Entrevista a Francesc Camps i Comellas, instrumentista i - Palamós ...

Arriba la temporada 1985-86 i la baixa de Josep Mercader (segon
fiscorn) és coberta per en Francesc Camps. Segons sembla, la feina de
segon fiscorn, que ja no deixa fins a la seva jubilació, li agrada més que
no pas la de trombó. L’any següent pleguen cinc músics de la Ciutat de
Girona per motius d’edat -entre ells, en Lluís Buscarons- i el mestre
Camps pren també les funcions de direcció de la formació. Són anys en
els que la parella de fiscorns formada per Sandro Port i pel mateix
Camps funciona a la perfecció, amb sardanes compromeses que duen
grats records als sardanistes.
L’any 1996 Francesc Camps deixa la cobla Ciutat de Girona a uns
nivells òptims. És la formació més sol·licitada als Aplecs de les comarques
gironines. Arriba el moment de la seva jubilació. Tot i això, els primers
anys encara fa alguns “bolos” amb les cobles Baix Empordà,
Foment de la Sardana i sobretot amb la Ciutat de Girona.
Però Francesc Camps també ha donat classes de música. Primer
ajudant el seu mestre, Pere Mercader i Terradas, i després ja no les ha
deixat més, les classes. El 1976 entra al col·legi La Salle de Girona, on hi
imparteix música durant 15 anys. I tres anys més tard ingressa al
Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona com a professor de solfeig
i piano.
FRANCESC CAMPS, COMPOSITOR
La composició de sardanes és una altra de les activitats del mestre
Camps. Va escriure la primera, El primer brot, quan només tenia 15
anys i fou estrenada per La Selvatana quan encara hi tocava el seu pare.
Durant la seva estada a La Principal de Cassà (1953-1956)
n’escriu alguna més (Pardals al niu, Remoreig o l’obligada de dos tibles
Ell i l’altre, entre d’altres), però no és fins vint-i-cinc anys més tard,
quan ingressa a la Ciutat de Girona, que reprèn amb força la composició
de sardanes -com diria el malaguanyat Joan Capri: “els endarrerits i
tot...”-, perquè és estant dins d’una cobla quan es poden comprovar més
bé els resultats d’una sardana.
- 20 -