Document 2 - Geoservei

4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del 

territori 

4.1. Anàlisi del territori 

4.1.1. Usos del sòl i evolució 

Les taules següents detallen l’evolució dels usos del sòl per tot l’àmbit d’estudi i per 

municipis. Presenten la superfície existent pels diferents anys (1993 i 2002), el 

percentatge d’augment o disminució respecte l’any 1993, i la tendència de canvi 

observada en aquest període. Aquest càlcul s’ha elaborat a partir dels mapes dels usos 

del sòl elaborats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, corresponents a aquests 

anys. 

Taula 4.1.1. 

Evolució dels usos del sòl (en ha) a l’àmbit d’estudi. Anys 1993 i 2002. 

Usos del sòl 

Espinelves Osor 

Sant Hilari 

Sacalm 

Viladrau 

1993 2000 1993 2000 1993 2000 1993 2000 

Aigües continentals - - 4,9 7,7 181,2 130,1 0,3 0,5 

Boscos clars (no de 

ribera) 

0,2 - - 4,3 1,7 5,3 15,4 26,2 

Boscos de ribera 13,3 36,7 133,7 58,2 72,7 56,6 87,8 87,3 

Boscos densos (no 

de ribera) 

1.549,6 1.532,3 4.949,8 4.946,8 7.269,8 7.311,4 4.116,6 4.151,2 

Conreus 145,0 103,6 87,1 41,7 510,5 371,0 314,6 220,4 

Matollars 29,5 29,8 20,2 96,7 131,0 181,5 183,1 278,0 

Plantacions de 

plàtans/pollancres 

Prats, herbassars i 

roquissars 

Zones 

antropitzades 

- 0,8 - 8,5 3,5 16,6 - 9,1 

0,6 5,2 6,2 19,6 7,6 78,4 207,8 156,3 

5,7 35,7 12,3 30,5 145,7 171,3 148,4 144,8 

Total 1.743,9 1.743,9 5.214,1 5.214,1 8.323,7 8.322,2 5.073,9 5.073,8 

Font: Mapa d’usos del sòl. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. 

68 Document 1. Memòria descriptiva 

Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries

Usos del sòl 

Àmbit d’estudi 

1993 2000 

Diferència 

4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 69 

Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries 

% 

Tendència 

respecte 1993 

Aigües continentals 186,4 138,4 -25,8 

Boscos clars (no de ribera) 17,3 35,8 107,3 

Boscos de ribera 307,4 238,7 -22,3 

Boscos densos (no de ribera) 17.885,8 17.941,7 0,3 = 

Conreus 1.057,2 736,7 -30,3 

Matollars 363,8 586,0 61,1 

Plantacions de plàtans/pollancres 3,5 35,0 890,2 

Prats, herbassars i roquissars 222,1 259,5 16,8 

Zones antropitzades 312,0 382,3 22,5 

Total 20.355,5 20.354,1 - = 

Font: Mapa d’usos del sòl. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. 

Si tenim en compte la superfície en hectàrees i les repercussions en el territori, 

s’observen els següents canvis en els usos del sòl, malgrat que no es tracta de canvis 

notablement significatius excepte pel que fa als boscos i als conreus, tal i com s’observa 

en els gràfics següents: 

a) Han augmentat: 

1) Els boscos (no de ribera), en detriment de les zones de conreus, a Sant 

Hilari Sacalm i a Viladrau, mentre que a Osor s’ha mantingut. 

2) Els boscos de ribera a Espinelves. 

3) Els matollars, a Viladrau, Sant Hilari Sacalm i Osor. 

4) Les plantacions de plàtans i pollancres, augment que s’ha produït en els 

quatre municipis, destacant que l’any 1993 no existia aquesta pràctica a 

Viladrau, Espinelves i Osor. 

5) Els prats, herbassars i roquissars, canvi poc significatiu. 

6) Zones antropitzades o improductives artificials, canvi molt significatiu 

(entre 20 i 30 ha) a Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Osor. A Viladrau no es

) Han disminuït: 

produeix variació. Cal destacar en els municipis de Sant Hilari i Espinelves, 

que un percentatge important d’aquest augment és a causa de la 

construcció de l’Eix Transversal. 

1) Les aigües continentals, tot i que es tracta d’un canvi poc significatiu. 

2) Els boscos (no de ribera) a Espinelves i els boscos de ribera a Sant Hilari i 

a Osor. 

3) Els conreus, que han disminuït de forma molt acusada en els quatre 

municipis, substituïts per zones antropitzades i àrees boscoses. 

En les figures següents es mostra l’evolució dels usos del sòl de forma gràfica, tant en 

mapes territorials com en gràfics mostrant el percentatge d’ocupació de cada tipus de sòl 

per municipi. En la seva globalitat es pot observar com hi domina el sòl forestal, 

majoritàriament bosc dens (88 %). 



Figura 4.1.1. 

Mapes i percentatges d’usos del sòl d’Espinelves. Anys 1993 i 2000. 

Usos del sòl a Espinelves (any 1993) 

0,0% 

0,3% 

0,0% 

0,0% 

0,0% 

8,3% 

1,7% 

88,9% 

0,8% 

Usos del sòl a Espinelves (any 2000) 

0,3% 2,0% 

0,0% 

0,0% 

0,0% 

1,7% 

2,1% 

5,9% 



87,9% 

Aigües cont. 

Boscos clars 

Boscos de ribera 

Boscos densos 

Conreus 

Matollars 

Plantacions 


roquissars 

Zones 

antropitzades 

Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions 

Forestals (CREAF), 1993/2000.

1,7% 

Figura 4.1.2. 

Mapes i percentatges d’usos del sòl d’Osor. Anys 1993 i 2000. 

Usos del sòl a Osor (any 1993) 

0,0% 

0,4% 

0,2% 

0,0% 

0,1% 0,1% 

94,9% 

2,6% 

Usos del sòl a Osor (any 2000) 

0,4% 0,6% 0,1% 

1,9% 

0,2% 

0,1% 

0,8% 

1,1% 



94,9% 

Aigües cont. 

Boscos clars 


Boscos densos 

Conreus 

Matollars 

Plantacions 


roquissars 

Zones 

antropitzades 



Figura 4.1.3. 

Mapes i percentatges d’usos del sòl de Sant Hilari Sacalm. Anys 1993 i 2000. 

Usos del sòl a Sant Hilari Sacalm (any 1993) 

1,6% 

6,1% 

0,0% 0,1% 

1,7% 

2,2% 

87,3% 

0,0% 

0,9% 

Usos del sòl a Sant Hilari Sacalm (any 2000) 

0,9% 2,1% 

1,6% 

2,2% 

4,5% 

0,2% 

0,1% 

0,7% 



87,9% 

Aigües cont. 

Boscos clars 


Boscos densos 

Conreus 

Matollars 

Plantacions 


roquissars 

Zones 

antropitzades 



0,0% 

3,6% 

6,2% 

Figura 4.1.4. 

Mapes i percentatges d’usos del sòl de Viladrau. Anys 1993 i 2000. 

Usos del sòl a Viladrau (any 1993) 

4,1% 

2,9% 

0,0% 

0,3% 

1,7% 

81,1% 

5,5% 

4,3% 

Usos del sòl a Viladrau (any 2000) 

3,1% 

0,2% 



2,9% 

0,0% 

0,5% 

81,8% 

1,7% 

Aigües cont. 

Boscos clars 


Boscos densos 

Conreus 

Matollars 

Plantacions 


roquissars 

Zones 

antropitzades 



4.1.2. Aspectes territorials i planejament directriu 

El planejament urbanístic es regeix pel principi de jerarquia normativa que informa i 

ordena les relacions entre els diferents instruments urbanístics de planejament i de gestió 

regulats per la legislació pertinent. Així, segons aquest principi els plans d’ordenació 

urbanística han d’ésser coherents amb les determinacions del pla territorial general i dels 

plans territorials parcials i sectorials i facilitar-ne l’acompliment. 

A continuació es detallen els plans de planejament urbanístic previstos en l’àmbit 

territorial que tenen una incidència sobre l’ordenació del territori i que fan referència 

directament o indirectament als municipis d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i 

Viladrau. 

• Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), 1995. 

• Plans Territorials Parcials: 

o PTP de les Comarques Gironines 

o PTP de les Comarques Centrals 

• Plans Sectorials: 

o Pla de l’Energia 2006-2015 

o Pla d’Espais d’Interès Natural 

o Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya 2006-2026. 

a) El Pla Territorial General de Catalunya 

El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), aprovat per la Llei 1/95, té com a 

objectius definir l’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya, i d’orientar les 

accions a emprendre per crear les condicions adequades que atreguin l’activitat 

econòmica als espais idonis. 

El PTGC adscriu els municipis de l’àmbit d’estudi a l’àmbit territorial funcional (ATF) de 

les comarques gironines, on pertany la comarca de la Selva i a les comarques centrals, 

on pertany la comarca d’Osona. 

A nivell general, el PTGC es basa en el pla de carreteres per definir una xarxa viària en 

teranyina sobreposada al territori, i delimita com a sòl útil per urbanitzar aquell que té un 

pendent inferior al 20%, que representa cap al 50% del territori català. 

Els aspectes ambientals queden poc recollits en el PTGC i en general té poc nivell de 

concreció, cosa que impedeix una anàlisi dels efectes en l’escala local, o fins i tot 

comarcal. 



) El Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines 

El Pla territorial parcial de les comarques gironines, actualment en elaboració, ha de 

definir els objectius d’equilibri dels seus àmbits, seguint les determinacions fixades per la 

Llei 23/83, de política territorial, i les directrius per als plans territorials parcials del Pla 

territorial general de Catalunya. El Pla territorial parcial passa per la correcta definició i 

delimitació prèvia d’aquelles àrees que pels seus valors naturals, paisatgístics o de 

connexió ecològica calgui preservar del desenvolupament urbanístic del territori. 

c) El Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals 

El Programa de Planejament Territorial, adscrit a la Secretaria per a la Planificació 

Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha elaborat 

l’Avantprojecte del Pla territorial parcial de les Comarques Centrals. En data de 7 d’abril 

de 2006 es va sotmetre a informació pública i actualment es troba pendent d’aprovació 

definitiva. 

El Pla desenvolupa la seva proposta espacial a partir dels tres sistemes adoptats: espais 

oberts, assentaments i infraestructures de mobilitat; en cada sistema atesa llur 

diferent naturalesa, les determinacions assoleixen un diferent abast. 

En el sistema d’espais oberts es distingeixen tres tipus bàsics de sòl segons el grau de 

protecció que el Pla els atorga vers les transformacions: el de protecció especial, amb 

valors intrínsecs que aconsellen el seu manteniment indefinit com a no urbanitzable i 

l’establiment de certes limitacions a les edificacions i els usos que la legislació urbanística 

admet en aquest règim de sòl; els de protecció territorial, amb valors, però de menys 

quantia i en els quals la localització o topografia aconsella, a més, restringir les 

actuacions d’implantació d’activitats o usos intensius només a casos excepcionals de 

comprovat valor estratègic, prèvia la tramitació dels instruments urbanístics adequats, i 

per últim, els de protecció preventiva, la resta de sòl actualment no urbanitzable sotmès a 

les limitacions pròpies d’aquest règim, dintre del qual el planejament urbanístic general 

podrà, en el seu moment, classificar aquelles àrees que hagin o puguin urbanitzar-se en 

desenvolupament dels plans municipals. 

En el sistema d’assentaments, el Pla assenyala estratègies per al desenvolupament 

dels nuclis i àrees urbanes existents en el territori. Les estratègies tipificades cobreixen 

una gradació que va des de promoure l’extensió d’aquelles àrees amb millors condicions 

fins a contenir l’àrea urbana en el seu actual perímetre, passant per opcions intermèdies 

d’extensió moderada, extensió només per necessitats internes o només operacions de 

compleció dels teixits perifèrics, les quals aniran acompanyades sovint d’actuacions de 

reforma interior. 

Pel que fa als sistemes d’infraestructures de mobilitat –carreteres i ferrocarrils–, entre 

els plans territorials parcials i els plans sectorials específics s’han d’establir relacions de 

coherència i complementarietat. Sense contradir o interferir les lògiques funcionals dels 

plans sectorials a escala de tot Catalunya, els plans territorials parcials han de centrar-se 



en el valor estructurant que les vies tenen per al seu àmbit espacial i en les exigències 

d’integració morfològica, la qual cosa aconsella adoptar una tipificació diferent a les 

pròpies dels plans sectorials que hauria de facilitar, a més, la incorporació a la proposta 

de les vies de funció paisatgística. 

Figura 4.1.5. 

Espais oberts, estratègies d'assentaments i actuacions d'infraestructures a Espinelves i 

Viladrau. 

Font: Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals. 



Segons la figura anterior, i en referència al Sistema d’Espais Oberts, aproximadament 

un 50 % del municipi d’Espinelves es proposa com a sòl de protecció especial i l’altre 

50% com a sòl de protecció preventiva. A Viladrau, aquesta proporció seria 

d’aproximadament el 75 % de protecció especial i el 25 % de protecció preventiva. 

En referència al Sistema d’Assentaments, es preveu una estratègia de creixement 

moderat al nucli de Viladrau i a Espinelves un creixement de reequilibri: 

- El creixement mitjà o moderat en aquelles àrees de petita o mitjana dimensió 

urbana que, sense l’objectiu d’augmentar el seu pes relatiu en el territori, per les 

seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcional 

a la seva realitat física com àrees urbanes. 

- Creixement de reequilibri en aquelles àrees i nuclis urbans de poca extensió, 

condicions de limitada connectivitat i/o poca disponibilitat de sòl amb aptitud per a 

ésser urbanitzat on el creixement ha d’adequar-se a les dinàmiques 

demogràfiques i econòmiques del municipi però no és aconsellable que es 

dimensioni per acollir creixements exògens. 

Al terme municipal de Viladrau no es preveu cap estratègia per les àrees especialitzades 

de Les Guilleries (residencial) i Mas Vidal (equipaments). 

Finalment, pel que fa al Sistema d’Infraestructures de Mobilitat, el pla preveu el 

condicionament de l’Eix Transversal. 

d) Pla de l’Energia 2006-2015 

Els objectius principals del Pla de l’Energia 2006-2015 són la millora de la consciència 

energètica de la població mitjançant el foment de l’estalvi i l’eficiència energètica, la 

promoció de les energies renovables, el desenvolupament de les infraestructures 

energètiques necessàries i el suport a la recerca, el desenvolupament i la innovació 

tecnològica en l’àmbit energètic. 

La infraestructura energètica prevista pel Pla de l’Energia que afecta a l’àmbit d’estudi és 

la línia elèctrica d’alta tensió (400 kv) Sentmenat–Vic–Bescanó; infraestructura prevista 

per al període 2005-2007, malgrat que actualment encara no s’ha portat a terme el 

projecte executiu. 

e) El Pla d’Espais d’Interès Natural, Xarxa Natura 2000 i Parc Natural del 

Montseny 

El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) aprovat mitjançant el Decret 328/1992 de 14 de 

desembre, és un instrument de planificació sectorial de desplegament del PTGC. 



Els objectius principals del PEIN són: 

- Establir una xarxa d’espais naturals àmplia i representativa de la riquesa 

paisatgística i la diversitat biològica dels sistemes naturals de Catalunya. 

- Delimitar i establir de les mesures necessàries per a la protecció bàsica 

d’aquests espais naturals. 

La Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE) preveu l’establiment per part dels estats 

membres d’una xarxa d’espais naturals amb l’objectiu de "contribuir a garantir la 

biodiversitat a través de la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres 

en el territori europeu dels estats membres". Aquesta xarxa, que s’ha anomenat Natura 

2000, haurà de garantir el manteniment (o el restabliment) en un estat de conservació 

favorable dels hàbitats i les espècies en la seva àrea de distribució natural dins el territori 

de la Unió Europea (UE). La xarxa Natura 2000 inclou els hàbitats d’interès comunitari de 

més interès de Catalunya. 

Els espais inclosos en l’àmbit d’estudi són els següents: 

- Collsacabra o Sistema Transversal Català (Sant Hilari Sacalm) 

- Les Guilleries (Espinelves, Sant Hilari Sacalm, Osor) 

- Massís del Montseny (Viladrau) 

Cal afegir que el PEIN ha experimentat un creixement destacat de la seva superfície total 

i el seu número d'espais. Això s'ha produït per l'aprovació, al setembre de 2006, de la 

proposta catalana de la Xarxa Natura 2000. Tots els espais llavors designats com a 

Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), i en virtut de la Llei 12/2006 de 27 de 

juliol de mesures en matèria de medi ambient, van passar automàticament a formar part 

del PEIN. 

Així doncs, tots els espais inclosos en Xarxa Natura 2000 de l’àmbit d’estudi s’han inclòs 

dins del PEIN. 

El Parc Natural del Montseny té un total de superfície protegida de 30.120 ha i és 

gestionat per l’àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l’àrea de Medi 

Ambient de la Diputació de Girona. El Parc va ser declarat com a tal l’any 1987, i el 

primer Pla Especial es va aprovar l’any 1977 al sector barceloní, i l’any 1978 al sector 

gironí, substituït recentment per un nou Pla Especial aprovat inicialment amb data 17 de 

maig de 2007, publicat al DOGC número 4.885, pàgina 16.865. 

Es tracta d’una zona declarada l’any 1978 Reserva de la Biosfera per la UNESCO del 

programa MaB (Home i Biosfera). 



Aquest Parc Natural afecta al municipi de Viladrau i la superfície protegida coincideix amb 

el PEIN i la Xarxa Natura 2000. 

El Pla Especial inclou un programa d’actuació que defineix els objectius operatius i el 

conjunt d’intervencions que cal dur a terme pel desplegament del Pla especial. Així 

mateix, estableix els programes de gestió, la seqüència d’etapes i els terminis en que han 

de ser desenvolupats. Les actuacions previstes en el Pla Especial que afecten 

específicament al municipi de Viladrau són les següents: 

- Manteniment i millora de la xarxa viària del Parc. 

- Promoció del transport públic col·lectiu: Implantació de la línia de transport Hostalets 

de Balenyà - Seva - Viladrau - Sant Marçal. 

L’objectiu del Pla especial que es formula s’emmarca en la tasca de protecció d’un espai 

natural de singular i d’especial valor paisatgístic i ambiental segons preveu tant la 

legislació urbanística com la legislació ambiental. Tanmateix, aquest Pla especial esdevé 

certament singular donat que inclou sòls de diversa i complexa naturalesa. 

En primer lloc, atenent la seva extensió, hi ha els terrenys classificats com a sòl no 

urbanitzable que abasten quasi la totalitat de l’àmbit del present Pla. Tanmateix, els 

terrenys situats dins del perímetre del Parc del Montseny, en la majoria dels municipis 

que conformen del seu àmbit territorial, estan qualificats com a sòl no urbanitzable 

protegit, segons els respectius planejaments municipals en vigor. Aquesta protecció 

addicional del sòl no urbanitzable els hi atorga el vigent Pla especial del Parc Natural del 

Montseny. 

En molts d’aquests municipis, a més, el planejament general urbanístic remet, per als 

terrenys situats dins l’àmbit del Parc, a les determinacions normatives del pla especial 

vigent. Per aquest tipus de sòl, el present Pla especial estableix les limitacions que han 

de respectar-se i les determinacions necessàries per a la protecció ambiental, la 

conservació i el desenvolupament de les àrees classificades com a sòl no urbanitzable 

dins de l’àmbit del Parc del Montseny, en concordança amb les determinacions 

contingudes en els plans territorials parcials i sectorials i en el planejament urbanístic 

municipal. 

En segon lloc hi ha els terrenys classificats com a sòl urbà i sòl urbanitzable, segons 

els instruments vigents de planejament urbanístic municipal, que es corresponen amb els 

nuclis urbans existents al seu interior i amb les reserves de sòl que alguns d’ells tenen 

per a futurs desenvolupaments. Per aquestes classes de sòl el Pla estableix 

determinacions de caràcter paisatgístic, d’obligatori compliment, amb la doble finalitat de 

millorar la seguretat en cas d’incendi forestal i de reduir el seu impacte afavorint una 

major integració dels nuclis urbans en el Parc. El Pla especial qualifica les àrees de sòl 

urbà i de sòl urbanitzable –delimitat i no delimitat— com a Zona subjecta a ordenació 

preexistent i en elles prevalen les determinacions relatives a la qualificació urbanística 

que els atorga el planejament urbanístic del municipi a que pertanyen. Això no obstant, el 

règim urbanístic del sòl urbanitzable no delimitat segons els planejaments urbanístics 



municipals s’haurà d’ajustar al del sòl no urbanitzable, mentre no es produeixi la seva 

transformació. 

Per últim, hi ha els sistemes urbanístics –siguin generals o locals— que es troben en 

sòl no urbanitzable, definits per cadascun dels planejaments urbanístics municipals en 

matèria de comunicacions, protecció, serveis tècnics i equipaments comunitaris. Aquest 

Pla especial respecta els sistemes previstos en els plans urbanístics municipals –siguin 

generals, parcials o especials— aprovats definitivament amb anterioritat a la data 

d’aprovació inicial del present Pla, executats, en procés d’execució o pendents 

d’execució. Serà el planejament urbanístic municipal el que defineixi les modificacions 

que, si fa al cas, calgui introduir respecte a aquests sistemes urbanístics. 

Altrament, el planejament urbanístic general d’alguns dels municipis del Parc del 

Montseny defineixen també un sistema hidrològic, amb l’objectiu d’establir un àmbit de 

protecció dels principals cursos fluvials del municipi. Pel que fa als sistemes hidrològics 

(definits pel planejament urbanístic) existents dins l’àmbit del Pla especial, els hi serà 

d’aplicació amb caràcter general, per tal d’unificar criteris de protecció i gestió dins de 

l’àmbit del Parc del Montseny— les determinacions de protecció ambiental que estableix 

el present Pla especial en el seu text normatiu. 

La taula següent detalla els espais inclosos en el PEIN, la Xarxa Natura 2000 i el Parc 

Natural del Montseny que es troben dins l’àmbit d’estudi. 

Taula 4.1.2. 

Superfícies de l’àmbit d’estudi classificades dins de figures de protecció (en ha). 

Figura de protecció Espinelves Osor 

PEIN / Xarxa Natura 

2000 / Parc Natural 

del Montseny 

Sant Hilari 

Sacalm 

Viladrau Total % 

166,9 3.839,7 3.422,8 2.784,3 10.213,7 50,2 

Font: Elaboració pròpia a partir dades cartografia Departament Medi Ambient i Habitatge, 2006. 

f) El Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya 

La Secretaria per a la Mobilitat ha elaborat el projecte del Pla d’infraestructures de 

transport de Catalunya (PITC) amb l’objectiu de definir de manera integrada la xarxa 

d’infraestructures ferroviàries i viàries necessàries per a Catalunya amb l’horitzó temporal 

de l’any 2026. 

El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (en endavant PITC) és el Pla 

Territorial Sectorial que defineix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries 



necessàries per a Catalunya, tant pel que fa al transport de viatgers com de mercaderies, 

en coherència amb les directrius del planejament territorial vigent i amb una visió 

sostenible de la mobilitat. El PITC té caràcter de Pla territorial sectorial, d’acord amb la 

Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, i de Pla específic als efectes d’allò 

que estableix la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat. 

El PITC recull tota una sèrie d’actuacions en les xarxes viàries i ferroviària, de les quals, 

les que afecten a l’àmbit d’estudi són les següents: 

- Línia d’Alta Velocitat Eix Transversal ferroviari: línia destinada a trànsit mixt de 

passatgers i mercaderies i que ha d'unir les principals capitals de la Catalunya central, 

des de Lleida fins a Girona. Incorpora la connexió amb l’aeroport d’Alguaire. 

L'estimació pressupostària d'aquesta actuació és de 6.500 M €, incloent-hi la 

penetració cap al port de Barcelona. 

4.1.3. Estructura urbana 

a) Evolució històrica dels municipis 

La primera notícia històrica sobre Espinelves és de l'any 943, època en què hi havia una 

església i parròquia en funcionament, dedicada a Sant Vicenç, i segons sembla, es 

trobava en una vila o gran explotació rural anomenada Espinelves. La història 

d´Espinelves gira al voltant de la seva església: Sant Vicenç d´Espinelves. Original del 

segle XI-XII, fou ampliada amb una segona nau i absis al S.XVII. Els primitius termes 

parroquials estaven adscrits o assignats a un dels grans termes dels castells amb que es 

va repartir el país des del moment de la seva restauració pel comte Guifré el Pilós, a 

partir de 879. El terme d'Espinelves estava adscrit al territori del castell de Sant Llorenç i 

després, al de Meda. Durant molts segles Espinelves ha estat un terme eminentment 

rural, hi havia algunes comptades ases i sagrers entorn de l'església el segle XIII, però 

amb el despoblament del segle XIV el terme es tornà eminentment rural, només amb un 

cens d'una dotzena de famílies. A finals del segle XV Espinelves s'havia unit a Sant 

Sadurní d’Osormort i els dos llocs formaven una sola batllia. A principis del segle XIX es 

va fer la divisió provisional de Catalunya en províncies. Espinelves es veié directament 

afectada en aquest moment ja que es va incloure a la província de Girona, al partit judicial 

de Santa Coloma de Farners, trencant així la seva tradicional adscripció a la vegueria i 

després al corregiment de Vic. L'estancament de la població a la primera meitat del segle 

XX i la forta davallada dels últims anys es deuen a la manca de mitjans de vida que 

s’ofereix a la població, sobretot pel jovent. 

Sembla que el poblament d’Osor data del Neolític, ja que s’han trobat restes 

prehistòriques de destrals de pedra, sílex i ceràmiques d’aquesta època. Prop de la 

Codina, s'hi localitzaren restes arqueològiques, fragments de ceràmica de finals de l'Edat 

de Bronze o principis de la de Ferro, d'entre els anys 1200 i 650 aC. Del període romà, 

entre el Coll i Sant Benet, es descobrí una ara romana i ruïnes d'un petit templet. La 

primera referència escrita la trobem l’any 860 quan apareix en un document el lloc Ausor 



quan fou atorgat un alou de la Vall al monestir d'Amer. Sembla que, en aquesta zona, els 

àrabs no s'hi establiren sinó que fou un lloc de refugi per als habitants de les planes. 

Aleshores, Osor formava part del comtat d'Osona. En el segle X es documenten Santa 

Creu d'Horta (902), la parròquia de Sant Pere d'Osor (917) i el Coll (949). 

En el segle XV es produí un fet extraordinari que trasbalsà la població: entre 1410 i 1430 

es produïren un seguit de terratrèmols que enrunaren cases de la vila, l'església, el pont i 

masos, cosa per la qual es va haver de reconstruir el terme com demostra la important 

presència de construccions posteriors –Can Roure, el Pont, la Torre de Recs... –. Els 

segles XVI i XVII foren de recuperació demogràfica malgrat el bandolerisme. Destacaren 

Perot Rocaguinarda, l'Escrivanet, Jaume Masferrer "Toca-son" i el mític Joan Sala 

"Serrallonga", fill de Viladrau. El segle XVIII i principis del XIX fou una època d'augment 

demogràfic, a 1782 la població era de 1.250 habitants i a 1855 de 1.777, el més alt de la 

història. Tot i això, el període es caracteritzà pels enfrontaments bèl·lics. Així, es va viure 

la Guerra de Successió amb moviment de tropes seguint ordres del jutge d'Hostalric o del 

veguer de Vic a favor de Carles d'Àustria i contra Felip d'Anjou. La població inicià un 

important retrocés per l'abandonament dels masos i el tancament de les mines, passant 

dels 1.183 habitants a 1950 a 649 el 1975. 

Socialment, els veïns d’Osor i de Sant Hilari Sacalm vivien bàsicament de les tasques 

forestals, destacant els carboners, els pipaires, els traginers, els bosquetans i, sobretot, 

els roders. Aquest últim es tracta d’un antic ofici bosquerol relacionat amb l’aprofitament 

forestal del bosc de bagues de castanyer. A Osor destacava també l’existència d’una 

empresa tèxtil a les Mines d’Osor i l’explotació minaire situada allà mateix, que, 

documentada des de 1821, va tancar a 1980 i es tracta d'una de les activitats més 

significativa durant molts anys. 

El poble de Sant Hilari Sacalm va anar-se formant a l’entorn de la seva església, que 

data de l’any 922 i pertany al bisbat de Vic. La parròquia formava part del gran terme del 

castell de Solterra, ubicat al cim de la muntanya de Sant Miquel. Les altres parròquies del 

municipi daten de l’any 939 en el cas de Santa Margarida de Vallors, i de l’any 1101 la 

parròquia de Sant Martí de Querós. Encara que tradicionalment, el poble de Querós 

sempre va tenir pocs habitants, l’any 1969 les aigües del pantà de Susqueda van negar 

les cases i les explotacions i el van acabar de despoblar, ja que els seus habitants van 

haver d’abandonar les seves cases i instal·lar-se en altres nuclis propers. Els dominis 

jurisdiccionals s'exerciren des del segle XIII a la domus de la Rovira, al Pla de les Arenes, 

sota els Gurb, els quals passaren després a habitar el poble, a Can Rovira (segle XV). A 

la segona meitat del segle XIX, Sant Hilari esdevingué centre balneari de primera 

importància (especialment a la Font Picant), fet que comportà una gran prosperitat al 

poble. Més endavant, fou l'embotellament de part de les abundants aigües minerals del 

terme el que va suposar (i suposa encara) una de les grans activitats econòmiques de la 

vila. 

Els orígens de Viladrau són desconeguts, tot i que s’han establert tres hipòtesis diferents. 

La primera hipòtesi situa l'origen de Viladrau a l'època de la Reconquesta, amb la 

fundació de la capella de Santa Maria de Puigdot pels voltants del sot de Gèmena on 

resten ruïnes no estudiades. La segona proposa cercar l'origen en la gent fugitiva de Vic 



que escapava de les amenaces de Felip V. La tercera hipòtesi ubica un antic poblat on hi 

havia el mas de Sant Martí Vell, situat als Bachs de l'Estrany. Cada cop però, es creu 

amb més fermesa que Viladrau sempre ha estat situat al mateix lloc. La parròquia de 

Sant Martí ja és esmentada l'any 898. 

b) El sistema urbà dels municipis 

Espinelves 

El poble d’Espinelves té com a agregats les Arenes, la Rovira d’Avall, els Veïnats de 

França, Masjoan i el de la creu Roja. 

El casc urbà d’Espinelves presenta tres assentaments diferenciats. Al centre del nucli i 

voltant l’església s’hi troba l’assentament tradicional i històricament consolidat, d’origen 

medieval i situat dalt d’un petit turó. A la part superior d’aquest nucli vell, caracteritzada 

per edificacions aïllades i de baixa densitat, s’hi ha anat desenvolupant un barri de 

construcció més moderna. Finalment, a la part baixa del casc antic i, a banda i banda de 

la carretera GI-544, s’hi localitza una zona industrial i una de residencial. 

La resta del terme municipal també inclou masies i masos disseminats, situats en algunes 

clarianes enmig de la marcada orografia de la zona. 

Font: Elaboració pròpia. 

Fotografia 4.1.1. 

Imatges del casc antic i de l’assentament modern d’Espinelves. 



El nombre total d’habitatges al municipi d’Espinelves és de 104, un 65 % d’habitatges 

principals, 29 % de secundaris i 6 % de vacants (Institut d’Estadística de Catalunya, 

2001). D’aquests un 86 % es troben agregats al nucli principal i un 14 % disseminats 

(Instituto Nacional de Estadística, 2004). 

Com a elements singulars, Espinelves disposa de dues cases de turisme rural i un 

càmping, situat entre el nucli d’Espinelves i el Coll de Revell. 

Osor 

El municipi d’Osor inclou les entitats de població d’Osor, les Mines d’Osor, Sant Miquel de 

Ter i Santa Creu d’Horta. 

El nucli urbà d’Osor presenta dos tipus de creixement diferenciat. L’assentament 

tradicional d’origen medieval, desenvolupat al voltant de l’església i a banda i banda de la 

riera d’Osor és la part principal del nucli ja que és la que ocupa una extensió més gran. 

La segona tipologia d’assentament s’ha anat desenvolupant com a eixample, per la part 

nord del nucli medieval, amb edificacions aïllades. A diferència de la resta de nuclis 

urbans principals de l’àrea d’estudi, aquest eixample ocupa una superfície més reduïda 

que el nucli vell. 

Les Mines d’Osor és una entitat de població que es va crear com a conseqüència de 

l’existència d’una explotació minera i una fàbrica tèxtil. Es tracta d’una sèrie d’edificacions 

amb característiques pròpies d’una colònia industrial de principis de segle. 

Finalment, la resta d’entitats agregades a Osor, es componen de masos i masies 

tradicionals. 



Imatge del nucli d’Osor. 



El nombre total d’habitatges al municipi d’Osor és de 198, un 39 % d’habitatges 

principals, 31 % de secundaris i 30 % de vacants (Idescat, 2001). D’aquests un 86 % es 

troben agregats als nuclis principals i un 14 % disseminats pel territori del municipi (INE, 

2004). 

Com a elements singulars, es destaca el l Sobirà, un mas amb un elevat patrimoni històric 

i que actualment funciona com a restaurant. Tot i pertànyer al terme municipal d’Osor, 

l’accés es realitza des del terme municipal de Sant Hilari Sacalm. A Osor també s’hi 

troben 4 cases de turisme rural, 1 càmping i 1 casa de colònies. 

Sant Hilari Sacalm 

El nucli urbà de Sant Hilari Sacalm consta de tres tipus d’assentaments diferenciats. En el 

sector nord-oest del nucli s’hi localitza el poble consolidat històricament, al voltant de 

l’església de Sant Hilari. Envoltant el nucli vell, però sobretot per la banda sud i oest, s’hi 

ha anat desenvolupant un eixample, de construcció més recent. L’últim sector, al sud del 

nucli urbà, el creixement ha estat bàsicament d’edificacions aïllades, creant-se així el 

barri del Serrat, en una zona amb pendents acusats. 

Aïllada del nucli urbà es localitza la urbanització de Cal Sastre, situada a l’extrem 

meridional del nucli urbà, al camí del Sobirà. 

A banda dels assentaments residencials, Sant Hilari disposa de dues zones industrials. el 

polígon industrial la Bòbila, a l’extrem oriental del nucli, i el polígon industrial Mas Garriga 

a l’extrem meridional del nucli, entre Sant Hilari i la urbanització de Cal Sastre. 

Finalment, als afores del nucli urbà del sector occidental, s’hi localitza la planta 

embotelladora de Font Vella. 


Imatge de la plaça central de Sant Hilari Sacalm. 




El nombre total d’habitatges al municipi de Sant Hilari Sacalm és de 2.450, un 73% 

d’habitatges principals, 12% de secundaris i 15% de vacants (Idescat, 2001). D’aquests 

un 98,5 % es troben agregats als nuclis principals i un 1,5 % disseminats pel territori del 

municipi (INE, 2004). 

En tractar-se d’un municipi turístic gràcies a la proximitat del PEIN de les Guilleries, 

compta amb una destacada oferta hotelera i de restauració. En total disposa de 9 hotels i 

4 establiments de turisme rural. 

Viladrau 

El terme municipal de Viladrau té agregades les entitats de població de les Casiques, les 

Corts, les Paitides, les Guilleries, Viladrau i les Índies. 

El nucli urbà de Viladrau presenta una coexistència entre dos models d’implantació de 

població. D’una banda, l’assentament tradicional al voltant de l’església forma el casc 

antic del nucli, de superfície molt reduïda, mentre que al voltant d’aquest primer 

poblament, s’ha anat donant un creixement desordenat de cases aïllades ocupant una 

gran superfície de territori. 

Aquest creixement ha englobat dins del nucli urbà de Viladrau una agrupació tradicional 

de masos i masies que antigament es trobaven aïllades, com és el cas de les Paitides i 

les Índies. 

Al sector nord oest del terme municipal s’hi localitza la urbanització de les Guilleries. Es 

tracta d’un assentament recent, d’estructura desordenada i desmesurada, ocupant una 

gran proporció de terreny en relació al nombre de cases existent i que en aquests 

moments està en projecte una ordenació urbanística més coherent. La resta d’entitats de 

població són de característiques tradicionals, composades per masos i masies amb un 

espai en comú o molt properes entre elles. 


Imatges d’un carrer del casc antic i d’un barri del nucli de Viladrau. 




Al sector sud-oest del nucli urbà de Viladrau, separat d’aquest per la carretera GI-520, 

s’hi localitza la zona industrial els Segalàs, formada per quatre naus o tallers i al nord 

l’antiga fàbrica tèxtil. 

L’extensió del municipi fa que hi abundin moltes masies, dues ermites i altres testimonis 

del passat, amb història. És el cas de la Sala, masia fortificada amb muralla de tanca i 

torre d'aspecte medieval. La construcció actual data dels segles XI i XVII i es tracta de la 

casa natal del popular bandoler del segle XVI anomenat Joan Sala, conegut amb el 

sobrenom de Serrallonga. 

A Viladrau hi ha un total de 783 habitatges, un 40% principals i un 60% secundaris 

(Idescat, 2001). D’aquests, un 95% de les vivendes es troben agregades al nucli de 

població i la resta són disseminats (INE, 2004). 

En tractar-se d’un municipi turístic gràcies a la proximitat del Parc Natural del Montseny, 

compta amb una destacada oferta hotelera i de restauració. En total disposa de 11 

restaurants, 4 hotels, 3 cases de colònies i 4 establiments de turisme rural. Com a 

element singular també cal destacar l’existència del Centre Cultural Europeu de la Natura 

de Viladrau, situat dins del nucli urbà. 

c) Perspectives d’evolució dels municipis 

El desenvolupament dels usos urbans dels municipis que formen part de l’àrea d’estudi 

està condicionat a nombrosos aspectes, els principals dels quals es resumeixen en 

aquest apartat. 

El condicionant més determinant comú en els quatre municipis és la complexa orografia, 

amb pendents pronunciats gràcies a la presència dels massissos muntanyosos com el 

Montseny i les Guilleries. Les escasses zones planeres existents, són les que s’han 

utilitzat pels assentaments urbans, i actualment ja es troben esgotades, de manera que 

s’ha anat ocupant els terrenys amb pendents, inadequats pel sòl urbà. 

Un altre aspecte limitant és l’accessibilitat als diversos assentaments. La construcció de 

l’Eix Transversal certament va significar un abans i un després per aquests municipis, 

però encara una gran part de masies i cases disseminades es troben inaccessibles per a 

ésser utilitzades com a primera residència. Aquest fet els restringeix a convertir-se en 

vivendes secundàries i oferta de turisme rural, fet que s’ha de considerar com un 

avantatge pels municipis, ja que assegura la protecció i la conservació de l’assentament 

tradicional. 



4.1.4. Anàlisi del planejament urbanístic municipal 

El Pla General d’Ordenació Urbanística és l’instrument d’ordenació integral del territori, 

mentre que les Normes subsidiàries es configuren com a alternativa als Plans generals 

d’ordenació urbana amb un contingut més reduït. 

El juny del 2002 va entrar en vigor la llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme amb 

l’objectiu de regular el planejament urbanístic en el territori de Catalunya. Aquesta llei ha 

estat modificada per la Llei 10/2004, de 24 de desembre, per al foment de l'habitatge 

assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local, i al gener del 2005 es va 

aprovar el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la 

Llei d'urbanisme. 

El Decret 287/2003, de 4 de novembre, aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 

14 de març, d'urbanisme pel que fa al règim urbanístic del sòl, el planejament i la gestió 

urbanístics, els instruments de política de sòl i habitatge, la intervenció en l'ús del sòl i 

l'edificació i la protecció de la legalitat urbanística. El Reglament regula íntegrament les 

entitats urbanístiques col·laboradores, el seu règim d'organització específic, les seves 

funcions i atribucions, i els drets i deures dels membres. 

Aquest nou marc urbanístic legal, obliga a aquells municipis que vulguin modificar la seva 

figura de planejament a la realització d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). 

La taula a continuació es presenta les figures de planejament dels municipis de 

d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau: 

Espinelves 

Osor 

Municipi 


Taula 4.1.3. 

Figures de planejament dels municipis. 

Figura de 

Planejament 

Delimitació de Sòl 

Urbà 

Delimitació de Sòl 

Urbà 

Pla General 

d’Ordenació 

Data d’aprovació Data de publicació 

27/04/1983 03/06/0983 

30/05/1984 06/07/1981 

26/10/1994 16/12/1994 

Viladrau Normes Subsidiàries 17/12/1986 25/05/1987 

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques i Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les 

Guilleries, 2007. 



a) Delimitació de sòl urbà d’Espinelves 

La Delimitació de Sòl Urbà d’Espinelves data de l’any 1986. 

Taula 4.1.4. 

Qualificació del sòl al municipi d’ Espinelves. 

Tipus de sòl Superfície (ha) % 

Urbà 19,6 1,11 

Urbanitzable 0 0,00 

No urbanitzable 1.745,4 98,88 

Total 1.765,0 100,00 

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2007. 

Regulació del sòl urbà 

S’estableixen dins el mateix les següents zones: 

- A. Nucli vell. 

- B. Zona adjunta al nucli vell. 

- C. Industrial. 

- D. Serveis, equipaments o zona d’esbarjo. 

La zona industrial situada a cada banda de la carretera, a la part baixa del poble, ja es 

troba esgotada. En tractar-se d’una delimitació de sòl urbà no es regula el sòl no 

urbanitzable. 



Figura 4.1.6. 

Qualificació del sòl al municipi d’Espinelves. 

Font: Sistema d’Informació Urbanístic, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2007. 

b) Delimitació de Sòl Urbà d’Osor 

La Delimitació del sòl urbà d’Osor es va aprovar el 30 de maig de l’any 1984 amb una 

modificació puntual aprovada l’octubre de l’any 2000 referent als usos de la finca “Antiga 

Tèxtil Herdom”. Entre els anys 2001 i 2002 es van redactar unes Normes Subsidiàries pel 

municipi d’Osor, que no es van acabar de tramitar mai. Actualment s’han iniciat els 

treballs per a la redacció d’un Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM). 

Taula 4.1.5. 

Qualificació del sòl al municipi d’Osor. 


Urbà 41,49 2,41 

Urbanitzable 19,98 1,16 

No urbanitzable 1659,31 96,43 

Total 1720,78 100,00 




Regulació i desenvolupament del POUM en sòl urbà 

El sòl urbà es qualifica de la següent forma: 

- Lliure privat protegit 

- Zona d’edificació tancada 

- Zona d’edificació oberta 

- Zona de ciutat jardí 

- Zona escolar 

- Zona esportiva 

- Zona d’aparcaments 

- Parc infantil 

Relació de llocs protegits pel seu valor natural 

- Font d’en Borrell i vores de la riera Noguerola (espai lliure protegit privat, sense 

possibilitat d’edificació). 

- Voreres de la riera d’Osor (espai lliure protegit privat). 

c) Pla General Municipal d’Ordenació Urbana de Sant Hilari Sacalm 

El PGOU de Sant Hilari Sacalm es va aprovar l’any 1994. 

Taula 4.1.6. 

Qualificació del sòl al municipi de Sant Hilari Sacalm. 


Urbà 126,0 1,5 



Total 8.356,0 100,0 




Regulació i desenvolupament en sòl urbà 

S’estableix en sòl urbà els següents sistemes: 

- Vials 

- Parc urbà 

- Equipament públic 

- Equipament privat 

- Serveis tècnics 

S’estableix en sòl urbà les següents zones: 

- Ordenació illes tancades (Antiga i tradicional, Antiga xalets, Eixample intensitat alta, 

Eixample amb tolerància industrial d’intensitat alta). 

- Ordenació oberta (Oberta intensitat alta, oberta intensitat mitjana, Oberta intensitat 

baixa). 

- Indústria (Indústria intensitat alta, Indústria intensitat baixa). 

- Protecció especial 

- Protecció amb conservació de l’edificació 

- Lliure privat 

- Remodelació 

El desenvolupament del Pla es realitzarà amb la delimitació en unitats d’actuació del sòl 

urbà i mitjançant l’execució d’aquestes. El PGOU contempla un total de 22 unitats 

d’actuació, de les quals només una ha estat aprovada i executada. Es tracta de la U.A. 

nº22 “Font Vella”, d’ús industrial d’explotació i del sector agroalimentari. 

Regulació del sòl urbanitzable 

El sòl urbanitzable es divideix en programat i no programat. 

En sòl urbanitzable programat, s’estableix la següent classificació: 

- Sistemes: Vials, Parc urbà, equipament públic, equipament privat. 

- Zones: Les assenyalades pel Pla Parcial. 

En sòl urbanitzable no programat, s’estableix la següent classificació: 

- Zones: Les desenvolupades d’acord amb el PAU. 



El PGOU preveu sis sectors de sòl urbanitzable programat i un sector urbanitzable no 

programat, les característiques dels quals es recullen en la taula següent. 

Taula 4.1.7. 

Plans Parcials de desenvolupament del PGOU de Sant Hilari Sacalm. 

Nom Sector Objectius Superfície (ha) Nº d’habitatges 

Cal Sastre 

Font d’Or 

La Bòbila 

Sant Jordi 

Entrada Sud 

Industrial 

Nord-est 

Font Picant 

Redacció d’un 

nou Pla Parcial 

Sector 

discontinu. Ús 

industrial. Cal 

redactar un Pla 

Parcial 

Ús industrial. Cal 

redactar un Pla 

Parcial. 

Ús residencial 

prioritari. 

Ús residencial 

prioritari. 

Indústria petita i 

mitjana categoria 

Prioritari 

industrial 

Font: Pla General d’Ordenació Urbana de Sant Hilari Sacalm, 2007. 

Densitat 

(nº hab / ha de 

sòl brut) 

36 184 5,10 

3,79 - - 

4,35 - - 

- - 20 

- - 15 

- - - 

- - - 



Font: Consell Comarcal de la Selva 

Regulació del sòl no urbanitzable 

Figura 4.1.7. 

Qualificació del sòl a Sant Hilari Sacalm. 

Dins del sòl no urbanitzable, s’estableix la següent classificació: 

- Sistemes: Vials, Parc Natural, Serveis Tècnics. 

- Zones: Protecció bosc, Protecció cultural. 

Les condicions específiques d’edificació en àrees a protegir són les següents: 

- Pantà de Susqueda (només permeses instal·lacions a realitzar per l’administració amb 

fins o per motius ecològics). 

- Bosc sobre la Font Vella (prohibició total de construir). 

- Entorns de les Masies (Pla especial de Protecció) 

- Castell de Montsolís (Només s’admeten actuacions de rehabilitació i restauració). 

Dins del sòl no urbanitzable, el PGOU descriu dues zones de règim específic: 

1. Zona “Els Cortals”: es declara com a ús esportiu l’àrea delimitada “Els Cortals”. 



2. Àrea d’Ordenació Especial nº1 “Camp de Tir”. Els usos admesos són l’hoteler i 

l’esportiu. 

d) Normes Subsidiàries de Viladrau 

Les Normes Subsidiàries de Viladrau daten de l’any 1986, i s’han realitzat 9 modificacions 

els anys 1990, 1992, 1993, 1997, 1999, 2003, 2004 i 2005. 

La classificació del sòl diferencia el règim jurídic d’aquest en urbà, urbanitzable o apte per 

a la urbanització i no urbanitzable. 

Taula 4.1.8. 

Qualificació del sòl al municipi de Viladrau. 


Urbà 98,6 1,9 



Total 5.061,0 100,0 


La qualificació urbanística del sòl, el distingeix entre sistemes i zones. 

• Sistema d’espais viaris 

• Sistema d’espais lliures 

• Sistema d’equipaments públics 

• Sistema d’infraestructures tècniques 

• Sistema de cursos d’aigua: comprèn els cursos d’aigua, les fonts i els espais 

riberencs objecte d’especial protecció. Aquests terrenys no poden ser edificats ni 

dedicats a utilitzacions que suposin una transformació de llurs condicions actuals. 

Regulació i desenvolupament del sòl urbà 

Les NS estableixen els següents tipus d’ordenació: 

- De formació històrica. 



- Zona 1. Nucli històric església de Sant Martí. Densitat màxima admissible: 133 

habitatges / ha. 

- Zona 2. Creixement Històric de Viladrau. Densitat màxima admissible: 2 

habitatges/parcel·la. 

- Zona 3. Jardins Privats. 

- D’edificació en filera 

- Zona 4. Fronts de cases arrenglerades. Façana mínima de les parcel·les: 5 

metres. 

- Zona 5. Fronts de cases separades. Façana mínima de les parcel·les: 5 metres. 

Densitat màxima admissible: 83 habitatges / ha 

- D’edificació aïllada 

- Zona 6. Residencial unifamiliar. Es distingeixen 6 subzones, que van entre una 

superfície mínima de parcel·la de 300 m 2 fins a 3.000 m 2 . La densitat màxima 

admissible s’estableix entre 39 hab/ha i 4 hab/ha, amb un màxim d’1 habitatge per 

parcel.la. 

- Zona 7. Residencial plurifamiliar. Es distingeixen 3 subzones, que van entre una 

superfície mínima de parcel·la de 600 m 2 fins a 1.500 m 2 . La densitat màxima 

admissible s’estableix entre 83 hab/ha i 20 hab/ha, amb un màxim d’1 habitatge 

per parcel·la. 

- Zona 8. Equipaments privats. 

- Zona 9. Industrial. Àrea urbana al nord del nucli històric, al final del passeig de les 

Guilleries. 

En sòl urbà s’admeten tots els usos excepte les indústries que poden originar molèsties 

als habitatges contigus, que només s’admetran en el sòl urbà exclusivament industrial. Sí 

destacar la U.A.17 ”Zona Industrial” ubicada al final del carrer Pirineus en que es manté 

l’objectiu de consolidar com industrial la banda nord del carrer, donant alternativa al 

desenvolupament residencial. 

El desplegament de les Normes Subsidiàries preveu elaborar Plans Parcials, Plans 

Especials i Estudis de Detall. La informació dels Plans previstos a desenvolupar es recull 

en la taula següent: 



Nom Sector Objectius 

Pla Especial 

de Millora 

Urbana 

“Avinguda 

Montseny” 

Pla Especial 

de Millora 

Urbana 

Puigtorrat 

Taula 4.1.9. 

Plans Especials de desenvolupament de les NS de Viladrau. 

Obertura i 

urbanització 

del carrer 

Montseny 

Ordenació 

del barri antic 

Font: Normes Subsidiàries de Viladrau, 2007. 

Superfície 

(ha) 

Nº 

d’habitatges 

Densitat 

(nº hab / ha 

de sòl brut) 

3,89 47 12 

Estat 

desenvolupament 

Aprovat 

definitivament 

(1999) i executat 

0,78 35 45 No desenvolupat 

Pel que fa a les unitats d’actuació, les NS tenen previst desenvolupar-ne un total de 31, 

entre les quals un 52% disposen del projecte de reparcel·lació, un 3% del projecte 

d’urbanització i la resta ja s’han desenvolupat, malgrat que només una d’aquestes s’ha 

arribat a executar (UA2). Aquestes UA preveuen un total de 116 habitatges, amb una 

densitat màxima mitja de 10 hab/ha. 

Les UA delimitades en sòl no urbanitzable fan referència als límits d’ordenació dels 

veïnats rurals inclosos en aquesta tipologia de sòl, dels quals no es podrà aprovar un 

possible projecte de parcel·lació sense prèviament aprovar el Pla especial de Millora 

Rural o l’Estudi de Detall amb les determinacions establertes en les NS. 



Font: Normes Subsidiàries de Viladrau. 

Figura 4.1.8. 

Classificació del sòl al nucli de Viladrau. 

Pel què fa a la urbanització de les Guilleries, la superfície total del sòl urbà és de 26 ha, 

amb un 36,11% d’espais lliure i un 63,9% de l’aprofitament urbanístic privat. 

Regulació del sòl urbanitzable 

Aquest sòl es desenvolupa mitjançant 5 Plans Parcials, que es recullen en la taula 

següent. 



Nom 

Sector 

S.Uble 1 

“Les 

Guilleries” 

S. Uble 2 

“Pla de 

Montfalcó” 

S. Uble 3 

“Sot de Can 

Jan” 

S Uble 4 

“Passeig de 

les 

Farigoles” 

S. Uble 5 

“Passeig 

dels 

castanyers” 

Taula 4.1.10. 

Plans Especials de desenvolupament de les NS de Viladrau. 

Objectius 

Banda de ponent 

de la urbanització 

existent 

Desenvolupament 

definitiu del sector 


d’un sector 

residencial 


i acabament 

definitiu 


definitiu d’aquest 

sector 

Font: Normes Subsidiàries de Viladrau, 2007. 

Regulació del sòl no urbanitzable 

Superfície 

(ha) 

24,01 

Nº 

d’habitatges 

158 

habitatges 

40 cambres 

hoteleres 

Densitat 

(nº hab / 

ha de sòl 

brut) 

Estat 

desenvolupament 

6,6 No desenvolupat 



2,45 15 6 

El sòl no urbanitzable es divideix en les següents zones: 

- De protecció del sistema general viari 

- De protecció dels cursos d’aigua, fonts i vegetal de ribera 

- De reserva natural qualificada del Parc del Montseny 

- De reserva natural del Parc del Montseny 

- D’influència del Parc del Montseny 

- De protecció forestal 

- De protecció de conjunts i edificis arquitectònics 

- D’infraestructures tècniques 

PP aprovat l’any 

1998. 




- Rústec de caràcter general 

- D’ordenació de veïnats rurals (les Paitides, les Índies, les Casiques, les Corts, Mas 

Miquel). 

Totes aquelles activitats que es puguin emplaçar en sòl no urbanitzable es determinaran 

mitjançant un Pla Especial. 

4.1.5. Perspectives futures del planejament urbanístic i valoració 

Segons els objectius ambientals fixats en l’àmbit internacional, europeu, estatal, 

autonòmic i local i els principis per al desenvolupament urbanístic sostenible, 

s’estableixen uns objectius ambientals mínims per l’àmbit d’estudi. 

D’entrada però, cal destacar que donada l’antiguitat de les diverses normatives 

urbanístiques, en cap cas es compleix allò especificat en la Llei d’Urbanisme Llei 2/2002, 

de 14 de març. Aquesta Llei es pronuncia clarament a favor d’un desenvolupament 

urbanístic sostenible, sobre la base de la utilització racional del territori, per a 

compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmics necessaris amb la cohesió social, 

el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Així 

doncs, els planejaments urbanístics dels municipis de l’àmbit d’estudi no s’han redactat 

seguint aquests paràmetres. De fet, als municipis d’Espinelves i Osor, en disposar de la 

figura de planejament més simple (Delimitació de sòl urbà), no es compleixen cap dels 

objectius ambientals mínims seguidament exposats. 

1. Apostar per un model d’urbanització compacte i contigu al nucli urbà 

Aquest fet implica prioritzar la compactació i optimització del sòl urbà existent enfront a la 

ocupació de nous sòls per al creixement. 

En el cas de Viladrau, el desenvolupament i les previsions urbanístiques segueixen les 

premisses contràries, ja que la major part de la superfície urbana existent com la prevista 

corresponen a habitatge unifamiliar aïllat de molt baixa densitat. A més a més, el 

creixement experimentat ha estat de forma desordenada, sense tenir en compte criteris 

d’orografia o de preservació d’elements d’interès natural. En aquests aspectes negatius 

s’hi ha d’afegir la urbanització de les Guilleries, desenvolupament urbà aïllat del nucli 

principal. 

En el cas de Sant Hilari, el creixement ha estat a la inversa de Viladrau, ja que s’ha anat 

seguint un creixement minimitzant el consum del sòl i localitzant els nou sectors de 

manera contigua al nucli existent. Tot i això, es localitzen dues excepcions que no han 

seguit aquesta tendència: els barris del Serrat i Vilaret nou, amb edificació aïllada de 



aixa densitat (només 5 habitatges/ha), i el cas més negatiu, la urbanització de Cal 

Sastre, creixement aïllat del nucli urbà principal. 

El municipi d’Espinelves ha seguit una tendència semblant al cas de Viladrau, un 

creixement desordenat, de baixa densitat, al voltant del nucli històricament consolidat. No 

obstant això, el creixement ha estat menor que el de Viladrau i, per tant, l’ocupació poc 

sostenible de sòl urbà ha estat menor. 

El nucli d’Osor és l’excepció a la resta de municipis de l’àmbit d’estudi, ja que ha 

experimentat un creixement mínim respecte el nucli històricament consolidat. 

2. Protecció de les àrees i elements naturals d’interès i conservació de la 

biodiversitat en el conjunt del territori 

Viladrau contempla una gran part del sòl no urbanitzable qualificat com a zones de 

protecció pels seus valors naturals i ecològics, de les 10 zones proposades, 6 estableixen 

algun tipus de protecció. No obstant això, les NS no contemplen mesures per a la 

conservació de la biodiversitat. 

El PGOU de Sant Hilari també classifica la major part del sòl no urbanitzable com a 

protecció, dins la classificació del Sistema “Parc Natural” i la Zona “Protecció Bosc”. Així 

mateix, defineix tres zones amb prohibició absoluta de construir: el pantà de Susqueda, el 

bosc sobre la Font Vella i els entorns de les masies. A banda d’això, el PGOU determina 

que es farà especial atenció a concedir llicència per a explotacions de tipus industrial, tant 

d’embotellament d’aigua com de desforestació, i es prohibeix expressament la instal·lació 

de pedreres, plantes d’àrids, mines superficials i tot tipus d’activitat extractiva, excepte 

d’aigua. A més a més, en les llicències municipals que afectin a elements naturals del 

municipi es tindrà en compte tota la legislació vigent per a protegir-los. 

A Espinelves i Osor, la Delimitació de Sòl Urbà no fa referència al sòl no urbanitzable, tot i 

que a Osor s’estableix una protecció sobre les ribes de la riera d’Osor i la riera Noguerola 

en zona urbana. 

3. Garantir la permeabilitat ecològica de la matriu territorial i especialment dels 

principals eixos connectors entre els espais naturals d’interès 

Les Normes Subsidiàries de Viladrau classifiquen com a sistema els cursos d’aigua, fet 

que garanteix la conservació d’uns importants eixos connectors que són crucials per al 

manteniment de la connectivitat entre els espais naturals. Per altra banda, proposen 

noves àrees de creixement desvinculades del nucli urbà principal, com és la zona de 

ponent de la urbanització de les Guilleries, fet que contribueix de forma negativa en la 

permeabilitat ecològica. 



A Sant Hilari Sacalm, també existeixen dues àrees de creixement desvinculades del nucli 

urbà principal: la urbanització de Cal Sastre i el polígon industrial Mas Garriga, que poden 

suposar elements negatius o disruptors de la connectivitat. De la mateixa manera que a 

Viladrau, la urbanització no està totalment consolidada i, per tant, encara hi ha previsió de 

creixement. 

A diferència de Viladrau, Sant Hilari Sacalm no classifica dins de la categoria Sistema els 

cursos fluvials, de manera que un dels punts claus que garanteixen la connectivitat no es 

troben adequadament protegits. 

A Espinelves no es fa referència a la protecció de cursos fluvials, mentre que a Osor es 

protegeixen les riberes de les rieres d’Osor i Noguerola en zona urbana. 

4. Considerar la presència de riscs ambientals en l’ordenació urbanística 

Cal considerar especialment el risc d’inundació, erosió i transport de mercaderies 

perilloses. 

Les Normes Subsidiàries de Viladrau no contemplen cap d’aquests riscos, tot i que molts 

dels creixements previstos s’han dibuixat en zones on el pendent és realment acusat, fins 

i tot major del 20 %. 

El PGOU a Sant Hilari contempla en un apartat final d’altres determinacions, s’especifica 

que com a mesures per a la protecció del medi ambient, serà d’obligat compliment en tot 

el terme municipal, allò assenyalat en el Reglament d’Activitats Molestes, Insalubres, 

Nocives i Perilloses, i en particular allò referent a emissió de fums, abocament a rieres, 

explotació d’aigües i fonts, etc. 

La normativa d’Espinelves i d’Osor no contempla cap mesura per a prevenir possibles 

riscos ambientals. 

5. Mantenir i millorar la qualitat de les aigües 

Les Normes Subsidiàries de Viladrau garanteixen el manteniment de les aigües 

superficials, ja que tots els cursos fluvials s’han classificat com a sistema i, per tant, es 

protegeix la vegetació de ribera que exerceix una funció de depuració natural de les 

aigües i facilita la seva infiltració. 

Pel que fa a les aigües subterrànies, en cap cas existeix una problemàtica en aquest 

sentit, pel fet que la ramaderia és una activitat minoritària. 

A Sant Hilari Sacalm, la normativa no protegeix els cursos fluvials classificant-los com a 

sistema, però sí que es protegeixen elements concrets com la reserva natural del pantà 

de Susqueda i especifica que en les llicències municipals que els afectin es tindrà en 



compte tota la legislació vigent per protegir-lo, així com les fonts i brolladors. També 

puntualitza que es farà especial atenció a concedir llicència per a explotacions de tipus 

industrial, com les activitats d’embotellament d’aigua. 

A Osor es protegeixen les ribes de la riera d’Osor i la riera de Noguerola en tramat urbà, 

però en sòl no urbanitzable no s’estableix cap tipus de protecció. 

A Espinelves tampoc es fa esment a la protecció de cap massa ni curs fluvial. 

6. Consum responsable dels recursos naturals 

Aquest objectiu inclou el consum responsable de l’aigua i el foment de la construcció 

sostenible. En cap cas no s’inclouen aquests objectius en el planejament dels diversos 

municipis de l’àmbit d’estudi. 

A més a més, caldria que les diverses normatives de planejament fessin especial esment 

i establissin una sèrie de directrius per l’explotació de l’aigua per part de les plantes 

d’embotellament d’aigua, activitat comuna en els municipis de l’àmbit d’estudi. 

7. Apostar per una mobilitat més sostenible i al servei de les persones 

En cap cas no s’inclouen millores en relació a la mobilitat en el planejament dels diversos 

municipis de l’àmbit d’estudi. 

8. Gestió sostenible dels residus 

En cap cas no s’inclouen millores en relació a la gestió sostenible dels residus en el 

planejament dels diversos municipis de l’àmbit d’estudi. 

4.1.6. Qualitat de l’espai urbà 

En general, els nuclis històrics dels municipis d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i 

Viladrau estan molt ben conservats i disposen d’una qualitat urbana notable, en relació a 

l’asfaltat o enrajolat dels carrers, presència i estat de les voreres (la majoria de carrers 

són a un sol nivell), presència i estat del mobiliari urbà (bancs i papereres) i cablejat aeri. 

Pel que fa als eixamples, la qualitat de l’espai urbà esdevé molt millorable. L’estat del 

ferm en alguns carrers és regular, i en alguns casos com el de Viladrau, la majoria de 

carrers es troben encara sense asfaltar. Les voreres són inexistents, o en el cas que es 

presentin, no es troben enrajolades, l’amplada resulta insuficient o s’hi localitzen objectes 

que actuen com a obstacles com poden ser fanals o arbrat. 



4.1.7. Patrimoni cultural, arquitectònic i natural 

Els quatre municipis presenten un ric patrimoni històric composat per edificis singulars, 

masos i masies tradicionals, castells, fonts, etc. No obstant això, la única normativa de 

planejament que incorpora una protecció específica del patrimoni cultural, arquitectònic i 

natural és la corresponent al municipi d’Osor. La Delimitació del Sòl Urbà d’Osor 

protegeix els següents elements: 

- Església Parroquial Sant Pere d’Osor 

- Rectoria Parroquial 

- Torre de defensa cantó Església 

- Tres cases situades al barri del Verger 

- Una casa situada a la plaça de la vila 

- Una casa gòtica situada a l’entrada del pont antic sobre la riera d’Osor 

- Conjunt de cases situades sobre la riera d’Osor i carrer de França 

- L’església de Nostra Senyora del Coll 

- L’església de Santa Creu d’Horta 

- L’església de Sant Miquel de Maifrè 

- Capelles de la Mare de Déu del Part 

- Capella de Sant Gregori 

- Els masos de Sarsenedes, Subirà i Ripoll 

4.1.8. Xarxa de camins rurals i accessibilitat al medi natural i rural 

Els municipis de l’àmbit d’estudi compten amb una extensa xarxa de camins, d’accés al 

medi natural i rural, i en alguns casos que s’utilitzen de vials secundaris de connexió entre 

veïnats o nuclis urbans. De manera jeràrquica s’estructuren en: 

- Camins rurals. Es tracta de vials, generalment no asfaltats. Alguns d’ells s’han 

arranjat amb tot-ú, grava, subproductes de materials de la construcció i en 

alguns casos s’han asfaltat. La seva amplada varia entre 4-5 metres i fins a 

amplades de 2 metres o fins i tot inferiors. En l’apartat 4.4 s’indica en 

cadascun dels municipis les actuacions que s’han fet en la xarxa de camins 

rurals. 

- Camins i corriols. Es tracta de vies no aptes per ser transitades amb cotxes, 

solament en moto, a peu, en bicicleta i/o a cavall. Acaben de completar la 

xarxa de camins que formen les altres categories. 

En l’àmbit d’estudi es localitza un total de 764 quilòmetres de camins. 



Figura 4.1.9. 

Xarxa de camins a l’àmbit d’estudi. 

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007. 

El Consell Comarcal d’Osona, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, ha 

redactat el Pla de camins d’interès comarcal. Els objectius de la redacció d’aquest Pla 

són establir una xarxa de camins públics aptes pel trànsit rodat, així com tenir una eina de 

treball que permeti encaminar les actuacions d’una forma molt clara, tant pels propis 

ajuntaments com pel Consell Comarcal. En aquest inventari, només hi ha un camí de 

l’àmbit d’estudi que s’hi hagi inclòs. Es tracta del camí del Veïnat de França al municipi 

d’Espinelves, que va del nucli urbà al límit comarcal (carretera BV-5201/GI-541) que 

travessa el terme municipal de nord a sud, i que té una longitud total de 3,6 km. 

Des del Consell Comarcal de la Selva també s’ha realitzat un inventari de camins, alhora 

que s’ha establert una xarxa de camins turístics, tant per a senderisme com per a BTT: 

- Camins de l’aigua 

- Rutes BTT 

- Senders de Gran Recorregut: GR 83 camí del nord i GR 178 Serrallonga. 



Figura 4.1.10. 

Xarxa de camins turístics a l’àmbit d’estudi. 

Font: Consell Comarcal de la Selva, 2007. 

L’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, ha realitzat diverses actuacions per tal de millorar, 

mantenir i potenciar la xarxa de camins del municipi, amb l’objectiu principal d’arribar a 

aconseguir que Sant Hilari Sacalm sigui un poble on el turisme familiar interessat amb la 

natura i la cultura sigui una font més de desenvolupament econòmic i que faci créixer el 

poble d’una manera més sostenible: 

- Pla de Restauració de senyalització de camins forestals, ruta de Sant Miquel i 

pla de millora de senyalització de les rutes de Bosc i Aigua (entre la tardor del 

2003 i la primavera del 2004). 

- Rutes de Bosc i de Patrimoni, senyalització i difusió d’aquestes rutes. 

- Rutes de Bosc i Aigua, senyalització i difusió d’aquestes rutes. 



Font: Museu Guilleries Sant Hilari Sacalm. 


Rutes des de Sant Hilari Sacalm. 

Per últim a Viladrau, es troba marcada la ruta del Meridià Verd: Puig L’agulla · Turó de 

l’Enclusa · Molí Espatllat · (Sobrevia) · (Matagalls Xic) · Les Guilleries · Puig de 

Fàbregues · Coll Sa Sitges · Viladrau · Sant Segimon · Coll Formic. 

A més està previst marcar 7 itineraris més: 

- Camí dels Ponts Perduts 

- El Camí (al seu pas pel Montseny) 



- Viladrau – St. Segimon 

- Coll de Borderiol – Matagalls – St. Segimon 

- Camí del Castanyer 

- Camí de les Fonts 

- Camí de Viladrau a Coll de Borderiol 



4.2. Biodiversitat i paisatge 

4.2.1. Comunitats naturals i diversitat biològica 

a) Formacions vegetals 

L’àmbit d’estudi engloba una part del massís del Montseny i de les Guilleries, i presenta 

tres regions biogeogràfiques. En els vessants solells dels massissos s’hi localitza 

vegetació pròpia de la regió mediterrània, amb l’alzinar de muntanya com a comunitat 

dominant, mentre que en els punts més alts i obacs la vegetació correspon a la regió 

euro-siberiana, dominant les comunitats de castanyeda, roureda i fageda. Cal destacar la 

regió boreoalpina, que encara que d’extensió reduïda, és d’una gran importància ja que 

es troba al límit meridional de la seva distribució europea. Aquesta àrea correspon al 

massís del Montseny a partir de 1.600 m d’altitud, a l’entorn del cim del Matagalls, 

concretament als prats alpins i a les petites clapes d’avets existents. A continuació 

s’exposa cada un dels grups d’hàbitats presents per municipi. 

Grans grups 

d’hàbitats 

Aigües 

continentals 

Àrees 

antròpiques 

Boscos 

aciculifolis 

Boscos 

caducifolis, 

planifolis 

Boscos 

esclerfòfil.les i 

laurifolis 

Boscos i 

bosquines de 

ribera 

Boscos mixtes de 

caducifolis i 

coníferes 

Conreus i 

pastures 

Taula 4.2.1. 

Hàbitats naturals per municipi de l’àmbit d’estudi. 

Espinelves Osor Sant Hilari Viladrau Total 

Sup 

(ha) 

% 

Sup 

(ha) 

% 



Sup 

(ha) 

% 

Sup 

(ha) 

% Sup (ha) % 

0,0 3,8 0,1 152,2 1,8 0,0 156,0 0,8 

23,1 1,3 17,5 0,3 180,9 2,2 171,2 3,4 392,7 1,9 

9,5 0,5 0,8 0,0 60,7 0,7 546,8 10,8 617,7 3,0 

967,3 55,5 2.595,6 49,8 3.223,9 38,7 2.185,2 43,1 8.972,0 44,1 

351,0 20,1 2.067,8 39,7 3.152,2 37,9 1.195,3 23,6 6.766,2 33,2 

8,2 0,5 109,1 2,1 127,4 1,5 103,3 2,0 348,0 1,7 

0,0 0,0 0,0 82,4 1,6 82,4 0,4 

312,0 17,9 369,6 7,1 1.330,4 16,0 381,4 7,5 2.393,3 11,8 

Roques i tarteres 0,0 0,0 0,0 36,8 0,7 36,8 0,2 

Vegetació arbòria 

i herbàcia 

72,9 4,2 49,9 1,0 96,1 1,2 371,5 7,3 590,4 2,9 

Total 1.743,9 100,0 5.214,1 100,0 8.323,7 100,0 5.073,8 100,0 20.355,5 100,0 

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007.

Figura 4.2.1. 

Hàbitats de l’àmbit d’estudi per grans grups. 

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007. 

La confluència de tres regions biogeogràfiques permet que a la zona d’estudi s’hi doni 

una diversitat força elevada d’ecosistemes naturals, amb predomini dels ecosistemes 

mediterranis, tot i que els ecosistemes medioeuropeus, propis de les zones altimontanes, 

també hi tinguin una gran presència. 

Els ecosistemes forestals 

Les comunitats forestals arbrades dominen en tot l’àmbit d’estudi i s’observa una 

diferència en el domini d’una comunitat en funció de la zona de muntanya més propera: 

les Guilleries o el Montseny. 



Figura 4.2.2. 

Hàbitats forestals arbrats de l’àmbit d’estudi. 

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge, 

2007. 

Els boscos predominants són les castanyedes, sobretot en les faldes del massís del 

Montseny i de les Guilleries, concretament en les zones obagues. El castanyer es pot 

trobar en dues formacions diferenciades, com a castanyeda o com a perxada. La primera 

està constituïda per arbres procedents de llavor, destinats al producció de castanyes, 

mentre que la segona està constituïda per peus de rebrot de soca destinats a al 

producció de fusta de petit i mig diàmetre. La disminució de l'activitat humana d'aquests 

darrers anys i diverses malalties fúngiques han fet que els castanyers tinguin mala vitalitat 

o molts morin i que entremig hi creixin alzines i roures (a vegades també faigs) fet que 

permet interpretar la primera fase de recuperació del bosc original. 

Altres comunitats vegetals que es presenten en l’àmbit d’estudi són els alzinars i les 

pinedes. La comunitat de l’alzinar és la típica de la terra baixa mediterrània i es troba 

caracteritzada per formar un estrat arbori dominat per alzines (Quercus spp.). Depenent 

del tipus d’alzina, i sobretot de la composició dels estrats arbustius i herbacis, hom pot 

diferenciar diversos tipus d’alzinar: 

L’alzinar litoral amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale pistacietosum). Es tracta 

de l’alzinar típic, que es fa en indrets generalment assolellats i relativament eixuts, tant 



sobre substrat silici com calcari i que ocupa els parts més baixes i càlides. És un bosc 

dens, amb un estrat arbustiu i lianoide que el fan força impenetrable. 

L’alzinar litoral amb roure cerrioide (Quercetum ilicis galloprovinciale cerrioidetosum). 

Representa una versió més humida de l’alzinar típic. Es fa en llocs silicis, però només en 

indrets obacs on la humitat és més gran. És per això que la seva composició florística 

presenta gran quantitat de caducifolis i d’espècies de tendència euro-siberiana. 

L’alzinar litoral esclarissat (Quercetum ilicis galloprovinciale arbutetosum). És el resultat 

de l’alteració de l’alzinar, on el port arbori és escàs o fins hi tot inexistent. Hi abunda el 

bruc boal (Erica arborea) i sobretot l’arboç (Arbutus unedo), otorgant-l’hi un aspecte de 

màquia densa enriquida amb espècies heliòfiles. Es pot trobar en llocs on s’han practicat 

aprofitaments forestal de forma desmesurada, o en zones que hagin patit un incendi 

forestal intens. 

La sureda (Quercetum ilicis galloprovinciale suberetosum). En indrets silicis on el sòl és 

baix en nutrients i un mica àcid aquesta comunitat substitueix l’alzinar litoral. Es tracta 

d’un bosc menys dens i, per tant, la majoria de plantes acompanyants són amants de la 

llum, i a més estan adaptades a sòls oligotròfics. S’ubica a l’extrem sud de la zona 

d’estudi de manera residual. 

L’alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum). On el clima mediterrani 

adquireix un caràcter més humit i fred substitueix l’alzinar litoral. En aquests indrets 

pobres en espècies termòfiles, però per contra ric en espècies de tendència eurosiberiana, 

és on apareix aquests bosc. 

Les pinedes són boscos secundaris (boscos transitoris), la majoria resultat de la 

repoblació efectuada per l’home, sotmeses a explotacions forestals periòdiques per 

extreure’n fusta. Aquestes comunitats també són considerades com a brolles arbrades 

amb clara dominància dels pins, tot i que en substituir els boscos propis d’un indret es 

freqüent que també hi apareguin els arbres característics que han suplantat, com l’alzina 

(Quercus ilex), la surera (Quercus suber) i fins hi tot els roures (Quercus spp.). Quasi mai 

ofereixen un sotabosc dens, originant generalment un ambient poc ombrívol i força 

sensible al foc. A l’àmbit d’estudi hi són presents amb més abundància la pineda de pi 

roig (Pinus sylvestris) i de forma més rel.lictual, la pineda de pi blanc (P. halepensis), la 

pineda de pi pinyer (P. pinea) la pineda de pinastre (P. pinaster) i la pineda de pinassa (P. 

nigra subsp. salzmanii). 

A la serralada Pre-litoral, sobretot a les parts més o menys elevades del Montseny i les 

Guilleries, i a les últimes estribacions de la serralada Transversal que penetra a l’àmbit 

d’estudi, és on abunden els ecosistemes eurosiberians o medioeuropeus. Aquests 

ambients es caracteritzen per tenir unes condicions climàtiques de tipus més o menys 

medioeuropeu, on prosperen uns boscos caducifolis amb abundor de comunitats 

higròfiles. 

La roureda de roure martinenc amb falguera aquilina (Pteridio-Quercetum pubescentis) 

es fa sobre sòls silícics al Montseny. L’arbre característic és el roure martinenc (Quercus 



humilis) acompanyat pel roure cerrioide (Q. x cerrioides) essent la seva composició molt 

similar a la de la roureda de roure martinenc típica, però aquesta rovira no porta espècies 

calcícoles; per contra, és rica en espècies acidòfiles, sobretot la falguera comuna 

(Pteridium aquilinum). 

La roureda de fulla gran (Teucrio-Quercetum petraeae). Roureda humida de tendència 

atlàntica i acidòfila que podem trobar en punts alterosos del Montseny i les Guilleries. La 

composició florística ve caracteritzada per la presència d’espècies extramediterrànies. Es 

tracta d’un bosc esplèndid, dominat pel roure de fulla gran (Quercus petraea), amb gódua 

(Sarothamnus scoparius), arç blanc (Crataegus monogyna), maduixera (Fragaria vesca), 

viola (Viola sylvatica), etc. 

La fageda acidòfila (Luzulo-Fagenion) es localitza al Montseny, sobretot al vessant sud i 

sud-est del Matagalls, i en claps més petits en turons propers al Pla de les Arenes. Es 

tracta d’una fageda força pobra en espècies vegetals, acompanyen al faig (Fagus 

sylvatica) la descàmpsia flexuosa (Deschampsia flexuosa), la verònica oficinal (Veronica 

officinalis), la veça de muntanya (Lathyrus montanus), la festuca ovina (Festuca ovina), 

etc. 

Al vessant nord del cim del Matagalls, en tres petits claps, s’hi localitza la comunitat 

d’avetosa del territori de les fagedes, acidòfiles, pròpies de les regions eurosiberianes de 

muntanya mitjana. Es tracta de boscos d’avets (Abies alba) força densos, constituïts per 

un estrat arbori monoespecífic i un d’herbaci (i muscinal) més aviat pobre florísticament i 

poc desenvolupat. 

La freixeneda és l’única comunitat forestal present que representa la regió boreoalpina. 

Només es localitza en el vessant nord del turó del Bosc Gran i en marges externs de la 

riera de Sant Segimon, a Viladrau, i a prop de Can Serrabassa, a Espinelves. Es tracta de 

boscos mitjanament frescals en què l’arbre dominant és el freixe (Fraxinus excelsior), tot i 

que, de vegades, s’hi barregen altres caducifolis, com ara bedolls, castanyers, trèmols i 

roures (Quercus pubescens, Q. petraea i Q. robur). 

Dins l’espai forestal també hi podem considerar les diferents comunitats forestals no 

arbrades, com són les arbustives (brolles, garrigars, joncedes, prats naturals) que 

formen una malla de biòtops singulars. La distribució més contínua d’aquestes comunitats 

es localitza en els vessants occidentals del cim del Matagalls, on bàsicament dominen els 

prats acidòfils i mesòfils, les landes de gòdua, els falgars, les ginebredes i els pradells de 

teròfits. 

El paisatge forestal constitueix el veritable filtre atmosfèric, i desenvolupa també les 

funcions de retenció d’aigua i sòl, refugi de fauna, connexió ecològica, font de fluxos 

genètics i de biodiversitat. 



Els ecosistemes aquàtics 

L’àmbit d’estudi es troba creuat per un conjunt de cursos i masses d’aigua d’importància 

diversa, destacant el pantà de Susqueda, situat al nord del municipi de Sant Hilari 

Sacalm, com la massa d’aigua de superfície més extensa. 

A la zona d’estudi trobem diferents boscos de ribera associats a rius, rieres o masses 

d'aigua existents. La formació més destacada és la verneda (Lamio-alnetum), que la 

trobem a gairebé tots els cursos fluvials, encara que moltes vegades es troba 

desestructurada com a conseqüència de la seva substitució per plantes introduïdes per 

l’home, i és freqüent que l’arbre característic d’aquesta comunitat, el vern (Alnus 

glutinosa), hagi desaparegut o aparegui en forma de peus aïllats, essent substituït per 

plàtans (Platanus hybrida), pollancres (Populus x canadensis) o robínies (Robinia 

pseudoacacia). És el bosc més exigent a la presència d’un nivell freàtic que quedi poc 

afectat per l’estiatge. En queden mostres representatives a la riera Major, a la riera de 

Sant Segimon, al Sot de l’Estrany, la riera de les Corts, el tram baix de la riera 

d’Espinelves, la riera d’Osor, la riera de la Cau, el sot d’Aiguafreda, la riera de Querós i la 

riera de Santa Coloma. 

En una proporció molt menor a la verneda, també s’hi presenta com a comunitat de ribera 

la freixeneda, amb poblaments de freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia). Es tracta 

d’una formació ripària que forma boscos gairebé monoespecífics en els terrenys 

sotmesos a períodes d’inundació. En aquesta freixeneda de terra baixa també hi 

apareixen alguns peus d’om (Ulmus minor), de gatell (Salix cinerea), o fins i tot de roures 

(Quercus spp.). S’hi poden trobar mostres al torrent de la Font Pomereta, en trams baixos 

de la riera de Sant Segimon, i formant una bosquina al tram alt de la riera d’Osor. 

La salzeda de sarga (Saponario-Salicetum purpureae) és una comunitat vegetal 

adaptada a les revingudes, i hi actua, de manera molt positiva, en controlar-ne i regularne 

els seus efectes negatius. S’assenta sobre terrenys codolosos o sorrencs, essent un 

bosquetó caducifoli dominat per la sarga (Salix elaeagnos), el saulic (Salix purpurea), el 

salze blanc (Salix alba) i amb presència d’alguns oms (Ulmus minor), freixes de fulla 

petita (Fraxinus angustifolia) i altres salzes arbustius. En l’àmbit d’estudi hi és present al 

Ter. 




Bosc de ribera a la riera Major a Viladrau i a la riera d’Osor. 

Font: Elaboració pròpia, 2007. 



Un altre tipus de vegetació és l’helofítica, que creix sobre els sediments llimoargilosos 

sempre humits de les vores dels rius, dominada pels canyissars (Phragmition australis). 

Pel que fa a les formacions de ribera formades per herbes altes, destaquen els 

poblaments de grans càrexs i gramínies. Cal també citar la presència de jonqueres 

mediterrànies (Molinio-Holoschoenion). 

Els conreus 

L’activitat agrícola a la muntanya mitjana no ocupa una gran extensió, ni tampoc és molt 

diversa. La severitat dels pendents, la manca d’un sòl suficient per al conreu i la dinàmica 

d’abandonament de l’activitat agrícola tradicional limiten pràcticament aquesta activitat a 

alguns fons de vall. Per contra, en aquestes contrades els boscos en règim d’explotació 

forestal, per tal d’obtenir fusta, són molt més significatius, econòmicament parlant, que no 

pas a la terra baixa mediterrània, on és l’agricultura l’activitat econòmica més habitual. 

Així doncs, la major part dels conreus de l’àmbit d’estudi es troben relacionats amb 

l’explotació forestal, aprofitant antics camps de conreu abandonats que avui dia són 

plantacions de coníferes, destacant el conreu de l’avet de Nadal i els vivers de plantes 

llenyoses. 


Plantacions de coníferes i vivers de plantes llenyoses, al pla de les Arenes, al terme 

municipal de Sant Hilari Sacalm. 




Figura 4.2.3. 

Conreus de l’àmbit d’estudi. 


Tot i tractar-se de zones cada vegada més escasses, cal valorar la presència dels prats 

de dall. Es tracta de prats mesohigròfils formats per un bon nombre d’herbes altes (60- 

160 cm) aprofitades des d’antic per l’home com a farratge. Es tracta, doncs, d’una 

comunitat seminatural instaurada i mantinguda pels ramaders locals mitjançant una sèrie 

de pràctiques agrícoles com ara el dall, el redall, l’adob, la irrigació i la pastura temporal. 

El manteniment d’aquestes tècniques pratícoles, relativament poc pertorbadores, durant 

centenars d’anys ha permès que es formés un hàbitat de gran valor cultural i biològic on 

són compatibles l’explotació agrícola tradicional i el manteniment d’interessants 

comunitats vegetals i animals pròpies de zones humides. No obstant això, aquestes 

comunitats obertes es troben en perill de desaparèixer, a causa de l’abandonament de la 

pràctica per part de l’home i del creixement de la massa forestal en detriment de 

l’herbàcia. 



A continuació, es descriu a nivell de cada municipi les particularitats i caracterització de la 

vegetació. 

• Sant Hilari Sacalm 

La vegetació de Sant Hilari Sacalm està dominada en la part N per alzinars muntanyencs 

i al centre i sud per perxades. Al sud al límit municipal amb Arbúcies i Santa Coloma de 

Farners es concentren les Suredes les quals desapareixen gradualment a mesura que el 

municipi augmenta de cotes. En l’entorn directe del nucli urbà de Sant Hilari, poblant 

antigues feixes i conreus es concentren les plantacions de coníferes de creixement ràpid 

esquitxades sovint per camps de conreu. 

A l’oest del municipi, en l’entorn del pla de les Arenes destaca la presència de vivers 

forestals molt d’ells destinats a la producció d’avets de Nadal, en aquest espai i a mode 

de mosaic també s’hi localitzen plantacions de coníferes de creixement ràpid i zones de 

conreu abandonades avui convertides en bardissars i falgars. 

De manera aïllada, en mig d’alzinars o perxades es localitzen rouredes de roure sessiliflor 

(Quercus petraea), de vegades amb altres caducifolis (Betula pendula,...). 

• Osor 

El municipi d’Osor està dominat per boscos de castanyer, principalment perxades, 

aquestes ocupen gran extensions al llarg de tot el municipi, principalment i de manera 

continua en la seva part septentrional. La presència d’alzinars muntanyencs es fa 

important al nord dels pantans passant en aquest espai a ésser l’espècie principal. 

La sureda apareix a l’est del municipi formant una massa continua de mitjana entitat 

mentre que de manera aïllada esquitxa algunes solanes del municipi. 

Les plantacions de coníferes apareixen de forma residual entorn dels nuclis habitats del 

municipi i de maneta aïllada sobre antics camps de conreu. 

En el municipi d’Osor són molt escasses les zones de conreu així com les rouredes. 

• Espinelves 

El municipi d’Espinelves presenta gran varietat de formacions vegetals distribuïdes en 

mosaic de les que destaquen els boscos d’alzinar muntanyenc formant masses mixtes 

amb roure (Quercus humilis, Quercus x cerrioides) el qual també crea rouredes silicícoles 

de muntanya mitjana. 



El castanyer també es fa present de manera important amb denses masses de rebrot, 

distribuïdes heterogèniament al llarg del municipi. 

Les plantacions de coníferes es localitzen en zona meridional i est del municipi. En 

aquesta darrera zona es concentra la major superfície de plantacions d’espècies de 

coníferes de creixement ràpid del municipi. 

Cal destacar més pel seu interès ecològic que per superfície la presència de freixenedes i 

camps de pastures. 

Seguint la riera d’Espinelves i a la zona limítrof amb el pla de les Arenes de Sant Hilari 

Sacalm, destaca la presència de vivers forestal, principalment destinats a la producció 

d’avets de Nadal. 

• Viladrau 

El municipi de Viladrau, per la seva extensió i variació altitudinal, presenta diversos 

estatges de vegetació i per tant, gran nombre de formacions boscoses. No es pot parlar 

d’una espècie dominat per a tot el municipi sinó de diferents espècies en base a l’altitud i 

orientació de les masses arbrades. 

Al nord oest de Viladrau en cotes entorn els 700 metres dominen les pinedes de pi roig 

acidòfiles i xeròfiles, dels estatges montà i submontà, que sovint es veuen acompanyades 

per taques d’alzinars muntanyencs, boscos mixts de roure martinenc (Quercus humilis) i 

pi roig (Pinus sylvestris), i de manera més puntual en zones més baixes per pinedes de pi 

pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles 

Entre els 700 i 1.100 metres trobem boscos de castanyer, alzinar muntanyenc i rouredes 

silicícoles de Quercus humilis, Q. x cerrioides que es van intercalant, en aquest entorn 

també és freqüent localitzar masses mixtes de roure i alzina. 

En les zones de ribera destaquen les vernedes i les freixenedes les quals presenten un 

alt interès eclògic, també hi són presents en aquests espais plantacions de frondoses de 

creixement ràpid com el plàtan i el pollancre però de forma més puntual. 

Per sobre la cota 1.100 m fins als 1.500 m dominen les fagedes acidòfiles, que poden 

estar esquitxades per Pradells de teròfits, Ginebredes (matollars o bosquines de 

Juniperus communis) i a partir dels 1.300-1.400 metres per avetoses acidòfiles . 

Per sobre els 1.500 m desapareixen les zones arbrades i es localitzen els Pradells de 

teròfits, les landes de bruguerola i els Prats acidòfils i mesòfils de la zona culminal del 

Matagalls. 

Són molt puntuals la presència de vivers forestals en el municipi. 



) Hàbitats d’interès comunitari 

Els hàbitats d’interès comunitari (HIC), llistats a l’annex I de la Directiva 97/62/CEE, són 

una selecció dels hàbitats naturals presents a la UE dels quals cal conservar mostres 

representatives que en garanteixin la conservació dins el territori de la UE. 

Gairebé tot l’àmbit dels quatre municipis es troba ocupat per hàbitats d’interès comunitari 

(HIC), concretament 17.296 ha (85 % del total de l’àmbit d’estudi). La major part 

d’aquests HIC tenen caràcter no prioritari mentre que un 2 % del total de la superfície 

ocupada per HIC són de caràcter prioritari. És a dir, per vernedes i altres boscos de ribera 

afins (Alno-Padion) ubicats als següents trams de riu: 

- Riera Major: tot el tram que passa per l’àmbit d’estudi (Viladrau) 

- Riera de Sant Segimon: tot el tram que passa per l’àmbit d’estudi (Viladrau) 

- Torrent de la Font Pomereta: petit tram a la capçalera (Viladrau) 

- Sot de l’Estrany: tram mitjà i baix (Viladrau) 

- Riera de les Corts: tram mitjà i baix (Viladrau) 

- Riera d’Espinelves: petit clap a la capçalera (Viladrau) i tot el tram que passa per 

Espinelves i alguns afluents 

- Torrent del Grèvol: tram mitjà i baix (Espinelves) 

- Riera d’Osor: tot el tram que passa per l’àmbit d’estudi (Espinelves, Sant Hilari 

Sacalm i Osor) 

- Riera de la Cau: tot el tram que passa per l’àmbit d’estudi (Sant Hilari Sacalm) 

- Riera de Santa Coloma: tot el tram que passa per l’àmbit d’estudi (Sant Hilari 

Sacalm) 

- Riera de Querós: tot el tram que passa per l’àmbit d’estudi (Sant Hilari Sacalm) 

- Sot d’Aiguafreda: tot el tram que passa per l’àmbit d’estudi (Osor) 

Totes les rieres pertanyen a la conca del Ter, excepte la riera de Santa Coloma, que 

pertany a la conca del Tordera. 



HIC 

Alberedes, salzedes i altres boscos 

de ribera 

Taula 4.2.2. 

Hàbitats d’interès comunitari presents en l’àmbit d’estudi. 

Superfície 

(ha) 

% 

respecte 

l'àmbit* 

24,9 0,1 No Prioritari 

Alzinars i carrascars 4.762,0 23,4 No Prioritari 

Castanyedes 9.647,7 47,4 No Prioritari 

Costers rocosos silícics amb 

vegetació rupícola 


Fagedes acidòfiles 1.085,8 5,3 No Prioritari 

Formacions de Juniperus 

communis 

Formacions muntanyenques de 

bàlec 

Landes atlàntiques i subatlàntiques 

seques 




Matollars alpins i boreals 73,0 0,4 No Prioritari 

Pinedes mediterrànies 115,16 0,6 No Prioritari 

Rius amb vores llotoses 

colonitzades 


Categoria Tipus d'hàbitat 

Boscos caducifolis 

mediterranis 

Boscos esclerofil·les 

mediterranis 

Boscos caducifolis 

mediterranis 

Vegetació casmofítica 

de parets i cingleres 

Boscos caducifolis de 

l'Europa temperada 

Matollars 

submediterranis 

Matollars 

submediterranis 

Landes i matollars de 

zones temperades 

Landes i matollars de 

zones temperades 

Boscos de coníferes 

de muntanyes 

mediterrànies 

Aigües i corrents (rius i 

torrents) 

Suredes 731,26 3,6 No Prioritari 

Boscos esclerofil·les 

mediterranis 

Tarteres silícies medieuropees 222,4 1,1 No Prioritari Tarteres de muntanya 

Vernedes i altres boscos de ribera 423,39 2,1 Prioritari 

Total 17.296,1 85,0 - 

*Superfície respecte l’àmbit d’estudi (superfície dels quatre municipis) 


Boscos caducifolis de 

l'Europa temperada 

L’HIC més representat són els boscos caducifolis, essent les castanyedes la comunitat 

vegetal més representada, amb un 47 % respecte la superfície total de l’àmbit, mentre 

que la resta (alberedes, salzedes, fagedes i vernedes) ocupa un 7,5 % del total de l’àmbit. 

Hi ha també una elevada superfície de boscos mediterranis d’escleròfil·les, alzinars i 

carrascars bàsicament, que ocupen una superfície de 5.493 ha (un 27 % de la superfície 

total de l’àmbit). 



c) Fauna 

Figura 4.2.4. 

Hàbitats d’interès comunitari en l’àmbit d’estudi. 


En l’àmbit d’estudi existeixen gran diversitat d’ambients que poden albergar una diversitat 

en fauna considerable. 

Pel que fa als ambients forestals, algunes de les espècies animals característiques dels 

alzinars i suredes són el tudó (Columba palumbus), el gaig (Garrulus glandarius), el 

gamarús (Strix aluco), el pit-roig (Erithacus rubecula), la merla (Turdus merula), diverses 

mallerengues (Parus spp.) i tallarols (Sylvia spp.), el senglar (Sus scrofa), l’esquirol 

(Sciurus vulgaris), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), la geneta (Genetta genetta), la 

guineu (Vulpes vulpes), el sargantaner gros (Psammodromus algirus), la serp verda 

(Malpolon monspessulanus), etc. 

Les espècies animals més característiques de les pinedes, tot i que poden trobar-se en 

altres tipus de bosc, són els ocells, com la mallerenga emplomallada (Parus cristatus), 

l’astor (Accipiter gentilis), l’esparver (A. nisus), el mussol banyut (Asio otus), o el bruel 

(Regulus ignicapillus). Entre els mamífers destaca l’esquirol (Sciurus vulgaris). 



En els boscos de caire medioeuropeu (rouredes, castanyedes i fagedes de muntanya 

mitjana) la fauna característica, en general, no difereix gaire de la present als boscos 

d’esclerofil·les. A més de les espècies presents a tots dos tipus de bosc, com són el tudó 

(Columba palumbus), el gaig (Garrulus glandarius), el gamarús (Strix aluco), el pit-roig 

(Erithacus rubecula), la merla (Turdus merula), diverses mallerengues (Parus spp.), el 

senglar (Sus scrofa), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), la guineu (Vulpes vulpes), 

etc., en aquests boscos més humits hi podem trobar la becada (Scolopax rusticola), 

l’aligot vesper (Pernis apivorus), el picot garser gros (Dendrocopos major), el pica-soques 

blau (Sitta europaea), el raspinell comú (Certhia brachydactyla), el tord comú (Turdus 

philomelos), el durbec (Coccothraustes coccothraustes), el gorja banc (Martes foina), el 

liró gris (Glis glis), la salamandra (Salamandra salamandra), etc. Cal afegir que la 

castanyeda d’ aquestes contrades es troba en forma de plantacions monoespecífiques. 

És tradicional per aquestes explotacions forestals els cicles de tallada curta i aclarides 

cada 5 anys, implicant la supressió lenta dels peus productors de llavors i les estassades 

del sotabosc, fet que es reflexa en la poca diversitat faunística que es troba associada a 

aquests ambients. 

Les espècies animals més representatives dels matollars són els tallarols (Sylvia 

melanocephala, Sylvia cantillans...) i el passerell (Carduelis cannabina), i les aus que hi 

nidifiquen, sobretot el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el falcó mostatxut (Falco 

subbuteo)... També hi són característics el llangardaix comú (Lacerta lepida), la serp 

blanca (Elaphe scalaris) i la serp verda (Malpolon monspessulanum). 

La fauna present en prats, llistonars i fenassars sol estar molt lligada als ecosistemes 

propers, ja siguin boscos o bosquines, i per tant hi són freqüents moltes de les espècies 

esmentades en els paràgrafs anteriors. En destacaríem el conill (Oryctolagus cuniculus), 

la llebre (Lepus europaeus), la cogullada vulgar (Galerida cristata), diverses sargantanes 

(Podarcis spp.), etc. 

La fauna present en els ecosistemes aquàtics és típica d’ambients riparis. Hi habiten 

ocells com la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), la cuereta blanca (Motacilla alba), la 

mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), el blauet (Alcedo athis), el picot garser petit 

(Dendrocopos minor), l’ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), la polla d’aigua (Gallinula 

chloropus); peixos com el barb de muntanya (Barbus meridionalis meridionalis), la bagra 

(Leuciscus cephalus) o l’espinós (Gasterosteus aculeatus); rèptils com la tortuga de rierol 

(Mauremys leprosa), les serps d’aigua (Natrix spp.); i amfibis com la granota verda (Rana 

perezi), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau comú (Bufo bufo), etc. A més, s’hauria de 

destacar la funció que tenen aquests boscos de ribera com a corredors biològics, i la seva 

utilització com a refugi de moltes espècies que poblen els ecosistemes propers, sobretot 

en zones de camp obert. 

La fauna present en les zones d’alta muntanya subalpina és escassa si la comparem 

amb qualsevol altre ambient. Hi són presents algunes espècies de rosegadors i alguns 

ocells, que en alguns casos no apareixen enlloc més de la comarca d’Osona, i ja no es 

retroben fins als Pirineus. 



L’ambient agrícola, sobretot els marges i petits bosquets, és utilitzat per la fauna com a 

àrea d’alimentació i de cria. Espècies com el conill (Oryctaculus cuniculus), la perdiu 

(Alectoris rufa), el ratolí mediterrani (Mus spretus), la musaranya vulgar (Crocidura 

russula), la serp verda (Malpolon monspessulanum) i la serp blanca (Elaphe scalaris) 

formen part de la dieta de la majoria de depredadors. A més, també hi són freqüents 

algunes espècies de rèptils i nombroses d’amfibis que utilitzen moltes de les 

infraestructures dedicades al rec (basses, sèquies...) per a reproduir-se. 

4.2.2. Paisatge i elements paisatgístics singulars 

L’àmbit d’estudi se situa entre la serralada Pre-litoral i la serralada Transversal. De fet, la 

configuració actual és el resultat de l’enfonsament i l’aixecament d’una sèrie de blocs 

paleozoics, com a conseqüència del sistema de falles resultant dels estadis distensius de 

l’orogènia alpina, quedant una sèrie de blocs enlairats, com són els massissos del 

Montseny i les Guilleries. El paisatge dominant doncs, és el paisatge de muntanya, 

juntament amb el fluvial: 

- A l’extrem nord de l’àmbit d’estudi, es localitza el Sistema Transversal Català, 

format pel Collsacabra, el Puigsacalm i la serra de Llancers. El Collsacabra és 

un altiplà format per una plataforma tabular i acinglerada, amb una altitud de 

900-1.300 m. d’altitud. En destaquen el Pla d’Aiats, Cabrera, els cingles de 

Tavertet i del Far. El paisatge dominant d’aquesta zona està format per boscos 

caducifolis i prats de pastura. 

- Les Guilleries, situades al centre de l’àmbit d’estudi, formen part de la 

Serralada Pre-litoral Catalana. És un massís situat a 1.000-1.200 m. d’altitud 

que pertany a les comarques d’Osona i la Selva. El paisatge està dominat pels 

alzinars, les suredes i per plantacions d’arbres foranis que poden ser diferents 

espècies de coníferes i eucaliptus. 

- El massís del Montseny, situat al sud-oest, pertany a la Serralada Pre-litotal 

Catalana. Separa les depressions del Vallès Oriental, de La Selva i de la Plana 

de Vic. Els punts culminals tenen entre 1.350 i 1.700 m d’altitud. El paisatge es 

troba dominat pels alzinars, pinedes, fagedes i prats alpins a les parts 

culminals. 

a) Unitats de paisatge 

A l’àmbit d’estudi podem diferenciar aquests grans dominis paisatgístics o unitats 

paisatgístiques: 

El paisatge d’alta muntanya. És el que es localitza a les zones més altes del massís del 

Montseny, en els vessants occidentals del cim del Matagalls, on bàsicament dominen els 



prats acidòfils i mesòfils, les landes de gòdua, els falgars, les ginebredes i els pradells de 

teròfits. 

El paisatge de muntanya. Es tracta d’una zona molt muntanyosa, amb ondulats suaus 

en la zona nord, ocupada per les muntanyes de les Guilleries; i un relleu més escarpat en 

la zona sud, ocupada pel massís del Montseny. La zona està coberta per una densa 

massa forestal, des d’alzinar i castanyer fins a pinedes de pi roig. Aquesta unitat és 

travessada per la carretera C-25 o Eix Transversal i en un futur proper es veurà afectada 

pel pas de la instal·lació d’una línia elèctrica d’alta tensió. 

El paisatge fluvial. Els espais fluvials són de gran importància i interès a la comarca, ja 

que han permès el desenvolupament agrícola de les planes. A l’àmbit d’estudi cal 

destacar la Riera Major, la Riera de Sant Segimon, el Torrent de la Font Pomereta, el 

Sot de l’Estrany, la Riera de les Corts, la Riera d’Espinelves, el Torrent del Grèvol, 

la Riera d’Osor, la Riera de la Cau, la Riera de Santa Coloma, la Riera de Querós i el 

Sot d’Aiguafreda, ja que la resta de cursos fluvials són de petites dimensions, tenen un 

comportament hidrològic molt irregular i no generen un paisatge fluvial permanent. Les 

unitats que conformen aquest paisatge poden variar en funció del tram fluvial en que 

s’ubiquen, és a dir, el paisatge fluvial de capçalera es caracteritza per la riquesa dels 

boscos de ribera, on s’hi troben verns, freixes, acàcies i de vegades alzines i roures. En 

els punts en què els eixos fluvials arriben en zones antropitzades s’han anat ocupant les 

lleres o substituint la vegetació de ribera per plantacions, eliminant els meandres i 

canalitzant els trams baixos del riu. En aquestes zones el bosc de ribera es troba més 

degradat. 

Les plantacions forestals. La zona de les Guilleries-Montseny presenta una orografia 

complexa, fet que ha propiciat la presència mínima de conreus. En substitució de 

l’activitat agrària tradicional, s’ha potenciat una altra activitat: les plantacions forestals. 

Aquestes plantacions suposen un paisatge propi de les Guilleries i divers del paisatge de 

muntanya, ja que es tracta en la majoria de casos de plantacions molt regulars. La 

vegetació dominant en aquestes plantacions es troba conformada per espècies com el 

castanyer, l’avet de Douglas, el Cedre, el Pollancre del Canadà i els pins pinastre i 

insigne. 

El paisatge agrícola del Pla de les Arenes. El Pla de les Arenes és l’única zona de 

l’àmbit d’estudi que presenta una topografia plana amb poc gradient de pendent. Es troba 

situat entre els municipis de Sant Hilari Sacalm i Espinelves, i presenta una mescla de 

conreus de cereals, espècies forestals al·lòctones i espècies arbustives de viver. 

b) Anàlisi del Paisatge 

L’estructura hidrogràfica i orogràfica de les comarques d’Osona i la Selva, la situació 

geogràfica i el tipus de clima permeten establir diverses àrees geogràfiques amb 

personalitat pròpia, on els contrastos climàtics i paisatgístics esdevenen els trets més 

distintius. Aquestes característiques són molt rellevants a l’hora d’estudiar l’àmbit dels 



quatre municipis sota la concepció del terme paisatge 1 (Zonnveld, 1995). Així, una anàlisi 

des de la perspectiva científica de l’ecologia del paisatge ens permet un nou marc 

d’interpretació de la realitat territorial (Pino i Rodà, 1999) 2 : paisatge com a realitat 

percebuda, paisatge com a mosaic d’unitats i paisatge com a ecosistema. 

Per tant, es pot establir una anàlisi paisatgística en relació a l’estructura percebuda o 

visual del paisatge (anomenada també textura 3 ) i en relació als processos ecològics del 

territori a partir de funcions com: hàbitat per a comunitats animals i vegetals; conducte, 

per a plantes, animals, aigua, sediments, nutrients i compostos químics; barrera per 

impedir el moviment; filtre (que permet el pas d’alguns elements o éssers i n’inhibeix 

d’altres); font per animals o plantes que es mouen a d’altres parts del paisatge; embornal 

per retenir sediments, toxines o nutrients. 

El concepte textura 4 (Naveh i Lieberman, 1994), al qual es fa referència en diversos 

estudis d’aplicació de models d’ecologia del paisatge sobre el territori, ens permet 

determinar diferents tipus de paisatge segons les textures dominants. Així, un cop 

realitzada l’anàlisi sobre els ortotomapes 1:5.000 de l’ICC, a l’àmbit d’estudi hi apareix 

una textura dominant, i dues de presència molt localitzada. 

La textura dominant abasta les zones forestals (textura grollera), seguida d’una zona 

agrícola, situada al centre de l’àmbit, i d’una forestal amb algun clap agrícola, situada a la 

banda sud-oest (textura fina). 

1 

L’autor presenta una visió holística del paisatge. El defineix com un sistema complex d’interrelacions que formen 

conjuntament una part recognoscible de la superfície terrestre, i que són originades i mantingudes per l’acció mútua dels 

factors del medi físico-natural (biòtics i abiòtics) i l’activitat antròpica (Zonneveld, 1995. Land mosaics. SPB Academic 

Publishing. Amsterdam). 

2 

Pino i Rodà, 1999. “L’ecologia del paisatge: un nou marc de treball per a la ciència de la conservació”. Al butlletí de la 

ICHN, núm. 67, desembre del 1999. Barcelona. 

3 

Diferents autors, sobretot anglosaxons, han teoritzat sobre aquest model, que inclou conceptes com uniformitat, 

regularitat, freqüència, linealitat i grolleria. Destaca l’obra de Naveh i Lieberman (1994): Landscape ecology. Theory and 

aplication, 2 Ed. NY, Springer-Verlag. 

4 

Per Haralick i Nevatia una aproximació qualitativa d’aquest concepte rau en una visió estructural, on les imatges estan 

composades per elements primitius (per exemple, retalls d’una determinada mida i grandària) que es repeteixen seguint 

unes dinàmiques determinades. Per tant, les diferències entre textures són resultat de les diferències entre els elements 

primitius o del canvi de les dinàmiques dominants fins a aquell moment. Així, diferents textures queden il·lustrades per 

imatges de diferents materials com la sorra, la palla, el bosc, etc. Forman i Godron, 1986: Landscape ecology. New York: 

Springer-Verlag. 




Mostra de les textures presents en l’àmbit d’estudi. 

Font: Elaboració pròpia a partir dels ortofotomapes 1:50.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007. 

Els talls d’ortofotomapes que s’observen a la figura 4.2.3, mostren les diferents textures 

que es creen en l’àmbit d’estudi, i permeten deduir els paisatges que conformen. La figura 

de l’esquerra mostra la textura present en la zona forestal (textura grollera); la figura del 

mig mostra la textura present a la zona agrícola (textura fina); i la de la dreta, la textura 

que es forma quan s’interrelacionen la textura fina amb la textura grollera. 

És interessant esmentar que, on la textura dominant és la grollera, apareixen diferents 

espais que trenquen l’homogeneïtat que hom podria pensar en un primer moment. Es 

tracta de zones agrícoles de mides i dimensions diverses, així com nuclis rurals, masies i 

urbanitzacions. 

Tanmateix, si s’analitza el territori a escala més detallada apareixen altres textures. Les 

textures grolleres dominants són els boscos d’esclerofil·les i laurifolis i els boscos 

aciculifolis, encara que també apareguin zones arbustives i altres tipus de boscos, com 

les plantacions d’espècies forestals al·lòctones. 

Allà on la textura dominant és la fina hi ha també determinats elements que trenquen 

l’homogeneïtat dels cultius. Així, destaquen les petites clapes de pins, la vegetació pròpia 

dels marges que separen els diferents camps de conreu, la vegetació de ribera, els nuclis 

urbans i urbanitzacions, les vies de comunicació i les plantacions de pollancres o plàtans. 

Finalment, una altra textura present al paisatge de l’àmbit d’estudi és la que es forma 

quan es troben la textura forestal i la textura agrícola. Aquestes textures de pas es 

diferencien de les anteriors perquè la textura fina comparteix l’espai amb la grollera, i es 

crea un espai de gran importància per al manteniment de la biodiversitat. Moltes 

d’aquestes zones es caracteritzen perquè les masses arbustives (i en menor mesura les 

arbrades) s’alternen amb cultius de secà. Així, el paisatge humanitzat es comença a 

trencar pels accidents topogràfics, i les terres de cultiu es van abandonant, o bé només 

es cultiven els terrenys amb una inclinació més favorable. Aquest tipus de paisatge en 

mosaic, molt agraït i apreciat des del punt de vista estètic, esdevé d’una singularitat i 



iquesa biològica molt importants, amb presència afegida d’elements culturals (murs de 

pedra seca, cabanes d’eines...). 

Per altra banda, segons el model de descripció del paisatge basat en l’obra de Forman i 

Godron (1986) 5 de matriu-retall-corredor, a l’àmbit dels quatre municipis s’identifiquen tres 

tipus d’elements que componen el mosaic del paisatge, i que es concreten en: 

• Matriu 

Fa referència a l’ús del sòl que predomina en el paisatge. En l’àmbit d’estudi hi apareixen 

diferents grans tipologies de matrius: la forestal (que inclou tant la superfície forestal 

arbòria, com l’arbustiva i l’herbàcia), l’agrícola i la urbana. Tot i això, i tal i com s’observa 

en la figura següent, gairebé la totalitat de l’àmbit d’estudi correspon a la matriu forestal. 

MATRIU FORESTAL 

MATRIU AGRÍCOLA 

Figura 4.2.5. 

Matrius dominants en l’àmbit d’estudi. 

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de cobertes del sòl del Centre de Recerca 

Ecològica i Apliacions Forestals (CREAF), 2000. 

5 Forman i Godron, 1986: Landscape ecology. John Wiley & Sons, New York. 

MATRIU URBANA 



L’amenaça més important és la conversió de part d’aquestes terres en polígons 

industrials i la fragmentació pel pas d’infraestructures de comunicació poc permeables. 

Amb això, cal tenir en compte que un espai agrari pot tenir un paper de connector molt 

important entre diferents espais naturals, com a zona tampó davant d’àrees industrials o 

urbanes, o com a zona de protecció de determinats elements de valor ambiental. 

• Retall 

Un retall són els hàbitats o usos diferents a la matriu que els envolta. En l’àmbit d’estudi, 

els retalls són nombrosos i de dimensions, formes i disposicions variades, en funció de la 

matriu. 

On la matriu és forestal, gairebé dominant tot l’àmbit d’estudi, els retalls no són massa 

nombrosos, presentant-se un retall gairebé continu i sense variacions de bosc dens 

(forestal arbrat). 

La situació és inversa però, quan s’observa la matriu agrícola o la zona de transició entre 

matrius forestal i agrícola, on els retalls són de naturalesa molt diferent, com ara boscos 

clars i densos, lleres naturals, matollars, plantacions de plàtans i de pollancres i prats i 

herbassars, fet molt interessant per a l’ecologia del paisatge. 

Cal també fer esment a d’altres retalls lineals i molt estrets: les tanques arbrades que 

separen els diferents camps de cultiu, que esdevenen, tant des del punt de vista 

perceptiu del paisatge com des del punt de vista de funcionament, ambients de gran 

valor. 

És també remarcable la presència, com a retall, de les rieres, torrenteres i els principals 

cursos d’aigües que creuen l’àmbit. En aquest sentit, aquests elements formen petits 

retalls de vegetació de ribera de forma allargassada i estreta, moltes vegades intermitent. 



Figura 4.2.6. 

Mostra del mosaic de retalls forestals arbrats en una zona de conreus. 

Font: Ortofotomapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i cartografia de cobertes del sòl del Centre de Recerca 

Ecològica i Apliacions Forestals (CREAF), 2000. 

La presència d’aquests retalls forestals en zones de conreus manté una certa 

connectivitat entre les diferents àrees boscoses i, per tant, permet una certa distribució de 

les espècies que les habiten. 

• Corredor 

És un tipus particular de retall, de caràcter lineal i de longitud més o menys gran. En 

aquest sentit poden ser: petites vies que connecten diferents ambients, com els fils verds 

(rieres, torrents, rierols, etc.); vies verdes (rius i la vegetació de ribera associada, etc.); 

corredors faunístics (passos de fauna, rutes migratòries, etc.) i similars; o bé poden ser 

faixes més o menys grans de territori que ofereixin continuïtat entre diferents àrees 

naturals, anomenades també paisatgístiques. 

Els rius, rieres i torrenteres. Aquests elements esdevenen connectors de gran 

importància, ja que creuen l’àmbit de nord a sud i d’est a oest, i conformen una xarxa que 

s’ha de tenir molt en compte a l’hora d’estudiar el territori. De tots, destaquem la riera de 

Sant Segimon, la riera Major, el torrent de les Fàbregues, la riera de les Corts, la riera 

d’Espinelves, la riera d’Osor, la riera de Santa Coloma, el Manol, la riera de Sant Jaume, 

el Torrent de la Tria, el riu Fluvià i el Garrumbert, ja que són els que mantenen una certa 

vegetació associada al curs d’aigua, facilitant la dispersió de les espècies lligades als 

hàbitats aquàtics, i possibilitant la connexió d’àrees d’interès natural de la comarca. 

Les tanques vegetals arbòries i arbustives. Situades en la matriu agrícola, es 

caracteritzen per ser línies formades per diferents espècies d’arbustos, arbres o herbes 



que delimiten els camps de cultiu. A més del seu interès des del punt de vista estètic, 

també són importants ecològicament (retenen la humitat i els nutrients, eviten l’erosió, 

retenen toxines i permeten el moviment d’invertebrats i de petits mamífers). S’inclouen en 

aquesta estructura les zones feixades, els marges alts coberts de vegetació, els sectors 

de terreny improductiu per manca de sòl, les tanques de paravents de xiprer i les fileres 

de caducifolis. 

Altres aspectes a ressaltar en relació a l’ecologia del paisatge són: 

- Les connexions ecològiques i paisatgístiques. Aquest tipus de connector fa 

referència a una sèrie de territoris amplis que faciliten els fluxos ecològics 

però, a diferència dels anteriors, sense tenir uns límits ben definits, i abastant 

un ampli conjunt d’hàbitats. Així, entre aquestes connexions hi ha les petites 

valls fluvials que encara mantenen un cert estat de conservació, i també el 

conjunt d’ambients de serres que van de nord a sud i d’est a oest, i que 

separen les diferents microconques de les rieres. Aquest tipus de connexions 

són molt importants, ja que inclouen tots els hàbitats presents en ambdues 

vessants (solana i obaga) i permeten obtenir la màxima diversitat vertical (des 

del conreu de les valls als boscos i roquissars en els casos més extrems). 

- La importància dels espais de vorada o ecotons que queden entre les grans 

regions o paisatges. Així, les àrees de transició entre el territori on dominen els 

ambients de muntanya i els de plana, o entre el bosc i el conreu, són espais de 

gran importància per al manteniment de la biodiversitat i la salut dels 

ecosistemes. A més, aquests espais sovint alberguen espècies o hàbitats que 

hi troben el límit de la seva àrea de distribució, o bé són àrees on 

convergeixen espècies d’ambients diferents. Tot i que aquests espais, en 

principi, són positius en termes de biodiversitat, poden comportar efectes 

negatius. Així, si la superfície forestal es troba dividida en un gran nombre de 

fragments petits, els ambients de vorada poden ser superiors als d’interior, fet 

que comporta una banalització important del paisatge (recordem que moltes 

de les espècies presents en els ecotons són poc exigents i de gran amplitud 

ecològica) 6 . 

- La presència de zones tampó. En aquest sentit destaquen les àrees que 

encerclen els diferents espais de més interès natural, ja que actuen com a 

zona d’amortiment contra els impactes negatius de les urbanitzacions que 

s’enfilen cap a la muntanya. També algunes zones agrícoles ben 

estructurades de la plana funcionen com a zona d’amortiment dels espais 

forestals de muntanya, i a més, poden actuar com a “corredors d’hàbitat”, ja 

que són hàbitats adients per tal d’establir una continuïtat entre àrees naturals 

separades. En els indrets on l’agricultura és intensiva hi juga un paper 

6 En aquest article els autors analitzen les nefastes conseqüències de l’augment de les zones de vorada en detriment de 

les zones d’interior, i com aquest desequilibri pot afectar la composició dels ecosistemes. SAUNDERS, DA; HOBBS, RJ & 

MARGULES, CR (1991): “Biological consequences of ecosystem fragmention: a review. Conservation Biology, vol.5, 

núm.1:18-32. 



fonamental la xarxa hidrològica (rius, torrents, barrancs, rieres...), la xarxa de 

rec (canals, sèquies...) i els camins amb els marges i vores arbrats o arbustius. 

Cal també dir que les àrees tampó també s’utilitzen per evitar continus urbans 

en zones altament edificades i situades en llocs estratègics per al planejament. 

- La presència d’àrees refugi o d’abric. Es tracta d’aquelles àrees que tenen 

la funció de salvaguardar les espècies que es troben en moviment. És a dir, 

són aquells espais, com per exemple els marges de conreu, els boscos de 

ribera en les grans àrees obertes, les petites basses en zones seques, els 

boscos illa en zones agrícoles, etc., que ofereixen la possibilitat d’esdevenir 

zones refugi quan determinades espècies creuen matrius poc permeables o 

poc favorables al seu moviment. 

- L’existència d’àrees que contenen gran riquesa biològica i que 

desenvolupen el paper d’àrees naturals de dispersió d’espècies. 

Cal remarcar que un manteniment proporcional de tots aquests elements distintius del 

paisatge permet assegurar els processos ecològics bàsics. Tanmateix, la restauració del 

paisatge, amb tendència a augmentar el nombre de retalls i de corredors, sempre que no 

sigui en àrees de matriu d’elevat valor ecològic, facilitarà i millorarà encara més aquests 

processos ecològics. 

c) Isovistes i conques visuals 

Les vistes són aquells conjunts de zones i territoris que formen una unitat visual, i que 

poden ser-ho des del punt de vista estàtic o dinàmic en funció de si el punt d’observació 

és fix o mòbil. 

Isovistes estàtiques: cims i punts elevats des de les quals s’obté una visió panoràmica. 

Aquestes imatges copsen la totalitat del paisatge de l’espai i donen perspectiva del seu 

interior o bé presenten una panoràmica d’elements externs. La major part de l’àmbit 

d’estudi és d’orografia molt complexa, ple de cims panoràmics. Destaca el cim de 

Matagalls (1.697 m), però també d’altres menys elevats com Sant Miquel de Solterra 

(1.202 m) i el Montdois (930 m). 

Isovistes dinàmiques: són les anomenades vies panoràmiques. La dimensió de les vies 

pot ser de diferent naturalesa. En l’àmbit d’estudi la carretera més important des d’un punt 

de vista paisatgístic és: 

- L’Eix Transversal (C-25), que travessa l’espai d’oest a est pel centre, des d’on s’obté 

una panoràmica de la zona muntanyosa de les Guilleries i Montseny. 

Pel que fa a la qualitat escènica d’aquesta via podem establir que aquesta és bona ja que 

no es detecten construccions degradades o de mala qualitat, vials de carretera 

abandonats, activitats econòmiques tancades i amb un estat de degradació important, 

etc. Tot i així la qualitat escènica de la via va molt vinculada a la velocitat de l’observador. 



Conques visuals: són les fraccions del territori de característiques més o menys 

homogènies i delimitades per carenes. L’observació de les conques pot donar-se des de 

l’interior del municipi o des de punts elevats. Aquesta observació permet diferents punts 

de vista del territori circumdant. Des de l’exterior, per constituir enclavaments que formen 

una unitat apreciable des de distàncies no molt llunyanes. En l’àmbit d’estudi les conques 

visuals són molt limitades donada la complexa orografia de la zona. L’estat de 

conservació és molt bo, ja que no hi ha presència d’elements negatius com coberts 

agrícoles o granges de baixa qualitat estètica. 

4.2.3. Estat de conservació i gestió dels espais naturals 

a) Espais protegits 

Pla d’espais d’interès natural (PEIN) 

El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), que té la condició de pla territorial sectorial, va 

ser redactat i tramitat d’acord amb el que disposa la Llei 12/1985, d’espais naturals. 

Conté un conjunt de 144 espais naturals considerats d’un interès natural de primer ordre, 

als quals dota d’un règim de protecció de caràcter bàsic. Aquesta protecció bàsica es 

concreta en un conjunt de normes - Annex del Decret 328/1992 - que, des del moment de 

l’aprovació del PEIN, han estat aplicades als espais del Pla. 

COLLSACABRA (Sant Hilari Sacalm) 

Aquest espai conserva una bona mostra de la diversitat dels sistemes naturals del 

Sistema Transversal. Constitueix un conjunt orogràfic manifest amb elements del relleu 

singulars i espectaculars de gran bellesa paisatgística. L'espai conserva una mostra 

excepcional de la vegetació de caràcter atlàntic de la Catalunya humida, amb 

formacions vegetals molt rares en el conjunt del país. Atesa la seva ubicació, immers en 

la regió oriental humida, aquest espai presenta un gran interès faunístic, amb la 

presència d'algunes espècies singulars. 

Pla Especial de Delimitació aprovat definitivament en data 29/05/2000. 

LES GUILLERIES (Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm) 

Les Guilleries presenten l'interès de formar una prolongació vers el Mediterrani del front 

oriental humit. Tot i que l'element que predomina en el paisatge és el mediterrani, 

l'element centreuropeu té una significació especial a les parts més enlairades. Aquesta 

situació geogràfica crea un notable grau de diversitat d'ambients que es veu accentuat 

per la complexitat orogràfica, l'important gradient altitudinal i els canvis d'orientació 

constants. L'espai conté bons representants de les formacions vegetals de la Catalunya 

humida, amb algunes singularitats florístiques. Conserva una bona mostra de la fauna 

dels ecosistemes forestals de la muntanya mitjana catalana, amb una forta gradació 



LES GUILLERIES (Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm) 

entre els elements faunístics mediterranis i submediterranis, i els purament 

centreuropeus. 

Pla Especial de Delimitació aprovat definitivament en data 29/05/2000. 

MASSÍS DEL MONTSENY (Viladrau) 

El Massís del Montseny alberga una gran diversitat natural, ja que representa una 

síntesi dels principals paisatges de l’Europa occidental. Des de la base del massís fins a 

la cota 900 s'hi troben ben representats els sistemes naturals de la regió Mediterrània. Al 

final d'aquest nivell fins a la cota 1.600, la muntanya està coberta per rouredes i fagedes 

d'ambient centreeuropeu i en els cims culminants hi ha vegetació i elements faunístics 

propis de la regió boreoalpina. La gran riquesa en biodiversitat es manifesta pel nombre 

remarcable d’espècies animals i vegetals endèmiques, i per d’altres que hi tenen el límit 

meridional de la seva distribució. 

Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge aprovat provisionalment en data 

29/07/2000. 

Figura 4.2.7. 

Espais del PEIN en l’àmbit d’estudi. 

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Departament de Medi Ambient i 

Habitatge, 2007. 



Parc Natural del Montseny 

La superfície inclosa en el PEIN del Massís del Montseny és alhora declarada com a Parc 

Natural i és gestionada per l’Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l’Àrea 

de Medi Ambient de la Diputació de Girona. 

L’espai es troba dins dels termes municipals d’Aiguafreda, El Brull, Campins, Cànoves i 

Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Gualba. Montseny, Sant 

Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Seva, Tagamanent, Arbúcies, Breda, 

Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu i Viladrau. 

El Montseny es va declarar Parc Natural l’any 1987, deu anys després de l’aprovació del 

Pla Especial al sector barceloní (any 1977), i nou anys al sector gironí (any 1978). 

La UNESCO va incloure el Montseny dins la xarxa mundial de reserves de la biosfera del 

programa MaB (Home i Biosfera) l’any 1978. 

El nou Pla Especial de Protecció del Medi Físic i del Paisatge del Parc del Montseny 

es va aprovar inicialment i va sortir publicat al DOGC el 17 de maig de 2007, número 

4885, pàgina 16865. Aquest Pla, que actualment es troba en tràmit, es redacta amb 

l’objectiu de revisar el primer Pla Especial, que ha quedat obsolet i desfasat. 

Els criteris generals del nou Pla Especial són els següents: 

a) Definició d’un àmbit del Parc del Montseny coherent, formant part d’una 

estratègia territorial de més abast. El pla defineix també unes àrees d’interès 

per a la connectivitat ecològica amb els espais naturals de la perifèria, entre ells 

l’Espai natural de les Guilleries–Savassona. Així doncs, el Pla estableix algunes 

recomanacions, principalment de gestió per tal de preservar i millorar aquest 

paper clau en la connectivitat de la regió. 

b) Nova zonificació interna de l’àmbit del Pla: 

1. Zona d’interès natural: antiga figura de “PreParc”, règim genèric de protecció 

bàsica. 

2. Zona de reserva natural: àrees de major interès que les anteriors, gaudeixen 

d’un nivell més estricte de protecció. 

3. Zona d’alt interès natural: al voltant de les zones de reserva natural. Les parts 

més altes i els rius i rieres, és a dir, les zones de major interès i fragilitat. 

Corresponen al nivell més estricte de protecció. Cal elaborar un Pla Director per 

a cadascuna de les àrees. 

4. Zona subjecta a ordenació preexistent: nuclis urbans i urbanitzacions. 

Conserven les regulacions pròpies d’aquest tipus de sòl. 



c) Formulació dels instruments de planificació específica. El document bàsic de 

planificació de la gestió serà el Pla de gestió integral, on es definiran i coordinaran 

les propostes de gestió del Parc. D’aquest pla transversal emanaran en cascada 

quatre plans específics que desenvoluparan les actuacions pròpies proposades. 

Aquests instruments seran: el Pla de conservació, el Pla de prevenció d’incendis, 

el Pla d’ús públic i el Pla de desenvolupament socioeconòmic. 

d) Incorporació de la legislació urbanística i sectorial vigent. 

e) Gestió activa del Parc del Montseny. El Pla incorpora un Pla d’Actuacions. 

f) Els òrgans de gestió i participació del Parc. 

Els objectius específics del Pla Especial del Montseny són els següents: 

1. Conservar i millorar la diversitat biològica i els processos ecològics, des de 

l’aproximació de la gestió activa i integral del conjunt dels seus recursos i d’acord amb les 

obligacions que deriven de la inclusió del Parc del Montseny a la Xarxa Natura 2000. 

2. Potenciar les activitats econòmiques que contribueixin a impulsar el model territorial 

proposat, entenent l’activitat humana com a instrument de protecció activa dels valors del 

Parc del Montseny. 

3. Conservar i divulgar el patrimoni arquitectònic, arqueològic, històric i etnogràfic. 

4. Ordenar l’ús social al Montseny, garantint el seu gaudir per part de la societat i 

fomentant el coneixement i el respecte al medi, amb una atenció preferent a l’educació 

ambiental. 

5. Planificar i gestionar el Parc del Montseny com a peça integrant d’estratègies 

territorials de major escala, en especial de la xarxa d’espais naturals protegits, assegurant 

la connexió amb els espais de l’entorn per tal de garantir l’estructura i funcionalitat del 

conjunt dels espais lliures. 

6. Impulsar la participació plena de la societat en la gestió del Parc, així com la 

cooperació amb altres administracions i col·lectius vinculats amb els espais naturals 

protegits. 

7. Disposar del recursos humans, administratius, legals, tècnics i econòmics necessaris 

per a l’adequat i eficaç desenvolupament del Pla. 

8. Formular i desenvolupar els instruments i mecanismes de seguiment i avaluació 

indispensables per a la valoració del grau d’assoliment dels objectius i els resultats 

previstos del Pla Especial, així com, si s’escau, la seva reorientació. 

La zonificació definida pel Pla Especial, en el terme municipal de Viladrau, es pot 

observar a la figura 4.2.8. 



Figura 4.2.8. 

Ordenació estructura del territori del Pla Especial al municipi de Viladrau. 

Font: Pla Especial de Protecció del Medi Físic i del Paisatge del Parc del Montseny, 2007. 

La Zona d’alt interès natural, ecològic i paisatgístic comprèn un conjunt de peces 

territorials de valor natural notable que justifiquen un elevat grau de protecció i la 

intervenció activa per assolir els objectius de conservació. A Viladrau, la ZAINEP es troba 

a l’extrem occidental del municipi, entre Sant Segimon i el Coll Saprunera, a la banda 



occidental de la riera de l’Oratori. Així mateix també en formen part la Riera Major, el sot 

de Sant Segimon, el torrent de l’Erola, el torrent del Coll Pregon i el sot de Vilarmau. Al 

Pla Especial es preveu la redacció del Pla de Gestió del massís del Matagalls. 

L’extrem sud del municipi, que inclou el massís del Matagalls, el turó Sesportadores, el 

turó de Sant Marçal, el Turó del Mig, el turó del Gros Pujol i la vessant nord d’aquests 

cims fins a l’ermita de Mare de Déu de l’Erola, es troba classificada com a Zona de 

Reserva Natural. La zona de reserva natural és la de màxima protecció del Parc. 

Correspon a un conjunt d’espais naturals poc transformats, d’excepcional interès 

ecològic, paisatgístic i científic. La definició i les determinacions sobre aquestes àrees 

tenen per objecte la preservació dels hàbitats, ecosistemes, comunitats, espècies i altres 

elements naturals que contenen i que per la seva raresa, fragilitat, importància o 

singularitat mereixen una protecció específica i estricta. 

Pràcticament la resta del municipi dins dels límits del Parc es troba classificada com a 

Zona d’Interès Natural. 

Amb independència de la zonificació que el Pla estableix dins l’àmbit territorial del Parc 

del Montseny, també defineix unes àrees ‘singulars’ en les quals es preveu una superior 

utilització, ja sigui des del punt de vista quantitatiu –és a dir, s’hi pot concentrar un elevat 

nombre d’usuaris– o qualitatiu –s’hi desenvolupen activitats singulars, diferents de la 

resta del Parc, de caràcter molt divers en funció de la localització– que anomena àrees 

de tractament paisatgístic (ATP). A Viladrau se’n localitzen dues: 

- L’Erola: El nou Pla especial defineix, dins de la xarxa viària bàsica del Parc, un camí 

des del nucli urbà de Viladrau fins a l’entorn de l’ermita de la Mare de Déu de l’Erola, 

ja que des d’aquest punt, surt el sender senyalitzat cap a Sant Segimon, un dels 

indrets singulars del Parc del Montseny, molt freqüentat pel seu valor patrimonial i 

paisatgístic. L’objectiu, d’altra banda, tant del camí com del sender, és fer compatible 

un ús públic intens i de tradició consolidada amb l’aprofitament i l’ús privat de les 

finques i edificacions per on l’itinerari discorre. Atenent a aquest objectiu, l’ATP de 

l’Erola ha d’ordenar la freqüentació de la capçalera de la vall i la pujada a Sant 

Segimon. Les actuacions en aquesta àrea han de permetre l’habilitació d’un 

aparcament per a un cert nombre de vehicles, la implantació d’un punt d’informació i 

el condicionament i l’equipament d’itineraris i la instal·lació de mobiliari i de 

senyalització informativa i interpretativa. 

- Coll de Bordoriol: El coll de Bordoriol és un indret situat a la carretera GIV-5201, que 

constitueix un punt d’arrencada d’itineraris cap al cim del Matagalls. La naturalesa 

física del terreny, substrat de granit meteoritzat, i una freqüentació desordenada han 

comportat processos d’erosió i degradació del paratge. Les actuacions en aquesta 

àrea han de permetre l’habilitació d’un aparcament per a un cert nombre de vehicles, 

així com la implantació d’un punt d’informació i el condicionament i l’equipament 

d’itineraris i la instal·lació de senyalització informativa i interpretativa. 



Xarxa Natura 2000 

La Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE) preveu l’establiment per part dels estats 

membres d’una xarxa d’espais naturals amb l’objectiu de "contribuir a garantir la 

biodiversitat a través de la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres 

en el territori europeu dels estats membres". Aquesta xarxa, que s’ha anomenat Natura 

2000, haurà de garantir el manteniment (o el restabliment) en un estat de conservació 

favorable dels hàbitats i les espècies en la seva àrea de distribució natural dins el territori 

de la Unió Europea (UE). La xarxa Natura 2000 inclou els hàbitats d’interès comunitari de 

més interès de Catalunya. 

Els espais inclosos en l’àmbit d’estudi són els següents: 

- Sistema Transversal Català 

- Les Guilleries 

- Massís del Montseny 

Els límits de la Xarxa Natura 2000 coincideixen amb els límits del PEIN. 

Figura 4.2.9. 

Espais inclosos a la Xarxa Natura 2000. 

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Departament de Medi 

Ambient i Habitatge, 2007. 



Superfícies de l’àmbit d’estudi protegides 

La taula següent recull la superfície de l’àmbit d’estudi qualificada com a PEIN, Parc 

Natural del Montseny, Xarxa Natura 2000, i el percentatge d’aquestes superfícies 

respecte el total de superfície de l’àmbit d’estudi. 

Figura de 

protecció 

Taula 4.2.3. 

Superfícies de l’àmbit d’estudi classificades en Figures de Protecció (en ha). 


Sant Hilari 

Sacalm 

Viladrau 

Àmbit 

d’estudi 

% respecte 

el total de 

superfície* 

PEIN 166,9 3.839,7 3.422,9 2.784,3 10.213,6 50,2 

PARC NATURAL 

DEL MONTSENY 

XARXA NATURA 

2000 

- - - 2.784,3 2.784,3 13,7 

166,9 3.839,7 3.422,9 2.784,3 10.213,6 50,2 

*Total de superfície de l’àmbit d’estudi (suma dels quatre municipis). 


b) Espècies protegides 

Espècies vegetals 

Tant la comarca d’Osona com la Selva presenten una riquesa florística notable, 

determinada per la seva geografia. En un petit territori com és l’àmbit d’estudi hi 

conflueixen espais mediterranis de baixa muntanya, espais eurosiberians i d’alta 

muntanya subalpina. 

En total s’han identificat més de 850 tàxons de plantes vasculars en els quadrats UTM 

coincidents amb la zona d’estudi (DG53 i DG54) (Banc de dades de biodiversitat 

BIOCAT, consultat l’12.06.07), és a dir, el 19 % dels tàxons presents al BIOCAT per a tot 

l’àmbit de Catalunya. 




Nombre de tàxons de flora per quadrat UTM. 

Clau: El color vermell més fosc indica una major diversitat (Núm. de tàxons 

per quadrat UTM). 

Font: BIOCAT, Banc de dades de Biodiversitat, 2007. 

D’aquests tàxons, un 5 % són espècies rares, vulnerables, endèmiques o protegides. 

Les espècies vegetals més remarcables ho són segons els següents criteris: 

• Flora protegida 

- Tot i no ser endemismes: el grèvol (Ilex aquifolium); Sedum rupestre subsp. elegans. 

- Per ser espècies vulnerables, malgrat no ser endemismes: el llorer-cirer (Prunus 

lusitanica). 

- Per ser espècies vulnerables endèmiques del nord-est de la Península Ibèrica, com 

Melampyrum nemorosum subsp. catalaunicum i Ophrys bertolonii subsp. benacensis. 

- Per ser endemismes exclusius de Catalunya sota feble risc d’extinció: l’herba de Sant 

Segimon (Saxifraga vayredana), la Saxifraga genesian;, espècies endèmiques del 

Montseny com el pensament del Montseny (Viola bubanii) i tàxon endèmic pirenaicocantàbric, 

que a les terres catalanes només es fa als prats i landes del Montseny (la 

qual es podria veure perjudicada pel tancament de les masses forestals). 

• Flora no protegida 

- Per ser endemismes del nordest ibèric (pirinencs, pirenaico-cantàbrics, iberoorientals, 

catalano-baleàrics, etc.) malgrat no estar amenaçats: Antirrhinum asarina; Dianthus 



pyrenaicus attenuatus, i Dianthus seguieri requienii; Hieracium rectum; Leontodon 

pyrenaicus pyrenaicus; l’orella d’ós (Ramonda myconi), Saxifraga fragilis. 

- Per ser endemismes exclusius catalans tot i trobar-se no amenaçats: Cardamine 

amara subsp. olotensis, Hieracium cavanillesianum, Hieracium glaucophyllum. 

- Per ser espècies poc estudiades: Hieracium cavanillesianum, a més a més de ser 

endemisme exclusiu de Catalunya i espècie rara. 

- Per ser espècies rares: Amaranthus hybridus susp. bouchonii, Arnoseris minima; 

Carpesium cernuum; Euphorbia lathyris; Galium pumilum subsp. rivulare; Hieracium 

pallidiflorum; Impatiens balfourii; Ludvigia palustris; Thymus serpyllum subsp. 

alpestris; Tragopogon crocifolius, Viola bubanii. 

Hi ha un seguit d’espècies fràgils perquè la seva distribució comarcal és reduïda: els 

avets (Abies alba) del Montseny, els teixos (Taxus baccata) i savines (Juniperus 

phoenicea) d’algun punt de les Guilleries. 

Pel que fa als arbres monumentals, el Departament de Medi Ambient té catalogats i 

protegits els següents exemplars: 

- A Espinelves: l’Alzina de Masjoan (Quercus ilex subsp. ilex), el Til.ler de Masjoan 

(Tilia platyphylos), l’Auró de Masjoan (Acer campestre), el Teix de Masjoan (Taxus 

baccata), el Castanyer d'Índia de Masjoan (Aesculus hippocastanum), l’Avet de 

Masjoan (Abies alba), la Sequoia de Masjoan (Sequoiadendron giganteum) i el Cedre 

de Masjoan (Cedrus atlantica) 

- A Viladrau: la Sequoia Roja del Noguer (Sequoia sempervivens), la Sequoia del 

Noguer (Sequoiadendron giganteum) i l’Avet de Numídia del Noguer (Abies numidica). 

- A Osor: el Pi de l'Espinau (Pinus nigra), el Roure de Can Iglésies (Quercus petraea) i 

l’Alzina de la Coma (Quercus ilex subsp. ilex). 

- A Sant Hilari Sacalm: el Pi del Solé (Pinus nigra) i el Cirerer del Solé (Prunus avium). 

Espècies animals 

Aquest apartat s’ha elaborat a partir de les dades del Banc de dades de biodiversitat 

BIOCAT i de l’estudi Sistema de Protecció Territorial (SPT) de les comarques d’Osona i 

de la Selva, encarregat pel DPTOP (La Vola, 2002 i 2004). 



• Invertebrats 

Els invertebrats són el grup faunístic menys estudiat al territori català. Això fa que es 

disposi de poques dades sobre el nombre d’espècies presents, la seva distribució i la 

seva importància. De tota manera, se citen algunes espècies que es troben a la zona 

d’estudi i que estan protegides per alguns documents legislatius de conservació: 

Les espècies d’invertebrats que es citen a continuació, d’acord amb el que disposa 

l’article 9 de la Llei 12/85, d’espais naturals, tindran la consideració d’estrictament 

protegides en els següents Espais d’Interès Natural: 

- EIN del massís del Montseny: Steropus catalaunicus, Reicheia lucifaga, Trechus 

fulvus, Sabocon paradoxum, Leptoneta infuscata, Bythiniella brevis, Deroceras 

altimirai, Graellsia isabelae (endemisme ibèric), Protaphorura quercetana, 

Protaphorura montana, Lepidocyrtus montseniensis, Roncus caballeroi, Notidobia 

sagarri, Synagapetus serotinus, Speonamus canyellesi, Rosalia alpina. 

- EIN del Collsacabra: Molopidius spinicollis, Linderia picanyolae, Telema tenella, 

Dolichopoda linderi, Trissexodon quadrasi, Bofilliela subarcuata. 

- EIN de les Guilleries: Steropus ferreri, Molopidius spinicollis. 

- Les espècies que apareixen a l’Ordre de 23 de novembre de 1994, per la qual 

s’amplia la relació d’espècies protegides (ampliació Llei 3/88) i que es troben 

presents: Rosalia alpina, Euphydryas (Eurodryas) aurinia, Maculinea spp., 

Proserpinus proserpina, les nàiades Anodonta cygnea i Unio aleronis, i el cranc de riu 

autòcton (Austropotamobius pallipes lusitanicus). 

- La fauna invertebrada que es troba inclosa en la directiva Hàbitats 92/43/CEE de la 

Unió Europea, com són: Graellsia isabellae, Euplagia (Callimorpha) quadripunctaria, 

Coenagrion mercuriale, Eriogaster catax, Euphydryas (Eurodryas) aurinia, Lucanus 

cervus, Maculinea spp., Oxygastra curtisii, Rosalia alpina, Austropotamobius pallipes, 

Cerambyx cerdo. 

El cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes-lusitanicus) encara sobreviu a les 

capçaleres de les rieres més ben conservades, malgrat la forta pressió rebuda per la 

contaminació creixent de l’aigua i per l’expansió del cranc americà (Procambarus clarkii), 

que desplaça l’autòcton. 

Hi ha tres espècies de mol·luscs que cal destacar, Bythinella brevis persuturata que viu 

sobre molses aquàtiques a les Guilleries i al Montseny, i Condrina altimirai endemisme 

que ocupa el mateix biòtop. 



• Peixos 

En el cas dels peixos, un gran percentatge de les espècies presents són espècies 

exòtiques que han estat alliberades per diferents motius als rius de Catalunya. 

Les espècies que destaquen pel seu valor deguda la seva limitada distribució és el barb 

de muntanya (Barbus meridionalis meridionalis) que només es troba distribuït a la meitat 

meridional francesa i al nord-est de Catalunya. Aquesta espècie és considerada d’interès 

comunitari per la Directiva 97/62/CE. 

Una altra espècie a destacar és la truita comuna (Salmo trutta fario), un salmònid present 

en rius i rieres amb un elevat contingut d’oxigen. En tractar-se d’una espècie que viu en 

aigües ràpides i fredes només es troba a les capçaleres de les rieres de Santa Coloma i 

de la riera d’Osor, a la riera Major, riera de Sant Segimon, riu de Mules, torrent de 

l’Oratori i torrent de Rentadors. 

• Amfibis 

La varietat d’hàbitats de tendència humida de l’àmbit d’estudi és prou remarcable i això 

permet un poblament d’amfibis amplíssim, tant en nombre d’espècies com en 

abundància. A més, la gran quantitat de rieres, torrents, i basses naturals o artificials que 

n’habiliten la seva reproducció ho fan possible. 

Taula 4.2.4. 

Amfibis de l’àmbit d’estudi classificats dins alguna categoria de protecció 1 . 

Espècie 

(nom en català) 

Espècie 

(nom en llatí) 

CNEA 

Llei 12/06 

Salamandra Salamandra salamandra D 

Directiva 

Hàbitats 

Tritó verd Triturus marmoratus D'interès especial D Annex IV 

Tritó del Montseny 

Salamandridae 

Calotriton arnoldi B 

Tòtil Alytes obstetricans D'interès especial D Annex IV 

Granoteta de punts Pelodytes punctatus D'interès especial D 

Gripau comú Bufo bufo D 

Reineta Hyla meridionalis D'interès especial D Annex IV 

Granota verda Rana perezi Annex V 

Granota roja Rana temporaria D'interès especial D Annex V 

1 

CNEA: Catálogo Nacional de Especies Amenazadas (Ordre del 10 de març del 2000). Llei 12/06: de mesures en matèria de 

medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003 relatives a la protecció dels animals. 

Font: Atlas dels Amfibis i Rèptils de Catalunya i Andorra, 2007. 



De la taula anterior cal destacar els aspectes següents: 

- La granota roja (Rana temporaria): Anur de tendència euro-siberiana amb una 

distribució molt reduïda. Només es troba als Pirineus, a la Serralada Transversal i al 

Massís del Montseny, on les poblacions de les Guilleries i el Montseny formen el límit 

de distribució meridional per a l’espècie a Catalunya. 

- Per altra banda, també cal destacar la presència del tritó del Montseny (Calotriton 

arnoldi) en zona protegida del Parc Natural del Montseny al municipi de Viladrau. Es 

tracta d’una nova espècie descoberta l’any 2005 (Carranza i Amat, 2005) 7 i és l'únic 

exemple de vertebrat endèmic del Montseny i de Catalunya, essent també l'única 

espècie d'urodel endèmic d'Espanya. Els estudis de recerca que han permès 

diferenciar-lo del tritó Pirinenc, el seu parent més proper, s'emmarquen dins del Pla 

de seguiment de paràmetres ecològics del Parc Natural del Montseny i van ser iniciats 

l'any 2001. El seu reduït número de poblacions, l’escassa abundància i la reduïda 

àrea de distribució (menys de 40 km 2 ) fan que, en aquests moments, sigui un dels 

amfibis més amenaçats d'Europa. La Llei 12/2006 que modifica entre altres l’antiga 

llei 3/1988 de 4 de març, de protecció dels animals, ja en fa referència i es preveu que 

el Departament de Medi Ambient i Habitatge aprovi un decret de fauna on es 

classifiqui el seu estatus a nivell català seguint els mateixos criteris de la IUCN (Vs. 

3.1, 2001). 

• Rèptils 

Una part de l’àmbit d’estudi es troba en l’anomenada terra baixa mediterrània, on imperen 

condicions climàtiques de tipus principalment mediterrani. Els rèptils, grans amants de les 

zones assolellades, troben aquí uns espais òptims per a la seva distribució. No obstant, 

una part molt important de l’àmbit es troba sotmès a condicions climàtiques de tipus més 

o menys medioeuropeu (Montseny i Guilleries) ambient que sol penetrar en molts indrets 

de la terra baixa, sobretot en alguns fons de vall. 

Aquesta varietat climàtica atorga al territori una gran representativitat herpetològica, com 

ja s’ha vist amb els amfibis. Així, s’hi poden trobar tant els típicament mediterranis com 

d’altres de tendències més europees. 

7 CARRANZA, S. & AMAT, F. 2005. Taxonomy, biogeography and evolution of Euproctus (Amphibia: Salamandridae), with 

the resurrection of the genus Calotriton and the description of a new endemic species from the Iberian Peninsula. Zoological 

Journal of the Linnean Society, 145: 555-582. 



Taula 4.2.5. 

Rèptils de l’àmbit d’estudi classificats en alguna categoria de protecció 1 . 

Espècie 

(nom en català) 

Espècie 

(nom en llatí) 

CNEA Llei 12/06 Directiva 

Tortuga d'estany Emys orbicularis D'interès especial C 

Dragó comú Tarentola mauritanica D'interès especial D 

Lludrió llistat Chalcides striatus D'interès especial D 

Hàbitats 

Annex 

II,IV 

Vidriol Anguis fragilis D'interès especial D Annex IV 

Llangardaix ocel·lat Lacerta lepida C 

Sargantana ibèrica Podarcis hispanica D'interès especial C 

Sargantana roquera Podarcis muralis D'interès especial D Annex IV 

Sargantaner gros Psammodromus algirus D'interès especial D 

Serp llisa 

septentrional 

Coronella austriaca D'interès especial D Annex IV 

Serp llisa meridional Coronella girondica D'interès especial D 

Serp blanca Elaphe scalaris D'interès especial D 

Serp verda Malpolon monspessulanus D'interès especial D 

Serp d'aigua Natrix maura D'interès especial D 

Serp de collaret Natrix natrix D'interès especial D 

Escurçó pirinenc Vipera aspis 

1 CNEA: Catálogo Nacional de Especies Amenazadas (Ordre del 10 de març del 2000). Llei 12/06: de mesures en matèria 

de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003 relatives a la protecció dels animals. 

Font: Atlas dels Amfibis i Rèptils de Catalunya i Andorra, 2007. 

• Aus 

Com ja s’ha anat repetint, la presència d’una gran varietat d’hàbitats a la comarca permet 

que les aus, com succeeix amb d’altres grups zoològics, hi tinguin una gran i diversa 

representació. 

La situació de l’àmbit d’estudi i les seves condicions climàtiques, entre d’altres coses, ens 

ofereix la possibilitat de trobar-hi espècies sedentàries, que hi resideixen tot l’any, 

espècies migradores, unes com a nidificants a l’estiu i d’altres com a hivernants durant els 

mesos més freds, però a més a més, algunes espècies de pas, que segueixen les rutes 



migratòries que les porten als seus respectius llocs de nidificació o d’hivernada segons 

l’època de l’any. 

Al no ser l’objectiu d’aquest treball fer un estudi detallat dels ocells i de la seva distribució, 

només ens limitarem a citar-ne alguns. De les aus presents en l’àmbit d’estudi, ja siguin 

sedentàries o migradores, es destaquen la presència de les següents espècies, per ser 

les més representatives: 

- Els rapinyaires diürns: arpella pàl·lida (Circus cyaneus), esparver cendrós (C. 

pygargus), milà negre (Milvus migrans), esparver vulgar (Accipiter nisus), astor (A. 

gentilis), àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus), àguila marcenca (Circaetus 

gallicus), xoriguer comú (Falco tinnunculus), falcó pelegrí (F. peregrinus), falcó 

mostatxut (F. subbuteo). 

- Els rapinyaires nocturns: òliba (Tyto alba), mussol banyut (Asio otus), duc (Bubo 

bubo), gamarús (Strix aluco), xot (Otus scops). 

- Els ocells aquàtics: ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), xarxet comú (A. crecca), 

polla d’aigua (Gallinula chloropus), corriol petit (Charadrius dubius), etc. 

- Els nidificants africans: tòrtora (Streptopelia turtur), abellerol (Merops apiaster), puput 

(Upupa eops), cucut (Cuculus canorus), cucut reial (Clamator glandarius), 

enganyapastors (Caprimulgus europaeus), falciot negre (Apus apus), oreneta vulgar 

(Hirundo rustica), oreneta cuablanca (Delichon urbica), oriol (Oriolus oriolus), etc. 

- Els picots: picot garser gros (Dendrocopus major), picot garser petit (D. minor), picot 

verd (Picus viridis), colltort (Jynx torquilla). 

Nom comú 

Taula 4.2.6. 

Aus de l’àmbit d’estudi classificades en alguna categoria de protecció 1 . 

Denominació 

científica 

Bernat pescaire Ardea cinerea D'interès especial B 

CNEA Llei 12/06 Direct. Aus 

Arpella pàlida Circus cyaneus D'interès especial B Annex I 

Esparver cendrós Circus pygargus Vulnerable B Annex I 

Aligot vesper Pernis apivorus D'interès especial C Annex I 

Esparver vulgar Accipiter nisus D'interès especial C Annex I 

Astor Accipiter gentilis D'interès especial C Annex I 

Àguila calçada Hieraetus pennatus D'interès especial B Annex I 

Esmerla Falco columbarius D'interès especial B Annex I 

Falcó pelegrí Falco peregrinus D'interès especial B Annex I 



Nom comú 

Denominació 

científica 

Falcó mostatxut Falco subbuteo D'interès especial B 

Corriol petit Charadrius dubius D'interès especial C 

CNEA Llei 12/06 Direct. Aus 

Becada Scolopax rusticola Annex II 

Òliba Tyto alba D'interès especial C 

Xot Otus scops D'interès especial C 

Duc Bubo bubo D'interès especial B Annex I 

Gamarús Strix aluco D'interès especial C 

Mussol comú Athene noctua D'interès especial C 

Blauet Alcedo atthis D'interès especial C Annex I 

Picot garser petit Dendrocopos minor D'interès especial C 

Picot garser gros Dendrocopos major D'interès especial C 

Colltort Jynx torquilla D'interès especial C 

Còlit ros Oenanthe hispanica D'interès especial D 

Pardal de bardissa Prunella modularis D’interès especial D 

Merla blava Monticola solitarius D'interès especial D 

Merla roquera Monticola saxatilis D'interès especial D 



Font: Atlas dels Ocells Nidificants de Catalunya i Andorra, dades pròpies, 2007. 

• Mamífers 

Els coneixements recollits sobre els mamífers indiquen una bona diversitat i abundància 

d'espècies a les zones més densament forestades. Tot i això, aquesta mateixa densitat 

de vegetació pot haver dificultat l'observació de diverses espècies que també es podrien 

trobar en aquesta regió i que no es tenen registrades. 

Entre els micromamífers insectívors destaquen el talp (Talpa europaea), que viu en prats i 

pastures humides i la musaranya d’aigua mediterrània (Neomys anomalus), que troba a 

Osona el límit septentrional de la seva distribució. 

Pel que fa als quiròpters, podem destacar el rat-penat de cova (Miniopterus schreibersi) 

amb importants colònies d’hivernada al Montseny i al Collsacabra. 

Entre els rosegadors propis de latituds superiors cal destacar el talpó roig (Clethrionomys 

glareolus), el ratolí de bosc europeu (Apodemus falvicollis) i el talpó muntanyenc 



(Microtus agrestis), tots ells es troben al seu límit meridional de distribució i es troben 

bàsicament localitzats al Collsacabra, Guilleries i al Montseny. 

Pel que fa als carnívors, és remarcable la presència d’una petita població de gat salvatge 

(Felis sylvestris) del que se’n tenen dades del Collsacabra, Guilleries i Montseny, aquesta 

es troba amenaçada per la hibridació amb el gat domèstic. També mereix una especial 

atenció la llúdria (Lutra lutra) que d’ençà del projecte de reintroducció al riu Fluvià, ha 

tornat a habitar les comarques de l’àmbit d’estudi i s’han observat i trobat rastres en un 

tram del curs mig del Ter, de la Riera Major i dels embassaments de Sau i Susqueda. 

Taula 4.2.7. 

Mamífers de l’àmbit d’estudi classificats en alguna categoria de protecció 1 . 

Nom comú 

Eriçó fosc 

Musaranya 

mediterrania d'aigua 

Rat-penat de 

ferradura gran 

Rata-pinyada 

comuna 

Rat-penat d'orelles 

dentades 

Denominació 

científica 

Erinaceus 

europaeus 

Neomys anomalus C 

Rinolophus ferrumequinum 

Pipistrellus 

pipistrellus 

CNEA Llei 12/06 Directiva Hàbitats 

D'interès especial C Annex II 



C 

D'interès especial C 

Myotis emarginatus D'interès especial C Annex II 



Font: Els grans mamífers de Catalunya i Andorra, 2007. 

Dues de les espècies citades són presents per reintroduccions que s’han fet a d’altres 

indrets. Aquestes espècies són el cabirol, que prové dels alliberaments que s’han dut a 

terme a les serres del Montnegre-Corredor i al Parc Natural de la Zona Volcànica de la 

Garrotxa; i la llúdriga, espècie que va desaparèixer de la comarca a finals del s. XX i que 

recentment s’ha tornat a trobar, provinent segurament de la reintroducció feta a l’Alt 

Empordà (conques de la Muga i el Fluvià). També hem de citar la presència d’un carnívor 

al·lòcton, el visó americà (Mustela vison), espècie escapada de granges i que representa 

un greu perjudici per a la fauna autòctona.

c) Altres espais d’interès natural 

Cal tenir en compte l’existència d’altres espais d’interès que tot i que no es troben 

protegits tenen un potencial natural i una importància vital en la dinàmica ecològica de 

l’àmbit. 

Espais d’interès Geològic o Geozones 

L’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (IEIGC) és una selecció 

d’afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien l’evolució geològica del 

territori català, i que cal preservar com a patrimoni geològic. En l’àmbit d’estudi, es 

localitzen les següents geozones: 

Guilleries (Pasteral – Susqueda): Es tracta d’una regió tradicionalment utilitzada com 

a recurs didàctic en l’àmbit de la petrologia de roques metamòrfiques i ígnies. La zona 

ofereix un ampli ventall de tipus petrològics. Aquesta geozona inclou els geòtops d’el 

Clascar i la Presa de Susqueda: 

- El Clascar: Geòtop situat al nucli gnèissic del massís de les Guilleries, incloent 

el contacte amb els esquistos i marbres de la formació Susqueda 

suprajacents. Al llarg de la carretera, i especialment a la llera del riu, abunden 

els aflorament que permeten reconèixer el caràcter d’aquest gneissos, que es 

caracteritzen per ser de gra fi i contenir ocells de petit tamany. 

- La Presa de Susqueda: La presa es troba subjectada als seus dos extrems en 

una roca diorítico-gabroica. Es tracta d’una peculiar roca massissa i compacte, 

no gens comuna a l’Hercinià de Catalunya. Per aquesta raó les rodalies de la 

presa han estat considerades com aflorament idoni per reconèixer in situ les 

característiques d’aquest tipus de roca plutònica. 

- Sobrevià – Coll de Romagats: El seu interès rau en el fet que són uns dipòsits 

relativament poc coneguts, malgrat que un registre geològic de primaríssim ordre. Hi 

ha altres raons que fan d’aquests sediments quelcom important: la quantitat i qualitat 

de diferents fàcies de caire continental (dipòsits conglomeràtics, sorrencs, paleosòls 

carbonàtics, etc.), la gran facilitat per accedir als diferents afloraments i 

l’extraordinària bellesa del paisatge osonenc, amb les enormes cingleres vermelles i 

flanquejat per l'omnipresent Matagalls. Aquesta geozona no es troba sota cap règim 

de protecció específic, però si que en el nou Pla especial de Protecció del Medi Físic i 

del Paisatge del Parc del Montseny defineix aquesta zona perifèrica als límits del Parc 

com una àrea d’interès per a la connectivitat ecològica: l’espai natural de les 

Guilleries–Savassona i s’estableixen un seguit de recomanacions . 




Espais declarats com a geozones. 

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007. 

Espais d’interès natural (EINs) 

Els estudis del “Sistema de Protecció Territorial (SPT) de la comarca d’Osona” i del 

“Sistema de Protecció Territorial (SPT) de les comarques de la Selva, el Gironès, el Pla 

de l’Estany i la Garrotxa” encarregats pel DPTOP (La Vola, 2000 i 2004) defineixen uns 

Espais d’Interès Natural (EIN) i les possibles connexions ecològiques i paisatgístiques a 

protegir a nivell comarcal. Els EIN funcionen com a nodes i els connectors tenen la funció 

de garantir la comunicació ecològica i paisatgística entre els diferents nodes esdevenint 

peces claus a l’hora d’estudiar la connectivitat i la fragmentació dels espais lliures. 

En aquests estudis es duu a terme la identificació i l’avaluació dels espais connectors 

seguint els següents criteris: 

- Existència de comunitats vegetals i espècies representatives de cadascuna de les 

regions biogeogràfiques existents a la comarca. 

- Existència de comunitats vegetals incloses en les Directives 92/43/CEE i 97/62/CE 

(Directiva Hàbitats) com a hàbitats d’interès comunitari, tant si són de caràcter 

prioritari com no. 



- Presència d’espècies animals incloses en les Directives 92/43/CEE, 97/62/CE 

(Directiva Hàbitats) i 79/409/CE (Directiva Aus) i en el “Catálogo Nacional de Especies 

Amenazadas”. 

- Presència d’espècies animals i/o vegetals que troben el seu límit de distribució a les 

comarques de Girona. 

- Presència d’espècies animals amenaçades, vulnerables o en clara regressió a nivell 

estatal o regional. 

- Presència d’espècies vegetals considerades rares, raríssimes i endèmiques (segons 

Biocat). 

- Presència de poblacions viables d’espècies animals d’interès. 

- Existència d’hàbitats o biòtops potencials d’espècies animals d’interès encara que no 

hi estigui confirmada la seva presència. 

- Presència regular d’espècies hivernants i migradores d’interès comunitari. 

- Presència de geozones i geòtops i de zones humides catalogades pel DMA. 

- Presència de zones humides catalogades pel DMA. 

- Dimensió mínima dels espais i la seva relació perímetre/superfície per tal que puguin 

acollir de manera viable la diversitat de les comunitats i espècies. 

A continuació es fa una breu descripció de cadascun d’aquests espais que formen part de 

l’àmbit d’estudi: 

EIN Serra de la Bruguera - Sant Martí Sacalm - Castanyeda de la Jonquera. Espai 

que es troba encaixat entre l’EIN de les Guilleries i l’EIN del Collsacabra, en una zona 

abrupta amb pendents força pronunciats, ocupat per una gran massa forestal. La situació 

geogràfica de l’espai, així com la complexitat orogràfica del terreny, fan que hi trobem tant 

paisatges netament mediterranis com d’altres de caràcter centreuropeu, sobretot a les 

parts més enlairades, dotant a l’espai d’una gran quantitat d’ambients, on destaquen 

algunes formacions vegetals pròpies de la Catalunya humida amb ple domini dels 

alzinars. 

EIN Bosc de Saleta del Mas - Boscos de Reixac - Bosc de la Paradella. Espai forestal 

que comunica l’espai del PEIN de les Guilleries amb el Parc Natural del Montseny, 

evitant-ne l’aïllament. 

EIN Puig d’Afrou. Espai emblemàtic. Es tracta d’una zona forestal dominada per un bosc 

planocaducifoli, malgrat que en realitat hauríem de parlar de plantació sotmesa a 

aprofitaments forestals. Aquest poblament seminatural el forma el castanyer (Castanea 



sativa) en règim de perxada. La castanyeda acidòfila de muntanya mitjana ha substituït el 

bosc originari, l’alzinar (Quercenion ilicis), a conseqüència del canvi d’aprofitaments 

silvícoles que han patit les Guilleries. Completen la llista de comunitats seminaturals les 

plantacions de coníferes, bàsicament de pi pinastre (Pinus pinaster) i de pi insigne (Pinus 

radiata). 

EIN Serrat del Gall - Serra del Corb - Baga d’en Rovira. Espai que comprèn la part 

central del Massís de les Guilleries. Es tracta d’un espai forestal, on predomina el 

paisatge mediterrani, tot i que l’element centreeuropeu té una significació important a les 

parts més enlairades. 

EIN Verneda del Molí Roquer. Es tracta d’un espai majoritàriament aquàtic format per la 

riera del Molí Roquer resseguida per una verneda típica (Alnetum catalaunicum) molt ben 

conservada i pel bosc de fageda (Fagus sylvatica) pels voltants de la riera. 

EIN Serrat de Guaitallops - Collada del Vilar - Castell del Boix - Pla Rossell. Es tracta 

d’un espai forestal dominat per una màquia de roure martinenc amb brucs i estepes. 

Aquesta màquia és fruit de la regeneració de l’incendi de la pineda de pi roig de Taradell 

de l’any 1982 que actualment evoluciona cap a una roureda de roure martinenc (Buxo – 

Quercetum pubescentis), bosc potencial a la zona. 

EIN Les Cabrades. Serra orientada de nord a sud, al sector oest del municipi de Viladrau 

amb un extens alzinar (Quercteum), amb presència de roure martinenc, roure cerriodie 

(Quercus humilis, Q. x cerrioide), i pi roig (Pinus sylvestris). També hi ha presència aïllada 

de roure reboll (Quercus pyrenaica). Constitueix un dels exemples d’alzinar més ben 

conservat de les valls baixes del Montseny i les Guilleries. Als fondals més humits de la 

serra hi ha castanyedes, tremoledes i avellanoses. 

EIN La Riera Major (Molí Espatllat – Sant Sadurní). Espai majoritàriament aquàtic amb 

un gran interès ictiològic atès a la important diversitat piscícola existent. L’hàbitat 

característic és l’ambient fluvial dominat bàsicament per unes vernedes (Alnetum 

catalaunicum) ben conservades així com una bona qualitat de l’aigua de la riera que 

permet el desenvolupament d’una comunitat molt rica d’invertebrats aquàtics. A més a 

més, l’espai té una clara funció connectora degut a que enllaça els espais PEIN Guilleries 

i El Montseny, tot seguint el curs de la riera Major. La llúdriga poblava l’espai fins als anys 

70. 

CONNECTOR Riera d’Osor. Espai fluvial amb una comunitat ripària, la verneda (Alno- 

Padion), inclosa en la Directiva d’hàbitats com a hàbitat d’interès comunitari prioritari. La 

major part d’aquest riberal es troba inclòs a l’EIN de Les Guilleries, només quedant-ne 

fora el tram baix, des de les mines d’Osor fins a la seva desembocadura al riu Ter. 

CONNECTOR Montseny - Guilleries. L’àrea comprèn les carenes a l’entorn del coll de 

Ravell, des de la capçalera de la riera d’Arbúcies fins a Espinelves. Es tracta d’una zona 

forestal molt diversa, des d’alzinars als solells, a castanyedes, rouredes i retalls de fageda 

i avellanoses. L’àrea és clau per donar continuïtat al parc natural del Montseny i al PEIN 

de les Guilleries, si bé es troba creuada per l’eix transversal C-25. 




Espais d’interès natural i connectors de l’àmbit d’estudi. 

Font: Sistema de Protecció Territorial (SPT) de les comarques de la Selva, el Gironès, el Pla de l’Estany i la 

Garrotxa i SPT de la comarca d’Osona (lavola, 2004, 2001), 2007. 

d) Estat de conservació del bosc de ribera 

Per tal d’analitzar la qualitat dels hàbitats de ribera, s’ha seguit la metodologia aplicada en 

el PEF de la Conca de la Tordera 8 , en què s’estableix un paràmetre de qualitat segons 

l’hàbitat principal present. Aquesta metodologia s’ha aplicat també a l’estudi “Pla 

comarcal de sostenibilitat de l’aigua”, impulsat pel Consell Comarcal de la Selva i que 

actualment el document definitiu es troba en fase de redacció. 

S'han pres en consideració tots els hàbitats existents a l'entorn dels rius fins a una 

distància de 50 m de la línia que representa el riu o la riba d'aquest, i s’hi ha aplicat el 

paràmetre de qualitat en funció de la classificació realitzada en l’estudi del PEF. 

La valoració dels hàbitats de l'entorn immediat (50 m per cada riba) dels rius i torrents 

principals de l’àmbit d’estudi mostra com les àrees més ben conservades corresponen a 

les àrees internes i properes al Parc Natural del Montseny i a la zona nord de les 

Guilleries i Collsacabra. També es considera en bon estat el bosc de ribera dels trams 

8 

Generalitat de Catalunya, ACA. 2003. Planificació dels Espais Fluvials de la conca de la Tordera. Document tècnic 

provisional inèdit 



mig i baix de la riera d’Osor i els trams baixos de la riera de la Masó i del sot de la 

Grevolosa. 

En canvi, els boscos de ribera presenten un estat de degradació o de substitució total de 

les espècies autòctones per plantacions a la riera d’Espinelves, al tram alt de la riera 

d’Osor i als torrents i rieres que discorren per la part central de les Guilleries. 


Qualitat de l’hàbitat principal dels entorns immediats (50 m per cada riba) dels torrents i 

rieres de l’àmbit d’estudi. 

Font: Elaboració pròpia a partir de la metodologia establerta en el projecte “Planificació dels Espais Fluvials de la 

conca de la Tordera”, 2007. 



e) La gestió i la producció forestal o silvícola 

Una gran proporció de superfície de l’àmbit d’estudi es troba ordenada sota una figura de 

gestió forestal. En total s’han tramitat 72 Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal i 1 Pla 

Simple de Gestió i Millora Forestal, en la que la superfície ordenada representa un 66% 

de la superfície forestal total de l’àmbit d’estudi. 

Taula 4.2.8. 

Plans de gestió i millora forestal a l’àmbit d’estudi. 

Municipi Nº PTMGF o PSGMF 

Superfície ordenada 

(ha) 

% respecte la 

superfície forestal* 

Espinelves 5 1.105,6 68,90 

Osor 15 3.077,0 59,93 

Sant Hilari Sacalm 35 4.215,8 55,11 

Viladrau 18 4.171,3 88,22 

Àmbit d’estudi 73 12.569,7 65,75 

* Total de superfície ordenada respecte la superfície forestal. 

Font: Centre de la Propietat Forestal, 2007. 


Superfície ordenada a través d’un instrument d’ordenació forestal. 




Les espècies principals que es gestionen mitjançant els citats plans d’ordenació forestal, 

es recullen en la taula 4.2.9 que segueix. 

Taula 4.2.9. 

Espècies o comunitats forestals principals i secundàries que es gestionen a través dels 

diferents Instruments d’Ordenació Forestal. 

Municipi 

Espinelves 

Espècie o comunitat forestal 

principal amb una major 

superfície al PTGMF 

Avet de Douglas – Pícea / 

Castanyer / Alzina – Roure 

martinenc 

Osor Surera / Castanyer / Alzina 


Viladrau 


Castanyer / Avet de Douglas / 

Noguera / Alzina / Alzina – 

Surera / Roure martinenc – 

Alzina 

Alzina / Alzina - Roure 

martinenc 

Espècie o comunitat forestal 

principal amb una menor 

superfície al PTGMF 

Castanyer – Faig / Vegetació 

de Ribera / Pícea / Avet de 

Douglas - Pícea 

Pi pinastre – Alzina / Pi 

pinastre – Pi insigne / Pi 

insigne 

Blada / Cedre / Pollancre del 

Canadà / Pi insigne / Avet de 

Douglas – Pícea / Surera 

Castanyer / Pi roig / Roure 

martinenc - Alzina 

Tal i com s’observa en la taula anterior, la majoria de les espècies que es distribueixen en 

les finques de l’àmbit d’estudi que disposen de pla tècnic de gestió i millora forestal 

corresponen a espècies introduïdes i plantacions, com el castanyer, l’avet de Douglas, el 

Cedre, el Pollancre del Canadà i els pins pinastre i insigne. 

El castanyer és l’onzena espècie pel que fa a existències en nombre de peus a 

Catalunya, tot i que de les espècies relativament abundants és la que té una àrea de 

distribució més reduïda, concentrada sobretot a la comarca de la Selva, a l’oest de la 

comarca i Osona, a la zona límit amb la Selva, on es localitza l’àmbit d’estudi. 

Les castanyedes es troben bàsicament en vessants de fort pendent orientats al nord, 

entre els 600 i els 1.000 m d’altitud, tot i que n’hi ha des de vora el nivell del mar fins per 

damunt dels 1.000 m. És una de les espècies de Catalunya amb una producció de fusta 

més notable (7,1 m 3 /ha/any de mitjana de producció en volum amb escorça). Les 



castanyedes es tallen arreu cap als 20 anys, quan els arbres assoleixen la mida de 

perxes (perxades de castanyer). Després de la tallada, el castanyer rebrota de soca. 

Tanmateix, en els darrers anys, hi ha una tendència a substituir el castanyer per d’altres 

espècies atès que, tot i que la fusta de castanyer és de molt bona qualitat, les 

castanyedes han experimentat una pèrdua de rendibilitat com a conseqüència de dues 

plagues: el xancre i la tinta. El resultat de l’aparició d’aquestes plagues ha estat fatal, ja 

que en una finca de Sant Hilari Sacalm es va observar la mort d’entre el 30 i el 40 % dels 

arbres en un període de quatre anys. 

A causa d’aquesta pèrdua de rendibilitat de la gestió forestal de les castanyedes, durant 

anys s’han substituït les castanyedes per altres espècies més rendibles pel què fa a la 

producció de fusta, com és l’avet Douglas, malgrat tractar-se d’una espècie al·lòctona i 

segons Boada (2001) 9 , una espècie bioinvasora, ja que es detecta escapament als 

marges pertorbats de camins i talussos adjacents. 

De totes maneres, en aquests moments, les Diputacions de Girona i Barcelona porten a 

terme un mètode biològic per controlar el xancre i dins el Parc només es deixaran tallar 

les castanyedes més malmeses i seran substituïdes en 50% per autòctons de qualitat 

fustanera (cirerer, noguera,...) 

Altres canvis en els usos i les cobertes del sòl que han tingut lloc aquests últims 

cinquanta anys han comportat una substitució dels conreus que es duien a terme a les 

feixes dels masos per plantacions d’espècies forestals, sobretot de coníferes. Aquestes 

plantacions no són considerades boscos ja que són plantacions vegetals integrades 

normalment per una sola espècie, amb peus d’arbre plantats de forma regular, d’una 

mateixa mida perimetral i edat. L’objectiu d’una plantació és la producció de fusta amb un 

volum de producció al més alt possible, amb costos baixos de treballs de manteniment i 

millora, i amb un benefici a curt termini per al propietari. 

Les plantacions poden realitzar-se amb espècies autòctones de creixement ràpid com el 

pinastre (Pinus pinaster), la pinassa (P. nigra ssp salzmanii), el pi pinyer (P. pinea) i en 

alguns casos el pi roig (P. sylvestris) i el pi blanc (P. halepensis). Però en la majoria de 

casos solen ser espècies forànies, subespècies o varietats més productives, com el pi 

insigne (Pinus radiata) i l’avet Douglas (Pseudotsuga menziesii) de Nord-Amèrica, el 

cedre (Cedrus atlantica) de la serralada de l’Atlas, al Marroc i Algèria, la pícea (Picea 

abies) i la pinassa al·lòctona (Pinus nigra ssp. nigra) procedent de centreeuropa o el pi 

roig ibèric (Pinus sylvestris var. Iberica) de la península Ibèrica, entre les més 

destacables. 

Algunes d’aquestes espècies de coníferes però, de la mateixa manera que el castanyer, 

també es troben afectades per una plaga: la processionària. La processionària és un 

insecte autòcton que, en circumstàncies normals, no provoca grans danys. Les altes 

temperatures dels darrers hiverns, però, han provocat un desequilibri de la població, que 

s'ha estès de manera espectacular en zones on normalment no és freqüent. Aquest 



insecte ataca els boscos de pins i cedres, principalment el pi insigne, el pi roig i la 

pinassa, es menja les fulles i defolia l'arbre, minvant el seu creixement i, en 

conseqüència, la producció de fusta. La comarca de la Selva i, concretament la zona de 

les Guilleries, és l’àrea més afectada de Catalunya per aquesta plaga. 

f) Gestió de fauna 

Tal i com es pot veure en la següent taula a la zona de l’àmbit d’estudi hi ha un gran 

nombre d’àrees de caça, moltes d’elles compartides entre diferents municipis i en la seva 

gran part gestionades des d’entitats privades, ja siguin societats, particulars o empreses. 

Taula 4.2.10. 

Àrees de caça existents en l’àmbit d’estudi. 

Àrea Titular Municipis 

G-10.194 Societat de Caçadors d’Osor Osor 

G-10.179 

G-10.204 

Societat de Caçadors 

Esportius d’Anglès i Comarca 

Societat Esportius de Caça de 

Susqueda 



Osor 

Osor i Sant Hilari Sacalm 

G-10.163 Societat Caçadors “El Gamo” Osor i Sant Hilari Sacalm 

G-10.302 

Societat de Caçadors de 

Vilanova de Sau 

G-10.206 Particular 

G-10.177 

G-10.031 

Societat de Caçadors 

d’Espinelves 

Societat de Caçadors de 

Viladrau 



Espinelves 

Espinelves 

Viladrau 

G-10.016 Particular Viladrau 

B-10.022 Particular Viladrau 

Font: Serveis territorials de Girona. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007. 

9 

Boada, Martí (2002). El Montseny. Cinquanta anys d’evolució del paisatge. Tesi doctoral. Publicacions de l’Abadia de 

Montserrat. Pàg. 279.

4.2.4. Connectivitat funcional, social i paisatgística 

Per garantir la conservació de la biodiversitat en una determinada zona és bàsic 

preservar, no només els espais més valuosos des del punt de vista natural, i també 

garantir els principals fluxos ecològics. Segons les teories de la conservació dels 

ecosistemes, per a garantir la conservació dels fluxos naturals entre els espais d’interès 

cal planificar i gestionar la matriu territorial on es troben immersos aquests espais cercant 

el màxim de permeabilitat biològica, i reforçar la connectivitat entre els espais d’interès 

natural mitjançant eixos de connexió principals. 

Per a realitzar un estudi acurat de la connectivitat dels espais naturals de l’àmbit d’estudi 

el present document es basa en tres treballs: 

- Sistema de Protecció Territorial de la Comarca d’Osona (PTOP, lavola 2000). 

- Sistema de Protecció Territorial de les Comarques Gironines (PTOP, lavola 2004). 

- Anàlisi de la Connectivitat Ecològica a la Comarca de la Selva (Consell Comarcal de 

la Selva, Minuàrtia 2007). 

En aquests estudis es duu a terme una identificació i avaluació dels espais connectors i 

aquells sectors del territori importants pel manteniment de les connexions ecològiques. A 

partir de l’anàlisi de les conclusions de cadascun dels diversos estudis consultats, s’han 

establert els eixos principals de connexió, tant terrestres com fluvials. En tractar-se d’un 

àmbit d’estudi situat entre dos espais protegits d’elevat interès ecològic, el Montseny i les 

Guilleries, amb un estat de conservació elevat, s’han identificat nombrosos punts d’interès 

connector (veure la figura següent). 




Connectivitat dels espais d’interès natural. 

Font: Sistema de Protecció Territorial de la Comarca d’Osona (PTOP, lavola 2000), Sistema de Protecció 

Territorial de les Comarques Gironines (PTOP, lavola 2004 i anàlisi de la Connectivitat Ecològica a la 

Comarca de la Selva (Consell Comarcal de la Selva, Minuàrtia 2007). 

Clau: en verd fosc, els espais inclosos al PEIN, en verd clar la delimitació d’espais d’interès natural i 

espais d’interès connector no protegits per cap figura. En blau els connectors fluvials i en taronja els 

terrestres. 

La imatge mostra els grans eixos principals de connexió, terrestres i fluvials, que es 

descriuen a continuació: 

• L’eix fluvial del Ter 

L’eix del Ter que travessa pel nord d’Osor i Sant Hilari Sacalm, esdevé un connector 

fluvial la importància del qual supera en gran mesura l’àmbit d’estudi. Com a eix 

vertebrador del nord-est de Catalunya i amb els seus aproximadament 195 km de 

longitud, el Ter i els seus afluents esdevenen importants connectors ecològics entre els 

Pirineus, les serralades Transversal, Pre-litoral i Litoral, i les depressions central i 

empordanesa per on discorren. Els principals elements que generen efecte barrera són 

les preses de Susqueda i el Pasteral. 



• L’eix fluvial de la riera de Santa Coloma 

La riera de Santa Coloma neix al Serrat del Gall, entre els municipis de Sant Hilari 

Sacalm i Osor, i transcorre aigües avall fins a la confluència amb la Tordera. El tram que 

transcorre dins l’àmbit d’estudi és el millor conservat, ja que manté vegetació de ribera en 

un entorn forestal dominat per la castanyeda i l’alzinar. Aigües avall, les riberes es troben 

majoritàriament ocupades per plantacions de pollancres i plàtans. El principal element 

que genera efecte barrera és l’eix transversal (C-25) que properament serà desdoblat. 

• L’eix fluvial de la riera d’Arbúcies 

La riera d’Arbúcies neix a la falda del Pla de les Arenes, al municipi de Sant Hilari Sacalm 

i conflueix a la Tordera al terme municipal d’Hostalric. El seu tram alt encara presenta 

importants vernedes en bon estat de conservació, així com freixenedes de freixe de fulla 

petita i avellanoses. El principal element que genera efecte barrera és l’eix transversal (C- 

25) que properament serà desdoblat. 

• L’eix fluvial de la riera d’Osor 

La riera d’Osor té el seu naixement al turó de la Guàrdia, al terme municipal d’Espinelves 

i conflueix al riu Ter passant per Sant Hilari Sacalm i Osor. Es tracta d’un espai fluvial 

amb una comunitat ripària, la verneda, inclosa en la Directiva d’Hàbitats com a hàbitat 

d’interès comunitari prioritari. La principal amenaça d’aquest connector és la construcció 

de la línia elèctrica d’alta tensió (línia MAT). 

• L’eix fluvial de la riera Major 

La riera Major neix a la falda del cim del Matagalls, al cor del Parc Natural del Montseny i 

al terme municipal de Viladrau, i conflueix amb el riu Ter, a l’alçada del pantà de 

Susqueda. L’hàbitat característic és l’ambient fluvial dominat bàsicament per unes 

vernedes ben conservades, així com una bona qualitat de l’aigua de la riera que permet el 

desenvolupament d’una comunitat molt rica en invertebrats aquàtics i en diversitat 

piscícola. La llúdriga poblava l’espai fins als anys 70. La principal amenaça d’aquest 

connector és la construcció de la línia elèctrica d’alta tensió (línia MAT). 

• L’eix terrestre Montseny-Guilleries 

L’eix terrestre Montseny–Guilleries és un important espai connector, que cal definir com a 

zonal més que lineal, ja que es tracta d’un espai d’uns 3,5 km d’amplada. Dins l’àmbit 

d’estudi engloba Viladrau, Espinelves i Sant Hilari Sacalm. La connexió ecològica amb les 

Guilleries és considerada pel Pla Especial de Protecció del Medi Físic i del Paisatge del 

Parc del Montseny. La importància d’aquest connector s’evidencia en l’estudi “Anàlisi de 

l’efectivitat dels passos de fauna executats en l’eix transversal” (Minuartia, 1997), en el 

qual s’assenyala que el tram de la C-25 que passa pel Coll de Ravell registra el nombre 

més elevat d’espècies animals que utilitzen les estructures transversals de pas existents 

(passos superior i inferior i obres de drenatge). Aquest espai connector es troba dominat 

majoritàriament per un ecosistema forestal amb una gran diversitat i qualitat de boscos, 



com les castanyedes, fagedes i rouredes de roure martinenc. La principal barrera és l’eix 

transversal (C-25) i les principals amenaces són el desdoblament de l’esmentada via i la 

futura construcció de la línia elèctrica d’alta tensió (línia MAT). 

• L’eix terrestre de la Serra Bruguera – Sant Martí Sacalm – Castanyeda de la 

Jonquera 

Es tracta d’un espai encaixat entre l’EIN de les Guilleries i l’EIN del Collsacabra, en una 

zona abrupta amb pendents força pronunciats, ocupat per una gran massa forestal i que 

afecta al nord del municipi d’Osor. La complexitat orogràfica del terreny fa que s’hi 

presentin tant paisatges mediterranis com de caràcter centroeuropeu donant una gran 

qualitat d’ambients. No s’identifica cap element amb efecte barrera ni amenaça a curt 

termini. 

• L’eix terrestre del Puig d’Afrou 

El Puig d’Afrou és un espai emblemàtic situat a l’extrem est de l’EIN de les Guilleries i 

part del municipi d’Osor. L’espai és majoritàriament forestal, amb domini de bosc 

planocaducifoli, malgrat que la majoria són plantacions destinades a aprofitaments 

forestals. La castanyeda acidòfila de muntanya mitjana ha substituït l’alzinar originari, a 

conseqüència del canvi d’aprofitaments silvícoles que han patit les Guilleries. No 

s’identifica cap element amb efecte barrera ni amenaça a curt termini. 

• L’eix terrestre del Serrat del Gall – Serra del Corb – Baga d’en Rovira 

Aquest eix terrestre és l’espai que comprèn la part central del Massís de les Guilleries al 

sud dels termes municipals de Sant Hilari Sacalm i Osor. Es tracta d’un espai forestal, on 

predomina el paisatge mediterrani, tot i que l’element centreeuropeu té una significació 

important a les parts més enlairades. La principal amenaça d’aquest connector és la 

construcció de la línia elèctrica d’alta tensió (línia MAT). 

• L’eix terrestre Serrat de Guaiatallops – Collada del Vilar – Castell del Boix – Pla 

del Rossell i Les Cabrades 

Aquests eixos se situen entre el Montseny i les Guilleries, a l’extrem occidental de l’àmbit 

d’estudi, al municipi de Viladrau. Es tracta d’unes serres orientades de nord a sud, amb 

domini de l’ecosistema forestal, ocupat sobretot per rouredes de roure martinenc i alzinar. 

Aquest espai va patir un incendi l’any 1982, actualment regenerat cap a roureda de roure 

martinenc. La principal amenaça d’aquest connector és la construcció de la línia elèctrica 

d’alta tensió (línia MAT). 



4.2.5. Impactes significatius associats al sòl no urbanitzable i a la 

connectivitat 

a) Problemàtiques urbanístiques 

En els municipis de l’àmbit d’estudi, les problemàtiques urbanístiques estan relacionades 

amb els creixements dels anys 70 i 80 de caràcter residencial com a conseqüència de la 

proximitat a zones d’interès turístic, com poden ser el Massís del Montseny i les 

Guilleries. 

Així doncs, sobretot el municipi de Viladrau, però també Espinelves i Sant Hilari Sacalm, 

han experimentat un augment en el nombre de vivendes de segona residència de 

tipologia de cases aïllades amb jardí, fet que consumeix una gran superfície de sòl per un 

nombre molt baix de residents. La construcció de l’Eix transversal proper a aquests 

municipis ha acabat de potenciar aquest tipus de creixement urbanístic, en millorar de 

forma substancial l’accés i les comunicacions amb la resta del principat. 

L’excepció es troba en el municipi d’Osor, on la situació encara aïllada del nucli respecte 

les vies de comunicació principals, i l’orografia de la vall on se situa han evitat que es 

convertís en un punt d’interès per a residents de caps de setmana o períodes 

vacacionals. 

b) Problemàtiques derivades de l’explotació de recursos naturals 

Una de les activitats que provoca un major impacte sobre el medi natural són les activitats 

extractives, ja que de forma directa es destrueixen comunitats fluvials, boscos de ribera, 

hàbitats faunístics, rebaixament de la cota del riu, i d’altres impactes col·laterals com 

l’obertura de camins d’accés, la degradació general de la pols produïda i l’impacte visual i 

acústic. A més a més, les obres de restauració en molts casos no es duen a terme o 

només es realitzen de manera parcial. Les activitats extractives en actiu que es localitzen 

en l’àmbit d’estudi es troben al municipi de Viladrau, ocupant una superfície total de 4.86 

ha. 

Taula 4.2.11. 

Superfície d’activitats extractives en actiu a l’àmbit d’estudi. 

Municipi Nom activitat 

Viladrau 

Àrea extractives 

actives (ha) 

Explotacions actives 

Ampliació Colldeboc 2,73 

Excavaciones Osona, 

S.A. 

Mas Vidal 2,13 Pedres Vallès S.L. 

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Medi Ambient, 2007. 



Per altra banda, les explotacions forestals també esdevenen problemàtiques. Un clar 

exemple és la substitució dels castanyers per l’avet de Douglas. La castanyeda, tot i 

tractar-se d’una plantació, és autòctona a Catalunya. En canvi, l’avet de Douglas és una 

espècie que prové de nord-amèrica, i considerada una espècie bioinvasora, ja que 

prospera sota un ampli rang de condicions climàtiques i no té competidors a l’hora de 

colonitzar una àrea que ha patit un incendi forestal. 

L’abandonament de l’activitat agrícola i forestal durant les últimes dècades ha afavorit una 

ràpida regeneració del bosc, que alhora ha provocat una pèrdua de diversitat biològica, ja 

que el paisatge s’ha uniformitzat i ha disminuït la varietat d’hàbitats. Un dels hàbitats més 

rics en biodiversitat, els prats de dall, s’està perdent com a conseqüència de 

l’abandonament de les activitats rurals tradicionals. 

c) L’impacte de les activitats lúdiques 

Les activitats lúdiques comporten una problemàtica cada vegada més evident i agressiva. 

Les zones boscoses de les Guilleries i del Montseny presenten una freqüentació 

recreativa molt elevada, per pràctica de motociclistes, quads, tot terrenys i petits ral·lis 

que s’organitzen. També són destacables altres activitats menys agressives però que 

pressionen de forma negativa aquests espais, com les curses, les excursions populars, 

els aplecs, les sortides de pícnic poc respectuoses, les acampades, etc. 

d) Problemàtiques de les infraestructures viàries 

Les carreteres tenen un efecte directe i indirecte sobre el territori. Els principals efectes 

són la pèrdua d’hàbitats i la transformació del medi físic i hidrològic, l’efecte barrera, el 

destorb per a la fauna i la contaminació atmosfèrica i acústica. 

Rossell i Velasco (2000) indiquen que un IMD de 10.000 vehicles és el llindar aproximat 

en el qual una carretera esdevé una barrera infranquejable per a la fauna, entre 1.000 i 

10.000 vehicles l’efecte barrera és important, i menor de 1.000 l’efecte barrera és baix. La 

situació de l’àmbit d’estudi es sintetitza a la figura 4.2.16 on, es pot observar les 

carreteres més remarcables: 

- La carretera C-25 o Eix Transversal, que travessa l’àmbit pel municipi d’Espinelves i 

passa pel sud del municipi de Sant Hilari Sacalm, presenta una IMD d’entre 8.000 i 

10.000 vehicles diaris, i per tant, esdevé una barrera gairebé infranquejable per a la 

fauna. 

- La carretera Gi-520 a Viladrau, presenta una IMD d’uns 1.400 vehicles diaris, per tant 

suposa un efecte barrera important per a la fauna. 

- La carretera Gi-543, entre Viladrau i Espinelves, presenta una IMD de 1.000 vehicles 

diaris, i per tant, suposa un efecte barrera moderat per a la fauna. 



- La carretera Gi-550, entre Arbúcies i Sant Hilari, presenta una IMD de 7.800 vehicles 

diaris, i per tant, suposa un efecte barrera molt important per a la fauna. 

Tot i l’elevada IMD de l’Eix Transversal, aquest presenta 3 túnels, quatre viaductes i 3 

passos de fauna de més de 5 metres d’amplada en el tram que es troba dins l’àmbit 

d’estudi, de manera que amb aquestes mesures passa de ser una barrera infranquejable 

a un obstacle d’importància notable per la fauna. 

En canvi, la resta de carreteres, presenten només 5 passos de fauna de més de 5 metres 

en total, nombre considerat baix en relació a la intensitat mitjana diària de trànsit que s’hi 

ha mesurat. 



Franquejabilitat de les carreteres en l’àmbit d’estudi. 

Cal tenir en compte també, que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques 

ha previst desdoblar tot l’Eix Transversal, amb l’objectiu d’augmentar la seva capacitat, 

seguretat i servei. 



El traçat entre Calldetenes i Santa Coloma de Farners, que és on es localitza l’àmbit 

d’estudi, segueix en tot moment el de la carretera actual excepte a la zona de l’enllaç de 

Sant Hilari de Sacalm i en els punts on hi ha túnels. En aquests punts, el desdoblament 

es preveu construir separat de la carretera actual i es formarà un nou túnel en paral·lel a 

l’actual. S’adaptaran els enllaços existents, tret de l’enllaç de Sant Hilari Sacalm, que es 

remodelarà totalment. Com a conseqüència del nou traçat de l’enllaç de Sant Hilari 

Sacalm, es construirà un nou viaducte, de Riudecós, que tindrà 640 metres de longitud. 

Si se sobreposa l’impacte de les carreteres al sistema de protecció territorial proposat pel 

Departament de Política Territorial i Obres Públiques l’any 2004, s’observa com hi ha 

barreres importants que travessen els espais d’interès catalogats i els espais connectors. 

Les zones que queden més afectades són els connectors que queden atravessats per la 

carretera C-25 o Eix Transversal. 

e) Problemàtica de les barreres físiques fluvials 

Es localitzen dos assuts en cursos d’aigua que travessen l’àmbit d’estudi: el pantà de 

Susqueda i una resclosa a la riera d’Osor, propera a les mines d’Osor, ambdues al mateix 

municipi. 


Pantà de Susqueda. 




El pantà de Susqueda suposa un obstacle i una barrera física infranquejable per a la 

fauna, però per altra banda regula el risc d’avingudes naturals i l’afluència de sediments 

al llarg del curs natural del riu Ter. 

f) Problemàtiques de les línies d’alta i molt alta tensió 

Tant el municipi de Sant Hilari Sacalm com d’Osor estan afectats pel pas de dues línies 

d’alta tensió, de 110 i 220 kv de potència nominal respectivament, i un ramal de 110 kv 

que transcorre entre la línia de 110 i la planta embotelladora de Font Vella, a Sant Hilari. 

No obstant això, el Pla de l’Energia de Catalunya preveu la construcció d’una nova línia 

de molt alta tensió, de 400 kv, que afectarà els municipis de Viladrau, Sant Hilari Sacalm i 

Osor. Amb la construcció d’aquesta nova línia està previst desmuntar un tram de la línia 

de 110 kv (la totalitat del tram que passa pel municipi de Sant Hilari Sacalm i la meitat del 

tram que passa pel municipi d’Osor). 


Traçat previst de la futura línia de molt alta tensió de 400 kv a Viladrau (traçat discontinu). 

Clau: Línia discontinua, traçat de la futura línia d’alta tensió de 400 Kv; línies vermelles exteriors al traçat, espai que 

es troba afectat a menys de 100 i de 500m de la línia respectivament. 

Font: Ajuntament de Viladrau, 2007. 




Traçat previst de la futura línia de molt alta tensió de 400 kv a Sant Hilari Sacalm (traçat 

discontinu). 

Clau: Línia discontinua, traçat de la futura línia d’alta tensió de 400 Kv; línies vermelles exteriors al traçat, espai que es troba afectat a 

menys de 100 i de 500m de la línia respectivament. 

Font: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, 2007. 


Traçat previst de la futura línia de molt alta tensió de 400 kv a Osor (traçat discontinu). 

Clau: Línia discontinua, traçat de la futura línia d’alta tensió de 400 Kv; línies vermelles exteriors al traçat, espai que es troba afectat a 

menys de 100 i de 500m de la línia respectivament. 

Font: Ajuntament d’Osor, 2007. 



Els impactes ambientals que provoca la instal·lació d’infrastructures d’aquest tipus són 

notables i nombrosos: 

- Impacte visual propi de les torres elèctriques i del cablejat en espai d’interès natural 

amb un elevat nivell de conservació com són la collada del Vilar, la verneda del Molí 

Roquer, i el Serrat del Gall. 

- Afectació d’un espai PEIN inclòs a la Xarxa Natura 2000 com són les Guilleries, 

declarat zona ZEPA (Zona d’Especial Protecció per les Aus), LIC (Lloc d’Importància 

Comunitària) i, per tant, susceptible al ser declarat com a ZEC (Zona d’Especial 

Conservació) per la Directiva Hàbitats. 

- Afectació d’Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) prioritari, com són les vernedes, i no 

prioritari: alzinars i carrascars, castanyedes, pinedes mediterrànies, fagedes acidòfiles 

i costers rocosos silícics amb vegetació casmofítica. 

- Pèrdua de sòl forestal en el traçat de la línia per l’obligatorietat de tala amb el 

conseqüent risc d’erosió i impacte visual que això comporta. 

- Risc per a l’avifauna. 

- Risc d’incendi forestal. 

- Risc per a la salut de les persones. En les àrees periurbanes i agrícoles, el traçat 

hauria de discórrer el més allunyat possible dels nuclis urbans (mínim 500 m), i de les 

edificacions (mínim 100 m), fet que no es compleix tal i com es pot observar a la 

figura anterior relativa a Viladrau. Per aquestes distàncies mínimes s’han seguit les 

recomanacions establertes per REE (Red Eléctrica Espanyola). En cap cas aquestes 

recomanacions no són normatives d’obligat compliment però sí unes distàncies 

desitjables sempre que sigui possible. Pel que fa a aquest punt és remarcable que ni 

l’Estat Espanyol ni el Parlament de Catalunya han redactat cap normativa en relació a 

l’exposició pública al camp elèctric i magnètic produït per una línia elèctrica, a més la 

Unió Europea ha establert una recomanació que no és d’obligat compliment pels 

Estats Membres, al contrari que altres països d’Europa i d’Amèrica. 

El 24 de maig de 2004 (BOE del 1 de juny del 2004), la Secretaria General per a la 

prevenció de la Contaminació i del Canvi Climàtic mitjançant una resolució va formular la 

declaració d’impacte ambiental de la línia elèctrica d’Alta Tensió. L’esmentada declaració 

considera que el projecte és ambientalment viable, complint les següents condicions: 

- Selecció del passadís de menor impacte ambiental: allunyar la línia el màxim possible 

de les poblacions i utilitzar al màxim les línies elèctriques existents. En el cas de 

l’àmbit d’estudi consisteix en aprofitar el traçat de la línia Vic-Juià i compactar-la amb 

el circuit Vic-Bescanó a 400 kv. 



- Afectacions a la xarxa natura 2000: La principal mesura compensatòria de la LIC de 

les Guilleries és el desmantellament de la línia existent i la restauració de la via 

desafectada. 

- Condicions de protecció i correcció contingudes a l’estudi d’impacte ambiental: Es 

preveuen diverses mesures preventives i correctores relatives a les fases de projecte, 

construcció i manteniment. 

- Condicions addicionals a exigir al promotor del projecte: no s’afectarà en cap cas 

hàbitats d’interès comunitari prioritari ni espècies protegides explícitament per la 

legislació . 

- Fer complir el Programa de vigilància ambiental. 

g) Altres aspectes i impactes significatius 

Sobre tots aquests valors naturals abans esmentats s’observen un conjunt d’impactes 

que els afecten, dels que destaquem els més significatius: 

Les activitats agrícoles i ramaderes. La mecanització de les activitats agrícoles ha 

suposat, en molts llocs, la intensificació agrícola, la transformació cap a regadiu, l’ús de 

fertilitzants i pesticides, l’eliminació de marges amb vegetació, entre altres, que 

modifiquen el territori de l’àmbit d’estudi. Aquests canvis recents en el sistema productiu 

primari ha estat la causa de grans impactes com la contaminació de les aigües, la pèrdua 

de patrimoni paisatgístic, la pèrdua de refugis de biodiversitat, etc. 

La contaminació per nitrats és de naturalesa difusa, és a dir, els abocaments que 

l’originen es produeixen en un gran nombre de punts de difícil ubicació. La Comissió 

Europea destaca que entre el 50 i el 80% de les aportacions de nitrats que arriben a les 

aigües dels països europeus són d’origen agrari. En particular, l’aplicació de fertilitzants 

inorgànics i orgànics (per exemple, fems) en sòls agrícoles, sense respectar prou les 

bones pràctiques agràries, és la causa principal de l’increment de la concentració de 

nitrats a les aigües subterrànies. 

La substitució de la ramaderia extensiva per un tipus més intensiu ha provocat una 

alteració del paisatge agrícola típic d’alternança de camps de conreu amb masos 

dispersos i petites explotacions ramaderes. A més aquesta intensificació implica un 

augment en la producció de residus ramaders que han de ser gestionats. La concentració 

de residus ramaders en un determinat territori junt amb una gestió inadequada d’aquests, 

comporta una contaminació de les aigües subterrànies. 

Els Decrets 283/1998 i 476/2004 estableixen les mesures per prevenir i corregir la 

contaminació de les aigües continentals i litorals causada per nitrats de fonts agràries. 

Aquests decrets, alhora, defineixen com a zones vulnerables unes superfícies territorials 

en les que l’escorrentia i la filtració afecten o poden afectar per la contaminació de nitrats 

dels cossos hídrics anteriorment esmentats. No obstant això, en l’àmbit d’estudi, cap dels 



quatre municipis estan declarats zones vulnerables per contaminació de nitrats de fonts 

agràries. 

Incendis forestals. Les característiques mediterrànies de la vegetació, la concentració 

de masses forestals en certs punts, fan que el risc d’incendi sigui un dels aspectes més 

destacables com actuals impactes en el medi natural. 

Alteració de la vegetació de ribera. Tal i com es descriu en l’apartat de l’estat de 

conservació del bosc de ribera, l’alteració de la vegetació fluvial és destacable en alguns 

punts. Els principals motius són la presència de plantacions de pollancres que ocupen 

part de la zona inundable, les extraccions d’àrids, la presència d’espècies al·lòctones com 

la canya americana (Arundo donax) de forma continuada o altres factors antropogènics. 

Introducció d’espècies al·lòctones. La presència d’espècies al·lòctones en l’àmbit 

d’estudi és un reflex d’allò que succeeix a bona part del territori català. Es tracta d’un 

aspecte a considerar, tant pels seus possibles efectes sobre la vegetació autòctona com 

sobre la fauna. Poden ser tant espècies vegetals com el pitòsfor (Pittosporum tobira), la 

robínia (Robinia pseudoacaia), el generi (Agrosthema githago), l’Aster pilosus, el Senecio 

inaequidens), com animals. 



4.3. Riscos ambientals 

L’apartat de riscos ambientals té una particularitat dins el conjunt d’aquest estudi d’anàlisi 

ambiental, donat que es té en compte el risc que afecta un determinat vector o paràmetre 

ambiental, i al mateix temps la vulnerabilitat intrínseca del medi. 

Cal distingir també, encara que no sempre sigui senzill, entre (1) riscos ambientals d’origen 

natural: risc d’inundació, sísmic, geològic, etc.; i (2) riscos ambientals els quals, malgrat que 

el seu efecte està íntimament relacionat amb la vulnerabilitat del medi, tenen un focus o 

origen bàsicament antròpic –com ara contaminació de sòls, contaminació d’aigües, transport 

de mercaderies perilloses, etc. Cas apart són els incendis forestals, en què l’origen sol ser 

majoritàriament antròpic. 

Finalment, cal tenir en compte que, a nivell d’un territori determinat com és el cas de l’àrea 

de les Guilleries, existeixen altres riscos que també es troben relacionats amb la protecció 

civil però que tenen una menor, o fins i tot nul·la, incidència ambiental (accidents de trànsit 

que puguin afectar àrees habitades o d’esbarjo, col·lapses d’edificacions, aglomeracions, 

etc.) i que es tracten amb menys detall. 

4.3.1. Riscos ambientals d’origen natural 

Els riscos ambientals d’origen natural solen ser motivats generalment per (1) fenòmens 

atmosfèrics puntualment excepcionals –que generen inundacions i/o avingudes– i per (2) 

fenòmens dels anomenats riscos geològics –risc sísmic, volcànic, de moviments 

gravitacionals, d’erosió de sòls, etc. 

Inundacions i avingudes 

El risc de pluges intenses que poden originar inundacions i avingudes afecten qualsevol 

territori proper a un curs d’aigua superficial. Aquesta situació però, no és destacable en 

l’àmbit d’estudi que ens ocupa. 

El riu Ter correspon al principal curs fluvial que discorre pel territori d’estudi, malgrat que 

solca únicament el sector N del mateix, tot travessant el límit septentrional dels termes 

municipals de Sant Hilari Sacalm i Osor. 

La conca de les rieres que creuen el territori no està regulada per cap embassament i per 

aquest motiu, el seu règim de funcionament és natural i els efectes de pluges importants són 

els que de forma natural s’han donat històricament. Altrament, cal tenir en compte que la 

conca del Ter aigües amunt es troba regulada per la presa de Sau, i per tant, des de mitjans 

dels anys seixanta, les avingudes són de menor entitat. 

En l’àmbit d’estudi hi ha rieres i torrents menors que travessen o voregen nuclis de població, 

que –tot i que de manera poc probable– podrien causar problemes puntuals durant moments 



d’avingudes. Algunes d’aquestes rieres són la riera d’Osor (Osor), la riera de la Font Vella i 

el torrent de Font Coberta (Sant Hilari Sacalm) i la riera Major (Viladrau). 

Segons el Pla Especial per a emergències d’Inundacions a Catalunya (INUNCAT), i en 

relació a afeccions a infraestructures antròpiques, a la zona de les Guilleries no s’hi 

localitzen punts negres. 

És destacable el fet que la majoria dels ajuntaments, amb periodicitat anual i en funció dels 

recursos econòmics disponibles, netegen algunes de les rieres, torrents i recs que solquen 

els seus municipis. 

Als municipis d’Espinelves, Viladrau i Osor no existeix cap programa de neteja de lleres i 

tampoc es demanen subvencions a les administracions competents per realitzar aquesta 

tasca. 

L’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm neteja de forma periòdica i en funció de les necessitats 

la Riera de Villacrosa sol·licitant subvenció a l’Agència Catalana de l’Aigua. 

Els treballs de neteja i acondiciament de les lleres bàsicament consisteixen en l’eliminació 

de residus acumulats i de vegetació no desitjada. Aquest fet contribueix a evitar que es 

generin problemes puntuals en cas d’avingudes. Per aquest motiu els ajuntaments poden 

sol·licitar anualment les corresponents subvencions a l’Agència Catalana de l’Aigua a través 

del seu programa de lleres públiques per poder dur a terme el manteniment i la millora del 

drenatge actual de les rieres que solquen els nuclis urbans. D’aquesta manera es procedeix 

a eliminar tots aquells obstacles tant naturals (vegetació) com artificials (runes i residus 

urbans) que impedeixen la correcta circulació del flux d’aigua, i minimitzar així, els riscos 

d’afecció en cas d’avingudes. 

Sísmic i volcànic 

Catalunya, i la Mediterrània Occidental, es troben ubicades en una zona de col·lisió entre les 

plaques tectòniques d’Europa i Àfrica. La taxa de convergència d’ambdues plaques és 

moderada i els terratrèmols resultants d’aquest moviment es produeixen amb poca 

freqüència i solen ser d’una intensitat moderada. 

Catalunya disposa en l’actualitat d’una xarxa sísmica de recollida de dades que ha permès, 

entre d’altres, l’elaboració d’un plànol de zones sísmiques per a un sòl mitjà (Institut 

Geològic de Catalunya IGC, 1997). 

En relació als terratrèmols que han causat danys a Catalunya al llarg de la seva història, cal 

tenir en compte les informacions d’intensitat macrosísmica. El primer terratrèmol del qual es 

tenen dades macrosísmiques va ser el del dia 3 de març de 1373 que va causar danys a la 

Ribagorça i va assolir una intensitat VIII-IX. El segon va tenir lloc el mes de març de 1427 a 

Amer i a la Vall d’Osor assolint una magnitud VIII-IX i causant danys a la Selva, la Garrotxa i 

el Ripollès. El quart va ser a Olot el dia 15 de maig de 1427 i va assolir una intensitat 

epicentral IX. El cinquè va tenir lloc al Ripollès el 2 de febrer de 1428 i va assolir la mateixa 



intensitat. Finalment el 24 de maig de 1448 es va donar un terratrèmol d’intensitat epicentral 

VIII al Vallès Occidental. 

Figura 4.3.1. 

Terratrèmols que han produït danys a Catalunya. 

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. 

Al llarg del segle XX, els sismes més significatius enregistrats a Catalunya van ser el del dia 

19 de novembre de 1927 a la Vall d’Aran (intensitat VIII, MSK), i el del dia 12 de març de 

1927 a la zona de Sant Celoni (intensitat màxima de VIII, MSK). 

En síntesi, a Catalunya s’enregistren més de 100 sismes de petita magnitud l’any (magnitud 

inferior a 4,0). El major terratrèmol enregistrat des que hi ha controls establerts (iniciats l’any 

1986) va ser el 15 de maig de 1995 davant les costes de Tarragona i va assolir una 

magnitud 4,6. 

De les dades enregistrades els darrers anys es desprèn que: 

a) l’activitat sísmica més freqüent es dóna als Pirineus, i 

b) a la zona costanera s’han produït quatre sèries de sismes amb magnituds superiors a 

4,0 els darrers anys 1987, 1991, 1994 i 1995. La sèrie més important correspon a la de 

maig de 1995, amb un sisme principal de magnitud 4,6. 



El plànol de zones sísmiques per a un sòl mitjà a Catalunya (IGC, 1997) té en compte el 

conjunt de Catalunya i divideix el territori en cinc zones segons la seva intensitat sísmica 

(SMK). La magnitud sísmica (Richter) mesura la grandària de la font del terratrèmol i es 

calcula a partir del logaritme de l’amplitud del sismograma. Per conèixer els efectes produïts 

per un sisme d’una magnitud determinada existeix una correspondència amb la intensitat 

màxima epicentral (MSK): 

Taula 4.3.1. 

Relació entre magnitud i intensitat màxima epicentral d’un terratrèmol. 

Magnitud Intensitat màxima epicentral (MSK) Descripció 

3,0-4,0 IV Oscil·lació d’objectes penjants 

4,0-4,5 V Desplaçament d’objectes lleugers 

4,5-5,0 VI Danys lleugers 

5,0-5,5 VII Danys moderats 

5,5-6,0 VIII Danys greus 

6,0-7,0 IX Danys greus generalitzats 


Els municipis de la Mancomunitat intermunicipal de les Guilleries es troben inclosos dins la 

zona 3, d’intensitat VII (MSK) del mapa de Zones Sísmiques de Catalunya. Cal tenir en 

compte però que aquest mapa preveu unes correccions en base al sòl de les àrees 

habitades dels 944 municipis de Catalunya. La tipologia del sòl s’ha diferenciat segons el 

comportament en cas de fenomen sísmic com segueix: 

Taula 4.3.2. 

Classificació geotècnica simplificada de sòls. 

Tipus Tret característic 

R Roca dura 

A Roca compacta 

B Materials semi-compactats 

C Materials cohesionats 


En base a la tipologia del sòl de les zones habitades/construïdes (nuclis urbans) es 

preveuen unes correccions als valors definits per a cada territori en el mapa de zones 

sísmiques per a un sòl mitjà (vegeu taula 4.3.3). 



Taula 4.3.3. 

Correccions del mapa de zones sísmiques de Catalunya en funció del sòl dels nuclis urbans 

de les poblacions. 

Tipus Tret característic Correcció en nucli urbà 

R Roca dura 0 

A Roca compacta 0 

B Materials semi-compactats +0,5 

C Materials cohesionats +0,5 


Així, els nuclis urbans d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau se situen en una 

zona d’intensitat VI-VII (Zona 3), que amb la correcció deguda a les característiques del 

subsòl del municipi: 

parcialment granitoid (roca tipus R), 

parcialment conglomerats (materials semi-compactats tipus B) 

parcialment materials al·luvials quaternaris (materials cohesionats tipus C), 

es mantindria a la zona 3 amb intensitat VII. 

Figura 4.3.2. 

Zones sísmiques per a un sòl mitjà a Catalunya. 


Municipis de la Mancomunitat 

intermunicipal de les Guilleries 



Els riscos que es poden derivar d’un fenomen sísmic es preveuen baixos podent afectar 

lleugerament les edificacions. Cal recordar que les noves construccions han de complir amb 

les normes NCSE 94 (Norma de Construcción Sismoresistente. Parte general i edificación) 

en vigor des del 8 de febrer de 1995, i la NBEAE88 (Norma bàsica de l’edificació. Accions a 

l’Edificació). 

c) Risc geològic i erosió de sòls 

Els anomenats riscos geològics solen trobar-se fortament condicionats per tres 

característiques bàsiques del territori: 

per la litologia dominant en aquella determinada àrea de la superfície terrestre, 

per la morfologia de la regió en concret, i 

per les característiques climàtiques locals que poden afectar o alterar les condicions 

físiques dels materials (rocosos o no) que constitueixen el subsòl. 

Les litologies que propicien amb més facilitat els processos gravitacionals qualificats com a 

riscos geològics són (1) les de domini argilós i (2) els dominis rocosos fortament fracturats 

(amb presència de diaclases o clivatge, …) o amb cabussaments tendents a la verticalitat. 

Per altra banda, la morfologia que facilita el desenvolupament d’aquest tipus de fenòmens 

es caracteritza per ser accidentada, amb talussos, pendents pronunciats i/o amb relleus 

elevats. Finalment, els factors climàtics representen el motor d’aquest tipus de processos 

geològics i solen estar caracteritzats per canvis de temperatura (amb gel-desgel) i per 

pluviometries elevades o caracteritzades per la seva irregularitat. Aquesta variabilitat 

climàtica propicia canvis en les condicions dels materials que constitueixen el subsòl i, si els 

altres condicionants són favorables, permeten el desenvolupament d’aquesta tipologia de 

processos. 

La caracterització geològica, morfològica i climàtica del territori que configuren el territori de 

les Guilleries ha posat de manifest, en capítols anteriors, que de forma natural no es donen 

de forma acusada el conjunt de condicions necessàries per tal que s’hi desencadenin 

processos gravitacionals de cap de les tipologies més generals: colades fangoses, 

despreniments, volcaments, lliscaments rotacionals, lliscaments translacionals, etc. 

No obstant, aquest sector està dominat per pendents pronunciats i relleus abruptes que, 

juntament amb la presència de litologies argiloses i dominis rocosos fracturats, fa que es 

puguin desencadenar de manera local processos gravitacionals. 

Finalment, en un clima com el del territori supramunicipal, el risc d’erosió de sòls no és 

destacable si no és propiciat per accions antròpiques, i d’aquesta manera sempre restarà 

circumscrit a les immediacions de les infrastructures lineals, amb motiu d’excavacions i de 

formació de morfologies de fort pendent. A les zones de relleu, on els sòls es troben 

generalment poc desenvolupats, el risc d’erosió augmentaria notòriament en el cas que un 

incendi forestal mermés la coberta vegetal. En aquest cas, l’evident desprotecció en què 



estaria el sòl, unit al seu poc desenvolupament i als pendents, es combinarien de manera 

que en moments de pluja –i principalment de pluviometria forta– l’escolament superficial 

tindria un fort efecte d’erosió i transport del material edàfic i del substrat cap a les rieres que 

solquen el territori. 

4.3.2. Riscos ambientals relacionats amb activitats antròpiques 

Els riscos ambientals relacionats amb les activitats antròpiques són més nombrosos i de 

major grau que els estrictament naturals, i a més, fan referència al propi risc de l’activitat i en 

conseqüència, a la vulnerabilitat del medi. Aquest extrem s’accentua sobretot en el cas de 

contaminacions que afecten tant al medi atmosfèric com al medi físic: els sòls i les aigües. 

a) Incendis forestals 

L’elaboració d’aquest apartat ha implicat la recollida d’informació facilitada pel Servei 

d’Agents Rurals i de Prevenció d’Incendis Forestals i per la Regió d’Emergències de Girona 

de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil, de l’actual Departament d’Interior, 

Relacions Institucionals i Participació. 

La informació compilada indica a grans trets, que el territori que ocupen els municipis de 

l’àmbit d’estudi és declarat de baix risc d’incendi forestal durant el període comprès entre el 

15 de juny i el 15 de setembre, segons el Decret 64/1995 de 7 de març, pel qual 

s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. 

En general es tracta d’un territori, que per les seves pròpies característiques, no es 

considera d’elevat risc d’incendi. No obstant, el risc més elevat se centra sobretot a les 

Guilleries i el Collsacabra (figura 4.3.3). 



Figura 4.3.3. 

Mapa de perill bàsic d’incendi forestal. 

Viladrau 

Espinelves 

Sant Hilari 

Font: Web Departament de Medi Ambient i Habitatge,2007. 

Osor 

Per a més detall, la zonació de l’àmbit supramunicipal en relació a la combustibilitat i 

inflamabilitat, és a dir, a la capacitat de propagació del foc i a la capacitat d’encendre’s 

respectivament, es reflecteix en les figures 4.3.4. i 4.3.5. 



Espinelves 

Osor 

Figura 4.3.4. 

Mapes de combustibilitat. 

Llegenda 




Viladrau 

Font: Web Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007. 

Llegenda 



Àrea 

Taula 4.3.4. 

Caracterització de la combustibilitat. 

Collsesplanes, Solanells i el Grèvol (al N d’Espinelves) 

i entre el puig Sapera i el coll de Revell (al S). 

Cercenedes, bosc de Mata, sot de la Mota, les 

Romagueres, bosc de ortigners, Aulet de Gironella, 

bosc del clascar, San Miquel de Ter i Perxada d’en Via 

(als àmbits centrals i N d’Osor). 

A la zona de Montodis, la Rectoria, Serrats a Castell; 

Baga dels Bracs i Sant Martí de Querós (N de Sant 

Hilari Sacalm) 

Les Cabrades, Serra Morena, Sot de l’Estrany, 

Masvidal, turó del Bosc gran i turó del pou d’en Sala (N 

i centre de Viladrau) 

Turó dels Carlins, Remoleres, turó de les Lloberes, 

Perxades de Serrallonga i bosc de Caballs (a la zona 

central del municipi d’Espinelves). 

Les Mines d’Osor, la Grevolosa, la Súria, bosc del 

Simón, Mare de Déu del Part, Can Bosc (E d’Osor). 

Serrat del Gall, el Crous, Santa Margarida, del Clos 

fins a Roca d’en Pla i Cal Sastre (a l’àrea S-E de Sant 

Hilari Sacalm). 

Les Cort, turó de la Soleia, puig Cornador, Mare de 

Déu de l’Erola i puig Fàbreques (al centre i N del 

municipi de Viladrau). 

Les Doies, àmbit del torrent del Grèvol, Can Formiga, 

Can Galzeran i el Grèvol (N-E d’Espinelves). 

A la zona W del municipi d’Osor, les Casulles, voltants 

de la riera de Sant Gregori, roca de Cercenedes, 

Solterra i les Berbotades. 

Àmbits de la Creu de Llevanyes fins al pla de 

l’Estanyol, el Borrell i la Torre de Vilavecchia a l’E de 

Sant Hilari Sacalm. L’Ullastre, Matamala i Cortal d’en 

Serra (S de Sant Hilari). 

Des del coll de la Baralla a les Índies i la Noguera, turó 

Gros i el pujol de la Muntanya (zona central del 

municipi de Viladrau). 

Model 

combustible 

4 (vermell) 

5 (violeta) 

6 (fucsia) 

Tret característic 

Matollar o plantació jove molt 

densa amb branques seques 

a l’interior. Focs ràpids i 

intensos que es propaguen 

per les capçades del matollar. 

Matollar dens i verd < 1 m 

d’alçada. El foc es propaga 

pel sòl cremant la fullaraca i la 

pastura. Focs pocs intensos. 

Matollar dens i verd (similar 

model 5) però amb espècies 

més inflamables o amb restes 

de tallades i amb plantes més 

altes. El foc es propaga pel 

matollar (més inflamable) amb 

vents moderats. Si no hi ha 

vent el foc pot baixar a ran de 

terra. 



Àrea 

Remoleres i Turó dels Carlins (N d’Espinelves). 

Sant Miquel de Ter, i des de la Coma a la riera d’Osor 

(a l’extrem N i W d’Osor). 

Muntanya de la Coma i Sant Francesc (N-E de Sant 


Puig de Fabreques, la Pineda Fosca, plans de Sallent, 

roques Pastores i Molí Espatllat al N-W de Viladrau) 

Bosc de Cubells i Molí de Dalt (a l’extrem S 

d’Espinelves). 

Collsacodina, la Molina i el turó de Llameneres, Sant 

Gregori i voltants de la riera de Sant Gregori i Sant 

Miquel de Solterra (a l’àmbit central i S d’Osor). 

Distribuït en el N i S de Sant Hilari Sacalm, a les Illes 

d’Amunt i d’Avall, serra de Cabrerola, bosc del 

Cominal, bosc de Serrallonga, turó de Corones, turó 

de Faig Verd, Vallherosa de la Sala, Can Llop, boscos 

de Reixac, turó de la Moneda i turó de Mas Coll. 

Casadevall, les Paitides, coll de Joan, coll Sabènia, 

Matagalls, turó Sesportadores, turó de Sant Marçal, 

turó Gros del Pujol, Sant Segimon, turó del Pou d’en 

Sala i Sant Miquel dels Barretons. ( S de Viladrau). 

Confluències de les Perxades de Serrallonga, turó de 

la Creu, zona de Can Riber i la Caseta (centre del 

municipi d’Espinelves). 

Bosc del Clascar, pedra Jugadora, bosc de Torrents, 

les Sepultures, de Serra Gran fins a Cercenedes, 

Santa Creu d’Horta, Cal Rectoret i la Súria (al N i S 

d’Osor). 

Serra d’Heures, Cal Sastre, bosc de la Saleta del Mas, 

Mansolí Vell, els Busquets d’Amunt i d’Avall (a la zona 

central de Sant Hilari Sacalm). 

Gemena, voltants del torrent del Coll Pregon, Gomara, 

coll de Gomara, el Pujolar i Vilarmau (centre de 

Viladrau). 


Model 

combustible 

7 (rosa) 

8 (turquesa) 

9 (blau) 


Matollar d’espècies molt 

inflamables de 0,5 m a 2 m 

d’alçada. El foc es propaga 

pel matollar i la fullaraca. 

Bosc dens sense matollar i 

fullaraca molt compacta. 

Propagació del foc per la 

fullaraca molt compacta. Focs 

superficials i amb alçades de 

flama baixes. 

Fullaraca poc compacta, 

plàtans i pollancres.El foc es 

propaga per la fullaraca 

ràpidament. Velocitat de 

propagació elevada a grans 

velocitats del vent. 



Espinelves 

Osor 

Figura 4.3.5. 

Mapes d’inflamabilitat. 

Llegenda 




Viladrau 


Llegenda 



Àrea 

Taula 4.3.5. 

Caracterització de la inflamabilitat. 

Can Formiga i Perxades de Serrallonga, turó de la 

Creu, turó de les Lloberes (àmbit central 


Bosc del Clascar, la Brolla, el Bosquet, el Parral 

del Sobirà, Solterra, el Baier, àmbit del Castell de 

la Torre, les Berbotades, Serra Gran i entorn de 

Can Bosc (N i S d’Osor). 

Roques d’en Joan, serra d’Heures, Torre de 

Vilavecchia, bosc de la Saleta del Mas, entorn de 

Can Gambada i Bosquets d’Amunt i d’Avall 

(distribuït de forma aïllada al llarg de Sant Hilari 

Sacalm). 

Entorn del torrent de Coll de Pregon, la Goitadora, 

turó Gros, les índies i les Corts (S de Viladrau). 

Molí de Dalt i la Serra (S d’Espinelves). 

Bosc del Simon, pla de les Cases, el Parral del 

Sonirà, Santa Creu d’Horta i les Sepultures (a 

l’àmbit central i S d’Osor). 

Serrta del Gall, Serra del Corb, roques del Rei, 

Matamalella, boscos de Reixac i Matamala (a l’E 

de Sant Hilari Sacalm). 

Turó de l’Àguila, Mare de Déu de l’Erola, turó del 

Bosc Gran (W de Viladrau). 

Sot de la Noguerola, Cercenedes, Sant Miquel de 

Solterra, roca de Cercenedes i serra Gran (S-W 

d’Osor). 

La Creu de Llevanyes, serra de les Heures (E de 

Sant Hilari Sacalm). 

Turó dels Carlins, la Rovira d’Avall, el veïnat de 

França i bosc de Cubells (W d’Espinelves). 

Turó de Corones, Serrallonga, bosc de 

Serrallonga, Baga del Bracs, Can Guita, turó del 

Mas Coll (N de Sant Hilari Sacalm). 

Casadevall, Masmiquel, les Paitides, Sant 

Segimon, Coll d’Ordials, Sant Miquel dels 

Barretons (E i W de Viladrau). 

Model 

inflamable 

2 (blau clar) 

3 (blau fosc) 

4 (lila) 

5 (violeta 

fosc) 


Recobriment més gran que el 75% 

d’espècies amb inflamabilitat de 

tipus 4 (poc inflamables). 


d’espècies de tipus 3 

(moderadament inflamables) i 

recobriment major del 75% 

d’espècies de tipus 4 (poc 

inflamables). 


d’espècies amb inflamabilitat de 3 

(moderadament inflamables). 


d’espècies de tipus 1 (inflamables 

tot l’any) i 2 (altament inflamables 

duran l’estiu) i major del 75% 

d’espècies tipus 3 (moderadament 

inflamables). 



Àrea 

Collsesplanes, el Grèvol, turó de la Creu i bosc de 

Cubells (N i S d’Espinelves). 

Les Mines d’Osor, bosc de la Crosa i la Grevolosa 

(E d’Osor). 

Proximitats de la Riera de la Font i de Cortals d’en 

Serra (S de Sant Hilari Sacalm). 

Pla Castellar, les Corts, voltants de la Noguera i 

Mas Vidal (N de Viladrau). 

Entre la Balma i al casa nova de la Balma (S 


Les Romagueres, les Sepultures i les Casulles 

(del centre d’Osor). 

La Gambada, Satna Maria de Mansolí, Serra de 

les Heures, Santa Margarida de Vallors, Puig 

Rodó, Roques del Rei, bosc de la Saleta del Mas, 

turó del Mas Coll i coll de Fàbrega (centre de Sant 


Roca Llancers, la Tremoleda, Gemena, el Pujol de 

la Muntanya, turó de la Soleia, coll de la Baralla, 

puig Comados, les Guilleries i Roques Pastores 

(centre de Viladrau). 

Àmbits de Can Formiga, Can Serrabassa, Can 

Galzeran (E d’Espinelves). 

Bosc dels Ortigens, bosc de la Mata, bosc de la 

Crosa, Gironella, Cal Rectoret, Collsacodina i la 

Molina (E d’Osor). 

Coll de Querós, Can Carbassa, serrat del Gall, 

Roca d’en Pla, Cal Sastre, Pedra dels Evangelis 

(al S de Sant Hilari Sacalm). 

La tremoleda, Puigsasucre, Roca Llancers, 

Puigdot, Bacs de Rupit, bosc de la Soleia, 

Masnou, Can Bosc, turó del Bosc Gran, puig 

Cornados (centre de Viladrau). 

Remoleres, turó dels Carlins, les Doies, turó del 

Grèvol (N d’Espinelves). 

Bosc de la Mata, els Bancs, Castell de la Torre, 

bosc del Simon, Collet de Rebleda, el Veguer (N 

d’Osor). 

Carena del Llac, les Illes d’Amunt, coll de Mata- 

Rodona, bosc del Corninal, Sant Martí de Querós, 

turó de Saliberes, turó de Malbec (N de Sant Hilari 

Sacalm). 

Les Cabrades, la Noguera, Mas Vidal, puig de 

Fàbreques (N de Viladrau). 

Model 

inflamable 

6 (violeta 

clar) 

7 (rosa clar) 

8 (rosa) 

9 (fucsia) 


Recobriment major del 25% 

d’espècies de tipus 1 (inflamables 

tot l’any) i 2 (altament inflamables 

durant l’estiu). 

Recobriment major del 50% 

d’espècies de tipus 1 i 2. 

Recobriment més gran que el 75 

% d’espècies de tipus 1 i 2. 

Recobriment més gran que el 

100% d’espècies tipus 1 i 2. 



Àrea 

Bosc del Clascar, el Clascar, bosc de Torrents, 

turó de la Creu de Portell, la Casa Nova de 

Colobrans (N d’Osor). 

Serrats a Castell i Baga del Bracs (N de Sant Hilari 

Sacalm). 

Serra Morena (N de Viladrau). 


Model 

inflamable 

10 (vermell) 


Recobriment més gran que el 

150% d’espècies tipus 1 i 2. 

Pel què fa doncs, a sectors de massa forestal (models de combustible i inflamabilitat) es 

podria concloure, a gran trets, que a la franja nord de l’àmbit d’estudi, la massa forestal està 

formada per alzinars purs amb grans quantitats de combustible aïllada de la resta de l’àmbit 

pel tram del riu Ter, barrera física capaç d’aturar el pas del foc de forma autosuficient. 

Mentre que a la resta de l’àmbit, la massa forestal es disposa en mosaic però de forma més 

o menys continuada en sectors de vegetació formada principalment per alzinars, fagedes, 

perxades i suredes. 

Així doncs, de manera general es pot considerar que en l’àmbit d’estudi el risc d’incendi 

forestal és de grau moderat-alt. 

En relació als incendis forestals, en les bases estadístiques del Servei de Prevenció 

d’incendis forestals i del Departament de Medi Ambient i Habitatge consten un total de 57 

incendis, iniciats en l’àmbit d’estudi des de l’any 1968 fins al 2006, i que han afectat a una 

superfície forestal de 184,1 ha. 

A la taula 4.3.6. es relacionen tots els incendis forestals que han tingut lloc en l’àrea d’estudi, 

per municipis i per superfície afectada. 

Taula 4.3.6. 

Incendis forestals iniciats en l’àmbit d’estudi. Període 1968 i 2006. 

Municipi Data inici Paratge 

Superfície 

forestal (ha) 

Espinelves 

24/04/2000 

25/06/2002 

Eix Transversal 

La Casanova de la Balma 

0,70 

0,08 

Osor 

27/09/1970 Can Serres 30,00 

28/10/1973 Les Serres 70,00 

28/06/1986 Les Serres 0,50 

24/07/1990 Can Palleringa 0,30 

11/04/1993 El Baier 0,40 




Superfície 

forestal (ha) 

20/04/1993 Can Bosquets 0,50 

09/03/1994 Can Bosquets 1,00 

20/03/1997 Els Gelats 0,34 

15/02/1998 Can Teixidor 0,05 

26/11/1998 Els Gelats 0,01 

Sant Hilari 

Sacalm 

03/01/2000 Surina 0,05 

19/09/1970 Pedra Llarga 1,00 

02/03/1971 La Font Vella 0,10 

13/03/1973 Mas Soler 3,00 

24/07/1973 Crta.GI-550 1,50 

24/07/1973 Aulet 5,50 

15/08/1973 Can Sastre 2,50 

16/08/1973 Font del Picó 1,00 

07/03/1975 Pont de Matamala 0,50 

30/11/1980 Clopes-Font Vella 2,50 

15/08/1981 El Muntal 0,50 

06/03/1982 Pla d’Arena pròxim Crta. Vic 3,00 

11/04/1982 La Talleda 6,50 

18/08/1982 Can Tunset 1,00 

28/07/1983 Clopés 0,50 

31/07/1983 Vilabella 0,20 

09/02/1988 Montalt 0,01 

27/02/1988 Les Illes de Baix 0,50 

15/02/1989 Casanova Comes 1,50 

11/03/1990 Crta. St Hilari-Vic (Vilacrosa) 0,005 

12/04/1991 Can Pla 0,01 

30/04/1992 El Poblet 0,01 

18/01/1994 Casanova de Muntanyà 0,20 

16/07/1994 La Casella 0,70 

17/07/1994 La Petja del Dimoni 1,50 

25/08/1994 Carós 0,10 

28/08/1994 Finca Barcons (Font del Sastre) 0,20 

14/04/1995 La Roca d’en Pla 0,01 

04/08/1996 La Vinya de Duran 0,02 

10/03/1997 Urb. Cal Sastre 0,01 

13/06/1997 Can Tintarol 0,015 

08/03/1998 Mas Vidal 0,40 

21/05/1998 Camí del cementiri 0,02 




Superfície 

forestal (ha) 

17/12/1998 La Vinyeta del Peroler 0,02 

27/12/1998 El Fondo 0,40 

Viladrau 

08/12/2000 Riudecós d’en Huix 0,02 

12/05/1979 Hostal de la Guineu 1,00 

07/08/1979 Crta. Arbúcies Km 4 2,00 

13/08/1979 Can Balet 0,50 

31/07/1983 Mas Miquel 1,00 

31/07/1983 La Rovira (carretera) 40,00 

09/04/1985 Mas Sabaters 0,70 

13/07/1990 Mas Vidal 0,005 

05/04/1999 La Teuleria 0,01 

20/03/2003 Mas d’Osor 0,01 

Total superfície cremada a l’àmbit supramunicipal (ha) 184,11 

Font: Servei de Prevenció d’Incendis Forestals. Direcció General del Medi Natural. Departament de Medi Ambient i 

Habitatg, 2007. 

A nivell supramunicipal, una de les principals conclusions que es desprenen del recull de 

dades és que el municipi més afectat pels incendis és Sant Hilari Sacalm (35), però no pel 

que fa a superfície cremada, que correspon a Osor (vegeu figura 4.3.6). Per contra, el 

municipi amb menys incendis forestals és Espinelves amb 2 incendis forestals. 



Figura 4.3.6. 

Superfícies afectades (en ha) pels incendis forestals. Període 1968-2004. 

Font : Elaboració pròpia, 2007. 

A nivell municipal però, cal destacar els següents aspectes: 

Espinelves 

Osor 

Sant Hilari 

Sacalm 

Viladrau 

Espinelves 

Osor 


Viladrau 

0,78 

34,95 

45,23 

103,15 

0 25 50 75 100 125 150 

ha 

Consten un total de 2 incendis forestals que han afectat a una superfície de 

0,78 ha. 


103,15 ha. L’àrea més afectada és les Serres (3 incendis). 


34,95 ha. L’àrea més afectada és la Clopés - Font Vella (3 incendis). 


45,23 ha. 

Pel que fa a la seva causalitat es conclou que el 60% dels incendis han estat originats per 

negligències i que el 40% restant són accidentals, tal i com s’indica a la figura 4.3.7. 



Figura 4.3.7. 

Origen dels focs registrats en els municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de les 

Guilleries. Període 2000-2005. 

40% 

60% 

Negligències 

Accidents 

Font: Servei de Prevenció d’Incendis Forestals. Direcció General del Medi Natural. Departament 

de Medi Ambient i Habitatge, 2007. 

Les dades bàsiques del territori supramunicipal i les seves proximitats, en relació a les 

principals mesures de prevenció i d’extinció d’incendis forestals, són les següents: 

Punts de Guaita 

Existeixen 4 punts de guaita que cobreixen tot l’àmbit d’estudi: 1 a Santa Bàrbara (Anglès), 1 

a prop el Vilar (Arbúcies), 1 a prop del Far (Santa Coloma de Farners) i 1 a Sant Llorenç del 

Munt (Sant Sadurní d’Osomort). 

Punts d’Aigua 

Consten diversos punts d’aigua en l’àmbit d’estudi, els quals són accessibles per a vehicles 

pesants/semipesants i per helicòpter i, per tant, d’especial interès per als equips d’extinció 

d’incendis. 



Taula 4.3.7. 

Punt d’aigua existents en l’àmbit d’estudi o en els proximitats. 

Municipi Nom punt Tipus Any 

X 

UTM 

Y 

Joanet Dipòsit formigó 1999 460.339 4.633.393 

Túnel Joanet 01 Bassa 1999 461.942 4.633.274 

Mas Auleda Dipòsit formigó 1999 456.590 4.633.594 

Arbúcies 

Monfulleda Dipòsit xapa 2002 462.874 4.630.293 

Esqueis de l’Olivar Dipòsit xapa 2002 456.417 4.631.345 

Can Ferrer 

(Sant Pere Desplà) 

Dipòsit xapa 2003 456.488 4.632.511 

Volum 

(m 3 ) 

Espinelves 1 El Càmping - - 450.500 4.635.900 160 

Osor 


La Coma Dipòsit xapa 1999 458.729 4.642.678 120 

Sarsanedes Dipòsit formigó - 462.834 4.643.343 120 

Can Pidevall Dipòsit xapa 2000 465.755 4.644.082 120 

Vivers Tortadès - - 454.759 4.638.343 2400 

Dipòsit de la Coma Dipòsit xapa - - - 120 

Bassa GI-542 Dipòsit xapa - - - >120 

Bassa de Mas Carbó Bassa natural - - - >120 

Dipòsit Eix C-25 Dipòsit xapa - - -

manteniment d’infrastructures, xarxa de camins i punts d’aigua i, si s’escau, donar suport a 

l’extinció d’incendis. 

En l’àmbit d’estudi existeix una agrupació de defensa forestal, les principals característiques 

de la qual es mostren tot seguit: 

Nom ADF: Guilleries-Montseny 

Número agrupació: 076 

Any Constitució: 1987 

Superfície forestal: 32.707 ha 

Municipis adherits: Osor, Sant Hilari Sacalm, Espinelves, Viladrau, Arbúcies i 

Sant Feliu de Buixalleu. 

En relació a les principals mesures de prevenció d’incendis forestals cal destacar el 

manteniment de les pistes forestals. Els diferents ajuntaments, malgrat no tots disposar d’un 

programa d’arranjament de camins, anualment desbrossen una sèrie de camins o pistes 

forestals, fet que contribueix a evitar incendis motivats per possibles negligències (cigarrets, 

vidres,..). Per aquest motiu anualment es sol·liciten a la Diputació de Girona, al Consell 

Comarcal d’Osona i a la Generalitat de Catalunya les corresponents subvencions per a 

sufragar les despeses dels treballs de neteja i manteniment de la xarxa de camins 

municipals. 

A Espinelves caçadors i voluntaris arrangen 2 cops l’any camí ral d’Espinelves a Sant Hilari 

Sacalm i altres pistes secundàries en funció de les necessitats. Es demana subvenció al 

Consell Comarcal d’Osona. 

Pel què fa a Sant Hilari Sacalm, té el Pla Infocat aprovat, i per tant, es compta amb un 

inventari de pistes forestals principals (amplada de 5 m) i secundàries (amplada de 3 m) com 

a mitjans d’autoprotecció. 

En el cas del municipi d’Osor, no es demana subvenció per al manteniment de camins, 

actualment es desbrossa lateralment uns 4 Km la carretera de la Mare de Déu del Coll, 

activitat realitzada per una empresa externa. No existeix cap inventari de camins públics ni 

es sol·liciten ajuts a les administracions competents. 

A Viladrau es netegen els camins de Les Paitides i les Guilleries trienalment i el camí del 

Martí anualment. Els ajuts per realitzar les neteges dels camins provenen del Consell 

Comarcal d’Osona i de la Diputació de Girona a través del Parc Natural del Montseny. 



Taula 4.3.8. 

Principals camins rurals o pistes forestals que s’arrangen periòdicament. 

Municipis Camins/Pistes 

Espinelves Camí ral d’Espinelves a Viladrau 

Osor Crta. de la Mare de Déu del Coll 

Sant Hilari 

Sacalm 

Viladrau 

Pista del Pantà 

Pista del Pla de les Lloses 

Pista de Can Carbassa 

Pista de Vallclara 

Pista Sant Francesc 

Pista del Sobirà 

Pista San Andreu de Bancells 

Pista del Boscà 

Les Paitides 

Les Guilleries 

Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries, 2007. 

Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya 

Pista Riera de Querós 

Pista de la Coma 

Pista de Vallclara 

Pista del Sot d’Aiguafreda 

La Vila - El Martí (actualment 

intransitable) 

Els municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries tenen espais en el seu 

terme municipal que estan inclosos en el PEIN i, per tant, d’especial protecció envers els 

incendis com el massís de les Guilleries, el Montseny i el Collsacabra. 

Perímetres de Protecció Prioritària 

Els perímetres de protecció prioritària (PPP) són zones d’actuació preferent en cas d’incendi 

forestal, és a dir, aquelles àrees en les que cal actuar per disminuir el risc que un foc entri o 

surti d’aquest perímetre. La delimitació dels PPP és molt útil per a la planificació en la 

prevenció d’incendis forestals. 

En l’àmbit supramunicipal es defineix un únic perímetre de protecció prioritària: el massís del 

Montseny (codi BG1) que afecta parcialment al terme municipal de Viladrau. 

Segons Decret 64/1995, de 7 de març, pel que s’estableixen mesures de prevenció 

d’incendis forestals, el municipi de Sant Hilari Sacalm es classifica com a municipi d’alt risc 

d’incendi. 

Urbanitzacions 

Segons informació facilitada, correspon a cada ajuntament (llei 5/2003 i decret 123/2005) 

determinar quines són les urbanitzacions afectades i comunicar-ho al Departament de Medi 

Ambient i Habitatge. 



La Llei 5/2003 de 22 d’abril i el Decret 123/2005, estableixen les mesures de prevenció dels 

incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. 

Segons aquesta llei les urbanitzacions han de complir una sèrie de mesures de prevenció 

d’incendis forestals: 

Han d’estar dotades de franges perimetrals de protecció de 25 m d’amplada, lliures de 

vegetació seca i amb massa arbòria aclarida. 

Mantenir el terreny de les parcel·les no edificades lliure de vegetació seca i massa 

arbòria aclarida. 

Elaborar un pla d’autoprotecció contra incendis forestals que s’ha d’incorporar al Pla 

d’Actuació Municipal (PAM). 

Disposar d’una xarxa d’hidrants homologats per a l’extinció d’incendis. 

Mantenir nets de vegetació seca els vials de titularitat privada, tant els interns com els 

d’accés i les cunetes. 

Cal dir però, que és una situació habitual el fet que la majoria de les urbanitzacions no 

compleixen aquesta normativa, en tant que no disposen de franges de protecció, no tenen la 

xarxa d’hidrants completa i les parcel·les no edificades no reuneixen les condicions de zona 

protecció. 

La única urbanització de Sant Hilari Sacalm definida segons aquesta llei és la de Cal Sastre, 

la qual compleix amb el pla d’autoprotecció i amb les mesures de prevenció d’incendis 

forestals. Els municipis d’Espinelves i Osor no tenen cap urbanització o zona urbanitzada 

ubicada en àrea forestal. 

A Espinelves l’Ajuntament ha manifestat la seva voluntat d’establir un perímetre de protecció 

al voltant del nucli urbà. 

A Viladrau, la fase antiga de la urbanització de les Guilleries no compta ni amb pla 

d’autoprotecció ni amb franja de protecció perimetral, en canvi la segona fase de la 

urbanització si que compleix les mesures de prevenció d’incendis forestals. 

b) Contaminació de sòls i d’aigües subterrànies 

La possible contaminació del sòl i de les aigües subterrànies d’un emplaçament depèn de 2 

factors principals: de la vulnerabilitat del medi físic per sí mateix i del risc derivat de les 

activitats antròpiques que s’hi desenvolupen. 

A nivell geològic i hidrogeològic l’àrea d’estudi s’ha subdividit en 3 sectors principals: 

1. un sector central i general corresponent als granitoides paleozoics, 

2. un sector sud caracteritzat per dipòsits detrítics mio-pliocens i dipòsits paleògens de la 

Depressió de la Selva 



3. un extrem nord-est i d’influència dels principals cursos fluvials configurat per un substrat 

al·luvial quaternari. 

La primera valoració que es desprèn d’aquesta caracterització és que, en conjunt, el territori 

és poc vulnerable a possibles contaminacions del sòl i de les aigües subterrànies, amb 

alguns matisos: 

en les zones de relleu i menys ocupades antròpicament, el substrat paleozoic, paleogen i 

neogen únicament presentaria permeabilitat per fissuració (permeabilitat moderadabaixa) 

i en conseqüència es pot interpretar com a poc vulnerable, i 

en les àrees més planeres i ocupades per l’home, en el subsòl hi predominen els 

sediments cohesius-granulars de les principals unitats quaternàries corresponents a 

dipòsits al·luvials associats a la dinàmica hídrica, qualificables com a unitats de 

permeabilitats moderades-elevades i per tant, considerades de vulnerabilitat mitjana-alta. 

A aquesta vulnerabilitat mitjana s’hi ha d’afegir, però, el risc que representa una ocupació 

urbana i industrial tant en els nuclis urbans com en els entorns d’aquests. L’ocupació 

antròpica genera punts de risc de tipologia diversa: 

Taula 4.3.9. 

Principals tipologies punts de risc de contaminació dels sòls i les aigües subterrànies. 

Focus de risc Tipus d’activitat o d’establiment 

Fosses sèptiques 

Tancs soterrats o aeris 

Abocaments, fuites i 

adobat. 


Principalment en habitatges particulars 

dels veïnats no connectats a la xarxa de 

sanejament municipal i de masos aïllats 

Expenedors i distribuïdors de combustibles 

Tancs particulars d’emmagatzematge de 

combustibles fòssils 

Activitats industrials en general 

Abocaments industrials a llera pública 

Activitats agropequàries 

Fuites i/o vessaments industrials 

Les fosses sèptiques, habituals en el passat, s’han anat abandonant al llarg del temps en els 

punts on la facilitat de connexió amb la xarxa de sanejament ho ha permès. L’emplaçament 

de les fosses sèptiques existents (fins i tot les que es puguin trobar fora d’ús) representen un 

risc difús de contaminació a totes les àrees amb habitatges, principalment en els veïnats 

aïllats on, de moment, és l’única forma de sanejament possible. Aquest és el cas de la 

majoria de les explotacions ramaderes i de les cases aïllades existents en el territori. 



Les entitats expenedores i distribuïdores de combustibles són conegudes, i per tant els 

punts de risc de contaminació del sòl i de les aigües subterrànies són molt focalitzats. 

En quant als tancs d’emmagatzematge de productes petrolífers de classes B i C de 

particulars, –els més coneguts dels quals són el gas-oil i el fuel-oil– cal dir que representen 

un risc existent (real i difús), malgrat que l’obligatorietat de complir la normativa vigent en 

redueix fortament el possible efecte. 

El nombre d’activitats industrials potencialment contaminants del sòl i les aigües 

subterrànies no és elevat, però cal tenir en compte que, 

• les indústries es concentren en els polígons industrials, 

• les activitats agropequàries existents a la zona, i 

• les activitats econòmiques menors (tallers, …) i no econòmiques (de particulars) que 

també poden contaminar. 

En síntesi però, l’àrea del territori supramunicipal més afectada per l’activitat antròpica és 

qualificada com a poc vulnerable. 

En referència estricta a sòls contaminats, l’Agència de Residus de Catalunya està 

desenvolupant un sistema de gestió de la informació a partir del qual s’alimentarà l’Inventari 

de Sòls Contaminats de Catalunya. Aquest inventari ha de donar compliment al Real Decret 

9/2005, pel que s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els 

criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats. En l’actualitat s’està avaluant el 

contingut d’aquest inventari per tal que aquest pugui ser de registre públic. 

En tot cas, i sense perjudici del contingut definitiu de l’Inventari de Sòls de Catalunya, 

l’Agència Catalana de Residus ha comunicat que en l’àmbit d’estudi no hi ha constància de 

cap sòl contaminat. 

Els municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries, tampoc es troben inclosos 

en la designació de zones vulnerables en relació a la contaminació de nitrats procedents de 

fonts agràries, segons Decret 283/1998 i Decret 476/2004; i tampoc es troben inclosos en la 

relació d’aqüífers protegits segons Decret 328/1988. 

c) Activitats industrials 

Quant a risc ambiental genèric, les activitats industrials poden afectar els sòls, les aigües 

subterrànies i l’atmosfera, tant amb motiu de fuites, com de vessaments o d’incendis i/o 

explosions. 

En l’apartat concret de risc de contaminació de sòls i aigües subterrànies ja s’ha tingut en 

compte que poden representar un risc en aquest sentit pel fet de poder estar 

utilitzant/emmagatzemant productes químics o combustibles. No obstant, i malgrat haver 

apuntat l’existència d’aquest risc genèric, no s’ha realitzat un inventari de tancs 



d’emmagatzematge. La seva existència i la d’altres productes químics cal tenir-la en compte 

i cal preveure que els seus controls administratius garanteixin les condicions d’estanqueïtat i 

seguretat adequades. 

Una part de les empreses/activitats que estan instaurades en l’àmbit de la Mancomunitat 

Intermunicipal de les Guilleries, són les que cal tenir en compte en abordar l’apartat més 

genèric de risc associat a activitats industrials, el qual s’enfoca més a la contaminació que 

pot acabar afectant a l’aigua i a l’atmosfera. 

Les diferents activitats industrials generen un tipus característic d’emissions i per tant de 

contaminants atmosfèrics. Les seves emissions varien segons el tipus de procés, la 

tecnologia emprada, o el tipus i la qualitat de les matèries primeres utilitzades. Aquestes 

empreses es trobaven recollides a l’annex I del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de 

Desplegament de la Llei 22/1983 de 21 de novembre, de Protecció de l’ambient atmosfèric, 

on s’estableix el Catàleg d’Activitats industrials Potencialment Contaminants de l’Atmosfera 

(CAPCA). En aquest catàleg hi figuraven totes aquelles activitats industrials emissores de 

contaminants, catalogades en tres grups (A, B, C) de més a menys contaminants, a partir de 

controls d’emissió periòdics que realitza el Departament de Medi Ambient i Habitatge. 

Aquest Catàleg de les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera ha quedat 

superat a partir de l’entrada en vigor de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció 

integral de l’administració ambiental (IIAA) amb la qual es realitza un informe integrat de les 

emissions de contaminants atmosfèrics, classificant les activitats contaminants de l’aire en 

els Annexos I i II.1. 

En aquest sentit i en l’àmbit concret d’estudi, segons fonts consultades, no hi ha constància 

de cap empresa inscrita al CAPCA ni cap empresa inclosa en l’EPER-CAT (Inventari 

d’Emissions i Fonts Contaminants de Catalunya, vegeu capítol 4.4. de contaminació 

atmosfèrica) ni tampoc es té constància de cap activitat resolta o inclosa en els annexos 

mencionats de la Llei 3/1998 (IIAA). 

d) Transport de mercaderies perilloses 

La xarxa viària que creua l’àmbit supramunicipal, o que discorre per punts que li són propers 

és destacada. A la taula 4.3.9 es mostren els principals accessos al territori supramunicipal. 

Taula 4.3.10. 

Xarxa viària d’accès al territori supramunicipal. 

Codi Via 

C-25 Eix transversal, de Cervera a Girona 

GI-520 De Viladrau a la carretera BV-5303, direcció a Seva 

GIP-5251 De Mas Vidal a Viladrau al límit de la província de Girona amb Barcelona. 



Codi Via 

GI-543 De Viladrau a la C-25 

GIV-5201/BV-5114 De Viladrau a Sant Marçal del Montseny 

GIV-5441 De Sant Sadurní d’Osormort a Espinelves 

GI-544 D’Espinelves al Coll de Revell 

BV-5201/GI-541 De Sant Sadurní d’Osormort a Sant Hilari Sacalm 

GIV-5411 De Coll de Revell a Sant Hilari Sacalm 

GI-550 De Sant Hilari Sacalm a Arbúcies 

GI-542 De Sant Hilari Sacalm a Anglès, passant per Osor 

GI-551 De Sant Hilari Sacalm a Santa Coloma de Farners 

GIP-5251 De Mas Vidal a la Fullaca 


En l’àrea de les Guilleries, el risc actual associat al transport de mercaderies perilloses se 

centraria: 

a les principals carreteres, on hi circulen un important volum i freqüència de vehicles de 

pas com l’Eix Transversal (C-25), 

als accessos a les principals indústries de la zona, i 

en les àrees de desplaçament dels camions dins els municipis amb motiu de la càrrega i 

descàrrega de productes químics i combustibles en indústries, tallers i particulars. 

El transport de mercaderies perilloses en els municipis de la Mancomunitat intermunicipal de 

les Guilleries està considerat de baix risc segons el TRANSCAT (programa de transport de 

mercaderies perilloses a Catalunya). 

Altres riscos 

En aquest apartat es relacionen altres tipus de risc que, tot i no poder-se considerar 

ambientals, poden tenir una incidència important per a la població. 

Incendis 

Tots els municipis l’àmbit disposen d’una xarxa d’hidrants d’incendis distribuïda pels seus 

principals nuclis urbans (vegeu taula 4.3.10). Cal dir però, que aquests no sempre 

compleixen la distància reglamentària de 200m, ja que la seva instal·lació es troba totalment 

condicionada per la distribució de la xarxa de proveïment. 



Municipi 

Nombre 

hidrants 

Espinelves 20 

Osor 9 

Sant Hilari 

Sacalm 

Viladrau 

4 hidrants dels 

punts d’aigua 

45 al nucli 

7 a la 

urbanització 

de Cal Sastre 

1 Eix 

transversal 

14 a la 

urbanització 

de les 

Guilleries 

36 al nucli de 

Viladrau 

Taula 4.3.11. 

Distribució dels hidrants d’incendis per municipis. 

Xarxa Pública 



Àrea 

Distribuïts pels carrers del nucli urbà. 

Xarxa Pública: 

Passeig Borrell (2), Pujada de l’Església (1), Solaric (2), C/ Països 

Catalans (3) i Zona Esportiva i Càmping (1) 


- Hidrants adjacents als punts d’aigua (H1-Moragues, H2-Sobirat, H3- 

Can Roquer, H4-Collsabena). 

- Nucli urbà: C/ Doctor Morales (1), Plaça del mil·lenari (1), Passeig 

de la Font del Ferro (1), C/ Prat de la Riba (1), C/ Doctor Morales 

(1), C/ Vic (1), C/ Valls (1), Avda Font del Cirerer (1), c/ Joan Miró 

(1), C/ Sant Jordi (1), C/ Villa Vechia (2), Crta d’Arbúcies (1), Crta 

Font Picant (3), carrer sense nom (3), Font Vella (6), Plaça de 

l’Ajuntament (1), C/ J. Ximeno (1), C/ Rectoria (1), C/ 14 d’abril (1), 

C/ camí del Serrat (1), C/ dels Avets (3), C/ Vern (1), C/ castanyers 

(1), C/ Bailen (1), C/ Guilleries (1), C/ Prat de la Riba (1), C/ Pompeu 

Fabra (1), PI la Bobila (1), accés Cal Sastre (3), C/Pau Picasso (2). 

- 7 a la urbanització Cal Sastre 

- Eix transversal: núm. 10 crta C-25 Km 207 (Viaducte Ullastres) 


C/ Font del Villaret (4), C/ Serrat de la Rodonella (6), urbanització nova 

(4) 


C/ Arbúcies (3), C/ l’Aulet (2), Passeig Doctor Ariet, c/ Bancells i 

Morató, Passeig les Delicies (2), Passeig les Farigoles (3), C/ 

Matagalls, Passeig del Migdia, C/ Montseny (3), C/ Pare Claret, C/ les 

Piscines, Plà de Montfalcó, Plaça Major, C/ Pomaret (2), C/ Prat de 

l’Orella (5), C/ St. Segimon, C/ Jacint Verdaguer, Crta. de Vic (3). 

Particulars: 

La Vila, Puigdot, Can Gat 


El marc normatiu que regula la prevenció d’incendis en edificis, locals públics i indústries és 

el següent:

RD2816/1982 de 27 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament general de policia 

d’espectacles públics i activitats recreatives. 

Ordre de 29 de novembre de 1984, per la qual s’aprova el “Manual d’autoprotecció per al 

desenvolupament del Pla d’emergència contra incendis i d’evacuació de locals i edificis”. 

RD1942/1993 de 5 de novembre, d’aprovació del Reglament d’instal·lacions de protecció 

contra incendis. 

D241/1994 de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis 

en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/96. 

Llei 31/1995 de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals. 

RD486/1997 de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i 

salut en els llocs de treballs. 

RD2177/1996 de 4 d’octubre, pel qual s’aprova la Norma bàsica de l’edificació de 

condicions de protecció contra incendis NBE-CPI/96. 

Llei 3/1998 de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental. 

RD2267/2004 de 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra 

incendis en els establiments industrials. 

Adaptació d’edificis a actes multitudinaris 

Un dels factors a considerar pels respectius ajuntaments és que els locals que reben 

assistència de públic, tant privats com municipals, es trobin adaptats per evitar problemes 

derivats de presència i pànic de multituds. 

En aquest sentit i per seguretat, l’Ajuntament hauria de comprovar que els establiments 

privats i totes les dependències municipals estiguin correctament adaptades alhora que 

hauria de promoure l’adaptació de tots aquells edificis o dependències que encara no ho 

estiguin. 

4.3.3. El Pla d’Emergència Municipal 

Els plans de protecció civil constitueixen una eina de planificació a partir de la qual es 

determina el funcionament i l’organització dels recursos humans i materials, amb la finalitat 

de minimitzar el risc envers una determinada situació d’emergència. Hi ha diferents tipus de 

plans de protecció civil: 



• Territorials: preveuen de forma genèrica les emergències que es poden originar en el 

seu àmbit. Els nivells bàsics de planificació són el conjunt de Catalunya i els municipis. 

No obstant, es poden elaborar plans de protecció civil supramunicipals. 

• Especials: fan referència a riscos concrets i necessiten d’una metodologia tècnica i 

científica per tal d’avaluar-los i tractar-los. Els plans especials vigents a Catalunya són: 

risc químic, risc d’incendi forestal (INFOCAT), risc associat al transport de mercaderies 

perilloses (TRANSCAT), risc d’inundacions (INUNCAT), risc de nevades (NEUCAT), risc 

sísmic (SISMICAT) i risc de contaminació accidental de les aigües marines (CAMCAT). 

• Plans d’autoprotecció: preveuen les emergències que poden tenir lloc en empreses, 

centres i determinades instal·lacions i determinen les mesures de protecció pertinents. 

En el marc del Decret 210/99, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per 

a l’elaboració i l’homologació dels plans de protecció civil municipals, els municipis de la 

Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries tenen la obligació de disposar d’un pla 

específic en matèria de protecció civil ja que segons el seu article 2.1. “els municipis amb 

més de 20.000 habitants i els que sense arribar a aquesta població tenen la consideració de 

turístics o els que són considerats de risc especial per la seva situació geogràfica o activitat 

industrial, segons la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, han d’elaborar i aprovar plans 

bàsics d’emergència municipal”. 

Els municipis d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau tot i tenir poblacions de 

menys de 20.000 habitants i no tenir la consideració de turístics, han de redactar els seus 

Plans d’Emergències Municipals (PEM) atenent als riscos especials existents: emergències 

sísmiques, incendis forestals i nevades. 

Segons el Pla especial per a emergències sísmiques de Catalunya (SISMICAT) tots aquells 

municipis amb intensitat sísmica superior o igual a VII en un període de retorn associat de 

500 anys segons el mapa de perillositat sísmica o que superen el llindar de referència, 

hauran d’elaborar el corresponent pla de protecció civil. En aquest cas Espinelves, Osor, 

Sant Hilari Sacalm i Viladrau han d’elaborar el seu Pla d’Actuació Municipal (PAM). 

Pel que fa a les inundacions, segons el Pla especial d’Emergències per Inundacions a 

Catalunya (INUNCAT) hauran d’elaborar els corresponents PAM aquells municipis inclosos 

dins les zones de risc potencial d’inundació amb risc alt o mig, d’acord amb la relació de 

l’Annex I del Pla INUNCAT. No obstant, no es consideren exclosos de risc d’inundació els 

municipis que no figuren en la relació de l’Annex I. Per aquest motiu és sempre recomanable 

la redacció del PAM a pesar que els municipis resultin amb baix risc en l’enquesta municipal 

d’inundacions. En aquest sentit, cap dels municipis està inclòs en l’Annex I. 

El Pla especial d’emergències per a incendis forestals (INFOCAT) declara al municipi de 

Sant Hilari Sacalm d’alt risc d’incendi forestal i, per aquest motiu, ha d’elaborar el 

corresponent PAM. No obstant, recentment ha estat revisada i ampliada la relació de 

municipis que han d’elaborar el seu PAM, ja que aquest no només contempla el risc sinó 



que ara incorpora, com a nou criteri, la vulnerabilitat. D’aquesta manera, i malgrat que Osor i 

Viladrau estan declarats de baix risc segons Decret 64/1995, es recomana la redacció del 

PAM a Osor mentre que a Viladrau es requereix la seva elaboració. 

En relació al Pla especial d’emergències per transport de mercaderies perilloses 

(TRANSCAT) la Regió d’Emergències de Girona recomana sempre l’elaboració del PAM a 

tots aquells municipis que resulten afectats pel pas d’autopistes, línies ferroviàries o per 

certes carreteres d’entitat, com podria ser el cas de Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Viladrau 

pel pas de la C-25. 

Tanmateix, segons el Pla especial d’emergències per a nevades a Catalunya (NEUCAT) 

hauran d’elaborar el PAM aquells municipis que tinguin una població superior als 20.000 

habitants o que estiguin a una alçada superior a 400 m. No obstant això, i partint de la 

premissa que pot nevar a qualsevol punt de Catalunya es recomana la seva redacció a tots 

els municipis. 

A la taula següent es mostra una taula-resum de quins són els plans d’actuació municipal 

per a riscos especials que han d’elaborar cadascun dels municipis, segons les indicacions i 

els criteris establerts pels diferents plans d’emergències per a riscos especials. 

Taula 4.3.12. 

Prioritat en l’elaboració dels plans d’emergències per a riscos especials per municipis. 

MUNICIPI INFOCAT INUNCAT TRANSCAT SISMICAT NEUCAT 

Espinelves Recomanat Opcional Opcional Obligatori Obligatori 

Osor Recomanat Opcional Opcional Obligatori Recomanat 

Sant Hilari Sacalm Obligatori Opcional Opcional Obligatori Obligatori 

Viladrau Obligatori Opcional Opcional Obligatori Obligatori 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Regió d’Emergències de Girona i dels respectius 

Plans d’Emergència, 2007. 

Altrament es recomana la redacció d’un pla bàsic a tots aquells municipis que presentin 

riscos concrets no considerats especials, com per exemple, correfocs, piromusicals, 

esllavissades, sequeres, etc. 

El Pla d’Emergència Municipal (PEM) s’ha d’ajustar a l’Annex I del Decret 210/1999 on 

s’estructura el contingut mínim dels plans de protecció civil. Els plans de protecció civil 

(plans bàsics d’emergència municipal, plans d’actuació municipal i plans específics 

municipals) s’estructuren en els apartats següents: 



A. Document bàsic en què s’avaluen els índex de risc, de danys i de probabilitat. 

B. Manuals d’actuació del Pla en el que consten els riscos especials. 

C. Manual d’implantació i manteniment on es determinen les actuacions a realitzar. 

D. Annexos generals on s’inclouen els llistats de telèfons, mitjans i recursos. 

En l’actualitat només el municipi de Sant Hilari Sacalm disposa de plans d’actuació municipal 

en matèria d’incendis (INFOCAT) i de nevades (NEUCAT) homologats des de l’any 2006. 

També es disposa del “Pla de prevenció d’incendis forestals” realitzat per l’ADF Guilleries- 

Montseny i també del mateix any. 

El municipi de Viladrau únicament disposa de pla INFOCAT des del 2006 realitzat pel propi 

Ajuntament. 

Osor actualment està en procés de redacció del seu PEM per part de la Universitat de 

Girona. 

Els municipis d’Espinelves no disposa de cap PAM, ni obligatori pels seus riscos intrínsecs 

ni recomanats. 



4.4. Mobilitat 

4.4.1. Mobilitat supramunicipal 

a) Xarxa viària i ferroviària i accessibilitat 

La Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres classifica les infraestructures viàries en 

una xarxa bàsica (per a la circulació de pas i la circulació interna de llarga distància), una 

xarxa comarcal (utilitzada per a la circulació general entre els centres comarcals i entre 

d’altres nuclis importants de població) i una xarxa local i rural (vies d’àmbit local que 

s’utilitzen per a la circulació local i entre municipis propers). 

La situació de l’àmbit d’estudi, entre les comarques d’Osona i la Selva, fa que es trobi en 

el punt de pas de la comunicació viària entre Vic i Girona, des de la construcció de l’Eix 

Transversal. En tot l’àmbit d’estudi hi trobem les següents infraestructures: 

Taula 4.4.1. 

Infraestructures viàries que travessen l’àmbit d’estudi. 

Tipus xarxa Codi carretera Funció 

Bàsica C-25 Eix Transversal, de Cervera a Girona 

Comarcal Gi-520 De Viladrau a la carretera BV-5303, direcció a Seva. 

Local GIP-5251 

Comarcal Gi-543 De Viladrau a la C-25 

Local 

GIV-5201 / 

BV-5114 

Local GiV-5441 

De Mas Vidal a Viladrau al límit de la província de Girona amb 

Barcelona, on comença la BV-5251 que enllaça amb la C-25 

De Viladrau a Sant Marçal del Montseny 

Local GI-544 D’Espinelves al Coll de Revell 

Local 

BV-5201 / 

Gi-541 

De Sant Sadurní d’Osormort a Espinelves (enllaça amb la BV- 

5201) 

De Sant Sadurní d’Osormort a Sant Hilari Sacalm 

Local GIV-5411 De Coll de Revell a Sant Hilari Sacalm 

Comarcal GI-550 De Sant Hilari Sacalm a Arbúcies 

Local GI-542 De Sant Hilari Sacalm a Anglès, passant per Osor 

Local GI-551 De Sant Hilari Sacalm a Santa Coloma de Farners 

Local GIP-5251 De Mas Vidal a la Fullaca (Viladrau) 




Figura 4.4.1. 

Infraestructures viàries que travessen l’àmbit d’estudi. 

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 

D’altra banda, cal tenir en compte les previsions a nivell d’infraestructures viàries a l’àmbit 

d’estudi incloses en el Pla de Carreteres de Catalunya 2006-2026: 

- Línia d’alta velocitat Eix Transversal ferroviari: Línia destinada a trànsit mixt de 

passatgers i mercaderies i que ha d'unir les principals capitals de la Catalunya 

central, des de Lleida fins a Girona. Incorpora la connexió amb l’aeroport 

d’Alguaire. 

- Corredor transversal Península (centre - nord) - la Jonquera C-25: reconversió 

(desdoblament) entre les Oluges – Riudellots de la Selva. El Departament de 

Política Territorial i Obres Públiques ha previst desdoblar tot l’Eix Transversal, 

amb l’objectiu d’augmentar la seva capacitat, seguretat i nivell de servei. El traçat 

entre Calldetenes i Santa Coloma de Farners, que és on es localitza l’àmbit 

d’estudi, segueix en tot moment el de la carretera actual excepte a la zona de 

l’enllaç de Sant Hilari de Sacalm i en els punts on hi ha túnels. En aquests punts, 

el desdoblament es construeix separat de la carretera actual i es forma un nou 

túnel en paral·lel a l’actual. S’adaptaran els enllaços existents, tret de l’enllaç de 

Sant Hilari Sacalm, que es remodelarà totalment. Com a conseqüència del nou 



traçat de l’enllaç de Sant Hilari Sacalm, es construeix un nou viaducte, de 

Riudecós, que tindrà 640 metres de longitud. 

b) Intensitats de trànsit 

El trànsit que presenten les principals carreteres que travessen els termes municipals de 

l’àmbit d’estudi són les que es mostren a la taula següent, en base a les intensitats 

mitjanes de trànsit (IMD): 

Taula 4.4.2. 

IMD/dia de les principals infraestructures viàries de l’àmbit d’estudi. 

Codi i punt IMD % pesants Any 

C-25: Límit demarcació Barcelona / Girona - Gi-543 

(Espinelves / Viladrau) 

C-25: Gi-551 (St. Hilari Sacalm) - C-63 (Sta. Coloma de 

Farners, est) 

C-25: GI-543 (Espinelves / Viladrau) - Gi-551 (St. Hilari 

Sacalm) 

10.041 21,39 2000 

8.421 22,21 2000 

8.256 21,54 2000 

GI-550: GI-543 (Arbúcies) - GI-541 (Sant Hilari de Sacalm) 7.874 - 1999 

GI-520: GI-543 (Viladrau) - B-520 (Viladrau) (límit província) 1.413 - 1999 

GI-543: GI-550 (Arbúcies) - GI-520 (Viladrau) 1.001 - 1999 

BV-5251: de la C-25 a la GIP-5251 (abans del desviament per 

anar a la urbanització de les Guilleries) 

691 4,78 2004 

GI-544: GI-543 (Espinelves) - GIV-5441 (Espinelves) 689 8,00 1996 

GI-541: Límit C. la Selva / Osona (BV-5101) - GI-550 (St. Hilari 

Sacalm) 

473 11,03 1998 

GI-542: C-63 (Anglès) - GI-541 (S. Hilari Sacalm) 411 11,00 1993 

GI-551: GI-550 (Sant Hilari de Sacalm) - C-253 (S. Coloma de 

Farners) 

BV-5114: De Viladrau a Campins (entre Santa Fe del 

Montseny i Sant Marçal) 

BV-5201: De Sant Sadurní d’Osormort a Sant Hilari Sacalm 

(tram entre Sant Sadurní i Espinelves) 

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 

206 - 1999 

177 4,52 2005 

59 10,17 2005 



Per norma general el trànsit en les infraestructures viàries decreix entre un 20% i un 30% 

per sota de mitjana anual durant un dia laboral d’hivern, mentre el trànsit punta durant el 

mes d’agost s’incrementa entre un 50% i 60% i, fins i tot, en alguns vials pot duplicar-se. 

c) Mobilitat intermunicipal 

En l’àmbit d’estudi es generen cada dia 3.335 desplaçaments de mobilitat obligada per 

motius de treball i 1.141 desplaçaments diaris per motius d’estudis. 

Mobilitat obligada per treball 

En relació a la mobilitat obligada per treball, en el conjunt de l’àmbit d’estudi el 70,6% dels 

desplaçaments es fan a dins del propi àmbit 1 i la resta a fora. Aquest paràmetre és menor 

quan és calculat per cadascun dels municipis, fet que constata que hi ha una part important 

dels desplaçaments que es generen cap a l’exterior de cada municipi, es queden dins del 

propi àmbit d’estudi, mentre que una part més petita (menys d’un 30 %) són generats cap a 

altres municipis externs a l’àmbit. 

Municipi 

Taula 4.4.3. 

Enquesta de mobilitat obligada per treball. Any 2001. 

Generats 

interns (GI) 

Generats 

externs (GE) 

Atrets (A) 

Autocontenció 

(%) 

Espinelves 29 76 26 33,3 

Osor 61 57 34 48,8 

Sant Hilari Sacalm 2.369 902 215 69,9 

Viladrau 252 284 171 51,9 

Àmbit d’estudi 2.936 1.204 446 70,6 

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya, 2007. 

Els desplaçaments interns es realitzen majoritàriament en vehicle privat en tots els 

municipis excepte a Osor, en què l’opció més freqüent és el desplaçament a peu. En 

canvi en els desplaçaments externs, el vehicle privat és gairebé l’únic mode de transport, 

essent molt baixa la utilització del transport públic. 

1 Índex d’autocontenció. 



Figura 4.4.2. 

Enquesta de mobilitat obligada per treball. Any 2001. 

Municipi Mode de desplaçament 

Espinelves 

Osor 

Sant Hilari 

Sacalm 

Viladrau 


G.I. 

G.E. 

A 

G.I. 

G.E. 

A 

G.I. 

G.E. 

A 

G.I. 

G.E. 

A 

G.I. 

G.E. 

A 

0% 20% 40% 60% 80% 100% 

0% 20% 40% 60% 80% 100% 

0% 20% 40% 60% 80% 100% 

0% 20% 40% 60% 80% 100% 

0% 20% 40% 60% 80% 100% 

Llegenda Vehicle privat Transport públic A peu 


GI: Generats interns GE: Generats externs A: Atrets 



En relació a les destinacions, els principals nuclis atractors de mobilitat són les capitals com 

Vic i Girona, i municipis propers a l’àmbit d’estudi com Arbúcies. 

Municipi 

Espinelves 

Osor 

Sant Hilari 

Sacalm 

Viladrau 

Taula 4.4.4. 

Principals destinacions de la mobilitat obligada per treball. Any 2001. 

Principals municipis atractors 

(>10% EMO) 


Arbúcies 

Sant Julià de Vilatorta 

Girona 

Anglès 

Sant Julià de Llor i Bonmatí 

Arbúcies 

Viladrau 

Girona 

Vic 

Barcelona 

Vic 

Arbúcies 


Principals municipis d’origen 

(>10% EMO) 

Sant Julià de Vilatorta 

Centelles 



Anglès 

Bescanó 

Girona 

Arbúcies 

Girona 


Finalment, les taules 4.4.5 i 4.4.6 mostren les principals interrelacions de mobilitat obligada 

per treball en els municipis de l’àmbit d’estudi. 

Taula 4.4.5. 

Principals destinacions de mobilitat obligada per treball. Any 2001. 

Municipi >250 despl/dia 250-50 despl/dia 50-10 despl/dia 10-5 despl/dia 

Espinelves - - 

Vic 

Arbúcies 

Sant Hilari 

Sacalm 

Osor - - - 

Varis municipis 

Girona 

Anglès 

Sant Julià de Llor 

i Bonmatí 




Sant Hilari 

Sacalm 

Arbúcies 

Viladrau 

Girona 

Viladrau - - 


Taula 4.4.6. 

Santa Coloma 

Barcelona 

Vic 

Barcelona 

Vic 

Arbúcies 

Principals orígens de mobilitat obligada per treball. Any 2001. 

Osor 

Sant Celoni 

Blanes 

Breda 

Manlleu 

Hostalric 

Manlleu 

Seva 

Taradell 


Espinelves - - - 

Osor - - - 

Sant Hilari 

Sacalm 

Viladrau 

Arbúcies - 

Sant Hilari 

Sacalm 


Mobilitat obligada per estudis 

Santa Coloma 

Girona 

Espinelves 

Barcelona 

- - 

Sant Julià de 

Vilatorta 

Sant Hilari 

Sacalm 

Anglès 

Bescanó 

Anglès 

Manlleu 

Vic 

Sant Feliu de 

Guíxols 

Vic 

Seva 

Taradell 

Torelló 

Barcelona 

En relació a la mobilitat obligada per estudis, el 71,7 % dels desplaçaments generats es fan 

a dins del propi àmbit d’estudi i la resta a fora, malgrat que aquest valor varia 

considerablement quan s’observa per municipi, ja que a Espinelves tots els desplaçaments 

es fan cap a altres municipis i a Viladrau només el 33,8 % dels desplaçament es queden al 



propi municipi. Segons el mode de desplaçament, predomina l’ús del vehicle privat en 

desplaçaments fora de l’àmbit d’estudi i a peu i en transport escolar per desplaçaments 

interiors. 

Municipi 

Taula 4.4.7. 

Enquesta de mobilitat obligada per estudis. Any 2001. 

Generats 

interns (GI) 

Generats 

externs (GE) 

Atrets (A) 

Autocontenció 

(%) 

Espinelves 0 18 0 0,0 

Osor 19 13 1 59,4 

Sant Hilari Sacalm 726 196 15 78,7 

Viladrau 49 96 5 33,8 

Àmbit d’estudi 804 318 19 71,7 


Figura 4.4.3. 

Enquesta de mobilitat obligada per estudis. Any 2001. 


Espinelves 

Osor 

G.I. 

G.E. 

A 

G.I. 

G.E. 

A 

0% 20% 40% 60% 80% 100% 

0% 20% 40% 60% 80% 100% 




Sant Hilari 

Sacalm 

Viladrau 


G.I. 

G.E. 

A 

G.I. 

G.E. 

A 

G.I. 

G.E. 

A 

0% 20% 40% 60% 80% 100% 

0% 20% 40% 60% 80% 100% 

0% 50% 100% 

Llegenda Vehicle privat Transport públic A peu 


GI: Generats interns GE: Generats externs A: Atrets 

Els principals focus atractors de mobilitat per estudis són Barcelona, Vic, Girona i Arbúcies. 

4.4.2. La mobilitat interna 

a) Parc mòbil 

Dins del conjunt de Catalunya, la Selva i Osona presenten un moderat nombre de 

vehicles per cada 1.000 habitants (índex de motorització), presentant un valor 

lleugerament més elevat que el de Catalunya (727 i 740 vehicles/1.000 habitants). Si 

s’observa aquest paràmetre per municipi, s’evidencia que només a Sant Hilari l’índex de 

motorització és el mateix que el que presenta la comarca, mentre que a Viladrau, 

Espinelves i Osor aquest valor és molt major. 



22,6% 

8,6% 

Figura 4.4.4. 

Parc mòbil segons tipus de vehicles. Any 2005. 

1,1% 3,3% 

64,4% 


Turismes 

Motocicletes 

Camions i furgonetes 

Tractors industrials 

Autobusos i altres 

En els darrers 14 anys, l’índex de motorització s’ha incrementat entre un 8% i un 70% 

segons el municipi, a causa de l’increment en el nombre de vehicles. 

Taula 4.4.8. 

Evolució de l’índex de motorització (vehicles / 1.000 habitants). Període 1991-2005. 

Municipi 

Nombre vehicles 

(2005) 

Índex de 

motorització (2005) 

Increment Índex 

1991-2005 (%) 

Espinelves 188 974,1 8 

Osor 452 1.105,1 70 

Sant Hilari Sacalm 4.230 772,7 40 

Viladrau 865 880,9 50 

Àmbit d’estudi 5.735 822,5 41 




) Xarxa viària i anàlisi de la mobilitat interna 

A continuació es fa l’anàlisi dels principals elements que estructuren la mobilitat interna 

de cadascun dels municipis de l’àmbit d’estudi: 

Espinelves 

El municipi d’Espinelves té una sola entitat de població que pren el mateix nom. El nucli 

urbà disposa d’una xarxa viària amb un nombre reduït de carrers, però força extensa pel 

què fa a la seva longitud d’aproximadament 3,8 km. 

Els principals carrers són el carrer Sant Hilari i el carrer de Vic en el nucli antic, i el 

passeig de les Guilleries i el carrer Mossèn Jacint Verdaguer, com a vies de 

circumval·lació. 

El municipi també disposa d’una petita àrea industrial, ocupada per un nombre molt reduït 

de tallers, amb accés propi des de la carretera principal. 

El municipi no esdevé massa problemàtic en relació a l’accidentalitat, tot i que cal 

destacar l’accés al nucli urbà des de la carretera, ja que es tracta d’una cruïlla en un 

revolt molt tancat i amb una visibilitat molt reduïda, caldria doncs instal·lar un mirall. Es 

destaca alhora, la inexistència d’elements de pacificació del trànsit rodat en aquest punt, 

on seria molt necessari, així com en cap altre punt del nucli urbà. 

Existeix una zona de pàrquing al bell mig del nucli urbà, al costat de la plaça de l’església, 

fet que fa inevitable la circulació dels vehicles pel nucli antic, malgrat que aquest accés hi 

és limitat en algunes vies per tractar-se de vials massa estrets o amb escales. No existeix 

problemàtica a nivell d’estacionament, ja que l’existent té capacitat per a uns 20 cotxes. 

Tampoc existeix problemàtica en aquest sentit durant la celebració de la Fira de l’Avet, ja 

que es condicionen diversos espais per a aparcament, entre aquests el camp de futbol, i 

es restringeix el trànsit de manera que les vies d’entrada i sortida del nucli urbà es 

converteixen en vies de sentit únic. 

En general, la qualitat del ferm del nucli urbà es troba en bon estat, malgrat que algun 

carrer perifèric al nucli és encara de terra o amb un asfaltat de poca qualitat. Pel què fa 

als camins rurals, no n’hi ha cap que hagi estat asfaltat i tampoc es preveu cap actuació 

en aquest sentit, tot i que els principals s’han condicionat amb tot-ú. 




Figura 4.4.5. 

Topogràfic del nucli urbà d’Espinelves. 



Imatges del nucli urbà d’Espinelves. 

En relació a l’accessibilitat, resten diversos equipaments no adaptats. Pel que fa a la zona 

urbana, la majoria de carrers dins del nucli antic es troben a un sol nivell i, per tant, no 

existeixen elements que puguin dificultar la mobilitat. No obstant això, la resta dels vials 

del nucli urbà presenten voreres d’amplada insuficient per a garantir la mobilitat i 



disminuir l’accidentalitat, i algunes de les existents no estant condicionades de forma 

adequada. 

Pel que fa a actuacions previstes, es preveu redactar un POUM per tal d’actualitzar la 

normativa de planejament del municipi. 

Osor 

El municipi d’Osor es troba format pels veïnatges d’Osor, les Mines d'Osor, Sant Miquel 

de Ter i Santa Creu d’Horta. La xarxa viària d’Osor té una longitud aproximada d’uns 2 

quilòmetres, amb el carrer Major com a vial principal. 


Figura 4.4.6. 

Topogràfic del nucli urbà d’Osor. 

El municipi no esdevé massa problemàtic en relació a l’accidentalitat, tot i que el pas de la 

carretera GI-542 suposa un punt de perillositat. No s’ha instal·lat cap mesura de 

pacificació del trànsit rodat, com podrien ser els passos de vianants elevats. 



L’estat del ferm és en general força bo, malgrat que encara es troben algunes vies sense 

asfaltar, però amb projecte de ser arranjades en breu, com és el cas del carrer dels 

Països Catalans. 

L’estacionament de vehicles esdevé molt problemàtic al nucli urbà, en concret al carrer 

Major. Es tracta d’un carrer de doble sentit, que és el tram urbà de la carretera GI-542, i 

que no disposa de suficient espai per a aparcament. Tot i la falta d’espai, s’hi aparca en 

línia, de manera que s’envaeix la meitat d’un dels dos carrils, fet que esdevé problemàtic 

ja que suposa un risc d’accidents. El consistori ha previst crear un pàrquing, però cal 

resoldre diversos tràmits per tal que això sigui una realitat. 

En relació a l’accessibilitat a la via pública, existeixen diversos factors que creen 

problemàtica en aquest sentit. El carrer Major no disposa de voreres de suficient amplada 

i bon estat del ferm, alguns carrers del nucli antic contenen trams d’escales i alguns 

d’altres estan pavimentats amb llambordes. Tot i això, la majoria de carrers es troben a 

un sol nivell, sense presència de voreres, i amb pas exclusiu per a vianants donada la 

insuficient amplada d’alguns carrers per al pas de vehicles, fan que la problemàtica de 

l’accessibilitat no sigui un comú a tots els vials del nucli d’Osor. 



Imatges del nucli urbà d’Osor. 

Està previst que a curt termini es comencin els treballs de redacció d’un nou Pla 

d’Ordenació Urbana (POUM). 




El terme municipal de Sant Hilari Sacalm presenta dues entitats de població: el nucli 

principal i la urbanització Cal Sastre, que es troba situada a uns pocs quilòmetres del 

centre urbà, al nord est del mateix. Sant Hilari és el nucli més gran de l’àmbit d’estudi i, 

per tant, és el que disposa de la xarxa viària més complexa i extensa, amb una longitud 

aproximada de gairebé 20 km. La urbanització de Cal Sastre disposa d’una xarxa viària 

amb una extensió total de gairebé 2 km. 

Els carrers principals són el passeig de la Font del Cirerer, la carretera d’Arbúcies i el 

carrer Dr. Morales, vertebradors del centre del nucli urbà, i el carrer de la Bòbila i la ronda 

Sud, com a vies de circumval·lació. 

En tractar-se d’un nucli amb una trama viària extensa, també disposa de punts 

problemàtics en relació a l’accidentalitat. Per aquest motiu, s’han instal·lat algunes 

mesures de pacificació del trànsit rodat, com els passos de vianants al passeig de la Font 

del Cirerer, i les rotondes a la carretera de Vic i a la plaça del Mil·lenari. Una mesura que 

també ha servit per reduir el risc d’accidents al centre urbà, alhora que l’ha alliberat d’un 

gran volum de vehicles pesants, ha estat la construcció de la ronda sud, que desvia els 

camions que accedeixen al municipi des de l’Eix Transversal i es dirigeixen a la planta 

embotelladora de Font Vella. Pel que fa a les zones exclusives per a vianants, bona part 

dels carrers del casc antic hi estan inclosos donada la seva amplada, insuficient per al 

pas de vehicles. 

La qualitat del ferm de la xarxa viària interna en general és força regular, excepte alguns 

vials de recent urbanització i alguns carrers del nucli antic que s’han anat arranjat. 

L’oferta d’aparcament és molt àmplia en tot el nucli urbà. Existeixen dues grans zones de 

pàrquing: la de la plaça de l’Ajuntament, per unes 100 places i la plaça de les Guilleries, 

amb unes 16 places. D’altra banda, el nucli disposa d’altres punts amb oferta 

d’aparcament senyalitzat, com la plaça de Cal Ros, el carrer de la Piscina, la plaça Josep 

Moragues i la plaça del Mil·lenari. No obstant això, es detecten diversos punts on 

s’estaciona incorrectament. 

En relació a l’accessibilitat, cal destacar el fet que alguns carrers del centre històric es 

troben a un sol nivell i, per tant, la inexistència de voreres fa que no hi hagi obstacles a la 

mobilitat, malgrat que en algun punt hi ha algun tram d’escales. No obstant, la resta de la 

xarxa viària no disposa d’infraestructura suficient per a garantir la circulació de persones 

amb mobilitat reduïda, per manca d’amplada de voreres o mal estat del ferm de les 

mateixes. Pel que fa als equipaments municipals, l’edifici de l’Ajuntament s’està 

remodelant per tal d’incorporar aquelles mesures necessàries per no dificultar 

l’accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda. 




Figura 4.4.7. 

Topogràfic del nucli urbà de Sant Hilari Sacalm. 

El municipi de Sant Hilari també disposa de dues zones industrials: el polígon industrial la 

Bòbila i el polígon industrial Mas Garriga. El primer es troba situat a l’extrem oriental del 

nucli i disposa d’una ronda d’accés directe (el carrer de la Bòbila) des de l’entrada sud del 

nucli urbà. El segon es troba situat al nord del nucli, entre aquest i la urbanització de Cal 

Sastre i s’hi accedeix des del carrer de Mas Garriga, a la carretera de la Font Picant. 

Està previst que a curt termini es realitzi una nova revisió del Pla General d’Ordenació 

Urbana. 




Imatges del nucli urbà de Sant Hilari Sacalm i la urbanització de Cal Sastre. 


Viladrau 

El municipi de Viladrau té agregats els nuclis de Viladrau, les Casiques, les Corts, les 

Paitides i les Índies. Altrament, a la banda nord occidental del municipi es localitza la 

urbanització de les Guilleries. El nucli principal, Viladrau, disposa d’un extens i complex 

tramat viari amb una longitud aproximada de gairebé 11 km. 

Els vials principals de Viladrau són la pròpia carretera que travessa el municipi (GI-520 

cap a Seva i GI-543 cap a Espinelves), i els carrers que envolten el nucli antic (c/ Balcells 

i Morató, c/ Mercè Torres, c/ Sant Marçal i c/ de Torreventosa) i la via que fa de 

circumval·lació del nucli per la banda sud (Avinguda del Montseny). 



Figura 4.4.8. 

Topogràfics del nucli urbà de Viladrau i la urbanització de les Guilleries. 

VILADRAU 


LES 

GUILLERIES 

La xarxa viària presenta una molt mala qualitat tant al nucli de Viladrau com a les 

Guilleries. En general, el ferm es troba en mal estat, les voreres són absents o d’amplada 

insuficient, i bona part dels vials del nucli de Viladrau no es troben asfaltats. Aquests fets, 

juntament amb l’excessiu pendent de molts dels carrers, fan que sigui un espai urbà 

inaccessible per a persones amb mobilitat reduïda i problemàtic en relació al risc 



d’accidentalitat. Les vies arranjades recentment són les úniques que presenten una bona 

qualitat tant de l’espai urbà com de les característiques pròpies que ha de disposar per tal 

de no obstaculitzar la mobilitat, com són el carrer Migdia, el carrer Mossèn Cinto 

Verdaguer, el passeig de les Delícies i la plaça Major. Altres mesures que s’han portat a 

terme per facilitar l’accessibilitat en persones amb mobilitat reduïda és la construcció 

d’una rampa per accedir a l’església, al dispensari i al local social i el Centre Cultural 

Europeu de la Natura té adaptat l’accés a persones disminuïdes. Està previst adequar 

l’edifici de l’Ajuntament en breu. 

Viladrau disposa d’una zona apta per a aparcar al centre del nucli urbà així com zones de 

pàrquing en filera i en bateria correctament senyalitzades als carrers Mercè Torres, 

Balcells Morató, Pare Claret, Sant Marçal i passeig de la Pietat. Es troba en projecte una 

adequació i ampliació de l’àrea d’aparcament central, que disposarà d’un total d’entre 100 

i 120 places. Una vegada finalitzat aquest projecte, es preveu tancar al trànsit els carrers 

del nucli antic. 

Viladrau també disposa de dues zones industrials properes al nucli urbà, la dels Segalàs 

al sud, disposa d’accés directe des de la carretera GI-520 de Viladrau a Seva. La qualitat 

de l’espai viari en aquestes zones també és deficient, ja que encara que són 

d’urbanització recent, en molts casos les obres estan inacabades. 

Pel que fa als camins rurals, no n’hi ha cap que hagi estat asfaltat i tampoc es preveu cap 

actuació en aquest sentit. 


Imatges del nucli urbà de Viladrau, de la urbanització de les Guilleries i de la zona 

industrial. 



4.4.3. Xarxa per a bicicletes 


Els municipis de l’àmbit d’estudi, a excepció de Viladrau, disposen d’una àmplia xarxa per 

a bicicletes en l’entorn rural ben senyalitzada i inventariada, però no disposa en canvi, de 

carrils bici en l’espai urbà sinó tan sols d’aparcaments per a bicicletes al nucli de Sant 

Hilari Sacalm i en el cas de Viladrau a l’escola i al Centre Cultural Europeu de la Natura. 

4.4.4. Transport públic 

Atenent a les característiques pròpies dels municipis, cap d’ells disposa de transport 

públic urbà. Pel que fa al transport públic interurbà la taula següent en mostra les 

principals característiques de les línies existents. 

Taula 4.4.9. 

Oferta de transport col·lectiu regular als municipis de l’àmbit d’estudi. 

Línia 

Viladrau - Vic (per 

Seva i Balenyà) 

(SAGALÉS, S.A.) 

Sant Hilari – 

Arbúcies – Girona 

(HISPANO 

HILARIENCA, S.A.) 

Municipis de l’àmbit d’estudi on 

passa 

Viladrau 


Altres 

Freqüència: 4/dia i sentit i 

1/dia i sentit en dies festius 





Línia 

Sant Hilari - 

Barcelona 

(HISPANO 


Sant Hilari – Girona 

(HISPANO 


Espinelves –Vic (Per 

La Fullaca) 

(SAGALÉS) 

Municipis de l’àmbit d’estudi on 

passa 



Osor 

Espinelves 


Altres 



Freqüència: 1/dia i sentit 

Freqüència: 1/dimarts i dijous 

i sentit 

El Consell Comarcal de la Selva ofereix un servei de Transport Adaptat, ajustat al grau de 

disminució dels possibles usuaris, per tal de possibilitar el seu accés als serveis socials 

d'atenció especialitzada, o aquells altres que permetin garantir la seva integració. 

En general però, es considera que el servei de transport públic no cobreix les necessitats 

dels municipis de l’àrea d’estudi. 

4.4.5. Impacte ambiental de les infraestructures viàries 

Els diferents impactes ambientals de les infraestructures viàries es valoren en els 

diversos apartats de vectors ambientals (soroll, contaminació atmosfèrica, sistemes 

naturals...). 

Per tant, a continuació es valora l’afectació que exerceixen les infraestructures de 

transport sobre el territori. Aquest impacte es tradueix en: 

- La pèrdua d’hàbitats i transformació del medi físic i hidrològic. (valorat en l’apartat de 

biodiversitat i paisatge). 

- Contaminació atmosfèrica i acústica (valorats en els apartats corresponents). 

- Efecte barrera, amb el conseqüent aïllament de poblacions (amfibis, rèptils i 

mamífers) i atropellament de fauna. 

- Destorb de la fauna. 

Rossell i Velasco (2000) indiquen que unes intensitats mitjanes de trànsit (IMD) de 10.000 

vehicles és el llindar aproximat en el qual una carretera esdevé una barrera 

infranquejable per a la fauna, entre 1.000 i 10.000 vehicles l’efecte barrera és important, i 



menor de 1.000 l’efecte barrera és baix. La situació de l’àmbit d’estudi se sintetitza al 

gràfic següent. Cal tenir present que durant els mesos d’estiu pot incrementar-se el trànsit 

dels vials analitzats. 

BV-5201 

BV-5114 

GI-551 

GI-542 

GI-541 

GI-544 

BV-5251 

GI-543 

GI-520 

GI-550 

C-25 

Figura 4.4.9. 

Impacte de les infraestructures viàries sobre la fauna. 

Efecte baix Efecte important Barrera infranquejable 

0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2007. 



IMD

4.5. Aigua 

En aquest apartat s’aborda la totalitat dels aspectes relatius a la gestió de l’aigua en els 

municipis d’ Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau, des de la seva captació i el seu 

ús, fins al seu abocament final. 

4.5.1. Abastament d’aigües 

El subministrament de l’aigua potable en el conjunt de la Mancomunitat Intermunicipal de les 

Guilleries, tot i que és de gestió municipal, és divers en tant que s’ha delegat a empreses 

proveïdores i distribuïdores d’aigua potable, o bé, es gestiona des del propi ajuntament 

(vegeu taula 4.5.1). 

Taula 4.5.1. 

Entitats encarregades del subministrament dels municipis. 

Municipi Entitat gestora 

Espinelves Ajuntament 

Osor Ajuntament 

Sant Hilari Sacalm Aigües potables Saleta S.A. 1 

Viladrau Anna Mª Torrent de Albert 

Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Inermunicipal de les Guilleries, 2007. 

Pel que fa a l’abastament, tots els municipis disposen de fonts pròpies exceptuant Sant Hilari 

Sacalm i Viladrau. No obstant això, en l’àmbit d’estudi existeix un nombre abundant 

d’abastaments, degudament legalitzats o no, mitjançant fonts pròpies destinades a ús 

agrícola, ramader, industrial, recreatiu i fins i tot domèstic dels masos i habitatges aïllats 

existents en el territori. Segons dades facilitades per l’Agència Catalana de l’Aigua, en el seu 

Registre d’Aigües hi figuren un total de 176 aprofitaments amb un volum total concedit de 

4.158.392 m 3 /any. 

1 Durant l’elaboració d’aquest document l’entitat gestora de Sant Hilari Sacalm ha estat fusionada per SOREA. 



a) Captació, potabilització, distribució i subministrament d’aigua 

La captació d’aigua es fa a través de diversos aprofitaments d’aigües subterrànies i 

superficials, en la majoria de casos, de titularitat privada. La gestió, no obstant, és diferent a 

cada municipi tal i com s’ha mencionat anteriorment. 

Les principals característiques d’aquests aprofitaments d’aigües subterrànies es descriuen a 

la taula 4.5.2. 

Taula 4.5.2. 

Relació dels aprofitaments d’aigua potable per a cadascun dels municipis. 

Municipi Topònim 

Tipus 

aprof. 

Profunditat 

(m) 

Diàmetre 

(mm) 

Cabal 

(l/h) 

Espinelves Pou Espinelves subterrani 140 220 5.500 

Osor 

Sant Hilari 

Sacalm 

Viladrau 

Mina del Ripoll superficial - - 

Sot dels Paraires superficial - - 

Sot de la Noguerola superficial - - 

Pou nou subterrani 140 110 36.000 

Pou Mines d’Osor 2 subterrani 25 4.500 5.000 

Pou 1 

Pou 2 

Pou 3 

Pou 4 

Pou 5 

Pou 6 

Pou 7 

subterrani 

Entre 120 i 

200 



180 

s.d. 

Entre 

4.000 i 

25.000 

Aiguaneix a1 (Mina de l’Arqué) subterrani 40 680 2.000 

Aiguaneix a2 (Font Gemena 1) 3,62 1.830 1.000 

Aiguaneix a3 (Els Cortils 1) 4,40 1.650 1.500 

Aiguaneix a4 (Els Cortils 2) 2,60 2.400 2.500 

Aiguaneix a5 (Font Gemena 2) 2,50 1.650 1.200 

Aiguaneix a6 (Plà del Turné) 2,45 1.400 1.300 

Aiguaneix a7 (Mina del Lladoner) 100 850 1.000 

Galeria G1 (Canalis 1) 54 850 3.300 

Galeria G2 (Sot de la Tuna 1) 

2 Aquest pou de titularitat privada abasta el nucli de Mines d’0sor. 

89 90 3.000

Municipi Topònim 

Tipus 

aprof. 

Profunditat 

(m) 

Diàmetre 

(mm) 

Cabal 

(l/h) 

Galeria G3 (Sot de la Tuna 2) 39 850 4.000 

Galeria G4 (Sot de la Tuna 3) 30 750 3.500 



Galeria G7 (Baga de Cortils 1) 16 780 1.200 

Galeria G8 (Baga de Cortils 2) 21 800 2.220 

Galeria G9 (Sot de Font del Llop 1) 1 1.500 1.600 

Galeria G10 (Sot de Font del Llop 2) 4,80 800 1.500 



Galeria G13 (Sot de Mosquits 1) 4,80 900 2.000 

Galeria G14 (Sot de Mosquits 2) 

3,65 600 2.900 

Pou Castanyer de les Nou Branques 

(Sot de Rió) 

Rierol Collada del Vilar (Les 

Guilleries) 

90 125 420 

superficial - - 14.040 

Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries i empreses concessionàries, 2007. 

Captació 

L’aigua subministrada a cadascun dels municipis procedeix dels diferents aprofitaments 

d’aigües subterrànies i superficials descrits anteriorment. El volums d’aigües explotats són 

els que es posen, per tant, a la xarxa de proveïment públic. Com a excepcions cal destacar: 

a Espinelves la manca de comptador a la sortida del pou i/o a l’entrada del dipòsit no 

permet conèixer els volums explotats per la captació municipal, i 

els aprofitaments d’Osor en què es desconeixen els volums explotats per la manca de 

comptador a la sortida dels pous i/o a l’entrada dels dipòsits, i 

les captacions de Sant Hilari Sacalm no disposen de comptadors. 

En canvi, a Viladrau hi ha 3 comptadors a la sortida dels dipòsits. 

L’evolució dels volums d’aigua subministrada a cada municipi es mostren a la taula següent: 



Municipi 

Espinelves 

Osor 


Taula 4.5.3. 

Detall (m 3 /any) d’aigua potable subministrada. Període 2002-2006. 

Volum subministrat (m 3 /any) 

2002 2003 2004 2005 2006 

Indeterminat 

Indeterminat 

Indeterminat 

Viladrau 137.593 151.927 163.621 159.571 170.875 

Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Inermunicipal de les Guilleries i empreses concessionàries, 2007. 

Potabilització i distribució 

Tant la potabilització de l’aigua com la seva distribució a cada municipi és diferent ja que 

depèn de diversos factors: la situació dels diferents aprofitaments i dels dipòsits, la manera 

en que es fa la portada d’aigües i la facilitat de connexió amb els nuclis urbans i els veïnats. 

A continuació, de manera resumida, es comenten els processos de potabilització a 

cadascun dels municipis, així com els sistemes de distribució de l’aigua potable a les 

respectives xarxes de proveïment públic. 

Municipi Potabilització i distribució de l’aigua Tipus xarxa i material 

Espinelves 

Osor 

L’aigua captada pel pou municipal és conduïda fins al 

dipòsit de capçalera (240 m 3 ) situat al Pg. Montseny on 

es desinfecta amb hipoclorit sòdic. L’aigua un cop 

clorada es deriva per gravetat a dos dipòsits de 

regulació (en total 4 m 3 ) situats a la zona de Taieda i 

posteriorment es distribueix per tota la xarxa de 

proveïment d’aigua potable. 

S’ha construït un nou dipòsit que substituirà en breu al 

dipòsit de capçalera, el qual passarà a ser de regulació i 

s’eliminaran els dos dipòsits de regulació actuals. 

L’aigua captada per les 2 déus (Mina del Ripoll i Sot 

dels Paraires) juntament amb la del Sot de la Noguerola 

és conduïda per gravetat (1) fins al dipòsit de capçalera 

(15 m 3 ) on es clora de manera automàtica amb 

hipoclorit sòdic i es subministra a la xarxa del nucli urbà; 

i (2) fins al dipòsit situat al barri de Solarich (310 m 3 ) on 

rep tractament de desinfecció i es posa en xarxa per 

abastir el barri. Altrament hi ha un pou en construcció 

pendent d’entrar en servei. 

Xarxa ramificada 100% 

Materials: 

-Fibrociment 70% 

-PVC 10% 

-Polietilè 20% 

Xarxa mixta: 

-mallada 90% 

-ramificada 10% 

Materials: 


-PVC 10% 




Municipi Potabilització i distribució de l’aigua 

En el cas del nucli Mines d’Osor, l’aigua explotada pel 

pou de titularitat privada es condueix per impulsió fins al 

dipòsit situat sobre la colònia de 5.000 l de capacitat. 

Posteriorment per gravetat es distribueix als habitatges 

del nucli. 

Tipus xarxa i material 

Sant Hilari 

Sacalm 

Viladrau 

Es diferencien dues xarxes corresponents a la zona alta 

del municipi i a la zona baixa. L’aigua captada pels 

diferents aprofitaments d’aigües és conduïda fins a 2 

dipòsits de decantació de 60 m 3 de capacitat cadascun, 

amb la finalitat d’eliminar la terbolesa de l’aigua. 

Des del dipòsit de la zona alta, una part de l’aigua, per 

gravetat es distribueix per la xarxa mentre que l’altra es 

transporta per impulsió fins a 2 dipòsits de regulació de 

200 i de 500 m 3 . 

Des del dipòsit de la zona baixa es condueix l’aigua fins 

al dipòsit de capçalera de Vallicrosa (400 m 3 ) on es 

desinfecta i es posa en xarxa per gravetat. 

Hi ha 2 zones de subministrament i per tant 2 xarxes en 

baixa: la del nucli urbà i la de la urbanització Les 

Guilleries. 

L’aigua captada (tant superficial com subterrània) és 

conduïda fins al dipòsit de capçalera-ETAP per gravetat, 

on es desinfecta amb hipoclorit sòdic a partir d’un 

dossificador automàtic. Posteriorment, per gravetat, es 

distribueix per tota la xarxa del nucli urbà. 

L’aigua captada pel rierol de la Collada del Vilar (font 

d’abastament de la urbanització de les Guilleries) es 

condueix fins a un embassament de 2.700 m 3 de 

capacitat i des d’on s’eleva posteriorment a un dipòsit 

de capçalera-ETAP (15 m 3 ), situat a uns 10 km de 

Viladrau. El procés de potabilització, com ja s’ha dit, 

consisteix en la dosificació automàtica d’hipoclorit sòdic 

al dipòsit de capçalera. 

Xarxa mixta: 

-mallada 20% 

-ramificada 80% 

Materials: 


-PVC 10% 


Xarxa ramificada al 

nucli de Viladrau i 

mallada a la 

urbanització les 

Guilleries. 

Materials: 

Nucli Viladrau 

Fibrociment 15% 

PVC 25% 

Polietilè 60% 

Urb. Les Guilleries 

Polietilè 100% 

Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries, empreses concessionàries i Departament de Salut, 

2007. 

Els municipis que han delegat la gestió del seu abastament a empreses concessionàries; 

disposen de la grafia de la xarxa de distribució de l’aigua potable existent en suport digital i 

en la qual es reflecteixen les diferents seccions de les canonades de distribució en baixa. 



Subministrament d’aigua potable 

Les diverses xarxes de proveïment públic abasten la pràctica totalitat dels nuclis urbans, tal i 

com segueix: 

Terme municipal Nuclis servits 

Espinelves Nucli urbà Espinelves 

Osor 

Sant Hilari Sacalm Nucli urbà 

Viladrau 

Nucli urbà Osor i Barri de Solarich 

No tenen connexió a xarxa de subministrament les àrees de Santa Creu 

d’Horta, Sant Miquel de Ter i les Mines d’Osor. 

Nucli urbà Viladrau i urbanització les Guilleries. 

La resta del municipi no té connexió a xarxa de subministrament. 


El conjunt d’ajuntaments proveeixen aigua potable a un total de 3.850 abonats (comptadors) 

distribuïts per municipis de la següent manera: 

Taula 4.5.4. 

Evolució del nombre d’abonats per municipis. Període 2002-2006. 

Municipi 

Nombre abonats/comptadors 

2002 2003 2004 2005 2006 

Espinelves - 118 133 137 139 

Osor 3 248 251 251 251 254 

Sant Hilari Sacalm 2.356 2.400 2.457 2.511 2.618 

Viladrau 649 670 758 800 829 

Àmbit d’estudi - 3.439 3.599 3.699 3.840 

Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de Guilleries i empreses 

concessionàries, 2007. 

3 Al total d’abonats s’han d’afegir uns 10 abonats més corresponents al nucli de les Mines d’Osor. 



El rebut de l’aigua dels diferents municipis, corresponent als abonats que destinen l’aigua a 

usos domèstics, és el model tipus en l’actualitat i la factura es pot dividir en dos conceptes: 

aigua potable i 

tributs de la Generalitat de Catalunya. 

En primer terme s’inclou un apartat referent a l’aigua potable pròpiament dita on s’inclouen 

els diferents blocs. A la taula 4.5.5 es mostren els diferents trams o blocs amb la seva tarifa 

per als respectius municipis. 

Taula 4.5.5. 

Apartats inclosos com a factura d’aigua potable. 

Concepte m 3 

Municipi 

1r tram 

Domèstic 

2n tram 3r tram 4rt tram 

Industrial 

Espinelves 0-36 >36 - - - 

Osor 0-50 51-100 101-150 >150 - 

Sant Hilari Sacalm 0-10 11-15 >15 - - 

Viladrau 0-36 36-72 >72 - - 


A més del consum, s’inclouen les quotes de conservació de comptador i l’IVA corresponent 

a l’aigua (7%) i al comptador (16%). 

En segon terme s’inclouen els tributs de la Generalitat de Catalunya corresponents als antics 

Increment de Tarifa de Sanejament i Cànon d’Infrastructura Hidràulica, actualment Cànon de 

l’Aigua, regulat pel Decret 3/2003 de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la 

legislació en matèria d'aigües de Catalunya. 

Des de l’1 d’abril de 2005 han entrat en vigor les noves modificacions en el Cànon que, 

d’una banda, introdueix un tercer tram de consum per afavorir les persones que fomenten 

l’estalvi d’aigua; i d’altra banda, ajusta la base imposable a la dotació bàsica per habitatge 

que passa a ser de 3 membres en comptes de 4 com fins ara. 

A la taula 4.5.6 es mostren els tipus de gravamen segons el consum d’aigua per una unitat 

de convivència de 3 membres. 



Taula 4.5.6. 

Tipus de gravamen per una unitat de convivència de 3 persones per habitatge. 

Trams Tipus de base Coeficient Tipus final 

1r tram (18 m 3 ) 0,3448 5 1,7240 

Font: Agència Catalana de l’Aigua, 2007. 

Les famílies amb unitats de convivència superior als 3 membres es podran beneficiar 

econòmicament ja que s’amplien els m 3 dels diferents trams en funció del nombre de 

persones que conviuen en un mateix habitatge: 

Taula 4.5.7. 

Base imposable mensual en m 3 . 

Persones per habitatge 1r tram 2n tram 3r tram 

0-3 ≤10 10-18 >18 

4 13 13-24 >24 

5 16 16-30 >30 

6 19 19-36 >36 

7 22 22-42 >42 

n 3 n+1 >(3 n+1) a 6 n >6 n 


En alguns dels municipis, s’inclouen en la factura de l’aigua, les taxes municipals per 

prestació de serveis al servei d’escombraries i al servei de sanejament (clavegueram). 

Al municipi d’Espinelves la facturació és semestral i el rebut inclou la conservació del 

comptador però no cap taxa de sanejament ni escombraries. A Osor la facturació inclou 

taxes de conservació del comptador i de xarxa. A Viladrau i Sant Hilari Sacalm no s’inclou 

cap taxa de serveis a la facturació trimestral de l’aigua, únicament les de conservació del 

comptador. 

Un factor a tenir en compte és que en alguns municipis hi ha diferents tarifes en funció de si 

el consum és domèstic o industrial. Aquest és el cas del municipi de Viladrau (vegeu taula 

4.5.9). 

La facturació és trimestral a tots els municipis, excepte el municipi d’Espinelves que és 

semestral. 



L’evolució del preu de l’aigua potable a cadascun dels municipis ha estat diferent. Aquesta 

evolució es pot analitzar en base a les dades facilitades per les respectives companyies 

subministradores i pels ajuntaments, corresponents al període 2000-2005 (vegeu taula 4.5.8 

i 4.5.9). 

Evolució 

del preu del 

m 3 d’aigua 

(€) 

Taula 4.5.8. 

Evolució del preu (en euros/m 3 ) de l’aigua per a ús domèstic. 

Municipi Espinelves* Osor 

Sant Hilari 

Sacalm 

Viladrau 

1r tram s.d. 0,1503 0,2600 0,2278 

2002 

2003 

2004 

2005 

2006 

Clau: s.d. sense determinar 

2n tram s.d. 0,2404 0,2900 0,3144 

3r tram - 0,6010 0,3500 - 

4rt tram - 1,2020 - - 

1r tram 0,5844 0,1503 0,2800 0,2330 

2n tram 1,0000 0,2404 0,3500 0,3216 

3r tram - 0,6010 0,5500 0,4660 

4rt tram - 1,2020 - - 

1r tram 0,5844 0,1503 0,2800 0,2414 

2n tram 1,0000 0,2404 0,3500 0,3332 

3r tram - 0,6010 0,5500 0,4828 

4rt tram - 1,2020 - - 

1r tram 0,6667 0,1503 0,2800 0,2414 

2n tram 1,0000 0,2404 0,3500 0,3332 

3r tram - 0,6010 0,5500 0,4828 

4rt tram - 1,2020 - - 

1r tram 0,6667 0,1503 0,2800 0,2767 

2n tram 1,0000 0,2404 0,3500 0,3819 

3r tram - 0,6010 0,5500 0,5533 

4rt tram - 1,2020 - - 

* Cal considerar que la facturació de l’aigua en el municipi d’Espinelves és semestral mentre que a la resta dels municipis 

és de caràcter trimestral. Essent, per tant, valors no comparables. 


En aquest interval de temps, a la majoria dels municipis no hi ha hagut cap modificació en el 

preu o bé un lleuger augment del preu de l’aigua en els darrers anys (vegeu figura 4.5.1). 



Figura 4.5.1. 

Evolució del preu de l’aigua per cada municipi. Període 2002-2006. 

€/m3 

€/m3 

€/m3 

€/m3 

0,6800 

0,6600 

0,6400 

0,6200 

0,6000 

0,5800 

0,5600 

0,5400 

0,1600 

0,1400 

0,1200 

0,1000 

0,0800 

0,0600 

0,0400 

0,0200 

0,0000 

0,2850 

0,2800 

0,2750 

0,2700 

0,2650 

0,2600 

0,2550 

0,2500 

0,3000 

0,2500 

0,2000 

0,1500 

0,1000 

0,0500 

0,0000 

Espinelves 

(faturació semestral) 

0,5844 0,5844 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la taula 4.5.8. 

0,6667 0,6667 

2002 2003 2004 2005 2006 

Osor 

(faturació trimestral) 

0,1503 0,1503 0,1503 0,1503 0,1503 

2002 2003 2004 2005 2006 

0,2600 



0,2800 0,2800 0,2800 0,2800 

2002 2003 2004 2005 2006 

Viladrau 


0,2278 0,2330 0,2414 0,2414 



0,2767 

2002 2003 2004 2005 2006

En la figura 4.5.1 es pot comparar el preu del m 3 d’aigua entre els municipis de la 

Mancomunitat. Tal i com es pot observar, els municipis on el m 3 resulta més car són Sant 

Hilari i Viladrau, mentre que a Espinelves i sobretot a Osor és més econòmic. En aquesta 

comparativa cal tenir en compte que la tarifa pel municipi d’Espinelves és de caràcter 

semestral mentre que la de la resta dels municipis és de caràcter trimestral. Cal destacar 

que el càlcul s’ha fet en relació al primer bloc o tram i per a ús domèstic. Aquestes 

diferències de tarifa normalment són motivades per la dificultat de la portada d’aigua a 

determinades àrees ja que necessiten d’unes infrastructures molt més complexes. 

Taula 4.5.9. 

Comparativa preu de m 3 d’aigua a l’àmbit d’estudi. Any 2006. 

Municipi 

Preu m 3 (€) 

Domèstic Industrial 

Espinelves 0,6667 - 

Osor 0,1503 - 

Sant Hilari Sacalm 0,2800 - 

Viladrau 0,2767 0,3292 


b) Qualitat de l’aigua d’abastament 

• La xarxa d’aigua potable 

La normativa bàsica d’aplicació en el servei d’abastament d’aigua potable és a nivell estatal i 

està inclosa en el Real Decret 140/2003 de 7 de febrer, BOE número 45 de 21.02.03, 

d’harmonització amb la Directiva 98/83/CE de 3 de novembre. En aquesta normativa 

s’estipula que totes les aigües destinades a consum humà han de satisfer els criteris de 

qualitat de l’annex I i completats amb proves analítiques i de les seves corresponents 

metodologies dels annexos IV i V. Aquesta normativa deroga el RD 1138/1990 de 14 de 

setembre i fixa les normes tècnico-sanitàries per a la captació, tractament, distribució i 

control de qualitat de les aigües de consum públic. 

El RD 140/2003 estableix en diversos annexos els (1) paràmetres i valors paramètrics que 

han de complir les aigües potables: 

• Annex A.-Paràmetres microbiològics. 

• Annex B.-Paràmetres químics que es controlen segons les especificacions del 

producte. 

• Annex C.-Paràmetres indicadors. 



• Annex D.-Radioactivitat. 

Així com (2) les normes UNE-EN de substàncies utilitzades en el tractament d’aigua de 

consum humà, (3) dades dels laboratoris de control de la qualitat de l’aigua de consum 

humà, (4) els mètodes d’assaig: 

• A.-Paràmetres pels quals s’especifica els mètodes d’assaig. 

• B.-Paràmetres pels quals s’especifiquen les característiques dels resultats. 

• C.-Paràmetres pels quals no s’especifica cap mètode d’assaig. 

i (5) la periodicitat i nombre mínim de mostres de cada sistema d’abastament segons el 

volum d’aigua tractada. 

Les diferents xarxes d’aigua potable proveeixen d’aigua a una població de 7.058 habitants 

(Institut d’Estadística de Catalunya, cens 2006) amb un nombre d’abonats de 3.850. Per 

aquest motiu, els ajuntaments i per extensió les empreses concessionàries han de dur a 

terme les corresponents analítiques de l’aigua d’abastament, atenent als criteris fixats per la 

legislació vigent per a la seva població, tot oferint les garanties sanitàries pertinents. 

En aquest sentit, es realitzen les següents analítiques: 

Municipi 

Espinelves 

Osor 

Sant Hilari 

Sacalm 

Viladrau 

Nucli 

Mines Osor 

Nucli 

Nucli 

Urbanització 

Les Guilleries 

Analítiques anuals 

3 anàlisis de controls xarxa 

3 anàlisi de control dipòsit 

1 anàlisi complet cada 5 anys 




4 anàlisi de control 


8 anàlisis de control xarxa mensual 

3-4 anàlisis completes 







Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries i empreses 

concessionàries,2007. 



Els controls de cloració diaris s’efectuen de manera diversa, ja que hi ha municipis que ho 

han delegat a empreses subministradores (Sant Hilari Sacalm i Viladrau) o bé recau en 

personal municipal (agutzil, Espinelves i Osor). 

L’estudi i anàlisi de la qualitat de l’aigua d’abastament de cadascun dels municipis s’ha dut a 

terme en base a les darreres proves analítiques facilitades pels respectius ajuntaments. 

Algunes d’aquestes analítiques són completes i d’altres de control, i han estat analitzades a 

diferents laboratoris: 

Laboratori d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter: Osor 

Laboratori d’anàlisis clíniques Dr. J. Fargas Riera: Espinelves 

SOREA: Sant Hilari Sacalm i Viladrau 

Els principals paràmetres analitzats corresponen a caràcters microbiològics, organolèptics, 

físico-químics i relatius a substàncies no desitjables en els que cal destacar l’índex de 

Langelier, l’amoni, els trialometans, els nitrats, el ferro i el manganès. 

En general, es tracta d’una aigua de bona qualitat, en tant que els paràmetres habituals es 

troben dins la normalitat. 

Des del Departament de Salut, a través del seu Programa de vigilància i control sanitari de 

les aigües de consum humà, es fan seguiments a totes les xarxes de proveïment públic, 

amb freqüència variable (trimestral, semestral o anual), en funció dels abastaments i la 

qualitat. 

Les recomanacions efectuades des del Departament de Salut i seguint els criteris que fixa el 

RD140/2003 són (1) que tots els ajuntaments disposin d’un bon registre de manteniment de 

les instal·lacions i d’un registre d’incidències, (2) que elaborin un protocol d’autocontrol i 

gestió d’acord amb el programa de vigilància i control sanitari dels aigües de consum humà, 

(3) que totes les captacions han d’estar degudament identificades i amb els corresponents 

perímetres de protecció, i finalment, (4) que es registrin en el SINAC segons normativa 

vigent. 

La principal incidència detectada en relació a la qualitat de l’aigua d’abastament se centra 

especialment en problemes de terbolesa derivats de les captacions d’aigües superficials. Per 

aquest motiu des del Departament de Salut es recomana efectuar controls sistemàtics de 

qualitat de les aigües superficials i adequar i/o millorar els sistemes de filtració existents. 

Abastament de fonts pròpies 

Les dades de la qualitat de l’aigua dels abastaments de fonts pròpies no són disponibles per 

part dels Ajuntaments o de les diferents empreses subministradores, atès que els controls 

de la potabilitat d’aquestes aigües no estan establerts a la normativa, i per tant, depenen de 

la voluntat dels mateixos interessats. Per aquest motiu, no és possible disposar d’informació 

relativa a aquestes fonts d’abastament. 



Fonts públiques 

La presència de fonts naturals en el territori que ens ocupa és molt destacable, i per aquest 

motiu únicament es farà referència a aquelles fonts la responsabilitat de les quals recau en 

l’Ajuntament, el qual ha d’informar de forma suficient als usuaris sobre la seva qualitat 

sanitària. 

Des del Departament de Salut, s’entén per font natural qualsevol captació d’aigua no 

utilitzada amb finalitat comercial i no connectada a cap subministrament públic, que de forma 

habitual, és utilitzada per la població per al proveïment d’aigua de consum humà, sense 

tractament previ. 

A través del programa de vigilància i control del Departament de Salut, s’emeten una sèrie 

de recomanacions en relació al control de fonts naturals d’elevada freqüentació, d’acord amb 

el RD140/2003. 

Els autocontrols recomanats als ajuntaments són 2 anàlisis de control anuals en aquelles 

fonts que es consideren de freqüentació estable i 2 controls anuals més, un dels quals a 

l’inici de la cada temporada alta, per aquelles fonts que tenen un increment de freqüentació 

estacional. També, en ambdos casos es recomana la realització d’una analítica completa 

cada 5 anys. Correspon a cada Ajuntament doncs, censar i determinar quines són les fonts 

de freqüentació estable o estacional i informar als usuaris de la seva qualitat. 

Els paràmetres mesurats són els habituals: microbiològics (coliforms, clostridium,...) i físicoquímics 

(conductivitat, terbolesa, amoni, pH, T..). 

Segons informació facilitada pel Departament de Salut (actualitzada a data de març de 

2007), en en els seus arxius hi ha registrades les següents fonts naturals: 

Municipi Font Estat 

Espinelves No hi ha fonts naturals censades en el municipi. 

Osor Font del Borrell 

Sant Hilari 

Sacalm 

Font Saguarda 

Font dels 

Abeuradors 

Font del Vern 

Font del Gavatx 

Font de la Formiga 

Font del Sastre 

Font de la Mina de 

l’Ariet 

Font de la Pedrera 

No retolada des del punt de vista sanitàri. Apte. 

Es preveu l’existència de 50 fonts al municipi les 

quals no estan retolades i no es troben recollides 

en cap inventari. 

Durant la darrera campanya de mostreig 

(desembre 2007) totes les fonts han estat aptes a 

excepció de les fonts dels Abeuradors, del 

Gavatx, de la Formiga, de Sant Daniel i del 

Brunyoler En el cas d’aquests fonts l’Ajuntament 

ha col·locat cartells indicatius de qualitat. 

Altrament les fonts de Sa Guarda, del Vern, de 

l’Arç i de la Casota no han estat analitzades 

perquè no rajaven el dia de mostreig. 



Municipi Font Estat 

Font de Sant Daniel 

Font de Sant Roc 

Font del Brunyoler- 

Font de la Baga 

Font d’en Gurb 

Font de l’Arç 

Font de la Casota 

Font d’en Jové 

Font del Ferro 

Viladrau 

Font les Delícies 

Font de l’oreneta 

Font dels enamorats 

Font d’en Miquel 

Font les Paitides 

Font Nova 

Font Rupitosa 

Fontdellops 

No retolades des del punt de vista sanitari. Les 

darreres analítiques consultades (desembre 

2006) posen de manifest que l’aigua de les fonts 

no és apte (atès la presència de coliforms), a 

excepció de les fonts d’en Miquel i les Delícies. 

Altrament, analítiques efectuades en els darrers 

anys pel Consell Comarcal d’Osona (amb el 

suport del Centre Cultural Europeu de la Natura) 

posen de manifest que totes són aptes pel 

consum humà a excepció de la Font Nova que 

presenta coliforms per infiltracións de la xarxa de 

clavegueram. 

Les fonts han d’estar degudament retolades –segons si són aptes o no pel consum humà– i 

cal que estiguin protegides des del punt de vista higienicosanitari, per tal d’evitar la 

contaminació de les aigües naturals. 

Usos i consums d’aigua 

Una part molt important del consum d’aigua dels municipis es realitza a través de les xarxes 

d’abastament municipal. No obstant, es constata la presència de pous particulars que 

destinen l’aigua majoritàriament a l’abastament dels habitatges i masos aïllats existents en 

l’àmbit de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries. Tanmateix l’ús de l’aigua es 

destina a reg agrícola, a algunes activitats econòmiques industrials i ramaderes, i fins i tot, a 

ús recreatiu. 

Altrament, les aigües superficials de les rieres poden ser utilitzades per al reg agrícola però 

amb un volum poc significatiu donat el seu caràcter marcadament estacional. 



• Aigua potable de xarxa 

Bona part de l’aigua que se subministra a través de la xarxa d’abastament en els municipis 

és per ús domèstic ja que no es diferencia amb l’ús industrial ni el municipal. Només en els 

municipis de Viladrau i Sant Hilari Sacalm hi ha distinció entre el consum domèstic i 

industrial. A la resta de municipis el consum municipal acostuma a ser tan baix –ja que es 

limita al consum de les dependències municipals i al reg municipal i/o neteja viària– que no 

és representatiu i, per tant, s’assimila a domèstic. 

L’evolució del consum d’aigua de la xarxa pública a cadascun dels municipis ha estat 

diferent. Els diferents alts i baixos en el consum domèstic són motivats molt probablement 

per les variacions pluviomètriques anuals i per l’elevada estacionalitat de la població de la 

zona i de la presència de segones residències. 

En general el consum d’aigua durant els dies laborals es manté constant, mentre que els 

caps de setmana aquest augmenta, en certa manera per l’augment de població per segones 

residències. Les variacions a l’estiu i a l’hivern són les que es donen habitualment, és a dir, 

un major consum als mesos d’estiu coincidint amb el període vacacional més freqüent. 

A grans trets, a tot l’àmbit d’estudi, els consums han augmentat progressivament en els 

darrers anys (vegeu figura 4.5.3). Aquest increment és motivat molt probablement per 

l’augment de població i per la proliferació de segones residències en el territori. 

Figura 4.5.2. 

Evolució dels consums d’aigua potable (en m 3 ). Període 2002-2006. 

350000 

300000 

250000 

200000 

150000 

100000 

50000 

0 

2002 2003 2004 2005 2006 

Sant Hilari Viladrau 



50.000 

40.000 

30.000 

20.000 

10.000 

0 

2002 2003 2004 2005 2006 



A l’hora d’avaluar el consum d’aigua municipal s’ha de tenir present el volum d’incontrolats. 

L’ús del terme “incontrolats” és motivat perquè es tracta d’un volum d’aigua que la 

companyia realment no ha controlat, el qual pot englobar: 

• errors de comptador en casos de volums molt reduïts, 

• buidat de trams de tuberia per reparacions, 

• possibilitat que en ocasions es puguin omplir dipòsits, hidrants,…, sense comptador, 

• connexions al carrer en què no s’hagi posat el comptador portàtil, 

• i pèrdues de la xarxa. 

Per aquest motiu els incontrolats són realment pèrdues de la xarxa i volums d’aigua inclosos 

en els supòsits anteriors o en altres com, fins i tot, possibles connexions fraudulentes no 

detectades. 

A la taula 4.5.10 es mostren les dades disponibles en relació als volums subministrats i 

registrats per a cadascun dels municipis. 



Taula 4.5.10. 

Volums d’aigua posats en xarxa, registrats i incontrolats a la xarxa d’abastament municipal. 

Municipi Any 

Espinelves 

Osor 

Sant Hilari 

Sacalm 

Viladrau 

*Es tracta d’una estimació. 

Posats en xarxa 

(m 3 ) 

Registrats 

(m 3 ) 

2002 s.d. 

2003 5.259 

2004 Indeterminat 5.011 

2005 5.786 

2006 

5.958 

2002 32.677 

2003 34.916 


2005 31.983 

2006 

34.921 

2002 276.764 

2003 298.718 


2005 311.883 

2006 

299.596 

Incontrolats 

(m 3 ) 

2002 171.398 140.325 31.073 

2003 189.030 154.759 34.271 

2004 203.504 166.609 36.895 

2005 198.380 162.414 35.966 

2006 216.899 177.575 39.324 

Desconegut 

Incontrolats 

(%) 

Desconegut 15%* 


Desconegut 

El percentatge d’incontrolats a la majoria dels municipis es desconeix amb exactitud. No 

obstant s’ha pogut fer una estimació en base a la informació proporcionada pels 

Ajuntaments i les empreses concessionàries. Aleshores, si es té en compte que 

habitualment en les xarxes d’abastament d’aigua aquests valors acostumen a ser de l’ordre 

del 20%, podem considerar que tant Viladrau com Osor tenen un valor d’incontrolats a les 

seves xarxes dins els paràmetres habituals. Pel que fa a Espinelves i Sant Hilari Sacalm es 

recomana instal·lar comptadors a l’entrada del dipòsit per tal de determinar aquests 

incontrolats, que es calculen en base a la diferència entre el que es posa en xarxa i el 

consum real. Es considera que aquests incontrolats són molt elevats ja que sovint es 

detecten fuites a la xarxa d’abastament ateses les deficiències que presenta, tant per la seva 

antiguitat com pels materials de les canonades (fibrociment, plom,...). 



18%

Val a dir que les actuacions de millora i renovació progressiva de la xarxa de proveïment 

pública, així com un control més exhaustiu i periòdic de les fuites per part de les empreses 

concessionàries permetria reduir aquests percentatges de manera considerable. 

Finalment s’han estimat els consums unitaris d’aigua per a cadascun dels municipis a partir 

de les dades de què s’ha disposat. Els consums unitaris obtinguts per a l’any 2006 es 

mostren en la taula següent: 

Taula 4.5.11. 

Consum unitari d’aigua per municipi. Any 2006. 

Municipi Litres/hab.dia 

Espinelves 82,03 

Osor 245,32 

Sant Hilari Sacalm 152,43 

Viladrau 594,83 

Mitjana àmbit d’estudi 268,65 


La dotació que es té en compte a Catalunya a l’hora de fer qualsevol treball relacionat amb 

abastament d’aigua municipal és de l’ordre dels 200 l/persona.dia. Segons això, i a partir del 

gràfic següent, es pot observar com el municipi de Viladrau dista molt d’aquesta dotació, 

mentre que Espinelves i Sant Hilari Sacalm es troben molt per sota de la mitjana del país. 

L/hab.dia 

600 

500 

400 

300 

200 

100 

0 

Figura 4.5.3. 

Comparativa dels consums unitaris a l’àmbit d’estudi. 

Espinelves Osor Sant Hilari Sacalm Viladrau 




Un aspecte que cal tenir en compte és que a l’hora d’efectuar aquest tipus de càlcul no es 

diferencia entre usuaris domèstics i industrials, ni tampoc agrícoles i/o ramaders, i per tant, 

tot es comptabilitza com a consum domèstic. 

Un altre factor que condiciona l’elevat consum unitari és l’existència de segones residències 

i l’elevada estacionalitat de la població. Aquest serà, per tant, un dels aspectes a tractar i 

valorar amb detall en la diagnosi municipal. 

No obstant això, en alguns municipis sí que es diferencien els usos sectorials de l’aigua de 

la xarxa d’abastament (vegeu figura 4.5.4). En aquest sentit s’ha disposat de dades 

corresponents a l’any 2006. Tal i com es pot observar l’ús principal és el domèstic, seguit del 

municipal i l’industrial. 

Figura 4.5.4. 

Usos de l’aigua (en %) de la xarxa de proveïment pública. Any 2006. 

Osor 

Sant Hilari 

Viladrau 

0 20 40 60 80 100 

63,26 

80,45 

15,38 4,17 

81,23 17,14 1,63 



36,73 

Domèstic Industrial Municipal 

Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de Guilleries i empreses 

concessionàries, 2007. 

Cal destacar que a Espinelves no es diferencien els consums en funció dels diferents usos.

Fonts pròpies 

La caracterització del medi físic tractada anteriorment en el capítol 3 i la voluntat d’intentar 

fer un càlcul dels consums abastats de fonts pròpies, han fet necessària la compilació de 

totes les dades disponibles per a l’elaboració d’un inventari de captacions existents en 

l’àmbit supramunicipal. Per aquest motiu s’han sol·licitat totes les dades disponibles als 

diversos registres de l’administració autonòmica que tenen alguna competència sobre 

l’aigua. 

En relació als aprofitaments de fonts pròpies existents en l’àmbit territorial, cal remarcar que 

el destacat nombre d’habitatges i masos aïllats fan preveure que el nombre de captacions no 

inscrites en cap registre –situació habitual a bona part del territori català– sigui destacat, un 

fet que podria significar que el càlcul del volum d’aigua explotat en el municipi procedent de 

fonts pròpies sigui de difícil quantificació. No obstant es pot fer una valoració qualitativa 

segons els diferents usos a partir de dades objectives. 

En primer terme, el consum d’aigua procedent de fonts pròpies per a ús domèstic s’ha 

estimat a partir de veïns no connectats a la xarxa pública d’aigua per a usos domèstics i 

assimilables. Tenint en compte que la població dispersa i no connectada a xarxa 

d’abastament és d’unes 268 persones aproximadament i contemplant una dotació d’aigua de 

200 l/dia per persona, els consums d’aigua de fonts pròpies per a ús domèstic, i de petites 

activitats econòmiques amb ús d’aigua també assimilable a domèstic s’han estimat en 

19.564 m 3 /any. 

Els consums industrials d’aigua provinents de fonts pròpies no s’han pogut determinar amb 

la informació disponible. Malgrat tot, el fet que les indústries existents disposin de xarxa, en 

principi, fa preveure que l’aprofitament mitjançant fonts pròpies no sigui excepcionalment 

elevat. No obstant, a través de les declaracions d’ús i consum d’aigua de l’any 2007 

efectuades a l’Agència Catalana de l’Aigua, s’ha estimat un consum industrial en l’àmbit 

d’estudi de l’ordre de 807.085 m 3 /any de fonts pròpies i un consum de 36.765 m 3 /any de 

xarxa. 

El consum d’aigua de fonts pròpies per a reg agrícola s’ha estimat en base a la superfície 

agrícola de regadiu existent a tot l’àmbit. En aquest sentit es disposa de les dades del 

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) corresponents a l’any 2005 

(vegeu capítol 5.4. anàlisi del sector primari), segons les quals hi ha registrades 157 

hectàrees de conreus de regadiu. 

Atenent a unes dotacions habituals en aquesta àrea d’1 l/segon i ha, a 200 dies de reg l’any i 

una mitjana teòrica de reg de 8 hores/dia de reg, s’han calculat unes necessitats hídriques 

per les 157 hectàrees estimades de 904.320 m 3 /any que s’estarien proveint de fonts pròpies. 

L’estimació del consum d’aigua destinat a usos ramaders s’ha fet en base a les dades de 

caps de bestiar registrades pel DAR (vegeu capítol 5.4 anàlisi del sector primari). Atès que 

no existeixen xifres prou fiables de dotació per cada tipus de cap de bestiar s’ha fet una 

estimació. En aquest sentit, les dades aportades (any 2005 i contrastades amb informació 

actualitzada dels ajuntaments) indiquen hi havia censat a tot l’àmbit d’estudi: 5.373 caps de 



estiar entre boví, equí i porcí; 2.829 caps de cabrum i oví i 7.054 caps entre aviram i conills. 

Atenent a unes dotacions de 20, 10 i 1 l/cap i dia, respectivament, es conclou que el volum 

explotat (previsiblement de fonts pròpies) per a ús ramader pot ser de 39.223, 10.326 i 2.575 

m 3 /any, respectivament, xifra que representaria un volum total anual de 52.124 m 3 anuals 

destinats a usos ramaders. 

Finalment, cal afegir que no ha estat possible el càlcul ni l’estimació del volum d’aigua 

procedent de fonts pròpies que es destina a usos com pot ser el reg d’horts i altres. 

A continuació es comparen els volums d’aigua provinents de fonts pròpies que figuren com a 

concedits al registre de l’Agència Catalana de l’Aigua i els estimats en base a dades reals. 

En aquesta comparació cal considerar que les dades disponibles corresponen a diferents 

anys, tot i que no es preveuen canvis substancials que no en permetin abstreure una visió 

comparativa. 

Taula 4.5.12. 

Comparació de volums concedits/estimats (m 3 /any) procedents de fonts pròpies. 

Ús de l’aigua Estimat Inscrit (ACA) 

Domèstic 54.385 376.425 

Ramader 52.124 1.104 

Agrícola 904.320 2.620.907 

Industrial 807.085 55.435 

Total 1.803.942 3.053.871 


c) Declaracions d’ús i contaminació de l’aigua (DUCA) 

En aquest apartat es reflecteixen les declaracions efectuades a l’Agència Catalana de 

l’Aigua per part de les empreses ubicades en l’àmbit d’estudi. En aquestes declaracions hi 

figuren els respectius cabals declarats. 

Taula 4.5.13. 

Relació de declaracions abreujades i domèstiques. Any 2007. 

Municipi Nombre de declaracions 

Cabal abastat declarat (m 3 /any) 

Xarxa Fonts pròpies 

Espinelves 3 42 2.155 

Osor 12 13 850 





Xarxa Fonts pròpies 

Sant Hilari Sacalm 39 18.591 3.582 

Viladrau 10 425 6.204 

Àmbit d’estudi 64 19.071 12.791 


Taula 4.5.14. 

Relació de declaracions bàsiques, simplificades i ordinàries. Any 2007. 



Xarxa Fonts pròpies Abocat 

Espinelves 1 0 21.400 2.500 

Osor 2 290 29.802 10.515 

Sant Hilari Sacalm 1 0 705.775 48.000 

Viladrau 2 17.404 37.317 41.507 

Àmbit d’estudi 6 17.694 794.294 102.522 


La totalitat dels establiments considerats en la relació de declaracions bàsiques de la taula 

anterior són del sector productiu alimentari a excepció d’una de Viladrau que es classifica 

com a sector indeterminat. 

No s’ha tingut accés a la informació referent a les depuradores industrials en aquests 

municipis, ja que són privades i l’Agència Catalana de l’Aigua només gestiona les 

depuradores adscrites al Pla de Sanejament. 

A partir de les Declaracions de Resum de Facturació i dels Consums de xarxa facturats a 

l’Agència Catalana de l’Aigua per a l’any 2005 es desprèn que el 14% del consum total de 

l’àmbit és destinat a usos industrials i que el 86% és destinat a usos domèstics; essent un 

58% d’aquest volum facturat pel cànon de l’aigua, procedent de fonts pròpies. 



Taula 4.5.15. 

Volums facturats en concepte de cànon de l’aigua (m 3 /any). Any 2005 

Municipi Industrial (m 3 ) Domèstic (m 3 ) Total (m 3 ) 

Espinelves 0 16.433 16.433 

Osor 1.619 28.542 30.161 

Sant Hilari Sacalm 63.970 291.075 355.045 

Viladrau 14.098 162.170 176.268 

Àmbit d’estudi 79.687 498.220 577.907 


Figura 4.5.5. 

Usos de l’aigua (en %) facturats segons el cànon de l’aigua. Any 2005. 

Espinelves 0 

Osor 


Viladrau 

0 20 40 60 80 100 

5 

18 


8 



95 

100 

82 

92 

Industrial Domèstic

4.5.2. Aigües residuals 

L’ens responsable del sanejament a Catalunya ha estat fins l’any 1998 la Junta de 

Sanejament, entitat adscrita al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya 

i, actualment, ho és l’Agència Catalana de l’Aigua. 

El sanejament dels municipis s’emmarca, com el de la totalitat de municipis de Catalunya, en 

el Pla de Sanejament de Catalunya (Decret 337/1982, de 27 d’abril), recolzat per altres 

normatives d’àmbit territorial com el Decret 116/1984, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Pla de 

Sanejament corresponent a l’àmbit territorial “zones 2 i 3” i el seu règim econòmico-financer. 

El Decret Legislatiu 1/1988 de 28 de gener aprova la refosa dels preceptes de la Llei 5/1981, 

de 4 de juny, i la Llei 17/1987, de 13 de juliol, en un text bàsic únic. 

Hi ha altres normatives de caràcter important a Catalunya però que no arriben a afectar als 

municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries com el Decret 328/1988 d’11 

d’octubre, d’aqüífers protegits i els Decret 283/1998 i 476/2004, de 21 d’octubre, de 

designació de zones vulnerables a la contaminació per nitrats. 

Finalment, el Decret 83/1996, de 5 de març sobre mesures de regularització d’abocaments 

d’aigües residuals afecta als particulars i activitats econòmiques que aboquen les seves 

aigües directament al domini públic hidràulic. 

a) Els abocaments 

Els abocaments d’aigües residuals poden ser únicament de dos tipus: (1) abocaments 

directes al domini públic hidràulic, l’autorització dels quals és competència de l’Agència 

Catalana de l’Aigua, i (2) abocaments a la xarxa de clavegueram, l’autorització dels quals és 

competència de la mateixa Agència per bé que la connexió a la xarxa és municipal. 

En relació a l’ús de la xarxa de sanejament només el municipi de Sant Hilari Sacalm disposa 

d’una ordenança municipal que reguli l’ús i els abocaments a clavegueram. 

La major part de particulars i establiments del municipi estan connectats al sistema públic de 

sanejament, tot exceptuant els habitatges aïllats dels veïnats existents que, davant la 

dificultat tècnica i econòmica de fer arribar la xarxa de col·lectors, acostumen a tenir fosses 

sèptiques. 

La presència d’una xarxa hidrològica de certa entitat i la manca de sistemes de depuració 

dóna lloc a l’abocament de les aigües residuals al domini públic hidràulic. Aquest fet justifica 

els 5 expedients de sol·licitud d’autorització d’abocament a llera pública dels quals existeix 

constància a l’Agència Catalana de l’Aigua. D’acord amb les bases de dades existents al 

Departament d’Autorització d’Abocaments, consten els següents establiments amb 

autorització d’abocaments d’aigües residuals: 



Espinelves: 

Càmping la Balma, S.L. 

St. Hilari: 

Font Vella, SA 

Viladrau: 

Fundació Sant Pere Claver del Clot 

Pilar Mas Muntal 

Guilleries Cuina i Serveis, S.L 

A la taula següent es mostra la relació d’inspeccions realitzades per l’Agència en els darrers 

anys a diverses empreses i establiments del territori: 

Taula 4.5.16. 

Inspeccions realitzades per l’Agència Catalana de l’Aigua als establiments. 

b) El sistema de sanejament 

Període 2004-2007. 

Municipi Inspeccions Establiments 

Espinelves 3 1 

Osor 18 5 

Sant Hilari Sacalm 68 16 

Viladrau 55 8 


El sistema de sanejament, a l’igual que l’abastament, en l’àmbit d’estudi és divers. A tots els 

municipis la xarxa de sanejament està constituïda per una xarxa de col·lectors que recullen 

les aigües residuals i pluvials del municipi i que posteriorment s’aboquen (1) directament al 

domini públic hidràulic o (2) a les estacions depuradores existents en el territori (on 

prèviament al seu abocament a llera pública, són tractades). 

La xarxa de sanejament i col·lectors és mantinguda pels respectius Ajuntaments, i recullen 

les aigües domèstiques, industrials i pluvials dels seus municipis. 



Altrament, cal assenyalar que en l’àmbit de la present Agenda 21 s’hi localitzen alguns nuclis 

de població –a banda dels masos i cases aïllades– on no hi arriba la xarxa i on la única 

forma de sanejament possible és a través de fosses sèptiques. Es tracta en concret, dels 

veïnats de les Corts, Masvidal, Les Paitides i Vilarmau (a Viladrau), Santa Creu d’Horta, 

Sant Miquel del Ter i les Mines d’Osor (a Osor) i dels masos disseminats d’Espinelves i 

Osor, i en general, els dispersos en tot l’àmbit d’estudi. 

L’antiguitat de les xarxes de sanejament municipals fa que en la majoria de municipis encara 

restin trams amb materials com l’uralita o el fibrociment, motiu pel qual es detecten pèrdues 

importants. No obstant, aquestes es van renovant periòdicament i substituint per polietilè, el 

qual es col·loca també a les zones de nova urbanització. Fins i tot destacar el fet que en 

alguns municipis ja hi ha instaurada la xarxa separativa d’aigües. 

Espinelves La xarxa de sanejament municipal té uns 32-33 anys i s’ha anat renovant 

a trams. Encara resten molts trams amb fibrociment. No hi ha xarxa 

separativa a excepció de les zones de nova urbanització. 

Les aigües residuals que genera el municipi es condueixen a un 

decantador abans de ser abocades a la riera d’Espinelves. 

Osor Hi ha dues xarxes: en el nucli urbà i a les Mines d’Osor. L’antiguitat de la 

xarxa (uns 50 anys) fa que encara restin trams amb fibrociment i uralita. 

No hi ha xarxa separativa en cap punt del municipi. 

Les aigües residuals que genera el municipi passen prèviament per 2 

dipòsits decantadors dels anys 80 (que es localitzen sota els dos ponts 

que hi ha en el nucli) i posteriorment s’aboquen directament a la riera 

d’Osor. Molt esporàdicament s’ha fet algun manteniment d’aquestes 

infrastructura. 

Sant Hilari Sacalm El col·lector principal de la xarxa de sanejament és dels anys 80. 

Posteriorment s’han anat fent millores i ampliacions. 

La major part del municipi no compta amb xarxa separativa d’aigües 

residuals, a excepció d’aproximadament una quarta part de la superfície 

del nucli i en les àrees de nova construcció (com la plaça de les 

Guilleries i la plaça Grabulosa) on es van adequar nous embornals que 

recullen únicament les aigües pluvials i les aboquen directament a la 

riera de Sant Hilari Sacalm 

Les aigües residuals generades en el municipi es tracten a la depuradora 

de Sant Hilari Sacalm i posteriorment s’aboquen al torrent de Font 

Coberta. 

Viladrau La meitat de la superfície urbanitzada del municipi compta amb xarxa 

separativa la qual es va instal·lant i adequant de forma gradual. 

Les aigües residuals es tracten a la depuradora de Viladrau i 

posteriorment s’aboquen a la riera Major. 



c) Tractament de les aigües residuals 

Els municipis de Sant Hilari Sacalm i Viladrau disposen d’estació depuradora d’aigües 

residuals (d’ara endavant EDAR). 

L’EDAR de Sant Hilari Sacalm va entrar en funcionament l’any 1992, està gestionada per 

OMS-SACEDE S.A. i se situa entre la Recta de Saleta del Mas i la carretera de Sant Hilari 

Sacalm a Osor (GI-542), i és gestionada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm. 

D’altra banda, l’EDAR de Viladrau funciona des de l’any 2001, està gestionada pel Consell 

Comarcal d’Osona –a través de DEPURADORES OSONA S.L. – i es localitza al paratge 

Quintà dels Molins. 

Les principals característiques de les depuradores són les que es reflecteixen a continuació: 

Nom del sistema. Sant Hilari Sacalm Viladrau 

Conca hidrogràfica Ter Ter 

Localització 

Any entrada en 

funcionament 

X:458.952,7 

Y:4.638.066,0 

1992 2001 

X:448.125,0 

Y:4.633.151,5 

Estat actual En servei En servei 

Habitants 

equivalents (hab) 

9.600 3.500 

Tipus de tractament Llacunatge aeròbic Biològic 

Capacitat de 

tractament (m 3 /dia) 

2.400 1.312 

Destí efluent Torrent de Font Coberta Riera Major 

Nuclis i municipis 

servits 


Viladrau 

Prat de l’Orella 




Fotografies EDAR de Sant Hilari Sacalm i EDAR de Viladrau. Any 2006. 


Per altra banda, el Programa de Sanejament de les Aigües Residuals Urbanes (PSARU) de 

2005, realitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua, contempla la construcció de 3 noves 

EDAR’s en l’àmbit d’estudi i l’establiment de millores en el tractament de les EDAR’s 

existents. 

El PSARU s’emmarca entre la directiva 91/271 de sanejament d’aigües residuals urbanes i la 

directiva marc sobre política de l’aigua 2000/60, i la seva finalitat principal és l’establiment 

d’actuacions encaminades a assolir els objectius de qualitat del medi hídric. L’anomenat 

PSARU I (any 1995) feia referència a tots aquells nuclis urbans de més de 2.000 habitants, 

mentre que en el PSARU de 2005 es contemplen els nuclis de menys de 2.000 habitants. 

Les previsions de futur, en relació amb el sanejament dels municipis, contemplen la projecció 

d’una sèrie de col·lectors i d’EDAR’s de nova construcció entre d’altres actuacions, segons 

diferents horitzons temporals, tal i com segueix: 

ESCENARI 2005-2008 

Municipi Actuació programada 

Osor EDAR i col·lectors 

Sant Hilari Sacalm Reducció de nutrients 

Viladrau 

Tractament de fangs 



ESCENARI 2009-2014 

Municipi Actuació programada 

Espinelves EDAR i col·lectors 

Osor EDAR i col·lectors Mines Osor 


Com a actuacions no programades el PSARU 2005 preveu un augment de la capacitat 

d’aeració de l’EDAR de Sant Hilari Sacalm, la millora del col·lector del torrent de 

Folgueroles, Vidrà i Viladrau, la millora de l’EDAR i dels col·lectors de les Guilleries (a 

Viladrau en concret) i l’arranjament general de l’Estació Biològica. 

d) Caracterització de les aigües residuals 

Les estacions depuradores existents tracten totes les aigües procedents dels municipis de 

Sant Hilari Sacalm i Viladrau. 

Taula 4.5.17. 

Cabals tractats a les estacions depuradores de Sant Hilari Sacalm i Viladrau. 

Cabal m 3 /any 2002 4 2003 2004 2005 2006 

Sant Hilari Sacalm s.d. 559.522 551.587 468.778 500.199 

Viladrau 215.223 254.500 266.591 218.368 253.395 

Font: Oms-Sacede S.A. i Depuradores Osona S.L.. 

La variabilitat en els cabals tractats a les estacions depuradores entre els anys 2002 i 2006 

s’interpreten en bona part deguda a les variacions pluviomètriques en aquest període, les 

quals repercuteixen en l’EDAR donada l’absència de xarxa separativa d’aigües. 

A grans trets s’observa un descens dels cabals tractats entre els anys 2004 i 2006 en 

ambdues EDAR de Sant Hilari Sacalm, coincidint amb anys especialment secs i, per tant, 

amb una menor entrada d’aigües pluvials. 

4 

Les dades de l’EDAR de Sant Hilari Sacalm corresponents a l’any 2002 no són disponibles per part de l’empresa 

concessionària. Per aquest motiu s’indica amb les sigles s.d. (sense dades). 



700000 

550000 

400000 

250000 

100000 

-50000 

Figura 4.5.6. 

Evolució dels cabals tractats (m 3 /any) a les EDAR’s. 

2002 2003 2004 2005 2006 

Font: Oms-Sacede S.A. i Depuradores Osona S.L.. 

Sant Hilari Sacalm Viladrau 

En cap de les dades utilitzades per a les respectives EDAR no es té en compte la distinció 

entre aigües domèstiques i industrials atès que en els col·lectors les aigües d’ambdós 

orígens s’han homogeneïtzat, fins i tot amb les aigües pluvials en no disposar de xarxa 

separativa. 

Segons les dades de què s’ha disposat, les variacions estacionals en el tractament de les 

aigües residuals són clarament detectables, apreciant-se un significatiu increment de l’aigua 

tractada durant la primavera i la tardor, coincident amb els mesos de major pluviometria. 



Taula 4.5.18. 

Variacions mensuals del cabal mitjà diari d’entrada de les EDAR. 

Cabal mitjà m 3 Mes 

EDAR Sant Hilari Sacalm 

2002 2003 2004 2005 2006 

Gener 1.409 1.352 1.215 1.691 

Febrer 1.549 1.592 1.494 1.900 

Març 1.815 1.585 1.327 1.434 

Abril 1.712 2.166 1.231 1.299 

Maig 1.489 2.035 1.171 1.211 

Juny 1.279 1.386 1.046 1.130 

Juliol 

s.d. 

1.257 1.377 1.163 1.302 

Agost 1.295 1.335 1.291 1.234 

Setembre 1.102 1.224 1.116 1.359 

Octubre 1.711 1.259 1.342 1.419 

Novembre 1.828 1.247 1.692 1.287 

Desembre 1.943 1.532 1.343 1.218 

Mitjana 

mensual 

1.533 1.508 1.286 1.374 

Mes 

Cabal mitjà m 3 EDAR Viladrau 

2002 2003 2004 2005 2006 

Gener 468 608 701 592 772 

Febrer 455 925 820 802 1.017 

Març 493 1.006 955 678 914 

Abril 725 773 1.161 562 770 

Maig 843 635 958 579 583 

Juny 588 455 768 471 380 

Juliol 464 384 650 441 398 

Agost 598 428 552 490 486 

Setembre 549 500 575 609 797 

Octubre 571 732 428 826 838 

Novembre 572 889 429 566 719 

Desembre 741 1.048 751 577 685 

Mitjana 

mensual 

589 699 729 599 697 

Font: Oms-Sacede S.A. i Depuradores Osona S.L., 2007. 



ST HILARI m3/dia 

VILADRAU m3/dia 

3.000 

2.500 

2.000 

1.500 

1.000 

500 

0 

2000 

1500 

1000 

500 

0 

Figura 4.5.7. 

Variacions mensuals del cabal mitjà diari d’entrada a les EDAR’s. 

C b 

G F M A MG J JL A S O N D 

2003 2004 2005 2006 

C b 


Font: Oms-Sacede S.A. i Depuradores Osona S.L.., 2007. 

2002 2003 2004 2005 2006 

Com es pot observar en la figura anterior aquestes estacions depuradores treballen per sota 

de la seva capacitat, molt especialment la de Viladrau, ja que parteix d’un cabal de disseny 

de 1.312 m 3 /dia. Mentre que l’EDAR de Sant Hilari Sacalm parteix d’un cabal de disseny de 

2.400 m 3 /dia. 

A continuació es mostren els cabals mensuals tractats en les respectives EDAR: 



Taula 4.5.19. 

Cabals mensuals tractats a les EDAR. Període 2002/3-2006. 

Cabal mensual (m 3 Mes 

/dia) 


2002 2003 2004 2005 2006 

Gener 43.675 41.903 37.663 52.406 

Febrer 43.377 46.174 41.822 53.191 

Març 56.279 49.143 41.144 44.441 

Abril 51.355 64.974 36.943 38.975 

Maig 46.150 63.078 36.312 37.536 

Juny 

Juliol 

s.d. 

38.370 

38.956 

41.586 

42.683 

31.380 

36.051 

33.897 

40.359 

Agost 40.159 41.382 40.006 38.249 

Setembre 33.071 36.731 33.486 40.783 

Octubre 53.048 39.025 41.597 43.985 

Novembre 54.836 37.412 50.753 38.616 

Desembre 

60.246 47.496 41.621 37.761 

Mes 

Viladrau 

2002 2003 2004 2005 2006 

Gener 14.501 18.845 21.743 18.339 23.938 

Febrer 12.749 25.899 23.780 22.452 28.468 

Març 15.277 31.180 29.607 21.013 28.340 

Abril 21.751 23.196 34.818 16.853 23.092 

Maig 26.123 19.694 29.710 17.937 18.083 

Juny 17.635 13.664 23.029 14.138 11.387 

Juliol 14.381 11.901 20.160 13.686 12.326 

Agost 18.527 13.280 17.099 15.183 15.080 

Setembre 16.455 14.989 17.244 18.274 23.921 

Octubre 17.703 22.694 13.265 25.603 25.972 

Novembre 17.159 26.679 12.860 16.991 21.563 

Desembre 22.962 32.479 23.276 178.899 21.225 

Font: Oms-Sacede S.A. i Depuradores Osona S.L., 2007. 



80.000 

60.000 

40.000 

20.000 

40.000 

30.000 

20.000 

10.000 

Figura 4.5.8. 

Evolució dels cabals mensuals (en m 3 /dia) tractats a les EDAR’s. 

EDAR SANT HILARI SACALM 

0 


2003 2004 2005 2006 

EDAR VILADRAU 

0 


Font: Oms-Sacede S.A. i Depuradores Osona S.L.,2007. 

2002 2003 2004 2005 2006 

Les principals conclusions que es poden extreure dels gràfics anteriors constaten un menor 

volum tractat d’aigües residuals durant els mesos d’estiu (juny a setembre) coincidint amb el 

període vacacional habitual i amb un període de baixa pluviometria que fa que el volum 

d’entrada d’aigües pluvials sigui més baix. 



Qualitat de les aigües residuals d’entrada i tractades 

Les dades de qualitat de les aigües d’entrada i de sortida de les EDAR’s de Sant Hilari 

Sacalm i Viladrau fan referència als paràmetres que es controlen habitualment 5 i són els que 

es mostren a continuació: 

Taula 4.5.20. 

Mitjana anual i mensual dels principals paràmetres fisicoquímics analitzats en l’afluent (aigua 

d’entrada, E) i en l’efluent (aigua de sortida, S). Any 2006. 

EDAR 

St Hilari 

SS DQO DBO5 pH Cond. 

E S E S E S E S E S 

Gener 291 33 842 86 - - 7,65 7,23 745 606 

Febrer 180 22 607 81 - - 7,39 6,95 681 482 

Març 219 22 692 82 374 24 7,97 7,42 702 588 

Abril 404 16 814 79 409 22 7,95 7,23 785 634 

Maig 287 29 861 128 467 34 7,98 7,27 980 692 

Juny 305 27 895 95 478 30 7,52 7,08 1.037 698 

Juliol 234 30 869 99 462 27 7,14 7,26 1.250 736 

Agost 234 7 853 47 398 13 7,60 7,32 972 735 

Setembre 133 17 421 72 179 34 7,78 6,77 778 603 

Octubre 208 13 664 69 394 17 7,75 6,94 1.032 562 

Novembre 419 23 1.156 93 620 25 7,11 6,87 946 627 

Desembre 449 11 1.119 115 500 43 7,93 7,35 956 685 

MITJANA 280 33 816 128 620 43 7,98 7,42 1.250 736 

Font: Oms-Sacede S.A.2007. 

5 Les unitats dels paràmetres analitzats corresponen a mg/L o ppm, a unitats de pH o bé a µS/cm en el cas de la conductivitat 

(CE) 



EDAR 

Viladrau 

+ 

SS DQO DBO5 NTK NH4 N-TOTAL 

P- 

TOTAL 

pH Cond. 

E S E S E S E S E S E S E S E S E S 

Gener 52 3 157 23 34 1 8,5 0,0 5,9 0,0 8,5 9,1 1,6 0,4 7,65 7,16 505,4 436,2 

Febrer 30 2 67 11 24 1 11,3 0,4 7,8 0,0 11,3 7,6 1,8 1,4 7,86 7,17 489 422,8 

Març 90 4 134 10 55 1 18,1 0,4 9,9 0,0 18,1 7,3 2,6 1,4 7,30 7,05 532,3 419,5 

Abril 82 3 169 21 71 2 21,6 0,8 16,8 0,5 21,6 6,1 3,4 1,4 7,54 7,11 547,6 1.080 

Maig 107 5 243 17 83 2 34,3 1,8 23,1 1,0 34,3 4,5 2,8 1,6 7,67 7,32 563 463,5 

Juny 218 3 487 22 156 1 55,9 1,3 35,8 0,2 55,9 12,5 6,0 3,8 7,61 7,43 618,8 494,8 

Juliol 321 6 563 23 245 4 62,9 5,1 37,9 3,6 62,9 10,3 15,4 4,0 7,47 7,55 808,2 593 

Agost 144 3 221 18 75 3 44,8 3,2 32,3 1,1 44,8 4,3 5,2 4,1 7,37 7,49 773,8 513,5 

Setembre 149 4 287 21 126 2 34,0 1,4 18,7 0,0 34,0 10,8 11,1 5,2 7,70 7,50 703 488 

Octubre 92 2 179 9 50 2 22,7 1,2 15,1 0,7 22,7 8,7 2,6 1,5 7,63 7,41 568,5 502 

Novembre 128 3 227 16 65 2 29,4 2,4 18,2 1,2 29,4 10,3 4,0 1,5 7,76 7,29 634 484 

Desembre 55 4 122 15 31 1 19,6 2,9 14,1 0,1 19,6 12,1 1,2 1,4 7,77 7,41 498 444 

MITJANA 122 3 238 17 85 2 30,2 1,8 19,6 0,7 30,2 8,6 4,8 2,3 7,61 7,32 603 528 

Font: Depuradores Osona S.L., 2007. 

L’estudi més detallat de les dades de sortida indiquen com les concentracions de DBO5, 

DQO, amoni i nitrogen i fòsfor es redueixen substancialment. 

Qualitat dels fangs generats 

El procés de tractament dels fangs a l’EDAR de Sant Hilari Sacalm consisteix en un 

llacunatge, sense tractament posterior. Un cop a l’any s’extreu el fang líquid, el qual es 

sotmet a caracterització agronòmica per al seu reaprofitament agrícola. Segons dades 

facilitades per l’empresa explotadora, els fangs han estat favorables. 

D’altra banda, els fangs generats a l’EDAR de Viladrau es duen a espessir i a deshidratar a 

la depuradora de Vic, on s’ajunten amb els fangs de Vic i d’altres depuradores. Seguidament 



es digereixen, es premsen i s’assequen. Finalment, es transporten a l’abocador de 

Vacarisses per procedir a la seva eliminació. Al llarg d’aquest any 2007 es construirà un 

espessidor a la planta i una centrífuga. Llavors els fangs secs es podran dur a compostatge. 

Les quantitats de fangs generats a les EDAR’s de Sant Hilari Sacalm i de Viladrau durant el 

període 2002-2006 es mostren a continuació en la taula 4.5.20. Els valors que es 

reflecteixen corresponen a les mitjanes mensuals i als totals anuals en tones de matèria 

fresca generades. 

Taula 4.5.21. 

Quantitat de fangs generats (en tones) en les estacions depuradores. Anys 2002-2006. 

Mes 

Tones de fang generades a l’EDAR 

St Hilari Sacalm Viladrau 

2005 2006 2002 2003 2004 2005 2006 

Gener 0 167,4 0 87 69,6 

Febrer 191,2 96,6 155,1 0 87,2 

Març 0 86,0 78,8 80,8 220,5 

Abril 64,7 65,9 159,4 86,2 0 

Maig 181,4 0 136,5 89,1 0 

Juny 0 49,1 60,6 86,04 141,2 

Juliol s.d. s.d. 142,3 127,5 70,3 0 74,8 

Agost 0 214,5 83,04 198 82,4 

Setembre 230 142 138 0 37 

Octubre 0 133 88 0 0 

Novembre 167 164 0 80 0 

Desembre 33,3 163 0 0 81,6 

Mitjana 

84 117 81 59 66 

Total 900 1.000 1.010 1.409 970 707 794 


D’altra banda, s’ha pogut disposar de dades relatives a la qualitat dels fangs generats a 

l’EDAR de Viladrau i de Sant Hilari. Els fangs són analitzats cada mig any en el cas de 

l’EDAR de Sant Hilari i cada mes o mes i mig en el cas de l’EDAR de Viladrau (vegeu taula 

4.5.21). 



Taula 4.5.22. 

Qualitat dels fangs generats a les EDAR de Sant Hilari Sacalm i Viladrau. Any 2006. 

Paràmetre 

EDAR 

Viladrau 

EDAR 

Límits Normativa d’aplicació agrícola 

Sant Hilari 

Sòls amb pH < 7 Sòls amb pH > 7 

Matèria seca (%) 1,97 0,6 - - 

Conductivitat (dS/cm) 2,71 1,09 - - 

pH (unitats pH) 6,85 7,8 - - 

Relació C/N (%) 5,04 8,1 - - 

Nitrogen total (% sms) 5,29 - - - 

N-Amoníac (% sms) 0,77 3,24 - - 

N-org (% sms) 4,52 - - - 

P2O5 (% sms) 3,56 1,48 - - 

K20 (% sms) 0,55 0,48 - - 

Cal (CaO) 2,65 2,94 - - 

MgO (% sms) 0,89 0,62 - - 

Ferro (% sms) 1,89 1,89 - - 

Cadmi (mg/Kg sms) 1,40 1,4 20 40 

Crom (mg/Kg sms) 16,10 34 1.000 1.500 

Coure (mg/Kg sms) 195,00 413 1.000 1.750 

Plom (mg/Kg sms) 71,80 80 750 1.200 

Zinc (mg/Kg sms) 498,00 986 2.500 4.000 

Níquel (mg/Kg sms) 25,90 < 20 300 400 

Mercuri (mg/Kg sms) 2,21 17,53 16 25 


L’aplicació agrícola directa dels fangs de depuradora pot ocasionar perjudicis al sòl, a 

l’aigua, a la coberta vegetal i a la salut humana com a conseqüència de les elevades 

concentracions de metalls pesants presents en aquests. En aquest sentit els fangs han de 

complir, després d’haver passat per un procés de digestió i compostatge, els límits establerts 

pel “Real Decreto 1310/1990, de 29 de octubre, por el que se regula la utilización de los 

lodos de depuración en el sector agrario” el qual trasposa la Directiva del Consell Europeu 

86/278/CEE. 

Els fangs de l’EDAR de Viladrau es recullen mensualment en forma líquida i s’envien a 

l’abocador de Vic. S’està a l’espera de treballar amb la centrífuga de fangs per tal de 

deshidratar-los i enviar-los a compostatge atès que aquests compleixen amb la normativa 

per a ús agrícola. En el cas de l’EDAR de Sant Hilari Sacalm val a dir que es compta amb 

una autorització antiga per part de l’Agència Catalana de Residus que permet l’aplicació 

agrícola dels fans líquids. 



Tal i com s’observa a la taula 4.5.21 els fangs generats per les EDARs de Viladrau i de Sant 

Hilari compleixen amb els límits de metalls pesants establerts per la normativa i són aptes 

per la seva aplicació agrícola. 

e) Els tractaments industrials en origen 

De la informació obtinguda es desprèn que la majoria d’empreses aboquen a llera pública 

malgrat que es desconeix quins són els tractaments a què sotmeten els seus abocaments. 

4.5.2. Balanç final 

En aquest apartat es procedeix a la realització d’un balanç d’aigua a nivell de l’àmbit 

territorial en el que s’ha recopilat tota la informació generada en aquest capítol. 

ENTRADES 

USOS 

Escolament / Infiltració 

ABOCAMENT 

Captacions 

municipals i 

Fonts Pròpies 

Figura 4.5.9. 

Balanç de l’aigua a l’àmbit d’estudi (en m 3 ). Any 2006. 

PLUVIOMETRIA FONTS PRÒPIES ABASTAMENT 

XARXA 

2.109.685 

Agrícola 

1.803.942 

904.320 19.564 

52.124 807.085 518.050 

Ramader Domèstic Industrial 

DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC 

Font: Elaborat a partir de tota la informació compilada i utilitzada en el present capítol, 2007. 

Domèstic 

Industrial 

Municipal 



Incontrolats

4.6. Contaminació atmosfèrica 

La contaminació atmosfèrica és un procés que s'inicia a partir de les emissions a l'aire 

des de diferents focus emissors de contaminants i es troba condicionat pels processos de 

transport i dispersió propis del medi atmosfèric. 

L’anàlisi de la contaminació atmosfèrica dels municipis d’Espinelves, Osor, Sant Hilari 

Sacalm i Viladrau considera, d'una banda, les emissions (contaminants emesos per una 

font determinada); i d'altra banda, les immissions (presència de contaminants a l'aire que 

afecten a diferents receptors). 

Tot i que, en general, hi ha una certa correlació entre emissions i immissions, no són 

necessàriament equivalents, ja que es poden donar processos a l'atmosfera que poden 

transportar, dispersar, concentrar o, fins i tot, modificar la naturalesa dels contaminants. 

4.6.1. Anàlisi dels principals focus emissors i estimació de les emissions 

Les emissions atmosfèriques són difícils de quantificar, atès que majoritàriament solen 

ser difuses, dels sectors industrials i domèstiques, o bé mòbils del sector transport. 

Se solen classificar en fonts naturals i fonts antropogèniques, tot i que cal remarcar que a 

escala planetària les fonts naturals (erupcions volcàniques, incendis forestals,...) 

contribueixen a la contaminació global en un grau superior a les de tipus antropogènic 

(processos industrials, calefaccions, trànsit,...). No obstant, per l’abast territorial d’aquest 

estudi només es prendran en consideració les fonts d’origen antròpic. D'aquestes fonts, 

les més remarcables són el trànsit motoritzat, les procedents del sector ramader, els 

processos industrials i les fonts domèstiques. 

En tots els casos, les emissions que es presenten s’han calculat a través de les dades del 

consum energètic del capítol 4.9 Energia, emprant els factors d’emissió de contaminants 

que mostra la taula següent. Aquests factors d’emissió són els més adients per a 

estimacions de caràcter genèric i provenen del document publicat pel Departament de 

Medi Ambient i Habitatge Metodologia per a l’avaluació de les emissions a l’atmosfera 

d’origen antropogènic, exceptuant les difuses, a Catalunya. 



Taula 4.6.1. 

Factors d’emissió de contaminants segons focus d’emissió i tipus de combustibles 

(tones/Tep). 

Sector Font CO2 SOx NOx CO PST COV CH4 

Gasolina 

Transport 

Gasoil 

2,89 

2,98 

0,00243 0,03155 0,2162 0,0017 0,03196 

0,005714 0,02292 0,02648 0,003548 0,00926 

Domèstic 

Indústria 

GLP 1,69 0,0018 0,0005 0,00053 0,00005 0,000053 

Gasoil 3,04 0,019 0,0025 0,0012 0,00029 0,00034 0,000085 

GN 1,05-2,33 - 0,0021 0,0042 0,00005 0,00048 0,00046 

GLP 1,69 0,0021 0,0005 0,00053 0,00048 0,000053 

Gasoil 3,04 0,002 0,0025 0,0012 0,00029 0,00034 0,00085 

Fueloil 3,04 0,0021 0,0074 0,0006 0,00051 0,00006 0,00013 

Font: Departament de Medi Ambient, 1993. 

a) Els mitjans de transport 

El trànsit automobilístic representa el principal focus emissor de contaminants a 

l’atmosfera, tant per les característiques com per la quantitat de contaminants emesos. 

Els productes emesos pels automòbils són fruit de la combustió de gasoil o gasolina 1 i de 

l’evaporació del combustible sobretot en processos de reposició 2 . 

La determinació de les emissions de contaminants emesos pel transport s’ha efectuat de 

forma separada entre el trànsit urbà (tot ell fruit de combustió de gasoil / gasolina dels 

vehicles en el terme municipal) i l’interurbà, produït en la seva gran majoria pel trànsit de 

pas. 

Les emissions de contaminants procedents del transport en vies locals s’han calculat a 

partir de les dades del consum energètic del parc mòbil per cadascun dels municipis i 

aplicant els factors de conversió de la taula 4.6.1, és a dir, sabent quants TEPs 

consumeix el sector transport (veure capítol 4.9 Energia), podem conèixer quantes tones 

de compostos atmosfèrics s’emeten si s’apliquen els factors esmentats. 

D’altra banda, per determinar quantitativament les emissions de contaminants procedents 

de les vies interurbanes s’utilitzen les dades d’intensitats mitjanes de trànsit (IMD) 

disponibles (veure capítol 4.4. Mobilitat). Per convertir les dades d’intensitat de trànsit a 

tones de contaminant atmosfèric cal aplicar uns factors de conversió (vegeu-los a la taula 

4.6.2). Aquests factors varien en funció del combustible consumit (gasolina, gas-oil) –s’ha 

1 Compostos emesos: el monòxid de carboni (CO), els òxids de nitrogen (NOx), les partícules en suspensió (PST), els 

fums negres (FN), el metà (CH4), alguns metalls pesants com el plom (amb clara reducció degut a la implantació de les 

gasolines sense plom) i els òxids de sofre (SOx) en alguns vehicles de gas-oil. 

2 Compostos emesos: els compostos orgànics volàtils (COVs) i grup principal dins dels hidrocarburs (HC). 



considerat que el 65% del consum és gas-oil i el 35% gasolina–, i de la via per la qual 

transita, és a dir, tenint en compte la velocitat del desplaçament. Aquests factors de 

conversió s’han obtingut del CORINAIR 1990 (Core Inventory of Air Emissions 

Methodology). 

Taula 4.6.2. 

Emissió de contaminants atmosfèrics del sector transport en funció del tipus de vehicles 

en vies interurbanes. 

Contaminant Gasolina Gas-oil < 3,5 t. Gas-oil > 3,5 t. 

g/km Xarxa interurbana Xarxa interurbana Xarxa interurbana 

CO 15 0,8 7,3 

NOx 2,7 1,2 7,4 

PST - 0,25 0,82 

CH4 0,04 0,005 0,01 

N2O 0,006 0,017 0,03 

COVs Entre 1,37 i 0,44 g/km 0,42 2,01 

Nota: l’emissió de COVs es dóna per processos d’evaporació, no de combustió. 

Font: CORINAIR90 (CORe INventory of AIR emissions methodology, 1990). 

Així doncs, si sabem quants cotxes circulen al dia de mitjana (IMD), quants quilòmetres 

recorren dins del municipi (longitud de les carreteres de les que es coneix la IMD dins del 

terme municipal), i quant emet cada vehicle per cada quilòmetre recorregut (CORINAIR), 

s’obtenen les emissions atmosfèriques de l’automoció interurbana dels diversos 

municipis. 

La taula següent recull els resultats obtinguts per les emissions en vies urbanes i 

interurbanes, segons la metodologia exposada. 



Municipi 

Taula 4.6.3. 

Emissions de CO, NOx, N2O, PST, CH4 i COVs generades pel transport als municipis 

diferenciant entre vies locals i vies interurbanes (en tones). Any 2006. 

CO NOX PST CH4 COV N2O 

LOC INT LOC INT LOC INT LOC INT LOC INT LOC INT 

Espinelves 37,554 4,105 10,489 1,958 1,173 0,182 0 0,009 6,956 0,578 0 0,009 

Osor 90,310 0,085 25,224 0,029 2,821 0,002 0 0,000 16,729 0,009 0 0,000 

Sant Hilari 

Sacalm 

844,918 2,900 235,982 1,213 26,391 0,113 0 0,007 156,507 0,372 0 0,006 

Viladrau 172,740 1,211 48,246 0,440 5,396 0,041 0 0,003 32,998 0,141 0 0,003 

Àmbit 

d’estudi 

1.145,513 8,309 319,940 3,641 35,780 0,339 0 0,021 212,189 1,101 0 0,018 

Font: Elaborat a partir de les dades anteriors. LOC = Vies locals, INT = Vies interurbanes. 



Figura 4.6.1. 

Emissions de CO generades pel transport als municipis diferenciant entre vies locals i 

vies interurbanes. Any 2006. 

Tn de CO emesos 

Tn de CO emesos 

900 

800 

700 

600 

500 

400 

300 

200 

100 

0 

5 

4 

3 

2 

1 

0 

VIES LOCALS 

Espinelves Osor Sant Hilari 

Sacalm 

VIES INTERURBANES 


Sacalm 

Viladrau 

Viladrau 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades anteriors. S’han agafat les emissions de CO a tall d’exemple, per tenir una 

idea de la contribució de cada municipi. 

El municipi que majoritàriament contribueix a l’emissió de compostos atmosfèrics 

generats pel sector del transport és Sant Hilari Sacalm, seguit de Viladrau a causa del 

pas de l’eix tranversal de Catalunya (C-25), el qual concentra una intensitat mitjana de 

trànsit d’entre 8.000 i 10.000 vehicles/dia. 

En general, val a dir que, pel conjunt dels municipis la contribució principal de les 

emissions atmosfèriques del transport són generades bàsicament pel transport local 

calculat a partir del parc mòbil, essent el transport interurbà, el generat per zones de pas, 



ellevants a Sant Hilari Sacalm i Espinelves respecte el conjunt d’emissions i causat 

bàsicament per la intensa trama de carreteres intermunicipals, de les quals es destaca, 

per la seva intensitat mitjana de trànsit i al seva important contribució contaminant a 

l’atmosfera, la C-25 (Sant Hilari Sacalm i Espinelves), la GI-544 (Espinelves), la GI-541 

(Sant Hilari Sacalm) i la GI-542 (Osor). 

Cal tenir en compte però, que en època estiuenca, el trànsit en aquestes carreteres 

augmenta substancialment, i per tant, de forma directament proporcional, augmenten les 

emissions generades en aquestes vies. 

Figura 4.6.2. 

Emissions de CO, NOx, N2O, PST, CH4 i COVs generades pel transport als municipis. 

Any 2006. 

Percentatge de compostos emesos 

100 

90 

80 

70 

60 

50 

40 

30 

20 

10 

0 


Sacalm 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades anteriors. 

CO NOX PST CH4 COV N2O 

Viladrau Total àmbit 

Tal i com s’observa en la gràfica anterior, els compostos atmosfèrics majoritàriament 

emesos pel sector del transport són en primer lloc, el monòxid de carboni, seguit pels 

òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils. 

D’altra banda, la combustió dels gasoils i gasolines provoca l’emissió de diòxid de carboni 

(CO2) a l’atmosfera, gas que contribueix de forma important a l’efecte hivernacle, i per 

tant, al canvi climàtic global. Les emissions de CO2 s’estimen a partir del consum d’aquest 

tipus d’energia, calculat al capítol 4.9. d’Energia, i del factor d’emissió proposat pel Panel 

Intergubernamental para el Cambio Climático (IPCC, 1996) publicat a Guidelines per 

National Greenhouse Gas Inventories (que es troba entre 2,87 i 3,20 tones CO2/TEP). 



Si es realitza el càlcul corresponent, s’obtenen els següents valors: 

Tn de CO2 emeses 

Taula 4.6.4. 

Emissions de CO2 generades pel transport als municipis (Tones). Any 2006. 

30.000 

25.000 

20.000 

15.000 

10.000 

Municipi Tn CO2 Totals 

Espinelves 1.288,4 

Osor 2.869,0 

Sant Hilari Sacalm 26.863,3 

Viladrau 5.502,8 

Àmbit d’estudi 36.523,4 

Font: Elaborat a partir de les dades anteriors. 

Figura 4.6.3. 

Emissions de CO2 generades pel transport als municipis. Any 2006. 

5.000 

0 


Font: Elaboració pròpia a partir de les dades anteriors. 

b) Els processos industrials 

Les diferents activitats industrials generen un tipus característic d’emissions i, per tant, de 

contaminants atmosfèrics. Aquestes emissions també varien, segons el tipus de procés, 



la tecnologia emprada, o el tipus i la qualitat de les matèries primeres utilitzades. A 

l’Annex I del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, 

de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric, s’estableix el Catàleg 

d’Activitats Potencialment Contaminants de l’Atmosfera (CAPCA), que engloba totes 

aquelles activitats industrials emissores de contaminants, classificades en tres grups (A, 

B, C) de més a menys contaminants, a partir de controls d’emissió periòdics que 

realitzava el Departament de Medi Ambient. 

Aquest catàleg de les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera ha quedat 

superat a partir de l’entrada en vigor de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció 

Integral de l’Administració Ambiental (IIAA) amb la qual es realitza un informe integrat de 

les emissions de contaminants atmosfèrics, classificant les activitats contaminants de 

l’aire en els Annexos I i II.1. 

En aquest sentit, en l’àmbit concret d’estudi, no hi ha constància de cap empresa inscrita 

al CAPCA, ni de cap activitat resolta en relació la Llei 3/1998 d’Intervenció Integral de 

l’Adminstració Ambiental (IIAA) segons règim d’autorització Annex I, o règim de llicència 

ambiental, Annex II.1 de la mateixa llei. 

Les empreses classificades en els annexes II.2 i III de l’esmentada Llei 3/98, de 27 de 

febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental són de competència 

municipal i es gestionen des dels Consells Comarcals. Actualment cap dels municipis no 

compta amb ordenança específica relacionada amb la protecció del medi atmosfèric 

municipal. 

Actualment, el Departament de Medi Ambient i Habitatge està posant en marxa l’Inventari 

d’emissions i fonts contaminants de Catalunya (EPER-CAT), en compliment de la Decisió 

de la Comissió Europea 2000/479/CE i del “Document d’orientació per a la realització de 

l’EPER” de la mateixa Comissió, segons els quals s’estableix una llista de 50 

contaminants que, en cas de ser alliberats a l’atmosfera o a l’aigua, cal notificar-los per 

part dels establiments afectats. Els centres productius que estan obligats a informar de 

les substàncies que emeten a l’atmosfera són tots aquells inclosos en l’Annex I de la 

Directiva 96/61/CE (IPPC). Les substàncies a declarar són diferents segons el tipus 

d’activitat de cada centre i s’hauran de notificar amb una periodicitat anual. 

En l’informe European Pollution Emission Register a Catalunya, EPER-CAT, no s’hi inclou 

cap activitat ubicada a Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm o Viladrau. 

El càlcul de les emissions generades pel sector industrial als municipis de la 

Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries és estimat a partir de les dades de 

consums energètics pels diversos combustibles utilitzats (calculats a l’apartat 4.9. 

Energia) i dels factors de conversió presentats en la taula 4.6.1. Les emissions derivades 

del consum d’energia elèctrica no es consideren aquí ja que es generen en el punt de 

producció i no en el de consum, i en el cas de l’àmbit no hi ha cap infrastructura de 

generació d’energia elèctrica a partir de consum de combustibles (gas natural, 

combustibles líquids,...). 



Taula 4.6.5. 

Emissions de compostos atmosfèrics generats per la indústria (en tones). Any 2006. 

Municipi CO2 SOx NOx CO PST COV CH4 

Espinelves 127,581 0,088 0,311 0,025 0,021 0,003 0,005 

Osor 1.159,17 0,791 2,804 0,230 0,196 0,026 0,049 

Sant Hilari Sacalm 5.559,55 3,701 13,293 1,117 0,962 0,163 0,235 

Viladrau 395,694 0,221 0,873 0,085 0,077 0,027 0,016 

Àmbit d’estudi 7.242,01 4,801 17,281 1,458 1,257 0,220 0,306 

Font: Elaborat a partir de les dades compilades. 

En els càlculs s’han considerat els TEP de consum industrial de propà i de combustibles 

líquids. Pel sector de la indústria, el compost atmosfèric majoritàriament emès és el diòxid 

de carboni, amb més d’un 99,65 % respecte els altres compostos en tots els municipis. 

Pel que fa a la contribució de la resta d’aquest 0,35 %, s’expressa en la figura 4.6.4. 

Figura 4.6.4. 

Emissions de CO, NOx, SOx, PST, CH4 i COVs generades pel sector de la indústria als 

municipis. Any 2006. 


100% 

90% 

80% 

70% 

60% 

50% 

40% 

30% 

20% 

10% 

0% 


Font: Elaboració pròpia a partir de les dades compilades. 

SOX NOX CO PST COV CH4 



c) Les fonts domèstiques i serveis 

En l’àmbit domèstic i dels serveis els principals focus d’emissió tenen origen en les 

calefaccions particulars, i en menor mesura, en les instal·lacions d’escalfament d’aigua i 

les cuines. La contaminació d’aquestes instal·lacions varia, segons el tipus de 

combustible emprat (propà, butà, gas-oil, fuel o biomassa). Atès que no hi ha un control 

directe d’aquests focus emissors, les emissions s’han estimat a partir dels consums 

d’aquests combustibles (calculats al capítol 4.9. Energia), aplicant els factors de 

conversió corresponents (presentats a la taula 4.6.1). 

Taula 4.6.6. 

Emissions de compostos atmosfèrics generats pel sector domèstic (en tones). Any 2006. 


Espinelves 164,064 0,602 0,151 0,058 0,030 0,013 0,005 

Osor 188,682 0,672 0,174 0,066 0,035 0,014 0,006 

Sant Hilari Sacalm 3.281,669 14,384 2,936 1,198 0,526 0,286 0,095 

Viladrau 1.145,233 2,299 1,131 0,375 0,278 0,064 0,035 

Àmbit d’estudi 4.779,649 17,958 4,393 1,698 0,872 0,377 0,140 


En els càlculs s’han considerat els TEP de consum domèstic de propà, butà i de gasoil 

atès que els municipis no compten amb xarxa d’abastament de gas natural. 

De la mateixa manera que al sector de la indústria, el compost atmosfèric majoritàriament 

emès és el diòxid de carboni, amb un 99,47% respecte els altres compostos en tots els 

municipis. Pel que fa a la contribució de la resta, dins d’aquest 0,53%, s’expressa en la 

figura 4.6.5. En aquest cas s’observa com el segon compost principalment emès pel 

sector domèstic i serveis són els òxids de sofre, que suposen un 0,37 % del total de les 

emissions. 



Figura 4.6.5. 

Emissions de CO, NOx, SOx, PST, CH4 i COVs generades pel sector domèstic i serveis 

als municipis. Any 2006. 


100% 

90% 

80% 

70% 

60% 

50% 

40% 

30% 

20% 

10% 

0% 




d) Estimació de les emissions del sector ramader 

La importància de la ramaderia en alguns dels municipis de l’àmbit, sobretot del sector 

porcí, ha fet considerar també les emissions d’aquest sector, tant pel que fa al consum de 

gas-oil agrícola (per maquinària) com per les emissions de metà (CH4) i diòxid de carboni 

(CO2) produïdes en la descomposició bacteriana dels purins emmagatzemats en les 

basses i dipòsits. El càlcul d’aquestes emissions és complicat donada l’alta variabilitat en 

els períodes d’estocatge de purí (que a l’hivern són més prolongats i a l’estiu menys), per 

la variabilitat de la seva composició i origen, etc. 

Segons diverses bibliografies, la producció de biogàs en una planta de tractament de 

purins és de mitjana d’uns 15 m 3 per m 3 de purí. No obstant, cal diferenciar la producció 

que es pot obtenir en una planta de tractament, de la producció que es generarà en una 

bassa o dipòsit, que serà menor en el seu rendiment. Per aquest motiu, es considera el 

valor a la baixa, de manera que s’agafa un factor de 10,5 m 3 de biogàs/m 3 de purí. 

Considerant que aproximadament, el biogàs es troba composat per un 55 % de metà i un 

44 % de diòxid de carboni, i tenint en compte les densitats (0,67 kg/m 3 pel metà i 1,8 

kg/m 3 pel diòxid de carboni) s’obtenen els següents factors amb els quals es realitzarà el 



càlcul d’emissions procedents de la ramaderia: 8,62 kg de metà / m 3 de purí i 2,57 kg de 

CO2 / m 3 de purí. 

Aquests factors d’emissió s’aplicaran als volums de purins calculats a partir del cens de la 

cabana ramadera facilitada pel DAR (veure capítol 4.8. Residus). No obstant això, no es 

calcularà l’emissió a partir de la quantitat total de dejeccions ramaderes produïdes, sinó 

que cal tenir en compte que no es troben tot l’any emmagatzemats i que segueixen un 

cicle d’emmagatzematge i aplicació en el camp. Per tant, es partirà de la consideració 

que la meitat dels purins produïts són emmagatzemats durant una mitjana de 90 dies 

l’any, per tal d’obtenir uns valors més aproximats a la realitat. 

Taula 4.6.7. 

Emissions de compostos atmosfèrics generats pel sector ramader i agrícola (gas-oil) en 

tones per contaminant. Any 2006. 


Espinelves 109,172 0,196 0,786 0,908 0,122 0,318 23,432 

Osor 92,880 0,178 0,714 0,825 0,111 0,288 0,313 

Sant Hilari Sacalm 659,308 1,216 4,881 5,638 0,755 1,972 83,168 

Viladrau 478,639 0,896 3,595 4,153 0,556 1,452 37,665 

Àmbit d’estudi 1.340,00 2,487 9,976 11,524 1,544 4,030 144,577 

Font: Elaborat a partir de les dades anteriors. 

De la mateixa manera que en els sectors de la indústria i domèstic, el compost atmosfèric 

majoritàriament emès és el diòxid de carboni, amb un 88,49% respecte els altres 

compostos en tots els municipis. Pel que fa a la contribució de la resta, dins d’aquest 

11,51%, s’expressa en la figura següent. 




Figura 4.6.6. 

Emissions de CO, NOx, N2O, PST, CH4 i COVs generades pel sector ramader als 

municipis. Any 2006. 

100% 

90% 

80% 

70% 

60% 

50% 

40% 

30% 

20% 

10% 

0% 




Tal i com s’observa en la gràfica anterior, els compostos atmosfèrics majoritàriament 

emesos pel sector agrícola i ramader, deixant de banda el diòxid de carboni, són en 

primer lloc, el metà, seguit pel monòxid de carboni i pels òxids de nitrogen. 

Els compostos emesos pel municipi d’Osor divergeixen dels emesos pel conjunt dels 

municipis ja que el sector ramader hi és poc significatiu respecte el sector agrícola, i per 

tant, els compostos emesos són equivalents als emesos pel transport local. 

e) Emissions globals dels municipis 

La majoria dels contaminants que s’emeten a l’atmosfera tenen un efecte directe sobre 

l’entorn i les persones del lloc on s’emeten; els seus efectes són nocius a partir de certes 

concentracions i, és per això, que es controla la seva concentració en l’aire. La taula 

4.6.10 resumeix aquestes emissions que provenen, bàsicament, dels vehicles (en 

especial del trànsit local). Tanmateix, cal insistir que en època estiuenca els resultats 

obtinguts no serien els mateixos, ja que augmenta significativament la intensitat de trànsit 

i per tant, la contribució principal en les emissions de compostos atmosfèrics en aquesta 

època correspondria a l’originada en les vies interurbanes. 



Taula 4.6.8. 

Emissions totals per compost atmosfèric dels diferents municipis (en tones). 

Municipi CO2 SOX NOX CO PST COV CH4 N2O 

Espinelves 1.689,178 0,887 13,695 42,651 1,528 7,867 23,452 0,009 

Osor 4.309,688 1,641 28,946 91,517 3,166 17,068 0,367 0,000 

Sant Hilari 36.363,852 19,302 258,305 855,771 28,748 159,299 83,506 0,006 

Viladrau 7.522,348 3,416 54,285 178,564 6,349 33,682 37,719 0,003 

Àmbit d’estudi 49.885,068 25,246 355,231 1.168,503 39,793 217,917 145,045 0,018 


El diòxid de carboni es troba normalment a l’atmosfera en una concentració mitjana del 

0,03%. Si es produeix un increment de la seva concentració a l’atmosfera, es contribueix 

a accentuar l’efecte hivernacle, ja que aquest gas absorbeix la radiació infraroja provinent 

del sòl i dels oceans. 

A més del CO2, hi ha altres gasos amb efecte hivernacle, com el metà (amb un potencial 

d’escalfament global 21 vegades superior al CO2) o el N2O (amb un potencial 290 

vegades superior) i que, per tant, també s’han considerat a l’hora de valorar la contribució 

del municipi a l’escalfament global del planeta. Per fer-ho, s’han traduït aquestes 

emissions a “CO2 equivalent”, considerant les tones de CO2 que s’haurien d’emetre per 

tenir el mateix efecte hivernacle que les tones de CH4 i N2O que s’emeten anualment als 

municipis i sumant-les a les emissions de CO2 existents. 

Tenint en compte aquestes consideracions s’emeten un total de 106.068,27 tones de CO2 

equiv./any, de les quals 72,27% corresponen al municipi de Sant Hilari Sacalm i 15,58% a 

Viladrau (essent la pressió ambiental principal el transport local seguit de l’interurbà, sobretot 

conseqüència de la pressió atmosfèrica que suposa l’eix transversal), la contribució restant es 

distribueix en un 7,9% de contribució d’Osor i un 4,21% d’Espinelves. 



Figura 4.6.7. 

Emissions amb efectes globals (efecte hivernacle) per sectors (CO2 equivalent). 

Percentatge de CO2 emès 

100% 

90% 

80% 

70% 

60% 

50% 

40% 

30% 

20% 

10% 

0% 


Transport Interurbà Industrial Domèstic Transport Local Ramader i Agrícola 

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Panel Intergubernamental para el Cambio Climático (IPPC) publicades a 

la Guidelines for National GreenhouseGas Inventories i les estimacions de les emissions de CO2 realitzades 

anteriorment. 

Considerant un factor de fixació de 6,6 tones CO2/ha i any, que és el valor mitjà anual 

establert per una hectàrea de bosc madur, tenint en compte la superfície ocupada per 

bosc i per conreus, i segons les dades obtingues en el càlcul anterior, es necessitaria una 

superfície agroforestal d’unes 16.071 hectàrees per tal d’equilibrar el sistema, és a dir, 

per fixar tot aquest CO2 equiv. que s’emet al conjunt del territori d’Espinelves, Osor, Sant 

Hilari Sacalm i Viladrau. 



Taula 4.6.9. 

Emissions de CO2 equivalent i capacitat d’absorció per municipi (en tones). Any 2006. 

MUNICIPI 

EMISSIONS DE 

CO2 

EQUIVALENT 

(Tones) 

HA DE BOSC 

NECESSÀRIES 

PER ABSORBIR 

LES EMISSIONS 

DE CO2 

Nº DE VEGADES 

DE SUPERFÍCIE 

AGROFORESTA 

L EXISTENT 

NECESSÀRIA 

PER ABSORBIR 

LES EMISSONS 

DE CO2 

Espinelves 4.466,68 676,77 0,39 

Osor 8.402,13 1.273,05 0,25 

Sant Hilari 

Sacalm 

76.663,90 11.615,74 1,45 

Viladrau 16.535,54 2.505,38 0,51 

Àmbit d’estudi 106.068,27 16.070,95 0,65 

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’usos del sòl i estimacions de les emissions de CO2 

realitzades anteriorment. 

Amb els resultats obtinguts, cal tenir en compte que en el càlcul realitzat s’ha considerat 

l’absorció potencial de CO2 per part de les hectàrees forestals de cadascun dels municipis 

i també la que suposa la superfície ocupada per conreus i pastures, tot i que s’ha utilitzat 

el mateix factor d’absorció. S’ha considerat ambdós usos ja que en alguns municipis la 

superfície agrícola és major que la forestal, i cal tenir en compte que no només els 

boscos suposen un embornal de carboni, sinó que els conreus i les pastures també hi 

contribueixen en part. En aquest sentit, s’observa que l’absorció de les emissions de CO2 

equivalent per part de la superfície agroforestal de l’àmbit d’estudi és total, a excepció del 

municipi de Sant Hilari Sacalm que necessita un 45% més de la superfície agroforestal 

existent, si bé aquest dèficit queda equilibrat a nivell global de l’àmbit d’estudi. 

f) Influències dels municipis veïns 

En determinades zones del territori, la proximitat d’un important focus contaminant, 

juntament amb una geografia i climatologia determinades, poden repercutir directament 

en el nivell de qualitat de l’aire d’un punt relativament allunyat al focus de contaminació. 

En aquest sentit, la contribució de l’entorn immediat a la contaminació atmosfèrica dels 

municipis d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau rau a Girona (a l’E de l’àmbit 

d’estudi), Sant Celoni (al S), Vic (a l’W) i Olot (al N), tant per la seva proximitat com pel 

potencial d’emissions que presenten. 



Si bé cap dels municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de les Gulleries no presenta 

cap activitat industrial potencialment contaminant de l’atmosfera, en els nuclis emissors 

descrits anteriorment s’hi troben activitats classificades en el grup A del CAPCA (catàleg 

d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera, segons Decret 322/1987, de 23 

de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de 

l’ambient atmosfèric, annex 4). 

Segons el tipus d’activitats i el tipus de contaminants que s’emeten, les activitats 

industrials potencialment contaminants de l’atmosfera es classifiquen d’acord amb el 

CAPCA en activitats del: 

- Grup A: centrals tèrmiques de potència total instal·lada igual o superior a 50 MW, 

refineries de petroli, foneries d’acer i ferro de capacitat total igual o superior a 10 

tones, producció i afinat de plom, fabricació de ciment, tractament i adobat de 

cuirs i pells, incineradores de residus urbans... 

- Grup B: centrals tèrmiques de potència total instal·lada inferior a 50 MW, 

pedreres, foneries d’acer i ferro de capacitat total inferior a 10 tones, escorxadors, 

fabricació de ceràmica, forns, crematoris... 

- Grup C: Instal·lacions de neteja en sec, destil·leries d’alcohol i fabricació 

d’aiguardents, asserratge de la fusta, envasatge d’aerosols... 

Actualment les activitats amb incidència sobre el medi ambient es classifiquen segons la 

Llei de la IIAA 3 , en activitats de l’annex I (sotmeses a règim d’autorització ambiental), 

annex II (sotmeses al règim de llicència ambiental), annex III (sotmeses al règim de 

comunicació) i annex IV (amb risc d’incendi). 

No hi ha una equivalència exacte amb el que abans s’anomenava grup A, B i C del 

CAPCA. Ara bé, atès que les àrees industrial es conceben com a porcions del territori on 

la concentració de focus contaminants representa un risc elevat, el resultat obtingut en 

aplicar l’antiga classificació no hauria de diferir gaire de l’obtingut si s’apliqués la nova. 

Un cop fet aquest aclariment i definides les zones de qualitat de l’aire d’influència dels 

municipis de l’àmbit d’estudi (comarques de Girona i plana de Vic) s’exposa el nombre 

d’activitats incloses en el diferents grups del CAPCA 4 dels focus emissors més pròxims: 

3 

Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998 de la 

Intervenció Integral de l'Administració Ambiental (IIAA) i s'adapten els seus annexos. 

4 Les dades són de l’any 2002, actualment les activitats incloses en el catàleg CAPCA han quedat incloses en els annexos 

de la Llei 3/1998, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, tot i que no hi ha una equivalència exacta. Es 

tracta, doncs, d’una diferència de classificació. 



Nombre d’activitats incloses en el CAPCA 

Focus emissors Grup A Grup B Grup C 

Vic 16 4 7 

Sant Celoni 3 10 6 

Girona 3 5 4 

Olot 1 3 1 

Tal com s’observa, a l’àmbit d’influència dels municipis predominen les activitats 

potencialment contaminants de l’atmosfera classificades en els grups A i B (71% de les 

existents), les quals són bàsicament: 

Pedreres i activitats extractives, fabricació de ceràmica i ciment: La contaminació 

atmosfèrica que genera aquest tipus d’indústria sol relacionar-se amb l’emissió de 

partícules en suspensió i amb els gasos de combustió emesos pels forns i per la 

maquinària i vehicles, emetent principalment monòxids de carboni, òxids de sofre, 

òxids de nitrogen i COV fruit de combustions incompletes, així com sorolls. 

Escorxadors i explotacions amb integració de bestiar, sobretot porcí: Solen ser 

fonts de metà, d’amoníac i de COV associats a la descomposició dels purins i de 

la matèria orgànica. També emeten olors. 

Sector tèxtil i curtits: Solen ser font de dissolvents orgànics volàtils, substàncies 

organoclorades i compostos orgànics, així com d’olors. 

Per altra banda, la zona de llevant de la comarca de la Selva està representada per grans 

àrees urbanes amb poc teixit industrial, per tant, no té cap incidència en la contaminació 

atmosfèrica de l’àmbit. La incidència l’àmbit industrial del Vallès també és poc significativa 

com a conseqüència de la considerable distància dels seus focus respecte dels municipis 

de l’àmbit d’estudi, tot i que, cal tenir en compte l’important teixit industrial i l’elevat 

potencial contaminant que concentra. Així doncs els focus principals de contaminació 

atmosfèrica es centrarien a la plana de Vic i a les àrees industrials de Girona. 

Afegir que la zona és interior amb terreny muntanyós, per tant hi ha una important coberta 

vegetal i precipitacions bastant freqüents, la qual cosa afavoreix el rentatge de l’atmosfera 

i minimitza la resuspensió de partícules. 

Els nivells mitjans d’emissions difuses provenen bàsicament de les activitats domèstiques 

i del trànsit urbà amb focus industrials aïllats (indústria química de la vall de Tordera, 

materials de la construcció...). Per tant les estacions de control de les emissions actuals 

estan orientades al trànsit i a la indústria. 

Pel què fa al nivell d’immissions i a la qualitat de l’aire pel diòxid de sofre, el monòxid de 

carboni, el diòxid de nitrogen, el sulfur d’hidrogen i el benzè es bona, atès que aquests 



estan per sota dels valors límit establerts per la normativa segons els valors d’immissió 

per a l’any 2006. 

Les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres han superat el valor límit 

anual. Respecte els metalls pesants, els nivells de qualitat de l’aire pel plom són inferiors 

als valors límit establerts per la normativa vigent i per l’arsènic, el cadmi i el níquel són 

inferiors als valors objectiu d’aplicació a l’any 2013. 

Els nivells d’ozó troposfèric mesurats són superiors als valors objectiu de protecció de la 

salut humana i de protecció de la vegetació. Durant l’any 2006, s’ha superat el llindar 

d’informació de la població durant 10h i no s’ha detectat cap superació del llindar d’alerta. 

Cal destacar que les superacions del valor d’ozó troposfèric es donen en àrees de fons, 

majoritàriament rurals. 

4.6.2. Immissions de contaminants mesurats 

Les immissions de contaminants es mesuren mitjançant la Xarxa de Vigilància i Previsió 

de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA). L’objectiu principal d’aquesta 

xarxa és vigilar la qualitat de l’aire, és a dir, obtenir els nivell de concentració a l’aire dels 

principals contaminants atmosfèrics i, mitjançant els resultats de les mesures que 

s’obtenen, dur a terme les actuacions necessàries per solucionar els problemes originats 

per la contaminació atmosfèrica. 

Actualment, no hi ha cap estació de control de la contaminació atmosfèrica dins l’àmbit 

territorial d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau. Les estacions automàtiques 

més properes incloses a la xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica 

de Catalunya (XVPCA) són l’estació de Fornells de la Selva (que mesura sulfur 

d’hidrogen), de Girona (diòxid de sofre), de Sarrià de Ter (sulfur d’hidrogen), de Vic (Ozò 

troposfèric) i de Sant Celoni (sulfur d’hidrogen). 

La taula següent presenta els valors enregistrats a les estacions automàtiques de les 

quals es disposa de sèries històriques més properes als municipis, Girona i Sant Celoni. 



Taula 4.6.10. 

Valors enregistrats a l’estació automàtica de Girona (Sarrià de Ter). Període 1999-2006. 

Contaminant 

Mitjana 

PST anual 

(Girona) Percentil 

95 

Percentil 

SO2 50 


98 

Percentil 

NOx 50 


98 

Màx. 8 

CO horària 

(Girona) Màx 

semihorari 

Valor límit 

(guia) 

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 

150µg/m 3 48 47 33 58 - - - 52 

300µg/m 3 79 81 58 87 - - - 71 

80µg/m 3 6 3 2 1 3 3 3 2 

250µg/m 3 34 10 11 10 8 34 31 31 

(50µg/m 3 ) 29 21 15 29 34 - - - 

200µg/m 3 

(135µg/m 3 ) 

90 72 55 69 78 78 76 77 

15mg/m 3 4,3 2,3 1,6 1,8 0,6 0,6 0,5 0,4 

415mg/m 3 27,5 4,3 2,6 2,7 - - 2,0 2,0 

Màx. Diari 36ppm 3 HCT 

1,4 1,4 0,9 - - - - - 

(Girona) Màx. 

semihorari 

73ppm 1,4 3,8 2,4 - - - - - 

O3 

(Girona) 

Mitjana 

anual 

(màx) 

180µg/m 3 44 

38 

(144) 

32 

(123) 

33 

(147) 

- - - - 

Màx. Diari 40µg/m 3 8,1 7,6 7,3 4 - - - - 

H2S 

(Girona) Màx. 

100µg/m 

semihorari 

3 34,3 11,7 15,9 39 - - - - 

Font: Direcció General de Qualitat Ambiental. Qualitat de l’Aire, Balanços i informes, 2007. 



PST 

(St. 

Celoni) 

SO2 

(St. 

Celoni) 

NOx 

(St. 

Celoni) 

CO 

(St. 

Celoni) 

HCT 

(St. 

Celoni) 

O3 

(St. 

Celoni) 

H2S 

(St. 

Celoni) 

Taula 4.6.11. 

Valors enregistrats a l’estació automàtica de Sant Celoni. Període 1999-2006. 

Contaminant 

Mitjana 

anual 

Percentil 

95 

Percentil 

50 

Percentil 

98 

Percentil 

50 

Percentil 

98 

Màx. 8 

horària 

Màx 

semihorari 

Valor límit 

(guia) 

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 

150µg/m 3 72 120 - 58 40 41 49 49 

300µg/m 3 124 193 - 107 65 - 79 74 

80µg/m 3 11 3 3 2 1 2 3 3 

250µg/m 3 27 23 15 20 10 11 - - 

(50µg/m 3 ) 35 27 28 27 22 31 33 34 

200µg/m 3 

(135µg/m 3 ) 

94 79 80 70 60 71 80 78 

15mg/m 3 - - - - - - - - 

415mg/m 3 - - - - - - - - 

Màx. Diari 36ppm 3 1,4 - - 4,6 2 0,6 - - 

Màx. 

semihorari 

Mitjana 

anual 

(màx) 

73ppm 2,7 - - 14,8 3 - - - 

180µg/m 3 

38 

(199) 

36 33 

32 

(153) 

33 

(188) 



32 

35 

(156) 

Màx. Diari 40µg/m 3 5,1 - - 2,6 3 - - - 

Màx. 

semihorari 

100µg/m 3 23,2 - - 13,6 12 - - - 

Font: Direcció General de Qualitat Ambiental. Qualitat de l’Aire, Balanços i informes, 2007. 

40 

(161) 

Tal com s’observa en les taules anteriors, la majoria de valors registrats disponibles a les 

estacions més properes a l’àmbit d’estudi amb dades històriques s’adeqüen a la legislació 

vigent i no superen els valors límit i guia. Les úniques dades remarcables són la 

superació en determinats moments puntuals, de la concentració d’ozó. No es detecten 

incidències destacables en aquestes estacions. 

Per determinar la qualitat de l’aire s’utilitza l’Índex Català de Qualitat de l’Aire (ICQA) que 

es calcula sobre els nivells d’immissió dels contaminants SO2, NO2, CO, PST, O3 i PM10 

mesurats a les estacions automàtiques de la XVPCA. El valor de l’ICQA el determina el 

contaminant crític mesurat a cada estació. Com més alt sigui l’índex, millor serà la qualitat 

de l’aire, de manera que un ICQA igual a 100 representa una atmosfera totalment neta 

dels contaminants esmentats, mentre que valors negatius indiquen que la concentració a 

l’aire d’algun contaminant dels que es mesuren supera la seva concentració límit

acceptable. El valor de l’ICQA determina la categoria de qualitat de l’aire (pobra, 

millorable o bona). 

L’ozó troposfèric és un dels contaminants inclosos en aquest índex, però cal tenir en 

compte que és d’origen secundari generat en presència de certs contaminants primaris 

(òxids de nitrogen, hidrocarburs...) i que la seva formació es veu afavorida per unes 

condicions meteorològiques típiques de la primavera i l’estiu (forta radiació solar, alta 

temperatura, règim de brises...) 

En aquest sentit es pot concloure que la qualitat de l’aire a l’àmbit d’estudi és bona, atès 

que a l’estació de Girona la qualitat és d’excel·lent (75 ≤ ICQA ≤ 100) i satisfactòria a 

l’estació de Sant Celoni (50 ≤ ICQA ≤ 75). 

4.6.3. Episodis de contaminació. Climatologia de la zona i relació amb 

processos de contaminació. 

La Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient estableix 

una delimitació en quinze porcions dels territoris catalans amb una qualitat de l’aire 

similar, anomenades Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA) a Catalunya. 

Les condicions de dispersió dels contaminants depenen bàsicament de la climatologia i 

l’orografia, perduren en llargs períodes de temps i poden afectar a una extensió important 

del territori. Per contra, les condicions que afecten les emissions poden canviar 

ràpidament en el temps i l’espai, és el cas de la instal·lació o el tancament de focus 

emissors o del desenvolupament d’infrastructures. 

Els municipis d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau es troben inclosos en la 

ZQA número 8, corresponent al territori de les Comarques de Girona. Aquesta porció s’ha 

delimitat a partir de les condicions de dispersió i dels valors d’ozó mesurats a les 

estacions de fons. 

Les àrees rurals representen la major part del territori amb una important coberta vegetal i 

precipitacions bastant freqüents, la qual cosa afavoreix el rentatge de l’atmosfera i 

minimitza la resuspensió de partícules. 

Aquesta zona presenta unes bones condicions de dispersió dels contaminants 

atmosfèrics, ja que es veu afectada sovint per vents de direcció SW i per fenòmens com 

la inversió tèrmica i/o l’efecte Föhen que poden propiciar aquesta dispersió des de la 

depressió de la Selva o des de la plana de Vic. Al ser una zona interior hi predomina el 

règim de brises canalitzades per les valls dels rius Ter (riera d’Osor i riera Major) i la riera 

Tordera (riera de Santa Coloma i riera d’Arbúcies). 

Aquests fets, conjuntament amb la baixa o nul·la presència de focus fixes potencialment 

contaminants de l’atmosfera, fa que les incidències i els episodis de contaminació siguin 

gairebé inexistents. 



Els nivells mitjans d’emissions són difuses i principalment provinents de les activitats 

domèstiques i del trànsit urbà o local. La Intensitat Mitjana Diària (IMD) de les vies 

interurbanes en la zona, es caracteritza per ser en algunes entre 7.000 i 10.000 vehicles 

per dia existint trams interns amb trànsit més moderat. 

S’hi pot trobar la influència de focus industrials aïllats (com les indústries químiques de la 

vall de la Tordera, materials de construcció...), tot i que més del 75% dels municipis de la 

zona 8 estan lliures de zones industrials. 

Altrament, aquestes bones condicions es remarquen quan es defineix la Vulnerabilitat i la 

Capacitat Atmosfèrica de la ZQA a la que pertany l’àmbit concret d’estudi. 

La vulnerabilitat d’un territori indica el risc d’exposició de la població i dels espais d’interès 

natural als contaminats atmosfèrics. Segons la Direcció General de Qualitat Ambiental del 

Departament de Medi Ambient, a l’àmbit d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau 

se l’hi assigna una vulnerabilitat nul·la o molt baixa per la majoria de paràmetres avaluats. 

Per altra banda, la capacitat indica aquelles àrees que ofereixen condicions més 

favorables per a l’establiment de nous focus emissors. En aquest sentit, tots els municipis 

de la present memòria descriptiva disposen d’una capacitat alta per a l’establiment 

d’aquests focus. 

Paràmetre 

Taula 4.6.12. 

Vulnerabilitat i capacitat atmosfèrica. 

Capacitat 

Indica quines àrees ofereixen 

condicions més favorables per a 

l’establiment de nous focus 

emissors. Una capacitat alta indica 

un bon poder de dispersió del medi 

Vulnerabilitat 

Indica el risc d’exposició de la 

població i dels espais d’interès 

natural als contaminants 

atmosfèrics. 

Partícules Alta Nul·la - Molt baixa 

SO2 Alta Nul·la - Molt baixa 5 

NOx Alta - 

CO Alta Nul·la - Molt baixa 

Font: Direcció General de Qualitat Ambiental, Mapes de capacitat i vulnerabilitat del territori 2004. 

Finalment, cal destacar que segons el cens de població i habitatges realitzat a l’any 2001 

(Instituto Nacional de Estadística), davant la pregunta de quins són els principals 

5 En el cas de Viladrau la vulnerabilitat respecte a l’SO2 és Alta-moderada. 



problemes en l’habitatge, la contaminació atmosfèrica o les males olors és percebuda 

com a un problema en un 5,9% dels habitatges d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i 

Viladrau, mentre que el 94,1% dels habitatges restants no consideren la contaminació 

atmosfèrica o les males olors com a tal problema (vegeu taula 4.6.13). 

Taula 4.6.13. 

Percentatge d’habitatges per municipi que consideren la contaminació atmosfèrica i les 

males olors com a problema. Any 2001. 

4.6.4. Balanç final 

Municipi % habitatges 


Osor 0,04 


Viladrau 0,36 

Àmbit d’estudi 5,99 

Font: Instituto Nacional de Estadística. Cens 2001. 

En aquest apartat es procedeix a la realització d’un balanç de les emissions (entrades i 

sortides) a nivell de l’àmbit d’estudi segons la informació en aquest capítol. El balanç està 

expressat en tones de CO2 equivalent, estimat segons els mètodes ja descrits 

anteriorment i a partir de les emissions d’òxids de nitrogen i de metà. 

En el balanç final no s’ha reflexat la immissió dels contaminants emesos atès que les 

emissions experimenten transformacions físico-químiques a l’atmosfera i reaccions que 

fan del tot improbable la estimació de la quantitat dipositada al territori, tant en forma 

humida com seca. És per això que es mesuren les immissions a través de la Xarxa de 

Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA). 



Figura 4.6.8. 

Balanç final de les emissions de l’àmbit d’estudi (expressat en tones de CO2 equivalent). 

Any 2006. 

Sector agrari 

5.929 Tn CO2 eq 

Total contribució emissions a l’atmosfera: 

106.068 Tn CO2 equivalent 

Sector Indústria 

5.017 Tn CO2 eq 

Transport local 

92.783 Tn CO2 eq 

Transport interurbà 

1.062 Tn CO2 eq 

Sector Domèstic 

1.277 Tn CO2 eq 

Font: Elaboració pròpia a partir dels càlculs i estimacions del present capítol, 2007. 

Possible adsorció 

addicional de l’atmosfera 


Capacitat total d’absorció 

superficie agro-forestal: 




4.6.5. Plans de protecció especial 

Els Plans de protecció especial es desenvolupen en les zones de protecció especial de 

l’ambient atmosfèric declarades pel Decret 226/2006, de 23 de maig, el qual va declarar 

com a zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric diversos municipis de les 

comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat pel 

fet de superar els valors límit admissibles (segons Decret 322/1987, de 23 de 

setembre, de desplegament de la Llei 22/1983 de protecció de l’ambient atmosfèric) en 

referència a contaminants com el diòxid de nitrogen i per a les partícules en suspensió de 

diàmetre inferior a 10 micres. 

Una vegada declarada una àrea zona de protecció especial, el Consell Executiu ha 

d’aprovar un Pla d’actuació que contingui les accions concretes necessàries per restablir 

la qualitat de l’aire de la zona. En aquest sentit, el Govern de la Generalitat, mitjançant el 

Decret 152/2007 de 10 de juliol ha aprovat el Pla d'actuació per restablir la qualitat de 

l'aire per als contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre 

inferior a 10 micres (PM10) de 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona 

declarats, doncs, zona de protecció especial pel Decret 226/2006. 

En conclusió s’han detectat superacions dels valors de referència legislatius per al diòxid 

de nitrogen a la Zona de Qualitat de l’Aire de Barcelona (ZQA1) i per a les partícules a la 

Zona de l’Àrea de Barcelona i a la ZQA del Vallès-Baix Llobregat (ZQA2). 

Tal com ja s’ha dit a l’apartat 4.6.3 els municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de les 

Guilleries es troben inclosos en la ZQA número 8, corresponent al territori de Comarques 

de Girona la qual, per la seva bona qualitat de l’aire, no es troba declarada com a zona de 

protecció de l’ambient atmosfèric. 



4.7. Soroll 

4.7.1. Antecedents. Estudis d’avaluació de la contaminació acústica 

municipal 

L’Organització Mundial per a la Salut (OMS) defineix el soroll com un fenomen acústic 

que produeix una sensació auditiva considerada desagradable, i que pot pertorbar l’estat 

de benestar de les persones i la seva qualitat de vida (vegeu taula 4.7.1). 

Taula 4.7.1. 

Nivells sonors i resposta humana. 

Nivell sonor dBA* Resposta humana 

Zona de llançament de coets 180 Pèrdua auditiva irreversible 

Operació en una pista de jets 

Tro o orquestra de 75 músics 

140 

130 

Dolorosament fort 

Enlairament de jets (60 m) 120 Màxim esforç vocal 

Vehicle a l’autopista 110 Extremadament fort 

Petards o camió recol·lector 100 Molt fort 

Trànsit urbà 90 Molt molest 

Despertador 80 Difícil ús de telèfon 

Veu normal 70 Intrusió 

Aire condicionat 60 

Ventilador d’ordinador personal 50 

Veu a cau d’orella 40 

Biblioteca 30 

Estudi de radiodifusió 

Silenciós 

Molt silenciós 

20 

Quasi no audible 

10 

0 Llindar d’audició 

* L’escala de decibels A (dBA) és la mesura emprada per ponderar la quantitat de decibels dels sons 

en funció el que capta l’oïda humana. 

Font: Querol, 1994; CEIA, 1999. 

4.7.2. Normativa reguladora existent 

El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 16/2002, de 28 juny, de protecció contra la 

contaminació acústica, que obliga a: 

- Fer la zonificació acústica del territori en zones de sensibilitat acústica alta 

(territoris que requereixen una protecció alta contra el soroll), moderada (percepció 



mitjana del nivell del soroll) i baixa (percepció elevada del nivell del soroll). En 

cadascuna d’aquestes zones s’estableixen els valors límits d’immissió i els valors 

d’atenció a l’ambient exterior i també estableix valors límit d’immissió a l’interior dels 

habitatges i equipaments (vegeu taula 4.7.2). També es contemplen: zones de 

soroll, zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i zona acústica de 

règim especial (ZARE). 

- Avaluar la contaminació acústica (en infraestructures, activitats, veïnatge i 

vehicles a motor i les vibracions a l’interior dels edificis). 

- En un termini de 4 anys, introduir el vector soroll en la planificació urbanística, 

mitjançant el mapa de capacitat acústica. 

- Prendre mesures d’insonorització i apantallament en la nova construcció. 

- Inspecció i control, que correspon al Departament de Medi Ambient i Habitatge 

(control en les infraestructures viàries, ferroviàries i marítimes) i a l’Ajuntament 

(inspecció i el control de la contaminació acústica de les activitats, els 

comportaments ciutadans, la maquinària i els vehicles de motor, sens perjudici dels 

controls que es facin en la inspecció tècnica dels vehicles (ITV)). 

- Infraccions i sancions, en funció de la seva gravetat. 

Sensibilitat 

acústica 

Taula 4.7.2. 

Valors límit d’immissió i d’atenció a l’ambient exterior i interior (en dBA). 

Valors límit 

Valors d’atenció Valors límit d’immissió 

d’immissió 

(a l’exterior) 

(a l’exterior) 

(a l’interior) 

Dia Nit Dia Nit Dia Nit 

Alta (A) 60 50 65 60 30 25 

Moderada (B) 65 55 68 63 35 30 

Baixa (C) 70 60 75 70 35 30 

Font: Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica. 

La llei contempla que correspon als ajuntaments, o bé als consells comarcals o les entitats 

locals supramunicipals, elaborar i aprovar ordenances reguladores de la contaminació per 

sorolls i vibracions. En aquest sentit, cap dels municipis de la Mancomunitat Intermunicipal 

de les Guilleries en disposa. 



4.7.3. Principals fonts de soroll dels municipis 

El soroll ambiental a les zones urbanes es pot considerar com la suma de petites fonts de 

soroll emissores. Dins dels nuclis urbans, el trànsit motoritzat sol ser l’impacte acústic 

més rellevant, al tractar-se d’una font de contaminació mòbil i difusa de complexa solució. 

Per altra banda, hi ha un conjunt de fonts de soroll fixes que poden provenir de l’activitat 

industrial, de la construcció, bars, així com dels propis particulars (electrodomèstics, 

àudio-visuals,...) i que en alguns casos poden ser també significatives. 

% 

Figura 4.7.1. 

Causes de la contaminació acústica. 

0% 20% 40% 60% 80% 100% 

Font: Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya, 2002. 

Vehicles 

Indústria 

Infrastructures 

Locals d'oci, tallers,... 

En l’àmbit geogràfic d’estudi, la contaminació acústica és molt poc significativa i sense 

rellevància: 

Viladrau i Espinelves són pobles tranquils que no tenen problemes amb el soroll, mentre 

que Sant Hilari Sacalm i Osor pateixen problemes puntuals amb les motos i l’oci nocturn, 

respectivament. 

La Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge 

va realitzar a l’any 2002-2003 una acció de control per determinar els nivells de soroll de 

referència de la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya. Una d’aquestes es va fer al 

terme municipal d’Espinelves, en concret a la carretera C-25 al punt quilomètric 199. 

Aquesta lectura era d’una hora en període diürn i el valor registrat va ser de 67,4 dBA. 

Tenint en compte que apliquen a les infraestructures existents els valors d’atenció que 

corresponen a una Zona B i C (veure taula 4.7.2), el valor registrat es troba dins el nivell 

màxim d’immisió permès. 

Finalment, cal destacar que segons el cens de població i habitatges realitzat a l’any 2001 

(Instituto Nacional de Estadística) davant la pregunta de quins són els principals 

problemes en l’habitatge, la contaminació acústica és percebuda com a problema en un 

21,7% dels habitatges de Sant Hilari Sacalm i en un 11,3% dels de Viladrau, mentre que 

a Osor i a Espinelves els percentatges són poc destacats. En el conjunt dels municipis de 



la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries el percentatge s’eleva al 19,1% (vegeu 

taula 4.7.3), xifra molt per sota la mitjana gironina o catalana. 

Taula 4.7.3. 

Percentatge d’habitatges que consideren la contaminació acústica com a problema. Any 

2001. 

Municipi % habitatges 


Osor 3,8 


Viladrau 11,3 

Àmbit d’estudi 19,1 

Província de Girona 24,3 

Catalunya 34,3 

Font: Instituto Nacional de Estadística, 2007. 

4.7.4. Mapes de sensibilitat acústica municipal. Cadastre sònic 

D’acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, els 

ajuntaments han d’elaborar un mapa de capacitat acústica, que estableixi els nivells 

d’immissió a les zones urbanes, els nuclis de població, i si s’escau, a les zones del medi 

natural, mitjançant l’establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els 

objectius de qualitat. El Departament de Medi Ambient i Habitatge va elaborar unes 

propostes de mapes de capacitat acústica per totes les poblacions de Catalunya, entre 

elles Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau, que podien servir com a instrument 

base per elaborar els mapes definitius. Segons la llei calia que cada ajuntament els 

aprovés abans de l’octubre de 2005, però no ho ha fet cap dels municipis de la 

Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries, i inclòs alguns en desconeixen l’existència 

(Espinelves i Sant Hilari Sacalm). 

En els mapes de capacitat acústica es grafien les zones de sensibilitat acústica amb els 

valors límits d’immissió que corresponen a l’horari diürn. La llei estableix les següents: 

- Zona de sensibilitat acústica alta (A): comprèn els sectors del territori que 

requereixen una protecció alta contra el soroll. Valor límit d’immissió en l’horari 

diürn: LAr 60. Es dibuixa el perímetre de les edificacions amb una ratlla de 

color verd. 

- Zona de sensibilitat acústica moderada (B): comprèn els sectors del territori 

que admeten una percepció mitjana del soroll. Valor límit d’immissió en l’horari 



diürn: LAr 65. Es dibuixa el perímetre de les edificacions amb una ratlla de 

color groc. 

- Zona de sensibilitat acústica baixa (C): comprèn els sectors del territori que 

admeten una percepció elevada de nivell sonor. Valor límit d’immissió en 

l’horari diürn: LAr 70. Es dibuixa el perímetre de les edificacions amb una ratlla 

de color vermell. 

Aquests mapes són propostes que cada ajuntament ha de corregir de manera que 

s’adapti millor a la realitat del municipi, però aquest pas encara no l’han dut a terme els 

municipis que estudiem. A continuació haurien de realitzar un mapa sònic (mostreig de 

soroll dels carrers) i així poder contemplar els resultats en els respectius planejaments 

municipals. 

La taula 4.7.4. que es presenta a continuació resumeix les zones de sensibilitat acústica 

definides, sobreposades en un mapa topogràfic per tal de poder distingir-ne l’àrea. 

Taula 4.7.4. 

Mapes de capacitat acústica per municipi. En color verd les zones de sensibilitat acústica 

alta (A), groc moderada (B) i vermell baixa (C). 

MUNICIPI NUCLI URBÀ ZONA A ZONA B ZONA C 

Espinelves Espinelves 

0 100 200 m 

Carrers interns del 

municipi 

Carretera d’accés al 

nucli GIV-5441 

Carretera Eix 

Transversal (C-25) i 

zona industrial (en 

línia discontínua, 

propostes fetes per 

l’Ajuntament) 




Osor Osor 


municipi 


nucli GI-542 

0 100 200 m 



-


Sant Hilari 

Sacalm 

0 100 200 m 



municipi 


poble GI-542, carrer 

principal i d’accés a 

les zones 

industrials. 

Zona esportiva, 

zona industrial de 

Can Garriga, i 

polígon industrial La 

Bòbila 




Viladrau 

Viladrau i les Índies 

Viladrau, les Índies Carrers interns 

0 250 500 m 

Carrer principal, 

carreteres accés, 

GI-520 i GI-543 

les Paitides Tota la zona - - 

les Guilleries Tota la zona Carretera GI-520 - 



-

les Paitides 

Masvidal 

0 100 200 m 

0 50 100 m 

Font: Unitat d'Evaluació i Control del Soroll i les Vibracions, Direcció General de la Qualitat Ambiental, Departament de 

Medi Ambient i Habitatge, 2007. 



4.8. Residus 

4.8.1. Residus municipals. Marc legislatiu 

a) Marc Legal 

A continuació es detalla la normativa en matèria de residus que afecta al territori català: 

- Llei autonòmica reguladora dels residus (Llei 6/1993). 

- Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, 

reguladora de residus. 

- Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infrastructures de tractament 

de residus i del cànon sobre la deposició de residus. 

- Llei Estatal de Residus (Llei 10/98) –modificada i ampliada per la Llei 62/2003–. 

- Llei Estatal d’Envasos i Residus d’Envasos (Llei 11/1997). 

- Pla d’Acció per a la Gestió dels Residus Municipals (2005-2012), que revisa el 

Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2001-2006. 

- Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals 

i d’ecoeficiència en els edificis. 

D’entre la normativa enumerada, cal destacar els següents preàmbuls: 

- Els Ajuntaments han de promoure la valorització dels residus municipals, entenent 

per valorització les operacions de recollida selectiva i el servei de deixalleria 

municipal (Llei 6/1993). 

- De manera voluntària, els municipis impulsaran la recollida selectiva del vidre, del 

paper i cartró, de les piles, dels plàstics, dels metalls i d’altres materials que 

puguin ser valoritzables (Llei 6/1993). 

- Implantació amb caràcter obligatori d’una recollida selectiva de la fracció orgànica, 

a tots els municipis de més de 5.000 habitants. També de manera obligatòria, als 

municipis de més de 5.000 habitants s’haurà de disposar d’un servei de deixalleria 

(Llei 6/1993). 

- Es pretén incrementar el percentatge de recollida de residus comercials per 

circuits independents linealment des del 2001 fins a assolir una recollida de 

residus comercials l’any 2006 equivalent al 15% de la generació total (Llei 

15/2003). 



- De manera obligatòria, els ens locals han de gestionar la recollida, el transport i 

com a mínim l’eliminació (abocador controlat) de tots els residus municipals. A 

més, els municipis de més de 5.000 habitants estan obligats a realitzar la recollida 

selectiva dels residus municipals. Es tracta bàsicament de la recollida dels residus 

orgànics, atès que la recollida selectiva dels envasos es defineix com a voluntària 

en la Llei 11/1997 d’envasos i residus d’envasos (Llei 10/98). 

- Els municipis i/o l’administració local es farà càrrec de la recollida dels residus 

d’envasos i que dels costos que se’n derivin siguin compensats econòmicament. A 

partir del conveni signat per les diferents associacions de fabricants d’envasos 

(Ecoembes i Ecovidrio) i l’Agència de Residus de Catalunya del Departament de 

Medi Ambient i Habitatge, s’estableixen les tarifes de compensació per als ens 

locals en matèria de gestió dels envasos i residus d’envasos (Llei 11/1997). 

- El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través del Consell d’Administració 

de l’Agència de Residus de Catalunya va aprovar, el 13 de novembre del 2001, el 

Programa de Gestió de Residus Municipals a Catalunya (PROGREMIC) per al 

període 2001-2006. El Programa té com a marc referencial la Llei 6/1993, essent 

aquest una conseqüència de l’aplicació de la mateixa. Compta amb 5 eixos 

d’actuació amb objectius quantitatius i amb horitzó al 2006: prevenció, valorització, 

disposició, comunicació i divulgació, i gestió de residus comercials. A continuació 

se’n destaquen dos: 

Disposició: que el rebuig destinat a dipòsit controlat sigui del 31% 

Valorització: del 69% dels residus (residus domiciliaris i comercials): 48% 

valorització material i 21% valorització energètica (incineració). En aquest sentit es 

preveu: 

- Que la recollida selectiva de vidre i paper arribi al 75% l’any 2006, i que la 

d’envasos lleugers se situï al 25%. 

- Que la recollida selectiva a través de la xarxa de deixalleries arribi al 10% 

del total de residus municipals generats, a partir de l’extensió de la 

prestació d’aquest servei al total de la població de Catalunya. 

- Que la valorització de la Fracció Orgànica dels Residus Municipals (FORM) 

sigui del 55% del total de FORM l’any 2006, complint amb la Directiva 

1999/31/CE, relativa a l’abocament de residus. 

- El Pla d’Acció per a la Gestió dels Residus Municipals 2005-2012, neix de la 

necessitat de revisió del model de gestió de residus municipals a Catalunya, i la 

proposta de futur s’ha abordat de forma global i integradora. Així doncs, aquest 

nou pla s’estructura en quatre eixos: 

1. Revisió i adaptació de la normativa i aplicació de noves mesures de fiscalitat 

ambiental: proposta d’avantprojectes de modificació de les Lleis 6/1993 i 



16/2003. També es proposa la revisió de la normativa d’envasos i residus 

d’envasos i l’adaptació a la normativa europea del Decret sobre incineració de 

residus, entre altres. 

2. Revisió del PROGREMIC i formulació de les bases per un nou programa de 

residus municipals, ja que no s’han assolit els objectius de recuperació i 

reciclatge previstos. Durant l’etapa 2004-2006 s’ha intentat reorientar els 

diferents aspectes que no s’han complert i s’ha marcat un nou Programa de 

Gestió de Residus Municipals 2007-2012 amb la finalitat d’enfortir i estendre 

les recollides selectives al conjunt de Catalunya i tractar la totalitat de les 

fraccions de residus, inclosa la fracció resta, prioritzant la valorització material 

i reduint la quantitat de rebuig destinat a disposició final, per tal de donar 

compliment a les directives europees i millorar ambientalment el funcionament 

de les instal·lacions. 

3. Pla Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals que 

determini la necessitat i la proposta d’implantació de les instal·lacions de 

tractament i disposició final dels residus municipals, sota un acord territorial, 

polític i social, zonificant Catalunya. Preveu la millora de les instal·lacions 

existents i la construcció de les noves durant el període 2005-2012, tal i com 

es mostra a la taula següent: 

Taula 4.8.1. 

Infraestructures de gestió de residus municipals que es preveuen a Osona i a la Selva. 

Àmbit Planta Estat Ubicació 

Osona, 

Ripollès 

la Selva 

Planta compostatge FORM Nova Pendent ubicació 

Planta Tractament RESTA + 

Voluminosos 

Dipòsit controlat les Lloses 

Nova Pendent ubicació 

Existent 

(clausura) 

Dipòsit Controlat Rebuig Orís Existent Orís 

Planta de Compostatge FORM 

Existent 

(millores) 

les Lloses 

Santa Coloma de 

Farners 

Planta RESTA + Voluminosos Nova Lloret de Mar 

Dipòsit controlat de rebuig Existent Lloret de Mar 

Font: Pla d’Acció per a la Gestió dels Residus Municipals 2005-2012. 



4. Programa d’inversions i pla financer per desenvolupar el conjunt 

d’actuacions definides al Pla d’Acció, ja siguin existents, de nova creació, 

etc. 

A més, el Pla d’Acció de Residus Municipals 2005-2012 manté els objectius de reciclatge 

del PROGREMIC 2001-2006 però el seu compliment s’ajorna fins al 2012: 

- 75% del vidre i del paper, 

- 55% de la matèria orgànica, i 

- 25% dels envasos lleugers (llaunes i plàstics). 

Això es complementa amb l’elaboració d’indicadors per incrementar l’eficiència de la 

recollida selectiva dels residus voluminosos, dels residus d’aparells elèctrics i electrònics i 

altres fraccions de residus municipals. 

El Pla d’Acció preveu triplicar la quantitat de residus recollits selectivament el 2012. Amb 

les actuacions de prevenció i l’increment de les recollides selectives, es preveu que 

d’aquí al 2012 la fracció restant es redueixi en un terç, passant al 41% de la brossa, en 

lloc del 74% actual. 

b) Definició i classificació dels residus municipals 

La Llei 15/2003 defineix els residus municipals com els residus domèstics i també els 

residus de comerços, d'oficines i serveis i d'altres residus que, per llur naturalesa o 

composició, poden assimilar-se als residus domèstics. 

En funció de les seves característiques els residus municipals es poden classificar en: 

• Residus municipals ordinaris (RMO): Agrupa tots aquells residus municipals que 

són objecte de la recollida ordinària d'escombraries. Es poden dividir en diferents 

fraccions: matèria orgànica, paper i cartró, vidre, plàstics, metalls, envasos mixtos, 

tèxtils i altres materials. 

• Residus municipals voluminosos (RMV): Són aquells residus que per la seva 

grandària no poden ser recollits a través dels mitjans convencionals utilitzats pels 

residus municipals ordinaris. És el cas dels electrodomèstics, dels mobles, etc. 

• Residus municipals especials (RME): Són els residus que, pel caràcter perillós de 

la seva composició, no poden recollir-se amb la resta de residus municipals ordinaris. 

Es tracta, per exemple, de les pintures, els dissolvents, les piles, els medicaments, 

les bateries de cotxe, els olis,... 



• Residus municipals comercials (RMC): Els residus assimilables a residus 

municipals que es generen per les activitats pròpies del comerç al detall i a l’engròs, 

l’hoteleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis. 

c) Caracterització dels residus municipals: producció i composició 

Per tal de conèixer la producció total de residus municipals es considera tant la recollida 

domiciliària (rebuig) com la recollida selectiva en àrees d’aportació (contenidors de vidre, 

paper i cartró, envasos i matèria orgànica), i en els darrers anys també s’han 

comptabilitzat les dades de la recollida de residus de la les deixalleries (voluminosos), 

poda i jardineria, i la recollida de medicaments. 

Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, en els darrers anys (període 2000- 

2005) ha augmentat la producció total de residus als municipis de l’àmbit d’estudi. Mentre 

Espinelves, Sant Hilari Sacalm i Viladrau han seguit la tendència del conjunt, Osor ha 

disminuït les tones generades (més endavant es matisarà aquesta disminució). 

Taula 4.8.2. 

Producció de residus (en tones), creixement de la població i de la ràtio de producció de 

residus municipals per habitant (Kg/habitant/dia). Evolució 2000-2005. 

Municipis 

Població 

Producció de residus 

(Tones) 

Ràtio kg/hab/dia 

2000 2005 % 2000 2005 % 2000 2005 Tendència 

Espinelves 179 193 7,8 126,1 140,3 11,3 1,9 2,0 

Osor 464 409 -11,8 266,8 214,2 -19,7 1,6 1,4 

Sant Hilari S. 4.985 5.474 9,8 2.390,4 3.293,4 37,8 1,3 1,6 

Viladrau 856 982 14,7 584,3 695,8 19,1 1,9 1,9 = 

Àmbit d’estudi 6.484 7.058 8,9 3.367,6 4.343,7 29,0 1,4 1,7 

Osona 126.853 142.337 12,2 61.249,7 69.406,6 13,3 1,3 1,3 = 

Selva 115.648 144.420 24,8 95.896,5 114.912,2 19,8 2,3 2,2 

Catalunya 6.261.999 6.995.206 11,7 3.475.225,5 4.196.148,0 20,7 1,5 1,6 

Font: Agència de Residus de Catalunya i web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2007. 

Prenent com a dada de referència la ràtio de quilos de residus produïts per habitant i dia, 

s’observa com Espinelves i Sant Hilari Sacalm segueixen la tendència d’augment 

catalana. Això significa, tal com es pot apreciar a la taula, que el percentatge de 

creixement de la producció de residus és superior al percentatge de creixement 

poblacional, en els mateixos anys. A Viladrau tot i que han augmentat més els residus 



Tones 

que la població, la diferència no és tan marcada com els anteriors i per això es manté la 

ràtio. A Osor, en canvi, les dues variables han disminuït, i en major mesura la producció 

de residus. 

Tones 

Figura 4.8.1. 

Evolució anual de la producció de residus municipals als diferents municipis. Període 

2000-2005. 

800 

700 

600 

500 

400 

300 

200 

100 

0 

3.500 

3.000 

2.500 

2.000 

1.500 

1.000 

500 

0 

126 


2.390 

Espinelves 

136 

147 

2.506 2.641 

147 

2.708 

131 

3.177 

2000 2001 2002 2003 2004 2005 

Residus municipals (rebuig) Recollida selectiva Total 

Font: Agència de Residus de Catalunya, 2007. 

140 

2000 2001 2002 2003 2004 2005 

3.293 

Viladrau 



Tones 

Tones 

800 

700 

600 

500 

400 

300 

200 

100 

0 

800 

700 

600 

500 

400 

300 

200 

100 

0 

267 

584 

282 

639 

Osor 

244 

573 

174 

575 

179 

676 

214 

2000 2001 2002 2003 2004 2005 

696 

2000 2001 2002 2003 2004 2005

Producció i composició de la fracció rebuig: 

Si s’analitza la fracció rebuig, que apareix de color verd fosc en les gràfiques anteriors, 

s’observa que l’evolució al llarg del període 2000-2005 és diferent i oscil·lant a cada 

municipi i se’n distingeixen tres tendències: 

- Sant Hilari Sacalm ha augmentat el nombre de tones recollides com a fracció 

rebuig entre 2000 i 2005, però en canvi l’ha disminuït en el període 2004-2005. 

- Osor i Viladrau han disminuït la producció en el període 2000-2005, malgrat que 

en l’últim any l’han augmentat. 

- Espinelves ha experimentat un petit augment però en general s’ha mantingut 

bastant constant. 

En el conjunt de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries la producció de residus 

de rebuig del total de l’àmbit d’estudi ha augmentat molt poc, tot i que ha disminuït 

respecte el 2004 que havia assolit el màxim del període analitzat. 

Producció i composició de les fraccions de la recollida selectiva: 

La recollida selectiva contempla una retirada destriada de residus en funció si es tracta de 

matèria orgànica (FORM), vidre, paper i cartró, envasos lleugers, residus voluminosos, 

poda i jardineria, piles, medicaments, tèxtil i altres residus recollits en les deixalleries. 

Tal com indica la figura 4.8.1, cal destacar també l’augment generalitzat de la recollida 

selectiva pel període 2000-2005 en tots els municipis, i com a cas excepcional Viladrau, 

que a partir de 2002 la recollida selectiva ha superat la de rebuig, arribant fins i tot a 

duplicar-ne les tones. 

Cal matisar que la recollida selectiva del paper i cartró i dels envasos es realitza de 

manera diferent a la comarca de la Selva i d’Osona. A la primera, els residus de cada 

tipus es dipositen en dos contenidors separats (paper-blau i envasos-groc). A Osona, els 

envasos lleugers i el paper i cartró s’agrupen sota la denominació de material recicable o 

multiproducte, essent un contenidor de color groc i blau. Dels municipis de l’àmbit d’estudi 

aquest fet afecta a Viladrau ja que Espinelves, tot i pertànyer a Osona, encara no s’hi ha 

implantat la recollida d’envasos. 

En aquest apartat es comptabilitzen només els residus referents a la matèria orgànica, 

vidre, paper i cartró i envasos lleugers, donat que són els més comuns. 

En les següents taules s’analitza la situació concreta a cada municipi: 



Taula 4.8.3. 

Producció de residus de recollida selectiva a Espinelves (en tones). Període 2000-2006. 

Matèria Orgànica Vidre Paper i Cartró Envasos lleugers 

2000 - 6,20 18 - 

2001 - 8,60 13,28 - 

2002 - 10,73 5,97 - 

2003 - 14,79 6,98 - 

2004 - 15,47 8,07 - 

2005 - 12,89 6,88 - 

2006 - 12,17 8,7 

Tendència - - 

Font: Agència de Residus de Catalunya i Consell Comarca d’Osona, 2007. 

A Espinelves tant sols s’hi recull vidre i paper i cartró. El volum de vidre recollit ha 

augmentat i el de paper ha disminuït (malgrat en l’últim període 2005-2006 la situació 

sigui a la inversa). Tot i així recordem que les tones de la fracció rebuig també havien 

augmentat. 

Taula 4.8.4. 

Producció de residus de recollida selectiva a Osor (en tones). Període 2000-2005. 


2000 - 8,20 8,32 1,83 

2001 - 11,80 6,76 1,70 

2002 - 10,80 6,84 2,16 

2003 - 11,20 8,15 2,10 

2004 - 12,40 11,46 2,57 

2005 - 9,60 13,55 3,76 

Tendència - 


Osor no recull matèria orgànica, i ha augmentat el volum de residus de la fracció de la 

recollida selectiva en detriment dels de rebuig (tal i com es comentava en l’apartat 

anterior on veiem que el rebuig disminuïa). D’aquesta manera ha aconseguit disminuir la 

producció total de residus (de 267 a 214 tones, període 2000-2005). 



Taula 4.8.5. 

Producció de residus de recollida selectiva a Sant Hilari Sacalm (en tones). Període 2000- 

2005. 


2000 222,20 95,80 66,70 7,55 

2001 229,20 102 72,45 10,55 

2002 203,83 114,40 73,16 14,52 

2003 169,50 115,60 79,51 17,79 

2004 149,07 139,60 84,67 20,41 

2005 171,50 125,18 110,90 30,84 

Tendència 


A Sant Hilari Sacalm, l’any 2005 es recullen selectivament més residus de vidre, paper i 

cartró i envasos lleugers, mentre que no passa el mateix amb la matèria orgànica. Queda 

en dubte si aquesta disminució és a causa que se’n generen menys o bé que es 

prescindeix de la selecció i s’aboca juntament amb el rebuig. 

Taula 4.8.6. 

Producció de residus de recollida selectiva a Viladrau (en tones). Període 2000-2005. 


2000 - 41,68 0,38 0,96 

2001 - 45,02 0,58 11,60 

2002 119,93 74,10 59,51 45,15 

2003 147,28 85,40 0.41 156,44 

2004 166,08 90,88 174,81 - 

2005 169,99 75,22 127,65 68,70 

Tendència 


A Viladrau el volum de residus de la recollida selectiva ha augmentat en cada tipus, cosa 

coherent si recordem que excepcionalment era l’únic municipi on les tones de recollida 

selectiva superaven les de rebuig. 



d) Anàlisi de la gestió actual del servei de recollida i tractament dels residus 

municipals 

Servei de recollida de residus municipals (rebuig) 

La recollida de la fracció rebuig s’organitza diferent a cada municipi: Espinelves i Osor 

tenen delegada aquesta funció al Consell Comarcal d’Osona i al Consell Comarcal de la 

Selva, respectivament, els quals contracten el servei d’empreses privades. L’Ajuntament 

de Sant Hilari Sacalm ho encarrega directament a una empresa privada i l’Ajuntament de 

Viladrau, juntament amb altres municipis d’Osona formen la Mancomunitat la Plana, que 

entre altres coses, es dedica a la recollida de residus dels municipis consorciats. 

Taula 4.8.7. 

Característiques del servei de recollida i transport de residus municipals de rebuig 

d’Espinelves. 

Empresa 

Recollida de Residus d’Osona SL (empresa mixta entre 

el Consell Comarcal d’Osona i Cespa SA) 

Servei Recollida de contenidors per personal de l’empresa 

52 dies l’any: 

Freqüència de la recollida 

Dimecres, durant 9 mesos 

Dimecres i dissabte, durant els 3 mesos d’estiu 

Horari de recollida A partir de les 6h del matí 

Número de contenidors 17 contenidors 

Ràtio de contenidors 11 habitants/contenidor aprox. 

Destí de les deixalles Dipòsit Controlat d’Orís 

Cost aproximat de la recollida i el 

transport de rebuig (2006) 

11.600 € 

Font: Cespa SA, Consell Comarcal d’Osona i Ajuntament d’Espinelves, 2007. 



Taula 4.8.8. 

Característiques del servei de recollida i transport de residus municipals de rebuig d’Osor. 

Empresa Consell Comarcal de la Selva. Adjudicatari: Cespa SA 

Servei Recollida de contenidors 

Freqüència de la recollida Dilluns, dimecres i divendres 

Horari de recollida Matins 


Ràtio de contenidors 24 habitants/contenidor 

Destí de les deixalles Dipòsit controlat de Lloret de Mar 


transport de rebuig 

1.306,8 € 

Nota: La ràtio de contenidors s’ha calculat a partir de la població de l’any 2006. 


Taula 4.8.9. 

Característiques del servei de recollida i transport de residus municipals de rebuig de 

Sant Hilari Sacalm. 

Empresa Gestió Ambiental de Residus, SL 


Freqüència de la recollida De dilluns a dissabte 

Horari de recollida De 5h a 12h del matí 


Ràtio de contenidors 33 habitants/contenidor, aprox. 

Destí de les deixalles Dipòsit controlat de Lloret de Mar 


transport de rebuig 

131.660,7 € 

Font: Gestió Ambiental de Residus SL, 2007. 



Taula 4.8.10 

Característiques del servei de recollida i transport de residus municipals de rebuig de 

Viladrau. 

Empresa Mancomunitat la Plana 

Servei Recollida domiciliària i de contenidors 


Cada diumenge (els dilluns festius, la recollida del 

diumenge a la nit es passa al dilluns a la nit) 

Horari de recollida A partir de les 22h 


Ràtio de contenidors 39 habitants/contenidor 

Els de les àrees d’aportació, que també es recull des de 

Número de contenidors 

la Mancomunitat. Es recullen les àrees 

7,8,13,14,15,16,17 i 18 els diumenges a la nit // totes les 

àrees excepte 7 i 8 els dijous a la tarda. 

Destí de les deixalles Dipòsit controlat d’Orís 

Cost aproximat de la recollida i el 79.300 € (total: recollida d’orgànica, selectiva, rebuig, 

transport de rebuig (2006) 

deixalleria i trasto) 

Font: Mancomunitat la Plana, 2007. 

A continuació es presenten les taxes de recollida d’escombraries que recapta cada 

municipi: 

Taula 4.8.11. 

Taxes anuals d’escombraries per municipi. 

Municipi Taxa € 

Espinelves 

Osor 


a) Habitatges 

tb) Indústries i restaurants 

190 

a) Habitatges unifamiliars 77 

b) Bars, cafeteries, etc. 154 

c) Garatges de pupil·latge fins a 4 places 77 

d) Garatges de pupil·latge de més de 4 places, 

botigues, locals comercials i industrials 

122 

e) Cases de colònies, hotels, fondes, cases de turisme 

rural i allotjaments rurals independents 



100 

323 

f) Càmpings 645 

a) Habitatge 101,2 

b) Bars 269,8 

c) Restaurants, hotels, bancs i discoteques 384,4

Municipi Taxa € 

d) Supermercats 1.134,2 

e) Indústries i tallers 273,8 

Viladrau 

f) Locals comercials 162,3 

a) Habitatges 87 

b) Bars 204 

c) Hotels, pensions, restaurants i locals de càtering 400 

d) Cases de colònies i agroturisme 248 

e) Establiments comercials 117 

f) Altres locals industrials 288 

g) Indústries alimentàries 575 


Servei de recollida selectiva de residus municipals 

Pel que fa a la recollida de residus municipals ordinaris: vidre, paper, envasos lleugers i 

fracció orgànica (FORM) el Consell Comarcal d’Osona adjudica a empreses privades la 

recollida a Espinelves, el Consell Comarcal de la Selva fa el mateix per Osor i Sant Hilari 

Sacalm i Viladrau rep els serveis de la Mancomunitat la Plana. 

Taula 4.8.12. 

Característiques del servei de recollida i transport de residus municipals ordinaris 

d’Espinelves. 

Empresa 

Recollida de Residus d’Osona, SL (empresa mixta 

Consell Comarcal Osona i Cespa SA) 

Servei Recollida dels contenidors per personal de l’empresa 


Vidre: 12 dies/any. Segona setmana de cada mes 

Paper i cartró: Quinzenal, dilluns 

Horari de recollida A partir de les 6h del matí 

Vidre: 2 contenidors 

Número de contenidors 

Paper i cartró: 3 contenidors 

Envasos lleugers: recollida no implantada 

Matèria orgànica: recollida no implantada 

Ràtio dàrees d’aportació 

Vidre: 96 habitants/contenidor 

Paper i cartró: 64 habitants/contenidor 

Vidre: Planta de recuperació de vidre Santos Jorge SA 

Destí de les deixalles 

(Mollet del Vallès) 

Paper: Recuperacions Muntada SL (Osona) 


transport (2006) 

Font: Cespa, SA, 2007. 

Vidre: 0€ a canvi del vidre que recull l’empresa 

Paper i cartró: 314,04€ 



Taula 4.8.13. 

Característiques del servei de recollida i transport de residus municipals ordinaris d’Osor. 

Consell Comarcal de la Selva. Adjudicataris: Cespa SA i 

Empresa 

Santos Jorge 


Vidre: 1 cop al mes 

Paper i cartró: 1 cop a la setmana o cada 15 dies, 

segons l’època de l’any 


Envasos lleugers: 1 cop per setmana o cada 15 dies, 

segons l’època de l’any 

Matèria orgànica: recollida no implantada 

Número d’àrees d’aportació i 

contenidors 

Ràtio d’àrees d’aportació 



transport 

Nota: La ràtio de contenidors s’ha calculat a partir de la població de l’any 2006. 




Envasos: 5 contenidor 



Envasos: 78 habitants/contenidor 

Vidre: Santos Jorge (Mollet del Vallès) 

Paper i cartró: Reciclatges Osona o Recuperacions 

Muntada SL (Osona) 

Envasos lleugers: Planta de Triatge de Marcel Navarro 

(Llagostera) 

Taxes del Consell Comarcal de la Selva: 103 € 

mensuals + 0,12 € mensuals per habitant, per cobrir els 

serveis de vidre, paper i cartró i envasos. 

Taula 4.8.14. 

Característiques del servei de recollida i transport de residus municipals ordinaris de Sant 

Hilari Sacalm. 

Consell Comarcal de la Selva. Adjudicataris: Cespa SA i 

Empresa 

Santos Jorge 


Vidre: 1 cop al mes 

Paper i cartró: 2 cops a la setmana 


Envasos: 2 cops a la setmana 

Matèria orgànica: dimarts, dijous i dissabte 

Vidre: matins 

Horari de recollida 

Paper i cartó: tardes 

Envasos: tardes 


contenidors 



Envasos lleugers: 15 contenidors 

Matèria orgànica: 100 contenidors (aprox.) 






transport 




Envasos lleugers: 382 habitants/contenidor 

Matèria orgànica: 57 habitants/contenidor 

Vidre: Santos Jorge (Mollet del Vallès) 

Paper i cartró: Reciclatges Osona o Recuperacions 

Muntada (Osona) 

Envasos: Planta de Triatge de Marcel Navarro 

(Llagostera) 

Matèria orgànica: Planta de compostatge de la Selva 

Taxes del Consell Comarcal de la Selva: 103 € 

mensuals + 0,12 € mensuals per habitant, per cobrir els 

serveis de vidre, paper i cartró i envasos. 

Taula 4.8.15. 

Característiques del servei de recollida i transport de residus municipals ordinaris de 

Viladrau. 

Empresa Mancomunitat la Plana 

Recollida domiciliària i de contenidors del material 

Servei 

reciclable (envasos lleugers i paper i cartró) i de la 

matèria orgànica. 

Recollida dels contenidors de vidre 

Vidre: ho recull l’empresa Santos Jorge 

Material reciclable: dimecres i diumenge (totes les 

àrees, dimarts al matí i el diumenge només algunes) 


Matèria orgànica: diumenges i dijous (hivern) o 

Horari de recollida 

diumenges, dimarts i divendres (estiu). Pel què fa a les 

àrees, algunes àrees diumenge a la nit i totes les àrees 

el dijous a la nit. 

A partir de les 22h 


contenidors 


Material reciclable: 17 contenidors 

Matèria orgànica: 25 contenidors 



Material reciclable: 62 habitants/contenidor 

Matèria orgànica: 42 habitants/contenidor 

Materials reciclable: se seleccionen a la planta de triatge 

de la Mancomunitat (Malla) 


Matèria orgànica: planta de compostatge dels Sots (St. 

Martí de Centelles), tot i que una part es composta a les 

instal·lacions de la mateixa Mancomunitat 

Cost aproximat de la recollida i el 79.300 € (total: recollida d’orgànica, selectiva, rebuig, 

transport (2006) 

deixalleria i trasto) 

Font: Mancomunitat la Plana, 2007. 




Exemples d’àrees d’aportació d’Espinelves, Osor i Sant Hilari Sacalm. 

A dalt a l’esquerra, àrea d’aportació a Espinelves, a la dreta a Osor i a baix, àrea d’aportació de Sant Hilari Sacalm 

amb tots els tipus de contenidors. 


El Consell Comarcal de la Selva va crear l’any 2004 la figura de les guaites 

mediambientals amb l’objectiu d’acompanyar el progrés dels pobles de la Selva cap a la 

sostenibilitat i el respecte vers el medi ambient. Es tracta d’un equip que treballa en 

diverses activitats i campanyes relacionades amb la gestió ambiental: diagnosi dels 

contenidors de recollida selectiva (localització i problemàtiques), seguiment setmanal de 

les àrees de recollida, educació mediambiental a les escoles, etc. de cada municipi, entre 

ells Osor i Sant Hilari Sacalm. 

El mateix Consell, gràcies a una subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya, ha 

engegat una campanya per fomentar el compostatge casolà per tal de reduir els residus 

orgànics que actualment van a parar a l’abocador. Aquesta iniciativa és totalment 

voluntària: les famílies han d’assistir a un taller explicatiu on reben un compostador de 

manera gratuïta, dipositant una petita fiança que es retorna al cap d’un temps. Es tracta 

d’un compostador apte només per a residus domèstics que s’instal·la al pati dels 

habitatges i que és controlat per un equip de tècnics especialitzats que resolen qualsevol 

dubte que sorgeixi durant el procés. A Sant Hilari Sacalm ja s’ha iniciat la campanya i a 

Osor s’aplaçarà fins el moment en què es realitzi la recollida de matèria orgànica. 

El Consell Comarcal d’Osona té un programa semblant per incentivar el compostatge 

domèstic i/o comunitari que s’ha iniciat a diversos municipis osonencs, però Espinelves 

no s’hi ha adherit (Viladrau no s’hi contempla perquè se n’encarrega la Mancomunitat la 

Plana). 



El Programa de Gestió de Residus Municipals (PROGREMIC) preveu que en àrees 

d’aportació 1 s’assoleixi l’objectiu de disposar d’un contenidor per cada 500 habitants, i en 

vorera, en canvi, d’un contenidor cada 100 habitants. En els resultats obtinguts en les 

taules anteriors s’observa que aquest objectiu és també assolit per tots els municipis de 

l’àmbit d’estudi. 

Pel que fa la recollida d’altres residus municipals com voluminosos, poda i residus 

especials, cal apuntar que: 

- A Espinelves hi ha un contenidor destinat als residus voluminosos, electrodomèstics i 

ferralla, i un contenidor per piles usades al mateix ajuntament. 

- A Osor la recollida de voluminosos es dur a terme per Cespa SA cada 2-3 mesos, 

segons la demanda. Els habitants ho dipositen al costat dels contenidors de rebuig i 

l’empresa ho recull. Pel que fa als especials, com les piles, moltes botigues compten amb 

un contenidor que un cop omplert es porta a l’Ajuntament i Cespa SA recull. 

- A Sant Hilari Sacalm els usuaris ho porten tot directament a la deixalleria. 

- A Viladrau l’anomenen la recollida del “trasto” i l’últim dimarts de cada mes la gent que 

ho sol·liciti a l’Ajuntament el diposita a la porta de les cases i la Mancomunitat la Plana ho 

recull. Dins el nucli de Viladrau hi ha un espai per abocament controlat de restes de poda 

i jardineria i l’Ajuntament s’encarrega d’esmicolar i cobrir periòdicament les restes. 

1 Espai a la via pública on es disposen sitemàtica i conjuntament contenidors de la recollida de residus municipals. La 

diferència entre àrea de vorera i àrea d’aportació es deu a la proximitat dels contenidors a l’usuari, essent menor en l’àrea 

de vorera que en l’àrea d’aportació. 



A les figures següents es presenten els contenidors de recollida selectiva a cada 

municipi: 

Figura 4.8.2. 

Localització dels contenidors de recollida selectiva al municipi d’Espinelves. 

Font: Elaboració pròpia a partir dades facilitades pel Consell Comarcal d’Osona, i base 

topogràfica 1:10.000, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007. 



Figura 4.8.3. 

Localització dels contenidors de recollida selectiva als nuclis d’Osor i les Mines d’Osor. 

Font: Elaboració pròpia a partir dades facilitades pel Consell Comarcal de la Selva, i base topogràfica 

1:10.000, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007. 



Figura 4.8.4. 

Localització dels contenidors de recollida selectiva al municipi de Sant Hilari Sacalm. 

Font: Elaboració pròpia a partir dades facilitades pel Consell Comarcal de la Selva, i base topogràfica 1:10.000, 

Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007. 



Figura 4.8.5. 

Localització dels contenidors de recollida selectiva al municipi de Viladrau. 

Nota: Cal recordar que la recollida de paper i d’envasos es realitza en el mateix contenidor. 

Font: Elaboració pròpia a partir dades facilitades per la Mancomunitat la Plana, i base topogràfica 1:50.000, Institut 

Cartogràfic de Catalunya, 2007. 

Llegenda per a tots els mapes: 

Contenidor de paper 

Contenidor de vidre 

Contenidor d’envasos 

Nota: no s’han localitzat els contenidors de matèria orgànica dels municipis de Sant Hilari Sacalm i Viladrau. 



e) Recollida selectiva i deixalleria 

Recollida selectiva 

El rendiment anual de la recollida selectiva, entès com el percentatge de paper-cartró, 

vidre o envasos i matèria orgànica recollits respecte la quantitat total de generats al 

municipi, es pot calcular segons: 

E = (V/(R*C))*100 

E = Eficiència de la recollida selectiva (paper-cartró, vidre o envasos). 

V = Quantitat recollida selectivament (àrees d’aportació i deixalleria municipal). 

R = Producció total. 

C = Percentatge en pes. 

Seguint els criteris tècnics que estableix l’Agència de Residus de Catalunya, els municipis 

d’aquestes característiques demogràfiques presenten una composició dels residus 

municipals similar a la que es detalla a la taula següent, la qual il·lustra el percentatge de 

cada fracció en el total de la brossa: 

Taula 4.8.16. 

Composició tipus dels residus municipals 2 . 

Material % en pes (C) 

Matèria orgànica 37,6 

Paper i cartró 21,0 

Vidre 8,2 

Plàstic 15,8 

Metalls 5,3 

Altres 12,0 

La taula següent recull el càlcul de l’eficiència de la recollida selectiva per tots els 

municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries: 

2 Aquesta taula contempla els valors de referència del Estudio de caracterización y composición de los residuos sólidos 

urbanos en España nº1. Comunidad Autónoma de Cataluña, elaborat per Tecnoma per encàrrec del Ministeri de Medi 

Ambient. Actualment l’ARC està treballant en l’actualització de les dades de la composició de la brossa municipal a partir de 

l’extrapolació de diferents municipis. 



Municipi 

Taula 4.8.17. 

Rendiments de les recollides selectives per tipus de fracció. Any 2005. 

Producció 

total de 

residus 

reciclables 

(tones/any) 

(R) 

Quantitat recollida en les àrees 

d’aportació de la selectiva 

(tones/any) (V) 

Eficiència de la recollida 

selectiva (%) 

Vidre Paper Envasos FORM Vidre Paper Envasos FORM 

Espinelves 140,3 12,9 6,9 - 111,9 23,3 - - 

Osor 214,2 9,6 13,5 3,8 54,6 30,1 11,1 - 

Sant Hilari S. 3.293,4 125,2 110,9 30,8 171,5 46,3 16,0 5,9 14 

Viladrau 695,8 75,2 127,6 68,7 1670,0 131,7 87,3 62,5 65 

Nota: Es presenten de color verd els percentatges d’eficiència que compleixen els límits establerts i en vermell els que no els 

compleixen. 

Font: Elaboració a partir de les dades de producció i composició dels residus municipals i de la recollida selectiva de 

l’Agència de Residus de Catalunya, 2007. 

Un cop obtinguts els percentatges d’eficiència resultants, cal comparar-ho amb els que 

estableix el PROGREMIC. 

Taula 4.8.18. 

Nivells d’eficiència establerts pel PROGEMIC. 

Fracció 2001-2003 2004-2006 

Vidre 60% 75% 

Paper i cartró 60% 75% 

Envasos lleugers 15% 25% 

Matèria orgànica 40% 55% 

Font: PROGREMIC, 2001-2006. Agència de Residus de Catalunya, 2007. 

Viladrau és l’únic municipi que compleix els nivells d’eficiència (de color verd a la taula 

4.8.17) ja que en tots els casos supera el mínim marcat pel PROGEMIC. El vidre a 

Espinelves també es recull segons el nivell estipulat, però no és el cas de cap dels 

residus d’Osor i Sant Hilari Sacalm (de color vermell a la mateixa taula). 

El fet de superar-se el 100% d’eficiència, tal com succeeix a Espinelves i Viladrau amb el 

vidre, pot venir motivat per la presència de restaurants o població visitant en èpoques 

estiuenques. 



Deixalleria 

S’entén per deixalleria el centre d’aportació i emmagatzematge selectiu de residus 

municipals que no són objecte de recollida domiciliària amb l’objectiu de facilitar-ne la 

valortizació o la gestió correcta. Aquestes instal·lacions són d’ús de particulars i petits 

comerços d’acord amb les ordenances municipals. 

Les deixalleries són d’implantació obligatòria en els municipis de més de 5.000 habitants. 

En el conjunt dels municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries s’hi 

localitza únicament la Deixalleria de Sant Hilari Sacalm. 

Deixalleria de Sant Hilari Sacalm. 

Situada al polígon industrial “la Bòbila”, és d’obertura recent i gestionada per l’Ajuntament 

de Sant Hilari Sacalm. A continuació es detallen els residus recollits: 

Taula 4.8.19. 

Residus recollits (en kg) a la deixalleria de Sant Hilari Sacalm. Any 2006. 

Tipus de residu Kg Tipus de residu Kg 

Ferralla electrònica 14.456 Runa 189.680 

Neveres 7.340 Pneumàtics 9.198 

Fusta 57.920 Bateries 840 

Cartró 21.200 Matalassos 880 

Restes vegetals 24.800 Envasos 16.360 

Voluminosos 25.040 Ampolles de cava 2.000 

Ferralla 53.740 Piles 398 

Oli vegetal 680 Fluorescents 99 

Plàstics 980 Aerosols 98 

Font: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, 2007. 

Aquesta instal·lació forma part de la iniciativa del Consell Comarcal de la Selva que 

pretén estendre a tota la comarca el servei de recollida selectiva de tots els residus 

municipals urbans dissenyant una xarxa de petites instal·lacions que, conjuntament amb 

les grans, permeten estendre el serveis a tots els ciutadans: deixalleries municipals 

(municipis de més de 5.000 habitants), punts de recollida dels residus municipals (PRRM) 

per a la resta i centre comarcal per a la gestió dels residus municipals (CCRM) a Santa 

Coloma de Farners, com a planta receptora de tots els que provenen dels PRRM. A Osor 



de moment no hi ha PRRM (tot i que el projecte està redactat i es preveu executar-lo al 

llarg del 2008). No existeix deixalleria mòbil comarcal, tot i que s’està estudiant la 

possibilitat de crear-la. 

D’altra banda, Viladrau es nodreix de la Deixalleria de la Mancomunitat la Plana al 

municipi osonenc de Malla, que dóna servei a 9 municipis més. Del total de tones 

recollides a la instal·lació, l’1,3% prové d’usuaris de Viladrau (10.289 tones de 774.472 

tones totals). 

f) Tractament final dels residus 

Els residus que no han estat valoritzats ni recollits per les respectives empreses de 

tractaments especials (cap empresa als municipis estudiats), es destinen als abocadors. 

Dins l’àmbit d’estudi no se n’hi localitza cap, però tot seguit s’apunten els que donen 

serveis als municipis: 

A la comarca de la Selva trobem el Dipòsit controlat de Lloret de Mar gestionat pel mateix 

Ajuntament. Fins l’any 2000 hi havia un altre dipòsit controlat a Santa Coloma de Farners 

que va quedar colmatat. 

A la comarca d’Osona trobem el Dipòsit controlat d’Orís gestionat pel Consorci per a la 

Gestió de Residus Urbans d’Osona. 

g) Abocaments incontrolats 

Tot i l’extensió territorial d’aquests municipis, a l’Agència de Residus de Catalunya no li 

consta cap actuació de neteja d’abocaments incontrolats i clausura d’abocadors al 

municipi. 

Per altra banda, tampoc hi ha constància de cap sòl contaminat dins l’àmbit d’estudi, 

informació que s’avança al sistema de gestió de la informació que alimentarà l’Inventari 

de Sòls Contaminats de Catalunya, en actual avaluació. 



4.8.2. Neteja viària 

El servei de neteja viària del conjunt de l’àmbit d’estudi es detalla a la taula següent: 

Espinelves 

Osor 

Taula 4.8.20. 

Mètode de neteja viària. 

Municipi Neteja viària 


Viladrau 

- Agutzil 

- Empresa externa per fires i festes 

- Agutzil 

- Neteja viària només quan és necessari 

- Brigada municipal = 3 persones + màquina de 

rodet 

- Neteja diària de tot el poble + dissabte només 

el nucli històric + diumenge la zona on es fa el 

mercat, per part d’1 persona provinent de Gestió 

Ambiental de Residus 

- Dimarts i dijous, 2 persones + màquina petita 

- La Mancomunitat la Plana realitza 2-3 cops 

l’any un rentat als carrers 


4.8.3. Runes i residus de la construcció 

a) Marc legal 

El Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, 

regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, fixa l'obligació del productor de 

les runes a lliurar-les de manera correcta, essent responsabilitat del mateix fer les 

operacions de destriament i selecció dels residus lliurats. Per a desenvolupar aquest 

decret en l’àmbit municipal, el propi document normatiu fixa la necessitat d’elaborar i 

aprovar una ordenança municipal reguladora de les runes i els residus de la construcció. 

b) Producció i gestió de runes 

Els Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries no disposen de 

dades quantitatives de producció de runes i residus de la construcció. 



En els municipis de l’àmbit d’estudi no s’hi localitza cap dipòsit controlat de runes i els 

més propers són als municipis osonencs de Manlleu i Seva. Els dipòsits controlats de 

terres i runes són instal·lacions de disposició controlada del rebuig en superfície. De 

forma semblant que a la resta de classificacions dels dipòsits, existeixen uns criteris 

específics d'impermeabilització del vas, drenatge dels lixiviats, condicions d'explotació, 

segellament i controls posteriors a la clausura per als dipòsits controlats de terres i runes. 

Al Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits 

controlats es regulen totes les condicions tècniques i administratives que han de complir 

tots els dipòsits controlats de residus, i en concret, els de terres i runes. 

Els residus admissibles en aquest tipus de dipòsit són els enderrocs, procedents de la 

construcció i excavació. En canvi no hi són admesos els següents: amiant d’aïllament, 

residus de jardineria i tala de boscos, residus líquids, productes de drenatge, residus 

fermentables en general i productes procedents de neteges prèvies a l’enderrocament 

d’instal·lacions municipals. 

Tot i això, tant la deixalleria de Sant Hilari Sacalm com la de la Mancomunitat Ia Plana 

admeten runa en petites quantitats, i a Viladrau hi ha un espai municipal destinat a aquest 

fi. 

Finalment, cal indicar que la planta de reciclatge de runa més propera a l’àmbit d’estudi 

es localitza a Arbúcies, on a partir de materials procedents dels residus que es generen 

en la construcció i demolició s'obté un producte valoritzable que és apte per a ser 

reutilitzat com a primera matèria. Els materials d'origen petri es poden reincorporar al 

cicle productiu mitjançant un procés de trituració i garbellament. 

4.8.4. Residus industrials 

a) Definició i classificació dels residus industrials 

La normativa vigent en matèria de residus industrials (Llei 6/1993, del 15 de juliol, i Decret 

Legislatiu 2/1991, de 26 de setembre) atorga a l’Agència de Residus de Catalunya la 

capacitat d’establir les formes de gestió més idònies per a cada tipus de residu. 

El Catàleg Europeu de Residus (CER), vigent a Catalunya des de l’1 de gener de 2002, 

estableix una codificació i tipificació que permet la identificació de tots els residus 

industrials produïts a Catalunya. Segons el Catàleg els residus industrials es divideixen 

en inerts, especials i no especials. Aquesta classificació s’efectua d’acord amb les 

característiques específiques de cada residu (en relació amb els agents ambientals, 

l’evolució potencial en el temps,...) i segons el seu impacte ambiental i en la salut de les 

persones (art. 29, la Llei 6/93). Cal esmentar que encara es pot utilitzar l’antic Catàleg de 



Residus de Catalunya (CRC) pel que fa a la determinació de les vies de gestió i dels 

grups de transport. 

Així doncs, els residus industrials es poden classificar en: 

- Residus inerts. Es considera residu inert aquell que, una vegada es disposa en un 

abocador, no experimenta cap transformació física, química o biològica significativa, i 

a més compleix els criteris de lixiviació determinats a nivell normatiu. 

- Residus especials. Es considera residu especial, tot residu comprès en l’àmbit 

d’aplicació de la Directiva 91/689/CE, de 12 de desembre, relativa als residus 

perillosos. 

- Residus no especials. Es considera residu no especial, tots els residus que no es 

classifiquen com a residus inerts o especials. 

La normativa vigent exclou dels residus industrials els residus radioactius, els residus de 

la mineria i pedreres, els residus d’explotacions ramaderes i agrícoles que s’utilitzin en el 

marc de l’explotació agrària, els explosius desclassificats, les aigües residuals, els 

efluents gasosos i els residus sanitaris. Aquests residus exclosos se sotmeten a un règim 

normatiu i de gestió pròpia. 

El maig de l’any 2001 l’Agència de Residus va aprovar el Programa de Gestió de Residus 

Industrials de Catalunya (PROGRIC, 2001-2006), el qual compta amb 7 grans eixos 

d’actuació: minimització i prevenció, valorització, disposició del rebuig, protecció del sòl, 

gestió d’envasos comercials i industrials, col·laboració, flexibilitat, informació i 

comunicació, i tecnologia i recerca. El PROGRIC estableix uns objectius quantitatius amb 

horitzó al 2003 i 2006: 

Reciclatge: 67% (2003) i 70% (2006) 

Valorització energètica: 3% (2003) i 6% (2006) 

En aquest sentit es preveu, per a l’any 2006: 

- Valoritzar el 80% dels olis minerals. 

- Valoritzar el 41% dels frigorífics fora d’ús. 

- Valoritzar el 75% de les piles i làmpades fluorescents. 

I a més, introdueix novetats interessants i corregeix alguns aspectes de l’anterior 

programa, com per exemple, canvis en la declaració anual de residus per tal d’incloure’n 

les dades de minimització, entre d’altres. 



) Producció i tipificació dels residus industrials 

La producció de residus industrials dels municipis que conformen la Mancomunitat 

Intermunicipal de les Guilleries s’avalua a partir de la informació facilitada per l’Agència 

de Residus de Catalunya, a partir de l’inventari permanent de productors de residus 

industrials i de les declaracions anuals de residus corresponents. 

L’Agència de Residus estableix, com a criteri general, l’obligació a donar-se d’alta a 

l’inventari permanent de productors de residus a totes les activitats industrials, i a les 

activitats comercials que generen volums importants de residus o que es troben ubicades 

en zones industrials o als afores del nucli urbà. Tots aquests establiments han de declarar 

anualment els residus produïts, excepte els tallers mecànics d’automació, les estacions 

de servei, els centres comercials i altres activitats amb una baixa producció de residus. 

Actualment en aquests municipis hi ha 46 indústries inscrites al registre de productors de 

residus de Catalunya, el 71,7% de les quals es troben a Sant Hilari Sacalm. 

L’activitat de les empreses és bàsicament la fabricació de mobles i peces de fusta, 

depuradores, fabricació de cartró ondulat i embalatges, fabricació de carnis, distribució 

d’energia elèctrica, envasament d’aigua, impressió, etc. 

Taula 4.8.21. 

Producció de residus industrials a l’àmbit d’estudi (en tones). Període 2002-2005. 

Municipi 

Nombre 

d’empreses 

2002 2003 2004 2005 

2002-2005 

(%) 

Tendència 

Espinelves 4 171 174 68 78 -54% 

Osor 5 28 28 2 22 -21% 

Sant Hilari Sacalm 33 2.306 2.691 2.137 3.051 32% 

Viladrau 4 1.649 1.589 1.696 2.896 76% 

Àmbit d’estudi 46 4.154 4.482 3.903 6.047 46% 


Tal i com s’observa a la taula anterior, Sant Hilari Sacalm i Viladrau tenen una tendència 

a l’augment de la producció de residus industrials, mentre que Osor i Espinelves 

experimenten la tendència inversa. 

En el conjunt de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries, el 99,8% (6.035 tones) 

dels residus industrials produïts són del tipus no especial i el 0,2% restant, especial. De 

les 6.035 tones, 3.039 s’han generat a Sant Hilari Sacalm, 2.896 a Viladrau, 78 a 

Espinelves i 22 a Osor. 



Taula 4.8.22. 

Caracterització dels residus industrials per tipus de residu (en tones). 

Tipus residu 2005 Total % 

Residus especials 12 0,2 

Residus no especials 6.035 99,8 

Residus inerts 0 0,0 

Total 6.047 


c) Sistemes de gestió dels residus industrials 

La gestió dels residus industrials pot seguir diferents vies de tractament. Majoritàriament i 

per l’any 2005, els residus industrials produïts a la Mancomunitat Intermunicipal de les 

Guilleries reben com a destinació final la valorització externa o bé un tractament físicoquímic. 

Sembla ser que la tendència d’aquests dos sistemes està en augment, en 

detriment de la deposició controlada, la valorització en origen, la gestió no especificada o 

insuficient. 

Taula 4.8.23. 

Destí dels residus industrials de l’àmbit d’estudi (en tones). Període 2002-2005. 

Destí residus 

2002 2003 2004 2005 2002-2005 

(%) 

Tendència 

Deposició controlada 676 626 634 412 -39 

Emmagatzematge 0 0 7 7 - 

Tractament físico-químic 114 1.409 1.075 696 511 

Gestió insuficient 1.010 0 0 0 -100 

Gestió no especificada 25 25 5 5 -80 

Incineració 0 91 0 0 - = 

Subproducte 301 427 28 150 -50 

Valoritizació externa 1.280 1.860 2.124 4.625 261 

Valorització en origen 745 4 32 152 -80 

Total 4.151 4.442 3.905 6.047 46 


Per altra banda, els olis minerals residuals segueixen un sistema de gestió i tractament 

específic. L’Agència de Residus de Catalunya disposa d’un servei de recollida selectiva 



d’olis minerals usats que es realitza a través de l’empresa CATOR, gratuït per tots els 

tallers d’automoció, mentre que la resta d’indústries han de pagar el cost de la recollida. 

Segons les dades facilitades, hi ha 9 activitats censades (3 tallers i 6 indústries) que 

utilitzen aquest servei a l’àmbit d’estudi . 

Taula 4.8.24. 

Productors d’oli mineral a l’àmbit d’estudi. Any 2006. 

Municipi 

Productors 

Tallers Indústries 

Espinelves - - 

Osor 1 - 

Sant Hilari Sacalm - 4 

Viladrau 2 2 

Font: Catalana de Tractament d’Olis Residuals SA, 

2007. 

Pel que fa al total de quilos d’oli recollits en els municipis de la Mancomunitat 

Intermunicipal de les Guilleries en els últims 7 anys (en el període 2000-2006), s’observa 

una tendència general a l’augment però amb punts d’inflexió en anys concrets. Cal 

matisar que aquest augment és motivat per un major nombre d’empreses censades i, la 

oscil·lació es dóna perquè moltes activitats no fan la recollida anual, sinó en períodes més 

llargs. Per l’any 2006, entre Sant Hilari Sacalm (6.052 kg) i Viladrau (3.402 kg) s’han 

recollit el total dels municipis de l’Agenda 21 (figura 4.8.2). 



Kg 

16.000 

14.000 

12.000 

10.000 

8.000 

6.000 

4.000 

2.000 

0 

Figura 4.8.6. 

Evolució de la recollida d’olis minerals a l’àmbit d’estudi. Període 2000-2006. 

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 

Font: Catalana de Tractament d’Olis Residuals, SA, 2007. 

d) Gestors de residus i instal·lacions de tractaments 

Segons l’Agència de Residus de Catalunya, a l’àmbit d’estudi no s’hi localitza cap 

instal·lació per a la gestió de residus industrials però si que hi consta un transportista 

autoritzat, amb adreça de correspondència a Espinelves, tot i que no dóna servei al 

municipi. Es tracta d’un camió autoritzat per transportar residus sòlids fàcilment 

inflamables, altres residus sòlids no inclosos en altres grups, residus sòlids i pastosos 

fermentables i llots de depuradora, residus sòlids, granulats o terrosos (sorres, terres, 

escòries,...) i pols fines (cendres volants). 

Tot i així, municipis veïns com Anglès i Arbúcies també disposen de transportistes 

autoritzats. 

4.8.4. Residus sanitaris 

a) Caracterització dels residus sanitaris (composició i producció) 

No es disposa de dades respecte a la composició i producció dels residus sanitaris dels 

municipis de l’àmbit d’estudi. Tot i això, cal destacar que no hi ha cap gran productor de 

residus com podria ser un hospital, sinó que es tracta de centres d’atenció primària, 



consultoris mèdics locals, farmàcies i centres veterinaris. La taula següent detalla quin 

servei assistencial disposa cada municipi. En tots els casos es tracta de consultoris petits 

on la generació de residus és mínima. 

Taula 4.8.25. 

Dependències territorials dels serveis sanitaris de l’àmbit d’estudi. 

Municipi ABS on pertany Centre* 

Espinelves Santa Eugènia de Berga CL d’Espinelves 

Osor Anglès CL d’Osor 

Sant Hilari Sacalm Arbúcies-Sant Hilari Sacalm CAP Sant Hilari Sacalm 

Viladrau Santa Eugènia de Berga CL de Viladrau 

* CL= Consultori mèdic Local; CAP= Centre d'Atenció Primària. 

Font: Regió Sanitària de Girona i Catalunya Central, 2007. 

b) Marc legal 

La gestió dels residus hospitalaris es regula amb el Decret 27/1999, de 9 de febrer de la 

gestió dels residus sanitaris (aquesta normativa deroga els Decrets 300/1992 i 71/1994). 

Els residus sanitaris es classifiquen en funció del grau de perillositat en els següents 

grups: 



Grup I. Agrupa els residus assimilables a residus municipals (embalatges, paper 

i cartró, residus de la cuina, etc.). La gestió d’aquests residus és la mateixa que 

la dels residus municipals ordinaris, i per tant, la recollida es pot incloure dins el 

servei municipal de recollida de deixalles. 

Grup II. Agrupa els residus sanitaris no específics, fonamentalment material 

sanitari d’un sòl ús (residus de les cures, sondes, gases, xeringues, etc.). 

Aquests residus cal recollir-los de manera separada als del Grup I, però poden 

ser gestionats com un residu assimilable a residu municipal. 

Grup III. Agrupa els residus sanitaris específics o de risc (residus dels 

laboratoris, agulles, residus de certes patologies infeccioses, sang, etc.). Aquests 

residus es gestionen a través d’empreses especialitzades en la gestió dels 

residus sanitaris. 

Grup IV. Agrupa els residus tipificats en normatives singulars, com són els 

residus contaminats químicament (citostàtics, plaques radiogràfiques, piles, etc.), 

i les restes anatòmiques humanes d’entitat. Aquests residus, per la seva 

perillositat, també reben un tractament específic. 

La normativa vigent distingeix dos nivells diferents de gestió dels residus sanitaris: (1) la 

gestió intracentre que controla el Departament de Salut, i (2) la gestió extracentre que 

controla l’Agència de Residus de Catalunya. Així s’estableix que la gestió dels residus 

sanitaris correspon a la Generalitat, sens perjudici de les competències de les entitats 

locals. Concretament els ajuntaments han d’assegurar que la recollida, el transport i la 

gestió dels residus sanitaris considerats com a municipals s’efectuï de manera correcta. 

c) Anàlisi de la gestió actual 

Pel que fa a la gestió dels residus sanitaris, varia segons la tipologia d’aquest. La 

recollida ha d’anar a càrrec d’una empresa autoritzada per l’Agència de Residus de 

Catalunya. Els residus sanitaris tipus I i II es tracten com a residus assimilables a 

municipals i van als centres de deposició de residus municipals. Els residus de tipus III 

reben un tractament especial, són esterilitzats i triturats. I finalment, els residus de tipus 

IV són incinerats en instal·lacions per a residus especials. 

El mateix personal sanitari és l’encarregat de gestionar els residus sanitaris generats al 

CL d’Espinelves, Osor i Viladrau, emportant-se’ls dels consultoris –amb contenidors de 2 

litres de capacitat– al CAP (d’Anglès o Santa Eugènia de Berga), on es classifiquen als 

contenidors pertinents i on periòdicament l’empresa encarregada i autoritzada per 

l’Agència de Residus, els passa a recollir, de la mateixa manera que al CAP de Sant 

Hilari Sacalm. 



4.8.5. Residus ramaders 

a) Inventari d’activitats ramaderes 

Segons registre del 2005 de les oficines comarcals del Departament d’Agricultura, 

Alimentació i Acció Rural i de l’actualització en data 2007 que n’ha fet l’Ajuntament de 

Viladrau del seu municipi, al conjunt de municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de 

les Guilleries hi ha censats 26.700 caps de bestiar que equivalen a 2.719 unitats 

ramaderes (UR). 



UR per capacitat 

1.200 

1.000 

800 

600 

400 

200 

0 

Taula 4.8.26. 

Distribució de la cabana ramadera per municipi. Anys 1989,1999 i 2005. 

Municipi 

UNITATS 

RAMADERES 


Sacalm 

CAPS DE 

BESTIAR 

1989 1999 2005 2005 

Viladrau* 

TENDÈNCIA 

Espinelves 284 446 240,4 947 

Osor 108 17 194,3 6.917 

Sant Hilari Sacalm 288 807 698,2 3.580 

Viladrau* 821 477 1.587,0 15.256 

Àmbit d’estudi 1.501 1.747 2.719,9 26.700 

* Les dades referents a Viladrau han estat actualitzades per l’Ajuntament en data 2007. 

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Departament d’Agricultura, Alimentació i 

Acció Rural i Ajuntament de Viladrau, 2007. 

Si ens fixem en l’evolució de les unitats censades entre els anys 1989 i 2005, s’aprecia 

una disminució de les UR únicament a Espinelves, mentre que augmenten a Osor, Sant 

Hilari Sacalm i Viladrau. A l’àmbit d’estudi en general, augmenten també. 

La figura següent detalla les unitats ramaderes existents a cada municipi per espècie. 

Figura 4.8.7. 

Distribució de la cabana ramadera (per espècie) segons la capacitat. Any 2005. 



Cuní 

Aviram 

Equí 

Oví-Cabrum 

Boví (carn) 

* Pel municipi de Viladrau s’han representat les UR de cens de 2007, facilitades per l’Ajuntament, ja que no 

es disposa de les dades actualitzades de la capacitat ramadera. 

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i 

Ajuntament de Viladrau, 2007. 

Porcí

) Caracterització volumètrica i qualitativa dels residus ramaders 

La producció de residus ramaders dels municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de 

les Guilleries s’ha calculat, de forma aproximada, prenent les dades de la capacitat 

ramadera 3 de les explotacions i els factors de producció de residus ramaders per tipus de 

bestiar 4 . Segons aquestes dades, cada any es generen les següents dejeccions 

ramaderes: 

- Fems: 13.657,3 tones. 

- Purins: 25.136,6 m 3 . 

Les taules i gràfics següents recullen aquests càlculs per cadascun dels municipis: 

Taula 4.8.27. 

Producció de fems (en tones) per municipi i espècie. Any 2005. 

Municipi Porcí Boví (carn) Oví-Cabrum Equí Aviram Cuní Total 

Espinelves 1.832,0 0 0,0 0 0,0 0,0 1.832,0 

Osor 0,0 0 657,5 198 145 0,0 1.000,5 

Sant Hilari Sacalm 4.564,8 840 1.140,0 1.375 2,5 16,5 7.938,7 

Viladrau* 2.224,0 0 500,0 132 30 0 2.886,0 

Àmbit d’estudi 8.620,8 840 2.297,5 1.705 177,5 16,5 13.657,3 

* Pel municipi de Viladrau s’han representat les UR de cens de 2007, facilitades per l’Ajuntament, ja que no es 

disposa de les dades actualitzades de la capacitat ramadera. 

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i Ajuntament 

de Viladrau, 2007. 

3 

En el cas de Viladrau s’han comptabilitzat les dades referents al cens de 2007, facilitades per l’Ajuntament, per manca de 

dades actualitzades de la capacitat ramadera. 

4 

S’han emprat mitjanes dels coeficients estàndards que apareixen al Reial Decret 324/2000 del Departament de Medi 

Hambient i Habitatge, ja que no es disposava de la fase productiva de cada tipus de bestiar. Els resultats, per tant, són 

aproximats. 



Fems (tones) 

9.000 

8.000 

7.000 

6.000 

5.000 

4.000 

3.000 

2.000 

1.000 

0 

Figura 4.8.8. 

Producció de fems (en tones) per municipi i espècie. Any 2005. 


Sacalm 

Viladrau* 



Cuní 

Aviram 

Equí 

Oví-Cabrum 

Boví (carn) 

Porcí 

* Pel municipi de Viladrau s’han representat les UR de cens de 2007, facilitades per l’Ajuntament, ja 

que no es disposa de les dades actualitzades de la capacitat ramadera. 

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció 

Rural i Ajuntament de Viladrau, 2007. 

Taula 4.8.28. 

Producció de purí (en m 3 ) per municipi i espècie. Any 2005. 

Municipi Porcí Boví (carn) Aviram Total 

Espinelves 4.349,4 0,0 0 4.349,4 

Osor 0,0 0,0 58 58,0 

Sant Hilari Sacalm 10.837,2 4.599,0 1 15.437,2 

Viladrau* 5.280,0 0 12 5.292,0 

Àmbit d’estudi 20.466,60 4.599,0 71 25.136,6 

* Pel municipi de Viladrau s’han representat les UR de cens de 2007, facilitades 

per l’Ajuntament, ja que no es disposa de les dades actualitzades de la capacitat 

ramadera. 

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Departament d’Agricultura, 

Alimentació i Acció Rural i Ajuntament de Viladrau, 2007.

Purins (m 3 ) 

16.000 

14.000 

12.000 

10.000 

8.000 

6.000 

4.000 

2.000 

0 

Figura 4.8.9. 

Producció de purí (en m 3 ) per municipi i espècie. Any 2005. 


Sacalm 

Viladrau* 

Aviram 

Boví (carn) 



Porcí 

* Pel municipi de Viladrau s’han representat les UR de cens de 2007, facilitades per 

l’Ajuntament, ja que no es disposa de les dades actualitzades de la capacitat ramadera. 

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Departament d’Agricultura, Alimentació i 

Acció Rural i Ajuntament de Viladrau, 2007. 

c) Sistemes de gestió dels residus ramaders 

L’aplicació de les dejeccions ramaderes als sòls agrícoles és la destinació natural i més 

immediata, ja que suposa un increment del contingut de matèria orgànica al sòl i com a 

conseqüència, un increment de la seva fertilitat. 

Per tal de reduir l’impacte sobre el medi i optimitzar la fertilització dels cultius, cal 

implantar mesures de millora de la gestió de les dejeccions ramaderes. Per a una 

correcta gestió, els ramaders i agricultors han de disposar i aplicar plans de gestió de 

dejeccions ramaderes i dels fertilitzants nitrogenats, respectivament, així com llibres de 

gestió. Les dosis d'aplicació de les dejeccions ramaderes en les zones designades com a 

vulnerables han de ser les que es fixa el Decret 205/2000. Per a la resta de zones cal 

seguir criteris agronòmics basats en el codi de bones pràctiques agràries. El seu ús 

adequat, com a adob per al sòl permet millorar-ne la fertilitat i les propietats físiques i 

mantenir la relació tradicional entre ramaderia i agricultura. 

El principal destí de les dejeccions ramaderes produïdes als municipis de l’àmbit d’estudi 

és la seva aplicació agrícola com a fertilitzants, per tant, més que d’un residu, podem 

parlar d’un subproducte. Tot i així, una aplicació agrícola de fems i purins feta d’una 

manera incorrecta pot portar problemes de contaminació d’aqüífers, d’aigües superficials i 

de sòls.

Actualment, cap dels municipis de l’àrea d’estudi està qualificat com a zona vulnerable 

per la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries ni té tendència a augmentarne 

el seu contingut (Decret 476/2004). 

Atès que la principal font de contaminació de les dejeccions ramaderes és el nitrogen, 

aquest és el paràmetre que es tindrà en compte per a avaluar el risc de contaminació 

potencial. 

Per a fer el balanç de dejeccions ramaderes dels municipis cal conèixer la superfície 

agrícola útil (SAU), i els conreus i pastures que s’hi fan. La superfície agrícola útil (SAU) i 

el balanç de dejeccions ramaderes es presenten a les taules següents. 

Hectàrees 

400 

350 

300 

250 

200 

150 

100 

50 

0 

Taula 4.8.29. 

Superfície Agrícola Útil (SAU) per municipi (en hectàrees). Anys 1989 i 1999. 

Municipi 1989 1999 Tendència 

Espinelves 52 48 

Osor 36 44 

Sant Hilari Sacalm 273 298 

Viladrau 359 219 

Àmbit d’estudi 720 951 

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya i Departament 

d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, 2007. 


Superfície Agrícola Útil (SAU) per municipi (en hectàrees). Anys 1989 i 1999. 


Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya i Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, 

2007. 



1989 

1999

Per tal de realitzar el càlcul de balanç de nitrogen produït per les dejeccions ramaderes 

respecte l’absorbit per la disponibilitat de superfície agrícola útil, s’ha utilitzat un 

paràmetre calculat a partir de les dosis d’aplicació màxima fixades pel Decret 205/2000. 

Segons la tipologia de conreu existent en aquests municipis, tot i considerant que l’àmbit 

d’estudi no es classifica com a zona vulnerable per nitrats, s’ha agafat com a valor de 

mitjana una dosi d’aplicació de ntirogen de 210 kg N / ha. 

Taula 4.8.30. 

Balanç municipal de dejeccions ramaderes. Dades de l’any 1999 (SAU) i 2005 

(dejeccions ramaderes a partir dels valors de capacitat ramadera*). 

Prod. de dejeccions 

(entrades). 

La producció de 

nitrogen (Kg N / any) 

d’origen ramader 

s’estima en: 

 

Capacitat d’absorció de 

les terres agrícoles 

(sortides): 

La capacitat d’acceptació 

de dejeccions ramaderes 

per part de les terres 

agrícoles (kg N/ any) és 

de: 



 

Balanç: 

Balanç municipal (kg 

N/ha) de nitrogen 

excedent, amb una 

aportació nitrogenada 

de: 

Espinelves 13.575,4 10.080 -3.495 

Osor 9.745,6 9.240 -506 

Sant Hilari S. 57.957,7 62.580 4.622 

Viladrau 22.627,6 45.990 23.362 

Àmbit d’estudi 103.906,4 199.710 95.804 

* Pel municipi de Viladrau s’han representat les UR de cens de 2007, facilitades per l’Ajuntament, ja que no es disposa de les 

dades actualitzades de la capacitat ramadera. 

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i Ajuntament de 

Viladrau, 2007. 

En general es confirma que el balanç entre la producció de nitrogen procedent de fonts 

ramaderes i la capacitat d’absorció de la superfície agrícola útil és pràcticament positiu en 

tots els municipis de l’àmbit d’estudi. Osor i Espinelves presenten un balanç negatiu, és a 

dir, les dejeccions ramaderes superen la capacitat d’absorció, però amb uns valors que, a 

part de ser poc significatius, cal contemplar que s’han calculat a partir de mitjanes i en 2 

anys diferents (1999 pel que fa a la SAU i 2005 als kg de nitrogen).

4.9. Estructura energètica 

4.9.1. Context de la política energètica actual 

L’escenari energètic actual es caracteritza, a grans trets, per (1) un augment del preu del 

petroli i del gas natural, (2) el dubte de la durabilitat de la proporció reserves/producció de 

combustibles fòssils, (3) la voluntat de subministrar serveis energètics bàsics a tota la 

població, i (4) l’impacte del sistema energètic sobre el medi ambient amb el compromís 

del Protocol de Kyoto. 

Les qüestions energètiques són molt transversals i sobre les mateixes hi actuen totes les 

administracions: 

Context internacional: l’Agència Internacional de l’Energia com a òrgan consultor 

(27 països membres). 

Context europeu: la Comissió Europea ha engegat vàries directives (cal destacar 

la Directiva 2001/77/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de setembre 

de 2001, relativa a la promoció d’electricitat generada a partir de fonts d’energia 

renovables, en el mercat interior de l’electricitat i la Directiva 2002/91/CE del 

Parlament Europeu y del Consell, de 16 de desembre de 2002, relativa a 

l’eficiència energètica dels edificis) i ha iniciat la creació del Mercat Únic de 

l’Energia. 

Context estatal: des del Govern s’han aprovat disposicions legals o plans com el 

Plan nacional de asignación de derechos de emisión, 2005-200, l’Estrategia de 

Ahorro y Eficiencia Energética en España, 2004-2012 (E4), etc. 

Context català: el Govern de la Generalitat ha aprovat en data 11 d’octubre de 

2005 el Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 (substitució de l’anterior redactat 

l’any 2001) per tal de marcar l’orientació energètica del país i fer front als reptes 

energètics del futur. Es preveuen actuacions en el període 2006-2010, i es fixen 

dos horitzons temporals al 2015 i 2030. L’Agència Catalana de l’Energia serà 

l’organisme encarregat de gestionar aquest pla. 

Aquesta política energètica catalana es desenvoluparà al voltant de 5 eixos: 

1. Foment de la consciència social envers la problemàtica energètica. 

2. Foment de l’estalvi i l’eficiència energètica (moderació del consum d’energia). 

3. Impuls de les fonts energètiques renovables (eòlica, biocombustibles, etc.) en 

detriment dels combustibles fòssils. 

4. Desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries per assegurar 

el subministrament i la diversificació de les fonts d’energia (seguretat, qualitat, 

mínim impacte ambiental, tancament de centrals tèrmiques o nuclerars 

obsoletes...). Especial incís en reforçar l’alimentació elèctrica de les comarques 



gironines, donada la criticitat de la situació actual i les necessitats futures 

d’alimentació del TAV. 

5. Suport a la recerca, al desenvolupament i a la innovació tecnològica en l’àmbit 

energètic. 

L’anàlisi de la situació energètica actual dels municipis que integren la Mancomunitat 

Intermunicipal de les Guilleries es basa en: 

• L’estudi de les fonts energètiques i els consums per sectors econòmics. 

• La realització d’un balanç d'energia final, en el que es descriuen els fluxos energètics 

(producció, importació–exportació, entrades i sortides,...), i el qual acaba en el 

consum final, sense comptabilitzar les pèrdues produïdes en el transport ni 

l’eficiència amb què es consumeix –les quals es considerarien en un balanç d'energia 

útil–. 

S’ha topat amb la dificultat d’obtenir poca informació de base i amb la inexistència d’un 

organisme que recopili aquest tipus de dades. Així, en alguns casos la informació s’ha 

obtingut a partir dels subministradors de cada tipus de combustible, i en d’altres s’ha 

estimat a partir de dades pròpies del consum d’indústries i locals municipals. 

Tots els valors de consum energètic s'expressen en Tep (Tones equivalents de petroli) 

per tal de poder comparar els consums i finalment fer el balanç d'energia final. La taula 

següent presenta les equivalències d'unitats. 

Taula 4.9.1. 

Equivalència entre diferents unitats energètiques. 

Electricitat 1 tep = 11.628 kWh 1 kWh = 860 kcal 1.000 kcal/tèrmia 

Gas natural 

(metà) 

Gasos liquats 

del petroli (GLP) 

(butà i propà) 

Combustibles 

líquids (gasoils i 

gasolines) 

1 tep = 10 7 kcal 10.000 kcal/kg GN 

1 tep = 10 7 kcal 

1 tep = 1.150 litres 

gasoil 


gasolina 


fuel 

(PCI : Poder Calorífic Inferior) 


11.300 kcal/kg 

GLP 


gasoil 


gasolina 

9.600 kcal/kg fuel 

9.300 kcal/m3 

(PCI) 

23.200 kcal/m 3 

(PCI) - propà 

28.700 kcal/m 3 

(PCI) - butà 

0,84 kg/litre gasoil 

0,75 kg/litre 

gasolina 

0,8 kg/m 3 

2,09 kg/m 3 - 

propà 

2,60 kg/m 3 - 

butà 

4.Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 347 


4.9.2. Inventari d’infraestructures energètiques 

Les infraestructures energètiques que presenten aquests municipis són les habituals de 

pobles de les seves característiques. 

a) Energia elèctrica 

Dins l’àmbit territorial d’estudi, s’observen tres trams de línia d’alta tensió que travessen 

de manera horitzontal els termes d’Osor i Sant Hilari Sacalm. 

Pel que fa les línies de mitjana tensió, se’n detecta una (25 kv) que segueix direcció oestest 

pels termes de Viladrau, Espinelves i Sant Hilari Sacalm. Per Osor hi transcorre una 

altra línia de 6kv. En tot l’àmbit d’estudi s’hi localitzen diverses estacions transformadores 

que modifiquen a baixa tensió l’energia que prové de les línies de mitjana tensió, per tal 

que pugui ésser consumida. A la figura 4.9.1 s’hi poden veure representats aquests 

traçats. 

Font: Fecsa-Endesa. 

Figura 4.9.1. 

Traçat de les línies d’alta i mitjana tensió als municipis de l’àmbit d’estudi. 

les Guilleries 

Viladrau 

Espinelves 

Sant Hilari 

Sacalm 

Osor 

Cal Sastre 

les Mines d'Osor 

línia alta tensió línia mitjana tensió 25 kv (tram aeri) 

línia mitjana tensió 6 kv (tram aeri) línia mitjana tensió 6 kv (tram subterrani) 



Cal parlar també del projecte de línia de 400 Kv Sentmenat (Vallès Occidental)-Bescanó 

–Figueres-Baixàs (França), que dels 86 km de llargada que preveu que ha de tenir, 11,4 

km travessen els municipis d’Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau. La Generalitat de 

Catalunya en justifica la seva necessitat per millorar el subministrament elèctric de les 

comarques gironines, per satisfer la demanda del futur tren d’alta velocitat i per 

augmentar la interconnexió elèctrica amb França. Segons el projecte de la Red Eléctrica 

de España (REE) causarà un impacte mínim però no pensen el mateix alguns sectors de 

població i les administracions locals afectades. 

La construcció d’aquesta nova línia anirà acompanyada per la modificació de la línia de 

110 kv Vic-Girona, que passa per Sant Hilari Sacalm i el desmantellament de la 220 kv 

Vic-Juià. 

Taula 4.9.2. 

Grau d’afectació de la nova línia d’alta tensió (400Kv) al seu pas per l’àmbit d’estudi. 

Municipis 

Tram de línia 

(km) 


Osor 3,4 

Font: Red Eléctrica de España, Proyecto de ejecución de la nueva alimentación eléctrica a Girona en 400 

kv (2005). 

b) Gasos Liquats del Petroli (GLP) 

Zones més afectades Propietaris 

afectats Torres 

Riera de la Gavarra 

Riera d’Osor 

Creu de Llevanyes 

Creu de Llevanyes 

El Sobirà 

5 12 

3 8 

Espinelves - - - - 

Viladrau 2,3 

Rovireta 

Sabaters d’Amunt 

Padrija 

3 4 

Àmbit d’estudi 11,4 10 24 

Els gasos liquats del petroli (GLP) inclouen el butà i el propà, entre els quals cal 

diferenciar els gasos envasats en bombona, els gasos subministrats a doll (en dipòsits) i 

els gasos canalitzats. 

Pel que fa a l’envasat (generalment butà per a ús domèstic i una petita part de propà per 

a ús industrial) Repsol Butano comercialitza a través d’A. Adrià Gas Butà SA per Sant 

Hilari Sacalm i Osor, i Gas Osona SL per Viladrau i Espinelves. 



Pel que fa al canalitzat, Repsol omple els dipòsits de gas propà de Viladrau i el gas es 

distribueix en xarxa, de la qual Gritecsa en fa la gestió (manteniment, lectures, altes i 

baixes). El mateix passa a Sant Hilari Sacalm, on s’hi localitzen 2 dipòsits de 33,5 m 3 i hi 

estan connectats 350 usuaris, i la gestió recau a l’empresa Rarsa. En ambdós casos el 

subministrament és totalment per a usuaris domèstics. 

El propà a granel es porta directament amb les cisternes de Repsol als dipòsits 

particulars que en aquest cas s’han comptabilitzat com a industrials. 

A Espinelves i Osor actualment no hi ha gas canalitzat tot i que està previst fer-li arribar. 

c) Combustibles líquids (CL) 

Es localitzen dues estacions de serveis al nucli urbà de Sant Hilari Sacalm, una a Osor 

(autoservei) –actualment fora d’ús– i una altra a Viladrau (Crta. Viladrau-Vic, km 3,2). 

d) Gas natural 



Benzinera d’autoservei a Osor. 

Actualment el gas natural no arriba a la zona d’estudi. 



e) Instal·lacions de cogeneració termoelèctrica 

Una instal·lació de cogeneració termoelèctrica és el nom que rep la generació d'energia 

elèctrica pel propi consumidor, amb aprofitament de l'energia tèrmica residual. Aquest 

procés fa que el centre productor d'energia elèctrica i el centre consumidor estiguin 

situats al mateix lloc, per la qual cosa adquireix una importància més evident el tipus de 

combustible que es fa servir. Segons l’Institut Català de l’Energia, en el conjunt dels 

municipis de l’àmbit d’estudi no s’ha localitzat cap instal·lació d’aquest tipus. 

4.9.3. Fonts i consum d’energia. Consum total i per sectors 

A Catalunya el consum final d’energia pel 2003 es reparteix de forma desigual entre els 

diferents sectors (Pla de l’energia 2006-2015). Un 37,7% es consumeix al sector 

transport, un 34,2% a la indústria, un 13,3% al sector domèstic, un 10,9% als serveis i un 

3,8% al sector primari. Pel que fa a les fonts, l’energia primària s’obté en un 48,1% a 

partir del petroli, un 24,7% a partir d’energia elèctrica d’origen nuclear, un 21,9% del gas 

natural, un 3,2% de fonts d’energia renovables (sobretot hidràulica) i finalment, un 2,1% a 

partir d’altres (carbó, etc.). A continuació s’analitza la situació als municipis de la 

Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries. 

Espinelves i Viladrau pertanyen a la comarca d’Osona, i són dos dels trenta municipis que 

integren l'Agència local de l'energia d'Osona, juntament amb altres entitats com el propi 

Consell Comarcal, l'Institut Català d'Energia, l'Institut Municipal de Promoció Econòmica 

de Vic, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació, el Consell Empresarial 

d'Osona, la Universitat de Vic i el Grup de Defensa del Ter. 

Els objectius de l'Agència són millorar l'ús d'energia a les indústries, als edificis, al 

transport, a l'àmbit municipal i comarcal i al sector domèstic, així com promoure la 

utilització de les energies renovables i oferir un punt d’informació sobre energia obert al 

ciutadà, a les empreses i a les entitats municipals. 

a) Energia elèctrica 

L’energia elèctrica a Catalunya representa prop d’una tercera part de l’energia 

consumida. Segons el seu origen, el 55,8% prové de centrals nuclears, el 14,5% de 

processos de cogeneració, el 13,3% de centrals hidroelèctriques, el 8,7% de cicles 

combinats, el 4,8% de centrals tèrmiques alimentades amb fuel, gas o carbó, l’1,2% 

d’altres energies renovables i el 1,7% restant d’altres fonts. 

Fecsa-Endesa és l’empresa subministradora de l’energia elèctrica a tots els municipis que 

integren la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries. 



Municipi 

Taula 4.9.3. 

Evolució del consum d’energia elèctrica (en teps). Any 2006. 

Consum Distribució per sectors (%) 

2006 

(tep) Domèstic Municipal Industrial 

Tendència 

2000-2006 

Consum 

unitari 

(tep/habitant) 

Espinelves 171,2 28,9 30,1 41,0 140,7 0,9 

Osor 108,6 78,1 3,9 18,1 39,6 0,3 

Sant Hilari Sacalm 4.471,2 18,8 0,9 80,4 -3,6 0,8 

Viladrau 626,1 57,4 1,0 41,6 106,6 0,6 

Àmbit d’estudi 5.377,1 24,8 1,9 73,3 5,7 0,7 

Font: Fecsa-Endesa, 2007. 

El consum d’energia elèctrica ha augmentat a tots els municipis excepte a Sant Hilari 

Sacalm (ha disminuït 3,6 teps) d’ençà l’any 2000. Tanmateix i pel fet de ser el municipi 

més poblat dels quatre, també és qui consumeix més energia elèctrica (4.471 teps), 

seguit de Viladrau (626,1 teps), Espinelves (171,2 teps) i Osor (108,6 teps). 

Pel que fa a la distribució per sectors, cada municipi segueix una tendència diferent: a 

Espinelves l’energia elèctrica és consumida pràcticament en la mateixa mesura pels tres 

sectors, a Osor n’és el sector domèstic el màxim beneficiari mentre que a Sant Hilari 

Sacalm pràcticament és consumit en la seva totalitat pel sector industrial i a Viladrau es 

reparteix entre el domèstic i l’industrial. 

b) Gasos liquats del petroli (GLP) 

Els gasos liquats del petroli (GLP) inclouen el butà i el propà, entre els quals cal 

diferenciar els gasos envasats en bombona, els gasos subministrats a doll (en dipòsits) i 

els gasos canalitzats. 

Pel que fa a l’envasat (generalment butà per a ús domèstic i una petita part de propà per 

a ús industrial) Repsol Butano comercialitza a través d’Adrià Gas Butà SA per Sant Hilari 

Sacalm i Osor, i Gas Osona SL per Viladrau i Espinelves. 

Pel que fa al canalitzat Repsol omple els dipòsits de gas propà de Viladrau i el gas es 

distribueix amb xarxa, de la qual Gritecsa en fa la gestió (manteniment, lectures, altes i 

baixes). El mateix passa a Sant Hilari Sacalm on la gestió és en mans de Rarsa. S’hi 

localitzen 2 dipòsits de 33,5 m 3 i hi estan connectats 350 usuaris. Com s’ha dit, en 

ambdós casos la distribució és únicament al sector domèstic-municipal i industrial. 



El propà a granel es porta directament amb les cisternes de Repsol als dipòsits 

particulars, i s’ha considerat que es destina principalment al sector industrial. 

A Espinelves i Osor actualment no hi ha gas canalitzat tot i que està previst fer-li arribar. 

Municipi 

Taula 4.9.4. 

Evolució del consum de GLP (en teps). Any 2006. 

Consum 

2006 

(tep) 

Distribució per sectors 

(%) 

Domèstic i 

municipal 

Industrial 

Tendència 

2004-2006 

Consum 

unitari 


Espinelves 49 82,4 17,6 2 0,24 

Osor 57 84,7 15,3 -8 0,14 

Sant Hilari Sacalm 700 83,0 17,0 85 0,12 

Viladrau 504 91,1 8,9 39 0,5 

Àmbit d’estudi 1.310 86,2 13,8 118 0,18 

Font: Repsol Butano, Gritecsa i Rarsa, 2007. 

c) Combustibles líquids (CL) 

Els combustibles líquids engloben el gasoil bonificat, el fuel i els combustibles 

d’automoció. L’estimació del consum de combustibles s’ha realitzat a partir de les dades 

facilitades per l’Asociación española de operadores de productos petrolíferos (2006), que 

són d’abast provincial i s’han posat en relació amb diferents variables segons sectors de 

consum. 

Sector domèstic: percentatge d’habitatges que utilitzen aquest combustible per a la 

calefacció, a la província i als diversos municipis de l’àmbit d’estudi (Web de l’Institut 

d’Estadística de Catalunya, 2001). 

Sector agrícola: hectàrees de SAU existents a la província, a Espinelves, Osor, Sant 

Hilari Sacalm i Viladrau (Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 1999). 

Sector industrial: nombre d’activitats industrials existents a la província i a cada municipi 

(Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2002). 

Sector transport: parc mòbil de la província i dels quatre municipis de l’àmbit d’estudi 

(Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2005). 



Tenint en compte aquestes consideracions metodològiques, el consum de combustibles 

líquids es detalla a la taula següent. 

Municipi 

Taula 4.9.5. 

Consum de combustibles líquids (CL) per sectors als municipis (en teps). Any 2006. 

Consum 

Distribució per sectors (%) 

2006 

(tep) Domèstic Agrícola Industrial Transport 

Consum 

unitari 


Espinelves 511,8 6,2 6,7 8,2 79,0 2,6 

Osor 1.415,3 2,5 2,2 26,6 68,7 3,6 

Sant Hilari Sacalm 11.829,1 6,4 1,8 14,9 76,9 2,2 

Viladrau 2.240,7 5,4 7,0 4,7 83,0 2,2 

Àmbit d’estudi 15.996,9 5,9 2,7 14,3 77,1 2,3 

Font: Asociación española de operadores de productos energéticos i web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2007. 

d) Consum total 

Les taules i gràfiques següents resumeixen el consum total d’energia per cada municipi, 

per sectors i tipus de combustible. 

Taula 4.9.6. 

Consum energètic total per tipus de combustible (en teps). Any 2006. 

Municipi 

Consum 

2006 (tep) 

Distribució tipus de combustible (%) 

Energia 

GLP CL 

Elèctrica 

Consum 

unitari 

(tep/hab) 

Espinelves 731,5 23,4 6,6 70,0 3,7 

Osor 1.581,1 6,9 3,6 89,5 4,0 

Sant Hilari Sacalm 17.000,4 26,3 4,1 69,6 3,1 

Viladrau 3.371,1 18,6 15,0 66,5 3,4 

Àmbit d’estudi 22.684,1 23,7 5,8 70,5 3,2 

Font: Fecsa-Endesa, Repsol Butano, Gritecsa, Rarsa, Asociación española de operadores de productos 

energéticos i web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2007. 



Consum d'energia (%) 

Figura 4.9.2. 

Consum energètic total per tipus de combustible (en teps). Any 2006. 

100% 

90% 

80% 

70% 

60% 

50% 

40% 

30% 

20% 

10% 

0% 


Sacalm 

Energia elèctrica GLP CL 

Font: Fecsa-Endesa, Repsol Butano, Gritecsa, Rarsa, Asociación española de operadores de 

productos energéticos i web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2007. 

Taula 4.9.7. 

Viladrau Àmbit d’estudi 

Consum energètic total per sectors (en teps). Any 2006. 

Distribució per sectors (%) 

Municipi Consum (tep) Domèstic 

Municipal 

Agrícola Industrial Transport 

Espinelves 731,5 23,6 4,7 16,5 55,3 

Osor 1.581,1 10,9 2,0 25,6 61,5 

Sant Hilari Sacalm 17.000,4 13,1 1,3 32,2 53,5 

Viladrau 3.371,0 28,0 4,6 12,2 55,2 

Àmbit d’estudi 22.684,1 15,5 1,9 28,2 54,4 

Font: Fecsa-Endesa, Repsol Butano, Gritecsa, Rarsa, Asociación española de operadores de productos energéticos i web de 

l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2007. 



Consum d'energia (%) 

100% 

90% 

80% 

70% 

60% 

50% 

40% 

30% 

20% 

10% 

0% 

Figura 4.9.3. 

Consum energètic total per sectors (en teps). Any 2006. 

Font: Fecsa-Endesa, Repsol Butano, Gritecsa, Rarsa, Asociación española de operadores de productos energéticos i web 

de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2007. 

De forma general, els combustibles líquids són els més usats, ja que el sector del 

transport és el que contribueix, en tots els casos, al voltant del 50% en el consum de 

combustible. Si no tenim en compte el transport, es pot considerar l’energia elèctrica la 

font més utilitzada als municipis de l’àmbit d’estudi. 

4.9.4. Anàlisi de la gestió energètica municipal 

L’anàlisi de la gestió energètica municipal s’ha realitzat per mitjà de l’avaluació dels 

diferents consums i característiques del sector energètic municipal, a partir de la 

informació subministrada pels propis ajuntaments. 

a) Enllumenat públic 


Sacalm 

Domèstic i municipal Agrícola 

Industrial Transport 

Viladrau Àmbit d’estudi 

L’enllumenat públic té una gran importància tant en l’aspecte energètic com per la 

contaminació lumínica que provoca. 

El Parlament català va aprovar la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de 

l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, i el Decret 2/2005 de 3 de maig, com 

a desplegament normatiu de l’esmentada llei. En aquest sentit, determinen bàsicament: 



(1) La divisió del territori en diverses zones en funció de les característiques i 

especificitats de cada una en relació amb la claror lluminosa que hi pot ésser admissible. 

El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha elaborat 

una proposta de mapa que fixa les àrees que corresponen a cada una de les tipologies 

envers la contaminació lluminosa i es comunica a cada municipi la zonificació 

corresponent al seu terme. Seguidament, l’ajuntament pot proposar modificacions 

raonades, sempre que no impliquin una reducció de la protecció assignada, i concretar 

àrees de menor protecció. Finalment el Departament l’havia d’haver aprovat abans del 

juny de 2007. Espinelves, Osor, Sant Hilari i Viladrau han rebut aquest mapa però encara 

no han fet cap al·legació. 

(2) La formulació per part dels ajuntaments del Pla d’adequació de la il·luminació exterior 

abans dels 31 de desembre de 2007, que serveixi de base a l'adequació de les 

instal·lacions d'acord amb el Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa, per 

regular els aspectes relatius a les intensitats de brillantor permeses, al disseny i la 

instal·lació de l’enllumenat, al règim estacional i horari d’usos. L’Oficina per a la Protecció 

de la Contaminació Lluminosa assessorarà i col·laborarà amb els ajuntaments per a la 

redacció del pla municipal d’adequació de la il·luminació exterior existent, que alhora 

podran sol·licitar ajuts per a l’elaboració dels projectes. 

Es prohibeixen, per exemple, els llums, integrals o monocromàtics, amb un flux 

d’hemisferi superior emès que superi el 50% d’aquest, i es dicta que cal prioritzar en els 

enllumenats exteriors la utilització preferent de làmpades de vapor de sodi d’alta pressió 

(VSAP) i de baixa pressió (VSBP). Aquestes, han de substituir les làmpades de vapor de 

mercuri (VM) en els processos de renovació de l’enllumenat públic, que han de tendir a la 

reducció de la potència instal·lada. 

La il·luminació exterior existent ha de complir les prescripcions de la Llei 6/2001 i Decret 

2/2005 no més enllà del 31 d'agost de 2009. 

Característiques de l’enllumenat 

Les taules següents resumeixen el tipus de llums i làmpades per a cadascun dels 

municipis. 



MANTENIMENT 

ESPINELVES 

Agutzil i instal·lacions J. Pallarols 

Nº DE PUNTS DE 

LLUM 

86 fanals -distribuïts en 2 quadres de maniobra- 

TIPOLOGIA DE 

FANALS 

TIPOLOGIA DE 

LÀMPADES 

SISTEMA 

D’ENCESA 

REGULACIÓ DE 

L’ENLLUMENAT 

A LA NIT 

Hi ha diferents tipus de fanals: 

• Fanal de disseny clàssic (67 fanals), amb columna o fixat a la façana. No 

són massa eficients perquè el vidre és transparent i la làmpada no està 

integrada en l’hemisferi superior del reflector. 

• Fanal tipus “cassoleta” oberta (13 fanals). Caldria valorar la necessitat de 

retirar-los, donada la seva baixa eficiència. 

- Braç fixat a façana 5m: 10 unitats 

- Braç fixat a palosca 6m: 3 unitats 

• 2 projectors i 4 focus petits il·luminen la façana de l’església des de terra i de 

manera ascendent. 

47,3% vapor de mercuri i 52,7% vapor de sodi (50% 100w i 2,7% 250w) 

Cèl·lules fotovoltaiques 

Baixa la intensitat 

Font: Auditoria energètica de l’enllumenat públic al municipi d’Espinelves, 2006. 



MANTENIMENT 

OSOR 

Personal de l’ajuntament i empresa d’electricistes 


LLUM 

143 punts de llum 

TIPOLOGIA DE 

FANALS 

La major part de les làmpades del municipi d’Osor són de vapor de sodi. 

A continuació es presenten les làmpades de vapor de sodi d’entre 70 i 100 w, 

ubicades a la zona esportiva, als voltants de l’església i al carrer de França. 

Aquestes són les de vapor de sodi de baix consum (23 w): 

A continuació s’il·lustren les que són de vapor de mercuri o de mescla (combinació 

d’una làmpada de mercuri d’alta pressió amb una làmpada incandescent i, 

habitualment, un recobriment fluorescent). Es localitzen al carrer Major i als focus que 

il·luminen la façana de l’església. 



TIPOLOGIA DE 

FANALS 

TIPOLOGIA DE 

LÀMPADES 

SISTEMA 

D’ENCESA 

REGULACIÓ DE 


A LA NIT 

En tots els casos, excepte els focus i el fanal en forma de globus, la llum es projecta 

en sentit descendent. 

90% vapor de sodi 

Cèl·lula fotovoltaica i rellotge horari 

A la nit s’apaga i baixa la intensitat al c/França 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades proporcionades per l’Ajuntament. 



MANTENIMENT 

SANT HILARI SACALM 

Brigada municipal 

Nº DE PUNTS DE LLUM 1.500 aproximadament 

TIPOLOGIA DE FANALS 

Únicament s’hi localitzen dos tipus de fanals amb làmpades de vapor 

de sodi: la lluminària viària del polígon industrial Mas Garriga i 

l’enllumenat de l’exterior de la zona esportiva, instal·lats recentment. 

La resta d’enllumenat compta amb làmpades de vapor de mercuri. 

En gairebé tots els casos s’ha tendit a evitar la projecció de la llum 

en sentit ascendent, ja sigui amb la col·locació nous fanals que així 

ho permetin o adequant els antics (com exemple cobrir l’hemisferi 

nord dels fanals de globus, opacitat dels vidres). 

Als eixamples: 




Al nucli antic, les làmpades que són de vapor de mercuri es podran 

adequar a la nova normativa sense la necessitat de canviar tot el 

fanal sinó adequant l’equip. 




S’han localitzat dos tipus de fanals que no s’han adaptat a la 

normativa, tot i que està prevista la seva substitució 

TIPOLOGIA DE LÀMPADES La major part de les làmpades (90%) són de vapor de mercuri 

SISTEMA D’ENCESA Cèl·lula fotovoltaica i rellotge astronòmic 

REGULACIÓ DE L’ENLLUMENAT 

A LA NIT 

Disminució de la intensitat en els fanals nous 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades proporcionades per l’Ajuntament. 



VILADRAU 

MANTENIMENT Electricistes del municipi 


LLUM 

446 -distribuïts en 12 quadres de maniobra- 

TIPOLOGIA DE 

FANALS 

Viladrau compta amb una àmplia varietat de tipus de fanals: 

• Lluminària viària (17 fanals, sobre columna 7 m), moderna i amb bona 

eficiència i poc contaminant. 

• En diversos carrers dels nucli destaca aquesta lluminària tipus “cassoleta” 

poc eficient (142 fanals) 

- Sobre bàcul 5m: 35 unitats 

- Sobre bàcul doble 5m: 2 unitats 

- Braç fixat a façana 6m: 39 unitats 

- Sobre pal de fusta 6m: 49 unitats 

- Braç fixat a palosca 7m: 16 unitats 

- Sobre carrer amb tensor de façana a façana 6m: 1 unitat 

• Punts de llum dobles que aporten llum a la calçada per 

una banda (6m), i a la zona de vianants per l’altra (3m). 

És un model modern, eficient i poc contaminant. 

• Fanal de disseny clàssic, vuitcentista (96 fanals). Amb vidre translúcid, o 

amb vidre transparent i lames. Model poc eficient i generador de 

contaminació lumínica. 

- Sobre columna 3,5m: 27 unitats 

- Amb “lames” i sobre columna 3,5m: 69 unitats 



TIPOLOGIA DE 

FANALS 

• Fanals del tipus peatonal (128 fanals), fixats a façana o amb columnes de 3 

models diferents, poc eficients i contaminants: 

• Projector (8 punts de llum). La major part d’aquests projectors il·luminen 

zenitalment, excepte el que està dirigit al campanar de l’església. 

• Aplics i balises (40 punts de llum) 

- Aplic a paret 1,5m: 4 unitats 

- Balisa 1m: 8 unitats 





TIPOLOGIA DE 

FANALS 

TIPOLOGIA DE 

LÀMPADES 

SISTEMA 

D’ENCESA 

REGULACIÓ DE 


A LA NIT 

• Altres (3 punts de llum). Són de caràcter domèstic per a un ús provisional, 

que estan penjades en arbres i fan servir fluorescències compactes. 

- Sobre arbre 3m: 3 unitats 

83,8% vapor de mercuri, 12,5% fluorescència compacta, 2,3% halògenurs metàl·lics i 

1,4% vapor de sodi 

Cèl·lula fotoelèctrica 

No 

Font: Auditoria energètica de l’enllumenat públic al municipi de Viladrau, 2007. 

Consum energètic i cost de l’enllumenat públic 

Tots dels municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries utilitzen l’energia 

elèctrica com a font d’energia per a l’enllumenat públic. Fecsa-Endesa és qui dóna servei 

a tots els municipis. 

La taula següent presenta el consum energètic i el cost de l’enllumenat públic per 

municipis. 

Taula 4.9.8. 

Consum de l’enllumenat públic i cost per municipis. Any 2006. 

Municipi 

Consum 

anual (tep) 

Cost anual (€) 

Espinelves 2,6 3.473 

Osor 6,9 12.703 

Sant Hilari Sacalm 82,2 106.260 

Viladrau 18,8 24.329 

Font: Agència de l’Energia d’Osona, i Ajuntaments d’Osor i Sant Hilari 

Sacalm, 2007. 



Cal dir que els estudis de l’enllumenat públic s’han fet a partir de l’auditoria realitzada per 

una empresa per encàrrec de l’Agència de l’Energia d’Osona. Es tractava de determinar 

l’estat actual de les instal·lacions d’enllumenat i poder recomanar accions que 

permetessin millorar l’eficiència energètica de les mateixes. 

A Viladrau i Espinelves es proposen canvis similars: substituir les làmpades de vapor de 

mercuri per les de vapor de sodi, substituir les cèl·lules fotovoltaiques pels rellotges 

astronòmics, corregir el consum d’energia reactiva, i canvis d’algunes tarifes actuals per 

d’altres de més òptimes. 

Per a facilitar la comptabilitat energètica municipal, l’Institut Català d’Energia (ICAEN) 

ofereix als Ajuntaments un programa informàtic, anomenat WinCEM, que permet 

informatitzar les dades de l’inventari, analitzar les evolucions del consum, i comparar i 

detectar les irregularitats energètiques dels diferents centres de consum. Aquest sistema 

l’ha utilitzat l’equip que ha realitzat l’auditoria de l’enllumenat públic per determinar 

l’eficiència de les tarifes emprades per cada comptador. 

a) Equipaments municipals 

Els equipaments municipals d’aquests municipis consumeixen bàsicament energia 

elèctrica, però també gasoil i gas butà. 

Taula 4.9.9. 

Consum dels equipaments municipals per municipi. Any 2006. 

Municipi Principals consumidors 

Espinelves 

Pous 

Poliesportius 

Osor 

Zona esportiva 

Càmping 

Sant Hilari Sacalm Residència 

Zona poliesportiva 

Viladrau 

Llar d’infants (Centre Cultural 

Europeu de la Natura) 

Piscines 

Font: Agència de l’Energia d’Osona, Ajuntament d’Osor i Ajuntament de 

Sant Hilari Sacalm, 2007. 

Cal afegir que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha redactat el Decret 21/2006, de 

14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els 

edificis, per tal de fomentar la perspectiva de sostenibilitat ambiental en la manera de 



concebre, dissenyar, construir i utilitzar els edificis. Aquesta mesura és aplicable a edificis 

municipals i privats caldrà tenir-la en compte en endavant. 

4.9.5. Energies renovables 

a) Situació en els municipis 

Segons l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), es localitzen energies renovables a dos 

municipis de l’àmbit d’estudi. A Osor cal destacar la minicentral hidràulica explotada per 

Explotacions energètiques d’Osor SL, i a Viladrau una placa fotovoltaica ubicada al 

Centre Cultural Europeu de la Natura i una de tèrmica de propietat privada, amb la 

previsió de situar-ne a l’escola. 

b) Situació envers el context de Catalunya 

El Departament de Medi Ambient i Habitatge és qui assumeix competències en matèria 

d’energies renovables. 

• Energia eòlica 

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha elaborat el Decret 174/2002, d’11 de 

juny, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya, amb l’objectiu d’establir 

els requisits per a la instal·lació de parcs eòlics i regular el procediment d’autorització. 

D’aquesta manera, d’una banda, (1) s’ha aprovat el Mapa d’implantació ambiental de 

l’energia eòlica a Catalunya document on figuren les zones en què es divideix el territori 

als efectes de la implantació de parcs eòlics: zona compatible amb la implantació de 

parcs eòlics, zona condicionada i zona incompatible envers el patrimoni natural. 

De l’altra, (2) s’ha confeccionat el Mapa de recursos eòlics de Catalunya, on es zonifica 

Catalunya en funció la possibilitat per a la generació d’energia eòlica i determina aquells 

indrets amb poca eficiència eòlica. Només apareixen acolorides les zones on la velocitat 

del vent és superior a 5.5 m/s (llindar considerat per determinar si una zona és eficient 

per a la generació d’energia eòlica), i la resta, apareixen en blanc (inferior a 5,5 m/s). 

Ambdós resultats es cartografien a la figura següent: 



LlegendaZona 

compatible 

Figura 4.9.4. 

Zonificació segons la possible implantació de l’energia eòlica. 

Zona 

Àmbit 

compatible 

d’estudi 

Font: Mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya, 2002 i Mapa de recursos eòlics, 2004. 

• Energia solar 

Viladrau 

Espinelves 


Zona d'implantació 

Mancomunitat Intermunicipal 

Zona incompatible 

condicionada Velocitat mitjana anual del vent a 80 metres d’altitud, de entre les Guilleries 5,5 i 8,5 metres/segon 

El Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, ha reeditat l’any 2000 (amb dades del 

1997), l’Atlas de radiació solar a Catalunya, que permet fer una aproximació de la radiació 

solar a Catalunya per tal de poder desenvolupar tot el potencial de l’energia solar, basantse 

en la Xarxa Radiomètrica de Catalunya amb 83 estacions de mesurament pròpies, una 

de les quals es troba a Viladrau amb les següents característiques tècniques i dades 

registrades: 

Codi: VILADR 

Coordenades UTM: x=452 y=4633 z=860 

Model de l’aparell: Campbell 

Any d’ubicació: 1995 

Font d’on provenen les dades: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. 

0 2.500 5.000 m 



Osor 

Zona d’implantació condicionada Zona incompatible

Taula 4.9.10. 

Valors de radiació solar mitjana i valors mitjans de radiació solar difusa en base mensual 

registrats a l’estació de mesura de Viladrau 

Mitjana 

radiació 

solar 

Mitjana 

radiació 

solar 

difusa 

Mitjana G F M A M J J A S O N D 

12.66 5.18 7.76 11.61 15.84 19.21 20.82 20.23 17.55 13.57 9.35 6.02 4.49 

Font: Atlas de radiació solar a Catalunya. 

3.0 4.3 6.0 7.6 8.7 9.1 8.8 7.9 6.6 4.9 3.4 2.7 

L’ICAEN treballa actualment en l’Atlas digital de radiació solar a Catalunya, que 

mitjançant les noves tecnologies dels sistemes d’informació geogràfica determinarà la 

distribució de la radiació solar sobre el territori català a partir de la interpolació de les 

estacions de mesurament existents, tenint en compte les variacions de la radiació segons 

l’altitud i les obstruccions a la radiació solar produïdes per la topografia. Un dels mapes 

resultants és el que es presenta a continuació: 

Figura 4.9.5. 

Mapa d’irradiació global diària, mitjana anual (MJ/m 2 ). 

Font: Atlas de radiació solar a Catalunya. 




4.9.6. Impactes generats pels diferents tipus d’energia i contaminació 

lumínica i electromagnètica 

La contaminació lumínica avaluada en l’apartat d’enllumenat públic –a la que cal afegir-hi 

l’enllumenat en motiu de les festes nadalenques, destacable sobretot a Espinelves durant 

la Fira de l’Avet– i els factors d’emissió de contaminants dels diferents tipus de 

combustibles estudiats (GLP i combustibles líquids), –analitzats en el capítol 4.6. 

Contaminació atmosfèrica– són els principals impactes generats actualment. En 

conclusió, es considera que la repercussió dels diferents tipus d’energia en l’àmbit 

d’estudi és de baixa incidència. 

Ara bé, també caldrà valorar l’impacte de la línia de 400 Kv Sentmenat (Vallès 

Occidental) - Bescanó - Figueres - Baixàs (França), que preveu afectar els termes 

municipals d’Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau i que es detallen en el capítol 4.2. 

Biodiversitat i paisatge. 

Actualment, les antenes i instal·lacions de telefonia venen regulades pel Decret 148/2001 

d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil (DOGC núm 3404 de 

7.6.2001) i parcialment modificat pel Decret 281/2003 que estableix els nivells màxims 

permesos d'exposició als camps electromagnètics per a les persones en zones d'ús 

continuat (nivells de referència) i fixa les distàncies de protecció a les persones. 

Destaquen 3 antenes de telefonia mòbil a Sant Hilari Sacalm i varis repetidors de 

televisió, i 2 antenes particulars de walkie talkie a Espinelves, una a la Plaça de Baix i una 

altra a la carretera d’Arbúcies (Can Ribé Vell), ambdues de caràcter particular. L’antena 

de telefonia mòbil de Viladrau està en tràmit de ser traslladada fora del casc urbà.

Document 2 - Geoservei

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?