PDF - Camp d'Aprenentatge de Tarragona

Per a les zones fredes i l’hivern, ens
proveïen de botes i d’un mantell (sagum)
que també usàvem com a flassada.
Però les incomoditats no s’acabaven aquí,
sinó que les nostres armes personals d’atac
complicaven encara més l’entrenament.
Vaig estar
setmanes
senceres amb
tiretes, en
què ni tan
sols la insulsa polca, aquesta
miserable barreja de vinagre i
aigua, aconseguia calmar. No et
pots ni imaginar com costava de
mantenir dretes i arrenglerades
les dues javelines (pilum) de més de sis peus (uns 2 m)
de llargada i que podien travessar, si el llançament
a la carrera era correcte, les armadures dels
enemics. Per sort, en impactar es
doblegava la punta i aquells
maleïts salvatges no les
podien aprofitar
en contra
nostra, ni
usar els seus escuts
malmesos.
Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona
XXIII