La veu de les Heures Núm 4 - CES Les Heures

xtracte de la revista setmanal del diari " La Vanguardia" de l’1
E d'abril de 2001.
" Tres milions de morts al 2000 i 36 milions d'infectats de la Sida".
" A Occident, els antirretrovirals permeten perllongar la vida del malalt,
però el seu preu impedeix l’accés a aquests medicaments dels països
del 3r món."
" El 92% de la població mundial no té accés més que al 8% dels
medicaments contra la SIDA que es compren en tot el planeta".
" La investigació solament dedica el 0,2% a malalties relacionades amb
la pobresa, com la tuberculosi. Aquesta malaltia s'ha convertit en una
de les pitjors plagues del món pobre; cada 15 segons mor una persona
per aquesta causa."
" Les lleis internacionals no permeten la fabricació de medicaments
genèrics acabats de patentar tot i que el seu cost permetria l’accés dels
pobres a aquestes medecines."
Pensem que sobren els comentaris davant aquest panorama apocalíptic,
no obstant això i des d'aquesta modesta publicació, volem donar el
nostre suport a les diverses ONG's com Oxfam, Médicos sin fronteras i
altres. Aquestes organitzacions promouen una campanya de pressió als
governs i laboratoris perquè s'humanitzin els acords de l’Organització
Mundial del Comerç (OMC) i es consideri la salut com un bé públic, un
dret humà i no un producte comercial.
Si això s'aconsegueix, es podria evitar la mort d'onze milions de
persones al món per malalties que actualment es curen.
T
3
ota aquesta exposició és un
resum d’un recull d’opinions de
SOS - Àfrica i altres organismes
extretes d’Internet.
Els laboratoris que tenen el monopoli
d’un del medicaments que curen la
meningitis, una de les malalties
relacionades amb el Sida, venen la
dosis diària a 2.500 ptes. quan els
laboratoris locals de Tailàndia van
començar a produir genèrics que es
venien a 125 ptes. Les indústries
farmacèutiques de Tailàndia també
produeixen el AZT genèric i el preu ha
baixat un 75%.
En els retrovirals els laboratoris Bristol -
Myers Squib venen un fàrmac (ddl)
per un programa pilot en Uganda per
28.000 ptes mensuals. Es té
constància que el govern d’Estats Units
va finançar el seu desenvolupament i
les ONG’s demanen que sigui més
barat però, el laboratoris addueixen
que ells van comprar la patent i van
invertir en assajos clínics.
No obstant alliberar les patents no
sembla la solució. Moltes patents dels
principals fàrmacs que es consideren
de primera necessitat ja han caducat i
continua sent irregular la seva
distribució. Tan sols la meitat del nens
d’Uganda són vacunats i l’aigua
potable solament cobreix al 30% de la
població.
En el cas de la tuberculosi s’han hagut
d’enfrontar amb obstacles tant
elementals com la falta d’electricitat
per realitzar les proves de diagnosi. Per
últim, molts africans seropositius
necessiten més els aliments que les
medecines i això per als occidentals
resulta massa abstracte.
Per acabar, recordem el títol de
l’editorial i aquesta frase de Paolo
Freire que sembla que no li falta raó.
“En el conflicte entre el poderós i el
desposseït, no intervenir-hi no significa
ser neutral, sinó posar-se al costat del
poderós”.
M.L.M