Tecnologies - Institut Montserrat Roig :: Millorem l'educació amb il ...

Generalitat de Catalunya 

Departament d’Ensenyament 

Institut Montserrat Roig 

08740 Sant Andreu de la Barca 

DEURES ESTIU 2011 

TECNOLOGIES 

• 1r ESO 

• 2n ESO 

• 4t ESO

GENERALITAT DE CATALUNYA 

DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ 

Institut MONTSERRAT ROIG 

08740 SANT ANDREU DE LA BARCA 

TECNOLOGIES 

1r ESO 

DOSSIER RECUPERACIÓ 1 ESO 

S’han de fer les unitats 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7.





TECNOLOGIES 

1r ESO 


S’han de fer les unitats 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7.

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 6

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 6

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 6

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 6

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 6

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 6

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 12

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 12

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 14

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 14

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 16

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 17

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 17

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 17

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 17

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 17

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 17

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 17

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 24

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 48

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 48

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 48

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 48

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 52

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 52

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 52

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 52

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 52

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 52

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 52

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 52

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 52

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 52

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 52

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 52

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 52

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 52

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 52

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 52

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 52

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 52

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 52

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 71

8524 GUIA 03 18/7/08 07:46 Página 71





TECNOLOGIES 

2n ESO 


S’han de fer totes les Unitats.





TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

2n ESO 







TECNOLOGIES 

4t ESO 


S’han de fer les unitats 1, 2, 3, 4, 5, 6 i l'annex d'electrònica digital.

Fitxa 1 

Nom i cognoms 

Unitat 1 

DISSENY ASSISTIT PER ORDINADOR 

Per tal de reforçar el que ja has après sobre l’AutoSketch, dibuixa la clau de la figura seguint 

els passos que s’indiquen a continuació: 

1. Amb la graella activada a 2 mm i 

sense subdivisions, dibuixa la figura 

següent: 

3. Arrodoneix la part on enllacen 

la corba i la recta amb un arc 

d’1 mm de radi. Per fer-ho utilitza 

l’eina Trim Round . 

2. Retalla totes les línies que sobren 

utilitzant l’eina Trim divide . 

4. Per omplir la clau primer has de convertir 

l’arc i el cercle a Circle to Poly 

. A continuació has d’unir l’arc i la 

recta perquè siguin un sol element 

amb l’eina Trim Join . Seguidament 

has de seleccionar la diferència entre 

el cercle interior i l’arc i la línia exte- 

rior amb l’eina Trim Diference . Finalment 

només cal pintar l’element. 

5. Per últim dibuixa la part de la clau tal i com indica la figura. Hauràs de dividir la 

graella i retallar-la per les línies. Finalment introdueix-hi el text.

Fitxa 2 

Nom i cognoms 

Unitat 1 


Dibuixa la reixeta de la figura seguint els passos que s’indiquen a continuació: 

1. Selecciona una reixeta de 2 mm sense 

subdivisions. 

2. Dibuixa un circumferència de 12 mm de 

radi. 

3. Dibuixa un hexàgon inscrit en una circumferència 

de 20 mm de radi. 

4. Omple de color l’espai que queda entre la 

circumferència i l’hexàgon. Per fer-ho hauràs 

de convertir, primerament, la circumferència 

en polígon. 

5. Fes quatre còpies horitzontals separades 

35 mm i dues còpies verticals separades 

30 mm. 

.

Fitxa 3 

Nom i cognoms 

Unitat 1 


Dibuixa el tub de la figura en el qual hi ha una secció seguint els passos indicats. 

1. Selecciona la graella d’1 cm en isomè- 

trica superior i dibuixa la figura. 

Per dibuixar els arcs de les el·lipses 

has d’utilitzar l’eina Eliptical Arc Rec- 

tangle : 

a) Primerament cal indicar dos vèrtexs 

oposats del rectangle on s’inscriu 

l’el·lipse; 

b) seguidament, s’indica el començament 

i el final de l’arc. 

2. Dibuixa les línies que falten amb les eines 

dels punts de referència: 

A continuació retalla totes les línies 

sobrants dividint-les amb l’eina Trim 

Divide i elimina’n la part sobrant. 

3. Omple la secció amb ratlles inclinades. 

Per fer-ho, prèviament has d’unir 

els costats del rectangle perquè sigui 

un únic element amb l’eina Trim Join.

Fitxa 4 

Nom i cognoms 

Unitat 2 

DISSENY D’HABITATGES 

1. Completa l’esquema de classificació dels tipus d’habitatges i fes una breu descripció 

de cadascun d’ells. 

TIPUS 

D’HABITATGES 

UNIFAMILIARS 

MULTIFAMILIARS 

AÏLLATS 

MITGERS 

BLOCS DE PISOS 

APARELLATS 

ARRENGLERATS 

Els diferents tipus d’habitatges es poden classificar en unifamiliars, ocupats per una sola família 

i multifamiliars, ocupats per diverses famílies. 

Els habitatges unifamiliars poden ser aïllats, quan estan separats d’altres edificacions, 

o mitgers, si comparteixen alguna paret amb un altre habitatge. Els habitatges mitgers, 

quan estan agrupats de dos en dos compartint una mateixa paret, s’anomenen aparellats, i quan 

estan en grups de més de dos disposats l’un al costat de l’altre, s’anomenen arrenglerats. 

Els habitatges multifamiliars són blocs de pisos que estan formats per diverses plantes i habitatges. 

2. Identifica, segons l’esquema anterior, cadascun dels habitatges que apareixen a continuació: 

1. 

3. 

4. 

2.

Fitxa 5 

Nom i cognoms 

Unitat 2 


Identifica la simbologia dels elements utilitzats en la representació en planta d’un habitatge. 

taula 

rodona 

cadira 

taula 

rectangular 

armari 

rentadora 

frigorífic 

lavabo 

cuina 

banyera 

llit petit 

llit de matrimoni 

dutxa 

bidet vàter envans 

escalfador televisor 

dscala 

porta doble 

porta senzilla 

aigüera 

finestra

Fitxa 6 

Nom i cognoms 

Unitat 2 


1. A la figura es mostra una paret, dibuixada en perspectiva, que dóna a l’exterior. En 

aquesta paret es poden diferenciar nou capes diferents. Identifica cadascuna de les 

capes del dibuix. 

totxana 

morter 

aïllant 

morter 

maó 

enguixat 

rajoles 

ciment cola 

formigó 

2. Indica quins d’aquests materials creus que són recomanables per utilitzar a la cambra 

de bany i explica per què: 

• El terra de parquet: No seria adequat perquè a la fusta l’afecta molt la humitat i el 

terra de la cambra de bany se sol mullar molt. 

• Les parets de fusta: Només es podrien posar en llocs on la humitat no hi pogués 

arribar. 

• Les parets de moqueta: No s’haurien de posar perquè es podriria a causa de la humitat. 

• Les parets de suro: El suro no és gaire indicat perquè no és fàcil de netejar i no suporta 

bé la humitat. 

• El terra de marbre: El marbre és un material molt indicat perquè resisteix perfectament 

la humitat i, a més, es neteja amb molta facilitat. 

• Les parets de marbre: També són adients pels mateixos motius que ho és el terra de 

marbre.

Fitxa 7 

Nom i cognoms 

Unitat 3 

LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES 

A continuació es descriuen els trets característics de cinc materials petris. Amb aquesta 

informació, completa la taula de la pàgina següent seguint el model del granit. 

El granit 

És una roca amb grans de diverses grandàries, de color generalment gris i negre, constituïda 

principalment per una barreja de feldspat, quars i mica. Es troba en grans masses 

i per això se’n poden obtenir peces enormes. S’obté de les pedreres i s’utilitza en 

esglaons, paviments, elements decoratius, etc. 

La grava 

Es consideren grava els fragments de pedra amb diàmetres més petits de 15 cm. Es poden 

obtenir directament de la naturalesa a les graveres o artificialment a partir de roques 

matxucades a les pedreres. S’usen per afermar el terra, per fer formigons o per a 

paviments de vies i carreteres. 

La sorra 

Està formada per roques de diàmetres inferiors a 5 mm que s’obtenen generalment 

matxucant roques. S’utilitzen per fer morters i formigons. 

El marbre 

El marbre és compacte, molt poc porós i de gran duresa i resistència a causa d’unes 

transformacions estructurals que s’han produït en roques que inicialment eren menys 

dures. Pot ser de molts colors. Un cop polit, pot presentar una gran brillantor, per la 

qual cosa és molt utilitzat com a element decoratiu, en paviments, escales, etc. S’obté 

de les pedreres. 

La pissarra 

La pissarra més coneguda és de color negre i, típicament, s’utilitza en les teulades de 

les cases de muntanya, ja que pel fet de ser llisa, impermeable i dura, la neu hi llisca i 

no sobrecarrega la teulada. És de roca silicoalumínica. S’obté directament de la natura.

Nom Composició Característiques Ús Obtenció 

Granit 

Bàsicament feldspat, quars Sol ser de color gris i negre. Esglaons, paviments, ele- S’obté de les pedreres. 

i mica. 

Es pot polir perquè brilli i és ments decoratius, etc. 

molt resistent. 

Generalment en pedreres, 

encara que es poden 

obtenir artificialment.. 

Per afermar el terra, per 

a formigons, per fer 

paviments, etc. 

Són pedres petites 

i dures. 

Pedres d’un diàmetre 

inferior a 15 cm. 

Grava 

Generalment en pedreres. 

Per fer morters, 

formigó. 

És fina i àrida. 

Pedres d’un diàmetre 

inferior a 5 mm. 

Sorra 

De les pedreres. 

Elements decoratius, 

terres, escales, etc. 

No té porus, es pot polir i 

és compacte i dur. 

Depèn del tipus de marbre. 

Marbre 

Directament de la natura. 

Generalment per a 

teulades de muntanya. 

És llisa, impermeable i 

dura. 

Roca silicoalumínica. 

Pissarra

Fitxa 8 

Nom i cognoms 

Unitat 3 


1. Descriu, mitjançant un diagrama de blocs, el procés d’elaboració de les peces ceràmiques 

anomenades de terra cuita. 

2. Completa la taula següent seguint el model dels fonaments de la primera fila: 

Elements 

constructius 

Fonaments 

Encofrats 

Pilar 

Biga 

Cartel·la 

Tornapunta 

Funció Característiques 

Serveixen com a punt de suport de tot 

l’edifici. 

Serveixen per formar un recipient 

on es posarà el formigó en estat 

pastós perquè s’endureixi. 

Formen part de l’estructura vertical 

i sostenen l’edifici. 

Formen part de l’estructura 

horitzontal i sostenen altres elements 

per formar terres o sostres. 

És un escaire en forma triangular que 

serveix per reforçar alguna unió. 

És un perfil que té la mateixa funció 

que la cartel·la. 

• La seva forma 

• Les seves dimensions 

Els materials (fusta, xapa, i 

fins i tot, cartró plastificat) 

• La secció 

• La forma 

• El material 

• La secció 

• El perfil 


• Les dimensions 


• Les dimensions 

• El material

Fitxa 9 

Nom i cognoms 

Unitat 3 


A continuació tens un exemple on es desenvolupa el càlcul de les dimensions d’una sabata 

quadrada. 

Calcularem les dimensions d’una sabata quadrada que està enfonsada 

1 m dins d’un terreny d’argila dura i que ha de suportar 

una massa de 90000 kg, incloent-hi la de la mateixa sabata. 

• El primer que cal fer és calcular la resistència del terreny, que 

anomenarem amb la lletra s. Si mirem la taula, comprovarem 

que en el nostre exemple: 

s = 4 kg/cm 2 

• Com que la massa que una sabata podrà suportar la donarà el 

producte de la seva secció per la resistència del terreny: 

Massa = S · s 

per saber la secció de la sabata només caldrà dividir la massa 

que haurà de suportar per la resistència del terreny: 

S = Massa/s = 90000/4 = 22500 cm 2 = 2,25 m 2 

• Com que la sabata és de secció quadrada, només caldrà calcular 

l’arrel quadrada de la secció per saber el valor de cada costat: 

a = 1,5 m 

S = 2,25 m 2 

a = 1,5 m 

Torna a calcular la sabata de l’exemple suposant que: 

a) El terreny és de roca estratificada. 

b) La sabata és rectangular i el costat més estret fa 1 m d’amplada. 

Pressions admissibles per a sabates 

d’1 m de profunditat 

Terreny Pressió admissible 

(kg/m 2 ) 

Argila fluida 0,5 

Argila tova 1 

Argila semidura 2 

Argila dura 4 

Sorra fina 2 

Sorra grossa 4 

Grava 6 

Roques estratificades 20 

Roques no estratificades 60 

1m 

a?

Fitxa 10 

Nom i cognoms 

Unitat 4 

LES INSTAL·LACIONS EN ELS HABITATGES 

Observa l’esquema incomplet següent que correspon a les instal·lacions més comunes 

d’un habitatge. Per completar cadascun dels espais buits d’aquest esquema, agafa la 

paraula clau corresponent que tens a sota. 

Les instal·lacions en els habitatges 

Són fonamentalment les de 

electricitat 

gas 

aigua 

aquesta consta de dues que pot ser que en l’interior 

comença amb el 

quadre de 

comandament 

i protecció 

xarxes butà propà gas natural 

que són de 

i que es distribueix 

per un 

i que es distribueix 

en diferents 

sanejament 

o desguàs 

distribució 

circuits 

circuit 

que estan formats 

per 

del qual en 

formen part 

de la qual en 

formen part 

de la qual en 

formen part 

• conductors 

• aparells de 

comandament 

• aparells de connexió 

• canalitzacions 

• receptors 

• canonades 

• claus de connexió 

• clau de l’habitatge 

• sifons 

• baixants 

• col·lectors 

• canonades 

• claus de pas 

• aixetes 

• escalfadors

Fitxa 11 

Nom i cognoms 

Unitat 4 


Al quadre de comandament i protecció d’un habitatge arriba una tensió de 220 V i la intensitat 

de corrent nominal de l’interruptor de control de potència (ICP) és de 20 A. 

L’habitatge disposa de diversos aparells elèctrics amb potències específiques, tal i com 

es reflecteix en la taula següent: 

Aparell elèctric Quantitat Potència unitària (W) Potència total (W) 

Rentadora 1 2 000 2000 

Assecador de cabells 1 1 000 1000 

Planxa 1 1 000 1000 

Televisor 2 300 600 

Bombetes incandescents 2 60 120 

Bombetes de baix consum 5 9 45 

Fluorescent 2 40 80 

Ordinador 2 200 400 

Es demana: 

a) Omple la columna de la dreta corresponent a la potència total d’un mateix tipus de receptor. 

b) Quina és la potència contractada en aquest habitatge? 

El corrent nominal (I) de l’ICP ve donat per la relació entre la potència contractada (P) i 

la tensió d’alimentació (V), és a dir: 

I = P / V, d’on, aïllant la potència, tindrem: P = V · I = 220 · 20 = 4400 W 

c) Quin és el valor de la potència de tots els aparells elèctrics de l’habitatge? 

La potència de tots els aparells elèctrics de l’habitatge serà la suma total de la columna 

de la dreta: 

d) Què succeiria si tinguessin connectats tots els aparells alhora? 

Com que la potència de tots els aparells (5245 W) és superior a la potència contractada 

(4400 W), l’ICP tallarà automàticament el subministrament elèctric.

Fitxa 12 

Nom i cognoms 

Unitat 4 


S’han d’implementar els esquemes corresponents als circuits elèctrics de tres cambres 

d’un habitatge que són: el rebedor, el bany i una habitació. Cada un d’aquests espais disposarà 

dels següents elements: 

Rebedor 

– timbre accionat mitjançant polsador 

– làmpada accionada des de dos punts 

Bany 

– làmpada accionada des d’un punt 

– un endoll 

Habitació 

– làmpada accionada des de tres punts 

– dos endolls 

Dibuixa els circuits de cada cambra seguint la pauta del que està implementat. 

R N 

T 

Rebedor 

Bany 

Habitació

Fitxa 13 

Nom i cognoms 

Unitat 5 

CONTROL ELÈCTRIC I ELECTRÒNIC 

Polarització d’un díode LED 

Els díodes LED no s’han de connectar mai directament a una pila de 4,5 V, ja que el corrent 

elèctric seria massa gran i els faria malbé. Així doncs, quan es connecti un díode 

LED a un circuit, s’ha de tenir la precaució de col·locar-hi una resistència en sèrie del 

valor adequat. D’aquesta manera s’aconseguirà reduir la tensió als dos terminals del 

LED i, per tant, disminuir la intensitat de corrent que hi circula. 

1. Munta el circuit A de la figura sobre una placa protoboard o sobre una regleta de connexions. 

Observa’n el funcionament i omple els espais buits del text corresponent. 

Fes el mateix amb el circuit B. 

+ 

4,5 V 

150 Ω 

Circuit A. 

+ 

4,5 V 

150 Ω 

Circuit B. 

En el circuit A, el díode LED està polaritzat directament i per tant no il·lumina. 

En el circuit B, el díode LED està polaritzat inversament i per tant no il·lumina. 

2. Ara, substitueix la resistència de 150 Ω per una de 2,7 KΩ i fes el muntatge dels dos 

circuits que tens a continuació: 

+ 

4,5 V 

Circuit C. 

2,7 KΩ 

+ 

4,5 V 

2,7 KΩ 

Circuit D. 

Observa el funcionament de cada muntatge i contesta les qüestions següents: 

a) En el circuit C, el díode LED brillarà més o menys que en el primer muntatge? Per 

què? 

El díode LED brillarà menys perquè la resistència és més gran i per tant la tensió als 

terminals del LED és més petita. Això fa que el corrent sigui més petit. 

b) En el circuit D, il·luminarà el díode LED? Per què? 

El díode LED no il·luminarà perquè està polaritzat inversament.

Fitxa 14 

Nom i cognoms 

Unitat 5 


1. Identificació del sentit de corrent d’un circuit 

Munta sobre una placa protoboard o sobre una regleta de connexions, primer el circuit 

A i després el circuit B. Observa el funcionament de cada muntatge i contesta les 

qüestions formulades. 

D2 

D1 

+ 

4,5 V 

150 Ω 

Circuit A. 

D2 

D1 

– 

4,5 V 

150 Ω 

+ 

Circuit B. 

a) Quin díode il·luminarà en el circuit A? Per què? I en el circuit B? 

En el circuit A il·luminarà el díode D1 perquè està polaritzat directament, i en el circuit 

B il·luminarà el díode D2. 

b) En el circuit A, el sentit del corrent és horari o antihorari? I en el circuit B? 

En el circuit A s’activa el díode D1 i per tant el sentit del corrent és horari. En el circuit 

B s’activa el díode D2 i el sentit del corrent serà antihorari. 

2. Càlcul de la resistència de polarització d’un díode LED 

El valor de la resistència que s’ha de col·locar en sèrie amb el LED depèn de la tensió 

d’alimentació del circuit i de les característiques del díode LED. 

Per determinar la resistència de polarització, s’aplica la llei d’Ohm al circuit. 

Les dades del circuit són aquestes: 

• Tensió d’alimentació: V = 6 v 

• Corrent de funcionament del díode LED: I = 19 mA 

• Tensió de funcionament del díode LED: V D = 2 v 

Determina el valor de la resistència, R. 

I 

VD VR 

+ 

R 

V = 6 V

Fitxa 15 

Nom i cognoms 

Unitat 5 


Sistema d’alarma mitjançant la utilització del transistor 

Un transistor compleix fonamentalment dues funcions: 

• La utilització com a commutador: Permetent o impedint el pas del corrent a través 

del col·lector. 

• La utilització com a amplificador: Mitjançant l’aplicació d’un petit corrent de base, 

és suficient per permetre el flux d’un fort corrent a través del col·lector. 

Analitza el muntatge del circuit que es mostra a continuació i contesta les qüestions 

plantejades. 

10 KΩ 

1 

2 

150 KΩ 

a) Tal i com està implementat el circuit s’encendrà el díode LED? Per què? 

Tal i com està representat el circuit no brillarà el díode LED perquè la base del transistor 

i l’emissor estan en curtcircuit mitjançant el fil d’unió entre els punts 1 i 2. 

b) Quina missió creus que pot tenir el fil d’unió entre els punts 1 i 2? 

La connexió entre els punts 1 i 2 podria ser un fil de secció molt petita que s’utilitza 

com a element de seguretat i, per tant, es trenca quan es fa una infracció. 

c) Dibuixa el circuit modificat que faria brillar el díode LED. Quina funció té el transistor 

en aquest circuit? 

El transistor fa la funció de commutador. 

4,5 V

Fitxa 16 

Nom i cognoms 

Unitat 5 


Anàlisi de circuits 

A continuació es representen tres circuits. Cada un dels circuits té tres components. 

2 3 

2 

3 

M 

+ 

1 

1 

Circuit A. Circuit B. Circuit C. 

+ 

a) Omple la taula següent amb el nom de cada component per a cadascun dels circuits. 

Número de component Circuit A Circuit B Circuit C 

1 Pila Pila Pila 

2 Potenciòmetre Potenciòmetre Potenciòmetre 

3 Làmpada Motor Brunzidor 

b) Explica el funcionament de cada circuit. 

El funcionament dels circuits permet comprovar com, en variar la resistència del potenciòmetre, 

canvia el comportament dels receptors que hi ha connectats. 

Si la resistència del potenciòmetre és gran, la tensió que arribarà a la làmpada, al motor 

o al brunzidor serà petita. Pel contrari, si disminuïm la resistència del potenciòmetre, la 

làmpada il·luminarà més, el motor girarà més ràpid i el brunzidor sonarà més. 

c) Determina el valor de la resistència, R, quan la resta de magnituds del circuit A té els 

valors següents: 

R 

I = 0,2 A 

+ 

6 v 

3 v 

2 

+ 

1 

3

Fitxa 17 

Nom i cognoms 

Unitat 6 INSTAL·LACIONS PNEUMÀTIQUES 

I HIDRÀULIQUES 

Indica en la taula següent el nom de cada símbol i la seva descripció. Intenta recordarte’n 

sense mirar el llibre. 

1 

1 

4 

1 

4 2 

5 3 

2 

1 

2 

2 

1 

100% 

2 

3 

2 

3 

1 

1 

accionador angular 

vàlvula 5/2 accionada per l’esquerra mitjançant una palanca i 

amb retorn per molla 

cilindre de doble efecte 

filtre d’aire 

vàlvula antiretorn 

cilindre de simple efecte 

lubrificant 

vàlvula 3/2 accionada per l’esquerra mitjançant polsador i amb 

retorn per molla 

vàlvula 2/2 accionada per l’esquerra per rodet i pilotada 

pneumàticament per la dreta 

vàlvula 4/2 amb pilotatge pneumàtic per l’esquerra i la dreta 

unitat de condicionament 

vàlvula de simultaneïtat 

vàlvula reguladora de flux unidireccional 

vàlvula selectora 

regulador de pressió

Fitxa 18 

Nom i cognoms 



1. Un circuit pneumàtic disposa d’un èmbol alimentat per una pressió de 3,5 bars. Calcula 

la pressió en N/m 2 . 

2. Calcula la força d’avançament i de retrocés que exerceix el cilindre de la figura si està 

alimentat per una pressió de 1200 N/m 2 . 

D èmbol = 15 cm 

D tija = 2 cm 

10 cilindres 

S = 10 cm 2 

v = 1 m/s 

Sabem que P = F/S, per tant la força que empeny l’èmbol 

és F = P · S. 

En cas de tractar-se de la força d’avançament tenim una 

superfície. 

Sa = π = 3,14 · = 0,0176 m2 FA = P · Sa = 1200 0,0176 m2 0,15 

N 

= 21,205 N 

2 

Dèmbol 

4 

4 

Per tant la força d’avançament serà de 21,205 N. Per calcular la força de retrocés, a la 

superfície de l’èmbol cal restar-li la de la tija. 

Sr = 

π 

2 2 2 (Dèmbol – Dtija ) = 

π 

2 (0,15 –0,03 ) = 0,0169 m 

4 

4 

Per la qual cosa la força de retrocés serà: 

Fr = P · Sr = 1.200 · 0,0169 m2 N 

= 20,35 N 

m 2 

La força de retrocés valdrà, per tant, 20,35 N. 

3. Quina és la secció en cm 2 que ha de tenir un cilindre que ha de transmetre una força 

de 800 N si la pressió de funcionament de la instal·lació és de 5,5 bars? 

Passem primer la pressió a N/m2 5,5 bar · = 5,5 · 105 N/m2 10,5 N/m2 1 bar 

Com P = ; S = = = 0,00145 m2 = 14,5 cm2 800 N 

5,5 · 105 N/m2 F F 

S P 

La secció del cilindre és de 14,5 cm 2 . 

m 2

Fitxa 19 



1. Per una canonada circula aire comprimit a una pressió de 3 bars. Si el diàmetre de 

la mateixa és de 8 cm i flueix a una velocitat de 3 m/s, quin és el cabal d’aire? 

D 2 

0,08 2 

La superfície és S = π = π = 0,005 m2 4 4 

Tenint en compte que G = S · v 

G = S · v = 0,05 m2 · 3 

m 

= 0,015 

s 

El cabal d’aire de la canonada és 0,015 m . 

3 

s 

2. Una instal·lació pneumàtica disposa d’un compressor que dóna pressió a 3 cilindres 

de secció 12 cm 2 i una velocitat de desplaçament de 2 m/s. Quin cabal màxim haurà 

d’aportar el compressor? 

La superfície dels cilindres serà: 

SC = π = π = 0,0113 m2 0,122 D 

4 

2 

4 

Cada cilindre necessita un cabal de: 

GC = SC · v = 0,0113 m2 · 2 

m 

= 0,0222 

s 

Per la qual cosa el compressor haurà de donar un cabal de: 

GT = 3 · GC = 3 · 0,0222 = 0,0666 m3 

m 

s 

3 

s 

Nom i cognoms 

m 3 

s 

3. L’elevador hidràulic de la figura disposa, segons les dades que inclou, d’un cilindre 

petit de 4 cm 2 i d’un cilindre més gran. Si es vol transmetre una força de 30000 N 

quan s’exerceix una força de 50 N, quina secció haurà de tenir el cilindre més gran? 

50 N 

30000 N 

4 cm2 1 2 

S2 per la qual cosa S 2 = 2400 cm 2 

La superfície del cilindre gran ha de tenir 2400 cm 2 . 

Tenint en compte que P 1 = P 2 

F1 S1 50 N 

4 cm 2 

F2 S2 = ; substituint tenim 

30000 N 4 · 30000 

= ; S2 = ; 

50 

S 2

Fitxa 20 

Nom i cognoms 



1. Dibuixa l’esquema pneumàtic del comandament directe d’un cilindre de doble efecte 

amb una vàlvula 5/2. 

2. Modifica l’esquema anterior perquè la tija del cilindre torni a poc a poc.

Fitxa 21 

Nom i cognoms 



Dibuixa l’esquema pneumàtic d’una guillotina tenint en compte que com a mesura de 

seguretat hem de prémer a l’hora dos polsadors perquè baixi la ganiveta. Fes el disseny 

de dues formes diferents.

Fitxa 22 

Nom i cognoms 

Unitat 7 

CONTROL PER ORDINADOR 

Analitza el diagrama de flux de la figura i contesta les qüestions plantejades. 

1. Omple la taula adjunta. 

No 

n VALOR 

1 2 

2 2, 4 

3 2, 4, 6 

2. Quina funció desenvolupa l’algorisme? 

Inici 

Introduir nombre n 

VALOR = 2 

VALOR < 2 · n 

Escriu VALOR 

VALOR = VALOR + 2 

Escriu VALOR 

Mitjançant aquest algorisme es poden obtenir els n primers números parells. 

Fi 

Sí

3. Modifica el diagrama de flux anterior perquè l’operació «Escriu VALOR» només aparegui 

una vegada. 

4. Si n = 0, funcionaria correctament el primer diagrama de fluix? I el diagrama de fluix 

modificat de l’apartat anterior? 

• En el primer diagrama de fluix, si n = 0 la solució seria 2, i això és incorrecte perquè 

aquesta resposta és la corresponent per n = 1. 

• En el diagrama de fluix modificat en l’apartat anterior, si n = 0, no escriu cap valor i per 

tant es correcte.

Fitxa 23 

Nom i cognoms 

Unitat 7 


L’esquema del semàfor de la figura segueix la seqüència següent: 

a) En primer lloc, s’encén el color verd durant 6 segons. 

b) En segon lloc, s’encén el groc intermitentment en espais de temps d’un segon durant 

3 vegades. 

c) Finalment, s’encén el vermell durant 6 segons. 

Verd 

Groc 

Vermell 

+ 

4,5 V 

Es demana que resolguis les qüestions següents: 

1. Implementa el diagrama de flux del semàfor. 

150 Ω

2. Modifica el diagrama de flux anterior perquè es repeteixi indefinidament la seqüència 

donada.

Fitxa 24 

Nom i cognoms 

Unitat 7 


Implementa els següents programes en llenguatge SmallBASIC i contesta les qüestions 

plantejades per a cadascun d’ells. 

1. REM Volem saber la funció d’aquest programa 

INPUT «Introdueix un número»; n 

VALOR = 3.14 * n * n 

PRINT «El resultat és»; VALOR 

END 

a) Quina funció desenvolupa aquest programa? 

Aquest programa calcula l’àrea d’un cercle de radi n 

b) Quin serà el resultat si n = 10 cm? 

El resultat és: 314 cm. 

2. REM Volem saber la funció d’aquest programa. 

INPUT «Introdueix un número» ; n 

IF n = 0 THEN 

VALOR 

PRINT «El resultat és» ; VALOR 

ELSE 

I = n 

VALOR = n 

WHILE I > 1 

I = I – 1 

SOLUCIÓ = VALOR * I 

VALOR = SOLUCIÓ 

WEND 

PRINT «El resultat és»; VALOR 

END IF 

END 

a) Quina funció desenvolupa aquest programa? 

Aquest programa calcula el factorial d’un número n. 

b) Quin serà el resultat si n = 5? 

El resultat és 120.

Fitxa 25 

Nom i cognoms 

Unitat 8 

MÀQUINES AUTOMÀTIQUES I ROBOTS 

La figura representa un robot industrial. Indica el nom de cada una de les parts i 

descriu-ne la funció. 

d 

e 

d 

e 

A 

ESTRUCTURA 

Suporta tots els elements i possibilita els moviments del robot. 

B 

ELEMENT EXECUTOR 

Realitza els treballs finals per als quals el robot ha estat dissenyat i construït. 

C 

SENSOR 

Detecta l’entorn del robot i transmet la informació al controlador. 

D 

CONTROLADOR 

Rep el senyal dels sensors i dóna les ordres als motors i als elements executors. 

E 

SUBMINISTRAMENT D’ENERGIA 

Subministra energia al robot perquè pugui funcionar. 

F 

ELEMENTS MOTORS 

Generen els moviments del robot. 

f 

c 

c 

f 

a 

b 

b

Fitxa 26 

Nom i cognoms 

Unitat 9 DISSENY, CONSTRUCCIÓ 

I PROGRAMACIÓ DE ROBOTS 

Automatització de robot mitjançant control seqüencial 

Variables d’entrada: SE i SD. 

Variables de sortida: ME i MD. 

FUNCIÓ 

SEQÜENCIAL 

Simula amb el Crococlip el següent circuit de control del robot rastrejador de dos sensors 

i omple la taula de la veritat (MD i ME). 

Explica què passa quan no detecta cap dels dos sensors. 

SD SE MD ME 

0 0 

0 1 1 0 

1 0 0 1 

1 1 1 1 

ME 

MD 

ME +1 

MD +1 

SE o 

SD o 

Quan no detecta cap dels dos sensors, la sortida es 

manté tal i com estava abans de deixar de detectar l’últim 

sensor, és a dir, si el motor estava en marxa, continua 

engegat, i si estava aturat, continua en repòs. Es podria 

dir que el circuit té una certa memòria.

Fitxa 27 

Nom i cognoms 



Components semiconductors del robot PICAXE 

Observa l’esquema de la placa del robot. Hi ha tota una sèrie d’elements que formen el 

conjunt de semiconductors del robot de 2 sensors. Aquests semiconductors són: els 

sensors fotoelèctrics, els transistors, el díode, el LED, el regulador de tensió (si s’utilitza) 

i el microcontrolador PICAXE. Identifica’ls. 

Referència: D1 

Valor: Díode 1N4004 

Encercla cadascun dels components, anota’n la referència (D1, Q2, ... ) i el valor (nom).

Fitxa 28 

Nom i cognoms 



Intermitent amb PICAXE 

Fes un programa en diagrama de flux de forma que el Led DD (pin 4 del PICAXE-08M) 

de la placa del robot s’il·lumini durant 100 mil·lèsimes de segon i es mantingui aturat 

mig segon. 

100 ms 

500 ms 

DIAGRAMA DE FLUX: 

Copia el diagrama al porta-retalls del Windows i enganxa-ho aquí. 

Simula el programa i comprova’n els resultats.

Fitxa 29 

Nom i cognoms 



BUCLE for... next 

La forma bàsica d’aquesta comanda és la de fer una acció consistent en un nombre de 

cicles determinat pel valor inicial i final d’una variable que actua com a comptador. 

Aquesta variable, s’incrementa de forma automàtica amb cada cicle. L’increment per defecte 

és 1 i no cal especificar-lo. Per increments diferents a 1, positius o negatius, cal 

afegir la comanda STEP. 

Cada vegada que el programa arriba a la comanda NEXT, es torna a fer un cicle si el 

comptatge no ha arribat al final. 

Sintaxi: 

FOR variable = valor inicial TO valor final STEP increment 

Línies de programa 

NEXT variable 

'*********************************** 

'*** DECLARACIÓ DE VARIABLES *** 

'*********************************** 

symbol ME=2 'definim símbol motor esquerre 

symbol MD=4 'definim símbol motor dret 

symbol voltes=b0 'definim combinació de variables on ens trobem 

'******************************* 

'*** PROGRAMA PRINCIPAL ** 

'******************************* 

do 

for voltes =0 to 20 

high ME 

pause 100 

low ME 

pause 100 

next voltes 

loop 

for voltes =40 to 20 step -1 

high MD 

pause 100 

low MD 

pause 100 

next voltes 

L’exemple anterior mostra el funcionament d’aquest tipus de bucle. Observa que al primer 

bucle no ha calgut utilitzar la comanda STEP, i que al segon bucle, la variable 

comptadora es redueix. 

Activitat 

Simula el programa anterior. Desa el programa amb el nom ROBOT_BASIC_FOR.bas. 

Transfereix el programa a la placa del robot PICAXE-08M i comprova’n el resultat. 

A la simulació i funcionament real s’han d’observar 20 intermitències alternades de cada díode 

led.

Fitxa 30 Annex 

ELECTRÒNICA DIGITAL 

Escriu el nom de la porta lògica corresponent a cada un dels símbols (MIL i CEI) de les taules 

següents: 

A 

Nom i cognoms 

Símbol MIL Porta lògica 

A · B 

A + B 

A · B 

A 

A + B 

NAND 

OR 

AND 

NOT 

NOR 

Símbol CEI Porta lògica 

1 

 

1 

& 

1 

 

& 

A 

A · B 

A + B 

A · B 

NOR 

NOT 

NAND 

OR 

AND



1. Observa el circuit següent i digues què succeeix quan es tanca l’interruptor I. 

S’encendrà el LED 1 perquè només s’activa la porta OR. 

2. A quina porta lògica correspon cadascun dels esquemes elèctrics següents: 

Nom i cognoms 

I 

4,5 V 

+ 

Esquema elèctric Porta lògica 

M 

M 

150 Ω 

150 Ω 

LED 1 

LED 2 

NOT 

OR 

AND 

NAD 

NOR



Observa el circuit lògic de la figura i contesta les qüestions següents: 

a) Obtén l’equació de la funció lògica que realitza el circuit. 

b) Elabora la taula de veritat del circuit. 

c) Dibuixa el circuit elèctric corresponent. 

Nom i cognoms 

A 

B 

C 

A – 

A – · B 

S 

= A – · B + C

Tecnologies - Institut Montserrat Roig :: Millorem l'educació amb il ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?