Maquetación 1 - Institut Gaudí de la Construcció

2
ÍNDEX BUTLLETÍ NÚM. 37 FEBRER 2010
EDITORIAL
CARTA OBERTA AL PATRONAT
NOTÍCIES
ESTAT DE LES OBRES DEL NOU CENTRE DE BADALONA
L’EXPOSICIÓ “XX ANYS FORMANT PER CONSTRUIR” ACABA
EL SEU RECORREGUT
INAUGURACIÓ D’UN NOU SIMULADOR DE RISCOS LABORALS
A L’IGC DE GIRONA
L’EXPOSICIÓ “INNOVATIVE HANDICRAFT-ARTESANIA I INNOVACIÓ”
S’INAUGURA A SANT FELIU DE GUIXOLS
SPG AMPLIA LES INSTAL·LACIONS DE VIGILÀNCIA DE LA SALUT
IN MEMORIAM
EL NOU HOSPITAL DE CARTAGENA AMB EL SERVEI DE
PREVENCIÓ GAUDÍ
NOU DEPARTAMENT COMERCIAL
ITINERARIS PERSONALS D’INSERCIÓ
ACCIONS DE FORMACIÓ OFERTA
LLIURAMENT DE DIPLOMES ALS ENCARREGATS D’OBRA D’EDIFICACIÓ
MONOGRÀFIC MEDI AMBIENT
EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE EN LA CONSTRUCCIÓ
FORMACIÓ
NOVA OFERTA FORMATIVA DEL SECTOR
L’OPINIÓ DE
QUIN ESFORÇ A NIVELL FORMATIU CAL FER PER ESTAR PREPARATS
PER QUAN ARRENQUI L’ACTIVITAT ECONÒMICA DEL SECTOR DE LA
CONSTRUCCIÓ?
SERVEI DE PREVENCIÓ GAUDÍ
RECOMENACIONS EN PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS PER A
TREBALLADORES EMBARASSADES O EN PERÍODE DE LACTÀNCIA EN
EL SEU LLOC DE TREBALL (II)
PROCÉS CONSTRUCTIU
MUR CORTINA
PASSATEMPS
SUDOKU
BUSCA LES 7 DIFERÈNCIES
TIRA CÒMICA
President: Jordi Balagué i Termes
Consell Editorial: Marc Torrent, Joan Mercadé, Francisco Muñoz,
Carles Ortega, Narcís Riera
Direcció de l’edició: Rosa Maria Elías
Coordinació de l’edició: Maite Pubill
Disseny i maquetació: Estuditres
Impressió: Artes gráficas Gutenberg
Dipòsit legal: B-25239-2000
Aquesta publicació no es solidaritza ni es fa responsable amb les opinions
dels seus col·laboradors i/o treballs realitzats.
EDITORIAL
Carta oberta al
patronat
Després de més de tretze anys ocupant la presidència d'aquesta
Fundació, tinc la satisfacció i l'orgull de presidir novament aquesta
entitat i amb tal motiu vull agrair-vos a tots el vostre recolzament i la
vostra confiança en reelegir-me per tercera vegada president.
La Fundació ha anat creixent i consolidant-se cada dia a millor, gràcies
al suport del seu Patronat i a l'esforç de les persones que hi treballen,
així també com dels nivells obtinguts en la formació pràctica dels oficis
del sector.
El tancament de l'any, és sempre el moment i l'ocasió de presentar
balanç de totes les activitats que al llarg d'aquest període s'han vingut
realitzant i de plantejar les activitats futures.
L'any 2009 s'anunciava com un any difícil dins el context de crisi econòmica
que hem viscut i estem patint. Tots teníem clar que podia ser
dur i en definitiva ha estat així. Han aparegut imprevistos, tant en el
camp econòmic com en el camp de les activitats de la fundació, que
malgrat alterar i provocar ràpides decisions i canvis de direcció, s'han
superat perfectament. I també els hi vull dir que hi ha hagut un plantejament
molt seriós i una gran implicació de tots els responsables directes
de l'activitat de l'entitat, i m'estic referint als vice-presidents de
l'IGC i també a tot l'equip humà que en forma part.
Mentre jo ostenti la responsabilitat que vosaltres patrons m'heu confiat
per desenvolupar i mantenir activa la fundació sapigueu-ho que,
actuant sempre sense perjudicar a cap patró, estem al vostre servei i
que no es farà res que no estigui absolutament dirigit sota la supervisió
corresponent. Voldria que sabessin que estic al costat de totes les
entitats que conformen aquesta institució, radicalment al costat, per a
ajudar-les i perquè també ens ajudin a nosaltres.
Vull deixar palesa que sempre hi ha un moment històric en el que es
tenen càrregues de responsabilitat i s'han de prendre decisions, decisions
que és obvi no poden ser del gust de tothom però si han de ser
entenedores i justificades. Decisions que s'han de tractar amb cura i
amb molta habilitat i més en la situació actual de crisi econòmica que
estem patint tots. I dic això. Perquè he hagut de prendre decisions!
Decisions amb les que segurament hi haurà qui no hi estarà d'acord.
Però sàpiguen que les meves decisions estan preses i s'estan tirant
endavant amb el màxim consens, i que els resultats en aquests
moments estan essent positius.
I a partir d'aquí, els hi faig saber que seguiré endavant! Que sóc capaç
de portar la meva responsabilitat fins al límit!, Que sóc dur com una
pedra davant les dificultats!, Que no m'espanta la feina!, Que crec en
allò que faig i que crec en la gent, malgrat em demostrin moltes vegades
que no ho mereixen, però hi crec!.
Com he dit a l'inici, estic aquí per mandat vostre i seguiré aquí fins al
final del meu mandat, amb la intenció de portar aquesta institució al
millor lloc que pot anar com he fet fins ara, i que és ser la Institució
Catalana de Formació del sector més important!!
Jordi Balagué i Termes
President de l’Institut Gaudí de la Construcció
i del Servei de Prevenció Gaudí

NOTÍCIES
Estat de les obres del nou centre
de Badalona
A finals del mes de gener es varen acabar les distribucions
interiors dels cossos de menjadors i vestuaris de la planta baixa
de l’edifici i s’estan executant els treballs de realització de les
pendents de les cobertes, per a procedir
a la seva impermeabilització.
També s’ha executat tot el sanejament horitzontal, tant de l’edifici com dels patis
posteriors que han d’ubicar els tallers de pràctiques, i s’ha finalitzat la pavimentació
de la planta semisoterrani de l’edifici i de les lloses d’escala de l’edifici.
Actualment s’està finalitzant tot el sanejament i ventilació vertical, i s’estàn fent els treballs
corresponents a les distribucions generals de les instal·lacions elèctriques, d’aigua i aire
condicionat de l’edifici.
Per tant es troben totalment acabats els capítols de moviments de terres, fonaments,
estructura i tancaments exteriors, dels dos cossos principals de l’edifici
3

4
NOTÍCIES
L’Exposició “XX Anys formant per construir”
acaba el seu recorregut
L’exposició ha estat present recentment a Mataró i
a Girona. En aquesta última població, a les
instal·lacions de l’Institut Gaudí, va tenir lloc l’acte
de Cloenda de la Commemoració d’aquests 20
Anys de l’Institut Gaudí de la Construcció i 10 Anys
del Servei de Prevenció Gaudí.
MATARÓ
L’Il·lm Sr.Joan Antoni Barón Espinar, alcalde de Mataró, va presidir el dia 5 de novembre l’acte de presentació de l’Exposició “XX anys formant
per construir” a l’Ateneu Caixa Laietana de Mataró juntament amb el Sr. Jordi Balagué i Termes, president de l’Institut Gaudí, i d’altres autoritats
o personalitats com la Sra. Alicia Romero, regidora i presidenta de l’Institut de Promoció Econòmica de Mataró; el Sr. Josep Ibern, director general
de la Caixa Laietana; i els Srs. Agustí Brullet i Tenas, Pere Brun Marés, president i vice-president del Gremi de Constructors i Promotors d’Obres
de Mataró i Comarca respectivament.
Durant l’acte, el Sr. Jordi Balagué va agrair el suport rebut del Gremi de Mataró i va fer un repàs de la trajectòria de l’Institut Gaudí i del Servei de Prevenció
Gaudí. També, va destacar que actualment l’Institut Gaudí de la Construcció està ampliant l’oferta formativa per tal d’adaptar-la a les necessitats del sector
degut al canvi de producció amb l’objectiu que els treballadors puguin assolir els coneixements i el nivell de competitivitat demandat.
GIRONA
Després de Mataró l’Exposició es trasllada a Girona i s’ubica a les instal·lacions de l’Institut Gaudí, on se celebra el dia 19 de novembre l’Acte de
Cloenda de la Commemoració dels XX Anys de la fundació Institut Gaudí de la Construcció.
El Sr. Joan Pluma i Vilanova, tinent d’alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntament de Girona, va presidir juntament amb el Sr.Jordi Balagué i Termes, president de
l’Institut Gaudí de la Construcció, l’Acte de Cloenda de l’Exposició “XX anys formant per construir”. Aquesta celebració va posar fi a un seguit d’actes que
durant l’any 2009 varen commemorar el 20è aniversari de l’Institut Gaudí de la Construcció i el 10è del Servei de Prevenció Gaudí. A l’esdeveniment varen
estar present diverses autoritats com la Sra. Núria Arnay Bosch, directora del Servei Territorial de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Joan
Antoni Prat i San Roman, president del Gremi de Promotors Constructors d’Edificis de Girona i membre del patronat de l’Institut Gaudí i d’altres personalitats
tant del món de la construcció com de l’administració.

NOTÍCIES
Durant aquest acte de cloenda el Sr. Joan Pluma i Vilanova, va voler destacar la important tasca que desenvolupa l’Institut Gaudí formant i qualificant els oficis
de la construcció. A més, va subratllar la importància de reorientar el sector vers la rehabilitació i el mediambient.
A continuació va tenir lloc la conferència “La Natura i el Factor Humà per construir amb estabilitat”, a càrrec de la Sra. Laura Valverde, arquitecte
estructurista, qui va posar de manifest el gran paral·lelisme existent entre l’execució correcta de l’estructura d’un edifici i la naturalesa; fet que
afavoreix l’aprenentatge i la comprensió de les nocions estructurals de la construcció d’un edifici.
També es va presentar el Nou Simulador de Riscos Laborals de la construcció instal·lat a l’Institut de Girona. És un edifici on els treballadors poden tocar,
muntar i desmuntar diferents elements de protecció incorporats a la seguretat laboral, els quals seran posteriorment utilitzats per a la formació en prevenció
de riscos laborals
5

6
NOTÍCIES
Inauguració d’un nou simulador de riscos
laborals a l’IGC de Girona
L’Institut Gaudí de la Construcció i el Servei de Prevenció Gaudí
varen inaugurar un nou simulador de riscos a les seves
instal·lacions de Girona, el darrer 19 de novembre, coincidint amb
l’acte de cloenda de l’Exposició XX Anys Formant per Construir.
Es tracta d’una estructura que reprodueix las condicions reals d’una obra en construcció, mitjançant la qual els treballadors del sector poden
conèixer i practicar amb els diferents sistemes de prevenció de riscos que s’utilitzen a l’obra real.
L’objectiu d’aquest simulador és el de facilitar als treballadors del sector, la formació en matèria de prevenció de riscos i permet ser una mostra
permanent dels sistemes i tècniques de protecció, així com una aula de pràctiques per a tots els alumnes de l’Institut Gaudí.
CARACTERÍSTIQUES DEL SIMULADOR
El simulador presenta una estructura de 70 m 2 que està a una alçada de 3.75 metres i té una escala d’accés. La coberta on es poden veure tots els
seus detalls constructius és inclinada i disposa de 25m 2 dels quals 18 m 2 estan coberts amb teula àrab i d’una xemeneia on es fan simulacions per
poder-se lligar i evitar riscos d’alçada.
A la part alta d’aquesta coberta hi ha instal·lada una línia de vida. La resta hi ha un encofrat on es troba implantat un element auxiliar un “alsiperxa”
d’Encofrats Alsina per fer simulacions per lligar-se en fases d’encofrat.
També el simulador compta amb un forat de 1.50 x 0.70 metres amb totes les mesures de seguretat: baranes, una xarxa penjada a la part de sota
i també l’engraillat de protecció. La part de dalt de l’encofrat està protegit per baranes d’un model específic d’Encofrats Alsina. Hi ha dos pescants,
xarxes de protecció lligades per la part de sota. Al voltant de l’estructura hi ha bastides on es fan les diverses pràctiques de muntatge de bastides.
La resta i l’escala estan protegides amb sergents de seguretat i fustes típiques d’obra

L’Exposició “Innovative
Handicraft-Artesania i
Innovació” s’inaugura
a Sant Feliu de
Guixols
Aquesta exposició d’artistes i
artesans, dins del marc del
projecte INnovative HANDicraft
del programa CULTURA 2007-
2013 de la Comissió Europea
del qual forma part l’Institut
Gaudí, està present a la Sala
d’exposició de l’Antic Hospital
de Sant Feliu de Guixols del 5
al 21 de febrer.
L’objectiu del projecte ha estat potenciar els treballs artesanals i artístics,
així com promoure diverses iniciatives que redueixin distàncies
entre els llenguatges de l’art, del disseny, de l’artesania i dels oficis.
En l’exposició hi són present els treballs pensats, creats i desenvolupats al
llarg del 2009 pels diferents artistes i artesans de Catalunya, Toscana,
Llemosí i Bulgària
I N M E M O R I A M
NOTÍCIES
SPG amplia les
instal·lacions de Vigilància
de la Salut
El Servei de Prevenció Gaudí
constituït l’any 1997, ja va obtenir
l’acreditació per actuar com a
servei de prevenció aliè en les
quatre especialitats: Seguretat
en el Treball, Higiene Industrial,
Ergonomia i Psicosociologia
Aplicada, i Vigilància de la Salut.
En aquells moments l’aplicació de l’àrea mèdica es cobria a través de les
Mútues d’accidents del treball i malalties professionals. Això, juntament amb
l’aparició d’altres SPA’s que s’acreditaven amb dues o tres especialitats va
fer prendre la decisió de no continuar amb l’àrea de vigilància de la salut i es
va optar per col·laborar amb altres entitats especialistes en aquesta matèria.
D’aquesta manera es donava tot el servei a les empreses clients.
L’evolució del mercat i els canvis en les Mútues varen propiciar que el SPG
tornes a desenvolupar l’àrea mèdica, per tot el territori de Catalunya, a partir
de l’any 2005. Vàrem iniciar l’actuació amb un centre mèdic a Barcelona
que comptava amb una Unitat Bàsica, es a dir, un metge i un A.T.S. especialistes
en medicina del treball, i amb diversos concerts amb centres
mèdics distribuïts per les quatre províncies i també es compta amb unitats
mòbils per poder acostar el servei a tothom. L’any 2008 es va inaugurar un
centre propi a la ciutat de Girona amb una altra unitat bàsica.
Degut al creixement en aquesta àrea i amb l’objectiu de donar bon servei
als treballadors i a les empreses, recentment s’ha ampliat el departament
de salut de Barcelona amb dos despatxos més i els aparells necessaris
per realitzar la tasca de vigilància de la salut amb el nivell de qualitat que
és propi de la nostra entitat. També s’han contractat els especialistes en
medicina del treball seguint els requeriments legals
La Fundació Institut Gaudí de la Construcció vol dedicar unes línies d’homenatge al Sr. Francesc Sitjas i Puig, president de la Unió d’Empresaris
de Girona i membre patró fundador de la nostra entitat, qui va morir el passat dia 7 de gener desprès d’haver patit una greu malaltia.
Des d’aquest butlletí volem agrair públicament i en nom de tot el patronat la seva dedicació i servei vers el sector i vers la nostra entitat
7

8
NOTÍCIES
El nou Hospital de Cartagena amb el
Servei de Prevenció Gaudí
El nou Hospital de Cartagena és un edifici emblemàtic per a tota la
regió de Múrcia, ja que està considerat així pel seu disseny i equipament
disposant de les últimes tecnologies en matèria sanitària.
Esta construït sobre una superfície de parcel·la de 16 Ha, amb 94.141 m2 (de superfície construïda
(sense aparcament) i 14.978 m2 per aparcament amb un total de 1.780 places d’aparcament de les
quals 1.181 són exteriors i 599 en dos zones de la planta del soterrani. La urbanització disposa de
115.000 m2 i disposarà a la zona sud d’un helioport, zones d’oci amb bar restaurant i dos gimnasos
amb piscina climatitzada.
Les obres varen començar a l’estiu de l’any 2005 amb la col·locació de cartells i senyals i el posterior
inici del moviment de terres. Aquesta fase de moviment de terres va ser bastant alentida degut a que es
varen trobar diferents zones del solar amb abocaments de matèries tòxiques provocant un estudi de les
mateixes per a una millor extracció i posterior trasllat a vessaments autoritzats. En el mes de febrer de
2006 van començar les primeres sabates de fonaments, col·locant-se 6 grues torres a l’abril de 2006.
A continuació i en el mes de maig de 2006 va començar l’execució de l’estructura de formigó. A mitjans
del 2007 s’acaba l’estructura, encara que posteriorment va haver una ampliació de la mateixa en la zona
de consultes externes, que va obligar a un nou PSS no solament per aquesta ampliació sinó per les
modificacions i reformes que es van anar fent sobre la marxa del projecte inicial. El novembre de 2007,
pràcticament estaven acabats els tancaments de paleteria per rebre els diferents acabats d’alumini.
Entretant s’anaven fent les distribucions interiors de pladur al mateix temps que tota l’estructura
metàl·lica del Boulevard. A finals del 2008 es van col·locar en cobertes tota la maquinària pesada, així
com la planta tècnica tenia pràcticament les seves instal·lacions executades. Durant l’any 2009 es prossegueixen
les instal·lacions, acabats interiors, exteriors i la urbanització fins fina a la data d’avui. La previsió
es que l’obra quedi acabada entre el gener i febrer de 2010.
PROTECCIONS Col·lectives Patis Interiors.
Febrer 2007

NOTÍCIES
El Coordinador encarregat de portar a terme aquesta difícil tasca, ha estat el Sr. Rafael Arredondo i Cazorla, arquitecte tècnic i tècnic superior en
prevenció de riscos laborals, qui disposa d’una llarga i dilatada experiència en obres emblemàtiques de la construcció que ha dut a terme des de
fa més de deu anys, recolzat per tot l’equip del Departament de Coordinació del Servei de Prevenció Gaudí, S.L.; empresa a la qual se li va fer
l’encàrrec de la coordinació de aquesta obra.
Les dificultats per a la Coordinació S+S han estat de tot tipus, però totes elles s’han resolt satisfactòriament. L’històric d’execució de l’obra marca 343 empreses
que han actuat o estan actuant en el NHC, sent a mitjans de gener 57 empreses amb una mitja diària de 250 treballadors. S’han realitzat 39 reunions
de la comissió S+S, així com 24 annexes al PSS amb les seves respectives actes d’aprovació, entre ells el d’abocaments de tòxics i el del projecte modificat
nº 2, comptant amb un equip de seguretat i salut que ha estat canviat durant el transcurs de l’obra en 4 ocasions a conveniència de la UTE FCC-Intersa
sense afectar, en cap moment, a la seguretat i salut de l’obra. Per a tot això el CSS s’ha empleat a fons perquè en cap moment hagi cap desviació del Pla
a seguir sempre amb la col·laboració estreta del tècnic de prevenció del SPM de FCC, el Sr. Enrique Briones.
El Nou Hospital, un cop finalitzat, atendrà als municipis que conformen l’Àrea Sanitària II (Cartagena, Mazarron, Fuente Alamo, i la Union) el que suposa uns
276.000 habitants disposant de 633 llits d’hospitalització. Comptarà amb 14 quiròfans, 8 sales de dilatació/paritori, 3 acceleradors lineals en radioteràpia,
laboratoris, hemodinàmica…. La Conselleria de Sanitat espera que en un termini de cinc o sis mesos desprès de certificar el final de l’obra es pugui resoldre
l’equipament del Nou Hospital de Cartagena. Recentment han concursat tres empreses per a equipar al NHC, la SIEMENS, la PHILIPS i la GENERAL
ELECTRIC. Els primers trasllats de serveis es podrien produir abans que finalitzi l’any 2010
Proteccions Col·lectives en Trepes. Març 2007
Estat General de l’Obra. Febrer 2009
Utilització Grua 500 Tn. Elevació maquinària cobertes. Desembre 2008 Estat de la zona de Boulevard. Juny 2009
RAFAEL ARREDONDO CAZORLA
Coordinador S+S (Servei de Prevenció Gaudí)
9

10
NOTÍCIES
Nou departament comercial
L’Institut Gaudí de la Construcció juntament amb el Servei de
Prevenció Gaudí disposen, enguany, d’un nou departament
comercial per tal de donar resposta a l’actualitat del sector a nivell
de formació, prevenció de riscos laborals i seguretat en el treball.
La situació actual del sector demana un esforç general per afrontar
els nous reptes que es presentaran quan iniciï la seva recuperació.
L’IGC no pot restar indiferent front a aquesta situació i, per
tant, davant la necessitat de millorar la preparació i seguretat dels
treballadors del sector, ha decidit donar un nou impuls a la tasca
de comercialització acompanyada d’una nova oferta formativa.
Aquest nou departament està treballant en tres línies d’actuació:
NOUS CURSOS DE FORMACIÓ
JORNADES DE DIFUSIÓ LOCALS
ACTIVITATS COMERCIALS DIRECTES
L’acció comercial considera tres vies de treball: dos principals i una secundària. Les dos vies principals o més importants a treballar són: una la que considera
com a destinataris de la formació a empreses directes i l’altre la que considera com a destinataris de la formació a les empreses agremiades.
1. Les empreses d’acció directe es separen en dos col·lectius:
• empreses amb les que l’Institut Gaudí hi treballa actualment, a les que es dirigiran accions de fidelització i d’actualització de l’oferta formativa,
• i la resta d’empreses de la base de dades existent, a les que ens adreçarem per presentar la nova oferta formativa, l’actuació de l’Institut Gaudí com a
entitat organitzadora d’accions bonificades, amb la finalitat també d’establir col·laboracions per a les pràctiques dels alumnes.
2. La segona via d’actuació parteix de les relacions existents amb diversos Gremis, de manera que es presentaran ofertes de formació conjuntes IGC-
GREMI a les empreses agremiades, o bé explicant la col·laboració entre l’IGC i el Gremi, qui proporciona la base de dades d’empreses. A l’igual que en
el punt anterior es presentarà la nova oferta formativa de l’IGC, la bonificació, i la participació en la recepció d’alumnes de l’IGC en pràctiques.
3. I la tercera via de comercialització es basa en accions dirigides a entitats terceres i que poden actuar com a prescriptors, com poden ser gestories, etc.
Aquesta recerca de noves empreses es farà combinant accions de correu ordinari, correu electrònic i la realització de jornades de difusió per tal de presentar
la nova oferta formativa, la bonificació de la formació i tots els serveis que es poden oferir

Itineraris Personals
d’Inserció
El programa Itineraris Personals
d’Inserció (IPI) s’emmarca dins de
les actuacions de la xarxa d’orientació
per a l’ocupació, promogudes
pel Servei d’Ocupació de
Catalunya (SOC), està adreçat a
tots els demandants d’ocupació
que es troben en recerca de feina.
L’Institut Gaudí col·labora en aquest servei des de l’any 1998, i ofereix
informació i les eines necessàries per a determinar l’objectiu professional
dels usuaris dins del món laboral i aconseguir una autonomia en el seu itinerari
d’inserció: les activitats estan dirigides a informar, facilitar, explorar
i executar aspectes rellevants dins la recerca de feina amb la finalitat d’assessorar,
orientar i acompanyar en el seu IPI. L’objectiu final d’aquest servei
és la inserció laboral del participant d’una manera exitosa.
Ens trobem en una situació de desenvolupament del servei corresponent a la
programació 2009 i que finalitza el 20 de març 2010. La petició de la nova convocatòria
2010 s’ha presentat al SOC aquest mes de gener i rebrem resolució
per iniciar el servei en el mes d’abril de 2010 amb una execució màxima de 9
mesos (data fi màxima 31 de desembre de 2010). Actualment treballem en sis
punts d’actuació en els centres de Barcelona, Badalona, Cornellà de Llobregat,
Vic, Girona, i Tarragona. Volem seguir treballant en tots els centres i per cada
tècnic atorgat l’atenció mínima d’usuaris serà de 150.
L’itinerari s’inicia amb l’Entrevista Personal Inicial. A partir d’aquí es determina,
d’acord amb el demandant, el conjunt d’accions posteriors que caldrà desenvolupar
segons les necessitats individuals, és a dir, la concreció del Pla
d’Inserció. S’estableix un primer diagnòstic i es redacta un pacte d’itinerari que
detalla els compromisos de les accions que realitzarem ja siguin concretes dins
de l’IPI o d’altres ocupacionals.
Tenint en compte tots aquests factors tant personals com professionals que
poden incidir directa o indirectament en la recerca de feina i en la conseqüent
formació o inserció, comença la feina dels tècnics : totes les accions encaminades
a desenvolupar aspectes personals per a l’ocupació, seran molt útils per a
ajudar a totes aquelles persones que es trobin en situacions difícils per enfrontar-se
al món laboral
Accions de
Formació Oferta
Lliurament de Diplomes als Encarregats
d’Obra d’Edificació
NOTÍCIES
La darrera setmana del mes
de gener es va presentar la
sol·licitud d’accions de formació
al Servei d’Ocupacio
de Catalunya, segons
Resolució TRE/3705/2009,
de 23 de desembre, per la
qual s’obre la convocatòria
anticipada de les subvencions
per a la realització
d’accions de formació
d’oferta mitjançant plans formatius
en àrees professionals
prioritàries per a l’any 2010.
Entre les especialitats sol·licitades, als centres de Badalona, Barcelona,
Cornellà de Llobregat, Girona, Lleida, Tarragona i Vic, hi ha:
· Rehabilitació d’edificis I (especialista en rehabilitació
d’elements tradicionals i façanes d’edificis): 140h.
· Rehabilitació d’edificis II (especialista en rehabilitació
i reparació d’elements de sanejament): 120h.
· Rehabilitació d’edificis III (especialista en rehabilitació
d’enrajolats i paviments): 130h.
· Rehabilitació de cobertes inclinades: 50h.
· Operador/a de grua torre: 275h.
· Operador/a de retro-pala: 400h.
· Delineació de plans generals de construcció: 210h.
· Instal·lador/a d’ascensors i muntacàrregues: 400h.
· Operari/a de magatzem: 200h.
L’Institut Gaudí ha finalitzat, recentment, els itineraris formatius d’encarregat d’obra d’edificació cursats en els centres de formació de
Badalona i Cornellà de Llobregat durant l’any 2009.
I en reconeixement a la formació com a clau per a la continuïtat laboral, va celebrar el darrer 26 de gener un Acte de Lliurament de Diplomes, a les
instal·lacions de Cornellà de Llobregat, per a 92 alumnes que varen seguir aquesta formació de 1000 hores durant prop de dos anys. L’Institut en
aquest mateix acte va presentar el curs d’ajudant de cap d’obra per aquest col·lectiu, donat el canvi d’orientació de l’activitat constructica i en base
a que el treballador ben format serà el que obtindrà un millor lloc de treball
11

12
MONOGRÀFIC MEDI AMBIENT
El desenvolupament sostenible en
la construcció
Al constructor, a l’industrial de la construcció aquests conceptes els hi sonen a música celestial, no els hi interessen el més mínim. Els tenen com
utopies d’un món global que no va per ells. Són l’equivalent al concepte domèstic de la classificació selectiva de residus. Perquè tant enrenou de
contenidors? Tot al mateix contenidor. Total per una bosseta diària de deixalles... El constructor realitza l’obra segons un projecte donat i el seu
interès legítim és treure’n la màxima rendibilitat, la resta és irrellevant pel negoci. L’objectiu exclusiu és obtenir el major benefici amb el menor cost.
Però no tothom és igual. Pot haver-hi algú que tingui interès en explorar la possibilitat de sentir-se implicat en aquest procés global de pèrdua dels valors de
benestar en el nostre entorn ambiental. És a aquestes persones a qui es dirigeix el present escrit i tant sols pretén informar i clarificar, si més no, en els conceptes
enunciats al principi.
En què consisteix la sostenibilitat?
La sostenibilitat fa referència a l’equilibri d’una espècie amb els recursos del seu entorn. Quan s’explota un recurs per sobre del límit de la seva renovació
aquest recurs esdevé insostenible. La fusta, el sòl fèrtil, la pesca, l’aigua potable, són recursos sostenibles perquè tenen capacitat de regeneració
però poden deixar de ser-ho en funció de la seva velocitat d’explotació.
En què consisteix el creixement sostenible?
Segons l’informe Bruntland, consisteix en satisfer les necessitats de l’actual generació sense sacrificar la capacitat de les futures generacions en
satisfer les seves.
Com es tradueix això en l’activitat del constructor que abans s’exposava?
La sostenibilitat en construcció no tant sols abasta els edificis sinó que també afecta al seu entorn rural o urbà. L’urbanisme sostenible és assumpte
de tècnics i de les Administracions, però l’empresa constructora també hi té un rol en aquesta qüestió. Quin és aquest rol? El rol de control d’execució
dels treballs de construcció i el de control dels oficis que hi intervenen.
Ben cert és que la constructora executa l’obra fixada en el projecte i ha de fer l’estructura amb formigó o acer malgrat la despesa de grans quantitats
de recursos naturals i d’energia que comporta, però això no és culpa seva. El que si li pertoca és la responsabilitat de reduir en lo possible l’impacte
de la seva gestió.
L’entorn construït al voltant nostre, on passem el 90% de la nostra vida, la ciutat, és el que ha influït més en la contaminació. Els edificis consumeixen
entre el 20 i el 50% dels recursos naturals en funció de la seva localització: fusta, minerals, aigua i combustibles fòssils. Es necessiten més de
2 tones de matèries primeres per cada metre quadrat d’habitatge nou. La quantitat d’energia associada a la fabricació dels materials que componen
un habitatge pot ascendir aproximadament a un terç del consum energètic d’una família durant un període de 50 anys. La construcció i la demolició
és el sector que més volum de residus genera i és responsable de la producció de més d’una tona de residus per habitant i any.
Un cop construïts els edificis i el seu espai urbà d’influència, segueixen essent causa de contaminació per les seves emissions i pel consum d’aigua
i energia per al seu funcionament. Tot el territori urbanitzat el qual es sostrau del medi natural mai més es recupera. És un procés irreversible. L’espai
urbanitzat creix en forma de taca d’oli generant els immensos conglomerats urbans anomenats àrees metropolitanes. Qui no recorda les viles de
Gràcia, Sant Gervasi, Sant Martí, Sant Andreu, Sarrià que ben entrat el s. XIX eren municipis aïllats de Barcelona. El edificis al final de la seva vida
activa originen una gran quantitat de residus, però el seu enderroc no suposa la reincorporació de sòl al medi rural sinó que representa un nova edificació
i en general de major volum.
Quins criteris de sostenibilitat podem aplicar des de la nostra òptica de constructors responsables?
• Fer un ús restringit i racional dels recursos naturals: aigua, energia i consum de materials.
• Minimitzar l’impacte ambiental de l’entorn de l’obra especialment en les construccions fora de l’àmbit urbà, vetllant per la desforestació
i l’abocament de residus.
• Aplicació del principi de les 3 R: reciclar, recuperar i reutilitzar.
• Enviar a recuperar i/o reciclar els residus generats durant la construccció: fusta, formigó, ceràmica, blocs, cartrò-guix, metall, vidre, paper,
cartró i plàstics d’embalatges, impermeabilitzans.
Aurelio Ramirez, president del Consejo de la Construcción Verde Espanya, fa les següents recomanacions a la construcció:
• Escollir materials que siguin recuperats o restaurats: solats de fusta, pannells de fusta, portes i bastiments de fusta, mampares, teules, maons i farratges.
• Escollir materials d’origen local o regional propers a l’obra, per abaratir el transport.
• Escollir pintures, imprimacions, adhesius i aïllants sense compostos orgànics volàtils (COV).
• La vegetació abundant tant a l’interior (patis) com a l’exterior (jardins, terrasses) disminueixen els efectes de la contaminació atmosfèrica, dels sorolls i
ajuden al confort tèrmic, climàtic i de correcte humitat relativa ambiental. Segons estudis de la NASA, l’efecte descontaminant de les plantes a l’interior
dels edificis elimina, en poques hores, el 80% de les substàncies tòxiques com el benzè i el tricloretilè.
• Els materials de construcció tenen de ser el més natural possible: ceràmica, pedra, fusta, fibres vegetals i morters de calç són preferibles al formigó armat
amb molt ferro, alumini, PVC o excés de ciment i additius químics.
• Procurar pintures naturals, no tòxiques i suposadament no al·lèrgiques. Les més sanes són pintures al silicat. Són minerals resistents al foc, a la
contaminació, rentables, no tòxiques i de gran durada que també permeten la transpiració del mur.
• Per mobiliari i decoració interior són preferibles la fusta i fibres naturals. Evitar mobles i fustes aglomerades amb formaldeïds i coles tòxiques
i tractaments de protecció de la fusta amb contingut de lindano o pentaclorofens, per la seva toxicitat.

CONSTRUCCIONS INSOSTENIBLES CONSTRUCCIONS SOSTENIBLES
LITORAL
• Construcció intensiva.
• Abocaments al mar amb saturació d’aigües poc profundes i desaparició
dels seus recursos de flora i fauna.
• Costosos itineraris de les xarxes de sanejament entre els nuclis habitats
i les estacions de depuració i posterior emissió al mar. Alta densitat
humana amb degradació de l’entorn ambiental natural terrestre.
ÀREES URBANES
• Desaparició del substrat vegetal del subsòl.
• Alteració dels fluxos d’aigües subterrànies. Obstrucció a la filtració
d’aigües pluvials
• Acumulació de grans volums de residus. Costoses xarxes de subministrament.
• Alta concentració de serveis urbans.
• Generació de importants volums d’emissions contaminats a l’atmosfera
RAMON BAS
Expert en Qualitat i Mediambient
URBANITZACIONS
MONOGRÀFIC MEDI AMBIENT
• Convivència i equilibri hàbitat- paisatge.
• No contaminació aèria i acústica.
• Poca generació de residus per unitat d’àrea.
• Possibilitat de recuperació de l’entorn natural.
• Salubritat del medi ambient.
• Utilització de materials no contaminants. Un cop finalitzada la seva vida
útil es reincorporen al cicle mediambiental
ÀREES URBANES
• Baixa densitat edificatòria.
• Disminució de la contaminació ambiental.
• Equilibri entre sistemes naturals i assentaments humans
ZONES RESIDENCIALS
• La ciutat- jardí és un model urbà que fa compatible la progressió evolutiva
de la societat amb la reposició dels recursos que es sostrauen al medi
per a les seves necessitats de creixement.
13

14
FORMACIÓ
Nova oferta formativa pel sector
Donat el canvi de productivitat que pateix el sector i
per afrontar els nous reptes que es presentaran quan
arrenqui l’activitat econòmica, l’Institut Gaudí de la
Construcció s’ha estat preparant per aquesta nova
realitat i amplia la seva oferta formativa.
En uns casos aquesta nova oferta està orientada a
adaptar-se a les noves línies de subvencions que
l’Administració està plantejant des de l’inici de la crisi, en la línia
de proposar una tipologia de cursos més centrada en l’àmbit de
la rehabilitació donada la poca sensibilitat que manifesta cara a
possibilitar que la gent del sector millori la seva preparació en els
oficis tradicionals.
Però el gran canvi d’orientació d’aquesta oferta formativa es planteja al adreçar-la cap a la formació especialitzada per tal de:
Atendre les necessitats específiques de les empreses que vulguin aprofitar aquest moment delicat per millorar la preparació dels
seus treballadors.
Donar un nou servei formatiu aquelles persones que, amb independència de la seva situació laboral, vulguin aprofitar aquest
moment per especialitzar-se.
Facilitar que altres col·lectius com arquitectes, arquitectes tècnics, recents titulats o tècnics que treballin com a caps d’obra, que
vulguin millorar els seus coneixements pràctics en les diferents tecnologies que el sector demanda, disposin d’una adequada oferta
formativa.
En aquest sentit aquests cursos pretenen oferir una oferta que no estigui lligada a les subvencions, sinó que sigui complementaria a aquesta línia de cursos
subvencionats que, òbviament, no es desatendrà sinó, tot el contrari, es buscarà complementar-la amb aquests nous cursos de pagament, en especial
orientada a les empreses que poden bonificar-se recuperant aquesta inversió en formació.
Les empreses privades disposen d’un crèdit anual, resultant del que cotitzen a la Seguretat Social en concepte de formació professional, per a realitzar cursos
de formació contínua pels seus treballadors. L’empresa perd automàticament aquest crèdit sinó el gasta dins l’any natural. El saldo real del crèdit en formació
s’obté de l’aplicació informàtica que disposa la Fundació Tripartita para al formación en el empleo, en funció del nombre de treballadors que les empreses
tenen en plantilla.
L’Institut Gaudí és entitat organitzadora per a planificar i gestionar la formació de les empreses del sector de la construcció i afins que vulguin
utilitzar el seu crèdit, ocupant-se de tots els tràmits administratius i la gestió dels documents. També és entitat proveïdora de Formació per a
impartir accions de formació dins l’àmbit de la construcció a tot el territori català.
Per tant, l’Instittu Gaudí de la Construcció està capacitat per assessorar, confeccionar el pla de formació de l’empresa, impartir formació personalitzada
i fer el seguiment de la mateixa, a totes les empreses privades del sector ja siguin grans, mitjanes o petites, les quals poden contactar
amb l’Institut al nº 900 340 340.

ÀREA DE TECNOLOGIA
Comportament estructural i patologies 60 hores
Replantejaments tradicionals i topogràfics 80 hores
Patologies a la construcció 40 hores
Tècniques d’encofrats 24 hores
Nous materials d’impermeabilització 9 hores
Especialització nous productes d’aïllaments acústics 12 hores
Sensibilització mediambiental a les obres d’edificació 9 hores
Gestió de projectes d’instal·lacions d’energia solar tèrmica 20 hores
Execució de voltes d’escala de maó de pla 25 hores
La pràctica a l’obra d’edificació (per a recents titulats) 140 hores
Execució de prefabricats de formigó armat 100 hores
ÀREA DE MAQUINÀRIA
Operador de retroexcavadora 60 hores
Operador de minipala carregadora/excavadora 60 hores
Especialització d’accessoris de maquinaria 20 hores
Operador de carretó elevador 30 hores
Operador de dumper 20 hores
FORMACIÓ
Aquesta nova oferta formativa, susceptible d’anar creixent en funció de les demandes específiques de les empreses, es concreta en el següents cursos de
les següents àrees formatives:
ÀREA DE REHABILITACIÓ
Oferim l’Itinerari formatiu integral d’ESPECIALISTA EN REHABILITACIO d’EDIFICIS,
format pels següents cursos que poden seguir-se independentment o com un
itinerari de continuïtat:
Rehabilitació d’elements d’obra de façana 35 hores
Rehabilitació de revestiments de façanes 35 hores
Rehabilitació de cobertes planes 40 hores
Rehabilitació de cobertes inclinades ceràmiques 50 hores
Especialista en xarxes de sanejament vertical 30 hores
Especialista en xarxes de sanejament horitzontal 35 hores
Rehabilitació d’enrajolats 50 hores
Rehabilitació de paviments 50 hores
Intervencions de rehabilitació amb guix laminat 50 hores
Obertura de forats en parets en obres de rehabilitació 30 hores
Reparació i instal·lació d’aparells sanitaris 30 hores
Reparació d’instal·lacions de lampisteria 50 hores
Reparació d’instal·lacions elèctriques 50 hores
Treballs verticals en alçada 40 hores
15

16
FORMACIÓ
ÀREA DE MANAGEMENT
EMPRESARIAL
Direcció i gestió d’equips 12 hores
Lideratge i coaching 12 hores
Habilitats de comunicació 12 hores
Gestió de conflictes 12 hores
Negociació 12 hores
Gestió del temps 12 hores
Direcció de reunions 12 hores
Gestió de projectes 12 hores
Anàlisis de problemes i presa de decisions 12 hores
Direcció i gestió comercial 12 hores
Finances per a no financers 12 hores
Grafologia per al Departament de RRHH 12 hores
Gestió d’obres i control pressupostari 12 hores
Management per a empresaris i directius 12 hores
FORMACIÓ ON-LINE
Àrea d’Informàtica: Més de 35 cursos en Ofimàtica: Microsoft Access, Microsoft
Excel, Microsoft PowerPoint, Microsoft Outlook, Adobe Acrobat 9, Open Office
Àrea de Prevenció de Riscos Laborals:
PRL per al desenvolupament de funcions de nivell bàsic sector Oficines 60 hores
PRL per al desenvolupament de funcions de nivell bàsic Multisectorial 60 hores
PRL en front del soroll 10 hores
PRL Manipulació manual de càrregues 10 hores
PRL Socorrisme i primers auxilis 10 hores
Cursos de gestió on-line:
Treball en equip 30 hores
Tècniques de negociació 30 hores
Gestió del temps 20 hores
Gestió de projectes 15 hores
Direcció i gestió d’equips 80 hores
Per a més informació i inscripcions podeu adreçar-vos a:
INSTITUT GAUDÍ DE LA CONSTRUCCIÓ
Badalona: Tel: 93 497 00 54 Lleida: Tel: 973 28 12 81
Barcelona: Tel: 93 238 80 70 Tarragona: Tel: 977 55 01 83
Cornellà de Ll.: Tel: 93 474 03 73 Tortosa: Tel: 977 55 01 83
Girona: Tel: 972 24 38 43 Vic: Tel: 93 889 16 88
www.igaudi.org

L’OPINIÓ DE
Quin esforç a nivell formatiu cal fer per estar preparats
per quan arrenqui l’activitat econòmica del sector de la
construcció?
Joan Josep
Berbel
Director del Servei
d’Ocupació de
Catalunya
El de la construcció i l’habitatge és un sector d’activitat econòmica i ocupació
important en l’estructura de l’economia catalana. Ha estat, sens dubte, un dels
motors principals de l’economia, amb una taxa de creixement mitjà anual del
5,4% i un increment acumulat des del 1998 del 70%, pràcticament el doble que
el que ha experimentat el PIB del conjunt de l’economia. En aquest moment, és
el que més està patint l’actual situació de crisi, malgrat que s’espera que mantindrà
un pes específic en valor afegit i en ocupació un cop normalitzada la situació
econòmica. És important destacar també la necessitat de mantenir una
estructura industrial de suport al sector objectiu que s’aconseguirà gràcies a l’especialització
progressiva del sector en la rehabilitació, l’habitabilitat o la sostenibilitat
dels habitatges, entre d’altres, així com a l’impuls de l’obra pública.
Des del Departament de Treball pensem que la Formació és la clau i per això
creiem que cal adequar l’oferta formativa a les necessitats de les persones treballadores
i de les empreses, articulant un veritable model de formació al llarg de la
vida, ofertant formació professionalitzadora integrada (reglada, ocupacional i continua)
especialitzada, lligada a l’ocupabilitat de les persones i a cobrir les carències
en els cicles de vida de les persones, simplificant els sistemes d’acreditació de
competències i de titulacions. Per això, el Departament de Treball, mitjançant el
Servei d’Ocupació de Catalunya, ha més que triplicat el 2009 l’oferta formativa
adreçada a les persones en situació d’atur, focalitzant la formació en aquelles
especialitzats més demandades per les empreses i de sectors emergents generadors
d’ocupació, com poden ser el de la rehabilitació, la millora de l’habitabilitat
o la sostenibilitat dels habitatges. El Govern també ha posat en marxa per primera
vegada 600 cursos virtuals a distància e-learning per adaptar els coneixements
de les persones en atur a les metodologies del segle XXI. Seguint amb
l’impuls de la formació ocupacional com a eina clau de futur, el Govern disposarà
l’any 2010 de 40 milions d’euros addicionals per promoure la millora de l’ocupabilitat
de les persones en situació d’atur via formació, la qual cosa ajudarà a
augmentar el nombre de persones formades el 2010 i arribar a gairebé a les
250.000 a tot Catalunya. No menys important per un sector com el de la construcció,
aquest primer semestre del 2010 posarem en marxa el nou model d’acreditació
de competències professionals, que ha de permetre reconèixer en el currículum
formatiu les competències i coneixements adquirides en el lloc de treball.
Per últim, des del Consorci per la Formació Contínua de Catalunya, el 2010 serà
l’any de desplegament d’actuacions en favor de la promoció i seguiment de la
utilització de la formació contínua de demanda, mitjançant la bonificació de la
quota de formació professional, per part de les empreses, prioritzant principalment
aquelles empreses amb menys de 250 treballadors o treballadores, amb
l’objectiu d’incrementar el nivell d’ús a Catalunya d’aquesta modalitat de qualificació
professional de les persones ocupades
Joaquim
Bordoy
Colomer
Director de RRHH i
Director de Qualitat,
Prevenció i Medi
Ambient de
Construccions
Rubau, S.A.
L’actual crisi econòmica està imposant a les constructores
models empresarials molt més sostenibles i austers
que els vigents fins ara. És previsible que aquests
models es mantinguin malgrat que existeixi una recuperació
de l’activitat que d’altra banda tampoc es preveu
desorbitada. De manera que el futur immediat, a les
empreses es treballarà amb plantilles molt mesurades
però també entenc que molt competitives. Efectivament,
mai com ara la competitivitat havia estat tant present en
el sector atès l’escassíssima activitat. Aquesta competitivitat,
a més de fer-nos reduir costos en totes les àrees
empresarials, ens exigeix fer les coses millor que mai i,
per tant, necessitem de personal molt qualificat. L’enfoc
al client és i serà necessari més que mai i hem de tenir en
compte que parlem de clients nacionals però també d’internacionals
atès que cada vegada més les empreses
estan creuant les fronteres buscant la producció que no
troben al nostre país. Serà vital per tant, acompanyar la
nostra activitat amb el màxim valor afegit i sens dubte la
formació és un mecanisme vital per capacitar els nostres
equips i possibilitar aquest fet diferencial.
Vull destacar primer de tot la formació que ha de recolzar
els coneixements dels nostres equips de producció per
afrontar qualsevol tipus d’obra amb independència de la
seva complexitat. Aquesta formació externa o inclús
interna a través d’una adequada gestió del coneixement
de la companyia, pot contenir cursos sobre temes com
túnels, obres aeroportuàries, etc., passant per cursos
d’encarregats d’obra civil i edificació, capataços, etc.
Entenc molt important també la formació relacionada
amb la innovació, eina poc utilitzada en el nostre sector
però que en canvi ens pot aportar els arguments, les
millores i, fins i tot, les tecnologies per competir amb més
garanties.
I, finalment, crec que cal apostar per la formació en
aspectes com la prevenció de riscos laborals i medi
ambient, que des del meu punt de vista, són aspectes
indiscutibles en els models constructius que s’han d’imposar
en aquests propers anys
17

18
L’OPINIÓ DE
Remei
Juanola
Casals
Gerent del Gremi
de Promotors
Constructors
d’Edificis de Girona
El sector de la construcció està immers dins d’una crisi molt profunda,
mai vista fins ara i reconeguda per totes les forces polítiques del
país. Les xifres que es disposen són esfereïdores, fins i tot pels més
optimistes: com a tall d’exemple, a Catalunya durant el 2009 es van
iniciar únicament 10.000 habitatges, un nivell que no es veia des de
finals de la dècada dels 80.
Aquest important descens de la producció ha incidit en quasi tota la
resta de sectors econòmics i, directament, en el nivell d’ocupació del
país provocant un fort increment de la xifra de desocupació.
Concretament, en el sector de la construcció i durant els darrers
anys, s’havien esmerçats molts esforços en la formació de treballadors
i de joves que buscaven la seva primera feina, uns esforços que
mirats a través de l’òptica actual poden semblar inadequats. Res
més lluny de la nostra opinió.
La formació que s’ha desenvolupat en el sector ha permès, entre
d’altres coses, els objectius següents:
· Promoció social dels treballadors evitant l’estancament de la seva
qualificació professional.
· Millora de la situació laboral dels treballadors i millora de les competències
professionals.
· Adaptació de l’evolució de les professions i del contingut dels llocs
de treball que d’alguna manera enforteixen la situació competitiva
de les empreses.
La crisi que estem patint no sabem fins quan durarà, però el que és
segur és que un cop s’acabi res tornarà a ser igual. En conseqüència,
cal preveure una nova formació aplicada a uns processos de
construcció innovadors, la finalitat de la qual permeti reduir la
manualitat de l’activitat per transformar-la en una de més industrialitzada
i reservar aquests processos més artesanals per a tasques de
rehabilitació d’edificis, donat que aquesta és una de les apostes clares
del Govern estatal com a possible via de reactivació del sector.
Calen canvis en el procés de construcció, noves tècniques, nous
materials, ... que se’ns dubte han de comportar un canvi en el camp
de la formació. Com ha d’evolucionar aquesta formació? No és una
resposta fàcil, però pensem que s’ha de basar en el disseny i fabricació
d’habitatges i edificis sostenibles i accessibles, en la introducció de
molta més tecnologia i en la creixent industrialització del sector.
En conseqüència, és necessari que la formació s’anticipi i promogui
aquests canvis, per tal de disposar de personal qualificat en el
moment en què es vislumbrin els “brots verds” del sector de la construcció,
els quals desitgem que surtin aviat
Isabel
Martinez
Secretaria General
de la Federació
Nacional MCA-UGT
Catalunya
No se trata de un esfuerzo formativo dirigido en una única dirección,
se trata de un esfuerzo multidireccional el que tenemos que realizar
en materia de formación. El sector de manera endémica adolece de
una formación adecuada a las reales necesidades productivas del
mismo. Todos sabemos cual ha sido la dinámica desbocada de crecimiento
en el sector en la última década hasta la caída en picada,
creemos que esa debería ser la primera lección que aprendiésemos
para empezar a construir el presente. La construcción necesita
ordenar sus actividades y ramas productivas, necesita definir las
necesidades y cualificaciones de los próximos años y en base a las
mismas planificar una oferta formativa en esa multidirección que
antes anunciaba, hacia la formación continua y permanente, hacia
una reglada de calidad y en claro acorde con la demanda existente
y hacia una ocupacional para tratar de rescatar del desempleo a
aquellos trabajadores/as que afectados por esta crisis se han visto
abocados a la misma.
Para ello, es necesario afrontar varias realidades, la primera es que
los niveles de ocupación de finales del 2007, no van a volver a darse
en el sector en mucho tiempo, por este motivo no todos los excedentes
actuales del sector y que se encuentran en situación de desempleo
van a tener retorno directo al sector, de ahí que esa formación
ocupacional deberá ir dirigida a recuperar a trabajadores/as
con voluntad de aprender en aquellas tareas y oficios dentro del
sector que consideremos emergentes. La segunda realidad pasa
por una formación continua y permanente dentro de la propia
empresa, encaminada a una mejora en esos conocimientos dentro
del oficio o al aprendizaje y diversificación de oficios alternativos a
consecuencia de la innovación y ganas de permanencia en el sector
de la propia empresa. Y por último una formación reglada que
sea capaz de atraer en su oferta formativa y lo que es más importante
en su salida profesional posterior a un número importante de
estudiantes que vean en el sector una maravillosa opción profesional.
Como creo desde MCA-UGT que esto puede ser posible? No existen
varitas mágicas, hay que evaluar entre todos los agentes sociales
las necesidades presentes y futuras del sector en: restauración y
rehabilitación ,como posible e importantísimo yacimiento de empleo
y de cobertura de necesidades reales ante el parque de viviendas de
nuestro país tan necesitado de ello, en obra civil y segunda residencia
ante las reales necesidades de presente inmediato y de futuro a
corto y medio plazo, en obra pública y servicios de forma coordinada
con las diferentes administraciones. Y una vez evaluadas y definidas
poner en marcha ese esfuerzo formativo en las tres direcciones
comentadas para ser capaces de tener esa oferta en formación
que el sector necesite en los próximos años

Miguel
Pelaez
Secretari General de
la Federació
d’Indústries de la
Construcció i la Fusta
CC.OO Catalunya
Los últimos años, antes de esta crisis, el sector de la construcción
ha aportado a este país unos índices de crecimiento y de empleo
nunca vistos.
La crisis que padecemos, la desregularición de las relaciones laborales
y una precariedad laboral endémica, hacen que sea uno de los
sectores que más trabajadores ha dejado fuera del mercado laboral.
La regeneración y dignificación del sector, por la que apuesta
CC.OO. desde hace muchos años, se perdió en un mercado que
parecía inagotable y que proveía a los inversores de pingües beneficios.
Sería una irresponsabilidad dejar el sector al margen de la ley
de Economía Sostenible, ya que la construcción tiene y ha de tener
un peso específico importante en la economía catalana y española.
Ahora con la crisis es cuando hemos de sentar las bases para
que, en el futuro, el sector sea competitivo, sostenible, creador de
riqueza y a la vez de empleo de calidad.
Es el momento de la formación, formación que se ha de orientar
en dos sentidos:
a) Capacitación de los trabajadores.
Formar a trabajadores en ámbitos como las reformas, la sostenibilidad,
prevención… en definitiva crear profesionales de la construcción
que aporten al sector valor añadido con su trabajo, productividad
ligada al conocimiento, al uso de nuevas tecnologías y
materiales y no a la prolongación de la jornada. Impulsar la
Formación Profesional en los oficios de la construcción es preparar
a los jóvenes para acceder al sector y optar por puestos de
trabajo dignos. Dedicar recursos a la formación continua y ocupacional
es garantizar el futuro a los trabajadores y al sector.
b) Socializar la formación.
En un escenario de crisis, la formación ha de tener un importante
papel social para mitigar los efectos de la misma, haciendo un
importante esfuerzo para que llegue a los colectivos más vulnerables:
Jóvenes, mayores de 52 años, inmigrantes, mujeres…
trabajadores que son los primeros en sufrir los efectos de la
recesión. No se podría explicar el “bum” del ladrillo sin el concurso
de trabajadores inmigrantes, de los que llevan toda su vida en
el sector, de los jóvenes que han rejuvenecido las plantillas y,
aunque tímidamente, de las mujeres que se han incorporado,
con cargos de responsabilidad, en un sector de hombres. El
sector ha ganado mucho dinero a costa de ellos, la administración
ha ingresado mucho dinero del sector y es el momento de
devolverlo.
Pero, ¡cuidado! No habremos aprendido nada, si este esfuerzo
no está recompensado con empleo de calidad, con trabajo estable,
con una regeneración del sector.
Carme
Trilla
Secretaria de
vivenda del
Departament de
Medi Ambient i
Habitatge
L’OPINIÓ DE
És important prendre en consideració els canvis que cal introduir en
els procediments d’edificació a partir de les normes aprovades sobre
ecoeficiència i sobre condicions d’habitabilitat.
D’aquesta manera, tots els projectes d’edificació dels edificis que es
planifiquin hauran d’integrar criteris, sistemes constructius, tecnologies
i mesures que facin possible un desenvolupament sostenible del
sector de l’edificació.
Pel que fa a la sostenibilitat i l’estalvi energètic, els habitatges han de
ser concebuts atenent a l’aprofitament de les condicions naturals del
clima. En particular, pel que fa als elements arquitectònics que, tenint
en compte la relació interior-exterior, proporcionin una resposta sostenible
als requeriments climàtics.
A tall d’exemple, són qüestions a considerar el concepte del bioclimatisme
i la seva aplicació a l’arquitectura tradicional; el disseny i
configuració arquitectònica dels edificis mediambientals; els sistemes
passius, com el control energètic de l’edifici; el concepte i les estratègies
de confort ambiental, tèrmic i lumínic, entre altres.
Amb la finalitat de fer front a la problemàtica ambiental i enquadrat
dins d’una política general de sostenibilitat el Govern de la Generalitat
de Catalunya va aprovar, l’any 2006, el Decret 21/2006, de 14 de
febrer, que regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en
els edificis i que planteja com una primera actuació que caldrà desenvolupar
i adaptar als desenvolupaments tecnològics futurs. En aquesta
primera actuació es va preveure incidir en els usos edificatoris més
habituals fixant uns paràmetres d’ecoeficiència que s’agrupen en
quatre àmbits: aigua, energia, materials i sistemes constructius i residus.
Aquests criteris van ser reforçats, a més, amb l’aprovació, per part
de l’Estat, del Reial Decret 314/2006, de 17 de marzo, pel qual s’aprova
el Codi Tècnic de l’Edificació i, posteriorment, pel Decret
55/2009, de 7 d’abril, sobre les condicions d’habilitat dels habitatges
i la cèdula d’habilitat, de la Generalitat.
Davant tots aquests canvis conceptuals és evident que s’imposa la
formació especialitzada de tots els agents que intervenen en el procés
de la construcció.
L’impàs marcat per l’economia, que ha obligat a un sector important
de la construcció a frenar o aturar la feina efectiva, hauria de ser aprofitat
per aquests mateix sector, per a la posada al dia de coneixements
tecnològics i pràctics que resultaran imprescindibles una
vegada es reactivi l’economia
19

20
SERVEI DE PREVENCIÓ GAUDÍ INFORMACIÓ TÈCNICA
Recomenacions en prevenció de riscos
laborals per a les treballadores embarassades
o en període de lactància en el seu lloc de
treball (II)
(Real Decreto 928/2009, de 6 de marzo, por el que se modifica el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los
Servicios de Prevención, en relación con la aplicación de medidas para promover la mejora de la seguridad y de la salud en el trabajo de la trabajadora embarazada,
que haya dado a luz o en período de lactancia)
Alimentació
S’ha de permetre que la treballadora disposi del temps i l’espai adequat per disposar d’una alimentació adequada.
Cops, vibracions i moviments
No han d’existir obstacles en les zones de pas i el terra sempre ha d’estar net i antideslliçant. S’ha d’evitar cops amb els cantes de les
taules, respectant sempre una distancia de pas de 80 cm a un metro.
Soroll
S’ha d’evitar l’existència de fonts de soroll que superin els nivells exigits en la normativa vigent, utilitzant mecanisme de apantallament o
eliminació del soroll.
Radiacions electromagnétiques no ionitzants
S’ha de procurar que el temps d’exposició a la pantalla de visualització de dades no sigui permanent. S’han de realitzar pauses de descans
o de canvi d’activitat, com atendre el telèfon o buscar un arxiu...
Agents biològics
Influeixen negativament en la salut de las traballadores embarassades:
· Agents biologics dels gups de risc 2,3 i 4 Real Decret 664/1997.
· Agents biològics que no pot haver risc d’exposició per part de treballadores embarassades o en període
de lactància:
· Toxoplasma · Virus de la Rubeola
Agents químics
Influeixen negativament en la salut de las treballadores embarassades:
· Les substancies etiquetades R40,R45, R46, R49, R68, R62 i R63 del Reglament sobre clasificació, envasat i
etiquetat de substàncies perilloses, o etiquetades com H351,H350,H340, H350i, H341, H361d y H361fd pel
Reglament (CE) nº 1272/2008 del Parlament Europeo i del Consell, de 16 de desembre de 2008.
· Els agents químics que figuren als Annexos I i III RD 665/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels
treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball.
· Mercuri i derivats
· Medicaments antimitótics
· Monòxid de carboni
· Agents químics perillosos de reconeguda penetració cutánea.
Agents químics que no pot haver risc d’exposició per part de treballadores embarassades:
· Les substàncies etiquetades R60 i R61, pel Reglament sobre clasificació, envasat i etiquetat de substàncies perilloses o etiquetades com H360F,
H360D, H360FD, H360Fd Y H360 Df pel Reglament (CE) nº1272/2008 del Parlament Europeo i del Consell, de 16 de desembre de 2008.
· Les substàncies cancerígens i mutàgenes incloses a la Taula 2 relacionades en el “Documento sobre límites de exposición profesional para agentes
químicos en España” publicat per l’Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo para las que no haya valor límite de exposición asignada.
· Plom i derivats, en la mesura que no siguin absorvibles pel cos humà.
Treballadores en periode de lactancia
· Les substàncies etiquetades R64, pel Reglament sobre clasificació, envasat i etiquetat de substancies perilloses, o H362 pel Reglament (CE)
nº1272/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008

✃
✃
Mur Cortina
13
DEFINICIÓ
El Mur Cortina o Façana Lleugera, és
un terme que s’aplica per a
descriure la façana d’un edifici que no
duu cap càrrega al mateix i que es
compon de muntants i
travessers. S’instal·la per davant de
l’estructura de l’edificació, sobre la qual
s’acoblen elements lleugers
de tancament.
Les càrregues que se li transfereixen a l’edifici principal es realitzen a través de connexions en el sòl o en les seves columnes.
Aquesta estructura està dissenyada per a resistir l’aire, filtracions d’aigua, forces sísmiques i les seves pròpies forces
de càrrega; i com tot tancament exterior, ha de complir amb la normativa vigent, garantint el seu aïllament tèrmic i acústic.
PROCÉS CONSTRUCTIU
EINES
• Fresadora
• Premsa
• Matriu
• Sistemes d’elevació
MATERIALS
• Estructura d’alumini o acer formada per muntants i travessers
• Sistema d’ancoratges tridimensionals
• Elements de guia i ensambli
• Suports per a amarri
• Panells aïllants
• Vidre monolític
• Acristalaments aïllants
• Llistons, ribets i elements de fixació
PROCÉS CONSTRUCTIU
• El primer és situar el reticle autoportant d’alumini on s’allotjaran els panells, el acristalament, els elements practicables i les portes.
• Els muntants verticals es fixen a l’estructura primària de l’obra i predominen sobre els travessers horitzontals.
(SEGUEIX A LA PÁGINA SEGÜENT)
21

22
PROCÉS CONSTRUCTIU
13
Mur Cortina
PROCÉS CONSTRUCTIU
• Per a definir el nivell i parament de l’obra, es cargolen els muntants d’inici
al rastrellat. Es van col·locant els travessers a través dels suports
d’amarri amb cargols adequats per a anar formant el reticle.
• En la part superior dels muntants es troba l’ancoratge tridimensional
que permet correccions de + - 20 mm. Aquests ancoratges duen un
element d’ EPDM de 80º Shore com a element de trencament de pont
tèrmic i antivibracions; en la seva part superior allotgen els elements de
guia i ensambli per a muntar-lo amb l’immediatament superior, amb
una distància entre si de 10 mm, això permet absorbir dilatacions i
moviments de diferent tipus. El primer muntant d’arrencada, situat en
la primera planta, posseïx a més, un suport en la seva part inferior
sense ser solidari, la qual cosa li possibilita absorbir qualsevol dilatació.
• Per a aconseguir la modulació, aplomat i anivellació, es pren el reglatge
en + - 20 mm en el sentit dels tres eixos de coordenades, puntejant
des dels suports tridimensionals a les plaques de fixació que s’allotgen
en els forjats.
• Aquests treballs es van repetint planta a planta, amb verificacions intermèdies
per a garantir aplomat sense desviaments, amb una tolerància
en + - 2%.
• Coronat el reticle, s’efectuen les soldadures definitives dels ancoratges
tridimensionals.
• Els elements de farciment poden ser de diferents materials, com fusta,
vidres, plàstics, etc. Per a l’acristalament es distingeix entre Zones
Cegues i Zones de Visió.
• Les zones cegues haurien de tenir k < 1 Kcal/h ºC/m 2; s’acristalen amb
un panell aïllant i un vidre monolític; aquestes zones es col·loquen centrades
des de l’exterior de l’edifici mitjançant un sistema de llistons sobre
els quals s’apliquen cordons de segellat perimetral.
• Les zones de visió, es formen amb doble acristalament; es col·loquen
en el buit entre el reticle de muntants i travessers, aconseguint contacte
en tot el perímetre sobre ribets. El procés de col·locació dels ribets,
les fixacions amb amarris i el segellat és realitzat de la mateixa manera
que amb els vidres monolítics.
• Les rematades i aïllament entre plantes, s’aconsegueix mitjançant motllures
que realitzen la subjecció de llana de roca per a emplenar l’espai
entre el front del forjat i el mur cortina. A més d’aconseguir un bon aïllament
tèrmic i acústic, evita els corrents d’aire i, en cas d’incendis, la
propagació de flames.
• La rematada en la part superior es realitza amb motllures de xapa tipus
Sendzimir; aquestes motllures a més de cobrir els ancoratges dels forjats
fan de suport de la massa niveladora constituïda pels recrescuts
dels sòls i també de suport de l’acabat definitiu.
• La cara inferior del mur cortina ha d’anar ventilada. Entre els perfils que
formen els muntants se situaran les corresponents juntes de dilatació;
aquest mur cortina haurà de respectar sense trencar les juntes de dilatació
de l’edifici, situant en elles, doble muntant. Si no existeix obra en
el trasdós, el mateix mur cortina ha de garantir l’estanqueïtat entre plantes.
En la perfilería s’haurà de preveure l’evacuació de l’aigua de pluja.
• Tots els elements d’aquest sistema, han de ser fàcilment sustituibles en
cas que sigui necessari. El pes aproximat del Muro Cortina o Façana
Lleugera està entre 50 i 75 kg/m2 . Es mesura per m2 de superfície
finalitzada
✃
✃

SUDOKU
SOLUCIONS PASSATEMPS
Butlletí 36 Novembre 2009
TIRA CÒMICA · JOAN SUBIRANA - SUBI 2010
BUSCA LES 7
DIFERÈNCIES
PASSATEMPS
23