50 anys de la coral ues - Unió Excursionista de Sabadell

50 anys de Coral
1961 / 2011
Lluís Fernàndez i López - Josep Ibars i Botanch - Manel Segura i Martínez
Cantada de la Coral de la UES a l’escalinata de l’ajuntament, després de la recepció que els concedí el batlle de la ciutat, Sr. Manuel Bustos,
el dia 7 de novembre de 2011. Foto: Santiago Grimau.

50 anys de Coral
1961 - 2011
Lluís Fernàndez i López - Josep Ibars i Botanch - Manel Segura i Martínez
Text extret del llibre pròxim a publicar-se: 100 ANYS D’EXCURSIONISME A SABADELL 1908 – 2008, al qual hem
afegit la història dels tres últims anys (2009 a 2011) que completen els 50 anys de la nostra Coral.
PRIMERA ETAPA: CORAL DEL CENTRE EXCURSIONISTA “SABADELL”
Grup de cantaires del
Centre Excursionista “Sabadell”
És impossible de saber quan es va fer la primera trobada
de gent per cantar, al si del Centre Excursionista
Sabadell, el qual sempre va destacar pel seu amor al
cant muntanyenc. A l’últim butlletí de 1944 hi ha la
menció d’un concert de cançons de muntanya, organitzat
per “senyoretes excursionistes” del Centre 1 . L’any
següent, el Club Muntanyenc Barceloní va organitzar
un concurs de cançons al Palau de la Música Catalana.
El CES hi va participar amb un “grup de senyoretes”.
Van ser premiades amb la medalla del Mèrit del club
organitzador. A finals d’aquell any es va celebrar, al
Centre, un festival de música i fotografia a càrrec del
mateix Club Muntanyenc Barceloní. La vetllada es va
“completar amb un reguitzell de cançons populars i de
muntanya que cantaren el nostre grup femení...” 2 . És
evident, doncs, que el Centre disposava d’un grup
femení de cantaires. I pel que es veu es volia ampliar, ja
que a la primeria de 1946 es recomanava “als nostres
joves excursionistes que assisteixin al curset de cant
que se celebra cada dimarts (...) així podran perfeccionar
el conreu de les cançons populars, de camí i de
muntanya tan estimades pels nostres excursionistes i
acampadors”. Les sessions anaven a càrrec del “culte
professor Sr. Munné” 3 .
1 Butlletí del Centre Excursionista “Sabadell” (a partir d’ara BCES), 3, nov-des, 1944.
2 BCES, 6, maig, 1946. “Activitats diverses”.
3 Íd. “Noticiari”.
4 En la sessió inaugural del curs 1945-1946 es convidà un grup d’harmòniques del CEC segons el BCES, 5, nov-des, 1945. També a BCES, nº 27, jul-set. 1950.
I “S’ha constituït un grup d’harmòniques que assaja dues hores la setmana, sota la direcció d’Enric Figueras”, al BCES, 42, nov-des, 1953, “Noticiari”.
5 A‘actuació d’un quartet coral i comentaris d’Amadeu Rosell. “La cançó i la poesia a la muntanya” (BCES, 29 gen-mar, 1951).
6 BCES, 57, set-des, 1957, p. 175. (Encara es diu “com l’any passat a Gallifa”).
7 Íd. p. 175.
8 Conversa amb Carles Olivella, 13.7.2010. “Julian Zamora era navarrès. Havia arribat a Sabadell perquè treballava al Banc de Santander. Com a bon navarrès, li
agradava molt el cant i la muntanya. Es va fer del Centre Excursionista “Sabadell” i ben aviat començà a xampurrejar el català. En veure que tothom cantava
cançons de muntanya els va proposar d’ensenyar-los a cantar a dues veus. Quan pensaven que teníem un grup coral el destinaren a una altra població. Hi
hagué una altra persona, que no recordo, que el substituí durant 4 o 5 assajos. Posteriorment Marcel·lí Guixà digué que hi havia un xicot de Sant Cugat que
li proposaria de dirigir-los. I portà a en Joan Auladell”.
9 BCES, 58, gen-abr, 1958, p. 202.
3
Som en un moment en què les programades “conferències”
dels diumenges, del Centre Excursionista
“Sabadell” s’organitzen no tan sols amb oradors i amb
passades de diapositives, sinó també amb altres activitats.
Una d’elles, la música. Així es fan concerts d’harmòniques
4 , de poesia i música 5 i de corals, com les que
hem comentat.
Dèiem doncs, que un grup, més o menys cohesionat,
cantava. Així arribem al 1957 quan en la missa del Gall
“Els entusiastes cantors del CES, que venien assajant
des de feia diverses setmanes, cantaren tota la missa i
durant l’adoració i la comunió dels fidels interpretaren
diverses cançons populars, amb singular encert” 6 . I és
que la coral ja començava a estructurar-se. Dues vegades
per setmana el grup assaja amb Julian Zamora 7 , un
jove excursionista navarrès que ha vingut a Sabadell a
treballar en una entitat bancària, i que s’integra ràpidament
al Centre. Amb els seus coneixements musicals,
engresca el grup a cantar a dues veus, i comença a dirigir-los
8 . Però això dura poc. A primers de 1958 Julian
Zamora deixa la ciutat per motius professionals. La seva
tasca ha estat important. Per això “se li ha lliurat la
medalla platejada de l’entitat... últimament havia dirigit
la nostra incipient “coral” a la qual va donar un
extraordinari impuls i vitalitat” 9 .

El naixement de la Coral actual
Del substitut de Zamora, no en sabem el nom, però
durà molt poc. Al cap d’un parell d’anys, un dels cantaires,
el polifacètic Marcel·lí Guixà, contactà amb un jove
de Sant Cugat, Joan Auladell, per tal que se’n fes càrrec.
En aquells moments, Auladell era el subdirector de
l’Orfeó d’aquella població. Com que ell ha estat al capdavant
de la Coral, fins avui, cinquanta anys més tard,
podem convenir que és en aquest moment quan es
funda la Coral del Centre Excursionista “Sabadell”. Ell
mateix en dóna la data: 8 de novembre de 1961.
Ben aviat la Coral començà a prendre part en diferents
esdeveniments a nivell de país. Som en uns temps
que el moviment coral pren força volada a Catalunya.
El maig de l’any 1962 va prendre part en l’Aplec
d’Excursionistes Cantaires a Montserrat, organitzat per
la Unió Excursionista de Catalunya 10 .
“Excursionisme en fa major”
Aquell mateix any Joan Auladell inicia una sèrie de
sessions de cultura musical que se celebren de tant en
tant, els diumenges, dins del programa de “conferències”.
Les titula “Excursionisme en fa major”.
Consisteixen en presentar la història de grans pàgines
musicals de Bach, Mozart etc. “que el tocadiscs ens
transmet en fragments escollits, responent a la idea
crítica del director.” Músiques diverses, doncs, acompanyades
de comentaris que ell mateix descriu i
ambienta, i -atenció- “s’ajuda de la Coral que ell
mateix dirigeix, amb recital de poesies i cançons de
muntanya. 11 A tall d’exemple citarem la sessió que es
va fer el febrer de 1963, en la qual després dels comentaris
habituals de música, presentà la Coral com si estigués
actuant en un foc de camp d’un campament.
Cantaren cançons de muntanya i fins i tot actuà l’especialista
presentador de vetllades Tomàs Cassanyes 12 .
Consolidació
La Coral, doncs, ha pres una gran embranzida.
Aquell mateix any (1963), en l’acte de final de curs, la
junta directiva premia, amb la medalla platejada, l’artífex
de la Coral, Joan Auladell, per la seva tasca en la
divulgació de la cultura musical 13 . I la coral cerca nous
escenaris i nous motius per escampar les seves cançons
al vent. En la represa de curs inicien un cicle que titulen:
“Visitem cantant els nostres Santuaris”, el qual els
dóna motiu per fer excursions i cantar durant una colla
de cursos. Per Nadal, la Coral es prodiga cantant can-
10 BCES, 70, gen-abr, 1962
11 BCES, 72, gen-abr, 1963, p. 165.
12 Íd., p. 167.
13 BCES, 73, mai-oct, 1963, p. 192.
14 BCES. 75, juny, 1965, p. 233.
15 FULL, 465, gen 1966 23.1.66 i BCES, 76, abril 1966.
4
Marcel·lí Guixà, a Cabrera, amb la Coral, en una cantada informal.
Guixà fou qui va portar, fa 50 anys, Joan Auladell, per dirigir el
grup de cantaires que formà la Coral.
Data: 12.nov.1967. Foto: Antoni Carbonell, cedida per l’autor.
çons populars nadalenques, als pessebres, a la missa del
Gall i en concerts. També assisteixen sempre a la missa
en commemoració i record dels excursionistes difunts, i
a les festes del patró, Sant Bernat de Menthon.
El primer Festival de Cançó de Muntanya es va celebrar
el 9 de maig de 1965 a Hostalric, organitzat per
l’Agrupació Excursionista de Catalunya, amb el patrocini
de la Federació Catalana de Muntanyisme. L’actuació
de la coral del CES va oferir “Digues on vas” i “Aquelles
muntanyes”. A mitja tarda es va celebrar el concert de
conjunt amb final de l’”Hora dels adéus” i a l’estació de
Montcada, “Dolç el núvol” 14 .
Un any més tard, per Nadal, varen organitzar una de
les “conferències” del Centre amb comentaris sobre els
costums nadalencs arreu del món, recollits i explicats
per Marcel·lí Guixà, amb la particularitat de ser il·lustrats
amb cançons populars de cada país, a càrrec de la
Coral. Aquesta nova estratagema que els permetia fer
una cantada, sense la rigidesa d’un concert l’exportaren
a altres llocs del país, si més no, al Seminari de la
Conreria 15 .

No ho hem esmentat abans, però la Coral assisteix
amb fidelitat als focs de camp dels campaments, i als
actes celebrats al local social. També als actes religiosos,
especialment de caràcter excursionista. L’any 1967
assistiren a l’homenatge al mestre Lluís Millet, en el seu
centenari, al Poble Espanyol de Montjuïc i el 20 d’octubre
de 1968 va ser present als actes de la Flama de la
Llengua Catalana, a Montserrat, quan se celebrà per
primera vegada 16 .
Puig de l’Agulla (Sant Julià de Vilatorta, Osona). Excursió de la Coral al santuari del mateix nom. Data: 1966. Foto d’autor desconegut,
cedida per Joan Auladell.
16 FULL 479, juny 1967 i DS. 23.11.1968
5
L’any 1970, les tres entitats excursionistes que existien
a Sabadell es varen unificar i constituïren la Unió
Excursionista Sabadell (UES). Només el Centre
Excursionista “Sabadell” tenia coral. Així doncs, poca
feina els va donar el canvi. Només la de traslladar-se
del carrer del Mestre Rius al carrer de la Salut i el de
canviar el nom de Coral del Centre Excursionista
“Sabadell” pel de Coral de la Unió Excursionista de
Sabadell.
SEGONA ETAPA: CORAL DE LA UNIÓ EXCURSIONISTA DE SABADELL
PRIMERA DÈCADA 1970 - 1979
La secció més veterana de la UES
La Coral tenia 9 anys quan es produí la Unió dels
excursionistes sabadellencs. Els seus inicis foren brillants.
Així, tres anys més tard, el desembre de 1973, els
socis Lluís Creus, Josep Rosell i Àngel Casas demanaren
la medalla de plata de l’entitat pel mestre Joan Auladell,
per la seva gran labor i perseverança. Li fou lliurada el
mes d’octubre de l’any següent. Actualment, a la Unió
Excursionista tenim un bon grup de persones que no
han deixat mai de ser socis actius. Alguns amb més de
70 anys d’antiguitat, però Joan Auladell és l’única persona,
en la història d’aquests 100 anys, que des de 1961
fins avui (2011) és al capdavant de la mateixa Secció,
des d’on ha donat a conèixer la nostra entitat i el nom
de Sabadell arreu d’Europa per on ha anat amb la coral.

La Coral del Centre Excursionista “Sabadell” va passar a ser Coral de la Unió Excursionista Sabadell, en unificar-se les tres entitats
excursionistes que hi havia a la ciutat. Aquesta imatge és la primera que hem localitzat d’aquest any de canvi, el 1970. Foto d’autor
desconegut, cedida per Joan Auladell.
Activitats durant els primers 10 anys de la UES
La seva singladura al nou local la començà amb
l’adquisició d’un harmònium, per tal de facilitar els
assajos, un instrument que encara conserva i utilitza
avui dia.
Assajaven dos cops per setmana i feien una sèrie de
concerts o cantades que es repetien anualment.
Algunes s’arrossegaven de l’etapa anterior. A la primavera
cantaven al monestir de la Mola, en la missa que
es feia abans de la ballada de sardanes, organitzada per
l’entitat, i també feien un petit concert muntanyenc a
la sortida de missa, mentre es preparava la cobla. A
L’estiu organitzaven anualment una sortida, dins de les
nostres fronteres. A la tardor, l’excursió de les Fulles
Seques, amb missa i passejada pel bosc i cants arreu. I
la nit de Nadal, a la missa del Gall, al santuari de la
Salut. 17
Aquestes eren les activitats que es repetien cada
any. Però la coral feia moltes més coses. No és possible
ressenyar aquí tots els concerts i les activitats que varen
fer en aquests 10 primers anys de la UES. En citarem,
però, algunes, les més significatives. El 1970 assistiren al
6
50è aniversari de l’orfeó Solsonès; el desembre de 1971,
en commemoració del seu desè aniversari varen fer una
vetllada que comptà amb la col·laboració de Mn. Geis 18 ;
el 1976 participaren en el lliurament de la medalla d’or
de la ciutat a Mn. Camil Geis i varen actuar a la sala
capitular del monestir de Poblet, conjuntament amb
totes les corals i orfeons de Catalunya, en l’homenatge
que es va fer al mestre Lluís Millet i es lliurà una medalla
de bronze; el 1978 en els actes de cloenda de la
celebració del centenari Sabadell Ciutat i finalment, el
1979, es va participar i s’oferí un concert amb motiu de
la X diada de la Flama de la Llengua Catalana a
Montserrat, davant el pare abat, Cassià M. Just.
Els vocals i portaveus de la Coral a les diferents juntes
directives d’aquesta dècada foren: Teresa Vila Plana
(1970) i Anna Quesada (1978).
Festa de la Cançó de Muntanya
La Coral va participar cantant, cada un d’aquests
deu anys als actes de la Festa de la Cançó de Muntanya.
En fou l’organitzadora l’any 1971, que se celebrà a
Bagà, i l’any 1974, que es va fer a Moià. 19
17 Totes aquestes activitats es continuen fent, encara avui.
18 Camil Geis i Parragueras. Girona, 1902. Sabadell, 1986. Escriptor, poeta, músic i eclesiàstic, que passà gran part de la seva vida a Sabadell.
19 L’any 1965 davant la prohibició de fer una trobada a Vil·la Joana amb motiu d’homenatjar Mossèn Cinto Verdaguer, una colla de joves de diverses corals dels
centres excursionistes de Catalunya decidiren de trobar-se un cop l’any i celebrar aquesta festa.

Cabrera de Mar, any 1973. Festa de la Cançó de Muntanya. La Coral ha assistit a totes les 42 edicions que se n’ha celebrat, a diferents
punts del país. En 10 ocasions n’ha estat l’entitat organitzadora. Fotografia d’autor desconegut, cedida per Joan Auladell.
Diada Internacional del Cant Coral
També va participar, per primera vegada, a la X
diada Internacional del Cant Coral, a Barcelona, l’any
1974. De llavors ençà ja ho feu cada any, fins al final
Components de la Coral l’any 1977, a la sala d’actes de la Unió Excursionista Sabadell. Foto: Pere Farran, cedida per Joan Auladell.
20 BCES, 31, oct, 1974, p. 7. Signa FC.
7
de la dècada. “No es tracta de cap competició, sinó
d’una reunió de grups de tot el món, sense distincions
racials, polítiques ni religioses.... les jornades viscudes
ens proporcionen una sèrie inacabable d’amistats i
d’ensenyances” 20 .

SEGONA DÈCADA DE LA UES: 1980 - 1989
Concert i audiència amb el Papa a Roma
Aquesta és una dècada brillant per a la coral, que
enceten amb un viatge a Itàlia, a l’estiu. “A la gent de
la Coral se’ns va ocórrer, després d’haver fet una excursió
a les ermites de Montserrat -ens comenta Joan
Auladell- que podíem fer una arreplega de goigs de
temàtica mariana, de tot Catalunya”. Posteriorment
varen pensar que d’aquest aplec marià en podíem fer
un llibre i anar-lo a portar al Sant Pare. Posaren fil a l’agulla
i començaren a organitzar l’anada a Roma. En la
confecció del llibre els va ajudar Mn. Camil Geis. El títol
finalment va ser el de “Maria a través dels seus
Santuaris de Muntanya”. En el lliurament del llibre al
Sant Pare, qui els va donar una mà fou el bisbat de
Barcelona. “El llibre l’imprimiren i el muntaren a la
copisteria Agulló Costa i el seu cost aproximat fou
d’unes 400.000 pessetes. Es varen fer 17 còpies en pergamí
i 83 en paper fet a mà. Amb la venda dels exemplars,
a 7.500 pessetes els de pergamí i a 4.500 els
altres finançàrem l’operació” 21 .
“Joan Pau II passà personalment a saludar-nos (...) i el mestre, senyor Auladell, lliurà al Papa un llibre, confeccionat per nosaltres,
amb fotografies, notes històriques i goigs de santuaris marians, principalment dels escampats per la muntanya catalana (...).
La recepció de Joan Pau II va ser l’estiu de 1980. Fotografia d’autor desconegut, cedida per Joan Auladell.
21 Josep Calvet, encarregat de les finances de la Coral, per a la publicació d’aquest llibre.
22 BCES, 58 ago-oct, 1980, p. 12-13. Carme Puig i Josep Calvet, uns dels cantaires de Roma ens comenten: “...la notícia de la nostra trobada amb el Papa, la Ràdio
Vaticana la difongué per tot el món i demanà a la Coral que féssim una cantada en els seus estudis. Això ocasionà molts problemes. Primer que la Coral tenia
dues estades separades i segona que el Sr. Auladell volia fer uns assajos previs abans d’anar a fer el concert, cosa que obligava deixar les visites programades.
Aquesta falta de temps obligà deixar-ho...”.
23 El Diari de Sabadell se’n feu ressò el 27 d’agost de 1980 a través d’un article de Rosa Ten. També Joan Auladell signà un article parlant de l’esdeveniment a la
revista Quadern nº 18, del Nadal de 1980.
8
A Roma, al Vaticà, cantaren cançons religioses i
populars de Catalunya a la plaça de Sant Pere del
Vaticà, davant d’unes 30.000 persones. Feliu Carreras
ens ho explica. “Joan Pau II passa personalment a saludar-nos.
Fou cantada una sardana amb mostres generals
d’aprovació, i el mestre Sr. Auladell lliurà al Papa
un llibre, confeccionat per nosaltres, amb fotografies,
notes històriques i Goigs de santuaris marians, principalment
dels escampats per la muntanya catalana.
Ens féu saber la seva satisfacció i el desig que continuéssim
les nostres aficions al cant i a la muntanya.
La sorprenentment llarga atenció del Papa al nostre
grup atragué l’atenció de periodistes i de fotògrafs,
cosa que ens permet tenir un emocionant record gràfic
de la inoblidable entrevista” 22 . De tornada, encara
feren un improvisat concert a Venècia, davant la porta
de la catedral de Sant Marc. I a Milà, davant la Scala,
cantaren el coral de l’òpera de Nabucco de Verdi on es
va congregar força públic que els va aplaudir amb
entusiasme 23 .

Altres sortides a l’estranger
Les sortides de vacances a l’estranger, que s’iniciaren
amb l’anada a Itàlia, tingueren continuïtat. Així,
l’any 1982 viatjaren a Àustria, i s’allotjaren a Innsbruck,
on feren un concert sota el mirador de la Teulada d’Or.
A Salzburg foren rebuts al Palau Episcopal per l’arquebisbe.
Varen fer concerts a la catedral i als jardins del
Palau de Mirabell. De camí cap a Viena “ens deturàrem
en el monestir de Melk, meravellosa i monumental joia
gòtica, on cantàrem també a l’església” 24 i finalment
a Viena, des d’on feren diferents sortides. Una d’emocionant
fou la del monestir de Mariazell on varen fer
una entrada triomfal cantant la Salve de la Salut i en
un altar de la Mare de Déu de Montserrat, que allà es
venera, el Virolai. L’última actuació oficial va ser a la
catedral de Viena. “El mestre Auladell quedà impressionat
per la magnificència de l’ambient i la responsabilitat:
aquí dirigiren Mozart, Beethoven, etc. Potser per
això el grup està una mica acomplexat... després, el
mestre Auladell em confessa que les cames li tremolaven.
No obstant, tot quedà força bé i ben solemne” 25
L’any 1983 es va anar a Extremadura i a Portugal, i
el següent, a Saragossa i a Osca.
El 1985 a Alemanya, amb visita a Nüremberg. Des
d’allà es va fer una excursió a Bayreuth on es cantà el
“Cor dels Pelegrins” davant la sepultura de Wagner. A
Augsburg el concert tingué lloc en el pavelló de música
del parc. “L’atenció del nombrós públic ens féu comprendre
que l’educació musical és una faceta important
de la ciutadania. Les cançons populars catalanes,
clàssiques polifòniques i populars alemanyes (traduïdes
al català) foren molt ben acollides. S’acabà amb la
sardana “Les Aromes de Queralt”, que vam haver de
repetir. Durant l’acte es distribuïren uns llibres cedits
per la Generalitat i escrits en alemany, amb notes
sobre la geografia i història del nostre poble” 26 . A
Munic cantaren a la catedral “l’Ave Maria d’Arcadelt, a
la qual les condicions acústiques de l’edifici donaren
una sonoritat insuperable” 27 i a Freiburg, també feren
un concert a la catedral.
Coristes i acompanyants formaven un grup homogeni
que deixaren constància escrita de molts d’aquests
viatges. En el pròleg d’un d’ells hi llegim: “No es pot
considerar com a excursions de plaer els habituals
viatges que la Coral de la Unió Excursionista de
Sabadell organitza cada any aprofitant les vacances
del mes d’agost... Hom pot trobar un sentit de pelegri-
24 CARRERAS, Feliu, al butlletí núm. 64 del juliol-setembre de 1982, p. 4-5.
25 SALA SERRA, Antoni. “Vacances del 1982. Viatge a Àustria amb la Coral de la Unió Excursionista de Sabadell” Notes de viatge conservades i facilitades per
Antònia Mayor. També fou un gran cronista de les excursions de la Coral Amadeu Rosell,que ho va fer en to d’humor i sempre en vers.
26 CARRERAS, Feliu al BCES, 75, set-des, 1985, p. 4-5.
27 Ídem
28 SALA SERRA, Antoni. “Vacances 1985. Crònica d’un viatge cultural de la Coral de la Unió Excursionista de Sabadell. Notes de viatge conservades i facilitades
per Antònia Mayor.
9
natge com fou el viatge de Roma o el desig de descobrir
l’esperit mozartià en l’anada a Àustria o la recerca
de l’essència mística teresiana per terres de Castella
que tingué lloc l’any passat, o el retrobament històric
d’Europa com ha estat el viatge d’enguany...” 28 .
El 1986 es va fer un viatge a Galícia, amb visites a
Burgos, Santillana del Mar, Covadonga, Santiago de
Compostela... I tingueren el gran plaer de cantar a
Finisterre.
L’any 1987 anaren a Suïssa, on van fer una actuació
al coll de la Jungfrau. El 1988 a Àustria, les Dolomites
d’Itàlia i al Tirol, i el 1989 als Països Baixos.
Activitats
A finals d’aquest mateix 1980 participaren en l’acte
d’homenatge al mestre Sabadellenc Adolf Cabané, amb
motiu de la seva jubilació. També lliuraren una medalla
de l’entitat a Monsenyor Ramon Torrella per les gestions
que havia fet en l’audiència papal. I, per Nadal,
cantaren a la Salut El Misteri de Nadal, obra de l’escolapi
Josep Franquesa, i de Mn. Josep Muset, organista
de la Puríssima. Una cantata per a solistes, cor i orgue
amb la col·laboració de la Scola Cantorum i l’acompanyament
a l’orgue de Glòria Peig.
L’any 1981 acudiren al 86è romiatge sabadellenc a
Montserrat, convidats pels organitzadors. Participaren a
l’ofertori de la missa conventual, fent lliurament a l’abat
Cassià M. Just, del llibre, “Maria a través dels seus
santuaris de muntanya”, una còpia del que havien lliurat
al Papa. Aquest mateix any, quan la coral celebrava
els seus primers vint anys d’existència, feren més lliuraments
de còpies del llibre. El següent fou a l’arquebisbe
i Cardenal Jubany, el qual els rebé en audiència i li
oferiren uns cants. I finalment el lliuraren al president
de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, en el transcurs
de l’audiència que els concedí. Així doncs, del llibre
en qüestió, l’original és a la biblioteca Vaticana
(30.08.1980) i n’hi ha còpies a la biblioteca de
Montserrat (31.05.1981), al bisbat de Barcelona
(13.03.1982) i a la Generalitat de Catalunya
(16.07.1982).
Els actes del 25è aniversari de la creació de la Coral
(1961-1986) foren aquests: organització de la XXII
Festa de la Cançó de Muntanya en el paratge del
Santuari del Collell; Concert a l’altar major de la
Basílica de Montserrat; Concert extraordinari el 7 de

Acte de celebració del vintè aniversari de la Coral. Data: 8 de
novembre de 1981. D’esquerra a dreta, el pare escolapi Enric
Dordal, Mn. Camil Geis, Joan Auladell i Maria Segura. Fotografia
d’autor desconegut, cedida per Joan Auladell.
novembre amb la col·laboració de l’orquestra Amics
dels Clàssics de Barcelona, a la Faràndula, davant de
més de 600 persones. Jordi Artigas, el president de la
UES, lliurà a Joan Auladell, director de la Coral, la
medalla commemorativa que l’entitat concedí d’aquest
vint-i-cinquè aniversari, on figurava l’escut de la UES 29
; 9 de novembre, missa als Escolapis, concelebrada per
diversos sacerdots músics i dinar de germanor; 23 de
novembre, exposició commemorativa de fotografies,
premis i objectes diversos, referents a la vida de la
Coral 30 .
Entre molts altres actes i concerts la Coral va cantar
a l’església arxiprestal de Sant Esteve d’Andorra la Vella
(1983), participà a l’acte d’homenatge a la Sra. Teresa
Gavarró d’Izard, sòcia de la UES, nomenada filla adop-
29 Acta del 17.10.86. Diari de Sabadell de l’11 de novembre de 1986. Vegeu també l’entrevista a Joan Auladell publicada al Diari de Sabadell l’1 de desembre de 1987.
30 BCES, 77, maig-agost, 1986.
10
tiva de la ciutat de Sabadell (1984); cantà a la
Puríssima, amb motiu de les festes del centenari de la
parròquia (1985); amb motiu del 75è aniversari de la
UES convidaren la coral Arti vocali d’Holanda (1986);
feren un concert juntament amb la cobla jovenívola
(1988) i cantaren a la Faràndula amb motiu de la celebració
del Mil·lenari de Catalunya, i els obsequiaren
amb una litografia de Jordi Roca.
No cal dir que la Coral continuà fent una sèrie d’activitats
que ja s’havien convertit en rituals, tal com hem
esmentat en la dècada anterior. L’assistència a les
Sardanes a la Mola, per cantar a la missa prèvia i la
cantada mentre es preparava la cobla, a la tardor l’excursió
de les Fulles Seques, amb missa i passejada pel
bosc i cants arreu. I la nit de Nadal, a la missa del Gall,
al santuari de la Salut.
Festa de la Cançó de Muntanya
També acudiren cada any a les Festes de la Cançó de
Muntanya. Els anys 1981 i 1986 en foren els organitzadors.
La primera al Monestir de Santes Creus i la segona
al Santuari de Santa Maria del Collell. Aquesta
última amb motiu del seu 25è aniversari.
Portaveus a la junta de l’entitat
Els vocals de la secció d’aquests deu anys foren
Anna Mª Quesada, Joan Auladell (1984) i Josep Solano
(1985), que continuà la resta de la dècada.
La Coral de la UES cantant en plena natura, amb les Dolomites (Itàlia), al fons. Data, estiu de 1988. Foto d’autor desconegut, cedida
per Enriqueta Camps.

TERCERA DÈCADA DE LA UES: 1990 - 1999
Activitats que es repeteixen
El tarannà de la coral durant aquests deu anys
segueix força estable. Com moltes de les corals del nostre
país els cantaires el que volen és cantar i per això la
trobada que fan dues vegades a la setmana és ja tot un
objectiu. No obstant, a fi d’esperonar la gent i millorar
i ampliar el repertori se cerquen concerts que acaben
d’omplir les aspiracions dels cantaires. Molts d’aquest
concerts i cantades són ja tradicionals i segueixen el seu
curs, sense variacions. La sortida anual amb la secció de
Veterans per cantar en la missa pels excursionistes
difunts; L’anomenada de les Fulles Seques, a la tardor;
el concert de Nadal, la participació a la missa del Gall
per Nadal a la Salut que s’ha acabat convertint en tradicional;
la cantada davant del pessebre de l’entitat,
abans de desmuntar-lo per la Candelera; la participació
en la missa que se celebra al monestir de Sant Llorenç
del Munt en les Sardanes a la Mola; i el concert del dia
de la música per Santa Cecília 31 .
Llibret de partitures editat amb motiu de les noces de plata de
la Coral. Data 1986. Arxiu biblioteca de la UES.
31 Aquests concerts es fan gairebé sempre a l’Església Arxiprestal de Sant Fèlix. No obstant, algunes edicions, preferentment les primeres es fan a l’església dels
Escolapis i una a la sala d’actes de la UES.
11
L’himne de la Unió Excursionista de Sabadell
Abans de relacionar la resta de les activitats d’aquesta
dècada cal que fem esment d’un fet rellevant. La
confecció i estrena de l’himne de la UES. La proposta va
ser de Josep Solano i d’Amadeu Roviras. La lletra l’escriví
Amadeu Rossell i la música Joan Auladell, el veterà
mestre director de la Coral. S’estrenà el 5 de maig de
1991, dalt la Mola, durant la ballada anual de sardanes
que hi organitzava la UES.
Si tu sents aquell neguit
que, davant del paisatge
de la vall i el boscatge
dóna ales a l’esperit...
Si tu sents l’aventura
en seguir aquells camins
que ens apropen als alts cims
balcons de la Natura,
i des d’aquella alçada
veus la naturalesa
als teus peus, tota estesa
i et va al cel la mirada...
És que estimes la naturalesa
amb un amor que et surt a flor de pell
vine, per gaudir aquesta riquesa
a la Unió Excursionista Sabadell!!
Si en el silenci del fons
dels avencs i les coves
hi vius emocions noves,
renovades il·lusions...
Si aferrat a la paret
en la dura escalada,
de la muntanya abraçada
sents el seu íntim batec...
Si et plau sentir les remors
de la nit estrellada,
dins la tenda parada
damunt el verd ple de flors...
És que estimes la naturalesa...
Si el pas del vent i el seu so,
són claus d’una harmonia
i aquella melodia
es tradueix per tu en cançó...
Si el llenguatge, en fer via,
de les coses del camí
tu ja les saps traduir
en viva poesia...
És que estimes la naturalesa...

Festa de la Cançó de Muntanya
Com és habitual des de l’any 1965, la Coral seguí
fidel a la celebració de la Festa de la Cançó de
Muntanya, celebrada durant aquests deu anys. En foren
els organitzadors, amb èxit, de les de l’any 1991 a
Caldes de Montbui, la de 1996 a l’Espluga Calba i la de
1999 al Santuari de la Mare de Déu de Núria.
Homenatge a Marcel·lí Guixà
El 5 de juliol de 1992 es va fer al Santuari de la
Mare de Déu de Falgars, un acte entranyable, en homenatge
al que fou l’ànima de la coral, Marcel·lí Guixà i
Comas. Havia estat traductor de moltíssimes cançons
de muntanya, promotor de les Marxes infantils de
Regularitat de Sabadell i cartògraf de la taula d’orientació
de la Mola. Feia cinc anys que havia mort. L’acte
consistí en la presentació d’un llibre-bloc on es recollien
les cançons amb lletra, traducció lliure i adaptacions
originals seves, un concert al peu del Santuari,
una missa en la seva memòria i un dinar de germanor.
En el concert es varen cantar només cançons de muntanya
de les que ell havia recopilat. Actuaren com a
solistes, Eulàlia Llargués i Vicenç Giner. La direcció, com
sempre, fou a càrrec de Joan Auladell, que en el pròleg
del bloc deixà escrit: “En el decurs de 25 anys, en
Marcel·lí Guixà va traduir amb versió lliure molts dels
cants de tot el món i posà lletra pròpia a d’altres. (...)
Amb la seva sensibilitat tan característica, profunditza
en els textos i ens la comunica fent-nos vibrar a
tots (...) En aquest opuscle senzill hi trobareu aquestes
més de 80 cançons. Per entrar més en l’esperit de les
lletres hem cregut adient transcriure-les tal com ell
ens les va lliurar. Temes religiosos, d’ambient muntanyenc,
amoroses, de gresca, etc., totes tractades amb
gran finor (...) 32 . Posteriorment, l’any 1998 es va repetir
el concert d’homenatge.
Altres activitats d’aquests deu anys
El 1990 varen fer una cantada en el lliurament de
premis dels Pessebristes sabadellencs i assistiren, per
cantar, a l’aniversari de la UEC de Gràcia. Tal com
venien fent d’ençà de feia deu anys, continuaren fent
excursions per Europa sempre amb iniciatives de Joan
Auladell, i la col·laboració d’alguns cantaires. Antònia
Mayor sempre va ser l’encarregada de les llistes i dels
controls, d’entendre’s amb els hotelers i generalment de
fer de traductora. Les vacances d’aquell estiu les aprofitaren
per viatjar a la Bretanya.
1991. Decidiren introduir al repertori més cançons
de muntanya, participaren al concert del bicentenari de
32 Aquest llibret en relligat de bloc, amb 124 pàgines amb partitures i 3 més de presentació i índex es pot trobar a la biblioteca de l’entitat, a l’arxiu de la Coral.
12
Cançoner editat en homenatge del que havia estat promotor de
la Coral, Marcel·lí Guixà. L’acte se celebrà a Santa Maria de
Falgars el 5 de juliol de 1992. Arxiu biblioteca de la UES.
la mort de Mozart i celebraren, també cantant, el 30è
aniversari de la Federació de Societats Corals de
Catalunya. Les vacances d’estiu continuaren escampant
els seus cants per l’Europa central: Luzerna (Suïssa),
Bergen (Noruega), Salzburg (Àustria), Praga (Txèquia),
amb cantada a la Catedral de Munic (Alemanya).
1992. Per l’aplec de la Salut, decidiren anar a Lurdes
i a l’estiu novament al cor d’Europa. Aquesta vegada
seguiren el curs del Rin, amb creuer i cantada davant de
la roca de Lorelei en un meandre, prop St. Goarshausen.
Hi cantarem la cançó que porta aquest nom, en record
de la bella dama transformada en pèrfida sirena. A
Colònia cantaren a la catedral.
1993. Durant les vacances també aprofitaren per
viatjar, però molt més a prop. Portaren els seus cants al
Delta de l’Ebre i a Peníscola.
El 1994 va ser l’últim any que s’anà a Centreeuropa.
França, amb una cantada davant de la torre Eiffel. A
Noruega visitaren Oslo i cantaren davant el lloc on són
enterrades les cendres de Grieg, prop de Troldhaugen,
Bergen; Holanda, Copenhaguen (Dinamarca), Frankfurt
(Alemanya), Lausana (Suïssa)...

El 1995 es va celebrar un concert amb motiu dels 25
anys de la UES i el mestre Joan Auladell va presentar la
ponència, Cant Popular i muntanyenc, al II Congrés de
Cultura Popular i Tradicional de Catalunya, celebrat a
Ripoll. El viatge programat de vacances el feren en
terres de parla catalana, a la Costa Blanca o costa
d’Alacant.
Arribem al 1997. Amb motiu del 50è aniversari de la
Coronació de la Mare de Déu de la Salut i dels 35 anys
de la Coral de la UES se celebrà un concert de Lieder per
part de la soprano de la Coral, Eulàlia Llargués mentre
el conjunt dels cantaries participà a la Festa de la
Cançó de Muntanya i a la missa de la Confraria de
Montserrat. L’octubre del mateix any es va fer una
exposició a l’entitat, relacionada estretament amb la
coral. Fou l’exposició d’un resum, en làmines, del llibre
amb què l’any 1980 la coral havia obsequiat al Sant
Pare en persona, al Vaticà 33 . La presentació anà a càrrec
de Joan Auladell.
Cantada a la Porta de Brandenburg (Berlin). En aquesta capital
cantaren també davant la porta de la catedral. Data: 1994.
Foto d’autor desconegut, cedida per Joan Auladell.
33 Vegeu la referència que en fem en parlar de la segona dècada.
13
Finalment, l’any 1998 la Coral participà en la Festa
del Cant Popular i Tradicional Marià, a Sant Fèlix i participà
en un festival Wagnerià, amb excursió a la
Catalunya del Nord, als Caos de Targassona (Alta
Cerdanya). Al mateix temps, la coral opta per fer una
cantada de cançons de muntanya cada dijous, oberta a
tothom, en un intent de satisfer l’ànsia de diferents
socis i ex cantaires, al mateix temps de promocionar la
coral per engrandir-la, ja que s’havien produït algunes
baixes. Aquestes cantades perduraren al llarg de la resta
de la dècada.
Programa que es conserva a l’Arxiu biblioteca de la UES.

QUARTA DÈCADA DE LA UES I CENTENARI: 2000 - 2011
Activitats de cada any
En aquesta última etapa, en què es complien els
cent anys d’excursionisme sabadellenc i els 50 anys del
nostre grup de cantaires, la coral va continuar amb la
seva trajectòria d’assajar dues vegades la setmana,
durant el curs i d’acudir a un seguit d’actes com en la
dècada precedent. Tanmateix, el que ja no es va fer tots
els anys varen ser les cantades dalt de la Mola de Sant
Llorenç, ja que la mitjana d’edat dels membres de la
coral havia anat augmentant.
Festa de la Cançó de Muntanya
La Coral va participar anualment a la Festa de la
Cançó de Muntanya. En va ser l’organitzadora l’any
2005, que es va fer a la Salut de Sabadell. També ho va
ser l’abril del 2008. Era la 44a edició i també es féu a
Sabadell. S’acolliren les corals a l’ajuntament, es cantà
la Missa de Sant Fèlix i es va dinar a l’Hotel Verdi. La
tarda la dedicaren al concert de les corals que se celebrà
al teatre La Faràndula. I és que l’excursionisme
sabadellenc feia 100 anys.
La majoria dels viatges de la Coral a l’estranger es varen fer aprofitant
les vacances d’estiu i es feren en autocar. A la imatge
l’autocar que els passejà pel País Càtar. Data, estiu de 2001.
Foto d’autor desconegut, cedida per Joan Auladell.
Activitats diverses
A més de les actuacions i sortides esmentades, la
Coral, l’any 2000, aprofità la seva estada a Andorra amb
motiu de la Festa de la Cançó de Muntanya per fer la
ruta de les ermites i un dinar de germanor a Puigcerdà.
També el dia 8 de desembre varen fer, per tercer any
consecutiu, un concert a l’església de la Puríssima,
aquest any en homenatge a Bach, i abans de cloure
l’any un concert extraordinari a la sala d’actes de la
UES.
14
L’any 2001 varen fer una sortida al País Càtar,
Tolosa, Béziers, Carcassona i al Canal del Midi. I a partir
del 8 de novembre, començaren els actes del quarantè
aniversari de la Coral, amb una trobada prèvia d’excantaires,
que fou molt emotiva. Aprofitant la pujada a la
Mola amb motiu de les Sardanes que cada any hi organitzava
l’entitat, es va fer un concert d’inici d’aniversari
a la casa de Can Pobla, cedida pels senyors Quadres,
els propietaris.
Aquest any celebraren els 40 anys de la Coral. El primer
dels actes commemoratius va ser una conferència
d’Antoni Sala, “La coral, música, cant i muntanya” i un
posterior acte a l’ajuntament, on els va rebre Joan
Manau, melòman i tinent d’alcalde de Cultura. Per
cloure l’aniversari van assistir a una missa a l’església de
Sant Fèlix en sufragi dels cantaires difunts i un dinar en
un hotel de Sabadell.
El 2002 es col·laborà en la festa organitzada per la
Coral Talia de la ciutat, cantant conjuntament amb ells
en la Festa Major del barri de Covadonga. També es
participà en els actes d’aniversari de la Via Massagué, a
la Puríssima i, finalment en la darrera audició-recital
d’aniversari, amb la semblança de Mn. Cinto Verdaguer
i Josep Rodoreda. Aquest fou el preludi dels actes que
amb el mateix motiu se celebraren l’any següent entre
els quals hi hagué una visita al Museu Verdaguer de la
Vil·la Joana a Valldoreix, amb cants seguint les fites del
poeta que hi ha al camí. També es va fer un concert de
cançons amb lletra del poeta, a la sala d’actes de la UES,
amb recital poètic inclòs, a càrrec dels socis Ramon
Avellaneda i Josep M. Pascual. L’acte va incloure vuit
estrenes. I encara es va participar en l’acte d’homenatge
al poeta, fet també a la Vil·la Joana, organitzat per
la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. I
també cal afegir-hi que el mateix 2003 es va col·laborar
amb el Centre Excursionista de Castellar del Vallès
en el seu 50è aniversari, tot cantant.
L’any 2004, com a actes destacats, a més dels habituals
esmentats, hi hagué un concert extraordinari al
saló de plens de l’ajuntament de l’ex-vila de Gràcia, on
actuaren conjuntament amb els Cantaires Muntanyencs
del Club Excursionista de Gràcia.
També cal destacar que l’any 2007 la coral va celebrar
el seu 45è aniversari, encara que amb una mica de
retard. Ho feren en un acte íntim, a l’entitat, amb l’assistència
del president i altres membres de la junta
directiva. Varen ser convidats també a cantar al monestir
de Montserrat, i a la plaça, amb motiu del romiatge

Vila Joana, Vallvidrera. Museu Verdaguer. Cantada conjunta amb l’Agrupació Coral Talia, de Sabadell, amb motiu del centenari de la
mort de Mossèn Cinto Verdaguer. Data, 2003. Fotografia d’autor desconegut, cedida per Joan Auladell.
que cada any se celebra des de Sabadell. Un altre dels
actes emotius i especials d’aquell any, al qual va acudir
la Coral, fou a la inauguració del Teatre Principal. I,
l’onze de Setembre, per la Diada Nacional es cantà en
la ofrena que es féu, al peu del monument al president
Companys, a la Masia de Can Rull.
Actes dels 100 anys d’excursionisme a Sabadell
Com a cloenda dels actes del centenari la Coral de
la Unió Excursionista de Sabadell participà, a Prada de
15
Conflent en l’acte de la XXXIX renovació de la Flama de
la Llengua Catalana, en homenatge a Pompeu Fabra; a
l’acte de presentació, amb la presència del molt honorable
president del Parlament de Catalunya, Sr. Ernest
Benach, i, finalment, en l’acte de clausura, al Teatre
Principal, el 16 de novembre de 2008. Amb aquest
motiu es publicà l’opuscle, “Acte de Cloenda del
Centenari al Teatre Principal. Concert de la coral de la
UES i la Banda de Música de Sabadell” i un enregistrament
de tot el concert, a càrrec de Jaume Pallàs, que es
posà a la venda.
Assistents al dinar de germanor celebrat amb motiu del cinquantenari de la Coral, el 20 de novembre de 2011. Foto: Santi Grimau.

Concert de la Coral a la sala d’actes de l’entitat, amb motiu del trentè aniversari de la fundació. Data, 1991. Foto d’autor desconegut,
cedidad per Joan Auladell.
Activitats rellevants dels tres últims anys
Els darrers tres anys, posteriors a la celebració del
Centenari s’iniciaren amb un cert ensopiment. S’ha de
tenir en compte que molts dels cantaires s’havien fet
grans i que el relleu generacional havia estat molt
minso. Tanmateix, comptaven amb una trentena escassa
de cantaires i continuaren reunint-se per assajar
unes 75 vegades l’any, és a dir l’equivalent a més de 110
hores “fent i parlant de música” 34 , a més de les que
esmerçaren en les diferents cantades que, com hem
repetit, havien esdevingut tradicionals; Nadal, Pessebre,
Fulles Seques, Santa Cecília... L’últim any, però, hi hagué
una revifalla notable. S’aconseguí la participació d’elements
de reforç de cara a la celebració del cinquantenari
i s’arribà als 40 cantaires. La Coral ressorgeix amb
empenta per demostrar que després de 50 anys, continua
ben viva i fent-se escoltar. L’activitat d’aquest últim
any ha estat frenètica i exemplar. El fons de partitures
ha arribat al miler, les quals, com a mínim han estat
interpretades una vegada i, evidentment, assajades.
Actes del cinquantenari
Amb motiu d’aquest esdeveniment es va sol·licitar i
obtenir l’organització de la Festa de la Cançó de
34 Vegeu les memòries presentades a l’assemblea dels anys 2009 i 2010
16
Muntanya, la qual es va celebrar a la nostra ciutat,
amb el concert de les corals participants a la
Faràndula. Es va fer un concert de Festa Major a la
plaça de Sant Roc. Una nova cantada a la basílica de la
Mare de Déu de Montserrat. Una cantada a la Salut per
recordar la figura de Joan Pau II. La celebració d’un
concert amb música i poesia, al Marquet de les Roques,
amb Joan Codina a la flauta i la rapsoda Roser
Pallerola. Recepció de l’il·lustre senyor alcalde, Manuel
Bustos, als membres de la Coral el 7 de novembre de
2011, amb el seu veterà director, Joan Auladell, al capdavant.
A continuació es va fer una cantada a l’escalinata
de la Casa de la Vila. Com a cloenda dels grans
actes de la celebració dels 50 anys es va fer un llarg
concert de gala al teatre Principal el 13 de novembre
del mateix any, amb la col·laboració de Joan Codina,
Frederic Monassor, Mireia Miralles, Eulàlia Llargués,
Montserrat Torruella, Glòria Peig, el quartet de corda
Unerwartet i Josep Lluís Puig. Set dies després es va fer
un entranyable dinar de germanor i encara a mitjan
mes de desembre un concert nadalenc a l’auditori de
l’entitat, amb el qual es varen cloure les celebracions
aquest any. Quedà pendent, per a primers de 2012, una
exposició fotogràfica. Tot un rècord de la nostra Coral.
Felicitats per a tots.

Relació de les “Festa de la Cançó de Muntanya” celebrades fins a l’actualitat i en la qual ha participat
la nostra Coral. En gris les organitzades per la Coral de la Unió Excursionista Sabadell.
Any nº Lloc Organització
1965 I Hostalric Agrupació Excursionista de Catalunya
1966 II Hostalric Agrupació Excursionista de Catalunya
1967 III Hostalric Agrupació Excursionista de Catalunya
1968 IV Montblanc Agrupació Excursionista de Catalunya
1969 V Montblanc Agrupació Excursionista de Catalunya
1970 VI Castellterçol Agrupació Excursionista de Catalunya
1971 VII Bagà Unió Excursionista de Sabadell
1972 VIII Solsona Club Excursionista de Gràcia
1973 IX Cabrera de Mar Agrupació Científica Excursionista de Mataró
1974 X Moià Unió Excursionista de Sabadell
1975 XI Berga UEC de Collblanc
1976 XII Besalú Centre Excursionista de Catalunya
1977 XIII Valls Club Excursionista de Gràcia
1978 XIV Sant Cugat del Vallès Club Muntanyenc Sant Cugat
1979 XV Mataró UEC de Barcelona
1980 XVI Igualada UEC de Gràcia
1981 XVII Monestir Santes Creus Unió Excursionista de Sabadell
1982 XVIII Teià Club Excursionista de Gràcia
1983 XIX L’Espluga de Francolí Associació Excursionista Etnogràfica Folklòrica
1984 XX Santa Maria de Corcó CE Olot / CE Bages
1985 XXI St. Feliu de Guíxols Centre Excursionista Montclar
1986 XXII Santuari Santa Maria Collell Unió Excursionista de Sabadell
1987 XXIII Santa Coloma de Queralt Club Excursionista de Gràcia
1988 XXIV Santa Coloma de Farnés Associació Excursionista Etnogràfica Folklòrica
1989 XXV Cervera Corals participants
1990 XXVI Caldes de Montbui UEC de Gràcia
1991 XXVII Calaf Unió Excursionista de Sabadell
1992 XXVIII Sant Joan de les Abadesses UEC de Barcelona
1993 XXIX Oliana CE de Catalunya
1994 XXX Vic Unió Excursionista Vic - Coral Catalunya
1995 XXXI Prats de Molló Associació Excursionista Etnogràfica Folklòrica
1996 XXXII Espluga Calba Unió Excursionista de Sabadell
1997 XXXIII Caldes de Malavella Club Excursionista de Gràcia
1998 XXXIV Bagà UEC de Barcelona
1999 XXXV Santuari de Núria Unió Excursionista de Sabadell
2000 XXXVI La Garriga UEC de Gràcia
2001 XXXVII Arbúcies Associació Excursionista Etnogràfica Folklòrica
2002 XXXVIII Seu d’Urgell Club Excursionista de Gràcia
2003 XXXIX Vilafranca del Penedès Centre Excursionista Vilafranca del Penedès
2004 XL Castellar del Vallès CE Castellar / Corals Part
2005 XLI La Salut de Sabadell Unió Excursionista de Sabadell
2006 XLII Mataró UEC de Mataró
2007 XLIII Llívia Club Excursionista de Gràcia
2008 XLIV Sabadell Unió Excursionista de Sabadell
2009 XLV Vall de Núria UEC de Gràcia
2010 XLVI Sarral Associació Excursionista Etnogràfica Folklòrica
2011 XLVII Sabadell Unió Excursionista de Sabadell
17

Relació de cantaires que han format part de la Coral en el transcurs d’aquests 50 anys 35
Alberich, Josep
Albors, Lluïsa
Alfara, Maria
Alomà, Josep
Àngela Truyols, Maria
Aparicio, Antoni
Arellano, Rosa
Artigas, Jordi
Auladell Segura, Montserrat
Auladell, Eugeni
Ausés, Antònia
Ballús, Maria Assumpció
Baqués, Roser
Barceló, Jacint
Barceló, Mireia
Benavides, Dolors
Berdiez, Conxita
Bertran, Maria
Boix, Maria Dolors
Bravo, Empar
Calvet, Josep
Camarasa, Anna Maria
Canet, Pau M.
Cañissà, Magda
Carreras Carreras, Isabel
Carreras Carreras, Joan
Carreras, Feliu
Carreras, Mercè
Casanovas, Jaume
Castellana, Maria
Civil, Eulàlia
Colomer, Valentí
Comadràn, Francesc
Comadran, Paquita
Costa, Òscar
Cruells, Josep
de la Rosa Bages, Miquel
Domènech, Montserrat
Duran, Conxita
Edo, Engràcia
Elias, Josep M.
Erill, Gustau
Fàbregues, Miquel
Farrer, Montserrat
Farrés, Jordi
Felcó, Montserrat
Fernàndez, Antònia
Fernàndez, Lluís
Ferrandiz, Josep
Filella, Lluís
Flo, Carme
Forns, Rosa
Fort, Teresa
Fresquet, Carme
Fruitós, Anna
Garnacho, Nati
Garriga, Teresa
Garriga, Joan M.
Giner, Vicenç
Giralt, Eulàlia
Gonzàlez, Jesús
Gonzàlez, Antoni
Gonzàlez, Joan
Gordi, Maria Teresa
Guasch, Maria Roser
Guixà, Marcel·lí
Gumí, Josep
Gutés, Joaquima
Illa, Josep
Izard, Rafael
Junyent, Montserrat
Junyent, Teresa
Lladó, Carme
Llamas, Lluís
Llargués, Eulàlia
Llenas, Manel
Lombarte, Maria
Lombarte, Mercè
Magnet, Ester
Magnet, Sara
Mallorques, Amàlia
Martí, Maria Assumpció
Martínez, Joana
Masllovet, Maria
Matas, Gemma
Mayor, Antònia
Mestres, Núria
Miralles, Júlia
Monasor, Frederic
Montserrat, Carme
Moreno, Consol
Nadal, Glòria
Navarra, Maria Teresa
Nogués, Joaquim
Obradors Jaume
Obradors, Anna Maria
Oliva Flor, Montserrat
Oliva, Jordi
18
Olivé, Carme
Olivella, Àngels
Oró, Rossita
Ors, Rosa
Ossó, Francesc
Padrós, Esteve
Pallerola, Roser
Pàmies, Mariona
Parera, Ricard
Pich, Andreu
Piqueras, Agnès
Polo, Armando
Pons, Carme
Prunés, Salvador
Puig, Maria
Puigdellívol, Maria Àngels
Puigmartí, Teresa
Quesada, Anna Maria
Raduà, Maria
Rauet, Maria
Renom, Feliu
Ribalta, Joaquim
Ros, Pere
Rossell, Lurdes
Rugall, Dolors
Sampé, Maria Engràcia
Sampere, Engràcia
Sànchez, Paquita
Sanjuan, Lurdes
Sanmartí, Anna
Segarra, Josep
Serra, Dolors
Solano, Josep
Soldevila, Maria
Terrazas, Teodor
Tutusaus, Mercè
Unió, Montserrat
Uyà, Anselm
Valls, Assumpció
Viader, Armand
Vila Casañas, Lluís
Vila, Dolors
Vila, Teresa
Villanueva, Maria
Virgili, Antoni
Vives, Maria Teresa
Vives-Jenny, M. Eugènia
35 Som conscients que la llista pot que no sigui del tot completa. En tot cas, agrairem qualsevol informació per tal que les modificacions puguin figurar al llibre
del Centenari, que publicarem pròximament.