Veure llibre. - Federació de Fires de Catalunya

Edita: FEFIC
Federació de Fires de Catalunya
Lleida, 78 08700 Igualada
Telf. 902 105 644
Fax: 93 806 86 73
e-mail: info@fefic.com
web: www.fefic.com
Maquetació: ARDMedia
Fotografia: Fotografia Gómez Vidal, S.C.P.
Dipòsit legal: B-50492-2008

Acte d'inauguració oficial del 18è Congrés de
Fires de Catalunya
Conferència Inaugural:
"Los 3 poderes para lidiar con la
incertidumbre"
Taula rodona:
"Intercanvi d'experiències firals"
Assemblea General de la
Federació de Fires de Catalunya
Programa lùdic 34
Conferència:
"Les fires coma eina eficient"
Presentació dels indicadors
de la qualitat
Conferència:
"Com activar la creativitat"
Acte de Cloenda del 18è Congrés de Fires de
Catalunya
FEDERACIÓ DE FIRES DE CATALUNYA (FEFIC):
Llistat de socis
4
12
22
28
36
42
50
62
66
Índex
3

4
Acte de prensentació 18è Congrès
18è Congrès de Fires de Catalunya
Il·lustríssim Sr. Àngel Ros:
Bon dia, benvinguts i benvingudes a aquest acte
inaugural del 18è congrés de Fires de Catalunya.
Permeteu-me saludar els companys de la mesa,
el director general, Josep Maria Requesens; el Sr.
Ramon Ferrando, president del Comitè Organitzador;
el vicepresident de la Diputació de Lleida, Pau
Perdices, i excusem el retard del Sr. Jordi Subirana,
diputat delegat de Comerç i Esport de la Diputació de
Barcelona.
En primer lloc passem la paraula al Sr. Ferrando:
Ramon Ferrando:
Bé, gràcies Sr. Alcalde.
Il·lustríssim Sr. Àngel Ros, alcalde de Lleida;
il·lustríssim Sr. Pau Perdices, vicepresident de la
diputació de Lleida; Sr. Josep Maria Requesens,
director general de Comerç, regidors responsables de
Fires, companys/es de la junta de la FEFIC, directors i
tècnics de les Fires de Catalunya, amics tots.
En nom de la FEFIC i del comitè organitzador
del 18è congrés de Fires de Catalunya, sigueu
benvinguts.
Vull agrair a la ciutat de Lleida i a la Diputació
de Lleida l’acollida i el suport per a la celebració del
congrés i ens fa especialment goig tornar a Lleida, 15
anys després d’aquell tercer congrés de l’any 1996, i
fer-ho en aquest esplèndid espai, també perquè ens
permet gaudir del tracte planer i amigable que ens
heu dispensat en aquesta i altres ocasions i que són
part del caràcter de la gent d’aquestes terres. Una
ciutat on la seva fira de Lleida és un referent per a les
fires de Catalunya i una ferma militant de la FEFIC,
alhora que cofundadora. Alcalde, esteu organitzant
a la ciutat fires professionals altament reconegudes
tant a Catalunya com a la resta de l’estat i cada cop
més, també internacionalment. Aquest èxit, en els
temps que estem vivint, no és casual. Si em permeteu
us confessaré que la fira que vaig visitar, quan vaig
posar-me en el món de les fires, va ser precisament
la de Sant Miquel.
Agraïm a la Direcció General de Comerç el seu
suport continu a la FEFIC, de col·laboració mútua,
18è Congrès de Fires de Catalunya

que te reflex en la participació activa al comitè
organitzador dels seus congressos i també d’aquest.
A la resta de diputacions catalanes, Girona i
Tarragona i particularment a la Diputació de Barcelona,
pel suport a aquest congrés i al calendari de formació
de la FEFIC que portem a terme durant l’any.
Vull expressar també el meu agraïment a dos
companys i amics absents per motius diferents; Jordi
Martí, president de la FEFIC fins el mes d’octubre,
que va deixar el seu càrrec a Fira de Reus i, en
conseqüència, la presidència de la FEFIC i a Oriol
Oró, director de Fira de Lleida, president en funcions
de la FEFIC, que el dol pel traspàs de la seva mare fa
que no pugui ser amb nosaltres. A tots dos gràcies i
una sentida abraçada.
Mireu, fa un mes vaig escoltar per la ràdio el
nombre d’aturats del mes de setembre, xifra que no
repetiré, rècord absolut de la pitjor de les pitjors xifres
en molts anys, van apuntar. I automàticament vaig
pensar amb quines dades més negatives afrontàvem
el 18è congrés, però dies després van venir altres
notícies de la diferencia amb Alemanya, amb el menor
creixement del previst, constatació del baix consum,
més crisi i més incertesa. Per això no continuaré
parlant de crisi, tots som conscients de quina és la
situació des de fa temps, cadascú en el seu àmbit,
també en el polític i també en l’administració. Moltes
fires mitjanes i petites són organitzades i tutelades
pels ajuntaments; els tècnics haurem de defensar
raonadament el perquè la fira és bona per al nostre
18è Congrès de Fires de Catalunya
Acte de prensentació 18è Congrès
municipi i és que la incertesa també vindrà al preparar
els propers pressupostos. Els estudis publicats
d’impacte econòmic, fets per la pròpia Generalitat i
per les universitats, ens han d’ajudar a convèncer els
ajuntaments que els ajustos no vinguin per part de la
fira, perquè ja sabem que de vegades la paraula fira té
excessives connotacions vinculades a l’espectacle o al
“show” i és justament el contrari; som indispensables
per al nostre país. A més tenim l’estudi de març
del 2010, fet per experts del món firal anomenant
les fires una eina fonamental de desenvolupament
empresarial, on els indicadors econòmics d’aquest
estudi també ens serveixen per dir-li al govern de
la Generalitat que no ens abandoni en ple temporal
d’ajustos i que continuï donant-nos suport com a eina
que també som de foment del consum, de creació de
riquesa i de desenvolupament empresarial. Hem de
demanar suport a les administracions i no hem de ser
menys que altres sectors i més encara en recursos
cada cop més limitats, però hem de treballar molt i bé
i el nostre congrés anual, juntament amb els seminaris
de formació al llarg de l’any, ens ajuden a trobar les
eines per a la gestió eficaç ara més que mai.
Després de tres anys d’aquell congrés de Sant
Boi, que vam programar per primera vegada de com
afectarà la crisi a les fires, la incertesa continua. Per
això en aquest congrés volem donar més eines per
anar endavant en l’actual situació, per això la nostra
activitat com a responsables és important i parlarem
d’ella, com també el saber comunicar o parlar-ne
5

Acte de prensentació 18è Congrès
6
obertament en fires d’altres punts del Mediterrani.
Sobretot saber vendre les nostres fires com una eina
eficient i poder convèncer les empreses que siguin
expositores. Sabem que el 2012 serà complicat i
així ja s’han anunciat mesures per part del govern
català, però aquí hi ha presents directors i tècnics
que han organitzat grans fires aquest any amb èxit
d’expositors i visitants. També és veritat que n’hi ha
d’altres que han hagut d’ajornar o desconvocar una
fira, però al contrari, n’han aparegut de noves que
amb el suport del sector s’han obert pas. Potser s’està
racionalitzant el calendari i segurament continuarà
durant el 2012, però no ho hem de veure com una
cosa negativa, potser és una situació que hagués
arribat igualment després de l’increment espectacular
de fires d’uns anys cap aquí.
Ja per acabar, mirem de desconnectar del
soroll dels grans indicadors, enriquim-nos com a
professionals, busquem sinergies amb els nostres
veïns i busquem conjuntament les solucions que hem
de donar com a organitzadors, aprofitem el congrés
per agafar confiança de formar part d’un sector viu,
apassionant, actiu i molt important per a la economia
del nostres país, Catalunya.
Gràcies a tots i totes i bon congrés.
Donem la benvinguda i la paraula al Sr. Jordi
Subirana, diputat delegat de Comerç i Esports de la
Diputació de Barcelona.
Jordi Subirana:
Il·lustríssim Sr. Ros, Alcalde de Lleida; Sr. Ramon
Ferrando, president del Comitè Organitzador del
Congrés; il·lustre Pau Perdices, vicepresident tercer
de la Diputació de Lleida; Sr. Josep Maria Requesens,
director general de Comerç de la Generalitat de
Catalunya, benvolguts i benvolgudes.
Amb el títol ‘Les fires com gestionar la incertesa’
s’inaugura avui la 18ena edició del Congrés de fires
de Catalunya a la ciutat de Lleida. Un congrés que
s’erigeix com a motor de propostes i iniciatives en
el món firal, especialment pels tècnics i tècniques
que són els vetllladors per a que els esdeveniments
firals esdevinguin èxits. Congressos com aquests
són imprescindibles com a espais de trobada entre
professionals on podreu treure profit dels debats de
l’intercanvi d’experiències i les conferències mar, un
espai comú per trobar possibles solucions als moments
d’incertesa. Tal com suggereix el títol i leitmotiv ens
ha de fer reflexionar, on som i on volem arribar a les
fires que actualment es celebren al nostre territori.
Des de fa uns anys si dic que ens trobem davant
d’una crisi econòmica important que ha propiciat que
18è Congrès de Fires de Catalunya

ara més que mai haguem hagut d’aguditzar l’enginy
i encaminar-nos cap a la competitivitat i la innovació
del sector d’esdeveniments firals.. Tradicionalment
s’ha considerat la fira com un espai on presentar
productes, fer networking, reforçar la imatge de
marca, contactar amb els proveïdors i, sens dubte,
captar clients, però més enllà de les funcions
habituals hauríem de saber entendre el seu paper
actual i sobretot el seu paper de futur perquè les fires
no són fets estàtics, són agents vius i dinàmics en
procés de transformació constant. La diputació de
Barcelona sempre ha tingut com a objectiu principal
el treball en xarxa per tal de ser més eficient en la
transmissió de coneixements. En la darrera Jornada
de Mercats Municipals de la Diputació de Barcelona,
amb el títol ‘Present i futur’, que es va organitzar
des de l’oficina de Mercats i Fires locals el passat
dia 17 d’octubre, en Xavier Bordanova, director de
“Retail & Management”, va parlar de la saturació de
productes en el mercat, un mercat que ha d’absorbir
més de 32.000 nous productes l’any. Les fires poden
ser i són l’avantsala de la presentació de molts
d’aquests productes i això les converteix en el millor
aparador de què podem disposar. S’ha demostrat
que només amb la presentació d’un producte no n’hi
ha prou; la saturació del mercat provoca que el client
esdevingui immune a tanta informació. No obstant la
proximitat de tracte amb el client és el que provoca
18è Congrès de Fires de Catalunya
Acte de prensentació 18è Congrès
que un producte passi d’inexistent a ser considerat
excel·lent, però les velles fórmules de presentació de
productes o el format d’aquestes fires que encara
estan vigents també ens podríem preguntar en tot
cas: com haurien de ser les fires locals del futur?
Quins reptes hem de superar?
Són preguntes que podrem reflexionar durant el
transcurs d’aquest congrés. No obstant, des de la
diputació de Barcelona creiem que una de les claus
de futur de les nostres fires passa indefectiblement
per millorar la seva competitivitat en el procés de
distribució de les economies locals, a través del seu
posicionament estratègic com a espais singulars i de
qualitat d’intercanvi comercial i social.
Com a nou diputat de Comerç aposto fermament
per les fires locals com a motors d’economia local
i motor de dinamització dels eixos comercials que
provoquen un impacte directe i indirecte en el territori.
En aquest sentit les fires generen un flux de visitants
molt important, com a un instrument d’atracció i de
promoció de la ciutat on es celebren. Per tant en
aquesta propera legislatura, des del departament de
Comerç de la Diputació de Barcelona, volem donar
un valor afegit al que fins ara han representat les
fires locals de la nostra província d’una manera més
estratègica i donant a conèixer l’oferta de productes
de referència territorial i que esperem que sigui
acompanyats de la FEFIC.
7

Acte de prensentació 18è Congrès
8
El proper organitzador firal ha de poder avaluar
la gestió firal periòdicament en tots els sectors,
on l’impacte, la fira social, urbà, mediambiental i
econòmic, perquè el que no es pot mesurar no es pot
avaluar i el que no es pot avaluar no es pot millorar.
És important qualificar i quantificar la rendibilitat
econòmica de la fira, la creació de treball i la despesa
mobilitzada per l’activitat firal sobre el conjunt de
l’economia. Segons les dades de la tercera edició
dels cercles de comparació intermunicipal de fires
locals, que també vam presentar el dilluns dia 21 de
novembre, de mitjana els expositors reben en una fira
unes 583 visites per expositor, que representen unes
1.851 visites per cada 1.000 habitants.
Per acabar, al nostre entendre, creiem que és
imprescindible aprofundir la comprensió de les
activitats firal des d’un punt de vista estratègic.
Per posicionar-les millor amb vista al futur cal que
aquestes aconsegueixin tot un conjunt d’objectius
entre els quals es poden destacar el ser fires de
referència, ja sigui per l’oferta de productes o serveis
exposats, per la capacitat de resposta immediata a
les demandes de l’entorn o pel seu tarannà obert,
innovador i emprenedor;
per ser fires atractives que es converteixin en
referents per als expositors i que proveeixin de
sensacions als visitants, per ser fires que animin a la
participació gràcies a una oferta diferenciada, atraient
a expositors de fora de la zona d’influència tradicional
o que siguin representatius d’aquelles activitats
econòmiques predominants o representatives dels
municipis on es realitzen les activitats firals.
Esperem, doncs, que al final d’aquestes jornades
tots, administracions, personal tècnic, gestors de
fires i altres professionals del sector arribem com a
mínim a la conclusió que el futur de les fires passa per
la professionalització, la qualitat, la innovació i una
major capacitat per conèixer i adaptar-se a l’entorn.
No vull acabar sense agrair la vostra presència i
desitjar que aquest congrés sigui del vostre interès.
Moltes gràcies.
Passo la paraula al Sr. Pau Perdices, vicepresident
de la Diputació de Lleida.
Pau Perdices:
Gràcies, bon dia Sr. Ramon Ferrando, president
del Comitè organitzador del congrés; il·lustríssim Sr.
Ros, Alcalde de Lleida; il·lustríssim Jordi Subirana,
delegat diputat de Comerç i Esports de la Diputació
de Barcelona; Sr. Josep Maria Requesens, Director
general de Comerç.
Senyores i senyors, és un honor per a mi, en
18è Congrès de Fires de Catalunya

tant que representant de la Diputació de Lleida,
participar en aquest acte inaugural del 18è congrés
de Fires de Catalunya. Ho és perquè la Diputació de
Lleida participa en totes les manifestacions firals que
es produeixin en el territori, des de les ciutats més
grans als pobles més petits. I ho és també perquè
les conclusions d’aquest congrés contribuiran a
millorar el fet firal en general i els nostres certàmens
en particular. Les fires són la suma de multiplicitat
d’iniciatives i de realitats diverses. Fent un recorregut
per totes les comarques de Lleida podem trobar
certàmens que van des de l’oferta de productes
artesanals fins a exposicions agroindustrials o ofertes
culturals i lúdiques. L’aposta per l’especialització ha
estat el denominador comú dels certàmens firals els
quals han anat evolucionant a la recerca, l’especificitat
temàtica pròpia amb l’objectiu d’aconseguir els
millors resultats i alhora convertir aquestes mostres
en les més importants del seu àmbit i en un punt de
referència obligat. Així doncs, parlar de com millorar
la competitivitat, la comunicació en temps de crisi
o aprofundir en l’intercanvi d’experiències que es
produirà durant aquests dos dies de congrés és
altament positiu per a tothom. Per tant vull felicitar
i agrair l’esforç i el treball que des de fa tants anys
realitza la Federació de Fires de Catalunya i a totes
les persones que participaran de forma directa o
indirecta en aquest congrés.
Moltes gràcies i que vagi força bé.
Moltes gràcies Pau, i té la paraula el Sr. Josep
Maria Requesens, Director general de Comerç.
Josep Maria Requesens:
Gràcies, bon dia, il·lustríssim Sr. Àngel Ros, Alcalde
de Lleida; Sr. Jordi Subirana, president delegat de
l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona; Sr.
Pau Perdices, vicepresident de la Diputació de Lleida;
Sr. Ferrando, president del Comitè Organitzador
d’aquest congrés.
Senyores i senyors, en primer lloc expressar-vos
la meva satisfacció per poder participar per primera
vegada com a Director General de Comerç en aquest
congrés de Fires que enguany arriba a la 18ena edició
i que reflecteix per tant, en aquest sentit, la voluntat de
la FEFIC i dels professionals del món firal d’endegar
un procés de trobada d’intercanvi d’experiències, de
millora continuada i de millora continua conjunta.
Enguany aquest congrés gira sobre el lema “Les
fires, com gestionar la incertesa”. Es tracta, doncs,
de debatre i de reflexionar quin és el posicionament
18è Congrès de Fires de Catalunya
Acte de prensentació 18è Congrès
del sector en un context econòmic difícil i com
podem afrontar el reptes de futur. Tot i els canvis en
l’economia i la societat les fires segueixen sent un
instrument vàlid per a la gestió i pel desenvolupament
empresarial. En una fira participen diferents sectors
públics i privats i són fonamentals per les economies
locals, per al conjunt de l’economia catalana i tenen
un extraordinari factor multiplicador de l’activitat
econòmica en general i també, i específicament, de
l’activitat comercial en particular. Els canvis globals i
la nova dinàmica en l’economia fan de factors com la
innovació, com la qualitat, com el màxim aprofitament
de les noves tecnologies, uns elements fonamentals
per la transformació dels sectors i també, sens
dubte, uns elements fonamentals per la recuperació
de l’activitat de moltes empreses i, per descomptat,
també factors, elements claus que han de tenir en
compte els organitzadors firals; en algun moment pot
semblar que poden haver-hi altres camins, que pot
semblar que la desesperança ens porta a, diguemne,
a no veure clar determinades coses, però en el
fons no hi ha més camí que la qualitat, la innovació i
que el màxim aprofitament de les noves tecnologies
per superar aquesta època difícil i per estar el millor
posicionat possible per al moment que aquesta
època de dificultat sigui superada.
Aquests elements als que em referia incideixen,
sens dubte, en les fires sectorials i també en les
multisectorials que, per tal d’acompanyar i seguir el
ritme de les empreses expositores, hauran d’estar en
aquesta dinàmica.
El congrés que avui s’inaugura pretén, en totes les
seves ponències, ésser un fòrum de reflexió d’aquests
conceptes i una aportació a la formació i a l’intercanvi
d’experiències que ens ajudin a millorar la gestió i que
donin noves claus per aplicar a les organitzacions
firals i per definir estratègies per a les organitzacions
firals. Unes claus que passen necessàriament per
fer les coses ben fetes, per aconseguir la millora
continua de l’organització i sobretot per apostar
per la innovació, per ser competitius en un mercat
que canvia constantment. Perquè per gestionar la
incertesa és indispensable la innovació i apostar
per noves habilitats empresarials que facilitin la
transformació del coneixement i que permetin la
creació del valor afegit. Sobretot que cal aprofitar
trobades com aquesta per revalidar o per redefinir
els objectius com a organització, per preguntar-nos:
com volem que siguin les fires del futur? És a dir,
com hem de continuar innovant en la re-definició i
redisseny de les nostres fires per adequar-nos a les
necessitats de les empreses, a les necessitats dels
mercats i les necessitats dels consumidors. En aquest
sentit també, i per acabar, expressar al Sr. Ferrando,
intentar esvair-li la inquietud que ha expressat des
9

Acte de prensentació 18è Congrès
10
de la perspectiva del govern de la Generalitat per a
l’activitat firal, per les 418 fires que l’any que ve es
realitzaran arreu de Catalunya, són un factor clau de
dinamització dels municipis de Catalunya. En primer
lloc de multiplicació de l’activitat econòmica pel qual
han apostat els governs de la Generalitat des de
sempre, des dels primers governs del president Pujol,
tots els successius governs que hi han hagut de la
Generalitat i també ho farà, per descomptat, el govern
del president Mas. Recordin vostès que el president
Mas va tenir una part de la seva trajectòria personal
i professional en la direcció general de promoció
comercial, i per tant diguem-ne, té una especial
sensibilitat pel món firal. Per tant saben vostès que el
món firal català podrà seguir comptant amb el suport
del govern de la Generalitat.
Estic segur que aquest dos dies seran molt
profitosos i ens permetran reflexionar i treure
conclusions sobre on volem anar i que serviran
sobretot per allò que els ha portat a vostès aquí a
compartir aquest dies, però sobretot ser capaços
conjuntament de dissenyar un full de ruta amb les
seves respectives organitzacions amb vista al futur.
No voldria acabar sense felicitar la FEFIC per la
organització d’aquest congrés, a la fira de Lleida i a
l’Ajuntament per la seva extraordinària hospitalitat
i a tots els professionals que formeu part del
món firal català, per la tasca que dia rere dia aneu
desenvolupant en les vostres organitzacions.
Que aquest congrés us sigui molt profitós.
Gràcies.
Il·lustríssim Sr. Àngel Ros:
Moltes gràcies, Director general, president del
Comitè, vicepresident de la Diputació, diputat tinent
d’Alcalde de Promoció Econòmica.
Senyores i senyors, amics i amigues, mireu, avui és
el típic dia de Lleida, és allò... veniu a Lleida en el seu
dia... si són molts i de tant en tant amb la meva dona
ens escapem a veure el mar algun dia, quan portem
exactament seixanta dies així, doncs ens ve de gust
veure el sol, però els de Lleida no seriem així sense la
boira i la nostra poesia més emblemàtica d’en Màrius
Torres hi fa referència expressament també, a la
nostra boira, forma part de la nostra personalitat i en
Pau, quan puja al país més encantador de Catalunya,
que és la Vall d’Aran, també es troba boira, segur.
Benvinguts per tant a aquest dia boirós de Lleida,
aquí en aquest Palau de Congressos i Convencions
que ja veieu que reflexa el que Lleida sent per les
fires, perquè quan fas un Palau de Congressos i
Convencions, doncs,evidentment és per lligar-ho
a fires, avui no sé si les fires generen congressos o
els congressos fires, és una dinàmica i una dialèctica
absolutament beneficiosa pel país.
Les oficines de Fira de Lleida les tenim justament
aquí, i aquí mateix s’hi fan petits esdeveniments firals
i pels grans esdeveniments creuem el riu i just aquí
davant tenim els espais de Fira de Lleida.
La veritat és que Fira de Lleida, doncs estic molt
orgullós de tot l’equip que el tira endavant, en tenim
aquí alguns i ens falten, com molt bé deia el president
del Comitè organitzador, l’Oriol Oró, ja que ahir vàrem
enterrar la seva mare i per això no està, òbviament,
amb nosaltres.
Fira de Lleida té arrels històriques. Les fires són
un concepte que com sabeu millor vosaltres que jo,
arrenquen a l’època medieval i es va desenvolupant
passant alguns segles amb poc progrés i vam fer
algun ràtio, us el diré, però la Fira de Lleida és del
1.232, coneguda com a fira de Sant Miquel. És un
privilegi del Rei Jaume I, del 1.232, que ha tingut
diverses etapes i en la darrera doncs anem ja per
vora seixanta edicions, insisteixo en el concepte, amb
aquest nom de fira de Sant Miquel.
Dius: -hem progressat molt? - No ho sé, és clar,
del 1.232 fins ara fa 800 anys. En 800 anys ara fem 27
fires a l’any. En 800 anys 27 fires no és massa, però
evidentment, si tenim en compte que aquestes 27
fires, que és el segon espai firal de Catalunya, aquest
de Lleida, doncs havent-se desenvolupat en l’època
moderna de la fira de Sant Miquel, si comptem aquests
60 anys, vol dir que cada dos anys es consolida
una fira. Ja és una ràtio molt més acceptable que si
considero tota la seva etapa històrica.
També ara i Sr. Requesens m’ha fet un... a mi
m’agrada molt calcular ràtios, a Catalunya fem 418
fires, doncs em quedo tranquil perquè Lleida, la ciutat
i després amb els companys de les altres terres de
Lleida, del conjunt dels pobles farem el ràtio, Lleida
ciutat és el dos per cent de Catalunya, 27, doncs
estem ben posicionats, estem gairebé al triple de la
mitjana,... ja m’agrada aquesta ràtio. Segur que quan
sumem el conjunt de les fires que fem a les terres de
Lleida, la setmana que ve o l’altre farem el Viella Antic
i anirem fent fires, i a diferents llocs, doncs la veritat,
és una terra de fires. El que és absolutament lògic que
sigui una terra de fires, una terra amb una dispersió de
població i per tant estic introduint elements de futur,
en la que el concepte de mercat està arrelat i ara,
avui any 2012, quan jo arribo a un poble i més, inclús
la meva dona diu: - que és mercat avui? Quin dia és
mercat en aquest poble? –. No m’imagino a algú de
l’àrea metropolitana fent aquesta reflexió, però la
gent de Lleida quan arriba a un poble pensen: - avui
deu haver sigut mercat -. Doncs aquest concepte del
mercat, fira, molt arrelat en aquesta Catalunya interior
18è Congrès de Fires de Catalunya

amb baixa densitat de població, però molt intens en
relació comercial i en relació humana. D’altre manera
no existiríem; els grans territoris es concentren a
les zones costaneres dels països i és evident que
has de desenvolupar altres capacitats especialment
relacionals, humanes, si vols sobreviure en territoris
que no presenten una capacitat de comunicació
derivada de la proximitat geogràfica. Per tant el
concepte “mercat” i el concepte “fira” en terres com
les nostres i en països com Catalunya, com el nostre,
doncs han d’estar forçosament arrelats. Arrencant
des de la tradició medieval es van fer el seu espai a
la Catalunya moderna, en la Catalunya del segle XIX
i mig del XX, i ara el repte, i d’aquí la importància del
vostre congrés, el repte és que en aquesta etapa del
segle XXI, tecnològica, també siguem capaços de
trobar el nostre espai; l’hem sabut trobar al llarg del
temps. Fixeu-vos si està arrelat el concepte mercat,
fira, etcètera, que la divisió comarcal d’en Vila de
Catalunya es basa en el concepte de mercat i fira.
Que si no la divisió de Catalunya, si no el conjunt
de terres que estan a menys d’un dia de carro de la
capital de comarca, que és on es feia el mercat o la
fira, fins i tot la nostra divisió territorial està inspirada
en aquest concepte tan arrelat al nostre país.
Per tant el repte ara és que siguem capaços
d’adaptar-nos a aquest segle, a les tecnologies.
Fixeu-vos, parlem: - la industria catalana que
funciona bé és la que innova i s’internacionalitza -. És
el que acabeu de dir vosaltres. El repte de les fires és
la internacionalització i passar cada vegada més de
fires locals, que n’hem de fer, perquè això reforça el
teixit comercial local, la fira local és importantíssima
i les diferents fires de Catalunya han de fer totes la
Fira de nuvis? I Decorhabitat de torn? I no seran
mai internacionals aquestes! No ho seran mai
d’internacionals en una de les nostres ciutats! Té el
seu espai com a fira local, però hem de ser capaços
de generar fires internacionals.
Aquest és un repte i l’altre repte, evidentment,
és el tecnològic. Importantíssim, el tecnològic, en
una fira. Una fira avui no pot durar tres dies, una fira
dura 365 dies l’any, dels quals tres dies és intensiu en
relació humana. Això és la fira. I els altres han de ser
intensius en relació tecnològica. Això és la fira que
col·loquem a les webs, als portals, amb les eines que
vosaltres vulgueu. Una fira que només dura tres dies
no té futur al segle XXI; la fira dels tres dies s’estén,
gràcies a les tecnologies, a la resta del període
d’activitat comercial, fa el seu espai.
Jo, per tant, crec que aquí teniu tots plegats molta
feina. Jo no hi entenc de fires, però si hi entenc, crec,
de l’impacte que aquestes fires tenen a la ciutat, de
la capacitat de vertebració territori/país que tenen els
mercats i les fires, perquè vertebren el país. Perquè les
18è Congrès de Fires de Catalunya
Acte de prensentació 18è Congrès
relacions que es fan en l’àmbit de les fires d’arreu de
Catalunya apropen a les persones de Catalunya, per
tant és també una manera de fer país. Per tant crec
que també teniu una responsabilitat de ser capaços
de preparar Catalunya per que en aquest segle
tingui una activitat firal que sigui competitiva amb les
activitats firals de zones d’Europa tan importants com
els estats de la zona hanseàtica, penseu que ciutats
com Hannover viuen estrictament de les fires; ciutats
del nord d’Europa,clarament han sigut capaços de
desenvolupar-ho com a primera activitat i Catalunya,
que és un país fenici, comercial per excel·lència, ha
de ser capaç de desenvolupar unes fires adaptades
a aquest segle que agafin el repte del 1.232, on
generaven un espai, però un espai que es basava en
la relació humana i la relació territorial.
Us desitjo que tingueu molt bon congrés, i sou,
ja ho sabeu, molt benvinguts a aquesta Lleida amb
boira, però que també és la Lleida que ens agrada.
Queda inaugurat aquest congrés.
11

12
Conferència Inaugural:
"Los 3 poderes para lidiar con la
incertidumbre"
Bien, me encanta cuando las presentaciones se
salen un poco de lo normal. Estamos en un mundo
muy encorsetados y el mundo está cambiando, y si
estamos hablando en un conferencia o presentación que
hablamos de como lidiar con la incertidumbre, lo que
no puede ser es que sigamos con un esquema mental
como siempre. Por eso presentarlo de otra forma a mi
me parece fascinante. Es algo que realmente me alegra
el día.
Lo primero que voy a hacer es una pregunta. Quién
de aquí le gustaría, cuando yo termine le gustaría tener 3
o 4 pautas para poder lidiar con esta incertidumbre?
Bien os tengo que contar algo, porque así no
podemos lidiar con ella.
Vamos a ver, para poder lidiar con la incertidumbre,
hay que moverse. Alguien aquí piensa que no hay que
moverse?
Ocurre, que cuando preguntas a la gente a quien de
aquí le gustaría conseguir esto? - entonces todo el mundo
tiene esa inquietud, pero claro no quiero exponerme
demasiado porque si lo hago, todos me miran. Entonces
levantamos la mano acongojados. El esfuerzo es mínimo.
No se genera ni siquiera un movimiento de circulación
mínimo para activarnos, sobretodo tened en cuenta que
venís de distintos sitios y nos hemos levantado pronto
hoy. Por eso, quién de aquí se estira por la mañana? - Lo
que no lo hagáis, no sabéis lo que os perdéis.
Si no os estiráis, quién de aquí en el día a día hace
algo de deporte? -
Pues tanto a los que hacéis deporte o los que os
estiráis, quiero deciros algo. La realidad es que después
de hacer deporte o estirarse, cómo se siente uno?
Es más cuando has terminado de hacer deporte estas
cansado pero tú te sientes bien. Esto es el resultado de
segregar endorfinas, y la endorfinas se comunican con
un neurotransmisor y la noradrenalina que genera energía
natural. Eso es así y eso hace que estemos con más
pilas. Os digo esto porqué si tú de repente levantas así
la mano, pues chicos, la verdad es que el movimiento es
mínimo.
Os voy a decir algo, cuando os pregunte que
levantéis la mano, levantádla alto. Y os digo porqué,
porque aunque sea sólo por egoísmo, te da pié hasta
para poderte estirar, fijaros yo no se cómo serán las
conferencias. Pero te puedes hasta estirar un poco y
18è Congrès de Fires de Catalunya

eso te va a generar activarte automáticamente. Así que
vamos a ver.
Os hago la pregunta nuevamente, quién de aquí le
gustaría cuando yo termine, al menos tener 3 o 4 pautas
para poder lidiar con la incertidumbre.
No veis? Esto es otra cosa, ya da un gusto!
Os digo ésto porque hay una cosa que es fundamental.
Siempre estamos esperando a ver que nos cuentan, y yo
no sé si alguno de vosotros os gusta el teatro. Imagino
que sí porque cuando venia había alguna actuación. Y
sabes, eso es una cosa... la magia de cualquier actuación
no está en la persona que la hace, así os lo digo, la gente
piensa que normalmente la magia la tiene la persona pero
no es así, de hecho si vosotros preguntaseis a algún actor
que cual ha sido su mejor obra, en la que más se inspiró
no fue resultado no fue resultado de que se supiera mejor
el libreto. Si no que tubo un público volcado.
Porqué cuando la gente va a un sitio esperando
llevarse algo bueno, por ende se genera una energía que
aunque uno no sea consciente de ella, te inspira. Y tu te
vuelcas más. Cuando un actor o una actriz hace una obra
de teatro y nota un público que realmente tiene ganas
de llevarse algo bueno y especial automáticamente
se inspira, es más es capaz de improvisar y salirse del
propio libreto. Habéis vivido esto alguna vez alguien?
- acordaros de lo siguiente: nadies se lleva nada si no
da. Ésto es un principio básico de cualquier actuación
que hagas en la vida. Si quieres sacar lo mejor de la
gente, tienes que depositar, porque la gente somos
como cuentas bancarias. Para poder hacer que alguien
haga algo por ti, tu primero tienes que hacer algo por
él. Porque las cosas funcionan así. Y algunas veces las
queremos invertir.
Lo que quiero deciros, es que salgáis de vuestro
esquema mental. No estéis en el esquema que estamos
en el día a día, porque nos estamos limitando.
Lo primero que voy a hacer es contaros una pequeña
historia. Es una historia que realmente la cuento porque
sobretodo me ocurrió en mayo de 2011, esto fue el
resultado.
La incertidumbre es no tener certidumbre, por lo tanto
no quiero que estéis aquí hipercómodos, porque si estáis
cómodos no vais a poder lidiar con la incertidumbre.
Comodidad y resultados no son compatibles, os lo digo
yo.
Si quieres lidiar con ella, te invito a que estés muy
incómodo. Si no lo estás yo te garantizo que no vas
a poder lidia con ella. Porque quieres lidiar con la
incertidumbre en tu propia esquema mental que te ha
llevado en el lugar en el que estas hoy. Por ello os voy a
contar una pequeña historia para empezarnos a movilizar.
La historia es de éste pasado mayo. Aquí veis a dos
personas, el de la izquierda es mi padre y el de la derecha
soy yo. En mayo en mayo de 2011 me crucé con un excliente
de mi padre, fallecido en el año 1988, estando en
18è Congrès de Fires de Catalunya
Intercanvi d'experiències firals
un supermercado me lo crucé y después de romper un
poco el hielo me dijo que se echaba mucho de menos a
mi padre en el sector. Sinceramente eso me emocionó
mucho, porque mi padre había muerto el año 1988,
veintitrés años después. Eso significa que la pauta que
siempre me marcó sinceramente, la cumplió. Que era
tu por dónde pases o por dónde vayas, estés un mes o
estés diez años siempre deja el listón bien alto.
Normalmente ocurre que hay gente que está, y
hay gente que hace. La cuestión es que cómo quiero
dejar yo el listón. Cómo quiero pasar. Es una pregunta
fundamental que nos tenemos que hacer en el día a día.
Las personas esto no se lo plantean y la cuestión es que
alguna huella vamos a dejar al final.
Con estas pautas, os cuento, añadiendo a la
presentación que os había dicho antes, os cuento algo.
En el día de hoy osea, en 2007-2008 decidí hacer un
cambio en mi vida y es por eso que decidí irme a vivir
a República Dominicana. Entre República Dominicana y
España. Lo hice porque vi venir la crisis. Quizás era huir,
creo que no. era cambiar la forma de trabajo.
Normalmente sabía que iban a venir muchísimas más
personas en el área de la formación, lo tenía clarísimo,
porque iba a haber mucho desempleo. Y entonces
muchos directivos y directivas, iban a ir a la formación.
Significaba que automáticamente el valor hora, se iba
a reducir. Al haber mayor mayor competencia pues
simplemente el valor hora se iba a reducir. Pues dije que
no quería entrar en ése saco, y nos fuimos a República
Dominicana a escribir un libro. Cómo me gustó aquella,
ahora estoy yendo y viniendo y me doy cuenta que al final,
independientemente que al principio se paga un precio,
hoy por hoy lo he amortizado con creces. Porque hay que
salirse de la pauta general. Además obviamente, os digo
ésto porque me he dado cuenta que cuando has vivido
situaciones como el corralito o el efecto tequila, que fue
un efecto que ocurrió en el año 1995 que en Argentina
rebotó en el efecto tango, pues en ese momento tuve
que cerrar dos empresas, entonces si habéis sido
empresarios pero cuando cierras una empresa no te
quedas a cero sino a menos diez. Me dí cuenta de una
cosa, que de todo se sale.
Pero que todo ocurre porque algo tienes que aprender.
Hay gente que dice: a uno le ocurren las cosas, soy un
desgraciadito. Perdona, si te está ocurriendo es que algo
tienes que aprender. No echar la culpa al gobierno o a
quién sea.
Sabéis, en la crisis hay gente que gana mucho dinero.
Entonces lo que quiero deciros es que hay algo que
pasa. Porque si a mi me esta ocurriendo y estoy en una
tesitura es que algo me esta ocurriendo.
Con ésta reflexión quiero deciros que algo os vais a
llevar. Os lo garantizo, si estáis volcados, pero hay que
alegrarse. No estar aquí escépticos así que ya os iré
contando alguna cosita para que lo veáis.
13

Intercanvi d'experiències firals
14
Os voy a decir algunos mensajes que si alguno se
siente tocado, de verdad, no es mi intención sentirte
tocado, sino es que te sientes incómodo. Si os lo sentís,
me alegraré. Porque si no estaríamos escuchando cosas
bonitas que sólo hacen que afianzar la situación que
tengo yo hoy.
Quiero deciros cuál es vuestra huella, y cuál es la
que quieres dejar. Es fundamental ser coherentes entre
lo que hacemos y lo que decimos. A mí mis padres
verdaderamente me demostraron coherencia y es la
herencia que me dejaron. No fortuna, sólo coherencia, y
me encantó.
Os voy a dejar un ejemplo de coherencia, para
mí sabéis una cosa, lo más importante sois vosotros.
Porque realidades tenemos muchas la gente y la única
realidad que es tangible que en éste momento tenemos
cuántas creéis que son? Alguien tiene la idea? - Una.
Sólo hay una realidad, entonces que os parecería si yo
os dijera que para mí sois lo más importante y en éste
momento, de vez en cuando y en silencio yo mirara mi
móvil, y os dijera perdonad, tengo una llamada. Qué os
parecería? Correcto? La gente te mide por lo que te ve
hacer, no por lo que te escucha. Es decir, muchas veces
la gente tiene el móvil encendido por si acaso le llaman. Y
lo que no nos damos cuenta es que si tu quieres llevarte
lo mejor de un sitio, hay que estar presente en todos los
sentidos. Lo más normal es que estemos presentes con
muchos sentidos pero no damos un 100% de presencia,
por eso te llevas siempre la presencia sesgada. Por ese
motivo cuando le planteas a la gente porque no hacen
eso y lo otro y lo de más allá, y automáticamente te dicen
mira, eso si lo hago pero lo otro no porque me cuesta
mucho esfuerzo. Entonces esto es un mensaje muy
curioso porque yo quiero conseguir el 100% de resultado
negociando. Cuando tu le negocias al éxito, sabes lo que
ocurre. Que el éxito no es tonto y no te va a negociar
a ti. Yo quiero el 100% haciendo el mínimo. Si quiero el
100% voy a hacer el máximo. Estamos acostumbrados
a la ley del mínimo esfuerzo y por eso sólo hay un 5% de
la población que consigue resultados distintos al resto,
porque hacen lo que sea necesario, y el otro 95% hace lo
justo. Esa es la gran diferencia.
Los principios básicos para conseguir resultados
están más que inventados.
Cuándo me junto con gente que realmente tiene
unos resultados que yo persigo, os digo la verdad lo
que me dicen lo he escuchado muchas veces, no están
inventando la rueda!
Lo que lleva pasa es que hacer eso conlleva salirte a
otra zona desconocido y eso sí cuesta esfuerzo. Por eso
ante todo, fijaros cuantas veces decimos, tengo el móvil
encendido por si acaso me llaman, - si te llaman lo vas a
coger? - no, - entonces por que lo llevas? - por si acaso.
Es como un diálogo de besugos, me ocurre siempre
en las conferencias. Y si te llaman ahora contestarías? No
– entonces porque lo llevas encendido? Por si a caso -.
Conclusión, sabéis que nos está pasando, estamos
viviendo lo que se va a acontecer que lo que se está
aconteciendo. Por eso la gente cuando el lunes le dices
que que tal estás, sabes lo que te dicen? Ya ves, de
lunes. Que significa esto? Sencillamente lo que te dice
es que quedan cinco días para el viernes. Tu le preguntas
los martes que son, y lo que te dicen los martes, y como
dicen los de Murcia, lo que es un martes – “eh lo que
eh” - que es eso? - no es nada. Es decir, a ti te llaman
imbécil o martes y es pero que te llamen martes, porque
no es nada. Los miércoles la gente está mejor porque
se acerca el viernes. Los jueves la gente está eufórica
porque llega el viernes. Y el viernes la gente se sale. El
sábado estamos genial, porque estamos viviendo el
sábado que es el único día que se vive, y el domingo
estamos jorobados otra vez porque viene el lunes.
Mi pregunta es cuando trabajamos más el viernes o
el domingo -. Viernes, porque estamos más contentos
que el domingo.
Conclusión, si es por un tema de trabajo y lo que
te entusiasma es la vacación, cómo puede ser que el
viernes que trabajas más estás más contento que el
domingo. Sencillo, porque no estamos ni en la misa ni
el la procesión. Estamos en lo que va a acontecer. Por
eso uno de los principios básicos de llevarte lo mejor
en cualquier sitio es estar viviendo el aquí y el ahora,
cosa que nos cuesta un montón. Estamos ahí con
esos aparatitos que se llaman móviles que nosotros
trabajamos para él pero no él para nosotros. Es un
principio básico de que estemos en las tendencias de
mercado que luego os contaré porque estar ahí, y es más
si ahora me llamaseis a mi móvil os contaré que os dirían.
Se ha comunicado con el móvil de Francisco Galán y
en este momento no le puede atender por favor envíe
si mensaje a franciscogalan@yahoo.com. Porque me he
dado cuenta para ahorrar tiempo mejor que me manden
correos a que me manden mensajes. Porque sólo piden
que les llames y ésto cuesta dinero.
Si nosotros queremos rentabilizar de verdad, la
realidad es que alguna veces cometemos cosas sólo para
gastar dinero. Si tu quieres rentabilizarte puedes hacerlo
de muchas maneras. Yo soy de que las tecnologías
trabajen para ti, de hecho me comunico con cantidad de
clientes por Skype y encima no me cuesta un duro. Es
mucho más fácil.
Por eso ser coherentes entre lo que decís y lo que
hacéis, mirad, alguien piensa que la gente te mide por lo
que tu haces o por lo que tu dices. Pensáis que la gente
escucha? Poco verdad.
Mirad, vamos a hacer un ejercicio, venga colocaros
todos la mano horizontal en la cara. La gente te mide por
la que te ve hacer no por lo que te ve hacer no por lo
que te escucha decir. Ojito con tus actos porque la gente
dirá tu dices una cosa pero haces otra. Así de claro. Por
18è Congrès de Fires de Catalunya

eso el libro lo escribí allí en Dominicana porque habla de
equilibrio personal y profesional, porque la gente te va a
medir por lo que haces no por lo que dices.
Por ello sé coherente, quedaros con ésta frase: lo que
tú haces habla tan alto que lo que dices no lo escucho.
Vosotros cómo lo queréis pasar, sin pena ni gloria o
dejando huella. Queda bonito dejar una huella positiva,
verdad. Pues independientemente de si queréis o no
dejarla, la vais a dejar.
La gente va a hablar de ti en éste sitio. Cuando lo
dejas, van a hablar de ti, para bien o para mal. Si lo van
a hacer, pues la decidimos. Tu puedes definir lo que
quieres que digan de ti. Obviamente eso te generará
compromiso. Porque claro, dejar una huella positiva,
obviamente no es compatible con expresiones cómo,
“yo es que cumplo”. “Yo cumplo” o “es que sólo tengo
dos manos”, “para lo que me pagan...”. Gente así...es
que Francesc, “no hagas tanto, por que luego nos exigen
más”; son expresiones que aquí nunca han ocurrido
y nunca las has escuchando pero hay empresas que
cuando hacéis eso, ocurre!
Cualquier persona que haya escuchado un mensaje
similar tranquilo que va a dejar una huella, que será la
típica huella de “ oye te acuerdas de Fernando?, - qué
Fernando? A sí que crack! Se escaqueaba...!”. Resultado
de sus actos. También pueden decir - “Fernando, sí se le
hecha en falta.” -. Por eso si tu quieres dejar una huella os
digo principio fundamental, - mójate. Mojaros diciendo
lo que pensáis y decirlo de forma sutil pero decirlo.
18è Congrès de Fires de Catalunya
Intercanvi d'experiències firals
Significa que cuando tu digas las cosas enfocado en el
departamento en el que te encuentres, no todo el mundo
va a estar de acuerdo, seguro que no. en el momento en
que te mojas, vas a empezar a movilizar la gente, y va a
haber alguien que te va a criticar, seguro. No pretendáis
dejar huella y que nadie critique. Porque ya lo decía Don
Quijote a Sancho “ladran luego cabalgamos” por lo
tanto es fundamental que de alguna forma hablen de ti.
Si no te mueves no pasa nada. Ahí os invito a que os
comprometáis, la verdad es que comprometerse queda
muy bonito, pero la gente no tiene claro lo que es.
(Pide un voluntario, se presenta y se pone al lado del
poniente). Imagínate que estamos en plena celebración
de nuestra boda, está el cura mirándonos y dice – Santi
tu te comprometes a compartir tu vida con Bibiana en
la salud, en la enfermedad, en la riqueza y la pobreza
hasta que la muerte os separe? Y Santi se mira a Bibiana
y al cura repetidamente y el dice - mire padre, lo que
que es comprometerse, no. Yo me voy a involucrar -.
Que significa involucrar? - “entiéndelo Bibiana, hay un
mercado fuera muy interesante y quedarme así, cómo
que no!” -. Que reacción hubieras tenido? Te hubieras
quedado a gusto o le hubieras pegado un zapatazo en
la cabeza?.
Gracias Bibiana.
Quiero deciros lo que es comprometerse y que es
involucrarse. Mirad, la gente en la empresa la gente
dice “ yo hago”. Lo suyo es que mientras estás tu te
comprometas, con los dos pies dentro. Involucrarse es
15

Intercanvi d'experiències firals
16
un pié dentro y el otro fuera.
O estás dentro o fuera. Ahora está muy de moda que
algún amigo que su mujer se ha quedado embarazada,
y te dice “estamos embarazados”, lo habéis escuchado?
Yo le miro y pienso, yo diría que es ella que está
embarazada. Le digo, da gracias que tú no estés
embarazado, porque cómo tu lo estuvieras, tus alaridos
se escucharían en Constantinopla. O sea que dar gracias
que vas a vivir contracciones ni cosas de esas así que
date con un canto en los dientes. - No pero es que yo
sufro, - si pero en la distancia...
La que lo está pasando mal es ella, preguntale si el
dolor es psicológico. Las narices psicológico.
Aquí tenemos un claro ejemplo de que el hombre
ha cumplido, está involucrado. Y la mujer está
comprometida. La que se juega la vida en realidad es la
mujer.
Entonces ahí vemos la diferencia entre lo que es
involucrarse y comprometerse.
En el día a día tenemos que estar con los dos pies
dentro. Por eso cuando tu realmente estás con los dos
pies dentro es el momento en el que no van pasando
los días como está la gente que está viviendo un día
multiplicado por 365 días sino lo que estás haciendo
es vivir 365 días. Ahí es cuando estás poniendo vida
a los años no años a la vida, que es muy distinto. Hay
gente que está esperando que pase el tiempo, es decir
espera que entre el trabajo y termine la jornada laboral,
eso es poner años a la vida. Hay gente que en el día a
día lo que está dando es el do de pecho, marcando la
diferencia. Todo esto es un concepto actitudinal, que tú te
mantienes en un lado o en el otro, pero si quiero lidiar con
la incertidumbre le tengo que buscar los porqués y si no
los encuentro sencillamente estoy reactivo, no proactivo.
Por eso ahí os hablaría de dos procesos clave, que
son el tener-hacer-ser y el ser-hacer-tener. Si os pregunto
aquí cuál es el correcto, cuál diríais? - el segundo verdad?
La realidad es que en el día a día mucha gente lo
correcto es que piensa que el ser-hacer-tener, y es verdad.
Pero esto es cómo la información que la información es
poder. Pues si fuera por poder, fijaros en algo. Sólo hay
que entrar en google, lo que busques lo encuentras. La
información en sí no es poder, porque todos seríamos
poderosos, si no la información aplicada es poderosa. La
que tú aplicas en ti y le sacas partido y mejoras en el día
a día, esa es la poderosa.
Lo que os digo con ello la realidad es que la gran
mayoría de gente está en el tener-hacer-ser aunque sepa
que el correcto es el otro. Ejemplo del tener-hacer-ser
si yo tuviera un ferrari harías esto y lo otro y sería el rey
del mambo. Si fuera el hijo del jefe haría esto y lo otro y
sería obviamente respetado. Si me tocara la lotería haría
muchas cosas y viviría de otra forma y sería distinto. La
cuestión es cuando no eres ni el hijo del jefe ni te toca
la lotería ni nada que se le parezca, conclusión: no
tienes nada. Por eso cuál es el tema. Hay que estar en
18è Congrès de Fires de Catalunya

el concepto del ser-hacer-tener. Te quieres ver en una
determinada línea de trabajo o determinado puesto de
trabajo? Pues empieza a pensar como en ése puesto de
trabajo.
El otro día me dijeron: “yo quiero tener una empresa,
pero ahora estoy en un departamento de otra empresa”.
- Dije: pues si quieres te digo lo que hay que hacer? -
Te voy a hacer sólo una pregunta. Quiero que me digas
si conoces cuales son los costes en los que tu incurres
en el departamento en el día a día y cómo reportan eso
en la cuenta de resultados del departamento de la área
en que tu estás. Es decir, lo productivo que tu eres.
No lo sabes. Lo tienes difícil entonces. Lo que pasa es
que quieres empresa gratis. Lo que quieres es seguir
pensando como asalariado, actuar cómo tal y tener
empresa. Eso significa, dicho con un dicho típico: “ le
estas pidiendo peras al olmo”. Si quieres tener empresa
empieza pensando cómo empresario, actúa día a día
cómo empresario y algún día tendrás empresa porque
el hábito no lo cambias de la noche a la mañana. Es una
actitud que se planta des de ser director o responsable
de un determinado departamento dentro de un centro
de convenciones, lo primero que tengo que pensar
cómo piensa un persona que está ahí y cómo actúa, y
es posible que algún día lo consiga. Pero el proceso no
sale “en versa”. Por eso cuándo tú tienes el foco claro
automáticamente empiezas a ver dónde la gente no sabe
ver.
A veces pasa que cuándo una mujer se queda
embarazada empieza a ver embarazadas por todas
partes. Es normal porque se activan automáticamente
tu perspectiva de la realidad. Todas las embarazadas
ya estaban ahí. Lo que pasa que nosotros no eramos
capaces de verlo. Siempre es así, por eso dicen que
el sabio o el maestro aparece cuándo el discípulo
está preparado. Si no, no aparece. Tenemos que estar
siempre preparados. Es por eso, a veces me encuentro
gente joven de veinte o treinta y tantos y no tienen
objetivos y no es un tema de edades. No es un tema de
tener cincuenta o cuarenta o treinta años, significa que
los objetivos te los va marcando la vida. La vida va siendo
una superación de obstáculos constante que vamos a
tener que tener. Es decir, para mi las personas somos
como los barcos, si habéis ido alguna vez a algún puerto
deportivo pero si seguramente os habéis acercado a
un puerto deportivo, os habéis dado cuenta que hay
muchos barcos que están en el amarre y no han salido
nunca a navegar. Ahora, esos barcos fueron creados
sinceramente para navegar. Y no sólo para navegar sino
para soportar tempestades, y eso ha hecho que ese
barco no se le saque el partido que realmente tiene. Pues
las personas somos igual, somos creadas con grandes
talentos que nos cuesta descubrir. Esos talentos que
cuesta descubrir hace que nos quedemos en el amarre
y no soportemos ni una simple tempestad, porque nos
18è Congrès de Fires de Catalunya
Intercanvi d'experiències firals
han enseñado a trabajar en el negativo, no en el positivo.
Si en el cole tú eres malo en matemáticas pero
bueno en música, dónde te colocaba el profesor? - en
matemáticas. Y ahí a insistir en las matemáticas, aunque
se te dé mal. No insistas! Vas a ser un mediocre en
matemáticas toda la vida. Porque no le ponemos un
profesor en música, que tiene talento? Porque si encima
no se sale en matemáticas, no le dejamos tocar los
instrumentos. Para más inri, por si a caso.
Eso significa que nos han enseñado a trabajar sobre
la debilidad y no sobre la fortaleza. Tu quieres lidiar con
la incertidumbre, pues quiero deciros, que todos los que
estamos aquí podemos lidiar con cualquier incertidumbre
si identificamos cuales son nuestros talentos que los
tenemos muchas veces apagaditos. Por eso hay gente
que no tiene objetivos y está con el encefalograma
plano, muerto mentalmente. La idea es estar creciendo
continuamente. Si trabajas en una empresa, pues te
marcas objetivos en la empresa. Aunque estés en la
relación de dependencia. Es así. No es un tema de que
tengas empresa o no, es un tema de inquietud del día
a día, eso marca la diferencia. Por eso cuándo tú tienes
muy claro los porqués, tú tienes una inquietud de dónde
quieres llegar, los cómo, salen automáticamente. Salen
solos. Sin estar pendiente de cómo hacer esto. No lo
necesitas, porque tienes la motivación en ti.
A mí si mañana, y algunos de aquí se apuntarían, aún
sin saber navegar, me llamara alguien y me dice si dentro
de tres años estás en tu barco en la Polinesia francesa y te
doy tres millones de euros y no tengo ni barco, ni el dinero,
ni sé navegar. Seguro que alguien se apuntaría a ésta
hazaña conmigo. Ahora, no tenemos barco, no sabemos
navegar y encima tenemos que seguir trabajando.
Pues sabéis, aparecería el cómo, aparecería el barco
automáticamente y el dinero y las clases para navegar.
Porqué sería un porqué muy grande. Aveces estamos
enfocados en el cómo y a veces no aparece porque
no tengo un por qué. Tu estás en una incertidumbre y
nos estamos apaciguando todo el día con la crisis. Hay
crisis, pero ya fue! Empezó en 2007 y estamos en 2011,
la tenemos para largo pero no hablemos más de la crisis.
Por eso cuándo tú tienes claro un foco todo te resulta
mucho más fácil para que os hagáis una idea, si ahora
repartiera piezas de puzzle, a derecha e izquierda iguales,
y sólo en un lado os dejo la foto que tenéis que montar, los
de la izquierda por supuesto. Pero las piezas son iguales
para todos, la diferencia la marca la visión de hacía dónde
me dirijo. El que no tiene objetivos está perdiendo el
tiempo. Está yendo sin rumbo. Por eso es fundamental
que tengas un foco, y cuándo definas unos objetivos
en una situación como la que estáis ahora para marcar
objetivos para diferentes ferias o eventos, que os mojéis
con los objetivos. Eso es “quemar las naves”. Fijaros,
me acuerdo que estaba dando un máster en Navarra y
tenía unos alumnos, entonces había corrido una maratón
17

Intercanvi d'experiències firals
18
y iba a correr la segunda pero no había entrenado para
la segunda. Me había entrenado sólo un mes. Si habéis
corrido una maratón sabréis que se necesita al menos
tres o seis meses para entrenarla. Yo había entrenado
un mes, en tres meses. Cómo estaba con los Navarros
les dije que me iba a correr la maratón de Madrid, y me
dijeron que no la iba a poder correr porque no había
entrenado. Sólo de pensar que me los iba a encontrar
con la expresión de: “la corriste?” y decirles, - No! -. y
verles la sonrisita en la cara, porque la gente se alegra
cuándo algo te sale mal, entonces sólo de pensar en ésa
cara, y ame genero la motivación suficiente. Dije yo corro
la maratón por “estas”. El domingo por la mañana y digo,
- la corro o no la corro, con un dolor brutal y ya vestido -.
y lo único que hice fue ponerme un vídeo de un hombre
que corre la Ironman en silla de ruedas y con su hijo, dije
que eso lo hacía yo también -. Salí sin entrenar nada, y
en realidad estaba hecho polvo, reventado. De hecho
cuándo apareció el famoso muro, que me apareció
antes, llegué de los últimos y al final las únicas personas
que me animaron eran la casa de campo que está lleno
de prostitutas y travestis no sé si lo sabéis, y la animación
era digna de ver. Surrealista. - Venga que tu puedes
guapo -. Yo las miraba y pensaba si supieras que cuerpo
tengo yo... no podía levantar los pies. Lo que sí me
planteé es, foto que me hagan en el camino yo sonrío por
narices. Sabéis que hay puntos dónde hacen fotitos. Vi
uno de esos puntos y pensé, - sonríe -. Y cuándo llegó el
lunes, uno dijo: - corriste la maratón – dije, - sí -. Anda que
dijeron felicidades,... pues vaya hombre. Entonces que
hice, “quemar las naves”. Eso es una parte de la historia
dónde Fran Cortés partió de las costas de Cuba para
conquistar Toticlán y el Imperio Azteca. Cuándo llegó a
la costa automáticamente vieron cuándo desembarcaron
el ejército de Fran cortés se encontraron un ejército
multitudinario Azteca y cuándo vieron aquello, que eran
muchos menos en número lo primero que hicieron es dar
marcha atrás, y cuándo se dieron cuenta, Hernán Cortés,
perdón, había quemado las naves. Ante ésta situación
lo que le dijo el ejército es: - esto que es! - entonces
Hernán dijo ahora o ganamos o morimos. Entonces
esa batalla se conoce, que la ganaron, y la incorporó un
ejército griego, que cada vez que llegaban a un sitio para
conquistar lo primero que hacían era quemar las naves
y había pueblos que cuándo les veían aparecer decían,
- eh!, nos rendimos, estos no vienen a dar marcha atrás
-. Generas un efecto psicológico, cómo por ejemplo los
chicos de rugby esos que hacen la “jaca”, pero ese baile
genera un efecto psicológico en el contrincante brutal que
algunos hasta ya han tirado la toalla previamente. Porque
se genera determinación, por eso “quemar las naves”.
No hay cosa mejor para el éxito que el éxito mismo. De
verdad os lo digo. Cuándo consigues éxito consigues
más éxito, y atraes a más gente y arrastras gente.
Quién de aquí no le gusta el fútbol y vio la final de
España, y el anterior partido?
Fijaros qué ocurrió en ése tema, es anecdótico. En
el primer partido, que España iba cómo “favorita” perdió
contra Suiza y ahí algunos cómo yo, dijimos siempre
pasa lo mismo, - Cómo favoritos y no nos comemos un
rosco -. Y ya no vi ni un partido más.
Yo no soy un apasionado al fútbol, pues ese partido
de fútbol lo vi y ya no vi más. De repente el siguiente no
lo vi, el siguiente tampoco y de repente España Portugal
tampoco, y me enteré que estábamos en cuartos y ahí
entramos otra vez en juego los esquiroles. Entonces ahí
en ése momento se empezó a generar una cierta magia
en la cual la gente se empezó a sumar. Había una cierta
inquietud, hasta que llegó el partido de Paraguay España,
y la gente lo empezó a ver y luego así empezó el otro, el
de Alemania España y así y empezó a sumarse la gente y
fue global con un impacto importante que no se esperaba
hasta el punto que se generó esto (se escucha una masa
animando), os he puesto esto para que veamos algo
importante. Cuándo tú estás en un concepto que ves que
se está generando una magia especial que sobretodo es
emocional, más que racional automáticamente empiezas
a movilizar a la gente. La emoción tiene más peso que
la razón, muchísimo más, por eso las películas lo tienen
tan claro que no te trabajan la razón, si no la razón. Te
pasan por la emociones habidas y por haber. Tristeza, ira,
etcétera y finalmente la felicidad.
Eso es porqué el recuerdo que te genera la emoción,
nunca te lo va a generar la razón. Sin embargo queremos
trabajar las cosas siempre desde la razón, y la razón no
moviliza a nadie. Moviliza la emoción.
Por eso cuando ves a la gente en el día a día, serios;
vas en metro, hay que ver al personal es digno de ver. Para
mantener esa cara cuesta lo suyo. A mi por ejemplo me
encanta latino américa, porqué en Argentina, cuándo yo
trabajaba allí en Buenos Aires pues hay una costumbre,
todos los días que entras en la oficina saludas y te das un
beso. Eso lo haces en España y – ooohhh que meloso -.
Es que es increíble. Chicos, si los principios básicos dicen
que las personas debemos tener contacto social, porque
somos relacionales. Somos personas de contacto, y
automáticamente el estar en contacto con la gente es lo
que te da pilas. Pues yo lo hecho mucho de menos.
En Dominicana entras en un ascensor de un edificio
de oficinas, y la gente te dice – Buenos días! - y cuándo
sales – Que tenga un buen día! - aquí no pasa eso. El
lunes en el ascensor dices, - Buenos días -, y te dicen –
(ruido desagradable) -, y otros ácidos te dicen, - qué vas
de simpático? - eso el lunes, osea normal. El martes la
gran mayoría hacemos, alucinante, como ya nos hemos
saludado el lunes, entramos y decimos, - os va a saludar
tu padre, amargados -. Entonces ahí uno se siente
orgulloso de su acto, porque dice – me he salido con la
mía -, automáticamente y viene lo mejor, los amargados
dicen: - bien, ya tenemos otro más en el grupo -.
18è Congrès de Fires de Catalunya

Somos borregos para muchas cosas, es que nos
vamos con la gente que está amargada, y lo que no nos
damos cuenta es que si el martes y saludaras la gente
no te va a saludar, ni el miércoles y el jueves pensarían
– mira el saludador –. Y nerviosos y alguno con dolor
cuando tu saludaras te diría – (ruido desagradable) –
porque están entumecidos los músculos. Porque no
tiene entrenamiento y eso hace que luego genere unas
agujetas y dolor muscular que no sabes si tiene que ir al
dentista o sencillamente a un médico de especialidad de
mandíbula.
El viernes ya todos te saludarían todos.
Hay una frase que os dejo, “cuándo el camino se
pone duro, sólo los duros se mantienen en el camino”. La
primera de vuelta ya tiramos la toalla. No es así. Entonces
hay veces que por ejemplo, yo estoy en un proyecto que
hago ganar dinero mientras compra. Pues hay personas
que se lo cuentas que pueden ganar dinero, y hasta que
no lo ven, no hacen nada. Porque no tienen visión alguna.
Porque son reactivos, no proactivos. Por eso cuándo ya
obviamente esté todo, querrán hacerlo, pero entonces
será tarde. Porque siempre queremos avanzar con el
camino hecho, y no llevamos los principios básicos,
cómo dijo, “caminante no hay camino, se hace camino
al andar”, pero hay gente en el camino, yo ando por el
camino, si no hay camino no ando. Pues vas mal, vas
aborregado. Así os lo digo, por eso el primer paso para
generar y luchar contra la incertidumbre es tener foco. El
siguiente paso: las interrelaciones. Estamos en la época
de las interrelaciones sinceramente. Interrelaciones
físicas, informáticas, estamos en la época de la redes
sociales. Todo está cambiando. El otro día estaba con
una persona de mi edad y le decía que es importante
estar en la redes sociales, y me decía – a mi se me ha
pasado -. Le contesté – la madre que te parió -, pero
cuántos añitos tienes hermoso? Cuánto te queda de
vida? -, si es cómo yo, espero vivir algunos años más,
anda que ya le vale!.
Una tendencia de mercado es algo que va a ocurrir
independientemente de tu opinión.
Es increíble cuándo les dices a la gente que la
tendencia va por aquí y dicen que no es cierto. Hay gente
gente que es cabezona. Dicen – es que la gente de mi
alrededor no lo usa -, pero los otros 35 millones sí lo usan.
Estoy en un proyecto que se llama “Epoque” que es
sobre un enfermedad pulmonar de obstrucción crónica,
con unos laboratorios y siempre cuándo explico que
eso viene de fumar, siempre hay alguno que cuándo se
lo dices le toca las narices y te comenta – yo conozco
a un tío de noventa años que sigue comiendo fabada y
sobaos y se fuma dos paquetes al día, y está hecho un
toro -. Ya! Cierto, y no te lo voy a negar. Ahora te voy
a contar yo algo. Existen otros 45 millones que te has
olvidado, que están jodidos. Esos no los has contado.
18è Congrès de Fires de Catalunya
Intercanvi d'experiències firals
Él coge el que le justifica su situación, y se queda más a
gusto que un San Luís. Vamos a poner los pies en la tierra
y llamar las cosas por su nombre. Esas son cosas que
ocurren contigo o sin ti.
Por eso las tendencias de mercado fijaros que éste
coche Mini, y entráis en google y ponéis coche Mini,
automáticamente te va a salir esto. Coche Mini, Mini
segunda mano, etc.
Y mira en el puesto 246, sale un tío que ha hecho una
web minidemierda.com. - Y este de que va? - O sea el
Mini es un coche avalado, que ha pasado por la BMW, y
está funcionando, y lo lleva mucha gente, etcétera y hay
un friki por ahí que no le ha ido bien y se ha hecho una web
que dice que miminimierda.com y entonces llega alguien
que entra en Internet y en google y ve, miminimierda.com
y dice – el Mini es malo -. Hombre! Haz caso, lo justo.
La gente se queda con lo malo, y encima éste
posicionamiento va para estar en la posición cinco
imaginar la cantidad de gente que ve esto. Siempre hay
algún friki por ahí perdido.
Por eso es muy importante y fundamental que
cuidemos todo. Cómo estamos en el departamento,
cómo estamos con la gente porque siempre podemos
salir perjudicados porque siempre pueden buscar ese
huequecillo que alguno puede hacer una web tonta.
Porque a la gente le encanta lo friki, lo negativo. Todo lo
que es negativo, audiencia y rating total! Ahí la gente se
engancha, sin aportarle nada, pero se engancha y pierde
el tiempo. Y luego dicen que no tienen tiempo. Por eso es
fundamental que empecemos a trabajar las tendencias
de mercado pero haz que trabajen para ti y ver dónde no
eres capaz de ver, por eso saliros de vuestro paradigma
convencional y para eso os voy a poner un vídeo que os
puede ayudar.
(Se ve el vídeo y lo para antes de terminar)
Que creéis que va a pasar? Es una chica monísima
que se acerca a otro más del montón y de repente la
chica le escribe el número de teléfono con carmín en el
periódico.
Coge el periódico y se lo da a otro chico. Os dais
cuenta que siempre lo que se dice tiene el control la
mujer? Ahí el hombre está vendido. La que maneja todo
es la mujer. Os dejo con el final del vídeo para que lo
veáis.
Yo sinceramente cada vez que veo éste anuncio,
sufro. Porque pienso hace falta ser anormal para dar
con un periódico porque te han escrito en el periódico.
Hay gente que tiene cambiadas las prioridades verdad?
- Por eso hay gente que no puede lidiar bien con la
incertidumbre.
A que nadie había pensado que el hombre le daría
un periodicazo a la mujer? Eso es porque tenemos una
manera de ver la realidad y estamos tamizando todo lo
que estamos viviendo en el día a día bajo ese esquema y
el esquema está cambiando continuamente.
19

Intercanvi d'experiències firals
20
Seguimos en un esquema mental que no nos permite
ver nuevas cosas, por eso empecemos a generar una
comunicación más presente con la gente. Más cuidar los
silencios, más estar oyendo, estar percatando y disfrutar
cada momento, es fundamental y que tú resultados van
a depender de la actitud que tú generes. Fundamental.
Por eso hemos escuchado la suerte del principiante.
Eso tiene un fundamento científico. Por qué os pensáis
que cuando al gente empieza tiene buenos resultados?
Porque no sabe nada pero tienen una ilusión bárbara. Su
ilusión está por encima de sus conocimientos y engancha
a los demás. Según pasa el tiempo, nos tecnificamos. Y
según eso, perdemos la ilusión, perdemos el equilibrio y
descompensamos, es decir sumamos técnica y quitamos
ilusión y eso hace que nos convirtamos en técnicos y no
nos damos cuenta que lo que la gente necesita es ilusión.
Acordaros que la gente que deja huella, es aquella
que tiene un sueño. La gente que tiene visión. Y todo
soñador tiene un técnico trabajando para él pero ningún
técnico tiene un soñador trabajando para él. Porque no le
aguantaría. La diferencia la marca la visión, la diferencia la
marca el ver dónde no eres capaz de ver y es por eso que
tú actitud es la que va a marcar la diferencia.
Si tú quieres tener entusiasmo en el día a día, la gente
quiere tener entusiasmo cuándo tiene resultados, y de eso
olvidaros. Lo que trae los resultados es el entusiasmo, no
os equivoquéis. Porque la gente triste atrae gente triste, y
la gente que tiene entusiasmo atrae gente entusiasta, y el
dinero atrae el dinero.
Tu quieres tener entusiasmo, pues actúa con
entusiasmo. Pero actúa! Si te cuesta, pues me alegro que
te cueste. Lo único que marca la diferencia es trabajar en
el día a día con pilas y con ganas. Entonces que quieres
lidiar con la incertidumbre escépticamente, - no -. Hay
que lidiar con la incertidumbre. Vamos a tratar con la
incertidumbre racionalmente. A quien quieres movilizar
así? Sabéis lo que es el liderazgo? La gente sigue a otros
cómo resultado porque ve en otros lo que no somos
capaces de ver y tenemos una carencia emocional
que me gustaría cubrir; ése lo ve y yo no lo veo pero
me gustaría automáticamente. Por eso actuemos con
entusiasmo.
Acordaros que la emoción decide y la razón es la que
justifica.
Muchas veces racionalizamos las cosas resultado
de que algo lo compras por emoción. Seguramente os
ha pasado alguna vez a vosotros. Aparecer con unos
zapatos nuevos en casa y te dicen – y esos zapatos?,
es que los necesitaba – y seguro que tienes más zapatos
que un ciempiés, no lo entiendo. Pero lo racionalizamos.
Realmente no lo necesitas, pero decimos que sí. Lo
racionalizamos. Por eso es fundamental que os diga
que no caigáis en la típicas expresiones esclavas que
suele hacer la gran mayoría de la gente. Las expresiones
esclavas se basan en algo tan sencillo cómo por ejemplo
de repente, (mueve el vaso) y decimos - el agua se cayó -.
vosotros diríais el agua se cayó o el agua la tiré?
Pues aspecto fundamental, - el agua la tiré – no
se cayó. Vosotros creéis que hay aguas suicidas? -
Mamá, me suspendieron. Mamá aprobé – no! - Si te
suspendieron, te aprobaron también -. Toda la gente
que está en esa tesitura que no es responsable de sus
propias palabras, lo que está cayendo es sencillamente
ni más ni menos en decir la culpa la tiene el gobierno. Es
típica expresión que se va limitando.
Así que quitaros todas las expresiones esclavas.
Os voy a poner un tema de la acción (en la pantalla)
que es el siguiente foco.
Para lidiar con la incertidumbre, ya hemos hablado
de las interrelaciones y de tener foco, el siguiente es la
acción.
Para la acción, la base es ser proactivo, no ser
reactivo. La proactividad es el resultado de tener un
estímulo y generar una respuesta. En el día a día cuándo
la gente se pone a hacer deporte cuándo está gordo.
vamos al dentista cuándo nos duelen las muelas. Somos
reactivos y siempre vamos al son de los hechos. No
marcamos los hechos nosotros. Cuándo la diferencia en
la proactividad se basa en que yo tengo un estímulo y
mejoro en el día a día.
La proactividad es la base ara marcar la incertidumbre,
por eso empecemos a ser proactivos y todos los que
estamos aquí somos hiper-proactivos. Por ejemplo, el día
más feliz para un persona que trabaja es el día que le dan
las vacaciones. Ése día tú eres una persona que hace
campaña con los compañeros. Ése día fíjate que estás
con unas pilas bárbaras y dos semanas antes de irte de
vacaciones incluso trabajas de una manera más intensa
para dejarlo todo solucionado.
Porqué lo queremos dejar todo arreglado?, porque
no queremos que nos llamen en vacaciones y que
nos encontremos un marrón a la vuelta. Eso hace que
activemos automáticamente nuestra energía para
solucionar todo, y el resto del año cómo nos podemos
mantener con ése nivel de proactividad? Es distinto,
verdad?
Ésto se basa en tener un estímulo.
Realmente podemos mantener éste estímulo, por
ejemplo si nos dijeran que hay la posibilidad que nos
fuéramos todos al 2001 y sabiendo todo lo que ha
ocurrido hasta el 2010. Imaginaros ésto por un momento.
Si nosotros fuéramos al 2001, y supiéramos todo lo que
ha ocurrido hasta ahora seguro que todos seríamos
capaces de montar google o facebook o twitter. Sin
saber nada de informática, todo tendríamos la energía
para montarlo, sabiendo lo que va a pasar.
Deciros que ante todo cuándo tú tienes visión,
generas perseverancia y cuándo tienes perseverancia
generas visión. Por eso siempre generad perseverancia.
18è Congrès de Fires de Catalunya

Para ir terminando os voy a contar algo.
Alguno de vosotros diréis: - esto está muy bien pero
mañana me voy a encontrar los mismos marrones y las
mismas personas y todo esto que me cuentas se me va
a ir. -.
Pues, cierto. Lo tengo claro. Lo que quiero deciros,
estoy totalmente de acuerdo con vosotros. Ahora,
alguien de aquí seguro que se ha ido de acampada con
amigos y cuándo se han puesto todos alrededor de una
hoguera y se han puesto a contar historias de miedo. De
repente cuándo nos vamos a la tienda de campaña, nos
vamos muertecitos de miedo, seguro. Y cuándo entras
en el saco, automáticamente nos tapamos hasta arriba.
Eso tiene lógica, para un niño y un mayor, porqué
lo hacemos todos. Imaginaros que en ése momento
entrara alguien a robar a la tienda y nos dijera: - a ése no
le toques, que tiene un capa molecular inquebrantable, y
no le podemos atacar -, no hay lógica ninguna. Por eso
la frase que venía antes cuándo la imaginación y la lógica
está en conflicto siempre vence la imaginación.
Y con eso os digo, cuándo tú programas el cerebro
de una manera, automáticamente eso va a hacer que el
cerebro te lo manifieste con una emoción y tú te sientas
mejor cómo cuándo te tapas y te sientes protegido.
Por eso es cierto, y fijaros no os tengo que decir a
nadie que os duchéis, aseéis o que comáis o desayunéis
o cenéis. Sin embargo sabéis lo que pasa? Eso nos lo
repitieron hasta la saciedad nuestros padres. - Hijo
18è Congrès de Fires de Catalunya
Intercanvi d'experiències firals
venga, termínate el plato, deja de hacer bola con la
carne-, verdad?
Lo que os estoy diciendo ahora y lo que os dirán
después no os entrará a la primera, os lo tendrán que
repetir hasta la saciedad porqué lo que nos moviliza es
el cerebro.
Acordaros la única forma de mantenerte activo, es
movilizando el cerebro.
Así que yo sólo tengo que deciros que al final os
he dicho tres partes para generar confianza, que son:
genera foco, ten claro hacía dónde ir por otro lado genera
acción, que es otra de las partes que os he dicho. Genera
una interrelación en el día a día desde el punto de vista
personal y también en las redes sociales y ahí tenéis
tres elementos que cuándo tú los juntas, que son foco,
interrelación y acción, os van a generar resultados. Y con
tus resultados vas a confiar más en ti.
Así que con éstas tres partes, los tres poderes para
lidiar con la incertidumbre, espero haberos aportado algo.
Muchas gracias.
21

22
Taula rodona:
"Intercanvi d'experiències firals"
La taula rodona que marca el programa
correspon a intercanvi d’experiències firals.
Tenim amb nosaltres el Sr. Xavier Ribera, que
és membre de ple de la Cambra de Comerç de
València i periodista. També tenim el Sr. Marc
Espí, que és conseller a càrrec de les relacions
transfrontereres de la Cambra de Comerç de
Perpinyà, vicepresident del cercle EURAM de la
Catalunya Nord. Gràcies a tots per venir i també a
Diego Callejón, subdirector de la Direcció General
de Comerç, perquè moderarà aquesta intervenció
del Sr. Ribera i el Sr. Marc Espí.
Moltes gràcies a tots.
Sr. Diego Callejón
Bé, ja entraríem en matèria perquè hi ha una
necessitat d’aprofitar el temps i el Sr. Marc Espí
té un audiovisual que passarem a continuació i
després el Sr. Ribera entrarà en els temes de la fira
en sí.
Cedim la paraula al Sr. Marc Espí.
Sr. Marc Espí.
Bona tarda a tothom.
La meva presentació, passin primer perquè
penso que impedirà que feu una mica la migdiada...
perquè sempre...fer una ponència després de
menjar,...llavors serà una mica visual la presentació
que vaig a fer.
La presentació és un esdeveniment una
mica especial, diferent del que es costum, i és
un esdeveniment que la Cambra de Comerç de
Perpinyà fa cada dos anys.
Posarem unes diapositives de la nit, una nit
gastronòmica única i una mica forta i diferent.
S’organitza cada dos anys al Palau d’Exposicions de
Perpinyà; l’objectiu es promoure la gastronomia i la
cuina catalana de la Catalunya Nord i desenvolupar
l’activitat econòmica del sector hostaler i les
empreses del departament dels Pirineus Orientals.
El concepte és una mica innovador i és permetre
als visitants durant un llarg trajecte, degustar, i
18è Congrès de Fires de Catalunya

la innovació és que la gent paga 60 euros per
descobrir la gastronomia i ja veureu en el vídeo
que passarem que tenen una bossa on hi posen un
got de vi que els permet després, a cada parada
de cada cuiner, beure i menjar al mateix temps.
Descobrir, és clar, les creacions dels xefs i absorbir
seleccions i productes de la comarca.
L’any 2010 van ser trenta-nou xefs de cuina
amb els seus ajudants i dues centes persones als
forns, trenta-nou viticultors, dinou cavistes, més
de mil set-centes ampolles i dotze productors de
Terrier. Això ens dóna una mica la importància
de l’esdeveniment, que normalment per un
esdeveniment d’aquest caire es necessita prop de
sis mesos, aproximadament, de feina a la Cambra.
L’any 2010 vam tenir quatre xefs, això es
l’obertura, vam convidar Polònia, és l’obertura a
l’internacional, vam tenir més de mil cinc-cents
visitants i vam tenir molts retorns mediàtics a nivell
local, regional i internacional.
L’edició del 2012 comprèn, és clar, més de
quaranta xefs de cuina i aquest any tenim un intent
de fer-ho transfronterer. Hi haurà un pol català a
l’Escola Hostalera de Figueres i un xef de cuina
instal·lat a L’Escala que és François Parat, deu ser
francès, segur.
També tindrem, el 2012, més de tres-cents
18è Congrès de Fires de Catalunya
Intercanvi d'experiències firals
mestres cuiners de França a l’obertura del Congrés
Internacional anual a Perpinyà i un pol de M.O.F.,
Millors Obrers Francesos cuiners; és a dir, la
importància que està prenent l’esdeveniment, ‘Le
Palet Gourme’, els socis són el Consell Regional
del Llenguadoc - Rosselló, el Consell General dels
Pirineus Orientals, la ciutat de Perpinyà i el Banc
Local.
Ara us demano set minuts d’atenció per veure
el vídeo.
Moltes gràcies.
Sr. Xavier Ribera
Demanar-vos excuses perquè no ha pogut
assistir Alexandre Manyes, que és qui hauria
d’intervenir, ex-director general de la Cambra de
València, però li ha estat impossible desplaçar-se.
Com que he seguit de prop els seus passos al
llarg de la fira i d’altres coses, per tant crec que puc
parlar amb coneixement de causa.
El que vaig a fer és explicar-vos una mica sobre
el paraigües que faria jo. Com que sóc periodista
posaré un titular a cada cosa. El tema bàsic seria el
corredor del Mediterrani i les fires valencianes. Una
mica el paper, ja que el corredor del Mediterrani
sembla que està més de moda que ho ha estat fins
ara. Doncs parlarem d’això una mica i que veieu
23

Intercanvi d'experiències firals
24
quina és l’evolució que ha tingut la Fira de València
fins ara, procurant ser el més objectiu possible.
Parteixo amb l’avantatge de no formar part de
la fira, doncs puc tenir un punt de vista amb una
certa perspectiva i simplement que us feu una mica
el càrrec del què significa la Fira per València, les
Fires, perquè en són dues; una institució a València
i una altra institució a Alacant, que pràcticament
està molt limitada, però hi és.
Al llarg de molt de temps la institució Fira
de València va ser una de les entitats amb pes
econòmic i empresarial que disposava d’influència i
capacitat de decisió cap als propis empresaris, cap
als organismes públics i cap a la societat; així va
ser una de les entitats convocants de les primeres
Jornades Econòmico-empresarials de la Comunitat
Valenciana juntament amb la CIERVAL, que és
la Confederació d’Empresaris de la Comunitat
Valenciana i el Consell de Cambres de Comerç
d’Indústria i Navegació, la Borsa de Comerç de
València i la Fira d’Alacant, l’abril, l’any 1989, quan
es va conèixer com a cimera d’Oriola; el nom que
rep és per la ciutat on va ser celebrada, que és una
de les juntes que està més al sud del País Valencià.
Primera i última manifestació de la voluntat conjunta
dels empresaris del País Valencià, per tant va ser
una de les tres entitats econòmiques empresarials
d’aquella època que decidien i pesaven al País
Valencià. En resum, és la patronal, la Confederació
Empresarial Valenciana, que és l’equivalent a
Foment del Treball, les cambres de comerç i per
altra part la Fira de València. Des d’aquell moment
la Fira de València ha perdut moltes possibilitats
i molta capacitat d’actuació i vull explicar-vos la
història d’on ve.
La Fira de Mostres de València va ser
inaugurada el 1917 i, d’aquelles coses que es
diuen, va ser la més antiga de l’estat espanyol. Va
ser promoguda per la Unió Gremial de València
que era una agrupació empresarial fundada el
1913. Representava el comerç de la ciutat de
València i tenia una visió, i estava promoguda
pel comerç de València, aleshores era el comerç
majorista i minorista, que tenia personalitat i poder.
En aquells anys, en plena eclosió dels efectes
de la primera guerra mundial, la crisi afectava
l’economia valenciana que necessitava d’un esforç
d’imaginació per recuperar l’impuls perdut. El 1916
es convocà l’Assemblea de València per estudiar la
situació crítica de l’economia. La fira actuà com un
revulsiu de la producció i el comerç cap a l’exterior
des del nucli de l’oferta. València ciutat actuava
com a cap i casal del País Valencià. La recessió
econòmica i la dificultat del transport, intensificada
18è Congrès de Fires de Catalunya

pel bloqueig del trànsit per una part important de
França, Itàlia i la Mediterrània Oriental motivada
per la guerra mundial, donen el marc per a prendre
mesures. Els empresaris iniciaren l’esforç de crear
un fira que actués com aparador per a mostrar la
capacitat productiva i les oportunitats de negoci
que podia oferir l’economia valenciana. Va ser el
1921, recuperada en part l’economia valenciana
de la recessió mundial, quan la Fira de Mostres de
València rebé el reconeixement com a fira oficial
per llei. Coincideix amb una visió decidida cap al
comerç exterior impulsada per la normalització
del transport a Europa i altres llocs del món que
permet consolidar el avenços en l’exportació de
taronges, vi i altres productes industrials, mobles,
il·luminació, manufactura del metall, tèxtil, filatures,
etcètera.
Els antecedents de la Fira de Mostrari Industrial,
es deia inicialment ‘Feria Muestrario Industrial i
Comercial’, una denominació d’inicis del 1917.
Els orígens es situen en l’Exposició Regional
Valenciana del 1909, que va ser una manifestació
lligada a l’esperit regeneracionista lligat al moviment
de la renaixença. Era una forma de donar i explicar
amb vista a l’exterior quina era la producció
econòmica dels productes agroalimentaris i tota
una oferta d’indústria gran i manufacturera, mostra
del potencial econòmic valencià en conjunt, amb
18è Congrès de Fires de Catalunya
Intercanvi d'experiències firals
uns elements de gran esdeveniment que tenien
part d’esdeveniment atractiu i lúdic; una espècie
de gran parc d’atraccions junt al que era la mostra
econòmica i industrial.
La Fira de València, per allà l’ordre del 31
d’octubre de 1925, fou declarada Fira Internacional.
França, Alemanya i Itàlia foren els primers països
participants. En la dècada dels anys 20 la mitja
d’expositors fou de 200 i 100.000 visitants per
certamen.
Comença aquests anys l’expansió exportadora
i financera al País Valencià i no solament dels
productes més coneguts com els cítrics, el vi,
l’arròs, sinó també l’increment de la producció
industrial dirigida a la resta d’Espanya i cap als
mercats exteriors, compassada per la millora
dels sistemes de transport i la implantació de les
màquines de vapor i motors d’explosió.
El 1932 la Fira de València ingressa com a
membre de la Unió de Fires Internacionals. En la
dècada dels 60 el president de la Fira de València,
Ramón Gordillo, ocupà la presidència de la U.F.I.
i el maig de 1936 es celebrà el darrer certamen
previ a la guerra civil i la fira no recomença la seva
activitat fins el 1942 amb la participació de 374
expositors, dels quals 17 eren estrangers, i 20.000
metres quadrats d’exposició.
25

Intercanvi d'experiències firals
26
A partir de 1957 comencen a formar-se fires
especialitzades dins de la Fira de Mostres demanant
en certa manera autonomia i independència.
La primera que ho planteja, el mateix any de
la fundació del mercat comú Europeu el 1957 a
Roma, va ser la Manifestació Internacional de la
Indústria de la Madera, MAIDEMA, que preparà
el camp per a la creació d’una de les fires més
importants que hi ha hagut al País Valencià, que
ha estat la Fira del Moble com a exposició amb
entitat pròpia. La primera fira monogràfica com a
tal fou la Fira Internacional del Joguet i “artículos
para la infancia”. La Fira de Mostres de València
del 1962, any del seu 50è aniversari, tingué 220
expositors i 27 eren estrangers. Mentrestant anaven
conformant-se la resta de fires monogràfiques per
necessitats pròpies enfront de la visió general de
l’entitat d’origen.
La Fira de València, des dels seus inicis va
ser promoguda i gestionada per un patronat que
presideix el cap de l’Ajuntament de València, raó
de política casolana per la que mai s’ha volgut que
la localització de la Fira estigués més enllà de l’àrea
metropolitana de València ciutat. En l’actualitat la
seu de la Fira es troba a Benimàmet, que és un
poble annexionat a l’Ajuntament de València, per
tant dins de la seva àrea metropolitana, en un lloc
que és, des del meu punt de vista personal, inhòspit
i insòlit.
Les seves ubicacions han passat per altres
tantes operacions de replantejament urbanístic
i d’ampliacions de les seves edificacions més
o menys justificades per les dades i per les
expectatives d’ocupació i desenvolupament dels
certàmens.
Les diverses fires monogràfiques han anat
naixent i morint o evolucionant en funció del
creixement del volum de negoci dels sectors, tan
agraris, en fires que no sé si coneixeu o us sonen,
una es diu Iberflora i l’altra Euroagro, com industrials
que són les dedicades al sector del moble, al taulell,
la ceràmica decorativa, les joguines, el tèxtil, la
moda infantil, il·luminació, metall, art, antiguitats
o material de construcció i motor dins l’automòbil;
tanmateix dedicats als serveis com la franquícia,
serveis immobiliaris, audiovisuals, tecnològics, el
tema de la comunicació, la formació o el turisme.
Actualment les instal·lacions remodelades i
ampliades per l’arquitecte José Maria Tomás durant
la presidència d’Alberto Català i la direcció de
Belén Juste, tenen dos-cents trenta-un mil metres
quadrats de superfície coberta. El 2009 organitzava
40 certamens, dels qual el 50% eren internacionals,
i el 2003 organitzà la Feria del Niño a Mèxic, com
a exportació de la experiència, coneixement i el
personal tècnic per a formar 3 fires fora d’Espanya.
L’expansió més senyalada de la institució firal
18è Congrès de Fires de Catalunya

valenciana ve dels darrers anys del segle XX en la
presidència de Ramón Cerdá, després perllongada
per Antoni Baixau, tots dos lligats al sector de la
indústria del moble. Això dóna a entendre quina
era la, diguem, la Fira de València, d’alguna forma
controlada pel sector de la fusta i del moble.
Aquella transformació expansiva semblava
adient, no com les posteriors que semblen
desproporcionades amb les perspectives de negoci
i planificació estratègica dels sectors econòmics
valencians. Això es produeix des de l’any 2000
al 2010; en l’última dècada hem vist reduïda la
competitivitat de les indústries valencianes, en part
per la desviació de recursos d’inversió que s’han
distret dels sectors industrials a l’immobiliari amb
el resultats que tots veiem per tot arreu.
La Fira de València s’ha vist afectada per la crisi
econòmica, és evident, i a primers del 2011 ha fet
una reducció de personal que ha suposat més de
cinquanta baixes a través d’uns acomiadaments.
Aquella reducció de personal, sense precedents
en la història quasi centenària, ha provocat
crítiques respecte els criteris de selecció i a certes
pràctiques de gestió per part dels seus directius
a l’hora d’analitzar la conveniència de certes
despeses a càrrec del pressupost de la fira. Sempre
considerant la difícil situació econòmica per la
que travessa la institució, com a poc fa set o vuit
anys, totes les operacions d’inversió a la Fira són
finançades amb crèdits avalats per la Generalitat
Valenciana que està en suspensió de pagaments.
Durant aquests anys es va realitzar una ampliació
del tros a rendibilitzar dotant les instal·lacions amb
un centre per a celebrar esdeveniments quant a
escassos quilòmetres la ciutat de València compta
amb un ampli i modern Palau de Congressos
gestionat així mateix per l’Ajuntament de València;
massa instal·lacions per a un panorama de reducció
general d’esdeveniments.
Al mateix temps que la Fira de València, la
institució firal alacantina, que funciona sota les
sigles I.F.A, passen per un moment d’incertesa pel
que fa a la forma d’orientar el contingut i concepte de
les següents fires junt a la crisi estructural mundial
i la pròpia dels sectors industrials tradicionals
valencians, així com els problemes financers de la
Generalitat Valenciana i la variació dels hàbits, tant
d’expositors com de visitants.
L’origen de la Fira d’Alacant està en la Fira del
Calcer, de HILDA, clúster de la sabata que funciona
també sota les sigles de FICIA.
Aquesta situació ha provocat determinades
col·laboracions amb altres institucions firals del
centre d’Espanya per tal de propiciar cooperació,
18è Congrès de Fires de Catalunya
Intercanvi d'experiències firals
inclús aconseguir la fusió d’algunes fires
determinades.
Recentment s’ha produït una novetat positiva per
a totes les institucions empresarials del Mediterrani
com és la declaració com a prioritari per part de la
comissió Europea el corredor del Mediterrani per
a mercaderies, revitalitzant projectes comuns com
l’art mediterrani i l’euroregió mediterrània.
Aquesta regió compta amb un precedent que és
la COPEF, Conferència Permanent de Cambres de
Comerç del sur-oest de França i nord-est d’Espanya.
Va néixer per a suplir l’aïllament econòmic i social
d’Espanya en la post-guerra, encara que aquella
institució va perviure fins l’última dècada del segle
XX. La seu i la secretaria de la COPEF estigué quasi
sempre a Catalunya o al País Valencià.
Una de les principals activitats de la cooperació
empresarial i de negocis ha de ser l’activitat firal,
d’exposicions i mostres que adaptades a les
condicions que imposin els mercats internacionals
i les noves tècniques de gestió haurien de formar
part, les diferents fires de la mediterrània, d’una
plataforma d’establiment i potenciació dels
intercanvis econòmics i de negoci en aquesta regió.
De forma paral·lela és necessari coordinar els
contactes i la cooperació entre els empresaris
i professionals de la regió mediterrània,
fonamentalment els catalans i valencians, per
aconseguir eixir de la crisi i aconseguir apropar-nos
als nostres veïns europeus.
Moltes gràcies.
27

28
Assemblea General de la
Federació de Fires de Catalunya
Bé, començo a explicar-vos a nivell general la
liquidació de l’any de pressupostos del 2010, a
nivell general s’han fet el manteniment del principi
de prudència en la comptabilització dels ingressos,
veureu després quan veiem el pressupost total
d’ingressos i despeses total liquidades el 2010
veureu que hi ha més ingressos que despeses, això
ens ha permès, compensar una pèrdua que venia
d’exercicis anteriors acumulada de 9.159’56 euros,
també us recordaré avanç de continuar endavant que
fins el 2010 el pressupost s’elaborava pel principi de
caixa, es a dir que els ingressos i les despeses es
comptabilitzaven en el moment que es cobraven o
es pagaven, no segons el criteri comptable, a partir
del pressupost del 2011, va ser quan vam fer el
canvi , aplicar els principis de comptabilitat, llavors,
estem parlant més de fluxos de tresoreria que de
pressupost del que convencionalment s’entén com
a pressupost.
Pel que fa els ajuts de la Diputació, van anar
a la baixa, vam aplicar criteris de contenció de la
despesa per equilibrar la baixada d’ingressos, vam
tenir tensions de tresoreria el primer semestre, i va
haver-hi aportacions molt positives tan de la seu del
Congrés com de les seus dels diferents seminaris, i
fins i tot per part dels propis ponents, ens cobraven
menys per les ponències, entraré una mica en el
detall del pressupost que teniu a la carpeta, pel
que fa a les quotes, s’ha liquidat per import inferior
a les pressupostades perquè hi ha hagut mes
baixes que altes tan d’associats com de membres
col·laboradors, pel que fa als ajusts, han disminuït
els ajuts , concretament el de la Diputació de Girona
que havíem previst 12.000 euros i al final l’aportació
va ser de 3.000 euros, pel que fa a activitats hem
tingut més ingressos dels previstos perquè en el
congrés del 2010 es van posar uns estants pels
quals vam cobrar, i ens va permetre tenir una mica
d’ingressos, i en el concepte de altres, es per la
diferencia de l’Iva entre el repercutit i el suportat,
que va ser positiu en aquell cas, pel que fa les
despeses, les despeses de personal hi ha hagut una
desviació de més despesa real que pressupostada,
això va ser perquè quan varem pressupostar el 2010
les despeses de personal, el concepte de sous, es
va pel líquid i no pel brut, un error material, però no
18è Congrès de Fires de Catalunya

es que haguem pujat el sou a ningú ni que hi hagi
cap persona contractada de més , pel que fa les
despeses d’estructura, a la línia de la contenció,
han disminuït bàsicament les despeses en material
d’oficina, despeses de representació i despeses de
correus i transports, pel que fa els serveis externs,
han disminuït les depeses en assessorament extern
en temes legals i en temes fiscals comptables , pel
que fa el congrés , va haver-hi una disminució de
despeses pel tema de megafonia que no varem
tenir cost, i van disminuir sobretot les despeses
vinculades amb els ponents tan pel que cobraven
els ponents com els obsequis pels ponents com el
desplaçament i allotjament dels ponents, i també
vam contenir molt les despeses en material gràfic,
pel que fa les publicacions no es va gastar res
perquè no vam reeditar cap de les publicacions de
la FEFIC, i en el concepte d’altres vam obtenir estalvi
perquè no vam tenir tota la despesa prevista en
temes del Web, llavors així des de un punt de vista
més general, hem tingut un resultat positiu, malgrat
hem reduït els ingressos tan pel que fa a quotes
com amb els ajuts de Diputació, els ingressos han
tingut com a disminució un 8%, però en canvi les
despeses vam ser capaços de contenir-les un 22%,
bàsicament amb els temes que us he comentat,
despeses de formació, de congrés i publicacions, a
grans trets, per tant la diferencia entre ingressos i
despeses liquidats el 2010 surt prop de 21.000 euros
menys l’ajust de la pèrdua que teníem acumulada
18è Congrès de Fires de Catalunya
Assemblea General
de l’exercici anterior de 9.159 euros ens donaria un
resultat acumulat de 11.800 euros el 2010, si mirem
a nivell dels pesos dels diferents conceptes d’ingrés
veiem que continua la dependència als ajuts a
nivell constitucionals, un 53, tot i que, tendeixen
a la baixa, pel que fa les despeses, la reducció de
les despeses que us acabo de comentar, i el tema
d’aquest aparent lleuger augment en secretaria que
per cert de criteris comptables que us comentava
del error material pressupostades de personal.
Si algú te un dubte? O voleu fer alguna pregunta?,
vots a favor? Abstencions? Vots en contra? Val,
queda aprovada la liquidació del 2010.
Pel que fa la proposta del pressupost del 2012,
els criteris que hem seguit, be, continuem amb
la previsió a la baixa, hem calculat les quotes,
d’acord amb el cens real a data del 30/09/2011, les
aportacions del les Diputacions ,de la Generalitat,
també les hem fet amb base a les aportacions
reals del 2011, i des de un punt de vista seguint la
contenció de la despesa hi ha una reducció molt
important en temes de publicitat, bàsicament per
la desaparició del programa de radio del estant en
referència a les fires, una altre reducció en temes
d’estructura i serveis externs amb els mateixos
temes que l’any anterior, en la mateixa línia, despeses
d’assessorament, en temes d’organització i en
temes fiscals i laborals, hem ajustat les despeses de
29

Assemblea General
30
formació a la realitat perquè cada cop més les seus
que acullen els seminaris de formació assumeixen
una part de les despeses, i cada vegada més el
ponents ajusten el que cobren a la situació general,
i continuem amb el criteri de mantenir les activitats
essencials , que, ara com ara son els seminaris de
formació, que representa un 4% del pressupost
total de la despesa , i el congrés que es un 47%
del total de la despesa pressupostada pel 2012,
si fem la comparativa del pressupost 2012 amb el
pressupost 2009/10 el liquidat efectivament i amb el
pressupostat el 2011, tenim una clara tendència a la
baixa a nivell global, el pressupost 2012 es un 6.8%
inferior al pressupostat el 2011 i un 5.8% al liquidat
realment al 2010.
El tema del autofinançament, ja que la major
part dels nostres ingressos provenen de les quotes
continua sent una assignatura pendent, les quotes
previstes cobreixen el 37.7% de la despesa total
prevista, i si hi sumem les inscripcions al congrés
arriben a cobrir el 46.4%, augmenta el pes dels
ingressos propis, respecte els ingressos aliens,
però, no tan, no gens perquè haguem augmentat el
nombre de socis ni haguem augmentat les quotes
sinó per la disminució dels ajuts de les Diputacions
, per tan continuem amb el tema de la fragilitat
econòmica de la Federació.
Pel que fa al tractament de la despesa corrent,
hi ha comparativa entre el liquidat el 2010,
pressupostat 2011 i pressupostat 2012, hem aplicat
una altra reducció tan en estructures com amb
serveis externs, s’han adequat les despeses de
personal amb l’IPC interanual, hi ha una reubicació
de conceptes, hi havia conceptes de publicitat i
propaganda ficats com a serveis externs i el que
hem fet es tot el que fa referència a comunicació,
publicitat i propaganda ajuntar-ho dins el concepte
de publicitat i comunicació, i hem ajustat les
despeses de formació i de congrés a les reals del
2011, aquesta seria la estructura, no us comento el
que disminueix el que augmenta, perquè ja us ho he
anat comentant.
Voleu fer alguna pregunta, a la tresorera sobre el
pressupost de l’any vinent? Passaríem a la votació,
vots a favor? Abstencions? Vots en contra? S’aprova
per unanimitat.
El següent punt seria la ratificació d’altes i baixes
d’associats.
Del text que ha donat el president al seu
informe seria ratificar l’alta com associat de la Fira
Mediterrània de Manresa, informar que les baixes
corresponien al Fòrum Gastronòmic com a membre
associat ... com a col·laborador, llavors els estatuts
el que han de ratificar es ratificar l’admissió de Fira
Mediterrània de Manresa, s’aprova per unanimitat.
Setè punt, presentació a l’assemblea, per la
ratificació, si escau, de la designació de seu per el
19è congrés de Fires de Catalunya, que tindrà lloc
l’any 2012.
Dins el termini establert de presentació de
candidatures, es va rebre a la secretaria de la
Federació la petició de l’ajuntament de Santa Coloma
de Gramenet , mitjançant l’àrea d’urbanisme, espais
públics, civisme i sostenibilitat, us faig lectura de la
carta que ens van adreçar, si algú volgués també
tenim el dossier dels espais que podrien ocupar etc.
etc., us faig primer lectura de la carta.
Srs., per la present, es per presentar en ferm la
candidatura de Santa Coloma de Gramenet , com
a seu per la celebració del 19è congrés de Fires de
Catalunya per l’any 2012, donant l’anterior adjuntem
memòria informativa , en la que recullen els continguts
dels diferents apartats recollits , en l’apartat 2, de
condicions mínimes per ha ser candidats la seu
del proper congrés, confiant en merèixer la vostre
confiança, una cordial salutació, Manuel Serra
coordinador de paisatge urbà i transports, Santa
Coloma de Gramenet, 14 de Setembre de 2011.
Aquesta proposta, que d’altre banda es la
única que tenim ahir va ser aprovada per la Junta
Directiva, va ser revisada i aprovada, compleix
amb els requisits que s’especifiquen a les bases,
i ames també dona lloc a que sempre, be, o que
intentem fer des de la Federació, que es donar el
tomb per Catalunya, sempre que puguem, vam estar
a Tarragona l’any passat, enguany estem a Lleida,
i en aquest cas l’any que ve serem a Barcelona o
a un municipi de Barcelona a Santa Coloma de
Gramenet, sempre si evidentment l’assemblea així
ho aprova , us proposem que assignem a Santa
Coloma de Gramenet com a seu del 19è congrés de
Fires de Catalunya, si aproven? No cal fer votació?
Per unanimitat amics de Santa Coloma.
Tresorera: en mig d’aquesta situació general no
deixa de ser un gran mèrit que algú pugui tirar un
congrés endavant.
Aprofito per donar l’enhorabona al company
Jesús Gracia, amb el que ens uneix molts anys de
treballar a les Fires, ens vam conèixer fa, potser,
el primer congrés, i per tan doncs, em fa molta
il·lusió que la teva ciutat sigui la seu d’aquest proper
congrés, al qual, esperem assistir tots i mes.
I això enllaça amb el següent punt que es el 8è,
altres assumptes arribats posterior a la convocatòria,
de la reunió d’ahir.
18è Congrès de Fires de Catalunya

Us demanaríem d’incorporar a l’acte un punt
a tractar en referència ahir en Junta vam estar
parlant del molt que ens consta i amb els números
que acabem de veure es evident, fer un treball de
adherir associats a la Federació, es una discussió
que be que portem ja molts anys ho em intentat
fer de moltes maneres, amb delegats territorials,
amb un tipus de correspondència, assistint a les
inauguracions, inclòs recordo fa molts anys teníem
un estant itinerant de la FEFIC i que els associats
tenien l’obligació entre cometes de ficar-lo a cada
fira amb una hostessa per donar-nos a conèixer
millor, llavors amb els companys de Junta, van sortir
varies idees pel fet de fer alguna cosa una mica mes
atrevida per créixer, i vist el panorama firal català,
i vist també la situació que tots també coneixem,
que estem passant, va sortir alguna proposta, que
es la que ara us estic traslladant, en referència a
atacar-nos especialment a les Fires petites, establir
uns criteris per nombre d’habitants, de tal manera
que li poguéssim dir a una Fira petita , entra a la
Federació, el primer anys nomes pagaràs tan,
perquè posem un exemple, organitza una fira a un
municipi de menys de 3.000 habitants, el primer
any no pagaràs res el segon any pagaràs 100 euros
i el tercer any.. però en cap cas pagaràs mes del
50% de la quota atès que organitzes una fira dins
un municipi de menys de 3.000 o 4.000 habitants
18è Congrès de Fires de Catalunya
Assemblea General
la xifra que poséssim, gestionar aquests criteris
d’alguna manera a l’assemblea el que es demana es
que autoritzi a la Junta per gestionar aquests punts
o aquests requisits que haurien de reunir aquests
municipis per beneficiar-se pagant una menor
quota, be d’un any de carència, però sempre el
resultat seria una menor quota que la que tenim ara,
ara no obstant podem aprofitar per conèixer l’opinió
dels que vulgueu opinar, però la idea es aconseguir
arribar al màxim de fires de Catalunya i veiem que
hauríem d’estudiar-ho millor, però veiem que moltes
d’aquestes 400 i pico fires que es fan, son municipis
petits o molt petits, i be es demanar-vos això, que
autoritzeu a la Junta Directiva a emprendre els
estudis i prendre les decisions en referència a aquest
nou perfil d’associat am l’ànim de captar; la segona
part d’això es poder lligar amb les col·laboracions
que tenim de les Diputacions provincials, les ultimes
reunions que hem tingut a Barcelona, a la Diputació
de Lleida han anat prou be, gairebé totes impliquen
una reducció de l’aportació però, no així, el fet de
poder acceptar propostes novadores que vaguin
en la línia de comunicar millor el que es la FEFIC
i el que fa la Diputació i el que fem nosaltres als
municipis de les províncies de Catalunya, llavors
pensem que ens podríem ajudar mútuament, les
Diputacions , ells mostrar-se actius amb el tema
firal, i nosaltres utilitzar o canalitzar millor dit aquest
31

Assemblea General
32
nou perfil d’associat de municipi petit per mig de
les Diputacions, aquesta es la segona part de la
campanya, per dir-ho així, clar això requereix d’una
feina del dia a dia que en una estructura com la
nostra que dediquem el temps que dediquem a la
FEFIC, doncs be s’ha de fer molta feina de secretaria
i qui pot fer millor la feina de prendre el acords de les
quotes i estudiar les dades de les Fires de Catalunya
per veure on posem aquest límit d’habitants, es la
Junta Directiva a efectes pràctics i d’anar avançant,
be es demanar-vos això
Ponent: jo simplement dic que just vaig ser
unes de les persones de la Junta que ahir mes vaig
insistir en aquest punt, comprenc que presentar una
proposta d’aquest tipus tan inconcret, es fruit de la
precipitació d’aquesta reflexió donat els números
que acabem de veure, i per tan, el correcte hagués
sigut, fer una proposta molt mes acurada molt mes
estudiada, que vincules la línia de treball amb les
Diputacions i per una altra banda que s’hagués
estudiat amb mes detall aquesta proposta de tres,
quatre o cinc mil per tan jo crec el que tindria que
aprovar l’assemblea es aquesta línia de filosofia
de treball i per tan donar un vot de confiança a la
Junta perquè gestioni d’acord amb aquesta filosofia,
aquesta proposta, perquè el correcte hagués sigut
portar-la mes elaborada però no ha sigut possible
per la premoria de tot.
Ponent: s’ha pogut fer alguna cosa de prospecció
de les fires que podria representar? Es un pas
important, per ficar-nos val la pena pel que podria
suposar, això s’ha pogut mirar davant aquesta
premoria de temps, es el que demaneu davant
aquest vot de confiança i es treballarà.
Si, a veure també us hem de dir que l’any que ve
es un any d’eleccions a la Federació, i en aquesta
Junta d’ahir no, en l’anterior de preparació del
congrés es possible que també fem l’assemblea no
al mes de Juny sinó avançada, Abril o Març, això no
vol dir que el millor depenent del mes que nosaltres
féssim l’assemblea, poguéssim presentar aquests
treballs acompanyats del estudi econòmic del que
suposa de quantes fires es podrien beneficiar-se
d’això, que no vol dir que no en tornéssim a parla
d’això , nomes que avancéssim dins el primer
semestre dintre l’assemblea , es molt probable que
l’assemblea pugui veure els resultats d’aquests
treballs, nomes que la féssim el Març o Abril això
ja podria estar preparat i no trauria llavors d’iniciar
la campanya a primavera perquè llavors queden
molt anys perquè un associat digui, be encara hem
queden tres trimestres entro a la Federació perquè
acabem de començar l’any 2012, jo crec que si
s’avança l’assemblea, podria tornar a opinar sobre
el resultat de l’estudi.
18è Congrès de Fires de Catalunya

No gaires, alguns però, seria una part del estudi
veure quin risc correm.
Ponent: el que vam estar parlant ahir no era mes
el tema econòmic sinó el tema de representació,
quants mes siguem a la Federació, molt millor,
estem lluitant per guanyar la quota d’entrada d’aquí
dos anys o tres d’aquestes fires, tampoc la capacitat
econòmica serà.. la qüestió es que puguem ser
representats al mes ampli sector.
Aquest punt que ha apuntat l’amic de Mollerussa
també es la base filosòfica de tot el tema, es molt
important.
En realitat el problema no es tan baixar la quota,
que ja es d’entrada un al·licient, el problema que
ens preocupa mes es com hi arribem ha aquests
pobles, com arribem a un poble de 4.000 habitants
que fa una fira a l’any o màxim dues però que en
canvi ens interessa tenir associat pels motius
que avanç dèiem, no tan per la quota, que també,
sinó per tenir mes força mes representativitat ,
llavors vam analitzar que si posem un comercial
des de la FEFIC, ho tenim malament perquè això
es lògicament un tema que s’ha d’anar a explicar i
convèncer la part política d’aquest Ajuntament, i un
comercial costarà molt d’arribar allà on ha d’arribar i
a mes a mes costarà molt que sàpiga explicar el que
el polític, com es lògic s’ha li ha d’explicar, perquè
hi ha moltes coses que no cal explicar-les, llavors
ens va semblar que un camí bo, era, tenir com aliats
les pròpies Diputacions, perquè entren fàcilment als
Ajuntaments, per raons obvies que ja sabeu i que
al mateix reunir els Ajuntaments per qüestions
del seu cartipàs diríem, de passada , també poden
parlar de la FEFIC, i poden aliats amb nosaltres
vendre l’idea, que aquests municipis que tenen mes
dificultats econòmiques de pressupost, des de la
FEFIC i si volen col·laboració amb les Diputacions,
que nosaltres la medalla tan ens fa, en aquest sentit
aliats nostres poden vendre l’idea d’incrementar
en alguns municipis d’aquests el numero de socis
actuals de la FEFIC, per tant diguéssim es una mica
les Diputacions que lògicament també ajusten el seu
pressupost, però en canvi indirectament ens poden
ajudar moltíssim, perquè serien els nostres millors
comercials, introductors o recomanadors de la
FEFIC, en aquest sentit justament aquesta setmana
hem fet visita a la Diputació de Barcelona, haig de
dir que hi ha hagut una recepció excel·lent , i que
les persones que vam estar allà, doncs vam sortir
amb una impressió molt bona, pel que fa el diputat,
Jordi Subirana, que primera es un home que coneix
el mon de les fires ja i agrada, sap que es tot això,
i segona que la seva voluntat es precisament poder
potenciar tot aquest camp que les fires treballem
18è Congrès de Fires de Catalunya
Assemblea General
tan, i tan be, i per tan en aquest sentit vam sortir
optimistes perquè per aquesta banda hi haurà em
sembla un bon recolzament, i a mes a mes aquesta
idea que us acabo de transmetre així molt per sobre
que vam estar parlant ahir vespre, sembla que tindria
bona acollida al menys per aquesta Diputació,
podeu comprendre que entre ahir i avui no hi ha
hagut temps de parlar amb mes gent però com a
mínim els indicis son bons son positius, una mica
el problema es que ara no podem concretar si la
quota ha de ser el 50% o el 25% jo ha de ser pobles
o viles de 3.000 o 5.000, però si que com que els
estatuts preveuen aquests canvis han d’anar beneits
des de l’assemblea , el que us demanem en aquest
punt afegit es que si ens doneu confiança, si ens
autoritzeu a gestionar tot això pel que fa, a l’estudi
previ com l’hem de fer per valorar tot això que hem
dit i sobretot per poder actuar ja immediatament, de
manera que els fruits es puguin veure fins i tot en la
propera assemblea, amb mes assistents, mes socis,
una mica amb aquest esbós ja veieu per on va el
tema.
Be jo nomes afegiria, paral·lelament a aquesta
acció de municipis petits val la pena no oblidarnos
de les fires mitjanes que puguen ser socis no
ho son, es a dir el que intentarem fer, es, fer una
acció, aprofitant que hem de fer una acció pels
petits, tornar a fer-la pels mitjans, que la quota que
puguin organitzar entre dues fires l’any que la quota
entre una i tres crec que esta, la quota de cinc cents
euros l’any, aprofitaríem per fer les dues accions,
intentar de cara el 2012, tot i la situació donar un
impuls per les dues bandes, us demanem el vostre
suport a aquest últim punt afegit al ordre del dia,
esteu d’acord? Molt be s’aprova per unanimitat
emprendre.
Molt be moltes gracies, torn obert de paraula si
algú te comentaria a part dels que s’han fet, algú vol
fe us de la paraula? Ja ha quedat enraonat suposo
però, doncs amb puntualitat satisfactòria per tots,
especialment pel nostre company Víctor, que vetlla
per la puntualitat, donem per acabada l’assemblea,
us agraeixo molt la vostra col·laboració el suport
en aquests casos es molt important per seguir
endavant malgrat la situació que s’ha comentat,
moltes gracies.
33

34
Programa lúdic
18è Congrès de Fires de Catalunya

18è Congrès de Fires de Catalunya
Programa lúdic
35

36
Conferència:
"Les fires coma eina eficient"
Sr. Xarli Diego;
Bon dia i bona hora.
Després de les intervencions oficials, que han obert
el 18è congrés de Fires de Catalunya, aquest Palau de
Congressos de la Llotja de Lleida, ha arribat el moment
de ser una esponja, d’absorbir els coneixements que
ens aporti el nostre conferenciant inaugural, aquí tenen
Jordi Montserrat, el conferenciant d’ara mateix, el
primer conferenciant d’aquesta ultima jornada, segona
jornada d’aquest 18è congres de Fires de Catalunya.
Jordi Montserrat anem a repassar el seu
currículum, hi ha coses que les diré, altres que no les
diré, tu m’ajudes Jordi, perquè tot no es pot dir, té un
currículum tan extens que ens hi estaríem fins l’hora
de la cloenda, això si he de dir-ho, Director del Saló
Nàutic Internacional de Barcelona, va ser el Director
del Saló, i també, Director del Saló del Automòbil de
la Fira de Barcelona, es a dir que pots parlar amb
propietat de Fires, també ha estat Director del sector
“Náutico, Ocio y Deporte” de la Fira de Barcelona,
ha estat Director de “Salones de Deporte” de Fira de
Barcelona, això no cal que ho digui, adjunt a Director
de Salons, Coordinador de Publicitat de Fira de
Barcelona, també ha treballat com a comercialitzador
de serveis de Fira de Barcelona, ha treballat bastant en
la Fira de Barcelona, i també al Palau de Congressos de
Barcelona ha estat al Departament de la Coordinadora
de Serveis, i ha treballat també en el sector privat, de
món nàutic com a Director General de varies empreses,
fins hi tot soc capaç d’entendre la meva lletra cosa
que es bastant difícil, i en aquest moment es Consultor
d’Esdeveniments, Jordi Montserrat Jiménez, ara unes
dades personals d’investigació periodística pròpia,
ha nascut al Prat de Llobregat, però viu a Gavà
Mar, té dos fills i dues tortugues aquelles de Florida,
aquelles que totes coneixem, que comencen molt
petites i acaben molt grans, per culpa dels fills té
les tortugues evidentment, fa “footing” dos dies a la
setmana, i la última vegada que va estar a Lleida fa
ja alguns anys, va venir vestit de Diable, formant colla
dels Diables del Prat de Llobregat, ara es un angelet;
Dades acadèmiques, es Diplomat en Publicitat, per
l’Escola d’Administració d’Empreses de Barcelona,
també ha estudiat Direcció de Marketing per EADA, i
un Màster en Comerç internacional per CEDEIN, això
si es important i esta marcat bastant, desprès té una
formació complementaria molt important però, això
no cal que ho digui; Col·laboració també ha impartit
molts Màsters aprofitant la seva experiència, però
destacarem el Màster en Disseny i Comunicació de
l’Escola Elisava; Idiomes, Català, Francès i Anglès,
escrit parlat i tots entesos amb molta fluïdesa, del
Espanyol no dic res, Jordi Montserrat quan tu vulguis.
Sr. Jordi Montserrat;
Moltes gràcies, bé bon dia a tots, en primer lloc
agrair a l’organització l’oportunitat de esser aquí, per
dos motius, un per estar amb tots vosaltres i segon la
reflexió que m’ha servit per preparar aquesta ponència,
aquesta presentació, ha sigut una reflexió molt
important, i us vull explicar una historia de com ha
anat, perquè quan van parlar de les fires com a eina
eficient, vaig començar a preparar la presentació, un
Dissabte pel mati, el tallat un petit entrepà, l’ordinador,
quatre idees que ja tenia preconcebudes que faríem, i
ens posem en feina, trobo a més a més amb els
documents que tenia, aquest element que dic, “ostres!
Perfecte per fer el guió de la presentació”, hi ha totes
les pautes, del que son els expositors dintre una fira,
com escollir l’espai, el pla de màrqueting firal, perfecte
on els organitzadors firals poden donar valor a
l’esdeveniment, faig quatre notes, ja bé ho deixo dormir
i Dilluns acabo la presentació i així perfecte per anar a
Lleida i presentar-la, però el Dilluns tinc una reunió de
treball, i en aquella reunió una de les persones que
estava present, en l’ intercanvi habitual de targetes, em
dona una targeta només amb el seu nom, i li dic “ostres
em sembla que falten coses o el motiu d’aquesta
targeta...” i em diu “ no siguis analògic siguis digital”
ostres m’acabava de dir vell a part però ostres vaig
buscar el nom d’aquesta persona a Google i estava el
primer i tenia tota la seva informació, això em va dir,
com estava preparant la presentació, hi ha coses que
crec que haig de canviar a la presentació, llavors vaig
marcar tres arguments tres objectius d’aquesta
presentació, que crec que teniu un problema de model
i les tecnologies han canviat, la imatge que tenen els
nostres clients envers les fires, i que hi ha noves
oportunitats per ser eficients, més que actualment, no
es la crisi es el model, jo crec que el format de fira
tradicional esta canviant o ha de canviar, cada vegada
tenim menys visitants, tenim menys expositors, el
volum de negoci l’anem perdent, i estem dient que es
culpa de la crisi i hi ha una part important que es la crisi
però jo crec que venim d’alguna cosa més que això,
que el model firal necessita ser repensat, ara quan
entrava estava veient que s’anuncia aquí el Circ de
18è Congrès de Fires de Catalunya

Solei, el circ tradicional també ha passat pel mateix, i
crec que hem de plantejar, formats creatius innovadors
com el Circ de Solei, recentment quan vas a presentar
un projecte firal ha alguna empresa, i dius vull organitzar
una fira nova, el primer que trobem i que veiem es un
cert rebuig, Fira de Girona parla de Fòrums, ja no parla
de fires, Fòrum Gastronòmic, Fòrum d’Innovació,
tenen una utilitat molt gran però estan fent coses
diferents i crec que segurament es aquest el camí, ens
trobem moltes barreres pel que son les fires, el format
al anar a presentar-ho, jo crec que la gent veu aquesta
moqueta gris, aquests estants, aquestes llums, crec
que la gent esta una mica cansada i vol experiències
noves i vol coses noves, hem replicat models com els
de les bodes els Mercats Medievals, estan molt bé
però es que els anem replicant a tot arreu i fent el
mateix model a tot arreu, segurament hi ha un que es
molt original i que es molt vàlid, sobreviuen i
evidentment no deixaran de fer fires com les que estem
fent ara i hi ha persones sectorials, els demés han de
fer coses diferents, la Expo de Munich es un referent a
nivell Europeu amb el sector del esport i amb aquest
format tradicional van fent coses i van fent coses però
com es el referent a tot Europa totes les empreses hi
son, recentment explicaven un exemple Alemanya, la
fira que crec que era de packaging, que hi havia 25.000
metres quadrats d’empreses Italianes, el director de la
fira Italiana de packaging deia “ hi ha més gent aquí
que a la meva”els líders son encara els més referents
amb aquesta situació actual, la gent es refugia amb les
18è Congrès de Fires de Catalunya
Les fires coma eina eficient
fires líders, igualment es un referent la Fira de l’Avet
d’Espinelves, es un referent dins el mercat de l’avet del
Nadal té un format i continuarà sent-ho no vull dir que
tot es desmunti, però els demés que no son líders en el
sector han de fer coses diferents, que ens ha passat?
Jo recordo els anys noranta, va aparèixer Internet, i
Internet substituirà les fires desapareixeran i seran
virtuals, res d’això ha passat en aquell moment tots
volíem ser portals d’un sector i controlar aquell sector,
i farem negoci i cobrarem per que anunciïn els nostres
expositors i les empreses a la nostra web i controlarem
la informació del sector i serem més potents, res d’això
ha passat perquè crec que hem continuat donant uns
missatges i com parlem de les fires continuem parlant
de metres quadrats i de nombre de visitants,
d’expositors de superfícies de productes, superfície
bruta, superfície neta, expositors directes indirectes i
anem a un discurs que realment no se si als nostres
clients els hi interessa aquest discurs, si hem de fer
coses noves o els hi hem de dir coses noves, com el
volum de negoci que han fet o la quantitat d’entrepans
que s’han venut a la fira, no se, però segurament
podríem fer una nota de premsa de qualsevol fira
nomes canviant les xifres, la fira ha crescut tants
visitants, seria sempre el mateix format i estem
comunicant això als mitjans de comunicació, i repetit
sempre estem donant aquest discurs, probablement
això ens ha distret del negoci, eren temps de bonança
i realment el creixement econòmic ens va despistar, tot
anava molt bé tot creixia invertíem en infraestructures
37

Les fires coma eina eficient
38
fèiem més Palaus de Congressos, es feien més fires, i
anàvem acord amb tot el que estava passant, en un
moment que veiem que tot creixia, i es quan ha arribat
la crisi que diem, ostres, la crisi ens ha portat aquí, no
segurament, el model ja estava fallant, llavors hi ha
coses que no funcionaven i que hem de d’adreçar, el
que esta clar, els nostres clients, s’ha acabat els dies
del consumidor passiu que rebia informació, o
publicitat al diari o a la televisió, i compararia el nostre
negoci com els diaris, que actualment tenen molts
problemes de publicitat, d’anunciants, i nosaltres
tenim problemes d’expositors, però jo crec que es una
comparativa molt similar a la nostra problemàtica,
nosaltres no estem oferint res de nou, tenim una
plataforma de trobada entre oferta i demanda, però
som previsibles, i crec que hem de buscar coses
noves, veiem que el comportament del consumidor
actualment ha canviat, participa de les marques,
apareixen portals de venta com Privalia, en Joel Joan
ha trobat per exemple, com trobar finançament de
com produir una pel·lícula, veiem que hi ha noves
formes de consumir, el client opina el client modifica
productes, recentment veiem una pagina a Facebook
de Mercadona que té 40.000 seguidors, que dius si ets
seguidor de un Supermercat també sobte una mica no,
però resulta que aquesta web no es de Mercadona,
que el Facebook no es de Mercadona i algú esta
opinant sobre ell, esta dient informació veraç, però
esta comunicant hi ha gent que esta opinant i esta fent
coses sobre la teva Marca, la gent vol participar de les
coses i vol formar part, i a més modifica la velocitat en
que passen les coses i no tenim temps de reacció
quan estan passant les coses quan estan fent coses i
hem d’estar molt atents a les coses que estan passant,
en l’entorn actual, els visitants tenen molta informació
sobre el producte, avui dia en un Saló de l’Automòbil
vas però ja saps el que hi ha, ja coneixes perfectament
el cotxe, ens volem comprar un cotxe, busquem la
web, cerquem la informació i quan arribem a l’estant i
volem un cotxe a vegades tenim més informació i
sabem més coses que el propi comercial, doncs això
son nous formats que hem de contemplar, hi ha una
manca de temps, no tenim temps per processar tota la
informació, tenim moltes opcions per escollir ja no
nomes les fires sinó d’altres esdeveniments, tenim una
societat que ho volem fer tot, volem anar a tot arreu i
volem veureu tot i bé volem practicar les triatlons, anar
a córrer, moltes accions i moltes coses alhora que
estan passant les fires, tenim moltes opcions i realment
hi ha moltes alternatives, en molts casos els
esdeveniments es més important les oportunitats de
negoci que el propi producte, volem trobar persones
volem veure qui hi ha, volem tenir temps d’intercanviar
targetes i veure que puc fer amb aquella persona el
producte ja el conec ja l’he vist a les xarxes, realment
ja tinc molta informació, hi ha un excés d’oferta firal
18è Congrès de Fires de Catalunya

també i el que deia avanç estem repetint molts models
també, amb molts tipus de fires, hi ha noves
oportunitats per ser una eina eficient? Si, potser el que
vull fer es esment molt de la xarxa i del que representen
les tecnologies, però crec que es una bona eina per
ajudar-nos a treballar de cara el nostre client i ajudar el
nostre client a les plataformes que son els
esdeveniments firals, i m’agradaria comentar algunes
línies d’actuació, es important crear un argument
creatiu al voltant del esdeveniment, l’Story Telling es
una tendència que ve d’Estats Units, i s’utilitza molt en
política i que les empreses han utilitzat, primer parlaven
del producte, desprès parlaven dels valors d’aquest
producte i ara estan envoltant d’història aquest
producte per apropar-se al consumidor per fer-lo més
seu, tots han parlat de les marques de la història com
un referent, es una marca de texans que ostres, la
historia de que els miners amb les tendes de campanya
van crear aquesta marca i van crear un producte, això
implica i fa participar els visitants i les empreses dintre
del projecte, desprès, una cosa que si que estem fent,
i que hem vist i que pot funcionar i que desprès ho
ajuntes i es l’ambientació, “l’atrezzo” dels
esdeveniments, les jornades el compartir coneixement,
espais de “networking” i utilització de les xarxes
socials, però ho estem fent tot de manera dispersa,
fem una ambientació perquè vam veure que al “Bread
and Butter” funcionava molt bé i tal, hem creat un “Chill
out” perquè la gent descansi i desprès no hi ha ningú,
i hem fet un programa de jornades tècniques, es molt
important però hem complicat tan el calendari de
jornades que la gent ja no sap on ha d’anar, no té
temps de visitar la fira, crec que això ho hem de fer de
manera molt coordinada, sabem que hem d’anar a fer
aquestes coses, però per donar valor als nostres
productes, però ho estem fent d’una manera totalment
des coordinada, la utilització de les xarxes socials que
deia, ser amic d’una fira doncs el mateix que deia
avanç amb el Mercadona, bé sinó m’aporta res, i sinó
estic gestionant coses, no em servirà de res i si els vull
activar per que vinguin a la fira, vinguin aquests espais
de “networking” a aquestes jornades i s’hi trobin a gust
amb un “attrezzo” correcte, haig de fer-ho tot d’una
manera molt més coordinada, crear esdeveniments es
a la demanda, aquestes tecnologies en ho permeten,
tradicionalment hem fet, crear una fira, parlar amb les
empreses expositores amb el sector amb l’associació,
escolta podríem fer una fira del que sigui, convocarem,
farem una campanya de publicitat, intentarem que
vingui molta gent que us interessa, i l’estructura es
aquesta, preparem l’oferta, dissenyem el producte, i
contactem amb el visitant, crec que ara ja hi ha alguns
projectes que ja comencen a veureu així, anem a
escoltar la demanda que vol, quines necessitats tenen,
com voldrien d’esdeveniment, que volen trobar, i amb
18è Congrès de Fires de Catalunya
Les fires coma eina eficient
aquesta informació i amb aquesta porció dels visitants
que a més a més, volen participar i volen ser creadors
de producte podem manar l’oferta i tenim aquesta
demanda que vol això, anem a participar i crear un
esdeveniment, crec que ara es el moment i la
oportunitat de crear esdeveniments des de aquest
punt de vista i amb aquest format.
Els sistemes d’estalvi i aprofitament del temps, a
la gent cada vegada diem que ens falta temps, i que
anem més amb l’agenda ocupada i que no tenim temps
de fer coses a més, arribem a una fira trobem cues,
que no ens agraden, hi ha molts elements moltes eines
actualment per evitar que això passi, hi ha sistemes
de pagament, entrades amb el telèfon mòbil, hi ha
moltíssimes aplicacions moltes coses que permetrien
aquestes cues i aquesta sensació de temps mort i de
perdre el temps quan estàs amb aquesta situació, s’ha
intentat i crec que encara no hem trobat un sistema
d’agenda, de trobar la gent amb el temps i de estarhi
de manera ordenada, si que comencen a haver-hi
aplicacions que ens ajudaran en aquest sentit, desprès
parlo de les interrupcions intel·ligents, he estat al
altre costat com expositor, i et trobes que quan dius
que participes en una fira, tan com expositor com a
visitant, de sobte tens un bombardeig de “mails”, i
d’informació, que al final no contestes ni obres cap,
hauríem de saber i trobar aquells moments oportuns
per arribar-hi, però realment, hi ho dic seriosament,
arriba un moment que no vols saber res més i gairebé
et molesta, aquest bombardeig aquesta informació
constant d’ofertes de coses per quan vaguis a la fira,
estem produint l’efecte contrari, per tant, busquem
estratègies d’arribar al nostre client més eficient,
volia posar sis exemple per acabar, d’esdeveniments
i coses que estan passant, al telèfon mòbil s’està
convertint en una eina imprescindible per treballar
amb els visitants i amb els expositors, l’altre dia vaig
veure en una presentació, una eina i que hi haurà
moltes més però, mitjançant la qual tu et descarregues
l’aplicació, tens l’entrada a l’esdeveniment i pots
interactuar amb tots els que s’han descarregat
l’aplicació, per tant, tu arribes a un fira, els expositors
evidentment s’han descarregat l’aplicació i jo estic
buscant distribuïdor per Xina, tots aquells expositors
que estiguin allà del mercat xines, poden posar-se en
contacte amb aquesta persona i trobar-se el moment,
estem reduint la incertesa que quan vaig a una fira qui
trobaré moltes vegades, amb aquestes eines estic
facilitant molt la participació i donant molt valor amb
l’organització d’aquell esdeveniment, per exemple
la “Terrasse Bleu”, es un exemple d’esdeveniment
d’una marca de cervesa que organitza trobades amb
consumidors, però, que els consumidors a traves de
les xarxes, diuen en quina ciutat de França o volen fer,
van opinant, van dient, van voltant, van participant, on
39

Les fires coma eina eficient
40
els hi agradaria i desprès la organització en funció del
que esta escoltant, a un castell a un part de França
que s’ha escollit, l’espai l’escolleix la organització
però la ciutat son els consumidors els que diuen on
volen anar, i fins hores avanç no saben on serà, i es
genera un misteri una sèrie d’accions en la que esta
participant tota la gent, i a més es fantàstic tens un
públic captiu, tenen més gent que vol anar-hi de la
que poden tenir, després hi ha Lego i Viquipèdia, la
gent té ganes de participar i formar part de les coses i
son dos formats que la gent altruistament esta donant
informació i esta donant valor al producte des del teu
client, Lego té una sèrie de consumidors, que li estan
demanant que faci unes peces uns productes perquè
ell les faci, i les estan dissenyant perquè Lego desprès
vendran a altres clients, però es tant el sentiment
de pertinença, de poder participar amb això, que el
consumidor esta al costat de la marca, també hi ha
actualment el que dèiem les xarxes, la opinió pot
anar molt rapida i enseguida pots tenir un problema
de comunicació molt gran, el format de les jornades
té molt valor per part dels ponents i ha aconseguit
portar-les per tot el mon, va començar a Estats Units,
i hi ha franquícies d’aquest format de jornades per tot
el mon i han aconseguit divulgar-ho d’una manera molt
eficient, i finalment estem parlant d’altres, el que diem
la realitat augmentada, també son tecnologies que
ens ajudaran cada vegada més amb la organització
d’esdeveniments, i un cop més el telèfon mòbil, inclòs
Alemanya s’ha fet una pel·lícula que vas al lloc on
passa la pel·lícula amb el telèfon mòbil quan arribes al
lloc poses els peus on et diuen, poses el telèfon mòbil i
veus la part de la pel·lícula, passes a la següent escena
i vas i la veus, estem dient coses que evidentment tot
es tecnologia del que estic parlant i que no aplicarem
tot de cop i que no farem prospeccions si que crec
que son tendències i coses que hem d’anar a buscar
pels nostres esdeveniments i que sobretot hem de
comptar amb la participació dels nostres visitants, el
que dèiem la demanda que participi en la co-creació
de l’esdeveniment, crec que es una de les claus
en aquests moments de les fires, per part meva res
més, espero almenys haver sigut molt crític i intentar
introduir temes de tecnologies i inquietuds que crec
que hi ha en el sector i per part meva moltes gràcies
per la vostre atenció.
Sr. Xarli Diego: gràcies Jordi Montserrat per
aquesta intervenció,
El 18è Congres de Fires de Catalunya, vosaltres,
vostès, poden preparar alguna pregunta per formularli
al Jordi i mentre faig una primera del que ha estat
parlant, contínuament sentim parlar de xarxes
socials, contínuament sentim parlar de la xarxa, has
parlat d’algun exemple, però hi ha dues idees, una
cap “bogar” té el prestigi de la Vanguardia encara, i
segona, hi ha alguna fira que apliqui tot allò que dieu
els conferenciants des del punt de vista de les xarxes?
Es a dir sempre tenim una possibilitat de treball, es una
eina de treball però algú ho esta fent de debò o s’està
provant en aquesta assignatura?
Sr. Jordi Montserrat: jo crec que hi ha més exemples
que hi ha en esdeveniments que potser a fires, les fires
estan aplicant algunes d’aquestes coses, no tot, es el
que deia, la proposta es hi ha totes aquestes eines,
quina m’interessa més utilitzar, i cadascú en funció de
la seva estratègia utilitza unes o unes altres, el exemple
de “Bleu”, crec que es un exemple que amb la xarxa
social convoco molta gent les estic apropiant per la
meva marca, amb el sector firal doncs crec que els
Alemanys estan treballant molt bé però també tenen
tota aquesta força que son els líders en moltes fires, hi
ha esdeveniments, el Sonar, es un esdeveniment molt
viral, i segurament son sectors molt nous, d’un públic
també, que interactua constantment, cada vegada
més els “bloggers” la Vanguardia té una notorietat i
continuarà sent-hi, mai cap mitja ha tret a un altre, es
una de les coses que es diuen, però també et dic que
cada cop més les fires avanç convidaves a periodistes
perquè vinguessin a fer el seguiment i cada cop el que
fan es contactar amb “bloggers” perquè es generi una
opinió i perquè vinguin a les fires cada cop es més
important intentar generar opinió a la xarxa i que tingui
transcendència, que la premsa tradicional, que es va
seguint, que inclòs aquests “bloggers” fan referència
a la premsa tradicional, no estic anul·lant la premsa
tradicional, però, com deia la mateixa premsa esta
buscant camins digitals per estar present i per arribar a
la gent a traves de les xarxes.
Sr. Xarli Diego: gràcies Jordi, alguna
pregunta a la sala? Avui si, avui ja toca, gràcies, si pot
dir el nom i la seva organització?
Direcció General de Governs: Els anàlisis sempre
son interessants, els diagnòstics ja no hi arribem i la
manera de curar el malalt ja això ja es una cosa que
no, de totes maneres amb aquesta xerrada que has
fet, jo trobo a faltar els quatre punts importants de les
fires, es el contacte humà, que això no ho té la xarxa,
es la venda de producte aquí podríem discutir per la
Fira-Mercat, que es ven producte i el que ven producte
a les fires continua anant a les fires, una altre cosa el
viatjar, anar a llocs que ha un li agradi, una altre cosa
el turisme, una altre cosa es l’acolliment que et faci la
ciutat,i una de les coses més importants, perquè vaig
fer una vegada un treball i em va sortir que el que fan
els expositors es voler-hi ser, si van allà es per inèrcia
18è Congrès de Fires de Catalunya

perquè hi ha sigut tota la vida i perquè evidentment
sinó hi ets sembla que has desaparegut del mapa i
això dona prestigi, aquests cinc punts, que no tenen
res que veure en tot l’altre que hi es evidentment, el
producte el coneix tothom, el que no coneix qui el ven,
i evidentment aquella persona si fas aquell contacte
humà, una de les coses que continuo repetint es
aquest, i llavors amb aquests cinc paràmetres que no,
que ens despistem una miqueta, son diferents jo crec
que son diferents una mica denominador comú de
totes les fires, jo crec que amb vista a una altre cosa
que no s’ha parlat es el finançament, el caler, perquè
si tenim unes grans infraestructures que per anar allà
resulta que a pesar de la inèrcia a pesar que tu t’agrada
anar de “baden baden” i dius això quant val el metre?
Un altre tema això que deies els metres quadrats
que son objectives per poder fer estadístiques de
creixement i de tot el que es facin i com que hi ha
nombres es poden quantificar, una de les peques que
té les fires es el “feedback” es el punt de vista de retorn
necessari no hi es i crec que el tema del finançament,
per exemple una de les grans beneficiades son les
ciutats, els hotels etc.. aquesta gent evidentment, que
es fa a traves del municipi de la vida política que es fa,
es financin els estament firals i això es com l’Aeroport
de Girona, l’altre dia escolta aquí els més interessats
no es el poble? Paguin es que viatgen sinó els hotelers
de Girona, potser s’hauria de fer un re-plantejament
qui financia que, i qui li interessa, perquè es clar que
financi un senyor que no ha anat mai a Girona, mai
cap hotel i resulta que hem de pagar els viatges barats
de la meva filla que li costa dos euros anar a Munich
perquè ha vist que hi ha un viatge i pagui, potser aquest
tema del finançament tampoc s’ha parlat de qui es qui
paga i apart de tot el que has dit es veritat de això de
les noves tecnologies, això es inevitable i van dir que
les persones viatjàvem molt ràpid però els objectes i
les fotos encara més, amb el tema d’Internet, jo vaig
estar molt d’acord amb una noia que va fer una petita
intervenció que va dir el tema de les xarxes, us vaig
posar l’exemple de la piscina, la web de casa teva,
es com la piscina de casa teva, i l’altre es banyar-té
a l’oceà, i com a les xarxes hi ha molts taurons, caure
en l’estratègia que va explicar aquesta noia no se si
esta per aquí la sala, va dir “home això es interessant
perquè més o menys jo faig aquesta estratègia “ i
dius els que vaguin al mar si em troben es dirigiré a la
piscina..
Sr. Xarli Diego: la pregunta es, que de cara ha
enfocar el que podríem dir curar el malalt, poder
s’haurien d’agafar aquest cinc punts i potser res més
perquè tot el demés... gràcies
Sr. Jordi Montserrat: Intento respondre una mica,
18è Congrès de Fires de Catalunya
Les fires coma eina eficient
en quant al contacte humà per suposat es el gran
valor de les fires i que quan dic que el producte es el
de menys es perquè crec que el contacte humà es el
que esta valorant més les fires, es a dir, jo tinc molta
informació però al final vull veure aquella persona
amb la que faig negoci o amb la que tinc oportunitat
de fer o que vull conèixer algú però al final el punt
de trobada del contacte humà es molt important, en
quan a la venta de producte, avanç les fires es feien
en funció de les dates oportunes per presentar les
novetats, el “Sonimag” es feia el Setembre perquè
totes les marques presentaven novetats, avui dia
això es impossible tothom esta presentant novetats
constantment, tothom intenta córrer més que l’altre,
la informació la tens i el comercial ja s’ha posat en
contacte es a dir el producte si que hi es, però esta
passant a un segon terme, evidentment les ciutats son
les grans beneficiades dels grans esdeveniments i el
que sinó i vaig no hi soc això crec s’està acabant crec
que en aquests moments la gent ja s’atreveix, avanç
la gent anava a les fires i ostres no puc deixar de anar
perquè diran que estic malament que es desaparegut
això funcionava inclòs un argument de venta nostre
però escolta la gent a perdut la por ha això, els
expositors han perdut aquesta por, escolta si no vaig
hi ho han provat i m’ha funcionat el mateix o no m’ha
funcionat el mateix no tinc perquè anar, es com una
mica la publicitat en revistes, en quina m’anuncio al
principi a totes al final selecciones, i arriba un moment
que hi ha algunes que no hi vas i a les fires esta passant
el mateix s’ha perdut aquesta por de dir si no hi estic
no hi soc, no no hi soc i tinc formes de comunicar-ho,
inclús hi ha hagut algunes accions d’empreses que no
van a la fira però se’n aprofiten, però fan una convenció
al hotel del costat han aprofitat tota la comunicació de
la fira i convoquen els seus millors clients a una acció
d’un dia, sobretot per això que parlàvem, de la manca
de temps, escolta han fet una cosa d’un dia han comtat
amb els seus clients han fet la promoció que volien fer
i punt, a Xina les fires duren dos dies, també estem
fent coses que també van lligades amb el temps i es
el tema de no ser-hi cada cop hi ha menys por de no
ser-hi en aquest aspecte.
Sr. Xarli Diego: gràcies Jordi, alguna pregunta
més? Moltes gràcies Jordi per haver vingut i participar
al 18è Congres de Fires de Catalunya, que vagui molt
bé, gràcies.
Sr. Jordi Montserrat: gràcies. gràcies
Aplaudiments.
41

42
Presentació dels indicadors
de la qualitat
Marina Vives Mestres.
Han sigut molt ràpids en incorporar-se a la taula,
presentació indicadors 2011, l’estudi genèric que es
vol obtenir dels indicadors 2011 de l’observatori de
qualitat de les Fires de Catalunya, es tenir una idea
global sobre la seva situació en un any determinant i
poder comparar els seus resultats amb els dels anys
anteriors per veure l’evolució, l’anàlisi realitzada als
indicadors de les activitats firals aporta una important
informació sobre el sector sobre el seu comportament,
aquesta informació, referents tècnics permet a les
entitats firals catalanes conèixer on estan situades en
relació amb les mitjanes del conjunt de les activitats
firals de la mostra estudiada, la informació s’ha
obtingut a través de la resposta del qüestionari creat
al efecte per part de 162 activitats firals de la mostra
que representen més del 36% de les fires celebrades
en el conjunt del any, es tracta doncs, d’una mostra
força representativa del sector firal català que
permet disposar a la Direcció General de Comerç
d’una informació fonamental que facilita la detecció
de desequilibris i o dèficits que li permetrà aplicar
a través de les seves polítiques els mecanismes i
mesures per tal d’incrementar la productivitat de les
entitats firals catalanes i de les empreses expositores
que participen a les seves fires, històricament es tracta
de la onzena edició de la sèrie que s’ha realitzat des
de l’any 2001, i ara els parlaran Marina Vives Mestres,
que es professora d’estadística del Departament
d’Informàtica i Matemàtica Aplicada de la Universitat
de Girona, i membre del grup de recerca i anàlisi
de dades composicionals , i també els parlarà per
presentar aquests indicadors 2011, Xavier Tort que es
Director del Departament d’Estadística i Investigació
Operativa de la UPC i membre del grup de recerca en
estadística aplicada, gràcies per ser aquí i per arribar
d’una manera tan rapida.
Xavier Tort: Molt bé moltes gràcies, a veure
segurament alguns de vostès hauran vist algun altre
any aquesta presentació que fem dels indicadors i
que sempre aprofitem per fer dues coses, la primera
es per donar les gràcies d’haver participat i d’haver
contestat l’enquesta, i la segona es per animar-los
a fer servir aquests indicadors per la millora per la
18è Congrès de Fires de Catalunya

gestió per prendre decisions, per comparar se i en
definitiva per millorar les seves activitats i les seves
fires , la presentació d’aquest any hem decidit canviar
una mica el format i en canvi d’explicar quins son els
principals indicadors i quina ha estat l’evolució durant
aquests últims anys, ha sigut la de pensar amb una
fira diguem que fictícia i una mica atípica i fer veure
que fem servir aquests indicadors o fer una mica
un simulacre de com ens podríem comparar amb
aquesta fira i prendre decisions en base aquestes
decisions i això es el que la Marina us presentarà tot
seguit.
Marina Vives: si doncs això que m’han dit abans ja
fa uns anys diguem doncs que s’edita aquest llibret,
que es aquest resum d’anàlisi estadístic d’aquestes
dades que ens proporcionen les fires , jo personalment
es el tercer any que participo en la elaboració d’aquest
llibret i si que es veritat que sobretot aquests dos
darrers anys s’han introduït canvis substancials si
recordeu l’any passat, vam introduir el que era el
qüestionari electrònic, que estem molt satisfets,
perquè vam rebre forces “feedback’s”, de comentaris
en què la interfície era molt agradable i que a més
doncs una cosa que ens feia por era la part tècnica i
no va haver-hi massa problema, coses puntuals, per
tan va haver-hi una bona acollida d’aquest qüestionari
electrònic, per altre banda si que estem rebent, tan
aquest any com el passat, son suggeriments o
comentaris i observacions en dos sentits, el primer es
que sembla que alguns d’aquests indicadors que
siguin poc adequats ha alguns tipus de fires, que
tenen unes característiques particulars, i una mica
doncs qüestionen la seva utilitat, cosa que nosaltres
estem aquí doncs per ensenyar que si que ho son, i
l’altre aspecte es la dificultat de quantificar algun
d’aquests indicadors doncs que es demanen, en
aquest segon sentit el que hem fet aquest any es
reformular algunes preguntes perquè en canvi
d’esperar una resposta quantitativa esperar-la
qualitativa en canvi de dir nombre de dir molt o..,
doncs que intentem millorar en aquest sentit i bé
doncs això que ha dit el Xavier, que, per poder
ensenyar com fer servir aquests indicadors veurem
que la presentació d’avui es una mica especial, bé
doncs farem això farem un petit exercici, joc, una
simulació de com fer servir aquests indicadors amb
aquesta fira fictícia, quan vaig començar a preparar
aquesta presentació era a principi de tardor, era que
si els moniatos que si les castanyes i el panellets,
volia fer una cosa així de cara tardor, i com que la fira
de la Castanya ja existeix vaig fer la Fira del Moniato,
per posar-li un nom, em penso que no hi ha cap,
imagineu que la Fira del Moniato l’organitza
l’Ajuntament d’un cert poble juntament amb els seus
comerciants, ens podem imaginar doncs que es una
18è Congrès de Fires de Catalunya
Presentació dels indicadors de la qualitat
zona, que es un poblet doncs que es cultiven
moniatos, i que la cuina d’aquell lloc es d’un cert que
gira al voltant d’això del moniato i per tant el primer
que podem fer es doncs començar a mirar el tipus de
fires que han contestat el qüestionari a veure si
nosaltres i aquesta fira del moniato si es veu
representada, i fixeu-vos que això esta al principi del
llibret, vosaltres ho teniu amb un color diferent, si més
no un color més maco, que ens dona així pels
estadístics més “cutre”, fixeu-vos que ens diu que
esta organitzada pel Ajuntament i tenim que el 66%
de les fires que han respost el qüestionari que han
proporcionat dades aquest anys doncs han
proporcionades per Ajuntaments, per tant podem
pensar que els resultats d’aquests indicadors podran
servir per nosaltres, molt bé imaginem que aquesta
fira té un pressupost mig, no diem exactament la
quantitat perquè no té més importància però recordem
que pressupost mig son aquelles fires que tenen de
pressupost entre 20.000 i 80.000 euros, i que es
celebra als carrers de la vila, per tant que no disposa
d’emplaçament firal, que es el cas de moltes fires que
responen el qüestionari, teniu també aquesta taula en
el llibret, i fixeu-vos, que teniu les variables,
d’organitzador i de pressupost, i nosaltres ens
situaríem aquí, es a dir fira organitzada per
l’Ajuntament, de pressupost mig, una cosa que es
important i que podem observar, es que fixeu-vos que
de les fires organitzades pels Ajuntaments, son
majoritàriament de pressupost baix i mig, per tant
estem dins del que es típic, molt bé, això seria una
mica per situar-nos, on poden servir aquests
indicadors, fixeu-vos que repassarem alguns
indicadors, que evidentment no els podem repassar
tots, perquè no tenim temps, i perquè potser es
veritat que tots els indicadors son representatius
d’aquesta fira o es poden fer servir per tant, farem
uns salts en alguns d’ells, cost en publicitat, imaginem
que aquest any es el primer any que es celebra
aquesta fira i han gastat 12.000 euros en promoció i
publicitat, fixeu-vos que en el llibret tenim diagrames
de variants que son d’aquest tipus en el que cada
puntet d’aquest representa una fira , llavors tenim dos
eixos, l’eix vertical, que indicaria el pressupost
d’aquesta fira i l’eix horitzontal que tenim el cost en
promoció i publicitat, cada puntet una fira, fixeu-vos
que la nostre fira del moniato, esta situada més o
menys en aquest pressupost que hem dit mig, i a més
a l’eix horitzontal el situem en aquest cost en promoció
i publicitat, per tan, hi hauria un puntet més o menys
aquí, llavors imaginem una recta que unís aquests
punts, que seria aquesta tendència, veiem que estem
situats una mica a la dreta, que vol dir això? Doncs
que de les fires que tenen aquest pressupost com
nosaltres, nosaltres seriem dels que hem gastat més,
43

Presentació dels indicadors de la qualitat
44
potser doncs seria de cara l’any que ve plantejar-nos
que ha passat, com es que hem gastat tant, ho
enteneu eh? Aquesta recta el que marcaria es aquesta
tendència, com es relacionen aquestes dues variables
que estem una mica més així a la dreta, hem gastat
com massa, i no s’esperaria que amb el pressupost
que tenim gastem tant en promoció i publicitat,
d’acord, respecte el nombre de visitants, com que la
fira es gratuïta no hem comptabilitzat el nombre
exacte de visitants però podem estimar que ronda els
15.000, doncs fixeu-vos que si intentem situar la
nostre fira, si que cau més o menys en aquesta línia
de tendència, per tant si que hauríem tingut un
nombre de visitants acord amb la despesa amb
promoció, imaginem també que hem contractat una
empresa de muntatge i desmuntatge de estant i que
el cost per metre quadrat es de 20 euros, fixeu-vos
que en el llibret teniu aquest diagrama de punts en el
que si intentem situar-nos amb aquests 20 euros el
metre quadrat, estem més aviat a la dreta, per tant,
som de les fires que hem gastat més diners en
muntatge desmuntatge d’estants, per tant de cara
l’any que ve pensar que si més no, hi ha altres fires
que tenen un cost menor, per tant aquí es un lloc on
podríem estalviar, respecte l’impacte sobre l’entorn,
imaginem que es van col·locar contenidors de
reciclatge de cartró, i que a més no es va quantificar
la massa de residus generats, recordeu que un dels
indicadors es, quilos, no ho van quantificar però van
reciclar el paper i cartró, doncs fixeu-vos en aquest
gràfic de barres, el que cada barra es un ítem un
element, moqueta, paper, cartró, plàstic, vidre i altres,
i diguem el color més groc, seria, el percentatge de
fires que reciclen aquest ítem i el que queda amb rosa
seria doncs els que no reciclen, per tant veiem que la
majoria de fires reciclen paper i cartró, però, es que la
majoria de fires també reciclen plàstic i també vidre,
per tant, podria ser una cosa a fer l’any que ve, també
instal·lar contenidors de plàstic i de vidre, perquè
sembla que sigui relativament fàcil fer-ho perquè els
altres també ho fan, un altre aspecte, com que es fa
als carrers del poble, més o menys la zona on s’han
instal·lat aquestes parades, hem contat que hi ha
unes sis papereres, diguem que son fixes, cosa que
suposa 0.4 papereres per cada 1.000 habitants, i si
situem això en aquest diagrama de punts, el nombre
de papereres de totes les fires, nosaltres estem més
aviat a l’esquerra, doncs sembla que les altres fires en
tinguin més, seria lògic doncs en posar-ne més de
cara l’any que ve, per estar més al mig, bé, temes de
gestió, això son aspectes que es destaquen en el
llibret, el tema d’assignació de tasques es un aspecte
important de cara doncs que la gestió sigui més
fluida, no hi hagi problemes, reviso de resultats en
edicions anteriors , d’aquest any que suposem que es
el primer any, doncs l’any que ve comparar-nos amb
l’any anterior que hi va haver que no hi va haver i
utilitzar els indicadors que no es res més que el que
estem fent ara, utilitzar aquest llibret, pel que fa la
satisfacció dels clients, imaginem que aquest any no
s’han realitzat enquestes formals de satisfacció de
visitants i expositors, però, anem a fer un cop d’ull al
llibret, que passa en les altres fires, fixeu-vos que
tenim aquest diagrama de punts, del que tenim també
les valoracions de cadascun d’aquest ítems de totes
les fires, fixeu-vos que pel que fa la valoració global,
té totes les valoracions o la majoria de les valoracions
estan al voltant del set, per tant també ha aprovat, en
l’aspecte de neteja, en general sembla que també
esta ben valorat, l’enllumenat també, el respecte al
medi també, senyalització podríem considerar que
també, però amb el tema aparcaments sembla que hi
ha com problemes, sembla que les fires, en general,
hi ha molta variabilitat en el donar la puntuació al
tema aparcament, i sembla que es un tema recurrent
en el temps es una cosa que sempre té problemes,
quan tots els ítem s’aproven amb mitjana aquests
sempre queda més justet, i llavors el tema accessos
més o menys també aprovat al voltant del set, i per
tant seria una cosa a pensar, doncs, que l’any que ve
el tema aparcament es una cosa que sembla que
pitjor valoren els visitants. D’acord fem més cops d’ull
al tema dels indicadors, preguntant als expositors, els
resultats ens diuen que obtenen resultats inferiors i
això si ho pensem bé potser es un problema que
esperen més del que es troben, que tenen unes
expectatives molt altes, llavors per intentar reduir
aquest percentatge, perquè no intentem fer servir
aquests indicadors, fixeu-vos del que ens diuen els
nostres visitants de perquè venen, i tenim un 26%
dels visitants que venen per curiositat, de passeig,
llavors tenim aquest ítem altres que, podem pensar
que es la Festa Major, tradició, i llavors tenim aquest
16% que si que hi van per temes de decisió de
compra, per tant perquè no fem servir aquests
resultats, que en aquest cas, es de totes les fires,
però un cop haguem fet la nostre enquesta als nostres
visitants fem servir aquests resultats per donar als
nostres expositors per l’any que ve, que no es facin
unes expectatives que desprès quedin decebuts,
llavors un altre aspecte, fixeu-vos que nosaltres hem
dit que som una fira sense emplaçament firal, i les
estadístiques diuen que, en les fires sense
emplaçament firal son les fires que tenen un major
nombre d’estants, que es positiu i que ho podem dir
als nostres expositors,hi haurà molta gent que
passarà per davant visitant, més que no pas en les
fires amb emplaçament, bé acabant amb això dels
indicadors, fixeu-vos que en aquest diagrama el que
veiem es el percentatge de clients, tant de visitants
18è Congrès de Fires de Catalunya

com expositors que tenen intenció de tornar, i
apreciació de millores, doncs gent que ha vist millores
respecte l’any anterior, i hi ha com una tendència
creixent, i fixeu-vos, cada puntet torna ha ser una fira,
doncs sembla que en les fires on hi ha més apreciació
de millores, hi ha major percentatge de gent que vol
tornar, per tant es una cosa important anar millorant
any darrera any, perquè es una cosa que el client
percep, llavors en el nostre cas, semblaria que les
millores a fer serien, col·locar més contenidors de
reciclatge, realitzar aquestes enquestes de satisfacció,
establir clarament l’assignació de rols de tasques a
desenvolupar , realitzar enquestes de satisfacció, fe
aquesta anàlisi i comunicar, que es el que deia el
company, Jordi Montserrat, que es demanar als
nostres clients que es el que volen i transmetre
aquesta informació i adaptar-ho al que volen. El tema
d’accions i internacionalització es un aspecte que
també es important sobretot en el context actual,
potser en aquest cas de la fira del moniato es difícil
però també se’ns podria acudir una fira del moniato a
França, anem allà, contacte amb els productor d’allà
i fem aquest intercanvi, pensar doncs a sortir una
mica d’aquest poble, bé doncs això es tot, bé espero
que us sembli útil, sobretot insistir en l’aspecte de les
enquestes de satisfacció, no podem millorar i
augmentar la qualitat sinó tenim el “feedback” de a
qui va dirigit aquesta activitat per tant adaptar-nos
18è Congrès de Fires de Catalunya
Presentació dels indicadors de la qualitat
una mica al que exigeixen i demanen. Gràcies.
Aplaudiments.
Necessitaríeu alguna pregunta d’això? De com fer
servir el llibre?o inclús sobre l’evolució d’aquest any?
Hola bon dia, el meu nom es Sergi Alegre, treballo
a la Direcció General de Comerç, i ara fa poc me
incorporat a l’àrea de fires, i tinc dues preguntes,
entenc com funcionen els indicadors i quina activitat
pot tenir un organitzador firal, el que no em queden
clar son dues coses, primera, quan amb estadística
es fan operacions, mitjanes etc.. que hi trobo molta
utilitat, no entenc com es fa per captar el nombre de
visitants, per que clar si faig una estadística, i, algú
m’ha de dir que els visitants ronden els 15.000 o els
12.000 l’estadística no se fins quin punt té validesa ?
i l’altre es, quina relació tenen les papereres amb una
fira i que jo hagi de fer més o menys papereres, això
tampoc ho he tingut clar. Gràcies.
Xavier Tort: la primera pregunta bàsicament el que
ens agrada als estadístics, es tenir una matèria primera
que son les dades, quan més fiables millor i quan
millor es la matèria primera que tenim, lògicament
millor es el producte final, que son, les conclusions
els gràfics etc.., que nosaltres podem presentar, el
45

Presentació dels indicadors de la qualitat
46
que es evident també que per moltes de les vostres
organitzacions, saber amb molta fidelitat i amb molta
exactitud algunes d’aquestes dades, resulta molt
complicat, i de vegades cal treballar amb una matèria
primera que no es tan bona com a tu t’agradaria, però
entre tenir dades aproximades, de les quals, extreure
conclusions, i no tenir res, la diferencia es abismal,
per tant, es fa el que es pot amb el que es té, de
totes maneres, també voldria dir, que l’evolució que
hem percebut amb la qualitat de les dades que hem
anat percebent, evidentment en molta part gràcies
amb el vostre esforç i amb el vostre treball, i també
en part del treball de la Conselleria i de la Marina i
nostre, de millorar una mica l’enquesta de posar més
fàcil el contestar etc.., però, en general que tot i que
algunes dades poden ser aproximades, podeu estar
tranquil de la fiabilitat el que us presentem en aquests
indicadors, això respecte la primera pregunta, a la
segona pregunta , les papereres, això es una mica
el fixar-se amb l’anècdota, però no deixa de ser un
indicador que desprès es traduirà amb la satisfacció
del client, es a dir, nosaltres distingim sempre entre,
indicadors interns i indicadors de percepció, es a dir
hi ha algunes coses, que vosaltres podeu fer servir
per gestionar i que son indicadors que vosaltres
podeu mesurar, i sobre els que vosaltres podeu
mesurar, i podeu actuar en el dia a dia mentre dura
la fira i també podeu actuar quan la prepareu, son
coses que vosaltres podeu mesurar internament i
sense necessitat de preguntar al client, ja sigui els
dos tipus de clients bàsics que teniu, l’expositor i
el visitant, hi ha altres indicadors que els veurem al
final que es quan preguntem aquesta enquesta que
la Marina ressaltava la importància de fer, home les
papereres seria un indicador d’aquests interns, es a
dir, nosaltres sabem que si no hi ha papereres, desprès
el client estarà emprenyat , perquè home he hagut de
passejar amb un paper a la ma i no sabia on posarlo
o el que sigui, i per tant el que es un d’aquests
indicadors que hem de fer servir per la gestió interna
que son molt importants, i que de fet, una cosa que
hauríeu de fer, es comprovar que aquests indicadors,
en aquestes coses que vosaltres us fixeu, de manera
més formal o més informal, però, coses que vosaltres
mesureu i amb les que us fixeu per gestionar, per
prendre decisions, hauríeu d’assegurar-vos que estan
relacionades amb la satisfacció dels vostres clients,
perquè, a vegades passa i passa en tota mena
d’organitzacions, que es posa èmfasi en alguna
cosa que desprès resulta que als clients allò no els
hi importa, i en canvi amb alguna cosa que si que els
hi importa.., i per tant saber aquelles coses internes
que nosaltres fem i que impacten amb el client es
important, i un exemple podria ser aquest.
Hola soc Carles, de la Fira Mediterrània de
Manresa, això de les papereres m’ha fet pensar amb
un tema que per nosaltres ha sigut molt important,
la Fira de la Mediterrània de Manresa, no se si la
18è Congrès de Fires de Catalunya

coneixeu, es una fira d’espectacles, durant 4 dies es
produeixen 260 activitats a la Ciutat de Manresa, el
centre neuràlgic canvia completament, venen molts
visitants, molts els podem controlar per la compra
d’entrades o bé per professionals que s’han inscrit
a la fira, que els tenim registrats d’un en un, perquè
per venir com a professional has de pagar una quota,
però es clar, es una fira que passen moltes coses al
carrer, hi ha moltes activitats, i que canvia la ciutat
durant 4 dies, nosaltres hem fet un estudi d’impacte
econòmic, sobre que implica la fira, quants diners
dels que nosaltres invertim, retornen a la ciutat, i quin
benefici en treu la ciutat a nivell purament econòmic,
en aquest estudi, un dels aspecte més importants que
hi ha es que quant des de la Fundació Universitària del
Bages estaven mirant a veure com es comptabilitzava
la gent, que ve a milers, que no sabem quins son de
Manresa quins no, i no tenim opció de comptabilitzarho
, la clau per trobar aquesta dada o aproximar
aquesta dada, va ser anar al abocador de Manresa
i es va veure en un cap de setmana la quantitat de
residus de més que es generaven, i llavors aquesta ha
estat la dada clau, la quantitat de residus que s’han
generat en respecte de la resta de l’any ha estat clau
per controlar una mica la quantitat d’augment qui hi
ha hagut de visitants a la ciutat.
Xavier Tort: Bé, bon exemple d’allò que dèiem,
com que ens interessa saber quants visitants tenim i
en canvi no els podem contar, doncs hem de buscar
maneres alternatives i aquesta es una manera diguem
enginyosa i que si es fa ben feta hi ha metodologies
estadístiques com per poder tenir una estimació prou
fiable, així que gràcies es un molt bon exemple.
Ponent: Hola, una mica per donar resposta també
que ha fet el Sergi, Nosaltres a Sant Boi teníem
precisament aquest problema que històricament
sempre s’havia dit, que la Fira de la Puríssima, doncs
tenia mig milió de visitants, per què? Doncs perquè
algú va dir la primera vegada i a partir d’aquí doncs
cada any mig milió, que vam fer? Doncs a través de
la Direcció General de Comerç, vam demanar una
subvenció, i vam contractar una empresa que posa
càmeres a diferents punts estratègics, i fa un punteig
de les persones, i la sorpresa va ser que no era mig
milió, eren 260.000, que esta molt bé, i la procedència,
la procedència es complicat, i el que fem sempre en
les enquestes de valoració es identificar d’on prové la
persona, i si no recordo malament unes 800 enquestes
més o menys saber la gent que es de Sant Boi, que
es de Barcelona, que ve de fora, i això dels punteig,
ens ha anat molt bé per analitzar l’impacte econòmic
o el cost directe de les persones que assisteixen a
la fira, la mateixa enquesta a més de la satisfacció,
18è Congrès de Fires de Catalunya
Presentació dels indicadors de la qualitat
doncs intentem avaluar la despesa directe, i això
si que es una dada bastant espectacular, doncs
perquè ens vam adonar que la despesa directe de les
persones que assistien a la fira eren aproximadament
de 7 milions de euros, doncs per nosaltres va ser
una sorpresa molt rellevant, bé aquesta es la nostre
experiència.
Xavier Tort: jo voldria dir que, com segurament
molts de vosaltres sabreu la Fira de la Puríssima,
ha aparegut en els llibres de bones practiques, que
s’han fet altres anys, ha sigut premiada i efectivament
es una fira de la qual, una mica amb aquest mateix
esperit que parlaven de la publicació dels indicadors i
del llibret, una altre cosa aprendre els uns dels altres, i
a la Fira de la Puríssima hi ha moltes bones practiques
de les quals podem aprendre, i efectivament recordo
perfectament, la idea de les càmeres i contar i etc..
i es una molt bona practica i es una molt bona idea,
també es evident que això esta al abast de fires grans,
i que per tant cadascú ha de saber on situar-se i de
qui pot aprendre.
Ponent: Bon dia, Jesús Gracia de Expo coloma,
de Santa Coloma de Gramenet, referent al càlcul de
visitants, o de persones, jo he comprovat que existeix
confusió pel que fa a això, perquè habitualment, quan
es parla de persones, crec que en propietat el que
s’està parlant es de visites, això es com si el Metro
de Barcelona es diu que té 8 milions de viatgers, son
de persones, i no es així el que passa es que pot
haver una persona que l’agafa tres cops al dia, bé
com fem nosaltres el càlcul de visitants, en primer lloc
partim que, el propi Ajuntament, fa cada any, dues
grans enquestes a la ciutat, amb molts temes, i un
d’ells es preguntar si s’ha anat o no a la fira, a partir
d’aquí en funció del percentatge, sabem pel càlcul
d’habitants, quants van a la fira, alhora preguntem
també quantes vegades hi van , a partir d’aquí, fem la
multiplicació de tantes persones per una mitja, que si
no recordo malament em sembla que estem al voltant
de dos cops i mig aproximadament per persona, a
continuació durant la fira, fem una enquesta similar a la
de la Puríssima per preguntar dels visitants que tenim
quants son de la ciutat i quants venen de fora amb
una mostra prou ample i a partir d’aquí els nombres
canten i ens surt una xifra de al voltant de 250.000
visitants, que no persones, perquè es una confusió
que a vegades es difícil de poder creure aquestes
xifres com a persones quan en realitat es parla de
visites, que també es el que compte, simplement era
aquesta informació.
Xavier Tort: bé, sembla que la Marta volia fer algun
comentari.
47

Presentació dels indicadors de la qualitat
48
Marta: jo crec que això es, “rizar el rizo” que es
diu en Castellà, a mi que més em dona que sigui una
persona que em visiti dues vegades , perquè no se
per quina raó ha vingut dues vegades, al final aquesta
es una confusió que hi havia ha Europa, i al final es va
dir visitant, es igual que vingui dues vegades perquè
si jo he arribat a la fira no la he pogut veure tota, i
torno l’endemà, es igual que sigui la mateixa persona,
vol dir que té un interès per allò que vol veure una,
i dos si es una persona Colomenca, i personalitzo,
si vol tornar perquè allà troba una relació social que
també es una part important de les fires, perquè no
hi ha de tornar? Si potser vol comprar allò que no va
comprar ahir o potser troba l’amic que li fa comprar
allò, sempre es un element positiu perquè les fires no
son un element mort ens ho hem de posar al cap, la
fira es sobretot una relació humana en tots els seus
sentits, amb aplicacions tècniques, però sobretot una
relació humana i comercial que ja es també humana
en tots els sentits, per tant crec que es molt complicat
tot això que feu, hem sembla bé que ho busqueu,
però crec que hi ha elements que potser serien més
fàcils de trobar que no pas aquest de tant buscar,
fora, dintre, quantes vegades van no ho se, per mi es
una mica complexa.
Ponent Jesús Gracia: es per aclariment, estic
absolutament d’acord, el que passa es que crec, jo
la matisació que feia i torno a fer es que de vegades
donem xifres de persones que fan increïble per sentit
comú que això pugui ser cert, per tant el que estic
plantejant el que estem parlant de visitants i per
nosaltres no es en absolut, negatiu, aquesta mitja que
trèiem de dos visites i mitja, perquè justament es la
finalitat de la fira, els que coneixem la fira i per tant
estic absolutament d’acord amb tu, la primera vegada
s’hi va, es mira, i desprès possiblement hi ha una
segona o tercera per fer una operació definitivament
de compra, per tant estic absolutament d’acord,
segon, el de si es d’aquí o es de fora, per nosaltres si
que té un gran interès perquè un dels objectius de la
nostre fira es aconseguir visitants de fora de la pròpia
ciutat, perquè de la fidelitat, de ciutat ja la tenim
garantitzada, amb un percentatge elevadíssim per
tant si que ens interessa saber inclòs de on venen, per
veure , i la meva única matització era per donar més
credibilitat a les dades, i que ens poséssim d’acord
totes les fires de quan parlem de visitants parlem
de visites, no de persones, es a dir no tenir aquesta
confusió per donar més fiabilitat als nombres que
donem, i per això posava l’exemple dels 8 milions de
viatgers del Metro de Barcelona, es impossible que
passin 8 milions de persones, ho dic per donar més
credibilitat, queda clar no.
Xavier Tort: jo voldria destacar dues coses, una
es una qüestió semàntica i que en fi es bo que ens
posem d’acord i que la distinció es bona, i la segona
té potser a veure amb aquella pregunta, que es
sobre la qualitat de la matèria primera, clar si a Santa
Coloma heu identificat aquest objectiu de volem
atraure gent de fora i volem saber d’on venem doncs
això requereix tenir unes dades que ens permetin
saber si estem complint o no, millorant o no sobre
aquest objectiu i això requereix recollir-les de una
determinada manera per altres fires més petites
segurament no es necessari i poden tenir aquesta
matèria primera de contar la gent doncs potser sense
distingir de visitants i persones ni si son locals o de
fora i per tant tot depèn una mica però al final sempre
es conta, millor tenir dades que no son perfectes que
no tenir-les i abans també hem tingut un bon exemple
que es aquest mig milió de Sant Boi i escolta desprès
resulta que son 260.000, bé doncs esta bé saber-ho.
Ponent: com deia Marta, jo penso que tampoc es
tan complex, a Vilafranca, li poso el nostre exemple
com ho controlem això, A Vilafranca, tenim dues
fires, una es tancada i l’altre es oberta en un parc, la
Fira del Gall, llavors el sistema que tenim nosaltres
es utilitzar la Policia Local sap l’ocupació i la rotació
dels pàrquings i ells tenen uns varem no se si son
filables, perquè de vegades sabem que quan hi ha
una vaga uns diuen unes xifres i els altres unes altres
però bé, ells comptabilitzen pels metres quadrats
les persones que hi ha en les hores puntes i llavors
van fent, i ens passen una previsió, com controlem
nosaltres perquè es el que ens interessa, qui ens visita
, d’on ve aquesta gent, nosaltres passem l’enquesta
de qualitat una vegada l’any i en aquesta enquesta
que tenim a sis persones els dos o tres dies de fires
i els estudis estadístics son fiables i no fem cap
estadística, no cal que perdem el temps, aleshores
aquí si que posem unes preguntes molt concretes,
i en aquestes preguntes posem d’on ve? Es a dir el
municipi concret, desprès les persones que fan el
buidatge ja localitzen les comarques de Catalunya,
del municipi que ve concretament perquè ens agrada
molt la segmentació, i aquestes estadístiques ens
serveixen moltíssim, i utilitzem aquest sistema, que
no es complicat i que per exemple us puc comentar
que es molt diferent la fira oberta que la tancada i el
tipus de fira, una mica que es la Fira Multi sectorial
que es tancada, l’enquesta diu que un 62% la gent es
de Vilafranca i la Fira del Gall es al reves, el 72% es
gent de fora i de fora de Catalunya també, i per tant
penso que son estadístiques fiables i que son les que
nosaltres utilitzem.
Jesús Gracia: de totes maneres veig que s’estan
18è Congrès de Fires de Catalunya

fent servir diferents maneres de contar, el sistema
de les escombraries, el sistema dels pàrquings,
comparacions amb els que venen tiquets al metro,
esta bé la manera de poder contar el nombre, algú
inventa i desprès en un estudi en donen, era un petit
comentari, gràcies.
Xavier Tort: jo volia destacar una mica aquest
intercanvi de maneres de contar que em sembla
interessant i una mica el fil sobre el que hem sentit de
Vilafranca, crec que també estaria bé tenir una mica
d’intercanvi sobre maneres de recollir les opinions
dels visitants i dels expositors que ens ha explicat
que hi havia sis persones preguntant, però que
efectivament, es un aspecte clau, com ha destacat
la Marina en la presentació de la Fira del Moniato,
una de les mesures que es fan servir en la qualitat
de serveis es la diferencia entre les expectatives
i les percepcions i això ho entenem tots, quan ens
diuen mil cops que una obra de teatre o una pel·lícula
es molt bona, desprès hi vas i esta bé però potser
no tant, i en canvi si et diuen que es un autèntic
desastre desprès hi vas i dius doncs no hi ha per tant,
18è Congrès de Fires de Catalunya
Presentació dels indicadors de la qualitat
diferencies entre expectatives i percepcions, si no ho
coneixem doncs anem malament, i per tant això de
preguntar sembla molt important i segur que també
les feu de maneres molt diferents i en fi ara o desprès
dinant o compartim, però crec que val la pena que es
un tema important .
Ponent: jo volia comentar que hi ha una despesa
mitja en publicitat i comunicació, preguntem que es
gasta o simplement hi ha la xifra.
Marina Vives: hi ha la xifra, si perquè es consideren
diferents elements de serveis i entre ells hi ha el de
publicitat i comunicació, el qüestionari es molt ampli,
es fan moltes preguntes, perquè tot i així hi ha queixes
que es molt llarg i complicat.
Xavier Tort: molt bé, doncs si no teniu més
preguntes, moltes gràcies per la vostre atenció,
animar-vos a continuar amb aquesta via i contestar
el qüestionari i de mesurar, recollir dades de fer-les
servir i res més, moltes gràcies.
49

50
Conferència:
"Com activar la creativitat"
Bon dia altre vegada, seguim al 18è congrés de fires
de Catalunya, ara toquen les conclusions dels debats
temàtics que com saben es van celebrar ahir.
Per explicar-nos que va succeir a cada debat
temàtic, si més no les conclusions, tenim a la Maria
Carme Pi, a la Teresa Condom i al Josep Maria Camps.
El debat u que és pel que començarem, “comunicar
en temps de crisi” la moderadora va ser Maria Carme Pi,
directora de serveis i desenvolupament estratègic local
de l’Ajuntament de Molins de Rei.
El debat dos ens explica les conclusions sobre la
redacció d’un pla estratègic Teresa Condom que va ser
moderadora ahir d’aquesta taula temàtica. La Teresa
com bé sabeu es directora de recerca i desenvolupament
de Fira de Barcelona.
El debat tres “xarxes socials per a la difusió i
comunicació de la fires” va estar moderat per Josep
Maria Camps gerent de Llobregat Lúdics.
Després ens quedaran unes conclusions que estem
acabant de concloure de sobre el debat quatre “com
millorar la competitivitat” però no passa res.
Maria Carme Pi endavant.
Bon dia a tothom.
El primer debat va ser “comunicar en temps de crisi”
de la Glòria Martínez.
Els eixos de la seva intervenció val a dir van coincidir,
enllaçaven amb els eixos de la conferència inaugural.
Ens va comentar que en termes de comunicació el
mercat ha canviat molt i les formes de relació també.
En molt poc temps hem passat del primer lloc
“comunicació 1.0” que és una comunicació informativa,
unidireccional que va de la marca al client i parla del
producte. En segon lloc s’ha passat a la “comunicació
2.0” que és una comunicació participativa i bidireccional
i que va de la marca al client i del client a la marca. Es
basa en el client.
La majoria d’empreses sobretot petites i mitjanes
empreses i expositors estan en la comunicació 1.0, i
alguns han començat amb la comunicació 2.0. en canvi
18è Congrès de Fires de Catalunya

els clients estan a la 3.0.
en tercer lloc la comunicació 3.0 que és una
comunicació individual, experiencial en la que cal
traslladar emocions i sensacions. Es basa en la persona.
La comunicació 3.0 neix quan la tecnologia permet
etiquetar continguts del web en paraules clau, per tant
dóna informació de valor afegit. És una comunicació
directe, online però desendreçada.
Com a dada de referència el 76% dels consumidors
no confien en el que diuen les marques sobre els
seus productes. El 74% dels consumidors confia en
la recomanació com a eina més fiable. El que diuen el
segon torn, el boca orella, el que virtualment s’anomena
“wow”. Això son els blocs, màrqueting viral, forums,
social mèdia, xarxes socials, etcètera.
Cal basar-se en un “wow” positiu. Al llarg d’aquests
darrers anys ens està passant que el mercat era patrimoni
de la empresa i ara es patrimoni del públic general. A
més el públic és heterogeni. El mercat s’ha reconvertit i
funciona en base als líders d’opinió. El lideratge online
són els “bloggers”, els “key opinion leaders” i els social
mèdia que fixen quins són els nínxols de mercat, per
tant és important cercar un “wow” positiu.
Cal tenir clar que com a concepte en primer lloc
comunicació no és igual que publicitat. La comunicació
és un entreteniment i es basa en els continguts. La
publicitat es paga.
En segon lloc cal tenir una actitud pro-activa, doncs
qui dóna primer, dóna dues vegades, es té major
visibilitat i ens millora el posicionament. I en tercer lloc
que cal professionalitzar tot el tema de la comunicació.
Per on començar i què hem de fer.
En primer lloc cal treballar la identitat de marca i això
ens definirà el factor “wow”. Cal establir un pressupost,
dissenyar una estratègia, ja que sense estratègia no hi
ha comunicació, cal fer el pla de comunicació i tenir
creativitat en el plantejament i cal anar avaluant aquesta
comunicació.
En segon lloc cal revisar, redefinir, reinventar el
model de negoci, també el model de les fires. Les fires
son canal de comunicació que vénen audiències, ja
no vénen producte. El que cal és atraure públic a més
les fires permeten una presencialitat que no es pot
vendre virtualment, són un punt de trobada, de relació i
experiència. Aquest és el factor “wow” de les fires. Un
bon factor “wow” de les fires és el que crea un bon nivell
de sorpresa.
En tercer lloc cal alinear els objectius de l’expositor
i del visitant mitjançant el màrqueting relacional i
l’experimental i també cal generar il·lusions i emocions.
En conclusió, cal liderar el canvi de les pròpies
organitzacions firals, sobretot de l’expositor. Cal una
nova forma de comunicació en l’entorn firal basada en
l’estratègia, la creativitat i que sigui experimental.
18è Congrès de Fires de Catalunya
Com activar la creativitat
El següent debat era “redacció d’un pla estratègic”
el ponent era Guillem Díaz Falos soci consultor de
DALEF especialitzada en administracions públiques.
Tot i el títol “redacció d’un pla estratègic”, ell ens
va dir que no ens explicaria justament com es feia un
pla estratègic. Que això ho podríem trobar en qualsevol
manual o qualsevol web. Ell sobretot va incidir en perquè
fem un pla estratègic i amb quina motivació, és a dir
perquè hi volem arribar. Tot el demés, tot el diagnòstic,
tot el procés, anàlisi tot ho podem trobar en qualsevol
manual i es volia centrar en aquest nou plantejament
que és presentar-ho de d’una nova perspectiva, és a dir
com plantejar un nou pla estratègic des de la perspectiva
basada en el trinomi passió – talent – emocions.
Amb això coincidim una mica també amb totes les
altres ponències des de l’inici d’aquest congrés.
A partir d’aquests tres conceptes ens va explicar el
punt a partir del qual serem capaços de plantejar una
fira sota una actitud innovadora permanent. Aquesta
actitud és la que ens permetrà introduir els canvis
necessaris per adaptar el nostre projecte a la realitat,
és a dir el que deia com a primera reflexió que la clau
de l’èxit és com plantegem la realitat en la que vivim. El
perquè ho fem i cap on volem anar. Posava l’exemple
d’en Kilian Jornet i exemples similars de perquè on
volem anar l’important es el tren que agafem i no voler
canviar de tren quan estem a dalt.
Tot i la situació en la que vivim el camí l’hem de
marcar nosaltres, això es bàsic. És important que
ens agradi el que fem i cadascú hem de trobar el que
ens agrada, tots tenim habilitats. Això ho traduïa que
quan trobem nosaltres, les fires, els que ens agrada
això és passió, quan ho sabem fer bé, això és talent.
Aquí després hi ha les emocions que actuen com a
factor multiplicador positiu o negatiu, en funció de les
emocions, per tant estem en el trinomi que ell ens volia
introduir. Ell deia que la innovació és la suma d’aquests
tres elements, passió, talent i emocions.
A partir d’aquí ja podem preparar un pla estratègic
perquè passió, més talent, més emocions, igual que
innovació. Nosaltres, deia, les fires venem idees,
emocions i sensacions. La clau es innovar. La innovació
es una actitud, o sigui és una cosa que la tenim o no la
tenim. Si no la tenim la podem adquirir. Amb aquesta
actitud podem millorar el que fem i podem fer les
coses diferent i podem crear experiències diferents al
que ofereixen els demés, per tant hem de crear una
experiència única que donarà el valor diferencial.
Deia que una planificació estratègica es tenir clar
un objectiu, buscar els elements per arribar-hi i amb tot
això és on hi entra la passió.
Per tant si la innovació és una actitud diu que no
hi ha fre que la pari, i amb aquesta actitud innovadora
ho hem de traspassar a les nostres fires treballant amb
51

Com activar la creativitat
52
una sèrie de conceptes que ens va explicar i que també
coincideixen molt amb el que ha anat sortint aquest dos
dies.
Diu que les fires hem d’emocionar, hem de fer una
comunicació intel·ligent, hem de fer fires amb ànima
que diguin coses i aquí va posar el mateix exemple
que ha posat aquest matí en Jordi Montserrat perquè
deia que l’entorn es bàsic, no totes ciutats o pobles
poden fer una fira medieval. La poden fer si l’entorn
acompanya, una ciutat molt moderna no la pot fer. Fer
fires amb ànima, on l’entorn es molt important. Hem de
seduir amb la situació i l’atrezzo. Hem de mirar cap al
futur però també hem de treballar la immediatesa.
També parlava de combinar online i offline, les dues
coses. Hem de treballar la fira com a una destinació
única i diferencial. També ens exposava el treballar
en responsabilitat social. I tot això com treballarho?
Doncs deia, hem de gestionar el negoci, hem de
potenciar l’actitud innovadora, hem d’exercir i treballar
el màrqueting i la comunicació per la captació de clients
i per la fidelització, molt importants tots dos.
Deia que des del màrqueting i la comunicació
captem el client, cridem la seva atenció i hem de buscar
la fidelització. I això s’aconsegueix amb una planificació
estratègica.
Una altre punt important era el desenvolupament,
les webs 2.0. Hem de treballar la imatge i transmetre.
Amb tot això i per acabar, deia que l’element
essencial és fer-nos necessaris en els nostres clients,
hem de convertir-nos en referents. Per tant tot això al
final, ho traduïa en tenir passió, en trobar el talent que
ja el tenim, i hem de controlar les nostres emocions, per
tant passió, talent i emoció genera innovació. Aquesta
actitud innovadora ens permetrà introduir els canvis
necessaris per adaptar el nostre projecte a la realitat.
A partir d’aquí hi ha el pla estratègic.
El debat temàtic al que vaig assistir era “Xarxes
socials per la difusió i la comunicació de fires”. La
ponent i moderadora del debat va ser l’Irene Domènech,
llicenciada en comunicació i amb amplia experiència
en el món d’Internet. Ens deia que des de la seva
prehistòria ja estava en el món d’Internet.
Remarco això perquè va començar la seva intervenció
corregint, comentaris que havia fet anys enrere que era
el fet de l’haver d’estar o no estar a les xarxes socials.
Va començar la seva intervenció dient que sí, que ara cal
estar a les xarxes socials, perquè ara hi és tothom i per
tant es molt bo que també hi siguem. La més popular
d’aquestes xarxes és el “Facebook”, després “Twitter”,
després el “Youtube” i finalment “LinkedIn”, cadascuna
en la seva especificitat respectiva, però sí que amb la
popularitat segons l’ordre que he esmentat.
Per petita que sigui la nostra fira i encara que
diguem que la notícia que generem podria sembla
intranscendent val la pena de penjar-la a la xarxa ja que
allà tots som igual i el nostre possible públic és immens
i a algú o altre segur que li serà d’interès.
Per donar-nos una mica de compte de la immensitat
d’aquest públic ens va esmentar unes dades
estadístiques del 2010 que avui en dia ja estan totalment
desfasades però són les que hi ha. Ens parlen de 152
milions de blocs, 175 milions d’usuaris de “Twitter” i 600
milions de “Facebook”.
Actualment un 49% de les PYMES utilitzen les
seves xarxes socials per fer difusió i comercialitzar els
seus articles i serveis.
De les xarxes socials més populars hem parlat de
quatre. Del “Facebook” ja sigui amb el perfil particular, ja
sigui amb el d’empreses o el perfil d’artistes ens hi hem
d’adaptar segons les circumstàncies de cadascú.
El “Twitter”, pensat a través de les etiquetes que tots
coneixeu o una bona part de vosaltres coneixeu, té la
característica de ser comunicacions molt breus amb un
màxim de 140 caràcters.
Ens va parlar de la importància de “Youtube” gairebé
va dir que és un fet necessari crear un canal corporatiu
a “Youtube” amb vídeos que no cal que siguin produïts
per Spielberg sinó produïts per nosaltres mateixos, però
que és molt important i que hi ha un seguit de seguidors
que utilitzen aquesta xarxa.
Per acabar vam parlar del “LinkedIn” que és una
xarxa molt més professional pensada i creada per
professionals i per la seva relació entre ells.
L’Irene Domènech havia fet un petit treball
d’investigació i va trobar que tan sols un 21% de les
fires de Catalunya tenen presència a les xarxes socials.
Per optimitzar la nostra presència a les xarxes
socials cal anàlisi, destriar el gra de la palla, conèixer
les xarxes socials, saber realment el que ens interessa i
tenir clars els objectius d’on volem ser i on podem ser.
També es molt important òbviament definir
estratègies pacífiques. Es imprescindible tenir formació.
Ja hem dit abans que cal conèixer molt bé les eines
de què disposem i integrar-les dins la nostra forma o
dins el nostre pla de comunicació. Que no sigui un fet
aïllat tenir una persona que sap fer anar el “Facebook”
i utilitzar-lo, si no que ha de ser aquell que respongui
realment a un coneixement profund un anàlisi i a una
estratègia pensada dintre el pla de comunicació.
Cal un compromís per tirar endavant les xarxes
socials. Un compromís de seriositat responent a les
qüestions que s’ens plantegin a través de la xarxa i és
imprescindible la continuïtat.
Les tasques a realitzar a les xarxes socials les va
resumir de la manera següent: escoltar el que es diu a
la xarxes, subscriure’s als RSS o abonar-se al “Google
Alerts” amb algunes paraules clau, parlar amb els que
utilitzen aquesta xarxa per comunicar-se ja sigui des
18è Congrès de Fires de Catalunya

dels nostres perfils, des dels blocs corporatius que van
a la baixa cada cop més, va apuntar, i creant material
específic per a les xarxes. Com a bones pràctiques per
estar a les xarxes es va parlar d’escoltar el que diuen de
nosaltres a la competència, explicar la posició de la fira,
buscar els líders del sector en el que estem o d’altres
que ens puguin semblar interessants i integrar-los a
les nostres xarxes socials, trobar vies de col·laboració
com per exemple el “m’agrada” de “Facebook”.
Actualització periòdica de la nostra formació però mai
que aquesta sigui insistent, no bombardejar sinó només
algun tret puntual i eficaç, ser resolutius i ràpids, ser
bons conversadors, utilitzar llenguatge personal i poc
corporatiu. Pensem que estem entrant personalment
a casa s’una persona concreta. Fer enquestes als
seguidors, adaptar la comunicació que realitzem al
mitjà utilitzat, animar les converses de la xarxes, seguir
a d’altres usuaris, promocionar arreu les nostres xarxes,
no solament a la nostra web de la fira o entitat, sinó que
fem aparèixer els nostres enllaços a totes les xarxes
socials i realitzar accions 2.0.
Dins les males pràctiques vam parlar que no es bo
fer publicitat directe, tampoc es bo ser agressius, no es
bo ometre les queixes i suggeriments, cal contestarles
i cal donar explicacions. Ens va explicar un cas
d’amenaces, d’algú que feia servir les xarxes per atacar
la persona que l’havia increpat.
Ens va recomanar no utilitzar identitats fictícies
perquè tard o d’hora tot se sap, i tampoc es bo perdre la
constància de la nostra presència a les xarxes.
Dels errors comuns una cosa que tampoc hem de
fer és aturar la nostra presència a les xarxes, un cop s’ha
acabat la fira, deixar de mantenir els perfils. No costa
tant anar donant alguna senyal de vida cada setmana.
Cal ser àgils, un error és no contestar ràpidament.
Un altre error molt comú es creure que el perfil que
busquem no està a la xarxa. Tots els perfils hi són,
potser no directament el que contactem ho és però a
través d’ell, en podem trobar d’altres.
Podem aconseguir nous seguidors creant nous
continguts, participar en el que es faci a les xarxes
socials, creant promocions i avantatges pels nostres
seguidors o que suporta la nostra fira a les xarxes, i
buscar estratègies que ens portin a aquest fi.
Les xarxes socials poden aportar a les nostres
fires una presència a Internet amb un cost molt reduït.
Augmentar el coneixement nostre i del nostre públic.
Preparació de la següent edició de la fira. Noves xarxes
de relació. Posicions millors en els cercadors, ja que
si estem en una xarxa social activa, i la distribució
multiplicadora dels continguts, l’efecte viral que
comentàvem.
Alhora del debat que haig de dir que se’ns va fer
curt, se li va plantejar a la Irene quina era la dedicació
mínima que creia que se havia de donar a una fira i això
18è Congrès de Fires de Catalunya
Com activar la creativitat
òbviament depenia del volum d’aquesta entitat o fira
però ens va dir que creia que un mínim d’una hora diària
per estar en condicions a les xarxes socials.
Es bo que les xarxes les treballin el propi personal
de comunicació de l’empresa que són els que poden
transmetre millor degut a la proximitat del fet de
comunicar. Hi ha d’haver professionals que formin al
personal de l’empresa però es molt important que els
que viuen les emocions de la fira i l’organització siguin
els que participin de forma activa a les xarxes socials.
Per acabar es va parlar també que a les xarxes
socials es important ser-hi en condicions. Si la nostra
presència es deficient es millor esperar una oportunitat
més adient, que la nostra presència sigui en consonància
a la manifestació.
Moltes gràcies Josep Maria Camps, Teresa Condom
i Maria del Carme Pi, els tres per cert son membre de la
junta directiva de Fires de Catalunya.
Estem a les acaballes d’aquest congrés amb el lema
“com gestionar la incertesa”.
Última conferència, “com activar la creativitat”.
El Sr. Antoni Elías assegut al costat del Subdirector
general de Comerç Diego Callejón, prendrà lloc a
aquesta taula.
Mentre us explico alguna cosa del ponent que
toca, Antoni Elías Fusté, nascut a Cervera i la seva
formació és Enginyer de Telecomunicació i Dr. Enginyer
de Telecomunicació per l’escola tècnica superior
d’enginyeria de telecomunicació de Barcelona de la
universitat politècnica de Catalunya, també ha fet el
programa d’alta director d’empreses de “el Instituto de
Estudios Superiores de la Empresa de la Universidad
de Navarra”, i el programa avançat de política de
competència de l’institut d’empresa. La seva carrera
professional és molt extensa però la podem resumir amb
aquests punts. Catedràtic de la Universitat Politècnica
de Catalunya. Conseller de la comissió del mercat
de telecomunicacions, també director de l’escola
tècnica superior de d’Enginyeria de Telecomunicació
de Barcelona de la UPC, hi ha moltes altres activitats
professionals, activitat docent i acabem pràcticament
amb les distincions personals que en té unes quantes.
Una és la que s’anomena IEEE “International Chapter
Hour 1990-91” això es un premi que concedeix
l’institut d’Enginyer Elèctrics i Electrònics dels EE.UU.
Un premi concedit pel consell de governadors de la
IEEE Aerospace & Electronic System Society. També
la mateixa institució li va donar el “Third Millenium
Middle” que és una distinció personal per l’activitat
realitzada en la telecomunicació i la docència concedida
el Gener del 2000, també té premis a casa nostra. És
enginyer de l’any, premi Salvà i Campillo 2001 distinció
de l’associació Catalana de Telecomunicació el 24 de
53

Com activar la creativitat
54
Febrer del 2001.
He fet una petita investigació periodística pròpia
la qual es resumeix en tres punts. El primer que el
senyor Antoni Elías que és enginyer i té un currículum
impressionant, també ha estat un dels creadors de
l’Aquelarre de Cervera. Per altra banda es un bon pintor,
almenys això m’han dit, i també va ser escolà dels Pares
Claretians.
Tot ho ha fet a la vida amb molta dignitat.
Moltes gràcies Antoni Elías.
Sr. Antoni Elías.
Moltes gràcies per la teva afectuosa presentació, i
a vostès moltes gràcies per convidar-me a la ponència.
Els vinc a parlar de creativitat. Crear crear només
crea Déu. Ara, nosaltres podem fer coses amb les coses
que ja tenim. I també el que s’ha de fer per començar
és desmitificar que la creativitat només correspon als
artistes. Perquè els artistes s’han apoderat de la paraula
art. En el fons art es tot el que es fa amb les mans, i tots
els oficis tenen artesans. Tan sols els artistes s’haurien
de dedicar a les belles arts i hauríem d’entendre que
artista es un professional de les belles arts, i quan diem
arts ens hem de referir a totes les arts, no exclusivament
a les belles arts, per tant en tots els oficis tots podem ser
creatius. Una mica es el que intentaré transmetre’ls avui.
Tot el que podia ser inventat ja ho ha estat. Això
es una frase dramàtic que va escriure aquest senyor
el Charls Bru comissioner de l’oficina de patents dels
EE.UU. l’any 1899. És a dir fixeu-vos que sempre hi ha
algú que es pensa que tot ja està fet i la realitat sempre
el contradiu. Doncs necessitem la creativitat pel disseny
i la innovació, per la qualitat per gaudir treballant, perquè
si sempre fem el mateix ens acabarem avorrint. Sobretot
quan competim preus es impossible. El que s’ha de
competir és el valor, per tant hem d’afegir alguna cosa.
La creativitat ha d’anar lligada al procediment
més o menys, i jo l’he comparat amb una enginyeria
perquè vaig començar a fer aquestes classes a l’escola
d’enginyer quan em vaig adonar que només els
ensenyàvem a analitzar. No els ensenyàvem a dissenyar
i a fer coses. Sinó a analitzar, amb el qual la paraula
enginyer, professional de l’enginy, doncs creava una
mica com a professional de l’anàlisi i vam començar a
fer aquesta assignatura. Els passos que fa l’enginyeria
per crear són primer entendre quin és el problema i
analitzar-lo. Planificar una solució, provar-la i segons
la prova doncs retocar-la. Però quan tenim problemes
també fem el mateix, és a dir, com els definim i quines
alternatives hi ha, després jutgem les alternatives, optem
per a una solució i provem la solució adoptada. Sempre
18è Congrès de Fires de Catalunya

és el mateix pas. Aquí tenim una imatge creativa del que
podria ser la crisi actual. En la qual el gat es una mica
exagerat, però es una imatge que té la seva cosa.
Si us preguntés quant costarà transformar aquest
grup de cinc anelles de tres en un cadena, si obrir i
tancar una anella costa un euro. La solució immediata
es dir un, dos, tres, quatre euros. Però si pensem una
mica més i fem el següent, obrim tres anelles llavors
resulta que només costa tres euros. Agafem un grup
de tres les obrim i fem així. La diferència entre ambdues
solucions es un 33% més car. Només hem pensat una
mica més. No hem contestat a la resposta immediata
que ens dóna el cervell, sinó que ens hem aturat i
pensat una mica més. Aquest és un problema que
tenim els humans i es que el nostre cervell és sobretot
eficaç, no és eficient. Eficaç perquè hem sobreviscut
com a espècia. Eficàcia es fer les coses en el menor
temps possible, i eficiència es fer les coses optimitzant
els recursos dels que disposem és el temps som
eficaços no eficients. Està comprova que de totes les
espècies l’única que té una característica de curiositat
és la nostra, per tant això es genètic l’eficàcia perquè
quan dos homínids dels primers van deixar l’arbre i van
sortir per curiositat a anar cap a la Savanna, i allà hi va
haver un lleó el que era eficaç va dir lleó, mort, arbre. I
se’n va tornar. I el que no ho era va dir, lleó, animal felí,
mamífer. D’aquest no venim. El cervell sempre ens dóna
una solució immediata i el problema que tenim es que
després ens relaxem i no en busquem més.
Si volem ser creatius, després de la primera solució
que ens dóna el cervell, que moltes vegades ens la dóna
d’acord amb els estudis que hem fet i és el model en el
qual ens sentim còmodes sempre trobem les mateixes
solucions perquè sempre fem el mateix camí. Per tant si
volem ser creatius a la primera resposta hem d’insistir
en buscar-ne una altra i una altra. Com més busquem
més creatius serem.
Un exemple per demostrar això és, que si us dic que
un pagès té tres munts grans de palla i una altre en té
sis munts petits i un tercer en té quatre de mitjans. Si els
decidim ajuntar quants munts tenim? D’entrada en fem
la suma, en tenim tretze. No si ajuntem tot en tenim un
munt. Però el cervell d’entrada en fa la suma perquè és
eficaç. Quants animals de cada espècia va ficar Moisés
a l’arca? Un parell de cada espècie. Del que no ens
n’hem adonat es que era Noè no era Moisés. Si en una
cursa avances al tercer en quin lloc quedes? El cervell
diu segon, però seràs el tercer. Quina era la muntanya
del món abans de descobrir l’Everest? L’Everest, encara
que no s’hagués descobert era l’Everest. Si un home
tarda una hora en fer un forat i dos homes tarden una
hora en fer dos forats, quan tarda un home a fer mig
forat. La resposta immediata es dir mitja hora, la segon
es dir i com puc fer mig forat? No existeix mig forat.
Existeixen forats de moltes mides però no mig forat.
18è Congrès de Fires de Catalunya
Com activar la creativitat
Per tant el cervell ens hauría equivocat molts cops,
només es qüestió de mirar-ho bé i sospitar de l’eficiència
de l’eficàcia del nostre cervell.
Aquesta identitat que els poso aquí, si algun
matemàtic que em perdoni ja que h falta una ratlla,
està tret de la termodinàmica però aplica un consens
a tots els problemes que hi ha al món. Ens diu que
la complexitat d’un sistema més la seva capacitat
d’adaptació i anticipació és igual que la inestabilitat de
l’entorn més la sensibilitat que té l’entorn respecte el
sistema, es a dir que quan tenim un problema no n’hi
ha prou en fixar-nos en el problema. Hem de veure en
quin entorn està per trobar una bona solució. És tant
important l’entorn com el problema. També ens diu que
quan l’entorn és inestable la “i” aquesta es molt gran, els
sistemes o es fan més complexos o intenten adaptar-se.
Avui estem en qualsevol problema estem en un
entorn econòmic per exemple molt inestable i altament
incert. Fixeu-vos què està passant. Una manera
d’augmentar la complexitat és augmentar el volum
que passa? Les empreses es fusionen, s’absorbeixen,
etc i augmenten la complexitat. Però seria molt millor
que intentessin adaptar-se o anticipar-se als canvis de
l’entorn.
El osset Koala d’Austràlia és un especialista en
menjar fulles d’eucaliptus. Mentre l’entorn es estable,
tot això d’aquí molt baix, ell viu. Quan l’entorn deixa de
donar-li fulles d’eucaliptus es incapaç d’adaptar-se i es
mor. Per tant una altra conclusió que podem treure d’aquí
es que quan l’entorn es molt estable poden proliferar els
especialistes però quan es altament inestable, es millor
tenir perfil horitzontals i amplis, no tant especialitzats.
Sempre que tinguin un problema recordin aquesta
expressió de la termodinàmica, i fixeu-vos en el
problema que tenen però també en quin entorn, tot el
problema es l’entorn.
El contrari de dolç es amarg si parlem del sentit
de gust. Sec si parlem de begudes i alcohols. Salat si
parlem de menjars i esquerp si parlem de caràcter de
les persones. Per tant per respondre la primera pregunta
hauríem de tenir en compte l’entorn per respondre-la bé.
Quin es el contrari de blanc? Negre en cas dels
colors. Desencert si parlem de disparar, per exemple.
L’entorn es molt important, tant que aquí poden veure
una gamma de grisos i dues barres al costat. Aquestes
barres ara es veuen iguals, veritat? Ara les mouré i vull
saber quina es més fosca. Són iguals. La prova es que si
moc aquesta ara encara veu bé, però si moc la tercera...
Veieu que l’entorn fa canviar la percepció del color de
la barra.
Aquesta es una il·lusió òptica la qual sembla que
aquest xicot estigui flotant perquè hi ha una taca de
greix davant de l’asfalt. L’entorn ens dóna aquesta
sensació però no està flotant.
55

Com activar la creativitat
56
Si ara els dic que el color dels quadres A i B són
iguals, s’ho creurien? És idèntic. La prova ho verifica si
els tapem.
Se’n van adonant de la importància de l’entorn?
Perquè la nostra percepció sempre es relativa.
L’entorn actual està canviant molt i molt ràpid per
tant les nostres activitats també estan en anticipar
l’entorn i adaptar-se.
Una dada, cada any s’afegeixen a l’univers digital
200 Hexabytes; els Hexabytes són paraules de vuit bits,
dels nostres correus, fotos, etcètera.
Sabeu si es molt la quantitat d’informació que
produïm els humans cada any? Sabeu que són 12
Hexabytes? És un milió de Terabytes. I sabeu quina
es l’edat aproximada de l’univers en segons? 432
Hexasegons, es a dir que cada any produïm una
quantitat d’informació equivalent a l’edat de l’univers
en segons. Com podeu veure això ens ho canvia tot,
és a dir que si aquesta crisi no fos econòmica també
hi seria, perquè es un canvi de model social. Estem
deixant la societat post-industrial i anem a la societat
de la informació. L’entorn ens ha canviat completament
i per tant ens hem d’adaptar. A més com a canvi encara
estem sustentats per la impremta, però això també ha
de canviar. Anirem cap a uns suports que estaran a la
xarxa i des d’allà els podrem trobar, però encara una
escriptura de propietat, una factura encara ho volem
en paper, i això s’està acabant. El primer pas es vas
donar fa dos anys, el 2010, amb la supressió del llibre
de família perquè amb l’ordinador ho podem trobar tot.
Hem de fe desaparèixer Claxia Guttenberg i quedar-nos
amb la xarxa.
Tot això en el fons la revolució tecnològica incrementa
la capacitat de les persones i de les organitzacions.
Realment les empreses el que gestionen es talent i el
més difícil es el talent, és a dir aquí diuen que el recurs
escàs es l’energia, però encara es més escàs el talent.
Heu de procurar gestionar el talent, tenir gent que
tingui el valor de portar-vos la contraria i donar altres
punts de vista, ara, tingueu en compte que gestionar
talent es gestionar desconeixement. Si ara us pregunto
quina lletra segueix d’aquesta seqüència, si apliqueu
test d’intel·ligència lògica, no ho trobareu mai, perquè
els tests d’intel·ligència només mesuren la intel·ligència
lògica. Aquí la solució és la o i la ix. Perquè són les lletres
que són simètriques de dalt a baix.
Què és tot això d’aquí? Per definir una mica.
Creativitat es la capacitat humana d’aconseguir
generar una idea útil i original. Invenció és més construir
o fabricar coses noves. Innovació es convertir la idea
creativa en alguna cosa tangible, sigui procés un
producte o un servei.
La creativitat forma part de la invenció i la innovació,
és a dir que les dues coses es basen en la creativitat per
existir. La creativitat es la capacitat de generar noves
idees, la innovació es que aquestes idees es transformin
en alguna cosa real.
Si us faig la pregunta: Hi ha dues girafes, la petita
es filla de la gran però la gran no es mare de la petita.
Com es possible? De moment teniu un dubte perquè
el vostre cervell es eficaç, perquè son girafes però no
té perquè ser la mare, pot ser el pare. Si ho hagués fet
amb elefants hagués hagut de canviar el sexe. El cervell
només es queda en el primer que té i intenta buscar la
solució, el que hem de fer és intentar sempre ampliar.
Aquí teniu un cartell que hi posa “ se vende éste
terreno y otros mejores que éste”, això es una mala
publicitat, oi que sí?
Aquesta es una foto que vaig fer en un garatge
de Santander i és una horterada total i això es un tot
terreny amb rodes de perfil baix. Aquestes rodes són
pels cotxes ràpids i no per anar pel camp. Un tot terreny
per anar pes la ciutat es una horterada.
Aquí tenim una cosa més creativa: “Bídrios, lo
escribimos mal pero los colocamos bien”, ja veiem
alguna cosa de creativitat.
Aquí tenim un penjador de fil ferro transformat en
un porta-rotlles. I aquí una manera de regular l’aire
condicionat quan es fa malbé la reixeta. Ja hi ha
imaginació.
Tenim uns plats que aguanten les copes amb els
còctels, un cinturó que al mateix temps et va dient
l’amplada de la cintura, un got de llet que porta les
galetes, i aquest es genial, sabeu què és? Això són
ulleres ulleres anti-vertigen, perquè sempre veus la terra
davant dels ulls.
Cultivem el sentit de l’humor que també es molt
creatiu i l’art. Aquesta es esgarrifosa però es una obra
d’art. L’art es creatiu, la publicitat també, fixeu-vos en
un anunci d’una llanterna, o l’anunci d’uns esmalts
d’ungles molt fort, però també això un “smartphone”
fixeu-vos als anys 60 teníem aquests telèfons que
eren mòbils, l’any 2000 teníem aquest altre, però fixeuvos
de l’any que sigui, si vèieu un cotxe o un avió us
podíeu imaginar com seria un cotxe d’ara. Menys
consum, més aire condicionat, més còmode però ens
l’imaginàvem. Ara de l’any 2000 d’aquest telèfon d’aquí
us podíeu imaginar un “smartphone”? Ni parlar-ne. És
a dir del telèfon que portaria càmera, que faria fotos i
ens posicionaria en GPS, que veuríem pel·lícules per el
telèfon. Aquí també hi ha moltíssima creativitat.
La imaginació ha exercit sempre un paper essencial
en el progrés de la nostra espècie, es necessària per
tirar endavant. El filòsof Popper diu que hi ha dos
universos el conegut i un desconegut. Es persones que
que són capaces d’aproximar els dos universos diu que
són creatives. Pot dir-se que la creativitat és saltar-se
els límits del conegut i anar al desconegut. Però penseu
que els enginyer moltes vegades han dissenyat coses
que la física encara no havia estudiat. Per exemple el
18è Congrès de Fires de Catalunya

germans Write van fer volar un avió que encara no se
sabia per què volava. Van tarda vint-i-cinc anys els físics
en fer un model que explicava la sustentació perfecte de
l’avió. És a dir que l’enginy, pot més que la tecnologia,
sempre, i no necessita de la tecnologia. La tecnologia es
una eina que ens ajuda, però en principi no la necessites.
Les potències de la ment humana són fantasiejar,
conèixer, saber entendre i intuir.
Fantasiejar es fer imatges del què es irreal. Imaginar
es fer imatges de coses reals. Conèixer es prendre
consciència de l’existència d’una cosa. Saber es
informar-se del com. Entendre es saber amb perfecció i
intuir es saber sense comprendre.
Intuir també es molt important en la creativitat.
Perquè si només ens movem en el sabut, el conegut
i l’entès és el procés metodològic rutinari que fem
sempre. Ara, si ens movem amb el intuït, el imaginat, el
fantàstic i l’ignorat estem fent creativitat.
La paraula intuïció vol dir defensar el que ve de dins,
i alguns diuen que es la resposta que ens dóna la ment
sense temps de processar tota la informació.
És bo fiar-se de la intuïció, sabem que generalment
va bé però alguna vegada falla.
També hem de tenir en compte que les accions
creatives tenen el risc d’equivocar-se. Però si teniu un
creatiu que es capaç de prendre el risc per fer les seves
idees el que tenim es un emprenedor. Si aquest es
capaç d’arriscar el seu patrimoni i crear una estructura
de poder per exercir les seves idees i per desenvoluparles,
es un empresari.
Aquesta es una estàtua que hi ha a la plaça d’orient de
Madrid de Felip IV i a la placa hi diu: “ del escultor Pietro
de Tacca fundida en Florencia con el asesoramiento de
Galileo”. Galileo va assessorar a Pedro de Tacca, en
l’escultura del cavall rampant doncs en que només es
recolzés en les potes del darrere. Galileo li digué a Pedro
de Tacca que si vol fer aquesta estàtua i que s’aguanti
bé has de fer les potes massisses i el resto buit. Aquí hi
ha creativitat, no pel valor artístic si no pels consells que
li va donar.
La creativitat es un do o una habilitat? Doncs les
dues coses. Tots hi naixem, uns més i altres menys,
però si ens ensinistrem serem més creatius, és a dir
imagineu-vos que faig una carrera amb un Mercedes i
el Fernando Alonso amb un 600, perquè ell sap conduir
amb velocitat i jo no, ells està ensinistrat. A part del do
amb que naixem, el que es autènticament creatiu es el
que un practica.
La creativitat depèn d’algunes variables important
com son la motivació, l’autoestima i els estils cognitius.
Això es un dau fet d’alumini i llautó. Us imagineu
com pot estar construït? perquè clar no el puc treure
amunt ni pels costats. Tradicionalment ens imaginem
que aquesta cara ha d’anar lligada amb la d’allà no
va lligada amb la del costat, per tant surt en diagonal.
18è Congrès de Fires de Catalunya
Com activar la creativitat
(Parla de com surt el dau assenyalant cares).
La creativitat es una qüestió de qualitat o quantitat?
Sempre primer es qüestió de quantitat. Primer es
generar moltes idees sense jutjar-les en un segon pas ja
les jutjarem, però primer es generar-ne moltes. Després
es qüestió de qualitat, però primer quantitat encara que
siguin absurdes.
En Torra ens va estudiar les característiques dels
genis creatius i bé aquestes són les comuns. Plaer
de pensar profundament, tolerància els errors, amor
a la feina, tenir un propòsit, gaudir treballant, sentir-se
còmode quan s’està en minoria d’un, això vol dir tenirlos
ben posats, dit d’una altra manera, sentir-se complint
una missió i tenir el coratge de ser creatiu.
La inspiració no apareix mai de forma espontània.
La inspiració apareix després de la transpiració, després
de suar. Quan tens el problema molt manipulat, llavors
en algun moment del dia pareix la inspiració, però vull
dir que les muses vénen perquè sí, vénen després del
treball dur.
Hi ha frens a la creativitat com son el bloqueig
mental, si no estem convençuts que som creatius
segur que no ho serem, la racionalitat enfocar sempre
les coses de la mateixa manera, el sistema de vegades
l’empresa no ens valora pel que podem imaginar sinó
pel que fem, la por, la frustració pensar-se que si porto
una idea i em diuen que es dolenta, cosa que no hem de
fer mai, es clar, em desinhibeixen i em deixen fotut per
plantejar-ne un altre. Mai hem de criticar una idea. I ens
queda la confusió.
La iniciativa que dóna origen a alguna cosa. Sobretot
prendre la iniciativa ho hem de fer perquè es l’única
alternativa que tenim per reaccionar a les iniciatives dels
demés. Ho la prenem nosaltres o només ens queda
que reaccionar a les iniciatives dels altres. Sobretot
recordeu aquesta frase de Robinson, un del gurus de
la creativitat, “si no estàs disposat a equivocar-te no
faràs mai res original”. Llavors, quan tenim el problema
hem d’estudiar-lo i el primer es buscar informació. La
informació no son tan sols dades, sinó que les dades
processades ens donen informació, per exemple les
temperatures de la ciutat de Lleida de tot el mes, si
em donen la taula aquella o res, és el mateix, però si
em donen la temperatura mitjana, ja sé alguna cosa. Si
aquesta informació sóc capaç de posar-la en un suport
orgànic com el cervell, es transforma en coneixement. No
és lineal ni complerta la transformació fixeu-vos en això,
en aquestes dades. Les processo i hi tinc informació.
Aquí es veu un got i una paperera. Aquest got com l’heu
vist, així o així? Estic segur que la majoria l’heu vist des
de dalt. Perquè normalment sempre el veiem des de
dalt. Sobretot els que fem barra fixa i alçament de vidre,
sempre el veiem des de dalt. Però el dramàtic es que
a la informació hi ha les dues possibilitats, però quan
ho transformem en coneixement perdem el 50%, és a
57

Com activar la creativitat
58
dir a la informació hi ha les dues possibilitats i el meu
cervell només n’interpreta la meitat. En un segon pas, si
estic entrenat intentaria veure les altres, però d’entrada
l’eficàcia del meu cervell es que només es queda amb
la meitat d’informació.
Per obtenir informació s’ha de distingir entre les
dades del problema i les dades de l’entorn, i intentar
objectivar la recerca i no deixar-se influir per l’ordre que
ens arriba aquesta i ser conscients de les limitacions del
sensor, és a dir amb la nostra percepció.
Aquí hi ha una cara. El món real que en gran part
és invisible, l’Eduard Punset diu que es molt més gran
que el món visible. I per acostar directament un projecte
a la fallida n’hi ha prou en limitar el projecte en el que
es veu, perquè els nostres sensors són limitadíssims.
Percebem l’entorn pels nostres sentits i aquests són
limitats. La vista perquè només distingim una gamma
molt específica de tot l’espectre electromagnètic, la part
que diem, visible, i dins d’aquesta part, i per una bona
amplada per la nineta fixa, només distingim diferències
de cent, és a dir vint dbs. Això ens passa en la vista, i no
les haguéssim vist si no fos per la fotografia, un globus
rebentant-se per un canó de pistola, etcètera.
Aquí tenim una tassa de cafè, la mateixa tassa quan
se li tira un glaçó de gel al infraroig que es una part
de l’espectre que la nostra vista no capta. Per tant el
nostres sensor principal es la vista i està limitat.
El mateix passa amb el so. Només distingim
diferències a l’entorn de cent vegades, vint dbs. Si
us recordeu de quan escoltàvem els LP, els discs que
giraven, al començar la cançó sentíem un soroll això era
una baix que no escoltem, era com una distorsió.
I amb el gust també ens passa, igual que el tacte.
Si tenim aigua molt glaçons, aigua molt calenta i aigua
tèbia amb una notarem calor i l’altre fred. Només captem
diferències, perquè els sensors els tenim limitats, i per
tant les percepcions.
Veieu el triangle blanc? Ara ja no el veieu, l’heu vist
perquè jo us he dit que hi era. Fixeu-vos que aquí no hi
ha cap triangle blanc, no obstant tots l’heu vist que vol
dir que sí. Perquè jo us he dit que hi era. Atents quan
mirem l’entorn. Segona part, veieu el culet d’aquesta
noia? De la que hi ha darrere? Segona part, es l’aixella
de la de davant, però si us dic que és el culet de la de
darrera el veiem. La nostra vista ens enganya.
(fan una altra prova amb unes imatges de caixes).
Ens passa el mateix que amb el got, sempre veiem
les caixes des d’un punt de vista concret. Em de ser
conscients de la distorsió dels nostres sensors. De
vegades l’entorn ens ajuda a conèixer la informació, per
exemple aquí no hi veiem gran cosa, quan aquí veiem
que es un sis, 1964. Però també podria ser una G,
depèn de l’entorn.
En vertical són números i en horitzontal lletres. De
vegades l’entorn en comptes d’ajudar en perjudica.
Aquí ho veiem en aquestes senyores completament
iguals. I si ara canvio el seu entorn i ara dieu-me quina
es més gran? La de l’esquerram però segueixen sent
iguals, però la impressió es diferent. L’entorn l’hem
d’estudiar com si fos el problema.
El següent problema té dos ratlles blaves idèntiques.
Encara que no ho sembli, la prova es posa-li un paper
davant, ho veieu?
Per tant l’entorn ens distorsiona molt la informació.
Entre quines dues lletres es forma un sector entre la
A i C o la B i C d’entrada direm la C. Mireu, no, l’altre.
Oi que tenim la sensació que aquest senyor vols i
avança? Doncs està quiet, tan sols passa de negatiu a
positiu.
Compteu els punts negre que hi ha. Molts; en realitat
no n’hi ha cap, però els veiem. Aquestes dues tasses
de xocolata sembla que estan a punt, però mireu, són
galetes.
De vegades l’ordre en què ens arriba la informació
ens condiciona molt. Imagineu-vos que ens diuen: feu
quadrats, i ens van donant peces. I anem fent així. Fins
que ara tenim un problema, no tots els quadrats són
rectangles, si els rectangles poden ser quadrats però
ara que fem aquí? Ho hem de desfer i provar de tornarho
a fer. Això ens passa a la vida sovint, trobem una
solució i quan ho posem en practica ens apareix un altre
article, i ens cremem, doncs no ho hem de fer, perquè
hem de trobar l’autèntica solució, en aquest cas fer així
amb les peces (ho mostra), ens demanen fer quadrats!
Quina probabilitat hi ha que si llenço aquesta cullera
a terra es quedi de costat? Es molt baixa, però si la
doblego fixeu-vos, sempre hi queda. El cervell ens posa
restriccions, i evita que siguem creatius.
La percepció ens fa veure les coses diferent i el
més greu es que entre dues persones hi haurà dues
percepcions diferents, hi ha gent que mataria per
defensar la seva percepció però en el fons estan mirant
la mateixa cosa. (mostra exemple d’imatges ambigües)
Si fóssim Talivans podríem arribar a barallar-nos, depèn
de la percepció.
Estructurem el raciocini, sembla que tenim dues
parts de la ment, una que es el conscient i l’altre que
es el subconscient i el fem servir per fer coses rutinàries
perquè sinó seria una angoixa, ara agafo, ara el trec,...
si ho hagués de fer amb el conscient, ara respiro, em
moriria. El conscient em diu para que hi ha el semàfor
vermell. El conscient el fem servir per ordres important
i el subconscient per el rutinari. Quan fem alguna cosa
traslladem del conscient al subconscient. Un expert
es algú que ho té tot el seu subconscient, això es
l’aprenentatge. Un exemple es quan aprenem a conduir,
al principi ho hem de fer conscientment i al cap de quatre
mil kilòmetres ja ho hem traslladat al subconscient. I és
perillós perquè cada vegada que tenim un problema
anem a resoldre’l al subconscient en comptes de ser
18è Congrès de Fires de Catalunya

creatius. A veure com has fet aquell problema que
s’assembla a aquest, així sempre fem les coses de la
mateixa manera ja que es la manera més còmoda, per
tan hem d’aprendre a controlar el subconscient.
El nostre cervell diuen que té dues parts, l’esquerra
que es la creativa i que controla la part dreta que és la
part lògica. Ara les posarem en contradicció a ambdues
parts.
Heu d’intentar dir el color que veieu i no llegir el que
hi posa. Ja veureu com es barallen la vostra part dreta i
esquerra. Una intenta llegir i l’altre intenta veure el color.
Normalment domina la part lògica.
Aquí tenim una imatge que no està girant, és el
vostre cervell el que munta el gir, son quatre fotografies
una després de l’altre. Si veieu que gira en el sentit de
les agulles del rellotge es que us predomina el sentit
lògic, si per contra gira contra el sentit de les agulles
de rellotge us predomina la part creativa del cervell, i
sempre ho podeu veure de les dues maneres. Imagineuvos
que gira al revés i enfoqueu la vista aquí al costat, o
imagineu que gira al revés i el veureu al revés, el vostre
cervell munta les imatges. Oi que ho veieu?
(ensenya imatges amb números ens els que es
poden llegir frases i pregunta si ho poden llegir el públic)
El cervell es molt plàstic i permet fer lectura d’això.
La ment busca solucions si som conscients amb el
raonament lògic vertical i utilitzem el subconscient ho
fem sense voler buscarem una solució semblant que ja
tinguem i intentar-la adaptar i es entre els dos on som
18è Congrès de Fires de Catalunya
Com activar la creativitat
creatius. Quantes potes té aquest elefant? (imatges a la
pantalla).
El subconscient treballa igual que la intel·ligència
artificial, que l’ha imitat, de dues maneres en amplitud
i en profunditat, i això ho expliquem amb un exemple.
Anem a suposar que ens demanen una llista de
productes farmacèutics de patent Alemanya que es
fabriquin a Espanya. La recerca d’amplitud es llista
tots els productes farmacèutics i posar-los l’etiqueta,
marcar els patentats a Alemanya i d’aquest mirar quins
es fabriquen aquí, i la recerca en profunditat es tracta
d’anar mirant d’un en un si compleix les condicions.
Els dos mètodes per trobar solucions tarden el mateix,
però el segon mètodes, en profunditat es troba abans la
primera solució estadísticament.
I el cervell utilitzarà bàsicament el segon perquè
hem dit que és eficient i quan en té una ja es queda
tranquil. A més utilitza tècniques heurístiques perquè
l’aprenentatge i la tècnica heurística és el mateix.
La tècnica heurística és, si la pregunta és: quants
productes farmacèutics patentats a Alemanya es
fabriquen a Espanya?, ens la fa un senyor de Tarragona,
dient som-hi anem a buscar productes que es fabriquin
a Tarragona. Això no hi és a l’enunciat, això es la tàctica
heurística que ens diu que com que el tio que ens fa la
pregunta es de Tarragona segur que vol saber aquells.
Aplique-m’ho. De fet aprenentatge i tècnica heurística
es el mateix. Perquè quan aprenem una cosa, realment
estem aprenent l’experiència dels altres. Si la llegim en
59

Com activar la creativitat
60
un llibre o de prova i error si és nostra. Hem d’anar molt
en compte amb les tècniques heurístiques perquè si
deixem el cervell sempre fer el mateix sempre fem el
mateix camí i sempre amb les mateixes conclusions.
Compteu quan dits hi ha a la imatge. Ah! Ara ja esteu
més al cas.
Perquè els barbers sevillans prefereixen tallar els
cabells als grassos abans que a un flac? Perquè cobren
deu vegades.
Ara ja us he format una mica d’embolic oi?
Bé doncs com dèiem per trobar solucions noves,
preparació, incubació, inspiració i verificació. Sobretot
hem d’anar en compte que la nostra percepció no ens
distorsioni ni l’enunciat tampoc. El problema, hi ha una
norma heurística que hem d’afegir, es a dir les solucions
que no ens convenen a nosaltres ni tant sols les hem
de contemplar. Sí que les hem de contemplar! perquè
normalment el que no ens convé és a curt termini.
Sempre és una visió tàctica no es estratègica. Per tant
les hem de contemplar també.
I per adquirir habilitats una mica de teoria, la classe
que els estic fent avui molta pràctica.
Sobretot no criticar, les critiques feridores,
destructives desmotiven el conscient i subconscient.
Un decàleg per esdevenir creatius, això es molt
pedant, per aproximar-nos a ser creatius, dur sempre a
sobre un estri per recordar, llibretes o el mòbil, perquè
de vegades surt una idea que potser es original l’hem de
recordar, potser no tinc cap problema pendent però ens
pot servir en un futur.
Torbar el propi entorn creatiu, el lloc on estiguem
més bé per crear, procurar canviar de rutines, perquè
sempre ens botonem la camisa de dalt a baix i quan
som a baix veiem que no quadra. Doncs si ho fem de
baix a dalt ja ho fem quadrar i punt. Perquè sempre
anem a treballar pel mateix camí. Perquè sempre ens
rentem les dents amb la mateixa mà, proveu de canviar
això i ja veureu que al cap de deu o dotze vegades ja ho
feu igual de bé, el cervell es plàstic i això es enriquidor.
Auto-premiar-nos, quan trobem una bona solució
ens hem de donar un premi. Ens comprem alguna cosa
o en fumem un puret o ens bevem una copa.
Preguntar sempre el perquè de les coses, es molt
important.
Perquè les tapes de les clavegueres sempre son
rodones? Perquè sempre que hi ha alguna averia i hi han
de treballar persones la tapa ha de ser rodona perquè es
l’única forma que impedeix que la tapa caigui cap dins.
Tot té un perquè i tot el que no es natural, algú ho ha
pensat. Algú va pensar de fer carreteres per uns per a
anar i altres per venir.
Perquè tots els anuncis de rellotges marquen
sempre les deu i deu o les dues menys deu? Si us fixeu,
els diaris, rellotgeries,... doncs perquè el rellotge riu. Si
marquessin les cinc vint-i-cinc o les set menys vint-i-
cinc estaria trist el rellotge. Aquesta es una foto feta en
una parada d’autobús, mireu les cadires aquestes tan
cares amb els estris aquí al mig poden posar-hi una
cosa llarga. Aquesta foto es de davant de la Castellana
al Ministeri de Madrid. Té sentit perquè la gent no s’hi
adormi. També ho trobareu als aeroports això ara,
perquè estaven tips de veure gent dormint als banc. Si
tot té el seu perquè.
Conèixer el nom de les coses també es molt
important perquè abans ens dóna idea de perquè
s’anomena així. Per exemple d’on ve la paraula fax?
Doncs ve de “facsimil” fet igual a l’original, enviat a
distància “telefacsimil”, “telefax” per comprimir, i fax al
final perdoneu però devia ser un periodista que no té res
a veure. És important saber això.
Potencial sentit de l’humor ja que es molt gratificant
perquè de seguida tens la realimentació dels altres que
riuen. Aquí tenim un parell d’acudits.
Sobretot conceptualitzat el problema i l’entorn,
ubicant-los i objectivar la recerca de la informació
tenint en compte les limitacions de la nostra percepció.
Evitar les polaritzacions i ser conscients de la nostra
experiència i controlar les nostres habilitats perquè si no
sempre farem les coses de la mateixa manera i desterrar
les practiques que ens indueixin que només hi ha una
solució i trobar tantes solucions com sigui possible.
Pregunta: estàs conduint el teu cotxe en una nit de
tempesta terrible i passes per una parada d’autobusos
on hi ha tres persones esperant, una velleta que sembla
que està a punt de morir, un vell amic que li deus la vida
i la persona perfecta del sexe contrari. Si només tens
un lloc al cotxe, a qui pujaries? L’amic que li deus la
vida, però potser no seràs mai feliç si deixes la dona
de la teva vida allà. Sabeu la solució? Perquè no deixeu
mai el cotxe. Li donaria les claus del cotxe a l’amic i
li demanaria que portés la velleta a l’hospital i jo em
quedaria amb la dona de la meva vida, es clar. Sempre
s’ha d’intentar superar les aparent limitacions, i aquí hi
ha una cosa que deixar el cotxe a algú, ni se’ns passa
pel cap però aquesta solució existeix! Com a possibilitat
existeix. Cal que superem les aparents contradiccions o
limitacions que ens dóna l’enunciat.
Quan acabem de fer el problema i tinguem les
solucions, si no aconseguim trobar una solució em de
reflexionar un moment en el que hem descobert i on ens
hem enganxat perquè més endavant quan aparegui més
informació o una altre tecnologia m’ho pot desenganxar,
i si hem trobat una bona conclusió o una bona resposta
al problema que ens plantegen, reflexionem com hi hem
arribat i perquè funcionarà.
Aquest és el mapa que proposa Felip , tècnic
d’innovació de Renault per a les empreses. Primer
definir qui son els creatius de l’empresa, és a dir poden
ser des de la senyora de la neteja al director general,
no han de ser sempre els enginyer, sinó fer un equip en
18è Congrès de Fires de Catalunya

general, i saber en què treballar i quin és el problema.
Després generar idees sense jutjar-les, després pre
seleccionar-les i si arriben a la selecció definitiva i fer
això sempre sistemàticament.
Com a tècniques creatives n’hi ha moltes. Les
creatives pures que serveixen perquè ens apareguin
idees, pensar en lateral, analogia, relació forçada tot
això al final de la conferència tinc un llistat d’adreces
d’Internet que ho poden trobar, així no m’entretinc.
Després hi ha unes tècniques sistematitzades que
provoquen idees i també les jutgen, ja ho trobareu al
final.
Només em vull entretenir una mica amb els tema del
pensament lateral. Aquest pensament es diu lateral per
no fer sempre el pensament vertical lògic. Consisteix en
trencar el camí lògic d’alguna manera i intentar pensar
d’una altra. Si us poso aquesta frase, podeu pensar
que és una ruqueria i que quina més pregunta absurda,
però es clar, si m’hi fixo una mica ja veig que l’àcrata
va haver-ho d’acatar, animal en una làmina que son les
mateixes lletres per tant el pagès el que podia tallar es
la gespa. És clar una vegada vist amb el pensament
lateral, un cop vista la solució ja esdevé lògica, i ja totes
són lògiques, però l’important es trobar la primera.
Treballen només el vertical en una direcció el lateral en
totes, el vertical lògic té un gran sentit, l’altre no i no
rebutja cap camí, etcètera.
Un exemple, per provocar aquesta ruptura, proposa
escapar, invertir, exagerar, distorsionar o fer-se il·lusions.
Si ens diuen fem una llista per disposar de tot el que cal
en un restaurant. L’escapar és suprimir un dels ítem i
ja veuré com podríem fer el restaurant. La inversió és
invertir el problema, paguem al client per anar a menjar,
a veure si ens porta a algun lloc això. O el client es porta
el que es menja. Exagerar és per exemple demanar un
mínim de plats, distorsió és variar la premisa del que fa
un restaurant, per exemple podem demanar un plat de
llibertat o de benestar?
Això he fet un petit exercici des de la ignorància i
aplica a les fires.
Llavors les coses que un ignorant com jo respecte
a les fires, considera que ha de tenir una fira: recinte,
estadi, companyia, temàtica. Llavors he suprimit alguns
i si suprimim el recinte me’n vaig directament a la mostra
per Internet. Això està clar. Però insistint en la idea, la
fira per Internet també podria ser que durant l’any tenim
a Internet una espècie de Google Street View, és a dir
que el client pugui veure com va evolucionant la fira i
com serà el seu estant, i qui tindrà a costat seu, que és
el que exposen els demés, en fi...
Durant tot l’any mira la fira per Internet i es concentre
en altres dies en què ha d’anar a la fira.
Només dir-vos que una provocació no té res a veure
en el camí que faig sinó on vull arribar, no ha de perquè
haver-hi una relació.
18è Congrès de Fires de Catalunya
Com activar la creativitat
El pensament lògic també es important, oi? Què ha
de fer una zebra per escapar-se d’un lleó, córrer més
que el lleó? No! Córrer més que una altra zebra, està
clar.
És possible dibuixar un rectangle amb tres línies? Sí,
aquí el teniu.
En general la discretització també va molt bé, fixeuvos,
aquests són els últims semàfors, és a dir partir les
coses en parts, aquest semàfor que té l’avantatge que si
es fonen llums segueix funcionant i és molt més còmode
un llibre que són fulles discretes per buscar alguna cosa
que el rotllo antic en qual per anar una pàgina havia de
passar tot el rotllo.
Això també passa aquí, aquest és el separador de
bus de Madrid en el qual si et trobes dins no pots sortir
i aquest el de Barcelona de bici, i no en pots sortir. El fet
de partir les coses de per sí ja té solucions.
Quina és la millor manera de partir una herència
entre germans? Que un faci les part i l’altre escolleixi.
Oh és clar, és la més justa!
El que els vull dir és que l’important es la innovació,
no tinc temps per repassar però us vull dir un cas
d’innovació a la corona de Castella es l’empresa,
l’ACEDO Isabel la Católica l’innovador Cristóbal Colón.
Trobar una nova ruta de les espècies.
La situació en aquells moments, després de la
caiguda de Constantinopla les rutes de les espècies de
l’est estaven tallades i calia buscar-ne una altra i el que
passa es que Cristóbal Colón tenia un projecte en el
qual savis monjos autèntics sabien que el radi de la terra
calculat pel grec qu’Eratóstenes era bastant més gran
del que deia Colón, per tant que allò era un fracàs. Tant
és així que el rei de Portugal no li va pagar la inversió. Es
va negar el rei Juan Manuel de Portugal. Colón va anar a
Castella i li van concedir i va descobrir Amèrica.
Conclusions, qualsevol innovació comporta un risc.
Mai sabrem el futur per tant no ens hem d’obsecionar.
Innovar no vol dir necessàriament inventar. Buscant a la
Índia podem trobar Amèrica. El guanyador no és el que
arribar sinó el que s’adona que allò és un altre continent.
Aquell farà els calers. No el que té la innovació. Estiguem
al cas de tot això.
Per acabar només us dic que l’entusiasme es
molt important però us volia ensenyar una fotografia
que es premi del National Geografic. Són una camells
fotografiats a la posta de sol, i aquí veieu uns camells
però la realitat es que això són les ombres, els camells
són aquestes taques blanques d’aquí sota.
A la vida passa moltes vegades, treballem el
problema i ho fem en l’ombra, i no a la realitat. La realitat
es un bon observador, que mira bé l’entorn i veu on són
els problemes.
Res més, fins aviat.
61

62
Acte institucional de Cloenda del
18è Congrés de Fires de Catalunya
Autoritats, companys i companyes, amics tots,
iniciem l’acte de cloenda del 18è Congrés de Fires
de Catalunya.
Seré molt breu, però deixeu-me uns segons per
dir-vos a tots moltes gràcies.
Moltes gràcies per ser-hi. Els que ja porteu uns
quants congressos, altres molts i els que ho heu fet
per primer cop, congratulem-nos d’estar a la cloenda
del 18è congrés i ja amb la seu aprovada i amb
l’assemblea per al 19è a Santa Coloma de Gramenet,
el 2012. Moltes gràcies a l’Ajuntament i la Diputació
pel suport i el seu tracte exquisit, i dir-vos que ens
emportem un bon record de Lleida i de la vostre gent.
Per acabar, desitjar que tots els arguments i el
contingut del congrés ens siguin profitosos; crec
sincerament que us ho seran, tan pel que hem
escoltat dels ponents com per les dades que ens ha
aportat la Generalitat, però sobretot que aquests dos
dies ens hagin servit per agafar confiança, aïllant-nos
del soroll permanent de la crisi, i per continuar posant
la passió i l’emoció necessària per a la nostra feina,
per poder ser creatius i innovadors.
Gràcies sentides i una abraçada.
Bé, tot seguit passo la paraula al Sr. Rafael
Pèris, tercer tinent d’alcalde, regidor de Promoció
Econòmica, Indústria i de Comerç, Mercat i Consum
de l’Ajuntament de Lleida.
Sr. Rafael Peris,
Si, gràcies i bon dia a tots i a totes.
Molt breument perquè crec que després de dos
dies de congrés el que menys interessa és el que us
puguem dir els polítics en aquest acte. Donar-vos
gràcies en nom de la ciutat de Lleida, en primer lloc,
per haver escollit aquesta ciutat per celebrar el vostre
congrés.
Espero i desitjo que les dues jornades que heu
tingut hagin sigut força profitoses, estic segur que
així haurà sigut. Encoratjar-vos que continueu amb
la vostra tasca, la tasca de les fires, ja ho dèiem en
la inauguració i hem tingut l’oportunitat de comentarho
aquests dies; sou, crec, un agent dinamitzador en
l’àmbit econòmic, també del territori, molt important,
i en aquest aspecte felicitar-vos per la vostra tasca.
Res més per part meva, desitjar-vos que la vostra
estància a la ciutat hagi estat agradable; com deia
18è Congrès de Fires de Catalunya

l’alcalde el dia de la inauguració heu tingut un temps
típic de Lleida del qual, la veritat, tants ens sentim
orgullosos malgrat que a algú no li agradi gaire,
sobretot els que veniu més del litoral, però realment
aquesta és la realitat a la nostra ciutat.
Agrair-vos la vostra assistència, animar-vos a que
ens torneu a visitar perquè no sempre hi ha boira a
la nostra ciutat, també gaudim de dies de sol i molt
agradables i espero i desitjo, com he dit abans, que
aquests dies hagin sigut profitosos per tots i ens
tornem a veure. Moltes gràcies.
Té la paraula el Sr. Josep Maria Requesens director
general de Comerç de la Generalitat de Catalunya.
Sr. Josep Maria Requesens,
Bé donc, il·lustríssim Sr. President de la Diputació,
il·lustríssim Sr. Alcalde de l’Ajuntament de Lleida,
Sr. coordinador d’aquesta trobada de les Fires de
Catalunya.
Bé, en tots cas i molt breument, també per
acabar, ahir al vespre algú de vostès em deia: - és
la primera vegada que un director general es queda
més enllà del dinar del migdia del primer dia, com a
molt -. I jo li responia: – la veritat és que l’actitud d’un
director general amb la meva trajectòria personal ha
de fer dues coses; en primer lloc tenir el suficient
coneixement del món firal com per percebre que ha
18è Congrès de Fires de Catalunya
Acte institucional de Cloenda
de tenir un reconeixement en vers el sector i donar la
importància que es mereix i per tant aquesta és una
cosa que hem fet immediatament pel sector firal. Des
del punt de vista de reconeixement del sector firal per
l’administració de la Generalitat, recordin vostès que
el darrer govern tripartit, en l’últim consell de govern
en que podia prendre decisions, una de les decisions
va ser una reestructuració que suprimia el servei de
fires. Doncs nosaltres una de les primeres coses que
vam portar al govern del President Mas va ser un
acord del govern que restablia en el departament i
en la Direcció General de Comerç el servei de fires.
Per tant, reconeixement de la importància del sector,
però per altra banda la humilitat de tenir en compte
que sóc d’aquelles persones que en l’àmbit de quan
la Direcció general de Promoció Comercial portava
fires i l’anomenada Direcció General de Comerç
Interior portava d’una banda, l’ordenació comercial
i de l’altra, les relacions amb les associacions
de comerciants i les activitats de foment de les
associacions de comerciant, la meva trajectòria
professional havia estat molt més en aquest costat i
per tant la consciència i la sensibilitat de que jo amb
el tema fires havia de fer personalment una immersió.
Per això, per a mi, ha estat molt gratificant i important
poder compartir amb vostès aquest dia i mig i dedicar
a fer una immersió en l’activitat de les fires. En aquest
sentit, doncs, sàpiguen que aquest reconeixement
del govern de la Generalitat i aquesta sensibilitat
augmenta i incrementada per aquests dies que hem
63

Acte institucional de Cloenda
64
pogut compartir, per aquesta voluntat que vostès
expressen aquí amb la seva presència de no voler
estar sols, cadascú en la seva activitat, de sentir-se
partícips d’un col·lectiu i en aquest sentit engrescar
a la FEFIC a tirar endavant i consolidar-se i garantir
a la FEFIC el suport del govern de la Generalitat, el
suport de govern del país a l’activitat firal i a la vostra
organització.
Fins el congrés de l’any que ve.
Té la paraula l’il·lustríssim Sr. Joan Reñé, president
de la Diputació de Lleida.
Sr. Joan Reñé,
Bona tarda, Sr. Ferrando, president del Comitè
organitzador del Congrés; Sr Requesens, director
general; Sr. Pèris, tinent d’alcalde; senyores i senyors.
És un honor per mi poder participar en aquest
acte de cloenda del 18è Congrés de Fires de
Catalunya. Ho és perquè es celebra a la ciutat
de Lleida, la nostra ciutat, la capital de les nostres
comarques. Evidentment perquè moltes de les
propostes i conclusions que s’han discutit i que
s’hi han recollit ens seran útils per encarar el futur
d’aquests certàmens firals que hi ha a les terres de
Lleida, on la Diputació hi col·labora en els diferents
àmbits com ara és en la promoció.
De fet pròximament, en breu, aquests propers
mesos presentarem la Guia de Fires de l’any 2012,
elaborada en el patronat de promoció econòmica de
la Diputació de Lleida, on hi haurà informació de totes
i les diferents mostres firals que al llarg de l’any vinent
tindran lloc a les comarques de Lleida, en el Pirineu i
també a l’Aràn.
L’enunciat del congrés és una proposta i una
reflexió que avui en dia convé que fem en molts àmbits
i també en els firals: “Com gestionar la incertesa”. I
com es gestiona la incertesa en un moment en el que
la conjuntura econòmica no és gens favorable en cap
àmbit ni activitat, en un moment en què els indicadors
econòmics no marquen la fi, al menys a curt termini,
d’aquesta crisi.
De sempre les fires han estat els principals
protagonistes de la transformació econòmica
d’aquest país i abans com ara un element d’ordenació
econòmica, de foment de competitivitat, de reequilibri
territorial i tots aquests conceptes arran del país,
però també a les terres de Lleida per les nostres
característiques econòmiques i demogràfiques tenen
una especial rellevància pel fet que la seva oferta firal
és particularment local, amplia i variada.
Les fires no són immutables; necessiten
adaptar-se a cada moment a la canviant conjuntura
socioeconòmica i per tant ens cal orientació.
Necessitem eines per gestionar aquesta incertesa amb
18è Congrès de Fires de Catalunya

l’objectiu principal de mantenir i consolidar i també
de rellançar les fires com a instruments del foment
del consum, de creació de riquesa i, especialment a
les terres de Lleida, de desenvolupament industrial.
Durant els últims anys l’aposta per a la
especialització ha estat el denominador comú del
certàmens firals que han anat evolucionant a la
recerca d’aquesta especificitat temàtica amb la
finalitat d’aconseguir millor resultats i alhora de
convertir aquestes mostres de les més importants
dins dels seus àmbits. Això s’ha fet i en molts casos
amb molt èxit i bons resultats, però amb això sol
tampoc n’hi ha prou; la fira com a factor multiplicador
d’activitat econòmica necessita també recórrer a
nous sistemes de projecció que venen donats per
aquesta aposta clara i continuada en la utilització
de noves tecnologies, en una més incidència en la
formació de tècnics i en una millora de la gestió firal
i de les estratègies que cal seguir en cada moment
i en cada cas concret. Com va dir, i crec que va
intervenir en una de les anteriors edicions del congrés
de la vostra federació, l’escriptor Sebastià Serrano,
lleidatà de Bellvís per més referències, deia: – les
experiències haurien de valorar-se de manera molt
destacada als currículums de les persones, ja que
les fires són grans escoles de talent. Estic plenament
d’acord i molts de vostès, directors i tècnics de les
fires de Catalunya, saben perfectament què volen dir
18è Congrès de Fires de Catalunya
Acte institucional de Cloenda
aquestes paraules. Per la feina que hi ha al darrere de
qualsevol certamen, pels equilibris que han de fer per
tirar endavant i innovar en cada moment.
Vull acabar i no vull fer-ho sense felicitar i agrair
l’esforç i el treball que des de fa tants anys realitza
la Federació de Fires de Catalunya i també agrair
a tots els directors i tècnics dels certàmens firals
que hagueu vingut a Lleida per participar en aquest
congrés i aportar la vostra experiència i iniciativa.
Enhorabona a tots i totes les persones que heu
fet possible aquesta nova edició del congrés i en nom
de tots els municipis i totes les comarques de Lleida,
donem per clausurada la 18a edició del Congrés de
Fires de Catalunya.
Moltes gràcies.
65

66
FEDERACIÓ DE FIRES DE CATALUNYA
(FEFIC)
Secretària de Gestió: Lluïsa Romero. Tel. 902105644 info@fefic.com
POBLACIÓ INSTITUCIÓ ADREÇA C.P.
BARCELONA
Barcelona Fira Barcelona Avda. Reina Mª Cristina, s/n 08004
Barcelona Flaqué Internacional Escoles Pies, 6, 1er 2ª O8017
Calella Fira de Calella i Alt Maresme Plaça de l’Ajuntament, 9 O8370
Cornellà de Llobregat Fira de Cornellà Tirso Molina, 34 O8940
El Masnou Ajunt. El Masnou Prat de la Riba, 1 O8320
Esplugues de Ll. Firesplugues Plaça Sta. Magdalena, 5-6 O8950
Gavà Fires de Gavà Plaça de Jaume Balmes, s/n O8850
Granollers Fira de l’Ascensió De les tres torres, 18-20 O8400
Igualada Fira d’Igualada Lleida, 78 O8700
Manlleu OPE- Manlleu Enric Delaris, 7 O8560
Manresa Fira de Manresa Pol. Ind. Els Dolors, s/n O8243
Manresa Fundació Fira Mediterrània (Casa Lluvià) Arquitecte Oms, 5 08242
Mataró UBMataró Pujol, 3 1º 2ª 08301
Molins de Rei Fira de la Candelera Plaça del Mercat, 5-6 Bxos. O8750
Navàs Ajuntament de Navàs Plaça Ajuntament, 8 08670
Piera Fira de Piera De la plaça, 16-18 O8784
Sabadell Fira Sabadell Tres Creus, 202 08203
Sant Boi de Llobregat Fira de la Puríssima Pau Clarís, 14 08830
Sant Cugat del Vallès Llobregat Lúdics, Sl Avd. Rius i Taulet, 120 (Mercantic) O8173
Badalona Ludic Servis, S.L. Coll i Pujol, 71 08912
Sant Feliu de Llobregat Expo-Gestió, SCCL Laureà Miró, 165, 2º 1ª O8980
Sant Joan Despí Firadespi Camí del Mig, 9 O8970
Sta.Coloma de Gramenet Grameimpuls-ExpoColoma Av. Generalitat, 99-101 O8923
Terrassa Fira de Terrassa Blasco de Garay, 29-49 O8224
Tordera Fira-Mercat del Ram Plaça de l’Església, 2 08490
Vic OFIM Ed. el Sucre Historiador Ramón Abadal, 5, 2ª O8500
Viladecans Expo-Viladecans Ed. Can Calderon. C/ Andorra, 64 O8840
Vilafranca del Penedès Fires de Vilafranca Cort, 14 O8720
El Prat de Llobregat Ajuntament del Prat de Llobregat Carrer de les Moreres, 48 08820
18è Congrès de Fires de Catalunya

GIRONA
Begur Fira dels Indians Av. Onze de Setembre, 5 17255
Calonge Fira Calonge Plaça de la Concòrdia, 7 17251
Figueres Fira de Figueres Plaça del Sol, s/n 17600
Girona Fira de Girona Passeig de la devesa, 34-36 17001
Olot Firolot -IMPC- Bisbe Lorenzana, 15 17800
LLEIDA
Agramunt Fira del Torró Plaça de l’Esglèsia, 1 25310
Balaguer Fires de Balaguer Plaça Mercadal, 1 25600
Lleida Fira de Lleida Av. Tortosa, 4 25005
Mollerussa Fira de Mollerussa Av. Canal, s/n, 2ª planta 25230
Pobla de Segur Fira Promopallars Av. Verdaguer, 35-37 25500
Tremp Firatremp Plaça de la Creu, 1 25620
TARRAGONA
Amposta Fira d’Amposta Sebastià Arbo, s/n 43870
Cambrils Entitat firal de Cambrils Plaça de l’Ajuntament, 4 43850
Mont-roig del Camp Fira de Mont-Roig Ctra. Colldejou, s/n 43300
Mora la Nova Fira de Mora la Nova Major, 88 43770
Reus Fira de Reus Av. Bellisens, 40 43206
St.Carles de la Ràpita Expo-Ràpita Pl. Sant Carles III, 13 43540
Tortosa Fira de Tortosa Pavelló Firal Av. Remolins S/N 43500
El Vendrell Fira de Sta Teresa Plaça Vella, 1 43700
MEMBRES COL·LABORADORS
El Prat de Llobregat EFS Mas Blau I Edifici Avant BCN
C/ La Selva, 12 Bxos.
18è Congrès de Fires de Catalunya
08020
Sant Jaume Domenys Octanorm España C/ Mallorca 2-4 (Pol. Ind. Els Arcs) 43713
67