Un teatre-auditori per a tothom - Ajuntament de El Morell

entrevista
entrevista
20
Josep Maria Nogués,
records d’infantesa a La Granja
Josep Maria Nogués Andreu és un professor mercantil jubilat que viu a Reus, però
que quan era petit i jovenet passava molt bones estones a La Granja dels Frares. Hi
anava amb la seva família a plegar avellanes, però quan podia aprofitava per petar la
xerrada amb els companys de la mateixa edat i, fins i tot, per anar a pescar al Francolí.
Va viure 12 anys a Barcelona, però ara porta des de l’any 1959 a Reus. Té molts records
de la Granja dels Frares, perquè, diu, que hi va passar molt bones estones tant de
petit com de més gran quan ja estudiava a Reus. Té una pintura de la Granja en un lloc
destacat de casa seva que el porta a aquells anys, quan la Granja dels Frares estava rodejada
de camps d’avellaners i les famílies hi passaven setmanes plegant les avellanes.
Hi vivien vostès a la Granja?
No, a la Granja dels Frares no hi vivia
ningú. Hi anàvem les set o vuit famílies
que hi teníem casa per temporades quan
havíem de plegar avellanes. Per no perdre
el temps anant i venint ens hi quedàvem
a menjar i a dormir, així aprofitàvem
més el temps. Hem de tenir en compte
que jo hi anava a plegar avellanes, però
abans el cultiu que hi havia als camps de
la Granja eren vinyes. Va ser després de
la fil·loxera que es va canviar el cultiu
cap a l’avellana.
Jo hi anava de petit i després hi vaig
continuar anant a temporades mentre estudiava,
primer a Reus i després a Barcelona.
Vaig deixar d’anar-hi cap els anys
50.
Com era en aquell moment La
Granja?
Era com un poblet petit. Hi havia unes
quantes cases i l’ermita. Recordo Ca
Pallarès, que era una casa senyorial, Ca
l’Arsisó, que era casa nostra, Cal Raxet,
Ca la Marquesa, Cal Magí, Ca l’Aguiló...
La relació que teníem era de molt bon veïnatge.
Per exemple, el meu pare tenia un
Març 2011
carro i quan el necessitava algú que no en
tenia, l’hi deixava o de camí que agafava
els seus sacs d’avellanes també en transportava
algun altre que no era seu. També
hi havia molta aigua, el Francolí baixava
ple i hi havia moltes sèquies que també
en tenien molta, d’aigua.
I la vida allí com era quan s’hi estaven
dies?
Com la de tots els pagesos, aixecant-se
aviat per anar a plegar avellanes, treballar
tot el dia parant per les menjades...
Quan plovia ens posàvem tots sota el porxo
i fèiem petar la xerrada. Als joves ens
agradava que plogués de tant en tant perquè
així no havíem de treballar... Quan
teníem una estona els joves anàvem al riu
a pescar. A casa nostra teníem una xarxa.
L’esteníem a l’aigua i després tiràvem pedres
perquè sortissin els peixos i llavors
s’enganxaven a la xarxa. Quan acabàvem
ens repartíem la pesca entre tots. Havia
dies que cadascun de nosaltres arribava
amb cinc o sis peixos a casa...
Com que havia molta aigua, les dones
anaven a les sèquies a rentar la roba... i
entre la feina i les estonetes d’oci, anaven
passant els dies.
Perquè vostè deu recordar la Granja
sense la química, sense cap empresa,
oi?
Hi tant! Tot era pla, tot eren camps i camins.
A més eren molt bons camps, amb
molta aigua, les sèquies sempre anaven
plenes. A baix al Molí, per exemple, a uns
25 metres hi havia un pont de fusta ample
i allí mateix començava una altra sèquia.
També hi havia una font, que li dèiem la
Font de Raxet, que sempre rajava.
A vostè li agrada la terra, oi?
Jo no em vaig dedicar professionalment
a la terra perquè a casa van decidir
que havia d’estudiar, però a mi sempre
m’ha agradat la terra i encara tinc un hort
del que n’estic molt orgullós i hi dedico
moltes hores.
A més a més, el meu pare, que sí era
pagès, era un molt bon mestre i em va
ensenyar bé. Amb ell aprenies sense adonar-te.
Jo sé empeltar perquè m’ho va
ensenyar ell i, pràcticament sense que jo
m’adonés. Després em vaig aficionar a
fer empelts.
L’Ajuntament del Morell poc a
poc ha anat recuperant la zona de la
Granja. Ha arreglat l’ermita, l’aiguabarreig,
ha comprat alguns solars...
Què hi faria vostè a la Granja?
Jo la reconstruiria. La tornaria a fer
com era abans, un petit poblet, perquè era
molt bonic. I allí hi podrien fer una casa
de colònies o de turisme rural. M’alegro
que s’hagi arreglat l’ermita, perquè jo ja
la recordo en molt mal estat.