JOAN TORRAS 1ELS RETAULERS 1 DAURADORS ACTIUS ... - UdG

JOAN TORRAS I ELS RETAULERS I DAURADORS ACTIUS AL BISBAT DE GIRONA DURANT LA PRIMERA ...
tallar el pedestal de pedra i un marc pel frontal d'altar. A canvi rebria vuitanta
dobles que es pagarien en quatre terminis de vint dobles cadascun. J. Bosch
va documentar el daurat del retaule, entre 1729 i 1731 , a carrec del mestre
Antoni Soler Colobrant (t 1742), valorat en set-centes lIiures , i que havia de
seguir el model de la policromia del retaule de sant Narcís de la mateixa
catedrapo. Una dada inedita és que el setembre de 1713 I'escultor gironí
Maria Barnoia, fill d'Antoni Barnoia i cunyat de Joan Torras, feiél efectives
dues dobles i mitja al mestre de cases gironí Bernardí Alsinél 2 1 • El pagament
era «per lo preu Jet de Iwver vos Jet U/1S plintos de pedra que m'viren per lo retaula
que lo illustre y molt reverent señor Ignaci Boffill, canonge de la seu de Gerona, Jeu en
la capella de Sant Ivo y Sant Honorat de dita seu»22. IApendix documental 11.
Aquesta délrrera informació certifica la relació professionéll entre els
cunyats, per bé que I'execució material deis plints de pedra acabés recaient
en el mestre de cases Bernardí Alsina. Així una vegada més la documentació
notarial dóna fe de I'endogamia corporativa que hi havia entre mestres del
mateix ofici: el matrimoni de Joan Torras amb una germana de Mélria Barnoia,
Frélncesca Barnoia, els havia permes acostar interessos laborals i coincidir
20 Joan BOSCH, "Pintura del segle XVIII ... », op. cit., p. 146, deia que es feia dificil explicar la
confianc;a del canonge en Antoni Soler Colobrant atesa la manca de més noticies sobre altres interve n­
cions del daurador al marge de petites feines per a l'Obra de la Sell. Ara sabem que els Colobrant foren
una de les nissagues de dallradors més activa en terres gironines en el segle XVIII. Caries DORICO,
"La dauradura del retaule del Roser. de l'església parroquial de Sant Esteve d·Olot». Allnals, Patronat
d'Estlldis Histórics d'Olot i Comarca. 1994. p. 105-132. Teresa AVELLÍ. "Noves aportacions al cataleg
d'obra de Jaci nt Morató Soler: el retaule major de Sant Lluc de Girona». LoCl/S Amoenus. núm. 8. 2005­
2006. p. 186.
21 Gemma DOMENECH . Els oJicis de la construcció .... op. cit" p. 225: Bernardí AIsina figurovo o lo
llista de mestres de coses de la confraria de I'any 1705 i participá en les extraccions de cárrecs deis
anys 1706, 17 17- 17 19. Fou escollit paborde menor en la segona. quan rebutja el carrec i fou escollit
clavari. En el ce ns de 17 16 figurava com a propietari de dues cases al burg de Sant Pere de Galliganrs.
Va morir I'any 1738.
12 AHG. Girona 1, Joan Silvestre, manual 1712-1713 (núm. 1089), 28 de setembre de 1713, f.
281. EIs Bornoia eren orilinds de Palafrugell. El primer escultor documentat de la nissaga fou Antoni
Barnoia (t 1704) que l'any 1689 dugué a terme el retallle majar del santuari de Nostra Senyora del
Coll. En relació amb els Barnoia es pot consultar:Joan BOSCH, "Pintura del segle XVIII ...... op. cit., p.
144. segons el qual Mariá Barnoia hallria mort cap a 1736. Gemma DOMÉNECH, Els oJicis de la construc­
ció... , op. cit., p. 133-134, endarrereix la data de defunció de Mariá Barnoia fins cap a 1746. El cas és
que Mariá Barnoia otorgovo testament el 22 d'abril de 1736: AHG, Jallme Casanoves, Segon Ilibre de
testaments, (1723-1743), Gi. 9, 635, f. 214r-215. Joan Torras era un deis marmessors.
207