50 anys de la coral ues - Unió Excursionista de Sabadell

50 anys de Coral
1961 - 2011
Lluís Fernàndez i López - Josep Ibars i Botanch - Manel Segura i Martínez
Text extret del llibre pròxim a publicar-se: 100 ANYS D’EXCURSIONISME A SABADELL 1908 – 2008, al qual hem
afegit la història dels tres últims anys (2009 a 2011) que completen els 50 anys de la nostra Coral.
PRIMERA ETAPA: CORAL DEL CENTRE EXCURSIONISTA “SABADELL”
Grup de cantaires del
Centre Excursionista “Sabadell”
És impossible de saber quan es va fer la primera trobada
de gent per cantar, al si del Centre Excursionista
Sabadell, el qual sempre va destacar pel seu amor al
cant muntanyenc. A l’últim butlletí de 1944 hi ha la
menció d’un concert de cançons de muntanya, organitzat
per “senyoretes excursionistes” del Centre 1 . L’any
següent, el Club Muntanyenc Barceloní va organitzar
un concurs de cançons al Palau de la Música Catalana.
El CES hi va participar amb un “grup de senyoretes”.
Van ser premiades amb la medalla del Mèrit del club
organitzador. A finals d’aquell any es va celebrar, al
Centre, un festival de música i fotografia a càrrec del
mateix Club Muntanyenc Barceloní. La vetllada es va
“completar amb un reguitzell de cançons populars i de
muntanya que cantaren el nostre grup femení...” 2 . És
evident, doncs, que el Centre disposava d’un grup
femení de cantaires. I pel que es veu es volia ampliar, ja
que a la primeria de 1946 es recomanava “als nostres
joves excursionistes que assisteixin al curset de cant
que se celebra cada dimarts (...) així podran perfeccionar
el conreu de les cançons populars, de camí i de
muntanya tan estimades pels nostres excursionistes i
acampadors”. Les sessions anaven a càrrec del “culte
professor Sr. Munné” 3 .
1 Butlletí del Centre Excursionista “Sabadell” (a partir d’ara BCES), 3, nov-des, 1944.
2 BCES, 6, maig, 1946. “Activitats diverses”.
3 Íd. “Noticiari”.
4 En la sessió inaugural del curs 1945-1946 es convidà un grup d’harmòniques del CEC segons el BCES, 5, nov-des, 1945. També a BCES, nº 27, jul-set. 1950.
I “S’ha constituït un grup d’harmòniques que assaja dues hores la setmana, sota la direcció d’Enric Figueras”, al BCES, 42, nov-des, 1953, “Noticiari”.
5 A‘actuació d’un quartet coral i comentaris d’Amadeu Rosell. “La cançó i la poesia a la muntanya” (BCES, 29 gen-mar, 1951).
6 BCES, 57, set-des, 1957, p. 175. (Encara es diu “com l’any passat a Gallifa”).
7 Íd. p. 175.
8 Conversa amb Carles Olivella, 13.7.2010. “Julian Zamora era navarrès. Havia arribat a Sabadell perquè treballava al Banc de Santander. Com a bon navarrès, li
agradava molt el cant i la muntanya. Es va fer del Centre Excursionista “Sabadell” i ben aviat començà a xampurrejar el català. En veure que tothom cantava
cançons de muntanya els va proposar d’ensenyar-los a cantar a dues veus. Quan pensaven que teníem un grup coral el destinaren a una altra població. Hi
hagué una altra persona, que no recordo, que el substituí durant 4 o 5 assajos. Posteriorment Marcel·lí Guixà digué que hi havia un xicot de Sant Cugat que
li proposaria de dirigir-los. I portà a en Joan Auladell”.
9 BCES, 58, gen-abr, 1958, p. 202.
3
Som en un moment en què les programades “conferències”
dels diumenges, del Centre Excursionista
“Sabadell” s’organitzen no tan sols amb oradors i amb
passades de diapositives, sinó també amb altres activitats.
Una d’elles, la música. Així es fan concerts d’harmòniques
4 , de poesia i música 5 i de corals, com les que
hem comentat.
Dèiem doncs, que un grup, més o menys cohesionat,
cantava. Així arribem al 1957 quan en la missa del Gall
“Els entusiastes cantors del CES, que venien assajant
des de feia diverses setmanes, cantaren tota la missa i
durant l’adoració i la comunió dels fidels interpretaren
diverses cançons populars, amb singular encert” 6 . I és
que la coral ja començava a estructurar-se. Dues vegades
per setmana el grup assaja amb Julian Zamora 7 , un
jove excursionista navarrès que ha vingut a Sabadell a
treballar en una entitat bancària, i que s’integra ràpidament
al Centre. Amb els seus coneixements musicals,
engresca el grup a cantar a dues veus, i comença a dirigir-los
8 . Però això dura poc. A primers de 1958 Julian
Zamora deixa la ciutat per motius professionals. La seva
tasca ha estat important. Per això “se li ha lliurat la
medalla platejada de l’entitat... últimament havia dirigit
la nostra incipient “coral” a la qual va donar un
extraordinari impuls i vitalitat” 9 .