Abans de la indústria - Publicaciones Universidad de Alicante

More documents

Recommendations

Info

Lluís Torró Gil Abans de la indústria. Alcoi als inicis del sis-cents resulta molt significatiu que aquesta crisi, i, el que és més important, la seua posterior recuperació, coincideix amb una tendència a l’augment del nombre de pobres –vegeu al gràfic 1 l’evolució dels nichils i els morabatins– i una pujada important del nombre i el valor d’establiment de censals –vegeu el gràfic 29. Així doncs, ens trobem davant d’un fet que, lluny de tenir una lectura merament conjuntural, sembla trascendir d’allò més: és la primera crisi de magnituds importants des de la Germania i sense el concurs de cap factor de natura bèl·lica com a ella. Per tant, és probable que a aquestes altures les contradiccions estructurals que van acompanyar l’expansió del cinc-cents hagueren assolit un nivell perillós. La posterior recuperació, segurament, no es va fer amb unes bases fermes sinó que, ben al contrari, s’assentaria fonamentalment sobre l’endeutament camperol, el que a la llarga tornaria a resultar inviable. De tota manera, el que sembla inqüestionable és que la situació va ser superada, d’una o altra forma. A partir de 1580 –un poc més tard segons el terç delme–, la corba torna a prendre una direcció ascendent i, després d’un petit ensurt al voltant de l’any noranta, torna a créixer: durant la darrera dècada del segle, la recuperació és un fet tangible. Tanmateix, com deia abans la progressiva depauperació ÍNDICE 192
5. La producció agrària (1500-1700) d’una part de la societat alcoiana, segurament reflex directe de l’endeutament camperol, i accentuada tal vegada per una crisi de la manufactura tèxtil (nota 18), posava entrebancs i límits a aquest creixement. La pesta de 1600 provoca una crisi conjuntural de molt curta durada (nota 19) i marca l’inici d’una lleugera caiguda, més o menys accelerada segons ens fixem en els arrendaments del delme o del terç delme. Aquest període de relatiu estagnament es veurà trencat sobtadament per l’expulsió dels moriscos amb una caiguda importantíssima de la producció, refrendada pel tomb que experimenta també la població. Aquest daltabaix va tenir tanta importància que podria haver fet caure el valor del terç delme d’un índex 122 el 1610 –any arrendat– a 43 el 1611 –any gestionat pel Batlle–, o al delme de 119 a 81. En definitiva una caiguda que hauria oscil·lat entre els 38 i els 79 punts, o, el que és el mateix, entre un 30 i un 65% (nota 20). El fenomen sembla haver tingut una influència immediata molt gran, però també molt conjuntural. De fet, la recuperació ja és palesa a la dècada dels deu, i hom ha d’esperar el 1624 per a què s’inicie una caiguda perllongada de la producció (nota 21). ÍNDICE 193
Page 1 and 2:
ABANS DE LA INDÚSTRIA Alcoi als in
Page 3 and 4:
Lluís Torró Gil ABANS DE LA INDÚ
Page 5 and 6:
Índice VI. La propietat de la terr
Page 7 and 8:
Pròleg bibliogràfica d’obligada
Page 9 and 10:
Pròleg ¿Per què havien durat tan
Page 11 and 12:
Pròleg interpretació és força o
Page 13 and 14:
Pròleg de beneficis al capital mer
Page 15 and 16:
Pròleg preus agrícoles i els arre
Page 17 and 18:
Pròleg manera que hom va poder con
Page 19 and 20:
Notas 1. L’obra de R. Aracil i M.
Page 21 and 22:
I. Introducció ÍNDICE 1. Introduc
Page 23 and 24:
1. Introducció més equilibrada d
Page 25 and 26:
1. Introducció Aracil i Garcia Bon
Page 27 and 28:
1. Introducció dència que ha de s
Page 29 and 30:
1. Introducció esmentats per al pe
Page 31 and 32:
1. Introducció agraint-li, a més,
Page 33 and 34:
Notas assimilable a un procés de m
Page 35 and 36:
Notas doctoral de Joan S. Bernat: C
Page 37 and 38:
Notas 11. J. Casey: «Què deu el P
Page 39 and 40:
Notas present llibre, especialment
Page 41 and 42:
2. El medi: territori i poblament f
Page 43 and 44:
2. El medi: territori i poblament
Page 45 and 46:
2. El medi: territori i poblament E
Page 47 and 48:
2. El medi: territori i poblament -
Page 49 and 50:
2. El medi: territori i poblament c
Page 51 and 52:
2. El medi: territori i poblament d
Page 53 and 54:
2. El medi: territori i poblament f
Page 55 and 56:
2. El medi: territori i poblament t
Page 57 and 58:
2. El medi: territori i poblament L
Page 59 and 60:
2. El medi: territori i poblament c
Page 61 and 62:
2. El medi: territori i poblament p
Page 63 and 64:
2. El medi: territori i poblament t
Page 65 and 66:
2. El medi: territori i poblament u
Page 67 and 68:
ÍNDICE 2. El medi: territori i pob
Page 69 and 70:
Notas 1 Vegeu una convincent argume
Page 71 and 72:
Notas 17 Vegeu el Mapa 1. La recons
Page 73 and 74:
Notas 24 Les ulteriors expansions d
Page 75 and 76:
37 Vicente Conejero: Gremios e inic
Page 77 and 78:
Notas dominants. Les servituds que
Page 79 and 80:
Notas morabatí. He utilitzat els d
Page 81 and 82:
3. Els homes els referits a l’èp
Page 83 and 84:
3. Els homes A més, la informació
Page 85 and 86:
3. Els homes El morabatí ens dóna
Page 87 and 88:
ÍNDICE 3. Els homes Quadre III La
Page 89 and 90:
3. Els homes especialment la de ren
Page 91 and 92:
3. Els homes producció i amb la fo
Page 93 and 94:
3. Els homes acumulant el 1602 -des
Page 95 and 96:
3. Els homes que el balanç resulte
Page 97 and 98:
3. Els homes i acceptant la tendèn
Page 99 and 100:
3. Els homes causes de les morts pr
Page 101 and 102:
3. Els homes consum. Amb tot hom po
Page 103 and 104:
3. Els homes formidable que va ser
Page 105 and 106:
3. Els homes del total. Per tant, d
Page 107 and 108:
Notas societat a la regió d’Alco
Page 109 and 110:
11 Vegeu la n. 57 del capítol prec
Page 111 and 112:
26 J.M. Pérez García i M. Ardit:
Page 113 and 114:
40 Peter Kriedte, Hans Medick i Jü
Page 115 and 116:
IV. El senyoriu ÍNDICE 4. El senyo
Page 117 and 118:
4. El senyoriu de sostracció -ente
Page 119 and 120:
4. El senyoriu d’acumulació i d
Page 121 and 122:
4. El senyoriu senyoria; el conflic
Page 123 and 124:
4. El senyoriu càrrecs és de 256
Page 125 and 126:
4. El senyoriu oligarquia fortament
Page 127 and 128:
4. El senyoriu Completava l’admin
Page 129 and 130:
4. El senyoriu d’una tria formalm
Page 131 and 132:
4. El senyoriu deració que he de f
Page 133 and 134:
4. El senyoriu apareixen llauradors
Page 135 and 136:
4. El senyoriu jerarquització i la
Page 137 and 138:
4. El senyoriu importància del num
Page 139 and 140:
4. El senyoriu moldre per secada, y
Page 141 and 142: 4. El senyoriu anys. El 1524 de 42
Page 143 and 144: 4. El senyoriu de censos, peites i
Page 145 and 146: 4. El senyoriu d’aqueixa data és
Page 147 and 148: 4. El senyoriu no gose avançar cap
Page 149 and 150: 4. El senyoriu La pressió del rei
Page 151 and 152: Així doncs, podem concloure aquest
Page 153 and 154: 4. El senyoriu nou tipus de ciutat
Page 155 and 156: ción/apropiación impuestas por el
Page 157 and 158: 4. El senyoriu Per tant, podem aven
Page 159 and 160: 4. El senyoriu conflictes socials.
Page 161 and 162: 4. El senyoriu pament del capitalis
Page 163 and 164: Notas administrat per ell -ARV-MR,
Page 165 and 166: 19 Vegeu al capítol II el resum d
Page 167 and 168: 30 Tota la informació sobre mitjan
Page 169 and 170: 44 Açò és degut a que aquests «
Page 171 and 172: substitut del cens emfitèutic -el
Page 173 and 174: Notas 68 Preocupació molt present
Page 175 and 176: Notas 79 J. Merrington: «Loc. Cit.
Page 177 and 178: Notas propietari de la terra» -p.
Page 179 and 180: Notas individualment 8’76 vegades
Page 181 and 182: 5. La producció agrària (1500-170
Page 191: 5. La producció agrària (1500-170
Page 221 and 222: ÍNDICE 5. La producció agrària (
Page 243 and 244:
5. La producció agrària (1500-170
Page 245 and 246:
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
Notas 1 L’únic treball amb un à
Page 251 and 252:
Notas estudiades. A no ser que els
Page 253 and 254:
Notas segons appar per certificaci
Page 255 and 256:
Notas 17 He pres la delimitació d
Page 257 and 258:
Notas Reformación», a J. Elliott
Page 259 and 260:
Notas globale par le jeu de multipl
Page 261 and 262:
46 lbidem, pp. 212 i 252. 47 Apud,
Page 263 and 264:
62 Vegeu la n. 12 del present capí
Page 265 and 266:
Notas Maurice Aymard: «Autoconsomm
Page 267 and 268:
Notas l’acumulació del capital a
Page 269 and 270:
Notas 84 Repetesc que no hi ha una
Page 271 and 272:
6. La propietat de la terra VI. La
Page 273 and 274:
6. La propietat de la terra Per a l
Page 275 and 276:
6. La propietat de la terra tipus d
Page 277 and 278:
6. La propietat de la terra olivars
Page 279 and 280:
6. La propietat de la terra horts h
Page 281 and 282:
6. La propietat de la terra entre u
Page 283 and 284:
6. La propietat de la terra afectar
Page 285 and 286:
6. La propietat de la terra 1612, i
Page 287 and 288:
6. La propietat de la terra llocs q
Page 289 and 290:
ÍNDICE 6. La propietat de la terra
Page 291 and 292:
6. La propietat de la terra Per tan
Page 293 and 294:
6. La propietat de la terra obliga
Page 295 and 296:
analitzarà també els objectes d
Page 297 and 298:
6. La propietat de la terra realitz
Page 299 and 300:
6. La propietat de la terra condici
Page 301 and 302:
Llauradors 6. La propietat de la te
Page 303 and 304:
6. La propietat de la terra nou, la
Page 305 and 306:
vament d’una noblesa prepotent i
Page 307 and 308:
Page 309 and 310:
6. La propietat de la terra que all
Page 311 and 312:
6. La propietat de la terra secans
Page 313 and 314:
6. La propietat de la terra aquest
Page 315 and 316:
minsa -almenys pels indicis que dis
Page 317 and 318:
6. La propietat de la terra totes p
Page 319 and 320:
6. La propietat de la terra terres
Page 321 and 322:
les rendes a les seues petites seny
Page 323 and 324:
Page 325 and 326:
6. La propietat de la terra resta d
Page 327 and 328:
Notas 1 Vegeu la n. 77 del capítol
Page 329 and 330:
Notas estat facilitada per disposar
Page 331 and 332:
17 «No obstante, la forma de propi
Page 333 and 334:
Notas 27 Per bé que Casey indica q
Page 335 and 336:
Notas 35 «Ne serait-ce pas que la
Page 337 and 338:
Notas 44 Destaquen entre ells Josep
Page 339 and 340:
Notas «Las industrias europeas» a
Page 341 and 342:
Notas especialment als seus senyori
Page 343 and 344:
7. L’endeutament, el problema del
Page 345 and 346:
Page 347 and 348:
Page 349 and 350:
Page 351 and 352:
Page 353 and 354:
Page 355 and 356:
Page 357 and 358:
Page 359 and 360:
Page 361 and 362:
Page 363 and 364:
«beneficis» obtinguts amb aqueste
Page 365 and 366:
Page 367 and 368:
documental escollida per a l’elab
Page 369 and 370:
Page 371 and 372:
Page 373 and 374:
els nobles en una relació perjudic
Page 375 and 376:
Page 377 and 378:
Nobles 7. L’endeutament, el probl
Page 379 and 380:
ÍNDICE 7. L’endeutament, el prob
Page 381 and 382:
ÍNDICE 7. L’endeutament, el prob
Page 383 and 384:
Page 385 and 386:
Notas crèdit, quan resultava molt
Page 387 and 388:
Notas 21 Basada en el treball de M.
Page 389 and 390:
Notas 31 Vegeu al capítol IV el gr
Page 391 and 392:
Notas eclesiàstiques ja que les ol
Page 393 and 394:
8. Les relacions de producció meca
Page 395 and 396:
8. Les relacions de producció docu
Page 397 and 398:
facilitat la pressió d’aquests t
Page 399 and 400:
8. Les relacions de producció Quan
Page 401 and 402:
8. Les relacions de producció Pel
Page 403 and 404:
8. Les relacions de producció se a
Page 405 and 406:
8. Les relacions de producció conc
Page 407 and 408:
8. Les relacions de producció Per
Page 409 and 410:
8. Les relacions de producció cons
Page 411 and 412:
8. Les relacions de producció ¿Qu
Page 413 and 414:
8. Les relacions de producció anys
Page 415 and 416:
Notas -«Chacun avait le souci de g
Page 417 and 418:
Notas 7 En general, hem de pensar q
Page 419 and 420:
58 a 990 fanecades entre 1734 i 180
Page 421 and 422:
propietat del sòl, sinó també co
Page 423 and 424:
Notas 35 Amb molta major intensitat
Page 425 and 426:
9. Gremis i proto-indústria: la dr
Page 427 and 428:
Page 429 and 430:
Page 431 and 432:
Page 433 and 434:
Page 435 and 436:
Page 437 and 438:
Page 439 and 440:
Page 441 and 442:
Page 443 and 444:
Page 445 and 446:
Page 447 and 448:
Page 449 and 450:
Page 451 and 452:
Evidentment, aquests «empresaris»
Page 453 and 454:
Page 455 and 456:
Page 457 and 458:
Page 459 and 460:
Page 461 and 462:
Notas 1 Com totes les agrupacions a
Page 463 and 464:
Notas Kriedte: Feudalismo tardío y
Page 465 and 466:
Notas 14 La major part de la inform
Page 467 and 468:
que fa a la filatura, la part del p
Page 469 and 470:
Notas History in the 1970’s» a J
Page 471 and 472:
liment d’aquests hauria estat acu
Page 473 and 474:
38 Vegeu especialment els epígrafs
Page 475 and 476:
Notas 50 Vegeu el que assenyala al
Page 477 and 478:
Notas castellans i 15 maravedís la
Page 479 and 480:
X. Conclusions ÍNDICE 10. Conclusi
Page 481 and 482:
10. Conclusions terme d’Alcoi era
Page 483 and 484:
10. Conclusions inicis del XVII, es
Page 485 and 486:
10. Conclusions local a favor dels
Page 487 and 488:
10. Conclusions partit d’una nova
Page 489 and 490:
10. Conclusions proto-indústria. U
Page 491 and 492:
10. Conclusions una altra provinent
Page 493 and 494:
10. Conclusions -1617- i que, als i
Page 495 and 496:
10. Conclusions del capitalisme sit
Page 497 and 498:
10. Conclusions una millora respect
Page 499 and 500:
Notas 1 Aquest fenomen sembla ser u
Page 501 and 502:
Notas 7 Com argumenta S. La Parra:
Page 503 and 504:
XV.I.681, baldufari de Miquel Valls
Page 505 and 506:
Fonts i Bibliografia - El estado ab
Page 507 and 508:
Fonts i Bibliografia AZUAR RUIZ, Ra
Page 509 and 510:
Fonts i Bibliografia BRAUDEL, Ferna
Page 511 and 512:
Fonts i Bibliografia LADURIE, Emman
Page 513 and 514:
Fonts i Bibliografia DOMINGO PÉREZ
Page 515 and 516:
Fonts i Bibliografia demográfica b
Page 517 and 518:
Fonts i Bibliografia - «Indústria
Page 519 and 520:
Fonts i Bibliografia - Teoría econ
Page 521 and 522:
Fonts i Bibliografia MILLÁN Y GARC
Page 523 and 524:
Fonts i Bibliografia estudio» a GO
Page 525 and 526:
Fonts i Bibliografia local (ss. XVI
Page 527 and 528:
Fonts i Bibliografia SAAVEDRA, Pege
Page 529 and 530:
Fonts i Bibliografia TORRENT FUERTE
Page 531:
Fonts i Bibliografia - «Crecimient
show all

Abans de la indústria - Publicaciones Universidad de Alicante

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?