La Pedrera és com... - Tactica

Un cau de mil secrets és un espectacle escrit
i musicat especialment per ser representat
a l’auditori de l’Obra Social de Caixa Catalunya
a fi de donar una visió general de la Casa Milà i
de la Barcelona de principis del segle XX i, alhora,
d’incidir en alguns aspectes educatius com
ara els valors que promouen el respecte a la diferència
i la conveniència de saber observar les
coses per poder anar més enllà de les aparences.
Els protagonistes d’aquest espectacle musical
van desvelant la història, mentre actuen i
canten acompanyats de música en directe.
Des dels Serveis Educatius de l’àrea de cultura
de l’Obra Social de Caixa Catalunya i la
col·laboració de la pedagoga Marta Burguet
per a l’àmbit de l’educació en valors hem preparat
aquest dossier, pensat per aprofundir en
UN ESPECTACLE
MUSICAL
els diferents temes que apareixen en el musical
Un cau de mil secrets i que són el nucli
central de l’argument. Amb aquest objectiu us
presentem un seguit de propostes dirigides a
alumnes de Primària, en forma de jocs o activitats
didàctiques que mostren alguns dels aspectes
més rellevants de La Pedrera, com per
exemple els elements arquitectònics i les característiques
de la seva construcció, el seu context
social, l’evolució de la ciutat i diferents valors
humans que cal tenir en compte.
També adjuntem la informació bàsica de l’espectacle
Un cau de mil secrets, la partitura
i les lletres de les cançons del musical. El
format de fitxes temàtiques independents
permet treballar tots els temes o bé només
aquells que siguin del vostre interès.
2

1. El Musical
Sinopsi argumental
Descripció dels personatges
Fitxa tècnica
Les lletres
La partitura
2. la PEdrEra dE Gaudí
L’arquitecte Antoni Gaudí
El Matrimoni Milà - Segimon
De la Casa Milà a la Pedrera
3. art, història i sociEtat
Fitxes de treball
4. Madurar En valors
Fitxes de treball
4
13
14
22
3

El Musical
sinoPsi arGuMEntal
Uns joves visitants de La Pedrera ocupen l’escenari
de l’auditori i es posen a cantar i fer bestieses i, sense
voler, desperten en Graziel, un manobre que es va
quedar adormit a la Casa Milà mentre es construïa
l’edifici. L’aparició de Graziel portarà els protagonistes
d’Un cau de mil secrets a descobrir com era la
Barcelona de fa 100 anys comparada amb l’actual,
com es va construir La Pedrera, quins secrets amaga
i com era Antoni Gaudí. Graziel haurà de decidir si
quedar-se al segle XXI com li demanen o bé tornar
al passat.
dEscriPciÓ dEls PErsonatGEs
Graziel, 20 anys, va arribar a Barcelona des del seu
poble empès per la fascinació de la gran ciutat. Gaudí
el va agafar com a protegit i li va oferir de treballar a
La Pedrera de manobre.
Roc, 21 anys, extravertit, trapella i molt simpàtic, té
un objectiu: passar-s’ho bé i triomfar a la vida sense
haver d’esforçar-s’hi gaire.
Júlia, 20 anys, és seriosa, treballadora i tímida.
L’aparició de Graziel li despertarà sentiments que
desconeixia.
Victòria, 21 anys, es considera “rara” i de la seva
raresa en fa bandera. És una apassionada de la fotografia
i de l’obra d’en Gaudí.
Claudi, 23 anys. músic que acompanya al teclat les
cançons dels seus companys. Irònic i una mica savi
despistat.
FitXa tÈcnica
Un cau de mil secrets és una producció de l’Obra
Social de Caixa Catalunya basada en una història
creada per Piti Español i Joan Vives, amb llibret de
Piti Español i música de Joan Vives. Quatre actors i un
músic interpreten els sis personatges de l’obra (Roc,
Júlia, Claudi, Victòria, hostessa i Graziel).
Direcció
Roger Julià
Direcció musical
Joan Vives
Producció artística i intèrprets
El Musical Més Petit2.
Audiovisuals
Produccions Mínimes i Obra Social de
Caixa Catalunya.
Duració
50 minuts.
4

El Musical
lEs llEtrEs
Lletra: Piti Español i Joan Vives
Música: Joan Vives
1: DEIXA’T ANAR
ROC: Quan veig un escenari
em sento artista!
JÚLIA: Tu, què fas? Para!
R: I em vénen moltes ganes
d’actuar.
J: Va, para, que ens la
carregarem!
R: Hi ha un piano solitari i
un pianista!
J: Xxt! Que ens sentiran!
R: Tenim el necessari per
cantar.
J: Qui? Jo??
R: La ra la la!
J: Estàs sonat!
R: Juguem que som artistes
molt famosos.
Vosaltres feu de públic i
aplaudiu.
Podeu cridar-nos «visques»
generosos,
això és una passada!
Provem-ho una vegada!
Provem-ho per saber si us en
sortiu…
(Pausa.)
Va! Aplaudiu!
J: Va, ara ja està.
Anem-se’n!
R: Per què?
2: RARA!
VICTÒRIA: Rara! De petita
em deien rara.
Rara! A l’escola i al gimnàs.
Em deien rara
perquè em sortien grans a
la cara,
perquè em triava roba la
mare,
perquè tenia el cul gras.
Rara! Molts es pensen que
sóc rara.
Rara! I només som diferents.
Però et diuen rara
si la teva pell no és prou
clara,
si duus ulleres
o tens un ferro a les dents.
J: Perquè esteu fent el ridícul.
Quina vergonya.
ROC + CLAUDI: Vergonya!
J: Va, pareu.
R + C: Va, pareu.
J: Deixeu de copiar-me!
R + C: …copiar-me.
J: D’imitar-me!
R + C: …imitar-me.
J: De repetir tot el que dic!
R + C: Però si queda molt
chic!
J: Sí, segur!
R: No t’ho creus?
J: Oh, i tant!
R: Doncs, au, va…
J: Què?
R: Fem-ho tot cantant!
R + C: Deixa’t anar! No tinguis
por del què diràn!
Deixa’t anar! No siguis
vergonyosa!
Deixa’t anar! No tinguis por
del què diràn!
Deixa’t anar! No siguis…
J: Prou! Jo sóc callada i
tímida i no m’agrada
destacar,
Si ser normal és ser com ells,
jo no m’hi vull assemblar:
tots igualets com uns vedells!
M’agrada més destacar.
Que no veieu que el món
avança
quan un es cansa de ser
igual?
Per ‘xò m’estimo més ser rara
que normal.
(I ara parlant:)
Us penseu que algú visitaria
La Pedrera si fos una casa…
«normal»? (Al públic:)
L’ hauríeu visitada, vosaltres?
sóc seriosa i educada
i m’horroritza improvisar!
Aplicada i estudiosa
m’ho preparo tot molt bé,
i vinc a veure coses
que de fet ja me les sé.
No m’agraden les sorpreses
ni deixar res a l’atzar.
Cantar jo davant del públic?
Ni a una festa familiar!
Jo sóc callada i tímida…
i què més voleu que
expliqui?
R: No res, però ets un pèl
friqui!
Dius que no improvises, i ho
dius improvisant!
Dius que mai no cantes, però
ho dius cantant!
Deixa’t de romanços, que ho
fas molt bé!
Vinga, Júlia, canta!
J: Però si no en sé!
No vull ficar la pota!
CANTEN TOTS.
R: Per què no? No passa res!
J: No vull donar la nota!
R: Que seriosa! Quina mè!
J: No vull ser la riota
de cap idiota
que amb ulls de granota
em digui: «Però què fas?».
O algú aniria al Museu
Picasso si Picasso fos un
pintor… «normal»?
ROC: O al Camp Nou?
V: A fer-hi què, al Camp
Nou?
R: A veure el Messi si el Messi
fos un jugador… «normal»?
V: Però és clar, molts normals
quan veuen una persona
diferent… Que no és
famosa, diuen que és…
(torna a cantar:)
Rara! Els fa por la diferència.
Rara! Ells ho volen tot igual.
R: Però què fas?
Tia, escolta, fes-nos cas!
I creu-me…
R + C: Deixa’t anar! No tinguis
por del què diràn!
J: Ho veus molt fàcil!
R + C: Deixa’t anar! No siguis
vergonyosa!
J: Però jo no canto mai, ni a
la dutxa!
R + C: Deixa’t anar…
J: M’espanta!
R + C: No tinguis por del què
diràn!
J: Estic cagada!
R + C: Deixa’t anar…
J: SI!
R + C: No siguis vergonyosa.
J: Doncs ara ho provo!
TOTS 3: Deixa’t anar! No
tinguis por del què diràn!
Deixa’t anar! No siguis
vergonyosa!
No siguis vergonyosa!
No siguis vergonyosa!
J: Yeah! Ba ba du bi du bi
da oà oà
ow, yeah!
I et diuen rara
perquè vols canviar la
tendència,
perquè els complicaràs
l’existència
si et vols saltar el ritual.
Si ser normal és ser com ells,
jo no m’hi vull assemblar:
tots igualets com uns vedells!
M’agrada més destacar.
Sempre hi ha rars que
trenquen normes,
no estan conformes amb el
món d’ahir,
i fan futur somniant rareses
que alguns diran que són
foteses.
Jo vull ser rara i fer grandeses
com Gaudí.
5

El Musical
3: QUAN LI EXPLIQUI A LA MARE 4: QUAN LI EXPLIQUI (Bis)
GRAZIEL: Quan li expliqui a
la mare el que he vist no em
creurà,
Que hi ha coses que costen
un munt d’explicar.
En passar el Tibidabo la vista
era espectacular!
Una immensa ciutat
s’ajuntava amb el mar.
Jo no havia vist mai una cosa
semblant,
Barcelona als meus peus em
semblava gegant!
I sentia que m’atreia amb la
força d’un imant.
Quan li expliqui a la mare
em dirà: «Estàs somniant!».
Quan li expliqui a la mare
com és, no em creurà:
si no has vist mai el mar, com
es pot explicar?
5: TOT AIXÒ DEL SEGLE XX
ROC: Han inventat el plàstic,
els bolquers i les tirites.
VICTÒRIA: L’aire fred.
JÚLIA: I els radiadors.
R: El tanga i el biquini.
V: Les xancletes i les mitges.
R: I també els sostenidors.
J: Tenim la cremallera i el
raspall de dents.
V: El velcro, el microones i
l’aspirador.
R: Nevera, rentadora i
d’altres complements…
TOTS: … que ens ho fan tot
molt millor!
V: La fotocopiadora, fax,
escàner i casset.
6: UN CAU DE MIL SECRETS
JÚLIA: Potser és el mar,
o bé un ocell,
ROC: Potser és la cara d’un
gegant!
VICKY: Potser és el cel
o bé l’infern,
R: Potser s’està desinflant.
J: Finestres d’ulls
i un esquelet costellut,
V: I en el terrat,
un vell soldat,
quiet i mut.
Vaig deixar Vallvidrera,
Sarrià, Les Corts i el Paral·le l
per tocar aquella mar que
s’ajunta amb el cel!
I era freda i salada i em feia
impressió
que arribés en onades des
de l’horitzó.
Barcelona em fascinava, t to
tan gran i tan modern!
Vaig pensar: provaràs de
passar-hi un hivern.
Quan ho expliqui a la mare ,
dirà: «Ai, el nen!».
Des del port,
tinc la Rambla al costat, i el
mar enfront.
Quina sort!
Sóc al lloc més bonic del
món! De tot el món!
R: Codi de barres, flexo i clip.
J: El post-it, el bolígraf, el
vídeo i la Internet.
TOTS: L’ordinador i el microxip.
R: Baixem al fons del mar i
hem trepitjat la Lluna.
V: Pugem a l’Himàlaia tot
sovint.
J: Tenim penicilina,
antibiòtics i vacuna.
TOTS: Que genial que ha
estat el segle XX!
G: I tot el que heu inventat…
és bo?
V: Home, tot tot…
R: També hi ha algunes coses
que no…
R: Hi veig un peix, o bé una
serp.
J: Hi veig les fulles d’un jardí.
V: Hi veig tortugues i balenes,
TOTS TRES: I un tresor per
descobrir.
GRAZIEL: Té una cosa La
Pedrera
que no veuen els distrets:
La Pedrera és una casa
o és un cau de mil secrets?
Quan li expliqui a la mare el
que vull, no em creurà.
Vull quedar-me a ciutat,
buscaré on treballar.
Barcelona està viva i s’aixeca,
orgullosa i triomfal!
Heu vist mai meravelles com
la catedral?
I per ‘nar cap a Gràcia, mireu
quin passeig!
I ara hi fan una casa que
sembla un mareig.
Té unes formes embogides,
és la casa dels Milà.
I al moment vaig saber que
és on vull treballar.
Quan li expliqui a la mare el
que vull, plorarà.
J: Que no n’estem gens
orgullosos.
G: Ah, no? Com quines?
J: Peatges i semàfors.
V: Zones blaves i radars.
R: Carnet per punts, controls
i estops.
J: Desastres ecològics.
V: Aliments dolents i cars.
R: I els qui despatxen són
robots.
Si vol ser atès en català,
marqui el dos.
J: Les guerres són mundials
i sempre estem lluitant.
V: Les bombes són atòmiques
i ho cremen tot.
R: El segle XX dels nazis i del
Ku Klux Klan.
TOTS: És com el gel,
com un mussol,
com una boca o com un far.
Com una arrel,
com un cargol,
com un passeig pel fons del mar.
G: Té una cosa La Pedrera
que no veuen els distrets:
La Pedrera és una casa
o és un cau de mil secrets?
TOTS: Té una cosa La Pedrera
que no veuen els distrets:
La Pedrera és una casa
o és un cau de mil secrets?
GRAZIEL:
la mare el que he fet, no em
creurà!
A un senyor que era a punt
de morir, el vaig salvar!
El tramvia pujava i un home
creuava distret.
Jo que veig el perill, m’hi
abraono i dic: «Quiet!».
I em fa l’home: «Vailet, jo
t’ho vull agrair:
si vols feina ja en tens. Sóc
Antoni Gaudí».
I resulta que és un geni,
arquitecte important!,
que projecta la casa on estic
treballant.
Quan ho expliqui a la mare,
em dirà:
«… Però tornes quan?».
TOTS: És com per treure el
singlot!
VICKY: També hi ha coses guais,
com Harry Potter, Robin
Hood…
R: Bola de drac o Superman!
J: I tots tenim el messenger,
el facebook i el youtube…
TOTS: I passem hores
teclejant!!!
Hi ha tants invents fantàstics
que no acabaríem!
Sé que estàs perdut en un
laberint,
però el món avança ràpid i
no sé pas com viuriem
sense tot això del segle…
quin?
El vint!
7: MIRA MÉS ENLLÀ
GRAZIEL: Mira més enllà,
busca nous camins,
prova d’altres formes
d’expressar el que portes
dins.
Pensa sense por,
fes volar coloms!
Dins d’allò que més coneixes
pots descobrir nous racons.
No ho facis tot igual,
fes les coses com les sents.
Arrisca’t i somnia
solucions ben diferents.
TOTS: Potser diran que ets
boig
i potser no t’entendran.
Sobretot no defalleixis,
tens un món al teu davant
que necessita gent com tu
per seguir girant!
6

El Musical
8: UN JOVE DE 120 ANYS
ROC: Quan has nascut
gandul,
si et vols guanyar la vida,
la sort juga un paper
fonamental:
pots trobar un tresor ocult,
o l’herència d’una tia,
o un dècim de la grossa de
Nadal.
Però això que jo he trobat
és una alternativa
que pot donar resposta als
meus afanys!
Directe del passat,
presento en exclusiva
un jove de cent vint anys!!!
Qui m’hauria dit que dins de
La Pedrera
hi hauria aquest regal
inesperat.
Jo et faré famós, comença
una carrera,
cal aprofitar l’oportunitat.
9: AMB MI
JÚLIA: De sobte et despertes
aquí,
no entens el perquè ni com
hi has arribat.
No cal maleïr el teu destí:
simplement t’hi has trobat.
Perquè tu creus que ho
controles tot
i ets amo del que et passa,
però trobaràs un grapat de
coses
que tu no has triat.
No has triat el teu nom,
no has triat el teu temps,
no has triat on vas nèixer
i tampoc el moment.
No has escollit els germans
ni els pares,
ni si ets nen o nena.
Res d’això pots canviar,
simplement és així,
10: S’HA DE TRIAR
GRAZIEL: Jo no tinc pas cap
estudi,
no compto gaire
i amb prou feines sé llegir,
i el que vull és molt difícil
de decidir.
Que si em quedo aquí amb
vosaltres,
a tots els altres
quan els veuré?
No sé què fer!
M’heu parlat de coses noves
que no conec,
tot us sembla un gran invent,
però fins ara jo he viscut
sense elles igualment.
‘Nirem a molts programes
de la televisió,
que pagaràn per fer-nos
entrevistes.
La gent voldrà coneixe’t,
seràs una atracció:
tindràs portada a totes les
revistes.
Aquí el teniu!
Un visitant del passat,
un exemplar primitiu
perfectament conservat!
Aquí el teniu!
Sense mentides ni enganys.
Costa molt que estigui viu
un jove de cent vint anys!
Penso vendre fotos amb
dedicatòria,
clauers i samarretes de regal,
pel·lis de l’Spielberg basades
en la història
i els Dagoll Dagom fent-ne
un musical.
però hi ha coses que pots
decidir.
I cal triar si te’n vols anar
o et quedes aquí…
amb mi.
GRAZIEL: Amb mi?
J: A…amb mi, amb tots,
aquí!
G: …I amb tu.
J: Sí, amb mi.
G: Bufff…no sé, no sé què fer.
J: Ja sé que és difícil, ho
entenc.
No saps si és real o bé ho
estàs somiant.
No saps si fer un pas
endarrere
o un pas endavant.
JÚLIA: S’ha de triar,
a la vida és impossible
tindre-ho tot.
S’ha de triar
què t’endús i què
abandones.
Sigues valent,
busca el teu nord.
El teu camí no el fa ningú,
el que tu vols ho tries tu!
I decidir és un risc
que et farà més fort.
G: Al meu temps hi tinc les
coses que més m’estimo,
tot allò que em fa feliç.
És un món petit que em
sembla un paradís!
Rebràs la Creu de Sant Jordi
en un magnífic festí:
el rei i tot vindrà a la
cerimònia.
Veuràs el Buenafuente,
saludaràs Cuní!
Potser t’imitaràn els del
Polònia!
(Ara parlant:)
I això no és tot! Farem
publicitat! Posaràn el teu
nom a molts productes i ens
forrarem!
COLÒNIES: eau de Graziel!
Le parfum pour l’homme de
toujours.
I també MEDICINES: si perds
la memòria, amb píndoles
Graziel recordaràs la
història!
I COMPLEMENTS: apunta’t a
la roda! Amb espardenyes
Graziel aniràs a la moda.
Serem rics!!!
Perquè ara tens l’oportunitat
de viure un gran miracle
i decidir què vols fer
depèn solament de tu.
No has triat els teus ulls
ni el color de la pell.
No has triat nèixer pobre
o senyor d’un castell.
No és mèrit teu tenir un cos
perfecte
o un rostre bell.
Res d’això pots canviar,
simplement és així,
però hi ha coses que pots
decidir.
I cal triar si te’n vols anar
o et quedes aquí…
amb mi.
G: Ho has tornat a dir! Has
dit “amb mi”.
I la feina que m’espera!
Tinc La Pedrera per acabar:
me n’he d’anar!
D’altra banda, quina pena!
M’agradaria
que pogués haver-hi un
pont.
Aquest somni no voldria
que es tornés malson.
TOTS DOS: S’ha de triar,
a la vida és impossible tindreho
tot.
S’ha de triar
què t’endús i què
abandones.
Sigues valent,
busca el teu nord.
(Tornant a cantar:)
Aquí el teniu!
Un visitant del passat,
un exemplar primitiu
perfectament conservat!
Aquí el teniu!
Sense mentides ni enganys.
Costa molt que estigui viu
un jove de cent vint anys!
Aquí el teniu!
Un visitant del passat,
un exemplar primitiu
perfectament conservat!
Aquí el teniu!
Sense mentides ni enganys.
Costa molt que estigui viu
un jove de cent …
(Parlant:)
Oh, i això no és tot!
(Tornant a cantar:)
I un famós cantautor
li farà una cançó
que dirà…
«ara que tinc cent-vint
anys!»
J: Sí, Graziel.
G: Així tu vols que em
quedi…
…però allà m’espera la
Quimeta.
J: Sí, ja.
G: Ha de ser un somni. Segur
que estic somiant!
Graziel, noi, desperta.
Res, ara em despertaré i
tornarà a ser tot com abans
i…no hauré de triar res. Oi?
J: Res d’això pots canviar,
simplement és així,
però hi ha coses que pots
decidir.
I cal triar si te’n vols anar
o et quedes aquí…
amb mi.
El teu camí no el fa ningú,
el que tu vols ho tries tu!
I decidir és un risc
que et farà més fort. (Bis)
J: Doncs…què penses fer?
Graziel…arribaran d’un
moment a l’altre. Decideix-te.
No era per la …?
G: És per a tu , perquè tinguis
un record meu.
J: Te’n vas.
S’ha de triar, a la vida és
impossible tindre-ho tot.
7

El Musical
la Partitura: un cau dE Mil sEcrEts
Lletra: Piti Español i Joan Vives
Música: Joan Vives
©2009
Nota: Per cantar aquesta cançó que parla de les metàfores visuals de La Pedrera, proposem dividir la coral
en diferents grups (poden ser 3 o 4 alternat-se), tal i com marquem a la partitura.
8

El Musical
9

El Musical
10

El Musical
11

El Musical
12

la PEdrEra dE Gaudí
l’arQuitEctE: antoni Gaudí
Antoni Gaudí i Cornet va néixer el
25 de juny de 1852 al mas de la Calderera,
al poble de Riudoms. L’endemà
va ser batejat a la parròquia de Reus.
La seva família eren calderers, per la
qual cosa Antoni va tenir contacte
amb el món artesà des de ben petit.
La infantesa de Gaudí va estar marcada per una sèrie de
malalties que no li permeteren assistir a escola. Tanmateix,
va desenvolupar una gran capacitat d’observació de tot
allò que l’envoltava, especialment el món natural, que més
endavant seria font d’inspiració en les seves creacions.
El 1863 comença els estudis de secundària i el 1874 es matricula
a l’Escola d’Arquitectura a Barcelona; l’any 1878 va
obtenir el títol d’arquitecte. En aquell moment va conèixer
Eusebi Güell, gran empresari i amant de l’art, membre de
l’alta burgesia. Al llarg de la vida de l’arquitecte, l’empresari
va ser un dels seus clients principals, a banda d’un gran
amic. Són nombrosos els encàrrecs que li va fer: la Finca
Güell (1884-1887), el Palau Güell (1888), els Cellers Güell
(1895-1897), el Xalet del Catllaràs (1905) i el Park Güell
(1900-1914) i l’església de la colònia Güell (1908-1917).
El 1879 Gaudí es va fer soci de l’Associació Catalanista
d’Excursionistes Científiques, on va conèixer persones vinculades
amb el moviment de la Renaixença que li van obrir
les portes a altres feines com per exemple l’encàrrec de
continuar les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família,
feina que va compaginar amb els encàrrecs que rebia
de la nova classe burgesa, que volia deixar palesa la seva
importància social en grans projectes arquitectònics. Així
va realitzar cases com la Casa Vicens (1883-1888), El Capricho
(1883-1885), la Casa Calvet (1898-1899), la Casa
Batlló (1904-1906), Bellesguard (1900-1909) i la Casa Milà
(1906-1912). A partir de 1914 i fins al final de la seva vida,
es va dedicar de manera exclusiva a la construcció de la Sagrada
Família. El 10 de juny de 1926 va morir a l’Hospital
de la Santa Creu, després de ser atropellat per un tramvia
uns dies abans.
13
El MatriMoni MilÀ – sEGiMon:
Els primers propietaris de la Pedrera.
L’any 1905 es van
casar Pere Milà i
Roser Segimon.
Un any després el
matrimoni va encarregar
la seva residència
a Antoni
Gaudí, un dels arquitectes més reputats del moment. En
aquests edificis residencials i com era habitual a l’època,
els propietaris es reservaven el principal com a vivenda –en
el cas de la Casa Milà més de 1.300m 2 –, la resta de pisos
es destinava a lloguer i els baixos a magatzem o comerços.
A Barcelona, tal com passava als pobles i a les cases de pagès,
les cases es coneixien pel nom dels seus propietaris i
per això aquesta casa de pisos s’anomenà Casa Milà.
dE la casa MilÀ a la PEdrEra
Per a la construcció de la façana de la casa, es va utilitzar
pedra procedent de Vilafranca del Penedès i del Garraf.
Els blocs de pedra s’ajustaven damunt d’uns elements
metàl·lics que sortien del forjat. Un cop col·locats, Gaudí
controlava personalment l’ajust final, dirigint els picapedrers
fins al darrer retoc, de manera que les ondulacions,
els entrants i sortints, encaixessin, tot respectant la seva
idea d’unitat. A causa d’aquesta manera de treballar, els
barcelonins la van començar a anomenar pejorativament
La Pedrera, nom pel qual encara la coneixem avui dia.
Des del 1986 és propietat de Caixa Catalunya i seu de la
seva Obra Social i s’hi desenvolupen moltes activitats culturals,
divulgatives i socials.
Més informació
www.lapedreraeducacio.org/ Lloc de Memòria /
Cronologia de La Pedrera (1906 –2006) o bé Biografia de
l’edifici

art història i sociEtat
FITXES DE TREBALL 6 - 12 anys
La Pedrera és com...
GAUDÍ PER FER ELS SEUS EDIFICIS S’INSPIRAVA EN EL MÓN DE LA NATURA, VOLEU COMPROVAR-HO?
Durant el musical, en Graziel ensenya com darrere
de les formes de la casa hi ha tot un món amagat
relacionat amb la natura. A partir d’aquestes fotografies
de diferents parts de La Pedrera, us propo-
14
sem la següent activitat: primer marqueu la silueta
de les formes bàsiques de La Pedrera i, després, a
sota, dibuixeu algun element de la natura que us el
recordi.
Si consulteu el nostre web podeu continuar jugant!!
www.lapedreraeducacio.org / Lloc de ficció / Metàfores visuals
Si us atreviu podeu crear-ne de noves dins l’apartat: Espai interactiu / Crear metàfores visual

art història i sociEtat
Gaudí constructor
GAUDÍ VA UTILITZAR DIFERENTS TIPUS DE MATERIALS EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA PEDRERA.
ELS SABRÍEU TROBAR?
Al musical se’ns parla de la construcció de La Pedrera.
Busqueu en aquesta sopa de lletres alguns dels
materials que va emprar Gaudí en la construcció de
l’edifici. Els materials són:
RAJOLA
FERRO
VIDRE
FUSTA
PEDRA
MAÓ
FITXES DE TREBALL
F
P
G
I
C
U
H
L
B
E
U
P
E
D
R
A
Si consulteu el nostre web www.lapedreraeducacio.org / Gaudí constructor / Gaudí dissenyador veureu alguns objectes
de la casa construïts amb aquests materials.
A
C
R
F
U
S
T
A
L
E
F
R
H
L
P
E
O
I
R
C
R
U
B
A
J
K
S
D
W
U
I
A
6 - 9 anys
A
L
Z
B
I
M
A
O
15
R
M
G
M
D
V
E
R

art història i sociEtat
Gaudí constructor
GAUDÍ VA UTILITZAR DIFERENTS TIPUS DE MATERIALS EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA PEDRERA EN ELS
QUALS INTERVENEN DIVERSOS OFICIS. SABEU QUINS SÓN?
Al musical se’ns parla de la construcció de La Pedrera.
Busqueu sis materials que va emprar Gaudí en La Pedrera
en aquesta sopa de lletres i, encercleu-los amb
color vermell. Relacioneu aquests materials amb
la llista d’oficis que tot seguit esmenten i expliqueu
OFICIS
Fuster
Guixaire
Ferrer
FITXES DE TREBALL
Picapedrer
Manobre
F
P
G
U
I
X
H
L
H
B
E
U
A
R
D
E
P
P
16
quins elements constructius i objectes es produeixen
amb aquests materials.
Aneu amb compte!!! hi han tres materials que no
existien en l’època de Gaudí. Per diferenciar-los, si els
trobeu, encercleu-los amb color blau.
Si consulteu el nostre web www.lapedreraeducacio.org / Gaudí constructor / Gaudí dissenyador veureu alguns objectes
de la casa construïts amb aquests materials.
A
C
R
S
J
K
I
L
L
L
E
F
R
H
L
A
E
A
O
I
U
C
O
D
B
A
S
J
K
S
D
U
U
I
A
T
10 - 12 anys
A
L
T
R
I
M
A
O
I
R
M
A
M
D
V
E
R
C
O
A
N
I
M
A
L
E
M

art història i sociEtat
FITXES DE TREBALL 6 - 9 anys
Els invents del segle XX
A L’ÈPOCA QUE ES VA CONSTRUIR LA PEDRERA, ELS MOBLES I ALTRES OBJECTES QUE S’UTILITZAVEN A
LES CASES EREN FORÇA DIFERENTS DELS D’ARA. SABRÍEU RECONÈIXER ELS CANVIS?
La Júlia, la Vicky i el Roc, en una escena del musical,
ens citen els invents del segle XX
17
Intenteu aparellar un objecte de principis del segle XX
amb l’objecte modern corresponent del segle XXI!!!
Si consulteu el nostre web www.lapedreraeducacio.org / Edifici d’habitatges / El pis de La Pedrera, podreu veure diverses
estances i elements que conformaven un pis de principis de segle XX (ja fa cent anys!!!) i fer-vos una idea de com vivia
la gent. A l’apartat Lloc de memòria / Fa cents anys, hi trobareu tots els descobriments i fets importants que van succeir
mentre es construïa La Pedrera.

art història i sociEtat
FITXES DE TREBALL
Els invents del segle XX
A L’ÈPOCA QUE ES VA CONSTRUIR LA PEDRERA, ELS MOBLES I OBJECTES QUE S’UTILITZAVEN A LES CA-
SES EREN FORÇA DFERENTS DELS D’ARA. SABRÍEU RECONÈIXER ELS CANVIS I IMAGINAR COM SERAN
AQUESTS OBJECTES D’AQUÍ A UNS QUANTS ANYS?
La Júlia, la Vicky i el Roc, en una escena del musical,
ens citen els invents del segle XX
10 - 12 anys
18
Intenteu aparellar un objecte de principis del segle XX
amb l’objecte modern corresponent del segle XXI. A
l’espai en blanc, dibuixeu-hi com podria ser aquest
objecte al segle XXII!!!
Si consulteu el nostre web www.lapedreraeducacio.org / Edifici d’habitatges / El pis de La Pedrera, podreu veure diverses
estances i elements que conformaven un pis de principis de segle XX (ja fa cent anys!!!) i fer-vos una idea de com vivia
la gent. A l’apartat Lloc de memòria / Fa cents anys, hi trobareu tots els descobriments i fets importants que van succeir
mentre es construïa La Pedrera.

art història i sociEtat
FITXES DE TREBALL 6 - 9 anys
Nous temps, nous oficis a La Pedrera
ELS COSTUMS SOCIALS HAN CANVIAT AL LLARG DE LA HISTÒRIA I EL TREBALL DE LA GENT S’HA ANAT
ADAPTANT A LES NOVES NECESSITATS DELS NOSTRES DIES. SABRÍEU EXPLICAR...?
Si La Pedrera parlés, ens explicaria mil i una història
de la gent que hi ha viscut, de la que hi ha treballat
i de la que encara avui dia acull.
OFICIS
Majordom
Guía turístic
Coordinador d’exposicions
Picapedrer
Adroguer
Hostessa
Minyona
Monitor
Carboner
Personal de seguretat
Cuinera
19
Aquí teniu una llista de diferents oficis. Encercleu
en vermell els oficis del segle XX i en blau els del
segle XXI i expliqueu què creieu que feien o bé fan
a La Pedrera.
Si consulteu el web www.lapedreraeducacio.org, podreu conèixer persones que han viscut i viuen a La Pedrera tot clicant
als apartats: Lloc de ficció / Teatre a La Pedrera i La Pedrera vista per.../ Veïns o bé crear noves histories dins de l’apartat:
Espai interactiu / Crear còmics / Crear pel·lícules.

art història i sociEtat
FITXES DE TREBALL 10 - 12 anys
Nous temps, nous usos
AL LLARG DE LA HISTÒRIA, MOLTS EDIFICIS S’HAN HAGUT D’ADAPTAR ALS CANVIS SOCIALS, TRANS-
FORMAR ELS SEUS USOS I MODIFICAR LA SEVA FUNCIÓ. EN CONEIXEU ALGUNS?
La Pedrera fou construïda com a edifici d’habitatges,
però amb els anys s’ha convertit en la seu de l’Obra
Social de Caixa Catalunya i un centre cultural. Aquí
teniu una sèrie de construccions modernistes que al
llarg dels anys han canviat d’ús i de funció. A partir
La Pedrera, Antoni Gaudí. 1906-1912
Era un...
Farmàcia Vilardell, 1914
Era una farmàcia...
20
de les pistes que us proporcionem, podríeu completar
aquests quadres? També podríeu debatre a classe
per què creieu que han canviat d’ús aquests edificis
(per exemple: potser perquè han canviat d’amo, ha
canviat el seu entorn social, etc.).
Avui és...
Qui hi vivia o treballava? Quina activitat s’hi desenvolupava? Qui hi viu o treballa? Quina activitat s’hi desenvolupa?
Qui hi vivia o treballava? Quina activitat s’hi desenvolupava?
Avui és...
Qui hi viu o treballa? Banquers, oficinistes Quina activitat s’hi desenvolupa?
Guardar diners.

art història i sociEtat
FITXES DE TREBALL 10 - 12 anys
Hivernacle, Parc de la Ciutadella, Josep Amargós Samaranch. 1883-1887
Era una hivernacle...
Qui hi vivia o treballava? Quina activitat s’hi desenvolupava?
Fàbrica Batlló, Joan Rubió i Bellver, 1868-1869
Era una fàbrica tèxtil...
Avui és...
Si consulteu el web www.lapedreraeducacio.org / Contextos arquitectònics, descobrireu un munt d’edificis de la mateixa
època de La Pedrera. Sigueu curiosos i esbrineu quants d’ells amb el pas del temps han canviat d’ús i de funció.
21
Qui hi viu o treballa? Cambrers i cuiners. Quina activitat s’hi desenvolupa?
Servir begudes i menjars.
Avui és...
Qui hi vivia o treballava? Quina activitat s’hi desenvolupa? Qui hi viu o treballa? Estudiants Quina activitat s’hi desenvolupa? Classes.

Madurar En valors
accEPtaciÓ
Objectius
• Crear consciència sobre la importància de
l’acceptació incondicional.
• Valorar tot el que ha fet possible que existim nosaltres
i els nostres companys.
• Conèixer la història que ha fet possible que La Pedrera
s’hagi construït.
Punt de partença
Al meu temps, hi tinc les coses que més estimo. Tot
allò que em fa feliç és un món petit que em sembla
un paradís! I la feina que m’espera! Tinc La Pedrera
per acabar, me n’he d’anar! D’altra banda, quina
pena! M’agradaria que pogués haver-hi un pont.
Aquest somni no voldria que es tornés malson.
(de la cançó: S’ha de triar).
Pauta de l’activitat
Durada
1h
Aplicació
Demanarem als nens i nenes que confeccionin l’arbre
genealògic de la seva família. Hauran de preguntar a
pares i familiars per tal d’obtenir la informació necessària.
Vindran a classe amb aquesta informació i els
ajudarem a traçar el seu arbre genealògic. Al costat
de cada nom de l’arbre han d’afegir alguna cosa important
que va fer cadascun dels seus avantpassats
que hagués estat decisiva per al futur. Per exemple:
“Si els meus avis no haguessin vingut a treballar a
Barcelona –perquè el meu avi era molt bon cuiner
i va venir a treballar en un hotel–, la meva mare no
hauria viscut en aquesta ciutat i no hauria conegut el
meu pare.”
-22-
6 - 9 anys
22
Demanarem als infants que escullin una d’aquestes
situacions i l’escriguin en forma de petit text, dient:
“Que bo que... perquè si no jo no existiria.”
Amb tots els textos podrien confegir el llibre dels seus
orígens.
Ara demanarem al grup que, tot recordant el musical,
vegin què va haver de passar perquè La Pedrera
s’hagués arribat a construir, tot elaborant frases del
tipus: “Si… no hagués passat, La Pedrera no s’hauria
construït.”
Es pot cloure la posada en comú observant totes les
coses noves del segle XX que recorda la cançó Tot
això del segle XX, veient que tots aquests fets –tant
els positius com els negatius– han estat necessaris
perquè cadascú de nosaltres existim ara. Això pot
portar a la reflexió ètica de valorar el present i fer
les paus amb un passat –ja sigui positiu o negatiu–
que al capdavall ha estat necessari perquè existim. El
professor d’història pot incloure-ho a la seva matèria
quan expliqui fets obscurs de la història, per ajudar a
fer les paus amb els esdeveniments del passat.
Àrees curriculars en les quals es pot
treballar
Coneixement del medi natural, social i cultural; educació
per a la ciutadania.
Valors transversals
Acceptació, autenticitat, reconciliació, autoestima.

Madurar En valors
accEPtaciÓ
Objectius
• Crear consciència sobre la importància de
l’acceptació de la història personal.
• Conèixer la història familiar prèvia al propi naixement.
• Afavorir el coneixement de les circumstàncies que
possibilitaren el propi engendrament.
• Adonar-se de la necessitat dels esdeveniments històrics
anteriors que han constituït la pròpia existència.
Punt de partença
Al meu temps, hi tinc les coses que més estimo. Tot
allò que em fa feliç, és un món petit que em sembla
un paradís! I la feina que m’espera! Tinc La Pedrera
per acabar, me n’he d’anar! D’altra banda, quina
pena! M’agradaria que pogués haver-hi un pont.
Aquest somni no voldria que es tornés malson.
(de la cançó: S’ha de triar).
Pauta de l’activitat
Durada
1h
Aplicació
Sabent del viatge en el temps que ha fet en Graziel,
ens posarem al seu lloc. Convidarem els alumnes
a anar a les arrels de la història personal de cadascú
i fer un viatge en el temps. Per això consultaran
als pares i mares, avis i àvies que tinguin propers o
preguntaran als seus referents més pròxims. Hauran
de configurar una graella de preguntes que els
volen fer per posar en pràctica les seves habilitats
periodístiques i fer d’entrevistadors. La finalitat serà
elaborar un llibre de la història familiar. Serà interes-
23
10 - 12 anys
sant el material que ens aportin en imatges, com ara
fotografies.
En la posada en comú, debatrem les següents preguntes:
-Què hauria passat si el meu pare i la meva mare no
s’haguessin conegut mai?
-Has pogut saber com es van arribar a conèixer?
-Com hauria influït en tu el fet que ells no s’haguessin
conegut? Què et sembla que hauria passat?
-Quins fets van passar a la història de la teva família
sense els quals ara no hi series?
Veiem que, si en Graziel no hagués salvat en Gaudí
de l’accident, la història de La Pedrera hauria estat
diferent. Si en Graziel no torna a la història del seu
moment, la Júlia, en Roc i el Claudi no haurien arribat
a existir, i tots els avantatges i desavantatges que
en Roc associa a la història moderna (que es canten
a Tot això del segle XX) haurien estat diferents.
-T’adones que si qualsevol cosa de la història passada
hagués estat diferent, tu ara no hi series?
-Quina sensació et provoca pensar això?
El professor proposarà que s’adonin que l’existència
de cada alumne és una loteria, fruit d’un passat concret
i que qualsevol canvi en els nostres orígens hauria
fet que existissin uns altres éssers, però no nosaltres.
Copsar que si qualsevol esdeveniment històric
hagués sigut diferent, el present actual hauria estat
un altre.
L’activitat es pot complementar veient la pel·lícula
Regreso al futuro, sobre el mateix tema.
Àrees curriculars en les quals es pot
treballar
Coneixement del medi natural, social i cultural; educació
per a la ciutadania.
Valors transversals
Acceptació, autenticitat, reconciliació, autoestima.

Madurar En valors
autonoMia-PrEsa dE dEcisions
Objectius
• Saber decidir autònomament.
• Acceptar el que pensen els altres.
• Establir criteris de decisió moral davant de situacions
controvertides.
Punt de partença
S’ha de triar. A la vida és impossible ‘tindre-ho’ tot.
S’ha de triar. Què t’endus i què abandones. Sigues
valent. Busca el teu nord. El teu camí no el fa ningú,
el que tu vols ho tries tu! I decidir és un risc que et
farà més fort.
(de la cançó: S’ha de triar).
Pauta de l’activitat
Durada
1h
Aplicació
A partir de la situació proposada, en grups de tres
alumnes han de poder repartir-se els papers i mirar
de representar el diàleg que establirien entre ells per
tal d’arribar a un acord.
24
6 - 9 anys
Per a la presa de decisions caldrà tenir en compte els
passos següents:
1. Analitzar totes les circumstàncies de cadascuna
de les propostes o opinions.
2. Considerar per igual tot tipus d’informació.
3. Aportar el màxim nombre de solucions i alternatives.
4. Estudiar, analitzar i valorar cada proposta tenint
en compte les conseqüències i els efectes que es
poden derivar de cadascuna.
5. Veure quines accions hauran de dur a terme per
responsabilitzar-se davant de les decisions preses.
Àrees curriculars en les quals es pot
treballar
Educació per a la ciutadania, educació artística.
Valors transversals
Diferència, tolerància, respecte, capacitat crítica,
diàleg, comprensió, assertivitat, responsabilitat.

Madurar En valors
Autonomia - presa de decisions
MatErial PEr a l’aluMnE/a
Pensa que has de posar-te de ple en el paper de cadascun
dels personatges i defensar la seva posició.
Identifica’t amb el teu personatge, posa’t en la seva
pell i defensa’l. En acabar, podeu comentar com us
ha estat de difícil defensar l’opinió del personatge
que us ha tocat.
Situació
En Jaume, la Judit i l’Ernest van a la mateixa classe.
Avui han fet una activitat en la qual havien de pintar
alguns dels elements arquitectònics que Gaudí fa
servir a La Pedrera: petxines, xemeneies... En acabar
l’activitat, la mestra s’ha trobat un pinzell trencat i
vol saber a qui li ha passat. Pregunta als nens a qui
se li ha trencat el pinzell i ningú respon. Primer sembla
un fet sense importància, però quan la mestra
veu que els nens i nenes no gosen dir-ho, vol saber
qui ha estat. Sap que el pinzell es pot haver trencat
sense intenció de fer-ho, però vol que els infants siguin
capaços de responsabilitzar-se del que fan i no
se n’amaguin.
La mestra organitza una classe només per parlar
d’aquest tema i proposa que el nen o nena que hagi
estat li ho digui. Demana als companys que, si algú
ha ha vist qui ha estat, també ho digui.
6 - 9 anys
25
JUDIT:
Has estat pintant la darrera i ja t’has trobat aquell
pinzell trencat. Primer l’has agafat i, en veure que estava
trencat, l’has tornat a deixar i n’has agafat un
altre. En Jaume t’ha vist mentre agafaves el pinzell
trencat i el deixaves de nou.
JAUME:
Ets un nen molt observador. Has vist que la Judit tenia
a les mans el pinzell trencat i el deixava. Et sembla
que ha estat ella qui el deu haver trencat. Però ets un
nen molt reservat i molt amic de la Judit. T’estranya
que la teva amiga no digui que se li ha trencat a ella.
No saps què fer, si dir el que has vist, acusant-la de no
dir la veritat, o callar i no dir res.
ERNEST:
Quan has començat a pintar la teva figura se t’ha
trencat el pinzell. Però no goses dir-ho davant de tota
la classe. A més amés, el tema ja ha agafat massa
volada i encara et fa més vergonya. Ara et sap greu
no haver-ho dit quan la mestra ho ha preguntat per
primer cop. En Jaume t’explica que ha vist la Judit
deixant aquell pinzell i que creu ha estat ella. Per això,
estàs pensant a dir que ha estat la Judit. No saps què
fer.

Madurar En valors
autonoMia-PrEsa dE dEcisions
Objectius
• Saber decidir autònomament.
• Acceptar el que pensen els altres.
• Establir criteris de decisió moral davant de situacions
controvertides.
Punt de partença
S’ha de triar. A la vida és impossible ‘tindre-ho’ tot.
S’ha de triar. Què t’endus i què abandones. Sigues
valent. Busca el teu nord. El teu camí no el fa ningú,
el que tu vols ho tries tu! I decidir és un risc que et
farà més fort.
(de la cançó: S’ha de triar).
Pauta de l’activitat
Durada
1h
Aplicació
A partir de la situació proposada, els alumnes fan
grups de 5 o 6 persones i discuteixen les preguntes
que els proposem. Cadascú pot expressar el que pensa
que faria. Principalment els demanarem que expliquin
per què decidirien el que decideixen. No ens
interessa tant què responen, sinó per què trien el que
trien de fer.
10 - 12 anys
26
En la posada en comú, el mestre reforçarà que sàpiguen
argumentar per què trien una cosa o una altra,
mirant d’eliminar tots els judicis de valor. No es tracta
de buscar qui té la raó, sinó d’admetre que totes les
raons poden ser legítimes, i el que ens cal és saber
donar raó de les decisions que prenem i respondre
per allò que ens fem els uns als altres.
El mestre valorarà la capacitat de decisió lliure i entre
tots poden obrir un diàleg sobre el risc de les decisions
que prenen. Podem complementar l’activitat
demanant als alumnes que facin un llistat de les coses
que en aquesta setmana han hagut o hauran de
decidir ells sols, posant a la columna del costat persones
en les quals es recolzen per prendre les seves
decisions. A partir d’aquí podrien reflexionar sobre
quins referents són per a ells vàlids a l’hora de prendre
decisions (amics, família, horòscops, xarxes socials,
famosos...).
Àrees curriculars en les quals es pot
treballar
Educació per a la ciutadania, educació artística.
Valors transversals
Diferència, tolerància, respecte, capacitat crítica,
diàleg, comprensió, assertivitat, responsabilitat.

Madurar En valors
Autonomia - presa de decisions
MatErial PEr a l’aluMnE/a
Pensa que has de posar-te de ple en el paper de cadascun
dels personatges i defensar la seva posició.
Identifica’t amb el teu personatge, posa’t en la seva
pell i defensa’l. En acabar, podeu comentar com us
ha estat de difícil defensar l’opinió del personatge
que us ha tocat.
Situació
La Irene, la Fátima i el Gerard són amics de l’escola.
S’han fet bons amics i els agrada fer coses junts. Avui
a l’escola els han portat a veure un musical de Gaudí.
Tots tres s’asseuen junts. Un cop a classe, el mestre
els demana que preguntin a les seves famílies què saben
de La Pedrera i de Gaudí.
IRENE:
No goses preguntar als teus pares res. Sempre estan
enfeinats i sovint s’enfaden per tot. Mires d’evitar
que s’escridassin més del que ja sovint fan per tot.
Has pensat que si li demanes a la teva amiga Fátima,
ella t’ajudarà a inventar-te la informació que el mestre
demana dels pares o potser et passarà la que ha
obtingut dels seus. Vols portar l’activitat feta i al vespre
pel xat li planteges a la Fátima que t’ajudi.
10 - 12 anys
27
FÁTIMA:
Els teus pares fa poc que viuen a Barcelona. No coneixen
massa cosa de Gaudí i no han estat mai a
La Pedrera. Quan els ho preguntes, els sap greu reconèixer
que no saben gaire qui era Gaudí i tant tu
com ells decidiu que fareu veure que sí saben coses.
Busqueu a Internet dades i feu l’activitat demanada
pel mestre. Quan la Irene pel xat et demana que
l’ajudis a fer la seva activitat, no saps què fer i no saps
si explicar-li com ho heu resolt a la teva família.
GERARD:
Els teus pares responen a les teves preguntes. Són
molt coneixedors de l’obra de Gaudí i t’expliquen un
munt de coses interessants. Estàs orgullós perquè
demà a classe podràs portar molta informació. Quan
ja ho tens llest, et trobes la Irene pel xat i et planteja
el seu problema i et demana ajuda. No saps què fer.
Estaves molt content amb la informació que t’han
passat els teus pares i tens ganes de destacar per damunt
dels teus companys i companyes, però també
et sap greu la situació que viu la Irene, ja que fa
temps que et comenta el malestar que es viu a la seva
família, i voldries ajudar-la. No ho tens gens clar.

Madurar En valors
diFErÈncia
Objectius
• Admetre el valor i l’evidència de la diferència.
• Reforçar la descoberta del fet que tots som i pensem
diferent i que tots tenim coses a dir i a compartir
que ens agraden.
Punt de partença
Rara! Molts es pensen que sóc rara. Rara! I només
som diferents. Però et diuen rara si la teva pell no és
prou clara, si duus ulleres o tens un ferro a les dents.
Si ser normal és ser com ells, jo no m’hi vull assemblar.
Tots igualets com uns vedells! M’agrada més
destacar. ¿Que no veieu que el món avança quan un
es cansa de ser igual? Per això m’estimo més ser rara
que normal.
(de la cançó: Rara!).
Pauta de l’activitat
Durada
1h
Aplicació
Passarem als alumnes un llistat amb el nom de tots
els companys de classe, en una columna. Al costat
tindran dues columnes buides. L’una amb el títol “diferències”
i l’altra amb el títol “m’agrada”. A partir
del text de la cançó Rara, els demanarem que siguin
bons observadors els uns dels altres. Hauran de posar
a la columna “diferències” característiques de cada
company –inclosos ells mateixos– que els sembli que
els fa diferents de la resta. Poden ser trets físics o de
manera de ser. A la tercera columna posaran una característica
de cada company que els agradi.
En la posada en comú, destacarem que aquells trets
diferencials de la segona columna són els que ens
enriqueixen. En comentar la tercera columna veurem
6 - 9 anys
28
que aquestes característiques diferencials ens agraden
i que tothom té trets positius que agraden als
altres. Així, entre tots, descobrirem que ens agraden
moltes coses de la resta que a més són úniques de
cadascú i ens fan a tots diferents.
Com a cloenda, els proposem que en un paper posin
al centre la seva fotografia i en globus laterals vagin
escrivint les característiques que els companys han
destacat que els agraden de cadascú.
Àrees curriculars en les quals es pot
treballar
Educació artística, educació per a la ciutadania.
Valors transversals
Diferència, tolerància, respecte, autoestima.

Madurar En valors
diFErÈncia 1
Objectius
• Admetre el valor i l’evidència de la diferència.
• Valorar la capacitat de descoberta dels trets diferencials
i creatius.
Punt de partença
Rara! Els fa por la diferència. Rara! Ells ho volen tot
igual. I et diuen rar perquè vols canviar la tendència,
perquè els complicarà l’existència si et vols saltar el
ritual. Si ser normal és ser com ells, jo no m’hi vull assemblar.
Tots iguals com uns vedells! M’agrada més
destacar. Sempre hi ha rars que trenquen normes, no
estan conformes amb el món d’ahir, i fan futur somniant
rareses que alguns diran que són foteses. Jo vull
ser rara i fer grandeses com Gaudí.
(de la cançó: Rara!).
Pauta de l’activitat
Durada
1h
Aplicació
Proposar-los de fer una visita a La Pedrera amb càmera
fotogràfica. Han de fotografiar trets de l’obra
de Gaudí que els siguin curiosos i els hagin cridat
l’atenció. Un cop a classe, escollirà cadascú tres fotografies
i muntaran un power point on de cadascuna
d’elles indicaran què interpreten, quina sensació
els produeix, què els recorda i per què els ha cridat
l’atenció. Poden ser opinions i comentaris molt diferents,
cadascú amb el seu punt de vista personal i fins
poden haver-hi interpretacions diferents d’un mateix
element fotografiat. Després el mestre explicarà què
volia representar l’artista amb aquells elements que
els alumnes han fotografiat.
10 - 12 anys
29
En la posada en comú, els convidarem a establir el
significat de la diversitat en les diferents interpretacions
dels elements que Gaudí utilitza a la seva obra.
Ara els convidarem a ser artistes. Els distribuirem un
tros de fang perquè cadascú pugui realitzar una obra
pròpia. Valorarem l’expressió diferent i podem exposar
les obres a l’escola.
Àrees curriculars en les quals es pot
treballar
Coneixement del medi natural, social i cultural; educació
per a la ciutadania.
Valors transversals
Diferència, tolerància, respecte, autoestima.

Madurar En valors
diFErÈncia 2
Objectius
• Admetre el valor i l’evidència de la diferència.
• Descobrir i aprofundir en el coneixement d’altres
maneres de viure.
• Valorar la interculturalitat com un fet real i enriquidor.
Punt de partença
Rara! Els fa por la diferència. Rara! Ells ho volen tot
igual. I et diuen rar perquè vols canviar la tendència,
perquè els complicarà l’existència si et vols saltar el
ritual. Si ser normal és ser com ells, jo no m’hi vull assemblar.
Tots iguals com uns vedells! M’agrada més
destacar. Sempre hi ha rars que trenquen normes, no
estan conformes amb el món d’ahir, i fan futur somniant
rareses que alguns diran que són foteses. Jo vull
ser rara i fer grandeses com Gaudí.
(de la cançó: Rara!).
Pauta de l’activitat
Durada
1h
Aplicació
Dividirem l’aula en grups segons els continents del
món. Els proposem investigar com viuen els nens
d’altres països. Escolliran un país d’aquell continent i
buscaran informació sobre com vesteixen, què mengen,
a què juguen, on viuen, quins amics tenen, com
és la seva escola, què fan en el seu temps lliure i com
és la seva família. Anotaran les dades més significatives
en una graella amb les següents columnes:
• procedència (país, continent),
• tema (què mengen, què vesteixen…),
• semblances,
• diferències.
10 - 12 anys
30
A partir de les conclusions de cada grup, podem proposar
un debat en què responguin a:
- Què hem après de les diferències?
- En quines coses ens assemblem?
- Què creiem que és més important, el que ens uneix
o el que ens diferencia? Per què?
- Si poguéssim parlar amb un d’aquests nens, què
ens agradaria comunicar-li del que hem après?
Àrees curriculars en les quals es pot
treballar
Coneixement del medi natural, social i cultural; educació
per a la ciutadania.
Valors transversals
Diferència, tolerància, respecte, autoestima.