Consulta la Revista - Associació de Dones Periodistes de Catalunya

ENTREVISTA
dones 14
dones que remenen les cireres
Aquesta mestra, nascuda a Mèxic DF a
l’any 1948, és també antropòloga,
sociòloga, etnòloga, periodista, catedràtica,
investigadora, assessora en
temes de gènere, escriptora, enginyosa
experta en l’art d’adjectivar, cuinera,
modista, jardinera, conferenciant, viatgera
i amiga de l’ànima d’infinitat de
dones, sòcies de la vida
Compromesa amb la causa de les
dones, des de fa més de 30 anys, ha
estat militant de l’antic Partit Comunista
Mexicà i Diputada Federal, independent,
amb el PRD Partit de la revolució
democràtica a l’oposició en el Congrés
Nacional entre els anys 2003 i 2006. En
aquest període va endegar la Comissió
Especial per al seguiment i avaluació del
femenicidis a la República Mexicana que
es va concretar en la Llei general d’accés
de les dones a una vida lliure de violència,
aprovada el passat mes de febrer
Lagarde,
antropòloga
“ A les dones
una petita por
ens ajuda
a viure, però
vèncer la por
ens ajuda a
desenvolupar-nos
”
FOTO ESTHER SANROMÀ Marcela
> De la lectura de les seves tesis sorprèn el seu
enginy a l’hora d’adjectivar certs conceptes, ho
fa amb l’ànim de provocar l’aprofundiment i la
reflexió sobre els temes com democràcia de
gènere?
< És un concepte que vaig desenvolupar fa més 10 anys
en una campanya política per ser diputada. La meva plataforma
electoral es deia així Per una democràcia genèrica
i plantejava què significaria una reforma de l’Estat, de
les institucions i de la societat basada en el respecte cap
a la diferència d’homes i dones, però amb el reconeixement
real de la igualtat. Ho pensava en un sentit polític,
però també de democràcia social participativa. El terme
igualtat es quedava curt, democràcia de gènere és una
idea més complexa de la democràcia, en el sentit que les
dones hem de poder incidir en el món que ens ha tocat
viure. Vinc d’un país molt desigual, enormement classista
i profundament patriarcal. Molt injust per a la majoria de
les persones. La marginació del meu país és molt gran, el
40% de les persones viuen en la pobresa. Pobresa alimentària,
econòmica i d’oportunitats, són tres nivells de
pobresa que pateixen especialment les dones, les nenes i