Síntesi de dades tècniques - Ajuntament de Solsona

2. ENTORN FÍSIC
2.1. Geomorfologia 3
14
AGENDA 21 DE SOLSONA Síntesi de dades tècniques
Solsona és la capital de la comarca del Solsonès, situada a cavall entre el Prepirineu, al nord, i la plana de la
Depressió Central, al sud. Aquesta situació permet diferenciar clarament dues unitats estructurals dins la
comarca: el nord muntanyenc i la terra baixa.
L’àrea septentrional es situa als peus de les serres del Port del Comte, del Verd i d’Ensija, que constitueixen una
frontera física amb els municipis veïns del nord, pertanyents a l’Alt Urgell i el Berguedà. A la serra del Port del
Comte és on s’assoleixen les màximes altituds del Solsonès, amb el Pedró dels Quatre Batlles (2.383 m) com a
punt culminant, seguit de la Tossa Pelada (2.378 m) i el Tossal d’Estivella (2.377 m). Aquesta part muntanyenca
comprèn els municipis d’Odèn, La Coma i la Pedra, Guixers, Sant Llorenç de Morunys i una part important dels
municipis de Lladurs i Navès, ja que presenten unes condicions d’altitud i de pendents molt semblants a les dels
quatre municipis anteriors.
Al sud d’aquests termes s’estén la terra baixa o plana. Aquesta pren la forma de planells, més o menys trencats i
esglaonats, que oscil·len majoritàriament entre els 850 i els 500 metres, amb unes cotes mínimes d’uns 430 m (a
la sortida de la comarca del riu Cardener) o 440 (a la riera de Madrona).
Des del punt de vista geomorfològic, el municipi de Solsona s’estructura al llarg d’un complex sistema orogràfic,
format per un seguit de turons (les seves alçades oscil·len entre els 800 i els 950 m aproximadament) i solcat per
una sèrie de rieres que pertanyen a la conca del riu Cardener.
Així doncs, al nord i a l’oest del municipi es localitzen els conjunts més muntanyosos, concretament, el Serrat de
Sant Bartomeu (870 m), el turó de la Borda (838 m), el serrat de la Talaia (840 m), el Castellvell (847 m) i el serrat
de la Torregassa (940 m). Per sota aquestes elevacions, apareix una depressió inclinada vers el sud, i que actua
com a capçalera de la vall del riu Neg re, o riera de Solsona, tributari del Cardener pel marge dret.
Aquest riu parteix el municipi i recull les aigües del barranc de Pallarès, les del torrent de Llera i pel vessant
oriental, les del barranc de Ribalta.
2.2. Geologia 4
Tal i com s’ha assenyalat anteriorment, el Solsonès participa de les dues grans unitats de relleu, el Prepirineu i la
Depressió Central. Amb una altitud entre els 1.500 i els 2.383 m, s’alça el primer replec del Prepirineu amb les
serres de Cambrils, Port del Compte i del Verd. D’altra banda, la Depressió Central ocupa geològicament, la resta
de la comarca, des de la vall de Lord, Canalda i Cambrils, fins a la serra de Pinós.
La part muntanyenca septentrional, és a dir, l’Alt Solsonès, nascut durant els plegaments alpins del Mesozoic, és
constituït per roques carbonatades d’origen marí que formen encavalcaments i mantells de corriment: calcàries i
dolomies amb alveolines de l’Eocè inferior al Port del Compte i Sant Llorenç, i afloraments de Guixos a la Coma i
Guixers. El límit estructural del sector nord quedaria determinat per l’enclavament frontal sud-pirinenc,
3 Informe Ambiental del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Solsona. Publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’abril del
2009.
4 Universitat de Barcelona (2008): El medi natural del Solsonès. Vegetació, flora, fauna vertebrada i espais d’interès. Universitat de Barcelona,
Barcelona.
Elaborat per CEDRICAT