Consulta la Revista - Associació de Dones Periodistes de Catalunya
Consulta la Revista - Associació de Dones Periodistes de Catalunya
Consulta la Revista - Associació de Dones Periodistes de Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
ENTREVISTA<br />
dones 14<br />
dones que remenen les cireres<br />
Aquesta mestra, nascuda a Mèxic DF a<br />
l’any 1948, és també antropòloga,<br />
sociòloga, etnòloga, periodista, catedràtica,<br />
investigadora, assessora en<br />
temes <strong>de</strong> gènere, escriptora, enginyosa<br />
experta en l’art d’adjectivar, cuinera,<br />
modista, jardinera, conferenciant, viatgera<br />
i amiga <strong>de</strong> l’ànima d’infinitat <strong>de</strong><br />
dones, sòcies <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida<br />
Compromesa amb <strong>la</strong> causa <strong>de</strong> les<br />
dones, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa més <strong>de</strong> 30 anys, ha<br />
estat militant <strong>de</strong> l’antic Partit Comunista<br />
Mexicà i Diputada Fe<strong>de</strong>ral, in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt,<br />
amb el PRD Partit <strong>de</strong> <strong>la</strong> revolució<br />
<strong>de</strong>mocràtica a l’oposició en el Congrés<br />
Nacional entre els anys 2003 i 2006. En<br />
aquest perío<strong>de</strong> va en<strong>de</strong>gar <strong>la</strong> Comissió<br />
Especial per al seguiment i avaluació <strong>de</strong>l<br />
femenicidis a <strong>la</strong> República Mexicana que<br />
es va concretar en <strong>la</strong> Llei general d’accés<br />
<strong>de</strong> les dones a una vida lliure <strong>de</strong> violència,<br />
aprovada el passat mes <strong>de</strong> febrer<br />
Lagar<strong>de</strong>,<br />
antropòloga<br />
“ A les dones<br />
una petita por<br />
ens ajuda<br />
a viure, però<br />
vèncer <strong>la</strong> por<br />
ens ajuda a<br />
<strong>de</strong>senvolupar-nos<br />
”<br />
FOTO ESTHER SANROMÀ Marce<strong>la</strong><br />
> De <strong>la</strong> lectura <strong>de</strong> les seves tesis sorprèn el seu<br />
enginy a l’hora d’adjectivar certs conceptes, ho<br />
fa amb l’ànim <strong>de</strong> provocar l’aprofundiment i <strong>la</strong><br />
reflexió sobre els temes com <strong>de</strong>mocràcia <strong>de</strong><br />
gènere?<br />
< És un concepte que vaig <strong>de</strong>senvolupar fa més 10 anys<br />
en una campanya política per ser diputada. La meva p<strong>la</strong>taforma<br />
electoral es <strong>de</strong>ia així Per una <strong>de</strong>mocràcia genèrica<br />
i p<strong>la</strong>ntejava què significaria una reforma <strong>de</strong> l’Estat, <strong>de</strong><br />
les institucions i <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat basada en el respecte cap<br />
a <strong>la</strong> diferència d’homes i dones, però amb el reconeixement<br />
real <strong>de</strong> <strong>la</strong> igualtat. Ho pensava en un sentit polític,<br />
però també <strong>de</strong> <strong>de</strong>mocràcia social participativa. El terme<br />
igualtat es quedava curt, <strong>de</strong>mocràcia <strong>de</strong> gènere és una<br />
i<strong>de</strong>a més complexa <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>mocràcia, en el sentit que les<br />
dones hem <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r incidir en el món que ens ha tocat<br />
viure. Vinc d’un país molt <strong>de</strong>sigual, enormement c<strong>la</strong>ssista<br />
i profundament patriarcal. Molt injust per a <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong><br />
les persones. La marginació <strong>de</strong>l meu país és molt gran, el<br />
40% <strong>de</strong> les persones viuen en <strong>la</strong> pobresa. Pobresa alimentària,<br />
econòmica i d’oportunitats, són tres nivells <strong>de</strong><br />
pobresa que pateixen especialment les dones, les nenes i