JOAN TORRAS 1ELS RETAULERS 1 DAURADORS ACTIUS ... - UdG

Figura 12. loan Torras (escultor) i Félix Pi
(daurador), detall decoratiu del retaule major
de Santa Caterina del massis del MOlltgrí.
Fotografia: Francesc Mi ra lpeix.
TERESA AVELLí CASADEMONT
Figura 13. loan Torras (esculror) i Félix Pi
(daurador), detall decoratiu del retaule maj or
de SantaCaterina del massís del MOlltgrí.
Fotografia: Francesc Miralpe ix .
en els episodis historiats de la predeHa o a les cornucopies de flors que
tlanquegen la decapitació de la santa. [Figura 12 . Figura 131. En el relleu
de l'atic, l'Ascensió de santa Caterina s'ha resolt amb tres angel s que enmig
d'una nuvolada enlairen el cos inert de la santa. És una composició que
remet llunyanament a l'Éxtasi de sant Pau pintat per Nicolas Poussin (1650)
IFigura 14. Figura 151 . En canvi, els relleus de la F1ageHació i de les Naces
místiques resulten més convencionals, en la línia compositiva de moltes
representacions de martiris o d'epifanies. És possible que Torras hagués
manllevat algunes solucions d'estampa per tal d'enriquir i actualitzar,
en la mesura de les seves capacitats, els episodis narratius del retaule.
No obstant aquesta intu'lció , el cert és que no he detectat cap citació
literal que remeti a solucions d'estampa . Només evoco la inspiració de
Poussin i I'hipotetic coneixement, sempre per la via del gravat, d'una
pintura de Pietro da Cortona al Palau Magnani de Bolonya, que potser va
servir-li per resoldre el relleu de la Decapitació de santa Caterina. [Figura
16. Figura 171. Que Joan Torras treballava de manera similar als seus
224