Febrer - Març (2.957 Kb) - L'Ametlla de Mar

Entrevista a
Joan Martí
Autor de l’obra
Braços i Rems
Quatre
des dels
Cantons
L’escultura Braços
i rems ja dóna la
benvinguda a
l’entrada del poble
El tanatori
estarà acabat
a finals d’any
L’Ametlla de Mar
Febrer-Març 2008
núm. 281
15 i 16 de març
Fira Alternativa,
la fira dels cinc sentits
L’ONG Nereo
comença els seus
treballs de camp
a l’Ametlla

Quatre Cantons Febrer-març 2008 | pàg. 3
La fira dels cinc sentits
Arriba Pasqua i això, en els temps
que corren, és sinònim de minivacances
i de dies d’esbarjo. Ara, ens hem
acostumats a prendre’ns la Setmana
Santa com un petit i breu estiuet on
si el temps acompanya, ens permetem
el luxe d’imitar molts dels hàbits
que tenim durant els mesos d’estiu.
Platja, una mica de sol, terrassetes
de bar, i sobretot molt d’ambient i visitants.
Abans ,però, tenim la revàlida del cap
de setmana anterior on els caleros ja
4 Notícia del més
XVII Fira Alternativa de Productes
Naturals i Artesans.
5-9 Especial Festes
8-12
13-15
16-21
Editorial
Índex
Candelera 2008, unes festes per
guardar sempre en el record.
Política
Visita de Duran i Lleida en les festes
de la Candelera.
Infraestructures
El tanatori estarà acabat a finals
d’any.
Societat
La Policia Local presenta les
memòries 2007.
comencem a senyalar festa. Abans
el diumenge de rams ens servia per
estrenar roba i sabates, i ara ens serveix
per fer el canvi psicològic i estacional,
tot i que aquest any cau molt
aviat i no sabem com anirà.
En tot cas la Fira Alternativa ens omple
els carrers de gent, però també
d’olors, de gustos, d’imatges, de gèneres,
de records i de moltes sensacions
que ara ja són necessàries per
a nosaltres.
És el moment de voltar, l’ocasió de
22-23
25
26
passejar i l’oportunitat de comprar.
Qualsevol excusa és valida per sortir
de casa i donar una volteta a la
Plaça Nova que es veu més plena
que mai.
És clar que hi ha qui s’ho mira des del
punt de vista de l’estómac o millor dit
de la gastronomia, però hi ha molta
gent que busca retrobar-se amb
productes poc habituals, amb perfums
característics o fins i tot poder
ensenyar els fills que quan no existien
les teles, ni les videoconsoles
Entrevista
a Joan Martí.
Pesca
Les barques d’encerclament comencen
la beda biològica.
Medi Ambient
27-28 Cultura
i
L’ONG Nereo comença els seus
treballs de camp a l’Ametlla.
Oscar Palazón guanyador del XVI
Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla
de Mar.
29-31 Turisme
L’Oficina Municipal de Turisme de
l’Ametlla de Mar compleix 25 anys.
?
hi havia unes joguines anomenades
putxinel·lis amb les que s’hi passaven
hores i hores jugant.
La Fira Alternativa és un creuament
de camins i sensacions cap al bon
temps al que cadascú li dóna la utilitat
que més li convé. La Fira Alternativa
és la Fira dels cinc sentits, ja que
ens estimula l’olfacte, el gust, la vista,
el tacte i l’oïda.
Algú demana més.
32-33 Ajuntament
34-35 Opinió
36 Col·laboracions
37-42 Esports
i
@
El consistori aprova inicialment el pressupost
2008.
L’Ametlla de Mar acollirà al març el
1r Campionat Internacional de Futbol
7 Terres de l’Ebre.
31 Informació
Horaris de bus, horaris de tren, telèfons
d’interès, telèfons d’urgències,
torns de farmàcies...
CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76)
EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau
REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí
DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS
INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.
Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Febrer-març 2008 | pàg. 4
La Notícia del mes
Araceli Domínguez
Els dies 15 i 16 de març, com sempre
en el cap de setmana anterior a la
Setmana Santa, els carrers més cèntrics
de l’Ametlla de Mar s’ompliran
de gent, un any més, que atrets per
la celebració de la XVII Fira Alternativa,
donaran l’ambient característic
que combina l’interès comercial amb
l’aspecte lúdic i el reclam que cada
vegada més comporten els productes
naturals.
Aquesta edició de la Fira Alternativa
de Productes Naturals i Artesanals
de l’Ametlla de Mar comptarà amb
una setantena d’expositors i, per tant,
amb tot l’aforament comercial cobert,
ja que amb l’espai limitat, el Patronat
de Turisme de l’Ametlla de Mar ja fa
mesos que va tancar la recepció de
sol·licituds. Segons Antoni Montagut,
regidor de Turisme de l’Ajuntament
de l’Ametlla de Mar “aquesta fira ens
permet veure els diferents colors de
la vida. És el triomf de l’artesania,
de la naturalesa, de les coses que
surten directament de la terra... i enguany
també de la mar perquè les
parades tradicionals dels oficis que
es fan a la Plaça Nova tenen relació
amb la mar. Una altra novetat és la
I Trobada de plaques de cava. Esperem
que els col·leccionistes ens
facin gaudir de les seves plaques
que guarden a casa com a vertaderes
joies tot l’any. D’altra banda,
hem hagut d’ampliar l’espai per
poder encabir millor als expositors
i perquè la gent pugui passejar per
la fira amb més comoditat ja que
esperem, com sempre, que vinguin
moltes persones a visitar-la”.
Una aventura per a grans i menuts
Com sempre, el recorregut per la fira
és tota una aventura per a grans i
petits que a la vegada que compren
o passegen, poden comprovar de
primera mà com una bona part dels
expositors que hi participaran, confeccionen
de manera artesana els
productes que posen a la venda amb
un bon toc d’habilitat i molta imaginació.
Hi conflueixen tota mena de
productes, la majoria d’ells relacionats
amb la fusta, el vímet i l’espart,
l’artesania amb metalls nobles, la
plata, el vidre, el fang, productes
d’aromateràpia, herbes, cosmètica,
perfums, bijuteria, productes per a la
salut, confecció, roba, gastronomia
i pastisseria, higiene o licors entre
d’altres.
Aromes irresistibles
L’aroma característic d’una fira
com aquesta, impregnada d’olors
d’herbes medicinals i de productes
d’aromateràpia, la curiositat de lluir
bijuteria artesana de plata o, fins i
tot, feta amb llavors, o la possibilitat
d’adquirir una peça de roba original
confeccionada amb fibres naturals
i sense productes sintètics, són alguns
dels atractius. Tampoc podem
deixar enrere l’aspecte gastronòmic
amb l’important oferta de productes
derivats de la carn, com els embotits,
la diversitat de formatges i la rebosteria
habitual feta sense cap tipus
d’additius químics, sense oblidar,
Quatre Cantons
XVII Fira Alternativa de Productes Naturals i Artesans
A la Fira s’hi poden trobar tota
mena de procuctes naturals.
Durant dos dies, La
Cala oferirà als seus
visitants la possibilitat
d’adquirir tota
mena de productes
relacionats amb la
gastronomia i la salut,
la majoria fets de
manera natural
i artesana.
La Fira viurà una nova mostra d’oficis antics.
com no, la nostra mel i el nostre oli.
Tot envoltat d’una explosió de color
que també sedueix els últims dels
sentits que ens quedava per mencionar:
la vista.
Una AMPA alternativa
Aquest any la Fira Alternativa comptarà
novament amb la parada de l’AMPA
de la Llar d’Infants on durant els dos
dies de la Fira, de les 9 del matí a les
9 de la nit se serviran degustacions,
algunes d’elles molt tradicionals com
el butxi amb patates, fideus rossejats
o pop amb ceba.
D’altra banda, també està previst que
grups d’animació facin diverses actuacions
de carrer. Per la seva part, el
Patronat de Turisme, organitzador de
la Fira, ha previst el sorteig d’un dinar
per a dues persones en un restaurant
de la població, entre tots aquells que
facin alguna compra a la fira.
Dues novetats
Complementant la fira, a la part
central de la Plaça Nova es concentraran
les parades dels oficis de la
mar, una de les novetats d’enguany
i també una altra de les novetats és
que es farà la I Trobada d’intercanvi
de plaques de cava, que tindrà lloc
Diumenge de Rams de 10 a 14 hores
del migdia a la sala de la societat.
Esperem que, enguany, la fira no
estigui passada per aigua com l’any
passat i que llueixi el sol tot el cap de
setmana. Després, que plogui, que
ens fa molta falta.

Candelera 2008 Can
Candelera 2008
Candelera 2008
Candelera 2008
Candelera 2008 Candelera 2008
Candelera Candelera 2008 2008 Candelera 2008 Candelera 2008
Candelera Candelera 2008 2008
2008
Candelera 2008
Candelera 2008 Candelera
ren
Candelera 2008 Candelera Candelera 2008
Candelera 2008
Candelera 2008
Candelera 2008
Candelera 2008
CANDELERA
2008,
UNES FESTES
PER GUARDAR
SEMPRE EN
EL RECORD
L’alta participació i la qualitat i quantitat
d’actes programats, sens dubte,
quedaran en el racó de les experiències
agradables en la memòria de tots els
caleros.
Cinc dies molt intensos
Com deien, cinc jornades intenses,
en les que van tenir cabuda la tradició
i la novetat i en les que també
va haver un lloc per a actes molt
importants com la inauguració de
la nova rotonda en la que destaca,
per dret propi, l’escultura Braços i
Rems o la inauguració del nou Centre
d’Ocupació. Així doncs, activitats
per a tots els gustos i per a totes les
edats en una de les festes de La
Araceli Domínguez
La Candelera 2008 va arribar a la
seva fi dimarts 5 de febrer a la nit,
a la platja de l’Alguer amb la llum,
el color i el soroll dels focs d’artifici
que, durant gairebé un quart d’hora,
van oferir una imatge espectacular
Candelera més participativa que es
recorda. Teresa Callau, regidora de
Festes, que s’estrenava en les seves
primeres festes com a regidora, destacava
“l’alta participació del poble
de La Cala en tots els actes que, de
vegades, ens ha sorprès però per la
qual em sento molt agraïda. Vam dir
a la gent que serien unes festes per
recordar i trobo que les nostres paraules
no han estat gratuïtes. Crec
Candelera 2008
Candelera 2
Ca
Candelera 2008
Candelera 200
Candelera
Candelera 2008
Candelera
Can C
Candeler
Candel
008
Candel
Candele
Candelera
Candelera 2008
Candelera
Candelera
200
de l’aigua, el cel i la sorra de la platja.
Un cop acabats els focs d’artifici,
molts dels presents encara no es resignaven
a què les festes acabessin
i van omplir bars i restaurants per fer
l’últim sopar de festes.
Can
Candelera
n
que ha hagut activitats per a tots
els gustos i per a totes les edats i
hem introduït alguns canvis però, no
obstant, creiem que encara es poden
fer millores de cara a l’any que
ve. També vull agrair el treball de la
Comissió de Festes, dels tècnics i
de totes les persones que sense el
seu esforç les festes no podrien tirar
endavant”.
Cand
2Cand
Candelera 200
Candelera 2008C
Candelera 20
Ca Candelera
Cand
Candeler

Candelera 2008
Començament anticipat
Recordem que les festes s’avançaren
un cap de setmana per poder donar
cabuda als nombrosos actes programats.
Així, divendres 25, s’estrenà la
peça de teatre Nit de noces, dissabte
26, a la sala, es presentaren la nova
imatge de la revista Des dels quatre
cantons i la Guia de l’Ametlla de
Mar. Tot seguit, es va fer el concert de
Festa Major a càrrec de l’Agrupació
Musical Mestral.
Ja a la nit, al polisportiu, la banda de
rock Mojinos Escozíos presentà el
seu nou disc Pa pito el mío i després
continuà la festa fins la matinada
amb la disco mòbil.
A l’endemà, va haver-hi una sardinada
popular a la Confraria que donà
pas a la II Edició de la Regata de
Llaüts Candelera al Moll Pesquer de
l’Ametlla en la que destacà, un cop
més, l’habilitat de les dones caleres
en aquesta modalitat esportiva.
Candelera 2008
Candelera 2008
Candelera 2008
Candelera
Candelera 2008
Candelera 2008
Candelera 2008
Candelera 20
Candelera 2008
Candelera 2008
Candelera 20

08
08
Candelera 2008
2008
Candelera 2008
Candelera 2008 Can
Candelera 2008
Candelera 2008
Candelera 2008
Candelera 2008 Candelera 2008
Candelera Candelera 2008 2008 Candelera 2008
Candelera Candelera 2008 2008
2008
Candelera 2008
Candelera 2008
Candelera 2008 Candelera
ren
Candelera 2008 Candelera Candelera 2008
Candelera 2008
Candelera 2008
La festa
pròpiament
dita
Divendres dia 1, al migdia, el repic
de campanes de l’església, anuncià
a tothom que començaven les Festes.
Enguany, es volgué que la pubilla
infantil i les damisel·letes fossin protagonistes
en l’inici de les festes. Així,
després de la cercavila infantil en la
que participaren tots els nens i nenes
en sortir de l’escola, les 24 menudes
batejaren amb caramels des del balcó
de l’edifici municipal a tots els xiquets
i xiquetes que hi havia baix. De
cara a la nit, Jordi Sargatal, director
de la Fundació Territori i Paisatge, fou
l’encarregat de fer el pregó de Festa
Major a l’envelat que, passades les
12 de la nit, va rebre un any més al
grup Apache.
Candelera 2008
Candelera 2008
Candelera 2008
Diada de la Candelera
El dia de la Mare de Déu, és un dia
de tradició i, com a tal, els actes programats
pertanyen a aquesta categoria.
Els principals, l’ofrena floral a
la Verge i la solemne processó. Encara
que per aquest dia també es va
reservar un forat a la inauguració de
l’escultura Braços i Rems.
El Dia de la Dona moltes caleres es
van concentrar davant els baixos de
l’Ajuntament i després van prendre
un aperitiu, gentilesa del consistori,
que enguany es va fer a la Confraria.
Després, moltes d’elles van fer
el seu dinar de germanor a l’envelat.
Aquest dia es va inaugurar el Centre
Candelera 2008
Candelera 2
Ca
Candelera 2008
Candelera 200
Candelera
de discapacitats. Una altra novetat
que es va reservar per a aquest dia
va ser la Festa de l’Aiguardent que
encetà una sèrie d’actes destinats a
conèixer un mica més els pobles que
ens envolten.
Candelera 2008
Candelera
la població, entre altres actes de la
jornada. Dimarts, dia 5, fi de festa on
n
els protagonistes tornaren a ser els
nens que van poder gaudir d’un parc
d’inflables al port, a banda de la fira,
sens dubte el seu lloc preferit durant
aquests dies i no tant el del seus pares.
Per allò de la butxaca trencada,
és clar.
Can C
Candeler
Candel
008
Candel
Candele
Candelera
Candelera 2008
Candelera
Candelera
200
Homenantge
a la gent gran
El dia de la Gent Gran va ser dilluns
dia 4 amb dinar per a tots el jubilats i
homenatge als veïns de més edat de
Can
Candelera
Cand
2Cand
Candelera 200
Candelera 2008C
Candelera 20
Ca Candelera
Cand
Candeler

PP
Febrer-març 2008 | pàg. 8
Política
Quatre Cantons
Segons el PP, el pressupost 2008 aprovat per CiU no és creïble
Els populars, diuen
que el govern
municipal no xafa de
peus a terra i que la
situació econòmica
de l’Ajuntament ha
embogit.
Ricardo Llaó, portaveu del PP.
Francesc Callau
Tot i reiterar la seva proposta d’ajuda
al govern municipal, el Partit Popular
va criticar amb duresa la gestió
econòmica de CiU al capdavant de
l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.
Ricardo Llaó, regidor del PP va argumentar
els seu vot en contra a
l’aprovació del pressupost municipal
per aquest any 2008. Tot i valorar
positivament que l’equip de govern
cridés els partits polítics de l’oposició
per oferir-los la possibilitat de
col·laborar en la confecció del pressupost
de cara als pròxims mesos,
els populars no van donar suport al
plantejament inicial del govern, com
tampoc ho van fer ERC i el PSC.
Segons Ricardo Llaó, regidor del
PP, “el pressupost no ens resulta
creïble des del moment que en el
capítol d’ingressos consta com que
l’any que corre, serà el més important
a nivell de llicències d’obres i
triplicarà les de l’any passat, quan
tothom sap la recessió que està patint
el sector de la construcció. Ja
al 2007 van posar uns ingressos de
1.250.000 € per llicències i només
en van ingressar 700.000 €. Amb
un escenari d’aquestes característiques
el més prudent seria comptar
amb els ingressos reals de l’any anterior
com a molt optimistes”.
El Partit Popular pensa que si no
s’apliquen mesures dràstiques, la
majoria impopulars, no es podrà
aconseguir el plantejament proposat
per CiU de reduir la despesa corrent
en un 2’69% i aposta per un exhaustiu
control de la despesa i la contenció
del capítol de personal, la qual cosa
podrien obligar a prescindir d’una
part dels efectius humans contractats
pel consistori.
A més, el PP va proposar l’ externalització
d’alguns serveis municipals i
traspassar-los a la iniciativa privada.
Segons Ricardo Llaó, “entenem que
des d’un punt de vista econòmic
aquest equip de govern ha acabat
d’embogir i ha entrat en una perillosa
fugida cap endavant. Si realment
no es posen seriosament a
debatre amb l’oposició i acceptar la
mà estesa que els oferim, el tema
serà irreversible d’aquí a molt poc
temps. Com a propostes presentem
la possibilitat d’externalitzar i dotar
de criteris de gestió privada tots els
serveis de l’Ajuntament a excepció
d’aquells que pel seu valor estratègic
ho desaconselli. Entenem
que traspassar a la iniciativa privada
aquests serveis, pot millorar la
gestió dels recursos dels caleros i
caleres”.
Per a Ricardo Llaó, és molt significatiu
que per primera vegada en molt
temps, el PP, el PSC i ERC, tots a
l’oposició, coincidissin en el discurs
i de manera unànime actuessin com
una sola veu.
Els populars van ser molt crítics amb
els convergents per les critiques rebudes
en el seu moment quan formaven
govern amb els socialistes.
Segons Ricardo Llaó, CiU va voler
cobrar els diners del conveni amb
Marina Sant Jordi abans que la
construcció del camp de futbol per
part de l’empresa, amb l’excusa de
què a més del camp havien de pagar
100 milions de les antigues pessetes
en factures que l’anterior govern
s’havien deixat al calaix, i que passats
quasi 5 anys, no només no s’han
reduït aquests 100 milions, sinó que
s’han augmentat fins als 200 milions
de les antigues pessetes.
El Partit Popular també va qualificar
d’inusual que el propi govern presenti
una esmena als seus pressupostos
inclús abans de ser debatuts i que
després de la legislatura amb més ingressos
de la història pel conveni de
l’aigua i els convenis urbanístics, CiU
proposi que l’Ajuntament s’aventuri
amb un crèdit pont de 600 milions de
les antigues pessetes, amb l’objectiu
de dotar de diners les arques municipals
i poder avançar el cobrament
dels convenis urbanístics compromesos.
Segons el PP, aquestes mesures que
vol tirar endavant el govern de CiU,
dependran del resultat de la liquidació
de l’exercici 2007. Si els resultats
no són bons, s’haurà de renunciar a
alguna de les inversions previstes.
Segons Ricardo Llaó, “ens manca la
liquidació del 2007 i no sabem com
acabarem. Hi ha una sèrie d’obres
que estan compromeses i afectades,
ja que tenen subvencions i tot
està en l’aire. La piscina costava 3’5
M € i ara ens diuen que en costa
5,5 M € amb una sèrie de subvencions
de la Secretaria d’Esports o
la remodel·lació de la llotja del peix.
Són inversions que hem aprovat de
manera unànime que pugen a 5,5
milions d’euros i això vol dir que si a
la liquidació no surt un remanent de
5,5 M € haurem de renunciar per llei
a alguna de les inversions i per tant
també a les subvencions”.
Els populars ja van anunciar que com
ja ha passat amb la modificació del
POUM, estan disposats a ajudar i
aportar solucions també en la gestió
econòmica.

PSC
Francesc Callau
El Partit dels Socialistes de Catalunya
ha dit que l’economia municipal es
troba en situació crítica. Segons els
socialistes caleros, van demanar al
govern de CiU que esperés a tancar
el pressupost per aquest any 2008,
fins que no tingués tancada la liquidació
de 2007, que asseguren que
ja al mes de novembre donava resultats
preocupants.
El PSC recorda que ja fa mesos
que ve anunciant aquesta situació,
desmentint els arguments del govern,
que sempre ha afirmat que
l’Ajuntament es troba en un moment
econòmic immillorable.
Els socialistes
pensen que l’actual
govern de CiU ha
viscut durant aquests
quatre anys i mig per
sobre de les seves
possibilitats.
Segons el PSC això ha
estat possible gràcies
a què durant aquest
període s’han gastat
els diners corresponents
al conveni de
6 milions d’euros signat
amb Aqualia equivalent
als 25 anys de
cànon i una part dels
convenis urbanístics signats.
El portaveu del PSC antonio Espuny,
va dir també que l’oficina tècnica que
vol crear el govern, permetrà que continuïn
gastant de manera desmesurada.
Per a l’Antonio Espuny, la decisió
de demanar un crèdit pont per poder
utilitzar els diners compromesos a
través de diversos convenis urbanístics,
no és una bona solució, sobretot
pensant que hi ha informes de secretaria
que afirmen que l’Ajuntament no
té la total seguretat de poder arribar
a cobrar la totalitat d’aquests convenis.
Segons Antonio Espuny, “i si no
els podem cobrar, com tornarem els
diners?. Aquí hi ha dos informes, un
del secretari que diu que una part
d’aquests conveni està fora de llei i
aquests contractes són nuls de ple
dret. Per altra banda, han buscat un
informe extern que ha de recórrer a
la interpretació teològica de la llei
Febrer-març 2008 | pàg. 9
El PSC, diu que el govern de CiU ha viscut per sobre de les
seves possibilitats
El PSC contrari a la
construcció d’un nou
edifici com a centre
cívic i a l’aparcament
soterrani a la zona de
les Escoles Velles.
per a justificar la validesa d’aquest
convenis. Ara, el secretari és molt
clar i per això l’han apartat de la seva
feina, ja que segons ell, qualsevol
denuncia per part de les dos parts
farà que el promotor quedi exempt
de pagar”.
A més, els socialistes afirmen que
tot i els diners que l’equip de govern
ha gestionat al llarg dels darrers 4’5
anys, no ha estat capaç de reduir la
quantitat de factures fora de pressupost,
ans al contrari, ja que diuen que
l’han augmentat fins als 3’3 milions
d’euros.
El PSC també ha qüestionat que amb
Maria Marsal i Antonio Espuny, regidors del PSC.
només 4 anys l’Ajuntament hagi passat
de 2’8 milions d’euros del capítol
de personal, als 4’5 milions actuals,
el que suposa un augment del 40%
més.
Els socialistes van anar més lluny al
dir que tot i la difícil situació de les arques
municipals, actualment haurien
d’haver en caixa almenys 600.000 €
corresponents al 10% d’aprofitament
del sector J que s’han de destinar a
les polítiques i promoció d’habitatge
social. Segons els socialistes, si això
no fos així, s’hauria d’anar als tribunals.
Segons els socialistes caleros,
“estem veient unes operacions financeres
de l’Ajuntament, que són
raríssimes i que se sustenten amb
peus de fang. Tant de bo tot surti
bé, però les conseqüències de tot
això si al final no es així, les pagarà
el poble. Estem avisats, ja que tenim
l’exemple d’aquests quatre anys”.
Per una altra banda, el PSC es va referir
al projecte de construcció d’un
centre cívic i aparcament soterrani que
l’equip de govern vol tirar endavant a
les Escoles Velles. A més de posar
en dubte el finançament del projecte,
els socialistes pensen que amb una
remodelació a fons de l’edifici actual,
n’hi hauria prou per convertir-lo en un
hotel d’entitats i que no cal construir
un nou edifici de grans pretensions.
Els socialistes tampoc estan d’acord
amb ubicar un aparcament soterrani
al solar de les Escoles Velles,
donat que pensen que això encara
congestionaria més el transit de la
zona. Segons Maria
Marsal, “nosaltres
som contraris a què
s’enderroqui aquest
edifici, primer perquè
el considerem un edifici
emblemàtic. Naltros
proposem que
es conservi almenys
la façana. També
estem en contra de
què es vulguin fer
aparcaments, ja que
si el carrer ja és prou
estret, ara imagineu
si han de començar a
entrar i sortir cotxes.
El que produirà es
un col·lapse a l’estiu que no es podrà
circular a la zona. Nosaltres proposem
que els aparcament vagin fora
d’aquí, el que passa és que ara s’han
capficat en què volen enderrocar
l’edifici i després construir, tot i que
no sé amb quins diners ho faran”.
Per últim, els socialistes es van referir
a les al·legacions presentades als
plans parcials urbanístics del sector
22b i sector 21 polígon industrial.
Segons el PSC el govern de CiU té
plantejat que el nou eixample del
poble tingui un disseny de ciutat
dormitori, que l’únic que farà es convertir
la zona en un gueto i que ells
pensen que el millor hagués estat
pensar en un plantejament de poble
mediterrani. Segons van dir, tampoc
estan d’acord amb la planificació
de l’ampliació de la zona industrial
i l’organització dels accessos a la
mateixa.

Febrer-març 2008 | pàg. 10
Política
ERC
ERC creu que CiU abusa de la majoria absoluta
Els republicans tampoc
entenen perquè servirà
l’oficina tècnica que vol
crear l’equip de govern.
Jordi Gaseni, portaveu d’ERC.
Araceli Domínguez
El passat 29 de gener, el PSC va presentar
al·legacions al Pla Parcial Urbanístic
del sector 22B-1, que es va
aprovar inicialment en comissió de
govern el 21 de desembre passat.
Segons els socialistes, aquestes
al·legacions intenten millorar
l’ordenació urbanística de l’ampliació
del casc urbà de La Cala. Diuen, per
exemple, que aquest pla parcial no
respon al model de poble mediterrani
i mariner típic com ara el nostre
sinó més aviat sembla el disseny
d’una ciutat dormitori semblant a les
que envolten les grans ciutats i de
les que, més aviat, donen ganes de
fugir perquè assoleixen la categoria
Francesc Callau
ERC va carregar ahir contra la manera
de fer política de l’equip de govern
de CiU. Els republicans van demanar
que l’equip de govern s’apliqui a
l’hora de promoure criteris democràtics
a les seves estratègies, ja siguin
en l’àmbit econòmic o en l’àmbit urbanístic.
Segons Jordi Gaseni, portaveu
del grup municipal d’ERC a
l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, CiU
hauria de pensar més amb els partits
que estan a l’oposició a l’hora de fer
prevaldre la seva majoria absoluta.
Segons Jordi Gaseni, “ara entenc
el que és una majoria absoluta. És
presentar-te 7 milions d’euros 5 minuts
abans del ple i com que tenim
majoria ho aprovarem i ja està. Que
presenten al·legacions, no cal patir,
ja que com que tenim majoria absoluta,
tal com ens aniran arribant,
les llençarem a la paperera o si ens
demanen un ple per a refer el pressupost
no cal, que tenim majoria
absoluta. Nosaltres continuarem
intentant parlar amb ells per intentar
arreglar coses”.
Gaseni va criticar que CiU els presentes
5 minuts abans de començar el
ple, una esmena de més de 7 milions
d’euros a la proposta de pressupostos
que se’ls havia explicat en la comissió
informativa. Per a Gaseni, la
gravetat del cas s’incrementa quan,
a més, l’equip de govern pretén
aprovar un crèdit que ajudi a suportar
de guetos i, a la llarga, donen problemes
socials i de convivència. Antonio
Espuny afegí, a més, que “aquest
disseny no es correspon a la realitat
del poble. Nosaltres creiem que
l’ampliació del poble ha de ser una
continuïtat del que som ara i volem
seguir essent en el futur. Un model
de poble mediterrani, un poble amable,
on la gent s’hi trobi bé vivint en
les seves cases”.
Altres al·legacions a aquest pla són
la creença que la zona verda s’hauria
d’ubicar al mig de la zona edificable
aprofitant l’orografia del terreny per
convertir-se en un punt d’encontre
social i en zona d’esbarjo o que
l’actual zona verda hauria de ser
un pressupost basat en els convenis
urbanístics.
ERC no entén tampoc que és el que
persegueix CiU amb la creació d’una
oficina tècnica paral·lela. Segons
Jordi Gaseni, “ens agradaria que
ens expliquessin què serà aquesta
oficina i quins projectes s’han de
realitzar. No sé perquè tenen por de
que nosaltress coneguéssim aquesta
informació, ja que si ens l’ oculten,
ens faran pensar malament. A
més, governant amb majoria absoluta
això no hauria de ser així. Noslatres
i els altres partits de l’oposició
representem a una part de la ciutadania
i haurien de fer un exercici
democràtic”.
ERC també es va queixar que l’equip
de govern va presentar el pressupost
esmenat al Ple sense el corresponent
informe d’intervenció, cosa que
creuen, un clar símptoma d’amagar
informació cap a l’oposició.
Un dels aspectes més criticats pels
republicans és la inversió addicional
de 2 milions d’euros al pressupost
de la piscina, que passarà de 3 a 5
milions d’euros després d’una actualització
de preus i projecte.
ERC ja ha anunciat que presentarà
al·legacions al pressupost i farà
valdre els seus drets. Segons Jordi
Gaseni, “sé que estem a l’oposició,
però se’ns podria tenir en compte i
tenir-nos informats, ja que si no és
així, haurem de fer valdre els nostres
zona comercial i de restauració i, tot
i aprofitant la servitud de l’autopista,
crear al davant de la zona esportiva
una gran zona d’aparcament. Així, a
més, insisteixen els socialistes, es reduirien
els costos de les indemnitzacions
de les construccions existents.
Suggerències tècniques
D’altra banda, també els socialistes
van presentar al·legacions al Pla
Urbanístic del sector 21, que també
es va aprovar en comissió de
govern el mateix dia 21 i que tracta
de l’ampliació del polígon industrial.
Antonio Espuny deia al respecte que
“en aquest cas són al·legacions de
caràcter tècnic, bàsicament desti-
Quatre Cantons
drets i això vol dir fer al·legacions al
pressupost. Segurament es quedaran
damunt de la taula, però sí que
haurem d’estudiar quines accions
podem fer. Volem informar-nos per
gent experta que pugui assegurarnos
que l’Ajuntament no es pot enfonsar,
ja que jo ho veig molt magre.
Tinc la sensació com si l’Andreu
Martí d’aquí a tres anys no es vulgui
presentar com a alcalde. És una
sensació similar a aquell que està en
un pis de lloguer i amb un rampell va
a intentar sortir-se’n com pugui”.
Els republicans també es van mostrar
contraris a la carretera de la
costa, que pensen que perjudicarà
l’entorn de la costa sud de l’Ametlla
de Mar, sobretot la zona més pròxima
a la platja de l’Estany Podrit. Segons
els republicans, les necessitats
d’emergència no són prou argument
per tirar endavant aquesta carretera
que tindrà un pressupost de 4 milions
d’euros. Segons ERC aquests
recursos haguessin estat més ben
utilitzats destinant-los a projectar una
nova entrada a la població.
Respecte al tema de l’aparcament
soterrani que l’equip de govern vol
tirar endavant a les escoles velles,
ERC va manifestar que, en principi,
no el veu malament, tot i que no es
pronunciaran definitivament fins que
coneguin el projecte i se’ls doni més
informació.
El PSC presenta al·legacions a dos plans urbanístics aprovats
nades a millorar el disseny urbanístic
del sector. Espero que el govern
sigui receptiu i que ens faci cas perquè
les millores que hi proposen repercutiran
directament en la millora
del dibuix del polígon industrial”.
El PSC proposa, per exemple, construir
la rotonda que es preveu a la
zona a la mateixa altura de l’actual
carretera d’accés al polígon entre
d’altres canvis que indiquen en les
seves al·legacions, com ara que la
unió entre la carretera ja realitzada de
l’antic pla parcial i l’actual s’hauria de
produir a la cruïlla que hi ha a pocs
metres, desplaçant l’edificabilitat de
la parcel·la afectada al nou pla parcial.

Febrer-març 2008 | pàg. 11
CIU
CiU assegura que mantindrà el ritme d’inversions durant els 4 anys
Els nacionalistes
consideren que la
majoria absoluta
és l’eina que els ha
donat els ciutadans
per governar i
prendre decisions
importants.
Francesc Callau
El Grup Municipal de CiU va manifestar
tenir clars els seus objectius
per a l’actual legislatura. Després
d’algunes crítiques per part dels
partits de l’oposició, els nacionalistes
han explicat que governar no és
abusar i han advertit que continuaran
rectes en el camí traçat per aconseguir
millorar i aixecar el nivell del benestar
dels ciutadans.
Pel que fa a l’aprovació del pressupost
de 23 milions d’euros amb el vot
contrari dels tres partits de l’oposició,
CiU va dir que tampoc els ha de preocupar
aquest fet, ja que en els darrers
20 anys, cap dels pressupostos
proposats per l’equip de govern de
torn, han tingut el suport de l’oposició.
CiU ha qualificat els pressupostos
de valents i d’acord amb la realitat
e c o n ò m i c a
del moment,
on primen les
inversions i la
planificació per
a tota la legislatura,
donat que
diuen, que no
governen a un
any vista.
CiU ha explicat
que entén que
els partits hagin
de fer la seva
feina de fiscalització
de tots
aquells temes
que els preocupen,
però que
els ciutadans
de la Cala els
van donar majoritàriament
la confiança perquè
continuessin amb el mateix ritme
d’inversions que la legislatura passada
i que si això vol dir prendre decisions
valentes i importants, que no
dubtaran a fer-ho, sense preocuparlos
l’oposició i si el fet de posar en
marxa la seva voluntat de govern i de
posar en marxa i complir les propostes
per a la demanda de solucions
dels ciutadans.
Respecte a la tan criticada esmena
presentada pel propi govern a la proposta
inicial dels seus pressupostos,
Joan Pere Gómez Comes va dir que
és l’eina que els ha de permetre mantenir
el nivell d’inversions durant tota
la legislatura i garantir que el ritme de
creixement del municipi no baixarà
durant els pròxims 4 anys. Segons
Joan Pere Gómez, regidor del Grup
Municipal de CiU, “aquesta esmena
ens permetrà que tot l’esforç i la inversió
que la gent ha vist al carrer
durant quatre anys i que ens ha valgut
el premi electoral de la majoria
absoluta, es pugui continuar fent
amb la mateixa força. El poble ha
agafat un bon ritme amb obres al carrer,
a les platges, a molts llocs que
fan que aquest sigui el poble que volem.
Aquesta esmena farà possible
garantir al poble que no baixarem el
nivell d’inversions”.
Pel que fa a l’oficina tècnica que
l’equip de govern vol crear i que així
ho reflecteix en els pressupostos,
Joan Pere Gómez, com a regidor
Joan Pere Gómez Comes i Xavier Llambrich Bono de CiU.
d’Urbanisme va dir que el poble es
troba davant d’un important volum
de feina urbanística per la posada
en marxa de tres plans parcials com
són el sector 22b1 i 22b2 i l’ampliació
del sector 21 del polígon industrial,
a més d’uns quants plans parcials
privats que ha més de generar la
demanda de llicències d’obres, també
generaran una sèrie d’inversions
extrasectorials, que fan necessari
dedicar-hi més recursos, però sense
carregar l’Ajuntament de personal.
Segons Joan Pere Gómez Comes,
“tot això porta un volum de feina
increïble i que es basic perquè
l’Ajuntament pugui gestionar tots
els ingressos i que tots vagin a inversions.
Ara generem recursos,
però necessitem una sèrie d’eines
per executar-los. Quan s’acabarà
aquesta feina, no crearem cap estructura
fixa a l’Ajuntament, ja que
s’acabarà el contracte i no haurem
carregat el pressupost municipal
d’una despesa fixa de més personal
i que, en ocasions, quan s’ha acabat
la feina concreta, l’Ajuntament ha hagut
de carregar-se damunt. Després
l’oposició ens diria que contractem
massa personal”.
CiU va defensar també la recuperació
del projecte de la Carretera de la
Costa que va criticar ERC. Segons
els convergents la proposta de destinar
els diners del PENTA al nou pont
s’ha desestimat perquè el pont se
finançarà a través del Pla Parcial del
sector 22b i que
aquests 4 milions
d’euros procedents
del Pla
d’Emergència
Nuclear de Tarragona
s’han
d’aprofitar. Xavier
Llambrich Bono,
“no entenc com
estan disposats
a rebre diners
procedents del
PENTA per fer
un pont i no per
fer la carretera
de la costa. Nosaltres
ja hem
trobat una altra
solució al pont i
finançament pel
pont i així poder
continuar amb la carretera de la costa.
Dir com algú ha dit que no vol
aquests diners per venir d’on vénen
em sembla exagerat. Les nuclears
no ens les trauran i, ara, continuar
negant l’arribada d’inversions, quan
ja fa molts anys que quan mirem per
la finestra veiem les nuclears, no
ho entenc i més si la repercussió
econòmica és per al meu poble”.
Continuant amb el tema urbanístic
i segons els nacionalistes, el
POUM(Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal) serà aprovat provisionalment
durant aquest primer trimestre i
al llarg del semestre podria ser aprovat
definitivament.

Febrer-març 2008 | pàg. 12
Política
Araceli Domínguez
Les passades festes de La Candelera,
van comptar amb la presència
d’alguns polítics que van voler participar
d’una manera o d’altra a alguns
dels actes organitzats per la Comissió
de Festes per a l’ocasió. Vam tenir
l’oportunitat de veure a Josep Poblet,
president de la Diputació de Tarragona,
que va inaugurar l’escultura
Braços i Rems, també vam veure a
Artur Mas, que va ser present a la
lectura del pregó de Festes a càrrec
de Jordi Sargatal, a Jordi Jané, cap
de llista per la circumscripció de Tarragona
al Congrés del Diputats en
les properes eleccions i Josep Maldonado,
candidat pel Senat per Tarragona,
que van participar a la processó
de La Candelera. A més, vam
poder veure a Antoni Duran i Lleida,
president d’Unió Democràtica de
Catalunya (UDC) i cap de llista de la
coalició Convergència i Unió (CIU) a
les eleccions generals del 9-M, que
va participar a la processó de la Mare
de Déu de la Candelera i que, abans
de fer-ho, ens va concedir unes paraules
sobre el perquè de la seva
presència a La
Cala i, com no,
sobre l’elecció
del nou govern
espanyol. Duran
i Lleida afirmà
ser molt conscient
de la importància
que
aquest acte té
per a tots el habitants
de la vila
i digué “sentir-se
feliç per poder
acompanyar durant
una estona
els caleros en
la celebració
més preuada de
la Festa Major”.
D’altra banda,
pel que fa a les
eleccions generals,
Duran i Lleida
es mostrà optimista
respecte
als resultats que
pot obtenir CIU.
El cap de llista per Barcelona pensa
que el dia 9 de març “poden anarnos
molt bé les coses perquè la gent
sap que a Catalunya les coses no
rutllen com deurien i no se’ns respecta
com abans. Tot i això hem de
treballar perquè així sigui fins l’últim
moment. Les enquestes no són fiables.
L’ única cosa fiable són els resultats
a les urnes”.
Prestigi català
Segons el president d’Unió, Catalunya
necessita recuperar el prestigi
que tenia abans i això passa per
tenir a Madrid “una Convergència i
Unió molt forta” perquè, per exemple,
no vénen bons temps pel que fa
a l’economia i que, en aquest sentit,
el seu partit sempre ha estat garantia
de solidesa. A més, afegí que “també
se’ns ha de respectar en el tema de
l’estatut”.
En concret, pel que fa a les Terres de
l’Ebre, Duran creu que és un territori
molt abandonat que ni el PP ni el
PSOE han tractat bé. El cap de llista
al Congrés per CIU afirma que entén
aquest sentiment d’abandonament
Quatre Cantons
Duran i Lleida: “Si CIU és decisiva a Madrid també ho serà a
les Terres de l’Ebre”
Antoni Duran i Lleida,
cap de llista de la
coalició Convergència
i Unió (CIU) a les
eleccions generals
del 9-M, va visitar
l’Ametlla de Mar per
La Candelera i va
parlar-nos sobre les
intencions de CIU a
Madrid respecte a les
nostres comarques.
Josep Antoni Duran i Lleida.
perquè “sóc lleidatà i sé el que és
sentir-se discriminat a Barcelona”.
En aquest sentit, afirma que se sent
molt capaç de defensar les nostres
comarques a Madrid “juntament amb
els caps de llista d’aquí, gent com
Jordi Jané al Congrés o Josep Maldonado
i Salvador Pallarès al Senat”
i assegurà que “si CIU és decisiva a
Madrid també ho serà a les Terres
de l’Ebre”.
Més inversions
Duran i Lleida afegí que del Pla
d’inversions previst a les nostres comarques
no s’ha gastat ni un cèntim, i
que seguim tenint un Ebre amenaçat.
En concret, pel que fa a la nostra població,
el cap de llista de la coalició
nacionalista, creu que “l’Ametlla ha
de ser un punt neuràlgic del pas
de l’eix mediterrani”. I per aconseguir-ho,
prosseguí, cal dotar el territori
“d’una bona autovia paral·lela
a l’autopista que sigui gratuïta, una
bona línia de ferrocarril d’alta velocitat
i d’una bona connexió amb la
resta de l’Estat, a més de majors inversions
en altres temes ”.
Decisions molt importants
Duran i Lleida es fa càrrec que hi ha
molta gent desencantada de la política
i que des d’aquí potser pensem
que no ens afecta les decisions que
es prenen a Madrid. Però, contràriament
a això, en temes d’ educació,
seguretat i immigració entre d’altres
“es prenen moltes decisions que
ens afecten”, digué. Per això, Duran
confia que els seus votants no
es quedin a casa el dia 9 perquè, a
més, “els votants socialistes i del PP
surten tots”.
Surti qui surti ens necessita
D’altra banda, pel que fa als pactes,
Duran afirma que “qui vulgui governar
ens necessita perquè el vot de
CIU és decisiu sobretot tenint en
compte que encara no se sap qui
guanyarà”. I qui ho faci, diu, “haurà
d’acceptar les condicions que posi
CIU”. Al respecte convida a fer una
reflexió a la gent de les Terres de
l’Ebre a l’hora de triar el seu vot perquè,
insisteix, “amb nosaltres els anirà
millor a la gent que viu aquí”.

Infraestructures
El tanatori estarà acabat a finals d’any
Després d’un temps
de demora, finalment,
s’han posat en
marxa els treballs
d’anivellament del
terreny i les màquines
ja aplanen els
terrenys per poder
començar les obres
de construcció de
l’edifici.
Araceli Domínguez
Després d’endarrerir-se el projecte
del tanatori de l’Ametlla de Mar durant
un temps, finalment, dimarts
29 de desembre, van començar els
treballs per poder-se construir i, amb
tota probabilitat, estarà enllestit a finals
d’any. En concret, aquell dia, ja
s’estava anivellant tot el terreny i les
màquines començaven a remoure
el terra. Aquest retràs s’ha produït,
d’una banda, perquè Urbanisme no
havia donat el seu permís de construcció.
Així doncs, per agilitzar el
tema, l’Ajuntament es va reunir amb
la comissió d’Urbanisme de les Terres
de l’Ebre que es va mostrar receptiva
per tirar endavant el projecte
en tractar-se d’una obra d’interès
públic. D’altra banda, hi havia un
greu problema amb els accessos
però, després de les negociacions
de l’Ajuntament amb la diputació de
Tarragona, es va aconseguir un permís
provisional per habilitar l’entrada
al tanatori a l’espera de l’arranjament
d’aquest tram de la TV-3025 que
va des de l’autopista a la carretera
N-340 on s’ha d’afegir el nou carril
d’acceleració i desacceleració.
A dos bandes
Joan Pere Gómez Comes, regidor
d’Urbanisme del consistori deia
que “hem tingut mots problemes a
l’hora de posar en marxa el tanato-
Febrer-març 2008 | pàg. 13
Les màquines ja treballen al solar del tanatori.
ri i entenc que la gent de La Cala
s’hagi posat nerviosa perquè això
ha trigat més del que l’Ajuntament
hagués volgut. Per véncer les dificultats,
d’una banda, hem hagut
de demanar un permís provisional
justificant la petició que l’edifici és
d’interès públic i poder així avançar
en les obres i, d’altra, hem hagut de
demanar un permís provisional a
la Diputació per habilitar un accés
perquè aquest organisme és el que
gestiona la TV-3025”.
Per la seva banda, Antoni Viñas,
gerent de Funerària Domingo, volia
agrair a l’Ajuntament “la seva
col·laboració però, sobretot, al regidor
d’Urbanisme, Joan Pere Gómez
Comes, perquè crec que sense la
seva dedicació i interès haguessin
trigat més temps degut a tots els requeriments
i peticions que els diferents
organismes supramunicipals
ens han exigit”.
Funerària multinacional
La funerària Domingo pertany a
l’única multinacional del sector,
Funespaña, que, a més, també és
l’única empresa d’aquest tipus que
cotitza en borsa. La funerària fa
temps va iniciar un pla d’expansió a
diferents municipis de les Terres de
l’Ebre que la va dur a Alcanar, Ulldecona,
Santa Bàrbara, Deltebre i, ara,
a l’Ametlla de Mar.
Aprovat el projecte de reforma i ampliació del CAP Ametlla
En breu s’iniciaran els
treballs llargament
esperats que han de
renovar l’ambulatori
per donar millor servei
a tots els ciutadans.
L’ampliació del CAP ocuparà l’actual
dependència de l’ambulància.
Araceli Domínguez
Dijous 14 de febrer, la junta del govern
municipal va aprovar el projecte
de reforma i ampliació del Centre
d’Atenció Primària de l’Ametlla de Mar
que tindrà un cost total de 1.400.000
euros. Andreu Martí, alcalde de la població
es mostrà molt satisfet perquè
“és una molt bona notícia. Encara
que no és competència directa de
l’Ajuntament hem lluitat un dia sí i
altre també durant molt de temps
perquè sabem que la vila ha de millorar
aquest servei que no dóna a
l’abast amb una població en constant
creixement i que s’incrementa
en períodes de vacances o de cap
de setmana”.

Febrer-març 2008 | pàg. 14
Infraestructures
Araceli Domínguez
El passat 18 de febrer començaren
les obres de construcció de la nova
passarel·la que facilitarà el trànsit als
vianants i integrarà millor el front marítim
amb el dic de recer. La passarel·la
va adossada al vial de circulació del
port que s’haurà d’eixamplar cap al
mar, des de la rotonda d’entrada al
dic de llevant fins a l’aparcament de
l’antiga llotja, per guanyar un espai,
precisament, que doni cabuda a la
passarel·la.
La passarel·la, que tindrà 2 metres
d’amplada i 71 metres de llargada,
s’equiparà amb una barana d’acer
inoxidable per millorar la seguretat
dels vianants. A la part central del seu
recorregut es mantindrà la roca que
hi ha amb l’anella on s’amarraven les
embarcacions antigament. Aquesta
roca s’arreglarà i s’il·luminarà per
integrar-la en el port com a element
emblemàtic de la comunitat pesquera
de la Cala. Les obres s’han adjudicat
per un valor de 89.420 euros i es
preveu que estiguin enllestides en un
termini de dos mesos i mig.
Rehabilitació de la llotja de peix
D’altra banda, en breu, també començaren
les obres de restauració
de la llotja de peix que permetran
rehabilitar la nau de venda de peix
per millorar i adequar les seves
instal·lacions, d’acord amb les necessitats
actuals dels usuaris, els nous
requisits sanitaris i les bones pràctiques
ambientals de la pesca. La llotja
es distribuirà en cinc àrees: oficines,
sala de subhastes, sala de manipulacions
i expedició, sala d’actes i un
bar. Aquest projecte, a més, permetrà
l’adaptació de les àrees de treball
amb criteris de funcionalitat i previsió
de futur per a l’activitat pesquera.
Així, les instal·lacions s’adequaran
a les noves mesures sanitàries de la
Generalitat pel que fa als paviments
de les zones de treball, tancaments
de portes i finestres i revestiments
de parets, entre d’altres elements.
Aquest projecte s’ha adjudicat per un
import de 213.909 euros i es preveu
executar en un termini de 2 mesos.
Dotació de nous serveis al moll de llevant
L’altra actuació prevista al port de
l’Ametlla de Mar i que també s’ha
d’iniciar en els pròxims mesos és la
Quatre Cantons
Comencen les obres de remodelació de la façana marítima
Les obres de
construcció de la
passarel·la de vianants
han començat en el
termini previst. Ara
s’espera que, en
breu, es doni inici a la
reforma de la llotja i a
diferents serveis per al
moll de llevant. Els tres
projectes han suposat
a Ports una inversió de
400.000 euros.
Les obres han fet necesàries regular
el trànsit a la zona.
Edifici espaiós
L’edifici tindrà una superfície total de
1188 metres quadrats dels quals 400
seran nous de trinca i gairebé 800
correspondran a la zona a habilitar.
De fet, al projecte de reforma i ampliació
s’especifica que es vol actuar
el menys possible sobre l’estructura
de l’edifici actual. Per aquest motiu
es mantindrà l’escala actual tot i que
a nivell de planta baixa es proposa
una modificació de l’accés al nucli
d’escales. Per contra, s’ha previst
un nou ascensor amb més capacitat
i adaptat per donar fluïdesa de comunicació
amb la planta primera on
se situa la part principal de les consultes.
Nova distribució
La distribució de l’espai queda així
de la següent manera: el soterrani es
destinarà per a usos de magatzem
i serveis com ara neteja, residus i
magatzem general i clínic. La planta
baixa es divideix en vàries àrees:
gerència, amb dos despatxos, administració,
biblioteca i arxiu. L’entrada,
amb vestíbul, recepció i dos serveis
públics. La zona d’atenció continuada
dividida en presa de mostres, sala
d’espera, infermeria, consulta, boxes
i brut. I l’àrea de personal sanitari
amb diferents vestidors, dos dormitoris
per als metges i dues sales de
descans.
A la primera planta, hi hauran tres
àrees: una per a medecina general,
amb dos banys, cinc consultes i espai
d’espera, una altra àrea polivalent
amb altres cinc consultes i una
altra zona d’espera i l’àrea de pe-
diatria amb dos consultes i dos sales
d’infermeria. Per últim, la planta
segona es reserva per a magatzem,
vestuari, cambra d’ascensor, espai
per a clima més bomba, caldera
més acumulador i la novetat, la sala
d’educació sanitària on s’oferiran xerrades
i conferències als usuaris de
l’ambulatori sobre temes relacionats
amb la salut.
Temps de concrecions
Ara és temps de concretar dates
d’inici per començar les obres, que
s’espera que siguin imminents i habilitar
un espai que aculli els serveis
sanitaris mentre es produeixen els
treballs de reforma i ampliació de
l’ambulatori que s’espera estiguin
enllestits en un any i mig.
dotació dels serveis elèctrics per a la
flota pesquera en el moll de llevant i
en una part de la zona interior de la
dàrsena pesquera. El projecte s’ha
adjudicat per un import de 93.732
euros i es preveu portar-lo a terme en
un termini de set setmanes.
Aquesta actuació preveu la construcció
de noves canalitzacions per
a l’abastament de distribució elèctrica
així com la instal·lació de torretes
de servei. Aquests nous serveis
s’instal·laran a la zona d’atracament
de les embarcacions pesqueres i a la
segona alineació del moll de llevant,
al dic de recer.
Inversió molt important
Les tres actuacions suposaran una
inversió total de gairebé 400.000
euros que finança en la seva totalitat
Ports de la Generalitat. Andreu
Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar i
responsable del Comitè Executiu de
Ports de la Generalitat explicava que
“per part de l’Ajuntament estem molt
satisfets perquè, tota aquesta feina
que havíem fet conjuntament amb el
sector pesquer, en concret amb la
Confraria de Pescadors, la veurem
materialitzada en la realització de la
llotja nova i també tindrem un parell
d’actuacions al port que són actuacions
plantejades per aquest any.“
Aquestes tres actuacions, sens dubte,
faran que la nostra façana marítima
visqui un canvi radical.

Araceli Domínguez
El dia 2 de febrer, Diada de La Candelera,
es va inaugurar l’escultura
Braços i Rems, que dóna la benvinguda
a l’entrada a La Cala, en
presència de l’escultor Joan Martí, el
seu creador, i el pintor Joan Rebull,
ideòleg de l’obra, del coordinador del
projecte, Enric Estruch, de l’alcalde
de la població, Andreu Martí i del
president de la Diputació de Tarragona,
Josep Poblet, que presidí l’acte.
Precisament ha estat la Diputació de
Tarragona, l’organisme que ha sufragat
les obres d’adequació d’aquest
Febrer-març 2008 | pàg. 15
L’escultura Braços i Rems ja dóna la benvinguda a l’entrada
de l’Ametlla de Mar
Imatge del dia de la inauguració.
L’obra, de l’escultor
local Joan Martí,
s’inaugurà el dia
de La Candelera en
presència de Josep
Poblet, president de la
Diputació de Tarragona,
que presidí l’acte.
espai que han costat uns 400.000 €
L’escultura, que està situada a l’illot
central de la nova rotonda d’accés
al municipi, està feta en bronze de 5
mm de grossor al que segueix en el
seu interior una subestructura d’acer
per garantir la seva forma. Fa 4 metres
d’alçada i està suportada per
una mena de dau de formigó que fa
6x5x1.50 m. Tanmateix, la base està
folrada per una peanya de fusta de
Guinea. El cost total de l’obra, a càrrec
de l’Ajuntament, és de 142.000
euros.
Millora estètica
L’escultura dignifica i millora estèticament
aquest accés dotant-lo, alhora,
d’un fort simbolisme perquè l’obra ret
homenatge als homes i dones de la
mar que, en definitiva, són el passat,
el present i el futur de La Cala. A més,
pretén ser una bona carta de presentació
de cara als visitants. Andreu
Martí, alcalde de la població comenta
que “l’obra escultòrica Braços
i Rems vol erigir-se en un símbol
perquè mai no oblidem d’on venim.
Respirem un aire a mar que no podem
ni volem oblidar perquè és part
imprescindible de les nostres arrels
i també, sense dubte, com també ho
és de les nostres vides presents i ho
serà de les generacions que estan
per venir. Així doncs, Braços i Rems
és un homenatge al nostre passat
però també representa el món present
i la mirada al futur”.
Recordem que les obres de construcció
a la rotonda de l’entrada a la població
on ara s’ha instal·lat l’escultura
van començar el 15 de setembre i han
estat possible gràcies a un conveni
de col·laboració entre l’Ajuntament
de l’Ametlla de Mar i la Diputació de
Tarragona. Les obres contemplen,
a banda de la rotonda, la renovació
dels sistemes de reg, enllumenat i
drenatge de la via, així com la substitució
de les baranes dels ponts sobre
l’autopista i la via del ferrocarril per
unes de noves d’acer galvanitzat. Per
últim, l’actuació es complementarà
amb la senyalització horitzontal i vertical
i l’abalisament corresponent.
La zona escolar tindrà una pantalla de contenció acústica
i de seguretat
Després de bastants
anys darrere d’aquesta
infraestructura
aïllant de sorolls i
possibles perills per als
estudiants de l’institut
i de l’escola bressol,
finalment Adif ha tret a
concurs l’adjudicació
de les obres que
financen el consistori,
el departament
d’Educació i RENFE.
Araceli Domínguez
Fa d’anys que La Cala reclama per
al complex escolar una tanca de seguretat
i aïllament acústic que separi
aquesta zona de la via del tren. Doncs
bé, aquest 17 de gener, ha sortit publicada
al Butlletí Oficial de l’Estat
(BOE) la resolució de l’empresa Administradora
d’Infraestructures Ferroviàries
(Adif) en la que s’anuncia que
es treu a concurs públic l’adjudicació
de les obres definides en aquest projecte
per un valor de 260.000 euros.
L’execució de les obres tenen un plaç
de sis mesos.
Mari Carme Martí, regidora
d’Educació explicava que “l’equip
de govern estava molt content
d’haver rebut aquesta bona notícia.
Ara ja ha sortit al BOE el pressupost
base de licitació per un import de
260.000 euros. La presentació de les
ofertes es pot fer fins al 6 de març.
Una vegada acabat aquest projec-
te s’adjudicaran les obres i
en uns mesos tindrem feta
aquesta pantalla acústica i
de seguretat”.
Una història antiga
Recordem que ara fa set
anys, els alumnes de l’institut
Mare de Déu de la Candelera
es queixaven dels
sorolls que ocasionaven
els trens al seu pas per les
instal·lacions escolars. Arrel
d’aquestes queixes, ADIF
i l’Ajuntament van signar un conveni
de col·laboració al 2005, un cop
estudiades totes les reclamacions, i
veient que eren absolutament justificades,
per tal de signar el problema
amb un mur d’aïllament, el que
finançarien a mitges. Posteriorment,
la regidora d’Educació, Mari Carme
Martí, va aconseguir implicar en el
projecte al Departament d’Educació,
La pantalla s’ubicarà entre la via i els centres educatius.
que posarà la meitat del cost que havia
d’assumir l’Ajuntament.
Aquesta actuació conjunta entre
l’Ametlla i Adif s’emmarca dintre de
l’anomenat “Convenio Marco de Colaboración
entre RENFE y la Federación
Española de Municipios y Provincias”
que té la finalitat d’integrar el
ferrocarril a l’àmbit urbà.

Febrer-març 2008 | pàg. 16
Societat
La Policia Local presenta les Memòries 2007
La Regidoria de
governació fa
públic el recull de
les memòries de la
Policia Local de 2007
en les que destaquen
el descens de les
denúncies per delictes
contra la propietat.
Quatre Cantons
Detenen a un menor per agressió amb arma blanca
Els agents van
decomissar a
l’adolescent
dos ganivets de
cuina de grans
dimensions.
Àngel Marí, sergent en cap de la Policia Local i Xavier LLambrich, regidor de Governació.
Araceli Domínguez
La Regidoria de Governació de
l’Ametlla de Mar ha fet públic el recull
de les intervencions més importants
realitzades pels agents de la Policia
Local en el transcurs de 2007. El recull
fa referència a seguretat ciutadana,
trànsit, medi ambient, policia administrativa
i tasques assistencials.
En l’apartat de seguretat ciutadana,
destaca “la reducció de les denúncies
presentades per delictes
contra la propietat. La intenta tasca
realitzada pels membres de la Policia
Local en aquest apartat, 186
controls de vehicles i un total de
627 persones identificades, han
donat un resultat de 40 detinguts”,
diu Àngel Martí, sergent en cap de la
policia de l’Ametlla de Mar. Malgrat
tot, els robatoris a vivendes han pujat
El passat cinc de febrer, sobre
les sis de la tarda, agents de la
Policia Local de l’Ametlla de Mar
procedien a la detenció d’un noi
de 14 anys de nacionalitat brasilera
que resideix a la població
per un intent d’agressió amb
arma blanca al seu germà i a la
seva mare.
lleugerament respecte al 2006 amb
78 denúncies, 30 de les quals s’han
produït a zona rústica i 24 a la urbanització
Tres Cales. D’altra banda, han
disminuït els furts a 69 enfront els 79
que va haver al 2006.
Actuacions de trànsit
En matèria de trànsit les xifres també
són destacables. Els agents han actuat
en 90 accidents i en 108 guals.
També s’han reduït en un 25% les denúncies
de trànsit i s’ha aconseguit
que hi hagi menys ferits dintre del
terme municipal mitjançant les anomenades
polítiques de prevenció.
En medi ambient, destaca la tasca
realitzada pel que fa al sistema de
recollida i gestió d’animals abandonats.
S’han recollit 149 gossos perduts
dels quals 20 han estat adop-
Els agents van ser alertats per
la mare del noi que, juntament
amb el germà, es van poder refugiar
a l’interior d’una de les
habitacions del domicili familiar.
En arribar a la casa, els agents
van decomissar a l’adolescent
dos ganivets de cuina de grans
dimensions.
tats i s’han imposat 23 denúncies
per infraccions a la Llei de protecció
d’animals.
Tanmateix, a banda dels serveis de
prevenció i vigilància, s’han fet serveis
de policia administrativa com
demostren els 1781 informes confeccionats
on destaca en número la
tasca per millorar la via pública amb
la detecció de 312 deficiències a les
que s’ha donat solució.
Atenció a les queixes
Les queixes de ciutadans pugen a
1670. D’aquestes, en 152 ocasions
els agents han fet de mediadors en
conflictes entre particulars, una tasca
cada cop més valorada per la població.
Xavier Llambrich Bono, regidor de
Governació: “Un cop hem fet balanç
de les actuacions fetes per la policia
l’any 2007 i havent confeccionat ja
les memòries podem veure que pel
que fa a les actuacions dels nostres
agents s’ha seguit una línia ascendent
pel que fa a la qualitat dels
serveis, sobretot si tenim en compte
que la Policia Local està oferint molts
més serveis dels que hauria de
donar degut a què encara no s’ha
fet el desplegament de mossos.
Per la nostra banda, continuarem
treballant perquè l’any 2008 també
tinguéssim un resultats positius”.
La Policia Local insisteix que aquests
resultats no haurien estat possibles
sense la col·laboració desinteressada
dels ciutadans sense la que,
diuen, no podrien realitzar la seva
tasca de manera eficaç.
Sembla ser que els fets es van
iniciar per una discussió sobre
unes sabates. Afortunadament,
ni la mare ni el germà van patir
ferides, tot i que el noi sí va causar
danys a la vivenda.
El jove ha passat aquest matí a
disposició de la fiscalia de menors
de Tarragona.

Febrer-març 2008 | pàg. 17
Les urbanitzacions, una prioritat per al govern municipal
Oficina d’Atenció al Ciutadà de Tres Cales.
La Regidoria de Relacions amb les
Urbanitzacions mostra la seva satisfacció per
la feina feta, tot i ser conscients que en els
pròxims anys s’haurà de continuar dedicant-los
molta atenció.
Araceli Domínguez
La Regidoria de Relacions amb les
Urbanitzacions ha fet el balanç de la
feina feta durant el passat 2007. Tot i
que es mostren satisfets pels serveis
que s’han donat són conscients que
Projecte d’intercanvi Acció Juvenil
Aquest projecte
pretén implicar els
joves en accions
relacionades amb
la salut i l’educació
física alhora que els
apropa a conèixer
l’entorn, intentant
desenvolupar en ells
el respecte pel medi
ambient i l’interès per
la cultura.
Araceli Domínguez
Del 23 al 30 de març, l’Ametlla de Mar
serà la seu del projecte d’intercanvi
Acció Juvenil que acollirà 36 estudiants
de tres instituts d’arreu Europa
a més de l’institut Mare de Déu de La
Candelera, que enguany és l’amfitrió
i organitzador d’aquest intercanvi
entre joves. En concret hi participen
8 estudiants de Gourdon (França),
20 de Hannover (Alemanya), 8 de
Gdansk (Polònia) i 10 de La Cala. A
banda, també intervenen al projecte
vuit monitors, dos per cada institut.
Tres anys enrere
Aquest projecte neix arrel d’uns intercanvis
culturals que van realitzar
els estudiants caleros en els últims
tres anys, precisament, amb alumnes
d’educació secundària de les
encara queda molt per fer, sobretot
tenint en compte que han patit una
deixadesa històrica i que estem parlant
d’una extensió de més de 55 km
de carrers lineals, en el cas concret
de Tres Cales. Joan Pere Gómez Comes,
regidor de Relacions amb les
Urbanitzacions, ens explicava que
“per al govern és una prioritat poder
donar sortida a les necessitats que
tenen les nostres urbanitzacions,
que són moltes. En especial a Tres
Cales. En aquests moments hem pogut
consolidar el Cala Bus, arreglar
el clavegueram, fer la neteja de les
zones verdes i passadissos i asfaltar
els carrers entre d’altres treballs”.
Una oficina consolidada
També s’ha fet un gran esforç per
consolidar l’Oficina d’Atenció al Ciutadà
(OAC) a Tres Cales ampliant
l’horari amb l’objectiu d’apropar
l’Ajuntament als veïns de les urbanitzacions,
s’han invertit 400.000 € en
posar desaigües als carrers 1 i 2 de
Tres Cales, s’han col·locat senyals
de tràfic, s’han senyalitzat els carrers
en català i de manera homogènia i
s’ha instal·lat un llistat de carrers a
l’entrada de la urbanització, s’ha invertit
en la neteja i manteniment dels
poblacions esmentades. Per exemple,
el primer any, a Berlín, es va fer
un treball cultural sobre la ciutat i els
canvis produïts durant la caiguda del
mur. A França, en concret a Seignosse,
es va fer un estudi sobre la mar i
es va treballar l’expressió mitjançant
esquetxos teatrals. I a Gdansk es va
realitzar una experiència fotogràfica
de la ciutat amb visites als llocs més
emblemàtics i importants.
Xavier Sánchez és el director de
l’institut i coordina el projecte, juntament
amb la professora Núria Ortiz.
“L’objectiu d’aquest intercanvi és la
trobada entre joves europeus de 16
a 18 anys que tenen els mateixos interessos
i poden desenvolupar així
projectes en comú. Per implicar-los
s’han preparat un seguit d’activitats
relacionades amb l’educació física i
passadissos i s’han canviat les tapes
de les escomeses perquè no estaven
en condicions. A banda, a l’estiu, el
consistori ha col·laborat perquè les
festes de Calafat i Tres Cales fossin
tot un èxit.
Treball gradual
Joan Pere Gómez Comes afegeix
que “no obstant, necessitem més
temps per fer les coses ben fetes,
poc a poc, de manera gradual. És
el nostre compromís”. Ara per ara,
ja es mira al futur més immediat que
se centra en que tothom a les urbanitzacions
pugui disposar de servei
d’ADSL que inclogui trucades locals
gratuïtes mitjançant la xarxa Wi-Max,
l’asfaltat de tots els carrers de Tres
Cales i Calafat, amb els corresponents
guarda-morts, el projecte d’un
local social que comptarà amb una
pista multiesports i on es millorarà
el parc infantil per fer-lo més segur
per als nens i que disposarà d’una
zona d’ombra. I per últim, ja es treballa
en el projecte perquè la N-340
sigui la futura Rambla de la Cala, un
gran passeig de dos quilòmetres de
longitud amb carrils bici que servirà
per apropar els veïns de Tres Cales
al poble i a l’inrevés.
la salut”. L’AMPA de l’institut també
ha volgut contribuir amb el seu granet
de sorra a la trobada oferint a tots els
estudiants que hi participen un sopar
de germanor.
Entorn privilegiat
Enguany, a la nostra comarca, els 36
alumnes faran una caminada pel GR-
92 entre La Cala i l’Ampolla, descobriran
Les Cales de l’Ametlla a peu i el
Delta de l’Ebre amb bicicleta, baixaran
el riu Ebre amb piragua i visitaran
les coves de Benifallet.
El projecte Acció Juvenil s’està treballat
mitjançant l’Associació Esportiva
IES Mare de Déu de la Candelera que
es va crear arran del Pla d’Esport a
l’Escola i compta amb una subvenció
del Ministeri d’Assumptes Socials de
17.200 euros.

Febrer-març 2008 | pàg. 18
Societat
Carnestoltes particular a l’Ametlla de Mar
A sobre, imatge del Carnestoltes Infantil.
A sota, una imatge de la Plaça Nova que va
acollir el final de la rua del dissabte.
La Regidoria de
Festes va atorgar
premis per valor de
1.200€.
Francesc Callau
La coincidència de la Festa Major de
la Candelera amb el Carnestoltes va
obligar a la Regidoria de Festes de
l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar a retardar
aquesta darrera celebració un
parell de setmanes amb l’objectiu de
no restar protagonisme a cap de les
dues activitats.
Araceli Domínguez
Un 70% dels professors de l’escola
Sant Jordi i de l’IES Mare de Déu de
la Candelera s’afegiren dijous 14 de
febrer a la vaga convocada pels sin-
Així, el Rei Carnestoltes va fer la seva
aparició a la nostra població durant
tot el cap de setmana del 15 al 17 de
febrer.
Divendres dia 15 de febrer per la tarda
va sortir la rua infantil amb la participació
de les comparses i disfresses
de la Llar d’Infants Xerinola i el CEIP
Sant Jordi. Després d’una rua per la
zona més pròxima als centres educatius
i la zona portuària, es va llegir el
testament del Rei Carnestoltes Infantil
al pati del CEIP Sant Jordi.
Rues
Pel que fa a les rues organitzades
per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar,
SS.MM el Rei Carnestoltes va arribar
dissabte dia 16 de febrer a la tarda
per fer el seu discurs des de la balconada
de l’Ajuntament i per donar
començament a la primera rua. Per
la nit, la rua donà començament davant
de l’Oficina de Turisme i finalitzà
al Poliesportiu Municipal on es dugué
a terme la Sessió de Ball de Carnaval
a càrrec de l’Orquestra La Guagua i
el posterior concurs de disfresses i
comparses.
Diumenge dia 17 de febrer per la tarda
tingué lloc la darrera de les rues
del Carnestoltes amb una concentra-
dicats majoritaris del sector educatiu
contra el document de bases de la
nova Llei Catalana d’Educació.
Serveis mínims
En concret, a l’escola Sant Jordi,
després de l’últim claustre del 13
de febrer, es va establir que uns 15
professors dels 50 que té el centre
atendrien als nens que vinguessin a
l’escola per complir amb els serveis
mínims obligatoris. Així els 107 nens
que van acudir dijous a classe van
ser perfectament atesos pels professors
que, encara que no van donar
continguts lectius, sí que van poder
estar per ells i els van fer activitats
paral·leles als continguts acadèmics
o van estar amb ells a la biblioteca
Quatre Cantons
ció davant de l’Ajuntament i cercavila
pels carrers més cèntrics de la població
fins al Poliesportiu on es va fer
el lliurament dels premis del concurs
de disfresses. La Tarda fou amenitzada
musicalment per l’Orquestra La
Guagua.
Concurs i Premis
La Regidoria de Festes de
l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va
preparar el Concurs en cinc categories
sèniors i quatre categories infantils.
Pel que fa als sènior, hi va haver un
primer premi de 75€ per a la millor
disfressa individual (Laia Currante),
125€ per a la millor disfressa per
parella (No facis tard), 180€ per a la
millor disfressa de grup (Pobre Aguinaldo),
250€ per a la millor comparsa
(Revolució francesa) i 265€ de premi
per a la millor carrossa, que va ser
compartida (Els mosqueters i De
pel·lícula).
Pel que fa a la categoria infantil hi va
haver un primer premi de 30€ per a la
millor disfressa individual (Iaia esmorzant),
40€ per a la millor disfressa per
parella (La Bella i la Bestia), 50€ per a
la millor disfressa de grup (Cartoon’s)
i 100€ per a la comparsa (Mary Popins
i els escura-xemeneies).
Els centres educatius de l’Ametlla de Mar fan vaga en
protesta per la Nova Llei d’Educació
Les bates dels més petits van romandre
penjades per l’absència d’alumnes.
Del 70 al 80% dels
professors van
suspendre les seves
classes recolzant la
crida dels sindicats
contra aquesta llei però
els serveis mínims
establerts van permetre
que la jornada passés
sense incidències.
i a l’aula d’informàtica. El servei de
transport i el menjador funcionaven
amb normalitat. De fet, a dinar es van
quedar 40 nens.
Pel que fa a l’institut, es van afegir
a la vaga un 70% dels professors.
L’equip directiu, els conserges i
els professors que no feien vaga
s’encarregaren d’oferir als 120 alumnes
que van anar al centre, 70 al matí
i 50 a la tarda, els serveis mínims obligatoris.
Els alumnes i professors que
tenien classe la van fer amb normalitat
i, els altres, restaven dintre de les
aules fent altres activitats per ocupar
el temps.
En ambdós centres la jornada va
transcórrer sense cap incidència.

Reunió de Salut a Tortosa
La regidora Anna
Gallart va posar
sobre la taula temes
sanitaris pendents en
una reunió amb les
màximes autoritats
del govern català en
temes de salut de les
Terres de l’Ebre
El CAP l’Ametlla ofereix als usuaris
que recullen la medicació crònica
i els comunicats de baixa al
taulell de l’ambulatori, des de les
Araceli Domínguez
El passat 12 de febrer, la regidora de
Sanitat, Anna Gallart, i el portaveu
del govern, Antoni Montagut, es van
reunir a Tortosa amb el delegat territorial
de Salut a les Terres de l’Ebre,
Ismael Roldán, el gerent al territori de
l’Institut Català de Salut (ICS), Carles
Tobar, i el director d’Atenció Primària
a les comarques ebrenques, Jordi
Masqué, per comentar-los, un cop
més, les mancances que pateix el
nostre municipi en termes sanitaris.
La Regidoria i el Departament treballen per millorar els serveis del CAP.
L’espai del CAP
Informació d’interès
sobre medicació
crònica i comunicats
de baixa
08.00h fins les 22:00 h de dilluns
a divendres i de 08: 00 a 15:00
hores els dissabtes.
Pel que fa a la medicació crònica,
és convenient que, periòdicament,
els usuaris que en facin ús
parlin amb el seu metge perquè
els actualitzi els fulls de medicació
(que tenen una vigència d’un
any) ja que els administratius
només poden imprimir aquella
Febrer-març 2008 | pàg. 19
En concret, es van posar sobre la
taula les queixes dels usuaris del
CAP pel que fa a l’atenció al taulell.
Els representats del govern es van
comprometre a millorar aquest servei
procurant una atenció més acurada a
les persones que s’hi adrecin.
Recollida de receptes
Un altre tema que va sortir a la reunió
va ser el temps de recollida de
receptes que, en principi, és de 24
a 48 hores però que, a la pràctica,
pot ser d’una setmana. Els delegats
de la Generalitat van confirmar als
representats del govern municipal
que es procuraria que les receptes
es lliuressin en el temps establert a
priori. A més, també es va arrencar
un compromís verbal per fer millores
en el servei d’infermeria.
Malgrat tot, els representats territorials
de Salut van puntualitzar pel que
fa a tots aquests temes que, segons
una enquesta telefònica feta a veïns
de la població, els serveis sanitaris,
en concret els temes relacionats amb
l’ambulatori, en general, satisfeien al
públic. La regidora, en aquest punt,
es va mostrar molt sorpresa i va demanar-los
si podia veure els resultats
medicació que consta al paper.
També és convenient que quan
deixin el full de medicació tinguin
de dos a quatre comprimits de
reserva perquè la medicació se’ls
lliurarà a les 48 hores.
D’altra banda, les receptes que
van visades per inspecció se signen
a diari a les 08:00 hores.
A més, es recorda que, des de l’1
d’octubre del 2007, les receptes
d’aquesta enquesta. Evidentment,
els delegats del govern català es van
comprometre a fer-li arribar.
Trobar solucions
Anna Gallart, regidora de Sanitat,
ens resumia així la trobada amb els
dirigents de Salut: “Es tractava de
trobar una solució per tal de millorar
l’atenció sanitària al CAP de
l’Ametlla. Els hi vam treure, per exemple,
el compromís que hi hauria més
comunicació entre la gent del poble
i els treballadors de l’ambulatori, en
definitiva la millora de l’atenció al
públic i al taulell. També els van fer
saber que una de les queixes més
importants dels usuaris és el temps
que triguen en poder disposar de
les seves receptes. Ens van dir que
intentarien que això s’escurcés”.
Conveni amb el SEM
Per últim, Anna Gallart els hi va fer
lliurament del conveni del Sistema
d’Emergències Mèdiques (SEM)
amb el Servei d’Urgències Municipal
(SUM) perquè se l’estudiessin.
Aquest conveni servirà per equiparar
les funcions de l’ambulància municipal
amb la del 061.
porten la data, la qual cosa comporta
que les receptes caduquen
als 10 dies. És important tenir
aquesta dada en compte a l’hora
d’anar a recollir el medicament a
la farmàcia.
Per últim, des del dia 25 de febrer,
el taulell de recipients ja disposa
de recipients on es poden deixar
els fulls de medicació sense necessitat
de fer cua al taulell.

Febrer-març 2008 | pàg. 20
Societat
Araceli Domínguez
Mercè Gisbert, vicerectora de la Universitat
Rovira i Virgili, va presentar
al saló d’actes de l’Ajuntament de
l’Ametlla de Mar dimecres 13 de febrer
el projecte Igualdader, un estudi
genèric que pretén ser la base per a
dissenyar polítiques locals de desenvolupament
igualitari i polítiques de
dones que redueixen les desigualtats
entre dones i homes en els àmbits domèstic,
privat i públic però destacant
el treball fet a la nostra vila. Aquest
projecte forma part de la Iniciativa
Comunitària Equal i compta amb
una subvenció important de l’Institut
Català de la Dona.
L’Ametlla, en concret, segueix els
mateixos patrons que altres municipis
de la demarcació de Tarragona i
les Terres de l’Ebre pel que fa a la situació
de les dones. És diferent, però,
perquè ha augmentat la població,
segons l’estudi, degut a l’arribada de
molts immigrants, sobretot homes,
que fan créixer la base de la piràmide
de població.
Situació de feblesa
L’estudi confirma que les dones viuen
en condicions més dures que els homes,
especialment les que juntament
amb els seu fills conformen una família
monoparental, cada cop més
nombroses, i les dones més grans de
65 anys que depenen d’una pensió,
de vegades irrisòria. Mercè Gisbert
comenta al respecte que “les dones
són les que tenen una situació més
feble perquè, d’una banda, es fan
càrrec dels fills totes soles ja que
cada vegada hi ha més dones que
viuen soles amb els nens i, d’altra,
en tota la comarca del Baix Ebre,
es veu que cada cop hi ha més dones
majors de 65 anys que també
requereixen molta atenció. Pensem
que al Baix Ebre hi ha uns 610 homes
més grans de 65 anys front a
1800 dones d’aquesta edat”. Tampoc
es troben en millor situació les
dones immigrants que provenen del
Magrib perquè la seva cultura no les
deixa integrar-se i viuen situacions
d’obscurantisme delicades.
Mares grans
L’estudi també reflecteix que l’edat
per tenir fills ha pujat molt, de 30 a
35 anys. Això vol dir que a partir dels
35 les dones abandonen el mercat ja
que no els és possible conciliar vida
familiar i treball perquè encara hi ha
dèficit de places de llars d’infants de
zero a tres anys i, tot i que en trobin
i siguin públiques, s’han de pagar
igualment i de vegades no es pot.
Això provoca que quan els nens són
Quatre Cantons
Projecte IGUALDADER per a la igualtat de gèneres
Aquest estudi sobre
la dona conclou
que a La Cala es
necessiten polítiques
específiques i més
sensibilització social
per fer front a la
discriminació que
encara avui viuen les
dones.
Imatge de la presentació a la sala d’actes de l’Ajuntament.
grans i intenten retornar al mercat laboral,
cap als 45, els hi resulta molt
difícil.
Molt qualificades
Tanmateix, l’estudi confirma que les
dones estudien més i més anys que
els homes però que això no els serveix
ni per guanyar més (de fet en alguns
llocs de la demarcació poden
guanyar fins a un 35.68% menys que
els homes per la mateixa feina) ni per
assolir un millor contracte laboral. A
més, quan van a la universitat estudien
carreres de dones com magisteri
o infermeria.
Tampoc hi ha moltes dones que es
dediquin a la política. I quan ho fan,
s’encarreguen de “regidories de dones”
com educació i cultura.
Bones solucions
Per solucionar aquestes desigualtats
evidents, l’estudi proposa, en l’àmbit
polític, el disseny i aprovació de Plans
Comarcals i Municipals de Polítiques
de Dones, la constitució de Consells
Consultius de Dones i la transversalitat
de les polítiques de Dones. Pel
que fa a l’educació, creu que s’han
d’encetar campanyes de sensibilització
de la població i formació en gènere
al personal polític i tècnic. I a nivell
social, disseny i desenvolupament
de recursos.

El Telecentre de l’Ametlla de Mar
podria ser un dels emplaçaments
de la nova escola de negocis on
s’impartirien alguns dels seus
cursos, beneficiant així els empresaris
de la població mitjançant
l’associació Asemar i a altres persones
que estiguin interessades a
nivell particular.
Recordem que el president del
Consell Comarcal del Baix Ebre,
Andreu Martí, i el president de la
Cambra Oficial de Comerç, Indústria
i Navegació de Tortosa, José
Luís Mora, van signar un conveni
de col·laboració per a la realització
de diverses accions de formació
continuada en l’àmbit empresarial
Febrer-març 2008 | pàg. 21
El Telecentre podria acollir cursos de la nova Escola de Negocis
Andreu Martí, president del Consell Comarcat
del Baix Ebre i José Luís Mora, president
de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i
Navegació de Tortosa, durant la presentació
de l’acord.
El nou centre pretén promoure la formació
continuada dels empresaris per facilitar el
naixement de nous projectes empresarials i
contribuir al desenvolupament socioeconòmic
del territori entre d’altres objectius.
de la comarca que incloïa, precisament,
la creació d’aquesta escola
de negocis.
Objectiu lloable
Segons Andreu Martí, l’objectiu
d’aquest conveni és “facilitar el
naixement de nous projectes empresarials,
contribuir al desenvolupament
socioeconòmic del territori i fomentar
l’ús i aplicació de les noves tecnologies
al món empresarial”. Martí ha
afegit que “la col·laboració amb la
Cambra de Comerç ens permetrà la
realització de diverses accions de formació
continuada i de qualitat adreçades
als sector empresarial per fer més
eficient la seva gestió”.
Per la seva banda, el president de
la Cambra de Comerç de Tortosa,
José Luís Mora, va destacar
que “el conveni preveu la creació
d’una comissió de coordinació que
s’encarregarà de la programació i supervisió
dels cursos que es podran impartir
a les instal·lacions del Consell,
de la Cambra o del Viver d’Empreses”.
Mora ha explicat que “els cursos
s’oferiran conjuntament per les dues
entitats amb la denominació comercial
d’Escola de Negocis per a Empresaris
(ENPE)”.
Un any que es pot prorrogar
El conveni, amb una durada d’un
any prorrogable, estableix que la
titulació impartida sigui expedida
conjuntament per la Cambra de
Comerç i el Consell Comarcal; que
la Cambra s’encarregui de la gestió
econòmica dels cursos i que la
secretaria acadèmica per a la matriculació
i gestió dels cursos s’ubiqui
a la seu de la institució on es desenvolupi
el curs.
Alguns dels cursos que es faran a
l’escola de negocis, i que, amb seguretat,
podrien impartir-se al Telecentre,
són el de Logic Class sobre
el software de gestió empresarial i
el de Logic Sites, sobre la web, que
començaran al març. A més, se’n
farà un de Gestió Administrativa del
Comerç Exterior del març a l’abril
que comptarà amb dos nivells, un
altre de Turisme anomenat Sommelier,
cap a l’excel·lència en hostaleria
que s’impartirà durant el mes
de maig i també tindrà dos nivells
i un altre d’empreses anomenat
Habilitats directives. Conducció de
reunions. No obstant, el programa
resta obert a altres àrees específiques.

?
Febrer-març 2008 | pàg. 22
Entrevista
Joan Martí
Autor material de l’obra Braços i Rems
Quatre Cantons
Joan Martí (Palamós, 1953) és un escultor d’arrels absolutament caleres.
Encara que ja era conegut per ser l’autor de la figura que commemora
el centenari del nostre municipi, en aquests dies ha tornat a adquirir un
cert protagonisme a la vida de La Cala per ser l’autor material de l’obra
Braços i Rems que ja dóna la benvinguda als visitants des del centre de
la nova rotonda que hi ha a l’entrada a la població.
- Com va sorgir la idea de crear
Braços i Rems?
- L’escultura Braços i Rems és un
projecte del consistori. Joan Rebull
i Enric Estruch em van proposar
donar forma a unes ratlles que ja
havia pintades perquè s’havia presentat
el projecte a la Diputació.
A partir d’aquí ens van reunir i em van
donar llibertat per crear l’escultura al
meu aire encara que, quedava clar,
era un projecte definit prèviament
i hi havia d’haver a l’escultura dues
mans i dos rems. Podem dir que és
una obra marcada, el que diem un
encàrrec.
- Va ser fàcil adaptar-se a una
idea prèviament establerta?
- En principi el problema que hi havia
era visual. A mi no m’encaixava
que la peanya fos horitzontal i la resta
de l’obra fou vertical. El que vaig fer,
doncs, va ser afegir la part abstracta
que hi ha a l’obra, és a dir, ficar
les onades que hi ha al mig,
baix, que representen la
mar. Vaig jugar amb
l’abstracció per trencar
l’horitzontal.
Però després
em vaig trobar
amb
un altre
p r o -
ble-
ma. No sabia com encaixar-ho tot
plegat. Només ho podia fer amb
una espècie de metamorfosi: les
mans surtint de la mar, els colls de
mar agafen la mar allà on estan els
braços i, després, que les mans no
agafessin els rems com seria el més
lògic sinó que agafessin el tronc i,
d’aquest, que és un cilindre, sortissin
els braços. Es tractava de fer una jugada
que quedés bé a la vista.
-Què s’estima més: treballar per
encàrrec o per una inspiració sobtada?
-Hi ha moltes teories. Cada persona
és un món. Quan treballes per
encàrrec saps que has de fer el que
et diuen encara que tens llibertat per
jugar amb aquest tema. La creació
pròpia es diferent. És un altre món.
Les muses existeixen però, com deia
Picasso, sempre has d’estar amb el
pinzell a la mà perquè, si passen, que
no ho facin de llarg. Més aviat, crec
en el treball del dia a dia. Vaig estar
un temps que no em vaig dedicar
a l’escultura i quan ho vaig tornar a
agafar, em va costar. Perds el ritme.
Has de reciclar el cap. I sobretot tornar
a exercitar el tacte. Saber tocar,
que és bàsic encara que és el cap el
que dirigeix tot plegat.
-La primera cosa que li va encarregar
aquest Ajuntament va ser
la figura que commemorava el
centenari de la vila...
-Sí. Va ser Vicenç Boquera, regidor
de Cultura llavors, que, per al centenari
de La Cala, ens va proposar fer
alguna cosa a Miquel del Roig i a mi.
Per la meva banda, els hi vaig fer una
escultura menuda en una col·lecció
limitada que es pogués regalar. Mi-
quel del Roig va fer una cançó.
-Es poden trobar punts en comú
entre les dues obres...
-Aquella era una figura de mig cos
amb un home que aguantava dos
rems. El treball no era el mateix perquè
aquella era de fusta i pintada.
Braços i Rems és de bronze i cada
material es treballa de forma diferent.
-Quan va trigar en fer l’obra
Braços i Rems?
-Cinc mesos. I la vaig fer en tres parts.
Les dues primeres parts vaig poder
encaixar-les a la nau on treballava
però la última part no perquè la nau fa
8 metres i l’escultura en fa 10 i no vaig
poder veure-la muntada fins que no
va anar a la fundició on sí que hi cabia.
Val a dir que l’escultura està feta
en bronze perquè no pot ser d’una
altra manera quan es treballa amb
peces que han de ser exposades a
l’exterior.
-Durant el procés de creació, s’hi
dedica en exclusiva?
-El que més m’agrada és tenir diferents
coses per fer alhora, no només
treballar en una perquè, així, quan et
canses d’un treball, pots anar alternant-lo
amb un altre. D’aquesta manera
prens distància i, quan hi tornes,
veus les coses de manera diferent,
més objectives, amb més llum. Te
n’oblides. Quan feia Braços i Rems,
feia altres coses també perquè no
m’agrada “emborratxar-me” d’una
sola obra i no veure res més.
-Se sent satisfet del resultat?
-Sí. Estic molt satisfet. I cada vegada
que la miro quan passo per l’entrada
del poble, més. Sobretot tenint en

Quatre Cantons Febrer-març 2008 | pàg. 23
compte que hi ha una cosa que està
molt clara i que és comú a tots els
creadors, sigui quin sigui el tipus de
procés creatiu que desenvolupen:
mai no estan satisfets dels resultats.
Sempre es veu alguna cosa, es troba
un puntet que voldries millorar. Fins i
tot quan ja l’estaven muntant, o quan
ja la traslladaven, que va haver de venir
una gòndola que la va portat des
de la fundició de Valls fins a l’Ametlla,
o quan la van haver d’aixecar dues
grues més perquè feia tant de vent
que una sola no podia i tota la gent
de la brigada que es trobava allí ens
ajudava... Fins i tot, en aquells moments
del final, quan tothom la dóna
per bona, canviaries alguna cosa.
L’artista sempre busca la perfecció.
Però després te’n recordes que quan
dónes una obra per tancada has de
saber passar pàgina.
-Què li diu la gent pel carrer?
-En general, l’escultura ha agradat
molt. Però, bé, la gent, com jo també,
pot trobar coses... altres significats
que tu no imagines. Mirades
que veuen més enllà del que veu
l’artista.
-Si m’ho permet, què li sembla la
teoria sobre que l’escultura pot
ser un símbol fàlic?
-Sí, és veritat que alguns han volgut
relacionar l’escultura amb aquest
símbol. Bé, ja en la Grècia clàssica
el penis era un símbol de força... i els
pescadors són homes forts. Si alguna
gent vol pensar que l’estàtua, a
banda de ser un símbol mariner, pot
ser un símbol sexual... doncs això
podria ser un cert reclam que atregui
més gent a La Cala.
-La seva obra respon a un estil
concret?
-Em considero més
artesà que no pas artista.
Crec que abans
de destruir s’ha de
construir. Picasso, per
exemple, abans de fer
cubisme o dedicar-se Joan Martí.
a l’abstracció, pintava
una realitat versemblant. Tu no pots
dir un dia, de sobte, faig abstracte
perquè em surt. Has d’aprendre
a l’escola que no té perquè ser un
centre específic. Pot ser la vida, el
carrer... És un procés de creativitat
que requereix les seves passes. Per
arribar a un punt concret has de seguir
un procés. Primer, has de saber
dibuixar. També per esculpir. Fins i
tot, com deia, si fas abstracte, també
et cal aquest procés que comença
per la pintura realista. Ara hi ha molts
dissenyadors, per exemple, amb una
gran capacitat creativa, capaços de
fer abstraccions de gran qualitat però
han tingut la seva escola. Han arribat
al que són seguint un procés.
-Vostè és autodidacta, ha rebut
una formació acadèmica o ha
après el que sap treballant?
Bé, quan anava a l’escola ja dibuixava
força bé. Després, la primera
feina que vaig fer era tallar la fusta
perquè el meu pare era ebenista. Als
17 anys, el primer gran mestre que
vaig tenir era un noi de La Cala que
es deia Francesc Pinyol, un gran tallador
que era el cap de talla a una
empresa de mobles de Palamós on
treballàvem. En aquella època, jo alternava
aquesta feina amb la pintura,
és part del procés del que hem parlat
abans.
Després vaig anar a estudiar a
l’Escola d’Art i Disseny Massana de
Barcelona. A la classe eren 48 noies
i dones. A mi ja m’estava bé perquè
m’agraden les dones però jo ja portava
uns anys preparant-me i no estava
d’acord amb el que feien aquelles
noies. Volien començar pel final. Pintar
abstracte sense saber dibuixar...
“Fer una obra
pública és la
màxima aspiració de
qualsevol escultor.
És molt maco i, a
banda, tothom pot
veure la teva obra.”
No vaig durar ni un any. Després em
vaig dedicar a les antiguitats, un món
fantàstic i molt creatiu. Jo comprava
coses: mobles, figures i altres objectes
i m’encarregava de restaurar-los.
Més tard vaig treballar al taller d’un
senyor alemany, un escultor que feia
bustos. Vaig aprendre bastant de
clàssic. Després, a Palamós, havia
un escultor que es deia Coco Mir i
vaig estar un temps amb ell. És així
que aprens. A base de treballar.
-Quins projectes té ara entre
mans?
-Tinc alguns encàrrecs bastant im-
?
portants de l’Ajuntament. De moment
no puc dir res més. El meu gran amic
Joan Rebull m’insisteix perquè exposi
la meva obra però l’exposició
d’escultura és totalment diferent a
la de pintura. A la de pintura és mínim
el que gastes. La d’escultura val
molts diners perquè la fundició costa
una barbaritat. No pots fer-ho tot en
fang, per exemple, perquè les peces
de seguida es trenquen. L’escultura
només es pots fer si trobes un mecenes
que et pagui. A més, jo no sóc
persona que porti un control acurat
de la meva obra. No tinc ni fotos. Jo
faig l’escultura i després me n’oblido.
Són maneres de fer. Llavors, quan
descarto l’exposició escultòrica em
diuen que provi amb la pintura. Però
no em decideixo.
De totes maneres, estic satisfet
amb la confiança que m’ha donat
l’Ajuntament perquè fer una obra pública
és la màxima aspiració de qualsevol
escultor. És molt maco i, a banda,
tothom pot veure la teva obra.
Doncs moltes gràcies per les
seves paraules Joan i moltes felicitats
per la seva obra, Braços i
Rems, una escultura imponent i
magnífica, amb una fort simbolisme
envers la mar i, queda clar,
amb moltíssima força.

Pesca
Febrer-març 2008 | pàg. 25
Les barques d’encerclament finalitzen la veda biològica
Malgrat tot, el vent
de Llevant els va
impedir sortir a la
mar, tret d’una barca
de Tarragona que, tot
i arriscar-se, no va
arreplegar gaire.
L’encerclament va tornar a l’activitat.
Araceli Domínguez
Després de dos mesos de veda,
diumenge 17 de febrer, a la nit, les
barques d’encerclament tornaven de
nou a la mar. Malgrat tot, el vent de
llevant no els va deixar estrenar-se
aquesta temporada perquè va impedir
que sortissin, tret d’una barca de
Tarragona que va gosar arriscar-se
encara que sense gaire sort. Xavier
Solé, president de la Confraria de
Pescadors comenta que “hem tingut
la mala sort que el dia fixat per
tornar a la mar no ho hem pogut fer
pel temps, amb l’excepció de la barca
Maria Laia de Tarragona que ha
portat 150 caixes de sardina. Però
era impossible sortir a la mar amb
el gregal que hi havia. És una llàstima
perquè essent el primer dia a
tothom li feia molta il·lusió d’anar a
pescar”.
En el moment de tancar la nostra
edició els pescadors de la llum no
havien pogut comprovar encara si
els caladors s’han recuperat després
d’aquest dos mesos de parada
forçosa i, malauradament, iniciaven
el període de sortides a la mar tal i
com van finalitzar, amb el vent de
protagonista i impedint-los anar a
pescar.
La Confraria de Pescadors no sap res del conveni amb Pescanova
Segons Xavier
Solé, president
de la Confraria,
els pescadors de
Tarragona no s’han
posat en contacte
amb ells malgrat
declarar que els
havien obert les
portes a participar
en el conveni.
Araceli Domínguez
El president de la Confraria de Pescadors
de l’Ametlla de Mar, Xavier Solé,
deia “no saber res” sobre l’oferiment
a la Confraria de Pescadors de participar
en un conveni amb la multinacional
Pescanova.
Recordem que, segons informacions
aparegudes al diari El Punt divendres
15 de febrer, la Confraria de Pescadors
de Tarragona havia obert les
portes a la Confraria de Cambrils i a
la de l’Ametlla de Mar perquè participessin
en el conveni amb la multinacional
Pescanova amb l’objectiu
d’arribar a sumar unes 5.000 tones
de peix blau que Pescanova es compromet
a comercialitzar.
Signatura del conveni
De fet, el dia anterior el conveni
s’havia firmat entre la Confraria de
Tarragona i Pescanova. El nou conveni
té una durada de quatre anys i
permetrà a la companyia comercialitzar
el 85% del peix blau que arribi al
port tarragoní.
Enguany, el volum total de peix que
ha comercialitzat la multinacional ha
estat de 3.000 tones perquè tal com
va explicar el director gerent de Pesca
Fresca, Robert Rodriguez, “hi ha
hagut molts dies de mal temps i les
barques no han sortit a pescar”.
El President de la Confraria de Pescadors
de Tarragona Esteve Ortiz
assegura que cal unir esforços i
centralitzar l’oferta de peix per aconseguir
ésser més competitius. Ortiz
destacà l’estabilitat econòmica que
comporta el conveni amb Pescanova
ja que l’empresa sempre els paga
el peix aviat. En aquest sentit va explicar
que abans del contracte amb
la multinacional el volum d’impagats
era important. De fet, encara arrosseguen
800.000 euros.

Febrer-març 2008 | pàg. 26
Medi Ambient
Quatre Cantons
L’ONG Nereo comença els seus treballs de camp a l’Ametlla
Aquesta entitat,
dedicada a la
conservació del medi
marítim i litoral, ja
ha començat el seu
informe, per encàrrec
de la Fundació
Territori i Paisatge, per
tal de descriure els
valors naturals de la
població.
Nereo està treballant especialment a les llacunes costaneres i paisatges litorals.
Araceli Domínguez
L’entitat no lucrativa Nereo de Begur,
que es dedica a la conservació
marítima i del litoral, ja ha començat
el seu informe descriptiu sobre els
valors naturals i marins de l’Ametlla
de Mar per tal de conservar-los i millorar-los.
Aquesta organització no governamental
desenvolupa, bàsicament,
projectes d’aquest tipus a les comarques
de Girona. Al respecte,
l’any passat, la fundació Territori i Paisatge
els va subvencionar un estudi
per fer un pla de gestió a la reserva
marina de Ses Negres, a Begur, que
aquesta associació gestiona des de
fa anys. Territori i Paisatge van quedar
molt satisfets amb aquesta feina
i, per això, els van proposar participar
en un pla de gestió a La Cala que,
hores d’ara, ja s’està materialitzant
en aquesta descripció dels valors
que donarà pas a les propostes
de conservació i millora al mes de
juny. Recordem que l’Ajuntament de
l’Ametlla de Mar i la Fundació Territori
i Paisatge, depenent de Caixa Catalunya,
van signar recentment aquest
pla de gestió per fer propostes i idear
accions destinades a identificar, estudiar
i protegir el patrimoni natural
de les nostres costes.
Primera fase
Aquest pla conforma la primera fase
d’un conveni d’assessorament i custòdia
del territori, que a mitjans de
2009 donarà pas a una segona fase
amb la signatura d’un conveni de
col·laboració que permetrà portar a
terme tots els projectes i actuacions
definits prèviament.
Guillem Mas, biòleg de l’associació
Nereo, de Begur, explica
que “la nostra feina
es basa en fer projectes
de planificació per
conservar tots els valors
naturals del medi
marí. Actualment, a
La Cala, estem fent
un informe sobre els
valors naturals del
municipi, tan marins
com litorals, amb
l’objectiu de posar
de relleu quins són
aquests valors per tal
que el consistori pugui
gestionar-los de
forma correcta”. Mas
ha afegit que l’entorn
natural de La Cala, si
es compara per exemple
amb el de la Costa
Brava, està molt millor
conservat.
Àmbits prioritaris
Aquest informe descriptiu ha seleccionat
uns àmbits prioritaris que són
els que marca la Unió Europea. Pel
que fa al litoral tenen prioritat llacunes,
platges i trams rocosos i pel que
fa al medi marí ho són les fanerògames
marines. Les dades que omplin
l’informe s’han d’extraure de les quatre
visites que realitzin els tècnics de
Nereo. De moment, se n’han fet dues
i en queden dues més.
Un cop enllestida la descripció es
deixarà oberta perquè es pugui anar
augmentat amb altres propostes.
Però, en aquest punt, han de ser
l’Ajuntament i la Fundació els que
intervinguin en el procés fent també
les seves aportacions i arribant, entre
les dues entitats i el consistori, al
consens respecte a quines són les
més adequades.

Cultura
Febrer-març 2008 | pàg. 27
XVI Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar
La novel·la “Un rostre
que no és meu”
guanya aquest premi
dotat amb 3000 euros
en metàl·lic i l’edició
del llibre per a Sant
Jordi.
Óscar Palazón.
Araceli Domínguez
Un rostre que no és meu d’Óscar Palazón
ha estat elegida enguany la
novel·la guanyadora del XVI Premi de
Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar dotat
amb l’edició del llibre i 3000 euros
de premi en metàl·lic. El jurat va triar
aquesta obra com la millor entre les
12 que es presentaven a concurs,
dissabte 9 de febrer. El jurat, que no
ho va tenir gens fàcil perquè hi havia
quatre obres que destacaven especialment
per la seva qualitat, estava
composat per Manuel Ollé i Albiol,
escriptor tortosí que el presidia, Jordi
Cervera i Nogué, poeta i crític literari,
Lisa Pujol, filòloga i professora
d’institut, el pintor calero Joan Rebull
i Manel Alarcón, que actuava com a
secretari amb veu però sense vot.
Finalment, van arribar al consens
unànime en favor de l’esmentada
novel·la. Manuel Alarcón, al respecte
de la novel·la guanyadora, deia que
“els criteris per triar la guanyadora
han estat el bon ús del llenguatge i
la forma de novel·lar els fets perquè
a mida que passes pàgines et fa interessar-te
per arribar al final i saber
com acabarà. I acaba amb una vida
que ha de continuar. Tal com havia
començat arriba el final de l’obra”.
Identitat oculta
La novel·la tracta el tema de la identitat.
Surten tot un seguit de personatges
que s’han posat una màscara per
ocultar la seva veritable personalitat.
El lector, un privilegiat, mitjançant les
paraules de l’autor, pot descobrir el
que hi ha darrere del que amaguen.
En definitiva, el llibre defensa la idea
que la identitat és inalterable i, per
molt que intentem amagar-la, no és
possible. Escrit com a un conjunt de
narracions que s’entrellacen entre sí
a través de personatges i arguments,
pot dividir-se en dos parts, una primera
part amb onze històries inspirades
en fets quotidians on es posa als
personatges en situacions límit per
observar la seva reacció, i una sego-
Joan Barnes ja té la seva placa a la bibilioteca
Aquesta professora d’anglès, desapareguda
tràgicament ara fa un
any, ja té una placa a la biblioteca
que recordarà per sempre el seu
pas per la nostra vila.
Inscripció de la placa.
Araceli Domínguez
El passat 8 de febrer es va penjar una placa
commemorativa a la biblioteca Dr. Frias en
record a Joan Elliane Barnes que va morir
als 54 anys en un desafortunat accident de
trànsit el dia 10 de febrer de l’any passat,
precisament ara fa un any, a Rasquera. Joan
anava a veure uns amics a Tivissa i ,malauradament,
no va arribar mai. Un animal se li
va creuar a la carretera i, en esquivar-lo, va
perdre el control del cotxe i es va precipitar
per un barranc.
Una vida dedicada a l’ensenyança
Joan era professora d’anglès i vivia a La Cala
feia molts anys. Els seus fills van voler que
la seva mare restés en el record de La Cala
per molt de temps fent una donació anual
en metàl·lic de la seva herència a la Regidoria
de Cultura que fomentés l’aprenentatge
de l’anglès entre els menuts, tal i com havia
na part que té com a base un relat de
80 pàgines i que l’autor escriu inspirant-se
en uns fets tràgics ocorreguts
a Anglaterra a l’any 2002. La novel·la
té tots els ingredients necessaris per
enganxar el lector que s’implica de
manera intensa al llarg de la lectura
descobrint les peces que conformen
el trencaclosques final.
Mestre d’anglès
Oscar Palazón i Ferré, l’autor, va
néixer a Lleida ara fa 38 anys però
treballa com a professor d’anglès a
un institut de les Borges del Camp,
a la comarca del Baix Camp. Palazón
es mostra molt satisfet pel premi.
“És un reconeixement que t’ajuda a
tirar endavant perquè de vegades
penses que el que escrius no és
prou bo. També hi ha èpoques que
envies obres a concursos i no hi ha
sort. Quan reps un premi d’aquesta
categoria suposa una gran alegria i
esdevé un impuls per continuar escrivint”.
Palazón, a més, ha publicat
un llibre de poesies en solitari, Atles
de la memòria, i ha participat en altres
llibres juntament amb altres autors.
El lliurament del premi i la presentació
del llibre es fan el dia 26 d’abril
en el decurs de la ja tradicional Festa
literària organitzada per la Regidoria
de Cultura de l’Ajuntament de
l’Ametlla de Mar.
fet ella en vida. Aquesta primera donació va
ser de 1.000 €.
Material didàctic
Els primers diners es van donar a la biblioteca
Dr. Frias, de la que Joan era sòcia,
perquè compressin material didàctic del
que tothom pogués gaudir. Les següents
donacions que es facin a Cultura encara no
s’ha pensat a qui aniran destinades però el
que és ben segur és que han d’anar a activitats
o entitats relacionades amb la difusió
de la llengua anglesa. Per la seva banda, la
biblioteca, en senyal d’agraïment, ha homenatjat
a Joan amb la col·locació d’aquesta
placa.
La biblioteca ja va emprar fa temps aquesta
primera donació en material didàctic per a
diferents edats, tal i com era el desig de la
família de Joan i sabent que a ella li hagués
agradat.

Febrer-març 2008 | pàg. 28
Cultura
Araceli Domínguez
Dissabte 25 de gener, la revista Des
dels quatre cantons i la IX Guia Comercial
es van presentar a la sala de
la societat. L’acte va comptar amb la
presència de l’alcalde de la població,
Andreu Martí, del regidor de Comunicació
i Turisme, Antoni Montagut, del
director de la revista, Francesc Callau
i del gerent tècnic del Patronat de
Turisme, Dami Llaó, a banda de tots
els que dia a dia treballen als mitjans
locals, la ràdio i la revista, a les oficines
de turisme i d’un nombrós públic
que no es va voler perdre l’acte de
presentació.
Endinsar-se en la història
Tots plegats van poder, primer, endinsar-se
en la història de la revista que
durant aquests 27 anys ha reflectit la
vida de la vila. Una publicació que arriba
al número 280 amb la seva nova
cara i que tindrà molta més repercussió
mediàtica perquè els 4.000 exemplars
de la seva tirada, i que es repartiran
casa per casa, es calcula que
seran llegits per 16.000 persones, seguint
els criteris de l’Associació Catalana
de Premsa Comarcal, el que
equival a la totalitat del poble, més la
població flotant i de cap de setmana.
L’alcalde,Andreu Martí, va destacar
la consolidació de la revista any rere
any. “Tenim al davant un nou Quatre
Cantons, absolutament consolidant
després de 27 anys en els que, tot
s’ha de dir, ha passat per moments
difícils. Penso, a més, que el fet que
amb 4000 exemplars de tirada pugi
arribar a tothom ens converteix en
líders a tot el territori”.
Imatge avantguardista
El format s’ha variat perquè la revista
s’apropi als paràmetres tèc-
nics d’un diari. Amb això, se situa a
l’avantguarda en aspectes d’imatge i
d’actualitat. A més, la revista és a color,
amb un format més gran, 24x33’5,
manipulat en grapa per allargar la
durada de l’exemplar. D’altra banda,
s’ha utilitzat paper reciclat de 90
grams complint amb la quota de solidaritat
amb el medi ambient i s’ha
buscat una lletra que deixi respirar
el text i faciliti la lectura. També s’ha
distribuït la informació per seccions
amb l’objectiu de millorar la ubicació
i la recerca del lector i s’ha aplicat
una identificació a cadascun dels
apartats. Antoni Montagut, regidor
de Comunicació i Turisme, va donar
especial relleu als fets que la revista
sigui gratuïta i la seva distribució
casa per casa. “D’aquesta manera
és fa efectiu el dret a la informació,
en concret, en el cas de l’Ametlla,
el dret a tenir informació sobre el
poble i tot allò que, com a ciutadà
Quatre Cantons
El nou Des dels quatre cantons i la IX Guia comercial es
presenten de forma conjunta
Les dues publicacions
es van presentar en
acte senzill i emotiu on
es va fer un recorregut
pel passat però mirant
cap a un futur amb una
imatge renovada que
espera arribar a molts
més lectors.
El regidor de Comunicació i Turisme, Antoni Montagut, durant la presentació.
de La Cala, pot afectar-li. A més, estic
molt content del treball de totes
les persones que han fet possible
aquest nou Quatre Cantons.”
Imprescindible a totes les llars
D’altra banda, pel que fa a la guia,
durant la presentació, es va destacar
que s’ha convertit en l’eina imprescindible
perquè tothom a La Cala
tingui informació acurada sobre els
diferents serveis que s’ofereixen. Antoni
Montagut apuntà al respecte de
la nova guia que “hem aconseguit
un disseny espectacular. També vull
destacar la feina de la gent que hi ha
treballat perquè aquesta guia vegi la
llum, en especial vull donar les gràcies
a Dami i Encarna”.
El nou Des del quatre cantons i la
Guia Comercial 2008-09 ja es podien
trobar a gairebé totes les llars caleres
tan sols dos dies després de la seva
presentació.

Turisme
Febrer-març 2008 | pàg. 29
L’Oficina Municipal de Turisme de L’Ametlla de Mar compleix 25 anys
Per a celebrar-ho, el
Patronat de Turisme
ha preparat tot un
seguit d’actes per a
l’any 2008 que encetà
amb una exposició
fotogràfica i un
homenatge a tots els
regidors de Turisme de
l’època democràtica el
dia de La Candelera.
Tots els homenatjats pel seu passat com a regidors de turisme.
Araceli Domínguez
Dissabte 2 de febrer, dia de La Candelera,
el Patronat Municipal de Turisme
va encetar les activitats previstes
enguany per tal de commemorar els
vint-i-cinc anys de l’obertura de la primera
Oficina de Turisme a l’Ametlla de
Mar. En l’actualitat ja en disposa de
tres. Així, durant la diada de la Patrona,
s’inaugurà una exposició de material
gràfic editat des de l’Oficina de
Turisme durant aquests 25 anys, per
tal de mostrar l’evolució de la publicitat
i el disseny que va poder visitar- se
del 2 al 5 de febrer. A més, també es
va retre un homenatge als regidors
de Turisme i presidents del Patronat
de Turisme des del començament de
la democràcia, com Ricard Gaseni
Nolla, regidor de Turisme des de l’any
1983 fins el 1991, Adrià Figueres
Bargalló, regidor de Turisme des de
l’any 1991 al 1992 i del 1995 al 1999,
Ricard Gonzalvo Tomàs, regidor de
Turisme des del 1992 fins el 1995,
Ricard Llaó Llaó, regidor de Turisme
des de l’any 1999 al 2003, i, per últim,
Jordi Gaseni Blanch, regidor de Turisme
durant l’última legislatura, del
2003 al 2007. Els regidors van rebre
un petit detall i després, tots junts, es
van fer una foto de grup per recordar
aquest moment.
Reconeixement merescut
Dami Llaó, gerent tècnic del PMT, explicà
que “aprofitant el 25è aniversari
de l’obertura de la primera oficina
de Turisme a l’Ametlla de Mar, es
va retre homenatge a tots els regidors
de Turisme que han ostentat
el càrrec durant aquest temps, que
coincideix amb el període democràtic.
Alhora, també s’ha volgut fer
extensiu aquest homenatge a totes
les persones que han col·laborat
en tasques de promoció i assessorament
al turista, tenint en compte
que aquestes feines són bàsiques
en una destinació de vacances tan
important com l’Ametlla de Mar”.
Després de l’homenatge als regidors
es va donar pas a l’acte de lliurament
dels premis del 8è concurs de fotografia
paisatgística de les Terres de
l’Ebre.
Memòria 2007
Consultant la Memòria 2007 podem
conèixer moltes dades interessants
com ara que, durant l’any passat, les
tres oficines de turisme han rebut en
conjunt 20.815 visites, 690 consultes
via e-mail, carta i fax i 5700 consultes
telefòniques. Dels visitants, el
més nombrosos van ser els francesos,
amb 7090 visites, seguits dels
barcelonins, amb 5350, 1457 de la
resta de Catalunya, 3301 d’Espanya,
1917 d’Anglaterra, 1380 de la resta
d’Europa i 392 d’altres països del
món. De fet, 2007 ha estat l’any més
prolífic en visites atenent les dades
que hem consultat. Al 2006, es van
rebre 17545, al 2005, 18.762 i al
2004, 15166.

Febrer-març 2008 | pàg. 30
Turisme
Quatre Cantons
L’Ametlla de Mar de Mar es promociona a Pamplona
La Cala participa per primer cop a la Fira Navartur
dintre de l’estand de les Terres de l’Ebre per donar a
conèixer els seus actius turístics.
El gerent del Patronat, Dami Llaó, a Pamplona.
Araceli Domínguez
El Patronat Municipal de Turisme
de l’Ametlla de Mar va participar
per primer cop a la Fira Navartur
de Pamplona el cap de setmana
del 22 al 24 de febrer.
Va ser la tercera ocasió que es
celebrà aquesta Fira internacional
de Turisme de Navarra al Palau de
Congressos Baluarte de Pamplona
amb una extensa oferta de destinacions
i activitats. A la fira, van ser
presents tant organismes públics
com tot tipus d’empreses relacionades
amb el sector del turisme
(agències de viatges, majoristes,
empreses d’allotjament i companyies
de transport entre d’altres). De
fet, un total de 500 destinacions tu-
rístiques estatals i de la resta del
món van voler mostrar als visitants
els seus tresors més preuats pel
que fa al patrimoni natural, cultural
i gastronòmic.
Convidats d’excepció
En aquesta edició el país convidat
va ser Veneçuela i l’esdeveniment
especial convidat l’Expo Zaragoza
2008. Dami Llaó, gerent tècnic
d’aquest patronat ens explicava
que “l’Ametlla de Mar hi participa
juntament amb altres municipis
de les comarques ebrenques com
ara Alcanar, l’Ampolla, Deltebre,
Sant Carles de la Ràpita, Tortosa i
Amposta en l’estand de les Terres
de l’Ebre. A banda de promocionar
els actius turístics de tota la comarca,
cada municipi promocionarà el
seus propis. En el cas de La Cala,
els visitants podran conèixer les
nostres costes i cales, les platges
i la natura en general, a més de la
nostra gastronomia. A l’estand,
dos cops al dia, també hi haurà
un cuiner que farà plats típics del
territori perquè els visitants puguin
degustar les delícies de la nostra
cuina”.
Cuina en viu i en directe
Com a actes paral·lels a la fira cal
nomenar shows cookings en directe,
la possibilitat de degustar
la cuina mediterrània a més de la
d’altres destins com Veneçuela,
com ja apuntava Dami Llaó, actuacions
musicals de grups de
diferents comunitats autònomes
espanyoles o activitats adreçades
als més petits com ara conta contes
per a nens.
Unes 20.000 persones van desfilar
per la fira durant aquest cap de setmana
intens en el que 110 expositors
es van repartir en un espai de
4.000 metres2.

En aquesta edició es
va concedir a Jordi
Boyer, de 9 anys, el
participant més jove de
la història del concurs,
un premi especial per
la qualitat de les seves
fotografies.
Araceli Domínguez
Dissabte 2 de febrer, dia de La Candelera,
dintre de les activitats previstes
enguany per tal de commemorar
els vint-i-cinc anys de l’obertura de la
primera Oficina de Turisme a l’Ametlla
de Mar, el Patronat Municipal de Turisme,
va fer el lliurament dels premis
del VIII Concurs de Fotografia Paisatgística
de les Terres de l’Ebre a la sala
de la Societat. Al concurs es van presentar
60 participants que van lliurar
Febrer-març 2008 | pàg. 31
VIII Concurs de Fotografia Paisatgística de les Terres de l’Ebre
Primer Premi Local.
Primer Premi Terres de l’Ebre.
un total de 208 fotografies. En total
2650 euros a repartir entre 10 premis.
Encara que, sens dubte, la més gran
satisfacció per als especialistes en
“captar l’instant” és el reconeixement
d’aquesta habilitat.
Jurat de prestigi
En aquesta ocasió, el jurat que va
decidir els guanyadors estava format
per Antònia Ripoll, artista visual i professora
de pintura de l’Escola d’Art
• Premi especial per la qualitat
de les seves fotografies a Jordi
Boyer Subirats de 9 anys, el participant
més jove de totes les edicions
del concurs.
• Premi local de Deltebre per a la
millor fotografia paisatgística dotat
amb 250 € per a Xavier Curto
Hierro.
• 3r. premi a la millor fotografia
paisatgística realitzada a Deltebre
dotat amb 175 € per a Francesc
Xavier Solé Guimerà de l’Ametlla
de Mar.
• 2n premi a la millor fotografia
paisatgística realitzada a
Deltebre,dotat amb 250 € per a
Xavier Curto Hierro de Deltebre.
• 1r. Premi a la millor fotografia
paisatgística realitzada a Deltebre
dotat amb 400 € per a Lluís Ena
Bessa de Deltebre.
• Premi local de l’Ametlla de Mar
a la millor fotografia paisatgística
i Disseny Esardi d’ Amposta i Joan
Puig i Pasqual, fotoperiodista, guanyador
del 2n. Premi de Fotopress i
expositor l’any 2004 al Congrés de
Fotoperiodisme “Visa pour l’image”
de Perpinyà. Els criteris que van emprar
a l’hora de valorar els treballs
van ser, per una banda, la bellesa i
originalitat de les imatges i, per l’altra,
els aspectes tècnics, decidint així els
guanyadors:
Nombroses categories
dotat amb 250 € per a Pedro Méndez
Gutiérrez.
• 3r. Premi a la millor fotografia
paisatgística realitzada a l’Ametlla
de Mar dotat amb 175 € per a Joan
Brull Vaqué de l’Ametlla de Mar
• 2n.Premi a la millor fotografia
paisatgística realitzada a l’Ametlla
de Mar dotat amb 250 € per a Albert
Porres Viñes de Tarragona.
• 1r. Premi a la millor fotografia
paisatgística realitzada a
l’Ametlla de Mar dotat amb 400 €
per a Gerard Boyer Ballesteros de
l’Ametlla de Mar.
• Premi especial a la millor fotografia
en blanc i negre dotat amb
250 € per a Manel Alzina Zaragoza
de l’Ametlla de Mar.
• Premi especial a la millor fotografia
realitzada a qualsevol indret
de les Terres de l’Ebre dotat
amb 250 € per a Joan Gil Raga de
Vinaròs.

Febrer-març 2008 | pàg. 32
Ajuntament
Quatre Cantons
El consistori aprova inicialment el pressupost 2008
El pressupost
d’enguany, aprovat
amb els vots
favorables del govern,
que ha estat qualificat
per aquest com “de
contenció” ascendeix
a gairebé 24 milions
d’euros dels que un
40%, es destinen a
inversions.
Sala de Sessions de l’Ajuntament.
Araceli Domínguez
Dimecres 30 de gener, el govern
municipal va aprovar inicialment el
seu pressupost per a l’any 2008 que
ascendeix a 23.815.000 euros amb
el vots favorables del govern i els
vots en contra de l’oposició. Aquest
pressupost, qualificat pel govern
com “de contenció”, inclou una esmena
d’última hora per un valor de
5 milions i mig d’euros que va destinada
a inversions com ara 60.000
euros per al sistema de senyalització
i informació municipal, 2 milions de
l’addicional per a la construcció de la
piscina coberta, 1.300.000 euros per
a l’addicional de la carretera accés
sud segona fase, 465.000 euros per
a l’antiga N-340, gairebé 184.000 per
a l’enderroc de les escoles velles,
157.000 euros per la urbanització i
pavimentació dels carrers Benidorm
i Francesc Labadie, 82.000 euros
per a la remodelació de les places
Galetet i Senyera, 60.000 euros per
a condicionament de camins rurals,
230.000 per a diferents obres al casc
urbà, 60.000 euros destinats a pro-
veir de material infantil als parcs infantils
de les urbanitzacions, 10.000
euros per a la instal·lació del sistema
prewimax i 490.000 per a l’addicional
de la reconversió de la llotja de peix
en Centre d’Estudis Pesquers, entre
d’altres inversions. En total, aquest
pressupost destina uns 10 milions
d’euros a inversions, el que suposa
un 40% del total.
Oposició en bloc
Malgrat tot, l’oposició va votar en
contra a aquest pressupost que, justifiquen,
un cop més, en la falta de
diners de l’Ajuntament. Ricardo Llaó,
portaveu del Partit Popular explica
que “havia estat un ple feixuc des del
moment en què el propi govern, després
de quatre anys d’haver hagut
de cobrar més de 4.000 milions de
les antigues pessetes, es preparava
el terreny per poder continuar sufragant
la despesa. Es confirma així que
no hi ha diners a les arques municipals.
Per això s’han d’esmenar a sí
mateixos, cosa insòlita”.
Per la seva banda, Antonio Espuny,
volgué explicar amb un exemple el
que, segons ell, representa aquest
pressupost. “Primer, després de
quatre anys, amb la seva gestió ens
ha posat al límit del precipici i, ara,
ens diuen que saltéssim, que no hi
ha perill perquè baix hi ha un matalàs
que frenarà l’impacte. Realment, no
és així. Ens proposen saltar quan
realment no és veu el fons perquè
no esta clar que hi arribin els diners
dels convenis ni es tenen clares les
conseqüències. Com diuen, que
Déu ens agafi confessats”.
Esmena sorpresa
Jordi Gaseni, líder dels republicans
deia que “aquest finançament s’ha
fet, bàsicament, amb convenis mal
negociats. A banda, ens ha sorprès
aquesta esmena al pressupost amb
una pòlissa de crèdit inclosa i sense
informe d’intervenció que augmenta,
entre d’altres coses, el pressupost
de la piscina en dos milions d’euros
i la voluntat de trencar la tranquil·litat
del les platges del Sud, des de Santes
Creus fins a l’Àliga, amb la carretera
de la costa finançada com una
obra del PENTA, és a dir, fent cas
dels criteris de les nuclears”. ERC,
a més, va anunciar durant els precs
que presentaria una moció perquè
els 4C i La Cala Ràdio fossin íntegrament
en català.
Contenir la despesa corrent
Antoni Montagut, portaveu del govern,
explicava que “aquest pressupost
suposa una continuïtat en ferm
de les accions que el govern ja ha
encetat per tal de contenir la despesa
corrent”. Montagut va afegir que
el pressupost 2008 pretén optimitzar
la gestió municipal i, a més, la introducció
de l’esmena garanteix la inversió
perquè el poble continuï el seu
desenvolupament.
Altres temes de l’ordre del dia en els
que sí va haver aprovació unànime
van ser l’Aprovació del Text Refòs del
Pla Parcial Urbanístic d’ordenació del
sector O de l’Ametlla de Mar presentat
per Marina Sant Jordi i l’aprovació
del Text Refòs del Pla Parcial Urbanístic
d’ordenació del sector K1 també
presentat per la mateixa promotora.

Febrer-març 2008 | pàg. 33
El servei Borsa de Treball canvia el seu emplaçament
A partir d’ara, les
persones que busquen
feina, s’hauran
d’adreçar al Telecentre
per deixar les seves
dades o per renovar
la seva inscripció.
Telecentre.
Araceli Domínguez
La Regidoria de Treball i Formació
de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar
estrena durant aquests dies nou emplaçament
per al servei la Borsa de
Treball. Així doncs, els interessats en
buscar feina poden adreçar-se ara
al Telecentre, situat al carrer Pau Casals,
74.
L’horari d’atenció al públic també és
nou. El servei s’ofereix ara de dilluns
a divendres, de 15.30 fins a les 20.30
hores. Malgrat tot, si a algú li és impossible
passar per la tarda, pot anar
pels matins (de dilluns a divendres,
des de les 10 fins a les 14.00hores)
on se’ls informarà i podran recollir la
documentació pertinent. Tanmateix,
les ofertes que vagin sorgint a diari
es penjaran a la porta d’entrada del
Telecentre.
Servei gratuït
Anna Gallart, regidora de Formació
i Treball explicava que “la Borsa de
Treball és un servei totalment gratuït
que ofereix la Regidoria. L’única
obligació que tenen els usuaris és
comunicar al responsable de la borsa,
el resultat de la gestió realitzada,
és a dir, el demandant ha d’informar
sobre la seva situació laboral (contractat,
aturat, treballant i vol canviar
de lloc de treball) i l’empresa
ha d’informar sobre la contractació
realitzada del lloc de treball ofert o
els motius pels quals els candidats
no s’adeqüen a l’oferta de treball de
què disposen. Tanmateix, recordar a
les persones que busquen feina que
el temps de caducitat de la inscripció
a la borsa és de tres mesos. Per
tant, si no han trobat feina, han de
tornar a renovar les seves dades”.
Pel que fa als requisits i documents
necessaris per inscriure’s a la Borsa
de Treball són els següents. Per part
dels demandants cal el DNI o NIF,
una fotografia mida carnet, un currículum,
un informe de la vida laboral
i fotocòpia que acrediti la seva titulació
sempre que se sol·liciti. I per part
dels que ofereixen llocs de treball, cal
el NIF o el CIF de l’empresa i el document
que acrediti que l’empresa ha
estat donada d’alta (fotocòpia IAE o
similar).
Dos procediments
En quan al procediment, parlant dels
demandants, la inscripció a la borsa
de treball és personal, s’ha d’aportar
Taller d’ocupació de telefonista-recepcionista
Atenció al Ciutadà té
una alumna en pràctiques
del taller “Telefonista
i Recepcionista”
que organitza el Consell
Comarcal del Baix Ebre
per tal d’inserir al mercat
de treball persones amb
discapacitats.
Oficina d’Atenció al Ciutadà.
Araceli Domínguez
Des del passat sis de febrer, els treballadors
de l’Oficina d’Atenció al
Ciutadà (OAC) de l’Ajuntament de
l’Ametlla de Mar, tenen una nova
companya que està fent pràctiques
com a part de la seva formació dintre
del taller d’ocupació “Telefonista i Recepcionista”
que organitza el Consell
Comarcal del Baix Ebre (CCBE) en
entitats locals de la comarca per tal
d’inserir al mercat
de treball persones
amb discapacitats.
Les pràctiques es
fan de dilluns a
dijous de 12 a 15h
del migdia i divendres,
tot el matí, de
8.00 a 15h.
Aquest taller es
va iniciar a finals
del passat mes
de desembre per tal de formar de
manera professional a vuit persones
de la comarca majors de 25 anys en
l’ofici de telefonista/recepcionista.
Mentre que les pràctiques es fan a
entitats locals per tal que els alumnes
coneguin el dia a dia de la feina,
les sessions teòriques es desenvolupen
a l’aula d’informàtica de l’ens
comarcal.
Requisits per al taller
Prèviament, les persones que han accedit
al curs havien de presentar un
certificat de disminució igual o superior
al 33%. Igualment havien de presentar
la documentació conforme es
trobaven a l’atur. L’objectiu d’aquest
taller, que té una durada d’un any,
és aconseguir una millor qualificació
professional i, com hem dit abans, la
inserció laboral dels participants. Els
vuit alumnes del taller han signat un
contracte de treball amb el Consell
la documentació demanada i omplir
una fitxa. Un cop es tenen totes les
dades, el demandant entra a formar
part de la base de dades i cada cop
que hi ha una oferta de treball que
sol·licita el seu perfil, es lliuren les seves
dades a l’empresa i és aquesta
la que fa el contacte amb el candidat.
D’altra banda, seguint amb el
procediment però pel que respecta a
l’empresa, un representant de la mateixa,
comunica al responsable de la
borsa de treball el lloc de treball que
necessita cobrir, omple una fitxa en la
que es descriu el perfil sol·licitat amb
paràmetres objectius i es concreta
l’oferta. D’aquesta oferta es fa publicitat
i es recullen currículums.
Passats uns dies, el responsable
de la borsa de treball lliura al representant
de l’empresa els currículums
dels candidats que sol·liciten
el lloc de treball ofert (tant els que ja
estaven introduïts a la base de dades,
com els que s’han inscrit per
l’oferta en concret). En últim terme,
és l’empresa la que fa la selecció i
truca els candidats informant, posteriorment,
al responsable de la borsa
de treball de la gestió realitzada.
Comarcal del Baix Ebre.
Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de
Mar i president del CCBE explicava
que “és important que, en aquest cas
concret, aquesta persona pugui fer
les pràctiques d’aquest taller. Pensem
que aquest tipus de taller necessita
de les pràctiques, no només
de la teoria, per poder desenvolupar
millor la feina a posteriori. D’aquesta
manera, quan acabi l’any de formació,
aquesta persona se sentirà més
segura, a banda d’estar donant un
servei durant els temps que duren
les pràctiques a la institució on es
troba, en aquest cas l’ajuntament de
l’Ametlla de Mar”.
Per al desenvolupament d’aquest
taller ocupacional, el Consell Comarcal
del Baix Ebre ha rebut un ajut de
158.700 euros del Servei d’Ocupació
de Catalunya, amb el cofinançament
del Fons Social Europeu.

Entre tots,
el proper
9 de març
podem tornar
a Catalunya
al lloc que es
mereix!.
Andreu Martí
http://andreumarti.blogspot.com
Homenatge
als gats del
nostre poble
Véronique Goutouille
D
Febrer-març 2008 | pàg. 34
Opinió
Aquest article, sigui dit per endavant,
és una crida sincera al vot pràctic, al
vot més útil per a Catalunya i per a les
catalanes i catalans.
Dies i més dies d’espera per ser atesos
en els centres de salut, pèrdua
progressiva de competitivitat i lideratge
de les nostres empreses respecte
les de la resta de l’Estat, caos
ferroviari que en un moment o altre
ens acaba afectant a tots, això si no
t’afecta cada dia, la impotència de
veure com les inversions passen de
llarg de casa nostra, etc. Durant les
dècades dels 80 i 90, en referència
a Catalunya, i provinent de la resta
de l’Estat, es va posar de moda allò
tan enyorat de la locomotora catalana,
una molt gràfica referència al
vigor i salut de l’economia catalana
d’aquells temps, durant els quals
Espanya sencera es beneficiava de
l’empenta catalana, fruit del caràcter
decidit i emprenedor dels catalans i
d’ unes infraestructures i inversions
com a mínim suficients. Catalunya
es va erigir en referent polític, social
i econòmic, no tan sols de la resta
de l’Estat, sinó també d’Europa i del
món.
Gairebé la totalitat d’ambdues exitoses
dècades hi va haver un denominador
comú: per una banda, un partit
De vegades ens podem preguntar
qui és el més animal de tots els éssers
vius del nostre planeta. Fa uns
mesos que per alguns carrers de
la nostra població com ara Marià
Benlliure, Balmes, Miramar i Andreu
Llambrich entre d’altres apareixen
gats morts, enverinats per una persona
que no se n’adona del perjudici
que aquesta acció pot suposar.
decidida i indiscutiblement català i
catalanista, convergència i unió, es
trobava al capdavant del govern de
la Generalitat i, per l’altra, aquest mateix
partit era decisiu a Madrid perquè
esdevenia repetidament allò que se’n
diu la clau de governabilitat.
Crec que poc importa qui de tots
dos partits majoritaris guanyi les
eleccions, ja que amb tots dos hem
estat ben i mal tractats (depenent de
l’abast de les respectives majories).
Perquè Catalunya torni a ser el que
era necessitem un partit que defensi
els nostres interessos amb fermesa,
valentia, plena autonomia i sense
complexos. Al PSC, més enllà de la
retòrica, es deuen a Madrid, i el que
pensi que no, s’hauria de formular la
següent pregunta: com és que ni tan
sols tenen grup Parlamentari propi?,
si no poden votar lliurement al Parlament
com pretenen defensar els
interessos de Catalunya per damunt
de les inèrcies centralistes dels seus
companys de colla. ERC és un partit
independentista, una aspiració legítima,
que entenc, respecto i que, amb
matisos, fins i tot puc arribar a compartir
però com que, per desgràcia,
l’anticatalanisme encara és un valor
rentable a la resta d’Espanya, cap
dels dos grans partits s’aproparia a
aquesta formació per plantejar algun
Els gats enverinats estaven sota la
protecció d’un grup de voluntaris
del nostre poble que es dedica a la
castració d’aquests animals amb la
meta de controlar la seva població.
Per aquest fet, no representaven cap
perill. Més aviat al contrari, perquè
són molts útils per mantenir a ratlla
la proliferació de les rates als nostres
carrers, que, amb aquesta actuació,
Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat
Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La
revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han
d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.
Quatre Cantons
tipus d’acord mínimament sòlid i ICV
no té la dimensió suficient per esdevenir
imprescindible.
Tot i ser la comunitat autònoma més
solidària ens critiquen per poc solidaris,
doncs siguem-ho de debò i
votem tots a una per l’opció més útil,
fem que Convergència i Unió sigui
decisiva per Catalunya. Tant si ets
nacionalista com si no, pragmàtic o
idealista, ateu o creient, de dretes o
d’esquerres, crec fermament que a
les properes eleccions generals del 9
de març entre tots podem començar
a tornar Catalunya al lloc que es mereix!.
I per cert, a totes les persones
no nacionalistes i centralistes que viviu
a Catalunya i llegiu aquest article,
també voldria dir-vos, que voler que
Catalunya torni a ser el referent que
era (la locomotora catalana), no és
un objectiu egoista, tot el contrari,
és un objectiu solidari amb la resta
de l’Estat, ja que quan Catalunya
“tira del carro” tota Espanya en surt
beneficiada. Pensem que quan la
locomotora d’un tren està ben calibrada,
ben gestionada , equipada i
arriba puntual al les estacions (sí, sí,
“puntual”, és possible i no ho dic de
broma), això beneficia a tots els passatgers,
a tots els vagons, no només
a la locomotora…
seran més nombroses que els gats.
Amb aquesta carta, només vull demanar
un raonament per part d’aquesta
persona i que pensi que amb aquest
món tothom pot trobar el seu lloc per
intentar viure amb harmonia. A més,
no voldria saber què passaria si el
verí que aquesta persona fa servir
per als gats, per accident, fos consumit
per un nen.

C
Segundas
partes nunca
fueron buenas
Carlos Doña
Vecino de 3 Cales y Abogado
Con este título quiero tranquilizar a
los que puedan tener algún ni que
sea pequeño ‘’temor’’ a que pueda
volver a reivindicar los legítimos
derechos que jurídicamente nos
corresponde como ciudadanos de
una urbanización de un municipio
de Cataluña, a la cual continúan
privando de unos servicios que el
ordenamiento jurídico compele a los
consistorios a realizar, obviamente a
título particular no tendré un ápice
de duda en realizarlo.
No obstante desde la distancia, pero
Febrer-març 2008 | pàg. 35
siempre con el recelo de proteger tu
propiedad y por consiguiente tu patrimonio,
observo que el conformismo
se ha apoderado de ‘’URBANO’’
(¿ 3 Cales? ) , aquel ‘’Urbano’’con
ganas de llegar al consenso, con
ganas de creer en las promesas de
‘’AMELIO’’ (¿políticos locales?
), pero con orgullo o mejor dicho
con honor, el cual es patrimonio del
alma, ha desaparecido y ha dado
paso al ‘’Urbano’’ mendigo que se
conforma con pequeñas limosnas
de su hermano mayor’’Amelio’’.
Prefiero al ‘’Urbano’’pobre que
conocí y al cual también quise
convertir en adinerado, pero con
orgullo, honor, dignidad y también
agradecido cuando tocaba, que al
‘’Urbano’’igual de pobre pero que
es sumiso y siempre agradecido de
la actualidad
Ojalá se lleguen a hacer realidad
esos pretéritos sueños que todos
anhelamos para ‘’Urbano’’ que,
desgraciadamente, algunos por su
dilación en el tiempo no verán.

Adéu a un
llop de mar
Roser Llanes
Dedicada al meu estimat oncle
“ Fonso”
La mar us cridava
l’havíeu estimat tota la vida.
El fred era intens aquella matinada
però estàveu avesat, no el sentíeu,
estàveu en el lloc on s’evadíeu
del sofriment i penes que teníeu.
Aquell era el vostre món,
el coneixíeu molt bé,
als nou anys s’hi varen portar
en aquella immensitat,
i per sempre quedàreu encisat.
Tots els que s’estimàvem no volíem
que tornéssiu a la mar que coneixíeu,
pensàvem que mirant per la finestra
ja en teníeu prou per passar l’existència.
Ens vàrem oblidar que éreu valent,
tenaç i que no es deixàveu fàcilment
convèncer per la gent.
Heu viscut i heu marxat
com a vos us ha agradat.
Quan mirarem la mar
No ens serà difícil veure’s,
amb la vostra barqueta
rodejat de cel i mar,
que era el que vós havíeu estimat.
Què és
i què fa un
educador
social a
l’atenció
primària
Marina Labrador
Educadora Social,
col. nº 9000
Col.laboracions
Poesia a la
meva néta
Dolors Sentís Barberà
A la Vall del riu vermell
jo vaig baixar l’aigua clara,
jo a la Vall d’Alsina tinc una néta molt
estimada
És la Maria Dolors que de la Cala ha
marxat.
Casada i molt ben casada
A viure amb el seu amor
on el destí li mana.
I aquí nosaltres ens hem quedat,
pares, germans i jo, la iaia
Aquí a la Costa Daurada
on hi ha un raconet de mar
i un poble que es diu la Cala.
On el blau del mar més brilla,
on l’escuma és la més blanca,
on el sol calenta més
de tota la Mediterrània
Costa Daurada i joiosa,
Costa daurada estimada
el que neix aquí
I ha de marxar,
amb enyorança sempre viurà.
Els Serveis Socials d’Atenció Primària
constitueixen el punt d’accés
immediat al Sistema Català de Serveis
Socials i conformen el primer
nivell d’atenció de la xarxa bàsica
de responsabilitat pública. Aquest
servei està format per treballadors
socials i educadors socials, que
treballen conjuntament.
Existeixen tres concepcions bàsiques
que defineixen el que avui
entenem per Educació Social:
· Un dels principals objectius és
el desenvolupament integral de la
persona en la seva dimensió social.
· Principalment s’orienta a perso-
Febrer-març 2008 | pàg. 36
La dieta mediterrània
Roser Martí
L’alimentació, la nutrició i ,en especial, la dieta han estat, són
i seran la base de la nostra salut. En l’actualitat la nostra
alimentació ha anat adquirint una gran importància, i en especial
l’alimentació de la zona on vivim: LA DIETA MEDITE-
RRÀNIA.
La incorporació de l’oli d’oliva, els fruits secs i el consum
moderat de vi són els trets més destacables de la nostra
dieta, així com el consum de fruites, verdures, llegums, cereals
i peix.
Tots aquests productes característics de la Dieta Mediterrània
i el seu tractament culinari, condueixen a una alimentació
saludable, que es caracteritza per ser baixa en greixos
saturats (carns vermelles), elevada en greix monoinsaturat
(oli d’oliva), equilibrada en àcids grassos Omega-6 i 3 (peix),
baixa en proteïna d’origen animal i rica en antioxidants i fibra
(fruites, fruits secs, verdures i llegums).
Així la DIETA MEDITERRÀNIA presenta propietats saludables
com són: la prevenció de malalties cardiovasculars, els nivells
més baixos de colesterol en sang i la protecció enfront de
l’envelliment cel·lular i la cacinogènesis.
Per tots aquests efectes beneficiosos i per a la prevenció
de diversos trastorns s’aconsella realitzar una alimentació
equilibrada, variada i individualitzada amb els aliments que
componen la NOSTRA DIETA MEDITERRÀNIA, sense oblidar
la pràctica habitual de l’exercici físic i la ingesta d’aigua.
nes en situació de conflicte social,
malgrat que no és l’únic àmbit
d’acció.
· Se centra principalment en l’àmbit
no formal de l’educació, és a dir,
fora dels centres educatius encara
que, actualment, ja es contempla
aquesta figura com a part els
equips directius amb els quals es
mantenen coordinacions periòdiques.
El treball de l’educador social es
pot dur a terme en àmbits i contexts
molt diferents, ja que varia en
funció del lloc on es trobi, com poden
ser: atenció a la infància i adolescència
en situació de risc social,
centres de justícia de menors o
presons, elaboració de programes
d’educació en el lleure, formació i
inserció laboral de persones adultes
i dinamització de residències
i equipaments per a persones
grans etc, encara que les seves
funcions a l’atenció primària estan
diferenciades, corresponent-li a
l’educador el treball amb infància,
adolescència, famílies i dinamització
de la població.
Des de la Regidoria de Benestar
Social restem a la vostra disposició
per qualsevol tema en què us
puguem ajudar.
En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària.
Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el
contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Esports
I Trobada Esportiva de
Centres de secundària
de les Terres de l’Ebre
El representant territorial de l’Esport, Jesús Auré, i la
directora adjunta dels Serveis Territorials d’Educació,
Rosa Vandellòs, acompanyats del president del Consell
Esportiu del Montsià, Josep Rodrigo, el regidor d’Esports
de l’Ajuntament de La Ràpita, Juan Carlos Genovilla, i el
director de l’IES Els Alfacs, Lluís Sanmartí, presentaran
aquesta nova activitat.
Durant el transcurs de la roda de premsa,
el proper dimarts 12 de febrer,
a les 10.15h a la seu de la Delegació
del Govern, es presentarà la I
Trobada esportiva de Centres de secundària
de les Terres de l’Ebre dins
el programa “Esport a l’Escola”.
El programa “Esport a l’Escola” fou
impulsat fa uns tres anys pel Departament
d’Educació i la Secretaria
de l’Esport de la Generalitat, així el
representant territorial de l’Esport a
les Terres de l’Ebre, Jesús Auré, i la
directora adjunta dels Serveis Territorials
d’Educació, Rosa Vandellòs,
juntament amb els organitzadors donaran
a conèixer aquesta nova experiència
al territori.
Una primera trobada esportiva que
preveu aplegar uns 900 alumnes dels
primers cursos d’ESO dels 17 centres
de secundària de les comarques
ebrenques, en les instal·lacions de
l’IES Els Alfacs de La Ràpita el pròxim
20 de febrer. Alumnes durant l’activitat a L’IES.
Febrer-març 2008 | pàg. 37

Febrer-març 2008 | pàg. 38
Esports
Quatre Cantons
El Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar aprova un
pressupost de més de 400.000 € per a l’exercici de 2008
L’aportació de l’Ajuntament
cada any ha anat creixent
en proporció al creixement
dels usuaris
El passat dimarts, 22 de gener, la
Junta Rectora del Patronat Municipal
d’Esports de l’Ametlla de
Mar va aprovar el Pressupost per a
l’exercici 2008. El total d’ingressos i
despeses ascendeix a 431.963,00€.
Les despeses es distribueixen en
282.627,11 € dins el capítol de Personal,
107.727,89 € en el capítol de
Despeses Corrents, 1.800,00 € en
Després d’analitzar el pressupost,
les conclusions que s’obtenen fan referència
al fet evident que l’economia
del Patronat depèn excessivament
de l’aportació de l’Ajuntament fruit
dels històrics baixos preus de les activitats
i serveis esportius municipals.
Aquest fet, unit al fort creixement que
Despeses Financeres i 39.808,00 €
en Transferències Corrents (Ajuts a
Clubs i Associacions Esportives).
En relació als ingressos, la previsió en
el capítol d’Ingressos d’Explotació,
propis de les activitats i serveis realitzats,
és de 132.013,00 €, mentre que
el capítol de Transferències Corrents,
Aportació de l’Ajuntament, Subven-
Evolució de les aportacions de l’Ajuntament al Patronat Mpal. d’Esports Evolució dels Abonats al Patronat d’Esports
Per tal de minimitzar
aquesta situació
econòmica la Junta
Rectora del Patronat
Municipal d’Esports
ha previst diferents
actuacions per fer front
a la situació actual:
1.- Realitzar un ajust de tots i cadascun
dels capítols de despesa
reduint o eliminant totes aquelles
despeses de menor transcendència
en relació a la qualitat i la prestació
dels diferents serveis.
2.- Treure aquelles activitats i/o esdeveniments
que no arribin a uns
mínims de participació ciutadana.
ha experimentat l’entitat que ha passat
de 160 usuaris de l’any 1999 als
més de 800 de l’actualitat, ha fet que
l’aportació que ha de fer l’Ajuntament
cada any hagi anat creixent en proporció
al creixement dels usuaris
fins al punt que aquest increment
podria acabant sent insostenible per
a l’Ajuntament. En
termes econòmics,
podem veure amb
facilitat el fet que,
tot i no créixer en
nombre d’abonats,
l’increment del IPC
practicat anualment
sobre el capítol
de despeses de
personal i sobre el
capítol d’ingressos
d’explotació de les
3.- No establir cap activitat i/o esdeveniment
nou que no s’ autofinanci
pel que fa a les seves despeses directes
(monitoratge/material).
4.- Incrementar els preus de les
activitats i serveis propis en un 2%
per sobre del IPC interanual fins
que s’aconsegueixi una disminució
de l’elevat grau de dependèn-
cions i Patrocinis, és de 299.950,00€;
Dins aquest capítol cal destacar que
la gestió de patrocinis preveu un ingrés
de 19.250,00 € i 8.700,00 € procedents
de subvencions de les administracions
supralocals. L’aportació
anual de l’Ajuntament ascendirà al
mateix import, per tercer any consecutiu,
de 272.000,00€
activitats, al ser molt més alt el primer
que el segon, genera una diferència
negativa que, forçosament,
ha d’assumir l’Ajuntament via increment
anual de l’aportació que fa al
Patronat. Donat aquest fet, el Patronat
d’Esports ha hagut de reduir
bona part de les partides de despesa
corrent sense que es vegin afectades
aquelles que afecten la qualitat del
servei, com ho són el monitoratge
o el material esportiu vinculat a cadascuna
de les activitats i, per altra
banda, cal destacar l’esforç realitzat
amb l’esport base a l’hora de cercar
diferents patrocinadors perquè,
ni les famílies ni l’Ajuntament, hagin
de cobrir els costos de la vestimenta
esportiva tant d’esportistes com de
tècnics i monitors del Patronat Municipal
d’Esports.
cia econòmica de l’aportació de
l’Ajuntament al Patronat.
5.- Sistematitzar i centrar esforços
en la recerca de noves vies de finançament
ja sigui a través de nous
serveis interns que generin beneficis
relacionats amb el turisme esportiu
i/o la gestió d’ingressos a partir de
patrocinis.

En relació als diferents aspectes
plantejats, Joan Pere Gómez Comes,
President del Patronat Mpal.
d’Esports, comentava: “fins ara ens
havíem marcat l’objectiu d’arribar al
10% de la població que practiqués
activitat física i esportiva a les activitats
del Patronat d’Esports; una vegada
aconseguida la fita i, entenent
que els ciutadans de La Cala han
pres consciència de la importància
de fer esport a qualsevol edat per al
desenvolupament òptim i la millora
de la qualitat de vida, hem d’anar
cap a la regulació dels serveis per
tal de poder implantar-ne d’altres
tant o més importants com els que
s’inclouran dins la futura Piscina
Coberta en què estem treballant.
La nostra inquietud en aquest mandat
és fidelitzar patrocinadors que
ens garanteixin uns ingressos fixes
anuals que puguin cobrir algunes
de les necessitats que té l’esport en
general al nostre poble i, per aquesta
raó, hem engegat un pla de treball
per aconseguir promocionar la imatge
del Patronat Mpal. d’Esports a
Febrer-març 2008 | pàg. 39
nivell comarcal i territorial i aconseguir
així que petites i grans marques
puguin contribuir a baixar la dependència
econòmica de l’Ajuntament
de l’Ametlla de Mar”.
En referència a la piscina coberta, a
principis de març es disposarà del
projecte executiu, amb la incorporació
de 2 sales esportives, no considerades
inicialment, i la incorporació
d’un sistema energètic de cogeneració
que, segons els estudis, permetrà
eixugar el dèficit de funciona-
ment previst a la instal·lació a partir
de la comercialització de l’energia
elèctrica que aquest sistema genera
mentre produeix l’energia per a
climatitzar la instal·lació. Aquestes
més que importants incorporacions,
des del punt de vista de la gestió de
l’equipament, unides a l’actualització
de preus faran que la inversió per a
la Piscina Coberta tingui una previsió
de 5,1 milions d’euros.
Patronat Municipal d’Esports de
l’Ametlla de Mar
L’Ametlla de Mar acollirà al març el 1r Campionat Internacional
de Futbol 7 Terres de l’Ebre
Moment de signatura del conveni.
A sota, el cartell del Torneig.
El passat 3 de febrer, dins el context
de les Festes Majors de la Candelera,
la Nova Zona Esportiva Municipal de
l’Ametlla de Mar acollia a les seves
instal·lacions a l’aleví del FC Barcelona,
el qual s’enfrontà a un combinat
Acte amb els Patrocinadors del Torneig.
de jugadors locals, amb el resultat
final de 0 a 9.
La iniciativa promoguda pel mateix
Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla
de Mar servia com preludi del que
vindrà a ser un dels esdeveniments
més importants en aquest 2008 a les
Terres de l’Ebre, que no és altre que
el 1r Campionat Internacional de Futbol
7 Terres de l’Ebre.
Però abans d’iniciar-se l’encontre, i
aprofitant la presència del Representant
de l’empresa Edoed a l a població
calera, el sr. Albert Montull, i el
regidor d’Esports de l’Ametlla de Mar,
el sr. Joan Pere Gómez Comes, es
va signar el conveni de col·laboració
del poble de “la Cala” com a seu
d’aquesta primera edició.
L’Aldea, la Ràpita, Amposta, Sant
Jaume i Deltebre seran les altres
seus durant la Setmana Santa, con-
cretament, del dijous 20 fins el diumenge
23 de març, període en el que
se celebrarà aquest torneig, i en el
que hi participaran equips de la talla
del Schools de la Juventus, la Roma,
l’Arsenal, el Lech Poznan polonès, el
Vila-real, i les escoles de tecnificació
del Barça a Egipte, Kuwait i Espanya,
entre molts altres.
Així mateix, posteriorment, també
firmaren l’acord de patrocini la sra.
Maribel Núñez, de Lloguer i Vivendes
Maribel; el Sr. Pedro Domínguez,
de BMS Mobile; el Sr. Joel Solé,
d’Iniciatives Mestral S.L.; i August
Massa, Representant de “La Caixa”,
per tal que l’Ametlla de Mar s’hagi pogut
convertir en seu d’aquest torneig,
realitzant el servei d’honor abans de
l’inici del partit.
Patronat Mpal. d’Esports
de l’Ametlla de Mar

Febrer-març 2008 | pàg. 40
Esports
L’esport protagonista de luxe en les passades
Festes Majors de la Candelera
Unes jornades
repletes
d’esdeveniments
i cites ineludibles.
El dimarts 5 de febrer, amb els focs
d’artifici com a acte de clausura i
després de 4 dies d’intensa i frenètica
activitat festiva es posava punt
i final a les Festes Majors del nostre
poble, la Candelera 2008.
A l’igual que anys anteriors, han
estat unes jornades repletes
d’esdeveniments i cites ineludibles,
en les que tots els veïns de la vila han
pogut gaudir de la festa de la seva
patrona.
II Edició de la Regata de Rem Candelera. Caminada de Festes.
Olimpíada d’Atletisme.
En aquest sentit, el Patronat Mpal.
d’Esports no va voler deixar escapar
la possibilitat de començar-les amb
antelació, de manera que ja el diumenge
27 de gener se celebrava al
Club Nàutic de la localitat, la II Edició
de la Regata de Rem Candelera,
acte que serveix per aixecar així el
teló a la temporada. Entitats com el
CR Tortosa, CR Amposta, CN Sant
Carles de la Ràpita, CR Palamós, AV
Cambrils,... no van voler fallar a una
cita, en la que la SCER de l’Ametlla
de Mar, en categoria femenina, i el
CR Amposta, en masculina, es proclamaren
vencedors.
Ja el dijous 31, el Pavelló Poliesportiu
“Galetet” acollia la VIII Edició de
l’ Olimpíada d’Atletisme, en la que
tots els esportistes d’entre 4 i 15
anys competien en les 4 modalitats
atlètiques de què consta la prova:
resistència, salt de longitud, velocitat
i llançament de pes; abans de passar
a l’entrega dels premis i medalles corresponents
i degustar una suculenta
xocolatada.
Tot just 2 anys després de la seva in-
Partit Aleví entre el Barça i la Cala.
auguració, el dissabte 2 de febrer, dia
la nostra patrona, el camp de futbol
de “La Cala” acollia a primera hora
del matí als més petits de la secció,
per tal de disputar els partits corresponents
a la seva lliga. Concretament
el Prebenjamí Sardinetes, que perdia
0 a 6 contra EF Delta de l’Ebre, el Prebenjamí
Seitonets, que també queia
per 0 a 12 contra el CF Gandesa i per
últim l’Aleví de F7 que guanyava per
10 a 1 a l’UE Remolins-Bítem, salvant
així, en part, la matinal.
A la tarda, en el tradicional partit del
dia de Festa Major, era l’Amateur, ja
Quatre Cantons
que el 1r equip es desplaça a Bonavista,
on guanyava per 0 a 3, el que
seria protagonista, enfrontant-se
contra el CD Alcanar “B”, al qui superaria
per 4 a 0. Com també acostuma
a ser habitual a tots els pobles,
les pubilles i damisel·les foren les
encarregades de realitzar el servei
d’honor, sota l’atenta mirada del
nombrós públic assistent. Alhora, el
president de la secció esportiva de
la SCER de l’Ametlla de Mar, Jordi
Gaseni, va voler agrair amb l’entrega
d’un petit detall als Representants de
Grup Balfegó i BMS Mobile, la seva
col·laboració amb el futbol de “La
Cala”.
Ja diumenge dia 3, trobem diferents
fronts d’activitat esportiva. De bon
matí, i des del Poliesportiu Mpal.
“Galetet” es donava inici a una nova
Caminada Popular, en la que els més
de 60 participants, l’emprenien cap
al camp de Tir Punta Calda, recorrent
així aproximadament 6 km. a
través dels típics trossos caleros. Un

cop allí compartiren, juntament amb
el participants del Concurs de Tir al
Plat, el clàssic esmorzar a base de
botifarres i llonganissa.
Però d’altra banda, el local social de
la Nova Zona Esportiva Municipal,
es donava cita la III Edició de l’Obert
de Dòmino, en la que hi prengueren
part més de 30 parelles, provinents
de tota Tarragona.
Seguidament, al mateix camp de
futbol, més partits. En aquest cas,
era un combinat de veterans de la
nostra localitat els que s’enfrontaven
als Veterans de Cambrils, finalitzant
l’encontre amb victòria visitant per
2-4, i desplaçant-se a continuació
fins al restaurant del Club Nàutic per
gaudir d’un aperitiu preparat per a
l’ocasió.
Tanmateix, l’activitat futbolística no
acabava aquí ja que, seguidament,
serien els alevins del nostre poble els
que jugarien un partit contra l’aleví
del FC Barcelona, amb el resultat fi-
Febrer-març 2008 | pàg. 41
Partit de Veterans de la Cala i els Veterans de Cambrils. Construccions TEC campions del Torneig Candelera,
Els joves caleros celebren la victòria.
nal de 0 a 9 (més informació a l’article
següent).
El dilluns dia 4, l’activitat se centrava
un altre cop al Pavelló Poliesportiu
amb la realització de la Final Four
Candelera, la qual es va resoldre a la
tanda de penals a favor de Construccions
TEC, després de què el partit
contra Construccions Kel-Cor acabés
amb resultat d’empat a 2 gols. La
Final de Consolació entre Socstone i
Albert Conplas-Luasa, finalitzà amb
victòria a favor dels primers per un
ajustat 3-2.
L’últim dia, tot i la ressaca festiva, no
va minvar la intensitat esportiva amb
la celebració del Torneig de Tennis
Candelera, en la que Joan Pere
Blanch es va convertir en el gran
protagonista, imposant-se a la final
individual al jove Mingui Duran, per
15-8; i guanyant, formant parella amb
Miquel del Roig a la final de Dobles a
l’Anna Aragona i Ruben Sunyer, per
un contundent 21-10. A la finalització
III Edició de l’Obert de Dòmino.
del torneig, tal i com es va fer amb
la resta d’esdeveniments celebrats al
camp de futbol, el responsables del
bar prepararen un magnífic aperitiu
per concloure l’acte.
I, finalment, a la tarda, i de forma
paral·lela al Festival Esportiu es va
portar a terme el tradicional partit de
festes entre el primer equip de “La
Cala” i l’UE Rapitenca de la 3a Divisió
Nacional, que va baixar amb tots
els efectius disponibles, imposant-se
al final per 1 a 5, marcant l’Àlex el gol
pels caleros.
I tal i com hem dit, a l’envelat se celebrava
una nova edició del Festival
Esportiu, que va comptar aquesta
any amb les actuacions del Club de
Twirling Baton de l’Ametlla de Mar, la
Dansa Clàssica i el Kenpo-karate del
Gimnàs Montse i la Secció de Gimnàstica
Rítmica del Patronat Mpal.
d’Esports. En aquesta ocasió, foren
el sr. Andreu Martí, com alcalde de
l’Ametlla de Mar i president del Consell
Comarcal del Baix Ebre; el sr.
Joan Pere Gómez Comes, com a

Febrer-març 2008 | pàg. 42
Esports
regidor d’Esports de l’Ajuntament de
l’Ametlla de Mar; i el Sr. Xavi Llambrich,
el sr. Antoni Montagut i la Sra.
Teresa Callau, com a regidors de
l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar,
juntament a l’Albert Medrano com
a Vice-President del Patronat Municipal
d’Esports, els encarregats de
fer l’entrega dels detalls a tots els
esportistes que prengueren part a la
cita, així com uns recordatoris a tots
els responsables i monitors que van
Quatre Cantons
Kenpo-Karate a la Candelera. Participants de la Secció de Gimnàstica Rítmica del Patronat Municipal d’Esports.
Breus Esportius
ESCACS.
Al llarg de dos caps de setmana, concretament el
diumenge 27 de gener i el 9 de febrer es va celebrar
a la localitat de Roquetes la 1a, 2a i 3a Ronda
del Campionat Comarcal d’Escacs.
Fins allí es van aplegar 3 dels alumnes que durant
l’any realitzen l’activitat d’escacs al Patronat Mpal.
D’Esports, sota la supervisió del monitor Antonio
Callau. I la veritat és que els resultats foren força
satisfactoris per a tots ells.
Psrticipants al Campionat Comarcal d’Escacs.
Obert Tennis Candelera.
En aquest sentit, la Noèlia Sancho i
l’Eduard París ocuparien la 1a i 2a posició,
respectivament, en la categoria Aleví,
mentre que Mario Guijosa finalitzaria
en la 3a plaça en categoria Infantil.
Aquests resultats permeten als caleros
continuar amb la seva participació, ara al
Campionat Territorial, puntuable i classificatori
pel Nacional, que es porta a terme
a Tivissa i que va arrencar el passat
16 de febrer.
CROSS.
Després de celebrar-se la primera prova a Jesús
el passat 13 de gener, la competició de Cross Escolar
es desplaçava el 27 del mateix mes fins a la
localitat de Jesús i Maria per albergar la segona i
última competició aquí a les Terres de l’Ebre.
A l’igual que en la primera cita la participació dels
joves caleros fou elevada i notable. Així cal destacar
als Patufets, Gerard Pallarés i Àlex Brull, que
finalitzaren en 7a i 11a plaça; als Prebenjamins
Sergi Marrassé, Gerard Pitarque, Genís Gómez i
Marc Pallarés; a la Laia Boyer, 8a en la categoria
Prebenjamí Femení; i sobretot també Pau Gallegó,
Ramón Pitarque i Jordí Boyer, que amb la seva
Els joves atletes caleros.
col·laborar amb la seva presència en
aquest acte.
Per últim, només agrair a tots aquells
qui de forma directa o indirecta han
permès que una vegada més les
nostres festes siguin recordades per
l’esperit de participació i il·lusió de la
gent del poble de “La Cala”.
Patronat Mpal. d’Esports
de l’Ametlla de Mar
4a, 5a i 7a posició, sumada a la participació de
Leonardo Marrassé, David Soriano i l’Arnau Figueres
aconseguiren assolir la primera posició
per equips. La representació calera acabà amb la
cursa de Jordi Gómez i la Paula Pallarés, ambdós
en categoria Aleví.
Per últim destacar que el passat diumenge 10 de
febrer, l’Anna Estrada, la qual ja havia participat
en l’edició de l’any passat, va desplaçar-se fins la
població de Rubí per participar en la Final Nacional
de Cross, en categoria Aleví, finalitzant en 72a
posició dels més de140 que iniciarien la carrera,
millorant considerablement els resultats obtinguts
l’any passat.

i
esdeveniments
socials
TORNS DE FARMÀCIES AL POBLE
Cada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de
la nit del divendres fins els següent divendres
de la mateixa h.
23-02 al 29-02 A. Aytés
01-03 al 07-03 J. Pedrola
08-03 al 14-03 J. Borges
15-03 al 21-03 A. Aytés
22-03 al 28-03 J. Pedrola
29-03 al 04-04 J. Borges
05-03 al 11-04 A. Aytés
12-04 al 18-04 J. Pedrola
19-04 al 25-04 J. Borges
TELÈFON URGÈNCIES
CAP 977 49 35 14
Visites CAP: 902 111 444
SERVEI D’URGÈNCIES
MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H
977 45 70 00
Es comunica a totes les parelles que
volen contraure matrimoni exclusivament
civil, que han d’iniciar l’expedient, com a
mínim quatre mesos abans de la data del
matrimoni
BUS
DE LA CALA
iNFO. 977 456 329 -
977 456 477 - 977 456 376
TREN
Informació Renfe
902 240 202
Quatre Cantons Febrer-març 2008 | pàg. 43
Naixements:
- Lídia Quintana Racionero, filla de Jordi
Esteve i Roser, el 21-1-08
- Lorena Andreea Lefter, filla de Stefan i
Liliana, el 27-1-8
- Joan Fandos Hernández, fill de Juan
Jorge i Margarita, el 1-2-08
- Denisa Elena Concita, filla de Costel i
Olimpia, el 5-2-08
Casaments:
- Albert Isart Masia i Angelica Mª Molina
Aponte, el 16-1-08
DIRECCIÓ BARCELONA DIRECCIÓ TORTOSA
CLASSE
DE TREN
CIRCULA
Informació
AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant jordi, 55
OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000
De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.
OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376
OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)
De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.
OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331
JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704
Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.
SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008
Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.
Visites concertades
CENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIAS
Tel. 977 493 080
De Dilluns a Divendres de 17h a 20’30h.
Dissabtes d’11h. a 13’30h.
OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME
Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77
Av. Amistat Hispano-Italiana
Tel.977 456 329
REGIDORIA I MEDI AMBIENT
1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000
PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS
(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre
Cantons”) 2on pis Ajunt.
Tels. 977 493 037 – 977 493 007
CUTURA Tel. 977 493 754
2on pis Ajunt.
POLICIA LOCAL Tel 977 493 949
Escoles Velles, Av. Batlle Pijoan
PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269
TELECENTRE Tel. 977 457 269
MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830
POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811
CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216
SANITAT
S.U.M. AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00
C.A.P. (Centre d’Assistència Primària)
C/ Llibertat
Tels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14
CREU ROJA Tel. 977 493 664
Passeig Marítim s/n
SERVEI AMBULÀNCIA 24 H.
- Víctor Suelves Vizcaino i Esperanza Carcellar
Martín, el 21-1-08
Defuncions:
- Maria Gallart Brull, el 18-1-08, als 85 anys
- Juan Cañagueral Martí, el 23-1-08, als 73 anys
- Mercedes Espuny Durán, el 27-1-08, als 84 anys
- Manuel Farnós Figueres, el dia 27 -1-08 als 90
anys
- Josefa Pallarés Martí, el 28-1-08, als 89 anys
- Josep Olivella Falp, el 13-2-08, als 54 anys
Juan Comí Parellada, el 16-2-08, als 68 anys
TORTOSA
L’ALDELA
AMPOSTA
L’AMETLLA
DE MAR
TARRAGONA
SANTS
RE 1 6.19 6.30 6.45 7.26 8.41 8.46
CE DIARI 7.53 8.04 8.17 8.56 10.06 10.12
RE DIARI 9.18 9.30 9.46 10.25 11.38 11.43
R DIARI 10.45 10.55 11.10 11.56 13.08 13.13
CE DIARI 13.24 13.36 13.51 14.28 15.38 15.43
CE DIARI 15.54 16.05 16.19 16.57 18.08 18.13
CE DIARI 17.25 17.35 17.49 18.30 19.38 19.44
R 3 18.03 18.12 18.26 19.12 20.36 20.42
CE 4 18.50 19.03 19.17 19.57 21.08 21.13
R 3 19.12 19.22 19.36 20.34 21.48 21.54
RE DIARI 19.36 19.50 20.04 21.00 22.08 22.13
1|No circula els diumenges ni els dies 6, 8 i 26/12, 6 i 7/01, 14, 15 i 17/04 i 1/05
3| Només circula els diumenges des del 5/03 i els dies 6 i 8/12, 8/01, 17/04, 1/05, 5/06
4| Els diumenges i els dies 6, 8 i 26/12, 14, 15 i 17/04, 1/05 i 5/06 circula com Regional
Domicili particular METGES DE CAPÇALERA
Dr. ALEJO OLGUIN
Pau Casals, 25, 4art
Tel. 977 456 381
ODONTÒLEGS
Dr. CARLOS ALBERTO VOLPATI
Pau Casals, 24, 2n, 3a
Tel. 977 493 120
Dr. MANUEL BLASCO
Lluís Companys, 19, 3r, 2a
Tel. 977 493 285
PSICÒLEG
CRISTÒBAL CABALLÉ BARBERÀ
Cervantes, 39, 1er, 2a
Tel. 977 493 456
FARMÀCIES
JOANA PEDROLA
Andreu Llambrich, 22
Tel. 977 45 61 32
Telf. Urgències 637 733 985
JOAN BORGES
Pau Casals, 34
Tel. 977 493 252
Tel. Urgències 908 93 55 76
AGUSTÍ AYTÉS
C/ Cala Joanet (La Rambleta)
Tel. 617 457 014 – 977 493 493
Horari matí: 9’30- 13’30h.
Horari tarda: 17h. – 20’30h.
AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSA
Tel. 977 500 333
RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIAL
TORTOSA- Tel. 977 519 100
TARRAGONA- Tel. 977 211 554
MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810
Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de
16h a 20h.
Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.
ENSENYAMENT
LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10
ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775
COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80
Av. Ensenyament, 1
GRÀCIA
FE D’ERRATA
En l’anterior número de la revista Des dels
Quatre Cantons vam publicar malament la
defunció de Federico Domingo Benet el dia
28-11-07 als 92 anys. Disculpeu l’errada.
Les persones que visquin fora de la població
o vulguin rebre la revista a domicili ho
podran fer previ pagament de les despeses
d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).
CIRCULA
GRÀCIA
i
INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI MARE DE DÉU DE
LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42
Av. Ensenyament
BOMBERS
L’AMETLLA DE MAR- Carrerera Perelló
Tels. 977 45 64 00 – 977 49 31 51
CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80
REUS- Tel. 977 30 50 80
TORTOSA- Tel. 977 44 20 80
AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80
TAXISTES
LA CALA- Tel. 650 381 351
PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22
CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68
J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94
IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504
D’ALTRES
CASERNA GUÀRDIA CIVIL
L’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03
DESTACAMENT TRÀFIC A-7 Tel 977 45 64 10
AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM
(Àrea de manteniment)
Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54
CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75
CONFRARIA DE PESCADORS
ST. PERE Tel. 977 45 60 07
CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR
Tel. 977 45 72 40
COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07
S.C.E. i R. Tel. 977 45 60 39
LA CAIXA Tel. 977 45 60 62
CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36
CAIXA PENEDÉS Tel. 977 49 36 60
BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33
BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83
AQUALIA Tel. 977 45 75 21
Pau Casals, 33
Horari de 10h a 13h de Dilluns a Divendres
PARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94
Missa Diumenges i preceptes:
9’30h. - 11’30h. - 18’30h.
Dissabtes i vespres: Parròquia: 18’30h.,
Calafat: 20h. i Sant Jordi: 21h.
SANTS
1 mòdul 12 €
Doble mòdul 24 €
4 mòduls o faldó 48 €
1/2 Plana 72 €
1 Plana Interior
1 Plana Contraportada
270 €
- Interior 300 €
- Exterior 350 €
Encarts
IVA no inclòs
500 €
TARRAGONA
L’AMETLLA
DE MAR
L’ALDEA
TORTOSA
RE 1 5.58 6.03 7.08 7.50 8.07 8.17
CE DIARI 7.58 8.03 9.07 9.48 10.02 10.11
RE DIARI 9.27 9.33 10.37 11.16 11.29 11.41
R DIARI 10.55 11.03 12.06 12.47 13.01 13.12
CE DIARI 13.26 13.33 14.34 15.16 15.31 15.42
CE 2 14.55 15.03 16.06 16.48 17.06 17.17
CE DIARI 16.28 16.33 17.36 18.21 18.35 18.47
R DIARI 17.57 18.04 19.08 19.59 20.17 20.28
CE DIARI 19.25 19.33 20.38 21.27 21.42 21.51
R 3 20.55 21.00 22.07 22.49 23.06 23.16
1| No circula els diumenges ni els dies 6, 8 i 26/12 i 7/01, 14, 15 i 17/04 i 1/05.
2| Els diumenges i els dies 6, 8 i 26/12, 14, 15 i 17/04, 1/05 i 5/06 ciucula com Regional
3| No circula els dies 24, 25 i 31/12
TARIFES PUBLICITÀRIES 2008
Plaça del Mercat
Plaça Bon repós
ESTACIÓ RENFE
C/Libertat - CAP
Cementeri
Av.Calaforn-C/del Mig
Av.Calaforn-Platja Calaforn
Av.Calaforn-C/Catalunya
Av.Tres Cales-Av.Calaforn
Av.Tres Cales-C/21
Zona Comercial
Av.Tres Cales-C/14
Av.Tres Cales-Parc Infantil
Av.Tres Cales
Plaça Catalunya
C/Rovelló-C/Llebre
C/Rovelló-C/Martí Vidal
C/Cardona
Entrada Sant Jordi
D’alfama-Motel
Plaça Gabriel*
Av.Cala de l’Ametlla
Entrada de Calafat
Plaça de l’Olivera
Pistes Petanca*
Codolar de L’Almadrava*
CLASSE
DE TREN
1 2 3 4 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 1 2 1 1 2 3 4
CASC URBÀ URBANITZACIÓ TRES CALES
URB.
SANT JORDI
URB. MARINA
SANT JORDI URB. CALAFAT
11.00 11.02
12.30 12.32
19.00 19.02
11.05
12.35
19.05
11.06
12.36
19.06
11.10
12.40
19.10
11.13
12.43
19.13
11.14
12.44
19.14
11.15
12.45
19.15
11.16
12.46
19.16
11.17
12.47
19.17
11.18
12.48
19.18
11.20
12.50
19.20
11.22
12.52
19.22
11.23
12.53
19.23
11.25
12.55
19.25
11.27 11.28
12.57 12.58
19.27 19.28
11.31
13.01
19.31
11.37
13.07
19.37
11.39
13.09
19.39
11.41 11.43 11.44 11.45
13.01 13.03 13.04 13.05
19.41 19.43 19.44 19.45
CASC URBÀ > URBANITZACIONS
CASC URBÀ < URBANITZACIONS
07.47 07.45 07.43 07.42 07.36 07.33 07.32 07.31 07.30 07.29 07.28 07.26 07.24 07.23 07.21 07.19 07.18 07.15 07.09 07.07 07.04 07.02 07.01 07.00
09.37 09.35 09.33 09.32 09.26 09.23 09.22 09.21 09.20 09.19 09.18 09.16 09.14 09.13 09.11 09.09 09.08 09.05 08.59 08.57 09.54 09.52 09.51 08.50
13.53 13.51 13.49 13.48 13.42 13.39 13.38 13.37 13.36 13.35 13.34 13.32 13.30 13.29 13.27 13.25 13.24 13.21 13.15 13.13 13.10 13.08 13.07 13.06
16.47 16.45 16.43 16.46 16.36 16.33 16.32 16.31 16.30 16.29 16.28 16.26 16.24 16.23 16.21 16.19 16.18 16.15 16.09 16.07 16.04 16.02 16.01 16.00
*Només circula
del 15 de juliol al
15 de setembre
- Només circularà
de dilluns a
divendres
- Els horaris són
aproximatius
Per un món més sostenible... RECICLA!