Un teatre-auditori per a tothom - Ajuntament de El Morell

cultura
cultura
18
Entrevista a PAU RIBA
JISÀS DE NETZERIT
El Jisàs de Netzerit ha fet 10 anys.
Què és el què el fa actual sempre?
Deu anys en la versió Mortimers. A
duo amb en Toti Soler, l’espina dorsal
de l’espectacle començà a rodar l’any 86
del segle passat.
El que el fa actual, enllà del seu tema
central, que ha donat nom a una religió,
una cultura i una civilització (cosa que
també explica la continuïtat de, posem
per cas, uns Pastorets), és que any darrere
any l’anem actualitzant per poder redirigir
la sàtira a tenor dels fets que son
o han sigut notícia en cada període anual.
És un espectacle viu: cada any fem
un episodi nou, amb un subtítol nou, un
cartell nou i un guió actualitzat: com que
vam arrencar el Nadal del 2001, si ara
féssim una relectura de tots els guions
seguits obtindríem una a fe que curiosa
crònica de la primera dècada del s. XXI.
A part d’això, improvisem molt, anem
renovant els gags, i la cosa del que-te-lé
dóna molt de joc —i moltes sorpreses—
a l’hora d’incorporar nous personatges.
A l’escenari sempre es pot veure
Pau Riba acompanyat dels De Mortimers,
però qui més és aquest espectacle?
Podríem dir que la història, amb la
seva “correguda de vocals”, és meva
però que la “versió De Mortimers” és de
la Memi (la Memi March, fi lla d’aquesta
vila i mare del meu fi ll Llull).
Ella és qui insistí a mantenir l’estètica
dadà quan enregistrarem el CD, ella és
qui introduí el poema d’Enric Casasses
al fi nal de l’Enuig de Sant Josep, ella és
qui suggerí les intros de Pascal Come-
Març 2011
lade, que després, reinventades pels De
Mortimers, s’han convertit en les “comelades”,
uns dels moments més atractius
de l’obra, cosa que feu néixer els
“juguetaires”, ella és qui proposà omplir
les transicions a base de sons d’ofi cis en
vies de desaparició, ella és qui captà el
potencial d’aquesta banda de joves músics-actors-pallassos
i en defensà la idoneïtat
davant l’eventualitat de posar-hi
uns músics més convencionals, ella és
qui, amb la Ilu, s’ocupà del vestuari i
esbossà a grans trets la no-escenografi a
i ella és qui, per acabar, enriquí el text
original amb el capítol dels villancicos,
l’autoria del qual no és de ningú més que
ella. Per fer-ho breu, ella és qui —a la
seva manera discreta i a l’ombra de tot
plegat, insinuant, suggerint, aportant…
però cedint sempre el protagonisme a
tercers— ha imposat un criteri i ha exercit
amb mà segura les funcions tant de
producció com de direcció i fi ns i tot
coautoria de l’obra. I si en voleu més
detalls, entreu al blog Jisàs dins la pàgina
web www.pauriba.com, que també és
obra seva…
Cal destacar també el treball i la inventiva
de De Mortimers, dividits en
juguetaires (que utilitzen instruments de
joguina) i reciclaires (que utilitzen qualsevol
cosa com a instrument —a les fi les
dels quals sembla que s’hi ha apuntat el
Llull, que va néixer després que ells com
a grup i ha crescut amb ells, assistint a
tots els assaigs—) pel que fa a dramatúrgia
i control escènic. Uns De Mortimers
que, a més, han esdevingut grans
fabricants de “frankensteinstruments” (o
instruments inventats com la baixarra,
la melòdica voladora, etc.), i de gags
i situacions xocants que desperten la
El Correllengua arriba al Morell
El Correllengua 2010 va tornar al Morell el passat més d’octubre
amb l’organització de diversos actes lúdics i culturals que
es van dur a terme el dissabte 30 d’octubre, tot i que durant
tota la setmana també es va poder veure una exposició d’obres
en commemoració dels 25 anys de la mort de Salvador Espriu.
L’objectiu del Correllengua és el foment de l’ús del català en
tots els àmbits tals com el lúdic, el cultural, els mitjans de comunicació...
amb la fi nalitat de consolidar aquesta llengua amb
una presència quotidiana i garantir el seu futur.
Els actes que es van realitzar al Morell, a més de l’exposició
complicitat del públic.
I pel que fa a grafi sme, ens ho hem fet
entre jo i el Pauet.
Perquè relaciona Jisàs-Jesús amb
la Guerra de les Galaxies, perquè
aquest salt en el temps?
Perquè si mires veus que el plantejament,
les tensions i el mapa geopolític
de l’època en què s’inscriu la història de
Jesús tenen un marcat paral·lelisme amb
els de l’actualitat i son molt similars als
que inspiren aquesta pel·lícula, de manera
que la cosa sembla tenir continuïtat
en el temps (potser perquè responen a un
esquema universal —qui sap si etern—
de les relacions de poder i els intríngulis
polítics), i vaig pensar que seria interessant
fer una mena d’entrepà històric
com de ciència fi cció: al pa de sota (fa
2.000 anys), Jesús i la seva època; al pa
de sobre (d’aquí a 2.000 anys), Jisàs i la
Guerra de les Galàxies (és a dir, el futur
que hem inventat a les pel·lícules); i entre
les dues llesques, la mortadel·la de
l’actualitat trufada de tota mena d’acolorits
i sorprenents paral·lelismes.
Es considera un seguidor de la
Guerra de les Galaxies?
M’agrada (com en general tot el que
és ciència-fi cció), però no sóc un fan
d’aquells que es tornen locus, es disfressen
d’algun dels personatges i van a les
convencions.
Podria concebre el rerafons del
Jisàs amb una altra ambientació fílmica?
La veritat és que, a aquestes altures,
ni se m’acut…
que commemorava la mort de Salvador Espriu, van ser:
• una exhibició de puntes de coixí
• una exhibició d’elements populars
• una cantada de la Coral Guspira
• una taula rodona amb els músics Joan Reig, Cesk Freixas
(Els Pets i Refugi) i Carles Gómez (Lexu’s) i que va ser
moderada pel director de Ràdio Morell, Eloi Calbet
• una graellada catalana amb cansalada i llonganissa
• lectura del manifest del Correllengua 2010
• un concert amb Cesk Freixas