La variant entra en funcionament - La Palanca

REVIURE LA MEMÒRIA
Converses amb Melcior Solans (VIIl)
Cap a la vall de Pedroches
No sabia on era aquesta vall, però
per arribar-hi s’havia d’anar a
Puertollano (Ciudad Real) i allí agafar
un tren de via estreta que portava
mineral de les mines de ferro fins
al Pueblo Nuevo (“el Terrible”, a
Còrdova) i que portava dos o tres
vagons de passatgers.
A Albacete em vaig assabentar
on operava la 114 i em van dir que
havia d’anar a Villanueva de
Còrdova (que era la capital del Valle
de Pedroches). Vaig fer tot el camí
amb la maleta. Mentre estava dalt
del tren, tot esperant la marxa, uns
nois no gaire grans portaven uns
càntirs d’aigua i cridaven “Qui volia
veure ‘agua agria’ que era molt
bona per a dissoldre les pedres del
ronyó”. Si els donaves alguna propina,
estaven molt contents.
En arribar a l’estació de
Villanueva de Còrdova ja era fosc.
Em va tocar fer mig quilòmetre a
peu fins al poble. Vaig anar directe
a l’”Hogar del Soldado” per passarhi
la nit.
Nova destinació
Jo no sabia on era el Valle de
Pedroches. Per anar-hi, calia anar
a Puertollano (Ciudad Real) i allí
agafar un tren de via estreta que
portava el mineral de les mines de
ferro fins al Pueblo Nuevo i que, a
més, duia 2 o 3 vagons de passatgers.
A Albacete em vaig assabentar
on operava la 114 i em van dir
que havia d’anar a Villanueva de
Córdoba, que era la capital del Valle
de Pedroches. En arribar a l’estació
de Villanueva ja era fosc i, amb
la maleta, vaig fer el mig quilòmetre
que em separava del poble. Allí
vaig anar directe al “Hogar del
Soldado” per passar-hi la nit.
A l’endemà, vaig contactar amb
el tinent d’intendència, el qual em
va dir que l’administració la tenien
tota resolta i que no sabia perquè
m’havien enviat allí. Després de fer
la presentació oficial, vàrem tornar
a Villanueva de Córdoba i el ma-
16 la Palanca
teix tinent va dir-me que em fes
càrrec de la intendència de la farinera
i de 10 o 12 forns de pa que hi
havia al mateix recinte, que
abastien de “xuscos” a tot el cos
d’exèrcit de la Vall de Pedroches.
Vaig substituir el sergent encarregat
i em va presentar tot el personal
de la farinera i de la panificadora.
També em va dir que si volia un
estatge, podia anar al mateix lloc
on ell estava, una família d’una
mare i dues filles que vivien soles,
a la qual els anàvem molt bé perquè
així disposaven de pa.
Vaig estar un mes en aquesta
feina i cada 10 dies havia d’enviar
un “parte” a la Jefatura de
Intendencia sobre el moviment diari
de farina i de panificació. Al cap
d’un mes d’estar en aquest càrrec,
vaig rebre una trucada del Jefe
Superior de Intendencia, que tenia
la Caserna General a Pozoblanco.
De moment vaig quedar sorprès
d’aquesta trucada, pensant que
havia fet algun error. Vaig anar a
Pozoblanco i vaig presentar-me a
les oficines. En parlar amb el comandant
es van dissipar tots els
meus dubtes. Va ser molt amable
i em va preguntar si havia estat a
la pagaduria de campanya
d’Albacete. En respondre-li afir-
mativament, em va dir: “D’ara en
endavant et cuidaràs de posar en
marxa els diferents hospitals de
campanya del Valle de
Pedroches”.
Volia que m’encarregués de la
organització i el bon funcionament
de cada hospital de campanya. Per
aquest motiu, m’havia de traslladar
al Ministerio de Sanidad que llavors
era a València. Els fondos que recaptàvem
d’allí els havien de girar
a l’Hospital base, d’on depenien tots
els hospitals de campanya. Efectivament,
Sanitat ens va girar
800.000 pessetes a l’Hospital Base
de Ciudad Real. Quan vaig anar a
buscar aquesta quantitat, em vaig
trobar amb l’agradable sorpresa
que estava treballant allí un company
d’estudis d’Artesa de Segre,
el Baldomero Porta Jou de
Baldomar.
El Porta em va pregar que no
digués res a ningú de la seva localització,
ja que s’estava amagant
de les represàlies del PSUC,
perquè ell pertanyia al POUM i
tots els seus afiliats eren perseguits
i represaliats pel govern de
llavors.
Els hospitals de campanya
Els hospitals que vaig organitzar
estaven situats a Pozoblanco, a
Villanueva de Córdoba, a Dos Torres
i a Hinojosa del Duque. Amb els
diners de què disposava, havia de
subministrar els hospitals de fruites
i verdures i servir-los llet fresca
d’una granja que pertanyia
a Intendència. La resta de queviures
els anava a cercar oficialment
al dipòsit d’Intendència que hi havia
a la zona. En aquest dipòsit hi
vaig trobar un obrer que coneixia
de la fàbrica de filatures Pericas
Boixeda d’Artesa.
També em corresponia pagar als
treballadors d’aquests hospitals
que no pertanyien a Sanitat. Em
vaig proveir d’un despatx a prop de
la casa on residia i de dos nois joves
que m’ajudaven a resoldre i