St Mill - Etologia - Moral (56 Kb - PDF)

Ciències socials i humanes
Stuart Mill considera que la vida humana i social tampoc no ha de quedar exclosa
d’aquests plantejaments científics i empírics; per tant, estableix un mètode de ciències
morals basat en la llibertat i la necessitat filosòfica. Segons Mill, la llibertat s'entén com a
volició i com a possibilitat d’escollir, és a dir, contrària a la determinació. Al mateix temps,
la necessitat filosòfica implica que “si coneixem una persona plenament i tots els
condicionants que actuen sobre ella podem predir la seva conducta amb la mateixa
certesa que podem preveure qualsevol esdeveniment físic”. Tot i així, Stuart Mill no vol
negar la llibertat de la persona ni tampoc caure en el determinisme de Comte o en la
creença en la fatalitat.
La ciència humana que estudia la conducta de l'individu és la psicologia. La psicologia és
la ciència que estudia la uniformitat de successió de diferents estats psíquics o mentals i
la fisiologia és la ciència que estudia la uniformitat de successió entre un estat físic i un
estat espiritual. Sobre la psicologia i les seves lleis, Stuart Mill inaugura una ciència a la
que anomena etologia i que consisteix en l’estudi de la formació del caràcter. L’etologia és
una nova ciència educativa en el sentit més ampli de la paraula. Stuart Mill vol educar
individus, mantenint la seva llibertat, però de manera que actuen igual sota els mateixos
estímuls.
Com a ciència social, la sociologia, segons Mill, ha de tenir com a objectiu l’estudi de la
humanitat per establir una llei que pugui predir esdeveniments futurs, una explicació dels
fets històrics i determinació de quin serà el seu desenvolupament.
Economia, Política i Moral
Segons Stuart Mill, l’economia és la branca de la sociologia que estudia els fenòmens
socials que es verifiquen en la universalitat de la recerca de la riquesa (l'afany de lucre).
Mill estudia, resumeix i unifica els resultats de Malthaus, David Ricardo i Adam Smith.
Segons ell, les lleis de producció de la riquesa són pròpies de la naturalesa però les lleis
de distribució de la riquesa depenen de la voluntat humana, del dret i del consum (tradició)
i es poden modificar per obtenir una millor distribució de la riquesa. En la distribució de la
riquesa hi ha dos sistemes: el liberalisme o el socialisme. Stuart Mill es posiciona amb el
liberalisme perquè prima, per sobre de tot, la llibertat i la espontaneïtat humana, tot i que

econeix que el socialisme és millor per a evitar les injustícies socials.
Stuart Mill es dedica a determinar quins han de ser els límits de la intervenció de l’estat en
assumptes econòmics i quines seran les conseqüències d’aquesta intervenció. Segons
Mill, el més important és mantenir el dret sagrat i ferm de la llibertat davant de la intrusió
de qualsevol autoritat. Stuart Mill sosté que la intervenció d’una autoritat qualsevol sobre
l’individu només està justificada si és per defensar els mateixos drets individuals. (Tot i
així, Mill defensa l'existència d'un pla nacional d'educació, d'emigració i immigració, una
llei restrictiva dels matrimonis, etc.).
La llibertat de la que se n'ocupa Mill és la llibertat d'acció, de pensament, d'expressió,
d'associació i l'exercici d'altres drets civils davant de l'opressió de la massa.
La justificació moral d’aquest individualisme la basa Stuart Mill en l’utilitarisme. L’individu
no pot tenir cap altre guia de la seva conducta que no sigui la seva pròpia felicitat, és a dir,
el plaer i l’absència de dolor. Però Mill considera que la tendència de l’individu cap a la
pròpia felicitat inclou sempre una tendència cap a la felicitat aliena.
Aquest sentiment d’unitat humana és l’únic element moral fora del desig de felicitat. Tot
sentiment moral està basat en la relació entre dolor i plaer i és el criteri d’utilitat per
excel·lència. D'aquesta manera, Mill es posiciona en contra d'altres criteris morals ja
siguin religiosos o fonamentats en el “deure moral”.
La cohesió moral que necessita la societat ha de provenir de l'ètica utilitarista, segons la
qual la bondat d'una acció correspon a la major quantitat de felicitat del nombre més gran
de persones, on s'ha de tenir en compte la qualitat del plaer. A més a més, Stuart Mill
supera l'egoisme ètic amb el seu principi altruista de que no hi ha felicitat pròpia sense la
felicitat dels altres.
En qüestions polítiques, Mill es declara partidari de la democràcia ja que és prou
representativa de les minories i per això és superior a la monarquia o l'aristocràcia.