1. Informe mediambiental - Ajuntament de Mont-roig del Camp

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP- PLA D’ORDENACIÓ MUNICIPAL- INFORME MEDIAMBIENTAL
litoral compresa entre la riera de Riudecanyes i el barranc de Rifà que dibuixa una
àrea potencialment inundable des de la línia de costa fins passada l’AP –7.
Tanmateix, d’acord amb l’INUNCAT, no s’ubica en tot el terme municipal cap punt
amb un perill baix, mig o alt d’inundació.
Donada, doncs la naturalesa del territori pel que fa a les potencials afectacions per
inundacions, l’any 2004l’Ajuntament de Mont-roig del Camp va elaborar el projecte
d’actuacions de manteniment des principals cursos de domini públic hidràulic que
afecta a la riera de Riudecanyes, el barranc de la Peixarota, el barranc de Rifa, el
barranc de la Porquerola, el barranc de l’Estany Gelat i el riu de Llastres.
En aquest, es reflecteixen la proposta d’actuacions bàsicament de neteja de lleres amb
l’objectiu de reduir qualsevol element que afecti directament al règim hidrològic de
desguàs del sistema amb la possibilitat de risc d’inundació, així com potenciar els
valors dels sistemes naturals que s’hi associen.
Risc de pèrdua de connectivitat biològica
D’acord amb el que s’ha descrit en l’apartat 6.3.3, l’espai lliure del territori de Mont-roig
del Camp, característicament agrícola, es troba clarament fragmentat degut a la xarxa
viària i zones urbanitzables que sostenta el terme, a la vegada que aquest ha perdut
bona part de la seva totalitat la connexió amb el litoral per la presència extensiva de
sòl urbà i d’infrastructures de comunicació a la costa. Tanmateix, aquest fragments
mantenen encara ara la seva connectivitat gràcies a la presència de torrents,
principalment, més o menys en bon estat que els comuniquen en major o menor grau.
Aquests connectors són d’inqüestionable valor ecològic pel seu paper com a
transmissors d’informació genètica entre diferents poblacions d’organismes vius,
sobretot les corresponents a la fauna autòctona, a part de permetre l’establiment de
vies d’interconnexió territorial entres aquestes.
L’òptima funcionalitat d’un connector biològic recau en el fet que es disposi d’una
superfície física més o menys ininterrompuda caracteritzada pels sistemes naturals
propis del territori. L’existència d’infraestructures com nuclis urbanitzats, eixos viaris,
xarxats elèctrics o zones industrials, comporten una obstaculització que incideix
negativament en la pèrdua de l’efectivitat de comunicació entre diferents àrees.
88