l'any de la secada - Revista Sió

ARXIU SIÓ
MEMÒRIES AGRAMUNT EN ELS DIETARIS PERSONALS DE LLUÍS PONS
L’Agramunt de 1945 vist per Lluís Pons:
l’any de la secada
❚ Ramon Bernaus i Santacreu
Introducció
De la mateixa manera que el 1944
és conegut per la gent gran com
“l’any de la nevada”, el 1945 és
conegut també per “l’any de la secada”,
ja que per culpa de la manca de pluges,
de les gelades tardanes i d’una pedregada,
les collites es van reduir a una ínfi ma
part i va deixar molta gent pràcticament
a la misèria. Pensem que quasibé tothom
vivia de la feina de pagès. Cal recordar
també que un altre any acabat en cinc, el
1905, aquest ja molt més llunyà, també
havia estat molt negatiu a causa d’una
gran secada, però això ja seria una altra
història.
El 1945 és un bon any per fer memòria
ja que al cap de seixanta anys es repeteix
una situació semblant i la sequera
36 sió JULIOL de 2005
d’enguany (2005) és, com a mínim, tan
grossa i tan desastrosa com la d’aleshores.
Aquella va ser per molta gent la gran
sequera del segle XX. Confi em que el
2005 sigui només l’any de la gran sequera
del segle XXI i no, com molts pronostiquen,
l’inici d’un nou cicle i el començament
d’un canvi climàtic que sembla que
ja tenim al damunt.
Econòmicament, la sequera d’enguany
no afectarà tant a la població de la vila,
ja que són molt poques les famílies que
viuen exclusivament de la terra; la majoria
complementa la feina de pagès amb la de
ramader amb granges de bestiar porcí,
vacú o aviram. A més avui dia, la majoria
de la població treballa en el sector secundari
i especialment en els serveis. De
tota manera serà un any força dolent per
als pagesos ja que han hagut de fer totes
Grup d'alumnes de l'Acadèmia Agrícola i Mercantil que es va inaugurar el curs 1944-45 a l'antic edifi ci dels Hermanos.
les despeses pròpies de la sembra i de la
recol·lecció i no arreplegaran res. També
serà dolent per aquells que tenen relació
directa amb el pagès com són les màquines
recol·lectores i embaladores que no
faran hores de treball; pels ramaders (els
mateixos pagesos) que hauran de pagar
el pinso i la palla molt més cars degut a
l’escassetat, i també pels negociants de
cereals i de palla. Avui, però, el pitjor de
tot plegat és que la manca de pluges i
d’humitat han convertit els boscos i tot
el país en general en una mena de caixa
de pólvora preparada perquè qualsevol
negligent, inconscient o el boig de torn,
hi llenci un llumí encès i ho cremi tot. A
més és completament immoral que tot
i aquesta sequera i els enormes riscos,
quan es forma una tronada d’estiu ( encara
que sigui amb risc de pedra o calamarsa),
surtin corrents a desferla,
sia amb cremadors de iodur
de plata (enguany sembla que
prohibits) o tirant el compost
químic (“sembrant-lo”, déu ni do
de la denominació) directament
damunt dels núvols amb petits
avions, per provocar una més
ràpida condensació i el creixement
dels núvols convectius
que descarregarien una tempesta.
Tot plegat generalment
acaba en quatre gotes o un petit
plugim. El país en què ploure, ni
que sigui a causa d’una tempesta,
es considera una desgràcia,
està condemnat a convertir-se
en un desert o una estepa àrida
i improductiva.
Anem, però, a les notes extretes
del dietari de Lluís Pons.

MEMÒRIES AGRAMUNT EN ELS DIETARIS PERSONALS DE LLUÍS PONS
6 de gener:
la Cavalcada dels Reis
Explica Lluís Pons que per primer
cop després de la Guerra es va tornar
a celebrar a Agramunt la Cavalcada
dels Reis. L’organització va anar a
càrrec de l’Ajuntament i del Sindicat
Agrícola. Els Reis van arribar muntats
a cavall i tant ells com els acompanyants
portaven luxosos vestits. Van
ser rebuts a la plaça de l’Església per
tot el poble i van assistir a un solemne
ofi ci religiós des d’un lloc preferent,
uns reclinatoris posats al presbiteri,
on es notava molt el comportament
de SSMM. A la sortida van recórrer
els carrers de la vila repartint joguines
a la mainada. Escriu textualment
el Lluís: “Això d’assistir a la Santa
Missa a alguns no els agrada. Diuen
que és fer comèdia al temple, i és veritat,
encara que sigui una comèdia
devota. A més, els que feien de Reis
no estaven gaire assabentats de com
un cristià s’ha de comportar a l’església
i van fer, almenys un, un paper
ben ridícul”. Recordem que el Lluís en
aquells moments era president dels
Joves d’Acció Catòlica i col·laborava
molt en els afers de la Parròquia. Això
també explica molts dels comentaris
que fa i també que els dies que més
ressalta siguin generalment solemnitats
religioses.
Tot i que el Lluís no en féu ressò a
la seva crònica, el Ministerio de Justicia
va crear, el 25 de març, el Jutjat
Comarcal d’Agramunt. Llàstima que
tingué una vida efímera, ja que fou
suprimit el gener de 1953.
1 d’abril:
Pasqua de Resurrecció
La Pasqua de Resurrecció no es va
poder celebrar amb la solemnitat a
què estaven acostumats, ja que hi
havia una manca de sacerdots: mossèn
Puig estava malalt i el capellà de
Puigverd, també. El vicari d’Agramunt
es va fer càrrec de la parròquia de
Puigverd i aquí a la vila només s’hi va
quedar el Rector i mossèn Solé, que
ja no podia gaire. En el Viacrucis de
ARXIU SIÓ
El Lluís comenta que l'any 1945 se celebrà la primera Cavalcada de Reis després de la Guerra Civil. La de la imatge
correspon a la de l'any següent, que possiblement fou bastant semblant.
Divendres Sant van ajudar a llegir
les estacions dos nois d’Acció Catòlica.
Es va suspendre el Sermó de les
set paraules, que havia de pronunciar
el mossèn de Puigverd. En el seu
lloc el Rector va llegir una meditació
molt bonica, però massa llarga per
la majoria de la gent que no estaven
acostumats gaire a meditacions. La
processó del Dijous Sant al vespre,
va ser molt concorreguda i hi anaren
“vàries vestes descalces i amb atxes
i a la fi lera també n`hi havia de descalços
i descalces”. Déu ni do de la fe
que es gastava a Agramunt en aquella
època!
15 de maig:
Visita del Director General
de Regiones Devastadas
Agramunt va ser una de les poblacions
de la comarca més afectades
per la Guerra Civil; sobretot pels
bombardeigs de l’aviació franquista,
produïts des de l’abril de 1938 fi ns a
primers de gener de 1939. S’ha mitifi
cat, i amb raó, la destrucció de Guernica
per l’aviació alemanya al servei
de Franco com a símbol de la destrucció
d’un poble i la seva gent lluny
del front, amb l’objectiu de destruir
el símbol de la pàtria basca i desmoralitzar
els republicans. Però només
cal repassar les fotografi es que es
conserven d’Agramunt de fi nals de la
Guerra per veure que per aquí la cosa
va anar per l’estil, encara que sense
tanta propaganda mediàtica.
Per reconstruir aquelles poblacions
que havien quedat tan destrossades,
el govern de Franco de la immediata
postguerra va crear Regiones Devastadas,
un organisme que tirava directament
dels pressupostos de l’estat,
la missió del qual era construir habitacles
(cases barates) i altres equipaments
que havien quedat molt afectats
per la contesa civil.
El dia 15 de maig, sant Isidre (la
data no és cap casualitat), va venir a
Agramunt el Sr. Moreno Torres, director
general de Regiones Devastadas,
acompanyat d’alts funcionaris espanyols
i provincials. L’arribada ofi cial
es va fer a la plaça del Pou. Allí els esperaren
totes les autoritats locals, els
nenes i els nenes de les escoles pública
i privada i tot el poble. Després de
les salutacions de rigor, el van portar
a visitar les obres de construcció del
grup d’habitacles protegits de la carretera
de Cervera. La segona parada
la van fer a les Escoles Nacionals “al
vestíbul havien preparat una taula on
JULIOL de 2005
sió 37
▼

▼
ARXIU SIÓ
MEMÒRIES AGRAMUNT EN ELS DIETARIS PERSONALS DE LLUÍS PONS
El Director General de Regiones Devastadas va visitar la vila dues vegades, ja que el Lluís comenta la seva visita l'any
1945 i les imatges que il·lustren aquesta pàgina són del 1948. Aquí es pot veure la comitiva al seu pas pel pla del Pou.
van prendre seient tots els principals,
els infants havien fet cordó i l’altra
gent es posà al darrere. El Sr. Moreno
va lliurar ofi cialment les Escoles
reparades per Regiones a la nostra
vila i també la Bàscula Municipal
construïda pel mateix organisme.
(...) l’Alcalde donà les gràcies al Sr.
Moreno per les obres. (...) el Director
General va contestar que és al Caudillo,
qui va guanyar la Guerra i ens
manté en pau, a qui hem de donar
les gràcies. Unes grans ovacions van
subratllar els principals punts del discurset”.
Després van portar el Sr. Moreno
a donar un tomb per la vila, que,
en veure encara tantes cases ensorrades,
no va quedar gaire content.
L’acte central es va fer a l’Ajuntament
on el van obsequiar amb “unes pastes
i una copeta”. Després va fer un
discurs des del balcó on en resum
digué que mentre hi hagués tantes
cases ensorrades dintre el poble no li
semblava bé que se’n fes de noves als
afores i demanava als amos del patis
que donessin facilitats perquè Regiones
Devastadas hi pogués intervenir.
En segon lloc va prometre l’ajuda de
Regiones per canalitzar el riu Sió al
seu pas per Agramunt. Finalment va
desmentir que Regiones Devastadas
38 sió JULIOL de 2005
ARXIU SIÓ
marxés d’Agramunt i deixés la feina a
mig fer. Els va assegurar que ho acabarien
tot i que per diners no calia
patir, ja que govern facilitaria tots els
diners que fessin falta.
Privadament, encara el van portar
a visitar les obres dels dipòsits nous.
Cal reconèixer que les autoritats
agramuntines tenien molt bo amb les
autoritats franquistes d’aquell moment
ja que, amb els anys Regiones
Devastadas va fi nançar la construcció
de les cases barates, la reconstrucció
de l’Escola Pública, la Bàscula municipal
de la plaça del Pou, la canalització
del riu Sió des del pont de la carretera
de Cervera fi ns al Pont de Ferro,
els dipòsits de l’aigua (els del turó
del Convent i el del Castell), el Mercat
Municipal (avui Espai Guinovart)
i l’Escorxador Municipal. El 1945 va
ser un any molt dolent per la sequera
i les males collites, però amb totes
aquestes obres en marxa molt pagesos
es van poder treure un jornal
força dies, que segurament també es
tractava d’això.
És molt clarifi cador el comentari
fi nal que el Lluís féu d’aquella visita:
“El Sr. Moreno em va fer la impressió
d’un home simpàtic, franc, segur d’ell
mateix i decidit. Llevat dels eterns
descontents que a tot arreu troben
peròs; a tothom va agradar molt, sobretot
quan va dir allò de que primer
s’havia de reconstruir el dins de la
vila. Ell també va quedar contentíssim
de nosaltres. Unes visites així,
mai vénen malament”.
Quina diferència de la visita que el
dia 11 de setembre del 1944 havia
fet a Agramunt el Governador Civil i
"Jefe Provincial del Movimiento" per
inaugurar el camp de futbol en què el
Lluís apuntà: “El senyor Governador,
Es va visitar el pont de la carretera de Tàrrega, des d'on s'aprecia una panoràmica de la Vila. Destaquen les naus de Cal
Mundí com a últims edifi cis construïts de la població.

MEMÒRIES AGRAMUNT EN ELS DIETARIS PERSONALS DE LLUÍS PONS
bon home pot ser, però simpàtic no
gaire i, segons diuen, no va quedar
gaire content d’Agramunt”. Cal deixar
constància que el camp de futbol va
tornar a ser inaugurat de nou el dia
10 de setembre de 1945 i l’endemà
s’hi va disputar el partit estrella entre
el Futbol Club Barcelona i una selecció
del RCD Espanyol, CD Sabadell i
CD Agramunt.
Al juny d’aquell any va començar a
funcionar l’entitat “Agrupación Indústria
y Comercio. Fomento Pro-Mercado”.
Aquesta entitat va organitzar sis
línies de transport de passatgers cap
a Agramunt des de Guissona, Ponts,
Montgai, la Fuliola, les Penelles i
Ivars d’Urgell, per facilitar la vinguda
de compradors al mercat agramuntí
dels diumenges.
1 d’agost:
Aquest any la collita ha
estat pèssima...
Era el dia 1 d’agost i ell, com a
bon pagès, fa balanç de la collita de
cereals d’aquella campanya i de les
previsions del que encara falta per recollir.
Això vol dir que ja s’ha acabat
el batre i que la cosa havia anat molt
malament, ja que en una campanya
mitjanament acceptable la feina de
batre es podia allargar bona part
del mes d’agost i alguns anys fi ns a
la Festa Major, si l’estiu era plujós i
sovint s’havia de fer lloca. Com que
el comentari no és gaire llarg i és
l’últim, en transcriurem els aspectes
més importants:
“Aquest any la collita ha estat pèssima.
La sequera ja venia del sembrar i
sort n’hi va haver d’una nevadeta del
gener. El dos de maig una gelada ho
va matar quasi tot i l’1 de juny una
pedregada que, al lloc que va passar,
ho va acabar d’arreglar. Al canal ha
baixat molt poca aigua i s’ha patit
i es patirà molt per regar. En resum:
la collita de blat al secà, desastrosa,
i a l’horta, en general, no gran cosa.
N’hi ha que ni la llavor no han fet.
L’ordi s’ha perdut quasi completa-
ment, degut al fred. El vi, fora de dalt
de la Serra que és més alt, es pot dir
que res; només s’ha de confi ar dels
raïms que hagin tornat a sortir. L’alfals,
poca cosa, ja que tot just s’ha
regat; i les altres plantes de l’horta,
encara que no els hagi faltat aigua a
la soca, s’han ressentit del temps tan
calorós i sec. El blat de moro i la remolatxa
també han patit secada. L’única
cosa que s’aguanta són les olives dels
arbres; als ametllers també hi va fer
mal el fred, matant ametlles. El més
terrible va ser el fred. Per la secada
s’hauria aguantat molt. Aquest any
hem vist el que és capaç d’aguantar
una mata de sembrat amb tot i no
ploure, però de la gelada poca cosa
es va escapar.
Es van fer pregàries demanant aigua,
però dels més interessats que
són els pagesos, pocs n’hi assistia.
No pot estranyar-nos que no plogui,
de la forma com està el món”.
Aquesta fou l’última crònica que el
Lluís va escriure dels principals fets de
1944 i 1945. En realitat només duraren
un any i vuit mesos i en cap lloc
explica per quina raó s’aturà. Potser
el tema que tractava li va acabar les
ganes de continuar fent cròniques.
Alguns fets històrics de
caràcter més general del
1945
· Del 4 a l’11 de febrer, conferència
de Jalta. S’està acabant la Segona
Guerra Mundial a Europa i es troben
els aliats a Crimea. Churchill, Stalin i
Roosevelt acorden, entre altres coses,
la partició d’Alemanya, i la instauració
de l’Organització de les Nacions Unides.
El president nord-americà Roosvelt
va morir tres setmanes abans de
la rendició d’Alemanya i el va succeeir
Harry S. Truman.
· Abril-maig, fi de la guerra a Europa.
30 d’abril, Hitler es suïcida a
Berlín. 2 de maig, Berlín es rendeix a
les forces soviètiques. 7 de maig, Alemanya
capitula. 8 de maig, s’acaba la
guerra a Europa.
· 17 de juliol-2 d’agost. Conferència
de Postdam. Reunió dels tres
líders aliats amb la presència de Truman.
Es reconeix el poder soviètic a
l’Europa de l’est i es divideix Alemanya
en quatre zones d’ocupació. Comencen
a sorgir diferències entre els
EUA i l’URSS . És l’inici de la Guerra
Freda.
· Agost, fi de la guerra al Japó. El
6 i 9 d’agost els americans llencen
la bomba atòmica sobre Hiroshima i
Nagasaki. Sis dies després el govern
japonès capitula. Acaba la Segona
Guerra Mundial.
· Les quatre grans potències decreten
l’aïllament de l’Espanya franquista.
Aquí es viurà un dels períodes més
durs de la post-guerra, especialment
per la manca d’aliments, de primeres
matèries i de combustible, que
s’allargarà fi ns a la dècada dels cinquanta.
Entrem en el període de l’autarquia,
del mercat negre i l’estraperlo,
de les cartilles de racionament,
del gasògen,... És l’any en què es
dóna el premi Nobel de Medicina a
Alexander Fleming pel descobriment
de la penicil·lina.
BIBLIOGRAFIA:
PONS I SERRA, Lluís. Crònica dels
fets principals ocorreguts a la vila
d’Agramunt a partir de l’any del Senyor
1944. Són 37 pàgines de llibreta
escrites amb ploma i amb una
cal·ligrafi a impecable, on dóna notícies
sobre Agramunt dels anys 1944
i 1945.
VALLÈS, Edmon. Història gràfi ca
de Catalunya sota el règim franquista
(1939-1975). Edicions 62, Barcelona
1983.
VVAA Panorama del segle XX. Edita
Carroggio S.A. Barcelona, 2000.
VVAA AGRAMUNT SEGLE XX. Crònica
dels fets més signifi catius d’aquests
cent anys. Edita Revista SIÓ, desembre
de 1999 - octubre 2001.
JULIOL de 2005
sió 39