Síntesi de dades tècniques - Ajuntament de Solsona

AGENDA 21 DE SOLSONA Síntesi de dades tècniques
2.5.2. Hidrologia subterrània 8
El municipi de Solsona destaca per l’escassa presència d’aig ua subterrània. Aquesta situació s’explica per la
pròpia estructura geològica de la zona, on la formació molassa de Solsona impedeix el pas de les corrents
subterrànies i les desvia cap a la conca de la Ribera Salada, o bé a la del Cardener. D’aquesta manera, només es
detecten corrents subterranis amb poc cabal, provinents de l’escolament subsuperficial
Segons l’informe ambiental del POUM de Solsona, el municipi no compta amb cap aqüífer catalogat en el Decret
328/1988, d’11 d’octubre, en el qual s’estableix les mesures de protecció i addicionals en matèria de
procediment en relació amb els aqüífers de Catalunya.
Des del setembre de l’any 2009 el municipi de Solsona ha estat declarat com a Zona vulnerable en relació amb
la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries, d’acord amb el que estableix l'Acord GOV/128/2009
GOV/128/2009, de 28 de juliol, de revisió i designació de noves zones vulnerables en relació amb la contaminació
per nitrats procedents de fonts agràries i el DECRET 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa
d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts
agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes.
Un element destacable que forma part de l’aqüífer subterrani són les fonts, surgències naturals o
artificialitzades que sorgeixen a les vores de les rieres. Les més destacables són la font del Corb (riera de la
Cabana del Geli), Mare de la Font (riu Negre) i la font de la Canal (barranc de Ribalta). L’estat d’aquestes fonts, és
en principi correcte amb indicació de la potabilitat de les mateixes 9 .
A continuació es citen totes les fonts d’aigües subterrànies del municipi de S olsona 10 :
Font del Corb, Font dels Frares, font de la Fulla, Font de la Mina, Mare de la Font, Font de la Ribereta, Font
Galiana, Font del Molí dels Capellans, Font dels Masos, Font de Cal Grill, Font de Cal Robert, Font de la Teuleria,
Font de ca l’Hilari, Font de Cal Teixidor, Font de Cal Basté, Font de Sagerich, Font de Cal Pampa, Font de la Caseta
de Mascaró,Font de ca la Sensades, Font del Mando, Font de Cal Trinxet, Font de l’hort del Porré, Font de la
Cabana Blanca, Font de la Cabana del Llac, Font de Puigarnau, Font del Ruc (o de la Teula), Font de Cal Gangildes
(o Cal Viudo), Font de Cal Llaró, Font de Cal Pairot (o de l’Arraval).
A banda d’aquestes fonts provinents de l’aigua subterrània, aquest treball també recull quinze fonts
canalitzades: Font del Passeig Pare Claret, Font de la Plaça Sant Pere, Font de la Plaça de la Catedral, Font de la
Plaça de Palau, Font del Passeig de Vall Calent, Font de la Plaça de Sant Isidre, Font de la Plaça del Camp, Font de
la Plaça Sant Roc, Font de la Plaça Sant Joan, Font de la Caputxina, Font del barri Josep Torregassa, Font dels
Safarejos, Font de la Plaça Sant Jordi, Font de Sant Bernat, Font del Manel, Font de l’Ocell.
8 Informe Ambiental del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Solsona. Publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’abril del
2009.
9 Disseny i tècniques d’enginyeria Civil, S.L. (2003): Pla Director de l’Aigua de Solsona. Ajuntament de Solsona, Solsona.
10 Mancomunitat d’Aigües del Solsonès (2007): l’Aigua del Solsonès. Diputació de Lleida, Lleida.
18
Elaborat per CEDRICAT