josep pla i contraban.pdf - PARAULES I LLIBRES. Llengua catalana ...

En la seva extensíssima obra podem trobar gèneres diversos:
Dietaris i memòries: El quadern gris, Girona
Biografies i retrats: Homenots, Un senyor de Barcelona
Llibres de viatges i guies turístiques: Cartes d’Itàlia, Viatge a Catalunya
Narracions: El carrer estret, Contraban
Assaigs: Els pagesos, Els anys
ESTIL LITERARI
És difícil situar Pla en una escola o moviment literari concrets, tot i la seva formació en
l’ambient del Noucentisme i la coincidència amb alguns dels trets definitoris d’aquest
moviment, com l’ordre, la seriositat o el distanciament. Pero Pla no va ser un seguidor d’aquest
moviment i sovint en critica els plantejaments generals (per exemple, l’artificiositat de la
llengua) Tampoc no té res a veure amb el Modernisme ni amb els moviments d’avantguarda.
Com deia ell mateix, quan parlava de la seva generació, parlava d’ell, perquè la seva generació
era ell mateix.
Pla se sentia proper a totes les obres literàries que s’havien interessat en la representació del
món real. Pla només acceptava aquella literatura que partia de la realitat, tots els seus escrits són
fruit de l’experiència vital i responen al desig de descriure la seva època i la societat de què
formava part. Pla descriu allò que coneix. Per això, dins de la seva extensíssima obra, només
trobem unes quantes narracions i dues novel·les, és a dir, fuig de la literatura de ficció.
Amb tot, la descripció que Pla fa de la realitat que l’envolta no és freda ni totalment objectiva:
l’autor selecciona de la realitat viscuda allò que li interessa ressaltar i, per tant, la descripció
sempre revela algun aspecte ideològic, moral o afectiu, del mateix autor. Però en la seva obra
predomina la funció informativa, el convenciment de la necessitat de narrar els esdeveniments
reals. Aquest fet el podem relacionar amb la seva condició de periodista. Pla fa el que podríem
anomenar “literatura dels fets”: parteix de l’observació de la realitat, de la descripció i de la
informació. Considera que l’obligació d’un escriptor és observar i relatar el món en què li ha
tocat viure.L’estil de Pla participa d’aquesta voluntat de descriure la realitat. L’objectiu
principal és aconseguir que els seus escrits s’entenguin (també aquí notem una influència del
seu ofici de periodista). Per això la seva prosa és planera i fuig del retoricisme o de l’afectació.
Aparentment, la llengua que utilitza és normal i bastant propera a la parla de la gent. De tota
manera, no podem oblidar que Pla fa literatura i que per molt acostada que la llengua literària
estigui a la llengua comuna, mai no en serà calcada.
Per a Pla, escriure és igual que descriure. Per això, la seva obra tendirà a l’objectivitat, ja que
considerva que l’escriptor, com a individu, no tenia res a dir. Pla rebutja la narració de ficció
representada fonamentalment per la novel·la. Considera que la novel·la és el gènere infantil de
les persones grans. Per això, rarament trobem a la seva obra la preparació d’una intriga que porti
a desenvolupar un relat d’accions, la qual cosa seria pròpia de “narrar”. La literatura de Pla és
literatura de fets, descripció d’accions, no un argument, tot i que Contraban sigui probablement
una de les seves obres més narratives. En definitiva, Pla seria un gran memorialista de la
realitat.Com s’ha dit abans, qualsevol tema era vàlid per descriure’l, sobretot allò que tenia a
veure amb la seva realitat més immediata (l’Empordà, el seu paisatge, les seves gents, el mar,
els mariners, la gastronomia, els costums...). En tota la seva obra es combinen la descripció del
món i els elements autobiogràfics. Sempre hi ha una presència de l’autor reflectida a través
d’experiències personals. De tota manera, no podem dir que quan Pla escriu faci la seva
autobiografia. El que fa és simulació autobiogràfica. Les descripcions que fa Pla no es
corresponen exactament amb la realitat que viu, de la mateixa manera que no podem confondre