Districte universitari de Catalunya Districte universitari de Catalunya

Districte Districte universitari universitari de de Catalunya
Catalunya
Generalitat
Generalitat
de
de
Catalunya
Catalunya
Consell
Consell
Interuniversitari
Interuniversitari
de
de
Catalunya
Catalunya
Coordinació
Coordinació
del
del
COU
COU
i de
i de
les
les
PAAU
PAAU
SÈRIE 2 PAAU. LOGSE. Curs 1999-2000 HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI
Trieu una de les dues opcions i realitzeu els exercicis corresponents.
OPCIÓ A
Exercici 1
Llegiu el text següent i contesteu les qüestions.
El colonialisme britànic va optar per una política d’administració indirecta allà on va trobar
alguna mena d’organització o personal precolonial fàcilment identificable amb els seus
interessos; la utilització de persones intermèdies per exercir el control directe tenia l’avantatge
que les colònies, fins i tot després d’obtenir la independència, es trobaven dotades d’una
mínima administració i d’un personal polític, en molts casos sorgit de les elits locals i educat
a les universitats britàniques, favorable als interessos de l’antiga metròpoli, disminuint el risc
de possibles ruptures. [...]
La política colonial desenvolupada per França en el seu imperi va ser molt diferent. El
principi seguit va consistir en l’assimilació, basada en la unió cada cop més estreta entre les
colònies i la metròpoli, que es traduïa en un intent d’absorció dels nadius de les colònies per
la llengua, la cultura i la civilització franceses. Contra l’administració indirecta britànica,
França va optar per l’administració directa de les seves colònies a tots els nivells. [...]
SANAHUJA, J. M., «Los regímenes políticos del Tercer Mundo»
Geografía de la sociedad humana. Barcelona, 1982
1. Resumiu les idees principals del text i indiqueu a quin context històric fa referència.
[1,5 punts]
2. Expliqueu les diferents modalitats d’ocupació, d’administració i d’explotació
utilitzades per les potències europees durant l’època imperialista i citeu-ne algun
exemple. El text parla dels avantatges del model colonial britànic. Quines
conseqüències podia tenir el model francès? [1,5 punts]
3. Enuncieu els factors que van impulsar les potències europees a ocupar els
territoris colonials i indiqueu les etapes més significatives del repartiment d’Àfrica.
Quins eren els principals objectius de francesos i britànics en aquest continent?
[2 punts]

Exercici 2
Observeu el mapa següent i contesteu les qüestions.
Formació de la Comunitat Econòmica Europea
(1986)
PORTUGAL
IRLANDA
ESPANYA
(1986)
REGNE
UNIT
1973 1973
HOLANDA
Brussel·les
BÈLGICA
LUXEMBURG
FRANÇA
DINAMARCA
1973
MORENO JUSTE, A., «El Tratado de Roma»
Cuadernos del mundo actual, Historia 16. Madrid, 1974
1. Descriviu el mapa i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]
RFA
Estrasburg
ITÀLIA
Membres fundadors (1957)
Incorporacions posteriors
Seu de les comissions
de la CEE
Seu del Tribunal de Justícia
Seu del Parlament Europeu
GRÈCIA
1981
2. Expliqueu els antecedents, la formació i l’evolució de la Comunitat Econòmica
Europea fins al 1986. [2 punts]
3. Resumiu l’evolució econòmica de l’Europa occidental durant els anys cinquanta i
seixanta del segle XX. [2 punts]

OPCIÓ B
Exercici 1
Llegiu el text següent i contesteu les qüestions.
L’EMERGÈNCIA DEL TERCER MÓN EN L’ESCENA MUNDIAL
Fa set dies que som en aquesta ciutat de Bandung, (que) ha estat el centre de les mirades, la
capital, s’hauria de dir, d’Àsia i d’Àfrica. [...] Ens hem reunit perquè en aquests grans
continents hi ha forces gegantines en moviment, belluguen milions de persones i susciten en
els seus esperits passions i desitjos profunds de canviar la seva condició. Quins resultats hem
aconseguit? Em sembla que el comunicat que us he llegit representa un resultat considerable.
Però voldria destacar el fet més important: ens hem trobat i hem establert llaços d’amistat, i
hem discutit conjuntament la manera de trobar una solució als nostres problemes comuns. Hem
vingut amb els nostres propis punts de vista considerant el nostre problema com el més
important del món [...], però al capdavall els nostres problemes particulars, per importants que
siguin, no poden separar-se dels problemes greus que pateix la humanitat globalment. La
nostra primera preocupació, doncs, és la pau. Patim un retard. Ens hem distanciat en la cursa
del món [...], però en aquesta nova etapa encetada per Àsia i Àfrica estem disposats a corregir
aquest retard. Estem disposats a no permetre que ens domini cap país, cap continent. [...] Som
grans països del món i volem viure lliurement sense rebre ordres de ningú. Atribuïm una gran
importància a l’amistat entre les grans potències, però en el futur no cooperarem si no és en
condicions d’igualtat absoluta. És per aquest motiu que fem sentir la nostra veu contra
l’hegemonia i el colonialisme que hem sofert durant molt temps, i hem de vetllar per tal de no
veure’ns amenaçats per cap altra forma de dominació.
Discurs de cloenda de J. Nerhu a la Conferència de Bandung, 24 d’abril de 1955
1. Resumiu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric.
[1 punt]
2. Expliqueu els objectius, les característiques i el significat de la Conferència de
Bandung. [2 punts]
3. Indiqueu les etapes del procés de descolonització i els factors que el van propiciar.
[2 punts]

Exercici 2
Observeu les dades de la taula següent i contesteu les qüestions.
Evolució de la producció industrial a l’URSS (1928-1940)
Indicadors 1928 1932 1937 1940
Població (milions) 150,5 163,0 163,6 170,6
Electricitat (milers de milions de Kw/h) 5,0 13,5 35,0 48,3
Carbó (milers de tones) 35,5 64,4 127,3 166,0
Acer (milions de tones) 4,3 5,9 17,5 18,3
Fosa (milions de tones) 3,3 6,2 14,5 14,9
Petroli (milions de tones) 11,6 21,4 27,8 31,1
Gas (milers de milions de m 3 ) 0,3 — — 3,4
Ciment (milions de tones) 1,8 3,5 — 5,7
Tractors (milers) 1,3 — — 31,6
Camions (milers) 0,8 23,7 82,4 145,0
Maquinària i eines (milers) 2,0 — — 58,4
Adobs minerals (milions de tones) 0,1 — — 3,2
Sabates (milions de parells) 58,0 — — 211,0
Teixits (milers de milions de metres) 3,0 3,0 3,5 4,5
1. Descriviu la informació que proporcionen aquestes dades i situeu-les en el seu
context històric, assenyalant el significat dels anys de referència dels indicadors
econòmics. [1,5 punts]
2. Expliqueu les característiques de l’organització de l’economia de l’URSS en el
període 1928-1940 i els objectius principals dels plans quinquennals en
l’agricultura i la indústria. [2 punts]
3. Descriviu l’arribada al poder de Stalin i resumiu les característiques del sistema
polític que va implantar. [1,5 punts]

Districte Districte universitari universitari de de Catalunya
Catalunya
Generalitat
Generalitat
de
de
Catalunya
Catalunya
Consell
Consell
Interuniversitari
Interuniversitari
de
de
Catalunya
Catalunya
Coordinació
Coordinació
del
del
COU
COU
i de
i de
les
les
PAAU
PAAU
SÈRIE 6 PAAU. LOGSE. Curs 1999-2000 HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI
Trieu una de les dues opcions i realitzeu els exercicis corresponents.
OPCIÓ A
Exercici 1
Llegiu el text següent i contesteu les qüestions.
Les estructures de dependència que sàviament havia deixat la colonització segueixen subsistint
amb força després de la independència política i graven definitivament la marxa econòmica del
continent, enfonsant-lo cada vegada més en el subdesenvolupament. A aquest factor
fonamental, se n’hi han d’afegir altres de diversa índole que frenen qualsevol avenç, al mateix
temps que condueixen els països cap al caos i la fallida. Malgrat haver conegut algun curt
període de prosperitat momentània, la totalitat del continent subsaharià, a excepció de Sudàfrica,
està en una crisi aguda i en uns nivells de vida més baixos que en els moments de la
independència. Analitzant el creixement del PNB per habitant, obtenim les mitjanes següents:
1950-1960, 2,4 %; 1960-1970, 1,6 %; 1970-1980, 2,3 % (gràcies al petroli d’alguns països),
1980-1990, -0,7 %. Segons estimacions de les Nacions Unides, només un creixement mitjà
anual del 5 % és signe objectiu de desenvolupament.
L’evolució del deute extern en milers de milions ha tingut l’increment següent per a tot el
continent: 1960, 3; 1965, 6; 1970, 27; 1980, 110. Diverses n’han estat les causes: a) la falta
d’estalvi privat, una gestió inadequada de les finances i el pes d’una burgesia administrativa
inoperant que absorbeix la majoria del pressupost sense invertir en operacions productives,
solen apuntar-se com a factors intrínsecs; b) la inestabilitat i la caiguda dels preus dels
productes africans són, sens dubte, l’element primordial en la gestió del deute. [...] Els països
africans, que no poden posar preus als seus productes, demanen als desenvolupats una
estabilitat d’aquests com a garantia per estructurar polítiques de desenvolupament.
CORTÉS LÓPEZ, J. L., Historia contemporánea de África, desde 1940 hasta nuestros días
Madrid, 1995
1. Resumiu les idees principals del text i indiqueu a quin context històric fa referència.
[1 punt]
2. Com van incidir en el subdesenvolupament d’Àfrica els processos de colonització
i de descolonització? [2 punts]
3. Resumiu les característiques econòmiques i socials de l’anomenat Tercer Món.
[2 punts]

Exercici 2
Observeu el gràfic següent i contesteu les qüestions que l'acompanyen.
Índex de les cotitzacions de la borsa de Nova York
Ch. KINDLEBERGER, La crisis económica, 1929-1939
Barcelona, 1985
1. Descriviu aquest gràfic i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]
2. Expliqueu els efectes de la crisi borsària de 1929 sobre l'economia dels Estats
Units en el període 1929-1932. [2 punts]
3. Indiqueu les mesures de política econòmica emprades per canviar la trajectòria de
l'economia nord-americana a partir de 1932. [2 punts]

OPCIÓ B
Exercici 1
Llegiu el text següent i contesteu les qüestions.
Art. 1. La sobirania és una, indivisible, inalienable [...]; pertany a la nació: cap secció del poble
ni cap individu pot atribuir-se’n l’exercici.
Art. 2. La nació, de la qual emanen tots els poders, només pot exercir-los per delegació. La
Constitució francesa és representativa; els representats són el cos legislatiu i el rei.
Art. 3. El poder legislatiu és delegat a una assemblea nacional formada per representants
temporals, lliurement triats pel poble, per ser exercit per ella [...].
Art. 4. El govern és monàrquic: el poder executiu és delegat al rei, per ser exercit, sota la seva
autoritat, per ministres. [...]
Art. 5. El poder judicial està delegat en jutges triats en el seu moment pel poble.
Constitució francesa de 1791. Títol III: «Dels poders públics»
1. Resumiu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]
2. Definiu què és una constitució i indiqueu quins principis del liberalisme polític
queden reflectits en aquest fragment de la Constitució francesa de 1791. [1,5 punts]
3. Esmenteu les característiques de les revolucions que es van fonamentar en els
principis del liberalisme (revolucions burgeses) i remarqueu les conseqüències que
aquestes van tenir en l’organització de l’Estat i de la societat. Citeu-ne algun
exemple. [2,5 punts]

Exercici 2
Comenteu les dades següents i contesteu les qüestions.
Nombre de morts a la Segona Guerra Mundial
(xifres aproximades)
Total Militars Civils
Polònia 5.800.000 300.000 5.500.000
Unió Soviètica 20.000.000 13.000.000 7.000.000
Iugoslàvia 1.500.000 375.000 1.125.000
Estats Units 300.000 300.000 —
Gran Bretanya 388.000 326.000 62.000
França 605.000 205.000 400.000
Itàlia 310.000 155.000 155.000
Alemanya 7.800.000 7.500.000 500.000
Bèlgica 88.000
Bulgària 20.000
Canadà 41.000
Finlàndia 90.000
Grècia 160.000 20.000 140.000
Hongria 430.000
Països Baixos 210.000
Romania 460.000
Xina 6.000.000
Japó 3.000.000 2.400.000 600.000
«Quaranta anys després. Commemoració de la fi de la Segona Guerra Mundial»
El Correu de la Unesco, 1985
1. Analitzeu les dades i situeu-les en el seu context històric. [1 punt]
2. Quines raons expliquen les diferències quant a nombre de pèrdues humanes a la
Guerra en els diferents països? Quines causes expliquen l'elevat nombre de
víctimes civils? [1,5 punts]
3. Expliqueu les conseqüències econòmiques i polítiques de la Segona Guerra
Mundial. [2,5 punts]