
Total 115 226 341 192
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

L’increment total d’habitatges previstos és de:
- En sòl urbà no consolidat (PAUs i PMUs) 98 habitatges
- En sòl urbà consolidat 128 habitatges. Aquesta extrapolació es basa en
calcular el nombre d’habitatges presents actualment en el nucli urbà ja
consolidat (a manca de dades concretes i verídiques) en base a la seva
superfície total d’aquest i comptant un habitatge per cada parcel·la per
tipologia d’habitatge (la parcel·la mínima establerta pel POUM en cada zona).
- Tenint en compte aquests factors, l’avaluació de la mobilitat generada al
municipi de Sant Esteve de la Sarga pren com a inici del treball el nombre de
viatges del nucli urbà, tant els previstos com els existents, donat que és la
primera vegada que s’avalua cal tenir en compte el conjunt del municipi,
entenent que d’aquesta manera es pot trobar la coherència del conjunt.
Aquest es limita bàsicament als nuclis urbans, ja que el disseminat no incideix
d’una manera determinant en el creixement i sobre el qual, aplicant una
política de millora dels camins rurals es podria millorar l’accessibilitat.
La relació entre població i nombre d'habitatges és:
Any Població
Habitatge
1ra resid.
Habitatge
2ra resid.
Ocupants
/habitatge
Per a la capacitat del POUM utilitzarem diverses hipòtesis:
- El POUM estarà esgotat quan s'arribi al 75% de la seva capacitat: 256
habitatges.
- Els habitatges de primera residència suposaran el 75% dels totals: 192
habitatges.
Els ocupants de l'habitatge seran 2,65: 508 habitants.
hbtg 1ra res /
hbtg total
1991 87 32 97 2,72 25%
2001 112 48 69 2,33 41%
2005 144 0 0
Podem concloure, doncs, que a l'any horitzó -envoltant del 2018- la població
haurà passat de 144 habitants l'any 2005 a 508 el 2020.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

3.2. Mobilitat generada per l'habitatge.
D'acord amb l'Annex 1 del DREAMG, i en les hipòtesis anteriors, el nombre de
viatges generats per habitatge és:
3 viatges/persona x 2,65 persones/habitatge = 7,95 viatges/habitatge.
Agrupant els àmbits del quadre anterior, resulta:
Tipus de sòl Habitatges Viatges
Sòl urbà consolidat 137 1087
Sòl urbà no consolidat -PAUs 10 76
Sòl urbà no consolidat -PMUs 46 362
SUBTOTAL 192 1525
3.3 Mobilitat generada per l'equipament.
S'han considerat diversos tipus d'equipament:
- Aquells que generen mobilitat a l'interior de la pròpia urbanització o àmbit
urbanístic, i per tant no tenen trascendència a nivell urbà.
- Aquells que generen mobilitat bàsicament dintre del municipi. Són els
següents:
- Equipament dins del sòl urbà
2.424 m² sòl x 0,5 m² st/m² sòl x 20 viatges/100 m² sostre = 242 viatges
3.4 Mobilitat generada per les zones verdes.
- Zones verdes dins del sòl urbà
5.329 m² sòl x 5 viatges/100 m² sostre = 266 viatges
- Zones verdes dins del sòl no urbanitzable
12.000 m² sòl x 5 viatges/100 m² sostre = 600 viatges
Mobilitat total generada per les zones verdes =866 viatges
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

4. PROPOSTA DE XARXA D'ITINERARIS GENERALS
4.1. El model de mobilitat del municipi de Sant Esteve de la Sarga
D’acord amb els apartats anteriors l’estructura genèrica de la xarxa bàsica per a
suport de la mobilitat del municipi que es proposa es basa en els següents
criteris:
Millorar l’estructura de la xarxa viària local tot completant-la, per millorar les
connexions a nivell intern i l’accessibilitat els nuclis de població.
La millora dels camins d’accessos a tots els nuclis.
Proposta de les xarxes i zones especialitzades per a vianants, bicicletes i
cotxe en cada nucli.
4.2. Xarxa bàsica d’itineraris principals de vehicles (veure annex plànols)
La classificació dels itineraris dintre del municipi com dels pobles es fa en funció
de la intensitat i ús que d’ells se’n fa, i en funció d’aquests paràmetres es
proposen les següents:
A nivell municipi: (veure annex plànol 1)
Itinerari 1:
Eix principal de vehicles que comunica tots els nuclis del municipi. Aquest eix
està format per la carretera LV-9124, la carretera de Moror a Alsina, el camí
dels Llocs de la Feixa, la carretera d’Alsamora, el camí nou de Sant Esteve de
la Sarga a Castellnou de Montsec, el camí de Castellnou de Montsec a la
Torre d’Amargós, el camí de la Torre d’Amargós a la Clua, i el camí de la Clua
fins a la carretera d’Alsamora donant accès a tots els nuclis que formen el
municipi de Sant Esteve de la Sarga.
La relació temps-distància —velocitats entre 40 i 50 km./hora—és un fet
negatiu a superar o en tot cas a minimitzar. La solució passa per la millora d’
aquest eix que comunica el municipi amb la carretera C-13. Seria desitjable,
encara que encariria la seva millora, poder introduir una secció suficientment
ampla per disposar d’un carril, o d’unes bandes laterals per a la circulació de
vianants i bicicletes.
A nivell poble: (veure annex plànols 2-10)
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

L’esquema de les xarxes viaries especialitzades —vianants, bici i cotxe— en un
municipi com el de Sant Esteve de la Sarga, passen per prioritzar el vianant en
els nuclis dels pobles i resoldre la mobilitat del cotxe mitjançant espais
d’aparcament entorn els nuclis i els patrimonis arquitectònics - culturals.
La proposta es concreta en les xarxes viàries dels carrers dels nucli urbans que
conformen el municipi de Sant Esteve de la Sarga definint-los com a zona 30.
Tenim 2 tipus de xarxa:
Xarxa bàsica per a vehicles
Xarxa secundaria
4.3 Xarxa d'itineraris principals per a vianants i bicicletes
A nivell municipi: (veure annex plànol 1)
Itinerari 2:
Eix principal per a vianants i bicicletes que comunica la major part dels nuclis
del municipi d’est a oest. Aquest eix segueix, primer, el recorregut del GR-14
des de Cellers (Castell de Mur) fins a la Balma dels Colomers (Congost de
Mont Rebei), punt on el GR-14 enllaça amb el GR-1. En aquest tram uneix els
nuclis d’Estorm i Moror (ramal 1), Alsina (ramal 2), Beniure, Sant Esteve de la
Sarga, Castellnou de Montsec, La Torre d’Amargós, i la Clua.
Posteriorment aquest eix segueix el recorregut de sud a nord del mateix GR-1
fins al nucli de Pont de Montanyana (Aragó) unint la masia de L’Agustina de
Montrebei..
Itinerari 3:
El camí comença a Alsina - Castell d’Alsina - Ermita del Serrat de la capella
en direcció del nucli de El Meüll.
Itinerari 4:
El camí comença a Estorm –la Torre d’Estorm, el centre d’extracció de moles
de Vilamolera - Capella de Sant Salvador d’Estorm fins a Vilamolera.
Itinerari 5:
El camí comença a LV- 9124 - Esglèsia de sant Miquel de Moror - la Cova de
Sant Mique - l’Ermita de Sant Miquel fins a Sant Martí de les Tombetes.
Itinerari 6:
El camí comença Ermita Mare de Déu de la Fabregada - La Fabregada, camí
de Coll d’Ares direcció Àger fins l’Observatori Astronòmic del Montsec
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

Itinerari 7 - Congost e Mont Rebei
El camí comença l’aparcament de la Fundació Territori i Paissatge, situat en
la intersecció del Gr-1 i el Gr-14 i la carretera d’Alsamora i es tot el seu del
congost de Mont Rebei
Itinerari 8
El camí comença a Balma del camí de Mont Rebei, l’Obaga gran, els
Altamiris, cova Colomera.
A nivell poble: (veure annex plànols 2-10)
La proposta es concreta en les xarxes viàries dels carrers dels nucli urbans que
conformen el municipi de Sant Esteve de la Sarga definint-los en alguns casos
concrets com a zona de vianants exclusivament.
Per a millorar els recorreguts per a vianants, es proposa la senyalització de
passos per a vianants, amb la finalitat d’assegurar la connectivitat d’aquesta
xarxa amb els indrets principals generadors de desplaçaments, en particular els
patrimonis arquitectònics, equipaments, les instal·lacions esportives, els espais
lliures, miradors naturals, etc.
4.4 Proposta d’aparcaments per a vehicles.
A nivell poble: (veure annex plànols 2-10)
Pel que fa a la xarxa viària interna de cada nucli, en general els carrers són
estrets però transitables tant a peu com per vehicles de motor. Per ho general no
hi ha zones d’estacionament definides però en general no hi ha problemes
d’aparcament, tret de moments puntuals durant els períodes vacacionals, quan
l’afluència de turistes i de propietaris de segona residència és major. Pel que fa a
l'aparcament, es concorda en la necessitat d'elevar l'exigència de places fora de
la via pública en funció de la superfície dels habitatges.
Un dels objectius prioritaris serà la millora dels accessos al poble, millorar la
circulació dins del nucli urbà i crear àrees d’aparcament en els punts estratègics
de connexió amb el nucli antic, malgrat la manca d'espais públics amb les
dimensions adequades.
També es potenciarà la juxtaposició de la xarxa viària rodada amb la d’itineraris
de vianants, per tal d’afavorir els recorreguts entre el nucli urbà i els espais
naturals de valor i caràcter agrícola.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

4.5 Autobusos interurbans i estacions de ferrocarrils
Pel que fa a la mobilitat amb transport públic, no hi ha cap empresa amb línia
regular d’autobusos que operi dins del municipi. La població més pròxima amb
línia regular d’autobús és Guàrdia de Noguera, al municipi de Castell de Mur,
que es troba situat a uns 5,4 km aproximadament, del nucli d’Estorm.
4.6 Xarxa d’itineraris per a transport col·lectiu dintre del municipi
Dintre del municipi no existeix cap línia regular de transport públic, només hi ha
un transport escolar (servei prestat per la Conselleria) que trasllada els
estudiants dels diferents pobles al nucli de Tremp.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

PLÀNOLS
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Esteve de la Sarga- Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
SANT ESTEVE
DE LA SARGA

SANT ESTEVE DE LA SARGA
ANNEX 3
DICTAMEN GEOLÒGIC
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT ESTEVE DE LA SARGA
DOCUMENT EN TRÀMIT D’APROVACIÓ INICIAL
Setembre de 2008

Generalitat de Catalunya
Institut Cartogràfic de Catalunya
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als
sectors de desenvolupament urbà contemplats a les Normes
Subsidiàries de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà)
AR-122-01
21 de gener de 2002 Sandra Blasco

ÍNDEX
I-INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA A L’ESTUDI PRELIMINAR DE PERILLOSITAT
I.1-INTRODUCCIÓ I-1/7
I.2-OBJECTIUS I-2/7
I.3-METODOLOGIA I-3/7
I.4-MARC TERRITORIAL I-4/7
I.4.1-Situació geogràfica I-4/7
I.4.2-Característiques del municipi I-4/7
I.5-HIDROLOGIA SUPERFICIAL I CLIMATOLOGIA I-5/7
I.5.1-Hidrologia superficial I-5/7
I.5.2-Climatologia I-5/7
I.6-GEOLOGIA I-6/7
I.6.1-Marc geològic I-6/7
I.7-DESCRIPCIÓ LITOLÒGICA I-7/7
I.7.1-Substrat rocós I-7/7
I.7.1.1-Cretaci sup-Paleocè (Garumnià) I-7/7
I.7.1.2-Eocè (Ilerdià-Cuisià) I-7/7
I.7.2-Formació superficial I-7/7
I.7.2.1-Dipòsits fluvials I-7/7
I.7.2.2-Dipòsits de vessant I-7/7
II-ESTUDI PREVI DE LA PERILLOSITAT NATURAL PER SECTORS
II.1-La Clua II-1.1/1
II.2-La Torre d’Amargós II-2.1/1
II.3-Castellnou de Montsec II-3.1/1
II.4-Alsamora II-4.1/1
II.5-Sant Esteve de la Sarga II-5.1/1
II.6-Beniure II-6.1/1
II.7-L’Alzina II-7.1/2
II.8-Moror i Estorm II-8.1/2
III-CONCLUSIONS I RECOMANACIONS
III.1-CONCLUSIONS III-1/3
III.1.1-Despreniments III-1/3
III.1.2-Avingudes/Torrentades i processos d’erosió associats III-1/3
III.1.3-Inestabilitzacions en talussos antròpics III-1/3
III.2-RECOMANACIONS III-2/3
III.2.1-Recomanacions generals per a tot el territori estudiat III-2/3
III.2.2-Recomanacions per sectors amb una perillositat Molt Baixa/Baixa III-2/3
III.2.3-Recomanacions per sectors amb una perillositat Mitja/Alta III-2/3

I-INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA A
L’ESTUDI PRELIMINAR DE PERILLOSITAT

ICC/AR-122-01
Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica a les zones afectades per
les Normes Subsidiàries al municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà)
I.1-INTRODUCCIÓ
A petició de la Direcció General d’Urbanisme (DGU) de la Generalitat de Catalunya s’ha
portat a terme la realització del dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica de
les àrees incloses a la nova Planificació Urbanística del municipi de Sant Esteve de la Sarga
(Pallars Jussà).
Les viles que s’analitzen en el present estudi són: Santa Maria La Clua, La Torre d’Amargós,
Castellnou de Montsec, Alsamora, Sant Esteve de la Sarga, Beniure, l’Alzina, Moror i
Estorm. L’aptitud d’aquests nuclis de cara a la seva urbanització estarà sovint condicionada
per l’acció de processos geodinàmics actius, tal com inestabilitats del vessant
(esllavissades, despreniments…), etc. A partir del present informe s’efectuarà un anàlisi
preliminar que identifiqui cadascun dels processos actius així com la perillositat natural
associada per tal de qualificar en fase preliminar l’aptitud del nucli de població per a la seva
urbanització.
NUCLI ENUMERACIÓ
Santa Maria La Clua II.1
La Torre d’Amargós II.2
Castellnou de Montsec II.3
Alsamora II.4
Sant Esteve de la Sarga II.5
Beniure II.6
L’Alzina II.7
Moror i Estorm II.8
Taula 1: Llistat de nuclis en els quals s’ha avaluat la perillositat natural.
I-1/7

I.2-OBJECTIUS
ICC/AR-122-01
L’objectiu d’aquest estudi és realitzar un dictamen preliminar d’àrees amb perillositat natural
en el nucli de La Clua, La Torre d’Amargós, Castellnou de Montsec, Alsamora, Sant Esteve
de la Sarga, Beniure, l’Alzina, Moror i Estorm.
A partir del present estudi s’avaluarà la perillositat natural, entesa com la probabilitat de què
succeeixi un fenomen natural virtualment destructiu. En el present informe, no es té en
compte el risc, entès com la perillositat més la vulnerabilitat de les estructures existents en el
sector d’estudi.
Els diferents graus de perillositat es descriuen a continuació:
-Perillositat Molt baixa/Baixa: Zones exposades a fenòmens de baixa activitat i magnitud
mitja a petita, o bé zones on no s’ha detectat una exposició a fenòmens actius (sense
perillositat definida).
-Perillositat Mitja o Moderada: Zones exposades a fenòmens de moderada activitat i
magnitud mitja.
-Perillositat Alta: Zones exposades a fenòmens de gran activitat i magnitud mitja / alta.
I-2/7

I.3-METODOLOGIA
La metodologia de treball realitzada ha seguit els següents passos:
ICC/AR-122-01
1-Recull bibliogràfic: Prèviament al reconeixement de camp, s’han recopilat una sèrie de
dades per tal de realitzar posteriorment un treball de gabinet centrat en l’anàlisi del municipi
objecte d’estudi:
-Mapes topogràfics a escala 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
-Mapes geològics del IGME (Institut tecnològic i GeoMiner d’Espanya) a escala 1:50.000.
-Dades climàtiques i meteorològiques de l’Anuari meteorològic de la Generalitat de
Catalunya.
-Informe referent a l’avaluació del risc en la construcció de la variant al camí rural de L’Alzina
a Beniure (1996). Generalitat de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya.
-Informe referent als moviments de massa en el nucli urbà de l’Alzina. Sant Esteve de la
Sarga. Febrer 1996. Generalitat de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya.
2-Treball de camp: Realització d’un seguit de reconeixements (geològics/geotècnics) del
terreny.
3-Realització de l’informe: Redacció de l’informe i proposta de qualificació del terreny en
funció del grau de perillositat natural que presenta l’àrea d’estudi, determinació de
conclusions i recomanacions generals.
I-3/7

I.4-MARC TERRITORIAL
I.4.1-Situació geogràfica
ICC/AR-122-01
El terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, d’una extensió de 92.05 Km 2 , és situat als
vessants septentrionals del Montsec d’Ares, a l’extrem SW de la Conca de Tremp. El
municipi és limítrof a l’oest, pel curs de la Noguera Ribargonçana, amb la comarca de la
Ribagorça i al S per la carena del Montsec d’Ares (1678 m) amb el municipi d’Àger
(Noguera). A l’est, per l’Obaga de Peguera, confronta amb el municipi de Guàrdia de
Noguera i al nord amb les terres de Fígols de la Conca de Tremp pel Pas del Llop, el Serrat
Molar i la Serra de la Vall. També al nord limita amb el terme de Guàrdia de Noguera per la
Serra del Sastret, la fita i els Purredons.
I.4.2-Característiques del municipi
El terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, amb una altitud mitja de 875 m i una àrea de
92,05 Km 2 , pertany a la comarca del Pallars Jussà. És format, a més del cap del municipi,
Sant Esteve de la Sarga, pels pobles d’Alsamora, Moror, l’Alzina, Castellnou de Montsec,
Estorm i la Torre d’Amargós, la caseria de la Clua de la Conca, els llogarets de Beniure i de
Mont-rebei i el santuari de Fabregada.
Segons els censos de població de l’any 1996, el total de població del municipi de Sant
Esteve de la Sarga és de 116 habitants. L’activitat de la població resident per sectors és del
33.3 % en el sector Agrari, el 11.1 % en el sector de la Indústria, el 2.8% en el sector de la
Construcció i finalment el 52.8 % en Serveis.
I-4/7

I.5-HIDROLOGIA SUPERFICIAL I CLIMATOLOGIA
I.5.1- Hidrologia superficial
ICC/AR-122-01
El municipi és drenat a l’oest per la Noguera Ribagorçana, a la qual aflueixen diversos
barrancs: el Barranc Gros, que en part marca el límit septentrional, i al qual vessa per
l’esquerra el barranc de la Clua; el barranc de Jullana; i el del Solà, al qual desguassen bona
part dels barrancs que davallen dels vessants septentrionals del Montsec, i entre els quals
cal destacar el barranc del Grau de les Xulles (que rep per l’esquerra les aigües del barranc
del Teix i les del barranc de la Carbonera, i per la dreta el barranc del Comunal) i el barranc
de l’Obaga Gran (o de Sant Jaume), al qual desguassen per l’esquerra el barranc de les
Comarques i la llau de l’Oró. Finalment, cal destacar el barranc de Matamala, que també
forma part de la conca de la Noguera Ribagorçana.
Els barrancs que desguassen a la Noguera Pallaresa presenten, generalment, un curs
discontinu; el més important d’aquests és el barranc de Sant Esteve de la Sarga, també
conegut aigüesavall com a torrent del Bosc. Aquest barranc passa vora el poble i rep
diversos petits rierols entre els quals cal destacar el barranc de la Pua, el de les Vaqueres,
el de la Rebollera, el del Paraire, el de la Coma, el de l’Alzina, el de la Font de la Veça, el
dels Homes Morts i el de la Collada, que hi desguassen per la dreta, i el barranc de l’Obaga,
el de Beniure i el d’Alzina, que ho fan per l’esquerra.
A més d’aquests cursos, al terme hi ha un important nombre de fonts, entre les quals es
destaca la font dels Horts, la del Pasteret, la de la Masera, la de Balari, la de la Marieta, la
de la Fabregada, la de la Canaleta i la font de la Veça.
I.5.2-Climatologia
Les temperatures mitjanes anuals són de 10-11ºC, encara que le temperatures mitjanes del
mes de gener són de 2-3º i les del mes de juliol de 20-23ºC. Pel que fa a les precipitacions,
oscil· len entre els 600-700 mm anuals.
I-5/7

I.6-GEOLOGIA
I.6.1-Marc geològic
ICC/AR-122-01
El muncipi de Sant Esteve de la Sarga es situa a l’extrem sud-oest de la conca de Tremp, la
qual forma part de la conca d’avantpaís dels Pirineus. Aquesta àrea pre-pirinenca ha sofert
els efectes de successives fases de deformació que han condicionat la sedimentació,
producte dels moviments relatius entre les plaques europea i ibèrica. Aquests moviments
varen tenir lloc en tres etapes principals: una etapa distensiva, una relacionada amb el
sistema de falles de direcció i una tectònica convergent que originà els encavalcaments pre-
pirinencs.
El sector de la conca de Tremp on s’emplaça el municipi de Sant Esteve de la Sarga és
reblert per materials corresponents a la fàcies garumniana (Cretaci-Paleocè) i per materials
de l’Eocè (Ilerdià, Cuisià).
La fàcies garumniana, corresponent a fàcies continentals, és, a la conca de Tremp,
essencialment argilosa. Estructuralment, el Garumnià a la conca de Tremp forma un ampli
sinclinal entre l’encavalcament de Bóixols i Sant Corneli i la Serra del Montsec.
Els moviments compressius dels Pirineus, inciats durant el Cretaci superior, són d’una gran
intensitat durant tot el Paleogen. La conformació estructural dels Pirineus com a cinturó de
plecs i encavalcaments es produeix al mateix temps que es sedimenten els materials eocens
a la conca d’avantpaís sud-pirinenca. La sedimentació eocena (Ilerdià i Cuisià) és, doncs, la
que caracteritza una conca d’avantpaís.
La sedimentació ilerdiana es caracteritza per una ràpida transgressió marina sobre les fàcies
continentals garumnianes. Els sediments corresponents són les calcàries amb alveolines. Al
sinclinori de la conca de Tremp, les calcàries amb alveolines es desenvolupen al flanc sud
en “onlap” sobre l’estructura del Montsec (Llimiana i Moror). La geometria en onlap amb el
pas lateral de calcàries a margues és especialment clar a Llimiana i Moror.
A les formacions carbonàtiques i margoses ilerdianes segueix una sedimentació detrítica
arreu de l’àmbit Pirinenc. A la conca de Tremp, el Cuisià es caracteritza per l’arribada de
I-6/7

ICC/AR-122-01
materials detrítics (gresos i conglomerats) en forma de progradacions deltaiques localitzades
davant dues paleovalls importants, les quals es troben a les serres de Gurp i del Cis.
La conca de Tremp presenta una morfologia lleugerament quadrada, d’uns 25 Km de costat,
podent-se subdividir en dos sectors: Conca de Dalt i Conca de Baix. La Conca de Baix,
centrada a Tremp, es subdivideix en Conca de Deçà (riba dreta de la Noguera Pallaresa) i
Conca de Dellà (riba esquerra de la Noguera Pallaresa). La Conca de Deçà, prolongada
tradicionalment al S de Montllobar, fins a la mateixa Noguera Ribagorçana, és el sector on
s’emplaça el municipi de Sant Esteve de la Sarga.
I.7-DESCRIPCIÓ LITOLÒGICA
I.7.1: Substrat rocós
I.7.1.1: Cretaci sup-Paleocè (Garumnià): Fàcies continentals roges (fluvials i lacustres)
representades per conglomerats, argiles i gresos vermells. Presència local de nòduls de
calitxe. Els nivells gresosos i conglomeràtics poden presentar morfologies tabulars o bé
canaliformes.
I.7.1.2: Eocè (Ilerdià-Cuisià):
-Calcàries, calcarenites i margocalcàries amb alveolines: Es tracta d’una formació
carbonàtica, amb una fauna abundant d’alveolines i nummulits, que s’organitza,
generalment, en una seqüència d’aprofundiment.
-Gresos lutites i margues: Es tracta d’intercal· lacions de nivells de gresos de
granulometria fina a mitja, llims i margues.
I.7.2: Formació superficial
I.7.2.1: Dipòsits fluvials actuals: Els llits actuals dels torrents del sector són constituï ts per
clasts subarrodonits de mides heteromètriques.
I.7.2.2: Dipòsits de vessant: Col· luvions constituï ts per una matriu llimo-sorrenca que
engloba clasts de naturalesa calcària de morfologies subanguloses i ordre mil· limètric a
centimètric.
I-7/7

II-ESTUDI PREVI DE PERILLOSITAT PER NUCLIS I SECTORS

II.1-La Clua:
ICC/AR-122-01
El nucli de la Clua de la Conca, situat a una altitud de 699 m, és a la riba esquerra del
barranc de la Clua, afluent de la Noguera Ribagorçana. Limita al nord amb el barranc de la
Clua, al sud amb la Serra d’Alsamora, al nord-est limita amb la població de la Torre
d’Amargós i finalment al sud-est amb el Cingle de les Peronyes. La població és drenada al
nord pel Barranc de la Clua i a l’est pel Barranc de la Sena, el qual neix a la Serra
d’Alsamora, (foto II.1.1). L’accés a aquesta població es fa a través del camí que uneix la
Torre d’Amargós i la Clua.
El substrat rocós de la zona és constituï t per calcàries i calcarenites. La formació superficial
del sector, d’altra banda, és constituï da per dipòsits de vessant producte d’una progressiva
erosió-degradació del substrat rocós calcari, representats per una matriu llimo-sorrenca que
engloba clasts de naturalesa calcària de morfologies subanguloses i ordre mil· limètric a
centimètric.
Un reconeixement de camp del torrent de la Clua i de la Sena ha permès detectar que
aquests, en el moment de l’observació, quasi bé no porten aigua; aquest tipus de torrent,
depèn directament del règim de pluges, poguent-se trobar totalment sec o bé ser capaç
d’acollir les aigües pluvials. No s’han observat indicadors d’activitat de barrancades i
fenòmens d’erosió associats; malgrat tot, no es descarta la possibilitat de què es produeixin,
puntualment, fenòmens d’erosió de ribes, estimant-se un grau de perillositat Baix per a
aquells sectors més propers a aquests dos torrents.
D’altra banda, no es descarta, a priori, que alguns punts del sector (riba esquerra del torrent
de la Clua, al seu pas pel nucli de La Clua) puguin ser conflictius davant d’avingudes. En tot
cas, es recomana un informe de l’Administració Hidràulica competent.
A la resta del sector inclòs dins el plànol d’ordenació del sòl urbà del nucli de La Clua no
s’han observat evidències d’altres fenòmens actius, si bé podria arrivar a ser susceptible a
patir fenòmens de baixa magnitud i freqüència que, en tot cas, només implicarien un grau de
perillositat natural Baix.
II-1.1/1

Foto II.1.1: Panoràmica de la població de La Clua.
ICC/AR-122-01

II.2-La Torre d’Amargós:
ICC/AR-122-01
La població de la Torre d’Amargós s’alça en un cim sobre el barranc de la Clua, (foto II.2.1).
Aquest nucli limita al nord-oest amb el Serrat del Dogat, a l’est amb la vila de Castellnou de
Montsec i al sud amb el Tossal. S’accedeix a través de la pista que uneix les poblacions de
Castellnou de Montsec amb la Torre d’Amargós.
El substrat rocós que aflora en aquesta zona és constituï t per una alternança de gresos,
llims i argiles, on destaquen, puntualment, els nivells més competents de gresos. La
formació quaternària correspon a sòls i a sediments de vessant representats per una matriu
lutítica amb clasts d’ordre mil· limètric-centimètric de gres.
S’han observat, puntualment, inestabilitzacions de baixa magnitud als marges d’algun dels
camins del sector, (foto II.2.2) afectant els materials llimo-sorrencs; aquests fenòmens, però,
no es consideren perillositat natural atès que han estat induï ts per una actuació antròpica.
D’altra banda, el peu del petit escarpament rocós sobre el qual s’emplaça el poble de la
Torre d’Amargós, presenta algun bloc caigut, (punt a indicat al plànol P.II.2 ). La perillositat
associada a fenòmens de caigudes de blocs en aquest talús s’ha avaluat amb un grau Baix,
tractant-se de fenòmens de baixa magnitud i freqüència.
La resta del sector estudiat, atès que no s’ha detectat cap altre fenomen natural que pugui
afectar al plànol d’ordenació del sòl, s’han estimat, a priori, amb un grau de perillositat Molt
Baix-Baix.
II-2.1/1

Foto II.2.1: Panoràmica del nucli de la Torre d’Amargós.
Foto II.2.2: Inestabilització puntual d’un talús del sector.
ICC/AR-122-01

II.3-Castellnou de Montsec:
ICC/AR-122-01
El poble de Castellnou de Montsec, a 1027 m d’altitud, es troba vora el serrat de Castellnou
(1074 m), sota el qual es situa la capçalera del barranc de la Clua, (foto II.3.1). Limita al
nord-oest amb la Serra del Batlle, a l’est/sud-est amb la Serra del Sastret, al sud-est amb Lo
Tossal i finalment a l’oest amb el poble de La Torre d’Amargós. S’accedeix mitjançant el
camí nou de Sant Esteve de la Sarga a Castellnou de Montsec.
El substrat rocós que aflora en aquest sector és constituï t per nivells d’argiles i nivells més
competents de gresos i conglomerats. La formació quaternària és representada per dipòsits
de vessant, constituï ts per una matriu llimo-sorrenca amb clasts subangulosos-
subarrodonits.
A partir d’un reconeixement de camp s’han detectat remobilitzacions puntuals afectant els
nivells infrajacents d’argiles (principalment fluxos) i els suprajacents de gresos
(despreniments), situades al talús del camí de l’Auberola així com als trams de carretera que
vorejen el sector sud-oest inclòs dins el plànol d’ordenació, aquest últim, a més, afectant
dipòsits de vessant. Aquest tipus de fenomen, però, és induï t per l’home, per tant, no es
considera perillositat natural.
La cinglera conglomeràtica sobre la qual es situa el poble de Castellnou de Montsec es troba
fracturada, presentant blocs caiguts d’ordre mètric dispersos al peu d’aquesta, (punt a
indicat al plànol P.II.3, foto II.3.2). No es descarta que puguin generar-se noves caigudes
puntuals de blocs podent afectar el tram de carretera subjacent. La perillositat associada a
fenòmens de caigudes de blocs en aquest talús s’ha avaluat, a priori, amb un grau Baix-
Moderat.
La resta del sector estudiat, atès que no s’ha detectat cap altre fenomen natural que pugui
afectar al plànol d’ordenació del sòl, s’han estimat, a priori, amb un grau de perillositat Molt
Baix-Baix.
II-3.1/1

Foto II.3.1: Panoràmica del poble de Castellnou de Montsec.
Foto II.3.2: Talús rocós constituït per nivells de
gresos i conglomerats. Al peu d’aquest, observar
la presència de blocs caiguts així com dipòsits de
vessant (col·luvions).
ICC/AR-122-01

II.4-Alsamora:
ICC/AR-122-01
El nucli d’Alsamora (851 m) s’emplaça als vessants de la serra del Montsec, a uns 4 Km a
l’est de l’estret de Mont-rebei. Limita al nord amb la Serra d’Alsamora, a l’est amb la població
de Sant Esteve de la Sarga, al sud limita amb la Serra del Montsec d’Ares i finalment a l’oest
limita amb Lo Tossalet (864 m). El nucli és drenat al sud pel barranc que neix a l’Obaga de
la Vena i al nord pel Barranc de la Maçana, al qual desguassa el barranc del Solà per la
dreta i el barranc de l’Obaga per l’esquerra, (foto II.4.1).
El substrat rocós on s’emplaça el nucli és de naturalesa calcària. D’altra banda, la formació
superficial que aflora puntualment en algun sector és d’origen col· luvial, constituï da per una
matriu llimo-sorrenca amb clasts dispersos d’ordre majoritàriament centimètric i de litologies
carbonatades.
Els marges dels torrents del sector, podrien trobar-se afectats per remobilitzacions de baixa
magnitud, que en tot cas, només implicarien una perillositat Baixa enfront a fenòmens
d’erosió de ribes.
La major part del poble d’Alsamora s’alça sobre una carena de naturalesa calcària. Es
recomana mantenir una franja de seguretat entre la base de les noves construccions
projectades i el marge superior de l’escarpament, per tal d’evitar el desenvolupament
d’inestabilitzacions al talús rocós.
Els talussos rocosos carbonatats que afloren a la població d’Alsamora presenten un grau de
fracturació baix, malgrat tot, s’han observat discontinuï tats obertes (foto II.4.2) i alguna
cicatriu puntual antiga; no es descarta, però, que puguin generar-se caigudes puntuals de
blocs. La perillositat natural enfront a despreniments s’ha avaluat amb un grau Baix per als
sectors de l’interior de la població així com per a la franja de terreny situada al peu de
l’escarpament rocós situat al nord de la població (riba esquerra del Barranc de la Maçana).
La resta del sector estudiat, atès que no s’ha detectat cap altre fenomen natural que pugui
afectar al plànol d’ordenació del sòl, s’ha estimat, a priori, amb un grau de perillositat Baix.
II-4.1/1

Foto II.4.1: Vista parcial del poble d’Alsamora.
ICC/AR-122-01
Foto II.4.2: Detall d’un talús de naturalesa calcària a l’interior de la vila
d’Alsamora. Observar les discontinuïtats del present talús.

II.5-Sant Esteve de la Sarga:
ICC/AR-122-01
El poble de Sant Esteve de la Sarga és situat en un coster (875 m), als vessants
septentrionals de la serra del Montsec d’Ares, a l’alçada del camí del coll d’Ares, (foto
II.5.1). Limita al nord amb la població de Castellnou de Montsec, al nord-est amb el Tossal
del Solà (1055 m), a l’est amb la vila de Beniure, al sud-est amb el Montsec de Castellnou, a
l’oest amb el poble d’Alsamora i finalment al nord-oest amb la Collada de Vilabella. El nucli
és drenat al sud pel barranc de Sant Esteve, on desguassen per la dreta l’Obaga de la Vena
i el Barranc de les Vaqueres i per l’esquerra el Barranc de l’Obaga.
El substrat rocós que aflora en aquesta zona és constituï t per fàcies continentals roges del
Garumnià, representades per argiles amb intercal· lacions de nivells gresosos de tonalitat
rogenca. La formació superficial és representada per col· luvions, constituï ts per una matriu
llimosa amb clasts d’ordre mil· limètric a decimètric de naturalesa predominantment calcària.
S’han detectat diverses inestabilitzacions locals de baixa magnitud en forma de petits
moviments de massa de tipus translacional al talús del Camí de la Lloca de la Feixa. Aquest
tipus d’inestabilització produï da en actuacions antròpiques com són talussos està
relacionada amb el pendent i la litologia del desmunt (en aquest cas de naturalesa argilosa);
no considerant-se perillositat natural tenint en compte que ha estat induï da directament per
una acció antròpica.
A partir d’un reconeixement de camp s’han constatat alguna inestabilitat puntual (petits
corrents d’arrossegalls, lliscaments) als marges d’algun barranc del sector. Concretament, al
marge esquerre del Barranc de l’Obaga s’ha detectat una cicatriu semicircular relativament
actual, producte d’una soscavació puntual del peu del present talús, (punt a indicat al
plànol P.II.5, foto II.5.2). Tanmateix, la perillositat enfront a fenòmens d’erosió de ribes s’ha
avaluat, a priori, amb un grau Baix per aquells sectors més propers als torrents de l’Obaga i
de Sant Esteve de la Sarga.
A la resta dels sectors inclosos dins l’àrea d’estudi no s’han observat fenòmens que puguin
induï r, a priori, una perillositat natural, avaluant-se amb un grau de perillositat Baix.
II-5.1/1

Foto II.5.1: Panoràmica del poble de Sant Esteve de la Sarga.
ICC/AR-122-01
Barranc de l’Obaga
Foto II.5.2: Cicatriu semicircular (línia discontínua vermella) situada al
marge esquerre del Barranc de l’Obaga.

II.6-Beniure:
ICC/AR-122-01
A l’est de Sant Esteve de la Sarga es localitza el llogaret de Beniure (881 m). Aquesta vila
limita al nord-oest amb el Tossal del Solà (1055 m), al nord-est amb la Serra d’Alzina, al sud-
est limita amb el Montsec de Castellnou i, finalment, a l’oest amb la població de Sant Esteve
de la Sarga. És drenat pel barranc de Beniure, que travessa el sector pel marge est, (foto
II.6.1).
El substrat rocós que aflora a les parts altes de la Serra de Sant Esteve és constituï t per
calcàries amb alveolines amb intercal· lacions de nivells més margosos. Als sectors més
inferiors del vessant, afloren argiles roges del Garumnià. D’altra banda, la formació
superficial sobre la qual descansa el poble de Beniure és constituï da, principalment, per
sediments d’origen col· luvial.
El poble de Beniure s’emplaça als peus de la Serra de Sant Esteve. Un reconeixement del
talús rocós ha posat de manifest la presència d’un cert grau de fracturació del vessant, amb
un gran nombre de cicatrius antigues i alguna de més recent. Tenint en compte la topografia
suau d’aquest sector així com la distància relativa entre la Serra de Sant Esteve i el sector
inclòs dins el planejament urbà de Beniure, es considera que l’abast de potencials
despreniments del vessant rocós no afectaria, a priori, el sector objecte d’estudi.
Els marges del torrent de Beniure, podrien trobar-se afectats localment per remobilitzacions
de baixa magnitud, que en tot cas, només implicarien una perillositat Baixa enfront a
fenòmens d’erosió de ribes.
En el reconeixement efectuat sobre el terreny no s’han detectat altres fenòmens actius o
potencials que puguin afectar el desenvolupament urbanístic del sector considerat, per tant,
la perillositat natural del nucli de Beniure s’ha avaluat amb un grau Baix.
II-6.1/1

...\beniure\beniurellegenda.dgn Jan. 18, 2002 15:29:27

Foto II.6.1: Panoràmica del poble de Beniure.
ICC/AR-122-01

II.7-L’Alzina:
ICC/AR-122-01
El poble de l’Alzina, a 958 m d’altitud, s’emplaça a la part de la Serra del Sastret que vessa a
a la Noguera Pallaresa. Limita al nord-oest amb la Serra d’Alzina, a l’est amb les Costes de
la Mulla, al sud amb el Montsec d’Alzina i finalment a l’oest/sud-oest amb la vila de Beniure,
(foto II.7.1).
El substrat rocós del present nucli és constituï t per margues, calcàries i calcarenites amb
alveolines. La formació superficial del sector únicament aflora als peus dels escarpaments
rocosos en forma de dipòsits col· luvials associats, constituï ts per una matriu sorrenco-
llimosa amb clasts d’ordre centimètric a mètric de naturalesa carbonatada.
Existeix un talús rocós situat al sud-oest del nucli, fortament verticalitzat, amb una alçada
aproximada de 90 m, el qual és constituï t per un nivell margo-calcari a la part inferior i a
sostre representat per calcàries i calcarenites amb alveolines, (punt a indicat al plànol
P.II.7, foto II.7.2). La litologia poc coherent i nodulosa de les calcarenites del present talús,
afavoreix el desenvolupament de discontinuï tats que, a priori, es consideren susceptibles de
generar despreniments en bolcada. A més, les parts superiors d’aquest talús es troben,
puntualment, en extraplom, essent susceptibles de generar caigudes puntuals de blocs de
grans dimensions o fins i tot despreniments de cornisa, podent arrivar a afectar la carretera
subjacent. A partir d’un reconeixement de camp s’ha constatat un grau de fracturació
moderat-alt a la paret rocosa carbonàtica. Es detecten diverses cicatrius actuals de
despreniments així com la presència d’alguna cicatriu antiga de grans dimensions i blocs
antics despresos de volums importants, arribant a ultrapassar el nivell de la carretera
general, (foto II.7.3). Tanmateix, segons referència històrica, durant un període d’intenses
pluges (22 de gener de 1996), es produiren diferents despreniments al present talús rocós,
així com d’altres sectors de la població de l’Alzina. Tenint en compte la referència històrica,
la forta inclinació del talús rocós, la composició litològica del talús així com els indicadors
d’activitat detectats al llarg d’aquest, es considera, a priori, una perillositat natural Alta
enfront a fenòmens de despreniments, per aquells sectors més propers al peu del present
talús (límit sud-oest del sector inclòs en el planejament urbà) i una perillositat natural Mitja
per als sectors propers al peu del talús limitat entre la carretera i les cases que conformen
actualment el nucli de l’Alzina.
II-7.1/2

ICC/AR-122-01
Altres sectors on aflora substrat rocós calcari, amb possibilitat de desenvolupament de
despreniments, s’emplacen a la franja nord-oest de la població així com al vial d’accés al
nucli, just a l’entrada d’aquest. La primera de les zones presenta alguna cicatriu puntual de
petites dimensions; la segona zona és representada per un talús calcari verticalitzat, el qual
es troba relativament poc fracturat. A partir de l’observació de camp i atenent el baix grau de
fracturació d’aquests, s’ha avaluat, a priori, una perillositat Baixa enfront a fenòmens de
despreniments per ambdós zones.
A partir del reconeixement de camp, s’ha detectat una inestabilitat al talús del vial d’accés al
nucli de l’Alzina, concretament a la cruï lla entre aquest vial i la carretera general. Es tracta
d’una esllavissada de tipus traslacional que afecta materials margo-calcaris, amb una
cicatriu semicircular d’aproximadament 25 m de longitud. Actualment, s’ha construit un mur
de contenció i una escullera al llarg del peu d’aquest moviment. Topogràficament per sobre
d’aquest moviment de massa, aproximadament a uns 15 m, es situa la mateixa carretera
d’accés a la població. Caldrà, doncs, controlar l’evolució d’aquest moviment de massa al
llarg del temps per tal d’evitar que pugui arribar a afectar aquest tram de carretera.
Tanmateix, tenint en compte que el present moviment de massa ha estat induï t per una
acció antròpica, no es considera perillositat natural.
A la resta del sector inclòs dins el plànol d’ordenació del sòl urbà del nucli de l’Alzina no
s’han observat altres fenòmens actius, si bé podria arrivar a ser susceptible a patir fenòmens
de baixa magnitud i freqüència que, en tot cas, només implicarien un grau de perillositat
natural Baix.
II-7.2/2

Foto II.7.1: Panoràmica del poble de l’Alzina.
Foto II.7.2: Talús constituït per calcàries amb
alveolines. Observar l’aspecte nodulós de les
calcàrees.
ICC/AR-122-01

Bloc d’aprox. 30 m 3
ICC/AR-122-01
Foto II.7.3: Talús de calcàries amb alveolines. Observar alguna de les
cicatrius del vessant rocós (línia discontínua vermella) així com la mida
d’algun dels blocs despresos d’aquest.

II.8-Moror i Estorm:
ICC/AR-122-01
La vila de Moror, a 1057 m d’altitud, es situa sota el Solà de Moror, enfilat sobre un cingle,
(foto II.8.1). A l’est limita amb la masia de la Vinya i de Miret, al sud amb la Serra del
Montsec d’Ares i, finalment, a l’oest/nord-oest limita amb la vila de l’Alzina. Al nord-est de
Moror, també sota el Solà de Moror, hi ha el poble d’Estorm (850 m), el qual limita a l’est
amb el Barranc de La Comella, al sud amb la Serra del Montsec d’Ares i finalment al nord-
oest amb el Solà de Moror. L’accés a aquestes dues poblacions s’efectua a través de la
carretera de Guàrdia de Tremp IV-9124. La zona afectada pel Pla General d’Ordenació
inclou la totalitat del nucli de Moror, el nucli d’Estorm i els terrenys compresos entre ambdós
poblacions.
El substrat rocós que aflora en aquesta regió és constituï t per calcàries amb nivells més
margosos i alternances de nivells de gresos i llims. D’altra banda, la formació superficial és
representada per sediments de vessant, constituï ts per una matriu llimosa amb clasts
dispersos d’ordre centimètric-decimètric, de morfologies subanguloses i de litologies
predominantment carbonatades.
El vessant rocós del Solà de Moror, de direcció nord-est/sud-oest i amb un desnivell
aproximat de 215 m, és situat al nord-oest d’Estorm i al nord de Moror i és constituï t per
calcàries i calcarenites amb contingut faunístic (alveolines i nummulits). Un reconeixement
d’aquest vessant rocós ha permès detectar un cert grau de fracturació, amb cicatrius
puntuals de despreniments. Tenint en compte la topografia suau de la zona de peudemont
del present vessant, la zona topogràficament enlairada on es situen ambdós nuclis de
població així com la distància relativa entre el vessant i, en aquest cas, la primera línia
d’edificacions de la vila de Moror, s’ha considerat que l’abast de nous fenòmens de
despreniments no afectaria, a priori, els edificis considerats de la població de Moror,
avaluant-se amb un grau de perillositat Baix en el sector objecte d’estudi. No es descarta,
però, que puguin generar-se despreniments puntuals de baixa magnitud d’algun dels
talussos rocosos que afloren a l’interior de la població d’Estorm i Moror, que en tot cas,
només implicarien un grau de perillositat Baix.
II-8.1/2

ICC/AR-122-01
D’altra banda, els sectors més propers al peu del vessant (la zona de Lo Rengar, el camí
situat al nord-oest del nucli d’Estorm, gran part del camí de Plantetes així com el sector del
camí vell d’Estorm més pròxim a aquesta població) s’han avaluat amb un grau de perillositat
Baix-Moderat enfront a fenòmens de despreniments.
El vessant rocós calcari situat just al peu del poble de Moror, entre aquest i el camí de terra
inmediatament inferior (al sud de la població), presenta una alta densitat de fracturació, amb
múltiples cicatrius, tant antigues com recents, així com discontinuï tats obertes de fins a 10
centímetres d’amplada. Al peu d’aquest vessant s’han detectat múltiples blocs caiguts amb
volums d’entre 1 i 5 m 3 , (punt a indicat al plànol P.II.8, foto II.8.2). La perillositat enfront a
fenòmens de despreniments en aquest sector (peu de l’escarpament i camí de terra
inmediatament inferior) s’ha avaluat amb un grau Moderat.
S’ha constatat en algun talús de la carretera general al seu pas pel límit sud del poble de
Moror, així com el vial d’accés al nucli d’Estorm, la presència de fenòmens d’inestabilitat
afectant substrat rocós (alternances de gresos de gra fi-mitjà i lutites) (foto II.8.3). D’altra
banda, en determinats talussos de camins del sector, s’han observat inestabilitzacions de
baixa magnitud afectant sediments de naturalesa sorrenco-llimosa. La perillositat d’aquest
tipus de fenomen no es considera natural, atès que està induï da per un factor antròpic.
La resta del sector inclòs al Pla General d’Ordenació de les poblacions de Moror i Estorm,
atès que no s’han detectat altres fenòmens actius, s’ha avaluat amb un grau de perillositat
natural Baix, si bé podria estar localment exposada a fenòmens locals de baixa freqüència i
magnitud.
II-8.2/2

Foto II.8.1: Panoràmica del poble de Moror.
Foto II.8.2: Escarpament rocós sobre el qual descansa
el poble de Moror. Observar l’alta densitat
de fracturació de l’escarpament així com els blocs
caiguts al peu d’aquest.
ICC/AR-122-01

ICC/AR-122-01
Foto II.8.3: Inestabilització al talús de la carretera d’entrada a la població
d’Estorm.

III- CONCLUSIONS I RECOMANACIONS

III.1-CONCLUSIONS
ICC/AR-122-01
Un reconeixement geològic del municipi de Sant Esteve de la Sarga ha permès avaluar la
perillositat natural dels nuclis de La Clua, La Torre d’Amargós, Castellnou de Montsec,
Alsamora, Sant Esteve de la Sarga, Beniure, l’Alzina, Moror i Estorm. Els sectors on no s’ha
detectat cap fenomen actiu, no s’han avaluat amb una perillositat nul· la, atès que podrien
desenvolupar-se fenòmens de baixa magnitud afavorits per diversos factors, com poden ser
la naturalesa lutítica d’algun dels terrenys del sector, possibles augments sobtats del cabal
d’algun torrent de la zona, etc. Així doncs, en aquests sectors s’ha estimat una perillositat
natural amb un grau Baix. A partir d’un reconeixement de camp s’ha pogut constatar:
III.1.1: Despreniments
Sectors al peu de vessants rocosos amb indicadors d’activitat (alt grau de fracturació,
presència de cicatrius puntuals de despreniments, presència d’antics despreniments de
blocs rocosos…) són susceptibles a patir fenòmens de caigudes de blocs.
III.1.2-Avingudes/Torrentades i processos d’erosió associats
Les àrees properes a les ribes dels torrents del sector, a priori, podrien avaluar-se com a
terrenys susceptibles a patir inundacions enfront crescudes de cabal en períodes de pluges
intenses. Aquest tipus de fenomen es desenvolupa a partir de la crescuda d’un cabal d’aigua
d’un torrent o barranc. L’aigua en moviment d’un corrent fluvial pot produï r processos
d’erosió en forma de moviments de massa de tipologies variables, resultat d’una soscavació
o descalçament de la riba d’un riu o bé del peu d’un talús.
III.1.3-Inestabilitzacions en talussos antròpics
La naturalesa lutítica del terreny afavoreix el desenvolupament d’inestabilitzacions en
talussos antròpics. Aquests moviments de massa superficials estan directament relacionats
amb el pendent del talús i la litologia del terreny. No es considera perillositat natural tenint en
compte que han estat induï ts per l’actuació de l’home.
Nota: Durant la realització d’aquest estudi s’ha contemplat la situació actual de la zona; en
determinades situacions, una intervenció antròpica podria modificar l’estat actual de les
condicions. Els límits descrits segons els diferents graus de perillositat natural, en varis
nuclis de població del present dictamen preliminar, són estimatius.
III-1/3

III.2-RECOMANACIONS
ICC/AR-122-01
L’estudi sobre la perillositat natural al terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, ha
permès realitzar les recomanacions següents:
III.2.1: Recomanacions generals per a tot el territori estudiat
Realització d’un estudi geotècnic per a cada nova construcció, d’acord amb les directrius
actuals de la norma de construcció EHE de formigó estructural (Art. 4.1).
Zones properes als marges de torrents han de seguir les disposicions del reglament del
Dominio Público Hidráulico.
Mantenir les lleres dels torrents lliures d’obstacles.
Atenció al desenvolupament d’inestabilitats de tipus moviments superficials i
despreniments durant o posteriorment a l’execució d’excavacions o talussos antròpics
Evitar edificar a les vores dels talussos. Es recomana deixar una distància prudencial
entre el talús i les bases de les edificacions ja que poden donar lloc a inestabilitzacions
locals en els desmunts en forma de moviments de massa.
III.2.2: Recomanacions per sectors amb una perillositat Molt Baixa i/o Baixa
Les àrees on s’ha estimat una perillositat Molt Baixa / Baixa són terrenys aptes per a la
urbanització, tractant-se de zones exposades a fenòmens de baixa activitat i magnitud
mitja-baixa, o bé zones on no s’ha detectat cap tipus de fenomen actiu.
III.2.3: Recomanacions per sectors amb una perillositat Mitja i/o Alta
Els sectors on s’ha detectat una perillositat mitja i/o alta es troben exposats a fenòmens
de moderada/alta activitat i magnitud alta a mitja. Es creu convenient, abans
d’emprendre qualsevol actuació urbanística, realitzar estudis de detall que determinin la
viabilitat i els possibles efectes de l’actuació. En cas que aquests estudis determinin les
àrees aptes per a la urbanització, serà convenient adoptar les mesures correctores
III-2/3

ICC/AR-122-01
necessàries que es desprenguin d’aquests informes detallats, per tal de minimitzar la
perillositat natural de cada sector.
Concretament, el vessant rocós de l’Alzina (talús rocós situat al sud-oest del sector
inclòs en el planejament urbà) es recomana realitzar un estudi de vessant per tal
d’establir franges de seguretat i/o mesures de protecció. Els escarpaments rocosos de
Castellnou de Montsec (cinglera sobre la qual es situa el poble) i de Moror i Estorm (Solà
de Moror i talús rocós calcari sobre el qual es situa el poble de Moror), es proposa
establir franjes de seguretat i/o mesures de protecció.
Barcelona, 21 de gener de 2002
Vist i plau:
Sandra Blasco Nanot Antoni Roca i Adrover
Geòloga Cap de la unitat de geologia
III-3/3