Descarrega't el pdf sencer del Dossier Pedagògic - cia. la closca

CONTINGUT PEDAGÒGIC
L’AIGUA. LA CULTURA DE L’AIGUA
- Què és l’aigua?
- El planeta blau
- La cultura de l’aigua. Valors i Objectius
EL CICLE DE L’AIGUA
- Etapes del cicle de l’aigua
- El viatge d’una gota d’aigua
- Tipus d’aigua en el cicle urbà
L’EQUILIBRI DE L’ECOSISTEMA
- “perquè els cargols d’aigua dolça son tan importants per els
peixos de les llacunes”
- L’estany, un ecosistema tancat
LA METAMORFOSI
- “Com es converteixen en granotes els cap-grossos?
- “fills de la gelatina”
- curiositats sobre cap-grossos
- Altres contes.
LA NATURA SÀVIA. L’EXEMPLE DE L’ESPINÓS.
ACTIVITATS
- costums de l’espinós- peix d’aigua dolça
BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ

L’AIGUA
QUÈ ÉS L’AIGUA?
En determinades condicions de temperatura i de pressió, un àtom d’oxígen i
dos d’hidrogen s’ajunten i formen una molècula d’aigua, que s’escriu amb el
símbol H2O.
El Planeta blau
El nostre planeta s’hauria d’anomenar “Oceà” més que no pas Terra, ja que
l’aigua n’ocupa la major part de la superfície.
La Terra és l’únic planeta del sistema solar on hi ha aigua en estat líquid.
A Venus, més a prop del Sol que la Terra hi fa tanta calor que tota l’aigua s’ha
evaporat. A Mart, més lluny del Sol, en algun moment hi va haver aigua en
estat líquid; però el planeta es va refredar i l’aigua es va convertir en neu i glaç.
Recents estudis parlen de la possibilitat que s’hagi produït un desglaç i per tant,
que actualment sigui possible trobar aigua en estat líquid a Mart.
L’aigua és a tot arreu: a sobre nostre a l’atmósfera, a sota nostre, i sobre tot a
dins de nosaltres mateixos. Les plantes, els animals i els éssers humans són
incapaços de viure sense aigua. La llavor, com el nadó i tots els organismes
vivents, necessita aigua per desenvolupar-se. L’aigua constitueix les tres
quartes parts dels músculs i del cervell.
2

LA CULTURA DE L’AIGUA
Pix..- Esteu agafant l’aigua del nostre estany?
Glopet.- Esteu agafant la nostra aigua?
Clut.- L’aigua no és de ningú.
Fosca.- L’aigua és de tots i tots l’hem de cuidar,mantenir neta i no malgastar.
QUÈ ÉS LA CULTURA DE L’AIGUA?
L’aigua és un recurs finit i vulnerable, essencial per sostenir la vida, el
desenvolupament i el medi ambient.
La cultura de l’aigua és un conjunt de costums, valors, actituts i hàbits que un
individu o una societat té respecte a la importància de l’aigua per el
desenvolupament de tot èsser viu, la disponibilitat del recurs al seu entorn i les
accions necessàries per obtenir-la, distribuir-la, desallotjar-la, netejar-la i
reutilitzar-la.
Aquèsta cultura comporta el compromís de valorar i preservar el recurs,
utilitzant-lo amb responsabilitat en totes les activitats, sota un esquema de
desenvolupament sustenible, ademés de transmitir-la com a part de la seva
interacció social.
Si volem comptar amb l’aigua per a les próximes generacions hem de tenir en
compte els valors de la cultura de l’aigua:
- el Respecte al medi ambient, es a dir, conèixer i estimar el nostre
planeta
- La Solidaritat de cada individu cap els demés, perque l’aigua
malgastada és la que li falta a un altra persona
- La Disciplina per a fer servir tan sols la que necessitem
- La Responsabilitat per utilitzar correctament l’aigua que servirà per els
futurs ciutadans
- La Saviesa per utilitzar la tecnologia i aconseguir que l’aigua
contaminada sigui un altre cop aigua neta
Els objectius de la Cultura de l’Aigua son:
- Promoure l’ús eficient i l’estalvi del recurs de l’aigua entre la població
- Crear una cultura de l’aigua des de la infància
- Difondre entre la població l’ús d’accessoris hidràulics de baix consum
- promoure l’ús de l’aigua residual tractada en aquells casos que no
requereixin la qualitat potable
- Incentivar i premiar l’ús racional de l’aigua
- Despertar l’entusiasme per participar
- “Fer campanya” de la cultura de l’aigua permanentment.
3

LA METAMORFOSI
El Glopet, no vol fer-se gran. S’ho passa molt bé jugant al laberint i fent piruetes
tot el dia dins l’aigua.
“Diu que d’aqui un temps em caurà la cua
i em començaran a créixer mans i peus
que tindré una boca tan gran com la d’una bústia
i aniré fent saltets a tot arreu”
Com es converteixen en granotes, els capgrossos?
Quan els capgrossos surten de l’ou no s’assemblen gens als seus pares.
Respiren per brànquies, neden amb la cua, que sembla la d’un peix, i son
estrictament vegetarians, al cap de vuit setmanes apareixen les potes del
darrera, i desprès les del davant. Al cap de dotze setmanes la cua s’ha
encongit, els pulmons han substituït les brànquies i el cap ja té forma de
granota. Finalment la granota petita surt a terra arrossegant-se, tot i que encara
han de passar tres anys fins que es converteixi en adult.
4

“Fills de Gelatina”
Durant la primavera, les granotes roges adultes es llancen a l’estany a criar.
Son molt bones nedadores, amb les seves potes del darrera tan potents i els
seus peus membranosos. Els mascles rauquen molt fort, per atreure les
famelles. Tan bon punt la femella deixa anar els ous, dins l’aigua, el mascle els
fecunda, perquè en puguin néixer capgrossos. De primer, els ous s’enfonsen
fins baix de tot de l’estany, recoberts d’una capa de gelatina. Però aviat la
gelatina s’infla amb l’aigua i els ous pugen a la superfície. Al cap d’un parell de
setmanes, en surten els capgrossos. Respiren per mitjà d’unes brànquies molt
fines que tenen al cap. Passades cinc setmanes, desapareixen les brànquies
externes i li creixen pulmons, dins del cos. Aviat els surten les potes del darrera
i els capgrossos pugen a respirar a la superfície. Molts capgrossos se’ls
mengen els escarabats capbussadors i els tritons, per això les granotes han de
pondre tants ous.
Curiositats sobre els cap-grossos (*):
La Galaxia “Renacuajo”-
Venda de granotes i cap-grossos. Llistat de preus
Pokémon : Poliwag, Poliwhirl, Poliwrath:
Premios Renacuajo al Festival Camerimange, Polonia:
El dibujo infantil. Etapa preesquemática de 4 a 7 años:
La ranicultura
(*) Consultar adreces electròniques a l’últim full.
Contes de cap-grossos:
“El renacuajo paseador” de Rafael Pombo
“Grillo Gomez” de Carlos Marianidis
“El renacuajo escurridizo”
5

EL CICLE DE L’AIGUA
Fosca.- “Vosaltres sabeu perquè plou? I d’on venen els núvols?
Mireu, quan jo era petita, la Pentàgona Verda sempre ens explicava que quan
plou, milers de gotes estan viatjant. Arriben, descansen i tornen a marxar...”
ETAPES DEL CICLE DE L’AIGUA
L’aigua realitza un constant viatge d’anada i tornada entre el mar i la terra.
1- el sol calenta l’aigua dels oceans,dels rius,de la terra, de les persones...
Part d’aquesta aigua es converteix en un gas invisible en el aire, el vapor
d’aigua.
2- L’aire puja, es refreda, i el vapor d’aigua es converteix en gotes
3- Les gotes d’aigua formen els núvols:el vent empenta aquests núvols cap
a la Terra.
4- L’aigua dels núvols cau en forma de pluja, de neu o de pedra, penetra
poc a poc en el terra.
5- Els rius tornen part de l’aigua al mar. El cicle de l’aigua torna a
començar.
7

EL VIATGE D’UNA GOTA D’AIGUA
“De l’oceà vénen els núvols. Dels núvols ve la pluja. De la pluja neixen els rius.
I dels rius neix l’oceà. Aquest és el cicle de les aigües. Aquest és el cicle del
món”
Com diu aquest text indi de fa tres mil anys, la mateixa gota circula per tot
arreu, constantment reciclada. Des del moment en que una molècula d’aigua
s’evapora fins que torna a l’oceà, poden passar alguns dies, desenes d’anys, o
fins i tot milers d’anys si aquesta molècula es converteix en volva de neu i cau a
l’Antàrtida. L’aigua, doncs, no circula de manera uniforme. Alguns països en
tenen en quantitat suficient, a d’altres els en falta.
TIPUS D’AIGUA EN EL CICLE URBÀ
Aigua dolça- aigua que es troba al medi natural en rius, llacs, glaçeres o
reserves subterrànies.
Aigua potable- Aigua apte per el consum humà i per l’el.laboració d’aliments.
Aigua residual- Aigua que ha estat usada i que conté, en diferents graus,
residus diversos
Aigua depurada- Aigua que surt d’una estació depuradora o ha estat sotmesa a
un tractament per reduir o eliminar càrrega contaminant.
Aigua reciclada.- Aigua depurada que pot ser reutilitzada per a usos
secundaris.
Aigua restituïda- Aigua que, un cop depurada, té la qualitat necessària per ser
retornada al medi natural, amb el mínim risc ambiental.
9

L’EQUILIBRI D’UN ECOSISTEMA
Als estanys, els cargols com el Pix, ajuden a mantenir l’equilibri
Espinós.- Què no veieu que si volgués us menjaria a tots i em quedaría tan
ample i tan tranquil? (...) un Pix farcit d’herbes, per exemple
Glopet.-Perdoni, Espinós però si es menja al Pix les plantes
de l’estany creixeran i creixeran sense control
“Perquè els cargols d’aigua dolça són importants per als peixos de les
llacunes”
Una llacuna amb vida és una comunitat autosuficient de plantes i animals que
viuen en harmonia natural. Però si alguna cosa altera aquest equilibri, tota la
comunitat pot córrer perill. Els cargols d’aigua dolça ajuden a mantenir les
plantes sota control i d’aquesta manera mantenen l’equilibri dels gasos de
l’aigua. Sense ells, les plantes creixerien sense cap control, i esgotarien
l’oxigen de l’aigua. Els peixos no poden sobreviure sense oxigen i al cap de poc
temps la llacuna s’ompliria de plantes i es quedaria sense vida animal.
10

L’estany, un ecosistema tancat
L’estany és un lloc privilegiat per fer comprendre com funciona un ecosistema
en equilibri. Entre les diverses relacions que existeixen entre els éssers vius
d’un mateix ambient, les relacions alimentàries son les més fàcilment
accessibles als infants.
11

LA NATURA SÀVIA.
L’EXEMPLE DE L’ESPINÓS
L’Espinós s’anomena així perquè té tres espines molt punxegudes sobre el
llom. Quan arriba l’època de la reproducció es torna vermell i ofereix un aspecte
ferotge.
Fosca.- Heu vist que vermell estava l’Espinós
Pix.- Si es clar, l’Espinosa va pondra ous ahir i l’Espinós ja els vigila.
L’espinós mascle és l’encarregat de vetllar per la seguretat dels ous i les cries
durant gairebé quatre mesos. Amb el seu color vermell i el seu aspecte ferotge
allunya els possibles enemics del seu territori...
Costums de l’espinós- peix d’aigua dolça
(...) el mascle fa un niu al fons de l’estany i invita a una femella (o a vàries) a
desovar. Després ell vigila i cuida la posta i les larves. Així, per exemple,
abanica el niu amb la cua per insuflar-li aigua fresca i el defensa contra
qualsevol enemic.
Quan després de 8 o 10 dies (depenent de la temperatura de l’aigua) surten
les larves, segueixen durant un temps prop del niu. Si s’allunyen massa, el
mascle les agafa amb la boca i les torna a deixar al seu lloc o ben aprop.
L’espinós només abandona als joves quan ja poden valer-se per si sols i
aleshores el vestit nupcial del mascle perd el color vermell.
13

ACTIVITATS A L’AULA
CREAR UN MINI-CICLE D’AIGUA
Material necessari:
- un pot de vidre
- plantes
- recipient amb aigua
- terra
- sorra
- pedretes
Pas per pas:
1- posa a l’interior del pot una capa de pedretes
2- sobre ella, posa una capa de sorra i, finalment una capa de terra
3- enterra cuidadosament les plantes a un costat del pot
4- a l’altre costat, posa el recipient amb aigua
Observa molt bé el que passa dins.
Has creat un mini-cicle d’aigua !
14

L’AIGUA SURANT
Material necessari:
- dues ampolles de vidre petites i iguals. (millor amb la boca ample)
- aigua freda i aigua calenta
- unes gotetes de tinta
- un quadrat de cartró o cartulina
- cinta adhesiva
Pas a pas:
1- omple una ampolla amb aigua freda i una amb aigua calenta
2- afegeix unes gotetes de tinta o pintura a la botella d’aigua calenta
3- Posa el tros de cartró o cartulina sobre la boca de la botella amb aigua
de color (la calenta), i amb l’altre mà dona-li la volta
4- Posa la botella de color sobre l’altre botella. Les boques han d’estar
exactament una sobre l’altre
5- Aguanta la botella que està a sobre i treu el cartó
6- Aguantant les botelles ben juntes, els dones la volta , amb cura que no
rellisquin i surti l’aigua
7- Observa el que passa
Resultat:
L’aigua calenta és menys pesada que l’aigua freda. Per aquest motiu, flota
sobre la superfície de l’aigua freda. Quan fas la volta a les botelles, l’aigua
freda està sobre la calenta i s’enfonsa, fent pujar l’aigua de color.
En els pols nord i sud, les temperatures refreden la superfície de l’aigua del
mar. L’aigua freda s’enfonsa, empenyent cap a munt l’aigua del fons.
15

ACTIVITATS AL MEDI NATURAL
EXPERIMENTAR LA SURABILITAT I EL PES DINS L’AIGUA D’UN ESTANY
Enfonsar pedres i fer surar branques i fulles
Observar els sabaters que “caminen” per l’aigua
METAMORFOSI
Comparar erugues i capgrossos amb papallones i granotes
ELS CAPGROSSOS
Provar de veure capgrossos en els seus diferents estadis, cercar els llocs
adients, lluny dels corrents forts.
L’EQUILIBRI DE L’ECOSISTEMA. CADENES TRÒFIQUES
Definir de manera espontània què és una cadena alimentària
Reflexionar sobre “què trobem al principi de cada cadena” “què passaria si hi
faltessin les plantes” “què passaria si hi faltessin determinats animals.
VEGETACIÓ
Observar les diferències entre les plantes que envolten l’estany i les que estan
més lluny. mirar si hi ha algues, plantes amb arrels aquàtiques o fulles aèries.
L’ACCIÓ DE L’HOME
Veure si és un estany natural o no. Si hi ha brutícia o escuma a l’aigua
Comentar com afecta tot plegat al desenvolupament de la vida.
16

FITXA PEDAGÒGICA - “L’Estany del Glopet” - CIA. LA CLOSCA
LA METAMORFOSI
- Què és la Metamorfosi?
- Enumerar animals que pateixen la Metamorfosi
- Quant temps triga un capgròs a ser granota? Dibuixar les diferents etapes
- Comparar erugues i papallones, capgrossos i granotes, larves i libèl.lules
- On viuen els capgrossos?
- Pot caminar un capgròs? I nedar una libèl.lula? Estudiar els diferents medis: terra,
aigua i aire.
- Cantar la CANÇÓ DE LA METAMORFOSI (de l’Estany del Glopet)
EL CICLE DE L’AIGUA
- D’on vé la pluja? , Com es formen els núvols? I els rius?
- Què passa quan l’aigua s’escalfa?
- Dibuixar les diferents etapes del Cicle de l’aigua
- Crear un mini-cicle d’aigua: en un pot de vidre posar una capa de pedretes, una capa
de sorra i finalment una capa de terra. Enterrar cuidadosament les plantes i col.locar al
costat un recipient amb aigua. Tancar el pot i veure com es formen gotetes d’aigua.
- Cantar la CANÇÓ DE LA GOTA VIATGERA (de l’Estany del Glopet)
L’EQUILIBRI DE L’ECOSISTEMA
- Com funciona un ecosistema en equilibri?
- Estudi de la vida en un estany.
- Relacions alimentàries que existeixen entre els éssers vius d’un mateix ambient.
- Perquè son importants els cargols d’aigua dolça que viuen als estanys?
- Buscar més exemples
- Cantar la CANÇÓ DE L’EQUILIBRI (de l’Estany del Glopet)
LA CULTURA DE L’AIGUA
Parlar sobre els valors de la cultura de l’aigua:
- el Respecte al medi ambient, es a dir, conèixer i estimar el nostre medi ambient
- La Solidaritat de cada individu cap els demés, perque l’aigua malgastada és la que li
falta a un altra persona
- La Disciplina per a fer servir tan sols la que necessitem
- La Responsabilitat per utilitzar correctament l’aigua que servirà per els futurs
ciutadans
- La Saviesa per utilitzar la tecnologia i aconseguir que l’aigua contaminada sigui un altre
cop aigua neta
I els objectius de la Cultura de l’Aigua son:
- Promoure l’ús eficient i l’estalvi del recurs de l’aigua entre la població
- Crear una cultura de l’aigua des de la infància
- Difondre entre la població l’ús d’accessoris hidràulics de baix consum
- promoure l’ús de l’aigua residual tractada en aquells casos que no requereixin la
qualitat potable
- Incentivar i premiar l’ús racional de l’aigua
- Despertar l’entusiasme per participar
- “Fer campanya” de la cultura de l’aigua permanentment.
Cantar la CANÇÓ DE L’AIGUA (de l’estany del Glopet)
18