è de Binissalem, - Ajuntament

Nº 25
DESEMBRE
2011
+
GENER
2012
CARRER DEL CONQUISTADOR
Toni Moyà, pàg.11
OBITUARI: BERNAT MARTÍ
Pàg 9
SANT ANTONI
Joan Bauçà, pàg 2
BIEL FIOL, EDITOR DE LA ’è’
Miquel Ferragut, pàg 3
L’AUTOESTIMA, NESSESSÀRIA!
Catalina Jaume, pàg 2
· INTERNET I RECERCA D’OCUPACIÓ
Manuel Juan Rodríguez, pàg. 2
· EL QUE PORTA LA PLUJA
Mar Rayó, pàg. 4
· OBSERVACIÓ ECOLÒGICA
Antoni Gelabert, pàg. 5
· LLÀGRIMES PER AL ‘COCODRIL’
Beni Aguiló, pàg. 6
· CRIDA DE ‘SOLIDARIDARTS’
Pep Roig, pàg. 7
· JUGA AMB ELLS
Maribel Jiménez i Beatriu Pons, pàg. 8
· ABUSAIRES I CONSENTIDORS
Joan Escanelles, pàg. 12
· REFLEXIONS SOBRE RESULTATS ELEC-
TORALS A PAÏSOS EUROPEUS
Pilar Nicolau, pàg. 12
· SOLS ELS LOCOS TIREN PEDRES A LES
SEVES TEULADES
Tolo Munar, pàg. 12
SUMARI
ECONOMIA PARASITÀRIA
Joan Torrens, pàg. 4
ESTUDIAR I APRENDRE
Carme Mas, pàg. 10
revista bimensual
líder en lectors a Binissalem!
2.250 exemplars.
Distribució gratuïta a tots els
domicilis, comerços i empreses
L’ENSENYAMENT NO ÉS UNA DESPESA
Pedro Ferrer, pàg. 10
è de Binissalem,
revista cívica i cultural
Edició i coordinació:
La Nostra Terra,
associació per la culturade Mallorca.
tel. 650 109 109
c/ de Maria, núm. 1 CP 07350 Binissalem
e-mail: revistaebinissalem@gmail.com
Cif: G57.048.290.
Dipòsit legal: PM-1146 -1991.
La revista è de binissalem no fa necessariàment
seves les opinions i els criteris exposats en les
diferents col·laboracions.

2
revista è - tel. 650 109 109- revistaebinissalem@gmail.com - c/ de Maria nº1 07350 Binissalem- nº 25 - Desembre 2011 + Gener 2012
BON DIA
SANT ANTONi
La dama -el Bé-, venç al dimoni -el Mal-
(Foto dels Cossiers d’Algaida)
Fa pocs dies corregia un treball de
classe que versava sobre el sant i que
portava el títol “La festa popular de
Sant Antoni”. Tenia molts de folis, estava
acuradament escrit en ordinador,
comptava amb profusió de suports
gràfics i no hi faltava una copiosa
REFLEXIÓ
L’AUTOESTiMA,
NECESSÀRiA
El diàleg més difícil
és el que devem mantenir
amb nosaltres mateixos’
(Epicur)
Sempre s’ha dit que la cara és el
mirall on es reflecteix l’ànima, Per
aquesta raó, la interpretació que feim
de la nostra imatge quan ens miram
al mirall, té molt a veure amb la manera
de com ens sentim interiorment,
i aquesta impressió és la que projectam
a l’exterior, als altres, al món que
ens envolta.
Si ens valoram, si tenim cura de nosaltres,
si ens acceptam talment com
som, estarem satisfets i aquest senti-
iNTERNET i LES SEVES
EiNES DE RECERCA
D’OCUPACiÓ
Aquests temps en què ens ha tocat
viure, segur que algú de nosaltres es
troba a l’atur o coneix algú que també
hi està... Trobar una feina, ara mateix,
és pràcticament una “missió impossible”;
però, per a poder jugar bé, s’ha de
jugar amb tots els asos de la baralla de
pòquer... i aquí és on entra ‘internet’.
On s’oferta feina per ‘internet’?
• En els portals d’ocupació que són
web’s especialitzades en gestió laboral:
recopilen currículums i oferten candidats
a les empreses demandants; per
bibliografia. Em va sorprendre l’espai
que dedicà a personatges que no
eren precisament Sant Antoni: aquest
alumne dedicà precioses pàgines, sobretot
a tres temes: el dimoni, el porc
i el foc. d’aquests tres, el que més
tints se’n va dur, va ser el dimoni.
El dimoni, a Mallorca, ha gaudit d’una
ferma celebritat, almanco fins que en
Xesc Fortesa va decretar la sentència:
“El dimoni ja no fa por a ningú”. És
ver que ja no fa por? El que és ver és
que la representació que del dimoni
férem, aquell de banyes i forca, ja no
fa por ni als infants. Però si el dimoni
és el mal, el mal segueix essent tan
rebutjat com sempre.
I és així com la sortida conjunta de
Sant Antoni i el dimoni no és altra
cosa que la representació de la lluita
entre el Bé i el Mal. Qui guanya?
Vegem-ho en dos casos: primer, el de
Santa Catalina Tomàs, tal com diu la
cançó:
Adan i Eva (Lucas Cranach “El Vell”, 1533).
ment de satisfacció, també, quedarà
reflectit en el nostre rostre, que lluirà
exemple: Laboris, Infojobs, Infoempleo,
Empleofacil, etc.
• A les pàgines web’s d’empreses, on
és cada vegada més freqüent trobar
ofertes d’ocupació.
• Als periòdics on-line, ‘segundamano’,
‘milanuncios’... en les seves edicions
digitals, disposen d’un sistema de cerca,
àgil i senzill, d’ofertes de feina. També,
els periòdics de tirada nacional, tenen
seccions dedicades a l’oferta-demanda
de llocs de treball.
• A les empreses de treball temporal,
on a les seves pàgines web, oferten serveis
semblants als portals d’ocupació.
Els avantatges d’internet també són
molt útils a les empreses que cerquen
treballadors; saben que utilitzar la
xarxa, els convé enormement, per la
rapidesa i abaratiment dels costos,
endemés de disposar de multitud de
‘Com ella duia el dinar
a los pobres segadors,
aquell dimoni envejós
es covo li va tirar,
ella el va tornar aixecar
i va ser més saborós’
Vegem l’altre cas, el de Sant Antoni:
“Sant Antoni i el dimoni
Jugaven a trenta-u
El dimoni va fer trenta
Sant Antoni trenta-u”
A l’interior de cada persona es dóna
una lluita constant
entre el Bé i el Mal.
Sants no són aquells
que no tenen la lluita,
sants són aquells
que, en la lluita,
aconsegueixen que
la victòria sigui per
al Bé.
JOAN BAUÇÀ
revistaebinissalem@gmail.com
tranquil, serè i feliç. I els altres ens
veuran de la manera que volem que
ens vegin.
Per millorar l’autoestima és necessari:
• Acceptar-se talment com un és
• Evitar comparacions amb altres
persones
• Canviar allò que no ens agrada
• No idealitzar els altres
• Controlar la nostra autocrítica
• No cercar l’aprovació dels altres
• Canviar els pensaments negatius
per altres de positius
• No exigir-nos excessivament,
anar
pausadament
• Aprendre dels
errors
I així, a viure la vida,
que és fantàstica i
respectable! CATALINA JAUME
revistaebinissalem@gmail.com
currículums i així seleccionar millor
el/s treballador/s que necessiten. La
tecnologia permet reduir, fins a un 75%
els costos i un 40% el temps invertit en
realitzar els processos de selecció de
personal, en comparació als mètodes
tradicionals.
diferents estudis parlen que, aproximadament
un 30% de les empreses
espanyoles, utilitza ‘internet’ per
cercar treballadors i
constaten que és una
tendència que està
en continu augment.
Ànim, amics i amigues,
s’ha de posar
tota la carn al torrador!
I aconseguir una
col.locació, ja!
MANUEL JUAN ROdRígUEz, informàtic
manueljuanr@gmail.com

evista è - tel. 650 109 109- revistaebinissalem@gmail.com - c/ de Maria nº1 07350 Binissalem- nº 25 - Desembre 2011 + Gener 2012 3
GABRIEL FIOL MUNAR,
EDITOR DE LA REVISTA è
Biel fiol Munar (1943), de can Truita i de
Ca na Xorba, és una persona significativa
dins l’entramat social d’aquest poble,
immers sempre en aventures culturals.
L’estima que professa a Binissalem i a la
llengua catalana l’han portat a editar la
revista è, amb els conseqüents maldecaps
i despeses econòmiques.
-Si te sembla, ens fas dos cèntims de la
teva vida?
-Vaig ser editor del ‘Binissalem’, el 1962;
col·laborador i soci de les revistes ‘Binissalem’
i ‘Robines’; director de les publicacions
‘Retxes’, ‘Llullnàtic’, ‘Revista dels
Centres Culturals de Palma’, ‘Quaderns
d’Educació’... Som Llicenciat en Ciències
de l’Educació per la UIB, professor i director
en els Instituts ‘Francesc de B. Moll’ i
‘Ramon Llull’; membre fundador del Club
Atlant i de la Festa des Vermar; director
de Ràdio Mediterrània, president de les
associacions culturals ‘Ramon Llull’ i ‘La
Nostra Terra’, etc. Ara tenc la curolla de
la è, sempre he tengut inquietuds i passions
per Binissalem, per l’ensenyament,
per la nostra llengua, per la cultura, per
la terra...
-Defensar la grafia ‘Binissalem’, després
que durant molts d’anys cada un usàs la
que més li agradava: Binizalem, Biniçalem,
el castellanitzat Binisalem... Va
ésser la teva primera inquietud?
-Va ser una iniciativa important. En el
‘Binissalem’ de 1962, el filòleg Francesc
de B. Moll, hi havia publicat un article
intitulat “Binissalem amb dues esses”,
molt de temps després l’Ajuntament va
adoptar –no sense polèmica, per cert!-, el
topònim escrit correctament. Ara es torna
a parlar de castellanitzar els topònims; és
la incultura i la ineficiència dels polítics.
Quin perill la majoria del PP! Matas ens
robava doblers; Bauzà ens vol robar part
de la nostra identitat, amb tot això de
la Llei de la funció pública que anul·la el
català.
-El Club Atlant, pioner a Binissalem,
emprant el català normalitzat i
recreant la festa des Vermar, hi vares
prendre part?
-Sí, hi participàvem molts, tot aquell
jovent inquiet i amb ganes de fer coses...
El Club Atlant “va representar la més important
revolució sociocultural i lingüística
que ha succeït a Binissalem”; sona com
una mica pretensiós, però va ésser així!
-En Llorenç Moyà, reconegut patriota
mallorquí, a més d’escriptor, va influir a
modelar el teus sentiments? Algú més?
-Sí, els sentiments lingüístics i tot el que
això representa! Ens ferem molt amics,
vaig ésser l’editor del ‘Fogó dels Jueus’,
una obra de teatre d’en Moyà que es va
esgotar ràpidament. Vaig anar a classes
de mallorquí amb don Llorenç i després
vaig obtenir el títol de mestre de català de
les illes balears, que s’impartia a l’estudi
General lul·lià de Palma i depenia de la
Universitat de Palma; llavors es deia així.
Endemés de Llorenç Moyà, que sempre
ens va ajudar molt al Club Atlant, vaig
tenir la complicitat del Pare Morell, de
Sant Francesc d’Inca, que malgrat que els
llibres en català estaven tancats en clau,
me deixà llegir un bon grapat d’obres de
la col·lecció ‘Les Illes d’Or’ d’autors de
Mallorca, i també algunes traduccions
en català d’escriptors clàssics i universals.
D’aquelles lectures ve molta de cosa...
llegir és necessari!
-La ignorància d’alguns binissalemers,
que no saben llegir ni escriure en mallorquí,
els du a negar la llengua catalana,
afirmant que és un altre idioma. Té
remei?.
-Sí que te remei, només s’ha d’estudiar un
poquet i s’entén tot! La nostra llengua té
un nom i aquest es diu ‘català’. Tot això de
la defensa de les varietats insulars -les paraules
que s’utilitzen només a un territori-
han duït a confusió... Les paraules no fan
la llengua, però a la llengua hi són totes!
-De L’OCB de Binissalem en tens alguna
opinió formada?
-Tots els plantejaments lingüístics de
l’Obra Cultural Balear són els mateixos
que els de la è: l’ús i la defensa de la llengua
catalana de les Balears. I esper que
el projecte de la modificació de la funció
publica (del govern del PP), que relega el
català a res o a quasi res no sigui aprovat.
Ens hi hem d’oposar amb totes les
forces “perquè l’extermini d’una llengua és
l’extermini d’un poble i d’una cultura”.
-Premsa forana, què?
-Retirar les subvencions és ofegar les publicacions
que es fan quasi a cada poble.
Els governants no viuen la nostra llengua
com a pròpia i és per això que la menyspreen
i la rebaixen de nivell, la consideren
una cosa folklòrica. La premsa forana
és la reserva de la nostra llengua. Quina
afronta dedicar 500.000 euros a les ‘casas
regionales’ i suprimir els 125.000 euros
que dedicaven a la premsa forana! No
tenen vergonya...
-Trobes lògic que el Consell de Mallorca
fes tancar la TV de Binissalem, per
incloure-la a la TV de Mallorca, per ara
voler-la tancar?
-Demanar lògica és demanar molt; jo
tancaria IB3 per monstruosa en tots els
sentits, i em quedaria la Mtv per ser en
català i de qualitat. I a més, el Govern no
perdria doblers, com sí que ho fa la IB3.
-Els partits polítics, tant d’esquerra com
de dreta, de cada vegada més dominen
els espanyolistes... Es pot perdre la identitat
binissalemera?
-Passa que la nostra llengua no els agrada,
als polítics. No entenen que la llengua
i la política són per defensar el patrimoni
cultural, haurien de saber què es cultura
i, ho saben? No és bo posar analfabets en
els càrrecs públics.
-Què t’agradaria incloure a la revista?
-Ja ho hem publicat algunes vegades.
Mira aquí tens el text on sol·licitam
col·laboradors:
“La revista è sol·licita col·laboradors i
col·laboradores per a la redacció, la fotografia,
les qüestions culturals, les urbanístiques,
d’art, dels impostos, de l’oci, de
la joventut, de la 3ª edat, de participació
ciutadana, entrevistes [...] i de qualssevol
altres temes que interessin a les persones”
La revista és oberta a tots i a totes,
m’agradaria que la ciutadania, així en general,
tengués la è com una eina cultural,
per transmetre tot allò que consideri que
s’ha de saber. Ens poden fer arribar les
seves noticies per carta, telèfon o e-mail.
-La è, per què?
-Volem ser una publicació plural i liberal,
una revista de proximitat, que es mou en
l’àmbit de Binissalem, però que assumim
la importància de que “ local és global”.
No tenim subscriptors, és de distribució
gratuïta, la reben tots els domicilis, comerços
i empreses del poble, pensam que
es un concepte nou i molt interessant...
Som líders en lectors a Binissalem. Els
nostres anunciants ho són tot, no tenim
més finançament que la seva publicitat,
participen d’aquesta aventura cultural
que la è representa, conjuntament amb
el nostre equip de
col·laboradors que
‘gratis et amore’,
redacten els articles.
Gràcies als anunciants
i als redactors,
que fan arribar el
missatges dels seus
productes, serveis,
opinions i idees, mitjançant
la revista è. MIQUEL FERRAgUT
miquelferragutcoll@hotmail.com

4
revista è - tel. 650 109 109- revistaebinissalem@gmail.com - c/ de Maria nº1 07350 Binissalem- nº 25 - Desembre 2011 + Gener 2012
LOCAL/GLOBAL
ECONOMiA
PARASiTÀRiA
Sembla que per a l’actual govern, el
principal problema que té la nostra
Comunitat no és la greu situació
econòmica; ni l’elevat percentatge
d’aturats, a causa del qual moltes
famílies viuen un autèntic drama,
ja que tenen tots els seus membres
en situació d’atur; ni la manca de
perspectives de futur per als nostres
joves, amb el 50% de desocupats; ni
la quantitat d’empreses que tanquen
per manca de recursos i deutes amb
les administracions. No, el problema
que més els preocupa és el català, o
almenys així ho demostren amb els
continus atacs a la nostra llengua.
El problema lingüístic,
que fins avui no
existia, l’han inventat
els polítics de Ciutat
per amagar la incompetència
en la recerca
de solucions per
reactivar l’economia i generar llocs
de treball: en realitat, per a això últim
se’ls va atorgar una majoria absoluta
en les darreres eleccions.
L’arrel dels actuals problemes econò-
*PETITS PLAERS
EL QUE PORTA
LA PLUJA
Els caps de setmana de pluja són
fantàstics, ben pensat. Et donen
l’oportunitat de quedar-te a casa i ferte
l’amor a tu mateixa (i, potser amb
sort, a algú altre!).
Alguns suggeriments per a estimarse:
fer crêpes amb xocolata calenta
i menjar-ne fins que no pots més;
començar aquella novel·la que tenies
pendent de fa tant temps i confirmar
mics és la massiva fugida d’indústries
cap a la Xina, atretes per uns sous miserables,
unes jornades laborals inhumanes
i una falta quasi completa de
drets laborals. Hem estat atrapats pel
model parasitari d’expansió econòmica
xinesa. La gran majoria de productes
que consumim es fabriquen a la
Xina, i actualment s’apoderen dels
comerços locals venent productes
xinesos, fabricats per xinesos, amb
capital xinès, i la riquesa que generen
se’n va al circuit xinès. Un país
no democràtic, i que no respecta els
drets humans més bàsics, s’apodera
de l’economia mundial.
Xina compra
massivament
deute
de molts
països per
propiciar les
seves exportacions,
i de
pas per evitar que els critiquin les violacions
dels drets humans. d’alguna
manera, els països industrialitzats es
“venen” a la Xina, amb la qual cosa
aquesta augmenta el seu poder i control.
Aquesta és una de les raons per
què els polítics no gosen a prendre
mesures efectives per compensar
aquest desgavell.
És hora que la societat civil reaccioni,
perquè cada vegada que compram,
que “allò bo es fa esperar”; embambar-te
amb una pel·lícula romàntica
i riure, plorar i emocionar-te a parts
iguals; endreçar l’armari i decidir que
organitzaràs la roba per colors, que és
posam en marxa una maquinària de
producció... Quin tipus de maquinària
volem potenciar? Si a l’hora de comprar
prioritzam els productes fabricats
aquí, la nostra industria se’n beneficiarà,
es crearan més llocs de feina i la
maquinària es tornarà a posar en funcionament.
A escala més local hem
de consumir productes dels nostres
comerços, hem d’ajudar els nostres
empresaris
i petits
comerciants
per evitar
que ens
acabem
convertint
en un poble
dormitori.
Convidaria el nostre Ajuntament a
promoure campanyes per reactivar el
consum local; els nostres comerciants
a oferir incentius en forma de preu i
qualitat, i a tots nosaltres a consumir
productes d’aquí.
Com deia Kennedy,
en moments com
aquest, no només
cal preguntar-se què
pot fer el teu país
per tu, sinó també
el que tu pots fer
per al teu país.
més divertit; escoltar la peça de música
que algú t’ha recomanat i ballar
per tota la casa; pintar-te les ungles
de vermell apassionat i demanar-te:
és que hi ha algun vermell que no
ho sigui, d’apassionat?; regalar-te un
bany d’escuma
llaaaaaaaaaaaaarg
i passar-t’ho pipa
fent bombolles de
sabó...
Quantes coses
porta la pluja!
JOAN TORRENS
joan@torrens.es
MAR RAYÓ
oyaram@hotmail.com
http://unamardepetitsplaers.blogspot.com/

evista è - tel. 650 109 109- revistaebinissalem@gmail.com - c/ de Maria nº1 07350 Binissalem- nº 25 - Desembre 2011 + Gener 2012 5
NATURA
OBSERVACiÓ ECOLÒGiCA
‘Fer és ser, ser és fer’.
(Albert Camús)
Observar és un dels fets diaris -gratuïts-
més gratificants. En qualsevol
part del món, en qualsevol professió, o
estat, o estrat social, aquesta activitat
d’observar, constitueix un entreteniment
vital. Sempre hi ha una realitat
i diferents maneres d’interpretar-la,
per això cal observar, amb la màxima
objectivitat possible, i això ens ajudarà
a apropar-nos més a la dita realitat, a la
realitat dels fets.
Fa uns anys vaig conèixer un senyor
que ocupava un càrrec de funcionari al
govern, vàrem estar parlant una bona
estona i, en un moment donat, em va
demanar quin esport practicava; li vaig
contestar que jo d’esport no en feia,
que únicament el meu exercici consistia
a exsecallar els meus ametllers
i practicar, cada cert temps, ioga. El
meu interlocutor és quedà perplex per
uns instants i, a continuació, comentà,
que per a ell, l’exercici havia d’ésser
en forma d’esport. A part de jugar a
l’esquaix, com que a ell li “encantava
la naturalesa”, practicava cada cap de
setmana, una d’aquestes activitats:
bicicleta de muntanya, piragua, escalada,
submarinisme, moto d’aigua... i
que un dels dos viatges que feia cada
mes, era per practicar esquí, busseig
o senderisme (l’altre viatge al mes era
per a un altre oci). Record que aquell
dia era diumenge, i que jo havia d’anar,
com cada setmana, al mercat ecològic
de Santa Maria. Li vaig dir si li feia ganes
venir, la resposta va ser que no, que ell
comprava el menjar en grans superfícies
com Alcampo o Carrefour i que
els productes i verdura ecològica eren
massa cars i només eren per a “pijos”.
Vaig estar content de conèixer algú que
pensàs diferent de mi, perquè d’aquesta
manera se n’aprèn.
Avui en dia, després d’una jornada
d’exsecallar ametllers, quan sembla que
la meva esquena s’hagi de xapar per la
meitat, record aquella conversació. Avui
com abans, seguesc anant al mercat de
Santa Maria, de vegades, també, vaig
al mercat dels dissabtes de Palma, a la
Plaça dels Patins.
Aquestes són les raons per què hi vaig:
• Perquè els preus són raonables, però
mai cars.
• Perquè el producte és fresc i ecològic,
certificat.
• Perquè són productes locals, que
implica menys emissions de diòxid de
carboni, derivades del transport, desde
la península o des d’altres indrets.
• Perquè té una repercussió directa
sobre l’economia insular.
• Perquè hi ha gran varietat de verdures
i productes.
• Pel tracte amable i l’ús de la nostra
llengua, el català, per part dels venedors.
• Pel tracte directe entre venedors i
clients, evitant qualsevol intermedia
ció.
• Per la millora que suposa per a la pre
venció de la salut, a causa de la ingesta
d’aliments no tractats amb tòxics.
• Perquè preserva,
indirectament, el
sòl i les aigües del
subsòl.
• Perquè, indirectament,
el paisat
ge agrari en queda
preservat.
Bon profit. ANTONI gELABERT
antonigelabert@gmail.com

6
revista è - tel. 650 109 109- revistaebinissalem@gmail.com - c/ de Maria nº1 07350 Binissalem- nº 25 - Desembre 2011 + Gener 2012
LLAGRiMES PER AL
“COCODRiL”
QÜESTIONS DE CULTURA
La noticia sortí a la premsa el passat
dia 12 de gener. “Reducen a chatarra un
ferrocarril histórico construido en 1928.
Ferrocarril de Sóller desarma y vende
como morralla un modelo de Brown
Boveri, una máquina de la que solo
quedan seis ejemplares en el mundo”.
La maquinària en qüestió , era una peça
de patrimoni, digna d´estar exposada en
un museu. La resta d´exemplars que es
conserven actualment, hi són exposats
a distintes institucions, escampades per
la geografia europea. La locomotora
Brown Boveri va sortir dels tallers de
la famosa marca Suïssa, fusionada de
l´anglès Charles Eugene Lancelot Brown
i de l´alemany Boverien Baden, el 1891.
Una fàbrica prou important, que donava
feina a 38.000 persones.
Qualsevol ‘Història de les locomotores’,
qualsevol manual de trens, els mateixos
afeccionats, els bojos romàntics amants
dels trens... sempre han parlat de les
‘Brown Boveri’, com màquines de tipus
excepcional. Aquí a Mallorca, els responsables
de l´ empresa Ferrocarril de
Sóller, s´ho han passat, direm “per alt”,
per allò de ser correctes. La ferralla ha
estat l’única utilitat que li han atorgat.
En paraules del seu president, era un
‘trasto’ que no servia per res. El ‘trasto’ ,
conegut com a ‘cocodril’, per la forma de
la part anterior, havia estat fabricada expressament
per l´empresa de Ferrocarriles
Vascongados. Els experts la valoraren
en més de 100.000 euros. Aquí l´han
venuda al pes, als ferrallers: 25 tones
per 10.000 euros. Aquest és el resultat
de la manca de sensibilitat, de la manca
de qualificació. I punt!
Personalment se me n’ocorren infinitat
d´usos. Ja no anirem a cercar utilitats
impossibles. No anirem a comparar-nos
amb els països europeus que presumeixen
de mantenir en funcionament les
locomotores i trens històrics. Romàntics,
com en diuen. Recordem el que
data de 1895 i recorre la falda de l´Etna
a Sicília anomenat Ferrovia Circumetnea,
que surt de Catània i passa per
idíl·lics poblets sicilians . No parlem de
la Sudostbähn, dels Ferrocarrils Suïssos
del Sudest, que data de 1870 i recorre
zürich a Einzidel, passant per ginebra,
Lucerna... No parlem tampoc, de The
Royal Scotsman, que ofereix una manera
diferent de conèixer els paisatges
escocesos. des
d’ Edimburg, Keith, Plockton... O el tren
Express Bernina, a la regió italiana de
la Llombardia , que parteix de Milà i
circula per poblets de muntanya fins
arribar a
l´estació alpina de St. Moritz. No cal
ser tan pretensiosos. Però sí calia ser
sensibles i aprofitar el que ens aportava
la història, i ajuntar-ho per exemple, a
les noves necessitats reals del nostre
turisme actual. Un turisme, que de cada
cop més, demana més sostenibilitat
i una intel·ligent gestió i rendibilitat.
Una locomotora que es podria haver
aprofitat per fer alguna ruta turística,
tampoc no massa pretensiosa, però sí
plena d´interès i bellesa. ¿No es podria
haver utilitzat com a punt de venda de
bitllets del tren a Sóller? No es podria
haver exposat a la mateixa estació per a
gaudiment de tots? Mirem si no, el trenet
de la ruta del vi, que recorre alguns
cellers i vinyes per la
nostra Mancomunitat
del Raiguer...
No hi ha hagut mai
cap institució interessada?.
Ningú va
fer la proposta? . Ara
només podem plorar,
un cop més.
BENI AgUILÓ
beniaguilo@yahoo.es
P.S.:
I de la locomotora ‘Binissalem’, què
se n’ha fet? On deu ser? Quina altra
història!

evista è - tel. 650 109 109- revistaebinissalem@gmail.com - c/ de Maria nº1 07350 Binissalem- nº 25 - Desembre 2011 + Gener 2012 7
ART RESTAURANTS & CAFÈS
CRiDA DE “SOLiDARiDARTS”
ALS PiNTORS i ESCULTORS, A
CAN GELABERT
Amb el propòsit de donar a conèixer
l’organització del projecte “SolidaridArts”,
el centre cultural Can gelabert,
dins de les jornades dedicades
a la solidaritat, acollirà durant el mes
de febrer, una mostra informativa mitjançant
la qual es pretén convidar els
escultors i els pintors perquè s’uneixin
com a coautors del que es proposa
ser una instal·lació escultòrica de creixement
permanent, sense distinció de
tendències, a manera d’al·legoria a la
solidaritat, llibertat, cultura i solidaritat.
Solidaritat neix a partir de la
instal·lació que, des de desembre fins
a final de febrer, es mostra en la galeria
el Temple de Palma, obra de Pep
Roig, qui promou el projecte comunal
mitjançant la Societat Protectora de
l’Humor, que també promou la creació
del Museu de l’Humor a Mallorca.
Està previst que la instal·lació
d’autoria múltiple s’inauguri oficialment
el pròxim mes de setembre,
probablement a Inca, i que a partir de
llavors, la instal·lació es converteixi en
itinerant i es mostri a diversos llocs on
sigui requerida, dins i fora de Mallorca.
La Fundació d’Art, amb seu a Madrid
i Medinaceli, s’ha solidaritzat amb el
projecte i també ho ha fet la Fundació
Cultural Es Convent d’Inca.
Can gelabert ha acollit la presentació
i, molt probablement, oferirà una
altra mostra, quan el projecte estigui
consolidat, amb la
participació d’altres
modalitats culturals
com la poesia, la
música, el teatre,
la fotografia i tot
quant coincideixi
amb la filosofia
creativa de solida-
ritat.
peproig.blogspot.com
solidaridarts.blogspot.com
museuhumor.blogspot.com
Tel. 971 51 22 11
Camí de Bellveure, Km. 1,200 · Binissalem
canarabi@restaurantcanarabi.com
www.restaurantcanarabi.com
Depósito de paellero - 10€
Ctra. Palma-Alcúdia, Km. 25
FORO DE MALLORCA
07350 Binissalem
Tel. 971 88 61 26
Ca s’Hereu
cafè restaurant
Restaurant Ca s’Hereu
Pere Estruch, 1
07350 | Binissalem
Illes Balears
T 971 886873

8
revista è - tel. 650 109 109- revistaebinissalem@gmail.com - c/ de Maria nº1 07350 Binissalem- nº 25 - Desembre 2011 + Gener 2012
JUGA AMB ELLS
En un món de grans velocitats i poc
temps, a la majoria de famílies ens
costa trobar temps per seure en terra
i jugar amb els nostres fills. Però segur
que si ens demanassin què necessitam
nosaltres i els nostres fills contestaríem
“temps per a jugar junts”. Però, per a
què serveix jugar amb els nins?
És una forma directa d’entrar en relació
amb ells i endinsar-nos en el seu món.
Sovint, com que els estam formant
per arribar a ser grans, els demanam
que s’adaptin al món dels adults (que
es vesteixin sols, mengin sense ajuda,
endrecin l’habitació,...). Jugar amb ells
és el camí invers, som nosaltres els qui
ens acostam al seu món, aportant-los
grans beneficis! Potenciam el seu desenvolupament
intel·lectual, ja que des
del seu món ens és més fàcil estimularlos
a demanar, experimentar... I, en
compartir una activitat que els agrada,
podem connectar emocionalment amb
ells i cobrir una de les seves necessitats
psicològiques més primàries: gaudir de
presència i disponibilitat plena de papà
i mamà.
Però, com hem de jugar amb ells?
Primer, observem-los: per quines coses
s’interessen? Amb què es diverteixen?
EDUCACiÓ
d’aquí sorgiran idees de joc i activitats.
I si no trobam la forma per
connectar amb ell i els seus jocs, la
solució no és que l’infant jugui tot
sol, parlem amb altres famílies, organitzem
activitats conjuntes, cerquem
activitats en família pel nostre entorn
i informem-nos de quins espais lúdics
i educatius disposam.
Segur que
tenim moltes opcions.
L’important
és compartir moments
plegats!
Maribel Jiménez (psicòloga i mestra
d’audició i llenguatge del Centre DAU)
Beatriu Pons (pedagoga i educadora
social del Centre DAU)

evista è - tel. 650 109 109- revistaebinissalem@gmail.com - c/ de Maria nº1 07350 Binissalem- nº 25 - Desembre 2011 + Gener 2012 9
Més de tres anys amb tu
a Binissalem!
T’oferim cursos
intensius durant tot
l’any:
· permisos cotxes,
· ciclomotors,
· curs intensiu de
teòrica,
· reciclatge...
VINE I INFORMA’T
C/. Sor Francinaina Cirer, 10A
Binissalem
Tel. 620 636 330
www.autoescolesgroc.com
OBITUARI
BERNAT MARTÍ
CAÑELLAS
(Binissalem, 1936 - Palma, 14-02-2011),
passà els 6 o 7 anys de la seva infància
a Binissalem, al barri de Sa goleta,
i la seva casa era el Cafè de Cas
Teixidor. Començà a treballar de molt
jove. Fou escolanet a les parròquies
de Santa Creu i de Sant Cayetano, a
Palma i després a l’Església de Binissalem.
gran aficionat al cinema, va veure
moltes pel·lícules al cine Visamar de
Binissalem i a La Protectora de Palma.
Va estar a la centraleta de telèfons de
Binissalem i, els llibres i tebeos centraren
la seva atenció i despertaren el
HISTÒRIES DE BINISSALEM
UNA NONAGENÀRiA
-ENTRANYABLE- AMB
DOTZE RENETS
Madò Pepa de cas Merrito, des carrer
de Sa goleta, va complir
90 anys acompanyada dels seus néts i
nétes i de dotze renéts.
de la seva néta Maria Magdalena, els
renéts Jaume de 14 anys, Xavier de 9
seu interès per la literatura. del 1954
al 1972 treballà a l’hotel Acapulco de
la platja de S’Arenal.
El 1973 es llicencià en Llengua i Literatura
a la Universitat de Barcelona.
Exercí la docència als col·legis San
José Obrero i Lluis Vives; després,
ja catedràtic, als instituts Berenguer
d’Anoia d’Inca, i al guillem Sagrera de
Palma.
Bernat Martí Cañellas, serà recordat
com un escriptor, poeta i editor que
sempre: “he continuat llegint, reflexionant,
creant i editant...”. Parla
dels seus protagonistes, que són: “reflexos
de l’ànima que cerca ansiosament
aclarir el seu món, il·luminantlo,
amb idees, amb imatges i amb les
reflexions sobre les formes del seu
propi llenguatge”. Afirma que: “res té
a veure, el meu món, amb la realitat
social de la meva època”.
descansi en pau, l’amic i col·laborador
de la ‘è’, que sempre, amb els seus escrits
‘d’històries de Binissalem’, ens ha
apropat, amb sensibilitat i proximitat,
els personatges i els fets més interessants
i representatius de Binissalem.
Tot l’equip de redacció s’uneix, al dolor
de la seva esposa, fills i família, en
la mort d’En Bernat Martí que era un
“artesà culte, interessat en la cultura
per amor a les coses intel·lectuals,
fetes objectes, com un orfebre o un
ebenista”.
Al cel sia.
Publicam la foto de Madò Pepa de cas Merrito que Bernat Martí ens envià
abans del seu traspàs, perquè pensava fer-li una entrevista, per rememorar
temps passats de “Sa Goleta”, de la vida del poble, i de les seves vivències
personals i familiars.
anys i Elena de 18 anys.
del seu nét Jaume, els renéts Jaume
de 12 anys i d’Aida de 9 anys.
del seu nét guillem, els renéts Albert
de 9 anys i Cristina de 5 anys.
de la seva néta Antònia, les renétes
Catilena de 8 anys i Aina de 2 anys.
de la seva néta Pepa, els renéts Aleix
de 8 anys i Ariadna de 1 any.
del seu nét gaspar, la renéta Llucia
de 7 anys.

10
revista è - tel. 650 109 109- revistaebinissalem@gmail.com - c/ de Maria nº1 07350 Binissalem- nº 25 - Desembre 2011 + Gener 2012
I VOSTÈ QUE HI TROBA?
L’ENSENYAMENT NO ÉS
UNA DESPESA,
ÉS UNA iNVERSiÓ
Invertir en ensenyament, en investigació
i en formació professional, és
mantenir les portes obertes per a un
futur millor, tan a curt, a mitjà, com a
llarg termini i és un dels camins per a la
recuperació d’aquesta crisi econòmica
que estam patint.
No es poden fer retallades en ensenyament,
el que sí es pot fer, és incitar als
professionals de la docència, que tenen
a les seves mans i en el seu saber,
la preparació de l’actual generació
- i de les següents- i demanar-los
un més gran esforç, del que ja estan
realitzant, implicant més a pares i a
tutors, perquè sense cap dubte, en les
dites generacions està el futur. Aquesta
observació és una veritat, que de tan
senzilla i obvia, és ignorada per els qui
prenen les decisions a l’ensenyament,
entre elles les de retallar despeses a
l’educació.
I per què, quan es parla de retallar despeses,
es mira, sempre, en la direcció
equivocada? Per què no es retalla en la
pròpia despesa política? A les últimes
tres dècades, l’arbre polític i el seu
cost, ha crescut sense control; i encara
diré més, uns i altres han estimulat el
seu creixement. Aquest creixement, incloses
les empreses públiques, ha estat
el destí ideal per col·locar els compromisos
polítics, d’amistat i de família,
que s’han adquirit principalment al
llarg de les campanyes electorals.
És necessari i urgent fer una poda a
fons i arrabassar tots els bordalls (*).
Seria un gran estalvi, limitar els
carrecs i les seves funcions, solament
els necessaris, definint clarament la
responsabilitat i funcionament dels
que formen el govern de la nostra
Comunitat, mirant pel benestar del
poble i no pel benestar del partit on
militi. Evitaríem duplicitats de càrrecs,
i d’altres col·locats que mai han pretès
tenir càrrecs, però sí, estar en nòmina.
Hi ha molt per canviar, estic convençut
que s’ha de tirar de la manta, en benefici
de molts i el pesar d’uns pocs.
En principi i, fins fa poc, ens deien que
la crisi econòmica seria transitòria (recordau
“los brotes verdes”); ara sabem
que va per llarg, i fins i tot, prenent les
decisions correctes
haurem de conviure
amb la crisi durant un
parell d’anys. I si les
decisions són equivocades,
les conseqüències
poden arribar a
ser incontrolables.
PEdRO FERRER
revistaebinissalem@gmail.com
(*) Bordall: rebrot, tanyada que no
dona fruit i xucla saba... perjudicant
l’arbre.
PS: Creu que és encertat o equivocat
el que s’exposa? La seva opinió ens
interessa, enviau el vostre comentari:
per e-mail a revistaebinissalem@mail.
com, per carta a: c/Maria,1 07350
Binissalem.
gràcies per la vostra atenció.
@MÓN ADOLESCENT
ESTUDiAR i APRENDRE
després de parlar amb la mare, molt
preocupada perquè no sap què pot
fer amb la desmotivació del seu fill, el
protagonista de 13 anys, se m’acosta
quan ens quedam sols, i em demana
amb una solemnitat insòlita en ell:
-Una cosa Carme, i ho deman seriosament,
de veres, de veres que a tu
t’agrada estudiar?
-Sí -contest- amb cara de psicoprofe.
-i me pots explicar per què? Seriosament!
És que no puc entendre que
hi hagi gent que digui que li agrada
estudiar, no m’entra dins el cap!
-Bé, en realitat, més que estudiar en
si, a mi el que m’agrada és aprendre,
per poder saber més coses, perquè
m’ajuda a entendre el món i el que...
M’interromp tot empipat i diu:
-Sí, claro!, però això és fer trampes,
ja veig el teu ‘truco’...aprendre mola!
A mi també m’agrada aprendre, no
te fot! Però tots aquests ‘rollos’ que
me fan memoritzar a l’escola, que no
sé ni perquè serveix ni entenc res, jo
això ho odii!
No sé vosaltres, però aquest bergant
de 13 anys me va deixar pensant una
bona estona. Li vaig respondre amb la
història que tenia raó i que en realitat
el ‘truco’ està a no memoritzar coses
que no has entès abans. Va remugar
que per fer això havia de pensar, i que
ell vol pensar en altres
coses i no en aquests
‘rollos’.
Encara no tenc clar
si en aquell moment
vaig aprendre alguna
cosa o si he de seguir
estudiant més...
CARME MAS
carmenmastous@gmail.com

evista è - tel. 650 109 109- revistaebinissalem@gmail.com - c/ de Maria nº1 07350 Binissalem- nº 25 - Desembre 2011 + Gener 2012 11
Avui descriurem un dels carrers binissalemers
que formava part d’una de les
vies més antigues de Mallorca, provinent
de l’època romana quan el cònsol
Quintus Cecilius Metel·lus, “el Baleàric”,
va conquistar l’illa l’any 123 aC. Aquesta
via romana, que es va construir per connectar
la ciutat més important de l’illa:
la sumptuosa Pollentia (Alcúdia), amb el
centre urbà de l’altre cap de Mallorca: la
ciutat de Palma, ambdues amb categoria
de colònia de cívics romans. Sembla ser
que aquesta estructura fou consolidada
en el 70 aC; data que coincideix amb les
fundacions de Pollentia i de Palma.
Pel que pertany al tram binissalemer de
la via romana, aquest és l’emplaçament
conegut com a carrer del Conquistador
i, concretament, és el que cobreix des
d’on hi ha la Vinícola o Bodega de José
Luis Ferrer, fins a la nova rotonda de Can
Buades.
des de sempre se l’ha conegut com “Sa
carretera” ja que és l’antiga carretera de
Palma –Inca, abans C-713 i actualment
carretera Ma-13A, i és l’única via anterior
a la construcció de l’autopista que
uneix Palma - Inca - Sa Pobla - Alcúdia.
Per a molta gent que no era del poble i
que no coneixia bé Binissalem, es creia
que la totalitat del poble era, únicament
la part d’aquest tram, que recorria quan
passava per aquesta carretera, es pensava,
erròniament, que el poble només
es reduïa a aquest carrer.
destacam la importància del carrer que
avui explicam. Provenint de Palma i en la
seva part esquerra, hi desemboquen des
del centre de la vila 9 carrers: del Pou
Bo, de Cabrit i Bassa, del Sol, de Ramon
Llull, de Sant Sebastià, de Bonaire, de
Miquel Costa i Llobera, d’Antoni Morey
i de l’Aigua. En canvi només en té 2 a la
dreta: la cruïlla dels camins de Biniali
i de Biniagual i el Camí de Son Roig.
Això significa que existia una mena de
desunió entre ambdues parts, molt més
indicativa quan hi havia molt més trànsit
de vehicles, sobretot abans d’inaugurar
l’autopista que arriba fins a Sa Pobla.
Tot el trànsit de la part nord de l’illa
s’efectuava per aquest lloc, no n’existia
d’altre, i era molt problemàtic creuar
d’un costat a l’altre. Més d’algun accident
ha tengut lloc aquí, i fins i tot... qualcun
de mortal. Actualment la cosa està molt
més racionalitzada amb la intervenció de
semàfors i passos zebra.
A la primera meitat del segle passat, al
voltant dels anys trenta i quaranta, quan
pràcticament passaven comptadíssims
cotxes, o no en passava cap ni un; com
que aquesta via originalment era d’una
certa amplada s’emprava com a avinguda,
destinada a passejar-s’hi.
S’entrava i sortia
del poble per
enllaçar amb la
carretera en la
cruïlla amb el
carrer de Bonaire,
a les hores es
deia del general
Franco, ben
enfront del Camí
de Biniali i de Biniagual
just en la
cantonada on hi havia el molí de ‘sa bassa’,
avui desaparegut. També en aquesta
època era conegudíssim l’únic bar que
existia en aquest indret, el Bar Can gras,
on s’aturaven molts cotxes i carruatges,
a totes hores, per fer un cafetó o beure
una copeta de vi, quan el temps no era
tan irritant o estressant com el d’avui...
i als estius, a les vesprades, era també
una mena de tradició pels vilatans
arribar caminant fins a Can gras a fer
un “granissat”... que era molt refrescant.
S’explica popularment que el famós actor
del cinema nord-americà Errol Flynn, que
passava llargues temporades a Mallorca,
era assidu d’aquest establiment on
s’hi aturava de vegades per fer qualque
menjada... i com era un bon bevedor...
s’agradava del vi binissalemer.
Cap als anys quaranta i cinquanta, en
nom del desenvolupament i senyal de
modernitat, en el carrer Conquistador hi
va tenir emplaçament un dispensador o
assortidor de gasolina, on avui hi ha un
garatge de reparació d’automòbils. En
aquests paratges només hi havia la Vinícola
Franja Roja que es fundà a principis
dels anys trenta, ara és la conegudíssima
Bodega de José Luis Ferrer.
Al llarg del temps ha anat canviant la
fesomia del carrer Conquistador (‘sa
carretera’) i s’ha anant omplint de
restaurants, bars i comerços: hi ha el
restaurant “Sa Vinya”, que en va ser el
pioner, s’inaugurà el 1971. També per
aquestes dates, a l’altre cap del carrer,
s’hi establí una monumental fàbrica
i botiga de licors, molt important per
al desenvolupament de la indústria de
la vila, ‘La Bolsa de los Licores Morey’,
un impactant edifici que aixoplugava i
donava feina a una nombrosa quantitat
d’empleats i treballadors, malauradament
desapareguda, on s’hi va instal.
lar, després, la fàbrica de Buades,que
ara és el centre de disseny, investigació i
desenvolupament de la “divisió bany” de
Teka, empresa des d’on es marca la línia
d’avantguarda de les seves aixetes.
Altres establiments són: el restaurant
S’olivera, el Restaurat Can sito, el Forn
de Campos, la botiga de venda de
maquinària agrícola d’Andreu Pons, el
magatzem don Licor, La botiga Copeba
de matalassos i llits, el cafè restaurant
‘Es Molí’, el taller mecànic de Tomeu
Moyà, els Neumàtics Binissalem, el barrestaurant
Can Miquel i l’espectacular
establiment de Cicles gomila que atén
gran quantitat de clients nacionals i
estrangers que s’aturen i compren en
aquest comerç.
Bé, hem contat, només una mica, la
història del carrer del Conquistador i no
hem revelat qui era ‘El Conquistador’,
precisament perquè no necessita cap
presentació, ja que tothom sap qui va
ser el Conqueridor de Mallorca: el rei
Jaume I d’Aragó i de Catalunya-Aragó,
Sobirà de la Corona d’Aragó , rei d’Aragó,
rei de Mallorca, rei de València, comte
de Barcelona, comte d’Urgell, i senyor
de Montpeller. No cal estendre’s en més
detalls, tothom coneix la seva realitat
humana i social, les seves victòries, creuades
i conquestes, en una paraula la seva
brillant història.
Només ens queda ressaltar que Binissalem
li dedicà el carrer com a cap de
la campanya militar de la conquesta de
l’illa de Mallorca, que
romania sota domini
musulmà, per eliminar
un niu de pirateria
musulmana, i establir
un fonament d’ incursió
cap a la Mediterrània
i engrandir els seus
regnes.
TONI MOYÀ
revistaebinissalem@gmail.com

12
revista è - tel. 650 109 109- revistaebinissalem@gmail.com - c/ de Maria nº1 07350 Binissalem- nº 25 - Desembre 2011 + Gener 2012
LLENGUA
ABUSAiRES
i CONSENTiDORS
El consistori de Binissalem no demanarà
al govern de la Comunitat Autònoma
que retiri el projecte de llei de la funció
pública, anticatalà. Ho decidia en el
ple tingut el 6 de febrer, amb ajustada,
LOCAL/GLOBAL
REfLEXiONS SOBRE
RESULTATS ELECTORALS A
PAÏSOS EUROPEUS
Aquest principi d’any, una notícia apareguda
al diari El País em cridà especialment
l’atenció. El títol era “Le Pen
asciende indomable” (15 de gener de
2012). Le Pen és la presidenta del Front
Nacional, partit polític francès que,
entre altres coses, defensa obertament
l’expulsió dels immigrants del territori
francès, la tornada a la moneda francesa
i la sortida del país dels tractats
europeus. El caràcter xenòfob d’aquest
partit n’és un tret d’identitat.
A França s’acosten les eleccions presidencials
i els sociòlegs dibuixen un país
repartit a tres bandes: l’extrema dreta
ha crescut fins arribar a un 21,5% en
CATALÀ
SOLS ELS LOCOS TiREN
PEDRES A LES SEVES
TEULADES
Els mitjans de comunicació es fan
ressò d’uns fets que deixen amb total
desprotecció la nostra llengua. Es veu
que els compromisos contrets per els
passats dirigents del govern, han de ser
trencats, amb la excusa que els consensos
de tots els partits de les anteriors
legislatures varen ser presos en altres
temps, i que ara haurien de ser renovats.
Estic en la certesa que no cal tornar a
disquisicions científiques ni jurídiques,
que ja han dictaminat les corresponents
sentències aclaratòries , i han
però absoluta majoria.
La denominació ‘anticatalà’ és un adjectiu
posat meu, he d’aclarir que amb
persuasió. El substantiu ‘abusaire’ no
figura en diccionaris. Em sembla, però,
ben format i intel·ligible, més contundent
que ‘abusador’, com a al·lusiu a
l’agent (i a la gent) que practica l’abús.
Rebaixar la força jurídica d’un dret
(a l’idioma) recuperat amb molt de
sacrifici durant segles s’ha de tenir com
a abús fins a la corruptela. És raonable
que els veïns no hi consentin i sol·licitin
empara i mediació als representants
del municipi, idonis per a adreçar-se al
govern. La moció va aconseguir aplaudiments,
i el seu fracàs, decepció.
Em complau reconèixer la bona actitud
del batle en cedir la veu al públic,
abans de la votació. I li crec inoportú
intenció de vot, el partit del president
Sarkozy arribaria al 23,5% i el dels
socialistes francesos al 27%.
Segons diferents sondejos , el discurs
ideològic del Front Nacional està penetrant
dins l’imaginari col·lectiu francès:
un 31% de la població declara estar
d’acord amb les seves idees, 9 punts
més que fa només un any, i, entre els
menors de 35 anys, la xifra ha pujat 17
punts, del 11% al 28% d’acceptació. A
mesura que es llegeix la notícia, les
noves xifres que apareixen són, com a
mínim, inquietants.
La líder d’aquest partit, filla del famós
Jean- Mari Le Pen, ha sabut canviar
d’imatge i fer un tomb formal al seu
discurs. Ha millorat la imatge. Es presenta
directa i clara, més cultivada que
el seu pare, amb un programa modern,
vendible i, sobretot, adaptat a l’actual
crisi econòmica.
Aquesta situació s’ha donat a altres
països europeus (Noruega, Finlàndia...).
L’ascens de partits d’extrema
estat legalitzades en oportunes lleis
de normalització. Les variants: valencià,
mallorquí, menorquí, eivissenc,
pollencí, binissalemer, alguerès, català
central, etc., formen el que s’anomena
català, i punt.
No és això el que vull fer notar. El que
me té ensopit és la falta de sensibilitat
que denoten els nostres dirigents
polítics , que els fa que no se n’adonin
de la fragilitat de la nostra llengua
pròpia i la deixin sense protecció.
Argumenten un grapat de fal·làcies,
amagant la imposició d’altres llengües
dominants. Tornen fer la política dels
anys 50 del passat segle, mostrant una
falsa “normalitat”. Ens menyspreen, als
catalànoparlants.
Jo tenc la llengua pròpia com una part
del meu patrimoni i, així crec que la
tenim tots els que ens sentim d’aquí.
argumentar la negativa dient que la
nova llei, en cas d’aprovar-se, no debilitaria
l’atenció als catalanoparlants.
Raó adduïble n’hi ha una de sola: “Els
batles tenim poder en el municipi,
com a representants electes; però
el qui mana també és manat, i no
podem sortir de les pautes, del ritme i
del metre que imposa l’amo”.
No seria, això,
dejectar ni expressament
ni implícita
l’opinió de la ciutadania
present, que
trobava just sentir la
comprensió d’un edil
amb 2.199 vots d’èxit
electoral. Segur.
JOAN ESCANELLES
jescanelles@telefonica.net
dreta comença a ser habitual en els
resultats electorals europeus. Les
causes poden ser moltes i variades:
crisi de valors, crisi econòmica, crisi
de lideratge polític, corrupció... La
gent sembla cansada d’anar a votar i
que res no canviï. El panorama és poc
atractiu i el desànim sembla instal·larse
en la col·lectivitat.
És urgent que el líders polítics
d’Europa siguin conscients d’aquest
fet i es prenguin seriosament la seva
funció de lideratge, amb capacitat
intel·lectual, política
i humana. L’Europa
del segle XXI s’ha
de construir amb
discursos polítics integradors,
de justícia
social i de benestar
per a tots els qui hi
visquin.
PILAR NICOLAU
pilarnicolau@hotmail.com
Per la qual cosa consider una locura
que els polítics de torn es vesteixin
amb toga de filòlegs i dictaminin que
el castellà és la llengua de l’Estat i la
nostra és una llengua de ‘mel i sucre’.
Tot això d’una forma hipòcrita , fregant
la prevaricació, al·legant no sé
què d’un programa, prenent decisions
que provoquen l’enfrontament
entre els illencs.
Trob que és una demostració de la
poca estima que
tenen al nostre patrimoni
i també a la
nostra terra.
Però el que més
em dol és hi ha
hagi locos que tirin
pedres a les nostres
teulades.
Ja m’enteneu! TOLO MUNAR
tolomunar@gmail.com