Els Dofins - Escola Pia de Granollers

Treball per projectes elaborat per la classe de 3rC
Tutora: Gela Roncero
Curs 2.001-2.002

Els Dofins – 3rC
ÍNDEX
Índex .......................................................................................................... 2
Què sabem? .............................................................................................. 3
Què volem saber? ..................................................................................... 4
On trobarem informació?........................................................................... 5
On viuen? .................................................................................................. 6
Com és el seu cos ..................................................................................... 7
Els sentits. ................................................................................................. 8
El gust ............................................................................................ 8
L’oïda ............................................................................................. 8
La vista........................................................................................... 8
L’olfacte.......................................................................................... 8
El tacte ........................................................................................... 8
Alimentació ................................................................................................ 9
Reproducció............................................................................................. 10
El desplaçament dels dofins.................................................................... 11
Espècies .................................................................................................. 12
Dofí fluvial......................................................................................... 12
Costums i curiositats................................................................................ 13
Escola Pia de Granollers - 2 -

Els Dofins – 3rC
• Es pot defensar.
• Tenen aletes.
• Que poden saltar molt alt.
• Per respirar pugen a la superfície.
• Viu a l’aigua dolça/ salada.
• Menja peixos petits.
• Es pot fer amic teu.
• Dorm amb els ulls oberts.
• Té la pell fina.
• Té la pell rugosa.
• És carinyós.
• És un mamífer.
• Té un forat a l’esquena.
• Dorm amb un ull tancat i l’altre obert.
• Té 88 dents.
• Són vertebrats.
• No superen els 3m. de llargada.
• Poden quedar-se 10 minuts a sota l’aigua.
• Tenen pulmons.
• És molt simpàtic
• Té les dents punxegudes.
• Pot ser un gran nedador.
• Viu a l’Oceà Atlàntic.
• S’impulsa amb la cua.
• Sempre van en família.
• Els dofins poden matar als taurons.
QUÈ SABEM?
Escola Pia de Granollers - 3 -

Els Dofins – 3rC
1. Quin és el dofí més ràpid ?
2. Quant poden arribar a mesurar?
3. Quant poden aguantar a l’aigua?
4. Quantes espècies de dofins hi ha?
5. Quant pes pot portar el dofí a
l’esquena?
6. Quants anys poden viure?
7. Quan triguen a néixer les cries?
8. Quines malalties poden tenir?
9. Com poden saltar tant alt?
10. Com s’aguanten la pilota el
morro?
11. A quants metres poden saltar?
12. Quants kg de peix menja?
13. En quin mar viu?
14. Com dormen?
15. On dormen?
16. Quina llargada té?
17. Quant pesen?
18. Com té la cua?
19. Com tenen les aletes?
20. Com té la pell?
21. Com es relacionen?
22. Com es diuen els ossos?
23. Com es diuen els músculs?
24. Com té la vista?
25. Perquè són amics dels humans?
26. Com tenen l’esquelet?
27. Com senten?
28. Quants mascles i femelles hi ha?
29. Com neden tan ràpid?
30. Dormen o no dormen?
31. Quins peixos menja?
32. Quantes hores dormen?
QUÈ VOLEM SABER?
33. Quan se’ls pot veure?
34. Quants dofins hi ha en el món?
35. Quanta força té?
36. Quantes cries hi ha?
37. Com es criden?
38. Com neden?
39. A quants km poden arribar?
40. Es poden submergir fins el fons?
41. Quina llargada tenen les aletes?
42. Com tenen la boca?
43. Quant mesura la cua?
44. Com mouen les aletes?
45. Quins colors poden tenir?
46. S’espanten si veuen una
persona?
47. Tenen escates?
48. Quina és l’espècie més petita?
49. Com és l’oïda?
50. Tenen els mateixos costums que
els taurons?
51. Com surten els fills?
52. Quantes aletes té?
53. Com tenen els ulls?
54. Es posen noms entre ells?
55. Quan neixen les cries?
56. Per què són tan juganers?
57. Tenen la nineta en forma de
cor?
58. Com es fan les cries?
59. Com s’aparellen ?
60. Com es poden defensar?
61. Quin és el dofí més vell del
món?
62. Poden arribar a les platges?
Escola Pia de Granollers - 4 -

Els Dofins – 3rC
• Enciclopèdies d’animals
• Enciclopèdia Catalana
• A la biblioteca
• Especialista en dofins
• Aquàrium
• En un video
• En un documental de T.V.
• A Marineland
• Al zoo
• Diccionari enciclopèdic.
• A llibres de dofins
ON TROBAREM INFORMACIÓ?
Escola Pia de Granollers - 5 -

Els Dofins – 3rC
El dofí és un mamífer aquàtic i
viu per tant a l’aigua.
Moltes espècies viuen en el mar
per el contrari, altres només es
donen en aigües dolces i
salades i estuaris de Amèrica
del sud i Asia.
El Dofí Mular. apareix amb més
freqüència als dofinaris i parcs
aquàtìcs de tot el món,també
pot veure’s al mar amb relativa
freqüència, ja que es tracta d’un
dofí força costaner, que no
defuig la presència humana,
s’acosta a la platja i arriba a
entrar als ports.
Abans es trobava per tota la
costa catalana, però actualment
només es localitzen tres nuclis,
de població un al nord de la
costa Brava,un segon a les
costes del Garraf i un tercer al
delta de l’Ebre.
El Boto, que és un dofí molt petìt,
pot nedar més de 2,000 km pel
riu Amazones.
Alguns viuen sols, mentre altres
conviuen en grups grans o petits.
Dofí risso, habita els mars de l’hemisferi nord
Dofí motejat, viuen en comunitats de més membres.
Dofi nyato,viu en rius i en aigües poc profundes.
Dofí tonina, viu formant grups enormes.
Dofi indico, pot arribar a viure en rius.
Dofí de l’Amazones, viu a l’Amazones.
Dofi comú, pot arribar a les platges.
Dofí del riu de la Plata, viu al riu de l Plata.
Dofi del Ganges, viu al riu del mateix nom.
ON VIUEN?
Informació elaborada per: Belén, Natàlia i Marc F.
Escola Pia de Granollers - 6 -

Els Dofins – 3rC
COM ÉS EL SEU COS
El dofí és un animal mamífer i vertebrat. El seu cos és divideix en tres
parts. el cap, el tronc, i les extremitats que són les aletes. En el seu cap
hi ha el crani també té un bec que està format per 80 dents. El tronc està
format per la columna vertebral. Les extremitats del dofí són les aletes
que serveixen per nedar. Normalment els dofins tenen l’esquena de color
gris i la panxa blanca. El dofí mesura entre 2 i 4 metres.
El cos de un dofí té una forma suau, la pell, sense cabell, és rugosa, al
tacte, la majoria de les espècies tenen un morro protuberant, amb forma
semblant a la d’un bec, que utilitzen per a localitzar objectes.
Els ossos de les aletes, igual que a les balenes, tenen les restes de cinc
dits, herència del seu passat a terra.
Tenen nombrosos dents a la mandíbula inferior i superior, però no son
utilitzats per mastegar, ja que subjecten i s’empassen l’aliment sencer,
els tipus de menjar consisteix: tonyina, sardines i cigales. Els seus ulls
estan als costats de la cara, el que els impedeix veure de front, a l’aigua.
Es pot dir que ells veuen a través de les seves orelles, ja que sempre
estan fent sorolls.
Informació elaborada per: Carla S., Raquel i Joan
Escola Pia de Granollers - 7 -

Els Dofins – 3rC
ELS SENTITS.
El gust
L’òrgan del gust dels dofins és la llengua. El dofí té l’ òrgan a la llengua
igual que l’ home .Els dofins mostren preferències per alguns tipus de
peixos i altres aliments que mengen.
El dofí té moltes dents a la mandíbula superior i inferior, però no són
utilitzades per a mastegar .Agafen i s’empassen l’aliment sencer. Tenen
una dieta molt variada.
L’oïda
L’estudi de la seva oïda demostra que tenen el sistema auditiu més
perfecte de tots els animals vius Senten el doble que les persones.
Els dofins reben els sons a través de .la mandíbula inferior i d’aquí passa
a l’oïda mitjà i l’oïda intern fins arribar al cervell.
Són capaços de localitzar sons sota l’aigua.
El dofí per orientar-se fa uns xiscles molt aguts que xoquen contra els
obstacles i quan tornen cap a ell els capta per mitjà d’un òrgan que es diu
meló.
Aquest mamífers emeten sorolls d’alta freqüència.
La vista
Els dofins tenen bona visió tan dintre com fora de l’ aigua. Els seus ulls
estan adaptats per veure-hi perfectament en la foscor, a dins de l’aigua.
Hi ha alguns estudis científics que diuen que els dofins poden veure-hi en
colors.
L’olfacte
I gual que les persones, els dofins són pràcticament anosònics ,això és,
la seva perfecció olfactiva es francament deficient, molt inferior a la de les
persones i altres primats. Això vol dir que els dofins quasi no tenen sentit
de l’ olfacte.
El tacte
Els dofins tenen el tacte ben desenvolupat. La seva pell sembla ser molt
sensible a moltes sensacions tàctils.
Informació elaborada
per: Núria, Meritxell,
Aleix i Pere
Escola Pia de Granollers - 8 -

Els Dofins – 3rC
ALIMENTACIÓ
Quan són petits les mares alimenten amb llet a les seves cries durant
deu o dotze mesos.
Els Dofins poden menjar en un sol dia una quantitat d’aliment (sobre tot
peixos i calamars ) què equival a un terç del seu pes corporal. Atrapa a
les seves preses amb les mandíbules, en concret, amb les dents afilades.
S’alimenten principalment de peixos, calamars i pops.
Localitzen a les seves preses nedant al voltant d’ells formant bombolles
que impedeixen que s’espantin i d’aquesta forma poden atrapar-les.
El Dofí de l ’Amazones s’alimenta principal ment de peixos.
El Dofí del Ganges porta un règim alimentari depredador a base de
peixos.
El Dofí de riu de la Plata s’alimenta de peixos.
El Dofí de Risos s’alimenta bàsicament de cefalòpodes.
En llibertat els dofins tursiops truncatus s’alimenten de calamars,
camarons, anguiles i una gran varietat de espècies. En alguns llocs solen
seguir els vaixells per alimentar-se del que deixen.
Sovint cacen en equip i mengen entre 6 o 7 quilos de menjar per dia.
Els dofins tursiops tuncatus cacen peixos, pops, calamars, anxoves
petites, espècies de peixos de talla mitjana.
El dofi mular menja gambes, crancs calamars, pops i una gran varietat de
peixos.
Informació elaborada per: Anna, Marc R., Mohamed i Pol
Escola Pia de Granollers - 9 -

Els Dofins – 3rC
Hi ha dofins mascles i dofins femelles.
Els mascles arriben a la maduresa
sexual entre els 11 a 12 anys, i les
femelles els 6 ó 7 anys. La primavera
és l’època de zel.
L’embaràs dura uns 11 a 12 mesos.
La femella té una sola cria que és
capaç de nedar i respirar als pocs
minuts de néixer. Durant el part les
altres femelles ajuden a la mare,
se’ls hi diu ties. També la
protegeixen dels taurons.
La recent nascuda criatura serà
ajudada per la seva mare i altres
femelles a guanyar la superfície per
poder realitzar les seves primeres
respiracions. El dofí mama durant 5
o 6 mesos però també pot fer-ho
durant 18 mesos.
Durant una setmana serà seguida de
molt a prop de la seva mare.
REPRODUCCIÓ
Informació elaborada per: Quim, Dani D., Marina
Escola Pia de Granollers - 10 -

Els Dofins – 3rC
EL DESPLAÇAMENT DELS DOFINS
Els dofins es desplacen per
l’aigua nedant amb la seva
cua, i s’impulsen cap amunt i
cap avall.
La aleta horitzontal de la cua
es belluga en sentit vertical i
permet la propulsió del
animal cap endavant, les
aletes situades als costats
del cos actuen estabilitzant
l’animal.
Els dofins utilitzen ultrasons per orientar-se al nedar, i comunicar-se entre
si.
Els dofins poden arribar a nedar fins a 60 km. al dia, poden aguantar la
respiració fins a 20 minuts i poden arribar fins a 500 metres de
profunditat.
Una de les qualitats que millor tenen els dofins és la velocitat en que
neden, alguns poden arribar a fer 700 metres en minut.
A vegades una de les coses que els diverteix és perseguir vaixells i
arriben a fer velocitats “creuers” de 25 a 30 km. hora.
Hi ha una espècie de dofins que viu en el riu Amazones que pot arribar a
mesurar fins a 3 metres de longitud i que són capaços de nedar riu amunt
2.000 km.
Informació elaborada per: Guille, Carla C. I Àlex
Escola Pia de Granollers - 11 -

Els Dofins – 3rC
ESPÈCIES
Els dofins són uns mamífers aquàtics, que juntament amb les balenes i
les marsopes reben el nom comú de cetacis. Els cetacis són els
mamífers que s’han adaptat a la vida aquàtica.
Els dofins pertanyen a una gran família que conté unes 32 espècies.
Entre els exemplars més coneguts trobem el dofí mular molt popular pels
seus espectacles a tots els aquaris del món, i el dofí comú que ha inspirat
moltes llegendes populars al món mediterrani.
Amb dues espècies són comunes en aigües dolces i en estuaris. Fins i
tot, el botó, que es un dofí molt petit és capaç de remuntar més de
2.000km. pel riu de l ’Amazones.
Dofí de l’Amazones s’alimenta principalment de peixos.
Dofí del Ganges viu al riu Ganges.
Dofí del riu de la Plata s’alimenta de peixos.
Dofí fluvial
El cap d’olla és reconeix per la forma rodona del cap.
L’orca és el dofí gegant: fa 9 a 10 metres de llargada i pesa 6 tones.
El dofí tacat té el cos ple de taques.
Dofí de Risso s’esbatussen entre ells i és claven fortes mossegades.
El dofí comú viu en grans grups, a mar obert.
El catxalot és el més gros dels cetacis amb dents.
La beluga és el dofí de color blanc.
El marsu comú fuig dels homes i mai no juga davant els vaixells
Informació elaborada per: Víctor, Gerard, Judit
Escola Pia de Granollers - 12 -

Els Dofins – 3rC
COSTUMS I CURIOSITATS
El dofí més ràpid del món és el de risso.
Els dofins poden viure de 25 a 35 anys.
El dofí més gran és el dofí mular que fa 3 metres de llargada.
L’orca pertany a la família dels dofins.
Antigament els dofins eren caçats per
extreure un oli que tenen en el cap i el
feien servir per la maquinaria de
rellotges.
En els dofins no és fàcil distingir els
mascles de les femelles.
La femella té a cada costat dels talls
genitals un tall petit on s’hi amaguen les
mames.
Els dofins són molt socials poden viure
en grups de 10 a 100 dofins sembla ser durant tota la vida.
Els dofins dels parcs aquàtics o zoos són capaços d’aprendre: cantar,
jugar a pilota etc.
Hi ha moltes espècies que estan en perill d’extinció en tot el món.
Els dofins són capaços de fer 300 sons per segons.
Informació elaborada per: Dani C., Jordi, Cristina
Escola Pia de Granollers - 13 -