4.1.2 El patrimoni cultural - Blanes promoció
4.1.2 El patrimoni cultural - Blanes promoció
4.1.2 El patrimoni cultural - Blanes promoció
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>4.1.2</strong> <strong>El</strong> <strong>patrimoni</strong> <strong>cultural</strong><br />
Catalunya és una de les comunitats europees que acull un major nombre<br />
de visitants cada any, constitueix una de les destinacions per excel·lència<br />
d’Europa, i és també molt important com a comunitat emissora de turisme.<br />
Aquest fenomen, consolidat a partir de la dècada dels 70, ha estat<br />
escassament estudiat (menys en el seu vessant econòmic), sobretot pel que fa<br />
a la percepció del <strong>patrimoni</strong> <strong>cultural</strong>. Aquest constitueix, sovint, el nucli de<br />
l’experiència del viatge, allà on es produeix la certesa de l’aprenentatge que<br />
provocarà la satisfacció i la certesa de l’adquisició individual d’un bé<br />
memorable. És paradoxal que, després del franquisme, s’hagi volgut reforçar<br />
tots els signes d’identitat de la nostra comunitat: llengua, cultura, identitat<br />
nacional, etc., i en canvi poc s’ha fet per transmetre aquest <strong>patrimoni</strong> als<br />
visitants. Ha estat una feina de recuperació interna que no ha tingut paral·lel en<br />
el que s’ha ofert als visitants, ja que s’han continuat ensenyant als turistes els<br />
mateixos llocs i, sovint, les mateixes obvietats que als anys 60 i 70.<br />
<strong>El</strong> procés mundial de canvi en la distribució de la riquesa i la millora de les<br />
rendes en molts països ha afavorit la irrupció indiscutible d’una de les eines<br />
més importants per a la nova relació global: la cultura. Ja sigui impulsada per la<br />
tecnologia, el saber o el benestar; la necessitat de conèixer altres realitats, la<br />
cultura i el interès per tot el que és diferent són cada vegada més importants.<br />
Per aquesta raó, el procés de globalització comporta també un procés<br />
d’enfortiment de la diversitat, de la diferenciació i de la singularitat. En aquest<br />
sentit, un dels grans atractius que poden oferir els països de l’òrbita<br />
mediterrània és la descoberta i presentació d’un <strong>patrimoni</strong> <strong>cultural</strong> tan ric com<br />
heterogeni. Malauradament, les actuacions sobre aquest <strong>patrimoni</strong> <strong>cultural</strong><br />
(normalment mancades d’estratègies adequades) s’han centrat quasi<br />
exclusivament en la investigació i la conservació.<br />
És precisament aquest caràcter sectorial de les actuacions, combinat amb<br />
el funcionament lent i burocràtic de l’administració en matèria de <strong>patrimoni</strong><br />
<strong>cultural</strong>, el que ha dificultat la possibilitat d’establir un diàleg amb els altres<br />
sectors implicats i de gestionar els valors estratègics que van més enllà de la<br />
dimensió estrictament científica i conservacionista. La reducció del dèficit públic<br />
i la restricció pressupostària han augmentat la tensió entre les necessitats i<br />
recursos disponibles de les administracions públiques amb competències en la<br />
protecció del <strong>patrimoni</strong> <strong>cultural</strong>. Aquesta tensió ha estat especialment intensa
en els països de la conca mediterrània, molts dels quals amb un <strong>patrimoni</strong> molt<br />
ric que reclama constantment actuacions en matèria de conservació. Aquestes<br />
circumstàncies fan encara més urgent el desenvolupament de nous models de<br />
gestió que garanteixin un equilibri entre les actuacions de conservació, recerca<br />
i difusió, i el diàleg i la col·laboració amb els altres sectors de l’administració i la<br />
societat. Seguint aquest criteri, el <strong>patrimoni</strong> <strong>cultural</strong> pot esdevenir un gran<br />
recurs per a la reconversió conceptual del turisme del nostre territori. <strong>El</strong><br />
desenvolupament de models turístics sostenibles que tendeixin a<br />
l’especialització i que considerin que el paisatge és el suport bàsic per al<br />
desenvolupament del sector turístic pot esdevenir clau per a l’assoliment d’un<br />
dels reptes de futur: el turisme com a sector econòmic amb garantia del<br />
respecte pel medi ambient i l’entorn <strong>cultural</strong>, i la valoració del <strong>patrimoni</strong> <strong>cultural</strong><br />
com a quelcom essencial per a la qualitat de vida i la prosperitat dels ciutadans.<br />
Cada vegada serà més difícil que un elements aïllat pugui continuar tenint<br />
interès si en el seu entorn no es millora la qualitat paisatgística i la resta de<br />
recursos <strong>cultural</strong>s. Aquest turisme de major qualitat tindrà escàs interès a<br />
desplaçar-se per un territori inhòspit i degradat, ja que, a més de la platja, tindrà<br />
la necessitat d’utilitzar els elements i les infraestructures <strong>cultural</strong>s propis del<br />
territori que visita.<br />
Aquest document, per tant, afrontarà diversos dels aspectes relacionats<br />
amb el <strong>patrimoni</strong> <strong>cultural</strong> de <strong>Blanes</strong> que tenen o poden tenir una certa influència<br />
en el desenvolupament d’un model turístic sostenible. <strong>El</strong>s elements analitzats<br />
es poden agrupar en dos grans blocs: a) el <strong>patrimoni</strong> històric i arquitectònic i b)<br />
els serveis <strong>cultural</strong>s i recreatius actuals. <strong>El</strong> primer bloc aplega el <strong>patrimoni</strong><br />
arquitectònic blanenc, els museus i col·leccions visitables, els arxius municipals<br />
i històrics i algunes manifestacions folklòriques. <strong>El</strong> segon bloc comprèn alguns<br />
serveis i recursos <strong>cultural</strong>s i activitats lúdiques relacionades amb la cultura.<br />
Es tracta d’una anàlisi preliminar, tan sols una pinzellada general per<br />
identificar els principals elements de la cultura blanenca. No és, ni de bon tros,<br />
un document exhaustiu. En alguns casos, com quedarà patent al llarg d’aquest<br />
treball, caldrà apuntar la necessitat d’efectuar estudis més detallats d’alguns<br />
dels aspectes aquí tractats. Aquest és el cas, per exemple, del <strong>patrimoni</strong><br />
arquitectònic i arqueològic, del qual en aquest capítol s’inclou en primer<br />
inventari.
D’altra banda, a causa de la gran importància del sector turístic al municipi,<br />
i pel fet que generalment el <strong>patrimoni</strong> es veu lligat a pràctiques turístiques i<br />
recreatives, en aquest document es fan algunes referències a la relació entre<br />
els elements destacats de la cultura local i els seus aspectes més lúdics.<br />
<strong>4.1.2</strong>.1 <strong>El</strong> <strong>patrimoni</strong> arquitectònic i arqueològic<br />
La millor manera de conèixer i explicar les excel·lències i malastrugances<br />
del <strong>patrimoni</strong> arquitectònic i arqueològic del municipi de <strong>Blanes</strong> és, sens dubte,<br />
repassant la seva llarga i rica història. Efectivament, la vila de <strong>Blanes</strong> té una<br />
dilatada història, poblat des d’antic per diverses civilitzacions que han deixat,<br />
d’una manera o altra, la seva empremta. Tot i així, no sempre s’ha sabut<br />
reconèixer la importància de l’herència del passat i, en conseqüència, el<br />
<strong>patrimoni</strong> històric i arquitectònic del municipi s’ha vist reduït a la mínima<br />
expressió en poc menys de 50 anys. <strong>El</strong> fort desenvolupament urbanístic i<br />
econòmic (dins del qual el turisme ha jugat un paper destacar) de les darreres<br />
dècades, juntament amb una manca total de sensibilitat vers el <strong>patrimoni</strong> local,<br />
han estat els principals factors explicatius d’aquesta situació tan negativa. <strong>El</strong><br />
fet és que, ara, el que les noves tendències del turisme alça com a recurs<br />
turístic de primer ordre fou, en el seu moment, maltractat i destruït en defensa<br />
d’un desenvolupament econòmic i turístic entès erròniament.<br />
a) Evolució històrica i urbanística del municipi de <strong>Blanes</strong><br />
Malgrat que d’una forma generalitzada s’accepta que els orígens de l’actual<br />
ciutat de <strong>Blanes</strong> cal cercar-los en l’antiga Blanda romana, s’ha de tenir en<br />
compte que la presència de l’home al nostre municipi és bastant més antiga<br />
que això. En arribar els romans a la contrada es varen trobar amb l’existència<br />
de tota una sèrie de poblats ibèrics situats al llarg de tota la zona costanera.<br />
Sembla que un d’aquests poblats, tal i com també esmenten algunes fonts<br />
antigues, va ser el del turó de Sant Joan de <strong>Blanes</strong>. Tot i que les restes estan<br />
molt destruïdes, és bastant possible que el poblat iber estigués en el vessant<br />
sud, mentre que al cim hi hauria un lloc de guaita que serviria per comunicar-se<br />
amb els altres poblats de la zona.<br />
En tot cas, deixant de banda aquestes pobres referències, poc més es sap<br />
d’aquests antics pobladors. <strong>El</strong>s pocs vestigis arqueològics existents d’aquests
primers períodes no han estat estudiats en la seva justa mesura. A part de les<br />
excavacions que es van dur a terme al Puig d’en Lledó (Muñoz Amilibia –1972-<br />
i, Vilà i Bota –1976-), poc més s’ha fet. Les altres restes de que es disposa<br />
s’han anat trobant d’una manera aïllada i esporàdica. Sembla bastant probable,<br />
per tant, que encara no s’han exhaurit totes les possibilitats arqueològiques que<br />
ofereix el municipi de <strong>Blanes</strong>. L’ampliació de les excavacions que es van dur a<br />
terme a un petit sector dels Pedrets i la realització de noves prospeccions a<br />
d’altres indrets de la ciutat podria contribuir a aclarir una part de la història de<br />
<strong>Blanes</strong>. Aquest desconeixement ha donat peu a múltiples interpretacions i<br />
hipòtesis radicalment oposades que, de ben segur, es podrien resoldre a partir<br />
d’un treball arqueològic definitiu.<br />
<strong>El</strong> que sembla clar és que l’origen del poblament de <strong>Blanes</strong> i la seva<br />
posterior evolució estan estretament relacionats amb les peculiars<br />
característiques geogràfiques de la contrada. De fet, la ubicació de la vila és<br />
privilegiada (i encara més ho devia ser per aquells antics pobladors), doncs<br />
aquí hi conflueixen el mar (pesca, comerç...), la muntanya (turons que donaven<br />
una certa protecció i que a més eren punts de vigilància excel·lents) i la plana<br />
al·luvial de la Tordera (zona agrícola molt rica i que a més esdevé un lloc de<br />
pas natural cap a l’interior de la contrada).<br />
Respecte al poblament romà de la ciutat els coneixements són una mica<br />
més extensos. A part de la conservació de vestigis materials, també es disposa<br />
de diferents referències a partir de les fonts llatines (Plini el Vell, Pomponi Mela<br />
i d’altres). Aquests autors parlen de Blanda com a “oppida vivium romanorum”<br />
(lloc emmurallat). També esmenten el seu caràcter de colònia regida pel dret<br />
romà. Les descripcions d’aquests autors la posen al mateix nivell que altres<br />
importants ciutats romanes com Iluro (Mataró) o Baetulo (Badalona), fet que<br />
podria demostrar que era un nucli de poblament bastant superior a una simple<br />
“vil·la” rural. Malgrat tot, les troballes recollides fins avui dia no estan en<br />
correspondència amb la seva suposada importància. Fins al moment, les restes<br />
del puig d’en Lledó (els Pedrets) i d’altres troballes menors que s’han trobat ran<br />
de l’església parroquial, al Racó d’en Portes i prop de l’ermita de Sant Francesc<br />
són les úniques mostres recollides.<br />
L’anàlisi de les restes arqueològiques que es van trobar durant les<br />
excavacions dels Pedrets poden contribuir a interpretar aquest període. <strong>El</strong><br />
jaciment romà dels Pedrets, situat a l’anomenat Puig d’en Lladó (a uns 40 m<br />
d’altitud sobre el nivell del mar) no seria, però, el nucli de la ciutat de Blanda. La
derivació plural del topònim (Blanda-Blandae) pot fer referència a l’existència<br />
de més d’un nucli de poblament, tal i com la distribució variada de les troballes<br />
també podria indicar.<br />
Entre els darrers segles encara influïts per la civilització romana (segle III<br />
dC.) i el final del segle IX i l’inici del X, època en què la documentació comença<br />
a esmentar llocs concrets, hi ha un llarg temps en què no es té cap referència<br />
concreta del que va succeir a la zona. Pocs són els vestigis d’aquesta època<br />
que s’han conservat fins als nostres dies (entorn de la basílica de Santa Maria<br />
de Mataró, ermita de Cabrils i, sobretot, la cambra o edicte que es conserva<br />
sota l’església medieval de Sant Pol de Mar). Seguint la tònica general, a<br />
<strong>Blanes</strong> tampoc s’ha trobat cap document ni vestigi que ens demostri algun fet<br />
ocorregut durant aquest llarg període, primer dominat pels visigots i<br />
posteriorment pels àrabs. Per tant, tot el que es pugui dir sobre <strong>Blanes</strong> durant<br />
aquest període entra en el camp de les suposicions. Com a màxim, es pot<br />
intentar reconstruir el que va passar a partir dels successos enregistrats en<br />
altres indrets de similars característiques.<br />
En aquest punt és important destacar que en el llibre “Resumen historial de<br />
las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona”, escrit el 1678 per Joan<br />
Gaspar i Jalpí 1 (fill de <strong>Blanes</strong>), es deixa constància de quina podria ser la<br />
situació de <strong>Blanes</strong> durant aquest període. Diu així: “… y es ignorancia<br />
manifiesta dezir que esta villa (<strong>Blanes</strong>) se poblò de la de Tordera; pues es<br />
llanisimo, que Blanda es la misma población que antiguamente se llamò<br />
Blanda Ciudad. …no dudarà alguno, que <strong>Blanes</strong> nunca totalmente estuvo<br />
destituida de sus naturales. Pero no negamos que despues de la concession<br />
de aquel privilegio 2 ... de D. Guerao de Cabrera, y de Don Guillermo de <strong>Blanes</strong>,<br />
muchos de Tordera no volvieron à <strong>Blanes</strong>, …”<br />
1 La credibilitat de la figura de Joan Gaspar i Jalpí ha estat qüestionada molt sovint, doncs s’ha<br />
comprovat que moltes de les coses que afirmava no eren certes. Això succeeix sobretot quan<br />
parla de <strong>Blanes</strong>. <strong>El</strong>l era d’aquesta vila i, per tant, és lògic que exageres en alguns moments. En<br />
tot cas, això no hauria de significar que tot el que diu és fals (cal saber distingir entre allò que<br />
clarament és una exageració i el que simplement és una descripció d’un fet ocorregut). Però<br />
també és cert que aquest personatge ha estat un dels pocs que ha intentat fer una interpretació<br />
històrica de <strong>Blanes</strong> (encara que a la seva manera) i això, sens dubte, té un valor que s’ha de<br />
reconèixer.<br />
6 Al 1260 el vescomte Guerau (VI) de Cabrera i el seu subfeudatari Guillem de <strong>Blanes</strong><br />
atorgaren uns privilegis al port i a la vila de <strong>Blanes</strong> per afavorir-ne el poblament i l’expansió.<br />
27 <strong>El</strong> varvassor o castlà, nomenat per un baró o comdor, era l’encarregat de la guarnició d’un<br />
castell.<br />
8 Guerrers professionals que en nombre de 5 i 10 constituïren el grup d’un castlà i la guarnició<br />
d’un castell. <strong>El</strong>s milites podien tenir masos o peces de terra posseïdes per herència o adquisició<br />
en qualitat d’alous o de feus.
Cap a la fi del segle X i durant la primera meitat del segle XI es produí a<br />
Catalunya la implantació definitiva del sistema feudal. Tota la Selva (llevat del<br />
sector osonenc de les Guilleries) i una part del Maresme, concretament<br />
l’anomenat Alt Maresme) era integrada dins el comtat de Girona i, per tant, sota<br />
el domini dels comtes de Girona. Com a resultat dels esdeveniments polítics i<br />
també com a expressió simbòlica de les relacions de poder, els que en un<br />
principi eren lloctinents o delegats del comte, adoptaren, a mitjan segle XI, el<br />
títol del respectiu <strong>patrimoni</strong> familiar. Així, el vescomte de Girona esdevingué<br />
vescomte de Cabrera, patronímic que provenia de les possessions del primer<br />
nucli del llinatge, al Cabrerès.<br />
L’augment del <strong>patrimoni</strong> inicial es va fer amb infeudacions d’altres béns que<br />
els vescomtes reberen a la comarca i terres. <strong>El</strong> terme de Montsoriu (propietat<br />
dels vescomtes de Cabrera per raó del seu càrrec), per exemple, comprenia els<br />
actuals municipis d’Arbúcies, Sant Feliu de Buixalleu, Breda, Riells de<br />
Montseny, Maçanes, Hostalric i Fogars de Tordera. Més endavant el domini<br />
dels vescomtes s’amplia amb els termes de <strong>Blanes</strong>, Vidreres, Torcafelló o<br />
Maçanet de la Selva, Argimón, amb el municipi de Riudarenes, i un gran sector<br />
de l’actual de Santa Coloma de Farners, el terme de Sils, la vall d’Osor, la vall<br />
d’Anglès, els antics termes de les Agudes, Montseny, Montclús i Montpalau,<br />
fora ja de la actual comarca de la Selva, i el domini eminent dels termes de<br />
Solterra i Brunyola.<br />
Resulta difícil dir si l’organització del territori dels vescomtes es produí<br />
sobre assentaments previs o si fou arran d’això que aquests es van<br />
desenvolupar. Segurament s’hi donaren lloc els dos fenòmens, depenent de les<br />
circumstàncies particulars de cada cas. Pel que fa a la contrada hi ha qui creu<br />
que durant el període en que fou zona fronterera entre el imperi carolingi,<br />
establert a Girona des del 785, i el poder musulmà, consolidat a Barcelona fins<br />
el 801, que es van fortificar els cims i puigs de la vall de la Tordera amb castells<br />
com els de Montsoriu, Montclús, Farners, Argimón, Lloret, <strong>Blanes</strong>, etc. Si es té<br />
present que l’ocupació àrab va tenir lloc després del 715, hom adverteix que la<br />
contrada va estar sota domini àrab només setanta anys i que, durant els quinze<br />
anys següents o precedents a la presa de Barcelona, fou un territori fronterer.<br />
Això voldria dir que tots aquests castells tindrien el seu origen cap a finals del<br />
segle IX, quan en realitat les primeres referències daten de finals del X.<br />
A <strong>Blanes</strong>, si veritablement s’havia perdut el rastre des de l’època romana,<br />
l’establiment del castell propicià un nou assentament. Si aquest ja existia
(segurament molt poc important) a ben segur que comportà una reactivació, en<br />
tots els sentits, del poble. Un factor important que demostraria que <strong>Blanes</strong><br />
efectivament va estar habitada abans de la construcció del castell és el tipus<br />
d’actuació que es va dur a terme. Aquí es va erigir un castell termenat,<br />
construcció que cal distingir d’un simple castell o força. Aquests darrers tenen<br />
una finalitat exclusivament defensiva o militar, mentre al termenat s’hi afegeix la<br />
jurisdicció sobre un àmbit territorial (l’objectiu era obtenir uns recursos<br />
econòmics i, per a això, fa falta una població que treballi la terra). De <strong>Blanes</strong> no<br />
es coneix cap carta de poblament 3 entesa en el sentit d’una ocupació d’un<br />
territori fins aleshores deshabitat, de manera que el més probable és que ja<br />
estigués habitada. Sigui com sigui, el que sí està clar és que la construcció del<br />
Castell de <strong>Blanes</strong> 4 significà el primer pas cap a la constitució del terme<br />
municipal de <strong>Blanes</strong>.<br />
Inicialment va existir un clar desajust entre el poder dels senyors feudals<br />
(amb el castell termenat de <strong>Blanes</strong> al capdavant) i el poder religiós (amb la<br />
parròquia de Santa Maria de <strong>Blanes</strong> 5 com a màxim exponent). Fins l’any 1319,<br />
en què el bisbe de Girona Pere de Rocabertí l’erigí en parròquia independent,<br />
l’església de Santa Maria de <strong>Blanes</strong> fou sufragània de la parròquia de Tordera.<br />
Aquesta mantenia l’exclusiva de bateigs i enterraments. Però el<br />
desenvolupament de la vila de <strong>Blanes</strong> va esdevenir tan important que els propis<br />
habitants de la vila consideraren imprescindible tenir parròquia pròpia. Hi havia<br />
un altre motiu: passar la Tordera per anar a missa o rebre els sagraments era<br />
problemàtic quan venien les riuades. Presentaren la petició al bisbe, Pere de<br />
3 <strong>El</strong> que es coneix són uns privilegis del 1260 que el vescomte Guerau (VI) de Cabrera i el seu<br />
subfeudatari Guillem de <strong>Blanes</strong> atorgaren al port i a la vila de <strong>Blanes</strong> per afavorir-ne el<br />
poblament i l’expansió. Aquests privilegis són reproduïts en un document del 1373 en el qual<br />
Bernadí de Cabrera confirma les franqueses, llibertats, immunitats i privilegis atorgats pel seu<br />
antecessor. Aquest i d’altres interessants documents figuren al Llibre de la universitat de la vila<br />
de <strong>Blanes</strong>, traspassat recentment de l’arxiu de la parròquia de Santa Maria a l’arxiu municipal.<br />
4 <strong>El</strong> castell de <strong>Blanes</strong>, dit inicialment de Forcadell, és esmentat per primera vegada el 1002 en<br />
un document del vescomte Sunifred de Girona. La seva néta Ermessenda, que es casà amb<br />
Guerau de Cabrera reconeix vers el 1050 i el 1053 tenir en feu dels comtes de Barcelona el<br />
castell de <strong>Blanes</strong> (amb el de Cabrera i el d’Argimón). També apareix en un instrument fet entre<br />
els anys 1051 i 1058 i en el que la comtessa Ermessenda restituïa al bisbe de Girona una sèrie<br />
d’esglésies i de jurisdiccions i drets que retenia injustament. En el “Liber feudorum maior” hom<br />
conserva diversos juraments de fidelitat retuts pels vescomtes de Cabrera als comtes de<br />
Barcelona per aquest castell. Entre el 1050 i el 1076, Ponç Guerau, fill d’Ermessenda, signà<br />
una convinença pel “castro de Blannes et de ipsa forteda qui ibi est aut in antea ibi erit”.<br />
5 Segons Monsalvatje, la primera menció de l’església de Santa Maria de <strong>Blanes</strong> figura en un<br />
document del 974, una butlla en què el papa Benet confirma un seguit de béns, entre els quals<br />
aquesta església, al monestir de Sant Pere de Rodes. Pel que fa a l’Església parroquial de<br />
Santa Maria de <strong>Blanes</strong> s’ha de dir que tot i que la construcció és plenament romànica,<br />
probablement hi podria haver existit una primigènia construcció visigòtica amb culte a la Mare<br />
de Déu que fou destruïda pels sarraïns als segles VIII i IX (això no deixa de ser una suposició).<br />
<strong>El</strong> 1246 passà per una butlla pontifícia al monestir de Sant Salvador de Breda.
Rocabertí, el senyor Ramon de <strong>Blanes</strong> i els prohoms de la vila. <strong>El</strong> decret<br />
d’erecció de la parròquia de <strong>Blanes</strong> fou donat el 7 de juny de 1319.<br />
L’origen del model urbà que caracteritza l’actual ciutat de <strong>Blanes</strong>, per tant,<br />
cal cercar-los en l’època medieval. L’ordre feudal va donar lloc a un estructura<br />
concreta caracteritzada per un perímetre murallat amb diverses portes i torres<br />
dominat pels centres de poder senyorial: el castell de Sant Joan i,<br />
posteriorment, el Palau Vescomtal. A redós de la Parròquia i del castell de<br />
<strong>Blanes</strong> s’anirà produint un fort desenvolupament de la vila 6 , ja amb uns termes<br />
municipals més o menys clars però que evolucionaran al llarg del temps.<br />
Aquest procés de creixement no es pot dir que sigui continu, ans al contrari,<br />
més aviat es caracteritza per l’existència de nombrosos alts i baixos (guerres,<br />
malalties, crisis econòmiques, etc.).<br />
<strong>El</strong> que està clar és que durant tot el segle XV el nou palau de <strong>Blanes</strong> fou un<br />
altre dels grans elements de desenvolupament de la vila, sobretot perquè es<br />
convertí en la residència de les dones de la casa de Cabrera (aleshores<br />
comtesses d’Osona i de Mòdica), entre les quals destacà Violant de Prades.<br />
Amb Violant de Prades, com a governadora general dels béns del seu marit,<br />
Bernat Joan de Cabrera, la vila de <strong>Blanes</strong> experimentà una gran creixença i<br />
progrés. D’aquelles dates eren alguns dels notables edificis gòtics que hi havia<br />
als carrers de Bernat Boades i carrer Ample i a la muralla de cara a la mar; es<br />
reedificà la muralla i es reforçà amb un seguit de torres de defensa en els<br />
angles; s’obriren nous portals i es construí la font gòtica del Carrer Ample.<br />
Fou també Violant de Prades qui l’any 1458 agregà al terme municipal de<br />
<strong>Blanes</strong> la platja anomenada de s’Auguer. Segurament aquesta ampliació del<br />
terme municipal estava molt relacionada amb els drets de riberatge. En alguns<br />
indrets marítims, com és el cas de <strong>Blanes</strong>, la baronia tenia el dret de “ribatge”<br />
sobre tot allò que es desembarcava o recollia portat per la mar.<br />
Un altre fet fonamental per a entendre el procés de constitució del terme<br />
municipal de <strong>Blanes</strong> fou la consolidació, al llarg dels segles XII i XV, del<br />
sistema municipal. La Universitat de <strong>Blanes</strong>, el funcionament de la qual era<br />
molt similar al dels ajuntaments actuals, va reforçar el paper de la població<br />
respecte a l’administració de la vila. Així doncs, es produeix una progressiva<br />
institucionalització del règim local. Tots aquests aspectes es poden observar en<br />
el “Llibre de la Universitat de la Vila de <strong>Blanes</strong>”, concretament en unes<br />
6 En el fogatjament del 1378 ja tenia 197 focs, que el segle XVI (1553) havien passat a 220.<br />
Recordem que cada foc estaria format per 4’5-5 persones.
ordenacions redactades el 1477 (i on s’especifica la manera d’elegir els jurats<br />
que havien de regir la universitat de la vila de <strong>Blanes</strong>, les concessions del<br />
consell general, etc.). Per aquesta raó aquest llibre esdevé una de les fonts<br />
més importants per a l’estudi del municipalisme del segle XIV. Fou important<br />
per a la vila la fundació del convent dels caputxins el 1583, bastit al puig de<br />
Santa Anna, per iniciativa, sembla, dels jurats blanencs.<br />
Aquest fort procés d’expansió de la vila de <strong>Blanes</strong> també comportà un<br />
creixement urbanístic “fora muralles”. Al sector sud es traspassà la riera de<br />
<strong>Blanes</strong> i, amb això, també el terme del castell de <strong>Blanes</strong> (el barri estava<br />
enganxat a <strong>Blanes</strong> però pertanyia a Palafolls). Aquest desajust era l’origen de<br />
múltiples problemes i conflictes de tipus administratiu i/o funcional que calia<br />
solucionar. <strong>El</strong> 1603, el terme jurisdiccional de <strong>Blanes</strong>, que per ponent arribava<br />
només fins a la riera de <strong>Blanes</strong> o de Valldoric, s’estengué fins a la Tordera (en<br />
detriment del terme del Castell de Palafolls), i així els barris de s’Auguer i de la<br />
Maçaneda restaren incorporats eclesiàsticament i civilment a <strong>Blanes</strong>. En darrer<br />
lloc, l’ampliació fins a la Tordera també va significar que a partir d’aquells<br />
moments els blanencs disposessin d’unes terres de cultiu molt fèrtils (i<br />
necessàries per a l’alimentació d’una població cada vegada més nombrosa).<br />
A la fi de la guerra dels Segador (1652), el marquès de Mortara, al servei de<br />
la corona castellana, atacà la vila amb l’artilleria, la saquejà i la prengué contra<br />
una aferrissada resistència al palau i a l’església. Uns 300 defensors de la vila<br />
foren condemnats a galeres. <strong>El</strong> 1694, durant la guerra de la Lliga d’Ausburg, les<br />
forces del general Clarke atacaren el port de <strong>Blanes</strong> i abans d’ésser rebutjades<br />
ja havien enderrocat el palau, del qual només resta part de la façana, per bastir<br />
un terraplè defensiu.<br />
Durant la guerra de Successió la vila fou austriacista. Al segle XVIII<br />
l’església fou ampliada amb la nau lateral dreta i hi fou col·locat un magnífic<br />
altar barroc, destruït el 1936. A la fi d’aquest segle el viatger Francisco de<br />
Zamora dóna compte de la revifalla de l’economia blanenca, especialment de<br />
l’activitat marinera (9 vaixells per a Amèrica, 18 per a Itàlia, 12 per a la costa,<br />
120 per a la pesca, i unes drassanes): i industrial (puntes de coixí, cordes, taps<br />
de suro, bótes). En pocs anys, la població gairebé es duplica. Durant la guerra<br />
del Francès, el general Verdier establí el quarter general a <strong>Blanes</strong> per a<br />
preparar i executar el setge del castell d’Hostalric.
Al segle XIX continuà prosperant l’activitat marinera i la indústria del tap de<br />
suro conegué l’apogeu. Durant aquest període, <strong>Blanes</strong> s’obrí al comerç<br />
transatlàntic, cosa que va suposar un gran impuls socioeconòmic. Aquest<br />
fenomen va anar acompanyat per un important creixement, fruit de l’augment<br />
d’obrers necessaris interessats en treballar a les drassanes i d’aventurers que<br />
volien embarcar-se per provar fortuna. Com a tota la costa, foren nombrosos<br />
els qui emigraren a Amèrica a fer fortuna. <strong>El</strong>s que tingueren més sort ret<br />
retornaren i construïren algunes de les cases que ornaren el passeig. Malgrat<br />
tot, el segle XIX es va tancar amb una important recessió que va durar fins a<br />
principis del segle XX. <strong>El</strong> comerç amb Amèrica va caure en decadència i la<br />
població va començar a viure de la pesca, de la manufactura del suro, de la<br />
terra, de la menestralia tradicional i del contraban.<br />
Durant la segona meitat del segle XIX i la primera del segle XX, moment en<br />
què comencem a trobar els primers projectes no realitzats, la trama urbana<br />
blanenca havia canviat de manera notable respecte de la d’època baix<br />
medieval, per bé que encara no tan profundament com ho faria a mitjan segle<br />
XX. Fins aleshores, els canvis més significatius havien estat el creixement<br />
progressiu fora muralles (s’observen construccions des del segle XVI als barris<br />
del Raval i de sa Massaneda per la banda de muntanya i a sa Carbonera i<br />
s’Auguer per la banda de mar) i l’enderroc dels murs defensius entre el segle<br />
XVIII i les primeres dècades del segle XIX. Precisament aquest fer va permetre<br />
que a partir de 1814 s’urbanitzés la primera línia marítima i sorgís el passeig de<br />
Dintre. En efecte, en aquesta època coexisteixen dues tendències generals de<br />
creixement: d’una banda, el nucli s’expandeix seguint la línia de la costa (cap al<br />
nord vers l’Esperança i Sant Antoni, i cap al sud vers s’Auguer i els Pins); i, de<br />
l’altra, s’inicia el poblament seguint la carretera d’Hostalric a Tossa, que<br />
passava a tocar del nucli (en direcció a Tordera creixen els Massans i en l’altre<br />
sentit es pobla la Salut i la carretera de Lloret). A més, l’obertura del carrer<br />
Ample el 1911 va permetre la connexió de Dintre Vila i el passeig cap a aquests<br />
sectors.<br />
Precisament un dels espais que a partir d’ara prendrà més protagonisme<br />
serà el passeig de mar. Des de principi de segle s’aniran succeint un munt de<br />
projectes per tal d’adaptar l’espai a les noves realitats. Les activitats lligades<br />
amb la pesca i la construcció de vaixells quedaran situades progressivament<br />
als extrems del passeig, sobretot a mesura que es va construint el port a partir<br />
de 1913. La part central, en canvi, viurà tota mena de transformacions lligades<br />
amb activitats <strong>cultural</strong>s, d’oci i de turisme. Fins i tot els habitatges del passeig
aniran adoptant progressivament com a principal la façana que mira a mar. A<br />
banda d’aquestes zones, durant la Segona República també s’urbanitzarà el<br />
sector de l’Horta d’en Creus i la part final de s’Auguer.<br />
Durant el període de la postguerra i fins a finals dels anys cinquanta, el<br />
perímetre urbà no va variar gaire, però, en canvi, es varen fer força projectes<br />
per millorar els serveis i les infraestructures. <strong>El</strong>s més monumentals i<br />
ambiciosos, atesa la precària situació de les hisendes locals, són els que mai<br />
no es varen executar. <strong>El</strong>s més emblemàtics varen ser el nou escorxador, de<br />
1940; la urbanització de la plaça d’Espanya, de 1942, o l’eixampla per a 30.000<br />
persones, de 1946.<br />
A principis dels anys seixanta, amb l’arribada massiva d’immigrants atrets<br />
per les bones expectatives de treball creades per a indústria (sobretot de la<br />
SAFA), la construcció i el turisme, s’originà un model urbà caracteritzat per una<br />
forta dispersió, una planificació desigual i una construcció accelerada. És en<br />
aquest moment que es creen un seguit de barris al voltant del nucli històric:<br />
Mas Enlaire, Mas Borinot i Valldolig al cantó nord; Mas Carolet i Ca la Guidó a<br />
la carretera de Tordera; Quatre Vents i Mas Torrents a tocar de la SAFA; i el<br />
Racó d’en Portes, la Plantera o Ntra. Sra. del Vilar a la zona sud dels Pins. <strong>El</strong><br />
fenomen de les urbanitzacions també arrenca d’aquest període i contribuirà a<br />
agreujar el problema de la desconnexió del centre amb la perifèria. L’eclosió del<br />
turisme de masses, per tant, va suposar la proliferació del sector servei i de la<br />
construcció, alhora que s’iniciava una degradació urbanística i ambiental de la<br />
ciutat.<br />
Paral·lelament a aquest creixement extensiu, és interessant constatar que<br />
molts dels projectes d’aquest període fins l’any 1975 tenen a veure amb intents<br />
d’aprofitament del vessant turístic del municipi, tant des de l’òptica pública com<br />
des de la <strong>promoció</strong> privada. Això explica la gran presència de projectes<br />
d’aquesta mena no realitzats, com per exemple els campaments per a<br />
productors o els edificis de serveis a Sant Francesc, les diverses ordenacions<br />
del passeig de mar o els grans blocs d’apartaments amb vistes al mar.<br />
La urbanització dels darrers anys ha tendit a donar continuïtat al sòl urbà<br />
tot intentant connectar els barris amb el centre ocupant les zones intermèdies.<br />
Això ha fet que hagin sorgit nous barris com ara els Olivers, els Pavos, Mas<br />
Marot o darrerament Mas Borrell.
) <strong>El</strong>ements d’interès<br />
En aquest apartat s’inclouen tots aquells elements del <strong>patrimoni</strong><br />
arquitectònic i <strong>cultural</strong> que es consideren d’interès per al desenvolupament<br />
turístic del municipi de <strong>Blanes</strong>. Per a això s’ha emprat un mètode de fitxes<br />
basat en la col·lecció <strong>El</strong> <strong>patrimoni</strong> de la Selva: inventari històric, artístic i<br />
arqueològic dels municipis de la comarca, dels historiadors i arqueòlegs Jordi<br />
Merino i Joan Llinàs 7 (veure Annex 1). En cadascuna d’aquestes fitxes es<br />
detallen i es descriuen els següents punts: nom, situació, data de construcció<br />
(cronologia per jaciments arqueològics), categoria, estat de conservació,<br />
protecció, propietari, extensions, activitat, descripció, història, tradicions, visita i<br />
una fotografia.<br />
En molts dels casos es tracta d’elements puntuals (una casa, una capella,<br />
una església, etc.), encara que en ocasions la valoració també inclou l’entorn<br />
immediat. Això és el que succeeix, per exemple, amb els masos, doncs a més<br />
de la pròpia estructura de la casa també inclou les extensions annexes (pou,<br />
era, bassa, capelleta, etc.) i les terres associades (poden constituir una unitat<br />
paisatgística d’interès). Un altre aspecte important a valorar és l’organisme o<br />
l’instrument de protecció del <strong>patrimoni</strong> <strong>cultural</strong> (Pla General, Ministeri de Cultura<br />
o cap) i el grau d’actuació (total, elements, conjunt i entorn). En darrer terme,<br />
en l’apartat “visita”, veurem quin és el condicionament i el nivell de preparació<br />
del <strong>patrimoni</strong> per a ésser visitat i, per tant, explotat des dels punt de vista<br />
turístic. A continuació es llisten els elements del <strong>patrimoni</strong> arquitectònic i<br />
arqueològic blanenc estudiats i la seva correspondència amb les fitxes.<br />
1. Ajuntament de <strong>Blanes</strong><br />
2. Ca l’Amado Carreras<br />
3. Ca l’Orench<br />
4. Can Balliu<br />
5. Can Burcet<br />
6. Can Miralbell<br />
7. Can Tordera<br />
8. Cal Ferrer del Puig<br />
<strong>El</strong>ements amb fitxa Altres elements sense fitxa<br />
a) Apartaments “<strong>El</strong> Delfí”<br />
b) C/ Ample nº 7, 9 i 11<br />
c) C/ Ample nº 10<br />
d) C/ Esperança nº 43<br />
e) C/ Jaume Ferrer nº 2<br />
f) Can Deu<br />
g) Can Jan Carreras<br />
h) Can Rouret<br />
7 En els cinc volums d’aquesta obra, editada pel Consell Comarcal de la Selva, s’han identificat<br />
i estudiat 949 elements del <strong>patrimoni</strong> arquitectònic i arqueològic selvatà (dels quals gairebé 40<br />
pertanyen al municipi de <strong>Blanes</strong>). La llista inclou des de grans edificis ben conservats fins a<br />
necròpolis mil·lenàries, passant per forns, ponts i tota mena de testimonis del passat d’aquest<br />
territori.
9. Capella de l’Antiga<br />
10. Capella de la Salut<br />
11. Capella de l’Esperança<br />
12. Capella de Sant Francesc<br />
13. Capella de Sant Joan<br />
14. Capella de Santa Bàrbara<br />
15. Carrer Nou, 12<br />
16. Casa del Poble<br />
17. Casa Folguera<br />
18. Casa Saladrigas<br />
19. Castell de Sant Joan<br />
20. Cementiri Municipal<br />
21. Col·legi dels Padrets<br />
22. Convent de Sant Francesc<br />
23. Escola de la Salut<br />
24. Església de Santa Maria<br />
25. Hospital de Sant Jaume<br />
26. Font Gòtica<br />
27. Mas Güelo<br />
28. Masia del Vilar<br />
29. Palau dels Vescomptes de Cabrera<br />
30. Portal de la Verge Maria<br />
31. Restes ibèriques del turó de Sant Joan<br />
32. Restes romanes cala Sant Francesc<br />
33. Restes romanes del nucli urbà<br />
34. Santuari de la Mare de Deu del Vilar<br />
35. Valldolig<br />
36. Voltes del Carrer Ample.<br />
i) <strong>El</strong> Vilar Petit<br />
j) Font de la Mina<br />
k) Mas Bachiller<br />
l) Mas Bassó<br />
m) Mas Beia<br />
n) Mas Canaro<br />
o) Mas Carbó<br />
p) Mas Cateura<br />
q) Mas Gelat<br />
r) Mas Guillau<br />
s) Mas Llorenç<br />
t) Mas Solà<br />
u) Mas Martí<br />
v) Mas Montelles<br />
w) Mas Montells<br />
x) Mas Puig<br />
y) Mas Rabanissa<br />
z) Mas Rabassa<br />
aa) Mas Sabata<br />
bb) Mas Saboya<br />
cc) Masia camí vell de Sant Joan<br />
dd) Passeig de Dintre nº 8 i 10<br />
ee) Passeig de Dintre nº 25<br />
ff) Passeig del Mar nº 11<br />
gg) Passeig del Mar nº 67<br />
hh) Passeig del Mar nº 68<br />
ii) Passeig del Mar nº 73<br />
jj) Plaça Vella nº 5<br />
kk) Pòrtic C/ Gibert<br />
ll) Refugi antiaeri<br />
Com podrem anar observant amb la lectura de les fitxes, molts dels<br />
elements enumerats no tenen cap mena de protecció (fet que esdevé crític en<br />
el cas del <strong>patrimoni</strong> rural). En d’altres casos, però, tot i que el Pla General<br />
d’Ordenació Urbana de <strong>Blanes</strong> els hi atorga un determinat grau de protecció,<br />
en cap cas es detalla en què consisteix la mateixa. Alhora, com s’ha comentat<br />
anteriorment, gairebé sempre es tracta d’elements puntuals i aïllats, deixant de<br />
banda la valoració de conjunt. En alguns carrers de <strong>Blanes</strong>, com per exemple el<br />
de l’Antiga o el de l’Esperança, encara es conserven algunes de les<br />
edificacions típiques del segle XIX i primera meitat del XX; cadascuna d’elles<br />
per si sola potser no té un gran valor, però si el conjunt de les mateixes. En<br />
general això es podria aplicar a tot el barri antic de <strong>Blanes</strong>, que caldria
conservar si es vol seguir oferint una imatge de zona d’interès <strong>patrimoni</strong>al (fet<br />
molt ben valorat pels turistes actuals).<br />
Amb tot això es posa de manifest que el grau de preocupació del municipi<br />
de <strong>Blanes</strong> pel seu <strong>patrimoni</strong> arquitectònic i arqueològic no sempre ha estat<br />
l’adequat; ans al contrari, molt s’ha destruït en favor d’un teòric<br />
desenvolupament econòmic i social. Avui en dia, però, si <strong>Blanes</strong> realment vol<br />
adaptar-se a les demandes de les noves tendències del turisme, ha d’iniciar<br />
sense contemplacions una acció decidida vers la conservació i revalorització<br />
del <strong>patrimoni</strong> que inverteixi la situació actual. <strong>El</strong> primer pas per a fer-ho, sense<br />
cap mena de dubte, és coneixent amb profunditat quins són els recursos<br />
disponibles. Cal, per tant, un inventari exhaustiu contemplat en un planejament<br />
modern i actual que proposi mesures correctores.<br />
En aquest sentit, recentment ha sortit a la llum una iniciativa municipal per a<br />
la protecció del <strong>patrimoni</strong> arquitectònic i històric (també inclou elements del<br />
<strong>patrimoni</strong> natural i paisatgístic). Es tracta del “Pla Especial de Protecció del<br />
Patrimoni Ambiental, Paisatgístic, Historicoartístic”, en el qual es fa una<br />
primera proposta de suspensió de llicències i tramitació del planejament<br />
urbanístic. Si realment aquesta proposta qualla i es materialitza, podria ésser la<br />
resposta a molts dels problemes i amenaces del <strong>patrimoni</strong> local blanenc.<br />
Donada la importància d’aquest avantprojecte, sembla oportú detallar les seves<br />
característiques.<br />
Objectius<br />
a) Protecció de les àrees de <strong>patrimoni</strong> natural, de l’estructura ambiental i<br />
paisatgística i de les lleres públiques.<br />
b) Protecció d’àmbits paisatgístics singulars, verd privat protegit, àrees de protecció<br />
paisatgística i paratges.<br />
c) Protecció de conjunts urbans de valor historicoartístic: elements i conjunts de<br />
<strong>patrimoni</strong> arquitectònic i urbanístic.<br />
Mesures<br />
- L’aplicació dels nivells de protecció proposats en l’avantprojecte sobre la<br />
totalitat del territori municipal, representat en quatre categories: 1. L’estructura<br />
ambiental i paisatgística; 2. <strong>El</strong>s “cauces” públics; 3. <strong>El</strong>s àmbits paisatgístics singulars;<br />
i 4. <strong>El</strong>s elements i conjunts de <strong>patrimoni</strong> arquitectònic i urbanístic.<br />
- La continuïtat de les gestions en curs davant de les autoritats competents<br />
(Diputació de Girona i Generalitat de Catalunya) vinculades a la protecció del sistema<br />
del riu Tordera i al sector de Pinya de Rosa.<br />
Actuacions
1) Suspensió puntual de llicències d’edificació, reforma, rehabilitació o<br />
enderrocament d’edificacions, parcel·lació i urbanització per la redacció del Pla<br />
especial de protecció del <strong>patrimoni</strong> ambiental, paisatgístic, historicoartístic i el seu<br />
Catàleg.<br />
2) Suspensió de la tramitació del planejament derivat en sectors de sòl urbà<br />
afectats per previsions que poden posar en perill la protecció dels valors ambientals,<br />
paisatgístics i <strong>cultural</strong>s de l’àmbit concret que determini el Pla Especial.<br />
1. SUSPENSIÓ PUNTUAL DE LLICENCIES<br />
La suspensió de llicències s’aplicarà sobre:<br />
- Àmbits paisatgístics singulars<br />
a. <strong>El</strong> salt topogràfic de la rambla de Catalunya.<br />
b. L’àmbit paisatgístic de la cala de la Punta de Santa Anna i la Punta de Santa Anna.<br />
- Finques urbanes individualitzades<br />
c. Algunes finques del centre històric.<br />
d. Algunes finques del barri dels Pescadors.<br />
e. <strong>El</strong> conjunt edificat de la finca Perpinyà i entorns.<br />
f. La Llotja Vella del Port.<br />
En els dos casos es defineixen per mitjà de criteris específics en quines situacions es<br />
considera la suspensió de llicències, i es proposa un llistat d’àmbits o edificis per<br />
aplicar-hi la suspensió.<br />
Criteris específics: suspendre llicències de nova edificació, parcel·lació i urbanització<br />
sobre els àmbits paisatgístics singulars o de <strong>patrimoni</strong> natural que: a) estan protegits<br />
parcialment pel PGOU, però que requereixen el desenvolupament o la revisió del<br />
nivell de protecció; i b) no estan protegits pel PGOU, però que haurien de tenir un cert<br />
nivell de protecció, pel seus valors ambientals, paisatgístics o historicoartístics.<br />
Llistat d’àmbits paisatgístics o edificacions singulars: Primera terrassa del salt<br />
topogràfic de la rambla de Catalunya; cala de la Punta de Santa Anna i Punta de Santa<br />
Anna.<br />
Llistat d’edificacions singulars (* inclosos en el PGOU):<br />
Fitxa nº 1.a Entorn del salt topogràfic de la rambla de Catalunya:<br />
- Masia antiga; conjunt edificat al c. Sant Pere Màrtir i entorns - cantonada c. de la<br />
Molina.<br />
Fitxa nº 3. Barri dels Pescadors<br />
- Restaurant S’Auguer, c. S’Auguer, n. 20.<br />
- Plaça de Catalunya, n. 14.<br />
1- Cinc finques amb jardins cap al passeig de la Marina: C. Méndez Núñez, n. 39-41-<br />
43-45-47 i Passeig de la Marina, n. 39-41-43-45-47.<br />
- Conjunt edificat limitat a c. Méndez Núñez, trav. St. Pere Pescador, c. St. Pere<br />
Pescador, trav. Méndez Núñez: C. Pere Pescador, n. 17-19-21-23-25-27-29-31-33-35;<br />
C. Méndez Núñez, n. 28-30-32-34-36-38-40-42-44-46; C. S’Auguer, n. 14-36-54-58;
Plaça de Catalunya, n. 20; C. Sant Andreu de la Palomera, n. 10-15: C. Méndez<br />
Núñez, n. 13-25-27-<br />
- Conjunt edificat davant de la Palomera: Passeig de la Marina, n. 1-3-5-7-9 i C. Sant<br />
Andreu de la Palomera, n. 1-2-3-4-5-6-7-8-9-10.<br />
- Conjunt edificat davant de la plaça de Catalunya: P. de Catalunya, n. 13-14-15-16-<br />
17-18-19-20.<br />
Fitxa nº 4. C. Ample – Passeig de Dintre - plaça d’Espanya:<br />
- C. Dr. Xavier Brunet, n. 2-4-13-15.<br />
1- Passeig de Dintre, n. 2*-5-8*-10*-Font de la Mina Cristal·lina*-18*-25-26*-29*<br />
(Ajuntament).<br />
- C. Ample, n. 7*-10*-11*-13-15; Pòrtic Carrer Gibert*; Font Gòtica*.<br />
Fitxa nº 5. Passeig de Roig i Jalpí - carrer de l’Esperança:<br />
- Passeig de Roig i Jalpí, n. 3*-11-24.<br />
1- Carrer de l’Esperança, n. 1-3-5-6-7-8-9-14-16-18-21-23-25-36-38-40-48*-51-53-<br />
55.<br />
Fitxa nº 6. C. Nou - plaça de la Verge Maria - plaça de l’Església:<br />
- C. Raval, n. 11-17.<br />
- C. Nou, n. 8-12*-24.<br />
1- C. Raval, 72-74-76-78-80-84-86.<br />
2- Plaça de la Verge Maria, n. 2-4; Porta de la Muralla*.<br />
3- C. Jaume Ferrer nº 2*.<br />
4- Església de Santa Maria* - conjunt edificat del antic Palau dels Cabrera.<br />
Plànol de Suspensió de Llicències i de Tramitació del Planejament Derivat<br />
- Llotja Vella del Port.<br />
1- Escola de la Salut; i Ermita de la Salut*.<br />
2- Capella i hospital de Sant Jaume i entorns.<br />
3- Ermites: de l’Antiga*; de Sant Joan* (i Torre*); de Sant Francesc*; de<br />
l’Esperança*; del Vilar*.<br />
4- Jardí Botànic Mar i Murtra* Enreixat, templet i edificació entrada<br />
2. SUSPENSIÓ DE LA TRAMITACIÓ DEL PLANEJAMENT DERIVAT<br />
PLANS ESPECIALS EN SÒL URBÀ<br />
- Pla Especial de la finca Perpinyà<br />
- Pla Especial de la Punta de Santa Anna.
<strong>4.1.2</strong>.2 <strong>El</strong>s jardins botànics<br />
S’hi per alguna cosa és conegut <strong>Blanes</strong>, a banda del Concurs de Focs<br />
d’Artifici, és per tenir dos dels jardins botànics més importants de tot Catalunya:<br />
el jardí botànic Mar i Murtra i el de Pinya de Rosa. Aquests jardins tenen una<br />
vinculació molt estreta amb l’oci i el turisme, ja que es tracta de béns<br />
<strong>patrimoni</strong>als que, en molts casos, han estat posats en clau turística: cada any<br />
reben centenars de visitants, tant de la comarca com de fora, atrets per la<br />
bellesa dels elements que s’hi exposen.<br />
Jardí botànic Mar i Murtra<br />
<strong>El</strong> jardí botànic Mar i Murtra, institució d’excepcional valor científic i<br />
pedagògic, fou fundat el 1921 pel botànic alemany Karl Faust, nascut a<br />
Hadamar (Hessen) el 1874, que en retirar-se s’establí a <strong>Blanes</strong> atret per la<br />
seva gran bellesa paisatgística i la benignitat del clima. <strong>El</strong>s terrenys, de quasi<br />
15 Ha d’extensió, ocupen els vessants de llevant del morrot, prop de la platja<br />
de sa Forcanera Faust hi aclimatà més de 3.000 espècies de plantes exòtiques<br />
de tots els continents, amb la col·laboració del gran botànic català Pius Font i<br />
Quer. A la mort del fundador (1952) es creà un patronat que té cura d’un<br />
conjunt d’extraordinari valor.<br />
Actualment s’hi cultiven aproximadament 4.000 espècies interessants per a<br />
l’estudi, l’ensenyament i la investigació botànica, així com per al gaudiment<br />
estètic. Les característiques més notables del jardí són les seves col·leccions<br />
de cactàcies i altres plantes suculentes procedents de les regions àrides<br />
d'Àfrica del Sud i Amèrica Central. Hi trobem també el grup de plantes<br />
subtropicals de grans dimensions i exuberància en l’anomenada “pèrgola”,<br />
seguides de col·leccions de palmeres, eucaliptus, xiprers i araucàries, i gran<br />
varietat d’arbusts i plantes vivaces oriündes de tots els continents i pertanyents<br />
a nombroses famílies botàniques, el conjunt de les quals donen una visió<br />
general de la gran diversitat del món de les plantes vasculars.<br />
Cal esmentar en aquest context l’estany d’aigua dolça que acull la col·lecció<br />
de plantes aquàtiques. <strong>El</strong>s recintes oberts al públic totalitzen unes 5 hectàrees.<br />
Diverses seccions de recent creació han estat elaborades i retolades amb la<br />
finalitat exclusiva d’augmentar el valor didàctic del jardí. Entre aquestes, cal fer<br />
esment de l’agrupació de plantes exòtiques, aromàtiques, medicinals... i al
ecinte on es concentren les espècies de la flora regional i la col·lecció de<br />
falgueres de les muntanyes de Catalunya.<br />
A més de les sèries de plantes vives, el jardí botànic Mar i Murtra disposa<br />
també d’un reduït herbari, una selecció de llavors, una biblioteca<br />
especialitzada, un hivernacle, diversos camps d’experimentació (amb el seu<br />
laboratori experimental) i una estació meteorològica. Tot plegat fa que aquest<br />
jardins siguin un dels elements d’atracció turística més importants del municipi<br />
de <strong>Blanes</strong>; les 150.000 – 180.000 persones que el visiten anualment n’és una<br />
mostra prou evident (encara que anys enrere s’havia arribat a la xifra de<br />
500.000 visitants).<br />
Jardí tropical de Pinya de Rosa<br />
L’altre jardí present a la vila de <strong>Blanes</strong> és el de Pinya de Rosa, potser no<br />
tan conegut com el de Mar i Murtra, però igualment interessant des del punt de<br />
vista botànic. Tot i això, per si alguna cosa destaca el jardí Pinya de Rosa és<br />
pel seu gran valor paisatgístic i ecològic, dons resta inserit en una finca molt<br />
més àmplia i que possiblement serà declarada com zona PEIN després d’un<br />
fracassat intent d’urbanització. <strong>El</strong>s jardins de Pinya de Rosa, apleguen una<br />
notable col·lecció de plantes africanes, cactus i espècies de la flora<br />
mediterrània.<br />
<strong>El</strong> Dr. Fernando Riviere de Caralt creà el jardí poc després de comprar la<br />
finca l’any 1945. La formació de les col·leccions suposà anys d’intens treball.<br />
<strong>El</strong>s exemplars que anaven engrandint les sèries eren procedents, alguns del<br />
seu hàbitat original i d’altres de jardins botànics, particulars i vivers d’arreu del<br />
món. En total el jardí comprèn més de 7.000 espècies. De totes les<br />
col·leccions, han estat considerades com les millors d’Europa, i fins i tot del<br />
món, les dels gèneres d’Agave, Aloe, Lucca i Opuntias.<br />
Respecte al conjunt de l’espai natural de Pinya de Rosa, cal destacar que<br />
es troba al nord-est del terme municipal de <strong>Blanes</strong>, i limita amb el terme<br />
municipal de Lloret de Mar (per la platja de Treumal) i amb l’espai forestal de<br />
Santa Cristina. Aquest espai natural conforma una entitat molt peculiar i<br />
interessant al quedar protegida dels nuclis urbans de <strong>Blanes</strong> i Lloret de Mar<br />
alhora que esdevé una mena de corredor biològic amb d’altres zones naturals<br />
de l’interior de la comarca. Es tracta d’una finca rústica d’unes 50 ha d’extensió,<br />
actualment amb un caràcter marcadament forestal que és conseqüència de<br />
l’esdevenir de tota una sèrie de processos socioeconòmics que han actuat<br />
sobre el seu territori en els darrers 150 anys.
Pinya de Rosa es podria caracteritzar com a una zona d’elevada riquesa<br />
natural i paisatgística, pròpia de la confluència de dos medis físics ben<br />
diferenciats que han servit per estructurar un espai terrestre, predominantment<br />
forestal, un espai litoral, i un espai marí de fons suaus i preferentment tous.<br />
Gran part de la finca de Pinya de Rosa està conformat bàsicament per una<br />
extensa massa forestal. Originalment, abans del seu aprofitament agrícola,<br />
aquest espai estava constituït per un bosc de suros i/o alzines (Viburno-<br />
Quercetum ilicis típic i suberetorum). <strong>El</strong>s pi pinyoner (Pinus pinea) i les alzines<br />
(Quercus ilex) es troben sovint barrejades amb les alzines sureres a les<br />
formacions primitives. Tot aquest conjunt permet tanmateix la vida d’un nombre<br />
molt important d’organismes que conformen un dels sistemes naturals més<br />
típics de la nostra geografia.<br />
Vista aèria de l’espai natural Pinya de Rosa.<br />
Respecte a la franja litoral de Pinya de Rosa, cal dir que presenta dos<br />
quilòmetres de costa retallada d’una bellesa extraordinària. Sens dubte, aquest<br />
és un bon exemple del paisatge general de l’anomenada Costa Brava. Després<br />
de la Punta Santa Anna, a <strong>Blanes</strong>, la costa torna a ser abrupta i elevada fins a
Santa Cristina. En el cas de la finca de Pinya de Rosa des de l’inici de la<br />
Llapissada i fins a la petita cala a redós de la Punta de S’Agulla, el litoral<br />
constitueix una massa forestal uniforme, plena de pins i matolls que davallen<br />
gairebé fins al mar. S’Agulla és una roca singular com el nom indica. Per la<br />
seva forma d’agulla gegantina el perfil insòlit de la roca sembla que marca la<br />
fita del litoral rocós de <strong>Blanes</strong>, tot i que continua en un penya-segat vertical que<br />
es suavitza progressivament fins arribar a la platja de Treumal.<br />
Finalment l’espai marí està constituït per un penya-segat rocós que<br />
s’introdueix al mar fins a una fondària que no supera els 15m i que dóna<br />
continuïtat als fons tous sorrencs. A la transició entre la roca i la sorra poden<br />
trobar-se moltes taques petites d’alguer (Posidonia oceanica) que conformen<br />
un paisatge submarí suau de gran importància i bellesa.<br />
<strong>4.1.2</strong>.3 <strong>El</strong> Folklore<br />
<strong>El</strong> <strong>patrimoni</strong> <strong>cultural</strong> del qualsevol territori està conformat per un seguit<br />
d’elements, aglutinats dins el concepte de “folklore”, que són els que donen<br />
identitat i personalitat als seus habitants. D’aquests cal destacar les tradicions<br />
(transmissió a les generacions següents de valors <strong>cultural</strong>s i de civilització) i els<br />
costums (la manera de fer i obrar d’una societat, establerta per un llarg ús i<br />
adquirida per la repetició continuada d’una sèrie d’actes), doncs ambdues<br />
esdevenen un factor fonamental a l’hora d’entendre la realitat <strong>cultural</strong> d’un<br />
territori i de la seva societat. Conèixer la relació entre aquests elements ha<br />
d’aportar, per tant, una millora en la gestió del <strong>patrimoni</strong> cultura.<br />
<strong>El</strong> municipi de <strong>Blanes</strong>, malgrat el pas del temps, conserva encara alguna de<br />
les antigues manifestacions populars i tradicionals (aquest és el cas, per<br />
exemple, d’algunes festes populars i aplecs). En d’altre casos, però, de les<br />
antigues tradicions i costums poc més hi queda que el que puguin recordar els<br />
més grans o el que reflecteixen els registres històrics (la gastronomia n’és un<br />
clar exemple). D’altra banda, hi ha esdeveniments més recents però que en un<br />
curt espai de temps han arrelat profundament entre la població; els focs<br />
d’artifici encara no han complit cent anys (el primer castell es va llençar el<br />
1906), però s’han convertit ja en un element definidor de la cultura blanenca.<br />
En aquest apartat, per tant, veurem quines són les manifestacions<br />
folklòriques més rellevants del municipi de <strong>Blanes</strong>. Les festes populars i els<br />
aplecs; les fires i els mercats; els focs d’artifici; la gastronomia; i d’altres
manifestacions <strong>cultural</strong>s com la premsa local; constitueixen l’eix central d’allò<br />
que hom podria anomenar el folklore blanenc.<br />
a) Les festes populars i els aplecs<br />
<strong>El</strong> folklore ve definit, entre d’altres coses, per les seves festes i els seus<br />
aplecs. Pertanyen a la cultura de l’oci, de la diversió i de la participació. <strong>El</strong> pas<br />
del temps ha canviat molts hàbits i ha liquidat molts costums, però les festes es<br />
mantenen vives per la seva capacitat d’adaptació a les noves circumstàncies.<br />
’arrels centenàries o d’implantació moderna, les festes trenquen la rutina dels<br />
ritmes laborals, marquen les etapes del cicle de l’any i serveixen de font<br />
d’expressió personal i col·lectiva. Poden adoptar la forma de fires, aplecs,<br />
àpats, marxes, concursos, audicions musicals, processons, representacions,<br />
balls, celebracions o espectacles populars. Poden ser muntanyenques,<br />
pastorívoles, marineres, urbanes, comercials, gastronòmiques, religioses,<br />
cíviques o simplement lúdiques. Hi ha festes de tota mena, en tos els àmbits i<br />
per a tots els gustos. <strong>El</strong> municipi de <strong>Blanes</strong> compte amb un gran nombre<br />
d’esdeveniments festius de diversa tipologia que es reparteixen al llarg de tot<br />
l’any (veure Taula 5), tot i que durant els mesos d’estiu aquest abunden<br />
especialment. Per altra banda, també s’observa una distribució dels<br />
esdeveniments segons l’època de l’any. Així, en mesos com l’abril i el maig, les<br />
festes tenen una forta relació amb un període litúrgic determinat (Setmana<br />
Santa i Pasqua). A l’estiu, en canvi, el predomini el tenen les festes majors<br />
relacionades amb un patró d’àmbit local i les festes populars dels barris.<br />
Taula 5: Calendari 2004 de Fires i Festes de <strong>Blanes</strong><br />
1ª SETMANA 2ª SETMANA 3ª SETMANA 4ª SETMANA<br />
GENER Cavalcada de Reis<br />
FEBRER Carnaval<br />
MARÇ Setmana Santa<br />
ABRIL Aplec del Vilar Cursa cambrers<br />
MAIG Festes de Maig<br />
Festes de Maig (balls<br />
de saló, Festa<br />
entitats, plaques<br />
cava, ball, Català<br />
Jazz, Feria d’Abril,<br />
Festa Homenatge).<br />
<strong>El</strong>s Pins Mas Borinot<br />
JUNY Rocío. Mas Florit i la <strong>El</strong> Port Botifarrada. S’Auguer Revetlla St. Joan.
Massaneda<br />
JULIOL Valldolig<br />
AGOST<br />
Dintre Vila i Control.<br />
<strong>Blanes</strong> Moda<br />
Quatre Vents, la<br />
Dona Morta i Vilar<br />
Petit<br />
Mas Cremat i<br />
Montferrant<br />
Voluntariat.<br />
Puntaires.<br />
Fira d’atraccions<br />
Fira de productes<br />
tradicionals.<br />
Copatrons<br />
(Caminada popular<br />
St. Bonòs)<br />
Festa pescadors.<br />
Recó d’en Portas i<br />
Raval.<br />
Festa Major (Fira<br />
d’Atraccions i Focs<br />
d’Artifici).<br />
“<strong>Blanes</strong> Tast”.<br />
<strong>Blanes</strong> Residencial<br />
Sa Carbonera<br />
SETEMBRE Pedrera<br />
Plantera.<br />
Diada<br />
OCTUBRE Tuning Ca la Guidó Aplec Votiu<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE Pessebres Canaricultura Fira St. Tomàs Expodiver<br />
Font: <strong>El</strong>aboració pròpia a partir de dades del Departament de Fires i Festes.<br />
Festes populars i aplecs; Festes de barri; Fires; Altres.<br />
Una de les manifestacions més conegudes a aquest nivell són les festes<br />
majors que se celebren a la majoria dels nuclis de població. Tenen els seus<br />
orígens en la commemoració de la diada del patró local. <strong>El</strong>s habitants rendien<br />
culte a una verge o sant determinat al qual atribuïen certs prodigis que havien<br />
tingut un efecte positiu sobre les viles (guariments de malalties, bones collites,<br />
protecció davant els enemics, etc.). A les festes majors locals s’organitzen<br />
espectacles <strong>cultural</strong>s, festivals infantils, actes tradicionals, ambientació de<br />
carrers i balls de festa. En general, es mira de confeccionar programes per a<br />
tots els gustos i per a tots els públics, tant pels qui viuen al poble com pels qui<br />
el visiten. Són, en definitiva, dies que ajuden a trencar amb la rutina i a viure un<br />
ambient engrescador i distès.<br />
La Festa Major de <strong>Blanes</strong> és celebra el 26 de juliol n honor de Santa Anna,<br />
patrona de la ciutat, almenys des de principis del segle XVII. Un dels actes més<br />
destacats és el “Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa Brava” (al<br />
qual s’ha dedicat un apartat, veure <strong>4.1.2</strong>.3 b). Aquest concurs, que atrau milers<br />
de visitants, es va instituir l’any 1970 i és un dels més importants de l’Estat<br />
Espanyol. A banda d’això, el reguitzell d’actes és prou ampli: actuacions<br />
musicals, balls i dansa, aplecs, sopar popular, teatre, exhibicions vàries,<br />
exposicions, tallers infantils, concursos, espectacles folklòrics (balls<br />
tradicionals, exhibicions castelleres, audicions de sardanes), celebracions<br />
eucarístiques, capgrossos, correaigua i correfoc, cercaviles, etc. Tot plegat 8<br />
dies de Festa Major en els quals l’afluència de visitants a la vila és màxima, fins<br />
i tot fregant la saturació.
Respecte a les altres festes populars cal destacar l’anomenada Festa Petita<br />
o dels Copatrons (Sant Bonós i Sant Maximià), que es celebra el dia 21<br />
d’agost. Un dels actes més populars d’aquesta festa és la caminada de la nit de<br />
Sant Bonós. També cal esmentar les Festes de Maig (s’escauen la segona<br />
quinzena del mes); la revetlla de Sant Joan (la vigília del 24 de juny), se celebra<br />
amb focs a la platja encara que antigament també hi ballaven el Gall del Càntir;<br />
la diada de Sant Pere (29 de juny), organitzada per la Confraria de Pescadors;<br />
la processó de Setmana Santa (per Pasqua); l’aplec de la Mare de Déu del<br />
Vilar (dimarts de Pasqua Florida), amb missa, dinar de germanor i sardanes;<br />
les Festes de Primavera; el Festival d’Estiu, amb actuacions de tota mena a la<br />
plaça de l’Església; i, finalment, l’aplec votiu de Sant Rafel (21 de desembre),<br />
on hi ha parades de tota mena.<br />
Capítol a part són les festes dels barris, doncs a priori resten fora dels<br />
circuits turístics i, fons i tot, en algun cas, de la resta de la ciutat. Gran part<br />
d’elles es celebren durant l’estiu (Mas Florit, la Massaneda, Valldolig, Dintre<br />
Vila, el Control, el Port, Quatre Vents, la Dona Morta, el Vilar Petit, Mas Cremat,<br />
Montferrant. S’Auguer, Racó d’en Portes, Raval, <strong>Blanes</strong> Residencial i Sa<br />
Carbonera), només unes poques a la primavera (els Pins i Mas Borinot) i a la<br />
tardor (la Pedrera, la Plantera i Ca la Guidó) i cap al hivern.<br />
b) <strong>El</strong>s focs d’artifici<br />
<strong>El</strong>s antecedents<br />
En el Arxiu Municipal es troba la primera data documentada del llançament<br />
d’un castell de focs a <strong>Blanes</strong>, el dia 26 de juliol de l’any 1906, on en un article<br />
de J. Roig i Ruiz titulat "<strong>Blanes</strong>, qui l’ha vist - qui la veu" publicat en el<br />
Setmanari Català Il·lustrat La Selva fa referència als focs i diu "En un cap de<br />
Passeig un cadafalch per focs artificials". La següents referències als focs<br />
d’artifici daten de l’any 1909 i, posteriorment, del 1931, en què en la revista<br />
Recull consta en la publicació del programa de festes, el dia 26 de juliol a les<br />
10 de la nit la següent inscripció: "Aviació d’un magnífic i sorprenent Castell de
Focs Artificials a la platja, a càrrec del conegut pirotècnic, en Domènec<br />
Morgades".<br />
La tradició dels focs a <strong>Blanes</strong> es veu aturada per l’esclat de la Guerra Civil<br />
espanyola de l’any 1936. L’any 1944 es recupera aquest costum a la Festa<br />
Major. D’aleshores ençà fins avui dia no han deixat d’organitzar-se cap any.<br />
<strong>Blanes</strong> es projecta al món: l’inici del Concurs de Focs d’Artifici<br />
A l’any 1970, enmig de l’esclat turístic que experimentava la Costa Brava,<br />
l'Ajuntament va creure convenient impulsar el nom de “<strong>Blanes</strong>” dins l’àmbit<br />
turístic mitjançant la <strong>promoció</strong> d’alguna activitat que donés renom a la Vila. Va<br />
ésser aleshores quan es va decidir aprofitar la Festa Major, que se celebra a<br />
finals de juliol, per potenciar un dels actes més singulars en aquell temps: els<br />
Focs d'Artifici. Aquell mateix any es va fer una prova pilot amb la pirotècnia<br />
“Brunchú”, a la qual se li va encarregar una exhibició de focs molt més<br />
espectacular que la de costum. Vist l’èxit obtingut per la gran afluència de<br />
públic i la bona crítica de la gent de la població, l'Ajuntament de <strong>Blanes</strong>, sota la<br />
presidència del seu Alcalde Sr. Domingo Valls i Coll i amb la col·laboració del<br />
Regidor Sr. Lluís Tremoleda, responsable de l’organització, van decidir crear<br />
l’anomenat “Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava”, que ja<br />
en aquells moments donava cabuda a pirotècnies nacionals i estrangeres. Des<br />
de llavors, el Concurs ha passat per diferents èpoques en les quals, sense<br />
minvar la seva qualitat , ha experimentat algunes modificacions.<br />
En el decurs dels anys 1983 al 1987, per exemple, el concurs va<br />
experimentar un canvi sensible, ja que va passar de 3 dies de llançament a 4.<br />
Més tard retornà als 3 dies originals, però amb un important creixement<br />
econòmic de la dotació diària. L’any 1985, l’alcaldessa Sra. Ma. Dolors Oms i<br />
Bassols, va instituir el Trofeu Vila de <strong>Blanes</strong> segons disseny de la Joieria<br />
Capdevila, que està construït en plata i pedres semiprecioses fent al·legoria a<br />
un esclat de focs.<br />
És a partir de 1996 que, amb motiu del XXV aniversari de la fundació del<br />
Concurs i amb la presidència de l’alcalde Sr. Fèlix Bota i Gibert, per iniciativa<br />
del mateix Alcalde i amb la col·laboració del regidor de Fires i Festes Sr.<br />
Francesc Xavier Ruscalleda i Busquets, s’amplià el número de pirotècnies en<br />
competició i s’arribà als 5 dies de llançament. En el 1998, la Comissió Tècnica,<br />
formada pels senyors, Jordi Bacardit Puig, Benigne Puigdomènech i Pla, Carles<br />
Romaní i Cors, Felipe Torrecillas i Ramos, Jaume Mollfulleda i Costas, Xavier
Gallostra Gàndara, proposen ampliar els dies del Concurs i celebrar-ne 6 dies, i<br />
l’any següent en 7 dies.<br />
<strong>El</strong> Concurs de Focs d'Artifici a <strong>Blanes</strong>, que ja és conegut arreu de l'Estat<br />
Espanyol, compta amb un gran prestigi entre les pirotècnies de tot el Món. La<br />
competitivitat i la pugna de les empreses participants per a aconseguir el<br />
“Trofeu Vila de <strong>Blanes</strong>” ha portat el Concurs fins als qualificatius de gran<br />
espectacle pirotècnic. D’això se n’ha fet ressò diferents vegades totes les<br />
cadenes de TV estatals i autonòmiques a Catalunya, i tots els mitjans de<br />
comunicació locals, provincials i nacionals.<br />
En els darrers anys, concretament des de que el Concurs es va ampliar a 7<br />
dies, es calcula que prop d’un milió de persones venen a veure l’espectacle<br />
pirotècnic i, en conseqüència, a gaudir dels diferents actes celebrats al llarg de<br />
la Festa Major de <strong>Blanes</strong>. Tot plegat resulta en una afluència diària de 120.000<br />
a 150.000 persones, fet que esdevé fonamental per a molts negocis de la<br />
població. En aquest sentit s’ha de considerar que, per exemple, la caixa<br />
d’algunes de les terrasses del Passeig de Mar en només 7 dies pot ésser tan<br />
important com la recollida en la resta de la temporada d’estiu. La gran afluència<br />
de públic que gaudeix en directe de l’espectacle pirotècnic a <strong>Blanes</strong> converteix<br />
aquest concurs de focs artificials en un dels actes puntuals amb més públic de<br />
Catalunya.<br />
<strong>El</strong> sistema de seguretat<br />
Un ampli i complet pla de seguretat es confecciona anualment mitjançant<br />
els serveis de l’equip de Protecció Civil local que mobilitzen tots els cossos de<br />
seguretat de l’estat ubicats a <strong>Blanes</strong>, així com bombers i equips fixos i mòbils<br />
de la Creu Roja, que disposen d’un pla d’evacuació immediata als Hospitals i<br />
centres d’urgència de la zona que estan alerta dels possibles accidents que es<br />
poguessin provocar. Cada pirotècnia que hi participa ha de disposar de tots els<br />
requisits que exigeix l’ordre de 20 d’octubre de 1988 per a la realització<br />
d’espectacles pirotècnics, així com pòlisses d’assegurances de les pirotècnies i<br />
comprovants de la Seguretat Social del mateix personal pirotècnic.<br />
L’organització del concurs de focs d’artifici, vetllant per la seguretat del públic,<br />
delimita la zona de llançament separant amb tanques metàl·liques les diferents<br />
àrees de seguretat que aïllen l’accés a la plataforma central. Aquest recinte<br />
està vigilat des de 24 hores abans del primer llançament i fins 24 hores després<br />
de l’últim. Tot al voltant de la zona de llançament, que es troba igualment
tancada i que limita amb la platja, s’hi instal·len rètols informatius en 6 idiomes<br />
prohibint el pas de personal no autoritzat.<br />
La plataforma central de llançament es troba ubicada en la zona de la roca<br />
de Sa Palomera de <strong>Blanes</strong>, situada al bell mig de la badia. La superfície de<br />
llançament ocupa a l’entorn de 4.000 metres quadrats sobre els quals<br />
s’ubiquen els estris metàl·lics de llançament (amb un pes aproximat de 4 tones<br />
diàries). <strong>El</strong> personal de muntatge s’estima a l’entorn de les 70 persones i 90<br />
més són les que s’ocupen de cobrir tots els altres serveis que envolten<br />
l’organització, fent un total de 160 persones. Diàriament es disparen uns 1.200<br />
kg de pólvora que enlairen els diferents enginys pirotècnics, que, fins al dia de<br />
llançament, són custodiats per membres de la Policia Local. <strong>El</strong> sistema<br />
d’encesa i llançament és totalment electrònic i les seqüències són controlades<br />
per ordinadors des de la cabina de control situada a les rodalies de la<br />
plataforma de llançament.<br />
c) Fires i mercats<br />
Les fires es poden definir com una reunió de mercaders i negociants<br />
celebrada en un lloc públic i en uns dies assenyalats, generalment amb una<br />
freqüència anual. Són reunions no solament protegides pels poders públics,<br />
sinó que necessiten l’autorització d’aquests, doncs dicten normes, usances i<br />
altres ordenances per tal d’assegurar el seu normal desenvolupament i la seva<br />
eficàcia. Les fires, al contrari que els mercats (on les reunions són més<br />
freqüents, d’àmbit geogràfic reduït i on s’ofereixen productes més heterogenis),<br />
s’organitzen en períodes més llargs i hi concorren compradors i productors de<br />
regions molt allunyades. Moltes de les fires seculars tradicionals s’han anat<br />
adaptant als temps moderns, tot reconvertint-me en fires de mostres o en<br />
salons monogràfics especialitzats en una tipologia de productes concreta.<br />
En el nostre cas, de totes les manifestacions firals que es duen a terme en<br />
el municipi de <strong>Blanes</strong>, potser la més important és la Fira de Sant Tomàs, que<br />
es celebra el 21 de desembre. En aquesta fira s’hi apleguen un volum prou<br />
important de parades, situades al voltant del Carrer Ample i del Passeig de
Dins, que venen tota mena d’articles decoratius i de regal. La resta de fires de<br />
<strong>Blanes</strong>, potser no tenen tanta tradició com la de Sant Tomàs, però mantenen<br />
igualment un gran interès entre la població local i visitant. Aquest és el cas, per<br />
exemple, de la Fira d’atraccions (associada a la celebració de la Festa Major),<br />
“Expodiver” (darrera setmana de desembre) o la Fira de productes artesanals<br />
(tercera setmana d’agost). D’altres de més sectorials o especialitzades són:<br />
“Canaricultura” (segona setmana desembre), Feria de Abril (aquest any la<br />
segona setmana de maig) i “<strong>Blanes</strong> Tast” (quarta setmana de juliol).<br />
Respecte als mercats, <strong>Blanes</strong> disposa d’un de diari de fruites i verdures i un<br />
de setmanal de roba. <strong>El</strong> primer d’ells en el Passeig de Dintre i és el lloc idoni<br />
per a que els pagesos del municipi i de la resta de la contrada ofereixen la seva<br />
àmplia varietat de productes. Es tracta d’un mercat amb una llarga tradició al<br />
poble, tot i que la proliferació de grans superfícies en els darrers anys n’està<br />
reduint l’afluència (especialment entre els més joves). Malgrat tot, segueix<br />
essent un autèntic referent per al municipi; fins i tot es podria dir que s’ha<br />
convertit en una de les atraccions turístiques més importants de la vila, només<br />
cal donar-se una volta en plena temporada estival per adonar-se que es molt<br />
preuat tant entre els turistes estrangers com entre els nacionals.<br />
L’altre mercat de <strong>Blanes</strong>, el de la roba, juntament amb el de Tordera,<br />
esdevenen els més importants de tota la contrada. Aquest es celebra els<br />
dilluns, en el Passeig de Mar. Cal assenyalar que en vàries ocasions s’han<br />
provat ubicacions alternatives, encara que en cap cas s’ha obtingut un resultat<br />
mínimament satisfactori. Hi ha parades de tot, sobretot de productes de<br />
l’època, però també hi abunden els articles de confecció, de calçat, de terrissa,<br />
articles de pell, etc. Un aspecte molt positiu que cal valorar és la no<br />
coincidència amb els altres mercats de roba dels municipis veïns, doncs<br />
cadascun d’ells es celebra en un dia diferent de la setmana (el de Tordera,<br />
l’únic que podria fer-li competència, es celebra el diumenge).<br />
Un comentari a part mereix el cas del Mercat del vaixell usat, que ja fa uns<br />
quants anys que no se celebra però que havia tingut una gran importància per<br />
al municipi. De fet era una de les fires especialitzades en aquest sector més<br />
important s de tot Catalunya, però en els darrers anys s’havia observat una<br />
pèrdua de rendibilitat econòmica que, finalment, ha comportat la seva<br />
desaparició. Això ha comportat que alguns sectors de la societat blanenca<br />
n’hagin criticat la seva gestió i el fet que no s’hagi potenciat adequadament<br />
(d’altres municipis han omplert els buit deixat per <strong>Blanes</strong>). La recuperació
d’aquesta activitat firal és, per tant, un dels punts a treballar en els propers anys<br />
i, per què no, també dins d’aquest Pla de Desenvolupament Turístic Sostenible.<br />
d) La gastronomia<br />
Per les seves característiques geogràfiques i ambientals el municipi de<br />
<strong>Blanes</strong> disposa de productes alimentaris de gran qualitat i d’una certa reputació<br />
(especialment pel que fa al peix, l’horta i el cava). Malgrat tot, això no s’ha<br />
traduït en una oferta gastronòmica rica i variada. Pocs són els restaurants que<br />
basen la seva cuina en els productes típics del municipi, doncs gairebé tots ells<br />
estan abocats al que s’anomena cuina internacional (especialment preocupant<br />
és el cas dels restaurants més turístics). A més, la cuina tradicional és gairebé<br />
inexistent. Pocs són els plats casolans que s’han conservat i, si aquest és el<br />
cas, en comptades ocasions aquests es poden trobar en els restaurants de la<br />
localitat.<br />
<strong>El</strong> peix és el principal ingredient de la gastronomia blanenca. Les foneres<br />
blanenques permeten la pesca d’excel·lents espècies comercials com gambes,<br />
escamarlans o rap. Al costat d’aquesta cuina, però, hi ha una de més<br />
tradicional i senzilla basada en ranxos mariners, suquets, popets o castanyons<br />
a la bruta, arròs negre amb sèpia o sopes de peix menut. Per acompanyar<br />
aquests plats es compta amb les viandes de l’horta de la Tordera i el reconegut<br />
cava Mont-Ferrant, el més antic elaborat a Catalunya (1872). Més<br />
concretament, els plats que es podrien qualificar com típicament blanencs són<br />
els següents: el suquet d’anxoves i el suquet d’orada estil Parrell, calamarsets<br />
amb ceba, arròs amb llamàntol de <strong>Blanes</strong>, les mongetes del ganxet del pla de<br />
la Tordera amb cloïsses, sípies amb macarrons i allioli negat, gamba de <strong>Blanes</strong><br />
amb cava Mont-Ferrant i, en darrer terme, llengüeta de <strong>Blanes</strong> 8 .<br />
La gastronomia és, per tant, un dels aspectes que clarament cal treballar en<br />
els propers anys si es vol potenciar un turisme de qualitat i més sostenible. La<br />
base, els productes locals de qualitat, hi és; la demanda, també (ja sigui entre<br />
la població local o els visitants, sobretot nacionals). Cal, per tant, dissenyar i<br />
potenciar iniciatives que vetllin pel desenvolupament d’una “cuina blanenca”.<br />
Cal tenir en compte, però, que la cuina i la gastronomia no són encara<br />
veritables productes que atreguin per si sols el turisme, sinó una possibilitat<br />
8 La llengüeta és un invertebrat que es pesca de mitjans de desembre a mitjans de març en els<br />
penjants que hi ha entre la platja de s’Abanell i Pineda (per la influència del delta de la<br />
Tordera). N’hi ha de dues classes: blanca, més comuna, i rossa, menys abundant i força més<br />
cara. Actualment només se’n pot trobar al port de <strong>Blanes</strong>, on s’hi dediquen cinc barques, i més<br />
esporàdicament al port de Barcelona.
més dins d’una destinació turística de qualitat i amb un oferta rica i<br />
diversificada.<br />
La riquesa gastronòmica de Catalunya és gran i coneguda i, això, es pot<br />
aprofitar per diversificar i desestacionalitzar el turisme. És a dir, donar a<br />
conèixer les possibilitats de la gastronomia local (tant pel que fa a la seva<br />
varietat com a la seva qualitat) d’una manera organitzada per tal que el nou<br />
turista conegui i interpreti aquesta nova experiència, i en gaudeixi. Però, per<br />
fer-ho, cal organitzar la gastronomia com un producte turístic més i presentar-la<br />
com l’atracció turística principal.<br />
<strong>El</strong> disseny d’un producte gastronòmic –jornades, festival etc.– hauria<br />
d’incloure, entre altres activitats, una mostra dels productes de la zona,<br />
itineraris pels voltants que permetin d’observar i entendre com s’obtenen els<br />
productes –segons l’indret, es podran desenvolupar productes turístics<br />
relacionats amb el vi, l’oli, el formatge, la fruita, les verdures, les conserves, el<br />
peix etc.–, els plats cuinats perquè es puguin tastar, àpats populars,<br />
conferències d’experts, espais on s’expliquin amb tècniques museogràfiques la<br />
cultura i les tradicions alimentàries, sense oblidar els productes complementaris<br />
(llibres, música, espectacles, art, etc.). La <strong>promoció</strong> del producte s’hauria de fer<br />
mitjançant una campanya de comunicació adreçada al públic objectiu, i hauria<br />
d’arribar a tota l’àrea de captació de la destinació (més o menys gran en funció<br />
de la durada de les jornades). Finalment, per tal d’assegurar l’èxit de l’atracció<br />
gastronòmica, caldria fer una gestió del visitant que tingués en compte<br />
l’afluència, la distribució i el itinerari pel qual ha de circular a fi que la seva<br />
estada sigui satisfactòria i en pugui treure noves experiències personals i<br />
<strong>cultural</strong>s.<br />
e) Altres manifestacions <strong>cultural</strong>s<br />
Publicacions locals<br />
La premsa local és un tipus de premsa molt específic, que té com a<br />
principal característica l’alta identificació amb el seu entorn i els seus lectors.<br />
Aquesta dóna informació general orientada a un barri específic o al conjunt<br />
d’una població (fins i tot a més d’una). La fiabilitat i la credibilitat en els<br />
continguts, l’estabilitat en la seva continuïtat, la proximitat entre les notícies i els<br />
lectors i els continguts també són trets generals en aquesta mena de<br />
publicacions. Algunes reben el suport de l’Ajuntament o d’altres institucions. La
periodicitat de les publicacions és diversa. Es poden trobar revistes quinzenals,<br />
mensuals, bimensuals o amb altres periodicitats. La tirada és força destacada.<br />
Les publicacions locals que tenen com a àmbit de difusió el municipi de<br />
<strong>Blanes</strong> són bastant abundants. Aquestes publicacions no solament fan<br />
referència a la premsa, sinó a qualsevol document escrit sobre paper que, de<br />
forma més o menys periòdica, és editat i facilitat al públic de forma gratuïta o bé<br />
previ pagament. Així, al costat de les revistes de caire setmanal o mensual que<br />
ja porten més temps editant-se, trobem d’altres de difusió més discreta i<br />
dirigides a un col·lectiu més específic. Són moltes les entitats que publiquen el<br />
seu propi butlletí on, entre d’altres, s’informa al socis i als no socis sobre les<br />
activitats que porten a terme dins les respectives associacions.<br />
Respecte a les publicacions amb més difusió i prestigi cal assenyalar<br />
Recull (editada des del 1920, amb una tirada de 1.000 exemplars i de<br />
periodicitat quinzenal) i Actual (des de 1.995, amb un tiratge de 27.000<br />
exemplars, mensual i que des de fa pocs anys també aplega els municipis<br />
veïns de Lloret i Palafolls). Ambdues són gratuïtes i de caire popular.<br />
Recentment, però, ha aparegut una publicació d’investigació anomenada<br />
Blanda, editada anualment per l’Arxiu Municipal de <strong>Blanes</strong> des de 1998, on<br />
tenen cabuda tots aquells articles d’investigació referents al municipi de <strong>Blanes</strong>.<br />
L’èxit d’aquesta revista, que té un cost aproximant de 5 €, posa de manifest les<br />
mancances que tenia el municipi quant a aquesta mena de publicacions.<br />
D’altra banda, trobem també d’altres publicacions amb més pretensions i<br />
directament relacionades amb determinades associacions, col·lectius, les<br />
derivades de l’administració local o, fins i tot, les d’alguns partits polítics. Aquest<br />
és el cas, per exemple, de les següents revistes o fulletons: <strong>Blanes</strong> Promoció,<br />
del Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de <strong>Blanes</strong>; <strong>El</strong> Cel<br />
Obert i La Nota, totes dues del mateix editor malgrat que la darrera representa<br />
al col·lectiu d’establiments i serveis “Passeig de Dintre”; La Costa Brava Sud,<br />
que tot i fer-se des de Lloret també inclou els municipis de Tossa i <strong>Blanes</strong>; les<br />
revistes dels partits polítics PSC i ERC; i en darrer terme, publicacions vàries<br />
com les de les APAS o d’instituts com el de Serrallarga.<br />
En quant a aquesta darrera tipologia de publicacions, cal destacar que des<br />
del Patronat de Turisme de <strong>Blanes</strong> hi ha la intenció de crear en els propers<br />
mesos un butlletí propi on tinguin cabuda totes aquelles notícies relacionades<br />
amb l’activitat turística, alhora que s’informaria de la feina que es realitza des<br />
de dit Patronat. Sens dubte, aquesta publicació podria ésser un bon instrument
per donar a conèixer les pressupòsits i les accions endegades dins d’aquest<br />
Pla de Desenvolupament Turístic Sostenible.<br />
<strong>4.1.2</strong>.4 Infraestructures i equipaments<br />
Tot i que en els darrers anys la dotació en infraestructures i equipaments<br />
<strong>cultural</strong>s del municipi de <strong>Blanes</strong> ha anat millorant progressivament, el gran<br />
creixement demogràfic que està vivint la població fa que, en molts casos,<br />
aquests siguin encara totalment insuficients. És per això que el gran repte és<br />
donar resposta a les ja tradicionals i històriques deficiències quant a l’oferta<br />
<strong>cultural</strong> del municipi, fet prou evident en el cas del teatre o dels museus, per<br />
exemple.<br />
En d’altres aspectes, en canvi, en els darrers anys s’han succeït importants<br />
avenços. Aquest és el cas de la Biblioteca Comarcal i de l’Arxiu Municipal,<br />
doncs ambdós equipament s’han convertit en un referent no només per al<br />
municipi de <strong>Blanes</strong>, sinó també a nivell comarcal.<br />
L’Arxiu Municipal de <strong>Blanes</strong> va començar a funcionar com a servei ben<br />
definit dins l’organigrama de l’Ajuntament l’any 1992. Fins llavors, responia al<br />
tòpic que lligava un arxiu a un lloc rònec, desendreçat i de difícil accés. Molt<br />
important va ser la inauguració l’estiu del 1996 de l’actual seu de l’Arxiu<br />
Municipal al carrer Unió, amb la qual quedaven endarrere quatre anys de<br />
provisionalitat durant les quals les diverses dependències del servei havien<br />
quedat escampades per tres edificis municipals diferents i havien arribat al límit<br />
de les seves possibilitats. Amb la nova infraestructura, d’uns 350 m 2 , s’ha<br />
guanyat dos dipòsits documentals, una sala de treball o de transferències,<br />
oficines, un magatzem, una sala de consultes i una sala polivalent. A més,<br />
però, l’Arxiu disposa també d’una biblioteca auxiliar i un parell d’ordinadors per<br />
als investigadors, hemeroteca i els enginys més moderns i sofisticats per a la<br />
conservació de tota mena de documents.<br />
La Biblioteca Joan G. Junceda, de recent creació, és un altre dels<br />
equipaments que ha comportat una notable millora en quant a les<br />
infraestructures <strong>cultural</strong>s del municipi. Situada al Racó d’en Portes, al costat<br />
mateix del Poliesportiu Municipal i del que hauria de ser la futura Illa Isosaki, la<br />
seva moderna arquitectura i, sobretot, les seves grans dimensions, fan que en<br />
poc temps s’hagi convertit en un autèntic referent per a <strong>Blanes</strong>. A més, cal<br />
considerar també que en l’edifici de la biblioteca hi ha també la seu del Patronat
de Turisme de <strong>Blanes</strong>. La biblioteca, que està adherida al sistema de lectura<br />
pública de la Generalitat de Catalunya, disposa d’una gran sala per als més<br />
petits, hemeroteca, ordinadors amb connexió a Internet i una secció per a la<br />
recerca local. Malgrat tot, per la gran dimensió de l’equipament i per la seva<br />
recent creació, s’observa encara una clara mancança en quant al seu fons<br />
bibliogràfic.<br />
Respecte als cinemes, s’ha observat també una millora en la qualitat del<br />
servei però que, en aquest cas, ha repercutit directament en el número de cines<br />
oberts. Actualment, <strong>Blanes</strong> disposa de l’únic cinema de la comarca que opera<br />
regularment: el Lauren Costa Brava, un cinema de tipus multisala de l’empresa<br />
“Lauren Films” que compta amb 10 sales de projecció. <strong>Blanes</strong> sempre havia<br />
gaudit d’una gran oferta de cinemes de qualitat; els dos darrers (el Maryan i el<br />
Victoria), per exemple, eren dels més grans de la comarca i atreien molta gent<br />
dels municipis veïns. L’aparició dels centres multisala i la desaparició dels<br />
cinemes petits, una tendència generalitzada a tot el país, han tingut una clara<br />
repercussió: l’oferta s’amplia i es millora, però es concentra en un únic<br />
establiment. Malgrat tot, aquesta nova situació ha comportat també que: a)<br />
s’hagi contribuït a millorar els problemes de tràfic i aparcament al centre del<br />
poble; b) s’ha potenciat enormement la zona del polígon en detriment del<br />
centre; c) s’han canviat els hàbits dels seus usuaris (abans la gent “baixava al<br />
poble” a peu per anar al cine, fet que aprofitava per donar un volt i consumir<br />
quelcom en alguns dels molts establiments allí situats; ara, en canvi, la gent<br />
“puja” al polígon en cotxe, compra crispetes o pren una consumició en la<br />
mateixa cafeteria del cine i, després, veu la pel·lícula.<br />
En quant al teatres, precisament s’ha aprofitat un dels dos cines que van<br />
tancar quan va aparèixer el Lauren Costa Brava, per instal·lar-hi allí el nou<br />
Teatre Municipal de <strong>Blanes</strong>. Aquesta decisió, en el seu moment, va originar un<br />
gran enrenou entre alguns dels partits polítics del consistori municipal i també<br />
entre la població local. L’alternativa que molts defensaven, i que encara està<br />
present en la ment d’alguns, era la construcció d’un nou teatre, modern, de<br />
grans dimensions i, en definitiva, que donés resposta a la ja llarga i secular<br />
tradició teatral del municipi. En realitat, la tradició teatral de <strong>Blanes</strong> i de la<br />
contrada ve de lluny, doncs existeix una àmplia base de formacions amateurs.<br />
Curiosament, un sector tan difícil com és el del teatre amateur, té a les<br />
comarques gironines un paper destacat, amb més de 60 grups i una Agrupació<br />
Teatral de les Comarques Gironines (ATCG) que ja té vint anys, quan en<br />
d’altres indrets tot just comença a organitzar-se. Però el panorama per al teatre<br />
amateur no és gens fàcil.
Capítol a part mereix el cas de l’anomenada Illa Isosaki doncs, de moment,<br />
l’únic que s’ha materialitzar el projecte és una maqueta que va sortir a la llum a<br />
mitjans d’octubre del 2003 i que es va exposar al passeig de Mar. <strong>El</strong> que en els<br />
seus inicis semblava tan clar (que serà un gran dinamitzador de la vila, que<br />
portarà més turisme i, en definitiva, que comportarà una millora per a la<br />
població), ara es qüestiona. La previsió de més d’un milió de visitants a l’any<br />
potser no justifica la forta inversió a realitzar i el canvi de model de ciutat que<br />
pot significar per a <strong>Blanes</strong>.<br />
L’Illa Isozaki està projectat com un complex de negocis, oci i cultura dividit<br />
en tres àrees: Open Park, Experience Park i Creative Park. La primera d’elles<br />
és un espai social, comercial i empresarial, amb botigues, restaurants, un hotel<br />
de luxe i un auditori. També està previst que en aquesta zona s’hi construeixi<br />
una plaça marítima, un llac artificial i jardins. La segona secció està destinada a<br />
l’oci i la cultura, i oferirà espectacles multimèdia, instal·lacions interactives i<br />
atraccions que giraran entorn de la Mediterrània. A la vegada, aquest espai es<br />
dividirà en cinc àrees temàtiques més. Cadascuna de les quatre primeres es<br />
reserva a un dels quatre elements de la natura: el foc, la terra, l’aigua i l’aire. La<br />
cinquena estarà destinada a un nou element, la virtualitat. Per últim, la tercera<br />
secció de l’Illa de <strong>Blanes</strong> se centrarà en els conceptes de creació i innovació, i<br />
integrarà un nou museu que combini ’art, la cultura, la ciència i l’oci. Per altra<br />
banda, en aquesta secció serà possible realitzar uns tallers de creació<br />
interdisciplinària.<br />
<strong>El</strong> projecte de l’Illa de <strong>Blanes</strong> l’ha promogut el Consorci “Portal de la Costa<br />
Brava – Illa de <strong>Blanes</strong>”, integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament<br />
de <strong>Blanes</strong>, el Consell Comarcal de la Selva i la Diputació de Girona. En un<br />
principi, s’havia estimat un cost d’uns 240 milions d’euros, encara que finalment<br />
s’ha ajustat a uns 173 milions (28.000 milions de pessetes), xifra a la que s’ha<br />
d’afegir el cost de la construcció de la ciutat esportiva, uns 22 milions d’euros<br />
(3.600 milions de pessetes). Malgrat que la xifra sigui astronòmica, un total de<br />
195 milions d’euros (32.000 milions de pessetes), els estudis de viabilitat i<br />
rendibilitat encarregats per l’Ajuntament de <strong>Blanes</strong> sembla que justifiquin el<br />
projecte.<br />
<strong>El</strong> fons d’inversió provindrà majoritàriament de mans privades, tot i que les<br />
institucions també hi tenen una participació. L’Ajuntament proporciona el sòl on<br />
s’edificarà l’Illa, que representa un 10% de la inversió en el cas que s’hagués<br />
de comprar, i segons s’està acordat, la Generalitat aportarà un 20% del total del
capital, en concepte d’inversora. L’àrea temàtica és la part del projecte que<br />
comporta una major inversió (80 milions d’euros).<br />
Pel que fa als equipaments esportius, de la mateixa manera que amb els<br />
equipaments <strong>cultural</strong>s descrits anteriorment, <strong>Blanes</strong> s’ha d’enfrontar al decisiu<br />
repte de millorar unes infraestructures esportives incapaces d’absorbir l’actual<br />
creixent demogràfic de la localitat. L’actual Poliesportiu Municipal n’és un clar<br />
exemple, doncs es tracta d’un pavelló vell i obsolet, incapaç de cobrir les<br />
necessitats dels 40 clubs esportius de tota mena de la vila. Per això s’ha posat<br />
en marxa ja el projecte de la nova Ciutat Esportiva, la qual s’ha de construir en<br />
la zona agrícola anomenada Mas Cuní, en la sortida de <strong>Blanes</strong> a Tordera.<br />
Aquesta disposarà d’un gran i modern pavelló, camps de futbol, piscines i un<br />
alberg. Les obres, que ja haurien d’estar molt avançades, gairebé es podria dir<br />
que no estan ni començades (només s’ha preparat el terreny) i, el pitjor de tot,<br />
estan totalment aturades. Diferents problemes burocràtics i conflictes polítics<br />
estan endarrerint la seva construcció, fins al punt que fins i tot s’ha qüestionat si<br />
finalment es realitzarà l’obra. Més o menys el que ha succeït i està succeint<br />
amb la Illa Isosaki. Tot plegat pot desembocar en una situació paradoxal i, fins<br />
a cert punt, ridícula: la hipotètica Illa Isosaki comporta el hipotètic enderroc de<br />
l’actual pavelló poliesportiu, per la qual cosa apareix un projecte de Ciutat<br />
Esportiva a Mas Cuní; aquí es malmeten uns terrenys agrícoles de gran<br />
rellevància mediambiental, paisatgística i històrica (s’enderroca un mas d’uns<br />
200-300 anys d’antiguitat). <strong>El</strong> resultat de tot plegat, miri com es miri, divergeix<br />
enormement d’allò que s’entén com sostenible.<br />
Tot plegat, però, no ha de desdibuixar una activitat com l’esport de vital<br />
importància en les societats modernes i que a <strong>Blanes</strong> gaudeix, en general, de<br />
molt bona salut. <strong>El</strong> foment de l’esport al municipi de <strong>Blanes</strong>, a més a més del<br />
recursos propis, compta amb l’ajuda del Consell Esportiu de la Selva i del<br />
Consell Comarcal de la Selva. En total, s’ofereix servei a una gran quantitat<br />
d’esportistes, tots ells afiliats a la Mutualitat General Esportiva. A aquesta<br />
quantitat s’han d’afegir aquells que ho fan a través de les seves respectives<br />
federacions esportives o clubs privats. Per tant, <strong>Blanes</strong> és una localitat amb un<br />
arrelament important de l’esport. Normalment, les categories inferiors, les de<br />
<strong>promoció</strong>, són les que treballen amb els consells comarcal i esportiu, i un cop<br />
arriben a certa edat acaben en algun equip federat de dins o de fora del<br />
municipi.<br />
<strong>El</strong>s esports més practicats són el futbol (en especial les categories de base,<br />
concretament el futbol 7, seguit del futbol 5), l’atletisme, el bàsquet, el patinatge
i el handbol. Actualment, l’esport professional més destacat és, sense cap<br />
mena de dubte, l’hoquei patins. <strong>El</strong> Club Hoquei Patí <strong>Blanes</strong> milita des de fa ja<br />
un bon grapat d’anys en la màxima categoria, amb un palmarès que conté títols<br />
de campió de Catalunya i d'Espanya en diverses categories i, sobretot, la Copa<br />
del Rei 2001. En club també ha participat un parell de vegades fins ara a la<br />
Lliga Europea d'Hoquei Patins. A més dels èxits dels clubs, cal tenir en compte<br />
l’aportació de jugadors blanencs a les diferents categories de la selecció<br />
espanyola.<br />
Un altre aspecte destacat del món dels esports i, sovint oblidat, és el<br />
relacionat amb el port esportiu i, en general, amb les activitats esportives<br />
aquàtiques. Per les seves condicions naturals, climàtiques i de disponibilitat<br />
d’un port esportiu, <strong>Blanes</strong> gaudeix d’una certa potencialitat en aquest sentit que<br />
encara no s’ha desenvolupat del tot. Aquesta mena d’activitats podria encaixar<br />
perfectament dins d’un perfil de visitant de més qualitat i que cerca noves<br />
experiències. Dins d’un marc de turisme sostenible, però, això s’hauria de fer<br />
d’una manera controlada, sense malmetre el medi ambient i sota els criteris<br />
marcats per la sostenibilitat. És clar, per tant, que si finalment s’aposta per<br />
aquesta via, caldrà elaborar un pla per a la millor gestió de les activitats<br />
esportives marines.<br />
En darrer terme, una altra possibilitat de <strong>promoció</strong> turística de la ciutat a<br />
partir de l’esport és la relacionada amb les estades de nombrosos clubs i<br />
federacions estrangers, fet que s’està treballant des de fa ja uns quants anys.<br />
Aquestes estades es donen especialment a la primavera i a l’estiu, gràcies al<br />
clima agradable d’aquestes latituds en comparació amb els seus països<br />
d’origen i pel gran nombre d’instal·lacions a la seva disposició. <strong>El</strong> futbol, el<br />
bàsquet o el ciclisme són segurament els esports més practicats per aquests<br />
visitants. En aquest sentit, cal destacar la celebració, des de fa força anys, de<br />
competicions importants a la localitat, com els campionats nacionals masculí i<br />
femení de minibàsquet i d’infantils (a Lloret de Mar i <strong>Blanes</strong>), i algunes etapes<br />
de la Setmana Catalana o la Volta a Catalunya.