PRÀCTIQUES DE LLENGUA

PRÀCTIQUES
DE LLENGUA
Com escriure un text
Vicent Mas

presentació
Avui dia es considera que saber escriure correctament no significa solament dominar
l’ortografia (construir bé les paraules) i la gramàtica (construir adequadament les
frases). Quantes vegades heu tingut dificultats a l’hora d’escriure un text perquè
no us venien les idees al cap, no acabàveu de decidir-vos per l’ordre en què les
exposaríeu, o no us agradava la redacció de les frases? I quantes vegades ens hem
desesperat perquè créiem que no hi havia tècniques ni recomanacions per resoldre
aquests problemes!
D’açò precisament tracta aquest quadern: aprendreu estratègies per generar idees
i per estructurar-les convenientment; dominareu l’ús de mecanismes per redactar
textos ben cohesionats; i coneixereu recomanacions per expressar les informacions
amb claredat i eficàcia. També, amb el treball i domini d’aquestes tècniques, creareu
actituds positives envers l’escriptura.
Aquestes estratègies us resultaran útils sobretot en textos que pretenen explicar
(treballs escolars, informes en la feina...) o informar (invitacions, convocatòries, notícies...)
Però no són útils en textos literaris perquè el seu objectiu no és ser clars,
senzills, entenedors... De tota manera, en cada cas, s’adonareu de quins consells
heu de seguir; i de quins heu de prescindir.
El quadern va destinat a estudiants de Secundària, de FPA, etc. i, en general, a tots
els qui volen millorar l’eficàcia en l’escriptura. Hi trobareu activitats variades sobre
la manera d’elegir les paraules adequades, sobre la llargada i l’ordre més convenient
de la frase, sobre l’extensió i estructura dels paràgrafs... A més hi trobareu exercicis
per usar funcionament els signes de puntuació i els connectors, i també propostes
per estructurar distints gèneres de textos.
Quan acabareu els treballs que us proposem en el quadern, sereu capaços de redactar
escrits diversos amb intencions distintes; textos destinats a receptors amb
característiques variades: sabreu escriure. Per tant estareu més preparats per a la
vida moderna, on és necessari l’ús de l’escriptura en moltes activitats i ocupacions.
Per acabar, us recomanem que no tingueu mandra a l’hora d’escriure: dediqueu temps
a pensar sobre les circumstàncies que envolten l’escrit; a buscar i ordenar les idees;
a revisar les paraules, les frases, els paràgrafs... I, per supost, a redactar de manera
clara i entenedora; i a revisar l’escrit tantes voltes com siga necessari.
Per practicar, és convenient que us proposeu d’escriure un text (o més d’un) mentre
treballeu el quadern i aneu revisant els aspectes de què se n’ocupa. Veureu quina
diferència hi ha entre el text inicial i l’obra mestra final!
Josep Vicent Mas

I.
II.
III.
IV.
V.
Apèndix:
L’escriptor
La planificació
1. Les circumstàncies prèvies a l’escriptura del text
2. Buscar i crear idees
3. Ordenar idees
4. L’estructura del text
La redacció
1. Els paràgrafs
2. La puntuació
3. La connexió
4. Les frases
5. Els mots
La revisió
1. Construccions sintàctiques clares
2. Evitar repeticions
3. Evitar tics lingüístics
La presentació
1. Els títols
2. Majúscules i minúscules
3. La cursiva
Solucionari
ÍNDEX5
7
7
8
9
10
14
14
18
28
34
39
47
47
49
52
54
56
58
61
63

I. L’escriptor
Segons els estudis, els bons escriptors segueixen unes estratègies de composició semblants.
Contesta el qüestionari següent. Suma les respostes a, les b i les c per separat. Compara els
resultats al solucionari: sabràs si ets un bon escriptor.
1. A l’hora de posar-te a escriure:
a- Comences a redactar de seguida, ja vindran les idees. En omplir el full ja tens la
feina acabada.
b- Comences a escriure quan tens clara la primera idea. Quan acabes tornes a llegir tot el text.
c- Sols dedicar bastant de temps, abans d’escriure, a pensar per què ho fas, qui et
llegirà, quin text escriuràs, quina extensió tindrà el text...
2. Quan has de buscar idees per comunicar:
a- Procures apuntar-les en un paper acuradament, tal com quedaran redactades definitivament.
b- Apuntes la idea com se t’ocorre, la revises perquè siga entenedora per al lector i
passes a una altra.
c- Et concentres en el contingut. Anotes les idees per a tu pensant que t’ajudarà a
construir-les.
3. Si fas esborranys és perquè:
a- No has estat capaç d’escriure directament, cosa sempre desitjable.
b- És normal, sempre utilitzes dos papers per a un escrit: un per a l’esborrany i l’altre
per a la redacció definitiva.
c- Penses que és l’única manera de començar un text i de quedar-ne satisfet: escriure
és fer esborranys, revisar, refer...
4. Quan penses en els possibles lectors?
a- Penses en ells quan fas l’última revisió de l’escrit. Abans et concentres en les idees.
b- Després de concentrar-te en les idees, penses en els lector un poc abans de començar
l’escrit.
c- Penses en els lectors durant tot el procés. Més encara, revises el text pensant si
l’entendries bé si tu fores un lector. Si pots, el dones a llegir a una altra persona.
5. Les revisions que hi fas, en un escrit, solen ser:
a- Per evitar incorreccions gramaticals sobretot. Repasses l’ortografia mentre escrius
i, fins i tot, en acabar el text.
b- Repasses cada frase tot just l’acabes de redactar. En acabar el text, revises la gramàtica.
c- Revises el contingut durant tot el procés de redacció i modifiques els diferents apartats
del text: l’estructura, els paràgrafs, les frases... En acabar revises la gramàtica.
5

6
I. L’escriptor
Solucions al qüestionari
Majoria de respostes:
a- Els experts no et considerarien molt competent: compons els escrits ràpidament (i
pobra), no tens en compte els lectors i et fa peresa revisar l’escrit. Està bé preocuparse
de la gramàtica, però no exclusivament. Necessites urgentment aquest quadern.
b- Vas bé: penses (massa poc) abans d’escriure, planifiques un poc el text, no t’aboques
directament al paper definitiu i tens bona voluntat a l’hora de revisar el text.
Ara bé, et queden moltes coses a aprendre: t’anirà molt bé treballar aquest quadern.
c- Molt bé: pots considerar-te dins del grup dels (pocs?) escriptors competents perquè
utilitzes les mateixes estratègies que ells. Tot i això, segur que treballar el quadern
t’ensenya d’altres recursos per millorar els escrits.
Esquema de treball del quadern
Per a ser un bon escriptor.
1r . Planificar el text:
· Explorant les circumstàncies de la comunicació
· Buscant i creant idees
· Ordenant les idees
· Estructurant el text
2n . Redactar el text, atenent:
· Els paràgrafs
· La puntuació i la connexió
· Les frases i els mots
3r . Revisar l’escrit, tot evitant:
· Construccions sintàctiques complexes
· Repeticions excessives
· Usar tics lingüísctics col·loquials
4t . Presentar l’escrit, tot usant:
· Títols
· Tipus de lletra distints: majúscules, cursives...
5é . Valorar els aspectes anteriors de l’escrit, i també:
· La correcció ortogràfica i gramatical.

II. La planificació
1. Les circumstàncies prèvies a l’escriptura del text
1. Les circumstàncies prèvies a l’escriptura del text
1.- Escrivim per algun motiu concret (per exemple, expressar una opinió) i solem
tenir una imatge dels possibles lectors (els lectors habituals d’un periòdic). Tot
açò determina el tipus de text, la llargada, el llenguatge emprat (com en una carta
al director d’un periòdic de 30 línies amb un registre formal). Llegeix el text que hi
ha més avall. Imagina què en respondria l’autor a les preguntes següents i escriu-ho.
-Per què he d’escriure el text? ___________________________________
-Què faran els lectors quan el lligen? ___________________________________
-Com deuen ser els lectors? ___________________________________
-Deuen conéixer el tema? Què en deuen saber? ___________________________________
-Què vull que sàpien de mi? ___________________________________
-Quina impressió vull causar-los? ___________________________________
-Quin text escriuré: una carta, un article...? ___________________________________
-El faré llarg o curt? ___________________________________
-Quants apartats tindrà? ___________________________________
-Usaré un llenguatge “culte” o “corrent”? ___________________________________
-Quin to tindrà: seriós, irònic...? ___________________________________
Levante Dimarts, 19 d’Octubre 1994
CARTES
AL DIRECTOR
Sevillanes per al
Nou d’Octubre
Els escric aquesta carta perquè
els lectors sàpien com es va
celebrar el 9 d’Oc tubre a
Catarroja i perquè l’any vinent
puguen participar-hi.
Primer cal assenyalar que el dia
9, a causa de la pluja, no es va
realitzar la gran paella que orga-
nitza l’Ajun tament, acte que va
ser traslladat al dia 12.
La gran sorpresa la vaig tenir
quan vaig observar que en la
tarima que havia instal·lat
l’Ajuntament per celebrar
aquest dia tan important per a
tots els valencians, en lloc
d’homenatjar València, ressaltar
la nostra cultura i a tots els
valencians, el que hi havia era
un grup de sevillanes, amb els
seus balls i vestits típics, que
amenitzaven l’acte.
I jo em pregunte: Quina classe
d’Ajun tament tenim, que no
saben com celebrar la festivitat
del 9 d’Oc tubre? És que no
saben res de la nostra cultura, de
la nostra història i de la nostra
identitat?-P.L. València
7

8
II. La planificació 2. Buscar i crear idees
2. Buscar i crear idees
2.- Començar a escriure un text no resulta fàcil. Però hi ha tècniques i estratègies
que ajuden a crear idees i a arreplegar-les adequadament abans de posar-se a redactar.
El responsable d’una revista juvenil et demana que escrigues un article sobre
els complexos en els joves. Completa la llista d’idees a partir de les paraules clau.
físic
timidesa
opina
agradar-te
adolescència
deixa passar el temps
por d’opinar
agrada’t
- El físic produeix molts complexos.
- Hi ha moltes coses de tu que no t’agraden.
- Estigues satisfet amb el teu cos.
- ___________________________________________________________________________
- ___________________________________________________________________________
- ___________________________________________________________________________
- ___________________________________________________________________________
- ___________________________________________________________________________
- ___________________________________________________________________________
- ___________________________________________________________________________
- ___________________________________________________________________________

3. Ordenar idees
II. La planificació. 3. Ordenar idees
3.- Com que els continguts dels escrits s’han de presentar organitzats, convé
ordenar les idees que hem anotat abans de redactar. Per això les hem d’agrupar
seguint un criteri: per subtemes o aspectes, per la importància... Completa els apartats
sobre complexos dels joves ordenant les idees en els apartats que et proposem.
-El físic produeix complexos
-Exposa la teua opinió
-No tens el pes ideal
-Moltes coses de tu no t’agraden
-No t’atreveixes a opinar en contra d’algú
-La timidesa acomplexa
-La causa és l’adolescència
-Deixa passar el temps, desapareixeran
-Estigues satisfet amb el teu cos
a- Causes dels complexos:
- El físic produeix complexos.
- ___________________________________________________________________________
- ___________________________________________________________________________
b- Exemples de complexos:
- No tens el pes ideal.
- ___________________________________________________________________________
- ___________________________________________________________________________
c- Recomanacions per superar els complexos:
- Exposa la teua opinió.
- ___________________________________________________________________________
- ___________________________________________________________________________
9

10
II. La planificació. 4. L’estructura del text
4. L’estructura del text
4.- Molts textos tenen una estructura “típica” que tenim interioritzada o que podem
trobar en un formulari (com una carta o una instància). En altres textos, en canvi, hi
ha diverses possibilitats d’estructurar la informació (com en un article d’opinió). Indica a
quin tipus de text correspon cadascuna de les estructures següents: article d’opinió, carta
o conte.
a- __________________
-Encapçalament
-Introducció
-Cos
-Cloenda
b- __________________
-Plantejament
-Nus
-Desenllaç
c- __________________
-Introducció
-Arguments i exemples
-Conclusió
5.- Has de fer un treball d’història titulat Les colònies gregues i fenícies. Completa
l’esquema que l’estructura comparant les dades següents.
a- Procedència i establiment.
1. Procedència
1.1 Grecs: Mar Egea
Els grecs
- Procedeixen de la mar Egea.
- S’instal·len a la franja costanera (des de Marsella al
País Valencià).
- S’estableixen a Catalunya abans del 776 aC.
- La colònia grega més important és Massàlia.
- Estimulen la modernització de l’utillatge.
- Comercien amb metalls i ceràmica de bona qualitat.
- Introdueixen el torn de terrissaire i la moneda.
1.2 Fenicis: costes asiàtiques
2. Establiment
2.1 Grecs: franja costanera
2.2 ____________________
3. _____________________
3.1 ____________________
3.2 ____________________
Els fenicis
- Procedeixen de les costes asiàtiques (ara
Líban, Síria i Israel).
- S’estableixen en zones meridionals: des
de Gibraltar al País Valencià.
- Comercien amb productes de baixa qualitat:
teixit, pasta de vidre...
- El principal centre fou Eivissa.
- Introdueixen l’ase i la mula.
b- _____________________
4. _____________________
4.1 _____________________
4.2 _____________________
5. _____________________
5.1 ____________________
5.2 ____________________

II. La planificació. 4. L’estructura del text
6.- Imagina que treballes en una revista i que et demanen de ressenyar els quatre
llibres següents, en un sol text. Completa la graella de la pàgina següent amb
les informacions que fan referència a cada llibre. Redacta el text seguint l’esquema.
No vull anar a l'escola
"Quan em pose cabut no hi
ha qui em gua nye" ens diu
el protagonista d'aquest
conte i un dia va decidir de
no anar a escola.
Text carregat d'humor i ironia
amb unes il·lustracions
que responen perfectament
al to del conte. Inici d'una
sèrie de cinc textos dels mateixos
autors (Contes del No
Vull) sobre el tema central
de l'oposicionisme infantil.
Carles Cano
dibuixos:
Rosa Anna Crespo i Enric Soler
Rom, senyor de la
Calderona
Relat iniciat que narra
la passió per la muntanya
d'un jove fidel
a les arrels i al record
del seu avi. Relat ecològic
també que descriu
tots els racons
de la serra Calderona,
els seus perills i
les seues grandeses.
Albert Dasí i Aloi
dibuixos: Conxa Alonso
Pràctiques de llengua
Adreçat a alumnes que ja
han assolit un nivell mitjà
en l'aprenentatge de la
llengua.
Repàs d'aquells punts de
morfosintaxi més difícils
de dominar (l'expressió de
la causa, de la conseqüència,
de la possibilitat) així
com dels barbarismes més
usuals per tal de suprimirlos.
Marisa Bolta
Antologia poètica
Aquesta Antologia Poètica
pretén un acostament
del lector al millor Sagarra
i la degustació d'una
poesia personalíssima,
directa i clara, alhora
que es vol afegir a l'homenatge
que cal retre
a Josep M. de Sagarra,
amb motiu del seu centenari.
Josep M. de Sagarra
Antologia i pròleg de
M. Rosa Font
11